www.gencat.cat/aca

aca_m

at_

08112_1940a_v1

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Any de la riuada 1940

Conca Ter

Riu/ Río Ter

Municipi Manlleu

Lloc Sud de la població, en un meandre del Ter

Nom – Topònim Pont de Can Molas

Situació de la marca Entre 2n i 3er ull marge esquerre, sota mènsula tauler pont (aigua amunt)

Nivell assolit 9 m sobre el llit, 5 m sobre terrassa; gairebé pont tapat

Tipus de marca Placa metàl·lica rectangular

Coordenades UTM (ETRS89) X: 440.850, Y: 4.649.722

Altitud del carrer 444’5 m

Observacions La inundació es va estendre 480 m terra endins pel marge esquerre

RIUADA DEL RIU TER A MANLLEU

18 D’OCTUBRE DE 1940 Fitxa informativa de les marques de l’aigua al territori

Font: ACA (25/10/2011)

www.gencat.cat/aca

aca_m

at_

08112_1940a_v1

DESCRIPCIÓ

Riuada del 18 d’octubre de 1940

Fonts: Comisaría General de Regiones Inundadas. 1943.

Costa, Josep Maria: L’aiguat del 1940 a Manlleu (Osona). Nació Digital. 2006.

La màxima absoluta de les precipitacions que van tenir lloc a Catalunya el 17 i 18 d’octubre de 1940 van caure especialment a les capçaleres dels rius Ter i Muga; les intensitats van ser creixents cap a la banda francesa. En 24 h es van registrar 238 mm a Sant Pere de Torelló, 192 mm a Santa Fe del Montseny, 352 mm a Camprodon (en tres dies es van recollir 800 mm) i 280 mm a Beget. En definitiva aquesta avinguda va ser la major del segle XX en els rius Muga, Fluvià i Ter o el que és el mateix: “la mare de totes les riuades del segle XX”. Quan es parla de riuades i inundacions, aquesta de 1940 es considera l’episodi més singular a tot Catalunya, tant per la quantitat d’aigua caiguda com pels desastrosos efectes, especialment a la conca del riu Ter, excepció feta quan a danys personals de la riuada de 1962 al Vallès. Una relació interminable de pèrdues de tot tipus donen idea de la magnitud de la gran catàstrofe, agreujada per la misèria en què vivia el país recent sortit de la Guerra Civil. Durant la nit del 17 al 18 d’octubre de 1940, és a dir, ja entrant en el dia 18, el riu Ter va experimentar una crescuda extraordinària de les seves aigües negant al seu pas tot allò que s’hi trobava sota la cota del corrent fluvial. Les proporcions van ser tan grans que les aigües es van estendre fins a un màxim de 480 m per la població, assolint un nivell de 9 m per sobre del llit del riu. La fesonomia de Manlleu va canviar severament, el 69% del casc urbà del poble va ser afectat pel desbordament tempestuós i catastròfic del Ter i dels 932 edificis amb que llavors comptava la població, 525 van quedar afectats seriosament en major o menor mesura. D’aquests últims, 130 cases o edificis van desaparèixer per complet a causa de la forta envestida de les descontrolades aigües. El fet que el pont de Can Molas s’obstruís a causa de la gran quantitat d’arbres i tot tipus de materials arrossegats per les aigües, va contribuir a la gran inundació. Des d’aleshores, Manlleu va quedar incomunicat amb Vic durant més de mig any, atès que el pont de la Devesa que substituïa el de Can Molas –dinamitat per l’exèrcit republicà en la seva retirada- va ser emportat per les aigües. Va succeir el mateix amb el pont provisional del carrer Sant Martí, va quedar tapat pels materials. En fer de pantalla els ponts, la crescuda va anar a parar a les zones més baixes i al estar el poble en primera línia, l’oclusió dels ponts va propiciar que es desviessin les aigües cap als barris del marge esquerre, envaint-lo tot al seu pas. Aquests barris, propers al Ter, van patir amb major severitat els efectes de la inundació, es va haver de lamentar la mort o desaparició de 10 persones (cinc morts i cinc desapareguts). D’altra banda també hi va haver 15 persones ferides amb diferents graus de gravetat. El Canal Industrial de Manlleu, emblema de l’activitat fabril del poble i que donava vida a les fàbriques i indústries allà establertes, va ser pràcticament destruït, va quedar tan malmès que els seus 1.000 m de traçat van desaparèixer en la seva totalitat. Dels 7 salts d’aigua que hi havia construïts i que donaven vida a gairebé tota la indústria de Manlleu, no en va quedar operatiu cap ni un. Els usuaris van començar a treballar en la seva reconstrucció: es va ampliar i augmentar la longitud fins als 1.500 m. El projecte de reparació va ser aprovat per la Delegación Hidráulica del Pirineo Oriental i les despeses pagades per la comunitat dels set usuaris que hi havia establerts al llarg del mateix.

