Revista Resso 2012

Escola Joan XXIII

1

2

Ressò 2012. Revista n. 16

Escola Joan XXIII

3

su

mari

Tribuna: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . 4

AMPA : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Llar d’Infants. Treball per racons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Educació Infantil

Els peixets. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Les tortugues. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Gossets i gatets. La granja. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Gossets i gatets. Hem fet manualitats dels animals de granja. . . . . . . . . . . 14

Els ànecs i els cignes. Pla de consum de fruita . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Cicle Inicial

Treballem l’arquitectura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Paper marbrat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Sortida a la Seu Vella. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Cicle Mitjà

Setmana cultural a Cicle Mitjà. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

Les Garrigues, la nostra comarca. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

El Mirador. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Cicle Superior

Fem paper reciclat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

La Fundació Vicenç Ferrer. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Taller de cuina. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

Departament d’educació física

Civisme, escola oberta i futur. . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

Departament d’anglès

Halloween. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

Departament d’EE

Explicant la inclusió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

Departament de música

El carnaval dels animals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

Fotografies alumnes de P3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

Fotografies alumnes de 6è . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

C/ Diagonal s/n

25400 - Les Borges Blanques

Tel. i Fax 973 14 23 28

e-mail c5001141@ xtec.cat

http://blocs.xtec.cat/joanxxiiiborges/category/general/

4


SALUT I BENESTAR EMOCIONAL

Aquest ha estat el tema de la Setmana Cultural d’ enguany, emmarcada dins del projecte educatiu del nostre centre, que té com a ideari ensenyar i guiar l’alumnat a aconseguir les competències essencials per a desenvolupar-se socialment amb autonomia i per a ser feliç. De fet, ens passem tota la nostra vida “buscant la felicitat”. Uns pocs entenen la felicitat no com una fita a llarg termini, sinó com una manera de viure. Així doncs, escollint lliurement l’opció de “ser feliç”, creen al seu voltant una aura de positivisme, d’alegria, de bondat, que els ajuda a suportar i superar molt millor les adversitats. Altres, la gran majoria, aconsegueixen “ser feliç” només en determinats moments, perquè encara els do-mina la por a... I esperen la situació ideal per a poder sentir-se plenament feliç. I una minoria, per sort una minoria! , li costa d’apreciar el valor de la pròpia vida, fins i tot creient que tot el món s’ha confabulat en contra seu i, per tant, es mostra malhumorada; en lloc de reflexionar, de fer una introspecció que li permeti descobrir un bri de llum i d’esperança. En temps de crisi, més que mai, cal estar preparats/des; no hem de permetre caure en el desencís, en la desil·lusió, en el negativisme, perquè ho transmetem als/les infants i als/les adolescents. Ells i elles ho tindran difícil, però no impossible. Cal trobar la fortalesa suficient per a tirar endavant, adaptar-se a la no-va situació; si ens ho proposem pot arribar a convertir-se en “una oportunitat per reinventar-se”, tal com cita l’escriptor Àlex Rovira, en el seu llibre La Bona Crisi. Cal no perdre de vista la responsabilitat d’educar que tenim tots plegats com a pares i mares, com a mestres, com a educadors, com a Administració; hem d’intentar formar generacions competents! Des de l’escola, precisament amb la intenció de créixer i evolucionar tots junts per a ser més feliços i dis-posar de recursos per adaptar-nos a les difícils situacions, defensem la SALUT en tots els seus àmbits, començant per l’alimentació equilibrada, continuant per l’educació en el temps de lleure (lectura, música, jocs i esports, sortides i celebracions...) i refermant el treball de les emocions, com a base per a un ade-quat benestar emocional. Hi creiem, i per aquest motiu ens adherim a diferents projectes; alguns de tradició, com el Pla Català de l’Esport a l’Escola, dins del qual hi inclouríem els jocs tradicionals a l’esbarjo o les “bicicletades” (Ed. Vià-ria). Altres nous d’enguany, com el Pla de Consum de la Fruita a l’escola, que promou l’ús habitual d’a-quest aliment entre l’alumnat. El projecte de “Música a les entrades i sortides”, educant l’art d’escoltar i la cultura musical. O el de “La lectura i l’escriptura ens apropa” que pretén fomentar-ne el gaudi alhora que s’ enforteixen els vincles entre els alumnes de diferents centres o del nostre mateix centre, amb tot d’acti-vitats relacionades amb el món fascinant dels contes, narrats pels mateixos nens i adolescents, o bé es-cenificats amb titelles o amb ombres xineses... Un ventall de possibilitats inesgotable i molt enriquidor. No ens descuidem de les sortides culturals o lúdiques, en què tothom aprèn i s’interrelaciona en un entorn natural i social. Les festes i celebracions, compartides amb les famílies: la marató, la lluïda diada-festa de fi de curs i l’acte de cloenda de l’alumnat de 6è. O les internes: el dia de la Pau, el Nadal, la Setmana cul-tural o Sant Jordi. Per últim, us volem presentar un projecte molt engrescador i alhora necessari per a la correcta convivèn-cia en el centre: l’educació emocional. Enguany l’hem començat, a partir del coneixement i identificació de les pròpies emocions, i el continuarem desenvolupant de tal manera que formi part del tarannà diari de la nostra escola. Pensem que és la base per arribar a aconseguir “la felicitat”; si més no, disposar de més recursos personals per a gestionar millor la nostra pròpia vida. Perquè tots i totes hi creiem: “DEIXEM-NOS IL·LUSIONAR CADA DIA” L’equip de mestres. Agraïm la col·laboració de l’AMPA, l’Ajuntament, les famílies i altres institucions per tal de fer possible tots aquests projectes.

