Introducció

El document que anem a tractar és el mapa d’Espanya de riscos climàtics. Aquest mapa té una llegenda en las qual observem mitjançant diverses tipografies els principals riscos climàtics que afecten a Espanya. Aquest document que analitzem procedeix de la font d’informació del llibre de text.

La relació que podem trobar en el tema o en els temes anteriorment estudiats és els diferents climes que apareixen al territori espanyol, ja que cada clima conté unes característiques pròpies que després afectaran de forma diferent en cada regió, causant diferents riscos climàtics.

D’altra banda, els riscos naturals són la probabilitat de què es produïsca un dany o catàstrofe sobre la població d’una determinada zona, com a conseqüència de l’actuació d’un procés natural. Es deuen a causes naturals i poden ser:

Biològics. Són les malalties causades per tot tipus de microorganismes (bacteris, virus, etc.), paràsits, pol·lens o animals com vespes o serps

Químics. Resultants de l'acció de productes químics perillosos continguts en aire, aigua o sòl.

Físics. en aquest apartat s'inclouen riscos de tota mena, tals com les radiacions ionitzants, el soroll, els incendis i altres com:

o Climàtics o atmosfèrics: tornados, ciclons, gota freda, rajos i tempestes, calamarsa, sequera, etc.

o Geològics, que es deuen a processos geològics interns i externs. En ells intervenen la hidrosfera i la geosfera, i tots, excepte els d'origen intern, tenen en major o menor grau una dependència del clima.

o Còsmics, són els procedents de l'espai, com la caiguda de meteorits o les variacions en la radiació solar incident, entre altres.

Espanya és una regió-risc enfront dels perills de la naturalesa; una de les més importants en el context mundial per la coincidència en aquest espai geogràfic d'un mig físic complex i difícil i una població dinàmica i creixent, que s'acumula, en gran mesura, en àrees litorals.

En efecte, Espanya és un dels espais geogràfics d'Europa més afectat pels perills de la naturalesa, gràcies a la seua pròpia posició geogràfica, el seu caràcter de península envoltada de mars, la seua topografia i l'ocupació humana, d'època històrica, que s'ha donat en el seu territori.

Entre tots els desastres naturals, dos tenen especial rellevància en el nostre país: la sequera i les precipitacions torrencials, fenòmens derivats de l'irregular règim de precipitacions existent a Espanya.

Nosaltres, en aquest informe sols tractarem els riscos climàtics.

1.Les inundacions

Les inundacions són una de les catàstrofes naturals que major nombre de víctimes produeixen en el món. A Espanya són un greu problema social i econòmic, sobretot en la zona mediterrània i en el Nord.

Causes de les inundacions:

- Les grans pluges són la causa principal d'inundacions, però a més hi ha altres factors importants. A continuació s'analitzen tots aquests factors:

- Excés de precipitació. Els temporals de pluges són l'origen principal de les avingudes. Quan el terreny no pot absorbir o emmagatzemar tot l'aigua que cau aquesta rellisca per la superfície (vessament) i puja el nivell dels rius. A Espanya es registren tots els anys precipitacions superiors a 200 mm en un dia, en algunes zones, i s'han registrat pluges molt superiors fins a arribar als 817 mm el 3 de novembre de 1987 a Oliva.

- Fusió de les neus.- A la primavera es fonen les neus acumulades a l'hivern en les zones d'alta muntanya i és quan els rius que s'alimenten d'aquestes aigües van més crescuts. Si en aqueixa època coincideixen fortes pluges, la qual cosa no és infreqüent, es produeixen inundacions.

- Trencament de preses. Quan es trenca una presa tota l'aigua emmagatzemada en l'embassament és alliberada bruscament i es formen grans inundacions molt perilloses. Casos com el de la presa de Tous que es va trencar a Espanya, han succeït en molts països.

- Activitats humanes. Els efectes de les inundacions es veuen agreujats per algunes activitats humanes.

Les grans àrees en les quals es concentren aquests llocs de risc són:

- La conca Nord, en la qual se situen punts conflictius, principalment al País Basc , Cantàbria i Navarra són els sectors amb més risc en aquesta conca. La probabilitat d'inundacions és alta en aquests llocs perquè sol haver-hi ocasionalment precipitacions molt i les valls són estretes i profunds, amb les poblacions situades molt prop dels rius.

- L'àrea mediterrània en la qual el risc és major el litoral valencià , Murcia, El Vallés (Barcelona), Tarragona, Girona, Màlaga i diversos punts de les províncies d'Almeria, Granada. En aquest àrea el risc procedeix de les típiques pluges torrencials mediterrànies (alguns dies ha plogut més de 500mm, com a Orba el 12 d’octubre del 2007. Agreuja la situació la falta d'arbres i el sòl fàcilment erosionable perquè faciliten que les aigües arrosseguen molts materials i augmenta el seu volum i la seua perillositat.

- Els Pirineus orientals també reuneixen molts llocs perillosos. Les inundacions estan provocades per pluges de tipus mediterrani, també, però en aquesta zona hi ha una bona cobertura vegetal que protegeix de l'erosió al sòl el que disminueix els danys, encara que, a voltes els augmenta com va succeir en Biescas.

2. Onades de fred i calor

Les onades de fred i calor són episodis meteorològics que tenen els seus efectes més destacables a les latituds mitjanes del planeta. Per això, trobem a Espanya en aquest cas.

L'estudi de les gelades és, en primer lloc, l’estudi dels registres tèrmics mínims. Un primer anàlisi de les àrees afectades per jornades amb temperatures mínimes negatives permet diferenciar els sectors amb major incidència de gelades a Espanya. Aquests són

- Castella: que s'eleva en les àrees de muntanya .- Fossa Calatayud-Teruel- Sector central de La Manxa, perllongada cap al sud (Serres del Segura, Taibilla,

Sagra).- Valls Pirinencs- Vall de l’Ebre.

