Revista Rovira i Virgili, 13

N1307/09

URV: Una universitat investigadora

El referente en formaciónwww.guiamasters.com

cartell.indd 1 10/06/2009 10:02:06

�

La URV destaca en els rànquings de recerca

Institut d’Anàlisi Industrial i Financera de la Universitat Com-plutense de Madrid (UCM) va

fer públic el 25 de maig passat, a tra-vés del diari El País, l’estudi “La calidad de las universidades en España”. Un rànquing que valora la qualitat en la docència i la recerca de les universitats espanyoles.

L’estudi ha posicionat la URV com la segona universitat en qualitat de la recerca, superada únicament per la de Navarra. Aquest aspecte indica que la URV és, segons aquest rànquing, la primera universitat pública de l’Estat en qualitat de la recerca.

Els resultats situen la URV en el ter-cer lloc de la classificació global de qualitat de les universitats, que té en compte la funció docent i la investi-gadora. Aquesta consideració con-junta dels dos aspectes bàsics de l’acti-vitat universitària ha estat poc freqüent en estudis precedents sobre les uni-versitats espanyoles, que en la majoria de casos s’han basat en indicadors de recerca o bé de docència. Per sobre de la URV hi ha la Universitat de Navarra, que obté el valor màxim de 100 punts, i la Universitat de Còrdova.

Finalment, segons l’estudi de la UCM, pel que fa a l’índex general de docèn-cia, la URV se situa en el 18è lloc d’un total de 69 universitats analitzades.

Aquesta mena de rànquings s’es-tan convertint en una eina molt útil a l’hora de detectar els punts forts i

febles de les universitats, i també s’uti-litzen com a mecanisme per revisar el compliment dels objectius establerts en matèria de qualitat. A més, aquesta jerarquització pot resultar molt útil quan els usuaris potencials de les ins-titucions han de prendre decisions. En aquest sentit, el rànquing de la UCM aposta pel rigor perquè inclou molts ítems. Per elaborar-lo, es van analit-zar 32 variables. A més, es va eliminar el component subjectiu de les dades, ja que l’estudi és purament estadístic, basat en variables quantificables extre-tes dels informes de “La Universidad española en cifras”, bases de dades de tesis doctorals i estadístiques universi-tàries de l’INE.

La qualitat investigadora de la Uni-versitat també s’ha destacat a escala internacional. El rànquing mundial Scimago/Scopus, que va avaluar la

qualitat investigadora en el període 2003-07, situa la URV en la posició 354 d’una escala de 1.290 universi-tats, i en el sisè lloc respecte a les uni-versitats espanyoles.

Productivitat científicaAl febrer passat la Universitat de Gra-nada també va fer públic a la revista Psicothema un estudi comparatiu que avaluava la productivitat cien-tífica de les universitats públiques espanyoles. Els resultats col·loquen la URV en el sisè lloc d’entre les 48 uni-versitats analitzades. Aquest posici-onament suposa una millora subs-tancial respecte a l’any 2007, en què ocupava el quinzè lloc en aquest mateix estudi.

Per arribar a aquests resultats, l’es-tudi va utilitzar sis criteris que ava-luaven la productivitat científica: el

Qualitat científica

el tema

EL TEMA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

L’

L’aposta de la Universitat per potenciar la investigació ja dóna resultats. Des de l’aprovació del Pla Estratègic de Recerca, l’any 2001, la URV treballa amb l’horitzó de tenir un paper significatiu i reconegut en matèria de recerca. L’objectiu és assolir uns nivells de qualitat científica que siguin competitius en el context nacional, estatal i internacional. En els darrers mesos, diversos ràn-quings han avalat la bona salut de la productivitat investigadora de la Universitat i de la qualitat de la recerca, i l’han situat entre les sis primeres posicions de les universitats espanyoles.

� REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL TEMA

Qualitat cientìfica

nombre d’articles ISI, articles cientí-fics publicats en revistes indexades en el Journal Citation Reports, entre d’altres.

Aquets indicadors són proporcionals a la mida de les universitats i, per fer el rànquing global, es van ponderar amb diferents pesos. Tant la selecció dels indicadors parcials com el pes que ha de tenir cadascun han estat el resultat d’una àmplia enquesta realitzada per l’equip de la Universitat de Granada entre 1.341 professors universitaris del sistema universitari estatal. Amb tot això es va fer públic un rànquing glo-bal i un altre per cada un dels indica-dors, fet que permet a les universitats valorar quins són els punts forts i febles en l’activitat investigadora i comparar-los amb la resta d’universitats.

Respecte al rànquing global del 2007, la URV ha avançat del lloc quinzè al sisè. En els indicadors parcials, s’ha situat en segon lloc en la llista d’arti-cles ISI, mentre que el 2007 ocupava el vuitè. Aquest és el criteri que té més pes en la valoració de la productivi-tat científica global. En el segon indica-dor amb més pes, els trams de recerca del professorat, ha passat de la posició 23a a la 10a i en projectes de recerca i desenvolupament (R+D) també ha avançat, des del lloc onzè al quart.

En tesis doctorals, la URV ocupava el lloc 22è l’any 2007 i ha passat a ocu-par l’onzè el 2008. Respecte a les beques FPU, la Universitat també ha millorat, del lloc 27è al 22è. Finalment en el rànquing de doctorats amb menció de qualitat és l’únic indicador en què la Rovira i Virgili ha retrocedit de manera relativa, ja que ha baixat del cinquè al vuitè lloc. Cal tenir pre-sent que es troba al lloc 34 entre les universitats del sistema públic estatal per la seva dimensió, si s’utilitza com a indicador el nombre de professors numeraris.

La mostra va ser elaborada per Gualberto Buela-Casal, professor de Psicologia de la Universitat andalusa, i finançada per la Direcció d’Universitats del Ministeri de Ciència i Innovació.

en la bona líniaEl vicerector de Política Acadèmica i d’Investigació, Josep Manel Ricart, ha valo-rat “molt positivament” els resultats que es desprenen d’aquests tres darrers rànquings publicats. No obstant això, les dades que situen la URV en aquest bon posicionament, “no ens han de fer caure en triomfalismes”, sinó que han de servir com a eina d’anàlisi, per continuar treballant en els aspectes que tenim més reforçats i per millorar els que no acaben de funcionar.

El posicionament de la URV mostra que l’evolució de la Universitat va per un bon camí i assoleix èxits gràcies, d’una banda, a la política científica i docent que s’ha dut a terme en els darrers anys i que es continua en l’actualitat; d’al-tra banda, “a l’esforç, el dinamisme i la intensa i excel·lent activitat del personal docent i investigador involucrat en la recerca”, subratlla Ricart.

Sense bona recerca no hi ha bones universitats. Amb aquest convenciment, la URV ha fet un esforç col·lectiu significatiu per ser competitiva i posicionar-se entre les universitats investigadores.Així, ha treballat per aconseguir els objectius del Pla Estratègic de Recerca: millorar la qualitat dels recursos humans dedicats a la investigació, facilitar l’ac-cés transversal a recursos materials i econòmics, potenciar l’activitat d’àrees pri-oritàries, implantar una organització eficient i eficaç per a l’activitat investiga-dora, i difondre la ciència i els resultats de la recerca.

La creació de la figura d’investigador actiu, el pacte de dedicació, el reforça-ment de la plantilla de personal de suport a la recerca, el programa de centres propis i de col·laboració amb instituts adscrits, l’increment de beques doctorals i els nous projectes Tarragona, Regió del Coneixement i Campus d’Excel·lència Internacional han de contribuir a mantenir i millorar el bon nivell actual.Segons Ricart, “la qualitat en docència és també un aspecte clau de l’activi-tat de la Universitat”. El desplegament del Pla Estratègic de Docència, aprovat l’any 2003 i que conforma un sistema en què l’estudiant és el centre de l’acció d’un projecte col·lectiu i el professorat és el motor del procés d’aprenentatge, ens ha portat a adequar les titulacions, tant de grau com de màster, a l’espai europeu d’educació superior.

Mercè Gisbert, vicerectora de Política Docent de la URV, considera que aquesta reforma de les titulacions s’ha articulat prenent com a base la definició del per-fil professional de cadascuna, segons unes competències, i afavorint-ne el des-plegament a partir de quatre eixos fonamentals: la renovació metodològica del professorat, l’avaluació continuada dels estudiants i els processos de tuto-ria acadèmia com a eina de seguiment del procés d’aprenentatge dels estudi-ants, i l’eix fonamental, “del qual no se sol parlar, que és l’assegurament intern de la qualitat de la docència”. Segons Gisbert, aquest aspecte “ens permetrà garantir la qualitat dels processos de formació dels titulats així com afavorir-ne la transparència en tots els aspectes”.

Rosa Solà, vicerectora d’Investigació i Relacions amb Institucions Sanitàries, considera que un punt clau que explica el posicionament de la URV en aquests rànquings és que “la Universitat rendeix comptes dels recursos públics que aconsegueix donant resultats excel·lents, en recerca i en docència que ens fan visibles a l’Estat i al món”. Si bé la Universitat destaca en alguns àmbits del coneixement, segons Solà, “és un tema dinàmic que cal treballar per visualitzar el bon treball de tots els sectors de la URV”.

� LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

nresa i la URV van signar el 16 d’abril passat cinc nous conve-

nis per desenvolupar projectes de tecno-logies aplicables al desmantellament de centrals nuclears, al Centre Tecnològic Mestral de l’antiga Vandellòs I. A la jor-nada, que va tenir lloc al Centre Tecnolò-gic Mestral (CTN), hi van assistir José Ale-jandro Pina, president d’Enresa; Alejandro Rodríguez, director del Centre; el rector de la URV, Francesc Xavier Grau; Josep Anton Ferré, vicerector de Transferència i Inno-vació, i Lourdes Jané, directora del Cen-tre de Transferència i Innovació de la Fun-dació URV.

Els nous projectes sumen un pressupost de 175.000 € i l’execució prevista és de nou mesos. El primer es titula “Adaptació dels sistemes de gestió de qualitat i medi ambient a la petita empresa en l’àmbit del desmantellament”, i el realitza el Cen-tre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica TecnATox, i la responsable és la professora Marta Schuhmacher.

El segon projecte s’anomena “Reompli-ment de forats amb materials de baixa

densitat”. Se n’encarrega el grup de recerca SIGMA, de Física i Cristal·lografia de Mate-rials, dirigit pel professor Francesc Díaz.

El tercer projecte és “Reciclatge de plom contaminat”. El fa el Centre d’Aplicacions Mediambientals i Industrials de la Catà-lisi (AMIC) i el responsable és el professor Francesc Medina.

El quart projecte és “Utilització de mag-molècules per a l’adsorció selectiva de determinats isòtops”, que continua d’anys anteriors. També el fa el Centre AMIC.

El cinquè projecte és “Instal·lació i posada a punt del sistema GREG@l” en el Cen-tre d’Investigacions Energètiques, Medi-ambientals i Tecnològiques (CIEMAT), de Madrid. Se’n responsabilitza el professor Francesc Serratosa, del grup de recerca en Sistemes Sensorials Aplicats a la Indústria (Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques).

Les investigacions realitzades entre l’any 2004 i 2009 al CTN serviran per afrontar el repte d’Enresa en els propers anys, el des-mantellament de la central nuclear José Cabrera a Zorita (Guadalajara).

La formació

S’engeguen nous projectes sobre el desmantellament de nuclearsE

Conveni entre la Urv i enresa

La recerca

crever impuLsa a L’estat eL programa europeu greenbuiLding pLus El grup de recerca d’Enginyeria Tèrmica Aplicada de la URV (Crever) és el punt de contacte del projecte Greenbuilding Plus a l’Estat espanyol, per a l’estalvi energè-tic en edificis no residencials. Proporciona la informació i l’assessorament necessaris per facilitar la participació i preparació dels documents per a la candidatura a Green-Building.

El programa GreenBuilding té com a objec-tiu donar reconeixement públic, a escala estatal i europea, a propietaris d’edifi-cis no residencials que estiguin disposats a implantar mesures que repercuteixin en estalvis substancials d’energia en els seus edificis (nous o existents).

En una fase pilot el programa GreenBuil-ding es va implantar en diversos països europeus els anys 2005-2006, finançat per la Comissió Europea. El projecte GreenBuil-ding Plus, la continuació d’aquesta fase pilot, va començar al desembre de 2007 i durarà fins al maig del 2010. Els països par-ticipants són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Croàcia, Espanya, Grècia, Itàlia, Portugal i Suècia.

Hi ha dues vies de participació i adhesió. En poden ser socis (partners) els propie-taris o arrendataris a llarg termini d’edifi-cis no residencials que vulguin implantar mesures d’estalvi d’energia /energies reno-vables als seus edificis. Poden ser nous o que han estat objecte d’una rehabilita-ció en els últims cinc anys. Per participar-hi és necessari aconseguir un estalvi d’ener-

gia primària d’almenys el 25 % respecte al mateix edifici abans de les reformes o res-pecte a un edifici convencional que com-pleixi la normativa legal vigent, per al cas d’un edifici nou.

També se’n pot formar part com a enti-tat col·laboradora (endorser). Ho pot ser qualsevol organització que contribueixi als objectius de GreenBuilding. Per participar en aquesta modalitat és necessari haver ajudat a almenys un propietari /arrenda-tari d’edifici a convertir-se en soci de Gre-enBuilding.

Tota la informació sobre com es pot par-ticipar en el programa GreenBuilding es detalla en les guies per a socis i entitats col-laboradores que poden descarregar-se de la web del programa: www.crever.urv.cat/

� REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA

l grup de Nanosensors de la URV ha desenvolupat un bio-sensor, dispositiu elèctric i bio-

lògic, que permet detectar en menys d’una hora petites quantitats del fong Candida albicans, causant de les infec-cions comunes de transmissió sexual. L’autora principal de la investigació és Raquel A. Villamizar. La revista Sen-sors and Actuators B: Chemical 136 (2): 451-457, 2009 ha publicat un arti-cle sobre la investigació, “Improved detection of Candida albicans with car-bon nanotube field-effect transistors”. Els autors són, juntament amb Raquel A. Villamizar, Alicia Maroto i Francesc Xavier Rius.“La tècnica utilitza transistors d’efecte

camp (dispositius elec-trònics que contenen un elèctrode font i un elèc-trode drenador acoblat a un transductor), basats en nanotubs de carboni i amb anticossos específics per a Candida albicans”, explica Raquel A. Villami-zar al Servei d’Informa-ció i Noticies Científiques, Fundació Espanyola de Ciència i Tecnologia, que ha difós la notícia.La investigadora explica que amb l’ús d’aquest biosensor “es podrà obtenir en el futur un diagnòs-tic ràpid d’infecció per aquest pato-

gen, la qual cosa ajudarà en l’admi-nistració de tractaments profilàctics adequats”.

Creen un biosensor per detectar el fong Candida albicans

el grUp de nanosensors de la Urv

e

Les nanopartícuLes d’or amb propietats cataLítiques, a chemphyschemLa revista científica ChemPhysChem va publicar al febrer en portada un treball d’in-vestigació que amplia la visió del potencial catalitzador de les nanopartícules d’or, sig-nat per Francesc Illas i Sílvia Gonzàlez (UB) i Josep Manel Ricart i Alberto Roldán (URV), amb el suport dels recursos de Barcelona Supercomputing Center.Després dels treballs independents dels científics M. Haruta (Catal. Today 1997) i de D. W. Goodman (Science, 1997), l’or és avui un dels metalls que més interès cien-tífic desperta per les propietats catalítiques que té en la nanoescala.El títol del treball publicat és “Critical Size for O2 Dissociation by Au Nanoparticles”. Els autors, el catedràtic Francesc Illas i Sílvia Gonzàlez, pertanyen al Departament de Química Física de la UB, i Josep Manel Ricart i Alberto Roldán són del Departa-ment de Química Física i Inorgànica de la URV. Constitueix un nou fruit de la col-laboració científica de fa més de vint anys entre els grups de recerca d’ambdues uni-versitats, que formen part de la Xarxa de Referència en Química Teòrica i Computa-cional de Catalunya.

