Revista Lletra Menuda núm. 1 Abril 2010

IES Secretari Coloma (Gràcia - Barcelona) Abril 2010 Núm. 1

http://ampasecretaricoloma.org http://phobos.xtec.cat/iessecretaricoloma

EDITORIAL INSTITUT El Departament d’Educació ha endegat el Projecte eduCAT 1x1 el qual té com a característiques principals que: • Proporciona a l'alumnat ordinadors ultraportàtils

com a eines personals de treball. • Dota totes les aules que hi participen amb

pissarres digitals i xarxa local sense fil Wi-Fi. • Substitueix progressivament els llibres de text en

paper per llibres de text electrònics gratuïts per a l'alumnat.

Els ordinadors estaran subvencionats pel Departament i seran propietat de les famílies. En un món on les eines digitals són cada dia més presents, és evident que aquest projecte apropa els centres educatius a la realitat més propera. El nostre centre ha volgut sempre “estar al dia” pel que fa a noves tecnologies i amb aquest objectiu tenim en aquests moments tres aules d’informàtica, hem dotat tots els espais de connexió a Internet i totes les aules disposen d’un canó de projecció amb la seva corresponent pantalla. També disposem d’un nombre considerable d’ordinadors portàtils. El professorat del centre seguim amb interès l’aplicació d’aquest projecte i, amb la informació que tenim en aquests moments valorem que el projecte, en teoria, és bo i, en definitiva, és un pas més cap a l’educació del futur. El llibre digital obligarà a canvis metodològics importants, permetrà ampliar material pedagògic limitat ara a un llibre de text i, aspecte també important, reduirà la despesa econòmica de les famílies per a l’adquisició d’aquets material. Un cop dit això valorem també diversos punts que, hores d’ara, considerem que no estan resolts: 1. Les editorials no han mostrat la totalitat del material digital i, per tant, la valoració de la seva idoneïtat és encara massa precària.

2. La velocitat de la xarxa és justa per l’ús que en fem en aquests moments però preveiem que serà totalment insuficient en el moment en que gran part de l’alumnat hi entri. 3. No queden clares les dificultats que hi haurà en relació al manteniment, control i custòdia dels ordinadors de l’alumnat. En aquestes circumstàncies el Departament planteja dos terminis per participar al Projecte. En una primera fase, els centres podran començar, a partir del tercer trimestre d’aquest curs, amb l’alumnat que actualment està fent primer d’ESO. La segona fase permetrà entrar al Projecte a parit del proper curs amb el nou alumnat de primer (curs 2010-2011). Considerem prematura la primera opció, amb un material desconegut i encara sense la infraestructura necessària. Per això preferim aprofitar el marge de temps que ens permet el Departament abans de decidir si ara és el moment apropiat per començar aquesta aventura o cal esperar a que estigui més consolidada, més contrastada i que el volum de material que ofereixin les editorials sigui més variat per poder fer una tria de més qualitat. En aquests moments, la nostra intenció és la de sol•licitar formar part del Projecte de cara al proper curs, per a l’alumnat que començarà primer d’ESO. Això ens donaria prou temps per obtenir més informació dels centres que ja l’estan aplicant. Un cop prenguem la decisió definitiva, la portaríem a l’aprovació del Consell Escolar i informaríem les famílies. Ferran Girós Director IES Secretari Coloma



EDITORIAL AMPA El començament de l’ institut implica el començament d’una nova etapa que no només afecta als nostres fills i filles, sinó també a nosaltres que ho vivim amb un cert grau d'incertesa i desconcert davant el que implica: canvi de centre, canvi d'etapa educativa, canvis que l'adolescència comença a marcar en els nostres fills/es... El cert és que abandonem un estadi on tant els nens i les nenes com nosaltres, els pares i mares, ens sentíem segurs. Sabíem que qualsevol problema i adversitat la podíem controlar i posar les solucions més adients. Amb tres mesos de diferència, aquests nens i nenes s’han convertit en nois i noies. Tot avança massa ràpid perquè ho puguem assimilar. A l'ESO tot és diferent del que fins ara coneixíem; canvis en companys, professors, horaris, sistemes de treball. Tot implicar major dificultat: el treball és més intens; els exàmens tenen més pes enfront del treball diari; més professorat, més exigència. L’ Institut permet major llibertat: més facilitat de moviment, allunyament del domicili familiar, menor control de la família, en definitiva més autonomia. Tot això en lloc de tranquil•litzar-nos encara ens inquieta més i ens produeix més desencís. Jo tinc un fill a tercer i una noia que acaba de començar primer, tots tres venim d’una escola no adscrita de fora del barri, per tant aquests canvis encara m’amoïnaven més i les meves pors i inquietuds eren força importants. Ara amb la perspectiva del temps em sento tranquil•la i satisfeta d’haver fet aquesta elecció.

