la PalancaAGOST 2004 Núm. 269 Preu 2

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la Palanca

3

la P

ala

nca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALAutovia, fi d’una agonia

NOTICIARIBreus

ESPORTSNotícies de l’EFAPCampionat de futbol sala d’ArtesaCampionat infantil de futbol salaCampionat de futbol sala de Vilanova

LA NOGUERA

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSL’IES i el Fòrum (i 4)

PARLEN LES ENTITATSCloenda de les Sortides Culturals MediambientalsActivitats de l’Associació de veïns Amics de BaldomarUna utopia feta realitat

ARTESA, PAS A PASNous gravats rupestres a Refet

TEMA DEL MES561a Fira de Sant Bartomeu

IN MEMORIAMEn memòria de Francesc Cases i Abella, “El Sisquetdel Carreter”. Trist aniversari. Per la immortal memò-ria d’Àngela Cirera i Campabadal

CARTES A LA REDACCIÓA mossèn Roc, de tot cor. En defensa de les bonesmaneres. Caramelles 1956. Amics dels animals de laNoguera

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

MÚSICA, MESTRE!L’Orfeó canta a Vilanova

PSICOLOGIA DE CADA DIATemps de solEL CAP INFORMAVacunació de la grip

PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR D’ARTESA

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Govern iinformes d’Alcaldia

L’AJUNTAMENT D’ARTESA INFORMAPla d’Ordenació Urbanística MunicipalInici de les excavacions a Antona

HUMOR

PALANC-OCIEncreuat. Jeroglífic. Problema d’escacs. Sense per-dre els orígens

IMATGES D’AHIRLa carretera. 1916

561a Fira de Sant Bartomeu

El II Gran Tast Popular de Vins de la DOCosters del Segre va tornar a assolir un grannombre de participants (523).

Foto: Joana Font i Piqué

4

5

6

9

17

21

24

29

31

37

38

39

41

43

45

46

15

14

35

44

4

la P

ala

nca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesa deSegre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

JULIOL

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 27: Diego Baidi i Kotova, fill de Belkassem i de Larisa

Defuncions:dia 27: Francesc Cases i Abella (81 anys),

natural d’Artesa de Segre

Municipi de Vilanova de Meià

Naixements:dia 7: Ariadna Vila i Torruella, filla de Ramon i d’Anna M.

Meteorologia

L’Agenda

FESTES MAJORS

4 i 5 de setembre:Gàrzola

10, 11 i 12 de setembre:Vilanova de Meià

JULIOLDades facilitades pels ajuntaments d’Alòs de Balaguer, d’Artesa deSegre, de Vilanova de Meià i de Foradada.

5 de setembre:- A les 18h, al campament de Salgar, comiat a Mn.Roc- Al Santuari de Refet, missa cantada, besamans ala Mare de Déu i concert

8 de setembre:Festivitat de les marededéus trobades. Aplec a l’es-glésia de la Mare de Déu de la Vedrenya

11 de setembre:Festa Nacional de Catalunya(informació dels actes a Artesa: pàg. 43)

10 d’octubre:Homenatge a Martí Galceran

17, 18 i 19 de setembre:Montargull

18 i 19 de setembre:Lluçars

Municipi d’Alòs de Balaguer

Manquen dades.

Municipi d’Artesa de Segre

Temperatura mitjana del mes: 23,3°Temperatura màxima: 36° (dies 22, 24 i 31)Temperatura mínima: 11° (dies 10, 12, 13 i 14)Amplitud tèrmica màxima: 8° (dia 11: màx. 23° i mín. 15°)Amplitud tèrmica mínima: 19° (dia 31: màx. 36° i mín. 17°)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 25 mm (dia 10)Total precipitacions: 42 mm

Municipi de Vilanova de Meià

Temperatura mitjana del mes: 22,9°Temperatura màxima: 37,4° (dia 24)Temperatura mínima: 8,2° (dia 9)Dies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 11,8 mm (dia 7)Total precipitacions: 23,2 mm

Municipi de Foradada

Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 17 mm (dia 7)Total precipitacions 37 mm

Del 23 al 26 de setembre:Artesa de Segre

5

la P

ala

nca

Editorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIA La Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Autovia, fi d’una agoniaAmb la inauguració de l’últim tram de l’autovia entre Lleida iBarcelona, a finals del passat mes de juliol, s’ha acabat una duraetapa per a la gent de les terres de Ponent i per a totes aquelles perso-nes que per motius de feina, i també de lleure, estudis o salut, haviend’utilitzar sovint aquesta via de comunicació. Les comarques més allunyades de la capital catalana sempre hemestat la Ventafocs de Catalunya i hem hagut de lluitar d’allò més peraconseguir les millores necessàries per tal d’incrementar la qualitatdel nostre nivell de vida. Enrere queden aquells anys en què anar a Barcelona era tota unaodissea de vàries hores de durada: corbes, camions, coll del Bruc,travessies de Tàrrega, Cervera, Igualada, Martorell... Més enrereencara, queda aquella època en què Barcelona era tan lluny que cons-tituïa un dels destins majoritaris dels viatges de noces dels nostrespadrins. Per sort, el progrés arriba, encara que sigui amb un retard impor-tant. I és curiós com funciona la memòria històrica, perquè probable-ment molta gent ja ni recorda que un dels principals artífex del retardés l’actual president del Parlament Europeu, José Borrel. Cal supo-sar que, de la mateixa manera, d’aquí a uns anys ningú ja no es recor-darà de les retencions a la N-2, ara A-2. A aquest esdeveniment cal afegir-hi les importants millores ques’estan realitzant a la C-14, tant a la zona del pantà d’Oliana com a labaixada des de Belltall cap a la Conca de Barberà; a més de les refor-mes a la carretera de Cervera a Agramunt i de Tàrrega a Agramunt. En definitiva, Artesa, que tant havia sofert la creació i millora devies de comunicació i que havia estat relegada de la seva importantsituació estratègica entre el pla i el mar amb la muntanya, veu comaltre cop pot recuperar aquest paper preponderant d’anys enrere.Queden, però, assignatures pendents, com la denominació de la car-retera entre Artesa i Tremp, que en el seu tram Artesa-Folquer figuracom a carretera local, mentre que la denominació com a comarcalenllaça Ponts-Folquer-Tremp; o com la carretera que porta a Lleida(on hi ha previstes diverses variants; ¿veurem algun dia una autoviaArtesa-Lleida o, sent menys optimistes, Balaguer-Lleida?). Malgrat aquests últims punts negres, pels quals caldrà continuarlluitant, és un bon moment per aprofitar la nova situació en qüestióde comunicacions. La promoció turística de la nostra comarca i laportada de noves indústries són dos aspectes a treballar. Tot això al marge de la comoditat d’anar a Barcelona en tan poctemps: pels estudiants, per anar al metge, a fer alguna gestió... o sim-plement a passar el dia i fer el turista.

Col·laboradors/es del mes: EFAP, David Galceran, D. Fusté Guiu,IES Els Planells, Associació cultural Terres del Marquesat, Associa-ció de veïns Amics de Baldomar, Associació cultural Amics de Vilves,Ramon I. Canyelles, Pere Tàpias, Sícoris, Biblioteca Joan Maluqueri Viladot, Joana Font, Janette Solsona, Noemí Farré, Comissió deFestes d’Artesa, Centre d’Atenció Primària d’Artesa, Carme Barril,Jordi Alins, D. Fusté Jusmet, Ramon Monfà, Jordi Esteban

6

la P

ala

nca

Noticiari

Subvencions per al Casal CulturalEl Casal Cultural d’Artesa podria ser una realitat durant aquestmandat municipal. Es tracta d’un equipament molt necessari per almunicipi artesenc, i així ho han expressat tant l’equip de governmunicipal com l’oposició. Ara, s’ha fet públic que el projecte harebut la subvenció del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya,amb una assignació de 300.000 euros per al Casal i una altra de277.550 per a la construcció d’una nova biblioteca dins d’aquestmateix equipament (entre les dues, la subvenció total s’apropa als100 milions de les antigues pessetes). El nou Casal tindrà diversessales per acollir activitats com teatre, concerts, cinema, ball, etc., ies construirà al solar buit de la plaça de l’Ajuntament.

Més sobre el Segre MitjàQuan semblava que el nou govern tripartit havia abandonat el pro-jecte de crear noves comarques, per centrar-se en la creació de lesvegueries, el tema ha tornat a sortir a la llum. En les últimes setma-nes s’ha parlat sobre la possibilitat de crear noves comarques, peròamb un model diferent al de les actuals. Així, es tractaria de crearagrupacions de municipis per optimitzar recursos i serveis, restantpes als òrgans polítics. El Segre Mitjà seria possible sempre i quanels municipis que l’haurien de formar es posessin d’acord. El temaés espinós, donat que Artesa i Ponts es disputen la capitalitat i capde les dues està disposada a renunciar-hi. En l’últim ple de l’Ajun-tament d’Artesa, el consistori sencer i el públic assistent van deba-tre sobre el tema, arribant a la conclusió que Artesa ha de ser lacapital del Segre Mitjà.

Moció pel Parc Natural del MontsecEn el Ple del passat 5 d’agost, l’Ajuntament d’Artesa de Segre vaaprovar una moció a favor de la creació del Parc Natural delMontsec per 5 vots a favor (3 ERC, 1 PSC i 1 PP) i 4 abstencions(CiU). La proposta va ser presentada el passat mes de novembrepel regidor socialista, però l’alcalde no la va incloure a l’ordre deldia del Ple fins aquest mes d’agost perquè, segons ell mateix vamanifestar, esperava haver tingut algunes entrevistes amb repre-sentants del Departament de Medi Ambient, inclòs el propi conse-ller. Malgrat l’abstenció de l’equip de govern municipal (CiU), l’al-calde es va comprometre a defensar la proposta. Vint anys desprésque la proposta de creació d’aquest parc natural fos rebutjada tanbon punt va veure la llum, s’ha obert de nou el tema. Aquesta ve-gada, però, sembla haver-hi més suport que en aquella ocasió, tantd’institucions com d’entitats, tot i que alguns alcaldes són moltprudents a l’hora de valorar-ne els pros i contres.

Canyelles i l’arquitectura popularEntre els dies 2 i 6 d’agostva tenir lloc el 5è Cursd’Estiu d’ArquitecturaPopular, coordinat perJosep Mora (LesPallargues) i organitzatper diverses entitats i ins-titucions: Associaciód’Amics de l’Arquitectu-ra Popular, Revista CosesNostres, Butlletí Informa-

tiu Plans de Sió, Consell Comarcal de la Segarra iConsell Comarcal de l’Urgell. L’edició d’enguanytractava el tema Religiositat i cultura popular,mentre que els temes dels anys anteriors van serels següents: Les cabanes i els marges, El territo-ri i la casa, L’arquitectura dels oficis i L’arqui-tectura de l’aigua. Les xerrades i activitats vantenir lloc en diferents poblacions: Cervera, Ponts,Sanaüja, Cubells, Artesa de Segre i Tàrrega. Eldia 5 al matí, a Cubells, Albert Adell va parlar deLa religiositat de l’arquitectura romànica; men-tre que a la tarda el nostre col·laborador Ramon I.Canyelles va presentar Creus, pedrons i campa-nes d’obús al municipi d’Artesa de Segre a la DàliaBlanca, amb sortida posterior fins a Baldomar. Peraltra banda, el pintor Joan Hernàndez Pijoan vaintervenir en la taula rodona que va tenir lloc l’úl-tim dia a Tàrrega sobre el tema A qui interessal’arquitectura popular?

Exposició a Vilanova de Meià

La setmana del 8 al 15 d’agost va tenir lloc unaexposició de pintura a la Sala d’Actes de l’Ajun-tament de Vilanova de Meià. Joan Estarellas vaexposar 41 quadres a l’oli i una carpeta amb vintdibuixos, la majoria amb imatges del municipi.Dissenyador gràfic, il·lustrador i director d’art envàries agències de publicitat, Estarellas comple-mentava la seva tasca professional amb l’artísticafins que, una vegada jubilat, ha pogut dedicar-semés a aquesta última. Va conèixer Vilanova deMeià fa uns 14 anys gràcies a uns amics i, poste-riorment, la seva família va escollir aquesta loca-litat del Montsec com a segona residència.

Incendi a FolquerEl passat 8 d’agost un incendi va cremar 6 milmetres quadrats de massa forestal a Folquer. Elfoc es va originar al trencar-se un cable elèctricd’alta tensió, que al caure va colpejar uns altrescables, d’on va sortir l’espurna que va encendreels sotabosc. Segons sembla, el mal estat de les

7

la P

ala

nca

Noticiari

línies elèctriques va ser la causa de l’accident. La ràpida actuacióde vuit dotacions de bombers i dos helicòpters, va evitar un desas-tre major. D’altra banda, la matinada del 27 de juliol, un incendi vaafectar un garatge situat al carrer Sant Cosme i Damià d’Artesa.En aquest, un vehicle va quedar totalment calcinat i dos més vanpatir danys de consideració. Es desconeixen les causes d’aquestfoc, el fum del qual va alarmar els veïns del carrer que dormienplàcidament amb les finestres obertes.

Protestes per l’olivera

Una vintena de manifestants de la Plataforma en Defensa de lesTerres de l’Olivera, proveïts d’una pancarta i uniformats amb unasamarreta verda, van fer acte de presència a la inauguració de laFira de Sant Bartomeu d’Artesa el dissabte 21 d’agost. Amb crits ixiulets van acompanyar la comitiva oficial, encapçalada pel secre-tari general del DARP Josep Pau, que va assistir-hi en substituciódel conseller Siurana, fins arribar a les portes de l’Ajuntament.Allà van esperar la sortida de les autoritats i posteriorment es vandissoldre. Aquest és un acte més dels que la Plataforma ha organit-zat durant aquest mes d’agost per tal de reivindicar els pagamentsque ells consideren que els pertoquen dels ajuts per les gelades delmes de desembre de 2001.

