LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

© VICENT PUIG I GASCÓIES. ANTONI LLIDÓ. XÀBIA1r. Batxillerat. Curs 2011-2012

1. Concepte.� Què és?� Quan es produeix?� On es produeix?

2. Causes de la Revolució Industrial.a) El Creixement Demogràfic (1.2.)b) La revolució Agrària (1.1.)c) L’acumulació de capital. La Revolució Comercial (2.6)d) La Revolució tecnològica ( 2.1.)

3. Els Sectors industrials. (2)1. LA PROTOINDUSTRIALITZACIÓ2. Indústria Textil (2.2.)3. Indústria Siderúrgica (2.3)4. Desenvolupament del ferrocarril (2.5.)

4. L’expansió de la Revolució Industrial. (2.7.)5. Conseqüències Econòmiques i socials de la Revolució Industrial.

a) Conseqüències econòmiques (3)a) El Liberalisme econòmic

b) Conseqüències socials (4)� Procés d’Urbanització� La Societat de Classes� El paper de la dona

1. Concepte.� Què és?

� Transformacions econòmiques i socials basades en l'aplicació de la màquinaa la producció, que van promoure un enorme creixement dels diversossectors de l’economia.� Suposa la desaparició de l’Antic Regim econòmic i la implantació del

capitalisme comercial .� és el resultat d’una sèrie de revolucions paral·leles que, connectades

entre elles, van incidir profundament en tots els àmbits de la vidasocial, econòmica i política d’Europa.

a. Revolució Demogràficab. Revolució Agrària: Economia agrària de subsistència a una

economia industrial capitalistac. Revolució Tecnològicad. Revolució Transports

� Quan es produeix? entre 1750-1850� On es produeix?

� Revolució industrial (1750-1820) = Anglaterra = Take-off= ARRANCADA� Industrialització (1820-1850) = expansió al continent europeu

FAC

TOR

S D

E LA

REV

OLU

CIÓ

AN

GLE

SA

REVOLUCIÓ AGRÀRIA AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ

REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

AUGMENT DE LA POBLACIÓ I DE LA DEMANDA

AUGMENT DE LA PRODUCCIÓREVOLUCIÓ COMERCIAL

REVOLUCIÓ TRANSPORTS

REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA

TRANSPORT RÀPID I BARAT

MÀQUINES APLICADES A LA PRODUCCIÓ I AL TRANSPORT

� Religió cristiana natalista� Escàs ús dels anticonceptius� Reducció edat de matrimoni� Augment dels ingressos familiars (treball infantil)

� Reducció de les fams i la mortalitat catastròfica (= Revolució Agrària)� Diversificació de la dieta alimentària (creïlles, naps, arròs, tomaca, bajoquetes) = prevenció d‘enfermetats� Major higiene personal ( ús del sabó, clavegueram = millor benestar ec.)� Desenvolupament medicina (vacuna contra la pigota, 1796)� Avanços científics: ½ meitat segle XIX (vacunes)� Reducció de la mortalitat infantil

� Divisió dels camps oberts en parcel·les� Qualsevol que puga demostrar la propietat, en posseiria una part� Divisió de les parcel·les per bardisses vegetals o tanques de fusta o pedra� Disposició de les parcel·les i llibertat de conreus i innovacions� Terres comunals dividides i tancades

� DEFINICIÓ CLARA DELS DRETS DE PROPIETAT DE LA TERRA� MECANITZACIÓ � INTRODUCCIÓ D’INNOVACIONS: ADOBS, ROTACIÓ, ETC� ORGANITZACIÓ RACIONAL DE PARCEL·LES I CAMINS � COSTOS MÉS ELEVATS=

o CONTROL DE LES TERRES PER MITJANS I GRANS PROPIETARISo MAJOR CAPITALITZACIÓ DE LES ESTRUCTURES AGRÀRIES

� Si pots provar la propietat sobre la terra� Si disposaves dels diners per tancar la propietat amb fusta, pedra o bardissa� Si podies pagar els advocats� Si podies pagar els funcionaris pel traçat favorable del parcel·lari� Si podien aconseguir una ACTA PARLAMENTÀRIA DE TANCAMENT

� SENSE PROBLEMA, LA PROPIETAT ERA TEUA

ÈXODE RURAL A LES FÀBRIQUES DE LES CIUTATS

• ELS CAMPEROLS NO PODEN DEMOSTRAR LA PROPIETAT = PERDEN LES TERRES• NO PODEN PAGAR EL TANCAT DE LA PROPIETAT = HAN DE VENDRE• LA MINORIA QUE MANTINGUÉ LES TERRES =