Finalment els meus fills tenen un espai i uns amics dins del barri al que pertanyent de tota la vida. Es cert que a diferència de molts de vosaltres jo no conec a les famílies ni els nous companys, però he descobert que malgrat el distanciament que hi ha, no necessàriament hem d’estar desconnectats del que passa i el que succeeix en el seu entorn. Una manera de conèixer, d’estar i de continuar d’una forma directa i personal la seva evolució, les seves relacions, és la de mantenir el contacte regular amb els tutors i amb l’ Institut. Una altra manera ha estat formar part dels diversos àmbits que aquest ens proporciona, el Consell Escolar i l’AMPA. Aquesta darrera m’ha donat la possibilitat d’entrar en el seu món i poder compartir espais conjunts donant-me tranquil•litat i confiança de que el lloc escollit farà que el meu fill i la meva filla, malgrat els problemes que puguin sorgir, creixeran i aniran assolint els recursos necessaris per anar cobrint les diferents etapes. No hi ha llocs perfectes ni meravellosos, i es cert que hi ha mancances, però com a tot arreu. Per a mi l’ important és tenir informació. La manera d’aconseguir-la ha estat mitjançant la meva participació en els diferents espais que l’ Institut i l’AMPA em proporciona. D’ aquesta manera col•laboro amb l’ institut quan aquest em necessita i alhora em fa coneixedora dels problemes i per tant quan aquests apareixen puc estar, puc ajudar al meu fill i la meva filla i els puc acompanyar en aquest nou camí que tant ells com nosaltres comencem i que ara ens toca viure’ls com a pares i mares. Elena Ballester Presidenta de l’AMPA IES Secretari Coloma



Calendari escolar

del curs 2010-2011 Activitats del professorat El professorat dels centres educatius públics i privats no universitaris ha de reprendre les activitats d'organització del curs el dia 1 de setembre. En els centres de titularitat del Departament d'Educació les activitats del professorat programades al centre no han d'acabar abans del dia 7 de juliol o, si no és laborable, el dia laborable immediatament anterior. Pel que fa al professorat de l'ensenyament privat, aquesta prescripció de caràcter general s'ha d'aplicar respectant el que disposin el conveni col·lectiu del sector i la normativa laboral vigent. Calendari 7 de setembre: inici de les classes al segon cicle de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació especial i els ensenyaments secundaris, professionals i de règim especial. 14 de setembre: inici de les classes als cicles formatius de grau superior, les escoles oficials d'idiomes i els centres i aules de formació de persones adultes. 23 de desembre de 2010 al 6 de gener de 2011: vacances de Nadal. Del 28 de febrer al 4 de març o del 7 a l'11 de març de 2011 (segons decideixi el director o la directora del servei territorial corresponent): vacances. Del 18 al 25 d'abril de 2011: vacances de Setmana Santa. 22 de juny de 2011: acaben les classes a tots els centres. Tenen la consideració de dies festius els que determini la disposició corresponent del Departament de Treball i els dos dies de festa local. Cada centre pot establir tres dies festius no consecutius, de lliure disposició, que no poden coincidir amb els d'inici i final de les classes, s'han de preveure en la programació general del centre i s'han de comunicar al servei territorial corresponent.



HISTÒRIA D’UNA BIBLIOTECA Benvolguts lectors, Iniciem un segon trimestre amb propostes i calendari d’activitats que esperem que siguin del vostre grat. Dia 2 de febrer a les 19:30h a l’Espai Mallorca (c/ de Carme, 55) es presentà la novel•la Males companyies, Club Editor, de l’autor i col•laborador a la biblioteca del nostre institut, Marc Cerdó. El dia 8 de març s’inaugurà l’Exposició dedicada a la Diada Internacional de la Dona: Hildegarda de Bingen: una figura polièdrica del saber. Aquesta exposició la podeu visitar a la primera planta de l’institut i si hi esteu interessats podeu sol•licitar una visita comentada a la biblioteca. Dia 15 de març s’obrí la inscripció al concurs de Scrabble a la biblioteca, que es tancarà el dia 30 de març. Recordem que hi ha dues modalitats lingüístiques: català i castellà. I que començarem la primera volta després de les vacances de Setmana Santa. Primera sortida al Harlem Jazz Club / Narradors orals. Sortida adreçada a alumnes de 4t d’Eso i Batxillerat, així com també a pares que els agradi escoltar històries. El preu és de 5 € i es fan en dissabtes a quarts de 9 de la nit. La trobada és a la parada de metro Joanic. Qui s’apunta al Club de Lectura? Truqueu a la biblioteca dilluns, dimarts i dijous de 14:00 a 18:00h. Ens fa molta il•lusió llegir i comentar entre tots la lletra impresa. Fins aviat! Anna Martínez Biayna Bibliotecària de l’IES Secretari Coloma



SORTIDA

DE BICICLETES Com ja és tradicional, des del Departament d'Educació Física hem portat a terme les sortides en bicicleta que, amb l'ajut del Districte de Gràcia i amb l'organització tècnica de Biciclot, organitzem cada curs. Els grups de 1r d'ESO fan un recorregut pels carrers de la ciutat, aprenent les normes bàsiques de la circulació en aquest vehicle. L'experiència pràctica va acompanyada dels corresponents continguts teòrics a càrrec del professorat i dels monitors. Aquest continguts es desenvolupen en les explicacions abans i després de l'activitat. Inclouen la descripció del recorregut, la forma de moure's en grup pel carrer i el contacte i descripció de les parts de la bicicleta. Al final, mitjançant el suport del programa informàtic Moodle, l'alumnat pot recollir i consultar tota aquesta informació, i el professorat comprovar, amb el control telemàtic corresponent, l'assoliment de la mateixa. Tot això finalitza amb una xerrada a l'institut per part de responsables de Biciclot. Han d'aprendre les parts tècniques elementals (canvis de marxes, utilització dels frens...), les normes de circulació a la ciutat (respecte als vianants, prevenció davant dels possibles perills del carrer), elements de seguretat (ús del casc, senyals de situació i de maniobra), etc. La part pràctica és un recorregut d'uns 16 quilòmetres aproximadament, per un terreny planer com són els barris del Clot, Poble Nou, Zona Fòrum, Platges i Vila Olímpica. No sempre ha estat el mateix, perquè s'ha anat adaptant als canvis de la ciutat, per tal de combinar elements com la seguretat, aspectes estètics, comoditat en quant a mobilitat, etc. Quasi tot es fa per carrils – bici, carrers de mobilitat reduïda, passeig Marítim, i evidentment també per carrers pròpiament dits. A mig matí, fem una parada a la desembocadura del Besós per esmorzar i reposar forces. Els grups de 3r d'Eso també fan una sortida, però una mica més dura, per la serra de Collserola. Aquí el coneixement de la “màquina” (Bicicleta Tot Terreny) i el seu control són més exigents, perquè el terreny també ho demana. Són uns 18 quilòmetres per la carretera de les Aigües, que ens serveix d'escalfament, Vallvidrera, carretera de Molins, plaça Mireia i novament la carretera de les Aigües fins arribar a la font del Mont. Els desnivells són més accentuats i no resulta estrany veure a alguns fer trams de les pujades a peu. Els coneixements a treballar van en relació amb la conducció a la natura (terrenys desiguals, més complicats, respecte pel Medi), així com amb la conducció a la carretera (seguretat, dificultats, trànsit). Les dues són experiències enriquidores, de les que tot i l'esforç que demanen, tant l'alumnat com el professorat sortim satisfets i esperem poder-les continuar fent molts més anys. Basilio Pérez Cap del Departament d’Eduació Física