Fan esclatar un obús a TancalaportaEl passat 6 d’agost,artificiers delsMossos d’Esqua-dra van fer esclatarun obús de la Guer-ra Civil en una fin-ca propietat deJosep Ma. Balascha Tancalaporta, alterme de Seró. Des-prés d’arrencar uns

arbres que tenien plantats en aquestes terres, Jaume Codina, el mit-ger de les terres, va encarregar arreglar aquest bocí de terra al Fitód’Agramunt per poder-hi sembrar. Així, a principis d’estiu, tot tre-ballant amb les màquines, van trobar un obús d’uns tres pams imig que havia restat enterrat durant més de 60 anys. Ràpidamentho van fer saber als Mossos d’Esquadra, que van precintar-lo, comes pot observar a la fotografia. Finalment el passat 6 d’agost, dos

tedax dels Mossos d’Esquadra, acompanyats pelsbombers d’Agramunt i en presència d’alguns cu-riosos, van fer-lo esclatar. Alguns dels veïns esvan quedar un tros de metralla com a record.

Foradada vol una llicència de taxiL’Ajuntament de Foradada vol crear una llicènciade taxi urbà i interurbà per al municipi i ha dema-nat a la Direcció General de Ports i Transports dela Generalitat de Catalunya que aprovi aquesta pla-ça. Segons l’alcalde Salvador Boliart, aquesta de-manda pretén donar servei a la gent gran del mu-nicipi que no té mitjans propis per desplaçar-se acomprar o al metge a Artesa, Balaguer o Lleida.(Segre, 04-08-04).

Excavació arqueològica a Serra ManiaEntre el 26 de juliol i el 7 d’agost es va dur a ter-me la segona campanya d’excavacions al jacimentarqueològic de la Serra Mania de Cubells. En undels turons de la serra, entre els nuclis de Cubellsi Foradada, s’hi han localitzat vestigis de l’Edatde Ferro (800-600 aC), d’època ibèrica (entre elssegles IV i II aC) i d’època medieval (segle XI).Diversos assentaments s’hi han anat bastint al llarg

de la nostra història, en una ubicació estratègicasituada entre la plana i la muntanya. L’excavacióva ser impulsada per l’Ajuntament de Cubells i elMuseu de la Noguera, va ser dirigida pels arqueò-legs Marta Monjo, Xavier Bermúdez i Jordi Prin-cipal i hi van participar estudiants i llicenciats deles universitats UdL, UB i UAB.

L’autovia, acabadaL’últim tram d’autovia A2 (antiga N-II), que en-llaça Lleida amb Barcelona, va ser inaugurat elpassat 29 de juliol. Després de més de vint anysd’obres, centenars de morts i cues inacabables,l’obra es va acabar a principis d’aquest estiu. Elsúltims 10 quilòmetres, entre la Panadella i SantaMaria del Camí van ser inaugurats la vigília del’inici de les vacances d’agost. Aquesta carreterapermetrà anar des d’Artesa fins a Barcelona enpoc més d’una hora.

9

la P

ala

nca

Esports

Notícies de l’EFAPbans de començar la nova temporada, anem a ferun petit resum del que ha estat la passada per als

106 jugadors de l’Escola de Futbol Artesa-Ponts (EFAP)i els respectius equips.

JuvenilDesprés de patir una mica fins a finals de temporada, vanaconseguir mantenir la categoria de primera divisió, fitaimportant per continuar la política de pedrera del primer equipi proveir-lo de nous jugadors. Aquest any tres: Santacreu,Marín i David.PJ PG PE PP GF GC30 8 3 19 68 108

CadetAmb un inici de temporada per tremolar (derrotes per 0-5 i0-8), l’equip es va anar refent, tot i tenir jugadors molt jo-ves, i al final de temporada va arribar a guanyar al camp delcinquè classificat i mantenir la categoria.PJ PG PE PP GF GC28 8 1 19 46 89

InfantilTemporada trenqui-la, per la part alta de la classificació, toti tenir un equip de jugadors tots de primer any, la qual cosaens augura un bon futur.PJ PG PE PP GF GC26 13 4 9 84 62

AlevíHa acabat la temporada regular del seu grup en una meritò-

ria desena posició, tenint en compte que la majoria de juga-dors eren de primer any.PJ PG PE PP GF GC20 5 1 14 26 60 En el posterior torneig de primavera van quedar segons,darrere l’Agramunt i per davant de l’Oliana. D’altra banda, aquest equip es va desplaçar els dies 10 i11 d’abril a la població francesa de Balma per competir enel “Tournoi International de Football, le challenge LEROY”,quedant en cinquena posició. Els contrincants i resultats vanser els següents:EFAP - Nieul/Mer 0 - 1EFAP - Balma 3 4 - 0EFAP - Vivaux 1 - 3EFAP - Pessac 0 - 1EFAP - Balma 1 1 - 0

Benjamins i prebenjaminsUna nova temporada de formació, on encara els resultats notenen o no haurien de tenir importància, perquè no hi haclassificacions. Cal destacar la feina i paciència dels entre-nadors.

BabiesEls més petits només feien amistosos, però hem de ressaltarque començaren essent golejats i van acabar golejant ells.

Enhorabona a tots i a continuar treballat.

EFAP

AA

10

la P

ala

nca

Esports

XXIII Campionat de Futbol Sala d’Artesal Tèrsir-Korral va aconseguir elseu quart títol en la 23a edició

del Campionat de Futbol Salad’Artesa que organitza el CENG enuna final que es varen diputar ambel Pub Halley Un total de 19 equips van disputar lafase regular que va finalitzar el diven-dres 23 de juliol quedant classificatsdirectament pels quarts de final els qua-tre primers classificats del grup A i elsdos primers del grup B. Les dues pla-

ces restants se les van disputar el dis-sabte 24 el cinquè i el sisè del grup A iel segon i el tercer del grup B. El dissabte el Pub Trèbol es va clas-sificar guanyant per 7-3 els Èfors en unpartit que es va decidir en la segonapart, i l’Arcom i els pKT’ls-Cercós vanquedar desqualificats perquè no varenaconseguir prou quòrum per disputar elpartit. Per tant, el Pub Halley es va clas-sificar directament per les semifinals. Els quarts de final es van completar

amb els partits: Promocions Màsters 4- 3 Deluxe, Tèrsir-Korral 4 - 0 Thanatosi Pub Trèbol 6 - 1 Tashia. Després d’una jornada de descans,el dijous es van disputar els partits desemifinals i finalment el dissabte el PubTrèbol va guanyar Promocions Màstersen la final de consolació (6-3) i en lagran final, el Tèrsir - Korral va guanyar elPub Halley en una disputada final (6-3).

La Palanca

E

GRUP A

PJ PG PE PP GF GC PTSTèrsir-Korral 8 8 0 0 52 21 16Prom. Màsters 8 6 0 2 45 44 12Disco Bar Halley 8 4 1 3 56 45 9Tashia 8 4 0 4 36 37 8Pub Trèbol 8 2 2 4 33 42 6Arcom 8 3 0 5 21 33 6Olis Macià 8 4 1 3 39 35 4 (-5)

Montclar 8 2 0 6 31 37 4Alentorn 8 1 0 7 20 49 -3 (-5)

Màxim golejador: Ricky (Tèrsir-Korral) - 18 golsEquip menys golejat: Tèrsir-Korral - 21 gols

GRUP B

PJ PG PE PP GF GC PTSDe Luxe 9 7 0 2 49 26 14Thanatos 9 6 2 1 38 19 14πKT’ls-Cercós 9 6 1 2 45 22 13Èfors 9 5 1 3 39 21 11L’Art 66-67 9 5 1 3 40 32 11Mc Patolea 9 4 1 4 42 29 9Los Mariscales 9 3 2 4 36 40 8All Stars 70-71 9 2 3 4 26 32 2 (-5)

Torpedos 9 1 0 8 13 66 2Cons. Rovira 9 0 0 9 16 53 -5 (-5)

Màxim golejador: Joan Ramon (De Luxe) - 17 golsEquip menys golejat: Thanatos - 19 gols

1/4 de Final Semifinal FINALS Semifinal 1/4 de Final

11

la P

ala

nca

6è Campionat Infantil de futbol salaurant els passats mesos de junyi juliol, i per sisè any consecu-

tiu, el C.E. Artesa de Segre ha orga-nitzat un campionat de Futbol Sala(futbol 5) per a tots aquells nois i no-ies d’Artesa de Segre i comarca queels agradava el futbol i volien practi-car-lo i passar-s’ho d’allò més bédurant els mesos d’estiu. L’organització, d’entre els cinquan-ta nois i noies inscrits, va formar cincequips dividits en grups d’edats com-preses entre els 6 i 15 anys. Alhora deposar noms a aquests equips i al cele-brar-se l’Eurocopa de Portugal van de-cidir-se per: França, Suècia, RepúblicaTxeca, Itàlia i Portugal. El campionat va ser força disputat i

van poder-s’hi veure jugades de granqualitat; va disputar-se en la modalitatde tots contra tots i els quatre primersvan disputar les semifinals, arribant ala final els equips de Portugal i França. El guanyador de la final va serl’equip del França format per MarcValls, Edu S. Chinchilla, X. Durany,Marc Alés i X. Mora que va mostrar-secom l’equip més fort del campionat. Cal destacar la participació per se-gon any d’una noia al campionat, laDeborah Garcia de Montsonís. Ambaixò voldríem animar a que en prope-res edicions siguin més les noies quehi prenguin part. L’organització va entregar copes aJoel Bertran (Portugal), màxim

golegador, a Gerard Samarra (Itàlia),porter menys golejat i a Isaac Pérez(Itàlia) com a jugador revelació. Els jugadors que van disputar el cam-pionat van ser obsequiats per l’Orga-nització amb la samarreta del Campio-nat Infantil de Futbol Sala d’aquest any2004. L’organització vol agraïr la col·-laboració de l’Ajuntament d’Artesa deSegre, Tallers Oriola, Pub Trèbol,Construccions i Reformes ParísCórdova, Cal Rellotger, AutoescolesMiró, Bar Piscines, TransportsGalceran, Begudes Puigredon, MoblesLlobet, Cal Petit (colònies), revista LaPalanca i a l’Emisora Municipal.

David Galceran i Raïchs

D

PALMARÈS

Any Campió Sots-campió1986 SAT Solés Jorper’s1987 SAT Solés Jorper’s1988 3 Trossos de 3 SAT Solés1989 SAT Solés - 3 Trossos de 3 Frankfurt Balmes1990 Auto-Xami Els Porrers1991 F. Balmes - C. Cercós SAT Solés - Cal Petit1992 SAT Solés - Cal Petit F. Balmes - C. Cercós1993 F. Balmes - C. Cercós SAT Solés - Cal Petit1994 C. Garí Els Porrers1995 Calçats Cercós C. Garí - Galceran CB1996 Pub Jack’s Tudela1997 Garí - Galceran Tudela1998 Pub Halley O. Macià - C. de l’Arnau1999 Tèrsir - Korral Tashia2000 Pub Halley Tèrsir – Korral2001 Tèrsir - Korral O. Macià - C. de l’Arnau2002 pkt’ls Pub Halley2003 Tèrsir - Korral Pub Halley2004 Tèrsir - Korral Pub Halley

Nota: els anys 1982, 1983, 1984 i 1985 es va disputar el campionat de manera molt informal, on nocomptava la classificació i on molts jugadors jugaven en diversos equips a la vegada

Esports

13

la P

ala

nca

Esports

X Torneig de futbol sala de Vilanova de Meiàls dies 11 i 12 d’agost es va cele-brar a la pista poliesportiva de

Vilanova de Meià el X Torneig deFutbol Sala, organitzat pel Parc Re-creatiu. Un estiu més, i ja són deu, nois d’en-tre 13 i 17 anys, que viuen o estiuegena les Contrades de Meià, han disputataquest tradicional campionat, que en-guany ha canviat el format i, en lloc de

lligueta, s’ha fet amb eliminatòries. Elsparticipants han estat els mateixos delsdarrers anys: Lluçars, Sta. Maria, Fo-rasters i Vilanova, i aquest és precisa-ment l’ordre en que han quedat. La fi-nal va ser dels partits més disputats ques’han vist mai. Els dos finalistes, Sta.Maria i Lluçars, estaven molt igualats iaixò es va reflectir en el marcador: elsavantatges mai van ser superiors a un

gol, i al final empat a cinc gols; la pròr-roga tampoc va decidir perquè ambdósequips van marcar un gol cadascun.Finalment i forçosa, la tanda de penals–d’infart, no cal dir-ho– va decantar labalança cap a un costat i va ser elLluçars que, com en els darrers anys,es va proclamar campió del torneig.

David Fusté i Guiu

RESULTATS

SemifinalsForasters - Sta. Maria 2 - 4Lluçars - Vilanova 9 - 4

3r i 4t llocVilanova - Forasters 5 - 10

FinalSta. Maria - Lluçars 6 - 6(Campió per penals: Lluçars)

Entrevista amb Josep Coletas, àrbitre del torneig

Parlem amb Josep Coletas, nascut aBarcelona i, més que estiuejant deVilanova, podríem dir que és unvilanovenc més, ja que està casat ambla Mercè Canes de Cal Pastisser deLluçars, de Vilanova de Meià. Puja,doncs, per vacances i molts caps desetmana a Vilanova. És membre de laJunta del Parc Recreatiu i, des de fauns anys, fa d’àrbitre d’aquest torneigd’estiu. És per això que li hem volgutfer algunes preguntes:- Només arbitres quan estàs de vacan-ces o també “pites” durant l’any aBarcelona?JC: No, només em dedico a aquestshobbies el mes d’agost, però de do-nar puntades de peus a la pilota, sem-pre ho he fet i m’agrada.- Com se’t dóna això de dirigir els par-tits?JC: Bé, hi ha dies de tot. No és gensfàcil arbitrar partits de futbol; no potscontentar tothom.- Quants anys fa que “pites” i per què

ho fas?JC: Fa uns 10 anys aproximadament.Ho faig perquè veig que els “xavals” s’hopassen bé i tenen activitats per omplir eltemps de què disposen a l’estiu.- Què penses d’aquest jovent amb elqual has compartit tantes tardes?JC: Al començament del torneig hi hamoltes ganes i funciona molt bé, peròquan es comença a perdre partits, elsnois es desmotiven i hi ha moltes bai-xes.

