14 • PRESÈNCIA • Del 18 al 24 de maig del 2012

ENTREVISTA

luís Llongueras és un em-presari artista o és un artista

empresari? És tot alhora. El yin iel yang. El perfecte Gèminis, unhome dual. Treballant amb lesmans i amb el cap –tant al seutaller com a la perruqueria–, haaconseguit ser un dels tres mi-llors perruquers del món i unreconegut escultor. L’editorialPlaneta ja li ha encarregat la se-va biografia, que té a mig fer.

–El seu pare el va matricu-lar a Belles Arts i vostè no hivolia anar...

–«Ell veia que quan jo teniaun moment o quan anava pelpoble, a Esparreguera, de segui-da em posava a dibuixar o a pin-tar. Volent-me donar una sor-presa em va inscriure a BellesArts i es va gastar 7.500 pesse-tes, que als anys cinquanta eraun capital. Però la seva sorpresaencara va ser més gran quan livaig dir: ‘No hi aniré.’ Als 14anys, erròniament, no em veiacapaç de ser algú important enaquell món, d’arribar a la quali-

LANNA AGUILAR

Lluís Llongueras inaugura el 24 de maig a Barcelona laprimera perruqueria 100% ecològica. Perruquer, escultor,fotògraf, poeta... Impregna d’entusiasme tot allò que fa

Esperitlliure

LLUÍS LLONGUERAS. Perruquer i artista

tat de grans mestres com Ver-meer, Velázquez o Dalí.»

–I amb 45 anys, al final esva inscriure a la Massana.

–«Sí. Llavors ja tenia ben or-ganitzat el negoci de les perru-queries, per al qual vivia dia init, i podia tenir un temps per almeu hobby. Vaig triar l’escultu-ra perquè aprendre dibuix ésuna tonteria. Tenir sentit de laperspectiva i de les proporcionsno ho ensenya ningú. Se’n té ono. En això, com en altres co-ses, he sigut autodidacte.»

–Com en la perruqueria.–«Exacte, precisament per ai-

xò vaig tenir èxit. Si haguésanat a aprendre de perruqueren una acadèmia hauria après afer el que feia tothom. Vaig ins-pirar-me per mi mateix i vaigatrevir-me a provar. Tenia sen-tit del que era atractiu i això emsalvava de no saber tallar. Erauna època en què tothom ana-va igual, les dones amb el cabellllarg, com ara, i jo vaig fer unautèntic marc a la cara. En unfutur pròxim hi haurà dones

Un llegatartístic iliterariLluís Llongueras Batlle(Esparreguera, 1936).Empresari i creatiu multi-disciplinari. El 1955 iniciael negoci de la perruque-ria, activitat que sempreha combinat amb lapràctica de diferents tèc-niques artístiques. El1961 inaugura el primersaló de luxe a Barcelona,al qual invita SalvadorDalí, sobre qui ha escritdiversos llibres, com TotDalí (Pòrtic, 2003), i so-bre qui té una de les bi-bliografies més impor-tants del país. El 1974edita el seu èxit profes-sional El Método Llongue-ras en quatre volums.Des dels anys vuitantafins a l’actualitat, exposaescultura i fotografia deforma assídua i manté laseva activitat literària. En-tre molts altres premis harebut la Creu de Sant Jor-di i la medalla PresidentMacià al mèrit al treball.

«Em resultaindispensable

cultivar la mevasensibilitat

interior», escriuLluís Llongueras a

Diàlegs d’unGèminis (Viena,

2008). A la foto,amb una de les

seves escultures,al seu taller. /

QUIM PUIG

Del 18 al 24 de maig del 2012 • PRESÈNCIA • 15

atrevides i valentes que per serdiferents aniran amb el cabellben curt, però amb gràcia.»

–No som prou agosarades?–«No. La dona està molt cò-

moda amb el cabell llarg i en ge-neral va bastant deixada. Això ésel que desanima més de l’actualmoda de cabells.»

–Li donem poca importàn-cia, al cabell?

–«No, el que passa és que aranomés es dóna importància alcabell llarg, que a mi m’agradamolt, però fuig de la cara i nol’afavoreix gens si no està treba-llat i tallat entorn seu.»