L’estudi editat a ChemPhysChem està ins-pirat en un treball experimental del grup de Richard Lambert (Universitat de Cam-bridge), publicat a Nature l’agost de 2008. El treball del científic i els col·laboradors mostra que les nanopartícules d’or deri-vades d’Au55 són especialment reactives per a l’epoxidació selectiva d’estirè i, per tant, són capaces de dissociar la molècula d’oxigen.El treball teòric UB-URV revela ara qui-nes són les dimensions crítiques d’aques-tes nanopartícules d’or cap a la dissociació de l’O2. S’hi ha estudiat la reactivitat de nanopartícules d’or en funció de la gran-dària, i s’ha comparat amb la que tenen sistemes estesos amb llocs de baixa coor-dinació, segons explica Francesc Illas, director de l’Institut de Química Teòrica i Computacional de la UB (IQTCUB).D’acord amb les conclusions, si es com-para la reactivitat de nanopartícules de 25, 38, 55, i 79 àtoms d’or, sembla que l’efecte catalític està lligat a les de dimen-sions més petites (per sota de 55 àtoms d’or). Aquest nou estudi té interès tant pel que fa a la investigació bàsica com a’apli-cacions industrials i complementa el tre-ball del grup investigador de Cambridge, que manté una llarga col·laboració cientí-fica amb el grup liderat per Francesc Illas.

un disseny deL grup de recerca minos, entre eLs articLes més consuLtats a nanotechnoLogy Nanotechnology, de l’Institute of Phy-sics Publishing, ha obert l’accés als arti-cles més consultats de totes les edicions de l’any 2008. Entre els 21 més consultats hi ha “Carbon nanotube-TIO2 hybrid films for detecting traces of 02”, del grup de recerca MINOS de la URV.Aquesta revista és de referència internaci-onal en l’àmbit de la nanotecnologia. L’ar-ticle té com a primer autor el professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Eduard Llobet, i tracta sobre la fabricació d’un sensor d’oxigen basat en capes híbri-des d’òxid de titani i nanotubs de carbó multiparet tractats en un plasma de radi-ofreqüència. És un treball que ha finançat l’empresa S.E. de Carburos Metálicos S.A. i ha liderat el grup MINOS, en col·laboració amb grups de les universitats de Namur, Mons-Hainaut i Anvers.L’article es va publicar al setembre passat i ha estat un dels 21 més consultats a la web de la publicació. Els responsables han deci-dit que aquests articles es puguin consul-tar de forma gratuïta durant tot l’any 2009 a l’adreça http://www.iop.org/EJ/journal/-page=extra.accessed/0957-4484#sen.

� LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Observatori de Turisme de Catalunya i PIMEC van encar-regar a la Universitat Rovira i

Virgili i al Parc Científic i Tecnològic en Turisme i Oci la realització d’un estudi amb l’objectiu de valorar la repercus-sió econòmica de la normativa sobre la competitivitat del sector hoteler a Catalunya. El treball, dirigit per Vic-tòria Sánchez, subdirectora de l’Es-cola Universitària de Turisme i Oci de la URV a Vila-seca, va posar de mani-fest la gran desproporció que existeix entre les pimes i les grans empreses a l’hora d’assumir els costos obligatoris i els voluntaris.

L’objectiu d’aquest estudi era quan-tificar un total de 55 despeses nor-matives i 12 de voluntàries per hotel i unitat d’habitació, i determinar-ne l’impacte en funció de la dimensió de l’establiment i la demarcació territorial per simplificar les ajudes administrati-ves. L’estudi s’ha elaborat a partir dels resultats de 500 enquestes realitzades a una mostra representativa d’esta-bliments hotelers de Catalunya, estra-tificats per demarcació territorial, la grandària i la categoria hotelera.

Per aconseguir que l’impacte dels cos-tos sobre la facturació fos el mateix en hotels grans i petits, els establiments menors haurien de reduir els costos anuals obligatoris en 16.190€ (ara són de 20.820 €) i els voluntaris, en 5.040€ (6.130€ actualment). El tei-xit micro i les pimes tenen un impacte negatiu.

El 2008 la suma de les despeses absolu-tes obligatòries (compliment de la legis-lació) i voluntàries (exigències del mer-

cat) va ser de 25.770 € en els hotels de 30 habitacions, de 38.380 € en els de 150, i de 55.250 € en els de 500.

La inversió en costos obligatoris i voluntaris sobre la facturació total dels hotels és del 7,31% en els petits; del 2,14%, en els mitjans, i del 0,22%, en els grans. A Barcelona suposa un 1,88%; a Tarragona, un 2,16%; a Girona, un 7,52%, i a Lleida, un 8,77%. La mitjana de Catalunya és de 2,14%.

Un estudi revela la desproporció de despeses en el sector hoteler

reperCUssió eConòmiCa de la normativa sobre la Competitivitat del seCtor hoteler a CatalUnya

l’

congrés esgLésia i guerra civiL (1936-1939)El Congrés Església i Guerra Civil (1936-1939) es va fer al Paranimf de la URV del 25 al 27 de febrer. A la trobada, organitzada per l’Arxiu Històric Diocesà de Tarragona i la URV, es va tractar aquest tema amb objectivitat i més enllà d’interpretacions partidistes.

Aquesta activitat formava part dels actes commemoratius del 70è aniversari de l’acabament de la Guerra Civil a Tarragona, que van organitzar diferents entitats —entre les quals hi havia la URV— coordinades pel Servei d’Arxiu i Documentació Municipal de la ciutat. L’objectiu era donar a conèixer el que va passar abans i després d’aquell

15 de gener de 1939 a Tarragona i als pobles de les comarques tarragonines, data en què van entrar a la ciutat les tropes franquistes i es posava punt final a una guerra que s’havia iniciat trenta mesos abans, per la rebel·lió d’uns militars contra el règim legítim de la República.

vii congrés estataL de dret ambientaLL’Associació de Dret Ambiental Espanyol va organitzar del 22 al 24 d’abril al Palau Firal i de Congressos de Tarragona el VII Congrés estatal, que va tractar sobre el tema del dret ambiental davant el canvi climàtic. La trobada, que es va dur a terme amb la col·laboració del Centre d’Estudis de Dret Ambiental i el Departament

de Dret Públic de la URV, va tenir com a fil conductor el repte que el canvi climàtic significa per al planeta i el paper que al dret li correspon en l’articulació de respostes adients per a la prevenció, reducció dels impactes i mitigació dels efectes. Juntament amb aquesta preocupació principal, es van estudiar les principals novetats sectorials que s’han produït en els dos darrers anys.

El congrés es va estructurar en quatre conferències plenàries i onze taules de treball. Hi van participar 45 ponents i es va fer èmfasi en el control de l’administració ambiental, la responsabilitat mediambiental i la relació entre els drets humans i la protecció del medi ambient.

� REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA RECERCA

n equip de recerca, format per investigadors de la URV i la UB, ha avaluat els efectes de diversos

sistemes de cuinar sobre el contingut de contaminants químics en aliments d’ampli consum a Catalunya i les con-seqüències sobre les persones a través de la dieta.

La conclusió és que la influència de la manera de cuinar sobre els nivells dels contaminants analitzats no es pot gene-ralitzar, ja que varien no només en fun-ció del mètode de cocció, sinó sobretot en funció de l’aliment. Però els resultats no corroboren la hipòtesi que el mètode de cocció redueixi significativament el contingut de contaminants químics.

Tenint en compte que les dioxines i furans PCB, PBDE, PCDE i altres con-taminants orgànics s’acumulen a les parts greixoses dels aliments, aquells processos de cocció que alliberin o eli-minin el greix del producte tendiran a reduir els contaminants orgànics del menjar.

L’estudi es va realitzar durant els anys 2007 i 2008, el va finançar l’Agèn-

cia Catalana de Segu-retat Alimentària, del Departament de Salut de la Generali-tat de Catalunya, i el van dirigir Josep Lluís Domingo, del Labora-tori de Toxicologia de la Facultat de Medi-cina i Ciències de la Salut de la URV, i Joan Llobet, de la Unitat de Toxicologia de la Facultat de Farmàcia de la UB.

Els resultats indi-quen que la influèn-cia general del procés de cocció sobre una possible disminució de la ingesta de contaminants químics a través de la dieta és clarament limi-tada. Però cal destacar que tampoc cap dels mètodes assajats va comportar de manera generalitzada un increment en els nivells de contaminants.

Per això, des d’un punt de vista de ris-cos per a la salut per exposició dietè-

tica a contaminants químics, no s’es-tableix cap recomanació sobre l’ús, beneficiós o perjudicial per a la salut, d’un determinat procés de cocció. Cal tenir també en compte que la reduc-ció dependria també de les condicions del mètode de cocció; és a dir, temps, temperatura i mitjà. En qualsevol cas, reduir els greixos és bàsic.

La contaminació química dels aliments no s’elimina cuinant

U

viii Jornades d’actuaLització en viticuLtura i enoLogiaAproximar al sector vitivinícola les novetats registrades en diferents camps va ser un dels principals objectius de les VIII Jornades d’Actualització en Viticultura i Enologia, que van tenir lloc a Vilafranca del Penedès els dies 13, 14 i 15 de maig. Les Jornades estaven coordinades per Albert Bordons, degà de la Facultat d’Enologia.

S’hi van tractar qüestions sobre canvi climàtic i la repercussió en el vi, la incidència de la discrepància glucosa-fructosa en el llevat durant la vinificació, la utilització de sensors en la caracterització del clima i del sòl d’una

parcel·la, els efectes del microclima d’una parcel·la en la fisiologia d’una planta i composició del raïm: exemples a la Terra Alta i al Priorat. També es va fer una pinzellada històrica de les varietats de ceps: el xarel·lo i tast de xarel·los, docència universitària en enologia: experiència i el nou grau, oportunitats de finançament de l’R+D+I per millorar la competitivitat del sector vitivinícola i publicitat i màrqueting en el sector enològic.

iX coL·Loqui internacionaL redam sobre aLimentació, saLut i cuLturaAquest Col·loqui Internacional de la Xarxa d’Antropologia Mèdica, que es va fer els dies 4 i 5 de juny a la Facultat

de Lletres, constitueix una trobada interdisciplinària. L’organitzaven el Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, la URV, la xarxa llatina REDAM, l’Institut Tarragonès d’Antropologia, l’Observatori de l’Alimentació de la UB (ODELA) i l’Ajuntament de Tarragona.

El congrés tenia l’objectiu que les diverses ciències que tracten la relació entre salut, alimentació i cultura es trobessin i dialoguessin. A més, pretenia generar un espai de discussió i reflexió crítica sobre com els estils de vida, condicionats per factors econòmics, polítics i culturals, influeixen en els comportaments alimentaris i la salut de les poblacions.

estUdi de la Urv i la Ub

10 LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

l 24 d’abril es va presentar al Rectorat el projecte Enable Viacam. Es tracta d’un progra-

mari lliure que substitueix la funció del ratolí de l’ordinador i permet a perso-nes amb greus discapacitats, com la paràlisi cerebral, controlar un ordina-dor a partir del moviment del cap. El sistema funciona en un ordinador per-sonal equipat amb una càmera web.

El projecte té l’origen en el treball de fi de carrera d’Enginyeria Informà-tica de Cèsar Mauri, avui professor de la URV. Es tracta d’un programa basat en la captura i tractament de la imatge mitjançant una càmera que permet controlar el punter de la pan-talla d’un ordinador, que en versió comercial s’anomena ratolí facial.

L’Associació Provincial de Paràlisi Cere-bral de Tarragona (APPC), amb la qual Mauri va començar a col·laborar, ha adoptat aquest sistema. Amb el suport

de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, del Depar-tament de Governació i Administraci-ons Públqiues, que l’ha subvencionat amb 66.500 €, s’ha desenvolupat una versió de lliure accés. Així els usuaris poden disposar gratuïtament de l’eina i els desenvolupadors tenen accés al codi del programa i poden fer aporta-cions i millores de funcionament.

Les persones amb discapacitat poden descarregar-se l’aplicació des de l’adreça d’Internet http://viacam.org. El programa es distribueix sota llicèn-cia GNU/GPL juntament amb el codi font complet. Actualment es troba disponible per als sistemes opera-tius GNU/Linux i Windows i està tra-duït a diversos idiomes: català, caste-llà i anglès.

Es presenta el projecte Enable Viacame

La urv ha estudiat L’acció sociaL de L’esgLésia a tarragonaEl grup de recerca Anàlisi Social i Orga-nitzativa de la Universitat ha elaborat l’Estudi sobre l’acció social de l’Església en l’àmbit territorial de l’Arxiodiòcesi de Tarragona, per encàrrec de l’Arquebisbat de Tarragona en el marc de l’Any Jubilar. La investigació, que es va realitzar durant l’any 2008, va néixer de l’interès de l’Ar-quebisbat per conèixer més a fons l’acció social que les entitats vinculades a l’Esglé-sia catòlica porten a terme en el territori d’influència de l’Arxidiòcesi.Segons els resultats, presentats el 26 de febrer, les famílies necessitades recorren en primer lloc a Càritas (15,9%), als ser-veis socials municipals (10%), als serveis de la Generalitat de Catalunya (7,7%), la Creu Roja (5,7%), els serveis de l’Estat (3,9%) i els serveis del Consell Comarcal (3,8%).Els col·lectius als quals d’adreça l’acció social són, en primer de tot, el de la ter-cera edat (53,5%), seguit dels menors i

família (51,2%), malalts (48,8%), joves (42%), immigrants (37,2%), discapa-citats (25,6), dones (23,3%), perso-nes sense sostre (16,3%), drogodepen-dents (11,6%), reclusos (11,6%), sanitat (9,3%), minories ètniques (7%) i perso-nes aturades (7%). El perfil dels usuaris més majoritaris dels serveis que presten les comunitats són nens i joves, amb gai-rebé un 35%, seguits de persones grans que viuen soles (un 21%).Pel que fa al perfil dels voluntaris que col·laboren amb les entitats de l’Esglé-sia, la majoria són dones més grans de 51 anys.El treball també ha quantificat econòmi-cament les hores realitzades pel volunta-riat en diferents entitats de l’Església. El 62,7% dels ingressos obtinguts per Càritas procedeix del que es podria ano-menar autofinançament. La resta, el 37,3% del total, s’aconsegueix a través de subvencions de les institucions públi-ques i d’entitats privades.Per portar a terme l’estudi es van realit-

zar unes 70 entrevistes a entitats, centres i persones vinculades a l’acció social de l’Es-glésia i s’ha obtingut informació directa de 100 voluntaris a través d’una enquesta.

presentació deL cd deL proJecte d’apLicació de La tecnoLogia sig a un parc nacionaL de panamà L’1 de juny passat es va presentar a l’Aula de Cartografia de la Facultat de Lletres el CD del projecte d’aplicació de la tecnolo-gia SIG (sistema d’informació geogràfica) a un parc nacional de Panamà. Constitu-eix un projecte d’investigació de l’Agèn-cia Espanyola de Cooperació Internacio-nal per al Desenvolupament (AECID) i la URV Solidària. L’han editat Publicacions URV i la Unitat de Geografia de la URV.

A l’acte de presentació hi van intervenir Marta Gemma Nel·lo, professora de la Unitat i directora del projecte, i l’alumna Oda Cadiach, estudiant de Geografia que hi ha participat.

aqUest programari permet a les persones amb disCapaCitat físiCa inCorporar-se a les tiC

11 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA FORMACIÓ

La formació

l número de febrer de la revista mensual de l’Institut Americà d’Enginyers Químics, Chemical

Engineering Progress, considera l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la URV un centre de referència internacio-nal en innovació en la formació dels engi-nyers químics del futur.

La publicació dedica el tema central als reptes en la formació del tipus d’enginyers químics que el món i la indústria necessi-ten en el nou mil·lenni. Amb el títol “Dis-senyant el nou enginyer química global”, explica que l’ETSEQ és una de les cinc uni-versitats que serveixen d’exemple per plan-tejar els nous reptes en la formació d’engi-nyers químics. N’hi ha tres d’americanes, una de l’Índia i la URV, l’única europea.

Gran part d’aquest article exposa el pro-grama d’innovació docent de l’ETSEQ, que dóna gran importància, a més dels coneixements tècnics dels estudiants d’en-

ginyeria, al desenvolupament d’habili-tats com el treball en equip, el lideratge, la comunicació, la diversitat cultural i el des-envolupament i funcionament de les orga-nitzacions.

Chemical Engineering Progress (CEP) explica que l’ETSE posa en pràctica el pro-grama 1r-4t, en el qual els estudiants des de primer curs desenvolupen un pro-jecte d’enginyeria formant un equip, sota la direcció i tutela d’estudiants de quart curs. Tal com comenta a la publicació el professor del centre Laureano Jiménez, d’aquesta manera els alumnes identifi-quen, des de l’inici dels estudis, aquells coneixements que necessitaran per al des-envolupament futur, valoren i entenen les beneficis del treball en equip per fer un projecte integral i al llarg del treball es generen oportunitats per desenvolupar les competències socials que avui en dia són imprescindibles en el món laboral. Amb tot això aprenen a aprendre.