trib

un

a

Escola Joan XXIII

5

am

pa

AMPA ESCOLA JOAN XXIII

Aquest any voldríem encetar aquest escrit amb un agraïment a tota la comunitat educati-

va de l’escola, perquè any rere any ens donen l’oportunitat a través de la revista Ressò

de poder difondre i expressar com a AMPA les nostres inquietuds envers els nostres fills.

En primer lloc, agrair a totes les famílies que han col·laborat en l’aportació de la

quota de l’AMPA, doncs sense aquesta petita ajuda no s’hagués pogut portar a terme tot

l’ampli calendari d’activitats que hem anat fent durant tot aquest curs.

A continuació us enumerarem les diferents actuacions que l’AMPA ha dut a terme

durant aquest curs 2011-2012:

- Gestió i venda de llibres

- Activitats extraescolars

- Seguiment del menjador escolar

- Organització i aportació econòmica (reis, carrossa, Sant Jordi, sopar i festa de fi

de curs)

- Assegurança FAPAC

- Aportació econòmica i individual del detall de comiat als alumnes de 6è

- Ajut per finançar xerrades culturals

- Obsequi d’una bosseta reutilitzable per a tots els nens de l’escola

- Aportació econòmica de 3000 euros per a material didàctic, audiovisual i informà-

tic del centre: noves tecnologies, instruments musicals i joc infantil pel pati.

- Oferta de dos tallers per als pares i mares de l’AMPA: cuina i maquillatge.

També cal recordar que el proper curs 2012-2013 portarem a terme un projecte

nou de socialització de llibres, amb l’objectiu que un mateix llibre el puguin utilitzar dife-

rents alumnes en cursos posteriors. Això implicarà que tots treballem plegats: professors,

alumnes, famílies, AMPA i comissió de socialització per aconseguir substituir vells hàbits

i així poder aprofitar els llibres usats.

Des de la Junta de l’AMPA fem arribar un especial agraïment a les famílies i a la

Comunitat educativa. Doncs aquesta unió és el que fa créixer la paraula ESCOLA.

Tots junts farem ESCOLA.

Moltes Gràcies

6


llar d

’in

fan

ts

UNA FORMA DE TREBALLAR DIFERENT

TREBALL PER RACONS

La llar d’infants Municipal Joan XXIII ha engegat aquest curs un projecte nou de treball

que engloba totes les edats de l’escola ( 4 mesos a 3 anys).

El nostre projecte és treballar mitjançant una metodologia que permeti als infants ésser ca-

da vegada més autònoms i més crítics.

Amb la gran finalitat d’educar per viure i conviure en el nostre món actual i de contribuir

en col·laboració amb les famílies al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor,

social i cognitiu, hem organitzat les nostres aules per racons.

Aula de nadons ( 4 mesos – 1 any )

espai de descans

espai d’alimentació

espai d’higiene personal

racó de comunicació

racó visual

racó auditiu

racó tàctil

infants (1-2 anys)

racó pictòric

racó de les emocions

racó matemàtic


racó simbòlic

racó musical

Escola Joan XXIII

7

llar d

’in

fan

ts

infants ( 2-3)


racó simbòlic

racó pictòric

racó musical

racó matemàtic

racó de les emocions

Aquesta forma de treballar ens permet oferir als infants experiències i vivències on ells són

els propis protagonistes i aprenen a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma.

Així en cada aula hi trobem racons diversos on

els petits interactuen amb els materials, objectes

o jocs tot JUGANT. Les vivències educatives són

compartides amb les educadores, qui acompa-

nyen els infants en les noves relacions i nous

aprenentatges.

En aquesta etapa és imprescindible que els infants sentin que tenen un lloc en el seu entorn i

que hi confiïn. Per això cal acollir-los i acceptar-

los íntegrament amb estima, conèixer-los i com-

prendre’ls des del respecte i l’afectivitat, i assegu-

rar les relacions de confiança i la creació de vin-

cles amb les persones adultes i els companys i

companyes propers. Les rutines, els hàbits i el co-

neixement dels límits i les conductes que són ac-

ceptades els faran sentir confortables i els perme-

tran preveure els esdeveniments, així com les conseqüències de les seves accions.

8


ed

cu

caió

in

fan

til

Escola Joan XXIII

9

ed

ucació

in

fan

til

10


ed

ucació

in

fan

til

Escola Joan XXIII

11

ed

ucació

in

fan

til

12


ed

ucació

in

fan

til

SOM ELS GATETS I ELS GOSSETS DE P4.

AQUEST CURS ELS ALUMNES DE P4 HEM TREBALLAT LA GRANJA I LES SEVES CARAC-

TERÍSTIQUES: ANIMALS QUE HI VIUEN, PERSONES QUE HI TREBALLEN, LES TASQUES

QUE FAN...

