Rol en Viu a Barcelona: una mirada antropològica.

ReVB: Rol en Viu a BarcelonaFerran Recio calderó

Índex de contingutsIntroducció.................................................................................................................................................2Característiques de l'estudi.........................................................................................................................3El món del rol en viu..................................................................................................................................4

La prepartida..........................................................................................................................................5El ritual de la partida.............................................................................................................................7La postpartida........................................................................................................................................8

La identitat en el rol en viu........................................................................................................................8La creació d'una identitat artificial........................................................................................................9La interacció entre la identitat real i l'artificial....................................................................................10La interacció entre la identitat artificial i la real.................................................................................12

Conclusions..............................................................................................................................................12Bibliografia..............................................................................................................................................13

Observacions de camp.........................................................................................................................13

Índex d'imatgesIMG 1: Escena de partida...........................................................................................................................2IMG 2: Caracterització...............................................................................................................................2IMG 3: Organització durant la partida.......................................................................................................3IMG 4: Personatges no jugadors................................................................................................................4IMG 5: Reunió de PNJs.............................................................................................................................5IMG 6: Técnics muntant l'atrezzo..............................................................................................................6IMG 7: Moment d'inici..............................................................................................................................7IMG 8: Repàs de la normativa...................................................................................................................7IMG 9: El tir amb arc és una habilitat que el jugador pot elegir................................................................9IMG 10: Personatge amb identitat de grup..............................................................................................10IMG 11: Temps de fora de joc..................................................................................................................10IMG 12: Posició de fora de joc................................................................................................................11IMG 13: Combat de softcombat...............................................................................................................11IMG 14: Escena de partida.......................................................................................................................12

1/13

RevB: Rol en Viu a Barcelona Ferran Recio Calderó

IntroduccióDes que naixem, aprenem de l' entorn com comportar-nos, com interactuar amb els demés i, en general, quin és el nostre paper en el món que ens ha tocat viure. Bourdieu anomenaba a això habitus (F.Vazquez;2002). L'habitus ens aporta un llegat cultural, ens permet posicionar-nos i proporciona certs automatismes o convencions (Becker; 2008) que ens faciliten la interpretació d'aquest paper i defineixen un status quo.

Tot i això, existeixen certs moments on és possible alterar aquest ordre establert. En aquestes ocasions, i durant un temps determinat, s'accepta que els papers canviïn, es capgirin, s'exagerin o simplement es re-inventin. Aquests moments són els que defineixen situacions excepcionals com la festa, el teatre, el joc... que poden esdevenir ritualitzades en ser periòdiques i oposar-se a la quotidianitat. De manera genèrica, en aquest text em referiré a aquestes píndoles d'alteritat com excepcions.

En aquest context, els jocs de rol prenen com a base aquest intercanvi temporal de la personalitat i li atorguen la categoria de joc mitjançant un conjunt de normes acceptades per tots els qui hi participen. És per tant un

concepte d'estudi de gran interès en conjuminar activitats humanes com el teatre, la performance i el joc, però també la sàtira, la festa, la cultura popular i el ritual. En realitat, el concepte de joc de rol està present des dels primers estadis educatius, com una versió racionalitzada de la imitació, fins als actes socials formals, on el que s'interpreta és el personatge que volem que els altres vegin. Per aquest motiu, i per tal de focalitzar l'estudi, tot l'anàlisi estarà centrat en els jocs de rol en viu (ReV).

No és fàcil aconseguir una definició de joc de rol en viu. Després d'un estudi mitjançant un qüestionari passat a més de vint-i-cinc jugadors es va arribar a la següent definició: Un rol en viu és una activitat organitzada, de caire lúdic, on hi participen diverses persones on cadascú interactua amb la resta i amb el context de forma improvisada, interpretant i caracteritzant-se com un personatge diferent a ell mateix, segons unes normes comunes definides pels organitzadors. Cal notar doncs, que no entren en aquesta classificació els jocs de rol que realitzen els aspirants a metge, donat que tenen una finalitat pedagògica, ni els jocs dels nens, que no requereixen d'una organització prèvia, ni el teatre, en tant que disposa de guió, ni el cosplay, donat que no ofereix més interpretació més enllà de la pròpia caracterització i d'una coreografia.

2/13

IMG 1: Escena de partida

IMG 2: Caracterització


Característiques de l'estudiCal tenir en compte però que aquestes excepcions són, alhora, una reafirmació de la quotidianitat i una dinàmica per modificar-la. Una dicotomia que està present tant en esdeveniments únics, com les acampades de #spanishrevolution, com en rituals comuns com una festa d'aniversari. Justament, és aquest potencial de canvi el que fa que sempre es generi un cert recel i un afany per posar límits quan els rols s'alteren, encara que sigui temporalment. Per això, cada excepció pot tenir associada una versió aberrant de si mateixa, una visió que és vista com a negativa als ulls de la opinió pública. D'aquí que no sigui el mateix una nit de festa en una discoteca que una “rave”. Si bé els dos són festes, la segona arrossega connotacions marginals, il·legals i nocives. El mateix passa amb els rituals, on no entra en el mateix nivell d'acceptació una missa de diumenge catòlica que una seminari raelià.

