La significació geogràfica del discurs fotogràfic colonial: l’exemple de la

Col·lecció Marroc (1900-1905).

Rosa Cerarols. Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona

Resumen

El objetivo de este artículo es analizar ‘las geografías imaginarias’ del Marruecos colonial

presente en la colección fotográfica Marruecos (1900-1905) del Archivo Histórico Fotográfico

del Instituto de Estudios Fotográficos de Cataluña. Con la ayuda de la base teórica del giro

cultural en la geografía geográfica y las pautas conceptuales orientalistas aportadas por E.

Said y las consiguientes críticas postcoloniales, se analizará como se formuló y representó el

discurso de la diferencia, y en consecuencia, como quedó difundido y asimilado socialmente.

Abstract

The aim of this paper is to analyse the ‘imaginary geographies’ of the Colonial Morocco in the

Moroccan Photography’s Collection (1900-1905) that belongs to Archivo Histórico Fotográfico

linked to Instituto de Estudios Fotográficos of Catalonia (Spain). With the theory of the

Geography cultural turn and the guide line of Said’s Orientalism and their postcolonial critics,

it will be analysed how the difference discourse is formulated, represented and finally how is

spread and socially assimilated.

Palabras clave: Marruecos colonial, fotografía, geografía histórica y poscolonial.

Introducció

Des de la geografia històrica, i amb les noves aportacions de la teoria crítica

postcolonial, s’analitza actualment els contextos institucionals, intel·lectuals,

socials i culturals on tingueren lloc les pràctiques d’expansió colonial1. A

través de l’exploració geogràfica, de la penetració cultural, de la divulgació

científica, artística i literària, es crearen múltiples coneixements geogràfics

dels territoris adquirits al mateix temps que es transformaren en geografies

imaginàries2. La segona fase del colonialisme3, es caracteritza per una

renovada expansió de les possessions colonials de les metròpolis europees en

un context d’ampli consens dels sectors polítics, financers, industrials i

d’opinió pública respecte Àsia i Àfrica. Al mateix temps, les pràctiques

culturals4 portades a terme, n’acompanyaren la consolidació i el corresponent

establiment, les quals definien, en certs aspectes, l’ambivalència cultural de

les relacions establertes entre colonitzadors i colonitzats5.

1

Amb l’Orientalisme de Said, publicat per primera vegada el 1978, s’inicià un

procés de renovació i crítica de la “maquinària cultural”6 gestada en el citat

període. L’esquema analític de Said, resulta especialment útil en la disciplina

geogràfica perquè en la construcció de l’alteritat, la dimensió espacial hi té

un paper molt important. Els espais colonials en tant que unitats territorials,

són un producte històric d’important significació sòciocultural. En segon lloc,

perquè el període de consolidació i institucionalització del orientalisme

coincideix amb el període de màxima expansió territorial europea. Essent així

i amb paraules de Said: “la Geografia era essencialment la matèria que

apuntalava el coneixement sobre Orient. Totes les característiques latents i

inalterables d’Orient descansaven en la seva geografia i hi estaven

arrelades”7.

Representació, geografia i colonialisme

El procés d’exploració geogràfica i adquisició territorial que es porta a terme

a finals del segle XIX i principis del XX crea una gran quantitat de geografies

imaginàries. Per mà de geògrafs, novel·listes, antropòlegs, periodistes,

militars, religiosos i artistes, es creen imatges i fantasies que es transmeten

no només a través del text escrit, sinó també a través de la producció

cartogràfica, dibuixos, gravats, fotografies, pintura, cine...8.

La fotografia però, ha estat molt poc analitzada pels historiadors de la

geografia tot i l’excel·lent mitjà de transmissió de coneixement geogràfic que

suposa9. Tal i com s’explica Driver, “la càmera com a tal fou un agent

important del procés d’apropiació colonial (...) Aquelles imatges aspiraven a

representar el món tal i com era; cada persona, cada raça en el seu lloc

corresponent”10.