–El seu se’l talla vostè?–«Sí. Ara me’l deixo més aviat

llarg, tipus Einstein, perquè nol’he dut mai així i em fa gràcia. Elcabell ajuda molt a donar unapersonalitat diferent.»

–Encara talla i pentina?–«Sí, tot i que ara no em puc es-

tar en un saló de perruqueria.Avui en dia els meus clients mésimportants són els meus fills,que creuen molt en mi. El 24 demaig, per exemple, inauguroEco, un nou concepte de perru-queria al carrer d’Enric Grana-dos, 45, de Barcelona. Serà la pri-mera 100% ecològica. Hem tro-bat 40 elements ecològics: xam-pús i colorants a base d’essènciesorgàniques pures, tractamentsanticaspa o anticaiguda amb al-gues marines, un tractament na-tural contra els polls dels nens...Tot sense amoníac, ni alcohol,ni parabens, ni silicones... A méspresentem una idea molt treba-llada que ja utilitzàvem però queno havíem formulat mai com aconcepte: si fas un tallat adequatal tipus de cabell també pots serecològic, ja que no cal manteni-ment. Surts de la dutxa i no t’hihas de fer res.»

–Caram. Sempre innovant.–«L’any 1972 vaig ser el pri-

mer perruquer d’Europa a fer ho-me i dona. Vaig tenir problemesamb l’Ajuntament perquè hi ha-via una normativa del 1800 i es-caig que deia que si en un mateixlocal s’atenien homes i dones hihavia d’haver una separaciód’espais. Els anys noranta vam

«Si haguésanat a unaacadèmiahauria après afer el que feiatothom»

«Sempre hetingut un sentitd’economiapersonal, allòque dos i dosfan quatre»

«Dalí va trobaren mi algú quel’admirava i liparlava demanerasincera»

«Els homes nosempre sónvalents demirar les donesals ulls amb elcor a la mà»

fer un espai fashion per als jovesque no volien saber res de la bar-beria típica dels pares. Semprehem buscat què necessita la pro-fessió per evolucionar. Si la per-ruqueria pot anar a millor, ara hade ser per la via ecològica.»

–Què li sembla el xampúde cavall per fer créixer el ca-bell, tant de moda?

–«És una bestiesa com una al-tra, una llegenda urbana. Unxampú per a un pèl tan gruixut iuna pell tan dura com la del ca-vall, un animal que treu tant degreix i sua molt, ha de ser moltagressiu per al cabell humà. Eldesaconsello completament.Qui es renti el cap cada dia ambxampú de cavall, en uns deu diespot arribar a tenir irritacions illagues al cabell.»

–Per fer créixer el seu nego-ci, amb vint anys se’n vaanar a un parell de bancs ademanar un préstec i l’hi vanconcedir!

–«Sí. Jo vaig fer comerç, per-què sempre he tingut un sentitd’economia personal, allò quedos i dos fan quatre i que si enguanyo tres en guardo un. Aixòque tanta falta fa a la gent d’avuien dia és el que m’ha permès fernegocis i ser un bon empresari.Sempre sabia no què guanyavasinó, un cop descomptades totesles despeses, què quedava i quèem podia gastar. Per tant, ambels llibres de comptabilitat deltreball de tres anys de perruqueral meu pis, me’n vaig anar albanc. Suposo que els va convèn-cer la meva serietat i seguretat.»

–I era tan jove que va ha-ver de posar el seu primer sa-ló a nom de la seva mare.

–«Sí, perquè llavors la majoriad’edat era als 21 anys.»

–Ara seria quasi impossibleque li concedissin un préstec.

–«Sí, però llavors estava tot perfer. Gairebé no hi havia empre-nedors i jo vaig ser un dels pri-mers de la postguerra amb unacosa tan simple com la perru-queria de senyores. Quan acaba-va de treballar de perruquer, alsvespres me n’anava a l’EscolaTècnica Comercial de Barcelona

a fer estudis de comptabilitat,economia i organització d’em-preses. Avui en dia s’ha tret elconcepte d’aprenentatge, els jo-ves no volen ser aprenents, i encanvi se’n van a fer de becaris avegades sense cobrar.»

–Total, que avui dia Llon-gueras té un centenar llargde salons a tot el món.

