1

riolES

COLA

I CO

NSE

RVA

TOR

I DE

MÚ

SICA

DE

LA D

IPU

TACI

Ó D

E TA

RR

AG

ON

A A

TO

RTO

SA |

Núm

.51

| JU

NY

2011

2

DireccióJ.Carles Fabra

Disseny gràficsUnitat d’Imatge Corporativa i Disseny Gràfic. Diputació de Tarragona

MaquetacióSàndal Campàs

Assessorament lingüísticMontse Ingla

Equip de redaccióMercè BaigetAndreu FerréClara LlopXavier LlorachAlbert TorrentJoan Vidal

ImpressióGràfica Daurada

Dipòsit legalT-439-2000

Tirada500 exemplars

Carrer de la Rosa, 6 - Palau Oriol43500 TORTOSATel. 977 444 124Fax. 977440018

A/e: conservatori.tortosa@dipta.cat Web: www.dipta.cat/cmtortosa

Editorial

Escrivint aquestes paraules i revisant l’Oriol 51 m’ha passat el curs per davant dels ulls en forma de fotografies. Sembla que fos ahir quan vam començar... ha estat un curs amb molts de canvis, amb moltes ganes de fer coses per part de professor i alumnes i bona mostra d’això ha quedat palesa amb els tres Oriols d’aquest any. Hem celebrat el número 50 tot recordant els començaments, s’ha modernitzat l’estil i hem fet possible que cada Oriol arribés en mà a cada família. S’han realitzat moltes activitats i s’ha fet més música. Volíem un Centre viu i ho estem aconseguint.Tot i així el final d’un curs va adjunt al començament d’una altre. Això no para mai, no pot parar mai, si volem un Centre viu com deia. Estem repassant les últimes imatges d’un curs i ja estem pensant amb les del proper. Cada any és un nou començament i esperem afrontar el pròxim amb la mateixa il·lusió i ganes que aquest passat. Com sempre esperem la vostra ajuda. Nosaltres seguirem treballant perquè pugueu seguir als vostres fills i recordar tot el que s’ha treballat mentre llegiu la nostra revista.

Per últim felicitar, per una banda, els alumnes de 6è que han acabat un etapa de la seva vida musical i que hem tingut el plaer de poder-los acompanyar i guiar i de l’altra, donar la benvinguda a tots els nous alumnes que aquest any passaran a formar part del nostre Conservatori.Bones vacances....

Revista L’Oriol

3

En primer lloc, permeteu que us agraeixi la deferència que heu tingut vers la meva persona per tal que pugui adreçar-vos unes paraules de salutació, les primeres des del meu nomenament com a Director territorial, a tota la comunitat educativa de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa.

Tal com especifica la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), els ensenyaments musicals es fonamenten en dues ofertes formatives diferents: una reglada, que té per finalitat facultar els alumnes per a la pràctica professional, i una de no reglada que permet els alumnes uns nivells artístics adequats per practicar-los. I és en aquest sentit, que, Tortosa en particular, i les Terres de l’Ebre en general, tenen el privilegi de comptar amb la vostra institució, que des del seu inici l’any 1975, dóna resposta a aquesta tipologia d’estudis.

Durant aquests anys, han estat molts els nostres alumnes de l’ensenyament ordinari que han passat pel vostre Centre. Qui no recorda, passejant a la tarda pel carrer de la Rosa, veure una multitud de nois i noies entrant i sortint del palau Oriol carregats amb els seus instruments. I, potser els més grans, recordareu encara els embussos i problemes d’aparcament que es generava al mateix carrer, quan els pares i les mares anaven a buscar els més petits, amb els seus cotxes. També, el gran nombre d’activitats desenvolupades en el Centre, audicions, concerts,…i la participació en altres activitats, han estat un nexe d’unió i d’impuls cultural per a la població i el territori.

Voldria, des d’aquestes línies, fer un reconeixement a la Diputació de Tarragona per l’aposta feta inicialment en crear a Tortosa una Delegació del Conservatori de Música de Tarragona. A la vegada, vull agrair als seus presidents i diputats la inversió realitzada durant aquests anys per garantir la qualitat dels estudis que s’imparteixen des d’un programa d’iniciació dirigit a xiquets i xiquetes a partir de 5 anys, passant pel Nivell elemental i el Nivell mitjà i acabant amb el Grau professional.

Però, ni els recursos de la Diputació, ni els convenis signats amb el Departament d’Ensenyament, possibilitarien per si sols l’èxit aconseguit, sense tenir en compte tota la comunitat educativa del Centre. Desitjo, en aquest sentit, fer un reconeixement explícit a la professionalitat, qualificació artística i dedicació del Claustre de professors, al treball i la implicació del personal d’administració i serveis, i el suport dels pares i mares, en la dinàmica del Centre.

Us encoratjo a seguir en aquesta línia d’actuació que us permetrà obtenir els millors resultats tant professionals com humans.

Salutació

Antoni Lluís Martí LópezDirector dels Serveis Territorials d’Ensenyament a les Terres de l’Ebre

4

El passat 12 de febrer es va realitzar la 1a Trobada de Joves Pedagogs Musicals de les Terres de l’Ebre a la seu de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tortosa. Aquesta activitat va néixer a proposta del professor que al Centre imparteix l’assignatura optativa Iniciació a la Pedagogia, Joan Vidal. El seu objectiu principal era projectar i establir lligams de cooperació entre la    nova generació de Pedagogs Musicals Ebrencs apareguda arran de l’aparició de la carrera de Pedagogia Musical en els estudis superiors l’any 2001 (tant en la vessant de la Formació Musical Bàsica i General com en la de l’Instrument) i la comunitat de Pedagogs Musicals en actiu a les Escoles de Música de les Terres de l’Ebre. L’organització, gestió i difusió de la Trobada es va coordinar des del mateix Centre i des del Servei d’Atenció al Ciutadà de la Diputació de Tarragona.

Amb l’objectiu de dissenyar-la es va contactar amb la gent de les Terres de l’Ebre que havia cursat, o estava cursant els estudis de Pedagogia Musical i es va

concertar una reunió plenària realitzada el 9 d’agost de 2010 a Tortosa. En ella es va proposar una data per a la Trobada i es va decidir crear i assignar grups de treball amb tasques, terminis i responsables diferenciats. Donada la dispersió geogràfica dels seus membres, aquests grups es comunicarien via correu electrònic centralitzant els documents resultants en “núvol” mitjançant un disc dur virtual (Dropbox) compartit. A més, també es va designar a Cinta Ollé i Rubén Bes responsables de coordinar als professors de l’àmbit de la Formació Musical Bàsica i de l’Instrument respectivament.

L’estructura final de la trobada havia de mostrar i fer paleses les competències en didàctica, orientació i gestió en educació musical del nou perfil professional, però també difondre l’ús de noves pràctiques entre el professorat d’Escoles de Música del territori. Amb aquest finalitat es va decidir organitzar paral·lelament a la Trobada una mostra de pòsters anomenada Mostra de Projectes. Innovació i

Joves Pedagogs TTEE1a Trobada, Dissabte 12 de febrer de 2011

futur, ara i avui on cadascun dels projectes presentats en pòster fos elaborat conjuntament entre un dels membres de la nova generació de Pedagogs i un Pedagog en actiu a una escola de música de les TE. Aquesta exposició s’inaugurà el dia de la Trobada i havia de restar exposada fins a finals de març, obrint-se la possibilitat d’itinerar posteriorment per qualsevol de l’escoles de música participants.

Per dinamitzar la Jornada es va escollir un model que alternés conferències magistrals a càrrec de figures rellevants dins del panorama de la Pedagogia Musical a Catalunya (en aquest cas els professors del Departament de Pedagogia de l’ESMuC Javier Duque i Ignasi Gomez), taules rodones on es pretenia potenciar el debat i finalment exposicions d’experiències innovadores.

La inscripció va ser un èxit i el dia de la trobada, van assistir 94 professors/es, representats de la totalitat d’escoles de música de les Terres de l’Ebre i bona part de les comarques veïnes del Maestrat.

La valoració de la jornada es va realitzar mitjançant un qüestionari individual anònim que voluntàriament s’havia d’omplir via web. La mostra de participació en l’avaluació va ser del 55% dels participants a la Trobada. Entre les dades més rellevants que va oferir trobem que un 81% va puntuar l’activitat per damunt de 8 (sobre 10), que un 84% va puntuar la informació rebuda també per damunt del 8 i que un 97% estaria interessat en repetir l’experiència el proper any.