OBJECTI

US DEL CURS DE TEATRE EXTRAESCOLAR Aquest any tenim més alumnes que l’any passat i ha estat necessari obrir 4 grups de teatre que els hem repartit per edats. L’objectiu dels grups és tirar endavant una obra de teatre que representaran a la sala Calassanç el 25 d’abril dins la Mostra de secundaria de LAZZIGAGS. Tot assajant l‘obra es treballen diversos recursos i tècniques teatrals i bàsicament la capacitat d’expressió dels alumnes a partir d’aquests recursos. • Els més grans de 4t d’ESO i Batxillerat tenen la classe els dilluns de 17.45 a 19h. i els porta l’Ivan Campillo. Aquest grup farà l’obra “Però què és això?” és una obra escrita per l’Ivan i basada en el Don Joan de Tirso de Molina. • Els alumnes de 2n i 3r d’ESO formen un altre grup que fan les classes els dijous de 17.45 a 19h.,de moment també estan assajant amb l’Ivan amb la col•laboració de la Laura Sancho fins el proper trimestre i passat festes ja assumirà al complert la Laura Sancho si el seu estat de salut ho permet. Aquest grup estan assajant “Romeu i Julieta” de W. Shakespeare. • Els alumnes de 1r d’ESO estan partits en dos grups. Un el porta de moment l’Ivan i acabarà assumit per la Laura Sancho i estan assajant “High School Shakespeare” És una adaptació de “L’amansiment de la fúria” de W. Shakespeare. • L’altre grup de 1r d’ESO està portat per l’Ota Vallès i estan preparant “Nianoniaaaa” de Jonay Roda. Els dos grups de 1r d’ESO fan les classes els dimecres de 15.45 a 17h. Tots quatre grups estan inscrits a la Mostra d’arts escèniques de l’ajuntament de Barcelona que fan les seves representacions al teatre Lliure. El més segur és que dels 4 grups només hi puguin anar a actuar un sol grup degut a la quantitat de centres inscrits. A banda d’això, els dos grups que representen obres de W. Shakespeare estan també inscrits a Caixa Escena, amb la possibilitat, si son seleccionats, de representar la seva obra en altres teatres. La classe magistral que es va realitzar sobre recitació de poemes de Shakespeare per part dels actors Lluis Soler i Camilo Garcia va ser interessant tant pels alumnes com pels professors que els van acompanyar. A nosaltres ens va servir per fer la

valoració de l’utilitat pedagògica d’aquest treball i els alumnes van poder constatar com el text que llegien anava evolucionant a mida que reflexionaven sobre la mètrica, l’accentuació i musicalitat dels versos i l’expressió dels sentiments dels personatges que cada actor-alumne interpretava de manera personal. Tot i que el centre ens va cedir el gimnàs, a última hora, i després de tenir-ho tot preparat , els actors ens van demanar de fer-ho en una classe per problemes d’acústica: no se sentien suficientment i ressonava una mica. La gravació, per aquest motiu, no va quedar tan lluïda i l’espai va resultar molt just per la quantitat d‘alumnes que hi van assistir, tant del Secretari Coloma com d’altres centres. Ens va impressionar l’interès, concentració i responsabilitat de tots els alumnes i ens va fer sentir-nos molt orgullosos d’ells. Durant la gravació a més va fer un reportatge fotogràfic la fotògrafa Cathy Loughran i aquí teniu la pàgina web http://gallery.me.com/ruabcn/100240 on hi podreu veure les fotos que va fer. De Caixa Escena ens demanen si es poden utilitzar aquestes fotografies per fer-ne divulgació del projecte Caixa Escena, així que no en publicaran cap fins que de nou es demani als pares l’autorització per utilitzar les imatges dels alumnes que hi surten. Caixa Escena ens va prometre una còpia de la gravació però de moment està en procés de producció. Per últim informar-vos que aquest any col•laborem amb l’IES SALVADOR SEGUI cfgm caracterització i els seus alumnes prepararan els projectes de caracterització dels diferents personatges de cada obra i per aquest motiu assistiran a algunes classes de teatre per poder desenvolupar conjuntament amb els nostres alumnes i els professors de teatre un disseny de caracterització que més endavant necessitaran d’uns assajos de maquillatge.



