Ricard Giralt Miracle

download Ricard Giralt Miracle

of 31

  • date post

    09-Apr-2016
  • Category

    Documents

  • view

    236
  • download

    1

Embed Size (px)

description

Tipògraf, grafista i impresor del segle XX

Transcript of Ricard Giralt Miracle

  • Nria ViasComposici tipogrfica

    E.G. 3

  • 4

  • 5R icard Giralt Miracle (Barcelona, 1911-1994), grafista, tipgraf i impressor. Es form amb el seu pare, es va de-dicar des dels anys trenta a la creaci de cartells, folle-tons, cobertes de llibres i edicions de biblifil. El 1947 va fundar Filograf, Institut dArt GRI ficci, des don va realitzar marques, plaquetes, calidoscopis, famlies tipogrfiques (entre les quals destaca lalfabet Gaud), compaginant tradici i innovaci. Lexcel lent obra i dilatada presncia en el panorama del disseny grfic de Ricard Giralt Miracle li confereixen un paper no noms de pio-ner sin tamb de referent moral daquesta disciplina. Conscient de la dimensi tcnica i artstica del seu treball, va saber relacio-nar amb mestria el bon fer de lofici i la constant experimentaci, sigui en la seva faceta dimpressor, tipgraf o grafista.

    BIOGRAFIA

  • 6PRINCIPALS APORTACIONS

    Al 1947 funda lInstitut dArt Grfic Filograf (Filograf, Ins-titut dArt Grfic), un taller netament artesanal des don desenvolupar una prolfica tasca de realitzacions impre-ses, que van des de les simples targetes o postals fins al llibre. Des de llavors va editar unes comunicacions molt particulars, per exemple sn famoses les targetes per notificar a les empreses i comeros el tancament per vacances o les felicitacions de Nadal, que han constitut la selecci de gravats xilogrfics i tipogrfics de ms envergadura de tota la nostra histria contempornia.

    Va treballar per editorials tan rellevants com les de Josep Jans, Llus Miracle, Aym, Argos, Omega, Noguer, Destinaci, Herder, Gaya Cincia, etctera. Va estampar alguns exemplars de la revista Dau al Set i va imprimir llibres i catlegs per Mir, Tpies, Millares, Sempere, Zbel, Tharrats, Cuixart, etctera, o per escriptors com Foix, Espriu, Sagarra, Teixidor, Manent, Brossa, Perucho i Cirlot, entre daltres.

    Al 1951 va realitzar el logotip per al Grup R darquitectes racionalistes (Coderch, Bohigas, Martorell, Gili, Pratmars), que van ser fonamentals pel desenvolupa-ment de larquitectura i el disseny racionalistes a Espanya. Va ser a ms autor de nombrosos alfabets, com el Gaud, Xnius, Helios, Maryland, Gaya Cincia, Pompeia, Augusta, Biblos, per el seu indiscutible talent grfic ratlla a gran alada en el personal toc que dna al collage tipogrfic, la sensibilitat del qual sempallideix davant la categoria del domini dun material i una tcnica, que per a ell no tenia cap secret.

    Al 1953 funda i dirigeix lEditorial PEN, dedicada a lli-bres de tema artstic. Anualment publica unes plaquettes, considerades com lessncia del seu llenguatge tipogrfic, en les que combina els gravats antics amb una mplia gam-ma de superposicions grfiques i harmniques tonalitats de color. Realitza associacions indites a travs de la reutilit-zaci de vulgars vinyetes i de tipografies marginades en els

  • 7PRINCIPALS APORTACIONS

    catlegs a ls. Una innovaci en el seu temps van ser les audaces

    composicions asimtriques i calidoscpiques, i sobretot el tractament del color, que van exercir gran influncia en les joves generacions posteriors de dissenyadors, apreciable encara avui.

    Es considera a Ricard Giralt Miracle com el primer de la nova avantguarda, en la fosca postguerra, deia Alexandre Cirici Pellicer, de qui es considerava deixeble. s tamb o es diu dell que s larquetip del dissenyador grfic independent, que no neix, com podria creure, amb la fundaci del FAD (Foment dArts Decoratives) al 1961, sin de la honesta i humil prctica daquest pacient treballador de la cultura.

    Els alfabets dissenyats per Giralt Miracle, dels quals cal destacar el Gaud (que combina lesperit constructiu de la romana lapidria i el dels pals secs moderns), mai van arribar a fondre, noms van ser utilitzats per ell en els seus dissenys. Els alfabets tipogrfics, en concret el Gaud, li van valer el Premi Delta dOr del ADI-FAD al 1962. Va realitzar nombrosos cartells, portades de llibres, marques, logotips i la creaci de llibres de biblifil. La seva aportaci ms important van ser les obres que denominava calidoscopis.

    La seva obra ha estat objecte dimportants publica-cions en revistes estrangeres (Gebrauchsgraphik, Who s Who), aix com de destacats premis i mencions, entre els quals destaquen el Premi Saule, atorgat per lEscola Massa-na de Barcelona, diverses mencions de lAgrupaci Tipo-grfica Internacional durant els anys 60; Medalla dOr del FAD al 1980, al 1983 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona a les Arts Plstiques, la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya el 1986, el 1989 el Graphic De-sign Excellence Award del ICOGRADA (International Council of Graphic Design Association). Va ser guardonat amb el Premi Nacional de Disseny al 1990, atorgat pel Ministeri

  • 8dIndstria i Energia i el Centre de Disseny de Barcelona (BCD), i el Premi Nacional dArts Plstiques del Departa-ment de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

    Al 1982 la Fundaci Mir va acollir una exposici antolgica seva dels seus primers cinquanta anys de treball. Al 1993 la Calcografia Nacional de Madrid va presentar una exposici antolgica de la seva obra amb el ttol Amor per la lletra. Ricard Giralt Miracle, dissenyador grfic , que tamb va poder contemplar al Palau de Revillagigedo de Gijn. Tamb lIVAM de Valncia li va dedicar una exposici al 1996 (Ricard Giralt Miracle i la Tipografia).

