Revista2013

28
F L O LOS i CALCAT - núm.26 . Curs 2012 / 2013 O S LA REVISTA DEL FL FENT FENT FENT FENT + AMB AMB AMB AMB -

description

 

Transcript of Revista2013

  • FL

    O

    LA R

    EVIS

    TA D

    EL FL

    OS

    i CAL

    CAT

    -n

    m.26

    . Cu

    rs 20

    12 / 2

    013

    O

    S LA REVI

    STA

    DEL

    FL

    OS

    i CAL

    CAT

    FENT FENT FENT FENT

    ++++AMB AMB AMB AMB

    ----

  • EDITORIAL

    Segon any al crrec de la revista del centre, nou equip de redacci, enguany format per sis alumnes de 3r deso, i un repte: a banda de treballar a laula i aprendre tant com pogussim de lofici periodstic, intentarem reflectir la infinitat dactivitats que shan dut a terme al centre al llarg del curs.

    Ha estat un any prolfic en premis, mencions, i reconeixements de tota mena. A ms, shan fet actes al centre, visites a museus, sortides al teatre, esportives i ldiques, etc.

    Els grans escriptors ens visiten de dos en dos ..............5

    Enquesta: els alumnes i les xarxes socials .............18

    al teatre, esportives i ldiques, etc. I, per molt que pugui semblar impossible, hi ha hagut temps fins i tot per fer classe.

    Com deia, posar blanc sobre negre un frenes com aquest no s fcil, i es corre el risc de deixar-se coses al tinter, o de no valorar-les totes en la seva justa mesura, per us podem assegurar que aquests reporters afeccionats que signen el nmero 26 de la revista Flos, ho han intentat amb la mxima illusi.

    Desitgem que us agradi. Jordi Serra

    Novetats 2013

    Desquerra a dreta: Andrea Vallesp, Valentina Morales, Yasmina Rifi, Ana Pedrosa, Marc Cabello i Melany Martnez.

    Aquest s el codi QR del centre. Capturant-lo amb els vostres dispositius mbils podreu accedir a la nostra web.

    Us convidem a seguir la versi digital de la revista, NEWS, que trobareu enllaada a la pgina web del centre. A banda de notcies escrites, hi trobareu vdeos i altres creacions dels membres de la redacci.

    CONTINGUTS

    Aquest any, premis a dojo .......... 2-4Els grans escriptors ens visiten de dos en dos ..............5

    Tallers de marqueteria i cuina .............. 6Tot fent Shakespeare ............. 7

    Anem al teatre... si podem! ............. 8Sant Jordi, obres premiades ...... 9 - 14

    Treballs de recerca .............15Projectes musicals............. 16

    Coneixem laltre pas .............17Enquesta: els alumnes i les xarxes socials .............18

    Entrevista: Conxita Gass .............19Fets diversos...... ......20

    De lletra i de nmero ..21Fem esport .. 22

    Els cicles es mouen ............23Passatemps ............ 24Passatemps ............ 24

    Desquerra a dreta: Andrea Vallesp, Valentina Morales, Yasmina Rifi, Ana Pedrosa, Marc Cabello i Melany

    Us convidem a seguir la versi digital de la revista, FLOS que trobareu enllaada a la pgina web del centre. A

    banda de notcies escrites, hi trobareu vdeos i altres creacions dels membres de la redacci.

    1

  • En el Parlament de Catalunya, els diputats ensvan donar un premi pedaggic anomenat"Conviure a Catalunya".

    Es tracta d'una memria on s'expliquen els valorsdemocrtics i de participaci de l'aula d'acollidatancada. La memria tamb descriu com sl'aula d'acollida i les diferents cultures que hi ha.

    S'explica tamb que la gent canvia de pas pertrobar un futur millor i perqu aqu hi ha msllibertat, encara que els nens no ho entenen i

    AQUEST ANY, PREMIS A DOJOAQUEST ANY, PREMIS A DOJOAQUEST ANY, PREMIS A DOJOAQUEST ANY, PREMIS A DOJO

    llibertat, encara que els nens no ho entenen icreuen que viure en el seu pas s millor, i aixs del que es tracta: de fer-los sentir com a casa.

    La presidenta del Parlament, l'honorable Nria deGispert, que ha tancat l'acte, ha felicitat elscentres guardonats i ha elogiat "l'aposta dels exdiputats per la participaci i perqu les escolestreballin els valors". Aix mateix, ha destacat laimportncia de lacollida i la participaci en elstreballs premiats, i ha qualificat l'educaci com"un dels valors ms importants que es podendonar als joves".

    Concurs de fotografia matemtica

    LaCalcat,ambconcursorganitzaperMatemtiques)decreixent?"

    matemtica

    2

    AQUEST ANY, PREMIS A DOJOAQUEST ANY, PREMIS A DOJOAQUEST ANY, PREMIS A DOJOAQUEST ANY, PREMIS A DOJO

    Premi Conviure aCatalunya

    La professora de matemtiques del Flos iCalcat, Meritxell Martn, ha estat guardonadaamb un accssit en l'edici d'enguany delconcurs de fotografia matemtica queorganitza l'ABEAM (Associaci de Barcelonaper a l'Ensenyament i l'Aprenentatge de lesMatemtiques) per l'obra "Successi sonoradecreixent?"

  • GUANYADORS AL II CONCURS DE CRISTALLITZACI A L'ESCOLA

    Hem estat guanyadors al II Premi deCristallitzaci, en la seva modalitat de Pla deTreball. El passat divendres 3 de maig, va tenirlloc el lliurament dels premis, a la facultat degeologia de la Universitat de Barcelona.

    L'alumne de 4t d'eso B, Juan Pablo Cruz, haguanyat el concurs de punts de llibre que

    A l'acte hi van assistir les dues professores quehan coordinat la participaci delcentre, Montserrat Codina i MontserratDomingo, juntament amb els alumnes que hi hanparticipat.

    guanyat el concurs de punts de llibre queorganitza l'ajuntament de Barcelona, amb l'obraque illustra aquest article.

    L'acte de lliurament de premis s'ha fet en el marcde la inauguraci de la 5a Mostra El comer i lesescoles, que ha tingut lloc el dimarts 16 dabril,les 18h (17,30h per als centres educatius), a laSala dActes de la Biblioteca de la SagradaFamlia.

    Els alumnes a qui se'ls ha seleccionat el dibuix peral punt de llibre van ser cridats a pujar a l'escenarii els regidors d'Educaci i Comer els van lliurar eldiploma de participaci El comer i les escoles.

    dede

    tenirde

    El premi obtingut reconeix el rigor delmtode cientfic aplicat: la formulacid'hiptesis, la soluci dels problemes, elsxits i els fracassos, els assajos ambdiferents colorants etc.

    haque

    Es va fer un colloqui amb alguns alumnesdels centres que han participat en la proposta

    GUANYADOR AL CONCURS DE PUNTS DE LLIBRE

    quedel

    Montserrathan

    quel'obra

    marcles

    ala

    Sagrada

    perl'escenari

    el

    dels centres que han participat en la propostade les visites guiades a botigues de barri deBarcelona i alguns del comerciants que hi hancollaborat. Com a representant nostre, hihavia l'alumne Eduard Ramrez, de 4tB.

    Tots els centres que han participat en laproposta de Punt de llibre rebran el nombresuficient del seu propi punt de llibre per arepartir entre tot el seu alumnat.

    Els centres que han participat de la propostade Llibre d'artista se'ls lliurar un exemplar delLlibre d'artista del Comer de Barcelona.

    3

  • Ahir 25 d'abril es va fer el lliurament del Premi de Treballs de Recerca de Nou Barris, al qual participen tots els instituts del districte. El treball Guardonat va ser per a l'alumna de l'INS Flos i Calcat Scarlyn Dicent, amb el ttol:"Dola temptaci", que havia estat dirigit pel professor Alejandro Valero.

    El treball de la Scarlyn consistia en la creaci d'un pla d'empresa de pastisseria artesanal, que incloa el pla de mrqueting, l'estudi de mercat, la viabilitat i tots els aspectes fiscals. El nom de l'empresa era "Dola Temptaci". Aquest treball ja havia estat destacat al mateix

    Els dos alumnes de tercer deso Samuel Blaya iMarc Cabello, guanyen el concurs que convocacada any " Poesia en acci".

