Amanda Martínez SantosBeatriz Mínguez ParedesAndrea Zarcero Monzón

Laura González MartínMarina Mora Cano

2on Batxillerat A (CCSS)

7

ROMANÇ DE CEC 14 de octubre de 2011

Va ser a la tardor de 1705 que a Altea desembarca Baptista Basset com a general de l’exèrcit de Carles el d'Àustria. Entra en la Marina i passeja per pobles i viles i en moltes comarques als maulets va distribuint armes i donant raons, convencent a tots els llauradors que l'Arxiduc Carles ha promès suspendre tributs i gravàmens i tot el país li va plantar cara al borbó Felip V.

Els reis i governants de tota Europa es posen a l'aguait i al plet s'aboquen, que està en discussió la corona dels regnes d'Espanya i els dos aspirants una guerra van a provocar, buscant aliances amb altres estats dos exèrcits preparen, Felip de Borbó i Carles d'Àustria, tals són els seus noms.

Als pobles van renàixer les esperances d'arrancar el poder als nobles senyors i en poques setmanes el camí de València aplanaren; maulets i aliats dominaren pobles i ciutats; d'una punta a l'altra el país

va tornar a obrir les arques per traure al carrer les senyeres contra el botifler i l'Arxiduc Carles a la porta de Quart aclamaren i ell feu jurament d'obedir i defendre les lleis. Del dia que ara esmente guardeu memòria: el 25 d'abril de 1707 que trista batalla va somoure la terra d'Almansa; l'exèrcit borbó al de l'Àustria va vèncer d'un colp i sense defenses ocuparen comarques senceres. Mal dia va nàixer qui ordenà destruccions i matances. Si el mal ve d'Almansa amb raó diuen que a tots alcança: no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat.

Després que va sotmetre tot el país i va tractar els hòmens amb gran crueltat, pensà que era l'hora d'augmentar el poder de la seua corona i sense tardança promulgà el Decret de Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i ens va prohibir que parlàrem la llengua d'ací. Senyors i senyores, de la història us hem fet el reconte; si voleu seguir, en els llibres està tot escrit.

Lletra: Vicent Torrent Miquel Gil: Triangle Manolo Miralles: Bandúrria, gra Enric Esteve: Llaudí Vicent Torrent: veu, flauta dolça Ximet S. Caffarena: Flauta travessera Eliseu Parra: Gra Pep Gómez: Llaüt

7

ROMANÇ DE CEC 14 de octubre de 2011

Aquest romanç és un document escrit posteriorment als fets exposats per l’autor , Vicent

Torrent, per tant es tracta d’un text la font del qual és secundària. També podem dir que estem

davant d’un text historiogràfic, doncs aborda un moment de la història, (concretament la batalla

d’Almansa). No obstant això, podem classificar-lo també com un text literari, ja que és una cançó escrita

en vers. L’autor del text és individual, tal i com hem mencionat abans, Vicent Torrent i Centelles, músic

valencià de classe obrera nascut a Torrent al 1945, conegut per formar part del grup Al Tall. La seua

trajectòria començà en 1968 i des d’aleshores ens ha deixat obres com ‘’La música popular’’ i ‘’Rosa

perduda’’. La finalitat de Vicent Torrent mitjançant aquest romanç és informar sobre els fets que van

tindre lloc durant el període de temps comprés entre 1705 fins a 1707 i a més a més vol fer arribar

aquesta informació a un destinatari públic coneixedores de la llengua.

El romanç es centra en el conflicte per la corona d’Espanya entre Felip d’Anjou i Carles d’Àustria

el qual provoca la Guerra de Successió, que comporta a la “Batalla d’Almansa”, conseqüència de la mort

sense descendència de Carles II que provocà que no hi haguera hereus al tron. La Batalla d’Almansa

finalitza amb la derrota de Carles d’Àustria a partir de la qual s’instaura el Decret de Nova Planta, que

comportà a l’eliminació dels furs propis, un procés de castellanització i a la prohibició de la llengua.

Aquesta font la podem situar dintre del segle XVIII, en el qual tingué lloc la Guerra de Successió,

que va ser un conflicte bèl·lic, internacional, que acabà amb la dinastia dels Habsburg i va donar lloc a

l’arribada de la dinastia dels Borbó al tron espanyol. Felip de Borbó va ser coronat com a Felip V de

Castella després de ser

anomenat per Carles II hereu al

tro. L’ascens de Felip V

representava l’hegemonia

francesa i la unió d’Espanya i

França davant el mateix

monarca, fet que no va acceptar

l’arxiduc Carles d’Habsburg

perquè creia que tenia més

drets de successió. Per aquest

motiu, Carles va buscar l’ajuda

d’altres estats europeus, com Anglaterra i Holanda, formant l’Aliança de la Haia (1701) que s’enfrontà a

Batalla d'Almansa, 25 d'abril de 1707.

