TEMA MULTIMÈDIA

Autors: Sergi Prats

Alex Solà

Data: 10/06/2012

Apartats de la revista:

-TEXT

- ÀUDIO

- IMATGES

- ANIMACIÓ

- VÍDEO

- INTERECTIVITAT

La multimèdia és una combinació de:

Text Àudio Imatges

fixes

Animació Vídeo Interactivitat

ÍNDEX

Multimèdia………………………………………………………………….……………………………………………1,2

Text…………………………………………………………………………………………………………….……………3,4

Àudio…………………………………………………………………………………………………………………………5,6

Imatges……………………………………………………………………………………………………………………7,8

Animació………………………………………………………………………………………………………….……..9,10

Vídeo…………………………………………………………………………………………………………..…..11,12,13

Interectivitat……………………………………………………………………………………………………14,15

ENQUESTES……………………………………………………………………………………………………………………….16,17

MULITIMÈDIA

Multimèdia és un sistema que utilitza més d'un mitjà de comunicació al

mateix temps en la presentació de la informació, com el text, la imatge,

la animació, el vídeo i el so. Aquest concepte és tan antic com la

comunicació humana ja que a l'expressar-nos en una xerrada normal

parlem (so), escrivim (text), vam observar al nostre interlocutor (vÍdeo) i

vam accionar amb gestos i moviments de les mans (animació).

La multimèdia troba el seu ús en diverses àrees incloent però no limitat a:

art, educació, entreteniment, enginyeria, medicina, matemàtiques, negoci, i la

investigació científica. En l'educació, la multimèdia s'utilitza per a produir

els cursos d'aprenentatge basat en ordinador (popularment cridats CBTs)

i els llibres de consulta com enciclopèdia i almanacs.

El terme multimèdia es fa servir per a referir-se a la combinació de

diverses formes per mostrar informació (text, gràfics, àudio, vídeo,

animació, interactivitat) ja sigui per informar o entretenir l'audiència.

La utilització de tècniques multimèdia va permetre el desenvolupament de

l'hipertext, una manera de lligar temes mitjançant paraules en els textos

permetent l'accés a temes d'interès específic en un o diversos documents

sense haver de llegir-los completament fent clic amb el ratolí en les

paraules remarcades (subratllades o d'un color diferent) que estiguin

relacionades amb el que busques. El programa mostra immediatament en la

pantalla altres documents que contenen el text relacionat amb aquesta

paraula. Però la vinculació interactiva no es va limitar a textos solament.

També es pot interactuar amb sons, animacions i serveis d'Internet

relacionats amb el tema que s'està tractant, la qual cosa ha donat origen

a un nou concepte: Hipermèdia, resultat de la fusió dels conceptes

hipertext i multimèdia. Els sistemes d'hipermèdia podem entendre'ls com

organització d'informació textual, gràfica i sonora a través de vincles que

creen associacions entre informació relacionada dintre del sistema.

-1-

Multimèdia L'ús de múltiples formats per a la presentació d'informació.

Inclou text, gràfiques estàtiques o animades, fragments de vídeo i

informació àudio. Els sistemes multimèdia interactius per ordenador

inclouen hipermèdia i hipertextos. (Engloba hipermèdia i hipertext)

Hipermèdia L'ús de múltiples formats per a la presentació d'informació.

Inclou text, gràfiques estàtiques o animades, fragments de vídeo i

informació àudio. Els sistemes multimèdia interactius per ordenador

inclouen hipermèdia i hipertextos.(Engolba hipertext)

Hipertext Pantalles organitzades i d'accés no lineal formades per text i

diagrames estàtics, imatges i taules text solament no lineal.

En l'àmbit didàctic, podem afirmar que la tecnologia multimèdia integra les

possibilitats educatives de diverses mitjans de comunicació,

interconnectats a través de l'ordinador, fins al punt que el resultat final

es nou mitjà que unifica en una síntesi superior les possibilitats

expressives dels mitjans originaris afegits. Els multimèdia suposa, al

mateix temps, obrir noves possibilitats expressives de l'ordinador que ha

popularitzat amb més intensitat fins que les opcions multimèdiatiques no

s'han integrat plenament.

-2-

TEXT Un text és un conjunt de paraules articulades que formen

un discurs unitari, és una composició lingüística amb intenció de comunicar

un missatge.

El mot prové del llatí textum, derivat del verb texere i significa teixit. En

sentit estricte aquesta composició pertany a la llengua escrita, però el

seu significat s'ha estès, gràcies a la semiòtica, a qualsevol unitat que

transmet un significat. Per això es pot parlar de textos orals o

de costums i tradicions que actuen com a textos, en el sentit que poden

ser llegits - interpretats- per algú altre i que vehiculen un missatge.