Si bé es conegut que, en el passat recent, els jocs de rol en viu han estat a la corda fluixa del que socialment es consideraria acceptable i del que seria aberrant, el treball no pretén aprofundir en el perquè d'aquesta condició inestable (fruit del desconeixement i la pressió mediàtica arran dels tràgics fets de l'assassí de la katana l'abril del 2000 (El País; 2001)). Encara que molts dels prejudicis que van portar a la clausura de molts clubs de rol (llocs on s'organitzaven jocs de rol) poden començar-se a considerar superats, com a mínim en el context català, existeix un cert malestar entre alguns jugadors sobre els prejudicis que origina el món del rol. Encara avui dia, es té molta cura de la imatge que s'ofereix sobre els rols en viu de cara a l'exterior i, a diferència d'altres moviments relacionats com el cosplay, no hi ha presència de càmeres professionals ni de periodistes.

Aquesta mena de recel romanent vers els mitjans és el que em situa en una posició òptima per a realitzar l'anàlisi. La meva relació amb el Rol en Viu es va fer d'una forma atípica i molt gradual. El primer cop que vaig participar va ser com a fotògraf, alguns amics hi jugaven i els organitzadors em van demanar si podia anar-hi per deixar constància. Sense ser jugador ni organitzador, vaig anar coneixent tot el que envolta el rol en viu des de fora i, com a blocaire, vaig anar redactant les meves vivències en el bloc personal. Finalment, el 2009 em van demanar si podia ajudar amb alguns aspectes menors de la preparació d'una partida i vaig acabar formant part de l'organització. Tot i això, segueixo mantenint un punt de vista distant en no haver sigut mai jugador i disposo d'observacions de primera mà de les diferents partides on he estat.

L'estudi es recolza principalment en les meves pròpies observacions, però també ha comptat amb la col·laboració de la resta de membres de l'organització del rol en viu Arcaron (on jo mateix participo), entrevistes a alguns jugadors i representants d'altres organitzacions Com a afegit, també s'ha elaborat un qüestionari en línia que s'ha difós a diferents organitzacions i xarxes socials sobre alguns aspectes que he considerat que requerien verificació.

3/13

IMG 3: Organització durant la partida


El món del rol en viuDins el rol en viu, existeixen una sèrie d'agents que cal conèixer per tal de poder realitzar un estudi a fons. A diferència de la visió marginal que popularment se'n té, l'organització d'un rol en viu s'aproxima més a la planificació d'una obra de teatre que no pas a una quedada d'amics. Cal tenir en compte que, en una partida de cap de setmana, hi pot haver un total de 30~40 jugadors, 3 directors de joc, 7 tècnics o ajudants, 10 persones que fan d'extres i més gent de suport com cuiners, multimèdia, artesans que facin l'atrezzo... a continuació es descriuen els actors principals (observacions de camp, setembre 2009 part 3):

• Màsters o directors de joc: són els responsables del bon funcionament de la partida. S'encarreguen de tot allò que té a veure amb el transcurs de l'argument i atenen als jugadors. Si fos una pel·lícula, serien els directors i guionistes.

• Màsters tècnics o, simplement, tècnics: coneixen el curs previst dels esdeveniments, donen suport a la feina dels màsters i atenen als jugadors en certes situacions. Si fos una pel·lícula serien els directors de la segona unitat o els assistents de direcció.

• Suport: en aquest grup entra gent que no afecta el transcurs de la partida, però que són completament imprescindibles. Cuiners, gent de multimèdia, artesans que ajuden amb l'atrezzo. Si fos una pel·lícula serien els FX i responsables dels diversos aspectes tècnics i logístics.

• Personatges no jugadors (PNJ): interpreten diversos personatges durant la partida i estan a les ordres dels màsters i màsters tècnics. Un ús força comú és el de soldat enemic o monstre en general. En una pel·lícula serien els extres.

• Personatge jugador (PJ): els autèntics protagonistes de la història. Disposen d'una fitxa completa de jugador i amb la seva interpretació fan que la trama avanci. Com a afegit, un personatge interpretat pot ser de continuïtat, si ja ha jugat en alguna altre partida del mateix món, o bé nou, si és la primera partida on apareix. En una pel·lícula serien els actors protagonistes.