- Per què el canvi de format del tor-neig d’enguany?JC: Perquè abans les vacances dura-ven tot el mes d’agost, però actualmentles estades d’estiueig es redueixen ihi ha menys participants.- Què representa aquest campionatper Vilanova de Meià i la seva comar-ca, després de tants anys de fer-lo?Com veus el futur del torneig?JC: Crec que és molt beneficiós per atots. S’ha de lluitar per a què no esperdi. Cada any és més difícil trobargent que es vulguin comprometre i sa-crificar uns dies de les seves vacan-ces.- Quins projectes i quines demandesteniu els responsables del Parc Recre-atiu de Vilanova de Meià?JC: Ara s’acaben d’incorporar trescomponents joves a la junta del ParcRecreatiu. Esperem que aportin novesidees i així poder construir projectesque ens omplin de renovades il·lu-sions.

E

Lluçars Santa Maria

14

la P

ala

nca

La Noguera

Mor ofegat al intentar salva el seu fillUn veí de Bellpuig, Miquel Cáceres, va perdre la vida elpassat divendres 13 d’agost a l’altura del riu Segre deCamarasa quan intentava salvar la vida del seu fill que haviacaigut a l’aigua. Els banyistes que es trobaven a la zona vanaconseguir salvar de la corrent el nen, però no van poder ferres pel pare.

Durant el 2005 eliminaran la cruïlla de BalaguerLa cruïlla entre les carreteres C-13 (Lleida-Balaguer-Tremp) i C-148 (Fraga-Balaguer-Tàrrega) quedarà suprimida al llarg de l’any vi-nent, quan es construirà una rotonda en aquestaintersecció, que situada, en el terme municipalde Vallfogona de Balaguer, ha estat escenari, dediversos accidents mortals. És una de les inver-sions del nou pla de millora de la xarxa viàriaque va anunciar la passada setmana el consellerde Política Territorial, Joaquim Nadal.

Un pontsicà fa història a AtenesJordi Sangrà, un piragüista veí de Ponts que ha participatals Jocs Olímpics celebrats a Atenes, va obtenir un diplomaolímpic gràcies al seu setè lloc en la categoria de C-1 deltorneig d’aigües braves. Aquest setè lloc representa el mi-llor resultat d’un piragüista espanyol en la història d’aquestsJocs.

Art noguerenc a BarcelonaNúria Fortuny, Cel Ticó, Montse Miralles i Vanessa Duchvan mostrar les seves obres durant el mes d’agost a la salad’Art Jove de la Generalitat, dins de la 2a. Mostra d’ArtJove de la Noguera, organitzada pel Consell Comarcal. Laprimera Mostra es va realitzar el 1999, en la qual ja va que-dar palesa la qualitat artística dels participants.

Denúncia per l’ús de motos d’aiguaL’Ajuntament d’Os de Balaguer va denunciar eldissabte 14 d’agost, davant els Mossos, la pre-sència d’una moto d’aigua que navegava a granvelocitat pel pantà de Canelles. El consistori, amés d’al·legar que l’ús d’aquest vehicle està pro-hibit, va considerar que causava inseguretat a lespersones que practicaven altres especialitats es-portives a l’embassament, com és ara la navega-ció en caiac.

Rehabiliten el monestir de la BaroniaA finals del mes de juliol, es van inaugurar les obres de re-habilitació del monestir benedictí de Santa Maria de Gualter,a la Baronia de Rialb. Aquestes obres han consistit en laconsolidació de l’estructura de les arcades centrals i les pa-rets laterals, la impermeabilització i millora de l’evacuacióde les aigües pluvials. L’acte es va fer coincidint amb l’11a.Trobada al Monestir.

Bellmunt utilitzarà plaques solarsEl consistori de Bellmunt té planejat de fer instal·lar el prò-xim mes de gener unes plaques solars que serviran per bom-bejar l’aigua del municipi, obtenint d’aquesta manera unestalvi de llum considerable, xifrat en més de 2.000 euros.Les plaques s’ubicaran al damunt del local social.

Anna M. Vilanova

15

la P

ala

nca

La Pàgina de l’IES Els Planells

FORMACIÓ PROFESSIONAL CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ

· GESTIÓ ADMINISTRATIVA· CURES AUXILIARS INFERMERIA

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR· ADMINISTRACIÓ I FINANCES

I SI NO HAS APROVAT L’ESO - PLA DE GARANTIA SOCIAL· AUXILIAR D’OFICINA AMB INFORMÀTICA

Aquest curs dóna la possibilitat de preparar-se per a la prova d’accésals cicles formatius

CENTRE DE FORMACIÓPROFESSIONAL

ACSER SCCLANTIGA ACADÈMIA SERRA

C/ Sant Lluís, 50Tel. 973 44 59 12

BALAGUER

L’IES i el Fòrum (i 4)quest mes us presentem la dar-rera de les aportacions que va-

ren fer els alumnes de l’IES Els Pla-nells al Fòrum Universal de les Cul-tures 2004 que se celebra aBarcelona. Aquest text és de l’alum-na de 1er de Batxillerat, Gisel Sinca.

El món on visc i el món onm’agradaria viure“El món on visc és especial en cadamoment i ve determinat pel meu estatd’ànim, pels meus sentiments, les me-ves sensacions... Tots aquests concep-tes, junts o individualment, fan que elsmeus ulls se’l mirin d’una manera, obé d’una altra de molt diferent. Així doncs, per fortuna o per desgrà-cia, sóc una persona que arbitra per di-ferents móns, paratges totalment con-tradictoris. Hi ha dies tristos i molt foscos, enels quals tot el que m’envolta em sem-bla igual d’obscur i apagat. Dies en quèaquest món es converteix en un llocestrany. Dies en què tot em sembla unaficció, un engany i una trampa per lespersones que l’habitem. Llavors, ésquan em plantejo com seria el món ide-al, aquell on tots poguéssim ser feliçosi viure en pau. Però, pareix una nova albada, quecapgira les meves preocupacions i em

fa sentir bé, en un ambient càlid i aco-llidor. Llavors, la meva qüestió és sirealment és un lloc idoni, ple de ten-dresa, d’amor, de tranquil·litat... Quanem sembla haver trobat una respostaclara, tot s’esvaeix i el món esdevé, unaltre cop, un espai indesitjable, absurd,incomprensible, fantàstic... M’és difícil, doncs, imagi-nar realment com hauria de serla perfecció, l’ideal, on cadas-cun de nosaltres pogués viureen llibertat, amb harmonia ambtot el que en forma part. Potser el problema sóc jomateixa, que jutjo i em deixoportar per les circumstànciesde la vida. Potser, el millor se-ria que, per exemple, davant d’un casd’autèntic materialisme, jo no hoglobalitzés a nivell mundial; o que, enuna situació d’ignorància o d’irrespon-sabilitat, no pensés que el món sencerés així, sinó que hi ha de tot, com a totarreu; però la meva consciència nom’ho permet. Hem arribat en un punt en què ja resens importa, en què ja no aspirem aaconseguir un món millor, sinó que in-tentem sobreviure i vetllar pels nostresinteressos i seguretats, tot i que aixòsignifiqui passar per damunt d’aspec-tes molt més importants.

Hem transformat el món en un ob-jecte de falsedat, odi i enveja. N’hemmodificat el significat i l’hem adaptata les nostres conveniències. De vega-des, no ens n’adonem, perquè tenimaltres coses que ens alegren la vida,persones que ens demostren afecte, que

ens fan veure el món d’una manera di-ferent. M’agradaria viure en un món sincer,en un món més o menys just, més omenys ric, més o menys ampli, però onles coses fossin estables i no ens enga-nyessin cada dos per tres. M’agradariaque tots els dies, tristos o més alegres,fossin iguals i no ens fessin dubtar so-bre el lloc on vivim. Desitjaria que arribés un dia en quèel món fos transparent i en el qual elshabitants ens poguéssim guiar pel queaquest deixa veure.”

IES Els Planells

AA

Hem arribat en un punt enquè ja res ens importa, en quèja no aspirem a aconseguir unmón millor, sinó que intentemsobreviure i vetllar pels nos-tres interessos i seguretats

17

la P

ala

nca

Parlen les Entitats

Cloenda de les Sortides Culturals Mediambientalsl passat dimecres 25 d’agost esva realitzar la cloenda de les ac-

tivitats d’estiu de les Terres del Mar-quesat. Amb una visita cultural in-sòlita pel poble de Camarasa, sotal’expert guiatge d’en Paquito Gessé. Vam passar per algunes de les casesnotables del poble: cal Marquès, llocon hi havia la residència de l’antic Mar-quès de Camarasa, primeres escoles demonges, dos dels convents que existi-ren a la població, etc. Vam poder veure aspectes descone-guts pels mateixos camarasins, com unacaràtula de senyora a la cantonadad’una casa del carrer del forn, de pro-bable origen medieval amb significat

obscur, malgrat que una de les possi-bles interpretacions és la del signe ex-tern d’una casa de “vida alegre”, tal coms’estilava en altres poblacions de l’edatmitjana. Vam poder tenir el privilegi de visi-tar una antiga casa senyorial de la pa-gesia del segle XVII, guiats per l’actu-al propietari, Sr. Cabeceran. A continuació, vam visitar l’antigaesglésia del s. XIII (transició romànic-gòtic, en la qual s’han descobert recent-ment restes d’un campanar. La pujadaa les restes del castell ens va permetrecopsar la importància de l’antiga forta-lesa andalusina, que passà a mans delcomte de Barcelona Ramon BerenguerI l’any 1050. Des d’aquest observatori

vam gaudir del paisatge de l’entorn, irebre unes breus pinzellades sobre ge-ologia i sobre l’origen de la poblacióde Camarasa, els homes del neolític ide l’edat del bronze de la cova del Ta-bac, així com dels recents descobri-ments de les muralles romanes de lafortalesa de Monteró, etc. A l’actual església parroquial de santMiquel (1737) vam veure les magnífi-ques pintures que Josep Serrasanta vapintar el 1953, tal com podem apreciaren la seva signatura (FECIT ANNOMCMLIII). Una altra experiència inèdita fou labaixada a l’antic pou de gel deCamarasa, en l’actualitat de propietatprivada, que està en perfecte estat deconservació. La cloenda vaacabar amb unsopar de germa-nor, en el que esva repartir unareproducció sig-nada d’un delsquadres del pin-tor camarasí i in-t e r n a c i o n a lAlbert Lluch,com agraïment ala fidelitat delsparticipants alllarg dels deuanys d’activitat

E

de l’Associació. També es va atorgar un diploma coma mostra d’agraïment als col·laboradorsde les Terres del Marquesat Lluís Jofrei a Daniel Gessé, creador i mantenidor(webmaster) de la pàgina web del Mar-quesat. Els 43 participants, provinents dediversos indrets de les Terres del Mar-quesat i de la resta dels Països Cata-lans, van quedar en reprendre les acti-vitats culturals en la propera sortida del14 de novembre, que es realitzarà con-juntament amb el Centre Excursionistade Balaguer.

18

la P

ala

nca

Parlen les Entitats

Activitats de l’Associació de veïns Amics de Baldomar

a nostra associació ha desenvo-lupat un parell d’activitats du-

rant aquest estiu que ens agradariaexplicar. El passat dia 25 de juliol es va orga-nitzar una visita al PONT DEL DIA-BLE, enlairat sobre el riu Boix, a uns 3km de Baldomar. Unes 22 persones esvan desplaçar amb diferents medis (cot-xe, moto, bicicleta i a peu) fins a uns300 o 400 metres, llavors tots caminantvam arribar-hi, tot i que els últims 150mno van ser gens fàcils pel desnivell del

L terreny. Un cop allí, i desprès d’admi-rar aquesta vellesa natural, vam esmor-zar el que cadascú s’havia endut. Tot ila calor, com que ho vam emprendrede bon matí, en tres hores tornàvem aser a casa. Coses de prop nostre i sen-zilles que a cops menyspreem, podenser l’objecte d’una visita molt agrada-ble. L’últim dissabte de juliol, com ja vesent habitual, vam organitzar la Festadel Conill cuinat, on a tothom que volparticipar se li facilita un conill, el qual

després de ser preparat és portat a laplaça de la Font. Allí, prèvia observa-ció, es passa a un tast popular per a totala gent del poble. És d’agrair l’esforçdel cuiners i cuineres que cada any de-lecten els ulls i els paladars més exi-gents. Es molt curiós que els 27 conillsque es varen cuinar foren tots diferents,la qual cosa significa la quantitat depossibilitats que un mateix plat dona desi.