• ENDEUTAMENT PER LA INTRODUCCIÓ DE MILLORES• CONDICIONS DE VIDA MOLT DURES

JORNALERS DELS NOUS PROPIETARIS O

ARRENDATARIS

SOCIALES ECONÒMIQUES

EMPOBRIMENT CAMPEROLS MÉS POBRES

DESENVOLUPAMENT BURGESIA AGRARIA

ÈXODE RURAL

AUGMENT DEMANDA PRODUCTES INDUSTRIALS

MA D’OBRA BARATA PER A LES FÀBRIQUES. R.I.

MAJOR PRODUCTIVITAT I AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ

EXCEDENT DE PRODUCTES

AUGMENT DELS GUANYS

ABASTIMENT DE LA POBLACIÓ URBANA I RURAL

MILLORA DE LES CONDICIONS DE VIDA

ACUMULACIÓODE CAPITAL

REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

REINVERSIÓ DE CAPITAL DESVIACIÓ DE PART DEL CAPITAL

A ALTRES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

CAPITALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS AGRAQRIES

REVOLUCIÓ COMERCIAL

LA CREACIÓ DE LA DEMANDA

DEMANDA INTERNA DEMANDA EXTERNA

MILLORA DEL NIVELL DEVIDA A CAUSA DELDESENVOLUPAMENTCOMERCIAL , INDUSTRIAL IAGRÀRI (menor % dedespesa en productesalimentaris) = CAPACITATADQUISITIVA

Desenvolupamentdel comerç interior(eliminació de lesduanes interiors,millora delstransports,Especialitzacióproducció)

CREIXEMENT POBLACIÓ Inicis del Colonialisme

Expansió del comerç britànic: Amèrica del Sud, zones d’Àsia, Àfrica , Europa

Matèries Primeres barates i mercats reservats Superàvit comercial

Acumulació de Capital

REVOLUCIÓ ÀGRÀRIAGuanysImpostos més elevatsDipòsits en els bancs

DESENVOLUPAMENT PRODUCCIÓ INDUSTRIALINDÚSTRIA RURALPRIMERES FÀBRIQUES (REINVERSIÓ)

REVOLUCIÓ COMERCIALSUPERAVIT COMERCIAL

DESENVOLUPAMENT COLONIAL

INDÚSTRIA TÈXTIL

INDÚSTRIA SIDERÚRICA I FERROCARRIL

AUTOFINANÇAMENT (Estalvi)

PRÉSTECS (Baix interès)

SOCIETATS LIMITADES (Amics i parents)

SOCIETATS ANÒNIMES

BANCS

ESTAT

ACCIONS DIVIDENDS

BORSA DE VALORS

BANCS D’INVERSIÓ

BANCS DE DIPÒSITS

ESTALVI PRIVAT

SUBMINISTREN CAPITAL

a) Mines , Plantes Siderúrgiques , FF.CC. = Capital elevat = desenvolupamentmecanismes bancaris, borsaris i administració de més capitals

b) Noves condicions de treball, Mecanització i major necessitat d’acumularcapital = SOCIETATS MERCANTILS = agrupacions de diversos inversors que hiaporten el capital i se’n reparteixen els beneficis.

c) SOCIETAT ANÒNIMA = capital fraccionat en participacions (accions) quecompren diversos inversors (accionistes)• Accionista= propietari de la part proporcional de l’empresa, en funció del

nombre d’accions (participacions del capital de la societat).• Rep un DIVIDEND= part proporcional dels beneficis obtinguts per la

societat no reinvertits, en funció del nombre d’accions• OBLIGACIONS: interès anual fix al comprador fins a l’amortització del

capital que hi ha aportat , però no té propietat.

d) BORSA DE VALORS:• mercat de capital on es compren accions i obligacions• Baròmetre de la situació econòmica en general• Oscil·lacions de les cotitzacions reflecteixen el volum de negocis i el

funcionament de les empreses i l’economia d’un paíse. BANCS:

• Financen el procés d’industrialització• Emissors de paper- moneda• Consoliden el paper d’intermediaris entre els posseïdors de capital