A partir de 1850, la fotografia es converteix en una peça imprescindible en les

expedicions imperials, tot i que serà utilitzada de maneres molt diferents

segons es tracti de viatgers, fotògrafs professionals, exploradors científics,

militars o missioners. Ryan explica per el cas britànic, que en l’imaginari

victorià, la fotografia era una forma de mostrar no només les realitats dels

llocs llunyans, sinó també, la major presència de la població britànica en

ells11. D’aquesta manera, la fotografia no només suposa una finestra oberta al

2

món, suposadament objectiva i neutral, sinó que s’ha d’entendre com un

producte cultural, que selecciona i transmet situacions complexes que han

participat de una forma molt activa a la construcció d’unes complexes

geografies imaginàries12. D’aquesta manera, el discurs europeu de l’Altre (del

món colonial13), comença a ser objecte de diverses lectures geogràfiques que

incideixen en el tema de la representació.

L’Espanya colonial i la col·lecció Marroc

En el seu moment, Espanya, també s’inserí en el procés colonial de l’època,

encara que de forma més que modesta si es compara amb les dinàmiques

presentades per les grans metròpolis europees, tals com França o Regne Unit.

En el cas espanyol, l’aventura colonial es cenyí a la zona més septentrional

africana, molt propera a Espanya. El fet colonial espanyol des del punt de

vista orientalista, significa parlar d’africanisme i més concretament de

marroquisme: “Marroc és en efecte, l’Orient espanyol, almenys des de la

segona meitat del segle XIX, i això a causa de diversos factors: la proximitat

geogràfica amb la costa nord-africana, l’herència cultural de l’Al-Andalus i la

nova aventura colonial que Espanya inicia en aquesta regió, provocada per la

pèrdua de les colònies americanes el 1898 i la conseqüent necessitat de

recuperar un cert protagonisme en l’escena internacional i també pels

interessos d’un petit sector de la burgesia, interessada en l’obertura de nous

mercats”14. Arran del “desastre” colonial del 1898 on es perden Cuba, Puerto

Rico i Filipinas, i coincidint amb l’apogeu de l’expansió colonial europea a

l’Àfrica, l’africanisme espanyol es consolida com ideologia política i com a

tema de debat nacional, tant a les Corts com a la premsa.

A partir del primer decenni del segle XX la “qüestió marroquina” esdevé un

dels pilars fonamentals de la política exterior espanyola, tant per voluntat

pròpia com pel fet que España es trobà involucrada en les estratègies

geopolítiques al Magreb, entre les dos grans potències colonials del moment:

França i Regne Unit. Les postures socials davant d’aquest fet foren

contradictòries. Tal i com expliquen els autors del llibre “España en

Marruecos”15, existiren actituds clarament escèptiques, pessimistes i inclús

derrotistes en relació a la presencia espanyola a l’Àfrica. Però també hi hagué

3

un col·lectiu de professionals, comerciants, publicistes, militars i erudits que

varen veure precisament a Marroc, la possibilitat de compensar tot o part dels

dominis territorials que es perderen el 1898, tant pel que fa referència al

desprestigi internacional com al que es refereix als intercanvis comercials.

Aquest col·lectiu però no fou homogeni ni compartí exactament les mateixes

estratègies ni sensibilitats, però actuà com a grup de promoció del

colonialisme, projectant-se socialment a través de diferents canals de difusió

i fòrums de discussió, que anaren des de la premsa diària fins a les Corts,

passant per les editorials del Boletín de la Real Sociedad Geográfica.

Amb la present contextualització, s’ubiquen les fotografies de la Col·lecció

Marroc que s’analitzen en aquest treball16. Dita col·lecció, consta de 262

plaques de vidre positivades, d’autoria desconeguda, i datada entre 1900 i

1905. La temàtica que inclou, respon a imatges del que fou el Marroc colonial

vist per la mirada espanyola.

Significació de la fotografia

En l’època que el viatge significava l’experiència més real de veure i conèixer

el món17, la pràctica fotogràfica oferí noves maneres d’adquirir, processar,

ordenar i difondre la informació geogràfica18. Les fotografies suposaren un

accés visual del viatge i alhora, en el cas colonial, un accés semi-real als nous

territoris. La versemblança fotogràfica i la reproducció mecànica esdevingué

un repte tecnològic de gran impacte en l’esfera occidental19, fascinada pels

cànons positivistes de la Il·lustració. En conseqüència, l’experiència

fotogràfica fou ràpidament absorbida entre l’imaginari popular com una de les

meravelles de la ciència de meitat del segle XIX.