Associació de veïns Amics de Baldomar

19

la P

ala

nca

Parlen les Entitats

Una utopia feta realitatl bell mig del cor de l’estiu, al bellmig del cor de les nostre Festes

Majors, Vilves es desvetllava, curullde joia, el proppassat 1 d’agost percommemorar la seva Festa supremade l’any. Fins i tot la natura semblava voler-s’hi annexar amb llur sol resplendent iun cel blavíssim. Era el marc d’una di-ada molt singular. No era una FestaMajor com totes, malgrat la peculiari-tat i matisos especials de cadascuna.Enguany s’hi celebrava, alhora, l’haverpogut assolir el fet de veure convertidaen realitat una utopia; la realització dela primera fase de restauració de l’es-glésia local de Sant Climent, d’estil ro-mànic (segle XI). L’eucaristia presidida per Mons. JoanMartí i Alanis, arquebisbe, bisbe emè-rit d’Urgell, solemnitzada amb els cants

de l’Orfeó Artesenc, va ser punt de mirai de trobada cabdal de veïns, dels fillsdel poble residents a fora i amics dediferents indrets. Per arrodonir-ho, nohi va faltar un concert de l’OrfeóArtesenc delectant la concurrència ambunes boniques peces de llur repertori,abans de compartir tots plegats l’aperi-tiu de germanor. Ensems, des d’aquestes ratlles, vo-lem explicitar el nostre profund agraï-ment a tots els que d’una manera o al-tra han dut a terme el gest d’ajudar-nosa fer camí en la consecució d’aquestaobra, que si bé encara no està ultima-da, confiem poder-ho veure realitzat,amb l’ajuda de tots, ben aviat.

Associació cultural Amics de Vilves

AA

21

la P

ala

nca

Artesa, Pas a Pas

Nous gravats rupestres a Refetn aquesta ocasió farem una atu-rada al seguit d’articles que trac-

ten sobre les campanes d’obús per-què creiem que cal donar a conèixerunes troballes fetes aquests darrersmesos en el nostre municipi. Aques-tes troballes consisteixen en una sè-rie d’inscultures en forma de creus,cupuletes i reguetons. Tot va començar en el marc de lacelebració de la XXXIV jornada de tre-ball del Grup de Recerques de les Ter-res de Ponent celebrada a Artesa deSegre el 21 de juny del 2003, on haviaestat convidat per l’Associació Cultu-ral la Roureda a presentar una ponèn-cia sobre el Museu del Montsecd’Artesa de Segre. Allà vaig contactaramb l’arqueòleg Jordi Pérez Conill. Elmotiu va ser l’interès que em va pro-vocar una creu gravada a una roca situ-ada a l’assentament de l’Edat del Bron-ze de Refet presentada en la seva po-nència. En aquell temps estava comple-tant la catalogació de creus de terme icommemoratives del municipi i aque-lla imatge m’obria un nou estil de creusper inventariar, tot i que aquestes hanestat oblidades al llarg dels segles is’han de trobar escampades per la mun-tanya i en molts casos cobertes de ma-tolls i mantell vegetal, feina no gairefàcil considerant que a més de tenir unamida que oscil·la, generalment, entre els15 i 20 centímetres, porten el proble-ma afegit de que estan gravades a laroca. Unes setmanes després de la jorna-da de treball, convinguérem visitar amben Jordi Pérez Conill aquest assenta-ment amb la participació d’en MiquelTorres, de Sant Martí de Maldà, histo-riador i especialista en gravatscupuliformes, ja que a la zona tambés’havia detectat aquesta forma d’inscul-tures. La visita va ser força fructífera.Tot i que no trobàrem la creu objectede la sortida s’hi van localitzar 3 creusnoves i varis cupuliformes, essent labase per iniciar un treball conjunt quea hores d’ara estem ultimant per a serpublicat a finals d’aquest estiu al llibrede les comunicacions de la XXXIV jor-nada del GRTP.

A partir d’aquest moment vaig cen-trar una part important de l’activitat querealitzo al municipi, a la recerca decreus gravades a les roques de la zona,iniciant tot un seguit de troballes quefins al moment totalitzen 37 creus, di-versos cupuliformes i la roca protago-nista d’aquest article. Aquesta primavera amb en MiquelTorres vàrem fer una visita a l’assenta-ment i a les creus que havia localitzatfins al moment, ens varen acompanyaren Jordi Trullols i en Rafel Gomà del’Associació Cultural la Roureda a quimostràrem les troballes fetes fins elmoment. El motiu de presentar aquest articlea la nostra revista és el de donar a co-nèixer als nostres lectors els interessantsdescobriments efectuats a la zona, elsquals ajudaran a complementar l’extensinventari històric i arqueològic del nos-tre municipi.

El llocLa descoberta de l’assentament prehis-tòric es deguda a Antoni Bellart deTàrrega, que en una de les seves sorti-des per recuperar material de guerra vatrobar-hi un motlle de fosa de destrals iun vas formatger, de l’edat del bronze.Cal dir que en aquest indret hi ha al-guns nius de metralladora i una líniade trinxeres de la qual, una part estàforça ben conservada. A partir d’uncontacte d’en Bellart amb en PérezConill, aquest va iniciar els treballs deprospecció arqueològica. El primer tre-ball sobre la zona el varen presentar enJordi Pérez Conill i Rafel Gomà a laXXVI Jornada que el Grup de Recer-ques de les Terres de Ponent celebradal’any 1990, també a Artesa de Segre,dedicada a la memòria del Dr. JoanMaluquer de Motes. Aquest assentament està situat sobredel Monestir de Refet en una terrassaelevada a 530 metres s. n. m. i segonsha estudiat l’arqueòleg Pérez Conill, hitrobem dos moments d’ocupació quecorrespondrien, el primer, al NeolíticFinal o el Calcolític i, el segon, al Bron-ze Antic. Estem parlant, doncs, de lafranja que abraça entre 4200 i 3800 anys

d’antiguitat. Un dels eixos del treball que estemelaborant actualment, tracta, a partir deles investigacions fetes a la zona, de lareligiositat d’aquest espai des delstemps prehistòrics. Les advocacions dellloc i la talla romànica de la Mare deDéu trobada se’ns presenten com l’evo-lució del culte antic a la Deesa Mare.Altres elements com la veneració i pràc-tiques tradicionals a l’antiga alzina mil-lenària de Refet i la seva similitud ambels rituals a altres arbres sagrats d’ar-reu del continent també són elements aconsiderar junt amb la forta presència,a més de les creus, de gravatscupuliformes. Aquestes petites cúpulesinvertides (figures 1 i 2), també ano-menades receptacles d’ofrena, ja queantigament servien per dipositar ofre-nes sòlides o líquides en els rituals deculte, es troben en diversos indrets delmón i tenen un ampli espectre cronolò-gic, ja que les més antigues que s’han

Figura 1

Figura 2

E

22

la P

ala

nca

Artesa, Pas a Pas

trobat daten del Neandertal i aquestapràctica es va anar utilitzant fins l’edatmitjana en que l’establiment del cultecatòlic va trencar amb els rituals ante-riors.

Les CreusMalgrat que habitualment entenem laimatge de la creu com a símbol del cris-tianisme, aquesta figura gràfica la tro-bem representada des de temps moltantics. Ja en la cultura caldeo-babilò-nica representava al déu Anu i els egip-cis representaven la creu Tau amb uncercle al damunt, la qual era conside-rada la clau de la vida i el símbol de laimmortalitat. Pel que respecta a lescreus han estat moltes les representati-vitats i formes associades a diversosàmbits en els que no entrarem en aques-ta exposició. Pel que s’ha trobat fins al moment,en el nostre terreny conviuen,bàsicament dos tipus de creus. Un d’ellsmés elaborat i de forma grega, és a dir,de braços iguals. Aquestes creus estanmolt ben treballades amb la tècnica delpicat, esculpint amb una eina de tall iuna altra de percussió. El seu traç ésmolt ben definit i les puntes de les as-pes estan eixamplades. Aquestes creusque en cap cas guarden la orientació dela rosa dels vents ens aventurem a ano-menar-les creus medievals. Més enda-vant d’aquest article veurem el perquè. El segon tipus de creu, generalmentestà formada per un travesser més curtque l’altre, sense tenir la forma de lacreu cristiana, l’anomenada creu llati-na, ja que l’encreuament dels traves-sers està situat en la zona central o moltpròxim a ella. Aquestes creus tenen elsbraços orientats amb els 4 punts cardi-nals. Per la forma en que estan esculpi-des, sembla ser que la factura és perabrasió, fregant un objecte de materialmés dur que la roca on estan gravadesen la direcció del tall. Per la seva for-ma i ubicació entenem que aquestescreus poden ser prehistòriques.

CronologiaFins al moment s’han trobat 37 creusque ja donen una idea de la distribució,tipologia i la relació amb elements queles envolten. Però cal anar més enllàabans de fer un pronunciament defini-

tiu sobre la datació d’aquestes inscul-tures, i en això estem treballant. Tenim dos elements de criteri que ensmarquen el punt de partida per fer l’es-tudi de la datació. Pel que respecta ales creus que anomenem medievals (fi-gures 3, 4 i 5) troben una referènciahistòrica en el document de compra delcastell d’Artesa de Segre per part den’Arnau Mir de Tost (any 1038) en elque cita la frontera o terme del castellamb el del Grealó esmentant que lescreus van ser fetes per delimitar el ter-me entre els dos castells. Paral·lelamenttenim constància de que tan dins comfora del nostre municipi, s’havia utilit-zat el sistema de marcar les propietatsamb creus gravades a la roca. Les creus que anomenem prehistò-riques (figures 6, 7, 8 i 9), a més dedonar-se en tots els casos les caracte-rístiques descrites a l’apartat de la des-cripció d’aquest article, en algunes oca-sions es complementen amb altres gra-vats o elements que ens reporten a unperíode més antic que el medieval, finsi tot, en una ocasió les trobem formantun conjunt de creus i en una altra com-binant creus, cupuliformes i reguetons.

Malgrat estar pendents de confirmarl’època a la que podrien correspondreaquest segon tipus de creu, hi ha paral-lelismes de gravats cruciformes en al-tres indrets que comparteixen espai ambassentaments de l’Edat del Bronze, pelque pensem que no és gens descabellatdonar, almenys provisionalment, aques-ta datació.

La roca amb els gravatsDesprés de prop d’un any de recórrerla muntanya buscant creus arriba elmoment en que més o menys deduei-xes on poden estar situades, això m’hapermès descobrir-ne algunes per deduc-ció basada en l’entorn del lloc on ro-manien cobertes per un mantell vege-tal o colgades de garric i fullam. Aquest va ser el cas de la troballamés interessant fins al moment (fig. 10).Al passar el pinzell de neteja per sobreuna roca, just en el sentit de la passadaem va aparèixer un reguetó. A mesuraque vaig anar raspallant la pedra ana-ven apareixent reguetons, creus i clo-tets. El resultat és una roca que mesura2,10 x 1,6 metres en la que hi aparei-xen tres reguetons que conflueixen al

Figures 3, 4 i 5

Figures 6, 7 i 8

23

la P

ala

nca

Artesa, Pas a Pas

cupuliforme principal, de 12 centíme-tres de diàmetre, 21 cupuliformes i 13creus (fig. 11). Aquesta roca que se’ns mostra comuna pedra de ritual, probablement unaltar, és part integrant d’un conjunt quesembla un recinte elevat sobre una ter-rassa i voltat per un seguit de roqueson trobem altres creus i cupuliformes(fig. 12). D’aquestes roques que encer-clen la terrassa és de destacar el con-junt d’unes altres 4 creus (fig. 13) on laprincipal està orientada cardinalment iuna d’elles mesura 8 centímetres, lamés petita de totes les trobades fins almoment.

Figura 9

FinalPel que respecta a la roca amb els gra-vats, estem davant d’una troballa forçainteressant, així ho han manifestat enuna recent visita a aquest lloc els ar-queòlegs Jordi Pérez Conill i XavierLópez Cachero. També l’ha valoradacom a molt interessant, en una visitaque hem fet recentment, l’arqueòlegJosep M. Miró Rosinach, pioner en elcamp de la investigació dels gravatscupuliformes al nostre país i del que laseva tasca en aquest àmbit està forçavalorada a nivell internacional. Com indicava al principi, en aquestsmoments estem ultimant el treball deconjunt que compilarà els aspectes ar-queològic, històric i religiós del lloc deRefet i en el que mostrarem totes les

recerques fetes fins al moment amb lesrespostes que siguin possibles i amb elsinterrogants que se’ns presentin. Amb aquesta exposició hem presen-tat una nova expressió d’elements queconfiguren els petits detalls existents alnostre municipi, els quals contribuei-xen a escriure, de mica en mica, la nos-tra història. En aquest cas uns elementsoriginals que abracen diferents mo-ments del nostre passat i que amb elseu estudi i comparació amb elementssimilars d’altres llocs poden ajudar-nosa completar la interpretació de la nos-tra evolució com a poble.

Text, fotografies i dibuix:Ramon I. Canyelles

Figura 10 Figura 11

Figura 13

Figura 12

www.artesadesegre

.net

24

la P

ala

nca

Tema del Mes

561a Firade Sant Bartomeu

El senyor Josep Pau, secretari general del Departament d’Agri-cultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya iDomènec París, batlle d’Artesa de Segre, van inaugurar la firael dissabte al matí a les 12 de migdia. La fira, es va iniciar la nitanterior amb una conferència sobre els beneficis saludables delconsum de vi a càrrec del Dr. Jesús Caballero, membre del Ser-vei de Medicina Intensiva de l’Hospital de la Vall d’Hebron

Després de la inauguració de la Fira, les autoritats van visitartot el recinte. A la fotografia, durant la visita a l’estand del Clubde Lectures

A la mostra d’oficis artesans un picapedrer donava forma a ungran bloc que serà el monolit de la primera pedra del nou casalcultural que es construirà a la plaça de l’Ajuntament

Després de l’èxit de la passada edi-ció, 523 persones van assistir al IIGran Tast Popular de Vins que foupresentat per Pere Tàpias i d’AlbertGonzalo, enòleg de l’INCAVI. En-guany tots els assistents van poderdegustar 6 vins diferents: Coopera-tiva d’Artesa, SAT Vall deBaldomar, Vinya l’Hereu, Coope-rativa l’Olivera, Castell del Remeii Raimat. En acabar el senyorGabriel Perés, Secretari general delConsell Regulador de al Denomi-nació d’Origen Costers del Segre,va inaugurar la XII Mostra de VinsCosters del Segre

25

la P

ala

nca

Tema del Mes

Anècdota de comva néixer

el meló amb vi

Des de l’any 1443, Artesa és lloc defires. N’hi hagueren moltes, peròcrec que la més popular fou la deSant Bartomeu, dita també “Delsgitanos”. Hi havia venda i festa. Acada barri es venia una cosa diferent:animals, alls etc. Als anys 80 vàrem tenir la sortde recuperar aquesta fira al mateixtemps que el meló de secà es con-vertia en tot un símbol per Artesa. La llegenda que tot seguit s’ex-plica fa referència al vi i al meló, elsreis de la festa i de la Fira d’Artesa.