    Ricard Giralt Miracle s un superador i conserva-dor de lesperit artes en un sistema industrial, promotor de professionalitat i impulsor duna manera de fer que va ms enll dels models importats . Paraules de larquitecte Oriol Bohigas

    PRINCIPALS APORTACIONS

  • 9

  • 10

    OBRES

    L es plaquetes, sn targetes de fel ic i tacions que el ta l ler darts grf iques Fi lograf (de Giralt Miracle) enviava entre 1953 i 1989 per Nadal o a l est iu. Representen la s ntesi del seu mn grf ic i un dels s ignes d identitat ms personals del seu quefer. Van ser per Giralt Miracle el seu camp de creaci ms l l iure i grat i f icant. Es va servir dels textos de Cervantes, Dante Al igher i , Juan Ramn J imnez, Maragal l o Salvat Papasseit entre altres-, dels pa-pers, les t intes, e ls gravats ant ics, e ls t ipus de l letra , la composic i, la i l lustraci o en el sobre que les contenia, per buscar un punt de trobada entre la l r ica, la poesia v isual , e l col lage, el fotomuntatge, la t ipograf ia exper imental , la bibl iograf ia i l esper it davantguarda, sempre emprant tcniques c larament t ipogrf icas. En les plaquetes contenidor i contin-gut mater ia l i tzaven formalment un aspecte rel levant i diferenciador del trebal l de Giralt Miracle respecte a altres pioners graf istes de l poca: una concepci exquis ida en els seus plantejaments grf ics mater ia-l i tzada mit janant la seva real i tzaci de pr imera m, grcies al control que el l mateix exercia sobre els trebal ls d impress i que real i tzava en Fi lograf.

    Plaquetes

  • 11

    OBRES

  • 12

    OBRES

  • 13

    OBRES

  • 14

    OBRES

  • 15

    OBRES

  • 16

    Els calidoscopis van ser una altra provatura, una manera nova dutilitzar tcniques grfiques per posar-les al servei de la creaci artstica prescindint de la utilitat. Inscriben dins dun cercle, en successives impressions radials, gravats i imatges diverses que havien estat en daltres treballs. Tot assajant les combinatries ms imprevissibles els hi van sortir unes peces prou interessants i gracioses que poden ser mirades des de qualsevol costat, i que pel fet de ser rodones i fragmentries van denominar Calidoscopis, tot pensant en el sentit ms etimol-gic del mot: imatges belles.

    Calidoscopis

    OBRES

  • 17

    Srie de calidoscopis realitzats entre 1970 i 1993. Tipografia i collage sobre paper, o 46cm.

    OBRES

  • 18

    OBRES

  • 19

    OBRES

  • 20

    OBRES

  • 22

    R icard Giralt Mircale va crear diferents tipus dalfabets: Maryaland (1960), Helios (1961), Gaud, (1962), Biblios (1963), Pompeia (1963), Xnius (1964) i Gaia Cincia (1973).Lany 1962, LADIFAD (Associoaci de Disseny Industrial del

    Foment de les Arts Decoratives) va concedir el premi Delta dOr a lAlfabet Gaud de Ricard Giralt Miracle.

    LAlfabet Gaud no t res de gaudini. Va ser realitzat amb la intenci de provar fins a quin punt es podia combinar la lletra Romana amb el Pal sec. (La quadratura del cercle).

    Aquest alfabet s una tipograia de Pal sec i daspecte geomtric, i noms consta duna nica variant en caixa baixa i caixa alta.

    Com s evident, aquesta segueix els criteris geomtrics del moviment modern (simplicitat, regularitat i recionalitat). Alterna els gruixos exagerant el contrast i emfatitzant els cantos, que sn de forma quadrada.

    La tipografia Gaud preten ser un hbrid entre un tipus de pal sec i un rom clssic. Tot i aix, formalment, est ms a prop dels experiments geomtrics de les vanguardies centreuro-pees, que dun autntic hbrid. Ricard Giralt Miracle

    Les barres dalguns carcters, com es el cas de la Q, E, F i H, i algunes verticals, en el cas de la T i la Y, sn dun gruix ms gran respecte el tra general.

    Alfabet Gaud

    OBRES

  • 23

    OBRES

  • 24

    A quest s un alfabet imaiginari, fruit de la imaginaci. Un alfabet que, tot i no ser concevut com a tal, recopila tota la varietat de recursos utilitzats per Ricard Giralt Miracle: el gravat, el dibuix, la vinyeta, lornament, el collage...

    Un alfabet que ell mateix va anar creant, poc a poc, al llarg de la seva trajectoria com impresor i grafista, i que va incorporar en molts dels seus projectes com petites peces dorfebreria. Un alfabet que es troba amagat entre els plegs dun llibre, a linici dun pargraf, al rever