TEMPORADA DE TEATRE 2009-2010 Lídia Linuesa Griselda Santos Coordinadores de l’Activitat extraescolar de Teatre Aquest curs el nombre d’actrius i actors de la Companyia de Teatre de l’Institut Secretari Coloma s’ha incrementat notablement i ha estat necessari obrir quatre grups de teatre que es distribueixen i estan treballant de la forma següent: - Un primer grup amb alumnes de 1r d’ESO, dirigits per la Laura Sancho, està treballant obres de Shakespeare, en concret l’obra “High School Shakespeare”, una adaptació de l’Ivan Campillo de l’obra original “L’amansiment de la fúria” del propi William Shakespeare. - Un segon grup format també per alumnes de 1r d’ESO, en aquesta ocasió dirigits per la professora Ota Vallès, està treballant l’obra “Nianoniaaa”, original de Jonay Roda, adaptada per la mateixa Ota. - Un tercer grup format per alumnes de 2n i 3r d’ESO, dirigits també per la Laura Sancho, treballa l’obra “Romeu i Julieta” també de Shakespeare, que és un dels temes centrals de la nostra temporada, com després veureu. - Per acabar, mantenim un quart grup format per alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat majoritàriament que, dirigits pel professor Ivan Campillo, estan treballant l’obra “Però això què és?”, del mateix Ivan, i basada en l’obra “Don Joan” de Tirso de Molina. Tots quatre grups estan inscrits a la Mostra d’Arts Escèniques que organitza l’Ajuntament de Barcelona en col•laboració amb el Teatre Lliure. Des que vam començar a participar en aquesta mostra i tal com ja sabeu els que heu anat seguint la nostra activitat, algun dels nostres grups ha estat sempre seleccionat i ha rebut una valoració molt positiva tant des del punt de vista de l’organització

com del públic assistent. Probablement aquest any, no tots els nostres grups puguin representar les seves obres en la Mostra, ja que es valora poder veure el treball de les diferents companyies que vénen de diferents centres educatius; en tot cas quan hi anem, hi anirem tots, encara que uns ho facin com a actors i altres com a públic. A banda de la Mostra d’Arts Escèniques i des que es va convocar per primera vegada el projecte Caixa-Escena de la Fundació Social “la Caixa”, el nostre Institut està participant també en aquest projecte, i és

en aquest sentit que tenim dos grups treballant la temàtica de les obres de Shakespeare i tot el que pot suposar l’obra d’aquest clàssic del teatre universal. En relació al projecte Caixa-Escena, us hem de parlar d’una experiència força important i interessant que l’esmentada Fundació ens va proposar a principis de curs i que es va realitzar en el nostre Institut el passat mes de novembre. Caixa-Escena va proposar als centres de secundària que participen en el projecte, la possibilitat que els alumnes de teatre participessin en una classe magistral sobre la recitació de poemes de Shakespeare, amb la col•laboració de dos actors consagrats en el mon del teatre professional, com són Lluís Soler i Camilo García, en llengua catalana i castellana respectivament.



D’entre els centres de secundària que participen en el projecte, en funció del nombre d’alumnes que hi participen, de la implicació del professorat i de les instal•lacions, Caixa-Escena ens va demanar de poder fer aquesta activitat en el nostre Institut. Hem d’agrair tant l’equip de professors de Lazzigags Aula de Teatre com la Direcció de l’Institut, la seva col•laboració i disposició en la cessió del temps i l’espai que l’activitat va suposar. En principi s’havia de realitzar al gimnàs de l’Institut, però finalment els actors van demanar fer-ho en una aula per problemes d’acústica. Per aquest motiu, potser la gravació no va quedar tan lluïda i l’espai resultés una mica just per la quantitat d’alumnes que hi van assistir, tant del Secretari Coloma com d’altres centres que hi van participar. La sessió va permetre que els alumnes constatessin com el text que llegien plegats anava evolucionant a mida que reflexionaven sobre la mètrica, l’accentuació, la musicalitat dels versos i l’expressió dels sentiments dels personatges que cada actor-alumne interpretava de manera personal. Als professionals del teatre els va impressionar l’interès, la concentració i la responsabilitat de tots els alumnes i es van sentir molt orgullosos de tots. Durant la sessió, la fotògrafa Cathy Laughman va fer un reportatge del qual us mostrem una part. La resta es penjarà a la web de l’Institut. Com hem comentat, també es va fer una gravació de la sessió que està en procés de producció i de la qual Caixa-Escena ens facilitarà una còpia. Podeu veure les fotografies a la pàgina web http://gallery.me.com/ruabcn/100240. Des del mes de novembre fins ara, tots els que participen en la nostra activitat de teatre han anat fent la seva feina. Si els nostres nois i noies van fent compatible l’activitat amb els seus estudis i amb altres activitats extraescolars, els professionals del teatre amb els que comptem també fan compatible la seva activitat docent amb la seva activitat professional, i en aquest sentit volem felicitar la Laura Sancho per la seva participació com a protagonista en l’obra “Desiguals”, que s’ha estat representant aquesta temporada en el Teatre Gaudí i a qui uns quants de nosaltres hem anat a veure amb orgull i satisfacció, emocionant-nos i divertint-nos alhora. A l’Ivan Campillo, aquesta temporada, l’estem veient contínuament a la petita pantalla en dues sèries de Televisió de Catalunya com són “La Riera” i “Ventdelplà”; felicitats també a l’Ivan! Per acabar, i molt important, us volem avançar que la nostra Mostra de Secundària, organitzada per Lazzigags Aula de Teatre, es farà el diumenge 25 d’abril, com sempre al Teatre Calassanç (carrer Sant Quintí, 19), on podrem veure el treball dels nostres quatre grups de teatre. Com a novetat, aquest curs comptarem amb la col•laboració de l’Institut Salvador Seguí i dels seus alumnes d’un Cicle Formatiu de Grau Mitjà, que participaran en la caracterització dels diferents personatges de cada obra i que assistiran a algunes de les classes, per desenvolupar conjuntament aquest disseny de caracterització i fer alguns assajos de maquillatge. Recordeu que us esperem a tots amb il•lusió el diumenge 25 d’abril per mostrar-vos el resultat del nostre treball. Us mantindrem informats dels horaris concrets a la nostra pàgina web, així com d’altres representacions, activitats i esdeveniments que vagin fent els nostres grups de teatre. Els nostres millors desitjos per a tots i que comenci la funció!