5

El cap de setmana del 19 i 20 de març, l’orquestra i banda de Avançat 2 i 4 es van desplaçar fins a L’alberg de Sant Carles de La Ràpita, per a realitzar una estada de preparació de la trobada d’orquestres a Vila-seca. L’orquestra i la banda es van integrar en una sola formació conjunta creant una orquestra simfònica, sota la direcció dels seus directors habituals, Gemma Freixes i Santi Ruiz.

Només arribar ja es va començar a treballar immediatament amb assajos tutti, per a tenir una primera impressió amb el repertori. Es va combinar sessions de lleure amb assajos parcials, on hi van fer un gran treball els professors del Conservatori que hi van col·laborar, David Matheu, Ricardo Forner, Ivan Launes. El diumenge es van realitzar assajos tutti i un assaig general, abans que els pares vinguessin

a recollir els alumnes. A mitja tarda es va realitzar un concert amb temes de Frank Sinatra i un tema de rock Català, Bon dia del grup tarragoní Els pets.Cal destacar el bon treball realitzat a nivell musical, i també el gran clima de convivència en aquesta jornada de preparació al gran esdeveniment posterior, la trobada d’orquestres a Vila-seca.

Stada de l’orquestra i banda d’avançat 2 i 4Sant Carles de la Ràpita, 19 i 20 de març de 2011

6

El Cor Flumine enspresentaUn esemble de Jazz vocal

El divendres 18 de març a les 20.30 h el Cor Flumine va presentar el seu treball discogràfic Un ensemble de jazz vocal al Saló d’Actes del Conservatori. Aquest va ser el primer concert de la formació després de la presentació feta el 19 de febrer a la ciutat de Tortosa.

Els setze integrants del Cor Flumine que van actuar al Conservatori van delectar-nos amb un magnífic concert que cal felicitar tant pel treball musical com per la posada en escena, obra de Marga Julià. La interpretació va ser excel·lent pel

que fa al treball vocal i estilístic, el qual ha estat un dels punts més treballats tal com va comentar la seva directora Rosa Caballol. Pel que fa al desenvolupament escènic cal dir que donava molta continuïtat i dinàmica al transcurs de la funció, petites pinzellades en la disposició del cor, juntament amb detalls d’atrezzo i moviments que fan tenir a l’espectador enganxat fins a l’últim aplaudiment.

El programa que ens van presentar van ser quinze estàndards, uns a capella i altres amb acompanyament de

piano a càrrec de Maria del Mar Lombarte, que passaven per diferents estils i èpoques del jazz com el dixi, el blues, el hot jazz, el swing o el boogie-woogie.

Només ens queda felicitar al Cor Flumine pel treball que realitzen, pel CD que ens van presentar i donar-los les gràcies per la seva visita al Conservatori.

7

Durant els mesos de febrer i març l’activitat de la banda de G.P. ha estat realment important.Després del concert de Nadal, el 19 de febrer vam fer el concert tornada de l’intercanvi amb la Banda Juvenil de l’Escola Municipal de Música d’Ulldecona, dintre de la roda d’intercanvis amb les bandes de les escoles més properes al nostre Conservatori. El concert va ser a l’Auditori Felip Pedrell. La banda juvenil d’Ulldecona, dirigida per Josep Verge i la del nostre Conservatori, dirigida per Andreu Roig, ens van oferir un concert amb un repertori molt divers que va ser del gust del públic assistent.Una de les activitats més

importants d’aquest curs va ser durant els dies 11, 12 i 13 de març, que vam tenir l’oportunitat i el gust de treballar amb un director del prestigi i reconeixement de Jose Rafael Pascual-Vilaplana com a director convidat de la nostra banda de Grau professional.El treball va començar ja des de primera hora del divendres a la tarda amb assajos per a tota la banda i durant tot el dissabte, per poder fer un concert el diumenge al matí a l’Auditori Felip Pedrell.El fet de poder treballar amb un director d’aquest nivell va suposar una experiència amb molta motivació i enriquidora per a tots els alumnes que van participar i a la vegada una fita molt important

per a la pròpia formació, per la repercussió que va tenir, així com pel resultat del concert final. Al concert es van interpretar obres que volien fer un repàs cronològic del repertori original per a banda, des d’obres de G. Holst, C. Williams, a obres de compositors més actuals com B. Appermont, J.V. Roost, E. Whitacre o el mateix J.R. Pascual-Vilaplana.La valoració d’aquest treball intensiu fet durant aquell cap de setmana va ser molt positiva, obrint d’aquesta manera noves fórmules per treballar amb una formació tan ampla com la nostra Banda de Grau professional.

Trobada d’orquestresVila-seca, 26 de març de 2011El passat dissabte dia 26 de març, els alumnes i directors de l’Orquestra i la Banda de Nivell elemental, com ja és tradició, vam assistir a la Trobada d’Orquestres de Vila-seca.La jornada va començar de bon matí a l’Estació de la Hife, on els alumnes van arribar amb els seus instruments i partitures, tots preparats per pujar a l’autocar que els portava a Vila-seca, per gaudir d’una jornada musical.Una vegada vam arribar al Conservatori de Vila-seca, van començar els assaigs parcials i generals, de les obres comunes. El nostre director va ser escollit per dirigir una de les obres comunes.

Al migdia tant alumnes com directors vam ser convidats a dinar per l’Ampa del centre organitzador.Després d’un temps lliure per relacionar-se amb els companys de les altres agrupacions, vam tornar a concentrar-nos per poder preparar el concert que s’oferia a totes les famílies i públic assistent, a les 18 hores.

Cada agrupació va tenir el seu temps per fer la prova acústica prèvia al concert, a la sala de l’Auditori Josep Carreras.

La jornada va acabar amb un concert, on el públic va poder escoltar el repertori que cada

agrupació havia preparat i les dos obres comunes treballades el mateix dia de la trobada. Per aquesta ocasió els alumnes de l’Escola i Conservatori de la Diputació de Tarragona a Tortosa portaven preparades tres obres.

La finalitat d’aquesta trobada és que els alumnes gaudeixin d’un dia de treball orquestral, juntament amb molts altres alumnes de diferents escoles.

Banda Grau ProfessionalJornades de treball amb Pascual-Vilaplana

8

El passat diumenge 3 d’abril, dins de la programació del Teatre Auditori Felip Pedrell i organitzat per Joventuts Musicals de Tortosa, els alumnes de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tortosa van representar el conte musical L’estranya malaltia de la Cinta, amb text d’Albert Torrent i música de Peregrí Portolés.

Aquest projecte va néixer fa quatre anys al Conservatori amb dues finalitats principals: acostar la música als alumnes de primària del territori i obrir el Centre i donar a conèixer les seves activitats. Es volia donar l’oportunitat als més petits d’assistir a un espectacle on, a partir d’un conte es pogués veure i escoltar els instruments musicals.

Amb aquests objectius es va crear L’estranya malaltia de la Cinta, un conte musical on el protagonisme el té la música i on acaben apareixent tots els instruments que s’imparteixen al Conservatori.

Durant aquests anys, els professors han anat representant-lo al Centre per als col·legis del territori, fent diferents passes cada curs per donar cabuda a les nombroses peticions.

El curs passat, els professors responsables de l’activitat van proposar a un grup d’alumnes que fossin ells qui representessin el conte i, tant la resposta com el resultat final van ser excel·lents. Això els va animar a continuar aquest any amb la representació amb els alumnes i el treball de tot el curs s’ha vist premiat amb la inclusió de la representació a la programació de l’Auditori Felip Pedrell.

L’activitat ha estat realitzada i coordinada pels professors del Conservatori Albet Torrent, Elisa Huguet i Peregrí Portolés, i aquest any ha comptat amb la participació de Juan Manuel Guijarro com a director escènic.

L’estranya malaltia de la Cinta narra la història d’una nena que

viu a la ciutat de Tortosa; està malalta i no hi ha cap remei que l’aconsegueixi curar. Sa mare, la Reina Despuig, fa cridar experts d’arreu del món perquè hi trobin una solució i promet a sa filla en matrimoni aquell que sigui capaç de guarir-la.

Atrets per l’oferta de la Reina, arriben savis d’arreu del món i pretenen curar-la amb mètodes ben curiosos, mitjançant la música.