L’anàlisi sòciocultural de la copsació visual i l’especificitat de la pràctica

fotogràfica20 ens serveix per indagar en la construcció del coneixement

geogràfic del modern sistema-món –tant de l’imperi com de les colònies- a

partir de mitjans del segle XIX. Al mateix temps, la implantació de la

fotografia es produí en el període que el viatge esdevenia “un mètode

poderós per a la adquisició sistemàtica de coneixement”21. Essent així, el

material fotogràfic cal entendre’l com una eina de representació, ja que per

les seves característiques, inclou la sensació ‘d’estar a allà’, i visualitza

4

representacions que a través d’elles, el món s’ordena i es presenta com un

objecte palpable per a la mirada occidental. D’aquesta manera, les imatges

fotogràfiques copsen percepcions d’espai, temps i identitat, que esdevenen

molt significatives en el context colonial. Des de la perspectiva geogràfica,

també és interessant veure, de quina manera les fotografies s’interposaren

entre l’observador i el paisatge retratat. Com els relats de viatge, les

monografies geogràfiques, les creacions musicals, etc., les fotografies

posaven de manifest la “distància” i la “diferència” molts cops relacionada

directament amb el discurs colonial i orientalista.

A continuació, es presenta l’anàlisi del mecanisme de producció i adquisició

del saber geogràfic a través de l’imaginari fotogràfic del Marroc colonial a

través de l’exemple concret de la “Col·lecció Marroc” de l’Institut d’Estudis

Fotogràfics de Catalunya.

Imaginari fotogràfic de la Col·lecció Marroc

Com molt bé aclareix Martín22, la importància de la imatgeria, resideix en la

convicció de “que la imatge és l’expressió iconogràfica de la realitat

presentada passada pel filtre del pintor, del dibuixant, del gravador, del

fotògraf, el dissenyador, etc., els quals, al mateix temps, reflexen amb més o

menys intensitat les idees hegemòniques del temps que els tocà viure”.

D’aquesta manera, les 262 plaques de vidre de dita col·lecció, posen llum i

ombra a diferents paisatges colonials: ciutats23 més que a indrets rurals. A

escenes orientalistes calcades de la imatgeria de Fortuny o Tapiró. També a

nombrosos retrats masculins i femenins quasi d’estudi, a vistes panoràmiques,

a escenes domèstiques i quotidianes. Reiteradament, s’observen plaques que

reflexen la presència occidental al Marroc: primers plans de noves

edificacions i infrastructures, casernes militars i hotels. Moltes de les imatges

posen èmfasi al detall exòtic: el ritual del te, retrats antropològics, els

‘moros rebeldes del Rift’24, ‘notables con pipa de kifi’25, patis àrabs, detalls

de fonts i mesquites, oasis i camells. També retraten zouks, ruïnes,

fortificacions i portes d’entrada a les medines.

5

De tot el conjunt, he escollit algunes de les plaques més representatives per

presentar-ne la seva significació amb la intenció de fer una revisió crítica de

la geografia colonial.

Les primeres quatre imatges responen a “la invenció de l’Altre”; invenció

perquè com es pot observar, els personatges resulten estereotipats. Es

presenten desfigurats i caricaturats per demostrar l’alteritat respecte a

l’europeu, per aguditzar la diferència i mantenir l’imaginari orientalista. La

invenció de l’Altre, es caracteritza en les fotografies de la col·lecció, per a

ésser exòtica, recollint clixés d’escenes ja llegides, ja vistes o ja imaginades.

Aquesta recreació doncs, té l’objectiu de sotmetre tàcitament els Altres, en

un estrat inferior dins la jerarquia social creada a Europa.