Un text ben format ha de tenir coherència, cohesió i adequació de manera

que existeixi una unitat temàtica i d'estil que ajudi a la comprensió per

part del receptor.

Cohesió

La choesió és la forma. Propietat que implica la correcta relació entre

les diferents parts del text. Compleix normes sintàctiques, gramaticals, i

signes de puntuació/

Adequació

L'adequació és la propietat d'adaptar el missatge a la situació, mitjançant

el registre.

Registre: Variant estilística que s'adapta a diferents situacions de

comunicació.

Culte: El més cuidadós de tots. Molta precisió lèxica. Correcció

gramatical. S'utilitza en poesia i ciències.

Estàndard: El normal. S'utilitza a la premsa, relacions interpersonals

i en llenguatje col·loquial.

Vulgar: Ús més descuidat de la norma lingüística, pobresa de vocabulari

, ús de paraules inapropiades, pronunciació deficient, etc.

-3-

Segons el llenguatge, un text pot ser:

Periodístic.

Literari, si usa es convencions d'estil i la doble figuració de

la literatura.

Científic, si apareixen tecnicismes i mots monosèmics.

Administratiu o jurídic, amb abundància d'abreviatures i fórmules

lexicalitzades provinents del dret.

Publicitari.

Segons la modalitat, un text pot ser:

Text descriptiu.

Text narratiu.

Text expositiu o divulgatiu (que inclou l'instructiu).

Text argumentatiu.

Text explicatiu

Text predictiu

-4-

ÀUDIO és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un

medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en

forma d'ones sonores. La vibració provoca alteracions mecàniques a les

partícules del medi creant canvis de pressió que es propaguen en totes

direccions a partir del punt on hi ha la vibració.

Perquè es generi un so cal que vibri alguna font. Les vibracions poden ser

transmeses a través de diversos mitjans elàstics, entre els més comuns

es troben l'aire i l'aigua. La fonètica acústica concentra el seu interès

especialment en els sons de la parla: com es generen, com es perceben, i

com es poden descriure gràfica i / o quantitativament.

La freqüència és una mesura del nombre de vegades que ocorre un

esdeveniment en un temps determinat, en el cas del so indica el nombre

d'oscil·lacions completes per unitat de temps, la unitat de mesura és el

hertz (Hz), que és una oscil·lació completa per segon.

La física del so és estudiada per l'acústica, que tracta tant de la

propagació de les ones sonores en els diferents tipus de mitjans continus

com la interacció d'aquestes ones sonores amb els cossos físics.

Un so es pot caracteritzar físicament per un seguit de paràmetres:

Freqüència de l'ona sonora

Velocitat a la que es propaga l'ona sonora

Pressió sonora

Intensitat sonora

Potència acústica

To i timbre de l'ona sonora

-5-

Imatges:

-6-

IMATGES

Una imatge digital, també anomenat gràfic digital, és una representació

bidimensional d'una imatge utilitzant bits (uns i zeros). Depenent de si la

resolució de la imatge és estàtica o dinàmica, pot tractar-se d'un gràfic

rasteritzat o d'un gràfic vectorial. Llevat que s'indiqui el contrari en

general per imatge digital s'entén gràfic rasteritzat.

La primera imatge a escanejar, emmagatzemar, i tornar a crear en píxels

digitals va apareixer a 'Standards Eastern Automatic Computer' de 'NIST'.

L'avanç de les imatges digitals va continuar en la dècada del 1960,

juntament amb el desenvolupament del programa espacial i en la

investigació mèdica. Van començar projectes en el laboratori de propulsió

a raig, el 'MIT', 'Bell Labs', i la Universitat de Maryland, entre d'altres,

que utilitzaven imatges digitals per avançar les imatges de satèl·lit,

imatges mèdiques, la tecnologia de video conferència, reconeixement de

caràcters, i la millora de fotografia

Cada píxel d'una imatge està associat a una posició especifica en una imatge

bidimensional, i cadascuna d'aquestes posicions contindrà un valor que

simbolitzarà la seva naturalesa. Les imatges digitals es poden classificar

segons aquesta naturalesa:

Binàries: cada píxel pot contenir un 0 o un 1, convertint la imatge en

blanc o negre.

Escala de grisos: el valor dels píxels comprèn un rang de valors que

determinen la intensitat del tó de gris.

Color: també anomenades RGB, són la representació més ajustada al

món real.