Llegenda

Estimada horta d’Artesa,horta enramada i fruiteraon es fan les melonadesmés bones de la Noguera.

Una llegenda explicaque el baró, ja vell, digué”donaria or i plataa qui em regalés plaer”.

Un pagès de la contradaamb un bon vi i un melóuna barreja va feri li va oferir al barói li resultà tant plaent,aquella combinació,que tot ballant un vals lentva escriure en un paper:”Ordeno, per les meves atribuci-ons,que es declarin bens divins:d’Artesa els seus bons vinsi de l’horta els seus melons”.

Pere Tàpias

Grup de nois i noies que van treballar a la Fira, amb Pere Tàpias, presentador delprograma “Tàpias Variades” de Catalunya Ràdio, en acabar el tast popular de vins

Els melons van te-nir una notable pre-sència en la firad’enguany. A la fo-tografia, parades deproductors localsdurant el diumengeal matí

El dissabte a la nit molta gent es va con-centrar a la zona dels vins per degustarels diferents productes gastronòmics i elsvins de la DO Costers del Segre, però esva trobar en falta la música en directed’altres anys. En acabar, al carrer MariaAnzizu, el grup de country, Liner DanceL-136, varen realitzar una demostració

26

la P

ala

nca

Tema del Mes

Els membres de Protecció Civil i Mos-sos d’Esquadra van regular el nombróstrànsit que va circular pels carrersd’Artesa, en una edició en què es vansuperar les dades de visitants de l’anypassat tot i que varen ser menys dels es-perats per l’organització

L’Associació de Comerç i Serveis d’Artesa de Segre (www.acsartesa.com) van tor-nar a instal·lar-se a la Carpa Firal per tercer any consecutiu juntament amb 12 delsseus associats: Bar Segre, Perruqueria Dolors, Aquí Natura, Perruqueria l’Spill, Cal-çats Cercós Esports, Il·luminació Aldavó, Independentsoft, Jambo Idiomes, Foto JoanPromovídeo, Pintures Valls, Gimnàs Altis i Flors Eleonor. També hi havia l’estanddel Club Arquers Montsec, l’exposició Els Pobles a la Fira, l’exposició de productesestranys i una gran passarel·la on es van fer nombroses exhibicions del Comerç d’Artesa(Confeccions Lladós, L’Spill, Calçats Cercós, Gimnàs Altis, Modes Gemma,Exporellotger, Flors i plantes Eleonor, Llenceria Fades, Aquí Natura i PastisseriaBorrell) que varen ser un gran èxit d’afluència de públic

Un any més les Dones Puntaires d’Artesa van realitzar unaexposició a la sala de plens de l’Ajuntament, i el diumengeal matí van organitzar la VI Trobada de Puntaires amb unaaltíssima participació

El XXV Concurs de Productes estranys el van guanyar aques-tes cebes gegants

Dins el marc de la Fira, es va disputar la8a edició del Torneig de Bàsquet a 3 delCENG. Després de dos anys de no cele-brar-se, enguany es va recuperar el cam-pionat, disputat íntegrament el dissabte21 d’agost. Com a novetat, el guanyadortingué de premi 300 euros donats pel su-permercat Condis. 10 equips hi prengue-ren part i el trofeu se l’endugué l’equipFlyskies, que guanyà en la final elsJackpot.

27

la P

ala

nca

Un any més, el Gimnàs Altis d’Artesa va realitzar una exhibició al carrer Maria Anzizui, com es pot comprovar a la fotografia, hi va assistir molt de públic

La segona edició del Concurs de Pintors locals va tenir un granèxit de participació amb un total de 10 quadres presentats. Elspremis van ser per Delfina Galceran de Baldomar (primer pre-mi), Benvingut Bergoñó (segon premi) i Carme Martí (tercerpremi), ambdós d’Artesa

Pere Solans i Carles Isanta, de El Trident, van fer de presenta-dors a la passarel·la de la Carpa Firal de les nombroses exhibici-ons del Comerç d’Artesa. A la fotografia el senyor Batlle i elJutge de Pau van fer de mans innocents en el sorteig de dospremis de 150 euros, gentilesa de l’Associació de Serveis i Co-merç d’Artesa. En acabar el sorteig es va fer la Gran desfiladade cloenda

Textos: Sergi VallsFotos: Sergi Valls i J.M.Espinal

Tema del Mes

El VII Concurs de Pintura Ràpida va comptar ambuna baixa participació (només 6 quadres presen-tats) i la qualitat dels quadres no era ni de bon trosla mateixa que en edicions passades

29

la P

ala

nca

En memòria de Francesc Cases, “El Sisquet del Carreter”

uan, recentment, la rosa delsvents ens porta, de bell nou, a la

nostra ciutat nativa, la malauradanova dels traspàs del que fou un en-tranyable amic i company enFrancesc Cases i Abella, que ens ha-via dit adéu-siau, a l’edat de 82 anys,ens va deixar corglaçats i estamor-dits. Amb el finat, ens havia lligat sem-pre, en el decurs de les nostres vides,una pregona amistat. Encara que elshumans som sabedors que els sendersde la vida, amb tota la seva parafernàliade vanitats, d’enveges, efímers plaers ifrustracions condueixen, sempre, a lamort com final de trajecte, la pèrduad’un vell companyó de jovenesa i se-nectut, és quelcom punyent i dolorós. El difunt, conegut pels nostres vila-tans amb l’afectiu apel·latiu del“Sisquet del Carreter”, fou el primergermà dels tres que composaren la sevaprole familiar. El segon fou el Rossend,maridat amb l’Antonieta Guiu, que va-ren regentar durant molts anys l’actualCafè del Poble. El benjamí de la famí-lia, fou el Joanet, casat amb la GertrudisVentura, filla d’un director de“Hilaturas del Segre”, un fadrí alt comun Sant Pau i àgil com un esquirol, queva defendre la porteria del F.C.Artesenc, amb molt d’encert i efectivi-

tat en els anys de la postguerra civil.Bona gent a carta cabal. Feta aquestamena de sinopsi de la casa pairalartesenca de cal Carreter de Cubells, nopodem pas oblidar la figura del “PaterFamiliae”, en Francesc Cases, oriündde la vila de Cubells –de cal Brígido-,talment com la de la seva esposa naFrancesca Abella, filla tanmateix de ladita vila, -de cal Esquetlleta. En aquells reculats temps, quan en-cara no havia arribat la mecanitzaciódel camp, al vell taller familiar situat ala carretera de Ponts, s’hi treballavaamb forta intensitat en la construccióde tota mena de carros d’escalada ivolquet, ben pintats i repintats. En elfons de la ment, recordem amb tota ni-tidesa la imatges d’aquells enginyososartesans tot i acoblant els cercles de fer-ro a les rodes de fusta, després d’haverdilatat el metall, mitjançant una fogue-ra a terra alimentada amb encenalls. El Sisquet, com hereu de la casa, aju-dava al seu progenitor en la dita tasca irealitzava l’acabat dels carros en qües-tió tot pintant, amb una ploma de gall,els més jolius arabescs a les boixes, alsfrens i a les baranes. Feina feta no fadestorb, a cobrar trinco-trinco l’importdel carro i tornem-hi que no ha estatres!

Recent finalitzada la guerra civil iempesos per la fal·lera dels nostres dis-set anys, ens llençàrem, com dimonis,pels camins de la diversió i la balleruga.El difunt Josep Sangrà de ca la Marietadel Xarxalè, el Felip del Tero i nosal-tres mateixos seguírem durant uns anystots els Rosers i Festes Majors de lacomarca amb el Tren de Sant Ferrar,meitat a peu i mig caminant, sense unral a la butxaca però sadollats d’il-

Q

El Sisquet en plena tasca de consumat carreter, enel taller familiar

In Memoriam

El Sisquet i la Carmeta tan enamorats en la seva senectut, com en la seva jovenesa

Així de ben plantat i elegant era el Sisquet del Car-reter, passejant cofoi el seu fill Francesc per la car-retera de la nosta ciutat

30

la P

ala

nca

In Memoriam

El difunt fou un fadrí benplantat i un extraordinaridansaire, capaç de ballaral cap d’un punxó

lusions i cascavells, deixarem constàn-cia de nostra presència en totes les pla-ces comarcanes. Si en aquells temps decollita estreta, ens convidaven a sopar,ens afartàvem com a lladres. El difunt fou un fadrí ben plantat iun extraordinari dansaire, capaç de ba-llar al cap d’un punxó. Tal mestria i laseva innata elegància li comportà unagran requesta entre l’element femeníd’aquells anys llunyans. Però ell, pro-fundament enamorat de la seva estima-da esposa, la Carmeta de cal Mianes,no va voler, o no va saber, aprofitar talatractiu. Mil anècdotes d’aquells anysdaurats de joventut -quan érem capitansi la sang ardent esgarrapava fort- revi-

uen en el fons de la nostra ment ambregust d’una dolça malenconia. El vent de la vida, després, ens vallençar per camins distints, però alsols del meu cor i del meu pensament,els record del bon amic Sisquet fouun constant company de viatge. Enles darreries de sa vida, afecte ja de lamalaltia que havia de portar-lo a la tom-ba, rememorant aquells anys de roses id’il·lusions cantàvem, a duo, aquell tan-go que sota el nom de “Nostalgia” feiaestralls entre la fadrinalla de la nostrageneració. Fou un home bo, magnífic espòs,pare i avi, amic dels amics, sempre ria-ller i afable. Però la mort de la seva ido-

latrada Carnada el va colpir pregona-ment iniciant la fatal davallada que elva portar a la tomba. A vola ploma hemvolgut deixar constància a les planes de“La Palanca” del nostre plany per lapèrdua del bon amic que ens ha deixat.Amb tot el nostre sentiment expressemals seus fills, néts i restant família elnostre més sentit condol.

Sícoris

Trist aniversariEls anys passen, cada cop més ràpid.Recordo que quan era petita, tot era méslent. Com més gran ets, sembla que eltemps voli sense cap remei. Així doncs,quasi sense adonar-me’n, ha arribat eldia del desè aniversari del teu accident.Aquest mes, ha fet deu anys que ja noets entre nosaltres. Ara, ja no et recordo durant tot el dia;ara, ja no em sembla que et sento pujarper les escales de casa; ara, ja no emposo nerviosa al sentir el teu nom. Eltemps, aquest que passa tant de pressa,m’ha ajudat a què poc a poc vagi assu-mint la realitat. Una realitat diferent quefa que la vida no sigui ja la mateixa maimés, però que segueix sent una vida ques’ha de viure. Però aquest mes ha estat una mica

especial. La raó no la sé, potser el fetde ser-ne deu els anys de la teva mort,una data normalment assenyalada tantpel que és bo com pel que és dolent.Sigui com sigui, la imaginació ha actu-at. He imaginat com podria ser la vidasi tu hi fossis: potser estaries casat, pot-ser tindries el teu propi negoci... Si es-tiguessis amb mi, potser estaries con-tent perquè vaig estudiar una carrera iara estic treballant en allò que m’agra-da. La veritat és que durant aquest mes,he enyorat el que hagués pogut ser, hetrobat a faltar la relació que haguéssimtingut, t’he trobat a faltar com a germài amic. Aquest mes, ha sigut més quemai un trist aniversari.

Anna M. Vilanova

Per la immortal memòria

(4/4/2004)

Àngela Cirerai Campabadal

Artesa de Segre

El dia de Pasqua de ramsmai per oblidarparents, fills i germans.

La teva sana veritatera sana lleialtatper l’estrella llibertat.

El pare de Baronia de Rialballí tot és noble i alti lo més lleial.

La teva sana virtutera de tal magnitudexemple de la multitud.

L’amor és un tresorera el teu honori teu més gran valor.

Sempre et recordaremamb el descans eterni mai t’oblidarem.

Pel poeta del Sol de la NogueraSíndic de Baronia La Vansa-Lluçars

Delfí Solé i Puig

El Fòrum Universal de les Culturestindrà lloc a Barcelona

al llarg de 141 dies i 141 nits,

des del 9 de maig fins al26 de setembre

de 2004

31

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

A mossèn Roc, de tot corEl passat dia 1 d’agost, un grupd’artesencs vam fer un dinar d’acomi-adament a Mn. Roc i li vam entregarl’escrit que transcrivim a continuació,que és un testimoni del sentiment d’es-timació envers ell. Com diem al final:fins sempre, mossèn. “Quan ens vam assabentar que amossèn Roc l’enviaven a un altre des-tí, tots vàrem sentir una gran pena, peròdesprés de parlar amb ell i els motiusque el portaven al canvi, ens hem ale-grat. Després de tot, es queda aquí a prop,tot i que esperem que l’obra que ha dei-xat no es malmeti; seria una llàstima,després de totes les il·lusions, fatiguesi esforços per a la majoria d’artesencs.És motiu d’orgull aquest racó tan bo-nic que és el Santuari de la Mare deDéu de Salgar, que ens omple de pau itranquil·litat. Mossèn, tots el que avui i aquí es-tem presents en tindrem un bon record.Quan tornàvem de caminar i li

pàssavem a fer una visita, tant vostècom la Pilar ens rebien amb alegria, ensoferien un cafetonet, galetetes i... a ferpetar la xerradeta. Que bé ens ho pas-sàvem! Bé, com nosaltres, tanta i tantagent, que si poguéssim posar els nos-tres pensaments en uns fulls de paper,

podríem empaperar la seva ermita. Una abraçada ben forta de tots elspresents i, quan miri l’hora, pensi i pre-gui per nosaltres. Fins sempre”.