En la fotografia del ritual del te26, aquesta idea de l’estereotip es copsa a la

perfecció. La imatge, ens mostra una escena amb decorat –fictícia-, on les

postures dels individus de color ens indiquen una “actitud servicial”, un clixé

ja assimilat socialment i recreat iconogràficament anteriorment. El retrat del

rifeny, pren significat a través de la dualitat de contrast entre la foscor del

rostre i la blancor del fons i la indumentària. El retrat en lateral, ens aporta

una accentuació de la diferencia per deixar palès les escarificacions i el color

de la pell, al mateix temps que suposa una deshumanització al fer-li

desaparèixer la mirada. Retratar-lo, significa adquirir-lo i classificar-lo com a

ens exòtic dels Altres territoris, talment com si de una obra de museu es

tractés.

6

Des de la perspectiva del gènere aclarir, que la imatge de la dona al Marroc

colonial, resulta especialment complexa. Primerament constatar un fort

desequilibri iconogràfic entre homes i dones, sent Elles l’evidència omesa.

Davant d’aquesta realitat, afegir que quan apareix, se’ns presenta dual i

altament diferenciada es tracti d’una dona de carrer, o d’una dona de palau –

espai erotitzat i d’un fort component imaginatiu-. Dit d’altre manera,

apareixen imatges totalment contraposades entre pobres i riques. Tal i com

senyala Marín, la imatge de la dona més tipificada en el període, és el de la

dona com a animal de càrrega27.

Essent així, les dues imatges que es presenten com a exemple, responen a un

retrat de dona imaginada, treta de context, davant d’un decorat i complaent

l’exotisme vinculat al misteri de l’harem. La primera fotografia, ens recorda

les moltes pintures orientalistes d’odalisques, jaient al primer pla de la

fotografia, amb coixins, descalça, al costat de la tetera, i mostrant a

l’observador una mirada de complicitat. Tots aquests trets, són referents

simbòlics de l’imaginari creat al voltant de l’espai erotitzat reservat a les

dones, formulat a través de l’exquisidesa i la sensualitat. La segona

fotografia, vol representar una escena domèstica, però alhora s’escenifica

descontextualitzada, certament falsa i que plasma estaticisme. La intenció

però és evident, retratar un harem -fictici i imaginat-, presentat com a espai

quotidià, però que en realitat, en resulta una “postal” que convenç a la

mirada occidental i moderna.

7

Les imatges que s’inclouen a continuació, exemplifiquen el que anomeno “la

creació de nous espais de la modernitat”. Aquests nous paisatges colonials es

caracteritzen per l’èmfasi posat en mostrar la presència occidental en els

“nous” territoris i en demostrar la penetració social i cultural dels cànons

vivencials d’Occident.

D’aquesta manera, les dues imatges que segueixen, més de tipus documental,

tenen la intenció de donar constància i de fer-nos veure com Europa s’ha

instal·lat en els territoris colonials, concretament a Tànger. La primera

fotografia, del “zoco Chico”28, crida la atenció per l’alta presència de

referents culturals europeus en el paisatge. El fet que la ciutat en aquella

època fos un enclavament internacional, comportà la implantació de tot un

seguit d’habitus i pràctiques europees que modificaren el paisatge, el

transformaren i el globalitzaren. D’aquesta manera, a part de veure multitud

de gent, diferenciada clarament per la indumentària i per la seva localització

en la fotografia, copsem també la intencionada presència dels imperis a

través de les rèpliques arquitectòniques de la plaça, i més subtilment, amb

l’existència del “Café Español”, l’”Hotel Madrid”, el “Grand Cafe du Bourse”,

la “British Post Office”, el “Bristol Hotel”, la “British Pharmacy”:

establiments que tenen una relació directa amb Espanya, França i Regne Unit.

També es veuen anuncis publicitaris de productes de l’imperi, tals com

Lipton’s Tea i Munchner Bier,... Són tot símbols d’ocupació i penetració

cultural. Des del mateix punt de vista, la següent fotografia, publicada en el

seu moment a la premsa29, ens documenta visualment la visita del “Kaiser” a

la ciutat de Tànger l’abril de 1905, i més concretament, la seva entrada a la

ciutat i la conseqüent rebuda. La significació d’aquesta imatge, vincula

geopolítica, protocol i colonialisme.