TALLER EXTRAESCOLAR DE SO I DJ Rosa Amuedo Professora del Taller de So Si ens haguessin dit en la nostra època, en la qual només coneixíem a Horacio Pinchadiscos (i ni tan sols en persona), que podíem fer de DJ com a activitat extraescolar... hauríem al•lucinat una estona.

A l’IES Secretari Coloma, portem tres anys amb aquesta activitat que sorgeix com la millor solució a un problema reincident: en les festes de l'institut els laments de l'equip de música eren tan habituals que van decidir proposar un taller. En aquesta activitat estudiem com es munta un equip de so, la teoria acústica, captació sonora, funcions de la microfonia, taules de mescles, altaveus i història, o fins i tot estils de la música dels nostres dies. La professió de DJ i / o d'enginyer tècnic de so s'ha tornat una bona aposta de futur, des que la cantant islandesa Björk va fer servir en la seva última gira l’instrument musical electrònic "reactable" creat pels investigadors del grup de tecnologia musical de la UPF. Aquest hivern els alumnes de So hem pogut fer una demostració amb audiovisuals i en directe a la FNAC, amb el patrocini de PIONEER, que a més ens ha enviat un equip complet professional que vam

estrenar, en primícia mundial, per descomptat, el dia de la Festa de Carnestoltes al Secretari Coloma. Nota: text en part extret de l'article de la revista per a pares CaosMagazine, que es pot veure en www.caosmagazine.com



LA NEGRA NIT Josep M. Aixalà i Santandreu Professor de català Li hi havien insistit tant que, aquest cop, la Maria del Mar, gairebé amb llàgrimes als ulls, havia hagut de dir que sí. La veritat és que no tenia arguments per negar-s’hi, perquè els seus pares eren prou liberals per permetre-li-ho i ja no li quedaven excuses que poguessin colar com en les altres ocasions. Aquesta excursió a la serra del Bruc prometia ser super-guai i les excuses usuals d’haver d’anar al metge, de visita a casa d’algun parent, que estava depre per sortir, etc. ja no valien aquesta vegada. La seva amiga Laura fins i tot li havia dit, en veure-la tan preocupada, que no s’amoïnés, que els nois quan estan en grup son molt covards i que no havia de témer res.

La Maria del Mar era una noia bruna de 13 anys, bonica, alta, prima però ben proporcionada, que ja deixava entreveure la magnífica dona en què s’havia de convertir ben aviat. El seu problema no eren els nois com es creia la Laura i tots els altres, sinó l’enuresi nocturna o emissió incontrolada d’orins; vaja, que es pixava al llit encara, a la seva edat, sense que ella hi pogués fer res.

Bé que havia anat a tota mena d’especialistes fins i tot naturistes i curanderos; bé que havia provat tota mena de remeis dels més científics als més casolans -com privar-se de beure una gota d’aigua des del berenar fins l’endemà- però sempre sense cap resultat. Perquè no s’orinés, l’havien de cridar a mitjanit i encara, a cops, no hi eren a temps. Els metges després de múltiples proves li havien dit que no tenia defectes orgànics; els psicòlegs, després de múltiples converses, no havien sabut trobar cap problema en la seva personalitat i en la seva vida social que la hi fes propensa. Era filla única -i això descartava competència en l’afecte familiar- atractiva, ben integrada en el grup d’amics i en el col•legi on, d’altra banda, treia excel•lents qualificacions. Però... mullava els llençols. Era desesperant veure que passaven els anys i el problema no desapareixia...

“Comets un error, ho sabran tots, seràs la riota de tothom” li havia dit sa mare. Però s’hi havia compromès i ara no podia desdir-se’n. A més sentia com una secreta complaença per poder afrontar per primera vegada el problema davant de tothom. “Si convé no dormiré en tota la nit” li havia contestat.

I va arribar el dia. I va transcórrer sense ni recordar-se de l’assumpte de tan intens i tan ple com va passar. I va arribar la nit, i els jocs es van anar alternant amb l’alegria i la gatzara pròpies de l’edat i de les ocasions extraordinàries. Fins que els professors que els acompanyaven van dir que ja n’hi havia prou, que a l’endemà s’havia de caminar i que calia estar descansat. I amb aquelles paraules la nit més negra s’obrí als ulls de l’adolescent Maria del Mar. Durant uns moments no es pogué controlar: els batecs del cor li ressonaren dins la cavitat toràcica com els redoblaments del timbaler devien ressonar a la serra on eren acampats, a la guerra del Francès. Era arribada l’hora de la veritat. Començà a suar malgrat la fresca de la serena, i la pal•lidesa desencaixada de la cara contrastava fortament amb el cosset rogenc que li subjectava la sina. Sort que a la minsa llum dels estels i de les llanternes ningú no ho notà.