    El premi consisteix en la publicaci d'un llibreamb els poemes guanyadors. Els guanyadors/res

    Temptaci". Aquest treball ja havia estat destacat al mateix centre, on havia obtingut una qualificaci de "excellent".

    GUANYADORS AL CONCURS POEMES PER A UN MN MILLOR

    amb els poemes guanyadors. Els guanyadors/resdel concurs de poesia tenen la possibilitat de direls poemes en pblic al costat de poetesreconeguts/des i de llarga trajectria (alguns delspoemes d'aquests poetes tamb s'inclouen en lapublicaci del llibre).

    Els beneficis daquesta marat solidria seranper a la PAH Plataforma del Afectats per lahipoteca que treballen per ajudar les personesque estan a punt de perdre la seva llar.

    Els poemes seleccionats shan recollit en unllibre, la venda del qual servir per a contribuir aaquesta causa solidria (preu del llibre: 12euros).

    4

    Premi de Treballs de Recerca de Nou Barris, al qual participen tots els

    va ser per a , amb el

    El treball de la Scarlyn consistia en la creaci d'un pla d'empresa de pastisseria artesanal, que incloa el pla de mrqueting, l'estudi de mercat, la viabilitat i tots els

    ja havia estat destacat al mateix

    GUANYADORA A NOU BARRIS I FINALISTA A CIUTAT

    El cel de l'via Montserrat

    Samuel Blaya

    La meva via s molt bonica,

    me'n recordo d'ella

    quan em feia el menjar,

    jugvem a la sopa de lletres,

    me'n recordo de la seva lletra,

    mai oblidar aquells dies que ens ho passvem b!

    Quan anvem a comprar, quan em portava una

    sorpresa,

    quan m'abraava, quan em feia petons,

    quan em feia la llista de la compra.

    Ella no hi s, se'n va haver d'anar.

    Al meu cor sempre hi ser.

    Quan jo vagi al cel

    ja havia estat destacat al mateix centre, on havia obtingut una qualificaci de "excellent".

    Quan jo vagi al cel

    tot aix, tornar a passar.

    Sense ttol

    Marc Cabello

    No ho s perqu visc aix.

    Visc una vida irreparable i plena de vi,

    una mica de cervesa i licor.

    Ser un borratxo no t res de bo,

    mataries per l'alcohol

    i un porrillo d'haixix que encara s pitjor.

    Una vida irreparable, plena

    dassassinats i maltractaments,

    per una litrona o un cigarret...

    Mira la vida, mira't el cor,

    deixa les drogues, deixa lalcohol!

  • Abans de les festes de Setmana Santa, el dia 2alumnes de 3r y 4t de linstitut van tenir el plaerconixer la Maite Carranza, una gran escriptorallengua catalana. Pocs dies desprs, va arribarMargarit, un altre gran escriptor, el qual hapremi nacional de literatura, com la Maite Carranza

    Maite Carranzaes penedeixNosaltresloportunitat

    ELS GRANS ESCRIPTORS VENEN DE DOS EN DOS

    loportunitathan explicatajuda del

    Quan en Joan Margarit va visitar-nos, li vam regalaramb dedicatries i ms poemes que els alumneshaver-nos regalar el seu temps. En Joan, compoemes que ms li agraden i ens ha explicat on

    RECOMANACIONS LITERRIES DELS NOSTRES EDITORSCims BorrascososHeights) eshistoria d'amorHeathcliff, quepetits, i seguiranacaba casantper tenir-la amb

    Us recomano El bosqueagradat molt i crec que s

    s un llibre que et t enganxatnoia que desprs de laBarcelona i anar-se'n a Colmenar,l'nic familiar que li quedaun any complet fins que laseu mn, la Clara haurmentre desenterra vells secretsBraulio i en Bosco, despertaranconseqncies imprevisibles

    2 dAbril, elsplaer de poder

    escriptora de laarribar en Joan

    guanyat elCarranza.

    Carranza s una dona orgullosa de la seva feina; nopenedeix de haver-se fet escriptora i toca de peus a terra.

    Nosaltres vam passar una bona estona perqu vam tenirloportunitat destar i de parlar amb ella. Hi ha alumnes que li

    ELS GRANS ESCRIPTORS VENEN DE DOS EN DOS

    loportunitat destar i de parlar amb ella. Hi ha alumnes que liexplicat els captols que ells mateixos van escriure amb

    del llibre Frena, Cndida, frena.

    regalar una caixa de bombons junt amb un quadernalumnes van escriure per a ell, per agrair-li la visita i per

    com a mostra d'agrament, ha llegit alguns dels seuson s'inspira per escriure'ls.

    RECOMANACIONS LITERRIES DELS NOSTRES EDITORSBorrascosos (ttol original en angls: Wuthering

    la nica novella dEmily Bront. El llibre narra lad'amor entre Catherine i el seu germ adoptiu

    que van comenar a estar junts des que erenseguiran estant-ho fins ms all de la mort. Catherine

    casant-se amb el fill del Linton, per Heathcliff lluitaramb ell una altra vegada.

    Melany Martnez, 3r A

    bosque de los corazones dormidos perqu a mi mhas molt interessant.

    enganxat i intrigat tot el temps. Narra la histria d'unamort de la seva via es veu obligada a deixar

    Colmenar, un petit poble de muntanya on resideixqueda. No es coneixen de res per hauran de viure junts

    la Clara compleixi els 18. Lluny de casa seva i deld'enfrontar-se a si mateixa i als seus fantasmes, isecrets familiars, dos nois totalment diferents, en

    despertaran la mgia del seu cor adormit... ambimprevisibles.

    Valentina Morales, 3r A

    5

  • TALLER de MARQUETERIA

    Els alumnes de 3rB del Francesc Flos i Calcatanem a un taller de fusteria a treballar la fusta i afer productes per a nens petits. L'activitat esdesenvolupa els dimecres de 10:00 a 13:00 h.

    El nostre tutor, que abans era "pallasso", es diuJordi. Ens ensenyen a utilitzar eines de treballpersonal, ens distribueixen en grups de duespersones. Ens acompanyen dos professors, und'anada i tornada, i un que es queda ambnosaltres. Normalment hi fem productes per anens petits que no siguin txics.

    s un programa per relaxar-nos interiorment i ensajuda a aprendre coses prctiques d'una o altraajuda a aprendre coses prctiques d'una o altraforma.

    TALLER de CUINA

    6

    TALLER de MARQUETERIA

    Calcata

    es

    diutreballdues

    unamb

    a

    ensaltraaltra

    A partir del mes d'abril hem comenatuna altra activitat de cuina al mateixcentre, per a la planta superior. Escentre, per a la planta superior. Estracta d'un taller de cuina.

    Ens ho passem molt b, perqu hemaprs moltes coses. Podem conixeraltres tipus de menjar i en companya degrans amics, podem fer que sigui unamolt bona estona.

    La darrera setmana de classes vampreparar un ctering a la biblioteca delinstitut, al qual estaven convidatsnoms els professors (que sn tots unsganuts). Ho van trobar tot molt bo i novan deixar-ne ni les engrunes.

    Melany Martnez i Marc Cabello

  • TOT FENT SHAKESPEARE

    El dijous 29 de maig, les alumnes del grup de teatredel Flos i Calcat van fer realitat el seu propisomni, en aquest cas de primavera. Desprssuperar un exigent csting en el qual participavencentres educatius de tota la ciutat, les nostres noiesvan ser seleccionades entre les cinc finalistes itenir l'ocasi de portar a escena la seva versid'aquesta coneguda comdia de WilliamShakespeare en un marc molt especial: la sala FabiPuigserver del Teatre Lliure.

    SOMNI DUNA NIT DESTIU les nostres actrius al Lliure

    HAMLET una versi lliure

    ... Is it better to live or die?

    Some 3rd grade students have staged their ownsee, a modest production, but the actors and actressestechnical drawbacks with their wit and enthusiasmmedieval mass massacre.

    A guard meets the kings ghost.