www.gencat.cat/aca

aca_m

at_

08112_1940a_v1

A causa dels arrossegaments transportats pel riu durant la inundació, els barris contigus a les seves ribes van quedar afectats per una capa de llot d’una alçada superior, en alguns punts, a un metre sobre el nivell del terra. Després de les pluges catastròfiques, la població va quedar sense els serveis bàsics, com ara electricitat, aigua potable o gas. Les centrals hidroelèctriques associades a la indústria, en estar pròximes al riu, van patir les conseqüències en primera línia i la capa de llot que les cobria va arribar als 1,50 m d’alçada. A les fàbriques Llagostera i Bonet hi havia treballadors aïllats que van ser rescatats amb cables i cistells de vímet a les 12 del migdia i a les 3 de la tarda, respectivament. Cap al migdia del mateix dia 18 les aigües estaven en retirada i només envaïen el Passeig del Ter, corresponent al marge esquerre del riu. Les dues empreses més importants de la població, Can Serra i Conductors Elèctrics Roqué, van ser arrasades i van quedar sense feina un total de 992 homes i 662 dones. El mateix dia 18 hi va haver sessió municipal, es redactava l’informe oficial i s’aprovaven mesures urgents a prendre. Es va acordar mobilitzar tots els homes de 18 a 55 anys que no tinguessin domicilis perjudicats. Durant els primers moments de la inundació, els treballs de salvament va anar a càrrec dels veïns que habitaven la zona més alta del poble que, tot i patir les pluges, no van patir directament la pujada de les aigües. Les corporacions municipals s’anaven reunint en totes les poblacions i se sumaven els esforços per tal de trobar els supervivents de la tragèdia sota els edificis enderrocats. Quan es va poder, les autoritats van enviar un destacament de soldats del Regiment d’Enginyers núm. 4 de Barcelona que ajudaven els veïns en el desenrunament immediat de les cases afectades i sota les quals podria haver persones sepultades. La urgència de netejar de runes, sorres i llots els carres i agilitzar el més aviat possible tots els treballs, va fer que les autoritats competents traslladessin a Manlleu un Batalló de Presos (500) procedents de Barcelona, que van ser els encarregats de dur a terme les feines de desenrunament durant els dies posteriors a la inundació i que van treballar des de poc després de la riuada (18 d’octubre de 1940) fins al dia 8 de març de 1941, data en què la població va quedar neta d’arrossegaments i de runes Els presos van percebre un sou de 5,96 pessetes diàries en concepte de paga mentre van durar les tasques de neteja. Val a dir que encara es pot veure sota les voltes davant el núm. 28 de la Plaça Fra Bernadí una gran taca a les rajoles del terra a causa del foc que hi feien els soldats (ranxo). Un dels grans problemes suscitats immediatament era el d’allotjar les persones i famílies que van quedar-se sense habitatge, que eren moltes. Per això va començar la construcció a Manlleu de diversos grups d’habitatges protegits que van ser finançats per la Diputació de Barcelona i per la Obra Sindical del Hogar, i aprovats per l’Instituto Nacional de la Vivienda. Les condicions de finançament eren les següents: l’organisme que projectava la reconstrucció aportava, en qualitat de fons perdut, un 10% i feia un préstec a l’usuari del immoble per una quantitat igual al 40% del valor total del mateix, que havia de ser amortitzar en un termini de 40 anys; després passava ja definitivament a ser propietari de la finca. El 50% restant de la despesa econòmica era abonat, com a fons perdut, pel ja mencionat Instituto Nacional de la Vivienda. Hi va néixer el barri de Gràcia amb cases protegides, així com també habitatges a Vista Alegre i al carrer Espona.