Al conte han participat 40 alumnes, d’entre 9 i 23 anys, entre personatges i instrumentistes. El personatges han anat a càrrec dels alumnes: Alba Garcia, Reina; Marta Portolés, Cinta; Andrea Arasa, savi xinès; Marc Fontanet, savi marroquí; Aitor Franch, savi viking; Anna Eroles, savi francès; Ignasi Solé, director d’orquestra i Aleix Estrella, narrador.

I com no podia ser d’altra manera, el passat dia 3 l’Auditori es va omplir com en les millors ocasions per assistir a aquesta

Conte MusicalL’estranya Malaltia de la Cinta

9

representació en la que els 500 espectadors van poder gaudir d’una obra molt dinàmica que va copsar l’atenció de grans i menuts i que ens va portar durant una hora per ambients ben diferents d’arreu del món.

Recollint opinions d’alguns espectadors: “l’obra ens ha mostrat els instruments de música d’una manera atractiva i motivadora”; “música i text han anat agafats de la mà en tot moment“; “des de l’escenari ens han sabut transmetre tota l’emoció d’un projecte comú i il·lusionador fet, sens dubte, amb molt de treball i implicació per part de tots els que han participat”.

Felicitem especialment els alumnes que han interpretat els personatges, a tots els que han participat amb els instruments i esperem seguir gaudint d’aquests tipus d’activitats en les que la música i la interpretació ens transporten a un món de sensibilitats i ens fan sorgir els nostres millors sentiments.

10

El passat 7 d’abril, de 18’30 a 19’30h, i a la sala petita de l’auditori Felip Pedrell de Tortosa, es va realitzar un concert-intercanvi entre alumnes de l’aula d’harmonia dels conservatoris de Vila-seca i Tortosa. L’activitat principal d’aquest intercanvi va consistir en la presentació de les composicions realitzades pels alumnes d’harmonia de 3r a 6è de Grau professional de Vila-seca a través d’un concert monogràfic inspirat en l’obra del pintor Miquel Barceló (Mallorca, 1957). Els alumnes de cada curs van participar en la interpretació i direcció de les obres dels seus companys mentrestant les obres que havien estat font d’inspiració es projectaven en una pantalla. Cada curs es va centrar en una temàtica de l’obra de Barceló. Així, els alumnes de 3r deG.P. es van centrar en Natures mortes, 4t

deG.P. en Àfrica / El desert, 5ède G.P. en Autoretrats / La catedral de Palma i 6è de G.P. en una Miscel·lània.

Tant la preparació, direcció, organització com l’execució del concert es van realitzar de manera impecable, donant els alumnes una mostra de professionalitat, implicació i creativitat en els seus projectes de composició. Des d’aquí volem felicitar efusivament als dos professors d’harmonia del conservatori de Vila-seca, al Ramon Humet amb qui ja vam tenir el plaer de treballar el curs passat dintre dels tallers de creació que es realitzen al Centre, i a la Montse Blay amb qui esperem poder col·laborar de nou en un futur proper. Els dos han fet una gran tasca des de les seves aules, apropant i interessant els seus alumnes

per la creació i pels llenguatges contemporanis en música.Per part de l’Escola i Conservatori de la Diputació de Tarragona a Tortosa van participar en el concert un quartet de clarinets format pels alumnes de 3r i 4t de G.P. Roser Guarch, Aleix Estrella, Alba Sauch i Núria Querol. Van interpretar l’obra “Cançó de l’Ebre” de la jove compositora d’Ulldecona Núria Querol. La presentació i interpretació d’aquesta composició va ser un èxit, sent rebuda amb sorpresa per l’auditori que no s’esperava d’una estudiant tant jove un control tant precís del llenguatge tant harmònic com contrapuntístic, molt encertadament projectat a través de la sonoritat d’aquest grup de cambra. Felicitats Núria, esperem que prompte ens presentis noves creacions!

Joves compositorsConcert dels Conservatoris de Vila-seca i Torotsa

11

Acostumar el nostre alumnat a escoltar música en directe és un objectiu que s’ha de treballar contínuament i una bona forma d’aconseguir-ho és organitzant concerts al Centre al llarg del curs.El divendres 8 d’abril vàrem tenir una bona ocasió de gaudir d’unes grans interpretacions. L’acte, organitzat pel Departament Polifònic, va fer arribar al nostre Conservatori un quintet format per estudiants, quasi tots francesos, que van tocar amb diferents agrupaments. El fil conductor va ser el piano i vàrem escoltar duos i trios formats per 2 violins, clarinet, violoncel i naturalment, piano. Aquests estudiants cursen un Màster al Conservatori Reial de Brussel·les i aquest concert és un projecte conjunt que forma part de les tasques del Màster.El membres del grup són Claryana Sotero, piano, Ingrid Schang, violí, Isabelle Le Boulanger, violoncel, Julian Elleouet, clarinet i Nicolas Draps, violí.Les seves interpretacions van ser enèrgiques, dolces, melangioses, divertides...i perfectes, en totes les obres es va conjuntar totalment tècnica i musicalitat. Podem destacar del programa el Trio Op. 3 en sol menor de E. Chausson i la Història d’un soldat de I. Strawinsky. El públic assistent vàrem gaudir moltíssim.

Concert de primaveraMúsica i músics de gran qualitat omplen el Conservatori

12

El passat 26 d’abril l’Orquestra de Grau professional del Conservatori ens va oferir un concert programat dintre del Festival de Música Sacra de Tortosa. El concert va tenir lloc a la nau central de la Catedral de Santa Maria de Tortosa. El repertori que vam poder sentir estava format per tres peces, part única, i acollia música d’estil barroc i clàssic. El concert començava amb la Suite “La

Lyra” de l’alemany Telemann. Tot seguit es va interpretar el primer moviment de la darrera simfonia de Joseph Haydn, la 104, anomenada també Simfonia Londres. El concert finalitzava amb el primer moviment de la primera simfonia de Beethoven.

El concert tenia un atractiu especial ja que era la primera vegada que, des de la seva formació, l’orquestra incorporava

en part del seu concert un repertori simfònic i d’una dificultat considerable.

L’experiència va ser satisfactòria per a tots, alumnes i públic. Esperem poder repetir experiències similars ja que fan créixer els nostres alumnes no només com a músics sinó també com a persones.

Festival de música sacraActuació de l’orqustra de Grau Professional

Durant un cap de setmana, el del 9 i 10 d’abril, l’0rquestra de Grau professional de l’Escola i Conservatori de la Diputació de Tarragona a Tortosa (més concretament, els alumnes d’entre 3r i 6è que en formen part) va fer cap a Cervera, per tal de col·laborar amb l’Orquestra Andreví del Conservatori de la capital de la Segarra.

Al llarg dels dos dies, cadascuna de les orquestres va treballar –en format d’assaig parcial i d’assaig

de tutti- una obra del seu repertori propi, i, a més, es va treballar conjuntament el 1r moviment de la Simfonia 104 “Londres” de F. J. Haydn i Star Wars de J. Williams; els directors van ser Carles Gumí i Jordi Bonilla.

Tal com esperàvem, com sempre, els nostres amics cerverins ens van fer l’estada més que agradosa, incloent-hi una visita als molts punts d’interès d’aquesta antiga i destacada vila.

El concert de cloenda –efectuat a l’Auditori Municipal- va resultar brillant i variat pel que respecta a estils; a més, es va fer evident que els músics estaven donant el seu màxim nivell i concentració en tot moment, amb la qual cosa no ens queda més que agrair a tothom la bona disposició i dir... fins aviat!

Trobada d’Orquestres GPIntercanvi amb el Conservatori de Cervera

Concert de cambraGrups de cambra a la Lira RoquetenseAtenent les peticions d’actuacions de diferents escoles i entitats de les nostres contrades, el dimecres 27 d’abril un grup d’alumnat de música de cambra van anar a la Lira de Roquetes a oferir un petit concert als socis, alumnes i familiars de l’escola, aquest acte quedava emmarcat dintre de la setmana cultural de l’escola.

L’activitat es va convertir en una autèntica sortida escolar ja que varem fer, el grup d’alumnes i els dos professors responsables, el camí d’anada i de tornada del carrer de la Rosa fins Roquetes a peu amb un sol de ple estiu.Després de la prova de so pertinent els grups de cambra van oferir la petita audició al públic

assistent, actuació presentada pel director de la banda Joaquin Zaera. Els grups participants van ser els del mateix alumnat de dimecres la tarda que cursen l’assignatura de cambra.

