La Revolució IndustrialHistòria – 4t d’ESO

Què va ser?

Un conjunt de canvis que van transformar els sistemes de producció: d’un sistema basat en l’agricultura (Antic Règim= a un sistema industrial (capitalisme industrial).

Quan i on?

A Anglaterra, de mitjan segle XVIII (1750 aprox.) a mitjan segle XIX (1850). A la resta de països fou posterior.

S’inicià a Anglaterra. Posteriorment, s’anà expandint per la resta d’Europa, els Estats Units i Japó.

Per què? Causes de la Revolució Industrial

Augment de la producció agrària

Creixement demogràfic

Capital suficient

Expansió del comerç

Innovacions tècniques

Marc polític favorable

I per què a Anglaterra?

Riquesa de fonts d’energia (carbó de coc) i primeres matèries per a la indústria tèxtil (cotó colonial i llana anglesa)

La modernització de l’agricultura mitjançant el sistema NORFOLK de rotació quadriennal de conreus

La possessió d’un gran imperi colonial que els generava una gran quantitat de capital que podien invertir en la indústria

Una burgesia interessada en invertir en la indústria

Una bona xarxa viària i fluvial

Innovacions tècniques

1. Transformacions agràries

1. Transformacions agràries:

2. Creixement demogràfic

La demografia abans de la R.I.:

Altes taxes de natalitat i de mortalitat (sobretot infantil): escàs creixement vegetatiu

A partir de mitjan segle XVIII:

Augmenten els excedents alimentaris i per tant, disminueixen les fams I les epidèmies -> disminueix la taxa de mortalitat creixement de la població

2. Creixement demogràfic

Gràfic de l’evolució de la població europea

T.N. = Taxa de natalitatT.M. = taxa de mortalitat

3. Capital acumulat

Capital per invertir en la indústria

provinent de

Excedents agraris Comerç

A Anglaterra es desenvolupa un important comerç

A Anglaterra es desenvolupa un important comerç

Estímul per la indústriaEstímul per la indústria

Matèries primeres per productes industrials

Matèries primeres per productes industrials

observem Es basa en

A causa de Més població, més demandaMillora de les comunicacions

Més població, més demandaMillora de les comunicacions

Crea un

4. Expansió del comerç

5. Innovacions tècniques

Màquina de vapor (James Watt)

5. Innovacions tècniques

Innovacions tècniques a la indústria tèxtil:

Llançadora volant. Spinning-Jenny Teler mecànic.

5. Innovacions tècniques

6. Marc polític favorable

Monarquia parlamentària anglesa

Unitat 1

Principalment, però també de la llanacotoneraPrincipalment, però també de la llanacotonera

• Sector no reglamentat pels gremis• Matèria primera: cotó (barat, procedent del comerç colonial (esclavisme)• Innovacions tècniques: Llançadora volant, Spinning Jenny, Teler mecànic...

• Sector no reglamentat pels gremis• Matèria primera: cotó (barat, procedent del comerç colonial (esclavisme)• Innovacions tècniques: Llançadora volant, Spinning Jenny, Teler mecànic...

Es beneficia de

ferroferro Per fondre’l es necessita Carbó vegetalCarbó vegetal És escàs i poc energèticÉs escàs i poc energètic

Calia una millor font d’energia

Innovació tecnològica completada amb

Desenvolupament

Sectors pioners industrials

Sectors pioners industrials

FerrocarrilFerrocarril

Vaixell de vaporVaixell de vapor

Estímul per a la indústira siderúrgica

Permet els transport de grans quantitats de mercaderies i persones

Estímul per al comerç interior

Afavoreix el comerç exterior (colonial)

Sectors pioners industrials

Sectors pioners industrials

Llibertat econòmicaLlei de l’oferta i la demandaNo intervenció estatal en matèria econòmica

Llibertat econòmicaLlei de l’oferta i la demandaNo intervenció estatal en matèria econòmica

1776, “La riquesa de les nacions”1776, “La riquesa de les nacions”escriu

Nou sistema econòmic: el capitalisme

Desenvolupament

Iniciativa lliureRecerca del màxim beneficiLliure competència

Però...

El capitalisme financer

Capital

AccionsAccions

BorsaBorsa

El procés industrial necessita inversió

S’aconsegueix amb

Es creen

Que es compren i venen a través de la

Nou sistema econòmic: el capitalisme

Desenvolupament

Conseqüències

Demogràfiques:Demogràfiques: Augment de la població europeaAugment de la població europea

Es produí com a conseqüència del manteniment d’elevades taxes de Es produí com a conseqüència del manteniment d’elevades taxes de natalitat i de la dràstica reducció de les de mortalitat. Aquest increment natalitat i de la dràstica reducció de les de mortalitat. Aquest increment fou més significatiu en les ciutats que en l’àmbit rural.fou més significatiu en les ciutats que en l’àmbit rural.

Gràfic que mostra el creixement de la població mundial fins el 1900

Conseqüències Demogràfiques:Demogràfiques:

La urbanitzacióLa urbanitzacióLes ciutats van créixer molt, en part, per la immigració procedent de les Les ciutats van créixer molt, en part, per la immigració procedent de les zones rurals (èxode rural). La urbanització fou ràpida i desordenada.zones rurals (èxode rural). La urbanització fou ràpida i desordenada.