8

Seguint amb l’anàlisi de la creació de nous espais de la modernitat en àmbits

colonials, indicar que les dues imatges que es presenten a continuació,

desprenen el mateix tipus de missatge: demostrar i exemplificar com Europa

s’introdueix als nous territoris i els adquireix visualment30. A la primera

imatge, si bé el decorat és pro-occidental, l’escena plastifica, com a

contrapunt, una festa tradicional, la de la pólvora. La fotografia, que desprèn

moviment, deixa estàtic i palès l’ideari modernitzador occidental i de manera

supèrflua i a tall anecdòtic, recull l’impacte momentani dels espetecs i la

festa, visionada com a salvatge i exòtica tot responent a les expectatives

orientalistes creades per l’àvida mirada occidental. La següent imatge també

respon a la representació del paisatge colonial. Aquesta vegada, el simbolisme

ens ve donat per la presència del cartell “Bazar Español” dessota de

l’imponent minaret. La fusió conceptual que aporta tal contrast dóna

significació a la fotografia i al fet colonial. El missatge es pot desxifrar com,

que ja s’ha començat a implantar de forma formal la “civilització”.

9

Les dues últimes fotografies, tot i estar inserides en la mateixa temàtica, es

centren més en el concepte de paisatge colonial nu, o paisatge

d’infrastructures. La penúltima imatge ens aporta el concepte de

“modernització” enfront a l’”estatisme islàmic”. La fotografia ens presenta

un paisatge en transformació, on a través del moviment i de la utilització de

la nova infrastructura –vaixells de marina mercant-, s’implanta un flux entre

Orient (al primer pla) i Occident (d’on arriben els vaixells, al fons de la

imatge). La plàstica de la imatge és suggerent: el minaret al centre de la

fotografia junt amb la palmera que representa la vegetació exòtica, mostra

un cert estatisme, que amb la mare Europa al fons (la mare civilitzadora i

omnipresent), capgira l’escena mitjançant els bucs que simbolitzen

l’intercanvi o la transculturització. La última imatge, molt interessant a nivell

de composició, presenta un punt de fuga clar: el port, l’arribada i la

penetració. La presència de l’embarcador en primer pla, transmet l’essència

del projectat paisatge colonial: la invasió i la transformació de l’espai.

L’anàlisi de la formulació del discurs de la diferència a través de la pràctica

fotogràfica espanyola al Marroc colonial, ens confirma la recreació d’unes

geografies imaginàries vinculades als postulats imperialistes europeus, on

l’alteritat és projectada entre l’ideari orientalista i l’afany de dominació, no

només espacial i econòmica, sinó també ideològica i cultural.

Notes

1 GARCIA RAMON, M.D; NOGUÉ, J. “Colonialismo, imperialismo y exploración en Geografía: nuevas aportaciones críticas sobre Orientalismo y postcolonialismo”. A: NOGUÉ, J & VILLANOVA, J.L (eds), España en Marruecos: Discursos Geográficos e intervención territorial. Lleida: Editorial Milenio, 1999.