L’any 2001 el Projecte 1r – 4t ja va rebre la Distinció Jaume Vicens Vives a la qua-litat en la docència universitària de la Generalitat, pel sentit innovador en els mètodes docents i pels resultats obtin-guts. Ara aquesta publicació americana demostra que amb el temps l’Escola i els seus mètodes s’han convertit en una referència internacional.

L’ETSEQ, capdavantera en mètodes i continguts docents

Centre de referènCia internaCional, segons la revista ChemiCal engineering Progress

e

iX Trobada inTernacionaL sobre Prevenció i saLuT LaboraLLa IX Trobada Internacional sobre Preven-ció i Salut Laboral, que es va fer de l’1 al 5 de juny a l’Antiga Audiència de Tarragona, pretenia fomentar l’intercanvi d’experièn-cies entre sindicats, empresaris, adminis-tració, universitats i col·lectius científics, per generar solucions innovadores en la prevenció de riscos laborals i la salut. De la URV, que va col·laborar en l’orga-nització de l’acte, hi va participar el pro-fessor de Psicologia Social Jordi Tous, expert en recursos humans.

ii Trobada de Joves invesTigadors enTorn de La mediTerrània, a aLgèriaAquesta trobada va tenir lloc a la ciutat algeriana d’Orà del 2 al 4 de juny, amb l’objectiu de promoure la mobilitat entre els joves investigadors de l’àrea euromediterrà-nia, l’intercanvi reflexiu i donar-los l’oportu-

nitat de publicar les seves recerques. Es van organitzar sessions de treball en què els investigadors van presentar els seus treballs, a més de tallers per inter-canviar experiències en el món de la recerca que uneixen aquests joves de pro-cedències tan diverses del marc mediter-rani. En aquesta edició de la Trobada es va impulsar la creació de la Xarxa Euro-med de Joves Investigadors.

ii simPosi recursos Humans i emPreses: “gesTionanT Persones aL segLe XXi” Al Simposi, que es va fer el 6 de maig a Tarragona, es van analitzar els efectes de l’absentisme laboral a les empreses i com es pot tractar, a més de la importància creixent de la prevenció dels riscos labo-rals entre els treballadors. El van organit-zar la Cambra Oficial de Comerç, Indús-tria i Navegació de Tarragona i la URV.Aquest acte es va programar atesa la necessitat d’aprofundir en les eines pràc-

tiques per adaptar-se als continus canvis tecnològics, normatius i de gestió empre-sarial de la conjuntura econòmica actual. En aquesta espiral de canvis, el princi-pal capital de l’empresa, els recursos humans, s’ha de tractar com un element estratègic per a les organitzacions.

ii Jornades casTeLLs i eL món casTeLLerLa Colla Castellera Xiquets de Reus va organitzar els dies 17, 23 i 24 d’abril les II Jornades Castells i el Món Casteller, amb l’objectiu d’oferir una visió àmplia del que signifiquen els castells i el món casteller com a realitats culturals i socials. Aquesta activitat va comportar el reconeixement de 1,5 crèdits per l’alumnat de la URV. Les sessions van oferir aproximacions des-criptives i explicatives des dels camps de les ciències de la salut, l’antropologia, el periodisme o la sociologia, sense oblidar el coneixement i l’experiència de la tèc-nica castellera necessària per carregar i

12 LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

l Centre en Canvi Climàtic del cam-pus Terres de l’Ebre (C3) formarà especialistes per a la xarxa mexi-

cana d’estacions climàtiques. El Centre va dirigir del 23 al 27 de març a la ciutat de Puebla un taller per millorar la detecció i previsió del canvi climàtic i dels efectes més negatius a Mèxic.

Aquest Centre assessorarà i formarà pro-fessionals del Servei Nacional de Meteoro-logia Mexicà (SMN, Mèxic DF), que hau-ran de definir i preservar en el futur la xarxa mexicana d’estacions climàtiques de referència. També aprendran a desenvo-lupar la base de dades climàtiques d’alta qualitat i llarg recorregut, amb la qual es millorarà la detecció i previsió del canvi cli-màtic i les conseqüències més negatives al territori mexicà.

Entre les activitats de formació i capacita-ció internacional que el C3 s’ha compro-mès a portar a terme, el Servei mexicà li ha demanat assessorament a l’hora de gene-rar la base d’estacions climàtiques de refe-rència i desenvolupar dades climàtiques controlades de qualitat i homogeneïtza-des a la escala diària i mensual. Així, el centre de Mèxic podrà analitzar de forma

fiable el canvi observat del clima i predir amb més confiança els escenaris regio-nals i estatals del canvi climàtic i dels seus impactes.

Aquest assessorament científic i tècnic, a més, a més anirà acompanyat de l’ensi-nistrament dels tècnics d’aquest Servei en els camps de recerca i ensenyament propis del C3: rescat de dades i metadades cli-màtiques, control de qualitat i homogene-ïtzació dels registres temporals del clima; en definitiva, en el desenvolupament de bases de dades climàtiques d’alta qualitat i llarg recorregut.

Les tasques d’assesso-rament i ensinistrament demandades pel Servei mexicà al C3 es vehicula-ran a través d’un conveni de col·laboració entre totes dues institucions que signaran propera-ment el rector de la URV i el president de l’SMN mexicà. El taller Detecció i Índexs de Canvi Climàtic a la República Mexicana

forma part del projecte “Enfortiment de capacitats per a la detecció del canvi cli-màtic a Mèxic”, finançat pel Programa de Fons Estratègics de l’ambaixada britànica.

La participació del C3 ha permès establir contactes i futures col·laboracions institu-cionals amb les principals agències i insti-tuts governamentals mexicans que tenen competències climàtiques i sectorials (INE, Institut del Clima de l’Estat de Puebla o el Servei Nacional de Meteorologia mexicà), i agències estatals de les diferents entitats federatives mexicanes (Sonora, Quintana Rhoo, Chihuahua, Querétaro, etc.).

La formació

La URV formarà tècnics del servei mexicà de meteorologia

e

el Centre en Canvi ClimàtiC del CamPus terres de l’ebre

inTervencions quirúrgiques en direcTe El IV Curs d’Actualització en Cirurgia de l’Obesitat Mòrbida, que es va fer els dies 21 i 22 d’abril a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus, va incloure la retransmissió d’intervencions quirúrgiques en directe des de l’Hospital Sant Joan i la presentació de casos clínics. El curs va proporcionar un coneixement integral del pacient obès mòrbid i de les opcions quirúrgiques, tant des del punt de vista de la fisiopatologia com de les neces-sitats específiques. També va tractar sobre l’estat actual de la cirurgia bariàtrica, l’evo-lució i indicació de les diferents tècniques i el maneig específic d’aquests pacients.Van dirigir el curs Daniel del Castillo i Mercè

Hernàndez, i el van coordinar científica-ment Santiago Blanco i Fàtima Sabench. Aquests professors i investigadors formen part del grup de recerca en Cirurgia. L’or-ganització va anar a càrrec de la Unitat de Cirurgia del Departament de Medicina i Cirurgia i el van avalar diverses societats científiques, entre les quals la Societat Espa-nyola de Cirurgia de l’Obesitat (SECO).

Jornades d’associacionisme. universiTaT i TerriTori: “socieTaT en XarXa”Les Jornades d’Associacionisme, Univer-sitat i Territori: “Societat en xarxa” es van organitzar els dies 8 i 9 de maig al cam-pus Catalunya amb la intenció de generar

un punt de trobada entre la comunitat universitària, l’associacionisme i l’adminis-tració, i donar a conèixer diverses propos-tes que es duen a terme a les comarques de Tarragona en aquest àmbit. A les Jornades hi van participar perso-nal docent de la Universitat, represen-tants de l’administració nacional i local i una gran representació del món associa-tiu de Catalunya i de les comarques meri-dionals. Aquesta activitat estava organitzada per les antenes del coneixement del Campus Extens de la URV, la Fundació En Xarxa i l’associació Moviment Laic i Progres-sista, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.

13 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA FORMACIÓ

l Consell de Govern del 30 d’abril va acordar aprovar les modificacions introduïdes en la

fase d’al·legacions a les memòries de 26 estudis de grau, per al curs 2009/10 la implantació i el nombre de places de primer curs. El grau d’Administra-ció i Direcció d’Empreses s’impartirà als campus de Bellissens i a les Terres de l’Ebre; el grau d’Educació Primària, a Tarragona i a les Terres de l’Ebre, i els graus d’Educació Infantil i d’Inferme-ria, a Tarragona, a les Terres de l’Ebre i a Sancta Maria Maris (Coma-ruga). El centre adscrit CESDA ofereix el grau d’Aviació Comercial i operacions aèries.

Els graus d’Història i Història de l’Art ja han començat aquest curs 2008-

09, i per al vinent no canvien les diplomatures de Nutrició Humana i Dietètica i de Fisioteràpia, les engi-nyeries tècniques, Enginyeria Química Superior, Arquitectura i estudis de centres adscrits.

sis nous màstersPel que fa al postgrau, es van acor-dar també les modificacions intro-duïdes en la fase d’al·legacions a les memòries de sis nous màsters, i es va aprovar la memòria del màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes. Es manté la situació de la resta de màsters existents, amb algu-nes excepcions.

A la sessió es va acceptar l’oferta de formació permanent 2009, que ges-tiona la Fundació URV. Es van aprovar 35 programes propis de postgrau, màsters o d’especialista universitari, de les àrees de ciències socials i jurí-diques, economia i empresa, educa-ció i psicologia, enginyeria, llengües i comunicació, i salut (http://www.fundacio.urv.cat/formacio/). Pendents d’acords amb entitats externes, hi ha cinc cursos més d’especialista univer-sitari.

El Consell de Govern també va acor-dar revisar la Normativa de docència, que per al curs que ve presenta algu-nes modificacions respecte de la del curs actual.

S’aproven els estudis de grau i de màster per al curs 2009-10

e

Consell de govern del 30 d’abril

14 LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

Nous ensenyaments al Vendrell el curs vinent

infermeria i mestre, esPeCialitat en eduCaCió infantil

inaugurada L’anTena deL coneiXemenT de vaLLsL’Antena del Coneixement de Valls es va inaugurar el 6 de febrer amb una con-ferència sobre les empreses d’inserció social. L’acte va tenir lloc a Casa Caritat, que acull aquesta Antena, i hi van assistir el rector de la URV Francesc Xavier Grau; l’alcalde de Valls, Albert Batet, i el regidor Joan Canela, president de Casa Caritat.

La xerrada es titulava “Les empreses d’inserció social, un repte empresarial actual” i la van impartir Carme Bañe-res, cap de servei de Programes d’In-serció Laboral de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats, del Departa-ment de Treball, i Víctor López, vicepre-sident de la Federació d’Empreses d’In-serció a Catalunya.

El nou centre universitari del Cam-pus Extens de la URV, que ha de ser un nexe d’unió ferm i dinamitzador entre la ciutat i la Universitat, es pro-posa posar el coneixement al servei de la societat i acostar les potencialitats de la URV al territori.

Aquesta Antena del Coneixement és la sisena que funciona a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. En el curs 2008-09 han començat les acti-vitats els centres de la Sénia i Santa Coloma de Queralt, i ja funcionaven les de Cambrils, Salou i Amposta.

iX Trobada inTernacionaL sobre Prevenció i saLuT LaboraLLa IX Trobada Internacional sobre Pre-venció i Salut Laboral, que es va fer de l’1 al 5 de juny a l’Antiga Audiència de Tarragona, pretenia fomentar l’in-tercanvi d’experiències entre sindicats, empresaris, administració, universi-tats i col·lectius científics, per generar solucions innovadores en la prevenció de riscos laborals i la salut.

De la URV, que va col·laborar en l’or-ganització de l’acte, hi va participar el professor de Psicologia Social Jordi Tous, expert en recursos humans.

cicLe de conferències “on LeadersHiP” El cicle de conferències “On leaders-hip. Teoria i pràctica del lideratge” es va dur a terme del 20 al 29 d’abril. Joan Ramon Alabart, director de l’MBA de la URV, va impartir la confe-rència que es titulava “Lidero, alesho-res existeixo” el 27 d’abril.

LL’activitat, que es va fer a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia, va consistir en diverses xerrades i col·loquis. El president de la Generalitat entre 1980 i 2003, Jordi Pujol, va impar-tir la conferència “De debó cal el lide-ratge?”, que va anar seguida d’un col-

loqui. Altres xerrades van ser les de Francesc Giralt, iniciador de l’avant-projecte de 1r 4rt al centre, que va pronunciar la conferència “Calen les competències socials?”; el direc-tor d’orquestre Mestre Salvador Bro-tons va parlar de “Liderar una orques-tra simfònica”; l’expert en lideratge i consultor Hans D. Witt va impartir la conferència “El paper i la importància del lideratge a la societat” i l’excapità del Nàstic i campió olímpic de futbol a Barcelona’92, Antoni Pinilla va parlar sobre “El lideratge d’equips d’alt ren-diment”.

El cicle estava organitzat per la URV, l’Escola Tècnica Superior d’Enginye-ria Química (ETSEQ), Dow i l’associa-ció d’alumnes d’Enginyeria Química I Have a Dream.

ls ensenyaments d’Infermeria i Mestre, especialitat en Educa-ció Infantil, que la URV impar-

tirà a partir de setembre a les instal-lacions de l’Escola Universitària de Relacions Laborals Sancta Maria Maris del Vendrell es van presentar pública-ment el 20 d’abril.

El curs 2009-10 s’impartiran els estu-dis de grau, adaptats a l’EEES, d’Infer-meria i Mestre especialitat en Educació

Infantil, que registren una demanda notable. La matrícula és a preu públic i tindran una capacitat de 40 pla-ces de primer curs per a cadascun. Aquesta acció suposa un pas molt sig-nificatiu de la implantació de la URV a la comarca, que fins ara disposava d’un centre adscrit a la URV, l’Escola Sancta Maria Maris. S’hi imparteix, fins que s’extingeixi, la diplomatura de Relacions Laborals, que actualment registra menys demanda a la zona.

e

15 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / UNIVERSITAT-EMPRESA

UNIVERSITAT-EMPRESA

LA SECOT ASSESSORARà ELS ESTUdIANTSLa URV i l’associació Sèniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica (SECOT) van signar el 12 de febrer un conveni que permetrà reforçar el programa de la càtedra sobre el Foment de l’Emprenedoria i la Creació d’Empreses per donar suport a la iniciativa empresarial entre els estudiants de la URV. Francesc Palacín, president a Tarragona de SECOT, va explicar en la presentació del conveni que la col·laboració lliga directament amb els objectius de l’associació, que reuneix directius d’empresa retirats que treballen, de forma voluntària, per assessorar els joves empresaris que tot just comencen la seva activitat. D’aquesta manera posen la seva experiència i maduresa professional al servei de la renovació del teixit productiu. L’acció s’emmarca en la política de la URV per afavorir el desenvolupament empresarial i

ocupacional de les comarques del sud de Catalunya.

ES LLIUREN ELS PREMIS REUS A LA CREACIó d’EMPRESES NT Sensors, empresa de nanotecnolo-gia aplicada al sector químic i creada per la URV, i Rheos Ecology, especia-litzada en ecologia fluvial, van gua-nyar els VI Premis Reus a la Creació d’Empreses, que es van lliurar el 13 de maig en el marc de les VII Jornades d’Emprenedoria i VIII Jornades de Cre-ació d’Empreses, a Reus. Els premis els convoquen cada any l’Ajuntament de Reus, la URV, la Cambra de Comerç de Reus, Reus Capital de Negocis SCR SA i REDESSA.

Les dues guanyadores van rebre un premi de 6.000 euros cadascuna i la possibilitat d’ubicar la nova empresa al Viver d’Empreses de REDESSA amb una bonificació del 50% del preu del lloguer durant el primer any.

Una de les empreses guanyadores d’aquesta edició dels Premis Reus, NT Sensors SL, és una companyia de cre-ació recent que sorgeix de la voluntat d’emprenedors de la URV de transferir els resultats de les investigacions a la societat. Nt Sensors SL crea, produeix i comercialitza equips innovadors per controlar i analitzar ions i molècules en solucions. L’empresa neix del grup de recerca en Quimiometria, Qualime-tria i Nanosensors, dirigit per Francesc Xavier Rius.

L’altra empresa guanyadora, RHEOS Ecology, està especialitzada en ecosis-temes aquàtics continentals. Participa en projectes internacionals de recerca científica, desenvolupa serveis tèc-nics centrats en l’avaluació, restaura-ció i gestió del medi; ofereix formació des de primària fins a nivell universi-tari i promou projectes de divulga-ció de caràcter científic i per al públic general.