    TOT FENT SHAKESPEARE

    teatrepropi

    Desprs departicipaven

    noiesvan

    versiWilliam

    Fabi

    Com b explica una de les actrius alcomenament de lobra, a l'Anglaterra de lareina Elisabet el teatre era una disciplinareservada als homes, que interpretaven tots elspapers, tant els masculins com els femenins. Enel cas de la nostra companyia, es dna el casinvers, ja que sn totes noies. Les actrius delFlos van delectar-nos amb una producci bendirigida, gil, graciosa i unes interpretacionsmolt encertades que van fer riure de bona ganael pblic.

    les nostres actrius al Lliure

    ... Is it better to live or die?

    own version of Hamlet in class. It was, as you canactresses overcame the budget shortness and the

    enthusiasm. We had all the fun one can get out of a

    7

  • DE BOHEMIA

    El dia 29 de gener, els alumnes de 4 d'eso, 1r debatxillerat i de modalitat de literatura castellana de 2n debatxillerat, van anar fins al Tetreneu, a Grcia, per veureuna adaptaci de la famosa obra de Ramn Maria del

    Anem al teatre...Anar al teatre s cada copdesagradable tessiturapagament. Potser caldrBescan (Girona) on, perdiva), et regalen una entrada

    una adaptaci de la famosa obra de Ramn Maria delValle-Incln. L'obra, ambientada al Madrid d'inicis desegle XX, inaugura un nou gnere teatral que va serconegut com "Esperpento", en el qual l'autor deformarealitat i els seus personatges per ferlos, paradoxalment, ms reals i vius.

    La gran majoria dels assistents vam gaudir derepresentaci, del bon treball dels actors i d'una posadaen escena gil que, tanmateix, suposava sintetitzarhistria i saltar-se alguns elements importants, com enacabat van fer notar els alumnes ms grans, que havientreballat l'obra a classe a fons.

    8

    dede

    veuredel

    Anem al teatre... si podemcop ms car, i enguany ens hem trobat amb la

    tessitura dhaver danular reserves per falta decaldr recrrer a lastcia, com al teatre de

    per la compra duna pastanaga (amb el 4%entrada.

    deldeser

    lafer-

    laposada

    laen

    havien

    CRNIQUES DE LA VERITAT OCULTAEl geni de Calders no falta mai a la cita, iaquest any hem repetit amb els alumnes de3r deso. Grcies a lobra, van tenir ocaside conixer diverses narracions breus delautor, que els van transportar a un mn a

    Don Latino i Max Estrella en plena resaca

    DRACULAOn March 1st, the students of batxilleratwent to the theatre to see a play in English.It was an adaptation of Bram Stokers gothicnovel Dracula we dealt with in class. Theacting, including the singing parts, wasexcellent, and the public enjoyed the playgreatly. It was a good experience and anopportunity to improve their listening skills.

    lautor, que els van transportar a un mn avegades absurd, a vegades onric, avegades... B, que cal veure-la..

  • Apreciados alumnos,

    En una fecha tan sealada

    Els darrers cursos, potser perqu s el meu sant, heSant Jordi, el qual em permet adrear-me a vosaltress el meu, i de passada dir-vos coses que no tinc ocasicert desgavell organitzatiu ha impedit que alguns el sentssiuem va saber greu no poder-lo compartir amb vosaltresdangls us convida a llegir, si voleu: El foc del drac

    SANT JORDI

    En una fecha tan sealadaJorge (San Jordi enmodo de prlogo a estehablaros del prncipe,coraje que encarnanroba a manos llenas,disculparis si pasorosas, pero, considerandoapeteca hablar ms

    Bromes a part, avui,dun element que sovintdel drac... O potser s,

    El foc, la reaccifenomen que semprequeia del cel inspirantaprendre a provocar-

    El foc s moltdepredadors, ensdentadures, ha fosdaix, histricamentRa, du del sol, i alsValhala. En alguns casos,virtuts purificadores,

    Per que diantreque, si em permeteu,

    Per comenar enPer comenar enanys enrere. En aquellaciutat a la costa MediterrniaAlexandria. Al cap dunsms gran bibliotecamanuscrits de totespergamins escrits aestudiosos darreu del

    Per sabeu qudesaparixer en un dia,Juli Csar, que va envairque es va inaugurardades digitals enprdua, quina catstrofe,tossuda voluntat de repetir

    A ledat mitjana,llibres considerats apcrifs,Santa Inquisici Catlica,temps, si et descuidavestu mateix a la brasa,

    alumnos, alumnas, compaeros y compaeras,

    sealada como la de hoy, en la que celebramos la festividad de San

    he adoptat el costum descriure una mena de preg persense la barrera que suposa utilitzar un idioma que no

    ocasi de dir a les meves classes. Aquest any, per, unsentssiu. No lhavia pas escrit per complir lexpedient, i

    vosaltres. Aix doncs, amb tot lafecte, el vostre professordrac

    SANT JORDI- 2013

    sealada como la de hoy, en la que celebramos la festividad de Sanen lengua verncula), me complace poder dirigiros unas palabras a

    este acto conmemorativo. Al preparar mi discurso, pens que podraprncipe, de la princesa y de su pap y de los valores de sacrificio y

    encarnan; pero observando la conducta de la monarqua, con un duque quellenas, y un rey que en lugar de matar dragones mata elefantes, mepaso. Claro est, pens luego, que podra hablar de literatura y de

    considerando el estado de la Educacin Pblica, decid que no meni de literatura, ni de capullos

    avui, si em permeteu, em fixar en el dolent de la pellcula, i parlarsovint passa desapercebut: el foc. I no es tracta, precisament, del foc

    s, ara que hi penso, metafricament parlant.reacci qumica doxidaci violenta duna matria combustible, s un

    sempre ha fascinat els humans, des dels temps prehistrics en qu ensinspirant-nos terror, passant per linstant transcendental en qu vam

    -lo i dominar-lo... i fins a lactualitat.molt til: ens ha proporcionat escalfor i protecci contra els

    ha perms cuinar els aliments i aix preservar les nostresfos el metall per fabricar les nostres eines... Per, a ms

    histricament el foc ha estat carregat de simbolisme. Els egipcis adoravenals vkings les flames els acompanyaven en la seva mort, cam delcasos, una flama significa inspiraci divina, i tamb se li atribueixencom en les fogueres de Sant Joan.

    diantre t a veure, aix, amb sant Jordi i amb els llibres? Bona preguntapermeteu, mirar de respondre tot seguit.

    en algun temps i en algun lloc, ens remuntarem fins a ms de dos milen algun temps i en algun lloc, ens remuntarem fins a ms de dos milaquella poca, un tal Alexandre el Gran va erigir una bella i prspera

    Mediterrnia dEgipte, la qual va anomenar digueu-li modest-duns anys, un dels seus generals, Ptolemeu, hi manaria construir la

    de lantiguitat, on es van arribar a emmagatzemar fins a 900.000totes les disciplines del saber. Us ho imagineu? Lleixes i lleixes de

    a m per la gent ms svia de lpoca. Durant dos segles, elsdel mn conegut hi van anar per consultar-los amb veneraci.qu li va passar? Doncs que tots aquells coneixements van

    dia, engolits per les flames dun incendi provocat per les tropes deenvair la ciutat lany 47 de la nostra era. No va ser fins a lany 2002

    la Nova Biblioteca dAlexandria. Cont milions de llibres i bases decomptes de pergamins, per s igualment magnfica. Quina

    catstrofe, oi? Per si una cosa ens ensenya la histria s que t unarepetir-se.i en nom de diferents Dus, foren tamb condemnats a les flames

    apcrifs, o hertics, o senzillament incmodes per als poderosos. LaCatlica, per exemple, tenia una mena de fallera pel foc. En aquell

    descuidaves et cremaven la biblioteca o, segons com, tacabaven rostint ai de viu en viu.

    9

  • Ni tan sols el ms insigne escriptor del siglo de oro espaol, DonMiguel de Cervantes Saavedra, es podria resistir a latracci de lesflames. Cap al final del seu Quijote, el protagonista recupera lacordura i decideix cremar tots els llibres de cavalleria que lhavientornat boig. B, no tots. Un dels pocs que salva va ser escrit encatal per un valenci anomenat Joanot Martorell, i es titulavaTirant lo Blanc.

    Per qu s aix de cremar llibres?, direu. Que bsties, no?Sortosament, amb el pas dels segles la humanitat haevolucionat, hem desterrat la barbrie daquelles poques obscures iara ja no cremem llibres. Per, ep. Qui sn aquests senyors delvdeo? Impactant, oi? I no fa gaire temps. Menys dun segle. EnlAlemanya dels anys trenta i quaranta, uns individus coneguts ambel nom de Nazis van comenar el seu menyspreable periple per lahistria aix: cremant els llibres escrits per autors que no haviencoms altre delicte que ser jueus o b homosexuals, o les duescoses alhora. I per qu cremar-los? Quin odi els empenyia a fer-ho, quina amenaa suposaven, que calgus eliminar elsllibres, purificar-los daquella manera tan salvatge? Lobjecte, com atal, s inofensiu, per quan lobrim i el llegim ens forneix amb unaarma formidable: les idees. I era precisament de les idees, quetenien por els Nazis.