Plànol que mostra el creixement de Barcelona d’acord amb el Pla Cerdà

Dibuix que mostra la industrialtzació de la ciutat de Manchester (Anglaterra)

Conseqüències Econòmiques: Econòmiques:

Naixement del capitalisme.Naixement del capitalisme. Socials:Socials:

El naixement d’una societat capitalista dividida en classesEl naixement d’una societat capitalista dividida en classesContràriament a la societat estamental de l’Antic Règim, la societat de Contràriament a la societat estamental de l’Antic Règim, la societat de classes suposa la igualtat de tots els individus davant la llei. Ara bé, classes suposa la igualtat de tots els individus davant la llei. Ara bé, aquesta igualtat política no es correspon amb igualtat social i aquesta igualtat política no es correspon amb igualtat social i econòmica: neix la societat de classes, formada per la econòmica: neix la societat de classes, formada per la burgesiaburgesia i el i el proletariatproletariat..

Propietat privada dels mitjans de

producció

• Eren els propietaris de les fàbriques, és a dir, dels mitjans de producció.

• Són la nova classe dominant: poder social, econòmic i cultural. En els països on hi ha sufragi censatari, són els qui poden votar.

Força de treball

• Són una classe social nova: els treballadors, els obrers de les fàbriques que treballen a canvi d’un salari.

• Eren el grup social més nombrós i el més desafavorit

• Les seves condicions de vida eren molt dures:- Jornada laboral de 12 a 14 hores- Salaris molt baixos.-Condicions de vida i de feina molt precàries.- Les dones i els nens treballaven (amb sous inferiors)- No hi havia condicions higièniques ni sanitàries.

Conseqüències Medioambientals:Medioambientals:

Contaminació i degradació del paisatge. Contaminació i degradació del paisatge. L’ús del carbó com a matèria combustible provoca una gran L’ús del carbó com a matèria combustible provoca una gran contaminació de l’aire. A més a més, el ràpid creixement de les contaminació de l’aire. A més a més, el ràpid creixement de les indústries i les ciutats deteriora el paisatge i comporta una indústries i les ciutats deteriora el paisatge i comporta una explotació irracional de la terra.explotació irracional de la terra.

La 2a Revolució Industrial

Després de la primera fase de la industrialització (Anglaterra) i la seva extensió (Europa, USA i Japó), s’inicia una nova fase que durà des de mitjan segle XIX fins el 1914 (inici de la I Guerra Mundial). Gran Bretanya va perdre el seu lideratge en benefici d’altres potències.

La caracteritzen els següents trets:

La utilització de noves fonts d’energia. El desenvolupament de nous sectors de producció. Canvis en l’organització del treball. Noves formes de capital empresarial

Si el carbó i el vapor constituïren la primera matèria i la font d’energia aplicada a les màquines en la Primera Revolució Industrial, durant la Segona, se’n desenvoluparen d’altres:

El petroli

Va servir de combustible pel motor d’explosió i per la indústria de l’automòbil.

L’electricitat

La seva aplicació fou essencial per la il·luminació (Edison, bombeta, 1879), la transmissió de senyals electromagnètiques (telègraf), acústiques (ràdio de Marconi), i en determinats motors, entre ells els dels tramvies.

Noves fonts d’energia

Bombeta d’Edison

Telègraf

Ràdio de Marconi

La indústria automobilística

Henry Ford, empresari nord-americà, n’és el principal impulsor.

La indústria química

Colorants, explosius (ex., la dinamita), adobs, medicaments, fibres artificials (ex., el nylon), cautxú, etc.

La nova siderúrgia

El ferro perd importància davant l’acer (mescla de ferro i carboni).

Les indústries alimentàries

Llaunes en conserva esterilitzades (1875), frigorífics industrials (1878), etc.

Nous sectors de producció

La complexitat de les noves empreses i dels processos de producció imposaren en aquesta segona fase de la R. Industrial nous sistemes d’organització del treball. Destaquen:

El Taylorisme.

Busca l’organització científica del procés productiu de l’empresa mitjançant l’especialització i l’estandarització amb l’objectiu de reduir les despeses de producció.

El treball en cadena ("Fordisme").

Aplicat amb èxit en les fàbriques d’automòbils de Henry Ford, significa el màxim rendiment del treball ja que cada treballador desenvolupa una tasca en una cadena de muntatge mòbil. D’aquesta manera, es poden abaratir els productes per a vendre també en massa.

Noves formes d’organització del treball

Mural de Diego Rivera, Indústria de Detroit (1932)

MÈTODES DE CONCENTRACIÓ D’EMPRESES:

CàrtelAcords temporals entre diferents empreses per fixar preus de mercaderies amb l’objectiu de disminuir la competència entre elles.

TrustFusió d’empreses dedicades a una mateixa activitat.

HòldingEmpresa que té la major part de les accions d’un conjunt d’empreses i bancs, encara que no siguin del mateix sector.

MonopoliL’oferta d’un producte està tota concentrada en una sola empresa.

Noves formes de capital

Noves formes de capital