Per difondre els valors de la ciència

l president de Caixa Tarragona, Gabriel Ferraté, i el rector de la

URV, Francesc Xavier Grau, van signar el 24 d’abril al Rectorat el conveni per a la creació de la càtedra de Ciència i Humanisme Caixa Tarragona-URV. El director de la càtedra és el professor de Matemàtica Aplicada del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, Manel Sanromà.Aquesta estructura vol divulgar la ciència, promoure entre la joventut les vocacions científiques i lluitar contra la incultura científica.

En l’acte, el president de Caixa Tarragona i exrector de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la UOC, Gabriel Ferraté, va destacar la coinci-dència dels objectius de la càtedra amb un dels tres eixos d’actuació bàsics de l’Obra Social de Caixa Tarragona, l’àrea

d’educació i inno-vació. Ferraté va recordar que Caixa Tarragona i la URV col-laboren des de fa molt de temps i la promoció con-junta de la cièn-cia i l’humanisme permet conti-nuar i consolidar aquesta relació.

De la seva banda, el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, va fer notar la paradoxa de l’àmplia difusió d’actituds paracientífiques en una època en què la societat es defineix com “societat del coneixement”. En aquest sentit, va jus-tificar la creació de la càtedra perquè el país necessita difondre els valors de la

ciència, perquè la ciutadania tingui el nivell de cultura científica bàsica neces-sària per poden prendre decisions en democràcia. Grau va presentar aquest repte com una lluita contra rellotge, ja que la ciència i la tecnologia avancen a una velocitat que sembla difícilment digerible per al conjunt de la societat.

E

Signat el conveni de la càtedra de Ciència i Humanisme

16 UNIVERSITAT-EMPRESA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

a Universitat i la companyia d-Core Network, filial de T-Sys-tems Iberia, amb seu a Reus,

van presentar el 16 de juny un premi amb l’objectiu de promoure els estu-dis d’Enginyeria Informàtica de l’ETSE i dinamitzar la incorporació al mercat laboral de joves enginyers de la URV dins l’àmbit del desenvolupament de programari segur.

El premi té com a objectiu que els joves que acaben estudis puguin des-envolupar un projecte de final de car-rera emmarcat en la seguretat infor-màtica a l’empresa d-Core Network Reus. El conveni permet associar les dues entitats en una col·laboració fructífera en aquest camp.

L’acte de signatura del conveni de col-laboració va comptar amb la presèn-cia de Javier Maixé, director de l’ETSE; Domènec Puig, sotsdirector de l’ETSE i professor d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors; Josep Domingo, direc-

tor del Departament d’Enginyeria Infor-màtica i Matemàtiques i director de la càtedra Unesco de Privadesa de Dades, i David Oliva, director general de d-Core Network. La URV i d-Core Network Reus fa dos anys que col·labora.

La URV i T-Systems Iberia, perla creació de programari segurL

Premi Per als estudiants d’enginyeria informàtica i l’etse

17 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / LA URV A FONS

Es prEsEnta El pla dE política lingüística 2009-11 El Pla de política lingüística 2009-11, aprovat al Consell de Govern de desembre de 2008, defineix un model que respon al multilingüisme que representa l’EEES en els àmbits de l’ús, la qualitat i el coneixement lingüístics. El va presentar l’escriptor Màrius Serra el 26 de març a la sala de graus del campus Catalunya, a Tarragona.

El Pla es va elaborar a partir d’una proposta de la Comissió de Política Lingüística, formada per membres de la comunitat universitària.

El document presenta una diagnosi de la situació sociolingüística a la Uni-versitat. Segons una enquesta feta pel Servei Lingüístic el 2008, el 69,8% de classes s’imparteixen oralment en català; el 24,9%, en castellà, i el 5,3%, en anglès, i aquestes dues últimes llengües predominen en la recerca. Un dels principals reptes sociolingüístics és la distribució funcional de les llen-gües en els diferents àmbits, per con-jugar multilingüisme i normalització del català.

Al Pla s’exposen els quatre objectius generals, que són: l’avenç cap a l’ús normal i preferent del català com a

llengua pròpia, l’augment del plurilin-güisme dels universitaris i el foment del multilingüisme, la millora de la qualitat de les produccions lingüís-tiques de la Universitat i la implica-ció de la comunitat universitària en la política lingüística.

Emmarcats en els objectius generals es descriuen 23 objectius específics, que comporten unes actuacions con-cretes. D’entre els objectius destaquen vetllar perquè el català sigui la llengua oral i escrita de l’administració i dels usos institucionals, garantir la qualitat lingüística dels textos institucionals, determinar un nivell d’anglès i un sis-tema d’acreditació per al grau, poten-ciar el multilingüisme en la docència de postgrau i la recerca, apostar per l’autoaprenentatge com a metodolo-gia de formació lingüística continu-ada, consolidar la dinàmica de planifi-cació lingüística universitària i disposar de dades sociolingüístiques de manera periòdica.

El prEsidEnt dEl parlamEnt dE catalunya, ErnEst BEnach, visita la urv El màxim representant del Parlament de Catalunya va conèixer la Universi-tat, en la primera visita institucional, el 25 de febrer passat. Es va desplaçar al

Rectorat, als campus Catalunya i Ses-celades de Tarragona, al celler expe-rimental d’Enologia de Constantí i va acabar el recorregut al campus Bellis-sens de Reus.

Durant la visita, acompanyat pel rec-tor de la URV, Francesc Xavier Grau, Benach es va reunir amb el president del Consell Social, Àngel Cunillera; amb l’equip deganal de la Facultat de Ciències Jurídiques per parlar de l’acti-vitat del Parlament Universitari, i amb Ricard García i Javier Maixé, directors de l’ETSEQ i de l’ETSE, respectivament.

la urv a Fons

Any de la Ciència, l’Humanisme i l’Astronomia

es activitats previstes per l’Any de la Ciència, l’Humanisme i l’Astro-nomia s’allarguen fins al novem-

bre i són conferències divulgatives, cicles de cinema, concerts, aules de debat, acti-vitats en la Setmana de la Ciència i la investidura com a doctora honoris causa de la URV de l’astrònoma i professora Margaret Geller.

Enguany coincideixen diferents efemè-rides de figures de la ciència i l’huma-nisme: es commemoren els 400 anys des

que Galileu va utilitzar per primer cop el telescopi, fa 150 anys que Darwin va publicar la seva obra cabdal, L’origen de les espècies, en la qual establia que totes han evolucionat al llarg del temps a partir d’ancestres comuns mitjançant la selec-ció natural, i fa 100 anys que era afuse-llat el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l’Escola Moderna.

Davant d’aquest conjunt d’aniversaris de científics i humanistes, la Universitat va decidir dedicar l’any 2009 a la Cièn-

cia i l’Humanisme, i participar de manera especial en l’Any Internacional de l’Astro-nomia declarat per la Unesco.

Les activitats previstes —que van començar al març i finalitzaran al novembre— tenen com a principal objectiu “involucrar el conjunt de la Uni-versitat en la celebració d’aquestes efe-mèrides i en el discurs que hi ha darrere d’aquestes celebracions”, segons Santi Castellà, vicerector de Relacions Exter-nes de la URV.

Les activitats organitzades per La Urv s’aLLargaran fins aL novembre

L

18 LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

l professor hongarès Géza Alföldy, historiador, expert en epigrafia lla-tina i gran coneixedor de Tàrraco;

l’investigador i antropòleg Eduardo Luis Menéndez i la científica i astrònoma Margaret Geller han estat investits doc-tors honoris causa per la URV en el darrer trimestre. Ja són 22 els doctors honoris causa que s’han incorporat a la comuni-tat universitària.

L’acte d’investidura de Géza Alföldy es va celebrar al Paranimf de la Universitat el 29 d’abril. Professor d’Història Antiga a la Universitat alemanya de Heidelberg, Alföldy va tenir com a padrí el director del Departament d’Història i Història de l’Art, Amancio Isla, que va remarcar les similituds entre el gran Imperi romà i el món globalitzat d’avui. Géza Alföldy és, segons Amancio Isla, el gran historia-dor de Roma, sobre la qual ha escrit més de 500 publicacions. Amb el professor hongarès l’epigrafia ha crescut en pro-tagonisme en el coneixement de Roma. És autor de diferents volums del Corpus Inscriptionum latinarum, on es recullen milers d’entrades i que estan, en gran part, a disposició de tothom a la xarxa. És autor del manual, molt difòs, Historia social romana.

En el discurs, Alföldy va manifestar que la seva pertinença a l’Institut d’Estudis Catalans i a la Reial Societat Arqueolò-gica Tarraconense són símbols de la seva vinculació a Catalunya i a Tarragona, res-pectivament.

L’antiga Tàrraco és l’indret més ric en ins-cripcions de l’Imperi romà occidental i en general de tot l’Imperi. Ciutat econò-micament activa, capital administrativa, rebia molts ciutadans estrangers les vides i circumstàncies dels quals han quedat reflectides en l’epigrafia. L’obra Inscripci-ones romanas de Tarragona, repertori de referència, recull 1.500 textos.

Géza Alföldy (Budapest, 1935) va estu-diar i es va doctorar (1959) a la Universi-

tat de Budapest. Va treballar al Museu i després va ser professor a l’Institut d’His-tòria Antiga de la ciutat. Posteriorment va emigrar a l’Alemanya de l’Est (1965), on es va desenvolupar la major part de la seva vida acadèmica i científica. Va exer-cir la docència a la Universitat de Bonn, a la Universitat del Ruhr a Bochum i a la Universitat de Heidelberg, entre altres centres.

També ha estat professor visitant de nombroses universitats i és membre d’acadèmies i societats científiques. És doctor honoris causa per set universi-tats, entre les quals hi ha la Universitat de Budapest, Pécs (Hongria), Lió III (França) i UAB, i ha rebut nombroses distincions a tot el món i també a Catalunya.

Eduardo mEnéndEz, invEstigador i antropòlEgL’acte d’investidura de l’il·lustre antro-pòleg argentí Eduardo Luis Menéndez Spina va tenir lloc el 21 de maig al Para-nimf del Rectorat, a Tarragona. El profes-sor Josep M. Comelles va fer la laudatio del doctorand, coescrita amb el professor Oriol Romaní, tots dos del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, promotor del nomenament.

Eduardo Menéndez (Buenos Aires, 1934) va estar acompanyat a la ceri-mònia, entre d’altres persones, per Vir-ginia García, directora del Centre de Investigacions i Estudis en Antropolo-gia Social (CIESAS) de Mèxic, punt de referència internacional de l’Antropolo-gia, on l’antropòleg ha desenvolupat la major part de la seva trajectòria acadè-mica, des de l’any 1976, en antropologia mèdica i cultura i ideologia. Prèviament a l’acte d’investidura, Virginia García i el rector, Francesc Xavier Grau, van signar la renovació i ampliació del conveni de col·laboració, que mantenen des de fa quinze anys el CIESAS i la URV.

El professor Comelles va destacar que la investidura del mestre de generacions de deixebles a Espanya, Itàlia i altres paï-sos, que s’han format en les seves teo-ries com a via alternativa a l’antropolo-gia anglosaxona, va rebre més de 150 missatges de suport. Des de fa 25 anys Eduardo Menéndez és professor con-vidat a la URV, actualment en el màs-ter oficial d’Antropologia Mèdica i Salut Internacional, i dirigeix diverses tesis del doctorat d’Antropologia. Sempre, va subratllar Josep M. Comelles, a la tarda té el despatx obert per atendre les con-

La URV investeix tres nous doctors honoris causa

e

géza aLföLdy, edUardo LUis menéndez i margaret geLLer


“From Catalonia to the universe”, la cien-tífica va voler oferir en el seu discurs un curt viatge pel cosmos des de la perspec-tiva d’artistes catalans, Joan Miró i Sal-vador Dalí, que en les seves obres han expressat la insignificància de l’ésser humà o la relativitat de la relació espai-temps. Margaret Geller va recordar que als anys vuitanta quan va fer els descobri-ments, les galàxies eren “puntets en unes plaques fotogràfiques” i que el tapís de l’Univers era uniforme, per un desig de simplicitat.

Durant el discurs va mostrar fragments dels seus vídeos divulgatius de l’estructura de l’Univers i va destacar els avenços tec-nològics generals que ha aportat l’astro-nomia, com el progrés en la imatge digital i el processament de grans quantitats de dades. Geller va concloure que és impor-tant que la humanitat es faci preguntes, però ho és encara més que les respongui.

El rector, Francesc Xavier Grau, va rea-firmar la voluntat de la URV de reconèi-xer la tasca de les dones científiques i de nomenar doctores honoris causa, tal com preveu el Pla d’igualtat. La tasca de Margaret Geller és un símbol del progrés de la societat.

La URV és la primera universitat de l’Estat que investeix doctora honoris causa una dona astrònoma, precisament en l’Any Internacional de l’Astronomia. Margaret Geller és la segona dona nomenada doc-tora honoris causa per la URV, després de la periodista Rosa M. Calaf.

sultes dels estudiants, de manera que fomenta el contacte càlid i personal.

Comelles va recordar quan els antropò-legs tarragonins van descobrir els estu-dis d’Eduardo Menéndez, que presen-taven una problemàtica similar entre la salut pública a Mèxic i la salut pública espanyola, abans i després de la transi-ció democràtica. Es va referir al cientí-fic social com el pal de paller de l’antro-pologia mèdica estatal destacant que ha ensenyat, entre moltes altres coses, a no creure en allò que sembla evident, quan s’estudia la realitat des del punt de vista antropològic.

Segons el padrí, el nou doctor honoris causa per la URV ha treballat i investigat des del CIESAS sempre amb el compro-mís ètic del Sud i per al Sud.

Eduardo Menéndez va dedicar el discurs a destacar autors d’antropologia mèdica del passat que han influït en la seva obra: investigadors que han fet aportaci-ons que han constituït fites, que actual-ment són plenament vigents i avui l’han impactat al llarg de la seva trajectòria. Va parlar dels autors que van teoritzar sobre les xarxes socials i els grups de suport, sobre els rituals socials, sobre les classes socials i l’adopció del pensament predo-minant en els processos salut-malaltia-atenció i de les relacions entre allò cultu-ral i allò biològic, en les persones.

El rector, Francesc Xavier Grau, va remar-car la vàlua del professorat de l’Àrea d’Antropologia de la Universitat, que

Eduardo Menéndez ha ajudat a divul-gar per Amèrica Llatina, i va destacar que aquesta ciència ajuda a integrar el saber en la societat.

margarEt gEllEr, ciEntíFica i astrònomaL’acte d’investidura de Margaret Geller com a doctora honoris causa va tenir lloc el 17 de juny al Paranimf de la URV. Margaret Geller (Itacha, Nova York, 1947) va estudiar Físiques a la Univer-sitat de Califòrnia a Berkeley i va ser la segona dona a aconseguir el docto-rat en Físiques a l’exclusiva universitat de Princenton. És catedràtica d’Astro-nomia a la Universitat de Harvard (estat de Massachusetts) des de 1997 i direc-tora científica de l’Observatori Astrofísic Smithsonian d’aquesta universitat des de 1991. És pionera en el mapatge tri-dimensional a gran escala de l’Univers, per comprendre l’estructura i la distribu-ció de les galàxies.

El professor Manel Sanromà, director de la càtedra de Ciència i Humanisme URV-Caixa Tarragona, en va ser el padrí i va presentar els seus mèrits. Com a astrò-nom ell mateix i membre del Claustre de la Universitat, va afirmar que se sentia orgullós de presentar Geller, que ha estat una figura científica cabdal que ha can-viat en els últims decennis la concepció que es tenia de l’Univers.

Als anys vuitanta, amb el seu col-laborador John Huchra i l’alumna Vale-rie de Lapparent, va fer la primera des-cripció a gran escala de les galàxies, que fins llavors es creia que es distribuïen de manera uniforme. Va descobrir enormes filaments i parets en l’espai com la deno-minada la Gran Muralla.

Manel Sanromà va descriure breument la història de l’astronomia i de la cièn-cia i la seva interrelació. Amb les teories de Charles Darwin, va remarcar, l’ésser humà ha deixat de ser el centre de l’Uni-vers per convertir-se en una part del tot.