• Personatge jugador dirigit (PJD): no sempre n'hi ha. Són PJs normals que en certs moments un màster li pot demanar que interpreti una escena concreta. Executen una funció semblant als secundaris de les pel·lícules.

4/13

IMG 4: Personatges no jugadors


Com es pot imaginar, per portar a terme una partida és necessari mobilitzar una gran quantitat de gent i de recursos. Per exemple, per a la partida de cap de setmana i trenta jugadors “Arcaron: el secreto de Shier'pe” es van necessitar uns sis mesos de feina (encara que es va dilatar durant un any sencer). Després de veure un variat espectre de partides i recopilar moltes experiències d'altra gent, és possible identificar tres estadis que conformen el projecte de realitzar una partida i que és interessant distingir de cara a fonamentar les explicacions:

• Prepartida: inclou tota la preparació prèvia a la partida, des de la primera reunió dels màsters sobre de què tractarà, fins l'instant abans d'iniciar-la.

• Partida: correspon al temps emmarcat entre que els jugadors es caracteritzen per iniciar el joc i es marca l'inici de la partida fins l'instant on els jugadors marxen.

• Postpartida: aquesta és l'etapa més difosa, donat que s'inicia just després d'acabar la partida però en canvi pot mantenir una influència molt duradora en passar a formar part de la pròpia mitologia al voltant del món del rol, com es veurà més endavant.

Dins de cadascuna d'aquestes etapes, cada organització ho viu de forma diferent. Tot i això, existeixen certs actes que ocorren recurrentment i poden ser considerats com a ritualitzats si partim de la següent definició de ritual: “un acte comunitari històricament i culturalment determinat que es dóna més enllà del marc religiós”. Cal tenir en compte que, si bé molts dels fets o objectes que intervenen en aquests actes ritualitzats no disposen d'atributs que els facin especials, sota un punt de vista estructuralista (Lévi-Strauss, 1958) es percep un gran valor simbòlic al darrere.

La prepartidaSense cap mena de dubte, la postpartida està caracteritzada per les reunions de l'organització. Si bé difícilment podria considerar-se la reunió com un ritual, si que és cert que cada organització tendeix a fer les reunions d'una forma concreta, molts cops més enllà del que seria purament lògic. Cal tenir en compte que els rols en viu a Catalunya no són projectes empresarials, sinó iniciatives d'uns pocs amics que, encara que solen estar constituïts legalment com a entitat cultural, tenen com a finalitat passar-s'ho bé, no fer negoci. Això porta a que, per exemple, les reunions de prepartida dels màsters d'Arcaron, sempre es facin a casa d'un dels membres, pel vespre, i sol anar acompanyada de cervesa, on l'únic element que les diferencia d'un sopar normal és un ordre del dia. En aquest cas, les condicions emulen una situació quotidiana, i és l'ordre del dia el que atorga un significat addicional. D'altra banda, la cervesa és també un element requerit com a símbol de què l'acte és diferent d'una reunió de feina (entrevista a una altra dels màsters). El mateix passa amb d'altres organitzacions on, per exemple, es redacten actes però que s'organitzen com a quedades per anar a dinar un dissabte. És doncs necessari que existeixi aquesta dualitat.

A banda de les reunions, la prepartida té d'altres esdeveniments que són molt més específics del rol en viu i que disposen de característiques que porten a pensar que han estat ritualitzats. Un dels primers que poden succeir en algunes partides és la filmació d'un curt a mode d'avenç o tràilers. En aquest curt poden aparèixer ja personatges caracteritzats i la pròpia filmació és en si mateixa una bona excusa per trobar-se molts dels implicats. Com es veurà quan es tracti la postpartida, aquests tràilers solen presentar-se al sopar de postpartida per crear interès de cara al pròxim esdeveniment. Com és lògic, solen requerir d'storyboard i postproducció com qualsevol projecte audiovisual, però solen rodar-se en un únic dia i després queden penjats a Internet en pàgines públiques de vídeo sota demanda com Youtube o Vimeo.

5/13

IMG 5: Reunió de PNJs


Aquests tràilers acaben esdevenint un signe d'identitat de la partida i, en requerir de la col·laboració d'alguns dels participants de la mateixa, apel·la a un sentiment de comunitat.

Malgrat que sobre els anteriors esdeveniments seria possible posar en dubte si es tracta d'un autèntic ritual o no, en totes les partides hi ha un moment que clarament forma part del ritual del rol en viu: l'obertura de places. Encara que s'hagi presentat una partida mitjançant un tràiler, no pot prendre's seriosament fins que no hi hagi les dates concretes d'on i quan es celebrarà. Les dades d'una partida es publiquen a la web de l'organització i es publiciten per les xarxes socials. Juntament amb les dates també s'indica on es realitzarà i el llistat de personatges que apareixeran. Cada personatge té un petit text que descriu com serà però sense desvetllar res important; cal tenir en compte que aquesta informació és la que farà que un jugador es decanti per un personatge o per un altre. La cerca de jugadors potencials comença dies abans, creant interès, però la publicació de la informació, més enllà del component informatiu, és el punt de no retorn. Fins aquell moment, és possible anul·lar una partida sense conseqüències, però un cop obertes les places l'anul·lació és un fracàs.