COM QUE ENS HA AGRADAT MOLT, VOLEM ENSENYAR-VOS ALGUNES DE LES COSES

QUE HEM ANAT FENT SOBRE AQUEST TEMA.

Escola Joan XXIII

13

ed

ucació

in

fan

til

14


ed

ucació

in

fan

til

ed

ucació

in

fan

til

Escola Joan XXIII

15

ELS ALUMNES DE P4 HEM APRÈS MOLTES COSES SOBRE LA GRANJA I ENS HO HEM

PASSAT FORÇA BÉ!

NENS I NENES DE P4.

ed

ucació

in

fan

til

16


ed

ucació

in

fan

til

Escola Joan XXIII

17

ed

ucació

in

fan

til

18


ed

ucació

in

fan

til

Escola Joan XXIII

19

ed

ucació

in

fan

til

Tastem-les !!!

Som els nens i nenes de P5

20


cic

le in

icia

l

TREBALLEM L’ARQUITECTURA.

ENS INSPIREM EN ANTONI GAUDÍ.

Un dels temes que s’estudien dins l’àrea de Medi a primer curs de Cicle

Inicial és el dels oficis. En aquesta ocasió hem volgut ampliar els continguts

del tema tant dins l’àrea de Medi com dins l’àrea de Plàstica.

Situem, en primer lloc, l’ofici d’arquitecte i el seu significat així com la resta

de professions que estan en relació amb la construcció de les cases: pale-

tes, pintors, fusters, llauners, per continuar amb la introducció de la figura

d’Antoni Gaudí com a arquitecte singular i proper.

Antoni Gaudí, nascut a Reus l’any 1852 és un dels arquitectes més valo-

rats de l’època del Modernisme. Les seves creacions són admirades per

milers de persones cada any; turistes que visiten, sobretot, Barcelona on

s’hi localitzen els edificis ideats per aquest arquitecte que són, en definitiva,

els més coneguts.

Escola Joan XXIII

21

cic

le in

icia

l

La pel·lícula d’animació “Les tres bessones i Gaudí” ha resultat una bo-

na eina per explicar conceptes com el “trencadís”, tècnica que Antoni

Gaudí feina anar molts cops en el revestiment de murs, i en la font d’ins-

piració que l’artista va tenir en la natura.

Tot seguit la visualització d’imatges per ordre cronològic, estretes d’in-

ternet, de les principals obres de l’arquitecte reusenc i el repàs de les ca-

racterístiques més importants de la seva obra ens permeten introduir-nos

en el treball plàstic i artístic d’aquest tema.

El treball artístic està bàsicament inspirat en la tècnica del trencadís.

Aquesta manera de decorar l’apliquem tant sobre paper com en un ele-

ment de volum en les següents creacions: un tangram, una sanefa decora-

tiva i una tortuga.

El treball del tangram (joc d’origen xinès que consisteix en la formació de

figures a partir de 7 figures geomètriques) es basa en la decoració amb

colors de fusta d’un tan-

gram que posteriorment

enganxem i retallem da-

munt d’una cartolina per

tal que quedés més rígid

i que fos més senzilla la

va manipulació a l’hora

de jugar-hi.

22


cic

le in

icia

l

La sanefa decorativa pensada per a les finestres de l’escola recorda la forma

dels seients del Parc Güell. La tècnica aplicada és, en aquest cas, el collage

de petits papers de colors enganxats sobre paper blanc.

El drac que dóna la benvinguda al Parc

Güell serveix com a referència a l’hora de

modelar una tortuga en plastilina i d’apli-

car un trencadís diferent als anteriors ja

que encastant cigrons s’ha aconseguit un

efecte similar.

Escola Joan XXIII

23

cic

le in

icia

l

La construcció de la maqueta d’un poble clou aquest treball. Amb la recu-

peració de petites capses de cartró reproduirem edificis característics de

les ciutats i pobles com ara l’escola, l’ajuntament, etc. que prèviament haurem

decidit i dibuixat, després, sobre paper. El pas final serà la col·locació de

cada casa en el lloc més adient de la superfície.

Alumnes de primer de Cicle Inicial.

24


cic

le in

icia

l

PAPER MARBRAT

Aquest any a la nostra escola

hem treballat la tècnica del

paper marbrat. Va ser una ex-

periència molt divertida alhora

que interessant. Com ho vam

fer?

Si us interessa, agafeu paper i

llapis i anoteu els passos.

Què necessitem? -un gibrell (si pot ser rectangular, millor)

-aigua

-una ampolla de dissolvent

-tubs de pintura a l’oli de diferents colors

-guants (per no embrutar-te les mans)

-cartolines A-4

Passem a l’acció. En primer lloc, vam agafar un gibrell i el vam omplir d’aigua; aproximadament,

una tercera part. Per altra banda, la senyoreta es va posar uns guants, va aga-

far gots petits de plàstic (dels d’usar i llençar) i hi va posar, a cadascun, una

quarta part de dissolvent juntament amb una punteta de pintura a l’oli. Hi havia

tants gots com colors diferents de pintura volíem utilitzar. Després va remenar

la pintura a l’oli i el dissolvent de cada got i llavors, cada nen llençava unes go-

tetes dels gots amb el color que més li agradava a dins del gibrell. A

continuació, quan ja hi havíem tirat els colors que ens agradaven, remenàvem

els ingredients que hi havia al gibrell (aigua, dissolvent i pintura a l’oli) amb un

bastó.