No és fàcil, va afirmar el padrí, ser dona i ser científica, com ho demostra la histò-ria antiga i moderna de l’astronomia, de la qual formen part moltes dones a les quals no es va reconèixer la feina o van ser discriminades, com la mateixa astrofí-sica a Harvard.


l vicerector d’Innovació i Transfe-rència, Josep Anton Ferré, va pre-sentar al Claustre del 28 de maig

el Pla Estratègic de la Tercera Missió, sub-titulat “El coneixement al servei de la so-cietat”. Ordena i planifica la transferència de coneixement, en un sentit molt am-pli. S’hi analitza la configuració de la Uni-versitat com a motor de desenvolupament i d’augment d’oportunitats territorials, la relació especial amb el territori, on té dis-persos els campus, i la vocació regional in-equívoca de la URV.

En el Pla s’ha fet una diagnosi de la situa-ció actual, que inclou un estudi DAFO ela-borat per la comissió redactora i els agents externs implicats. La Universitat té actu-alment aules d’extensió cultural, el Cam-pus Extens per tot el territori i les Aules de la Gent Gran, el programa URV Ciuta-dana, el Centre de Formació Permanent de la Fundació URV, organitza la Universi-tat d’Estiu, funciona el Centre de Coope-ració al Desenvolupament URV Solidària i s’ha creat la càtedra de Ciència i Humanis-me. També s’ha previst l’oficina Tarragona, Regió del Coneixement, en col·laboració amb la Diputació de Tarragona.

La proposta estratègica, en la qual s’han integrat les aportacions rebudes de la co-munitat universitària, s’estructura al vol-tant de sis eixos: extensió cultural; eix social, de voluntariat i de cooperació al desenvolupament; internacionalització territorial; eix socioeconòmic i de gover-nança regional; de transferència de conei-

xement i de tecnologia, i eix transversal d’organització i recursos, per fer efectius els anteriors. Es tracta de desenvolupar en profunditat els objectius que es marquen en cada eix i fer més accions noves, que s’estableixen al document.

El text també inclou un estudi comparatiu de diversos entorns regionals i universita-ris. El Vicerectorat de Relacions Externes ha estat el responsable de la redacció.

pla Estratègic d’intErnacionalitzacióDe la seva banda, la vicerectora de Postgrau i Relacions Internacionals, Montserrat Duch, va presentar al Claus-tre el Pla Estratègic d’Internacionalitza-ció (PEI). Amb el lema “Obrint portes al món i al territori”, aquest text pretén tre-ballar per una universitat internacionalitza-da, des d’un fort arrelament a l’entorn. La Universitat és per definició universal, pe-rò no ho pot ser més del que ho siguin les persones que hi treballen i hi estudien. L’educació superior i la recerca estan cada cop més globalitzades i són més competi-tives, i en algunes regions s’han convertit en un component important del produc-te interior brut.

El PEI té quatre objectius. El primer, inter-nacionalitzar la Universitat i promoure la cultura d’internacionalització a la institu-ció, i entre les accions que es poden fer hi ha desenvolupar una marca internaci-onal per a la URV. El segon és incremen-tar la visibilitat internacional de la recerca a

la URV i establir indicadors per mesurar la qualitat de la internacionalització en els ei-xos prioritaris de recerca. Entre les accions assenyalades, hi ha incrementar el nombre d’estudiantat que fa un doctorat europeu. El tercer objectiu és internacionalitzar els programes docents, atraient alumnat in-ternacional i internacionalitzant l’alum-nat, PAS i PDI de la URV. Entre les accions, es proposa ampliar l’oferta de programes d’estiu en anglès i en castellà. El quart ob-jectiu és impulsar la tercera missió com a motor per a la internacionalització de la URV i del territori, i una de les accions és crear un programa de cooperació al des-envolupament per facilitar formació de màster oficial a estudiantat sense possi-bilitats.

El document té una validesa de cinc anys i s’hauria d’anar implantant en plans d’ac-tuació anuals. Una Comissió d’Interna-cionalització nomenada pel Consell de Govern en farà el seguiment.

urv solidàriaAl Claustre, la Comissió URV Solidària, en veu de la vicerectora de Comunitat Univer-sitària, Maria Bargalló, va presentar l’Infor-me anual i el pla de treball per al proper període. El Centre de Cooperació al desen-volupament URV Solidària treballa, any re-re any, en quatre àrees: sensibilització de la comunitat universitària i de la societat de l’entorn; formació i capacitació tècnica; programes i projectes de cooperació espe-cíficament universitària; projectes de co-operació amb ONGD, i accions diverses i nous programes.

D’entre les accions del pla de treball 2009-10, té prevista la quarta edició del curs Sa-lut i Desenvolupament, a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut; les III Jor-nades de Cooperació al Desenvolupa-ment, a les Terres de l’Ebre, i el projecte multidisciplinari “Desenvolupament de la protecció ambiental i enfortiment de les capacitats tècniques locals a l’Amazònia equatoriana”, en el qual participaran dife-rents departaments de la URV. També es farà el programa Universitat als Barris.

S’aprova el Pla Estratègic de la Tercera Missió

e

eL coneixement aL servei de La societat


15a Festa de l’Esport Universitari organitzada per L’oficina de L’esport

a festa que posa fi a les activitats esportives del curs 2008-09 es va celebrar el 20 de maig en dife-

rents punts de la Universitat i la ciutat de Tarragona.

En la lliga de futbol 7 l’equip campió va ser Los Pelusas, de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, i el subcam-pió, Aston Birra, de l’ETSE. En futbol sa-la va guanyar l’equip Game Over Konos, també de la Facultat de Ciències Econò-miques i Empresarials, i el subcampió, Ba-tis Batis Ja, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.

En el capítol d’entrega dels certificats de crèdits lliures, es van reconèixer els estudi-ants que van participar en els campionats estatals d’esports individuals. En judo Miguel Ángel Díaz va assolir la segona posició en la categoria de +100 kg, Ima-nol Rico va quedar tercer en la categoria de -73 kg i Sergio Valero, tercer en la ca-tegoria de -60 Kg, pel que fa al campio-nat espanyol que es va fer a Alacant. Es van distingir també els estudiants de na-tació, cros, karate, escacs, orientació, vò-lei platja, atletisme i triatló.

En esports d’equip, enguany la URV va participar als campionats d’Espanya, per primera vegada, amb una selecció feme-nina d’handbol entrenada per Alba No-gales. També hi va intervenir la selecció de voleibol, entrenada per Dídac Jiménez; de futbol sala, amb Jorge Labata, i de bàs-quet, amb David Martínez.

Pel que fa a categoria masculina, la se-lecció d’hoquei patins va guanyar els Campionats de Catalunya de Cambrils. També va participar als campionats esta-tals la selecció de futbol sala, amb l’en-trenador Fran Collado; la de bàsquet,

amb Sergio Lou, i la de futbol 11, amb Joan Ferrer.

Durant l’acte es van lliurar els certifi-cats de reconeixements de crèdits als jo-ves que han format part del Programa d’Esportistes d’Alt Nivell. Cofinançat pel Consell Superior d’Esports i pel Consell Social de la Universitat, té per objecte el reconeixement, econòmic i acadèmic de l’esforç que realitzen aquestes persones que són, a més, estudiants universitaris. En aquest curs van ser dotze, set noies i cinc nois. La festa va ser organitzada per l’Oficina de l’Esport.

L

campionats d’Espanya univErsitaris d’Escacs i vòlEi platja 2009L’estudiant José Carlos Ibarra, de la Universitat de Granada, va resultar el guanyador en la classificació indivi-dual d’escacs del Campionat d’Espa-nya, que es va fer al mes de maig a la Pineda (Vila-seca). Per equips, també va guanyar la Universitat de Granada. També es va disputar el Campionat d’Espanya Universitari de vòlei platja, en què es van proclamar campions els equips de la Universitat de Màlaga, tant en categoria femenina com en masculina. Aquest campionat va tenir lloc a la platja del Regueral (Cambrils).

Els guardons es van lliurar a les per-sones i equips guanyadors el 14 de maig. En total, hi van participar 300 joves. La URV, que va organitzar els campionats, competia en tots dos esports.

la urv guanya El campionat dE catalunya univErsitari d’hoquEi patins En els Campionats de Catalunya Univer-sitaris, disputats a Cambrils el 5 de març, els equips de la URV van quedar en pri-mer lloc en la competició d’hoquei patins mixt i en quart lloc en futbol 7 femení. Les fases finals de les dues competicions les va organitzar la URV.

Pel que fa a hoquei patins mixt, la final es va disputar entre la Universitat de Girona i la URV, que va guanyar per 5 a 2 i es va proclamar campiona. En tercer lloc va quedar la Universitat de Vic, que va gua-nyar la Pompeu Fabra per 9 a 8.

En futbol 7 femení va ser campiona la Universitat de Barcelona, que en la final va guanyar la Universitat de Girona per 4 a 2. En tercer lloc es va classificar la Univer-sitat de Lleida, que va guanyar per 7 a 1 la Rovira i Virgili.

campionat dE catalunya d’oriEntacióEl Campionat de Catalunya d’orienta-ció es va dur a terme el 14 de març a Prades. La UB va guanyar en les cate-gories femenina i masculina de corre-dors amb experiència, i la URV, en les dues categories de corredors debu-tants.

Pel que fa a la categoria UNI A el pri-mer va ser Biel Ràfols (UB), el segon, Jordi Ordeig (UOC), i el tercer, Mar-çal Serrallonga (UPC). En dones, la pri-mera va ser Ona Ràfols (UB), en segon lloc va quedar Anna Serrallonga (UPC) i en tercer, Carla Guillen (UAB).

En la categoria Uni B (debutants) de dones, va guanyar Elena Torres seguida de Marina Brull, totes dues de la URV. En Uni B homes va resultar guanyador Sergei Pogodin, també de la Universitat.


l rector, Francesc Xavier Grau, va presentar l’Informe anual 2009 en què es resumeix la política, les acti-

vitats i la gestió universitàries, realitzades en l’últim any. El curs 2008-09 ha estat clau en el disseny dels ensenyaments de grau que s’impartiran en el proper període acadèmic. El màxim responsable de la Uni-versitat va exposar una síntesi de tota l’ac-tivitat duta a terme per l’equip de govern i per la comunitat universitària.

En línies generals, l’any ha estat marcat per la crisi econòmica, amb conseqüèn-cies en el finançament públic català, que no compleix els compromisos de millora del finançament de les universitats i, per tant, de la URV. El procés d’adaptació a l’EEES ha determinat la major part de l’ac-tivitat, que ha culminat amb l’elabora-ció de les 27 titulacions de grau (25 noves i 2 implantades enguany) previstes per al curs 2009-10, i 7 nous màsters oficials també per al període vinent. Les dificultats administratives es van resolent i el procés segueix endavant gràcies a l’esforç de tot-hom, segons va explicar el rector.

El nombre d’estudiants nous de grau i postgrau ha augmentat i s’ha arribat a 3.441 persones, de manera que la pobla-ció global d’estudiants se situa en més de 12.000. La xifra de graduats va ser de

1.790 el curs 2007-08, menys que la mit-jana d’anys anteriors, que era de 2.004. S’estén la docència de la URV al Vendrell, on el curs vinent es podran estudiar els graus d’Educació Infantil i d’Infermeria.

El nombre d’alumnes estrangers ha aug-mentat en l’etapa de postgrau, en els màs-ters i doctorats. En formació permanent (postgraus propis) s’observa una disminu-ció de matrícula, per l’efecte de la implan-tació dels ensenyaments oficials adaptats a l’EEES. De 21 doctorats, 14 tenen la men-ció de qualitat. Ha millorat l’indicador de nombre de tesis doctorals llegides, que ha passat de 64 com a mitjana entre els anys 2003-07 a 79 el curs present.

A la Universitat hi ha enguany 1.422

professors investigadors (1.328 l’any anterior), que treballen en 122 grups de recerca (120 el curs passat). S’ha incrementat el nombre de projectes de recerca concedits, d’una mitjana de 65 en el període 2003-07 a 87 (10 euro-peus) en aquest curs, i ha augmentat la xifra de fons de recerca aconseguits en les convocatòries, d’una mitjana de 5,844 M€ entre 2003 i 2007 a 7,930 M€ en aquest curs. La Universitat ha destinat 2 M€ a programes propis de suport a la recerca, per impulsar-la tant quantitativament com qualitativament. Els contractes de transferència han aug-mentat (de 228, mitjana dels últims quatre anys, a 307 enguany), i també els recursos obtinguts, que han passat de 4,676 M€ a 6,346 M€.

El rector presenta l’Informe anual al Claustre

Membres del Consell Interuniversitari de Catalunya es van reunir al Parlament el 25 de març amb el president, Ernest Benach, representants dels grups i del Govern. La finalitat de la trobada era conèixer el posicionament del Parla-ment respecte al desplegament de l’espai europeu d’educació supe-rior (EEES), per complir un dels acords que es van subscriure en la Junta ple-nària del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) del 19 de març.

Fruit de la reunió, la totalitat dels grups parlamentaris van acordar presentar una resolució unitària a favor del des-plegament de l’espai europeu d’educa-ció superior, del diàleg, de la normali-tat acadèmica, del dret del professorat i de l’alumnat a poder assistir a classe, i de la necessitat de garantir un sistema de beques adequat i just amb els estudiants de les universitats catalanes que garan-teixi la igualtat d’oportunitats per l’accés a l’educació superior.

D’altra banda, els ministres europeus dels 47 països del procés de Bolonya es van reunir a Lovaina els dies 28 i 29 d’abril per avaluar els avenços aconseguits en l’edu-cació superior des de la Declaració de Bolonya i establir les prioritats per a l’espai europeu d’educació superior de la pro-pera dècada. Es pot consultar el document complet d’aquesta reunió a: http://www.urv.cat/media/upload//arxius/gabinet_comunica-cio/lovaina_abril09.pdf

repàs aL cUrs 2008-09

e

Suport al desplegament de l’espai europeu d’educació superior


La Universitat d’Estiu ofereix enguany 42 cursos

a 13a edició de la Universitat d’Estiu, que va començar el 29 de juny i finalitza el 27 de setem-

bre, és la més propera al territori de les que ha fet la URV, amb tretze seus dis-tribuïdes per tota la geografia del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Enguany s’ha incorporat Valls a l’oferta del Camp de Tarragona, que ha inclòs trenta cursos repartits en sis poblaci-ons diferents. A les Terres de l’Ebre hi ha set localitats que n’ofereixen, entre les quals són novetat Gandesa i Jesús, i una oferta total de 12 cursos.

Els 42 cursos organitzats abracen totes les àrees de coneixement i han permès als estudiants de la URV obtenir crèdits de lliure elecció dins el currículum acadè-mic. Però la Universitat d’Estiu està oberta a tothom, i aquells ciutadans interessats en aquests cursos i que no necessiten el reconeixement acadèmic de crèdits lliu-res han tingut un 25% de descompte en el preu de la matrícula. A més, els cursos

reben el reconeixement del Departament d’Educació de la Generalitat per a l’acre-ditació d’estadis (sexennis) de promoció als funcionaris de carrera docents no uni-versitaris.

Un tema singular de la Universitat d’Estiu d’enguany ha estat relacionat amb l’Any Internacional de l’Astronomia i amb l’Any de la Ciència i l’Humanisme de la URV. Es

tracta del curs Astronomia, arqueo-logia i cultura en el Mediterrani antic, que s’ha fet a Tarragona. La Universi-tat d’Estiu ha tornat a tractar temes com els drets humans, amb un curs ti-tulat Repressió i extermini. També ha estudiat els problemes de gènere en tres cursos: Imatge, cos i llenguatge, Dona i treball, i Violència de gènere, els dos primers a Tarragona i l’últim, a Valls. Ha analitzat la situació internaci-onal en cursos com Quin és el full de ruta actual de la Unió Europea i Situ-ació actual a l’Orient Mitjà: Líban i Pa-lestina.

Altres temes que s’hi han tractat estan re-lacionats amb l’esport, el periodisme, el canvi climàtic, la crisi econòmica, el ben-estar personal, la música, la dansa, la neurologia, la nanotecnologia, Internet, la informàtica, l’educació, l’energia, els transports, la comunicació, la multicultu-ralitat, el turisme, el paisatge, la infància, l’emprenedoria, les tradicions, els vins, la literatura, Picasso, etc.

L

13ª edició


Vot electrònic a les eleccions a Junta de Centre de l’ETSE

l 26 de març es van fer les elec-cions a la Junta de Centre de l’Escola Tècnica Superior d’En-

ginyeria, amb la novetat de poder votar a través d’Internet. La URV ha

estat la primera universitat de l’Es-tat espanyol en què el vot electrònic ha tingut ple valor legal. Un 47% dels votants es va decantar per aquesta opció.