10

2 El concepte de geografies imaginàries ha estat molt treballat per el geògraf Derek Gregory. Veure GREGORY, D. Geographical imaginations. Cambridge: Blackwell Publications, 1994. En referència a la creació de coneixements geogràfics en el període de màxima expansió colonial veure LIVINGSTONE, D.N. The Geographical Tradition. Episodes in the History of a Contested Enterprise. Oxford: Basil Blackwell, 1992; PHILLIPS, R. Mapping men and empire. A geography of adventure. London: Routledge, 1997 i, DRIVER, F. “Geography’s empire: histories of geographical knowledge”, Environment and Planning D: Society and Space, 10, 1992. 3 S’entén per la segona fase del colonialisme, el procés que es desencadena a Europa després de la caiguda dels vells imperis colonials a Amèrica i sobretot des de 1870 fins a la segona Guerra Mundial 4 Considerat també imperialisme simbòlic. 5 DRIVER, F. “Henry Morton Stanley and his critics: Geography, exploration and empire”. Past & Present, 133, 1991. El fet de l’ambivalència i la transculturització també queda treballat en PRATT, M.L. Imperial Eyes. Travel writing and transculturation. London: Routledge, 1992; BLUNT, A. Travel, Gender and imperialism. Mary Kingsley and West Africa. New York and London: Guilford Press, 1994; GODLEWSKA, A; SMITH, N (eds). Geography and empire. Oxford: Blackwell, 1994; NOGUÉ, J; ALBET, A; GARCIA RAMON, M.D; RIUDOR, LL. “Orientalisme, colonialisme i gènere”. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 29, 1996 i, MARÍN, M. “Un encuentro colonial: viajeros españoles en Marruecos (1860-1921)”. Hispania, 192, 1996. 6 Paraules del mateix Said per anomenar dites pràctiques culturals. 7 SAID, E.W. Orientalisme. Vic: Editorial Eumo, 1991. pàgina 218 8 NOGUÉ, J; VILLANOVA, J.L (eds), 1999, op. cit. Veure també MARTÍN, E. La imagen del magrebí en España. Una perspectiva histórica siglos XVI-XX. Bellaterra: Edicions Bellaterra, 2002; ALLOULA, M. The Colonial Harem. Minneapolis & London: University of Minnesota Press, 1986; SLAOUI, A. The Orientalist Poster. Casablanca: Malika Editions, 1997. 9 Veure SCHWARTZ, J. “The Geography Lesson: Photographs and the construction of imaginative geographies”, Journal of Historical Geography, 22, 1996; ROSE, G. “Practising photography: an archive, a study, some photographs and a researcher”, Journal of Historical Gepgraphy, 26, 2000; BONOLLO, L. “Scrivendo le tenebre con la luce: la rappresentazione della territorialità Africana attraverso i modi della fotografia”, Terra Nova…; GOGLIA, L (ed). Colonialismo e fotografia. Il caso italiano. Messina: Sicania, 1989 I, PALMA, S. “L’alterità in posa. La reppresentazione dell’Africa nella prima fotografia coloniale italiana2. A: CERRETI, C (eds). Colonie africane e cultura italiana fra Ottocento e Novecento. Le esplorazioni e la geografia. Roma: CISU, 1995 10 DRIVER, F, 1992, op.cit. pag 32 11 RYAN, J. R. “imperial lanscapes: photography, geography and British Overseas exploration, 1858-1872”. A: BELL, M (et al eds). Geography and imperialism, 1820-1940. Manchester & New York: Manchester University Press, 1995. 12 SCHWARTZ, J. 1996. Op. cit 13 En aquest cas, l’Orient es localitza a Àfrica i concretament a Marroc. 14 ALBET, A et al, 1996, op. cit 15 NOGUÉ, J & VILLANOVA, J.L (eds), 1999. op. cit 16 La Col·lecció Marroc es troba a l’Arxiu Històric Fotogràfic de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Aquesta col·lecció s’adquirí d’un particular el 1983. Les plaques de vidre positivades són d’autoria desconeguda i es daten del 1900 al 1905. en el mateix Arxiu s’hi troben dues col·leccions més de temàtica marroquina, concretament es tracta de la Col·lecció Thomas i la Col·lecció Rosin. 17 Com és el cas del Gran Tour que feien els aristòcrates europeus als segles XVII i XVIII. O de cinetífics tals com Humbolt. 18 SCHWARTZ, J.M. (1996). Op. Cit 19 Essencialment a França i Regne Unit on la tècnica fotogràfica s’inventà I s’implantà inicialment. 20 A la meitat del segle XIX, el procés fotogràfic nasqué, es tecnificà, es perfeccionà i s’implantà de forma massiva. La incorporació de la fotografia a la cartografia, relats de viatge, relats científics i literaris suposà un canvi cultural que es transformà en una societat cada cop més introduïda a la cultura visual i el desenvolupament de la tecnologia fotogràfica. La relació entre la fotografia i la societat en la qual es generalitza i es consumeix, responia a la situació tecnològica i cultural que l’apuntalava. 21 MCGRANE, 1989. op.cit