–«Tinc 16 salons de propietat,de la meva societat. Una seixan-tena més per Espanya que sónsalons associats. Una dotzena desalons Llongueras Elite, que ofe-reixen qualitat Llongueras a unpreu més assequible degut a lacrisi, perquè Llongueras té famade ser car. I, finalment, tenim 30salons i escaig a l’estranger, delsquals gairebé 20 a l’Argentina.»

–Els coneix tots?–«Pràcticament sí. Ara no tinc

temps d’anar a tots i sempre n’hiha algun dels últims que haobert que encara no conec.»

–Què tenen en comú les se-ves clientes de Tòquio i les deDallas?

–«Ui, res. Són mentalitats, es-perits i tipus de cabells diferents.A Dallas dominaria el cabellamericà mitjà: ni prim ni grui-xut. Allà només es fan perma-nents quan estan de moda. Al Ja-pó, en canvi, on tenen el cabellmolt dur i molt llis, es fan moltesmés permanents o permanentssuaus. Són molt diferents de laperruqueria llatina, però en totsels salons hi ha una mateixa filo-sofia de treball. El perruquer nodemana: ‘Què serà?’ Dialogaamb la clienta i li pregunta: ‘Quèespera vostè de mi? S’agrada?’.»

–L’octubre de 2010 els seusfills grans el van acomiadarde la societat Peyma. Per quècreu que ho van fer?

–«Tot allò no va ser per res mésque per ambició. Va ser culpameva. Un pare sempre pensaque ha d’anar deixant les cosesarreglades per a la família, peròdesprés les coses es van torçant iveus que has fet malament. Tincuna segona família amb la Joce-lyne i he agafat experiència. Araenfoco les coses diferent, ja notorno a caure al mateix parany.»

LLLL

16 • PRESÈNCIA • Del 18 al 24 de maig del 2012

ENTREVISTA LLUÍS LLONGUERAS

–La seva relació amb ells ésirreconciliable?

–«És totalment neutra i és ne-cessari que sigui així, perquè te-nim mentalitats i esperits moltdiferents. Sense tenir estudisd’empresari ni idea del que ésl’esperit de la perruqueria, volenanar a la seva. I no van bé.»

–Li sap greu que es puguinaprofitar del seu nom?

–«No es poden apropiar elnom perquè la marca és meva.Segons la llei no podrien utilit-zar el seu cognom perquè coinci-deix amb una marca registrada.En el seu moment vaig patir, pe-rò ja està superat. Tinc prou fei-na i tres fills més.»

–Algun d’ells voldrà seguirel negoci?

–«Sí, el gran fa estudis decomptabilitat i a la tarda està co-mençant a rentar caps i a escom-brar, està a recepció, preparatints i algun amic ja li ha fet ta-llar els cabells. El segon és exac-tament com jo. Si se li posa al captreballar amb la seva mare i ambmi, Llongueras tindrà un futurbestial. I la meva filla Jasmin,que ja té 12 anys, té fusta per serrelacions públiques.»

–En la seva filla Cristina hipensa molt?

–«Sí, a més per no oblidar-me’n tinc fotos d’ella a diversosllocs i, per tant, la veig sovint».

–Com es fa per superar lamort d’una filla?

–«La vida ha de seguir i pertant ho has de superar, però elque no has de fer és oblidar-lamai. Una persona sempre conti-nua vivint mentre un se’n recor-di i això és el que faig.»

–Entre els seus clients mésfamosos, i a més a més amicseu, Salvador Dalí.

–«Va ser client i, sobretot, con-fident. Com que jo admirava elsseus treballs vaig demanar el seutelèfon a informació, que llavorsera el 003, i em van donar el nú-mero: 64 i quatre xifres més. Elvaig trucar i li vaig dir que el vo-lia convidar a la inauguraciód’una perruqueria de luxe a Bar-celona. Era el 1961. A principisdels anys seixanta els intel·lec-

tuals de Catalunya el tenienproscrit. Deien que era profran-quista. No, Dalí acceptava quimanava perquè no podia can-viar res, una mica el que em pas-sa a mi. En mi va trobar una per-sona, fos qui fos, que coneixia laseva obra i l’admirava, que li par-lava de manera sincera. Aquestva ser el motiu pel qual em va ac-ceptar tota la seva vida.»