En aquestes franges s'han registrat els registres tèrmics negatius extrems d'aquest segle. En aquests sectors freds es practiquen cultius adaptats al cicle anual de gelades (cereal) i s'adopten precaucions per a evitar els efectes de les gelades.Aquesta distribució contrasta amb la de sectors de risc , àrees peninsulars on els successos de fred intens ocasionen majors pèrdues en l'activitat agrària. Es tracta de regions del litoral cantàbric i, sobretot, litoral mediterrani i sud, ocupades per fruiters i cultius hortícoles de valor comercial. No apareixen més de 2 o 3 dies amb temperatures negatives. La seua posició al sud-est peninsular i la disposició dominant dels relleus disminueix els efectes d'entrades poc intenses de masses d'aire fred. Solament expansions molt intenses d'aquestes masses afecten a la totalitat de les terres orientals i meridionals de la Península ocasionant danys greus en l'activitat agrària.

Durant l'estiu, en alguns punts es produeixen increments extrems de la temperatura, normalment de 3 a 5 dies de durada. Es produeixen en tot el Mediterrani, són més freqüents en la costa Nord del Mediterrani oriental. Tots dos tipus tenen un mecanismes de generació i desenvolupaments diferents. Aquest fet es lliga a un desplaçament de diversos graus cap al Nord del corrent en xorro subtropical i un increment significatiu de la temperatura en el Mediterrani Central. El corrent en doll adopta una trajectòria anticiclònica el que comporta una escalfament de l'aire que origina l'ona de calor. Aquesta ona a Espanya afecta molt poc ja que la Península queda protegida pels Atlas.

3. Sequera

La sequera és un fenomen hidrològic extrem que pot definir-se com una disminució conjuntural significativa dels recursos hídrics durant un període suficientment perllongat que afecta a un àrea extensa amb conseqüències socioeconòmiques adverses.

.

Les sequeres afecten a totes les regions d'Espanya, encara que són aquells territoris en els quals les precipitacions anuals no superen els 600 mm, entre els quals es troben la pràctica totalitat d'Andalusia, els que pateixen en major mesura els seus efectes.

En canvi, les regions amb menys risc de sequera són les situades al nord d’Espanya, perquè les precipitacions anuals superen els 900 mm.

4. Temporals de vent

Es deuen a la conjunció de factors meteorològics (un elevat gradient de pressió) i una topografia fet que facilite la convergència de l'aire. Les situacions que aEspanya produeixen temporals de vent són fonamentalment les de vent de l’Oestlligades a borrasques profundes en l'Atlàntic Nord o en les Canàries, Golf deCadis o Nord de d’ Àfrica. Quant als factors topogràfics, destaca la convergència en l'Estret que produeix temporals molt intensos i duradors.En la Península Ibèrica, deixant al marge els sectors muntanyencs, els sectorsmés afectats pels vents de gran velocitat tenen una distribució irregularen funció en les línies de costa i situació de relleus que formen de passadissos.

Els sectors on es registren ratxes màximes de vent són:

- Litoral cantàbric- - Vall de l'Ebre (amb l’ àrea de majors velocitats de vent al voltant de

Saragossa.- Castella, entre el sud-oest de Burgos i nord-est de Salamanca.- La Manxa, en particular la província d'Albacete.- Litoral mediterrani, especialment el litoral de Girona, litoral llevantí i

la franja litoral de la Serra de Gata.- Franja entre Algessires i Cadis.

Apareixen fonamentalment en els mesos freds de l'any (novembre a març), perun elevat gradient horitzontal de pressió sobre la Península i la presència, enl'alta troposfera, de brancs intensos del Jet polar que animen la velocitat de lescirculacions aèries.

5. Pedra

En la Península la pedra constitueix un dels riscos climàtics de major importància.Els episodis de pedra es concentren al Maig-Juny i Agost- SetembreEs poden individualitzar en la Península, segons la freqüència d 'aparició en les següents àrees:

- Sector pirinenc català entre Andorra i Vic.

- Castella, entre els sistemes de relleus Galáico,Cantàbric, Ibèric i Central,

Igual que en el cas de les gelades existeixen altres àrees amb major risc depedra, aquelles zones on per la naturalesa de la producció agrícola i l'èpocaanual de major aparició de les tempestes de pedra, suposa l'aparicióde greus danys als cultius i importants pèrdues econòmiques (sobretot al litoral Mediterrani).La freqüència d'episodis de pedra s'explica per la pròpia dinàmica de la troposfera. Una sèrie de factors geogràfics actuen en el desenvolupament d'inestabilitat: que dóna lloc a episodis de pedra. En essència, aquests són:

- Elevada radiació que determina, en els dies previs a un episodi de pedra i temperatures elevades que desapareixen posteriorment.

- Presència d'unitats de relleu que incentiven l’ascens d'aire i actuencom a punts de calor.

- Proximitat del Mediterrani i circulació estival de vents en superfície.

Conclusió

En resum, cal destacar que a Espanya trobem diferents riscos climàtics: alguns amb més importància (inundacions i sequera) i, d’altres amb menys (onades de calor i fred, pedra, temporals de neu o tempestes estivals o de vent). Aleshores, cada regió està acusada per diferents riscos degut a que es donen diferents factors climàtics i també perquè en cada zona predomina un clima amb les seues pròpies característiques.

ELS RISCOS CLIMÀTICS

D’ESPANYA

Alumne: Robert Gauchi

Professora: Rosa Garcia

Curs: 2ºBat

Rellotge:conta km,calories,cronometre....