(inversors) i els que necessiten préstecs per finançar l’activitat industrial• Societats per accions• Apareix el BANC CENTRAL= banc estatal encarregar d’avalar el paper

moneda amb les reserves en or de l’estat i controlar-ne la seua circulació• BANCS DE DIPÒSITS, guarden els estalvis , dipòsits a la vista, es poden

retirar en qualsevol moment.• BANCS D’INVERSIÓ, concedeixen préstecs a llarg termini, participen del

capital de les empreses (accions); subministradors de capital a laindústria (inversions, préstecs, agilitant els pagaments (lletres, xecs,pagarés,etc) , faciliten els intercanvis en paper moneda

REVOLUCIÓ AGRÀRIAREVOLUCIÓ DEMOGRÀFICALA DEMANDA

AUGMENT DEMANDA PRODUCTES INDUSTRIALS

NECESSITAT D’AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ

LIMITACIONS DELS SISTEMES ARTESANALS (DOMÈSTIC I GREMIS)

INTRODUCCIÓ INNOVACIONS

TECNOLÒGIQUES

PRODUCTIVESMÀQUINA DE VAPOR

• LIBERTAT DE LOCALITZACIÓ• FORÇA ARTIFICIAL MOTRIU AUTÒNOMA • DEMANDA DE COMBUSTIBLE (CARBÓ)

INNOVACIONS TÈXTILS

INDÚSTRIA SIDERÚRGICA

MINES

TRANSPORTS

FÀBRIQUES TREBALL EN CADENA

LLANÇADORA VOLANT, John Kay (1773)FILADORES (Spinning Jenny, Mule, Water Frame)TELERS MECÀNICS ENERGIA HIDRÀULICAMàquina de Vapor (Watt, 1769)

Carbó de Coc (Darby, 1732)ALT FORNPudelació i laminatge ferro (Cort, 1783)Convertidor Bessemer (1856): ACER

Ús de bigues de ferro, rails i vagonetes

Locomotora de Stephenson (1829)Vaixell de Vapor (Robert Fulton, 1807)

LA PROTOINDUSTRIALITZACIÓ ss. XVII-XVIII

PROTOINDUSTRIALITZACIÓ ss. XVII-XVIII

� Famílies camperoles compaginen el treball agrari amb l’elaboració de productes tèxtils: comerciants venen el producte en mercats llunyans

� Ingressos complementaris� Millor alimentació� Augment de la població

1. PROCÉS AUTONÒM� Activitat productiva reduïda durant les èpoques de sembra i recol·lecció= més treball

al camp� Camperols= propietaris d’eines de treball= filoses, telers, etc.� Porten les manufactures al mercat pròxim � Intercanvien amb els comerciants: preu acordat= DOMESTIC SYSTEM

2. ORDENACIÓ DEL PROCÉS� El camperol perd l’autonomia decidir com i quan produir� El comerciant (= capital comercial) acaba controlant el procés dispers

a) Subministrament de les matèries primeres (origen llunyà)b) Distribució pels domicilis dels camperols dels instruments de filar, teixir i fixa el

preu per peçac) Els camperols reben una mena de sou= fixat pel comerciant (unilateralment)d) Comerciant= empresari de la industria rural dispersa = PUTTING OUT SYSTEM

3.- Darreres dècades del XVIII

� Augment del Putting out system� extensió per diverses zones� Problemes de subministrament de matèries primeres i control de la producció de

les famílies camperoles� Concentració de capital dels comerciants o empreses comercials

4.- FACTORY SYSTEM (SISTEMA FABRIL)• Fàbrica= lloc de reunió de treballadors i màquines = control de l’obrer per

l’empresari( Manufactura)• Mecanització del procés productiu• Ús generalitzat de l’energia hidràulica i després el vapor.• Producció en sèrie

PRODUCCIÓ ARTESANAL PRODUCCIÓ INDUSTRIAL

ARTESA EN UN TALLER MAQUINA EN LA FABRICA

NECESSITAT D’APRENENTATGE OBRER SENSE FORMACIÓ

PRODUCCIÓ ESCASSA GRAN PRODUCCIÓ

QUALITAT VARIABLE IGUAL QUALITAT

PRODUCTES DIFERENTS PRODUCTES IDENTICS

PREU ELEVAT PRODUCTES BARATS

MERCAT LOCAL MERCAT MUNDIAL

LA INDUSTRIA TÈXTIL

INDÚSTRIA DEL COTÓ

� Cotó= teixit suau, fàcil de rentar, producció abundant = abaratiment del preu

� Manufactura lligada al comerç colonial

• Prohibició d’importació d’Indianes (cotó estampat) de la Índia (1700)