Escola Joan XXIII

25

cic

le in

icia

l

Acte seguit, la senyoreta hi posava una cartolina prima i la treia ràpidament.

Com que la pintura a l’oli amb el dissolvent sura, la barreja de colors que s’hi

havia fet, es quedava enganxada al paper tot quedant decorat amb unes for-

mes acolorides i molt originals.

Ens va agradar tant que no volíem parar de fer-ho i al final, la senyoreta ens

va deixar fer dos fulls a cadascú.

Quan vam acabar vam posar el full a assecar i al dia següent calia pensar

per a què podíem utilitzar-lo. Vam decidir fer uns blocs de notes per es-

criure-hi la llista de la compra, curiosi-

tats personals,... i posar-hi el paper mar-

brat com a tapa. Així que vam tallar bo-

cins de paper a la mida d’1/4 de foli, els

vam troquel·lar per la part superior amb

punxons, vam posar-hi la tapa, la contra-

tapa i ho vam enquadernar. Van quedar

uns blocs de notes força bonics.

Per altra banda, amb el paper que va so-

brar vam decidir aprofitar-lo per fer la

decoració d’hivern del passadís. Vam ta-

llar el paper marbrat en forma de cer-

cles i a sobre hi vam posar diferents ni-

nots de neu. El resultat ha estat aquest.

Alumnes de 2n de Cicle Inicial

26


cic

le in

icia

l

El dia 23 de març, els alumnes de Cicle Inicial vam anar d’ excursió a la Seu Ve-

lla. Per anar a Lleida vam agafar el tren . Per molts i moltes, era el primer cop

que viatjàvem amb aquest mitjà de transport. Va ser una experiència molt emoci-

onant!.

Escola Joan XXIII

27

cic

le in

icia

l

A la Seu Vella , els alumnes vam gaudir del taller “ Temps de reis “, on

s’explicava de forma divertida i teatralitzada la vida de Jaume I el Conqueridor.

A més vam pujar a la torre del campanar. Aquí teniu fotografies que ho demos-

tren!.

Després de pujar al campanar de la Seu Vella

Esmorzant i recuperant forces

Taller “ Temps de reis”

Alumnes de 2n

de Cicle Inicial

28


cic

le m

itjà

Setmana Cultural Cicle Mitjà

Els alumnes de tercer us expliquem algunes activitats

que varem fer durant la setmana cultural, del 26 al 30 de març.

El dia 27 de març vam anar d’ excursió a Prades.

A l’autocar alguns es van marejar. A l’arribar a la casa de colònies vam esmorzar i els monitors que es de-

ien Eloi i Joel, ens van dir que al bosc no es podia agafar pals ni pedres i que no podíem arrencar flors.

Vam començar a caminar i vam pujar al punt més alt, 1202 me-

tres. Era un camí molt costerut i ple de pedres, els monitors ens

anaven explicant els arbres i les plantes que vèiem, alguns en pe-

rill d’extinció, i els senyals de la nostra ruta. A dalt la vista era

molt bonica i es podia veure els Pirineus i fins i tot la silueta de

Mallorca.

Vam baixar per un altre camí, vam veure l’entrada d’una mina an-

tiga i vam dinar.

Després de dinar vam veure unes coves i al fang del camí petjades

de porc senglar.

Vam caminar molt, ens vam cansar i ens ho vam passar genial!!!

Escola Joan XXIII

29

cic

le m

itjà

Ho hem fet dues vegades. Amb les persianes tancades i música del mar i dels ocells ens hem estirat al ter-

ra sobre una tovallola. El company ens passava una piloteta de punxes per tot el cos. També ens vam fer

massatges plantats, amb les mans, i en cadena els uns als altres i asseguts amb una tortuga que li tremola-

ven les potes i feia una mica de pessigolles. Relaxava un munt!!!

30


cic

le m

itjà

Hem fet broquetes de fruita sucada amb xocolata.

Teníem moltes classes de fruita, pomes, taronges,

mandarines, plàtans, maduixes, peres, kiwis i ra-

ïm. Les senyoretes pelaven la fruita i la tallaven.

Amb un palet llarg enfilàvem els

trossets de fruita que volíem, després

els sucàvem a la xocolata i ens ho

menjàvem. Estava boníssim!!!

Escola Joan XXIII

31

cic

le m

itjà

El dilluns i el dimecres a la tarda vam fer un mural molt bonic que representa

la calma. Vam pintar i retallar mandales i papallones i vam enganxar també di-

buixos i fotografies que representen calma i tranquil·litat.

Hem après:

a treballar amb tranquil·litat i amb silenci

tècniques de relaxació amb aparells

postures de ioga

a solucionar els problemes amb calma

32


cic

le m

itjà

PROJECTE 4t

A quart estudiem les comarques a Coneixement del Medi i per això vam triar aquest projecte.

La nostra comarca és seca, pobra i poc poblada.

Al tema de les comarques estudiem que les Garrigues pertany a les comarques que anomenem

d’interior Plana.

El relleu diem que és pla encara que amb algunes petites elevacions. Els rius, poc importants i

amb estiatges acusats, duen finalment les aigües al Segre.