Al cap d’uns minuts ja es tornava a controlar, però encara se li devia notar perquè la Laura, quan ja s’estaven despullant per ficar-se al sac, va tractar un altre cop d’ajudar-la: “Tu tranquil•la, Mar, que si els xicots s’esmunyen dins la tenda, xisclarem i s’acovardiran”. La del Mar protestà que no tenia por ni dels nois ni de les bestioles que hi pogués haver pels voltants, i que per demostrar-ho dormiria al costat de la sortida. (Pensava d’aquesta manera per poder escapar-se més fàcilment en cas de necessitat). Les remors i les fresses exòtiques del bosc se sentien més a mesura que la son envaïa les parpelles de les noies i nois de ciutat, i les bajanades comunicatives entre tendes masculines i femenines es feien més espaiades. Les darreres brometes li tornaren a fer mal: “Estic cagada de por!” “Jo m’estimo més pixar-me a les calces que sortir a fora!” “Sentiu aquest soroll? Sembla el d’una serp!” I totes s’abrigaven i s’amuntegaven les unes contra les altres fruint del plaer de la frisança controlada. La Mar sabia que no podia adormir-se i per això no l’importava que les més tocatardanes no trobessin el moment de deixar de xiuxiuejar; al contrari, era ella la que mantenia el caliu de la conversa quan decandia. A la fi, la son va retre totes les companyes i ella es quedà tota sola amb la seva fosca nit. Per no veure’s dominada ella mateixa per la son, no va tenir més remei que sortir a l’exterior no sense sentir una mica de basarda. No tenia gens de ganes de fer pipi ni de posar-se un bolquer com feien els nens petits. S’assegué al costat d’una soca seca i contemplà intensament trista la celístia esplendorosa que mai havia vist a la ciutat. Unes agres llàgrimes delicades li rodolaren galtes avall mentre se li escapava un “Déu meu, per què a mi?” Fou en aquell moment que sentí una veu d’algú que li oferia un mocador: ”Tu també tens problemes d’enuresi, oi?” De poc que no xisclà com una boja. Era el Cinto Bonet, un company nou en el curs en qui fins ara s’havia fixat ben poc. Amb una naturalitat que la va deixar encantada, el Cinto li explicà que ell ja feia estona que era fora i que sense voler l’havia sentit plorar i gemegar. Van enraonar animosament molta estona amb els cors alliberats per la pena compartida fins que es van adormir. A trenc d’alba, el professor més matiner els trobà abraçats al peu de la soca i sospirà:”Aquesta canalla!” Aquella negra nit va ser la darrera que caigué sobre la Maria del Mar.



QUÈ SÓN ELS SUDOKUS? http://ca.wikipedia.org/wiki/Sudoku

Un trencla-closques del Sudoku

Sudoku (japonès: 数独 sūdoku), sovint escrit també Su Doku, és un trencaclosques de col·locació que requereix només paciència i una certa habilitat lògica, si bé alguns trenca-closques poden ser realment difícils de resoldre.

El joc es composa d'una graella de 9×9 cel·les subdividida en 9 subgraelles de 3×3 anomenades regions. Donats uns quants números inicials, l'objectiu és col·locar un número de l'1 al 9 en cada cel·la de tal manera que mai coincideixin dos números iguals en cada línia horitzontal, vertical o en cada regió.

Els numerals en els sudoku es fan servir només per conveniència, sense que existeixi cap relació aritmètica entre ells. De fet, poden fer-se servir en qualsevol tipus de símbols, lletres, formes, colors... sense alterar-ne el funcionament.



Orígens

Aquest joc sorgí inicialment a finals dels anys 70 als Estats Units (a la revista publicada a Nova York Math Puzzles and Logic Problems, amb el nom de Number Place), però esdevingué popular al Japó el 1986 i aconseguí popularitat internacional el 2005.

Al Japó hi van aparèixer per primer cop l'abril del 1984, en la revista Monthly Nikolist sota el nom de Suji wa dokushin ni kagiru (数字は独身に限る), que vol dir les xifres han de ser solteres. Més endavant es va abreujar el nom a sudoku, literalment xifra soltera.

El 1986 hi van introduir dues modificacions que en van millorar la popularitat: el nombre de xifres donades com a pista era menor o igual a 30, i formaven una composició simètrica respecte el punt central.

Al Japó sudoku és una marca registrada per Nikoli (un editor de trencaclosques) i altres editors usen noms diferents.

Normes

Sudoku resolt. Cada fila columna i regió de 3×3, conté tots els números del 1 al 9 una sola vegada

El trencaclosques és per una graella de 9×9 cel·les formada per 9 subgraelles de 3×3, anomenades regions. Algunes cel·les contenen ja xifres. L'objectiu és omplir les cel·les buides amb una xifra en cadascuna d'aquestes de tal manera que cada filera, cada columna i cada regió contingui tots els numerals de l'1 al 9 exactament només una vegada.

L'atractiu del trencaclosques recau precisament en la senzillesa de les normes si bé el raonament per a resoldre'ls pot arribar ser complex. Els sudokus es publiquen generalment valorats en termes de dificultat i sovint s'expressa també el temps aproximat de solució. Generalment es considera que, com més números venen donats ja inicialment, més fàcil és la solució; el contrari no és necessàriament cert, ja que la dificultat d'un sudoku depèn principalment de la dificultat de determinar lògicament els següents números.



Alguns professors recomanen el Sudoku com un exercici de raonament lògic.