• Cotoners anglesos comencen a estampar cotó blanc important

• Pressions del sector llaner = prohibició importació de qualsevol teixit de cotó(1750)= els cotoners anglesos elaboren tot el procés

• Concentració de la indústria cotonera al Lancashire= centre tradicional llaner

� Producció d’Indianes angleses : creixement, qualitat i anul·la la indústria llanera

� Matèria primera barata : cotó en pèl= Índia i sud EUA (més barat)

� A partir de 1850 Anglaterra exporta 13 m. De teixit per 8 m. (mercat interior) aEUA, Europa i Extrem Orient- Índia� MECANITZACIÓ

a) LLANÇADORA VOLANT (1733) aplicada al teler mecànic, John Kay.• Desequilibri entre el teixit i el filat• Filat manual amb filosa i torn• El filat no satisfeia la “demanda” de fil per a teixir = 3 o 4 filadors per

fornir fil a un teixidor

b) Innovacions en el procés del FILAT.a) SPINNING JENNY (1760), Hargreaves.

a) Disposa de Fusos múltiplesb) Augmenta la quantitat de fil produïda per operaric) fila 8 fils a l’hora

b) WATER FRAME (1768), Arckwraighta) Funciona amb energia hidràulicab) Moviment continuat

c) MULE JENNY (1779), Crompton=a) funciona amb vapor.b) fila 400 fusos a l’hora

c) TELER MECÀNIC de Cartwright (1785), equilibra ambdós processos (filar-teixir)• Augment de la qualitat• Reducció de costos (=salaris)• Elevada producció

� Amb totes aquestes innovacions la indústria conquereix els mercats exteriors.

LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA

PRODUCCIÓTRADICIONAL DEFARGUES AMB CARBÓVEGETAL I FERRO DEGRAN PURESA

AUGMENT DE LADEMANDA DEFERRO

• DEMANDA AGRÀRIA (EINES IMÀQUINARIA)• DEMANDA INDUSTRIAL (FÀBRIQUES IMÀQUINES)• GUERRES NAPOLEÒNIQUES (MUNICIÓ)• PRIMERS FERROCARRILS , VAIXELLS• MINES: bigues de ferro(POUS MINERS),rails i vagonetes (TRANSPORT DELMINERAL)

INNOVACIONS

Ferro produït sobre elcarbó vegetal = car ipoder calorífic baix

10.000 tones (1780)

a) CARBÓ DE COC (hulla destil·lada dels elements sulfurosos) Substitució del carbóvegetal pel mineral (A. Darby, 1709): generalització a finals del XVIII per l’encarimentde la fusta= major poder calòric del carbó mineral.• Major poder calorífic= fosa en ALT FORN• Impuls a la mineria del carbó• Producció de ferro en grans quantitats= Bigues de ferro, Rails, Vagonetes

b) Introducció del vapor en la fundició (1776, Wilkinson): aire calent a pressió,augmentant la temperatura de la combustió i permetent major temperatura en untemps menor i amb menys combustible.

c) Augmenta la demanda de Ferro a finals del XVIII= renovació utillatge agrari iintroducció de les màquines en la indústria tèxtil = ESTÍMUL NOVES INNOVACIONS

d) Depuració del metall (PUDELACIÓ) I LAMINACIÓ a vapor (Henry Cort, 1784-95)=millora la qualitat i permet millorar el carbó• Procés de fosa• Eliminació de les escòries del ferro

e. Demanda de ferro per a la construcció del Ferrocarril i vaixells de ferro= ESTÍMULf. Forn d'Injecció d’aire calent de J. Neilson (1829), conversió del ferro en ACER=

material flexible i dur= construcció de locomotores, rails, etc.• Consolidació defintiva de la siderúrgia i la mineria del carbó• Reducció de les depeses de transport mineral i major rapidesa (Ferrocarril)

g) Procés de refinatge i reducció del ferro per a produir acer en quantitats industrials abaix cost. Patent de Henry Bessemer, 1855

ALT FORN

PROCÉS DE LAMINAT DEL FERRO. ( CORT, 1783)

DESENVOLUPAMENT DEL FERROCARRIL

EL FERROCARRIL

ORIGEN PRIMERS FERROCARRILS CONSEQÜÈNCIES

MINERIATransport delmineral fins a la bocade la mina:vagonetesarrossegades percavalls sobre rails defusta)

APLICACIÓ A UNAMÀQUINA DEVAPOR(STEPHENSON,1829, ROCKET)