El clima extremat, molt dur, fred a l’hivern amb boires persistents i sufocant a l’estiu, i la carac-

terística, la manca de pluja que fa d’aquestes contrades una terra aspra, eixuta, on cada gota d’ai-

gua és aprofitada.

La flora és la característica de zones mediterrànies seques, pi pinassa, pinastre, l’alzina, encara

que no en queden gaires. Quan a arbustos, el timó, altrament anomenat farigola, el romer, ens

aromatitzen i els garrics o coscolls i altres espècies amb punxes ens poblen els turons.

Escola Joan XXIII

33

cic

le m

itjà

La fauna a part dels conills que constitueixen una veritable plaga, consta de guineus, senglars,

llebres, ocells com la garsa, l’oreneta, la puput al bon temps, aus rapinyaires i nocturnes: mussol,

òliva, corbs i algun falcó.

L’economia es caracteritza per la manca de recursos i l’escassetat del sector secundari. L’agricul-

tura encara té molta importància, la de secà amb el conreu rei: l’olivera, cereals i l’ametller, la de

regadiu, aprofitant l’aigua del canal d’Urgell, arbres fruiters, farratges.

Aprofitant la sortida a Torrebesses vam observar aquells aspectes sobre la comarca que abans

s’exposen: relleu, conreus, i allò que tenia en primer lloc com a objectiu la sortida: les construcci-

ons de pedra seca.

34


cic

le m

itjà

PROJECTE 4t

Una de les activitats que hem fet els alumnes de 4t per treballar el

nostre projecte ha estat la visita al Mirador del Centre de desco-

berta de les Garrigues.

El Mirador és un espai acollidor i modern on els alumnes hem pogut

“viatjar” per les Garrigues i fer-nos una idea de com és i què podem

trobar a la nostra comarca, a través de tècniques audiovisuals.

Com a primera activitat ens han posat tres vídeos que tractaven

dels colors identificatius de les Garrigues, del nostre patrimoni

(Memòries d’oli i pedra) i de l’oli de la nostra comarca (història, di-

ferents sistemes de recol·lecció, diferència del nostre oli respecte

altres olis del món...).

Escola Joan XXIII

35

cic

le m

itjà

Hem pogut gaudir d’unes pantalles tàctils amb els referents gastro-

nòmics i productes representatius de la nostra terra ( cargols, casso-

la de tros, samfaina, bacallà amb carxofes, pa amb vi i sucre...).

També en una altra pantalla tàctil més gran, hem trobat informació

de tots els pobles de la comarca, de les rutes turístiques, de les car-

reteres, imatges dels indrets...

I en un racó hi ha cinc pantalles on van apareixent diferents imatges

de les Garrigues.

Hem gaudit la visita anant d’un cantó cap a l’altre dins la sala i pro-

vant-ho tot sobre les pantalles tàctils.

36


cic

le s

up

erio

r

FEM PAPER RECICLAT

Els alumnes de 5è de C.S., alertats per la quan quantitat de deixalles que gene-rem cada dia, hem treballat, des de les àrees de c. del medi (respecte al medi ambient), llengua català (text instructiu) i ed. visual i plàstica (taller d’elabo-ració de paper), el reciclatge de paper. Observant que a l’aula consumim molt paper i partint de la norma de les TRES ERRES (Reduir, Reutilitzar i Reciclar) els alumnes i professors hem intentat fer un ús més raonable d’aquest material. Així entre tots hem elaborat un llistat de consells i hem volgut fabricar-nos el nostre propi paper que després hem utilitzat en produccions literàries i plàstiques.

PASSOS PER ELABORAR PAPER RECICLAT MATERIAL:

Paper usat (esquinçat a mà o triturat en una oficina). Aigua calenta. Marc de fusta. Sedàs (marc de fusta + tela mosquitera). Batedora elèctrica. Draps vells. Recipients (galleda, cubeta rectangular...). Premsa casolana ( fusta i llibres). Pintures de colors solubles a l’aigua.

ELABORACIÓ: 1r- Col·loquem el paper usat (triturat) dins una ga-lleda i el cobrim d’aigua calenta. Ho deixem en re-mull 24 hores.

2n- Triturem amb la batedora la barreja anterior La pasta de paper estarà llesta quan tingui un tacte suau i cremós.

Escola Joan XXIII

37

cic

le s

up

erio

r

3r– Si volem paper de color hi afegim pintura i ho tornem a triturar. Aboquem en una cubeta aigua i una mica de la pasta de paper (les quantitats vari-en segons la grossària del paper que vulguem fer).

4t- Encaixem un sedàs i un marc. Els submergim inclinats en el recipient i els treiem en posició horit-zontal.

5è- Deixem escórrer uns 20 segons i treiem el marc. Esperem una mica més que s’escorri més l’aigua.

6è- Tombem el sedàs damunt d’un drap amb un cop sec.

7è- Pressionem amb cura amb la mà perquè sortir una mica d’ai-gua i es desprengui el paper del sedàs.

8è- Retirem el sedàs aixecant-lo amb cura per un costat.

38


cic

le s

up

erio

r

9è- Col·loquem un nou drap al damunt i hi podem abocar un altre full. Quan estiguin fets tots els full premsem-los amb molt de pes durant 4 hores.

