Romanic

32
EL ROMÀNIC EL ROMÀNIC El despertar de l’art a l’Europa del Feudalisme El despertar de l’art a l’Europa del Feudalisme

Transcript of Romanic

Page 1: Romanic

EL ROMÀNICEL ROMÀNIC

El despertar de l’art a l’Europa del FeudalismeEl despertar de l’art a l’Europa del Feudalisme

Page 2: Romanic

Definició, Influències i DifusióDefinició, Influències i DifusióEl romànic és el tipus d’art que es desenvolupa a l’Europa Occidental als segles XI, XII i al primer quart del XIII.

Orientals, germàniques i romanes –d’aquí el nom de romànic-

Es difondrà i desenvoluparà per tot Europa gràcies a:

les pelegrinacions de la Cristiandat (Santiago...).

La construcció de monestirs (ordes de Cluny i del Cister )

Page 3: Romanic

CARACTERÍSTIQUES GENERALSCARACTERÍSTIQUES GENERALS

, que era a la vegada, guerrera i cristiana.

construcció de castells, esglésies i monestirs-, mentre que la Pintura i l’Escultura es converteixen en arts decoratives de les edificacions.

Page 4: Romanic

L’ART ROMÀNIC segles XI al XIIIL’ART ROMÀNIC segles XI al XIII

. Les característiques principals de les esglésies romàniques són:

El material de la construcció: pedra.

Murs molt gruixuts amb contraforts.

Predomini de l’arc de mig punt.

El sostre era de volta de canó.

La planta tenia forma de creu.

Acostumaven a tenir una torre o campanar.

La capçalera s’anomenava absis.

Estaven decorades amb escultures i pintures de temes

Page 5: Romanic
Page 6: Romanic

L’ARQUITECTURAL’ARQUITECTURA

Page 7: Romanic

Característiques de l’ArquitecturaCaracterístiques de l’Arquitectura (I) (I)

) –lloc de recolliment i oració-.

–que evoca la creu en què va morir Crist-. La nau principal és més llarga i ampla i la transversal rep el nom de transsepte. El lloc d’encreuament és el creuer, sobre el qual s’aixeca el cimbori , petita torre.

, que suporten el pes dels arcs i les voltes.

deambulatori .

Page 8: Romanic

Planta d’una església romànicaPlanta d’una església romànica

Page 9: Romanic

B) El ROMÀNICB) El ROMÀNIC A A

CATALUNYACATALUNYA

Page 10: Romanic

Monestir de Sant Pere de RodesMonestir de Sant Pere de Rodes

Page 11: Romanic

Monestir de Santa Maria de RipollMonestir de Santa Maria de Ripoll

Page 12: Romanic

Sant Martí del Canigó (Catalunya Nord)Sant Martí del Canigó (Catalunya Nord)

Page 13: Romanic

Sant Miquel de Cuixà (Catalunya Nord)Sant Miquel de Cuixà (Catalunya Nord)

Page 14: Romanic

La Vall de Boí La Vall de Boí

Sant Climent de Taüll

Santa Maria del Coll Santa Eulàlia d’Erill

Page 15: Romanic

C) El ROMÀNICC) El ROMÀNIC A A

EUROPAEUROPA

Page 16: Romanic

Abadia de Cluny (França)Abadia de Cluny (França)

Page 17: Romanic

Mont Saint Michel (França)Mont Saint Michel (França)

Page 18: Romanic

Catedral i Torre a Pisa (Itàlia)Catedral i Torre a Pisa (Itàlia)

Page 19: Romanic

Basílica de San Marcos (Venecia)Basílica de San Marcos (Venecia)

Page 20: Romanic

Catedral de Magúncia (Alemania)Catedral de Magúncia (Alemania)

Page 21: Romanic

Escultura. Les tallesEscultura. Les talles

Fusta policromadaFusta policromadaEs col·locaven sovint als altarsEs col·locaven sovint als altarsTemes:Temes:Crist crucifixatCrist crucifixatDevallamentDevallamentMare de Déu i el nen Jesús beneintMare de Déu i el nen Jesús beneintSants i màrtirsSants i màrtirs

Page 22: Romanic

LA PINTURALA PINTURA

Page 23: Romanic

La Pintura del romànic també tenia una doble funció: decorativa i didàctica. l’interior de les esglésies –a l’altar i en els frescos- amb escenes i personatges bíblics.

Les figures i les imatges es convertiren en els llibres on la població cristiana podia llegir i conèixer els elements de la seva religió.Les Pintures romàniques tenen una gran força expressiva, però tècnicament eren molt senzilles.

(a les parets, a l’absis de les esglésies)

(pintures que il·lustren els llibres religiosos).

Pantocràtor (Crist en majestat)Escenes bíbliques i dels evangelis i vides de sants.

Característiques de la PinturaCaracterístiques de la Pintura

Page 24: Romanic

Pintura. Frescos (I)Pintura. Frescos (I)

Senzillesa, sense volum ni profunditat

Predomini blau i vermellPantocràtor (Maiestas Domini) i Mare de Déu amb l’infant envoltada de la màndorla o ametlla mística

Page 25: Romanic
Page 26: Romanic

Jo sóc l'alfa i l'omega (el principi i la fi), va dir Crist quan va ressuscitar.

Page 27: Romanic

Color i composició

a) Predomini blau i vermell:La figura de Crist és representada en color blau.-Els evangelistes, de color vermell.-Els serafins (monstres), de color marrón.

b) Són figures planes, sense perspectiva.

-Gran força expressiva.

-Senzillesa, sense volum ni profunditat

c) La figura de Crist és més gran. Significa que Jesús és més important que els apòstols. És el fill de Déu i està per damunt de tot.

d) Les figures són estàtiques. Només Crist té moviment quant fa el gest de beneir.

e) El rostre de Crist és inexpressiu.

Page 28: Romanic

Pintura. Frescos (II)Pintura. Frescos (II)

AnunciacióAnunciacióAdam i EvaAdam i Eva

PantocràtorPantocràtor

Mare de Déu i l’infantMare de Déu i l’infant

Pantocràtor i evangelistesPantocràtor i evangelistes

Page 29: Romanic

Significat

Les pintures romàniques tenien una finalitat didàctica: difondre la religió cristiana a una població que no sabia llegir ni escriure.Aquesta pintura en concret està inspirada en els fets de l'Apocalipsis (Judici Final): per això, la figura de Crist és més gran i amb el seu gest transmet la fortalesa i autoritat divina.

Page 30: Romanic

Pintura. TaulesPintura. Taules

Taules:Taules:Situació:Situació:Al frontal dels altarsAl frontal dels altarsCapçalera de les esglésiesCapçalera de les esglésies

Material: fustaMaterial: fusta

Page 31: Romanic

Pintura. MiniaturesPintura. Miniatures

Il·lustraven i decoraven els llibresTipus de llibres:BibliaBeatsLlibre de les hores

Page 32: Romanic

Codex italià del segle XIII