• LIVERPOL- MANCHESTER, 1830.• BARCELONA -MATARÓ, 1840• MADRID- ARANJUEZ, 1851

• REDUCCIÓ DE LES DISTÀNCIES : informació, mobilitat, creixementurbà, millora abastiment, control estatal, oci, etc.• ABARATIMENT DEL TRANSPORT I AUGMENT CAPACITAT• ESPECIALITZACIÓ PRODUCTIVA I CREACIÓ D’UN “MERCAT NACIONAL”

DESENVOLUPAMENTCOMERÇ DESENVOLUPAMENT

SIDERÚRGIA

DESENVOLUPAMENTSISTEMES FINANCERS

NECESSITAT DECAPITALSSOCIETATS ANÒNIMESSOCIETATS D’INVERSIÓDEMANDA CREIXENT

DE FERRO I CARBÓ

FERROCARRILREDUEIX ELCOST DE LESMERCADERIES

ABAIXA EL PREUDELS PRODUCTES

MILERS DEPERSONESCOMPREN ELSPRODUCTES

ES VENEN MÉS MERCADERIESI AUGMENTA LA DEMANDA

� INTRODUCCIÓ D’INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES EN EL PROCÉS PRODUCTIU

� CREACIÓ DE NOVES FÀBRIQUES

� CONTRACTACIÓ DE MÉS TREBALLADORS

+ GENT OCUPADA I+ CAPACITAT ADQUISITIVA(DINERS PER GASTAR)

L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

INDUSTRIALITZACIÓ

En Europa parlem de PROCÉS

D’INDUSTRIALITZACIÓ gradual i regional

PROCÉS DESIGUAL, no afecta a tots els països

d’igual manera: ECONOMIES DUALISTES

DESENVOLUPAMENT• FIRTS COMERS= enceten l’arrencada a partir de 1830-40: BÈLGICA, FRANÇA, I DESPRÉS ALEMANYA, EUA,• LATE COMERS = enceten el procés a partir del darrer 1/3 del segle XIX: ESPANYA, ITÀLIA, ÀUSTRIA O RÚSSIA, I JAPÓ

MOTORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ EUROPEA CONTINENTAL BASES DIFERENTS A LA REVOLUCIÓ ANGLESA, I AMB UNA REDUCCIÓ D’ETAPES EN EL PROCÉS

FERROCARRILS SIDERÚRGIA BANCA ESTAT

Arrencada per a industrialitzaruna àrea, encara que no era

prioritari. L’ATRACCIÓ DELES INFRAESTRUCTURES

Complementa l’expansiódel FERROCARRIL.INDÚSTRIA PESANTCONNECTADA AMB LABANCA

MAJOR NECESSITAT DECAPITAL= CREACIÓ DEBANCS INVERSORS:ROTHSCHILD, CREDITMOBILIER

SUBSTITUEIX LA MANCAD’INICIATIVA INDIVIDUAL IELS CAPITALS PRIVATS=SUPORT ESTATAL A LAINDÚSTRIA I EL FF.CC.

• BÈLGICA I FRANÇA = EXPLOTACIÓ JACIMENTS DE CARBÓ, AGRICULTURA DESENVOLUPADA , XARXA FLUVIAL (CANALS FLUVIALS I MARÍTIMS) I COMERÇ ACTIU.

• ALEMANYA = JACIMENTS DE FERRO I CARBÓ, CONCENTRACIÓ DE CAPITAL FINANCER EN GRANS CORPORACIONS BANCÀRIES INDÚSTRIA SIDERÚRGICA I QUÍMICA

•ITÀLIA I ESPANYA= ZONES D’INDUSTRIALITZACIÓ (PIAMONT, CATALUNYA) I TERRITORIS AGRARIS SENSE REFORMA AGRÀRIA (NÀPOLS- SICÍLIA, ANDALUSIA, EXTREMADURA)

CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES

DESENVOLUPAMENT DEL CAPITALISME

NOVA ORGANITZACIÓ ECONÒMICA SOCIETAT

EVOLUCIÓCAPITALISME

NOVES CLASSES SOCIALS

• Formació de Societats Anònimes• Tendència a la concentració d’empreses• Superació de les crisis de subsistència • Conflictes socials en les fàbriques

BASE TEÒRICA DEL LIBERALISME ECONÒMIC (ADAM SMITH)

• INTERÉS PERSONAL I LLIURE INICIATIVA• EL MERCAT REGULA ELS INTERESSOS =LLEI OFERTA I LA DEMANDA• MERCAT SATISFA ELS INTERESSOSGENERALS• LLEI DE LA COMPETÈNCIA• NI PLANIFICACIÓ NI INTERVENCIÓESTATAL