En total es van triar 41 representants dels 50 escons que hi havia en joc. El cens està repartit en 13 circumscripci-ons, en les quals s’havien d’elegir 31 representants de professorat, 6 del per-sonal d’administració i serveis (PAS) i 13 d’alumnat. Finalment, nou escons, un de personal docent, un de PAS i set d’estudiants no es van poder votar per falta de candidatures.

La participació i la utilització del vot electrònic va variar segons els col·lectius. Així, la participació del professorat va ser del 51%, i un 47% dels qui van votar ho va fer a través d’Internet. En el cas del PAS, la participació va ser del 75% i dels qui van votat, un 89% ho va fer des d’un ordinador. Finalment, el col·lectiu que menys hi va participar va ser l’estu-diantil, amb un 3%. Dels estudiants que van votar, un 30% ho va fer a través de la xarxa informàtica.

eL 47% deLs votants va triar aqUesta opció

e

Els cErtiFicats digitals dE la urv, vàlids pEr FEr tràmits En línia a l’aEatL’Agència Estatal d’Administració Tri-butària (AEAT) admetrà els certificats digitals de persona física, emesos sota l’Entitat de Certificació de la Univer-sitat Rovira i Virgili (EC-URV), per rea-litzar tràmits i consultes en línia amb tota garantia al seu portal electrò-nic. El certificat digital de la URV es va poder utilitzar per la campanya actual Renda 2008.

L’AEAT admet com a vàlid el certificat d’identitat de signatura reconeguda de classe 1 amb càrrec (CPISR-1). Aquests documents funcionen amb dispositiu segur de creació de signa-tura electrònica. El CPISR-1 garanteix la identitat de la persona subscriptora i posseïdora de la clau privada d’iden-tificació i signatura, i permet la gene-ració de la signatura electrònica reco-neguda. Això vol dir que la signatura electrònica avançada, que es basa en

un certificat reconegut i s’ha generat utilitzant un dispositiu segur.

La signatura electrònica reconeguda, d’acord amb el que estableix l’article 3 de la Llei 59/2003, de 19 de desem-bre, s’equipara a la signatura escrita per efecte legal, sense necessitat de complir cap requisit addicional.

A la pàgina del Servei de Certifica-ció Digital de la URV (http://www.urv.cat/scd) es pot trobar tota la informa-ció per obtenir un certificat digital, els requisits tècnics necessaris utilitzar-lo i diferents manuals per fer servir els cer-tificats en alguns dels programaris que actualment s’utilitzen a la URV.

montsErrat duch, margarida aritzEta i joan m. thomàs, mEmBrEs dEl mEmorial dEmocràticEl Memorial Democràtic, entitat de la Generalitat per a la memòria històrica, ja s’ha dotat de la Junta de Govern.

Montserrat Duch n’és membre escollida pel Parlament i Margarida Aritzeta hi és com a membre del Govern. Joan Maria Thomàs forma part del Consell Assessor del Memorial.

La reunió constitutiva de la Junta de Govern del Memorial Democràtic es va celebrar el 10 de desembre passat. Creat per llei a l’octubre de 2007, el Memo-rial té com a objectiu desplegar les polí-tiques públiques del Govern adreçades a la recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica.

El director del Memorial és el catedrà-tic de Ciència Política de la UB Miquel Caminal, exprofessor de la URV, i la Junta la constitueixen 23 persones.

La Junta de Govern coordinarà les actu-acions del Memorial, aprovarà la for-malització de convenis de col·laboració de l’òrgan amb altres entitats i en pro-mourà la participació en consorcis i altres ens associatius.


El CESDA supera el procés d’avaluació institucional d’AQU Catalunya

bona preparació per aLs reptes Universitaris

l Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació està preparat per afrontar els reptes universitaris

dels propers anys. L’Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) va iniciar al setembre passat un procés d’avaluació dels centres adscrits de les universitats catalanes que volen impartir estudis de grau. Així, s’ha constatat la qualitat dels programes de formació, de la direcció i del govern del centre, l’adequació del personal docent i administratiu i la idoneïtat dels equipaments i recursos materials.

El CESDA, centre vinculat a la URV, forma professionals universitaris de l’aviació des d’octubre de 2001, i va

iniciar el procés d’adaptació als canvis de la comunitat universitària europea a partir de Bolonya.

La Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya i el Departament

d’Innovació, Universitats i Empresa han tingut en compte aquest procés i han aprovat els estudis oficials de la programació universitària dels propers anys, com és el cas del grau d’Aviació Comercial i Operacions Aèries.

e

El sEcrEtari d’Estat pEr a univErsitats, màrius ruBiralta, Es va rEunir a la urv L’aleshores secretari d’Estat per a Uni-versitats del Ministeri de Ciència i Inno-vació, Màrius Rubiralta, es va desplaçar el 16 de febrer a la URV per informar els membres del Consell de Govern sobre l’Estratègia Universitat 2015 per a les universitats espanyoles i per fer una breu visita als campus.

Rubiralta es va reunir amb el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, i va sig-nar en el llibre d’honor de la Universitat. Després va fer al campus Catalunya una sessió informativa amb els membres del Consell de Govern i altres convidats.

La sessió s’organitzava per informar sobre l’Estratègia Universitat 2015, un pacte social entre universitats, Govern central i comunitats autònomes per modernitzar la Universitat, que és una aposta del Ministeri de Ciència i Innova-ció, presidit per Cristina Garmendia.

La visita formava part d’un recorregut per les universitats espanyoles, per pre-sentar el pla 2015 i copsar l’estat actual i l’opinió d’aquestes institucions. A continuació es va desplaçar amb

cotxe al campus Sescelades i també va visitar les instal·lacions de Mas dels Frares de la Facultat d’Enologia, a Constantí.

la rEgió dEl conEixEmEnt, amB la ix nit EmprEsarial El 27 de març es va celebrar al Palau Firal i de Congressos de Tarragona la IX Nit Empresarial, organitzada per la Con-federació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), l’Ajuntament de Tarragona i la URV.

La celebració va donar enguany més par-ticipació a les empreses, en aquesta etapa marcada per una situació econòmica més que complicada. La Confederació va voler donar un missatge de confiança en el futur en aquest moment tan delicat.

En aquest sentit, les ponències van girar al voltant de la Regió del Coneixement. Els ponents van ser l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; el president de la Diputació de Tarragona i alcalde de Vila-seca, Josep Poblet; el president de l’AEQT, Anton Valero; el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, i el professor de l’Escola de Negocis IESE de la Universi-tat de Navarra Santiago Álvarez de Mon. Entre altres alcaldes, hi va ser present Lluís Miquel Pérez, alcalde de Reus.

sEssió soBrE modEls dE govErnança i El lliBrE Blanc dE la univErsitat dE catalunyaL’adaptació a l’EEES comporta un intens debat sobre el model de governança, qüestió que les universitats públiques de Catalunya van plantejar en el Llibre blanc de la Universitat de Catalunya. La sessió es van dur a terme l’11 de març al Rectorat de la URV, a Tarragona.

La primera sessió comptava amb les inter-vencions de Pello Salaburu, exrector de la Universitat del País Basc, que va exposar diferents sistemes de governança: el cen-treeuropeu, l’anglès i el dels EUA. Josep M. Vilalta, secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitat Públiques (ACUP), va tractar del sistema de governança que proposa el Llibre blanc de la Universitat de Catalunya. Va seguir un debat obert entre els participants, moderat pel catedrà-tic Antoni M. Jordà, degà de la Facultat de Ciències Jurídiques.

Hi van assistir membres de l’equip de direcció de la URV, responsables de cen-tres i departaments, i professorat i PAS. La segona sessió es va dedicar a la participa-ció de la societat en el govern de la Univer-sitat; la tercera, a l’organització acadèmica i la quarta, als models de gestió.


El Centre de Formació Permanent renova l’ISO 9001

l sistema de gestió del Centre de Formació Permanent (CFP) de la Fundació URV ha estat avaluat per

l’empresa TÜV Rheinland segons les nor-mes ISO 9001:2000. L’empresa auditora ha emès un certificat positiu del sistema de gestió del Centre de Formació Perma-nent, de manera que renova la certificació que va obtenir el 2005. El CFP ha tingut 4.890 estudiants en 181 cursos durant l’any 2007.

Les conclusions asseguren que “s’ha pogut evidenciar que la preparació i l’oferta de cursos és exhaustiva i acurada, de manera que el catàleg ofert té un nivell qualita-tiu molt elevat. Els mitjans de què dispo-sen són especialment bons, així com el pro-fessorat. Els mitjans per gestionar el sistema de qualitat han millorat notablement amb la incorporació del nou programari de ges-tió documental. La implicació de tot el per-sonal entrevistat ha demostrat una per-

fecta vinculació de tothom amb el sistema de gestió de la qualitat. Cal destacar també positivament la clara, útil i exhaustiva meto-dologia d’avaluació dels cursos i la metodo-logia de disseny, desenvolupament i prepa-ració dels cursos”.

La directora del CFP de la Fundació URV és Charo Romano. El CFP va renovar l’any 2007 l’acreditació del sistema de gestió de la qua-litat, segons la norma ISO 9001:2000.

e

certificat positiU deL sistema de gestió

Fòrum dE l’ocupació 2009El Fòrum de l’Ocupació és una fira d’em-preses i entitats, organitzada per la URV, per facilitar la inserció laboral de l’alum-nat. Enguany es va arribar a la cinquena edició de Tarragona, al campus Sescela-des, en sessions de matí i de tarda, els dies 21 i 22 d’abril. També s’hi va instal·lar l’Es-pai Troba Feina, Recursos per a l’Ocupa-ció i la Formació, organitzada per l’Ajun-tament de Tarragona. Però la novetat d’enguany era que dies abans, l’1 d’abril, s’havia fet la primera sessió d’aquesta fira a Reus, al campus Bellissens.El Fòrum es va adreçar a estudiants i antics alumnes de la URV i esdevé el punt de tro-bada més important entre els universitaris i els ocupadors de l’entorn. Tant l’alumnat com les persones que ja han finalitzat els estudis tenen l’ocasió de rebre informació de primera mà dels responsables de recur-sos humans i obtenir respostes per a tots els dubtes sobre el seu futur laboral. Enguany el certamen va tenir una signifi-cació especial pel context de crisi en què es feia. Malgrat això i la depressió que viu el mercat de treball, les empreses van demostrar que tenen un alt interès a parti-cipar-hi i hi va haver un bon nombre d’es-tands: 24 a Tarragona i 14 a Reus.

28 EmprEsEs optEn a construir El campus tErrEs dE l’EBrE El termini de presentació d’ofertes per construir el campus Terres de l’Ebre de la URV es va tancar el 8 de maig passat. Al concurs s’hi van presentar 28 empre-ses i grups d’empreses. Hi ha les prin-

cipals constructores d’arreu de l’Es-tat, de Catalunya i de les comarques de Tarragona.

El concurs va despertar molt d’interès entre les constructores i s’hi van presen-tar empreses i unions temporals d’empre-ses (UTE) amb seu principal a Barcelona, Girona, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, i també de la resta de l’Estat, la majoria amb seu principal a Madrid, a més de Galícia, Andalusia o el País Valencià.

El pressupost de licitació del campus Ter-res de l’Ebre és de poc menys d’onze mili-ons d’euros. El termini d’execució és de 22 mesos a partir de la signatura del contracte.

la ii sEtmana pEr la igualtat, dEl 2 a l’11 dE març a la urvLa Setmana per la Igualtat: “Homes i dones en la ciència i el coneixement”, es va fer del 2 a l’11 de març als campus Ses-celades, Catalunya i Bellissens, amb l’ob-jectiu de posar en relleu les aportacions de les dones al coneixement científic i als avenços tècnics. A través de conferències, presentacions, tallers i exposicions, es va donar a conèixer la situació actual de les dones en les organitzacions productores de coneixement i de ciència, universitats i centres de recerca. També es van revisar les garanties de funcionament coeducador de les institucions educatives, aprofundint en les iniciatives polítiques i científiques que hi ha en el marc universitari per corre-gir les desigualtats existents. Finalment, es van identificar com són les relacions entre

els gèneres, entre els homes i les dones en les societats contemporànies.

Els ponents van ser professores i profes-sors universitaris, professionals en exercici o persones amb responsabilitat política. A més de les conferències, es va presentar l’Institut d’Estudis de les Dones i el Gènere (IeDG) de Catalunya, el màster interuni-versitari en Estudis de les Dones, Gènere i Ciutadania, i la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats de la Generalitat.

També es va inaugurar l’exposició “Resis-tents i deportades”, la mostra bibliogràfica “Veus de la igualtat”, l’exposició “Dones grans, grans dones”, i la mostra “Dones d’empresa”. A més, es va presentar l’Any 2009 de la Ciència, Humanisme i Astro-nomia a la URV i el calendari “Astrònomes que van fer història”.


Se celebren vint-i-cinc anys d’Infermeria a Tortosa

a celebració dels 25 anys de l’Escola Università-ria d’Infermeria Verge de

la Cinta es va fer el 29 de maig passat al restaurant Julivert de Tortosa. Francesc Xavier Grau, rec-tor de la URV, va inaugurar l’acte, que va comptar amb la inter-venció de Sara Romaguera, sots-directora del campus Terres de l’Ebre, que va fer un resum histò-ria dels 25 anys de l’Escola. Rosa M. Blasco, delegada de la UB 1983-1992, i M. Carme Nogués, delegada de la URV 1992-2005 també hi van participar.

La directora de l’Escola Università-ria d’Infermeria de la URV, Carme Vives, va presentar el ponent Federico Mayor Zara-goza, president de la Fundació Cultura de Pau, que va pronunciar la conferència “La salut, la gran prioritat. Paper essencial dels serveis d’infermeria”. També hi va interve-nir Àngel Cunillera, president del Consell Social, que va atorgar el premi a l’Hospi-tal de Tortosa Verge de la Cinta, per haver

contribuït com a empresa col·laboradora en la formació dels professionals de la infermeria en els últims decennis.

Entre altres, també van fer parlaments Marisa Jiménez, directora Estratègica de Cures d’Infermeria i vicepresidenta pri-mera del Consell de la Professió d’Infer-meria del Departament de Salut de la

Generalitat; Josep Monclús, director dels Serveis Territorials d’Innovació, Universi-tats i Empresa de la Generalitat, i Ferran Bel, alcalde de Tortosa.

Amb motiu d’aquest esdeveniment, es va crear l’Associació d’Antics Alumnes i Amics de l’Escola d’Infermeria de Tortosa (URV Campus Terres de l’Ebre).

L

proFEssorat i alumnat dE la univErsitat dE marBurg visitEn la urvUna delegació de Geografia de la Uni-versitat alemanya de Marburg va visi-tar el 30 de març la URV, en una tro-bada amb professorat i alumnat d’aquesta àrea. Van tractar conjunta-ment temes relacionats amb els plans d’estudis, sortides professionals, i pro-blemàtiques urbanístiques i territorials comparades.

La delegació alemanya estava encap-çalada pels professors Günter Mertins i Michaela Paal. Günter Mertins és un reconegut especialista alemany sobre problemàtiques urbanes i d’ordenació del territori a Amèrica Llatina.

També es van visitar alguns indrets característics de la ciutat de Tarragona, per poder explicar als visi-

tants les funcions urbanes i les impli-cacions en la morfologia i estructura de la ciutat.

la Fundació topromi digitalitza El 2009 El Fons vidal-campany dE la urvEls treballadors discapacitats de la Fundació Topromi, de l’Obra Social de Caixa Tarragona, han començat la tasca de digitalitzar part del fons bibli-ogràfic dels escriptors Jaume Vidal i Maria Aurèlia Capmany. Es va cedir a la Biblioteca de la Facultat de Lletres l’any 1991 i es va acordar la digitalit-zació de part d’aquest fons a través d’un conveni amb la URV.

El llegat Vidal-Capmany està format per l’arxiu i el fons bibliogràfic que va ser llegat a la Facultat de Filoso-fia i Lletres de Tarragona, per com-

plir les disposicions testamentàries de tots dos autors. Al Centre Espe-cial de Treball de la Fundació, ubicat al barri tarragoní de Bonavista, esca-negen manuscrits, cartes, fotografies i altres documents. Els treballadors dis-capacitats han seguit un programa de formació professional en gestió infor-màtica i escaneig. Per digitalitzar tot aquest material, s’ha elaborat un pro-tocol especialitzat d’escaneig i docu-mentalització, en què s’ha donat importància especial als processos de seguretat, manipulació i exposició dels documents.