Mètodes de Resolució

L'estratègia per a resoldre un trencaclosques es pot considerar com la combinació de tres processos: escaneig, marcat i anàlisi.

Escaneig

L'escaneig es realitza des del principi i periòdicament, durant tota la resolució. L'escaneig pot haver de ser executat diverses vegades entre períodes d'anàlisis. L'escaneig consta de dues tècniques bàsiques: trama creuada i recompte, que poden usar-se alternativament.

En aquesta jugada, es mostra com per escaneig, en la casella marcada en verd, només hi pot anar un 6

• Trama creuada, es tracta de l'escaneig de files (o columnes) per a identificar quina línia en una regió particular pot contenir un nombre determinat mitjançant un procés d'eliminació. Aquest procés es repeteix llavors amb les columnes (o files). Per a obtenir resultats més ràpids, els nombres són escanejats de forma ordenada, segons la seva freqüència d'aparició. És important realitzar aquest procés sistemàticament, comprovant tots els dígits del 1 al 9.

• Recompte 1-9 per regions, files i columnes per a identificar nombres perduts. El recompte basat en l'últim nombre descobert pot augmentar la velocitat de la recerca. També pot ser el cas (és típic en puzles més difícils) que el valor d'una cel·la individual pugui ser determinat mitjançant un recompte invers, això és, escanejant la seva regió, fila o columna per a valors que no poden ser, per a veure quin és el qual falta.

Els resoledors avançats busquen "contingències" mentre escanegen, això és, fiten la ubicació d'un nombre en una fila, columna o regió o dues o tres cel·les. Quan aquestes cel·les descansen totes en la mateixa fila (o columna) i regió, poden usar-se amb un propòsit d'eliminació durant la trama creuada i el recompte. Puzles particularment desafiadors poden requerir el reconeixement de múltiples contingències, potser en múltiples direccions o fins i tot interseccions - relegant la majoria dels resoledors al marcat (com es descriu més baix). Els puzles que poden ser resolts només mitjançant escaneig, sense requerir la detecció de contingències es classifiquen com puzles "fàcils"; altres puzles més difícils, per definició, no poden resoldre's únicament mitjançant escaneig.



Marcat

L'escaneig ve a interrompre's quan no poden descobrir-se nous nombres. En aquest punt és necessari centrar-se en alguna anàlisi lògica. La majoria troba útil guiar aquesta anàlisi mitjançant el marcat de nombres candidats en les cel·les buides. Hi ha dues notacions populars: subíndexos i punts. En la notació de subíndex, els nombres candidats s'escriuen en petit en les cel·les. El desavantatge és que els puzles originals són publicats en periòdics que habitualment no deixen massa espai per a acomodar més d'uns pocs dígits. Si s'usa aquesta notació, els resoledors creen, sovint, una còpia més gran del sudoku i empren un llapis afilat. La segona notació és un patró de punts amb un punt en el cantó superior esquerra representant un 1 i un punt en el cantó inferior dreta representant un 9. Aquesta notació té com avantatge que pot usar-se en el sudoku original. Es requereix destresa per a l'emplaçament dels punts, perquè punts desplaçats o marques distretes duen, inevitablement, a confusió i no són fàcils d'esborrar sense afegir més confusió.

Anàlisi

Hi ha dues aproximacions principals - eliminació i "i-si".

• En eliminació, el progrés es realitza mitjançant la successiva eliminació de nombres candidats per a una o més cel·les, fins a deixar només una elecció. Després d'assolir cada resposta, cal fer un nou escaneig (habitualment comprovant l'efecte de l'últim nombre). Hi ha una sèrie de tàctiques d'eliminació. Una de les més comunes és l'esborrat "del candidat no coincident". Les cel·les amb idèntica configuració de nombres candidats es diu que coincideixen si la quantitat de nombres candidats en cadascuna és igual al nombre de cel·les que els contenen. Per exemple, es diu que cel·les coincideixen amb una particular fila, columna o regió si dues cel·les contenen el mateix parell de nombres candidats (p,q) i no altres, o si tres cel·les contenen el mateix triplet de nombres candidats (p,q,r) i no altres. Aquestes son, essencialment, contingències coincidents. Aquests nombres (p,q,r) que apareixen com candidats en qualsevol lloc en la mateixa fila, columna o regió en cel·les no coincidents, poden ser esborrats.

• En l'aproximació "i-si", se selecciona una cel·la amb només dos nombres candidats i es realitza una conjectura. Les etapes de dalt es repeteixen llevat que es trobi una duplicació, en aquest cas el candidat alternatiu és la solució. En termes lògics aquest mètode es coneix com reducció a l'absurd. Nishio és una forma limitada d'aquesta aproximació: per a cada candidat per a una cel·la, la qüestió que es planteja: entrarà un nombre particular d'una configuració en altre emplaçament? Si la resposta és sí, llavors aquest candidat pot ser eliminat. L'aproximació "i-si" requereix un llapis i una goma. Aquesta aproximació pot ser desaprovada per puristes lògics per massa assaig i error però pot arribar a solucions clara i ràpidament.

Idealment, es necessita trobar una combinació de tècniques que evitin algun dels inconvenients dels elements de dalt. El recompte de regions, files i columnes pot resultar avorrit. Escriure nombres candidats en cel·les buides pot consumir massa temps. L'aproximació "i-si" pot ser confusa llevat que siguis bé organitzat. El quid de la qüestió és trobar una tècnica que minimitzi el recompte, el marcat i l'esborrat.