Un cop la informació de la partida està publicada s'anuncia que ja s'han obert places, ja sigui al mateix moment o al cap d'uns dies. En partides populars com “Phase Zero: Elegidos”, l'obertura de places es va fer a les 12:00PM del vespre, moment on ja es podia fer l'ingrés de la inscripció, i aquestes s'acabaven en pocs minuts. La inscripció és vista com una reserva d'un jugador per interpretar un personatge, i és el moment en què el jugador comença a imaginar-se com vol que sigui el personatge. Com es veurà quan es tracti la identitat, un personatge està definit com a mínim per dues parts, una que elegeix el jugador (corresponent al nom, habilitats, defectes, preferències, atrezzo) i una definida pels màsters (el transfons, les motivacions, relació amb la resta de personatges...). Tot això és recull a la fitxa o fulla de personatge (observacions de camp, setembre 2009 part 2). Aquesta fitxa és doncs més que una història i un llistat d'atributs, donat que pot veure's con una mena de contracte pel qual al jugador se li permet modificar el seu rol real amb uns paràmetres que ell mateix defineix, però sota uns condicionants definits per l'organització que garantiran que la interacció amb la resta sigui coherent.

A part de totes les situacions anteriors, a nivell intern una partida sol suposar reunions amb els tècnics i els PNJs, moltes hores de taller per elaborar atrezzo i la redacció de numerosos textos. Però aquestes tasques no sempre es fan d'una forma metòdica ni massa estructurada.

6/13

IMG 6: Técnics muntant l'atrezzo


El ritual de la partidaPossiblement, la pròpia partida pugui ser considerada com un gran ritual. Encara que cada organització marca unes normes i es juga d'una manera pròpia, les diferències entre elles només afecten la jugabilitat i no a les formes. Es considera que la partida comença un cop tots els jugadors estan reunits i caracteritzats. Aquest és el primer cop on tots ells es troben en un únic espai com a personatges, encara que sigui només a nivell de vestimenta. Els màsters els reuneixen a tots i s'expliquen les normes bàsiques de seguretat i de joc, així com algunes pinzellades sobre l'ambientació per ajudar als jugadors. Després, es lliura a cada jugador una nova còpia de la fitxa i material proporcionat per l'organització en cas que sigui necessari (monedes de joc, joieria...). Tot aquest procés introdueix gradualment els personatges que s'interpretaran i representa els últims moments on el jugador actuarà com ell mateix. En acabar, els màsters donen la benvinguda i es marca l'inici de la partida; aquest moment és de vital importància i es remarca sempre com a punt final de l'explicació. És per tant un instant performatiu, donat que, un cop passada aquesta indicació, tots els involucrats deixaran de respondre com ells mateixos per passar a representar el seu nou rol.

Durant els transcurs de la partida els PJs responen al nom del personatge i, en principi, totes les accions provenen d'aquest i no del jugador. Tot i això, s'estableixen mecanismes per traspassar la barrera del joc que es detallaran quan es tracti la identitat. En partides llargues és comú que existeixin zones fora de joc, i períodes com els àpats que molts cops es fan també sense interpretar però caracteritzats. Quan una persona està en un lloc de fora de joc, es dóna per suposat que no està interpretant, i existeixen mecanismes per indicar que encara que s'estigui en una zona de joc, no s'està interpretant. És possible establir així que l'espai i el temps de la partida són delimitats i coneguts per tots els participants i s'estipulen convencions de tipus simbòlic per tal de sortir del joc, com es veurà més endavant.

El punt i final de la partida també és important i clarament performatiu. Com a norma general, les partides solen finalitzar amb una escena ben marcada que tendeix a involucrar tots els jugadors alhora. Perquè una partida acabi satisfactòriament és necessari haver creat lligams entre els jugadors, encara que siguin de rivalitat, i que aquests aflorin. En finalitzar aquesta escena els màsters anuncien el final de la partida, que sol acompanyar-se d'un aplaudiment. Com en el teatre, l'aplaudiment és un signe d'aprovació, però pren un tarannà distintiu perquè en el rol en viu tant tècnics, com jugadors, com directors són alhora executors i públic. Així, l'aplaudiment de final de partida és en realitat una aprovació de comunitat i l'acomiadament dels alter egos que són els personatges.