L’arxiu personal de l’escriptora, dona polifacètica i compromesa, i del pro-fessor de literatura i crítica literària de la URV podrà ser consultat pel públic en general des del web de la Univer-sitat, a l’apartat de la Biblioteca de la Facultat de Lletres.

aniversari de L’escoLa Universitària d’infermeria verge de La cinta


Marià Casas dóna una escultura d’Antoni Rovira i Virgili

Marià Casas, professor de l’ETSE i artista, va donar una nova obra a la URV. Es tracta d’una escultura que ha titulat “Home-natge a Antoni Rovira i Virgili”. Els mate-rials utilitzats són l’acer inoxidable i DM. L’acte de donació es va fer el dijous 5 de febrer al Rectorat.

Les mides de la peça són 198 x 50 x 30 cm. Sota el bust es reprodueix una frase d’Antoni Rovira i Virgili (Tarragona 1882-Perpinyà 1949), que va ser escriptor, histo-riador i polític, president del Parlament de Catalunya a l’exili (Perpinyà 1940-1949): “Somnio en la més gran Catalunya”.

L’obra la va rebre Francesc Xavier Grau, rector de la URV, de mans de Marià Casas. L’artista va ser cocomissari de l’exposició del fons d’art de la URV i ja havia donat obres seves a la institució.

professor de L’etse i artista

la urv, al FEstival intErnacional dE cinEma i patrimoni dE múrciaDel 31 de maig al 6 de juny es va fer el Fes-tival Internacional de Cinema i Patrimoni, centrat en la recuperació del patrimoni artístic, històric i cinematogràfic, a través de llargmetratges i curtmetratges. El van organitzar i patrocinar Regió de Múrcia, Cooltura. Murcia Cultural, Capital Creativo i la Filmoteca Regional Francisco Rabal.

Entre els vuit curtmetratges seleccionats, hi havia Las miradas de Mir, dirigit per José Carlos Suárez i Pedro Nogales, del Departa-ment d’Història i Història de l’Art, que fan docència sobre cinema. Dura 18 minuts i es va crear per l’exposició antològica sobre el pintor català Joaquim Mir (1870-1940), que és considerat el màxim exponent del postmodernisme i va renovar el gènere paisatgístic a finals del segle XIX. La mos-tra es va poder visitar entre febrer i abril al Caixa Fòrum de Barcelona i actualment es troba a Bilbao.

l’icac, amB tàrraco vivaL’Institut Català d’Arqueologia Clàssica va organitzar, dins les Jornades internacionals

de divulgació històrica Tàrraco Viva, el II Cicle de Documentals Arqueològics, que es va fer del 27 al 29 de maig. En total es van projectar onze obres, i alguns d’aquests documentals s’havien presentat a les dar-reres edicions del Festival Internacional de Cinema Arqueològic de Bidasoa.

El cicle va comptar amb la col·laboració del Museu d’Història de Tarragona i el Museu Romà d’Oiasso (Irun).

9a mostra transvErsal intErunivErsitària dE tEatrE, a la urvLa 9a Mostra Transversal Interuniversità-ria de Teatre, organitzada per la URV els dies 18 i 19 de maig, va tenir lloc a l’Aula Magna del campus Catalunya i al Teatre El Magatzem. Les aules de teatre de la Uni-versitat de Girona, de Lleida, de Vic i de la URV van posar en escena cadascuna una obra.

El projecte va permetre el conreu del teatre com a eina de comunicació i reflexió al voltant de la quotidianitat, i també l’intercanvi d’experiències, amb la premissa que les aules universitàries de

teatre esdevenen una eina important per a la formació de l’estudiant.

La coordinació general de la 9a Mostra Transversal Interuniversitària de Teatre va anar a càrrec de Joan Pascual, director de l’Aula de Teatre de la URV; la coordinació tècnica va ser de Ramon Civit i hi van col-laborar Victòria Cardona i Cinta Olivé, del Servei de Gestió de l’Extensió Universitària (SEGEU) de la URV.

lEctura multicultural dE poEmEs, pEr sant jordiEn el marc de la celebració de la Diada de Sant Jordi a la URV, el 23 d’abril es va fer una lectura multicultural de poe-mes d’amor a la sala de graus del campus Catalunya. Primer de tot es va explicar la llegenda de Sant Jordi als alumnes de fora de la URV, i després els alumnes xinesos que estudiaven a la Universitat van explicar la festa de la primavera que se celebra al seu país per les mateixes dates.

La lectura, que es fa cada any, estava orga-nitzada pel Servei Lingüístic, i hi van partici-par l’alumnat de català i espanyol de dife-rents nacionalitats que estudia a la URV.

29 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / publicacions

mb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi, el 23 d’abril es va presentar al

Centre de Lectura de Reus el llibre Deu poemes universals, de Publici-ons URV. La presentació va anar a càrrec de Mònica Batet, tècnica del Servei Lingüístic de la URV.

Es tracta del primer llibre editat a la Universitat en format electrònic i també en paper. Recull la lectura de poemes per Sant Jordi en les llen-gües d’origen dels estudiants d’in-tercanvi. L’èxit que ha tingut aquesta activitat, així com la possibilitat d’am-pliar-ne l’abast, ha portat a publicar d’aquesta obra.

La portada del llibre reprodueix l’obra 1616 de l’escultor Joaquim Espuny. Els autors presents a l’anto-logia poètica són Arthur Rimbaud, Yunus Emre, Mihai Eminescu, Edgar Allan Poe, Jaroslav Vrchlicky, Guit-

tone d’Arezzo, Rainer Maria Rilke, Olavo Bilac, Rubén Darío i Joan Sal-vat-Papasseit. El recull, que està en deu llengües diferents amb la traducció al

català, és una mostra del multilin-güisme present a la societat i, molt especialment, a la Universitat. A través d’aquests textos, mitjançant la universalitat del llenguatge poè-tic, es vol posar a l’abast de tothom els poemes d’amor de segles i lite-ratures diferents. Amb aquesta ini-ciativa es fan partícips de la diada de Sant Jordi les persones que fan una estada a la URV provinents d’altres països i alhora s’acosta la realitat lingüística de les aules uni-versitàries a la societat. Al final del volum es troba una selecció de les novetats editorials de Publicacions URV.

El llibre s’ha distribuït de manera gratuïta a la Universitat (bibliote-ques) i en diferents punts del terri-

tori (centres de secundària i llibreries) i està a disposició de tothom qui el vul-gui en format electrònic a http://www.urv.cat/publicacions.

publicacions

A

La URV edita el llibre Deu poemes universals

CelebraCió de Sant Jordi 2009

surt al mercat un llibre sobre el comportament absentistaEl professor de Psicologia Jordi Tous és l’autor del llibre El comportami-ento absentista y sus repercusiones en la calidad de vida y la calidad del ser-vicio en el sector hotelero, publicat per l’editorial d’Oviedo Septem Edici-ones, en la col·lecció Septem Univer-sitas. És la primera edició de l’estudi sobre l’absentisme laboral realitzat als hotels de la costa de les comarques de Tarragona.

Jordi Tous és investigador del Cen-tre de Recerca en Avaluació i Mesura de la Conducta (CRAMC) i director del màster en Direcció i Gestió de Recur-sos Humans de la URV. La publicació inclou els apartats següents: compor-tament absentista al treball, anàlisi i avaluació de la conducta absentista, el nostre treball de camp, i resultats i

intervenció psicosocial sobre la con-ducta absentista.

es publica l’index of catalan folktalesL’Index of Catalan Folktales, dels pro-fessors del Departament de Filologia Catalana Carme Oriol i Josep M. Pujol, ha estat publicat dins la col·lecció Fol-klore Fellows Communications de l’Academia Scientiarum Fennica. El lli-bre és un catàleg que inclou tots els reculls rondallístics formats a partir de la recol·lecció de testimonis orals i refe-rits al domini lingüístic català publicats en forma de llibre des de 1853 fins a finals de 2007(http://www.folklorefellows.fi/comm/rec/recentffc294.html).

L’obra és una nova edició, ampliada i revisada, de l’Índex tipològic de la ron-dalla catalana (2003). Aquesta nova versió en anglès es pot adquirir a la

Bookstore Tiedekirja, Kirkkokatu 14, 00170 Hèlsinki (Finlàndia), a través del formulari de la web http://www.folklo-refellows.fi/comm/tilaus-fax.html, o per correu electrònic [email protected].

30 gent de casa / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

gent de casa

recepció a les dues primeres doctores del campus de les terres de l’ebre Mar Lleixà i Cinta Espuny van ser les pri-meres persones a llegir una tesi doctoral al campus Terres de l’Ebre, i així hi van començat les activitats acadèmiques de postgrau. L’Ajuntament de Tortosa els va organitzar un homenatge el 4 de febrer per celebrar el creixement acadèmic del campus, en el procés iniciat d’ampliar i completar les activitats universitàries.

L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va obse-quiar les dues doctores amb un exem-

plar del llibre Tortosa. El patrimoni, de Jacobo Vidal, Albert Curto i Enric

Querol, i un punt de llibre amb una cucafera de plata.

osep Domingo i Benjamí Íñi-guez, els dos professors de l’Es-cola Tècnica Superior d’Engi-

nyeria, van ser premiats pel programa Acadèmia de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA).

L’objectiu del programa ICREA Acadè-mia és motivar i retenir el professorat docent universitari amb una excel·lent carrera investigadora. Està destinat exclusivament al professorat universi-tari que fa recerca a la universitat (en departaments o en instituts propis) i, especialment, al que es troba en fase plenament activa i d’expansió de la seva activitat investigadora. En defi-nitiva, premia l’excel·lència investiga-dora, la capacitat de lideratge i contri-bueix a retenir talent investigador dins del sistema universitari de Catalunya.

Dos professors, premiats pel programa ICREA Acadèmia

Josep Domingo i BenJamí íñiguez reBen el guarDó

El conseller Josep Huguet va fer entrega dels premis del programa ICREA a Josep Domingo (a dalt) i Benjamí Íñiquez (a baix)

J

31 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / gent de casa

lga Sánchez, alumna d’En-ginyeria Química, va rebre el 3 de juny el 31è premi Dow

2009. El jurat va valorar l’alt nivell de la seva jove trajectòria, així com la dels finalistes, Robert Brunet i David Cor-nadó. El premi consisteix en 10.000 € per fer realitat el seu projecte de des-envolupament personal.

El lliurament es va fer el 3 de juny pas-sat al Rectorat i va reunir el president i director general de Dow Chemical Ibé-rica, Anton Valero; el rector de la Uni-versitat, Francesc Xavier Grau; el pre-sident del Consell Social de la URV, Àngel Cunillera; el director de l’Escola Superior d’Enginyeria Química, Ricard García, així com familiars i alumnes i altres convidats a l’acte.

Olga Sánchez va rebre el premi pel projecte de desenvolupament perso-nal per participar en el “Young Talen-ted Program” (YTP) a l’IESE. Els estu-diants que entren en el procés de selecció per a l’YTP són presentats a una sèrie d’empreses col·laboradores i, si la persona és seleccionada per una d’aquestes companyies, l’IESE l’ad-met automàticament al programa YTP. Aleshores, l’estudiant assisteix a uns seminaris a l’IESE i treballa dos anys a l’empresa que l’ha contractat. Després d’haver guanyat experiència durant aquest temps, aquesta persona rea-litza un MBA a temps complet a l’IESE (Barcelona) i posteriorment retorna a

l’empresa per aplicar els coneixements adquirits.

El premi Dow 2009 va comptar amb dos finalistes, Robert Brunet i David Cornadó, que segons el jurat reunien també molts mèrits.

nou conveni entre dow i etseQL’acte de lliurament del premi va aco-llir també la signatura d’un nou con-veni de col·laboració entre Dow i ETSEQ, que van firmar Anton Valero i Francesc Xavier Grau. Per un perí-ode de dos anys, i prorrogable de manera anual, ambdues entitats es comprometen a intercanviar i com-partir espais i coneixements. L’acord

permetrà potenciar el nivell profes-sional i acadèmic d’uns i altres, així com dels estudiants d’ETSEQ, als quals va destinat aquest acord de col·laboració.

El conveni engloba, entre altres aspec-tes, la col·laboració en matèries de pràctiques a la empresa, la difusió entre els alumnes de l’ETSEQ de les beques i estades acadèmiques que Dow organitzi, el manteniment del premi Dow, la col·laboració en la for-mació dels estudiants i la inserció laboral per mitjà del fòrum d’empre-ses i la borsa de treball de la URV, o la disposició mútua d’instal·lacions i fons documentals.

L’alumna Olga Sánchez rep el premi DOW 2009

O

TreBallarà Dos anys a l’empresa

magí sunyer guanya el premi de novel·la roc boronatEl professor de la URV Magí Sunyer va rebre el premi Roc Boronat per la novel·la Jim. El guardó es va lliu-rar l’1 d’abril a l’Auditori ONCE de Barcelona. L’obra continua la història del clàssic d’aventures L’illa del tresor, de Robert L. Stevenson. Aquesta era l’onzena edició dels premis Roc Boro-

nat, convocats per l’ONCE, que tenen tres categories: la general, dotada amb 6.000 euros (que ha guanyat Sunyer), i dues per a escriptors cecs i deficients visuals, un apartat de conte, dotat amb 900 euros, i un de poesia, dotat amb 600 euros.

El relat de Magí Sunyer, que serà publicat per Edicions Proa, “és un drama sobre la complexitat de les

motivacions humanes, una reflexió ètica sobre l’estranyesa de la realitat”, segons els responsables del premi.

L’autor presenta un Jim Haw-kins (protagonista de L’illa del tre-sor) que, bandejant la sort i protec-ció dels tutors, malgasta els diners en una vida obscura i turbulenta. El jove haurà de prendre una decisió impor-tant si vol redreçar la seva vida.

32 gent de casa / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

albert mas, membre de l’agència espanyola de seguretat alimentària i nutrició El professor de la URV Albert Mas forma part del Comitè Científic de l’Agèn-cia Espanyola de Seguretat Alimentà-ria i Nutrició, per un període de dos anys renovable. El Comitè el constitueixen 20 experts de nou àrees vinculades amb la seguretat dels aliments i s’encarreguen de coordinar els grups d’experts que ava-luen els riscos alimentaris i fan els dictà-mens de l’Agència. Albert Mas és des del 2002 catedràtic de Nutrició i Bromatolo-gia, amb docència a la Facultat d’Enolo-gia. Doctor en Biologia per la UB, és mem-bre del grup de recerca en Biotecnologia Enològica de la URV i està especialitzat en els processos de fermentació dels vins, la bioquímica i la microbiologia, i les tecnolo-gies aplicables.

tamar gonzález, millor expedient acadèmic d’et telecomunicacions en telemàtica 2007-08L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria va lliurar el 16 de març a la sala de graus el Premi al millor expedient acadèmic d’En-ginyeria Tècnica de Telecomunicacions en Telemàtica 2007-08, que va recaure en l’alumne Tamar González.

Es tracta de la segona edició del premi. La del curs 2007-08 és la tercera promo-

ció de l’ensenyament, formada per 19 joves titulats. El jove Tamar González va rebre un premi en metàl·lic de 300€, un diploma i un trofeu recordatori en reco-neixement del seu esforç i dedicació. L’acte estava patrocinat pel Col·legi Oficial d’En-ginyers Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya.

teresa soler, estudiant guanyadora del ix premi Jaume ciurana d’enologia

L’acte de lliurament del premi Jaume Ciurana, que concedeixen la Facul-tat d’Enologia i la consultoria vitivinícola Rius i Rius, va tenir lloc a l’Aula Magna del centre el 16 d’abril. La guanyadora va ser Teresa Soler, que va rebre un premi en metàl·lic de 3.000 €. El jurat va valo-rar l’expedient acadèmic ponderat de l’es-tudiant, el currículum i un informe de la Comissió Acadèmica del centre.

El premi d’Enologia Jaume Ciurana pre-tén fomentar l’estudi, aprofundiment, recerca i coneixement de les disciplines

pròpies de la Facultat d’Enologia i, alhora, reconèixer la figura de Jaume Ciurana, un dels grans enòlegs del país i primer direc-tor de l’INCAVI.

carmen claver obté una càtedra de recerca pierre-de-Fermat de l’enciaset de tolosaLa professora de la Facultat de Química i directora científica del Centre Tecno-lògic de la Química de Catalunya, Car-men Claver, ha obtingut una càtedra de recerca Pierre-de-Fermat a l’Escola Naci-onal Superior d’Enginyers en Arts Quími-ques i Tecnològiques de la capital univer-sitària francesa.

Claver treballarà a França amb un equip de recerca dedicat a desenvolupar nous processos químics respectuosos amb el medi ambient. Les càtedres Pierre-de-Fermat estan finançades per la regió del Migdia-Pirineus amb l’objectiu d’aco-llir investigadors estrangers d’alt nivell als instituts de recerca superior de la regió. Les càtedres estan presidides pel profes-sor honorari de la Universitat de Ginebra Stuart Edelstein.