13

El dissabte 30 d’abril va tenir lloc la Trobada de Joves Pianistes de les Terres de l’Ebre, amb més de 60 participants, entre el quals 18 eren del nostre Centre.

Feia goig veure joves pianistes d’entre 7 i 16 anys, tots ben pentinats i arreglats, aparèixer per l’entrada del Conservatori. Venien de les escoles de música de Gandesa, Amposta, El Rossell i Sant Carles de la Ràpita. Tothom va ser molt puntual i, mentre uns assajaven a la sala d’actes, la resta es passejava per les aules del tercer pis, repassant les peces que haurien de tocar. A les 11h va començar l’audició, i com que tothom venia amb acompanyants, ens vam ajuntar més de 100 persones!!!! L’audició la van començar els amfitrions, nosaltres, tocant peces a 4 mans. Des dels més petits de Bàsic 1 fins als “veterans” de 2n de Grau professional. A més, hi va haver un lloc per les dues alumnes (Maria Hernández i Laura Sanjuán) que es presenten a la Prova d’accès a Grau professional. Seguidament van intervenir els 13 alumnes de l’Escola Municipal del Perelló, tots ells alumnes de

Trobada de Joves pianistesdissabte 30 d’abril de 2011

Laura Llorens. Ells van optar per alternar intervencions a quatre i dues mans. Després va ser el torn de la Lira Ampostina i de l’Associació Musical Filharmònica Rossellana, un total de 12, alumnes tots ells de la professora Olga Luna. L’Agrupació Musical Rapitenca va portar els pianistes més menuts, 4, portats per Tomàs Simón. Van acabar l’audició brillantment els 12 alumnes de M. José Montañés, de l’Escola Migjorn de Gandesa, amb peces a 2, 4 i 6 mans.L’acte va ser clausurat amb l’entrega d’uns obsequis a les escoles convidades i un petit

refrigeri. Estem molt agraïts de la participació dels professors i alumnes que han vingut de fora per a delectar-nos amb la seva música i el seu esforç, així com “els de la casa”, és clar, que portaven preparant aquesta audició des de feia setmanes! No és gaire habitual per aquestes terres organitzar trobades en comú entre pianistes de municipis propers, i veient la bona resposta, esperem seguir trobant-nos els anys a venir!!

14

El cap de setmana del 7 i 8 de maig, els alumnes de llenguatge d’Iniciació, Bàsic 1 i Bàsic 2 van participar en l’activitat de dansa infantil programada pel Departament de llenguatge i realitzada per la ballarina i professora de rítmica Marta Amatriain, qui té gran experiència en el muntatge de tallers de dansa, composició i creació infantil.

L’activitat va consistir en el muntatge d’unes coreografies durant tot el dissabte i una actuació el diumenge al matí a la plaça de l’absis de la Catedral. És per això que per tal d’optimitzar

el temps, el dissabte a partir de les nou del matí va començar a assajar el primer dels cinc grups en què estaven distribuïts els alumnes, que a sessions d’una hora van preparar els diferents números de l’actuació fins a les dues del migdia. A la tarda va haver dues hores més de treball conjunt amb la quarantena d’alumnes participants; poc a poc la representació anava agafant forma. Aquesta sessió estava prevista fer-la a la plaça de l’absis, però la pluja ens va fer quedar al Saló d’Actes del Centre i pendents més que mai de la previsió del temps per l’endemà.

La música és ...Música i dansa al carrer

Per sort, el diumenge el temps va ser fantàstic, un dia assolellat propi d’estiu, la qual cosa ens va permetre fer l’activitat segons el previst, assaig general a les 11 a la mateixa plaça, on una hora més tard començaria la funció per a tot el públic.

L’espectacle va constar de set números que els alumnes van dansar d’acord amb la música, per cert uns temes rítmics molt vius d’estils variats que anaven des del pop al klezmer. Com a número introductori, tots els nens i nenes van fer, sense perdre el pas, una desfilada adreçant-se al públic per repartir els programes que ells mateixos havien preparat i personalitzat amb colors. Després van venir els set números començant pel fantàstic Valset dels patinets i seguint pel Xarleston, el Pas a dos, Sirenes i pops, Caixes, Parelles i Vida. Els mateixos alumnes van anar presentant cadascun dels números exclamant a l’uníson: “La música és...”; definint-la cada cop amb una d’aquestes set paraules: compartir, jugar, sentir, diversió, somiar, construir i vida, respectivament.

La valoració de l’activitat va ser molt bona per part de tots. Els nostres alumnes van gaudir moltíssim, el públic ho va viure amb entusiasme i els professors, i especialment la mateixa professora convidada, van quedar molt satisfets del treball realitzat en una activat de cap de setmana amb actuació inclosa. Realment una experiència a repetir que podem recordar en el següent reportatge fotogràfic.

15

16

El passat dissabte 7 de maig, els alumnes de G.P. de clarinet del nostre conservatori van assistir a la IV trobada de clarinets al conservatori de Benicarló. Van passar un dia molt agradable i de germanor, convivint amb els alumnes del centres de: Tarragona, Reus, Manresa, Benicarló i nosaltres. La majoria ja es coneixien de passades edicions.

Al matí ens van rebre els organitzadors al conservatori de la ciutat. Després vam assajar per grups i per cursos obres cambrístiques amb els diferents professors. A continuació, Selmer ens va fer una petita xerrada sobre reparació i cura del nostre instrument i també ens mostrà una selecció de clarinets, boquilles i eines per als clarinets de que disposa aquesta casa.

IV Trobada de clarinetsDissabte 7 de maig de 2011

Concert a Jésus i RoquetesOrquestra i bandes de Nivell ElementalAquests curs les bandes i orquestres de Nivell elemental, dirigides per Santi Ruiz i la Gemma Freixes, respectivament, han estat convidades a realitzar dos concerts fora del Centre.El passat dia 28 de març van oferir un concert dins el programa de la Setmana Cultural de Jesús i el dia 9 de maig a la Lira Roquetense.Creiem que la iniciativa ha estat molt bona, per poder mostrar fora del Centre, el treball de les quatre agrupacions.

Cal felicitar els alumnes per la implicació i els resultats obtinguts a les actuacions.

Quan van acabar vam anar de dinar a un bonic restaurant a la vora del mar. Després tornàrem al Conservatori i vam assajar breument una peça conjunta (més de 80 clarinets...) i a continuació vam fer una audició final de trobada. Per finalitzar la trobada ens van oferir un petit piscolabis, molt bo per cert..., i ens vam acomiadar.

Va ser un dia esgotador però ple d’il·lusió, i vam xalar molt. Per al curs vinent, ja es parla de fer la següent trobada al conservatori de Manresa. Ho esperem amb ganes i il·lusió, que arribi...!!!

17

El mateix dissabte 14 a la tarda, onze estudiants de flauta de Grau professional del Conservatori van tenir l’oportunitat de treballar amb l’Albert Mora, flauta solista de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu i professor de flauta de l’ESMuC (l’Escola Superior de Música de Catalunya). L’experiència va ser molt bona i gratificant. Es va poder treballar repertori de la flauta així com aspectes tècnics de l’instrument. Va ser una jornada ben intensa on tothom va desitjar poder-ho tornar a repetir més endavant.

El 14 de maig ens va visitar el violoncelista Iñaki Etxepare. Amb motiu de la presentació del llibre La pedagogia del violoncello vam passar el dissabte treballant amb

tots els alumnes de violoncel. També comptarem amb la presència de la nostra ex-alumna Mari Pau Medina García de l’escola d’Ulldecona. Va ser molt

Pedagogia del violoncelIñaki Etxepare ens visita al nostre Centre

Ens visita l’Albert MoraFlauta solista de l’orquestra del Liceu

productiu i gratificant per a tots. Crec que hi ha un avanç i un després d’aquell dia. Per a Joan Rochet “…va ser una experiència que m’agradaria repetir perquè vam treballar la música des d’un punt de vista diferent al que hi estic acostumat. Em va fer vore petits detalls com la col·locació del cello que em serveix per a millorar la meua expressivitat musical. Crec que m’ha ensenyat més del que ara puc apreciar…”Esperem poder comptar amb grans violoncel·listes al nostre Centre per ser un Conservatori de referència en instruments de corda. Crec que poc a poc estem aconseguint una major  qualitat educativa per als nostres alumnes. A seguir treballant per al futur dels nostres grans cellistes!