7

ROMANÇ DE CEC 14 de octubre de 2011

l'aliança franco espanyola dels Borbons. Aquesta guerra europea, que va tenir per escenari la Península

Ibèrica, es va conèixer com la Guerra de Successió la qual va ser l’antecedent que donà lloc a la Batalla

d’Almansa al 25 d’abril del 1707, on les tropes de Felip V derrotaren les de l'arxiduc Carles d'Àustria .

Això comportarà que Castella ocupi els estats de la Corona d’Aragó per dret de conquesta, i així

aquest perd tots els furs concedits fins aleshores i li són imposats els Decrets de Nova Planta, conjunt

de lleis que implantaren l'absolutisme a la Monarquia d'Espanya.

Durant tot aquest període ( 1700-1713) cal destacar dos fets

importants, la Guerra de Successió i la Batalla d’Almansa.

Per una part, la Guerra de Successió, a la que es

referix a ella implícitament durant tot el romanç, com ja hem

dit abans va ser un conflicte bèl·lic, internacional, que va

tenir per escenari la península ibèrica. Va acabar amb la

dinastia dels Habsburg i va donar lloc a l’arribada de la

dinastia dels Borbó al tro espanyol. Felip va ser coronat com

a Felip V de Castella, l'any 1700, i IV d'Aragó, el 1701. Però la

Casa d'Àustria no va acceptar el testament, perquè creia que l'arxiduc Carles tenia més drets de

successió. Aleshores, l'arxiduc Carles va buscar l'ajuda d'altres estats europeus, com Anglaterra i

Holanda, que van formar la Gran Aliança de la Haia (1701) i es van enfrontar a l'aliança franco-espanyola

dels Borbons. Per altra banda la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), va ser un enfrontament entre

les tropes de Felip V (nét de Lluís XIV de França) i les de l’arxiduc Carles d’Àustria, que finalitza amb la

derrota de les tropes austríaques,en el context de la Guerra de Successió. Això comportarà

l’imposament dels Decrets de Nova Planta.

Ara, tornant enrere, cap al 1700, tingué lloc la mort sense descendència del rei Carles II, l’últim

monarca de la dinastia dels Àustries. Açò va provocar un conflicte bèl·lic per la successió al tron, conegut

com la Guerra de Successió, que va durar desde 1701 fins 1713.

En aquesta guerra els diversos territoris de la Monarquia Hispànica van prendre partit per

cadascun dels dos aspirants. La Corona de Castella va donar el seu suport a Felip d’Anjou, nét de Lluís

XIV de França, mentre que la d’Aragó, per a evitar caure en l’òrbita centralista de la monarquia

borbònica, es va situar a favor de l’Arxiduc Carles

d’Àustria, de la dinastia dels Habsburg, com es

reflexa en el romanç: “ l'exèrcit de Carles el

d'Àustria, entra a la Marina i passeja per pobles i

viles i en moltes comarques als maulets va

distribuït armes i donant raons, convencent a

tots els llaura'ors, que l'arxiduc Carles ha promet

Quadre de Felip V exposat a Xàtiva.

Maulets, partidaris de Carles d’Austria.

7

ROMANÇ DE CEC 14 de octubre de 2011

suspendre tributs i gravàmens i tot el país li va plantar cara al Borbó Felip V”. També cal fer menció i

distinció d’entre ambdós bàndols, els seus seguidors, coneguts com a maulets, qui defensaven l’Arxiduc

Carles d’Àustria, i botiflers, qui defensaven Felip d’Anjou.

La guerra va finalitzar amb el triomf i l’ascens al torn espanyol de Felip d’Anjou, coronat com

Felip V, que va representar l’hegemonia francesa i la temuda unió d’Espanya i França davall un mateix

monarca. Aquest perill va portar a Anglaterra i Holanda a recolzar el candidat austríac, l’Arxiduc Carles

d’Àustria, que, per descomptat, era sustentat pels Habsburgs de Viena, com bé diu el romanç: “Els reis i

governants de tot Europa es posen a l'aguait i al plet s'aboquen, que està en discussió la corona dels

regnes d'Espanya, i els dos aspirants una guerra van a provocar” . Finalment, la guerra va concloure amb

la firma del Tractat d’Utrecht en 1713, que va marcar l’inici de l’hegemonia britànica.