10è- Estenem-los fins que s’assequin i tornem-los a premsar.

11è- Separem el paper de cada drap.

I JA TENIM EL NOSTRE PAPER RECICLAT!

Escola Joan XXIII

39

cic

le s

up

erio

r

Escrivim en el paper reciclat

Els resultats

CONSELLS PER

MILLORAR LA UTILITZACIÓ DEL PAPER

1. Escriu els fulls pels dos cotats. 2. Ocupa tot el paper abans de començar-ne un altre. 3. Fes en paper de reutilitzar els esborralls, treballs en brut... 4. No malgastis el paper (cuina, vàter). 5. Compra productes poc embolcallats.

6. Redueix l’ús de productes “d’usar i tirar” (plats, tovallons de paper...). 7. Reutilitza els paper de regal, capses... 8. Comparteix la premsa (revistes, còmics) amb familiars, amics... 9. Aprofita els diaris, les revistes... per fer treballs.

Llença el paper usat al seu contenidor (recollida selectiva).

Si et vols fer un marc i un sedàs necessitaràs 4 llistons quadrats de 20 cm i 4 llistons de 17 cm., un retall de tela mosquitera de 28 x 21 cm , claus i gra-pes o xinxetes. BON PAPER!

40


cic

le s

up

erio

r

LA FUNDACIÓ VICENÇ FERRER Qui va ser Vicenç Ferrer Vicenç Ferrer va néixer a Barcelona el 9 de abril de 1920 i va

morir a Anantapur el 19 de juny de 2009.

A la seva joventut, va entrar a formar part de la Companyia de

Jesús per fer el que ell desitjava: ajudar als altres. Al 1952, arri-

ba a Mumbai com a missioner per completar la formació espiritu-

al. Allí va tenir el seu primer contacte a l’Índia. A partir de lla-

vors va dedicar la seva vida a treballar per acabar el sofriment

de les persones pobres d’aquell país.

El sectors dirigents el fan fora del país i 30.000 pagesos protes-

ten per això, es mobilitzen en una marxa de 250Km. La primera

ministra de l’Índia, Indira Gandhi, reconeix la seva feina i es compromet a buscar una

solució.

Al 1968 Vicenç abandona. Tres mesos més tard

aconsegueix un visat nou, gràcies a l’interès per-

sonal d’Indira Gandhi. S’instal·la a Anantapur,

una zona molt pobra, per tornar a lluitar i ajudar

a les persones més desafavorides. Al 1970 deixa

la Companyia de Jesús i uns mesos més tard

crea la Fundació Vicente Ferrer, juntament amb

la seva esposa Anne Perry.

Va dedicar més de 40 anys a la fundació. La seva

feina i la de les persones que hi han col·laborat han canviat la vida de dos milions i mig

de persones

L’estructura social a l’Índia Les castes són les classes socials en que es divideix la societat de l’Índia. La casta de

qualsevol individu no pot ser suprimida ni modificada. Existeixen regles estrictes

d’endogàmia i normes concretes de comportament per a cada casta. Cada casta té els

seus Déus, el seu territori, el seu ofici, la seva llengua, les seves regles de parentesc

i la seva dieta. Existeixen quatre castes: Brahmanes (sacerdots), Kshatriyas

(guerrers i governants), Vaishyas (artesans i comerciants) i Sudras (camperols i gent

treballadora).

Per sota d’aquestes 4 castes hi ha els intocables; són considerats impurs des del seu

naixement. Representen el 25% de la població de l’Índia (més de 160 milions de per-

sones) i fan els treballs bruts que els altres no volen . Els intocables acostumen a ser

víctimes de violacions,assassinats per membres d' altres castes superiors.

Escola Joan XXIII

41

cic

le s

up

erio

r

La fundació Vicenç Ferrer La Fundació Vicenç Ferrer és una ONG que treballen per millorar les condicions de

vida als grups més desafavorits de l’India, i per

conscienciar a la població espanyola sobre la

importància del compromís solidari. A través

d’un programa de desenvolupament volen provo-

car un canvi que aporti solucions que contribu-

eixi a eradicar la pobresa, per això és necessa-

ri treballar en els àmbits de desenvolupament:

educació, sanitat, persones amb discapacitat,

dones, habitatges i ecologia.

La Fundació Vicenç Ferrer ha començat un pro-

jecte de construcció de plantes purificadores

d'aigua, per combatre la diarrea, la febre ti-

foidea i d'altres malalties. Mitjançant la Unitat

de Cures Intensives de Neonats de l'Hospital

Pediàtric de Bathalapalli i de l'Hospital General

de Kalyandurg, han atès 1.200 recents nascuts

en estat crític, que no haguessin sobreviscut

(2011). Han construït vivendes amb les condici-

ons higièniques i d'habitabilitat per als dàlits, backward castes, els grups tribals,

persones discapacitades i víctimes de desastres

En educació gestiona escoles residencials, es-

coles de reforç, proporciona material escolar

i uniformes als nens i nenes desfavorits i fa

escoles d'estiu. També treballen per aconse-

guir una societat més conscienciada, solidà-

ria , compromesa i sobretot sensibilitzada.