18

Històries de vidaPrimera generació professors

La present exposició mostra els resultats d’una recerca sobre els orígens de l’ensenyament  musical  públic a la ciutat de Tortosa, i de com aquest ensenyament esdevé la llavor del futur Conservatori de Música. Aquesta recerca serveix per emmarcar l’eix de l’exposició, que és un projecte d’aula anomenat Històries de vida que ha estat realitzat per alumnes de l’assignatura optativa  Iniciació a la Pedagogia  i  coordinat pels professors Cristina Favà i Joan Vidal.  Les  Històries de vida són un recurs metodològic abastament utilitzat en l’àmbit de les ciències socials que compta amb una llarga tradició i nombrosa bibliografia i que, en l’actual marc d’avaluació per competències, és una eina valuosíssima per al professorat, ja que facilita que l’alumne/a s’involucri i participi activament en l’experiència de recreació del fet objecte d’estudi. El conjunt de professors/es escollit correspon

Conte MusicalL’estranya malaltia de la Cinta per al més petits de la casaEnguany han estat més de 600 els alumnes de P3, P4, P5 i 1r de primària que han passat pel nostre Centre a gaudir del conte musical en el que es presenten tots els instruments que s’ofereixen a la nostra Escola i Conservatori. Encara que aquest curs hem exportat el conte fora de les portes del Centre (ha estat representat a l’Auditori Felip Pedrell pels nostres propis alumnes), a la sala d’actes de la

nostra Escola l’han representat els propis professors, i hi han pogut participar els alumnes del col·legi el Temple, D. Magrané, St. Jordi, Ferreries, Cinta Curto, la Consolació, Vinallop, la Mercè, el Temple i les Teresianes. Recordem que el conte, amb text d’Albert Torrent i música de Peregrí Portolés és un projecte del grup de treball de projecció externa en el que participa tot el claustre.

Com ja fem des de fa uns anys, també l’oferim als nostres alumnes d’iniciació que han de decidir instrument per a la propera matrícula. Seguirem interpretant el nostre conte perquè siguin molts els nens que el curs proper puguin venir a sentir-lo. Les seves admiracions i els seus riures són el nostre millor premi i la nostra motivació per a seguir treballant.

a una generació de professorat de música que emergeix a partir de la dècada dels anys quaranta del segle passat i que exerciran el seu magisteri principalment a Tortosa. L’anomenem primera generació pel fet que seran la base de la futura Escola i

Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Tortosa.

Foto: Maig de 1975. Maria Teresa Tallada fent una classe de solfeig a l’antiga seu del rastre. Fons particular de R. Aymí.�

19

BreusEls nostres alumnes triomfen als concursos de Catalunya.

Els alumnes Ferran Talarn (guitarra) i Lídia Rochet (trompeta) finalistes al concurs de l’Arjau. El saxofonista Pere Méndez va aconseguir un 2n premi i la flautista Gemma Medina va rebre el 3r premi i premi del públic al mateix concurs i un altre 3r premi al concurs de Sant Cugat.

Alumnes i ex alumnes aconsegueixen excel·lents resultats a les proves de la JONC i JONC alevins.

- Miquel Campos (trompeta) suplent a la JONC alevins

- Aleix García (trompa) suplent a la JONC alevins

-Marc Garcia (trompa) titular a la JONC

-Eloy Roset (trompa) suplent a la JONC

-Guillem Tomàs (oboè) suplent a la JONC

El nostre professor Xavier Llorach ha sigut pare!!!....el dia 12 de maig va néixer la preciosa Aina Llorach Jové. Felicitats papis!

El dia 28 de Maig, l’alumne de bàsic 1 Martí Esquinas va guanyar una Menció d’Honor al 7è Premi Infantil de Piano de Torroella de Montgrí,. Enhorabona!

20

Els alumnesPer Andreu Ferré

1r de Grau Professional

2n de Grau Professional

21

3r de Grau Professional

4t de Grau Professional

22

5è de Grau Professional

6è de Grau Professional

23

Claustre de professors

PAS personal d’aministraciói serveis

24

ActualitatPer Mercè Baiget

La literatura espanyola a la música romàntica alemanyaÉs ben conegut per tothom l’enorme interès que van despertar en l’Europa del S.XIX les cultures orientals i exòtiques que l’esperit romàntic va posar de moda i la repercussió que va tenir en les diferents expressions socials i artístiques de l’època.

Ja en l’Alemanya del S.XVIII s’havia manifestat molt d’interès per la literatura medieval espanyola i del Segle d’Or. Va ser en el S.XIX, entre l’any 1821 i 1825 quan a Hamburg, J.N.Böhl de Faber va publicar una antologia de poesia espanyola en tres volums que contenia des d’obres anònimes a poesies de S. Juan de la Cruz, Cervantes, Lope de Vega o Góngora entre d’altres. L’any 1843, el poeta i traductor Emmanuel Geibel (Lübeck 1815-1884) publicaria l’obra Volkslieder und Romanzen der Spanier (Cançons populars i romanços dels espanyols). Més tard i en col·laboració amb el poeta, escriptor i traductor Paul Heyse (Berlin 1830-Munich1814) va publicar Spanisches Liederbuch (Llibre de cançons espanyoles) i, per últim, juntament amb el Compte A. Von Shack, veu la llum l’obra Romanzero der Spanier und Portugiesen (Romancer dels espanyols i els portuguesos).

Malgrat que Geibel no va estar mai a Espanya, tenia un gran coneixement de la llengua i la literatura espanyoles i va saber adaptar la mètrica castellana a la llengua alemanya amb gran mestratge, fins al punt que sota el pseudònim de Don Manuel del Rio, va incloure poesies seves com si fossin traduccions d’obres espanyoles, tot enganyant el mateix Schumann, el qual escull la poesia Cojo jazmin y clavel per a un dels seus cicles. Voldria destacar la notorietat literària de Heyse, ja que va ser un autor molt prolífic i de qualitat, treballant el gènere poètic, la novel·la i en menor grau el gènere teatral. L’any 1910 se li va concedir el premi Nobel de Literatura en reconeixement a la seva trajectòria.És d’aquestes fonts literàries d’on alguns compositors s’inspiren per compondre els seus lieders, entre ells R. Schumann, J. Brahms i més tard H. Wolf.

Robert Schumann, el músic poeta que escollia amb molta cura els textos per a les seves composicions, es va basar en les traduccions d’ E. Geibel i P. Heyse

per compondre l’any 1849 dues col·leccions de cançons. La primera la va anomenar Spanisches Liederspiel. Es tracta d’una col·lecció de 10 cançons a solo, a duo i quartet vocal per a veus de soprano, alto, tenor i baix. La va escriure en deu dies però no es va publicar fins al cap d’un any amb el número d’opus 74. El terme Liederspiel fa referència a cançons per ser representades en vetllades privades i que es composaven per a l’ocasió.

El segon cicle, Spanisches Liebes-Lieder (Cançons d’amor espanyoles) per a soprano, alto, tenor i baix amb piano a 4 mans es va publicar un any després de la seva mort i consta de sis peces a solo, dos duets per a soprano i alto i dos solos de piano a quatre mans. L’any 1860 se’n va publicar una versió per a piano solo.

Johannes Brahms també va fer una modesta incursió en la poesia espanyola. En el seu op. 6, la primera de les 6 cançons que composen el cicle, s’anomena Spanisches Lied (Cançó espanyola) i es una de les traduccions de P.Heyse. En el seu op. 91, les dues cançons per a alto, viola i piano, Brahms tria la traducció que fa Geibel d’una poesia de Lope de Vega per a compondre la segona cançó.Hugo Wolf (Windischgrazt 1860-Viena 1903) va compondre més de tres-cents lieders, gènere en el que va centrar la seva obra. Gran coneixedor i amant de la poesia, considerava que havia de ser aquesta la veritable autora del seu llenguatge musical. Realment és extraordinària l’afinitat i la intensitat de text i música en l’obra de Wolf. Va escollir 44 poesies de l’antologia de Geibel i Heyse per compondre un cicle de cançons al que va posar el mateix nom de l’antologia poètica, Spanisches Liederbuch. Les deu primeres cançons són de temàtica religiosa i les 34 restants són profanes i de temàtiques diverses, destaquen poesies de L’Arcipreste de Hita, Cervantes, Lope de Vega, Gil Vicente, López de Úbeda,etc. Les va compondre entre el 1888 i el 1890 i van ser presentades per primera vegada l’any 1891 a Mainz.