    Afortunadament, direu, la Segona Guerra Mundial i lAlemanyaAfortunadament, direu, la Segona Guerra Mundial i lAlemanyaNazi queden molt enrere. Ni vosaltres, ni els vostres pares la vanviure; i alguns dels vostres avis ben justet... Per potser no calrecular tant. Fixeu-vos sin en aquests soldats xilens, just desprsdel cop destat de Pinochet lonze de setembre de 1973. Desprsdassassinar el president Salvador Allende, els van venir unes ganesirrefrenables de cremar llibres. O qu men dieu daquest ximple, elpastor Terry Jones? No fa ni un any que, per defensar la sevareligi, no se li va acudir altra cosa que cremar pblicament el llibresagrat duna altra. I ara, el molt animal, ha anunciat que el proper11-S far una gran foguera amb 2998 exemplars de lalcor, un percada vctima dels atemptats. No, no ens enganyem. La crema dellibres s, encara avui dia, un Trending Topic.

    B. Per acabar, i si no ho fes aix aix no seria manera dencetarun acte de Sant Jordi com cal, us recomanar un llibre. El vaescriure un senyor Nord americ que va morir justament lanypassat, Ray Bradbury. Bradbury es va fer fams per les sevesnarracions de cincia ficci, les ms conegudes de les quals podemtrobar al recull The Martian Chronicles (les crniquesmarcianes), per jo us parlar molt breument del que ms em vaagradar a mi. Es titula, com podeu veure, Fahrenheit 451.Sabreu, espero, que Fahrenheit s lescala que els anglosaxonsempren per mesurar la temperatura. 451 graus Fahrenheitequivalen, dcima amunt, dcima avall, a 233 graus centgrads, oCelsius, la temperatura de combusti sabeu de qu? Del paper!

    Si llegiu aquest magnfica distpia (recreaci duna societatimaginria), descobrireu la trgica histria de Montag, membre dun

    10

    imaginria), descobrireu la trgica histria de Montag, membre duncos de bombers als quals manen una feina ben contradictria:cremar llibres! Llegir, han descobert els seus governants, fa que lagent pensi, i sigui independent, i es qestioni les coses, i deixi detreballar dcilment, i potser comenci a assetjar-los pel carrer...Montag senfronta amb dubtes morals, que li suposaran moltsmaldecaps. Per no us explicar pas com acaba, per si a alg li fagrcia llegir-lo. (Per als ms mandrosos, no cal dir que tamb hi hapellcula).

    Preguntat sobre els riscos que la seva distpia es fes realitatalgun dia, Bradbury va respondre:

    You dont have to burn books to destroy a culture. Just get people to stop reading them

    Feli diada de Sant Jordi a tothom

  • Sense tu

    Com mana la tradici, hem celebrat la diadade Sant Jordi amb diverses activitatsrelacionades amb els llibres. S'han fet elsactes de lliurament de premis de prosa ipoesia, i tamb els del concurs defotografia matemtica. Durant els actes, abanda de llegir les obres premiades, s'hapogut sentir un interessant recital potic en elqual un grup alumnes han llegit un mateixpoema de Zoraida Burgos en diversosidiomes diferents, i tamb un bon concert acrrec dels alumnes d'eso, que haninterpretat diverses peces de bandes sonoresde pellcula.

    Pensar en tu.Pensar que et vaig conixer.Sentir la teva presncia.Sentir que et trobes aqu.Sabr que existeixes,Sabr que em coneixes.I sempre millusionarCom el dia que et vaig conixer!

    Edier Corts, 1r eso

    La Rosa trista

    Hi havia una vegada una rosa molt lletja que notenia colors. Quan les persones la miraven semprela volien arrancar ja que donava una sensaci detristesa.

    Aquesta rosa era la ms jove i al voltant della hihavia roses de colors vius i alegres. Tothommirava les roses de colors i la seva caramirava les roses de colors i la seva carasilluminava dalegria. A ms a ms, mai ningregava la rosa i cada dia estava ms ensopida ims pansida.

    Un bon dia, amb una noia li va caure un gotdaigua a la rosa que no tenia colors i va passar unfet molt curis. Al dia segent, la rosa tenia unabrillantor increble. Era com un arc de SantMart, cada fulla tenia un color. Era una rosameravellosa que fins i tot els botnics no enteniencom havia pogut sorgir.Des daquell dia, aquell rac de la ciutat es vaconvertir en un bonic jard que tothom volia visitar iel que s ms curis que quan alg se sent trist vacorrents al jard i sembla com que la rosadigui: No estiguis trist/a i somriu a la vida!

    Andrea Checa, 1r eso

    Eran simplemente Jvenes

    Eran jvenes, eran inmaduros,Era una fantasa de novios.Ella, mam, me dice que l no era como pienso,Ella qued preada de m.Era pequea, daba patadasdentro de una joven embarazada.A l no le importaba.Mi mama me contabaQue l, nicamente, me abrazaba

    OBRES

    PREMIADES

    Que l, nicamente, me abrazabapero no se interesaba. Dos meses cumpli esa nia pequea,Pero ocurre una desgracia:Una muerte inesperada,Tres carros atropellaronA ese joven que no saba nada.Yo me siento desgraciada,Siento que fui creadapor una relacin que no serva para nada.

    Maria Fernanda Barrera

    Vuelve

    Estoy en clase escribiendo un poema, una prosa... Pero nada me viene a la cabeza, slo tu recuerdo Qu cosa! Pensando, desde el da en que te fuiste hasta ahora... El vaco cada vez es ms grande y mi corazn llora. El vaco cada vez es ms grande y mi corazn llora. Ahora, cuando volvemos a estar juntos, te me vas de nuevo y me dejas sola.

    Vuelve, te necesito; sin ti nada es lo mismo... Eres quien me da fuerzas y me saca de este abismo. Vuelve, necesito tus consejos y tu cario.

    Vuelve que quiero jugar contigo y recuperar el tiempo perdido!

    Vuelve pap... Te lo suplico!

    Laura Camila Lpez, 1r eso

    11

  • Me gusta y no me gusta de mi vidaNo me gusta ver jugar el football en la tele, me gusta ms jugarlo.Me gusta dibujar y no me agradan las verduras.Me encanta dormir escuchando las gotas de la lluvia, no me gustan los das sin sol.No me gusta enfadarme, por si me salen arrugas y odio mentir, por si me crece la nariz.Me fascina la msica y me encanta bailar, pero no me gusta cantar.Me tranquiliza mirar el cielo y contar estrellas, y me estresa la gente que siempre est gritando.Me encantara graduarme y as poder trabajar en todo lo que me gusta,no me emocionan los trabajos aburridos.Me gusta hacer ejercicio y estar bien.Me gusta estar siempre feliz, y no me gusta llorar.Me gusta estar siempre feliz, y no me gusta llorar.No me gusta jugar con las personas, me gusta quererlas y amarlas;odio la gente hipcrita, no me gusta que me mientan, tampoco discutir.No me gusta ver a la gente sufrir.Me gusta regalar cosas y ver la cara de la persona cuando se emociona,Me gusta aprender cosas nuevas y enserselas a los que no las saben.No me gusta ignorar a la gente para sentirme superior,ni la gente que te deja de hablar por tonteras;odio los amigos falsos,Pero es mejor tener ms cerca a los enemigos que a los amigos.Me gusta caminar solo y no mal acompaado.

    Kevin Vera, 4t eso

    La simfonia de Sant JordiLa festa prometia. Tots els nois vestien desmquing

    12

    vermell, el blau, o el groc. Hi havia una prgola construdablanques. A les parets hi havien moltes prestatgeries,donaven lluminositat a l'ambient. A la part central de lasimfonia que desprenien els instruments, era molt tranquillitzadorade cava, i no paraven de felicitar-me. Encara que laJordi.

