RONDALLA LA RABOSA I EL CORB

GUIÓ DE TREBALL

A) ATIVITATS EN GRAN GRUP

1 Has llegit mai una rondalla?

Saps que és una rondalla?

B) A continuación (LLEGIR QUÈ ÉS UNA RONDALLA EN SILENCI I DESPRÉS EN VEU ALTA)

2. LA RONDALLA LA RABOSA I EL CORB

C) (després de la lectura reflexió ):

1. Reflexionar sobre els conflictes i valors que apareixen en la rondalla i també sobre els conflictes en general.

Inicieu un diàleg envers les següents preguntes

1. Què origina el conflicte entre la rabosa i el corb?

2. Com es sent el corb davant el comportament de la rabosa?

3. Com soluciona el conflicte el corb?

4. Què penses sobre el comportament del corb?

5. Podria haver trobat una altra solució al conflicte?

6. La venjança és un sentiment positiu?

7. T'has trobat alguna vegada en una situació similar? Què vas fer?, com et vas sentir?

D) . Activitats: Fer a la pissarra i els nens i nenes apunten al dossier de treball

Hem d'analitzar La rabosa i el corb

Títol.

Autor.

Editorial.

Personatges principals.

Personatges secundaris.

Conflicte.

Resolució.

Situació final

QUÈ OPINO SOBRE ELS CONFLICTES?

ESTIC D'ACORD NO ESTIC D'ACORD

Els conflictes són una situació que passa molt sovint.

Davant un conflicte no hem de fer res.

En una situació de conflicte és important que ningú se n'adoni que estàs enfadat.

Els conflictes són una bona ocasió per aprendre.

En un conflicte hem de procurar guanyar.

En un conflicte hem de procurar defensar-nos.

Les normes de convivència són necessàries per evitar conflictes.

Tothom s'equivoca.

Es pot aprendre dels errors.

La venjança no ajuda a resoldre els conflicte.

Ens hem de posar en el lloc dels altres.

La millor manera de resoldre un conflicte és dialogant.

Si no arribem a una solució, hem de procurar arribar a un acord.

Hem de pensar en els altres.

No hem de fer allò que no ens

agrada que ens facin.

QUÈ SÓN LES RONDALLES

Les rondalles... Fa molts, molts anys, poqueta nit, quan fora de casa feia un fred de mil dimonis, o quan amb el bon temps parents i amics s'asseien tot junts, sempre hi havia algú que contava rondalles. Era un divertiment, més o menys, com ara ho és el cinema. Les rondalles, abans, eren contades en una rotllana de gent, ara és més comú llegir-les als llibres. L'estudi de les rondalles va començar perquè molts escriptors i estudiosos van trobar les arrels de la cultura originària dels pobles en aquestes narracions, una cultura que a causa de l'avanç del "progrés" i el despoblament de moltes àrees rurals semblava a punt de desaparéixer.

Ara us faré quatre ratlles sobre aquests estudis - la rondallística- que al nostre país, i a tot el món, tenen excel·lents estudiosos i estudioses.

Que és una Rondalla? I característiques

És un relat o narració en prosa, de tradició oral i de caràcter anònim, que conta fets imaginaris,desenvolupats amb uns personatges, un argument i un espai determinats, i que té  unes fórmules fixes d'inici i acabament del relat. 

Classificació de les Rondalles.

Hi ha tres grans grups:

a) Les rondalles meravelloses: Hi intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes posseïts de virtuts màgiques.

b) Les rondalles d'animals: Els protagonistes són animals personificats, la fam és quasi sempre el mòbil que provoca el conflicte.

c)Les rondalles de costums: Aquestes es consideren més tardanes en el temps que les meravelloses i, per això, poden reflectir millor els modes de vida de la societat agrària. Hi  intervenen persones que es comporten de  manera humana i resolen els conflictes plantejats sense cap ajuda meravellosa.  

  

 

c) Fórmules que els narradors utilitzen per obrir el relat i tancar-lo.

A les rondalles s'utilitzen una sèrie de marques formals constants entre les quals hi destaquen les fórmules d'iniciar i tancar el relat. Aquestes fórmules ofereixen una gamma molt variada i delimiten un espai textual on diversos fets especials poden tenir lloc. Són fórmules fixes utilitzades sempre de la mateixa manera i amb escasses variacions. Les més habituals són frases curtes com:

"Hi havia una vegada..."