25

MenutsPer Elisa Huguet

Els dibuixos de percussió dels més menuts

EI, MENUTS!

Alguns de vosaltres el proper curs heu de triar instrument…sabeu que hi ha una aula en la que no n’hi ha només un si no mooolts?

Sabeu quina aula és? La de PERCUSSIÓ!!!!

Gràcies per fer-nos alguns dibuixos dels instruments de l’aula…en coneixeu algun altre?

I no us preocupeu, no us els heu de comprar tots! Els primers cursos podeu començar amb una caixa i un xilòfon d’estudi i treballar els altres a classe…

Plats

Triangle Timbals

26

SentitsPer Albert Torrent

LlibreL’home de la maletaAutor: Ramon SolsonaPremi Sant Jordi 2010Editorial: Proa. Col·lecció A tot vent.

Un antic músic d’orquestra de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves filles. L’home, ja gran, sempre ha anat a la seva i té un concepte molt clar de com ha de ser la vida. I en canvi, ara se sent descol·locat. A casa les seves filles s’ha d’adaptar a la nova situació, trencant tòpics i prejudicis. Narrat amb molt d’humor i de forma molt planera, sorprenen les frases fetes i les paraules que fa servir el protagonista. Realment el sens que t’ho està explicant de viva veu i et transmet la passió en què està vivint totes les situacions.

CDUri Cane plays Mozart

Conèixer les peces originals de Mozart i després escoltar les versions que en fa Uri Cane no té preu. No us deixarà de sorprendre a cada moment. Uri Caine ens porta per camins plens d’imaginació que de ben segur us faran passar una estona molt divertida. De cds versionant “clàssics” en té per donar i vendre. També podeu escoltar les seves propostes de les variacions Goldberg de J. S. Bach, peces de R. Schumann, i de R. Wagner entre d’altres. Totes elles desborden creativitat.

Pel·lículaChico i RitaDirecció: Fernando Trueba, Javier Mariscal i Tono Errando.País: Espanya i Regne Unit. Any 2010Gènere: Animació, musical.

Ambientada a la Cuba dels anys quaranta, Chico, un jove pianista de jazz i Rita, una noia que somia en arribar a ser una gran cantat, inicien una apassionada història d’amor. Des de la nit on el destí els ajunta en un club de l’Habana, les seves vides es van unint i separant com si fossin els personatges d’un bolero. És una història molt emotiva, amb uns personatges que, malgrat siguin d’animació, transmeten gran sensibilitat i sobretot, cal destacar la banda sonora. Música de Bebo Valdés, Stravinsky, Bernstein, i moltes versions de grans clàssics del Jazz... Realment, aquesta pel·lícula és una obra d’art.

27

L’instrumentPer Andreu Ferré

Avui continuem parlant d’instruments de la cobla. En concret dels dos més petits de la formació: el flabiol i el tamborí, que són tocats a la vegada per la mateixa persona.

El flabiol és un instrument de la família de vent-fusta i el tamborí és un instrument de percussió de so indeterminat, de fet, és l’únic instrument de percussió que hi ha a la cobla. El flabiol es toca exclusivament amb la mà esquerra, mentre que el tamborí, penjat del coll de l’instrumentista i descansant damunt de l’avantbraç esquerre, es toca amb la mà dreta amb una petita baqueta d’uns 25 cm.

El tamborí és un tambor cilíndric de petites dimensions conegut des de l’època medieval i sovint associat a altres instruments com la flauta o el flabiol, que ha estat principalment usat en l’acompanyament de danses i cançons, però també s’ha emprat com a instrument cortesà per a marcar el ritme en els balls i ensenyar-ne els passos.Actualment, el tamborí de les cobles és un instrument d’entre 6 i 9 cm de cos de fusta o metàl·lic, recobert amb dues membranes muntades en cercolets a dalt i a baix del cos cilíndric els quals estan connectats per uns cargols que permeten la tensió de les membranes per tal de donar a l’instrument el so desitjat. El tamborí dóna un suport imprescindible per mantenir el ritme de la sardana, fins i tot en algunes ocasions té petites intervencions solistes.El flabiol és un petit instrument de la família de les flautes. El seu nom deriva del llatí vulgar flabiolum, paraula que bé a dir bufar. Els models medievals eren de tres forats i és conegut en diverses cultures amb noms diferents: galoubet a la Provença, txistu i silbote al País Basc, flaüta a Eivissa, fabiol a Menorca, etc. Ja des del final del segle XVIII, el flabiol s’uní a la tarota i el sac de gemecs per formar l’anomenada cobla de ministrils o cobla de tres quartans.

Malgrat existir varietat de flabiols per tot el món, el flabiol de la cobla és un instrument genuïnament

català de vuit forats i quatre claus, que sol tenir entre 20 i 25 cm de llarg i consisteix en un tub recte de fusta de ginjoler o banús amb bisell. Encara que sol ser un instrument sovint marginat pels compositors té moltes possibilitats de lluïment, és per això que s’han escrit moltes peces dedicades a ell des dels inicis de la cobla. El primer intèrpret virtuós conegut fou en Pere Rigau de la cobla els Montgrins, a qui ja li escrivien peces a principis del segle XX pel seu lluïment.

L’instrument actual, amb so potent i adequat per a tocar a l’aire lliure, té una extensió de dues octaves entre les notes escrites mi3 i mi5. Cal tenir en compte, però, que es tracta d’un instrument transpositor afinat en fa i que sona una onzena més aguda que la nota escrita. El flabiol és l’encarregat també d’iniciar les sardanes amb el seu ‘introit’ o de marcar els contrapunts al llarg de la peça. Sovint se li encomanen solos de transició en els temes de la sardana.

Un gran divulgador del flabiol des de l’últim quart de segle XX ha estat Jordi León, qui el 1977 fundà la classe de flabiol i tamborí al Conservatori Municipal de Barcelona i des de 1989 és professor d’aquest instrument al Conservatori del Liceu de la mateixa ciutat. El 2003 va publicar un extens mètode que recull la seva experiència pedagògica i tots els seus coneixements a l’entorn del flabiol i el tamborí.

Flabiol i tamborí

28

El compositorPer Joan Vidal

Hola,

Em dic Jordi Pallarés i Barberà, un estudiant més de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tortosa, matriculat a 2n de Grau professional, però fent d’oient a 3r en l’especialitat de percussió. Curso els estudis de 4t d’ESO al Perelló, concretament a l’Institut Blanca d’Anjou, i els meus propòsits en futur són dedicar-me plenament a la música, per obtenir, així, una bona base clàssica per després endinsar-me en el món del jazz i la música moderna.

En l’assignatura d’harmonia, el professor Joan Vidal, ens demanà fer un projecte sobre la composició d’un coral a quatre veus, amb l’objectiu d’iniciar i incitar els alumnes a crear les seves primeres peces en estat fonamental.

Per començar a preparar el treball, vaig buscar una lletra d’un poema per adaptar-la a una música específica, d’estil barroc. Seguidament vaig pensar una tonada que podia ser adequada a les emocions i sentiments que volia transmetre l’autor del producte literari (en aquest cas l’autor del poema és anònim). El pas següent el vaig basar en transcriure la melodia al paper i crear un baix tenint en ment la veu del soprano, com també mantenint cura del compàs, ja que havia de ser adient al fraseig de les síl·labes de la lletra.Per últim, afegí les apoiatures clàssiques amb la finalitat de fer destacar una bellesa notable en l’estètica de l’obra, com per exemple en les cadences conclusives. De fet, les dinàmiques i els matisos donen impressió de sensibilitat representant concòrdia i estabilitat modal.Cal dir que està pensada per tessitures joves i així adequar-se a les veus del grup de classe.

El coral que he compost, s’anomena “Temps de guerra”, i el nom prové del contingut que em transmet la lletra. Està escrita en tonalitat de Sol Major amb estructura ABB’.La part A és introductòria i mostra, en un paisatge bèl·lic, la repressió dels ideals i l’amargor que comporta sentir dia rere dia els trets i els bombardejos de la guerra.La part B, de caràcter més dens, és com un cant per als petits i petites (una nana), que mostra algunes necessitats que requereixen els exèrcits militars per poder funcionar amb eficàcia.La part final, la B’, és una modificació de la part B, i ens invita a la reflexió: les persones entren en guerra per la irracionalitat, no s’avancen a les conseqüències que pot comportar el conflicte.