    Tot i que lambient era realment alegre, jo tenia la sensacin'estava totalment segura) en Jordi, no havia arribatcregut?" no deixava de xisclar la meva ment. Vaig comenarestar enutjat amb mi, per no se men acudia cap. Desprscadires, vaig arribar a la conclusi que havia de gaudirmeves amigues, i vaig fingir que em divertia, per la preocupacipunt on ja no ho podia suportar ms. Llavors em vaig girartrucades, I all estava, darrere meu amb el seu somriureulls es van clavar en els meus. De seguida, va excusar

    No me gusta enfadarme, por si me salen arrugas y odio mentir, por si

    Me tranquiliza mirar el cielo y contar estrellas, y me estresa la gente

    Me encantara graduarme y as poder trabajar en todo lo que me gusta,

    No me gusta jugar con las personas, me gusta quererlas y amarlas;odio la gente hipcrita, no me gusta que me mientan, tampoco discutir.

    Me gusta regalar cosas y ver la cara de la persona cuando se

    Me gusta aprender cosas nuevas y enserselas a los que no las

    Pero es mejor tener ms cerca a los enemigos que a los amigos.

    i les noies amb vestits de colors ben alegres com elconstruda amb barres d'acer i decorada amb milers de roses

    prestatgeries, i noms a les ms altes hi havia unes espelmes quela sala hi havia un grupet de quatre violinistes. La suau

    tranquillitzadora. La gent ballava en parelles, bevien copesmajoria estaven all per la celebraci del dia de San

    sensaci de que em feia petita. Potser era perqu, (iarribat. De moment, ja arribava mitja hora tard. "Qu s'ha

    comenar a pensar si potser en Jordi tindria un motiu perDesprs d'una bona estona asseguda en una de les

    gaudir de la meva festa d'aniversari. Vaig ballar amb lespreocupaci m'envaa la ment. Fins que vaig arribar a un

    girar decididament amb l'idea de rebentar-li el telfon asomriure torcat de sempre. Em vaig quedar atnita. Els seus

    excusar la seva tardana: "Perdona, vinc de matar un drac".

  • Mundos paralelos y curas que saltan a la combaSuelo escuchar bandas sonoras para tranquilizarme

    impactado o hecho pensar. Me gusta recordar las escenaste queda adentro. Ahora mismo no estoy muy inspiradamsica de una de mis pelculas favoritas. Y , quin sabe?

    A veces, y aunque parezca tontera, voy msque en mi casa no sentir lo mismo que siento al estaralto y en compaa de una amiga. Como siempre,cine, comentndola, dando nuestra opinin o inventandollorar de emocin en la misma escena de una pelcula,emocionan las mismas escenas, incluso algunas me ponen

    Algunas personas, despus de ver una pelcula,seguramente no hubieran podido matar a los marcianos,muertos vivientes Y vivir para contarlo. Lgicamentesituaciones pasaran en realidad, porque son imposiblesque ellos s hubiesen podido infiltrarse en la mafia,despus de una mordedura de no-muerto. Pero slouna de esas situaciones realmente. El cine, la msicafomentar nuestra imaginacin y, de fomentarla, a experimentar

    Yo, a veces, me invento mis personajes, mispersonajes pueden volar, otros son criaturas mitolgicasobtengo la satisfaccin de haber creado una historietasale este pequeo hobby. En realidad, es una pequeaobligaban a ir todos los domingos a la iglesia. Comomadre, que no es creyente, que me aburra mucho. Entonces

    Imagnate al cura saltando a la comba.Y de ah mi aficin por inventarme historietas y

    Centmetres

    Magrada com les teves celles, desprs de descobrirqui ja ho sabia. Magrada la teva mirada verda. Magradendemostren el teu desacord amb les teories alienes. Magradadia. Em sembles massa bonic per a una persona quepodries tocar-me, tot i que estigus molt, molt lluny.

    Magrada la teva olor. La teva manera de riure. LaQue vulguis donar als altres una imatge dautosuficinciaQue vulguis donar als altres una imatge dautosuficinciaMagrada la lnia infinita que va dun extrem de la tevadel teu tal fins a los del maluc. El teu dibuix s untestimo.

    Per a mi, tota la teva roba s gris com la que portavestu. Magrada que el teu llavi inferior desaparegui quanirresistible.

    Magrada que explotis sense perdre un punt sermagrada quan no est passant res i no perds una espurnapersones quan ni tan sols saps cuidar-te a tu mateixtu, dhaver de parlar amb tu a diari. Recordo com alsomreies.

    Fan deu minuts que mhe despertat i ja mhe enamoratde Sant Mart pixellat que em saluda en silenci des dellavis.

    Mundos paralelos y curas que saltan a la combatranquilizarme. Bandas sonoras de pelculas que me hayan

    escenas de una pelcula. Siempre hay una especial que seinspirada. Supongo que por ese motivo estoy escuchando

    sabe? Tal vez me salga algo.de dos veces al cine a ver la misma pelcula, porque s

    estar delante de una gran pantalla, a oscuras, con el volumensiempre, nos quedamos hablando de la pelcula al salir delinventando una continuacin. Me llamaris pava, pero puedo

    pelcula, aunque la haya visto miles de veces. Siempre meponen de mal humor, o me hacen pensar.pelcula, dicen que si ellos fuesen los protagonistas

    marcianos, convertirse en vampiro, sobrevivir a la era de losLgicamente nadie se plantea qu pasara si alguna de estasimposibles y fantsticas. Otros, en cambio, ms vanidosos, dicen

    mafia, detener un atentado o matar cien zombis y no sufrirunos pocos piensan en qu haran si se encontrasen en

    msica y los libros son mundos paralelos que nos motivan aexperimentar con ella.

    mis historias y me imagino situaciones. Algunos de mismitolgicas o incluso animales que hablan. Luego lo escribo y

    historieta de unas treinta pginas. Os preguntaris de dnde mepequea ancdota. Cuando era pequea mis abuelos me

    no entenda nada de lo que all se hablaba, le dije a miEntonces ella me respondi:

    relatos.Laura Martnez, 4t eso

    descobrir alguna cosa, intenten tornar a la posici recta deMagraden les possibilitats del teu front, les tres lnies que

    Magrada quan tens els cabells una mica bruts al final delque pensa tant. Magrada mirar la teva m i pensar que

    La teva pell. Magrada la teva dependncia independent.dautosuficincia. I magrada encara ms la teva sinceritat amb mi.

    13

    dautosuficincia. I magrada encara ms la teva sinceritat amb mi.espatlla fins a laltre extrem. I laltra lnia que sestn desdibuix perfecte, com dun estilista gai. Mai the dit que

    portaves quan em vaig adonar que estava enamorada dequan dius alguna cosa amb ironia o quan creus que ets

    ser i intocable als ulls, com si res estigus passant. Iespurna de dolor als ulls. Magrada quan vols cuidar altres

    mateix. Magrada aquesta sensaci de no poder estar senseal principi mamagava quan trobava la teva mirada, tu

    enamorat de tu un mili de vegades avui. Estic mirant larcde la finestra, i recordo el teu somriure i el frec dels teus

    Helena Ferreira, 1r batxillerat

  • El silenci de Marlene

    Aquest nom tan com

    Pasar pgina

    Ojal todo esto nunca se acabara, pero cada historia tiene su final.Cada da recuerdo cmo te conoc,Cada da recuerdo todo lo quepas entre nosotros.Sabes, te echo de menosy me duele pasar pginaY olvidarme de todos los buenos momentos.Anoche, mientras me acostaba, recordaba tu mirada, Esa mirada que me atrapaba y me volva loca.Recordaba esos labios carnosos, tan suavesY esos besos tan dulces, llenos de emocin y sentimiento.Recordaba tus brazos envolvindome suavementeAquest nom tan comPer a mi s nic,

    Bondads i t unRostre acollidor

    Marlene s el nom de la meva amigaTamb de la meva germana, de vegadess el nom de la meva enemiga, perSempre s el nom de la meva mare.

    Ella s dola, sincera, iT un somriure amors,Uns ulls cristallinsAmb gran resplendor.

    La fora, la valentia i la responsabilitatSn els valors que la caracteritzen;Per no tot s felicitat, la meva mareTamb pateix com tothom, per ho faEn silenci perqu ning la senti.

    I quan est trista no s qu fer,Si consolar-la o plorar amb ella.Llavors, en el moment que em miraTot torna a ser com abans, ella somriu

    Recordaba tus brazos envolvindome suavementeY dndome ese calorcito en los das de invierno;Me encantaban esas caricias que me hacas,cmo me tocabas el peloY tus manos bajaban hasta mi cuello producindomeEsos escalofros que me desconcertaban.