Com inici del projecte

en llengua anglesa “School to school”, el dia 10 de novembre

vam rebre la visita del senyor Lancy, membre de la Fundació

Vicenç Ferrer. El senyor Lancy ens va fer una presentació so-

bre com és el país i les activitats que la fundació porta a ter-

me.

Alumnes de 6è A

42


cic

le s

up

erio

r

TALLER DE CUINA Durant la Setmana Cultural els/les alumnes de Cicle Superior vam portar a terme un

taller de cuina. Aquesta activitat estava relacionada amb el “Pla de Consum de la Frui-

ta a l’ Escola” que es porta a terme en el nostre centre.

Un dies abans ens van explicar que faríem un taller de cuina i que nosaltres seríem els

cuiners. Tots estàvem molt emocionats perquè mai no ho havíem fet.

Ens vam organitzar en grups per fer treball cooperatiu amb els membres que el for-

màvem.

L’ elaboració del nostre plat tenia només una condició indispensable; almenys un dels

ingredients havia de ser fruita.

Tots vam fer recerca d’ informació , vam portar receptes, llibres de cuina, vam bus-

car per Internet... Entre els membres del grup vam triar una recepta que ens agradés

a tots.

Tothom ja teníem pensat el plat que elaboraríem, i esperàvem entusiasmats que arri-

bés el dia del taller.

Vam aprofitar aquesta activitat per treballar la recepta com a text instructiu; així

que la redactàrem i la vam escriure a l’ ordinador.

El dia abans, en acabar les classes vam aprofitar per anar a comprar tots els ingredi-

ents i guarnicions per al plat que elaboraríem l’ endemà.

Va arribar el dia, el dimecres a la tarda!. Sense esperar ni un segon vam començar a

preparar-ho tot; posar-nos el davantal, fruita per aquí, estris de cuina per allà, era un

autèntic disbarat!.

Entre tots els membres del grup vam fer el plat que havíem seleccionat. Ens va cos-

tar una mica elaborar-lo però ens va sortir força bé.

Quan estava tot cuinat i preparat feia una pinta!...mmmmm!... Tot era deliciós.

Finalment, ens vam fotografiar tota la classe amb tots els plats acabats de fer i des-

prés a menjar.

Tot estava boníssim!!!

Aquell dia ens ho vam passar genial!

Alumnes de 6è B

Escola Joan XXIII

43

cic

le s

up

erio

r

44


ed

ucació

fís

ica

CIVISME, ESCOLA OBERTA, I FUTUR

Sovint es parlava, no fa massa temps, de l’escola com una entitat tancada en sí mateixa,

poc integrada dins el teixit social d’un poble o ciutat. L’escola era una institució on en els

nens i nenes aprenien abans els rius d’Europa, que els rierols de la seva comarca. Poc a poc

això ha anat canviant, i cada cop més, tots aquells que formem part del fet educatiu, veiem

com els nostres infants cal que coneguin i respectin el seu entorn més proper, per projec-

tar aquests coneixements al seu entorn més llunyà.

En temps difícils com els que estem passant, l’Educació cal que sigui el pal de paller del nos-

tre futur, i en mans de tots està la responsabilitat d’assolir aquest objectiu. Necessitem

que els nostres joves aprenguin a donar importància un altre cop a l’estima per l’esforç i

per l’estudi.

La nostra escola treballa en aquesta direcció i vol donar totes aquelles eines perquè els

nostres alumnes aprenguin a aprendre, siguin autònoms, i valorin l’esforç com a única via de

progrés.

Dins del marc d’aquesta línia educativa totes les àrees posem el nostre gra de sorra per

assolir aquestes fites, i dins l’Àrea d’Educació Física ja fa temps que hem potenciat l’ús de

la bicicleta com a mitjà de transport sostenible, com a instrument dins l’Educació física,

però també com a eina per poder treballar elements de civisme, respecte i educació viària.

Creiem que els i les nostres alumnes amb l’ús de la bici milloren la relació amb el seu entorn

immediat, els ajuda a prendre petites responsabilitats al marge dels pares, i afronten con-

ductes de respecte envers la resta de ciutadans a l’hora de circular per la via pública.

Per segon any, els alumnes de cicle superior han pogut participar en una sessió d’Educació

viària amb l’ajuda de la Policia Municipal de Les Borges. Ho van fer durant la setmana cultu-

ral i pels nostres carrers. Creiem que l’experiència va ser molt profitosa, i que els propers

anys caldrà repetir-la i si pot ser millorar-la.

Escola Joan XXIII

45

ed

ucació

fís

ica

46


dep

arta

men

t d

’an

glè

s

HALLOWEEN

El passat dia 28 d’octubre, a la tarda, els alumnes de Primària vam celebrar la festa de

Halloween i ens vam disfressar de personatges de halloween.

C. Inicial: vam recitar un poema dels colors de halloween i d’un castell.

Black cat.

Or- ange pumpkin.

White ghost.

Green-eyed monter.

Black, orange, white, green

These are the colours of Halloween

Black cat

Escola Joan XXIII

47

dep

arta

men

t d

’an

glè

s

C.Mitjà: Vam cantar diferents cançons i van fer una pasarel·la de moda.

C.Superior: Vam fer diferents representacions de por.

Va ser una tarda molt divertida i alhora terrorífica!!!

I’m afraid of monsters, witches, ghosts…

Abracadabra, dance everybody!