Mercè Giribeti 13 signatures més

ComiaComiaComiaComiaComiat de Mn.t de Mn.t de Mn.t de Mn.t de Mn. R R R R RocococococCELEBRACIÓEUCARÍSTICA

DIA: DIUMENGE 5 de SETEMBRE

HORA: 6 TARDA

LLOC:CAMPAMENT DE

SALGAR

Aportacions econòmi-ques per col·laboraramb la festa i per fer unregal a Mn. Roc:

2 0 8 1 - 0 5 3 4 - 6 4 -3300001302 (CaixaPenedès - Artesa deSegre)

(Compte corrent obert per aquesta fi-nalitat per l’Associació Cultural La Pa-lanca)

32

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

En defensa de les bones maneresCom a exalumnes del senyor LluísXandri, vam quedar sorpresos i moles-tos de l’escrit signat pel senyorFrancesc Amorós que va fer a La Pa-lanca el passat mes de juliol, a la sec-ció de Cartes a la redacció i amb eltítol En defensa de la veritat. Veritat?De què? El senyor Amorós fa un escritple de mentides i contrarietats. Diu que està a anys llum en la mane-ra de veure les coses políticament, peròque amb la decisió presa (aquesta deci-sió deu ser l’enderrocament de la casade cal Boet, ja que d’aquesta manerapotser li tocarà més el sol) -aquí fa lapilota al senyor Alcalde- diu el recol-zarà en aquesta ocasió... en les altresno?, ja que com tothom sap militen enpartits diferents. La primera lectura de la seva despec-tiva exposició ens diu clarament que estracta d’una explosió d’odi i d’amar-gura que dissipa la veritat i que per lò-gica, inverteix els termes amb l’afanyd’embrutar la imatge del que fou elnostre estimat professor (que vostè noha conegut) i que amb afecte va incul-car-nos les virtuts fonamentals de la

personalitat, com són la noblesa i laveritat, per no caure en la desestimacióque tristament llegim en el seu escrit. Els fets són més o menys que el se-nyor Xandri va demanar permís al’Ajuntament per canviar teules de lacasa de cal Boet, permís que va ser-liconcedit pel consistori. El paleta, aldescobrir la teulada, va veure que unesbigues de fusta estaven molt deteriora-des i va pensar de canviar-les per unesde ciment, cosa que no va poder realit-zar per rebre immediatament ordremunicipal de parar les obres. Llavorsel paleta va posar un toldo i a plegar.Encara avui, primers d’agost de 2004està igual, falta posar molt més de 100teules. Al seu escrit, el senyor Amorósdiu que estan col·locades totes les teu-les al seu lloc. És mentida, ja que enca-ra es pot veure les que falten. En un altre apartat, diu que no haviapogut anar a l’escola del senyor Xandriperquè el consideraven rojo. Com ha-via d’anar-hi si el senyor Amorós vanéixer l’any 1944 i el senyor Xandri vadeixar l’escola l’any 1946! Crec queamb un o dos anys d’existència no es

pot anar enlloc. Ens consta que algunexalumne tenia una fitxa a l’Ajunta-ment on per part posterior de la filiaciói amb rètol vermell deia: hijo de padrerojo. Aquesta fitxa era enviada a la ca-serna on feia el servei militar, a l’efec-te d’amargar l’existència, no obstant sique eren alumnes del senyor Xandri,lo que vol dir que políticament, res al’Escola. El senyor Amorós manifesta que nohi haurà contrarèplica, per la nostra partsí que replicarem sempre que tinguemmotiu per llegir escrits que ens afecteni faltin a la veritat. Únicament ens ha mogut contestarel senyor Amorós per deixar clar queno es pot defensar la veritat amb men-tides, ja que per mantenir la veritat s’had’estar molt segur de la mateixa i si noés així, lo millor és callar i quedar-se acasa.

Manel Galceran, Joan Nogués,Antoni Roca, Vicent Roca, Magí Serra,

Ferran Solé i 18 signatures més

A l’amic Josep Ros i TarragonaVull fer unes línies a l’amic Josep Rosi Tarragona, gran caramellaire de totala vida. Sempre al front de tot i grancol·laborador en totes les festes que esfan al nostre poble. Com ell sap, el diumenge de PasquaFlorida, una vegada acabada la darreracantada de caramelles a la plaça del’Ajuntament del nostre poble, el vaigfelicitar i vam tenir unes paraules enles quals em va comentar que la foto-grafia que havia publicat no era d’aquellany. Jo li vaig dir que sí i que va serfeta al pati de la casa Don Juanito, percert ell hi viu. Aquell any jo vaig ser elPresident de les Caramelles, que va serl’any que va venir el senyor Bisbe eldia 18 de maig i vam cantar per ell. Lafoto que ell es refereix és aquesta, queés de l’any 1956 i que està feta davantde la porta principal de la Granja.

Una vegada aclarit aquest petit dub-te, només em queda dir-li a l’amic Josepque li desitjo molts anys de vida per-què pugui anar col·laborant en totes lescoses que es fan al nostre poble

d’Artesa de Segre. Moltes gràcies, Josep!

Un artesenc de soca-relRamon Camats i Solé

33

la P

ala

nca

Estimats lectors, en el número 246 delmés de setembre de 2002 de La Palan-ca, em vaig dirigir a vostès com a pre-sidenta d’un grup de persones que, uni-des per un mateix denominador comúque és l’amor pels animals, iniciava unprojecte sense més mitjans que el nos-tre esforç personal. D’aquesta manerava quedar constituït el refugi Amics delsAnimals de la Noguera, que es troba aForadada i que actualment té uns dosanys de vida. Allò que semblava impossible ésavui una realitat on conviuen 22 gats i58 gossos gràcies també a la vostra aju-da moral i material. Els que em coneixen saben que sócuna persona amb uns ideals i unes con-viccions (encertades o no) molt profun-des i com que no penso deixar-ne capde banda, aquesta carta és el meu dar-rer acte com a presidenta, presentant totseguit davant la junta administrativa, la

meua dimissió. Espero superar amb eltemps i amb la noblesa d’haver estatfidel a mi mateixa la pena que això emprodueix. Amb aquest comunicat vull evitarespeculacions al poble perquè, com quetreballo de cara al públic, contínuamentm’arriben problemes relacionats ambels animals, alguna lloança i 50.000queixes. El que pretenc és no haver dedonar explicacions a tothom, deixantclar que a partir d’ara no tinc res a veu-re amb els encerts i/o errors que puguitenir la nova direcció. Aprofito l’ocasió per agrair a tots elsque han col·laborat desinteressadamentamb una menció especial als volunta-ris que m’han ajudat amb una tasca tantpoc valorada, però a la vegada tant ne-cessària com és la neteja, mitjançant laqual millora substancialment el benes-tar dels animals i en especial lad’aquells que per la seua edat i mida,

no tindran mai la possibilitat de seradoptats. També desitjo que recordeu que, en-cara que jo marxi, els animals continu-aran allà i us demano tota l’ajuda pos-sible, tant humana com material, queestigueu disposats a aportar-hi. Als pa-res i mares els reservo el dret d’incul-car als seus fills i filles, des de ben pe-tits, l’amor i el respecte pels éssers vius,perquè el dia de demà no hi hagin mal-tractaments i abandonaments i els re-fugis d’animals siguin només un mal-son. M’acomiado amb la satisfacció de lafeina ben feta, d’haver posat tot el meuamor i interès en aquesta lluita. Un pe-tit gra d’arena al principi, ja que tan solsérem dues persones. La resta vivia aBarcelona. Vam dedicar els primers vuitmesos, quatre hores al dia del nostretemps (mai més tant ben emprats), aintentar que aquell somni fos finalmentuna realitat. Ho vam aconseguir junta-ment a altres companys com Pierre,Jordi, Ricardo, Sandra i Antonieta. Així mateix, una part del meu cor esqueda amb la Lola, Yuki, Laika, Darpii un llarg etcètera, dels quals els homesi les dones tenim, encara, moltes cosesper aprendre.

Carmen Alfaro Gomà

Amics dels Animals de la Noguera

Cartes a la Redacció

RàdioArtesa

91.2FM

35

la P

ala

nca

Notícies de la Biblioteca

Biblioparc i Bibliopiscinesiblioparc i Bibliopiscines ha es-tat una iniciativa promoguda per

la Biblioteca Municipal “JoanMaluquer i Viladot” de la nostra ciu-tat amb la col·laboració de l’Ajunta-ment. Aquest espai lúdic i, tanmateix,formacional té lloc, com ja fa dos anys,a les Piscines Municipals i a la Plaçade l’Ajuntament durant els mesos dejuliol i agost. Aquests espais de lleure presentenuna gran varietat de material per a nensi nenes, però també per als adults. Entre els llibres per a infants desta-quen tres grups: Per als més petits, sen-zills amb ambientació gràfica i moltscolors; A partir de 5 anys, destinats atots aquells que s’inicien al món de lalectura; i, Endevinalles i jocs, variantsentretingudes dels contes en si. Revistes de tot tipus (Motor16, elMueble, Clara, Ser Padres, DescobrirCatalunya, Descobrir Cuina...), llibres,guies i còmics són algunes de les ofer-tes que el Biblioparc i Bibliopiscinesdestina al públic adult. Enguany, a més a més, hem comple-mentat el material del Biblioparc ambgraciosos i variats dibuixos de perso-natges diversos que han tingut una gran

acceptació entre el públic infantil i jove.Moltes d’aquestes pintures es podencontemplar a les parets de “la caseta defusta”, el Biblioparc, a la Plaça del’Ajuntament. L’assistència en aquest espai aug-menta any rere any. Cal destacar, però,la major afluència de joves del munici-pi al mes de juliol; mentre que, al mesd’agost, amb l’arribada del període devacances, es constata la visita d’unmajor nombre de turistes i artesencs noresidents al terme. Ambdues iniciatives tenen com aobjectiu fer que els infants i joves delmunicipi d’Artesa de Segre gaudeixinde la lectura, font essencial de conei-xement, tant dins com fora del recintede la Biblioteca; així, després d’unesquantes piscines o d’un passeig en bi-cicleta, resta la Bibliopiscines i elBiblioparc, respectivament, com a al-ternatives als jocs estiuencs. Donem les a gràcies a totes aquellespersones, especialment als més petits,que, durant aquest dos mesos, han gau-dit amb nosaltres de les tardes alBiblioparc i Bibliopiscines.

B

wwwwwwwwwwwwwww.la.la.la.la.lapalanca.orpalanca.orpalanca.orpalanca.orpalanca.orggggg

I per la FestaMajor d’Artesa, sor-tegem un lot de pro-ductes entre els nos-

tres clients!

CtrCtrCtrCtrCtra.a.a.a.a. d’Ag d’Ag d’Ag d’Ag d’Agrrrrramamamamamunt,unt,unt,unt,unt, 90 90 90 90 90ArArArArArtesa de Setesa de Setesa de Setesa de Setesa de SegggggrrrrreeeeeTTTTTel.el.el.el.el. 973400811 973400811 973400811 973400811 973400811

Horari comercial:De dilluns a dijous: Matins 8,30h a 14,00h

Tardes 17,00h a 21,00hDivendres i dissabte: 8,30h a 21,00h MIGDIA OBERT!!Diumenges: 8,30h a 14,00h

És un establiment modern,pensat per respondre a les te-ves necessitats.

A Condis volem que estal-viïs en les teves compres.

Per això, elsnostres preus

són petitsi les ofertes

grans.

37

la P

ala

nca

Música, Mestre!

L’Orfeó Artesenc canta a Vilanoval passat dissabte 7 d’agost l’Ajuntament de Vilanovade Meià va organitzar una vetllada musical amb un

concert que va realitzar l’Orfeó Artesenc a l’església par-roquial. El concert, que va complir totes les expectatives,va tenir una gran acollida entre els habitants de Vilanova. Anys enrere l’Ajuntament de Vilanova havia organitzatconcerts durant l’estiu per tal d’ampliar l’oferta cultural almunicipi durant els mesos d’estiu. Enguany, i després d’unsanys d’aturada, es va reprendre aquesta activitat amb un con-cert de l’Orfeó Artesenc que es va realitzar el dissabte 7d’agost a les 10 del vespre a l’església parroquial. El concert es va estructurar en dues parts ben diferencia-des, una primera amb cançó catalana, i una segona amb can-çons de fora de Catalunya. Així doncs, va començar ambuna cançó tradicional de l’Alt Urgell, Les xiques de per avall,que és un clar exemple de les moltíssimes cançons tradicio-nals que s’han recuperat gràcies a la tasca de molta de gentque ha anat recopilant aquestes melodies que fa uns anysencara es cantaven. D’aquesta primera part destaquen Can-çó de taverna d’Apel·les Mestres en motiu del 150è aniver-sari del seu naixement, Cap llei no imposa silenci, en home-natge al poeta del poble, Miquel Martí i Pol, La Raimundeta,tradicional d’Artesa de Segre i el Cant del Poble, que junta-ment amb Els Segadors, es “disputaren” ser l’himne nacio-nal de Catalunya. La segona part va començar amb una cançó força diferenti més moguda, Intrada a capella. En aquesta segona partinterpretaren, entre altres, dues havaneres, una cançó en com-memoració de l’any Jubileu, El peregrino, una cançó basca,Basatxoritxu (ocellet salvatge) i finalitzaren amb dues can-çons molt mogudes i plenes d’onomatopeies, Bourée for W.A.i Zottelmarsch. Amb aquest concert, l’Orfeó Artesenc va acabar el curs,un curs que ha estat ple d’activitats arreu de Catalunya ambmés de 12 concerts (Salgar, Tremp, Artesa, Anya, Vilves,Andorra la Vella, Badalona, Ponts, Vilanova de Meià...), icom cada any, el finalitzaren amb un sopar de germanor queenguany van fer a Vilanova reunint-se fins a una quarantenade persones vinculades a aquesta entitat artesenca.