    Me enloquecan esas frases de amor queMe susurrabas suavemente al odo, Para que nadie ms las escuchara.Todava recuerdo nuestro primer beso,No fue nada romntico, Pero signific el comienzo de una gran historiallena de felicidad, amor y cario.Vaya, es increble cmo pasa el tiempoY es triste recordar que todo esoJams volver a suceder,Ni tus besos,Ni tus abrazos, nada de aquella maravillosa historia.Ojal todo esto nunca hubiera acabado,Pero t lo decidiste as, as que, aunque me duela,

    14

    Tot torna a ser com abans, ella somriuI canvia les llgrimes per ulls plens de somnis

    La meva mare Marlene pateix en silenciI jo no s qu ferSi anar a consolar-laO esperar sense dir res.

    Sandra Castro , 1r batxillerat

    Pero t lo decidiste as, as que, aunque me duela, Pasar pgina,Pero nunca olvidar todo lo que me diste.Acabo aqu el resumen de nuestro amor, Con esta carta que te escribo, Las ltimas letras que se quedanen el olvido.

    Pasar pgina

    Ojal todo esto nunca se acabara, pero cada historia tiene su final.Cada da recuerdo cmo te conoc,Cada da recuerdo todo lo quepas entre nosotros.Sabes, te echo de menosy me duele pasar pginaY olvidarme de todos los buenos momentos.Anoche, mientras me acostaba, recordaba tu mirada, Esa mirada que me atrapaba y me volva loca.Recordaba esos labios carnosos, tan suavesY esos besos tan dulces, llenos de emocin y sentimiento.Recordaba tus brazos envolvindome suavementeRecordaba tus brazos envolvindome suavementeY dndome ese calorcito en los das de invierno;Me encantaban esas caricias que me hacas,cmo me tocabas el peloY tus manos bajaban hasta mi cuello producindomeEsos escalofros que me desconcertaban.

    Me enloquecan esas frases de amor queMe susurrabas suavemente al odo, Para que nadie ms las escuchara.Todava recuerdo nuestro primer beso,No fue nada romntico, Pero signific el comienzo de una gran historiallena de felicidad, amor y cario.Vaya, es increble cmo pasa el tiempoY es triste recordar que todo esoJams volver a suceder,Ni tus besos,Ni tus abrazos, nada de aquella maravillosa historia.Ojal todo esto nunca hubiera acabado,Pero t lo decidiste as, as que, aunque me duela, Pero t lo decidiste as, as que, aunque me duela, Pasar pgina,Pero nunca olvidar todo lo que me diste.Acabo aqu el resumen de nuestro amor, Con esta carta que te escribo, Las ltimas letras que se quedanen el olvido.

    Dina Moreno, 1r batxillerat

  • TREBALLS DE RECERCATREBALLS DE RECERCATREBALLS DE RECERCATREBALLS DE RECERCAEnguany hi ha hagut 17 treballs de recerca fora bons,davaluaci i aquells alumnes, familiars i amistats quees van fer el dimecres 6 de febrer a la tarda. Hi va haveralguna cosa acabada a corre-cuita, per el resultat final

    11-S (Mariam Zafri); Afrodita: passat i present del mite Com (s que no) aprenem angls? (Erika Corts)

    Melilla (Dunia Rachidi) ; Cultura Guanche (Nstor Morales); Temptaci (Scarlyn Dicent)

    El joc infantil (Tamra Adabbar); Leducaci emocional Lexpressionisme alemany (Jesse Silva); Como agua para chocolate

    Teoria dels colors (Desir Pino); Compostatge (Heidi Garay); (Marlene Cevallos)

    TREBALLS DE RECERCATREBALLS DE RECERCATREBALLS DE RECERCATREBALLS DE RECERCAbons, i de totes les rees. Els professors dels tribunals

    que ho van desitjar, vam gaudir amb les exposicions, quehaver els nervis de parlar en pblic (i en catal!!!), i tambfinal va ser satisfactori.

    Afrodita: passat i present del mite (Andrena Cruz); Teleescombreries (Marcia Aguilar);

    (Nstor Morales); Nelson Mandela (Josselyn Granda) ; Dola

    15

    Leducaci emocional (Diham Adabbar); Llenguatge no verbal (Cristina Franco); Como agua para chocolate (Cecilia Flores)

    (Heidi Garay); Laigua (Vanessa Duque); Adolescncia i drogues

  • Projectes musicals

    SONS DE BARCELONA, TALLER DE FICCIONS SONORES

    Hemdefinalitat,elelMart

    Lessonor,emularresultatdescarregar

    http://www.xtec.cat/iesflosicalcat/pagines1/anem.html

    Podeuwebvadel

    Para todos la 2 TVE2

    Sant Jordi s un dia molt especial, per aix al nostre

    Concert de Sant JordiSant Jordi s un dia molt especial, per aix al nostreprofessor de msica Joan Gil i alguns dels alumnesmeravellosa presentaci musical. Al teclat hi haviadesprs hi havia les guitarres, les flautes, els xilofonsinstrumentals:

    Los chicos del coro (1r eso), El padrino (1r, 3reso), Titanic (1r, 3r, 4t eso), Inspector Gadget (1r, 3

    Tamb hi va haver dues canons vocals a crreceso: 'Sense tu'' (Acollida) i ''Going Nowhere'' (Valentina,

    Vam estar assajant les canons durant molt de temps,pati per a un bon resultat. Va ser millor que un bonfelios. Ens ho vam passar molt b!

    16

    Projectes musicals

    SONS DE BARCELONA, TALLER DE FICCIONS SONORES

    Hem realitzat aquesta activitat amb l'alumnatl'Optativa de Msica de 4rt d'ESO. La

    finalitat, recrear (per mitj de ficcions sonores)viatge d'investigaci de la nau Curiosity aviatge d'investigaci de la nau Curiosity a

    Mart.

    Les eines, aparells d'enregistramentsonor, material informtic, material reciclat (peremular sons concrets) i molta imaginaci! Elresultat de l'activitat el podem escoltar idescarregar en el segent enlla:

    http://www.xtec.cat/iesflosicalcat/pagines1/anem.html

    Podeu veure el resultat daquest projecte alweb del centre, aix com un reportatge que es

    emetre a TV2, que podreu veure a la webdel centre.

    nostre institut ho vam celebrar artsticament. Elnostre institut ho vam celebrar artsticament. Elalumnes de primer, tercer i quart, vam preparar una

    havia en Joan, que s el director del grup, ixilofons i la caixa rtmica. Vam tocar canons

    r i 4t eso), Shrek (3r eso), Once (1r, 3r, 4t3r, 4t eso) i Rocky (1r, 3r, 4t eso).

    crrec dels alumnes d'acollida i tres alumnes de 3r(Valentina, Yasmina i Andrea; 3r A)

    temps, en les classes de msica i en horaris debon resultat, tots estaven molt animats i molt

  • CONEIXEM LALTRE PASEls habitants de la gran ciutat a vegades perdemdels cinturons de circumvallaci que ens envolten,que la que ens hem avesat a respirar, o que lasols, a all que succeeix a la seva capital.

    El divendres 7 de juny, els grups de 3r i 4t desoconixer aix, i a enfortir els vincles damistatdesplaar-nos fins a la comarca de la Garrotxa,Fageda den Jord -el bosc de faig ms meridionalmateix nom, i el volc Croscat -escapat a causavolcnica.

    Saps on s la fageda d'en Jord?

    Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,

    trobars un indret verd i profond

    com mai cap ms n'hagis trobat al mn:

    un verd com d'aigua endins, profond i

    clar;

    La Fageda s una cooperativa catalana diniciativa social sense nim de lucre creada a Olot el 1982. T com a finalitat la integraci laboral de les persones de la comarca de la Garrotxa (Girona) que pateixen discapacitat intellectual o trastorns mentals severs. Hi treballen un total de 270 persones, incloses usuaris i professionals.

    clar;

    el verd de la fageda d'en Jord.

    El caminant, quan entra en aquest lloc,

    comena a caminar-hi a poc a poc;

    compta els seus passos en la gran

    quietud:

    s'atura, i no sent res, i est perdut.

    Li agafa un dol oblit de tot lo mn

    en el silenci d'aquell lloc profond,

    i no pensa en sortir, o hi pensa en va:

    s pres de la fageda d'en Jord,

    presoner del silenci i la verdor.