–Una amistat que va durargairebé 30 anys.

–«Jo vaig cultivar-la, quan entenia ocasió. Sabia que li agrada-ven les garotes. Si hi havia llunaplena o gairebé, que és quan por-ten ous, fent submarinisme aPortlligat trucava a la seva porta i

n’hi duia. Sempre el visitavaamb esperit de no molestar-lo.No li vaig demanar mai cap di-buix –en tinc un d’ell per inicia-tiva seva–, a ell li empipava que lidemanessin coses. Un dia li vaigdur garotes sense treure’m el ves-tit de neoprè i els peus d’ànec. Vaser l’única vegada que li vaigveure un somriure a la boca.»

–Poc temps abans de morir,van tenir una conversa.

–«Quatre mesos abans. Vaigser de les cinc últimes personesque el van veure abans de morir.El seu secretari, Descharnes, emva trucar. Em va dir que el veuriamolt malament i, efectivament,em vaig aguantar el plor perquèera com un vegetal: el cabell,

més llarg que mai, li tocava alsmugrons i estava molt calb.L’única paraula que li vaig sentirva ser quan li vaig dir si volia queli tallés les puntes, molt grogues.Em va dir: ‘Llaaarg’.»

–Aquell bigoti va ser unaidea seva o de Dalí?

–«D’ell. Era seu, natural. Se’lva deixar el 1934 i s’hi posavasuc de dàtils madurs perquè liquedés més test i, com que eramolt llaminer, se’l llepava.»

–A la Gala no li va acabarde caure mai bé, oi?

–«Gens. Era molt intel·ligent ireceptiva i el primer dia que lavaig veure va notar als meus ullsque la veia antiquada. Encara

duia un llaç que li va re-galar la Chanel als anystrenta! No m’importavano sintonitzar amb ella.Era tancada i, a vegades,gens educada. Va ser laque als anys seixanta isetanta va fer pujar la co-tització de Dalí.»–Es considera un se-ductor amb les dones?–«Crec que sóc un homelleig però quan em sentobé amb una persona séseduir. Els homes nosempre són valents demirar a les dones als ullsamb el cor a la mà. Per ai-xò expressament a mol-tes dones no les he miratmai als ulls.»

–L’han definit com un delstres millors perruquers delmón. El risc de caure en lavanitat deu ser gran...

–«Sí, i ara només en vivim dos.Però això és absurd, no et dónaper viure. De què serveix posar-te davant el mirall i dir: ‘Ets elmillor!’? Només ho he fet algunavegada, i enfocant-ho diferent,per remuntar algun mal mo-ment d’estat d’ànim, que tam-poc en tinc gaires. M’he dit: ‘Aveure, tio, per què et preocupes sihauries d’estar content?’ Sem-pre he buscat l’equilibri: no sócni un pessimista ni un super op-timista. No sóc un cregut de mimateix, la gent que és així em fafàstic, ho trobo horrorós.»

D’un defecte com l’excésd’impulsivitat Lluís Llon-gueras diu que n’ha fetuna virtut: «Si no haguéssigut impulsiu no hauriacreat totes aquestes per-ruqueries, no m’hauriaposat a ensenyar la gent,a vegades fins i tot fent-laplorar, però creant els mi-llors estilistes del món entècnica i concepte.» Laimpulsivitat també l’hadut a pintar, a escriure (dedia i algunes notes de nitque, veient-les, només ell

pot entendre), a fotogra-fiar, a esculpir... «La gentnomés em té per perru-quer, perruquer i perru-quer, i no entén que tot-hom és més d’una cosa. Sino et poden encasellarnomés en un ofici semblaque no et prenguin serio-sament.» Escultor enamo-rat de la bellesa, diu queprimer s’ha de fer art figu-ratiu –el seu taller és plede cossos femenins– i, no-més quan ja es domina, espot fer l’abstracte, tambéamb els seus volums, es-pais i proporcions. I Llon-gueras, els ho dic jo, ensap molt, de proporcions.

L’impulsiuescultor

LLLL

Lluís Llongueras en un moment de l’entrevista. / QUIM PUIG

Del 18 al 24 de maig del 2012 • PRESÈNCIA • 17