BURGESIA I PROLETARIAT

PROBLEMES INICIALS

DESEQUILIBRI

DEMANDA

DESEQUILIBRI OFERTA-DEMANDA

AUGMENTA + RÀPIDAMENT L’OFERTA QUE LA DEMANDA

SOBREPRODUCCIÓ

ATUR

FALLIDA GENERAL

EMPRESES

REDUCCIÓ DEMANDA

NOVA TEORIA ECONÒMICA: EL CAPITALISME (I)

• LLIBERTAT A L’HORA DE PRODUIR I INTERCANVIAR BÉNS= LA BASE DELDESENVOLUPAMENT ECONÒMIC. Així ho va definir ADAM SMITH en la seuaobra LA RIQUESA DE LES NACIONS (1776), considera inconvenient qualsevolintervenció de l’estat en els afers econòmics• TEORIA DEL “LAISSEZ-FAIRE” els governs no han d’intervindre en la regulacióde la tasca dels empresaris, ni en la fixació dels aranzels al comerç exterior nitampoc regular les relacions entre obres i empresaris. Creu en la bondat del’individualisme i que tot home que tracta de satisfer els seus desitjos deriquesa, si se’l deixa en completa llibertat per part de l’estat en aquesta tasca,acabarà contribuint al profit de tota la societat. Idealitza la “mà invisible” delmercat, pensa que condueix a la més correcta utilització dels nostres recursosmaterials per tal d’aconseguir el màxim benestar social.

Adam Smith (1723-1790)

EL CAPITALISME (II): POSTULATS TEÒRICS

1. El mercat ha d’estar regulat únicament per la llei de la oferta i la demanda.Per tal que prospere l’economia no ha d’haver obstacles ni entrebancs queimpedisquen el lliure comerç ni la iniciativa privada per a crear negocis: llibertatde producció i comerç.2. La llei de l’oferta i la demanda també s’aplica al mercat de treball: el contractelaboral entre treballadors i empresaris es realitzarà lliurement, i també es pottrencar amb llibertat per qualsevol de les dues parts.3. L’estat ha d’abstenir-se de qualsevol intervenció econòmica. El seu paper eslimita a la defensa de la lliure iniciativa dels ciutadans: l'exercici de la llibertateconòmica individual conduirà al progrés i l’harmonia de tota la societat, senseque siga necessari el paper regulador de l’estat.

EL SISTEMA CAPITALISTA (III): CARACTERÍSTIQUES

1.- La propietat privada dels mitjans de producció (el control de la producció depén delspropietaris) . Tanmateix, l’aparició de sectors industrials que necessitaven grans capitals feu queno foren suficients les fortunes familiars, per això hom hagué de cercar l’aportació de diversossocis i particulars = SOCIETATS ANÒNIMES, què no podien pertànyer als que les dirigien, sinó aqui haguera invertit el seu capital, són els capitalistes. En qualsevol cas, existeix una separacióclara entre capital i treball: els treballadors realitzen la producció en comú, però el guany de laseua activitat no es reparteix en comú, sinó que la majoria resta en mans del capitalista. Pertant, l’apropiació dels guanys és privada.2.- El motor de l’economia és la cerca del màxim benefici. Cada empresa rivalitza amb la resta, iha d’estar en les millors condicions i ser més eficient que la resta (competitivitat), per a vendreles mercaderies i així aconseguir sobreviure. Els esmentats guanys, o una part, són reinvertits enl’empresa i serveixen pel seu autofinançament, l’altra part es destina a pagar dividends alsaccionistes.3.- Llibertat de mercat. En teoria qualsevol persona pot engegar un negoci. A més, els preus delsproductes a la venda hom els fixa, en teoria, lliurement segons el seu consum. Per això,l’economia capitalista se l’anomena economia de lliure mercat.4.- El creixement constant de la producció per la inversió constant de capital (autofinançament,crèdits bancaris, cerca de nous accionistes, subvencions estatals) i per l’aplicació de novestecnologies (producció en cadena o renovació de maquinària ). L’objectiu, a més a més, es teniruns baixos costos de producció per a competir en el mercat front a altres empreses. Si l’empresano disposara de capital suficient per a efectuar tots els canvis que demanda el mercat, esconvertiria en una empresa sense guanys i hauria de tancar.