    Oh companyia! Oh deslliurant pres!

    Joan Maragall (1860-1911)

    CONEIXEM LALTRE PASperdem de vista que hi ha un mn molt gran ms enll

    envolten, o que laire pot tenir una textura ms finala realitat social i cultural dun pas no es limita, tan

    deso vam fer una sortida de tutoria encaminada adamistat entre els nois i noies. En unes hores, vam

    Garrotxa, on vam tenir ocasi de visitar la famosameridional dEuropa-; la cooperativa que porta elcausa de lexplotaci que es feia de la seva terra

    com mai cap ms n'hagis trobat al mn:

    17

    El caminant, quan entra en aquest lloc,

  • Les xarxes socials i lalumnat del centreLes xarxes socials i lalumnat del centreLes xarxes socials i lalumnat del centreLes xarxes socials i lalumnat del centre

    Aquestunasobrefinalmentdactualitatnostra

    Acompanysrelacisocials,socials,aquellesinteressavaresultats

    Quantes hores al dia et

    connectes a les xarxes

    socials?

    30 minuts26%ms de 2

    hores37%

    Youtube5%

    Ask16%

    1 hora21%

    2 hores16%

    Amb quina finalitat

    utilitzes les xarxes

    socials?

    Conixer nous amics

    0%

    18

    Les xarxes socials i lalumnat del centreLes xarxes socials i lalumnat del centreLes xarxes socials i lalumnat del centreLes xarxes socials i lalumnat del centre

    Aquest curs tamb hem volgut elaboraruna enquesta. Vam estar discutint temessobre els quals fer la nostra recerca ifinalment ens vam decidir per un fenomendactualitat que ateny al jovent de lanostra edat: les xarxes socials.

    A fi desbrinar coses sobre els hbits delscompanys i companyes de linstitut enrelaci al seu s de les xarxessocials, vam elaborar una enquesta ambsocials, vam elaborar una enquesta ambaquelles preguntes que ms ensinteressava respondre. Aqu teniu elsresultats:

    Quina s la xarxa social

    que ms utilitzes?

    Facebook63%

    Altres16%

    Compartir Fotografies

    5%

    Parlar amb els amics

    74%

    Altres21%

  • Entrevista a Conxita Gass

    La Conxita i la nostra redactora Andreaen un moment de la distesa entrevista

    Un dels gneres periodstics que hem estudiat aquestfer la tria del personatge segons la seva rellevncia,tipus de preguntes que li farem, com hi interactuarem,que la persona ms interessant per a nosaltresseves vivncies com a professora i, tamb, araprofessora. A ms, tots l'havem tingut a classe i ens

    La Conxita, s clar, ens va dir que s de seguida,ens va servir dimprovisat plat de gravaci, on vamun extracte de les seves respostes, per si preferiu

    Quants anys has estat de professora?Doncs mira, exactament he estat de professora quaranta-un anys. Vaig comenar que en tenia dinou i vaig acabar que en tenia seixanta i mig.

    En quants centres has estat ?s molt difcil de dir, perqu he estat a molts centres. Deixant els de Lleida a part, vaig estar a Sant Boi, Esplugues, Hospitalet i Barcelona. A Barcelona he estat al Palma de Mallorca, a la Pegaso i lltim el IES Flos i Calcat.

    Ha estat difcil deixar de ser professora?Realment, la veritat? Molt. Era la meva vida. Per em vaig jubilar per circumstncies personals.

    Com es la teva vida de jubilada?s molt relaxada, la veritat. Encara que cada dia quan maixeco men recordo dels meus alumnes i penso el que estaria fent. Ara visc a Lleida i faig moltes coses: un curs dordinadors, vaig a lEOI que acabo aquest any langls, sc voluntria per la llengua catalana. Si estigus a Barcelona vindria al Flos i Calcat.

    aquest curs al crdit de revista ha estat l'entrevista: calrellevncia, cuidar la forma com posar-s'hi en contacte, els

    interactuarem, etc. Desprs de parlar-ne fora, ens va semblarera la Conxita Gass, que ens podia explicar les

    ara que s'ha jubilat, des de la perspectiva d'una exens l'estimem molt.

    i la vam citar a linstitut. El departament de llengesvam xerrar durant ms de mitja hora. Aqu podeu llegir

    preferiu veure lentrevista, la trobareu ahttp://larevistadelflos.blogspot.com.es/

    centres. Deixant els de Lleida a part, vaig estar a

    Recordes algun alumne en especial?Nhe tinguts tants que sovint confonc els cognoms. Sempre recordes els que ms than fet patir, els ms tremendos, o aquells que eren molt intelligents. Per al final tots mhan acabat ensenyant alguna cosa a mi.

    Quina ha estat lexperincia ms feli que has viscut com a professora?

    Ui, nhe viscut moltes, per recordo un cop que em vaig fer mal a la cama i no podia caminar. Tenia uns alumnes tremendos, i els

    Quin s el llibre ms emocionant que has llegit?Com que el meu dest preferit sempre va ser lndia, on he estat sis vegades. Triaria Passatge a lndia i La joia de la Corona.

    Realment, la veritat? Molt. Era la meva vida. Per

    quan maixeco men recordo dels meus alumnes i

    que acabo aquest any langls, sc voluntria per la llengua catalana. Si estigus a Barcelona vindria

    caminar. Tenia uns alumnes tremendos, i els vaig demanar que majudessin. Ara em posaria a plorar noms de recordar com em van tractar, com van treballar ms que mai.

    Diuen que has viatjat molt. Quin s el lloc que ms tha agradat?

    Me nhan agradat molts: la Xina, La ndia, Tibet, Nambia, Tanznia, cadascun t les seves particularitats.

    19

  • Alumnes de tercer i quart d'ESO i primer debatxillerat de vint centres d'arreu de Catalunyavan participar el dilluns 13 de maig en unasimulaci plenria en el marc de l'onzena edicidel projecte 'Fem una llei', que organitza elParlament. Els joves del nostre centre vanocupar els escons dels diputats i vanaprovar, per 104 vots a favor, 17 en contra i 14abstencions, un projecte de llei de proteccidels drets d'autor amb relaci a les activitats

    Ladretsculturals,educatiusincorporades,deautorsaccessiblespressuposaobtenenaltressancionador

    Durantvacontingutposici,centre,

    Fem una lleial parlament

    dels drets d'autor amb relaci a les activitatsdels menors d'edat. El ple, que va ser presiditper Nria de Gispert, va ser la culminaci deltreball que els alumnes han preparat durant elcurs.

    El projecte 'Fem una llei' t per objectiuimpulsar entre els alumnes de secundria elconeixement de la cambra i la tascaparlamentria pel que fa a tot el procs quecomporta la creaci d'una llei. Des del'octubre, els joves han treballat el text aclasse, s'han organitzat en grups parlamentaris ihan creat quatre comissions per abordar elsdiversos punts del text i incloure-hi lesesmenes. A l'ltim, avui, a la sessiplenria, han fixat les posicions i han fet lavotaci final.

    centre,treballlaimportnciaAlgunsd'altresdesafeccilespas

    Laalumnes,delimportnciaaconseguir

    20

    Els organitzadorsacabenacreditatiuconformitatcentreAquesta,cncerFormatiuspedaggiquesaquesta

    Els cicles formatius

    participen a la Marat de TV3

    La 'llei' aprovada t la finalitat de defensar elsdrets dels creadors sobre "l's i abs" dels bnsculturals, i posa especial mfasi en els centreseducatius. El text aprovat, amb les esmenesincorporades, prohibeix la cpia i reproduccide materials o obres sense l'autoritzaci delsautors si no s que els mateixos autors els fanaccessibles a internet, en el qual cas espressuposa que renuncien a tots els drets iobtenen un benefici de forma indirecta. Entrealtres aspectes la 'llei' tamb estableix un rgimsancionador.

    Durant el debat un representant de cada centreva pujar a la tribuna d'oradors per exposar elcontingut del projecte i fixar la sevaposici, com a representant del nostrecentre, lalumna Kiara Medina, va defensar elcentre, lalumna Kiara Medina, va defensar eltreball que havien fet. Els joves han reconegutla dificultat de la tasca parlamentria i laimportncia del dileg per arribar a acords.Alguns portaveus tamb han aprofitat per parlard'altres temes que els preocupen, com ara ladesafecci dels joves cap a la poltica, la crisi iles retallades en ensenyament, o el futur delpas i el dret de decidir.