Un cop tancada la partida, és comú que els màsters responguin una ronda de preguntes i expliquin diverses anècdotes sobre el transcurs i l'organització, així com una ronda d'agraïments i aplaudiments, aquest cops més centrats en els organitzadors, tècnics i jugadors que hagin tingut una actuació memorable. En acabar, i ja amb els jugadors sense caracteritzar, s'inicia la recollida de tot l'atrezzo, on idealment participa gairebé tothom. D'aquesta manera, guardar el material en caixes posa també punt i final a la partida.

7/13

IMG 7: Moment d'inici

IMG 8: Repàs de la normativa


La postpartidaLa postpartida és un període força difós que s'inicia en acabar la partida. Dins l'argot, sol denominar-se postpartida els conjunt de correus electrònics que envien els jugadors explicant què farà el seu personatge després de la mateixa. Cal tenir en compte que les partides d'una mateixa organització solen passar en un mateix món imaginari i que, per tant, les accions posteriors poden importar tant com les que es produeixen durant la partida. Tot i això, és habitual que uns mesos després d'una partida s'intenti organitzar un sopar de postpartida amb el màxim nombre de participants possible.

Aquest sopar torna a reunir els involucrats a mode d'acte social. Malgrat que no es diferencia molt d'un sopar entre amics, presenta algunes singularitats. Si bé els jugadors no van caracteritzats ni actuen com un personatge, la majoria de les converses sí que tenen a veure amb partides anteriors, tant dins del món en el qual es va jugar, com de partides d'altres ambientacions. Això ocorre principalment perquè el cercle del rol en viu està molt interrelacionat i, en molts casos, moltes amistats es mantenen única i exclusivament de partida en partida. També és molt habitual que els màsters facin alguna mena de parlament explicant el que s'està gestant de cara a pròxims esdeveniments. En aquest moment és quan es proposen unes dates orientatives de quan serà la pròxima partida i, si n'hi ha, es passa el tràiler. Cal remarcar la importància del discurs i els tràilers perquè són l'indicatiu de la continuïtat del món imaginari on transcorren les partides. Finalment, com passa amb el final de la partida, els anuncis solen anar acompanyats d'aplaudiments.

La identitat en el rol en viuLa identitat és un tema complex d'abordar en un rol en viu. El primer pas per tal de realitzar un anàlisi és definir què considerem per identitat. Des d'un punt de vista estructuralista, la identitat vindria marcada per un context predefinit i l'individu no disposaria de la capacitat de modificar-la. Si es parteix d'aquesta noció la presencia del personatge en realitat no podria ser considerada com una segona identitat per al jugador, perquè el que naturalment li ve donat és la identitat real amb tota la càrrega històrica, cultural i política apresa com a habitus. Per tant, el personatge esdevindria tant sols una actuació, una representació d'uns estereotipus també predefinits, sense possibilitat d'aprofundir més.

Tot i això, prenent com a base l'interaccionisme simbòlic com el de George Markus es defineix la identitat, individual o col·lectiva, com quelcom construït i volgudament ambigu, fins el punt que pot arribar a esdevenir una construcció conscient (Wilde, 2010). D'aquesta manera, no només és possible modificar o generar una nova identitat, sinó que els límits de la pròpia identitat personal estarien més lligats a la interacció amb la resta de persones que no pas a un transfons cultural. Així, s'obre la porta a que una identitat falsa o artificial (com la del personatge) pugui alterar la pròpia de la persona (identitat real o del jugador) per acció de les relacions que estableix amb la resta de jugadors.

Durant aquest punt es veurà com es defineix la identitat artificial del personatge i com les dues identitats, lluny de conviure una com a simple actuació o exageració de l'altre, s'interfereixen entre elles. En conseqüència, es posarà en dubte la validesa de la teoria estructuralista.

8/13


La creació d'una identitat artificialCom s'ha comentat a la prepartida, un personatge queda definit per una fitxa o fulla de personatge. Aquesta fitxa determina com serà el personatge, quines pautes de comportament tindrà i quin és el transfons històric. Així doncs, la fitxa de personatge no ha de ser vista només com unes pautes interpretatives, sinó com una definició d'una identitat artificial.

En l'elaboració de la fitxa hi participen diversos factors:

• Les directrius imposades pels màsters: van en funció de la història que es vol representar a la partida, del perquè el personatge ha de formar-ne part, de quins altres personatges interactuen amb ell i de la història personal que se li hagi inventat (normalment s'inicia la crònica en el naixement i s'acaba quan va cap al lloc imaginari on es fa la partida).