David Ricardo (1772 — 1823) fou un economista britànic. Fou un delseconomistes clàssics més influents. Fou també un home de negocis, financer iespeculador i amassà una fortuna considerable.

La llei del ferro dels sous, també coneguda com a llei de bronze dels salaris, és unateoria econòmica pel que els salaris tendeixen espontàniament cap a un nivell mínim,que correspon a les necessitats mínimes de subsistència dels assalariats. Qualsevolincrement en els salaris d'aquest nivell portarà a un increment de la població, i llavorsl'augment de la competència per obtenir una feina farà que els salaris es redueixin denou a aquest mínim.David Ricardo basava la seva argumentació en la Llei dels rendiments decreixents de laterra. A mesura que les millors terres s'anaven ocupant, la creixent població esdesplaçava a terres amb una productivitat menor, és a dir, terres marginals. Quan lesterres només donen per subsistir, el salari és per tant de subsistència. A causa de lacompetència entre els treballadors, a més, aquest salari serà el mateix per a tots elstreballadors (fins i tot per a aquells que treballen en terres amb major productivitat).L'argument de David Ricardo s'extrapola també a una economia industrial (no nomésagrícola) si suposem també rendiments decreixents del factor capital.

Thomas Robert Malthus (1776 - 1834) més conegut com aThomas Malthus tot i que ell preferia que se l'anomenés RobertMalthus, va ser un economista i demògraf anglès conegutprincipalment per les seves teories pessimistes, però altamentinfluents, pel que fa a l'evolució de la població mundial.

Publicà el seu famós "Assaig sobre la població“ (1798) on exposà el principi segonsel qual la població humana estava abocada a la pobresa i l'extinció. Les sevesprediccions es basaven en la idea que la població creix en progressió geomètrica(això és a un ritme d'1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, etc.) mentre que els recursosalimentaris ho fan en progressió aritmètica (és a dir, a un ritme d'1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,etc.). D'acord amb això, Malthus considerava que arribaria un moment en què lapoblació no trobaria recursos suficients per a subsistir ja que aquests, a més a més,són limitats raó per la qual, quan s'hagueren esgotat, la vida humana desapareixeria(catàstrofe maltusiana).

LES CRISIS CÍCLIQUES

RÀPID DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL QUE CREIX MÉS RÀPIDAMENT QUE LA DEMANDA

TRENCAMENT DE L’EQUILIBRI ENTRE OFERTA I DEMANDA

SOBREPRODUCCIÓ

TANCAMENT D’EMPRESES

ATUR

CAIGUDA DE LA DEMANDA

BOOM

AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ I DEL CONSUM

EXPANSIÓ

AUGMENT OCUPACIÓ

SALARIS I PREUS

DESCENS COTITZACIONS

RECESSIÓ

ATUR

DESCENS DE LAPRODUCCIÓ I DELCONSUM

SOBREPRODUCCIÓ

PERTORBACIÓ TEMPORAL DEL MERCAT ?

SALARIS I PREUS

AUGMENT DE LES COTITZACIONS

DEPRESSIÓ

CRISI: 1. Caiguda brutal de la produccióindustrial o agrària. 2. Caiguda accions.3. Pel tipus de moneda (crisi monetària).Esdeveniment puntual, pot continuar ono amb una DEPRESSIÓ = contracció delconsum , baixada de preus i augment del’atur. Quan la contracció és de dèbilamplitud i de curta durada parlem deRECESSIÓ

CRISIS PERIODIQUES CRISIS DE TIPUS ANTIC CRISIS CÍCLIQUES CAPITALISTES

MANIFESTACIÓ I ORIGEN

MALES COLLITESPENÚRIA ALIMENTARIADEPENDENCIA CLIMATICA

SUPERPRODUCCIÓ

EVOLUCIÓ DELS PREUS ELEVATS PREUS AGRÍCOLESOFERTA INSUFICIENT

ENFONSAMENT DELS PREUSDEMANDA INSUFICIENT

EXTENSIÓ REGIONAL O NACIONAL MUNDIAL

PERIODICITAT DE VEGADES CICLES DE 10 ANYS APROXIMADAMENT

CONSEQÜENCIES FAMS QUE ELEVEN LA MORTALITATMORTALITAT CATASTROFICA

FALLIDES D’EMPRESES I BANCSCONCENTRACIONS EMPRESARIALS ATUR

ALT FORN

CONSEQÜÈNCIES SOCIALS

PROCÉS D’URBANITZACIÓÈXODE RURAL A CAUSA TRANSFORMACIONSAGRÀRIES (REVOLUCIÓ AGRÀRIA

CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ(REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA)