Aquesta ha estat la meva aportació. Desitjo que us hagi distret l’escrit i la composició.

Salut per a tots!

29

Temps de guerraJordi Pallarés Barberà

30

Temps de guerraJordi Pallarés Barberà

31

Temps de guerraJordi Pallarés Barberà

32

L’ex-alumnePer Clara-Llop

Senent DomingoSóc Senent Domingo i ja fa sis anys que vaig deixar el Conservatori de Tortosa per anar a estudiar a l’ESMuC. Allí vaig estudiar trombó en la modalitat d‘interpretació clàssica i contemporània, carrera que vaig acabar el passat mes de juny.

Actualment continuo els meus estudis de trombó a València amb els professors Indalecio Bonet i Carlos Gil, al mateix temps que desenvolupo la tasca de professor de trombó, a l’escola municipal de música d’Alcanar i a l’escola de música de Masdenverge, i d’interpretació amb el quintet de metalls Logam Brass.

El pas del Conservatori de la Diputació a Tortosa a l’ESMuC no va ser difícil. Recordo els primers anys de l’ESMuC on la càrrega d’assignatures teòriques era més alta i tenia molt poc temps per estudiar el trombó. Parlo de poc temps però em refereixo a unes 3-4h diàries. No va ser difícil adaptar-me al nivell de les assignatures, tant teòriques com de l’instrument, ja que des del Conservatori em van donar una molt bona base. En els últims anys de la carrera la càrrega d’assignatures teòriques disminueix i et permet tenir més temps per estudiar l’instrument. El més difícil és saber organitzar-se per poder aprofitar el temps al màxim. Tant els dies que tens molta feina com els dies que no en tens. Barcelona és una ciutat meravellosa en la que tens de tot i a totes hores, motiu pel qual tens que saber diferenciar el temps d’estudi del temps d’oci.

Els anys que vaig estar al Conservatori van ser uns anys molt bons. Tant pel que fa a l’apartat musical, vaig aprendré moltíssim amb tots els professors,

com pel que fa a l’apartat personal, moltes de les amistats que vaig fer les continuo tenint actualment.I ara la pregunta “ del millón”: que m’espera en el futur? Uff... és la pregunta que ens fem totes les persones que acabem la carrera. La meua prioritat és ser professor de trombó, el fet de veure la progressió de l’alumne dia a dia és una sensació molt gratificant!! I clar, un dels llocs on m’agradaria treballar seria a un Conservatori de música. La idea de ser músic d’orquestra també m’atreu, per això actualment part del meu estudi està orientat a la preparació de proves orquestrals.

33

Anna RoigHola, sóc l’Anna Roig Chertó , i tinc 27 anys. Sóc d’Horta de Sant Joan, i vaig començar a estudiar música quan entenia 9 anys. Al meu poble, encara a dia d’avui, no hi ha escola de música, i gràcies a un senyor que feia de professor ambulant pels pobles de la Terra alta, vaig començar a tocar el piano i a cantar en una coral. Anys més tard,vaig entrar al Conservatori per estudiar tercer de Grau mitjà. Recordo l’època amb especial il·lusió, vaig conèixer molta gent nova i en vaig fer molts amics. Encara recordo el primers dies de classe d’harmonia, van ser molt durs, no m’enterava de res perquè m’havien ensenyat amb un altre sistema, però els meus companys i Joan Vidal em van ajudar i em vaig adaptar prou ràpid. Recordo les classes de música de cambra amb la Clara, a la seva aula, la més agradable del Conservatori, fent peces algunes boniques, les altres de trombó o fagot no tant! –no t’enfadis, Clara!- I totes les vivències amb el meu professor de piano, l’Oriol, amb la seva paciència, i els seus bons consells. Més enllà de la nostàlgia i els bons records, vull fer esment dels últims anys de Grau mitjà. Vam treballar molt i d’una manera molt específica i concreta per poder entrar al Grau superior. Vam sortir amb un nivell bastant alt, i gràcies a aquesta preparació la Joana (clarinet) i jo vam poder entrar a l’Esmuc. Precisament amb la Joana, vam tocar juntes en un trio, i aprofitant la formació, vam tornar a Tortosa per fer un concert. Va ser molt emotiu poder tornar a passar per aquell passadís abans de sortir a l’escenari i veure de públic a tots els que havien estat els nostres professors. També recordo amb immensa gratitud l’oportunitat que em va donar Jordi Bonilla i el Conservatori de tocar de solista amb la seva orquestra. Vam tocar el concert per a piano i orquestra n21 de Mozart a Amposta i Móra d’Ebre.

Durant els anys a l’Esmuc, vaig anar compaginant els estudis treballant alguna tarda enalguna escola de música, i fent molta música de cambra amb diferents formacions, participant a concursos, cursos, també he tingut la sort d’estar a la JONC i formar part d’una orquestra simfònica...

A dia d’avui treballo de professora de piano i pianista acompanyant al Conservatori de Vilanova i la Geltrú. Sembla que era ahir quan jo era l’alumna, i ara ja estic a l’altra banda. A més he començat a fer una altra carrera, Humanitats, per pur goig personal.

Aprofito l’oportunitat per agrair a tots aquells que han contribuït en la meva formació, a tots els que he citat i tants d’altres també importants. La veritat és que els anys estudiats a Tortosa han estat decisius per la meva vida, tant professionalment com a títol personal. No puc dir res més que Gràcies.

34

El contePer Albert Torrent

La MariaQuan les caravanes del circ Catacric feien parada a la plaça del poble, volia dir que les vacances d’estiu tot just començaven.

Per a tota la mainada era un dia ben especial. Per fi havien arribat les vacances. Però per a l’Esteve encara ho era més. I és que ara feia tot just un any que havia conegut a la Maria, una

nena que vivia al circ. I des de l’estiu passat, no n’havia tornat a saber res. Per fi avui es podrien retrobar!El darrer estiu s’ho havia passat pipa amb la Maria. Cada tarda ella li deixava esmunyir-se per un forat de la carpa i gaudien plegats de la funció: es meravellaven dels equilibristes, patien amb l’espectacle dels lleons, es feien un tip de riure amb els pallassos, i encara busquen ara com s’ho feia el mag per treure un conill del barret.

Quan no hi havia funció, entraven a la pista i intentaven imitar els números que havien vist. Quina traça que tenia la Maria. Podia agafar fins a vuit pilotes de tenis a la vegada i fer malabars. També dominava el trapezi i feia unes acrobàcies i salts mortals increïbles. Ella pretenia ensenyar-li a l’Esteve però no se n’acabava de sortir. Què difícil! Deia l’Esteve. Però la Maria deia que de difícil res de res; tot

era qüestió de passar-hi molta estona practicant. Per la seva banda, l’Esteve, que tocava el saxo, li ensenyava a bufar-lo i quedava meravellat de com de ràpid n’aprenia! És clar que ella sovint practicava amb la trompeta i la guitarra dels pallassos.

Quan s’ho passaven millor era quan la Maria feia de mim. Quina gràcia que tenia! Sense dir ni mu, només fent ganyotes i movent el cos, et podia fer viure mil aventures. L’Esteve, en un tres i no res, passava de no parar de riure a morir-se de por o fins hi tot plorar de tristesa amb la mímica de la Maria. Allò sí que era màgia! Llavors, l’Esteve agafava el saxo i improvisava melodies mentre la Maria s’inventava més històries!

Però de seguida s’havien d’aturar:-Maria! On estàs? Coi de criatura! A netejar la gàbia dels elefants! -Se sentia l’amo que remugava.

Per sorpresa de l’Esteve, a la Maria no la deixaven actuar. Ella, ja volia, ja. De fet, el seu somni era tenir un número propi; però els amos li havien dit mil vegades que no valia pel

35

circ. Que no havia de perdre ni un segon més practicant malabars o qualsevol altra cosa. Com li podien dir tot allò a ella, que era capaç de fer tantes virtuositats!- Pensava l’Esteve. Realment la tractaven com la Ventafocs:-Maria! Espavila’t a donar menjar els lleons que si tenen gana després em mosseguen! Li deia el domador.