• Preferències del jugador: tot personatge disposa d'un cert nivell d'adaptació al jugador. En primer lloc, el jugador és qui decideix quin personatge dels disponibles vol interpretar, i en segon, perquè existeixen mecanismes per definir habilitats especials i defectes (normalment mitjançant la distribució de punts d'experiència entre les diferents propietats).

• Rerefons del món: el món imaginari en el qual es situa la partida ha estat pensat i ideat pels màsters (normalment basant-se en idees ja existents dels videojocs, sèries, còmics, altres jocs de rol...) però s'ha anat enriquint a cada partida i ha progressat en funció de les decisions preses pels jugadors de partides anteriors (ja sigui en joc o a les postpartides).

Això fa que les fitxes continguin una gran quantitat d'informació i que aquesta, a més, pugui ser complementada amb la informació pública sobre el món. La fitxa és la primera aproximació que tindrà el jugador per assumir la identitat del personatge. A partir d'aquesta haurà de decidir com vol caracteritzar-se i prendre algunes decisions interpretatives que afectaran als primers minuts de joc, fins que estigui acostumat a la nova identitat. L'estructura clàssica d'una fitxa és (observacions de camp, 2009 part 2):

• Informació general sobre el personatge jugador (PJ): nom del jugador, nom del personatge, religió, raça, professió...

• Llistat d'habilitats especials: a cada jugador se li donen N punts que pot fer servir per comprar habilitats per a la partida. Per exemple, fer més mal amb l'arma, tenir visions, ser carismàtic, robar... i, per un altre costat, pot disposar de més punts si el PJ té algun defecte greu com ara, ser cec, desfigurat, coix...

• Trama: és la crònica de la vida del PJ. Des que neix o fa alguna cosa important, fins als motius que l'han dut a la partida. Pot ser simplement un esquema, però en el cas d'Arcaron són força novel·lades. Si el PJ és de continuïtat es divideix la part que ja coneix de la que el duu al moment de la partida.

• Objectius: no sempre hi és present. Poden ajudar a que els jugadors tingui una guia de com començar, però alhora poden convertir-se en l'obsessió del jugador i fer que no gaudeixi la interpretació.

9/13

IMG 9: El tir amb arc és una habilitat que el jugador pot elegir


• Relacions: Aquí es descriuen els personatges amb els quals ha interaccionat en el passat o del qual se'n coneixen algunes coses. Cada contacte ve acompanyat de la fotografia del jugador, del nom del PJ i d'un petit text on explica la relació.

• Annexes: en cas que el personatge tingui accés a algun document o coneixement, se li pot adjuntar.

El contingut de les fitxes és personal i intransferible. Encara que diversos personatges tinguin una identitat com a grup, cadascun disposa d'interessos particular que el fan interessant i important. En general, és pot considerar que tot personatge d'una partida té una importància cabdal en algun moment de la mateixa. Aquesta aspecte posa al descobert l'artificiositat del rol en viu però, alhora, dóna sentit al propi joc perquè és la principal motivació dels jugadors. Aquest tipus d'al·licient no és desconegut en altre àmbits com el dels videojocs on fa anys que s'apliquen per atraure jugadors.

La interacció entre la identitat real i l'artificialLa fitxa és la informació que té el jugador per formar-se una nova identitat. Lògicament, és impensable que una fitxa pugui arribar a definir completament tots els valors, tradicions, símbols, creences i models de comportament que es requereixen per definir una identitat. Per aquest motiu, el jugador ha de complementar la identitat artificial que tindrà dins del jocs amb aspectes de collita pròpia. A més, molts cops els jugadors que formen equip en el joc tenen alguna relació d'amistat a la vida real, que facilita la creació d'una falsa identitat de grup.

Aquesta necessitat de completar el personatge no ocorre de la mateixa forma en tots els jugadors. En alguns tant sols són reconeixibles petits gestos o maneres de fer, mentre que en d'altres un personatge d'una partida serà pràcticament indistingible del d'una altra. Per aquest motiu existeixen certs tipus de jugadors que, interpretin el que interpretin, és diu que “sempre són ells”. D'aquí que molts cops en postpartida es sentin frases com “és que no importa que faci de religiós, sent XXX ja sé què tindrà interessos ocults” o “jo m'agafaria un personatge combatent, però és que no se lluitar i m'agrada més la part política” (entrevista amb jugadors).

En principi, l'única identitat que s'hauria d'interpretar durant la partida és la del personatge. Tot i això, existeixen certs moment on la identitat real aflora i trenca la barrera del joc. Aquestes situacions alteren el ritme del joc i fan que tots els personatges que interactuen amb el jugador percebin una interferència que fa que també surtin del personatge i obstaculitzin la partida. Per evitar això, en el rol en viu s'han creat de forma espontània cert mecanismes destinats a determinar si un jugador està actuant amb la identitat del personatge o amb la real.