O d'altres més precises:

"Vet aquí en aquell temps

que les bèsties parlaven

i les persones callaven..."

Pel que fa a les fórmules de tancament, aquestes tornen l'oient/lector al món concret. Igual que les anteriors contenen mots fossilitzats de termes màgics:

"Catacric, catacrac,

catacrac, catacric,

conte contat, conte finit."    

"Una reina tenia tres filles

una mandarina

una tarongina

una melmelada

i aquesta història s'ha acabada."

                        

     LA RABOSA I EL CORB

    Una vegada un corb, el de més negre plomatge, que habitava en el bosc i que tenia certa fama

de vanitós. 

Davant la seua vista s'estenien camps, sembrats i jardins plens de flors... I una preciosa caseta

blanca, a través de les obertes finestres de la qual es veia al mestressa de la casa preparant el

menjar del dia. 

-Un formatge!- va murmurar el corb, i va sentir que el bec se li feia aigua. 

El mestressa de la casa, pensant que així el formatge es mantindria més fresc, va col·locar el plat

amb el seu contingut prop de l'oberta finestra. 

-que formatge tan saborós!- va tornar a sospirar el corb, imaginant que li l'apropiava. 

Va volar el lladrefins a la finestra, i prenent el formatge en el bec, es va ser molt content a

assaborir-ho sobre les branques d'un arbre. 

Tot això que acabem de referir havia sigut vist també per una astuta rabosa, que portava bastant

temps sense menjar. En aquestes circumstàncies va veure la rabosa arribar al corb a la més alta

branca del arbre. 

-Ai, si jo pogués al meu torn robar a aqueix lladre! 

-Bon dia, senyor corb. 

El corb callava. Miró cap avall i va contemplar a la rabosa, amable i somrient. 

-Tingui vostè bon dia -va repetir aquella, començant a adorar-li d'aquesta manera. 

-Vaja, que està vostè ben elegant amb tan bell plomatge! 

El corb, que, com ja sabem era vanitós, va seguir callat, però content en escoltar tals elogis. 

-Sí, sí va prosseguir la rabosa. És el que sempre dic. No hi ha entre totes les aus qui tingui la

gallardia i bellesa del senyor corb. 

L'au, sobre la seua branca, s'esponjava ple de satisfacció. I en el seu fur intern estava convençut

que tot quant deia l'animal que estava als seus peus era veritat. Doncs, per ventura hi havia un

altre plomatge més bufó que el seu? 

Des d'a baix va tornar a sonar, amb accent molt suau i enganyós, la veu d'aquella astuta: 

-Bell és vostè, a fe, i de port majestuós. Com que si la seua veu és tan bella com a enlluernadora és el seu cos, crec que no hi haurà entre totes les aus del món qui se li pugui igualar en

perfecció. 

Al escoltar aquell discurs tan dolç va voler demostrar el corb a la rabosa la seua harmonia de veu

i la qualitat del seu cant, perquè es convencés que el refilà no li anava en saga al seu plomatge.

Portat de la seua vanitat, va voler cantar. 

Va obrir el seu negre bec i va començar a clacar, sense acordar-se que així deixava caure el

formatge. 

Que més desitjava l'astuta rabosa! 

Es va apressar a agafar entre la seua dents el suculent mos. I entre mos i mos va dir burlant-se a

l'enganyada au: 

-Senyor babau, ja que sense un altre aliment que les adulacions vos heu quedat tan unflat i

replet, pots ara fer la digestió de tanta adulació, mentre que jo m’encarregui de digerir aquest

formatge. 

El nostre corb va haver de comprendre, encara que tard, que mai va haver d'admetre aquelles

falses lloances. Des de llavors va apreciar en el just punt la seua vàlua, i ja mai més es va deixar

seduir per elogis immerescuts

I quan, en alguna ocasió, escoltava a algun adulador, fugia d'ell, perquè, acordant-se de la

rabosa, sabia que tots els que afalaguen a qui no té mèrits, ho fan esperant lucrar-se a costa del

que li afalaguen . 

I el corb va escarmentar d'aquesta forma per sempre. 

... FI ENRIC VALOR