- Maria! Neteja’m la caravana i porta’m un cafè tot seguit! Li deia el faquir.- Maria! Ves a comprar verdura!

Pobra Maria, sempre manada a crits. Però, com que era un argent viu, de seguida ja tenia enllestida la feina i podia tornar a fer la seva.

I així va anar passant l’estiu amb l’Esteve fins que el circ va acabar marxant, enduent-se la Maria i el seu art.

Així doncs, quan l’Esteve va saber que el circ Catacric havia arribat de nou, li va faltar temps per agafar el saxo i plantar-se a la plaça. Quines ganes que tenia de veure-la! Després d’un any havia millorat molt amb el saxo i volia mostrar-li les noves melodies i improvisacions que tenia pensades per acompanyar-la quan fes mímica!

Quan arribà, va veure tot de cares conegudes: els saltimbanquis, els trapezistes, el faquir... però la Maria? Ni rastre d’ella. Va anar a l’amo del circ i li preguntà per la Maria:

-Ah, la Maria. La desvergonyida! Tant que la vam cuidar i ens ha abandonat! No en vull tornar a saber mai més res d’ella!

-Però, però... On és? On ha anat? L’Esteve volia saber-ne alguna cosa.- Res, fuig, Que tinc feina!- L’amo se’l va treure de davant de males maneres.

Tant de temps esperant-la i ja no en sabria res més! L’Esteve se’n va anar molt trist de la plaça. Però carrer enllà sentí algú que el cridava:

- Ei Esteve! Espera’t! -Era el mag, l’únic amic de la Maria- Espera’t que t’he de donar una cosa. I li allargà un cartell del circ Catric-Catrac. Un dels circs amb més renom que existia! Al cartell hi deia:

“No us perdeu el nou espectacle guardonat amb el premi nacional de circ: Maria la mim! Us farà viure mil emocions”.

Era ella! Va donar les gràcies al mag i se’n va anar caminant ben trist per no haver-la retrobat però a la vegada ben feliç perquè per fi a la Maria se li havia reconegut el seu art!

36

PassatempsPer Andreu Ferré

Sopa de lletresBusca el nom de d’aquestes 10 danses barroques:Allemande, Courante, Sarabanda, Giga, Bourrée, Minuet, Gavota, Loure, Polonesa i Passepied

R E U Q I T U O B U AC R I T G A V O T A A

O H S G D R U L S T S

U D I A R R A M E A E

R G R N R R U U E N N

A L L E M A N D E D O

N A E J K I B B U R L

T K A E M E R A J E O

E R U O L E T E N U P

E P A S S E P I E D E

I S E M B O U R R I A

37

Test musicals. Intervals.Ajuda Mozart a trobar les seves obres. Uneix-les amb una línea

1. Què són els intervals?

A. Els tons i semitons que hi ha entre dues notes

B. La distància que hi ha entre dues notes

C. Els sons que hi ha entre dues notes

2. L’interval entre una nota i ella mateixa es diu?

A. Primera

B. Monosó

C. Uníson

3. Podem obtenir el mateix so entre dues notes de diferent nom?

A. Sí, quan són enharmòniques

B. No, no pot ser mai

C. Sí, quan totes dues porten alteracions

4. Com s’escriuen els graus de les escales?

A. Amb notes

B. Amb números de l’1 al 8

C. Amb números romans

5. Un interval és melòdic quan...

A. Les notes sonen una després de l’altra per formar melodies

B. Les notes sonen a la vegada

C. Les notes sonen una després de l’altra de greu a agut

6. La distància màxima entre dues notes seguides és de...

A. 3 tons

B. 1 semitò

C. 1 to

7. Poden ser intervals justos...

A. Tots aquells que estan afinats

B. Els de 4a, 5a i 8a

C. Els majors i menors

38

PLATS PREFERITSCom a bon fill de pagès del Delta, qualsevol que porti arròs: paella, arròs bullit, arròs fesols i col, arròs en abadejo, arròs rossejat, arròs...

AFECCIONSSortir amb bicicleta passejant pels arrossars i gaudir de l’aire pur del Delta. Per Sant Jaume, quant l’arròs ja ventrella, a les nits arriba fins a Amposta l’olor característic del Delta. És genial!!

LLIBRES QUE T’AGRADINDe petit llegia bastant els llibres de Manuel De Pedrolo i ara llegeixo més llibres de l’estil de Sergi Pàmies. El millor llibre que he llegit mai es “ Arrels” de Alex Haley, em va captivar tant que un dia vaig estar llegint-lo 8 hores.

MÚSICA QUE ESCOLTESM’agrada molt la música de Wagner i de Mahler. Últimament quasi que tot el que escolto, apart d’enregistraments de trombó i metall en general, és música original per a banda simfònica. Però també escolto i m’agrada alguns estils de música moderna, bigband, latinjazz, o versions d’estàndards.

PER QUÈ LA MÚSICAA la meva família tots són músics, quasi que quan estem tots junts podríem fer una actuació, ja que en som més de 17. El meu iaio va ser fundador de La Lira ampostina, i ens va transmetre a tots la passió per la música. Ell mateix va ser el meu primer mestre quan tenia 8 anys.

LLOC DE VACANCESPer a relaxar-me i desconnectar m’agrada anar a llocs tranquils, i això ho he trobat a llocs com el País Basc o Menorca, però jo sóc un enamorat de les Terres de l’Ebre i el Delta i després d’una edat ja penso que com a casa no s’està enlloc. Animo a tothom a descobrir aquesta meravellosa terra en la que vivim, el Delta, les Terres de l’Ebre i Catalunya.

Coneguem aPer Clara Llop

Nom i CognomsSanti Ruiz Barrera

Lloc i data de naixementAmposta, 1 de desembre d’un any del segle XX

Lloc de residènciaAmpota

39

Tots amb el Mog

Moog començava a triomfar amb els seus sintetitzadors, i les opinions de molts clients es van encarregar de forma involuntària de modelar el desenvolupament dels prototips posteriors, i molt en particular les impressions d’un jove compositor anomenat Walter Carlos (més tard Wendy).  Carlos havia estudiat al Columbia-Princeton Electronic Music Centre (llar del RCA sintetitzador), i estava decidit a configurar-se un impressionant equip Moog modular. Gairebé tots els modulars que Moog venia als 60 eren per a universitats o investigadors reconeguts com John Cage i Vladimir Ussachevsky, així que el sintetitzador estava bastant allunyat de les masses. No obstant això, Carlos tenia altres idees, i va començar a gravar amb paciència interpretacions amb sintetitzadors de la música clàssica de Bach. Des de la seva difusió el 1968, el disc Switched On Bach es va convertir en un triomf musical i tècnic, ja que va aprofitar d’una manera espectacular la suma de la potència i gamma expressiva del sintetitzador Moog Modular.  Però el més important és que va suposar un enorme èxit mundial. Se’n van vendre més d’un milió de còpies i va acabar per desplaçar el sintetitzador de les ombres acadèmiques per guanyar-se un paper protagonista en la música popular.

Pujada de febre Mog

L’èxit d’aquest àlbum va provocar una “Moogmanía” instantània entre els productors de discs, que volien aconseguir un d’aquests artefactes electrònics, gairebé màgics, capaços de crear èxits com l’anterior.  També va tenir la culpa que Alan R. Pearlman muntés una companyia anomenada Tonus Inc (anomenada

amb posterioritat ARP), a fi de construir i vendre els seus propis sintetitzadors i competir amb els Moog. Pel que fa a l’empresa que comercialitzava aquesta marca, de sobte es va veure desbordada amb comandes d’enormes sistemes modulars, però poc després les botigues de discos es van omplir amb alguns dels pitjors discos de sintetitzadors de tots els temps.  Sense el coneixement, la paciència i, és clar, el gust necessari per dominar un enorme sintetitzador modular, molts dels nous i confusos propietaris només van emprar el sintetitzador com una nova màquina d’efectes.  Amb l’arribada dels anys 70, la gent pensava que el sintetitzador només era un reclam publicitari, de recursos ja esgotats en el món del pop.  Aquesta situació va tenir un efecte dràstic sobre l’acollida del següent producte de Moog, el Minimoog.

Bé, fins aquí l’onzè tast. Fins la propera i bon estiu!

Noves tecnologiesPer Xavier Llorach

Onzena entrega del repàs per la història de la música electrònica

40