Durant el regnat de Felip V (1700-1746) es van introduir una sèrie de canvis, mesures

centralitzadores amb l’objectiu de fer un Estat més eficaç.

Així, es van adoptar:

Els Decrets de Nova Planta (el 1707 a Aragó i a

València, el 1715 a Mallorca i el 1716 a

Catalunya). Que van comportar l’abolició dels

furs i institucions pròpies de la Corona d’Aragó

per haver recolzat a Carles d’Àustria durant la

guerra, ja que, els furs de les províncies basques

i Navarra es van mantindre intactes. Tal com

apareix en el romanç: “promulgà el Decret de

Nova Planta pel qual suprimia les lleis i costums

de la pràctica antiga i ens va prohibir que

parlàrem la llengua d'ací”.

Nou model d’administració territorial basat en la

divisió del territori en províncies.

Reformació de l’administració central consolidant l’establiment d’una monarquia absoluta. Es

van suprimir tots els Consells, exceptuant el Consell de Castella que es convertiria en l’assessor

del rei.

A més, la nova dinastia va intensificar la política regalista, buscant la supremacia de la Corona,

el poder civil, sobre l’Església, amb l’establiment d’un major control sobre la Inquisició i, sobretot,

l’expulsió de la Companyia de Jesús, adoptada per Carles III.

Decret de Nova Planta

7

ROMANÇ DE CEC 14 de octubre de 2011

Per altra part, va haver-hi intents, no massa eficaços, d’unificar i racionalitzar el sistema

d’impostos i, per això, es va dur a terme el “Cadastre d’Ensenada” en 1749 en la Corona de Castella.,

que va ser un cens de totes les propietats del regne.

A dia d’ara podem considerar el “Romanç de Cec” com un document de gran valor, ja que ens

acosta als fets ocorreguts en el segle XVIII, i tracta de fer-nos reflexionar del que va ocòrrer aquell 25

d’abril de 1707 per a que no ens oblidem de les greus conseqüències que tingué, com bé diu: “Del dia

que ara esmente guardeu memòria: el 25 d'abril de 1707 que trista batalla va somoure la terra

d'Almansa”. Arran d’aquest període que va provocar grans canvis, a unes ciutats més que a altres, com

bé diu la dita “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”, però en general, a Espanya van haver diversos

canvis socials, econòmics i politics que varen enderrocar l’Antic Règim per donar pas a un nou sistema

liberal.

A l’Antic Règim la societat era estamental, amb grans desigualtats i pertinença per naixement. A

més, no es podia canviar d’estament i es diferenciaven, entre els privilegiats i no privilegiats, tres

diferents grups: clergat, noblesa i tercer estat (burgesia i camperols). En canvi, en el nou sistema liberal,

la societat era de classes, es pertanyia segons el nivell econòmic i es diferenciava la burgesia, propietària

dels mitjans de producció i el proletariat, que treballava a canvi d’un salari.

Pel que fa als aspectes econòmics, en

l’Antic Règim l’economia es basava en l’agricultura

de subsistència i l’industria era controlada pels

gremis. Però amb la revolució industrial i el nou

sistema liberal, es donà la revolució agrària que va

comportar noves tècniques i canvis en la propietat

de la terra i l’economia es basava en l’absència de

l’ intervenció estatal, ja que tan sols es controlava

pel mercat.

Finalment, als aspectes polítics, en l’Antic Règim hi havia una monarquia absoluta, on tot el

poder residia en el rei, però gràcies a les idees de la il·lustració i el sistema liberal, es va implantar la

monarquia constitucional a Espanya, on hi havia igualtat jurídica. A més es va redactar la constitució i

s’implantà la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial).

Piràmide de la societat a l’Antic Règim

7

ROMANÇ DE CEC 14 de octubre de 2011

http://historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com/

Apunts Tema 1. El segle XVIII: Els primers Borbons

http://issuu.com/elujan/docs/1__el_segle_xviii_i_els_primers_borbons/1

Viquipèdia (definicions com Batalla d’Almansa, maulets, botiflers)

http://ca.wikipedia.org

Llibre de Geografia 2on Batxillerat. (Tema 1)

Diferències Antic Règim i Sistema Liberal

http://www.slideshare.net/paijan/transicion-al-liberalismo?from=ss_embed