Els mecanismes més obvis són els referents a la localització i al temps. En iniciar la partida, s'estipulen quines són les zones de joc i a quines les hores es jugarà (típicament s'eviten els àpats). D'aquesta manera, si un jugador es troba en una zona de fora de joc o bé és una

10/13

IMG 10: Personatge amb identitat de grup

IMG 11: Temps de fora de joc


hora on no es juga, es dóna per suposar que la identitat que actua és la real, fins i tot si va caracteritzat.

El problema és que molts cops existeix la necessitat de sortir del personatge en zones de joc. Per aquests casos, tots els jocs de rol en viu disposen del que s'anomena posició de fora de joc, que consisteix a aixecar la mà per sobre del cap amb el puny tancat. Realment, no es té constància de quan es va començar a usar aquest sistema, però és reconegut a tots els jocs de rol en viu. Aquesta posició permet al jugador fer una pregunta al màster o passar per una escena on no hauria de ser-hi present. La posició de fora de joc té un doble significat. Per un costat, si la persona entra a l'escena així, vol dir que és invisible als ulls dels jugadors (per exemple els màster o els tècnics). Per l'altre, si és un jugador que ja està a l'escena, s'usa a mode de parèntesi per expressar quelcom que no forma part de l'actuació del personatge, ja sigui quelcom propi de la identitat real o un aclariment de la normativa. El fora de joc és sense cap mena de dubte un recurs molt estès i pràctic, però està molt mal vist quan se n'abusa. Un excés de fora de joc per part d'un personatge és tant o més nociu que una interferència sense avisar i qui ho fa gratuïtament es considera que entorpeix la partida.

L'últim mecanisme és quan el fora de joc passa enmig d'una escena d'acció. En els rols en viu els combats i les escenes d'acció es resolen mitjançant el que s'anomena softcombat, un sistema de lluita inspirat en l'esgrima que es juga amb espases d'espuma enconxades (observacions de camp, setembre 2007 part 4). Durant els combats poden produir-se alguns petits conflictes o malentesos i, en tractant-se d'un moment confús, és molt fàcil que aflori la identitat real del jugador i es prengui com a personal una discussió que només afecta al context del món imaginari. Per aquest motiu és típic que durant els combats es generin petits fores de joc sense

avís previ. Això sol passar quan un dels combatents dóna un cop en una zona prohibida (cap i parts íntimes principalment) o bé si un dels jugadors té la sospita que l'altre està fent trampes. En el primer cas es pot considerar que sempre sol entendre's donat que sol anar acompanyat de gestos com mostrar el palmell de la mà, enretirar-se, canviar el to de veu... en el segon cas en canvi, pràcticament sempre queda clar que s'està parlant fora de joc, però a vegades es requereix la mediació d'un màster (que intervé amb posició de fora de joc).

En els casos anteriors es pot veure com en el rol en viu s'han creat mecanismes per tal de definir la frontera entre les dues identitats. Tot i això, existeix un últim cas que cal tenir en compte. En argot, quan la interferència no es produeix a nivell interpretatiu, sinó que el jugador aprofita coneixement del món real per disposa d'avantatge en el món imaginari, es diu que fa metajoc. El metajoc és un concepte negatiu dins el món del rol i si és detectat en cap cas beneficia al jugador. Dos exemples típics de metajoc són: usar coneixement del S.XXI en partides d'ambientació no actual sense cap justificació, o usar coneixements sobre les trames dels altres personatge que no s'han pogut conèixer en partida (per exemple perquè l'altre jugador ho havia comentar abans o bé perquè és coneix la font original que va servir d'inspiració). Un exemple de metajoc seria acumular armament en un joc sobre zombies abans ni tant sols que n'hagin aparegut. Aquesta mena d'interferència és una de les més mal vistes i pot portar a que es denuncii davant la resta de jugadors. Part del seu interès recau en el fet que es penalitza l'aflorament de la personalitat real dins el joc, és així un mode de protecció del context imaginari en front del context real.

11/13

IMG 12: Posició de fora de joc

IMG 13: Combat de softcombat


Si bé de forma més o menys intuïtiva hagués sigut possible predir que la identitat real fàcilment podria interferir amb l'artificial durant la partida, el camí contrari també és dóna i molts cops el propi jugador no n'és conscient fins al cap de molt de temps.