11

22 MARTÍN, E. 2002. op, cit, pag 23 23 Especialment de Tànger, Tetuan, Casablanca, Rabat, Marrakesh, Ceuta i Arzila 24 Títol literal que es llegeix a la placa 25 Títol literal que es llegeix a la placa 26 La primera imatge superior dreta. A partir d’aquest punt, les imatges que s’aniran analitzant correspondran d’esquerra a dreta successivament. 27 MARÍN, M. “Mujeres, burros y cargas de leña: imágenes de la opresión en la literatura española de viajes sobre Marruecos”. A: RODRÍGUEZ MEDIANO, F & FELIPE, H (eds) El Protectorado español en Marruecos. Gestión colonial e identidades. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2002. 28 Nom que apareix en la placa original 29 Ricardo Barceló, 2003 30 Seguint la idea que postula Ryan. Veure nota 9 Bibliografia ALLOULA, M. The Colonial Harem. Minneapolis & London: University of Minnesota Press, 1986. BARCELÓ, R, 2003 BLUNT, A. Travel, Gender and imperialism. Mary Kingsley and West Africa. New York and London: Guilford Press, 1994. BONOLLO, L. “Scrivendo le tenebre con la luce: la rappresentazione della territorialità Africana attraverso i modi della fotografia”, Terra Nova DRIVER, F. “Geography’s empire: histories of geographical knowledge”, Environment and Planning D: Society and Space, 10, 1992. DRIVER, F. “Henry Morton Stanley and his critics: Geography, exploration and empire”. Past & Present, 133, 1991. GODLEWSKA, A; SMITH, N (eds). Geography and empire. Oxford: Blackwell, 1994. GOGLIA, L (ed). Colonialismo e fotografia. Il caso italiano. Messina: Sicania, 1989 GREGORY, D. Geographical imaginations. Cambridge: Blackwell Publications, 1994. LIVINGSTONE, D.N. The Geographical Tradition. Episodes in the History of a Contested Enterprise. Oxford: Basil Blackwell, 1992. MARÍN, M. “Mujeres, burros y cargas de leña: imágenes de la opresión en la literatura española de viajes sobre Marruecos”. A: RODRÍGUEZ MEDIANO, F & FELIPE, H (eds) El Protectorado español en Marruecos. Gestión colonial e identidades. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2002. MARÍN, M. “Un encuentro colonial: viajeros españoles en Marruecos (1860-1921)”. Hispania, 192, 1996. MARTÍN, E. 2002. op, cit, pag 23 MARTÍN, E. La imagen del magrebí en España. Una perspectiva histórica siglos XVI-XX. Bellaterra: Edicions Bellaterra, 2002. MCGRANE, 1989. op.cit NOGUÉ, J & VILLANOVA, J.L (eds), España en Marruecos: Discursos Geográficos e intervención territorial. Lleida: Editorial Milenio, 1999. NOGUÉ, J; ALBET, A; GARCIA RAMON, M.D; RIUDOR, LL. “Orientalisme, colonialisme i gènere”. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 29, 1996. PALMA, S. “L’alterità in posa. La reppresentazione dell’Africa nella prima fotografia coloniale italiana2. A: CERRETI, C (eds). Colonie africane e cultura italiana fra Ottocento e Novecento. Le esplorazioni e la geografia. Roma: CISU, 1995. PHILLIPS, R. Mapping men and empire. A geography of adventure. London: Routledge, 1997. PRATT, M.L. Imperial Eyes. Travel writing and transculturation. London: Routledge, 1992. ROSE, G. “Practising photography: an archive, a study, some photographs and a researcher”, Journal of Historical Gepgraphy, 26, 2000. RYAN, J. R. “Imperial lanscapes: photography, geography and British Overseas exploration, 1858-1872”. A: BELL, M (et al eds). Geography and imperialism, 1820-1940. Manchester & New York: Manchester University Press, 1995. SAID, E.W. Orientalisme. Vic: Editorial Eumo, 1991. SCHWARTZ, J. “The Geography Lesson: Photographs and the construction of imaginative geographies”, Journal of Historical Geography, 22, 1996. SLAOUI, A. The Orientalist Poster. Casablanca: Malika Editions, 1997.

12