CONCENTRACIÓ DELS TREBALLADORES ALSAFORES DE LES CIUTATS= FÀBRIQUES

CREIXEMENTCIUTATSINDUSTRIALS

MANCHESTER,LIVERPOOL, BIRMINGHAMSNSE PREPARACIÓ PER UNCREIXEMENT RÀPID I ENPOCS ANYS

PROBLEMES

1. NECESSITAT D’HABITATGESBARATS PER LA POBRESA DELA POBLACIÓ IMMIGRADA

2. ESCASSA REGULACIÓMUNICIPAL SOBRE LESEDIFICACIONS I LES SEUESCONDICIONS

3. BENIFICIS SENSE CONTROL =ÚNICA MOTIVACIÓ DELSCONSTRUCTORS

1. Segregació urbana : BARRIS RESIDENCIALS =confortables ambtots els serveis i bens ventilats= avingudes àmplies ambenllumenat i serveis públics= edificis d’oficines, botigues ihabitatges residencials BURGESOS

2. BARRIS OBRERS = CARRERS sense planificació ni paimentació3. Habitatges anomenats “back-to- back terrace housing” =

habitatges adossats amb un única entrada i pati entre cadafilera de cases.

4. Ús de materials pobres i de mala qualitat: humitat, sense banyindividual i sense les mínimes condicions d’higiene (senseclavegueram, ni aigua corrent) = TIFUS, CÒLERA.

5. Amuntegament de persones i mancança de serveis públics(hospitals, escoles i zones d’oci)

Resultats

CANVI DE LOCALITZACIÓ DE LA POBLACIÓ EN ELTERRITORI= AUGMENT POBLACIÓ URBANA

NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL

� NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL (MÈRIT I DINERS)

� IGUALTAT JURÍDICA DAVANT LA LLEI (CIUDATANS ACTIUS I PASSIUS)

� VALORS BURGESOS: PROPIETAT PRIVADA, TREBALL FÍSIC, ESTALVI, INDIVIDUALISME

� DIVISIÓ SOCIAL DE CLASSES ( LA RIQUESA ELEMENT DIFERENCIADOR)

a) BURGESIA (Propietaris de fàbriques, Banquers i grans propietaris agraris, antigaaristocràcia)

• Controla els mitjans de producció de la nova societat• Classe dirigent dels estats liberals• Imposa la seua ideologia i valors• La família burgesa: centre de transmissió i consolidació del patrimoni• Elements distintius: Habitatge familiar, servei domèstic, tutors i institutrius

b) CLASSE MITJANA (Advocats, metges, professors, tècnics, enginyers, empleats decomerç, funcionaris)

• No exerceixen tasques manuals

c) PROLETARIAT (Llauradors i jornalers emigrats, artesans arruïnats)• PROLE: MOLT FILLS• Obrers industrials que venen la seua força de treballa per un salari• Sense drets laborals reconeguts i Jornades de treball esgotadores (12-13 hores)• En el límit de la supervivència

� DIFERENCIACIÓ SOCIAL PER GÈNERES

� Àmbit públic (negocis, cultura, política, art) pertany a l’home, mentre l’àmbit privat (llar, fills,etc) es reserva per a la dona

� La dona s’orienta cap al matrimoni: situació jurídica inferior (obediència i dependència del’espós), sense drets polítics, educació subsidiària (nocions bàsiques de lectura, escriptura icàlcul) i restrictiva a matèries “femenines” (religió, música i la llar

� Conforme descendim en l’escala social menor educació i major activitat laboral

� La dona treballadora

� obrera= compagina el treball en la fàbrica i en la llar= menor compensació econòmica

� Servei domèstic: fadrines, tota la vida al servei d’una família burgesa

� Dides de les famílies burgeses i benestants

REFERÈNCIES DOCUMENTALS

• BUXAWEB http://www.buxaweb.com/historia/temes/

• Página de Peter, http://webs.ono.com/pedabagon/pedro/

• Presentaciones de Historia Contemporánea universal http://roble.pntic.mec.es/jrod0163/

• http://alexamorosiesbiar1erb.blogspot.com/2010/10/sobre-domstic-system-i-clar-la-

pagina.html

• http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/

• http://claseshistoria.com/

• http://esquemasdehistoria.blogspot.com/

• http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com/2008/02/la-revolucin-demogrfica.html

• http://www.pedrocolmenero.es/