La interacció entre la identitat artificial i la realCom s'ha comentat anteriorment, el món del rol en viu consta d'un nombre relativament petit d'organitzacions i d'un gruix de jugadors més o menys fix. Això fa que gairebé tots els jugador es coneguin entre ells i que coincideixin en forces partides. Molts acaben formant part d'una mateixa colla d'amics, però d'altres només es veuen durant les partides, de tal forma que la interacció es fa majoritàriament de personatge a personatge, excepte en els espais de fora de joc. Per això, és habitual que un jugador aprengui el nom del personatge d'un altre abans que el nom real. Aquest fet es potencia a la postpartida, quan recordant les principals escenes es segueix usant el nom del personatge per comptes del propi del jugador. Finalment, com que això sol passar amb més d'un jugador, és molt comú que en parlar sobre un tercer s'acabi usant el nom que és més còmode per identificar-lo, que sol ser el del personatge.

Aquesta situació porta a que molts jugadors acabin sent identificats pel nom del primer o més rellevant personatge que van interpretar en un rol en viu, fins i tot pel carrer o per gent que ni tant sols és jugadora. Hi ha casos on la substitució arriba a tal punt que amistats anteriors comencen a referir-se a ells amb el sobrenom del personatge (entrevista amb jugador). Com a norma general, quan dos grups identifiquen un jugador amb sobrenoms diferents, és normal que si els dos grups coincideixen acabin per fer desaparèixer un dels sobrenoms. Però succeeix que a vegades els dos o més sobrenoms s'acaben usant indistintament per identificar a un mateix jugador. De fet, no és estrany que en una mateixa conversa s'acabin usant més d'un sobrenom per referir-se a un mateix jugador, i que aquest respongui a tots ells.

A l'enquesta realitzada a 25 jugadors, només 6 van contestar que no tenien cap sobrenom creat a partir de partides anteriors.

ConclusionsAquest treball permet aprofundir en els aspectes subjacents darrera dels jocs de rol però, alhora, serveix de base per reflexionar sobre la percepció del rol propi i sobre la problemàtica de definir que és la identitat en un món intercultural. A més, l'anàlisi en profunditat del ritual de creació d'una partida no difereix molt al d'altres representacions artístiques com el teatre, el cinema o la performance.

Cal tenir en compte que l'anàlisi del rol en viu d'aquest treball es també l'anàlisi d'un dels moviments actuals associat al món de la subcultura friqui com els otakus, games, nerds, geeks... que tendeixen a no ser considerats rellevants però que estan sent el substrat cultural de tota una generació.

12/13

IMG 14: Escena de partida


Bibliografia

BEKCER, H. S. (2008) Los mundos del arte. Bernal: Universidad Nacional de Quilmes. Cap. 1:17-59.

EL PAÍS (2001) El 'asesino de la katana' pasará 6 años entre rejas y bajo tratamiento. El País. Consultat de http://www.elpais.com/articulo/espana/asesino/katana/pasara/anos/rejas/tratamiento/elpepiesp/20010602elpepinac_18/Tes el 6 de juny de 2011.

LÉVI-STRAUSS, C. (1958) Antropología estructural, Barcelona: Altaza, 1994.

VAZQUEZ, F. (2002) Pierre Bourdieu. La sociología como crítica de la razón. Barcelona: Montecinos. Cap. 5: 116-146.

WIKIPEDIA. Consultat de http://es.wikipedia.org/wiki/Identidad_cultural el 8 de juny de 2011.

WILDE, G. (2010) LA PROBLEMATICA DE LA IDENTIDAD EN EL CRUCE DE PERSPECTIVAS ENTRE ANTROPOLOGIA E HISTORIA. Reflexiones desde el campo de la etnohistoria. Equipo NayA. Consultat de http://www.naya.org.ar/articulos/identi12.htm el 8 de juny de 2011.

Observacions de campLes següents entrades corresponen als articles elaborats durant la meva iniciació al món del rol en viu. Només s'ha posar l'enllaç a la primera part dels articles.

RECIO F. (2007) ReV per a neòfits. Consultat de http://laveudet.blogspot.com/2007/06/rev-per-nefits-part-1.html el 8 de juny de 2011.

RECIO F. (2008) Phase Zero: el día del juicio. Consultat de http://laveudet.blogspot.com/2008/12/phase-zero-el-dia-del-judici-part-1.html el 8 de juny de 2011.

RECIO F. (2009) Fent de màster al ReV d'Arcaron. Consultat de http://laveudet.blogspot.com/2009/09/fent-de-master-al-rev-darcaron-part-1.html el 8 de juny de 2011.

RECIO F. (2009) Banquete de espadas. Consultat de http://laveudet.blogspot.com/2009/12/banquete-de-espada-part-1.html el 8 de juny de 2011.

RECIO F. (2011) Arcaron: el secreto de Shier'pe. Consultat de http://laveudet.blogspot.com/2011/02/arcaron-el-secreto-de-shierpe-part-1.html el 8 de juny del 2011.

13/13

Rol en Viu a Barcelona: una mirada antropològica.

Documents

Transcript of Rol en Viu a Barcelona: una mirada antropològica.