Com en els darrers anys, els assajos els realitzen tots elsdivendres a les 10 del vespre a la sala que tenen a l’edificide les escoles velles d’Artesa de Segre. Així doncs, amb lesportes obertes a tothom que tingui ganes de cantar i pas-sar-ho bé, el nou curs començarà el divendres 3 de setem-bre, curs per al qual ja tenen previstos, entre altres, un con-cert a Barcelona en el marc del Catalunya Coral de la FCEC(cicle de concerts) i un concert a la l’Església de Santa Mariadel Pi de Barcelona, entre moltes altres activitats.

Text: Sergi VallsFotografies: Joana Fontinfo@orfeoartesenc.org

E

38

la P

ala

nca

Psicologia de Cada Dia

Temps de soluan arriba el bon temps apareixla preocupació per recuperar un

aspecte físic que ressalti els puntsforts i que oculti els febles per tal depoder presumir d’un bon atractiu fí-sic. Aquesta preocupació hi és durant totl’any, però a l’estiu augmenta, ensmostrem amb menys roba i pertant deixem a la vista aquells qui-los de més que quan fa fred po-dem més o menys amagar…L’objectiu de tot això? Agradarals altres, mostrar un físic queparli bé de nosaltres, transmetreuna bona imatge... I és que, en general,les persones físicament atractives sónconsiderades més intel·ligents, ambmés capacitat de persuasió i amb méspossibilitats de trobar parella. Per això, ens passem hores estirats

al sol, intentant aconseguir un bon bron-zejat… malgrat sabem prou bé que elque fem és afavorir un envelliment pre-coç de la pell i el càncer de pell… Co-neixem prou bé la necessitat de la cre-ma protectora quan ens exposem al sol,però moltes vegades preferim untar-nos

de crema de pastanaga que ens bronze-jarà més ràpidament, encara que no ensprotegeixi dels raigs ultraviolats. Fem dietes i més dietes, ens com-prem roba nova, ens canviem el look,ens passem hores al gimnàs per acon-

seguir el punt just de musculació…Amb tot plegat pretenem apropar-nos almàxim a un model de bellesa desitjat. Cal, però, que no perdem de vista quel’atractiu físic no és res més que unmuntatge social determinatculturalment, que varia segons patrons

que dicta la moda. Les personesamb més sentit del ridícul o ambmenys criteri són més suscepti-bles a la comparació social i pertant a la influència dels patronsde bellesa. Amb això no volem dir que nocal tenir ideals de bellesa, però

és convenient tenir ideals que siguinrealistes i fàcilment aconseguibles pertal d’afavorir la nostra autoestima i noposar en perill la nostra qualitat.

Janette Solsona i Noemí Farré

Q

L’atractiu físic no és res més queun muntatge social determinatculturalment, que varia segonspatrons que dicta la moda

El CAP Informa

Vacunació de la gripLes malalties infeccioses han baixatespectacularment des de la introducciódels programes de vacunació. La vero-la, per exemple, ha estat eradicada delmón. No obstant això, cal que continuemvacunant-nos per mantenir aquesta si-tuació tan favorable. Si no ho féssim,tornarien a aparèixer les epidèmies cau-sades per les malalties que ara estancontrolades gràcies a les vacunes.

Com funciona una vacuna?La vacunació consisteix en provocar enel nostre organisme un estímul capaçd’activar les defenses del nostre cos.D’aquesta manera, quan ens tornem aposar en contacte amb els microbis, elnostre organisme ja té defenses i pot

evitar la infecció.

Quina reacció em pot fer?Normalment hi ha una mica d’inflama-ció, que controlem bé amb fred local.Les reaccions adverses són poc habitu-als. Sens dubte, les malalties tenen unrisc molt més gran que no qualsevolvacuna.

Qui s’ha de vacunar de la grip?La grip és una malaltia que pot provo-car complicacions greus. S’han de vacunar les persones que:- Tenen més de 60 anys- Tenen malalties cardiovasculars, res-piratòries, renals, diabetis...- Han estat hospitalitzades durant el

darrer any per malalties cròniques- Han fet o han de fer tractaments im-munosupressors (corticoides, quimio-teràpia i radioteràpia)- Es troben en el segon i tercer trimes-tre d’embaràs- Conviuen o atenen a persones d’altrisc (cuidadors a domicili, personal deresidències, personal sanitari, cuidadorsde nens menors de 6 mesos)- I tothom qui vulgui

Quan i on ens hem de vacunar?La vacuna de la grip s’ha de posar cadaany, en una dosi única.

A partir del 27 de setembre, podeuapuntar-vos al CAP d’Artesa o tru-car al telèfon 973 400011

www.artesadesegre.com

39

la P

ala

nca

Programa de la Festa Major d’Artesa

Festa Major 2004 - Artesa de Segredimecres 22 de setembre

HORA: 21:30hLLOC: Sala d’Actes de l’AjuntamentACTE: Sorteig públic de llotges

HORA: 22:30hLLOC: Pl. BallACTE: Havaneres i cremada de romamb PORT BO

dijous 23 de setembre

HORA: 12:15hLLOC: Voltants Plaça de l’Ajunta-mentACTE: RAL·LI VEHICLES AN-TICS. Prova de regularitat, categoriaVintage i post-vintage (1919-1939)

HORA: 18:00hACTE: Cercavila d’animació infantil.Seguidament, traca i repic de campa-nes

HORA: 19:00hACTE: Xocolatada. Organitza:AMPA CEIP Els Planells

HORA: 19:00hLLOC: Casal de la Gent GranACTE: Ball per la gent gran ambJOAN CARBONELL

HORA: 22:00hLLOC: Pavelló poliesportiuACTE: XIIIè SOPAR DE GERMA-NOR. Seguidament, ball amb els grupsDUETTO i HOTELCOCHAMBRE, i a continuacióDISCO MÒBIL

HORA: 6:00hLLOC: Davant del pavellóACTE: A la matinada, en finalitzar lamarxa, SALSITXADA POPULAR IESMORZAR per a tothom

divendres 24 de setembre

HORA: 12:00hLLOC: Església parroquialACTE: MISSA en honor dels patronsSant Cosme i Sant Damià

HORA: 13:00hLLOC: Plaça del BallACTE: SARDANES amb la cobla or-questra AMOGA

HORA: 16:00hLLOC: Pavelló poliesportiuACTE: Xè Concurs de botifarra

HORA: 18:00hLLOC: Plaça del BallACTE: ANIMACIÓ INFANTILHORA: 19:00hLLOC: Pavelló poliesportiuACTE: CONCERT a càrrec de l’or-questra AMOGA

HORA: 20:30hLLOC: Pavelló poliesportiuACTE: Ball de tarda amb l’orquestraAMOGA

HORA: 00:30hLLOC: Pavelló poliesportiuACTE: Sarau amb AMOGA i el grupBANDA NOCTURNA

dissabte 25 de setembre

HORA: 11:00hLLOC: Església parroquialACTE: MISSA pels difunts

HORA: 13:00hLLOC: Plaça del BallACTE: SARDANES amb la cobla or-questra GIRONINA

HORA: 18:00hLLOC: Plaça del BallACTE: ANIMACIÓ INFANTIL

HORA: 19:00hLLOC: Pavelló poliesportiuACTE: Concert a càrrec de l’orques-tra GIRONINA

HORA: 20:30hLLOC: Pavelló poliesportiuACTE: Ball de tarda amb l’orquestraGIRONINA

HORA: 20:30hLLOC: Església parroquialACTE: MISSA vespertina

HORA: 00:30hLLOC: Pavelló poliesportiuACTE: Sarau amb l’orquestra GIRO-NINA i el grup TOP MANTA

diumenge 26 de setembre

HORA: 9:30hLLOC: Església parroquialACTE: Santa MISSA

HORA: 12:00hLLOC: Església parroquialACTE: MISSA SOLEMNE

HORA: 12:30hLLOC: Voltants de la Pl. de l’AjuntamentACTE: Arribada del RAL·LI VEHI-CLES ANTICS. Categoria Vintage ipost-vintage (1919-1939)

HORA: 13:00hLLOC: Plaça del BallACTE: SARDANES amb la coblaTRIOMFAL D’IGUALADA

HORA: 18:00hLLOC: Plaça MajorACTE: ANIMACIÓ INFANTIL

HORA: 20:00hLLOC: Pavelló poliesportiuACTE: Ball de tarda amb l’orquestraEIVISSA

HORA: 23:30hLLOC: Pavelló poliesportiuACTE: CONCERT amb l’orquestraEIVISSA i, en acabar, sarau i fi de festaamb la mateixa orquestra

Per a més informació consulteuel programa o visiteu

www.artesadesegre

.com

41

la P

ala

nca

Informació Municipal d’Artesa

Mes de juliolSESSIONS DE PLE

Ple ordinari: 01-07-04

S’aprova, per unanimitat, lesactes de les següents sessions: ordinà-ria (3-06-2004) i extraordinària (10-06-2004).

S’aprova, per unanimitat, lamoció per sol·licitar la declaració denuclis agregats per part de l’INE de lespoblacions de Clua, Colònia la Fàbricai Vall-llebrerola.

S’aprova, per unanimitat, la pre-sentació de recurs al pla tècnic de TVdigital local perquè el municipid’Artesa de Segre s’integri en la demar-cació de reserva de canals múltiples.

Ple extraordinari: 15-07-04

S’aprova, per unanimitat, modi-ficar per al curs escolar 2004-2005 isegüents, l’Article 5 de l’ordenança fis-cal núm. 28 reguladora de la taxa per ala prestació del Servei de l’Escola Mu-nicipal de Música. S’afegeixen novestarifes per a l’ensenyament no reglat.

S’aprova, per unanimitat, ratifi-car, la petició formulada per l’Ajunta-ment a la Direcció Gral. de Desenvo-lupament Rural, per tal d’obtenir unasubvenció per a realitzar una interven-ció urgent en 110 km de l’entramat decamins rurals d’Artesa de Segre ambun cost previst de 200.000,00 euros.

ACORDS DE LA JUNTA DE GO-VERN LOCAL(dels dies 8, 15 i 29 de juliol)

S’acorda proposar a l’alcaldia la con-cessió de les següents llicènciesd’obres, establiments i autoritzacions deguals:- A Eduard Serradell Camats, per a larehabilitació de la Masia Cal Camatsde Montmagastre i destinar-la a allot-jaments turístics.- A M. Luisa Sánchez Sánchez, per a laconstrucció d’un habitatge, a situar al

camí del poble, 30 de Montargull.- A Albert Castellà Benabarre, per a laconstrucció d’un habitatge, a situar alc/ Ramon Llull, 28.- A Mercè Nogués Galceran, per can-viar el parquet a l’edifici del c/ Marcel·líFarré, 10.- A Bartomeu Jové Serra, per adequarun local per ús d’oficina, a l’edifici si-tuat al c/ Maria Anzizu, 25.- A Teresa Reig Tortajada, per enrajo-

lar cuina i bany i obrir una finestra al’edifici situat a la Ctra. de Tremp, 103.- A Ventura Solé Segura, per canviarteules de l’edifici situat a la Plaça Ma-jor, 18.- A Francisco Vidal Caumons, per pin-tar façana de l’edifici situat a la Ctra.d’Agramunt, 62.- A Pere Capell Espinal, per canviarteules a l’edifici situat al c/ Calvari, 76.- A Antonio Galceran Feixat, per pin-tar façana de l’edifici situat al c/ Bal-mes, 27.- A Construccions Germans Gilabert,SL, per netejar el terreny situat al c/Jesús Santacreu, 11-13.- A Construccions Montsec, per a lainstal.lació d’una grua, a situar al c/Jesús Santacreu, 35.- A Mercè Solé Riart, per la segregacióde 1.868 m2 de la finca matriu, situadaen sòl urbà, partida Esplanells, d’Artesade Segre.- A Eduard Serradell Camats, per des-envolupar l’activitat d’allotjament ru-ral independent, a la Masia Camats deMontmagastre.- A Juan Luís García Ruiz, per a la cons-trucció d’un habitatge, a la Ctra. d’Alósde Balaguer, 11 de Baldomar.- A Josep M. Jou Caubet, per la cons-

trucció d’un habitatge, al c/ de la Creu,s/n de Montargull.- A Josep Vendrell Tarré, per a la re-construcció de la coberta de l’habitat-ge situat al c/ del Forn, 4 d’Alentorn.- A Lluís Quesada Jiménez, per la cons-trucció d’un habitatge a situat al c/Ramon Llull, 30.- A Joan M. Porta Dinarés, per l’ender-roc de la segona planta i coberta del’edifici, situat a la Ctra. d’Agramunt,91.- A Josep Torres Salazar, per buidar untrull i nou cobriment, a l’edifici situatal c/ Corredors, s/n de Colldelrat.- A Josep Sellart Ramon, per canviarrajoles de la cuina i porta entrada al’edifici situat al c/ Portal, 6 deBaldomar.- Al Col·legi Notarial de Catalunya peradequar l’habitatge de l’edifici, situatal c/ Maria Anzizu, 34.- A M. Teresa Puig Sala, per a l’arran-jament d’un local situat a l’edifici delc/ Maria Anzizu, 21.- A Promocions Camriba, SL., per apla-nar el terreny de la parcel·la 16 del Po-lígon Industrial el Pla.- A Construccions Montsec, per canvi-ar canal interior i fer paret divisòria allocal situat a l’edifici del c/ Balmes, 25.- A Antonio Camps Tarré, per fer rasaper connectar al clavegueram general,a l’edifici situat al c/ Major, 4 d’Anya.- A Esther Solé Vila, per repicar i arre-bossar parets i fer tancament de portaexistent, al local situat al c/ Balmes, 29.- A Florenci Bastús Pedra, per arranjarles teules al cobert situat al polígon 6,parcel·la 1, a Baldomar.- A Julià Fité Guàrdia, la concessió decanvi de nom a favor de PUIGFITÉ SL.de la llicència d’obertura d’activitatd’una explotació avícola existent, situ-ada al polígon 14, parcel·la 101.- A Julià Fité Guàrdia, la concessió decanvi de nom a favor de PUIGFITÉ SL.de la llicència d’obertura d’activitatd’una explotació porcina, situada a lapartida Pla de la Torra d’Alentorn.- A Joan Puigpinós Buchaca, per a lesobres de canvi d’orientació de l’explo-tació de producció de garrins a laparcel.la 38 del polígon 18.