Com a directora científica del CTQ de Catalunya, ubicat al Parc Científic i Tecno-lògic de Tarragona del campus Sescelades, la investigadora fa de pont entre els grups de recerca de la URV i el conjunt del Cen-tre Tecnològic.

a Distinció M. Antònia Ferrer, per la defensa dels drets de les dones, es va concedir enguany a Berta Ramos,

periodista al Gabinet de Comunicació i Relacions Externes de la URV, pel compro-mís amb els drets de les dones en la seva trajectòria personal i professional. Aquest guardó, que atorga anualment l’Observa-tori de la Igualtat, es va lliurar l’11 de març a l’Aula Magna del campus Catalunya, com a cloenda de la II Setmana de la Igualtat.

A l’acte hi van ser presents M. Antònia Fer-rer, professora d’Història de la URV que

dóna nom a la dis-tinció; Marta Selva, presidenta de l’Ins-titut Català de les Dones; Montserrat Duch, vicerectora de Relacions Inter-nacionals i pre-sidenta del jurat d’enguany, i Inma Pastor, directora de l’Observatori de la Igualtat i secretària del jurat.

La periodista Berta Ramos rep la Distinció M. Antònia FerrerL

el guarDó l’aTorga l’oBservaTori De la igualTaT

33 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / gent de casa

l catedràtic de Psicologia de la URV, Estanis Pastor, que actu-alment és professor emèrit de

la URV, ha estat guardonat amb el V Premi Ramon Bayés i Sopena. Es tracta d’un reconeixement a la seva trajectò-ria professional i es va concedir en el marc del Congrés de la Societat Cata-lanobalear de Psicologia, que es va fer els dies 24 i 25 d’abril a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa.

Josep Deví, president de la Societat Catalanobalear de Psicologia, va entre-gar el premi a Pastor, catedràtic de Psi-cologia Evolutiva i de l’Educació des del 1988 (UB). L’any 1971 va iniciar la docència universitària a Tarragona, a l’Escola Universitària de Formació del Professorat.

Llicenciat en Pedagogia per la UB i en Psicologia a la Universitat de València, és doctor per la UB (1976). En recerca s’ha dedicat a la psicologia del desen-volupament i a la psicologia de l’edu-cació. Actualment és coordinador del

grup de recerca INTEREVA i ha estat investigador prin-cipal o ha partici-par en deu projec-tes competitius i en un projecte interna-cional amb el CNRS i la Universitat René Descartes (París V). És autor de nou lli-bres i 43 articles en revistes especialit-zades.

En gestió ha ocu-pat nombrosos càrrecs a la Univer-sitat. Abans de la creació de la URV, va ser vicedirec-tor de la Delega-ció a la ciutat de la UB (1978) i va tenir diferents respon-sabilitats en les tasques de consolida-ció de la Psicologia als centres univer-

sitaris de Tarragona. Ha estat secretari general de la URV en diferents etapes i vicerector de Projecció Exterior.

Estanis Pastor rep el V Premi Ramon Bayés i Sopena

premi a una comunicació oral de la unitat de cirurgia de la urvL’equip dirigit per Daniel del Castillo ha obtingut un premi a la millor comunicació oral al XI Congrés de Cirurgia de l’Obesitat, que va tenir lloc a Màlaga de l’1 al 3 d’abril. L’any passat la Unitat de Cirurgia va ser també premiada. L’equip va exposar el seu treball “Estandarización experimental de la técnica de exclusión duodenal en animales obesos y su aplicabilidad en el campo de regulación de la ingesta”.

Es tracta d’una comunicació científica per estandarditzar l’experimentació amb animals d’una de les noves tècniques de cirurgia de l’obesitat, l’exclusió duodenal, amb la finalitat de

determinar els efectes metabòlics i hormonals de l’operació. La comunicació exposava el model experimental en rates amb la tècnica d’exclusió duodenal per barrera física, per poder fer estudis comparatius amb altres tècniques.

El treball pertany a la Unitat de Cirurgia de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus, dirigida pel Daniel del Castillo. El autors són: Fàtima Sabench, Mercè Hernández, Arantxa Cabrera, Santiago Blanco, Antonio Sánchez Marín, Alejandro Rossini, Margarita Vives i el mateix director.

L’any passat també van rebre el premi a la millor comunicació científica en el Congrés de Cirurgia de l’Obesitat que es va fer a l’abril a Barcelona.

la urv sorteJa diversos ipods entre els alumnesLaia Blanch, estudiant d’ET Agrícola en Indústries Agràries i Alimentàries; Elena Roca, de Biotecnologia; Misericòrdia González, de Psicologia; Maria Teresa Cortijos, d’Infermeria, i Adrián Pastor, d’ETI especialitat en Química Industrial, han estat els alumnes guanyadors de l’iPod sortejat per la Universitat.

Laia Blanch va participar en una enquesta de satisfacció per a estudiants de primer curs que s’incorporen a la Universitat; Misericòrdia González i Maria Teresa Cortijos van respondre a un qüestionari lingüístic i Adrián Pastor va participar en el qüestionari sobre docència per a alumnes de segon a cinquè curs.

E

CaTeDràTiC De psiCologia De la urv

34 EL PERSONATGE / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA

demostren. La tercera universitat de l’Estat. Això és molt important. D’una delegació de la Universitat de Barcelona a una univer·sitat pròpia… És molt diferent. Ara tenim una universitat capdavantera, i és una gran evolució. La URV és imprescindible. És un element més de la societat, una referèn·cia. Per redactar Pla Estratègic del Camp de Tarragona es va confiar en la Universi·tat, i s’ha aconseguit un document excel·lent. Vejam si els polítics som capaços de tirar endavant el que s’hi proposa. Per això l’Ajuntament de Reus va encarregar el seu primer Pla Estratègic 1999 a la Universitat i fa poc li hem encarregat un de nou. La URV s’ha fet imprescindible en el seu rol social.

Creu que el territori és conscient del que es pot fer amb la URV?No prou, no ens enganyem. Vejam, l’acre·ditació de la Universitat està molt per damunt de la dels sectors econòmics. A banda de molt comptades excepcions, no hi ha consciència territorial. I això que ano·menem el Camp de Tarragona, una part

Quins records conserva del seu pas per la Universitat?És una experiència que voldria fer exten·siva a tots els ciutadans. El fet de viure la universitat és tan important com el de tenir un títol universitari. Sobretot en els moments en què jo vaig estudiar, d’efer·vescència de la transició política, amb acti·vitats plenament universitàries però que qüestionaven l’ordre establert. Aules mas·sificades i, almenys per part meva, que vaig començar els estudis tard, una gran il·lusió per aprendre. I els professors: el senyor Cabestany, d’Història Medieval, o el professor Altisent, monjo de Poblet, una persona magnífica. Era curiós veure un profund coneixedor de la historio·grafia marxista amb hàbit. Són aquestes coses que trobes a la Universitat. Idees lliu·res que circulen sense condicionaments. El professor Ventosa, el Juanjo Pujadas, que em va fer estimar l’Antropologia; el Pere Anguera, el meu director de tesi, la Mercè Jordà... I tot just fa pocs dies vaig rebre un correu electrònic d’un company d’estudis que també era gran, que em deia que llegia la tesi doctoral i li agradaria que hi anés. Malauradament no ho vaig poder fer per feina. Fixa’t, al llarg dels anys encara queda aquell record de persones que vam compartir els mateixos estudis.

Ha pogut mantenir relació perso-nal amb la Universitat? Com té la tesi doctoral?La tesi està en procés. No ens enga·nyem, la feina d’alcalde és gairebé sacer·dotal, 24 hores al dia, 365 dies l’any. En l’etapa de diputat vaig poder fer els cursos. M’ho vaig passar molt bé. Una cosa tinc clara, i és que jo no deixo mai res per aca·bar. Per tant, ja la llegiré. Sempre dic que

Pierre Vilar va estar 21 anys per fer la seva tesi. D’altra banda, he anat mantenint rela·ció amb diversos professors, Pere Anguera, Montserrat Duch, Mercè Jordà, Joan Prat, Juanjo Pujadas, Dolors Comas. Per això em va fer moltíssima il·lusió que el rector m’en·comanés un treball d’assessorament sobre com es poden lligar els interessos de la soci·etat amb la formulació dels nous currícu·lums acadèmics en l’àmbit de les disciplines humanístiques.

Creu que hi ha una gran diferència entre la seva experiència universitària i la percepció actual que en té la gent?Hi ha persones que, malgrat tot, no entra·ran mai a la universitat i això té una certa lògica. La URV és molt diferent de la que vaig trobar jo, a banda que aleshores era una de delegació de la Universitat de Barcelona (UB). El cos docent era molt limi·tat. Penso que ara ens trobem amb una URV, la nostra, amb una gran projecció. Les darreres estadístiques de qualitat ho

“La universitat ha de ser el far que ens digui on va el món”

EntrEvista a l’alcaldE dE rEus, lluís MiquEl PérEz

el personatge

“La universitat ens ha d’explicar amb tots els ets i uts la realitat de totes les coses. La recerca de la veritat és la missió del coneixement. Aquesta missió de buscar l’objectivitat encara que sigui més dolorosa, més freda, només la pot fer la universitat”. Així de categòric es mostra l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, a l’hora d’expressar-se sobre el paper que ha de tenir la Univer-sitat Rovira i Virgili (URV) al territori. Entén que la institució pot contribuir a fer front als reptes econòmics i socials.

35 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA / EL PERSONATGE

significativa de la zona d’abast de la URV, és una realitat de la qual s’ha pres consci·ència fa pocs anys. El que falla és el pilar de la mateixa societat, no el de la Universitat. La Universitat s’interroga més sobre la soci·etat que no pas el conjunt socioeconòmic que està mancat d’una certa cohesió d’ob·jectius, propostes i directrius. I després hi ha la política. Penso que a poc a poc va qua·llant la consciència, però també ens queda molt per fer i reconèixer que s’ha perdut molt de temps.

Quina és la seva recepta per reduir aquesta distància?És molt difícil. Si la tingués…! Penso que hi ha d’haver espais de diàleg i de treball. L’ex·periència de la Mesa Socioeconòmica n’és un bon exemple. Va permetre la redacció del Pla Estratègic del Camp de Tarragona. La societat també ha d’exigir als polítics que es posin d’acord en les coses rellevants, estructurals, les que han de decidir el futur. La Universitat també ha de fer la seva refle·xió per ser més oberta. Per a mi no és una bola de vidre… No ha de veure la socie·tat amb un esperit reduccionista, endogen, sinó obert.

Quin paper pot tenir la Univer-sitat davant els reptes econòmic i social?Que ens orienti, que ens expliqui models, que ens els compari amb d’altres models en d’altres fases de cicle econòmic equi·valents. Que ens acosti a les estratègies de caràcter econòmic per remuntar un cicle advers. Ajudar a sortir dels tòpics. Tenim una societat amb una gran informació, que és el més semblant a una desinfor·mació total. La universitat ens ha d’expli·car amb tots els ets i uts la realitat de les coses. La recerca de la veritat és la missió del coneixement. Aquesta missió de bus·car l’objectivitat encara que sigui més dolo·rosa, més freda, només la pot fer la univer·sitat. Pel que fa a l’opinió de tots els altres sectors sobre com sortir de la crisi, són inte·ressats. Cadascú estira el llençol cap a casa seva. I el lloc neutral, el que té compilat tot el coneixement, és la Universitat. La societat té allotjat en la Universitat aquest rol.

I respecte als altres reptes socials?Aquí hi ha molta feina a fer. Jo diria que és més problemàtic aquest factor que no pas superar la crisi econòmica. Qui cremaven a les fogueres? Cremaven aquelles persones que amb la seva llibertat de criteri deien allò que la societat del moment no volia sentir. Jo crec que estem en una situació

similar. La gent no vol escoltar, per exem·ple, que el mestissatge, la presència de persones d’altres cultures amb diferents estrats d’evolució cultural, és un valor. I la interculturalitat dóna una societat millor que s’assembla més a un ideal univer·sal. La universitat pot dir això. Els polítics no ho podem dir perquè segons el que diem podem perdre vots. La Universitat ha de contribuir a aquest nou paradigma social que és que aquí hi ha persones que vénen d’altres indrets, que vénen atretes per un futur millor que els podem donar. I això ja ens ha d’omplir d’orgull, en un país més aviat caracteritzat per l’emigra·ció. Ens aporten unes llengües noves, que ens poden obrir, si volem, nous mercats. La Xina no és un mercat de mil milions per a les nostres empreses que ens aporta la seva cultura? No és important conservar la nostra identitat sense tancar·nos a d’al·tres cultures? O és que la Universitat no ha de dir res quan alguns acusen el cos·mopolitisme com un drac que ha de ser mort pel Sant Jordi de torn? Una universi·tat que no sigui cosmopolita no compleix la seva funció. Que ha de gratar en els orí·gens, és clar. No podem ser oberts al món sense saber ben bé qui som. La universitat ha de ser el far que ens digui, pel damunt dels posicionaments particulars legítims, on va el món.

En què ha singularitzat la ciutat la presència de la Universitat? I quina és l’aposta de futur?La ciutat s’ha singularitzat per un delit de ser ciutat universitària. Penso que per interessos polítics de molt baix nivell avui no disposem d’un gran campus universi·tari. Ara imaginem·nos que allà on havia d’anar la Universitat, a la sortida de l’au·topista, a un quilòmetre del tren d’alta velocitat, al costat de l’aeroport, cap allà on creix la ciutat de Reus, allà tingués·sim un gran campus universitari. Va ser un error garrafal. Però bé, ara el que hem de fer és que a cada indret on està ubi·cada la Universitat hi hagi les millors condicions. I la nostra aposta és endre·çar al màxim el campus de Bellissens, cosa que ja estem fent amb la Universi·tat. En aquesta zona hi haurà una esta·ció de tren, el famós baixador de Bellis·sens. La veritat és que estic enormement satisfet d’haver conduït aquest canvi de paradigma econòmic amb l’aposta per la nutrició humana i la salut a través del Tecnoparc i gràcies a l’acompanyament de la URV. I això ha sortir genuïnament del maridatge entre la ciutat i la Universi·

CURRÍCULUMLLUÍs MiqUeL PéRez i segURa, aLCaLde de ReUs Nascut a Reus l’any 1956, casat i amb un fill i una filla.

Professionalment és directiu d’un grup bancari (en excedència). Lli-cenciat en Filosofia i Lletres (especi-alitat en Història Contemporània). Actualment prepara la tesi docto-ral sobre regionalisme econòmic i nacionalisme polític a Catalunya a finals del segle XIX. A més, ha re-alitzat estudis complementaris de tècnica bancària, sistema financer i comerç exterior.

Ha estat delegat sindical d’UGT i, com a tal, va presidir el Comitè Pro-vincial de la seva empresa. També ha tingut diverses responsabilitats directives en entitats de caràcter cultural de la ciutat de Reus (Cen-tre de Lectura, entre d’altres) i soci-al (patró fundador de la Fundació d’Estudis Socials i Nacionals Josep Recasens i Mercadé i patró funda-dor de la Fundació Teatre Fortuny).

Pel que fa a l’àmbit polític munici-pal, ha estat regidor de Participació i Relacions Ciutadanes (1987-1991) i primer tinent d’alcalde de Serveis Culturals i Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament (1991-1995). Des de juliol de 1999 ocupa l’alcaldia de la capital del Baix Camp.

Actualment és conseller nacional i membre de la Comissió Executi-va Nacional del Partit dels Socialis-tes de Catalunya, on s’encarrega de la Secretaria Adjunta de Política Ins-titucional. Abans havia estat secre-tari d’Acció Política i Parlamentària de la Federació de les Comarques Tarragonines del PSC i, entre 1985 i 2000, havia ocupat successivament la Primera Secretaria i la Presidència de l’Agrupació Socialista de Reus.

Fou diputat a les Corts per la cir-cumscripció de Tarragona en les legislatures de 1993-1996 i 1996-2000.

En la legislatura 2003-2006 va ser diputat pel PSC al Parlament de Catalunya.

tat, que ja ha generat estructures com el Centre de Tecnològic de Nurtició la Salut o empreses de recerca biomèdica amb una participació molt activa i exigent de la Universitat. També estem molt satis·fets de les experiències en formació per·manent de la FURV al Mas Miarnau i del Centre d’Estudis d’Aviació (CESDA).

Revista Rovira i Virgili, 13

Documents

Transcript of Revista Rovira i Virgili, 13