    La presidenta va tancar la sessi agraint alsalumnes, als professors i als serveis educatiusdel Parlament la feina feta i remarcant laimportncia de participar en poltica peraconseguir "un pas de ms qualitat".

    organitzadors de la marat de TV3 ensacaben denviar el diploma digitalacreditatiu com agrament i donantconformitat de la nostra participaci com acentre durant la passada edici.Aquesta, anava dirigida a la lluita contra elcncer. L'alumnat i el professorat de CiclesFormatius varem participar amb activitatspedaggiques i divulgatives respecte aaquesta malaltia.

  • El dia 21 de maig de 2013 els nostres alumneshan participat en les proves Cangur deMatemtiques. Shi han presentat 3 alumnesde 3r, 2 de 4t dESO i 3 de 1r de Baxillerat, snen David, en Hayk, l Egor, el Lus, en Ruiqi, laSandra, la Brbara i lAndrey.

    Durant 1h 15min shan concentrat per assolirel repte de respondre els 30 problemesplantejats, conjuntament amb tota la resta de

    Proves cangur

    ... de nmero i de lletra.

    plantejats, conjuntament amb tota la resta departicipants darreu del territori que ho fanalhora en diverses seus. Tots han gaudit delexperincia. En sortir ens han convidat a unsabors esmorzar.

    Tot seguit hem aprofitat per fer un recorregutturstic pel barri vell de Barcelona observantedificis emblemtics de la ciutat. Hemcomenat per la seu de la prova, ledifici delInstitut dEstudis Catalans i els jardins delantic Hospital de la Caritat (actual Bibliotecade Catalunya). Desprs hem pujat fins a laUniversitat de Barcelona descobrint el seuinterior majestus i el plcid jard que convidaa la reflexi. En el cam de pujada hem pogutgaudir i contrastar larquitectura d edificis comel de la Casa de la Caritat i el museu MACBA.Tot plegat un bon estmul pel cervell.

    Meritxell Martn

    Entre elsfomentarcolleccimestres Rosaa tants

    Aquestaprestatgeriesde vuitantacoeducacid'igualtat

    Foment de la lectura

    Proves cangur

    ... de nmero i de lletra.

    21

    dies 10 de gener i 20 de Mar, amb l'objectiu dela lectura, l'alumnat de l'institut disposar d'una

    collecci itinerant de llibres, avalada per l'associaci deRosa Sensat, anomenada "Noies i nois, tants

    collecci, que ha restat exposada en unesprestatgeries especials de la biblioteca, compta amb ms

    vuitanta ttols, l'eix temtic dels quals s lacoeducaci o, dit d'una altra manera, l'educaci en valors

    igualtat i respecte entre gneres.

  • VOLEI1r I 2n deso

    Sortida, organitzada per lInstitut Barcelona Sortida, organitzada per lInstitut Barcelona Esports de lAjuntament de Barcelona i la Federaci Catalana de VoleibolEl vlei... fa per tu (per primer cicle de secundria). Els objectius de lactivitat sn:

    Referits a fets, conceptes i principisExplicar l'origen, les tcniques i les progressions del vlei.

    Referits a procedimentsFer activitats fsico - esportives

    Referits a valors, actituds i normesValorar l'esportivitat per sobre de la consecuci de resultats. Valorar positivamentl'activitat fsica.

    22

    TRIATL2n deso

    Sortida de participaci en el XXVI triatl escolarorganitzat per lInstitut Barcelona Esports delAjuntament de Barcelona que tindr lloc elproper dimarts 4 de juny de2013 a la zona de laBase Nutica i les platges de la Mar Bella i elBogatell.La prova inclou:

    3.000 metres en bicicleta1.500 metres de cursa a peu50 metres nedant al mar

    FEM ESPORT

    CURSA DORIENTACICom ja s tradici, hem participat de la cursa que sha realitzat al voltant del castell de que sha realitzat al voltant del castell de Montjuic. s divertit, per tamb shi fa feina. Els objectius de lactivitat sn:

    Referits a fets, conceptes i principisAssenyalar la nomenclatura bsica de l'orientaci. Indicar els codis que es faran servir,el nom dels llocs on es dur a terme l'activitat i la seva situaci en la ciutat. Reconixerels recorreguts per fer, els punts cardinals, les proporcions, etc.

    Referits a procedimentsOrientar-se a partir de la lectura d'un mapa amb corbes de nivell i codis complexos.Identificar els espais representats al natural. Aplicar la topografia a espais desconeguts.

    Referits a valors, actituds i normesReferits a valors, actituds i normesValorar l'orientaci per facilitar el contacte amb l'entorn i el respecte d'aquest entorn.Valorar el treball en grup i dissenyar estratgies conjuntes. Respectar les opinions delsaltres. Relacionar-se amb nois i noies d'altres centres.

    Per cert, felicitem el grup 7 del nostre institut, que es va proclamar guanyador del recorregut B, amb un temps de 29 minuts, i a la resta de grups, perqu van fer un bon paper.

  • ELS CICLES A LAUDINCIA

    Parc sanitari Sant Joan de DuEl dia 23 de maig, l'alumnat del cicle deCures Auxiliars d'Infermeria va fer una visitaal Parc Sanitari de Sant Joan de Du deSant Boi, a les rees de salut mentaldiscapacitat intellectual. Aquest s un delscentres de treball on els nostres alumnespoden fer les prctiques. La sortida t unatriple funci, donat que els permet conixercom ha evolucionat la psiquiatria, ajudaa no estigmatitzar els trastorns mentals i elsajuda a obtenir informaci d'un mbitlaboral, el de l'auxiliar de psiquiatria, foradesconegut per a la majoria d'ells.

    Els dies 12 i 13 de mar tot lalumnat de CiclesFormatius va realitzar una visita guiada alPalau de Justcia de Barcelona. Dins lesexplicacions rebudes, van observarla diferncia que hi ha entre les togues que fanservir els Magistrats, Fiscals, SecretarisJudicials i advocats, i tal i com es potcomprovar a les fotografies, lalumnat va volerprovar cadascuna daquestes togues.

    Posteriorment, lalumnat va tenir ocasidassistir a un Judici celebrat amb JuratPopular, fet que es va avaluar com a moltinteressant, ja que per a molts dells va ser laprimera vegada que tenien ocasi dapropar-se al mon de la Justcia.

    professora Anabel Sampietro

    Parc sanitari Sant Joan de Du

    23

    devisita

    dei

    delsalumnes

    unaconixer

    ajudaels

    mbitfora

  • Across:

    2. You use this when you take a photo at night3. Placa de madera donde se colocan objetos, sobretodo libros.5. Algunos alumnos nunca han escrito en ella (ni la han mirado)6. You use it to protect your head against the sun or the cold.7. Acutico saludo analfabeto.8. Tu mires amb ell.12. Manojo encima del ojo.13. Guardas en ella papeles que se pierden fcilmente15. Els matins tothom sel mira, menys Drcula17. Lo surcan los piratas.18. When youre happy, you...

    PASSA

    18. When youre happy, you...19. You ... TV every night.

    Down:

    1. Destrossa lesquena dalguns estudiants2. Quan prems la tecla FF, fas anar Fast ... la gravaci.4. Objecte cmode que oculta, a vegades, olor de formatges.9. (Jingle + Jingle) / 210.Cuando tu haces clic ella hace flash.11. Si ets despistat thi pots picar els dits.13. Persona harto chismosa.14. Object we use to write16. please, switch on the . I cant see a thing.18. People wear it in formal events

    Ana Pedrosa

    TEMPS

    Recomanat pel departament de llenges si teniu dificultats a lhora de resoldre els mots encreuats

    Aquells que us costin els idiomes, sempre podeu fer un ho canvien, sn els mateixos per a tothom.

    24

    Aquells que us costin els idiomes, sempre podeu fer un SUDOKU. Els nmeros, si els poltics no ho canvien, sn els mateixos per a tothom.

  • 2727Yulia Vintoniv, 4t A

    Generalitat de Catalunya

    INS Francesc Flos i CalcatAvinguda Rio de Janeiro , 92

    08016 Barcelona

    Tel. 934501567

    La simetria, tamb es menja?Milagros Gamonal, 2n eso

    Parbola del repsParbola del repsCecilia Flores, 2n batx.