Color fals: segueix la mateixa estructura que les imatges a color,

però en aquest cas la seva representació no s'ajusta a la realitat.

Multi-espectral: en aquest cas , la imatge està representada segon el

seu espectre electromagnètic, de manera que, mitjançant filtres,

podem captar-la amb diferents zones de freqüència.

-7-

Temàtica: es el resultat de la classificació de les imatges multi-

espectral, de manera que es centra en només un rang de valors.

Funció imatge: en aquest cas en particular, una funció f(x,y) determina

el seu valor d'intensitat a la imatge segons la seva posició x i y

La majoria de formats d'imatges digitals estan composts per una

capçalera que conté atributs (dimensions de la imatge, tipus de codificació,

etc.), seguida de les dades de la imatge en si mateixa. L'estructura dels

atributs i de les dades de la imatge és distint en cada format.

A més, els formats actuals afegeixen sovint una zona

de metadades ("metadata" en anglès) que serveix per a precisar informació

addicional sobre la imatge, com per exemple:

la data, la hora i el lloc on es va prendre la imatge

les característiques físiques de la fotografia (fotosensibilitat

ISO, velocitat d'obturació, flash, etc.)

-8-

ANIMACIÓ L'animació és una simulació de moviment produïda mitjançant imatges que es

creen una per una; en projectar-se successivament aquestes imatges

(denominades quadres) es produeix una il·lusió de moviment, però el

moviment representat no existeix en la realitat. Es basa en la il·lusió del

moviment, en què intervenen lapersistència de la visió i el fenomen phi.

L'animació pertany a l'àmbit del cinema i la televisió, encara que, com es pot

comprovar, està en relació directa amb les arts visuals

clàssiques, dibuix, pintura i escultura, així com la fotografia.

Per realitzar animació existeixen nombroses tècniques que van més enllà

dels familiars dibuixos animats. Els quadres que es poden generar

dibuixant, pintant, o fotografiant els insignificants canvis fets

repetidament a un model de la realitat o a un

model tridimensional virtual; també es possible animar objectes de la

realitat i actors.

Animació completa

És un tipus d'animació d'alta qualitat, molt elaborada i amb gran quantitat

de dibuixos per segon. La mitjana és d'un dibuix (per personatge)

cada fotograma o d'un dibuix cada dos fotogrames com a màxim, tot i que

algun dibuix es pot mantenir quiet en algun moment si el guió ho demana.

La quantitat de dibuixos resultants per segon depen de la quantitat

de fotogrames per segon necessaris, que depenen de si es treballa en

cinema (en general, 24 fotogrames per segon), en PAL (25 fotogrames per

segon), en NTSC (30 fotogrames per segon), etc. Els personatges, en

contraposició amb l'animació limitada, es dibuixen i s'animen sencers,

repetint cada vegada el personatge i modificant-ne aquelles parts del cos

que ha de moure. És el tipus d'animació que s'empra habitualment en

pel·lícules i sovint en publicitat, com les pel·lícules de la Disney o les

animacions de la Warner.

-9-

Imatges:

-10-

VÍDEO és la branca de la tecnologia que es dedica al processament de

senyals electrònics que representen imatges en moviment.

La principal aplicació del món del vídeo és, òbviament, la televisió, seguida,

possiblement pels vídeos domèstics. No obstant això, mercès

a internet s'ha produït una proliferació de diferents formats de

vídeo comprimits que en permeten la difusió per aquest mitjà a una

audiència planetària (vegeu també videoblog). El vídeo també s'utilitza per

a aplicacions científiques, de seguretat, d'enginyeria i de producció.

La paraula "vídeo" s'utilitza amb molta freqüència per a referir-se als

diferents formats dels suports en què s'emmagatzemen aquests senyals.

Una productora de vídeo és l'empresa dedicada a la creació de vídeos. Cal

afegir la definició de vídeo didàctic, que és aquell que ha sigut dissenyat i

produït per a transmetre uns continguts, habilitats o activitats per

propiciar l´aprenentatge en els alumnes.

El vídeo educatiu permet informar sobre un tema, és una activitat

motivadora i permet formar a l´alumne i al professor. Per una banda,

l´alumne pot obtenir informació i recursos audiovisuals. Per l´altra, el

professor pot preparar les classes d´una manera més didàctica.

El vídeo és un instrument idoni per a què els alumnes l'utilitzen per a

analitzar el món que els envolta i expressar-se a través d'ell. I

aconseguir d'aquesta manera que els alumnes no siguen merament

receptors passius d'informació. Les produccions realitzades per els

professors i alumnes contenen una sèrie de avantatges, com són:

Caràcter motivador.