42

la P

ala

nca

- A Farré Serés, SCP, llicència ambien-tal per a la legalització d’una explota-ció porcina, situada al polígon 11,parcel·la 56.

INFORMES DE L’ALCALDIA

El Sr. Delegat d’Esports a Lleidava visitar les instal·lacions esportivesmunicipals. Donat el mal estat dels ves-tidors del camp de futbol, va demanarque se li fes arribar una memòria de laseva adequació.

Es va efectuar una visita al Dtor.Gral. d’Arquitectura i Paisatge, Sr.Ganyet, per a posar-li de manifest lesinquietuds de l’Ajuntament en relacióa la rehabilitació del nucli anticd’Artesa de Segre. Cal fer un Pla Di-rector del casc antic que redactaran ser-veis tècnics de la DG d’Arquitectura iPaisatge. És necessari que el c/ MariaAnzizu entri dins aquest pla atès que

és la principal via de comunicació en-tre el nucli antic i la plaça de l’Ajunta-ment.

S’ha canviat els sorrals de la pla-ça de les Escoles Velles, el pati petit dela guarderia i la plaça de l’Ajuntament.

Es concedeix una subvenció a laJunta Administrativa de Veïns i Propi-etaris de Colldelrat per a la realització

del 3r concurs de Pintura Ràpida.

El servei de recollida de cartróha incrementat considerablement el seucost. Costa actualment 408,64 euros.Fetes les gestions oportunes s’ha tro-bat una altra empresa que s’ofereix afer el servei per 270,46 euros. Ofereix,a més, una bonificació de 0,018 eurosper kg de cartró recollit. Es canviarà decontractista.

Es va fer una visita conjunta ambels alcaldes de Vilanova de Meià, Alósde Balaguer i Santa Maria al Consellerde Medi Ambient, Sr. Milà, en què esva tractar del Parc del Montsec i delsParcs Eòlics.

S’aproven factures, majors de120,20 euros, per una la quantitat de68.891,44 euros.

Carme Barril i Brescó

Informació Municipal d’Artesa

L’Ajuntament d’Artesa Informa

Pla d’Ordenació Urbanística MunicipalL’actual Ajuntament ha reiniciat la re-dacció del Pla d’Ordenació Urbanísti-ca Municipal (POUM) que ha de regu-lar l’ordenació urbanística de tot elmunicipi. Això inclou Artesa i cada undels seus pobles agregats.

Què és el POUM que es vol aprovar ia qui afecta?És el document urbanístic que regularàel creixement, ordenació, gestió i pro-tecció de tot el sòl dins el nostre muni-cipi i que, un cop aprovat, es converti-rà en un document d’obligat compli-ment, tant per als particulars, com pera l’Administració (Ajuntament, Gene-ralitat...).

Quin és el motiu que ha retardat lapresentació d’aquest nou Pla?En primer lloc, la realització de dife-rents estudis de viabilitat urbanística,

les comprovacions fetes al registre dela propietat i les reunions amb propie-taris afectats per les noves propostesque hem volgut incloure dins del nouPla, per bé que no totes les proposteshan pogut prosperar. En segon lloc, el nou marc jurídicque regula aquest nou Pla ens ha obli-gat a fer un inventari de totes les masi-es i de qualsevol edifici susceptible deser habitable dins de tot el nostre termemunicipal.

Qui pot participar en la redacció delnou POUM?Des de l’Ajuntament creiem que l’opi-nió de la gent és clau. És per això quevolem que tothom hi digui la seva ivolem que aquest nou Pla sigui parti-cipatiu, fomentarem la participació detotes les persones i organitzacions, comper exemple:

- ciutadans i ciutadanes- juntes veïnals dels pobles agregats- associacions culturals i esportives- associació de comerç i serveis- AMPAs del CEIP i de l’IES Els Pla-nells- promotors i constructors- tècnics i professionals del ram de laconstrucció Aquesta participació la canalitzaremmitjançant reunions on hi seran presentsels redactors del POUM, encara quecada ciutadà de forma individualitzadapodrà fer les consultes i aportacions quecregui oportunes tot dirigint-se perso-nalment a l’Ajuntament. Així doncs, dins aquest mes de se-tembre seguirem treballant tot iniciantun programa de participació ciutadanaque ens permeti un municipi on totsdesitgem viure cada dia millor.

www.artesadesegre.com

43

la P

ala

nca

Inici de les excavacions a AntonaDes del dia 16 d’agost i fins el 10 desetembre es durà a terme la VI Campa-nya d’Excavació Arqueològica aAntona. L’equip que realitza l’excava-ció, dirigit pels arqueòlegs Josep Ros iEva Solanes, està format per una dot-zena de nois i noies del nostre munici-

pi, interessats en l’apassionant món del’arqueologia. Enguany s’excavarà la zona del cas-tell i de la muralla i s’espera trobar al-gun indici que permeti datar els dife-rents períodes que molt probablementes troben al recinte d’Antona.

El dia 11 de setembre hi haurà unajornada de portes obertes a l’excavacióon els arqueòlegs ens explicaran la sevatasca i les característiques i peculiari-tats d’Antona

L’Ajuntament d’Artesa Informa

Festa Nacional de CatalunyaArtesa de Segre, 11 de setembre de 2004

Programa d’activitatsA les 9:30h

Concentració a la Plaça de l’AjuntamentCercavila amb el grup de grallers fins a

la Roca del Cudós

A les 10hCol·locació de la Senyera

a la Roca del CudósCoca i beure per a tothom

A les 12hJornada de portes obertes al jaciment

arqueològic d’Antona

A les 22hBallada de sardanes, a la Plaça de

l’Ajuntament, amb la cobla PONENT

NO OBLIDEU POSAR LA SENYERA AL BALCÓ!!!Organitza: Àrea de Joventut, Fires i Festes de l’Ajuntament d’Artesa de Segre

44

la P

ala

nca

Humor

45

la P

ala

nca

Palanc-oci

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

On viu ara el Joan?

Problema d’escacs

Juguen les blanques

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Antagonisme.- 2. Naiper. Duos.- 3. Traumàtic. P.- 4. Er. Natro. Pe.- 5. Vast. oaM.Ac.- 6. icO. Aria. Ru.- 7. Gi(rona). Roig. Mal.- 8. Iòdic. Avara.- 9. L. Ru. P. Anec.- 10. ipE. Caure. I.-11. Articulació.VERTICALS: A partir de les horitzontalsJeroglíficA la Colònia (Al revés nota: al, a, colònia).Problema d’escacs1- Th7+, Rxh7; 2- Df7+, Rh6; 3- Th1+, Rg5; 4- Th5+, gxh5; 5- Dxh5++

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

Horitzontals1. Antònim de protagonisme.- 2. Fabricant de jocs de cartes. Plural,conjunt de dues persones.- 3. Dolorós especialment des del punt devista psíquic. Consonant bilabial.- 4. Terminació d’infinitiu. Nom querep el carbonat de sodi decahidratat que es troba en forma nativa. Lasetzena lletra de l’alfabet.- 5. D’una gran extensió. Al revés, el nomd’un cap d’estat xinès. Símbol de l’actini.- 6. Al revés, temps lliure.Fragment d’òpera. Símbol del ruteni.- 7. La primera síl·laba d’unacapital catalana. Color relacionat amb la política. Contrari de bé.- 8.Relatiu al iode. Gasiva.- 9. Lletra que pot representar mitja centena.Símbol del ruteni. Símbol del fòsfor. . Au que vola poc i neda molt.-10. Al revés, prefix procedent del grec que significa sobre. Moure’sinvoluntàriament de dalt a baix. Vocal tancada.- 11. Singular, nom ge-nèric d’unes parts del cos, que fan mal, quan s’arriba a vell.

Verticals1. Dia anterior a la vigília.- 2. Relat. Consonants.- 3. La germana delpare o de la mare o xicota que fa goig. Allò que percep l’oïda. Contrari

de tort.- 4. Nota o dibuix esquemàtic. Allò que es fa quan s’orina. Símbol del iode.- 5. Variant dialectal de rovell d’ou. Alrevés, variant dialectal de cua. Dos-cents.- 6. Lloc destinat a la pregària. Contrari de guerra.- 7. Abreviatura de nord. Anellade fusta o de ferro penjada al jou per la qual se subjecta al timó de l’arada. Forma prefixada procedent del grec que significageniva.- 8. Llengua. Rama llarga i dreta , neta de fulles.- 9. Extracte líquid d’una fruita. Lloc per on s’agafen les paelles.- 10.Al revés, el nom d’un arbre. Evitaré interposant un obstacle. La novena lletra de l’alfabet.- 11. Acció de comprar i vendre.

Brasiler

L’explotació més important del segleXVI, un cop descobertes les terres bra-sileres pels portuguesos (Pedro ÁlvaresCabral, 1500), va ser la de l’arbre dobrasil, nom que fa referència a brasa,pel color de la fusta i del qual s’extreiaun tint vermellós útil per al tractamentde pells. El país es va anomenar Brasili els seus habitants “treballadors delbrasil”, brasileiros (transformat a bra-silers en català). Això explica queaquest nom no acabi en -enys com pas-sa en altres casos (extremeny, madri-leny) o com l’acabament castellàbrasileño.

Diccionari EtimològicComplementari de

la Llengua Catalana II, 203,Joan Coromines

46

la P

ala

nca

Imatges d’Ahir

La carretera. 1916embla un diumenge al matí. Lagent sabia que aquell dia hi ha-

via un retratista foraster, el JosepSerra i Boldú i es mudava i es posa-va en posició per tal de quedar bé ala foto. El mercat central es feia a lesdues places, la Major i la del Ball ialgunes tartanes amb tendal i pro-ductes dels horts, sembla que es que-daven a la carretera, que literalmentvol dir: lloc per on passen les carre-tes. La gent i els animats estaven bentranquils al mig de la carretera sensepreocupar-se gens per l’escàs trànsit.Destaca la Fonda de Manel, el pati deLa Caixa sense edificar i Cal Calderéamb uns arbres molt crescuts. Els ves-tits de la gent i els davantals de les do-nes, ens parlen d’uns temps molt llu-nyans, potser perduts en la memòria. Amb una comarca molt bona i fidel,Artesa tenia una certa anomenada coma vila de mercats i fires. Hi venia moltagent d’arreu. El comerç estava desen-volupat al costat d’una pagesia reparti-da i amb pocs recursos, que estava do-minada per alguns propietaris grans.Això sí, teníem mercat cada diumengei quatre fires a l’any. La de mitja Quaresma, que exposa-va productes del camp, aviram i rama-deria, la de Sant Bartomeu, en què elspagesos venien la collita recent recol-lectada, hem de pensar que el segar ibatre s’allargava fins ben entrat l’agosti la gent ja es començaven a prepararper a sembrar de nou. La d’agost eraimportant per la gent del camp. Després venia la Fira de SantaCecília, que era ramadera. S’hi oferiaaviram, garrins, els porquets que s’ha-vien d’engreixar a l’hivern per empal-mar amb les menges que s’exhaurienal rebost. La gent hi anaven matinersper a triar els animals que els sembla-ven més serenys. L’exposició era a laplaça més gran, la del Ball, després delJosepet. A la plaça major hi havia unagran parada de roba de Cal Jan. La darrera fira de l’any era la deNadal o dels mossos. Se celebrava l’úl-tim diumenge de l’any. Els mossos, lla-vors n’hi havia molts, eren una gent

especial. Es llogaven de Nadal a Nadali quan s’acabava el contracte, el ma-teix dia de Nadal cobraven el diner pac-tat. Per repetir havien d’estar d’acordles dues parts, sinó al cap de l’any ca-dascú pel seu costat. Abans de la guer-ra, el preu d’un mosso oscil·lava entre600 i 800 duros, als anys 50 els bonscobraven 9000 pessetes a l’any. Els queno eren gaire treballadors eren acomi-adats sense massa miraments, se’ls des-comptaven les bestretes i a fora. Tre-ballaven de sol a sol, dormien a la pa-llera, guardaven una certa distància amb

la família dels amos i després de laguerra a les nits, havien d’esgranar pa-nís i pelar fesols mentre resaven el ro-sari. Per algú eren temps de gana i demisèria. Això si, eren simpàtics i sem-pre tenien una que explicar. De vega-des menjaven a part de la taula delsamos, encara que hi hagués bona rela-ció. L’amo, en certa forma, era una per-sona llunyana i de molt respecte.

Text: Bartomeu Jové i SerraFoto cedida: Josep M. Castellà i Viles

S

La Foto

Dels actes que l’Associació de Comerç i Serveis d’Artesa va organitzar durant la Fira, destaquem l’Exhibició delComerç d’Artesa per la gran acceptació i la gran quantitat de públic que va atreure. (Foto: Sergi Valls)