El pla d’obres també contemplava la construcció d’una Casa de la Vila, d’una caserna de la Guardia

Civil, d’un Grup Escolar, l’obertura del carrer de Sant Domènec i la urbanització de carrers com el

de la Cavalleria, Rusiñol o el Passeig del Ter. ACTERÍSTIQUES GENERALS

www.gencat.cat/aca

aca_m

at_

08112_1940a_v1

MAPA D’UBICACIÓ

Mapa de Manlleu i del tram del riu Ter on hi ha el Pont Vell. La placa indicativa de la riuada

epònima del 18 d’octubre de 1940 està situada a dalt del pont, sota el tauler, a la banda d’aigua

amunt (marca el·líptica i cercle petit). El cercle discontinu es refereix a una altra placa

corresponent a la mateixa riuada a la Plaça de Fra Bernadí (Ajuntament)

Placa de la riuada

380 m

www.gencat.cat/aca

aca_m

at_

08112_1940a_v1

FOTOGRAFIES DE LOCALITZACIÓ

Riuada 18/10/1940. Riu Ter

Pont de Can Molas. Manlleu

En primer terme el Canal

Industrial de Manlleu i al fons

el riu Ter.

Vista del Pont de Can Molas a

l’esquerra, situat al capdavall

del carrer del Pont que

travessa el riu Ter en direcció

sud fins a la casa de Can

Moles (d’aquí el seu nom).

També s’anomena Pont de

Manlleu i Pont Vell.

Originàriament d’estil gòtic -

1.396 o 1.401- és un pont

monumental constituït originalment per sis arcs i cinc

arquets de desguàs disposats

regularment entre aquests.

Font: ACA (25/10/2011)

Riuada 18/10/1940. Riu Ter.

Pont de Can Molas. Manlleu.

Des del Parc Fluvial del Ter,

en el marge esquerre, i des

d’aigua amunt es veu al fons

el Pont de Can Molas.

La fletxa blanca de la dreta

ens indica la direcció del riu i

la de l’esquerra la direcció del

Canal Industrial de Manlleu

que discorre paral·lel i a pocs

metres del Ter. Cap dels dos

es veu ja què estan tapats: el

riu per la vegetació i el canal

per la tanca. Pràcticament, la

totalitat del traçat del canal (1

km), va quedar destruïda per

la riuada. Posteriorment es va

tornar a reconstruir a càrrec

dels seus usuaris, es va

millorar el seu recorregut i es

va allargar fins a 1,5 km.

Font: ACA (25/10/2011)

riu Ter

canal

www.gencat.cat/aca

aca_m

at_

08112_1940a_v1

Riuada 18/10/1940. Riu

Ter. Pont de Can Molas.

Manlleu.

Vista de la placa

commemorativa de la

riuada del 18 d’octubre de

1940 a la part superior del

pont. Aquesta se situa

entre el segon i el tercer

ulls del pont comptant des

del marge esquerre, a la

banda d’aigua amunt.

Es pot veure el nivell total

assolit per la riuada, 9 m

des del llit fluvial fins a la

marca de la placa i de 5 m

des de la terrassa fluvial a

la mateixa placa. Va

arribar just sota el tauler

del pont actual (en el

temps de la riuada aquest

tauler no hi era).

Font: ACA (25/10/2011)

Riuada 18/10/1940. Riu

Ter. Pont de Can Molas.

Manlleu.

Placa situada a la banda

d’aigua amunt sota la

mènsula o voladís del

tauler del pont Vell,

justament entre el segon

ull, comptant des del

marge esquerre -que està

sobre el Passeig del Ter- i

un dels arquets de

desguàs. A la part inferior

hi ha una altra placa que

ens mostra la història

resumida del pont.

Font: ACA (25/10/2011)

nivell assolit: 9 m

sobre el llit fluvial

5 m

arquet de

desguàs

ull del pont

www.gencat.cat/aca

aca_m

at_

08112_1940a_v1

Riuada 18/10/1940. Riu

Ter. Pont de Can

Molas. Manlleu.

Vista de la placa de la

riuada molt deteriorada

pel pas del temps. En

part resulta il·legible a

simple vista, però no hi

ha dubte que es tracta

de la placa

commemorativa del gran

aiguat d’octubre de

1940.

La placa inferior és una

placa cronològica que

ens informa sobre la

història del pont (noms i

dades).

En algun document es

parla de l’any 1.396 com

a data d’inici de les

obres del pont.

Com a data curiosa la de

l’any 1.627, en què el

pont es va haver de

reconstruir a causa d’un

terratrèmol. També la

dels anys 1.939 i 1941,

en què va ser destruït i

reconstruït,

respectivament en el

context de la Guerra

Civil.

Font: ACA (25/10/2011)

www.gencat.cat/aca

aca_m

at_

08112_1940a_v1

Riuada 18/10/1940. Riu

Ter. Pont de Can Molas.

Manlleu.

Pont de Can Moles des de

la terrassa del marge

esquerre.