Resolució per ramificació i poda

El mètode de ramificació i poda permet resoldre el trencaclosques amb una sèrie d'algorismes.[1]

Resolució mitjançant ordinadors

Per a un programador informàtic és relativament senzill construir una cerca amb el mètode de Sudoku backtracking o "tornada enrere". El mecanisme consisteix a assignar un valor (l'1 o el més proper, per exemple) a la primera cel·la disponible (la superior esquerre, generalment) i llavors continuar assignant el següent valor disponible (seria el 2) a la següent cel·la possible. Això continuaria fins que descobrís una duplicació, en aquest cas, el següent valor alternatiu es col·locaria al primer camp alterat. En el cas de què cap valor pogués complís la restricció es retrocediria a la casella anterior i es provarien altres nombres.

Encara que lluny de l'eficiència computacional, aquest mètode trobarà la solució amb bastant més temps del següent mètode: el programa podria deixar una marca de valors potencials per a les cel·les, eliminant valors impossibles fins que només quedés un valor per una cel·la determinada. Llavors s'ompliria aquesta cel·la i s'utilitzaria aquesta informació per a més eliminacions i així successivament fins el final. Això emularia més exactament el que faria un humà.

Codificar la cerca per a impossibilitats basades en contingències i inclòs múltiples contingències (com seria demanat per sudokus més difícils) és bastant complex de construir a mà. De totes maneres, aquesta complicacions són innecessàries si tot el que el programador vol fer és trobar la solució eficientment. Una forma més eficient de construir solucions comporta eines de programació avançada.

Alguns d'aquests programes construïts així, que emulen la resolució humana, permeten estimar la dificultat que tindrà la persona per trobar la solució.

Variants

Sudoku amb subregions de colors



Sudoku on les diagonals principals també han de tenir nombres únics

Els sudokus més comuns (els originals) són els de 9×9 amb regions de 3×3, tot i això hi ha sudokus de mides diferents, de fins a 25×25, alguns dels quals amb noms especials.

En alguns s'ha afegit la regla en què els nombres de les diagonals principals també han de ser únics. Hi ha variants també on algunes cel·les estant ombrejades i hi ha d'haver nombres parells. En algunes sudokus les cel·les tenen diferents colors i a més de complir-se la regla de fila, columna i regió en les cel·les del mateix color no hi pot haver cap nombre repetit. Hi ha sudokus, com el killer su doku del diari The Times on certs segments han de tenir un resultat mitjançant operacions matemàtiques.

A més hi ha sudokus irregulars de diferents mides on les regions no són quadrats.

També hi ha sudokus que no tenen regions: només files i columnes. Les mides més coneguts són: 6×6, 9×9, 16×16, 25×25, 30×30, 36×36 i 49×49.

Hi ha versions que inclouen lletres en comptes de nombres, i en alguns casos aquestes lletres formen mots. També és conegut el sidoku on es canvien els nombres per les notes musicals.

També guarda relació amb els sudokus el sudokuto, on dos jugadors van escrivint nombres en una taula fins que un aconsegueix completar una columna, fila o regió amb tots els nombres o s'equivoca en escriure'ls.

Competicions

La primera competició mundial va tenir lloc a Lucca, Itàlia del 10 al 12 de març del 2006. La guanyadora va ser Jana Tylova, una noia de 31 anys de la República Txeca. La competició va incloure variants del sudoku.

La The United States Sudoku Association Inc és una corporació que organitza tornejos arreu dels Estats Units.

Referècies

1. ↑ Martí, Narciso; Verdejo, Alberto; Ortega Yolanda. Estructuras de datos y métodos algorítmicos: ejercicios resueltos (en castellà), 2003.



WEBS RECOMANADES http://www.rodamots.com Voleu ampliar, perfeccionar o refrescar el vostre català? Ara amb RodaMots podeu rebre cada dia (de dilluns a divendres), per correu electrònic, un breu missatge amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d'ús. La subscripció és gratuïta.

sutge (m)

Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum. Va ficar el cap a la xemeneia i quan el tragué el tenia tot ple de sutge. També: sutja

Aleshores s’adonà que havia caigut sutge de la xemeneia: damunt de la cendra hi havia una muntanyola de pols negra.

Mercè Rodoreda, «Un home sol», Tots els contes (Barcelona: Edicions 62, 1979), pàg. 59 http://www.minimalia.net

Minimàlia.net és un arxiu de les frases que s'envien diàriament al peu dels missatges de 'Cada dia un mot'. Des del 2007 és també un butlletí independent que envia la frase del dia a tothom que vulgui subscriure-s'hi. La subscripció és gratuïta.

La història de la ciència és la història de les bones preguntes. La història de les creences és la història de les bones respostes.

Jorge Wagensberg (Barcelona 1948)



RECORDEU... Per contactar amb l’INSTITUT: Pàgina Web: http://phobos.xtec.cat/iessecretaricoloma/intranet Telèfon: 935542042 Correu-e: [email protected] Per contactar amb l’AMPA: Pàgina Web: http://ampasecretaricoloma.org Secretaria La secretaria de l’AMPA és oberta de dilluns a dijous d’ 11 a 17 h i divendres d’ 11 a 15 h. Demaneu per l’Àngels. Telèfon: 935542044 (Àngels Olivar) Correu-e: [email protected] Horari de la Biblioteca Dilluns, dimarts i dijous de 13:45 a 19 h, i de dilluns a divendres de 11:30 a 12 h. Vacances de Setmana Santa Del 26 d’abril al 5 de maig

PASSEU UNS BONS DIES!!!

Revista Lletra Menuda núm. 1 Abril 2010

Documents

Transcript of Revista Lletra Menuda núm. 1 Abril 2010