Go away! I’m not afraid of you

Happy Halloween !

He has got big teeth. He is a vampire

Very scary, very scary!

Hello friends! I’m a cowboy! Knock, knock,

trick or treat?

48


ed

ucació

esp

ecia

l

Cada persona és singular i única en tots els seus aspectes, i per tant, cada alumne,

també.

EXPLICANT LA INCLUSIÓ

L’escola Joan XXIII es defineix com una escola inclusiva que busca donar resposta a les di-

ferents necessitats que puguin presentar els alumnes i les seves famílies.

Els trets d´ identitat del nostre centre, d’acord

amb els principis rectors del sistema educatiu

(Art. 93, LEC), són els d´ una escola pública

catalana, inclusiva, laica i respectuosa amb la

pluralitat.

D’acord amb la nostra línia d’educació inclu-

siva, l’atenció als alumnes ha de tenir lloc,

sempre que sigui possible, en entorns escolars

ordinaris, per tal de fomentar la igualtat d’opor-

tunitats i l’enriquiment personal a través de la

diversitat. Sense diferències ni discriminacions

per cap tipus de raó. Aprofitant la diversitat, per a enriquir-nos mútuament. Una escola de

tots/es per a tots/es (Principi d’inclusió i de coeducació).

Valorar i potenciar un entorn inclusiu, vol dir:

1. Crear cultures inclusives: potenciar, entre tots, una comunitat educativa (mestres,

alumnes, pares i mares) segura, acollidora, col·laboradora i estimulant, on tothom se

senti valorat i que busqui aconseguir els nivells més alts d’èxit per a tots els estudi-

ants.

2. Generar polítiques inclusives tractant que la inclusivitat impregni tots els plans del

centre educatiu (METÀFORA DE LA TACA D´OLI, que es va estenent i va impreg-

nant). Fomentant la participació de tothom i organitzant el suport a la diversitat des d’un

punt de vista global. Els agrupaments que es proposen per als alumnes busquen la fle-

xibilitat, la coherència i l’eficàcia dels recursos.

Escola Joan XXIII

49

ed

ucació

esp

ecia

l

EN QUÈ ENS BENEFICIA LA INCLUSIÓ:

A NIVELL INSTITUCIONAL:

1. Necessitat de coordinació i col·laboració. 2. Afavoreix la innovació i la millora a les aules. 3. Desenvolupa pràctiques inclusives: UNA ESCOLA PER A TOTS/ES. 4. Proporciona suport a les famílies de l’alumnat pel que fa als aprenentatges i al desenvolupament global dels seus fills/es.

A NIVELL D’AULA:

1. Canvis metodològics. 2. Prevenció i detecció de dificultats a l’aula. 3. Treball en equip: interacció entre els dos mestres dins i fora de l’aula. 4. Aprenentatge cooperatiu.

5. Resolució de problemes conjuntament.

A NIVELL DE L’ALUMNE:

1. Inclusió. Sentir-se un més dins el grup. 2. Afavoreix l’autonomia i els aprenentatge en entorns ordina-

ris. 3. Una actitud activa, d’acord amb les seves capacitats i rit-

mes d’aprenentatges. 4. L’avaluació busca potenciar el progrés i l’èxit de tot l’alum-

nat.

"...més que trobar la manera de tractar els alumnes diferents, hem de trobar la manera

d´ensenyar junts a tots els alumnes, tenint en compte que són diferents".

Pere Pujolàs (2003).

50


mú

sic

a

Per carnestoltes hem treballat:

“El carnaval dels animals” Gran fantasia zoològica

És una composició de Camille Saint-Saëns (1835-1921) de caràcter humorístic en què l’autor descriu una sèrie de personatges animalístics, que diferencia, entre altres coses, amb canvis d’instrumentació. L’obra té forma de “suite”, un seguit de parts diferenciades entre si, però configurant una unitat i porten, cada una d’elles, el títol de l’animal suggerit.

Introducció i marxa reial del lleó

Després d’una curta introducció escoltarem l’arribada a la festa del rei dels animals: el lleó.

Galls i gallines Entre ou i ou escoltarem el constant cloqueig del galliner.

Cavalls salvatges

El ritme de la melodia ja ens mostra el seu moviment àgil i veloç.

Escola Joan XXIII

51

mú

sic

a

Tortugues En aquesta melodia hi trobem la pesantor i la lentitud del moviment de les tortugues

L’elefant El compositor ha volgut ironitzar a l’entorn del moviment de l’elefant, al qual fa ballar un vals.

Cangurs Amb l’ajuda dels dos pianos, el compositor ens suggereix els salts dels cangurs.

Aquàrium Escoltem l’ambient de l’aigua per on llisquen els peixos suaument, i no oblidem els taurons.

52


mú

sic

a

Personatges de llargues orelles Vet aquí una bona imitació dels brams dels ases.

El cucut al fons del bosc Sentim l’ambient del bosc amb el cant del cucut.

Ocells La flauta ens fa recordar el cant dels ocells. .

Fòssils També desfilen aquells animals que van morir fa milions d’anys.

El cigne És l’escena més lírica i coneguda per tots ja que s’ha utilitzat molt en el ballet.

Escola Joan XXIII

53

54


Revista Resso 2012

Documents

Transcript of Revista Resso 2012