En aquest tram les

terrasses del riu no són

simètriques, atès que el

marge dret té una

disposició més elevada i

de fet, es tracta d’una línia

moderada de terrasses

acinglerades. És per

aquesta raó que el dia de

la riuada l’aigua va

penetrar cap a l’altra

banda on se situa la part

històrica i més poblada de

Manlleu.

Font: ACA (25/10/2011)

Riuada 18/10/1940. Riu

Ter. Pont de Can Molas.

Manlleu.

El pont vist des d’aigua

avall (s. XIV-XV).

S’observen els tres ulls

pels que discorre l’aigua

amb els perfils

hidrodinàmics anomenats

tallamars o esperons.

També s’observa el tauler

del pont que va ser

eixamplat l’any 1.953.

L’estructura és la típica de

tants ponts de Catalunya i

d’arreu.

Va ser reconstruït i

eixamplat i l’ample va

passar dels 7,90 m als 11

m amb llosa de formigó. La

longitud total del pont és

de 100 m i cadascú dels

sis ulls fa 15 m de llarg.

Font: ACA (25/10/2011)

terrassa del

marge esquerre

terrassa del

marge dret

www.gencat.cat/aca

aca_m

at_

08112_1940a_v1

Riuada 18/10/1940. Riu

Ter. Pont de Can Molas.

Manlleu.

Riu Ter vist des de dalt

del pont.

S’observa, perfectament,

l’asimetria entre les dues

terrasses fluvials. La del

marge esquerre és baixa i

en cas de riuada queda

negada per l’aigua. En

canvi la terrassa del

marge dret és alta i

serveix com a defensa de

primera línia del propi

marge fluvial. Les

implicacions d’aquest fet

són molt importants.

Font: ACA (25/10/2011)

Riuada 18/10/1940. Riu

Ter. Pont de Can Molas.

Manlleu.

Foto feta des de dalt del

pont.

Veiem el passeig sobre

la terrassa fluvial. La

placa commemorativa

està col·locada justament

sota la part central de la

fotografia (fletxa negra).

El riu Ter està a

l’esquerra de la foto i la

població de Manlleu a la

dreta, després del canal

que és visible en un petit

tram.

Font: ACA (25/10/2011)

Canal

Industrial de

Manlleu

riu Ter

marge esquerre :

terrassa baixa

marge dret:

terrassa alta

www.gencat.cat/aca

aca_m

at_

08112_1940a_v1

FOTOGRAFIES HISTÒRIQUES

Riuada 18/10/1940. Riu

Ter. Pont de Can Molas.

Manlleu.

Pont de Can Molas el dia

de la riuada a Manlleu vist

des del marge dret.

Com es pot comprovar, la

zona més afectada va ser

la del marge esquerre, ja

què el nucli del poble

s’alinea al llarg del mateix.

Foto:Jaume Gaja (Arxiu Gaja

Joiers. Manlleu). Any 1940

Riuada 18/10/1940. Riu

Ter. Carrer d’Enric

Delaris. Manlleu.

Restes de la inundació al

carrer Enric Delaris.

A la paret de l’edifici

(col·legi) s'observa la

marca de l'altura o nivell

assolit per les aigües.

Aquest carrer és paral·lel

en sentit longitudinal a la

Plaça Fra Bernadí i al

carrer San Ferran, i

perpendicular al Passeig

del Ter. És el carrer del

Col·legi la Salle que va del

Passeig del Ter cap al

centre del poble.

Foto:Jaume Gaja (Arxiu Gaja

Joiers. Manlleu). Any 1940

www.gencat.cat/aca

aca_m

at_

08112_1940a_v1

MAPES I PLÀNOLS DE SECCIONS

Placa de riuada

18-10-1940

Nivell de la riuada

Ter

36,00 70,00

4,4

0

5,0

0

Passeig del Ter

ME MD

Canal

7,00

4,0

0

Riu Ter. Pont vell. Manlleu.

ESCALA GRÀFICA

0 10 20 m.

PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONSGeneralitat de Catalunya

Departament de Territori

i Sostenibilitat

Agència Catalana

de l'Aigua

EL TÈCNIC:EL DELINEANT PROJECTISTA: TÍTOL DEL PROJECTE: ESCALES: CLAU:

OCTUBRE 2011

DATA: TÍTOL DEL PLÀNOL:

_____DE______

PLÀNOL Nº:

FULL:RIU TER. PONT VELL. MANLLEU.

1

1 1José Luis Aparicio JaénPedro Gangolells Sampons

PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONS

Font: ACA

Placa de la riuada 18-X-1940