Fora contextualització dels missatges produïts

Realització del treball des d'una perspectiva col·laborativa ja que

deuen diferenciar-se i repartir-se els rols específics.

-11-

El vídeo és un element de treball del grup-classe, que persegueix que

l'alumne deixe de ser sols un receptor de codis verbo-icònics, per a

convertir-se en emissor de missatges didàctics. El valor educatiu de la

seua utilització radica en els processos que segueixen per a elaborar-los.

És a dir, és una activitat que exigeix el treball col·laboratiu entre

estudiants i, la responsabilitat de les diferents tasques. Abans de la seua

incorporació se'ls deu explicar els diferents rols què són necessaris i

quines són les funcions de cadascuna d'ells. Suposar la utilització implica

dues qüestions:

El domini del llenguatge expressiu i narratiu del mitjà per part del

professor i alumnes.

L'existència d'una mínima dotació tècnica.

La utilització del vídeo com a instrument de coneixement, ens permet

obtenir unes conclusions respecte a les seues possibilitats i limitacions:

La necessitat d'una formació tècnica i didàctica del professorat.

Una justificació metodològica prèvia per part del professor.

Partir d'una metodologia d'indagació.

Augmenta la investigació personal en els estudiants.

L'avaluació es converteix en un procés formatiu.

Millora l'ambient i el clima de classe.

Apropament dels estudiants als contextos naturals.

Adquisició dels continguts conceptuals referits al maneig tècnic dels

equips i a la realització videogràfica.

Gran motivació en els alumnes, potenciar el desenvolupament d'actituds

positives.

-12-

Imatges:

-13-

INTERECTIVITAT

La interactivitat és la relació que una persona té amb altres persones,

bé siguin amb una única persona o un grup de persones. També està

referida a la relació que una persona manté amb el medi o el context que

l'envolta. Per tant, podem dir que interactivitat és la capacitat del

receptor per controlar un missatge no-lineal fins al grau establert per

l'emissor, dins dels límits del mitjà de comunicació asincrònica (la

comunicació no es produeix de forma simultània entre els internautes,

però, a diferència de la comunicació sincrònica, sí que permet la constància

de les interaccions virtuals).

Però s'ha de tenir en compte que la interactivitat no és el mateix que

interacció. La interacció és la acció d'intercanvis de "diàlegs", que realitza

el subjecte amb altres subjectes, continguts, contexts, etc. Que pot

aportar al assoliment de la interactivitat o també pot ser resposta a la

consecució d'altres metes externes al subjecte com la integració a un

grup social.

La comunicació humana és l'exemple bàsic d'interactivitat. A causa d'això,

molts anàlisis conceptuals es basen en definicions antropomòrfiques

(paraula que ve d'antropomorfisme que empra nocions pròpies de la natura

o de la conducta de l'home per explicar entitats diferents dels ésser

humans). Per exemple, els sistemes complexos que detecten i reaccionen a

la conducta humana són freqüentment denominats "interactius".

Sota aquesta perspectiva, la interacció inclou respostes a les activitats

físiques humanes, per exemple el moviment (llenguatge corporal) o al canvi

en els estats psicològics.

-14-

TIPUS d’interectivitat

1. Són els jocs on una persona es relaciona amb altra per tal

d'arribar a assolir l'objectiu del joc. Poden ser jocs cooperatius i

per la pau, jocs de presentació, jocs de coneixement, jocs de

confiança, jocs de comunicació, jocs de resolució de conflictes, jocs

de distensió, jocs tradicionals, jocs de rotllana, jocs d'equips, jocs

amb pilota, motrius o de persecució, però respecte a tots aquests

jocs nombrats són molt més abundants els jocs competitius.

2. Són els jocs on una persona es relaciona amb un grup de diferents

persones per tal d'arribar a assolir l'objectiu del joc, ja que, el

joc és un excel·lent recurs per al tractament de la diversitat, ja

sigui per sexe, ètnia, cultura, classe social i diferències de tipus

físic, psíquic i social.

3. Segons el nombre d'individus, en el tercer cas, tenim aquell jocs on

la persona juga de manera aïllada, això significa que no té cap

interacció amb altres persones. No obstant això, la interacció amb

el medi i amb el material també delimiten un tipus d'interacció, ja

que experimenten la seva pròpia capacitat d'acció i descobreixen i

comprenen el món que els envolta.. Per tant, en aquest últim cas

estem davant d'una

interacció física, no social.

-15-

Enquestes Alumnes de Classe:

-16-

-17-