RTS 200 català - tscat.cat · desmantellament per la ideologia neoliberal. A la segona part...

1RTS - Núm. 200 - Desembre 2013

RTS - Núm. 200 - Desembre 20132

Directora: Montserrat Bacardit i BusquetSotsdirectora: Rosa Mª Ferrer i VallsEquip de redacció: Teresa Aragonès i Viñes

Irene De Vicente ZuerasJosep Ma. Mesquida GonzálezPepita Rodríguez i MolinetPepita Vergara Beltrán

Administrativa: Anna Pablos Ortuño

Comitè assessor: Rogeli Armengol i MillansMontserrat Cusó i TorellóJosefina Fernàndez i BarreraManuel Miguel Pajuelo ValseraDavid Paricio SalasXavier Pelegrí i ViañaMilagros Pérez OlivaCarmina Puig i CruellsCristina Rimbau i AndreuGlòria Rubiol i GonzàlezMaria del Carme Sans MoyàAntoni Vilà i Mancebo

Disseny de les cobertes: Jordina TióDisseny interior: Ester Lozano VivóCorrecció d’estil i traducció: Raül Cascajo i OrzáezTraducció i correcció anglès: Urgell Poch PlanasImpremta i maquetació: I.G. Santa Eulàlia. Sta. Eulàlia de RonçanaDipòsit legal: B-19535/1968ISSN: 0212-7210ISSNe: 2339-6385

Tiratge: 600 exemplars en edició impresa Versió en línia consultable a www.tscat.cat

Edita: Col.legi Oficial de Treball Social de CatalunyaPortaferrissa 18, 1r 1a - 08002 BarcelonaTel. 93 318 55 93 - Fax 93 412 24 08Adreça electrònica: [email protected]: www.tscat.cat

Junta de Govern del Col.legiDegana: Núria Carrera i ComesVicedegana 1a: Margarita Garcia CanelaSecretària: Montserrat Mas CarrilloTresorera: Lucia Guerrero RuizVocal i vicesecretari: Juan Manuel Rivera Puer toVicedegana 2a: Mª Pilar Martínez BertholetVicedegana 3a: Anna M. Galobardes GeladaVicedegana 4a: Marta Frontiñán GarciaVicedegana 5a: Gemma Solanas BacarditVicedegana 6a: Glòria Martín LleixaVocals: M. Mercè Ginesta Rey

David Nadal MiquelCàndid Palacín BartrolíArantza Rodríguez Juano

L’equip de redacció no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles publicats.

RRRRRTSTSTSTSTSRevista de Treball Social


Sumari

Sumari

Editorial .......................................................................................................................................5

A fonsPassat, present i futur de l’Estat del Benestar. La intervenció dels serveissocials i el treball socialJaume Botey Vallès ...........................................................................................................................9

La crisi econòmica actual i el dret a l’existènciaDaniel Raventós Pañella ................................................................................................................ 26

El treball social davant els efectes de la crisi econòmica. Cap a un noumodel d’intervencióJosep Moya Ollé ............................................................................................................................. 36

Responent a la crisi: la pràctica inclusiva del treball socialDr. Roni Strier .............................................................................................................................. 46

El paper del treball social en el context actualElisabet Bàrbara Sirera ................................................................................................................ 58

Anàlisi psico(pato)lògica del neoliberalismeAntoni Talarn Caparros .............................................................................................................. 69

L’omnipotència en la intervenció psicosocialLuis Manuel Estalayo Martín ..................................................................................................... 78

La demolició controlada del Sistema d’Atenció a la DependènciaJosé Manuel Ramírez Navarro ..................................................................................................... 84

Cohesió social i treball. Reflexions al voltant de les conseqüències de lacrisi econòmicaXavier Miranda Ruche .................................................................................................................. 92

El recurs som nosaltresAlbert Gavilan i Montserrat Llorens coords. .............................................................................. 99

Model evolutiu d’organització d’una comarca rural. Aplicacionspràctiques en el treball socialMaite Lecha Areny ..................................................................................................................... 106

Entrevista a Teresa Crespo i JuliàRosa M. Ferrer Valls .................................................................................................................. 115


Interès professionalMedalla d’or del Treball Social 2013Pilar Massana i Llorens ...................................................................................................................... 129

Cors que bateguenCristina Páez Cot ........................................................................................................................ 134

Experiència d’un cas, al final de la vida, amb dilemes ètics en l’àmbitdomiciliariDiversos autors ............................................................................................................................. 145

Treball social a la xarxaVictòria Mir Labalsa ................................................................................................................. 152

LlibresEl pensamineto vivo de Concepción Arenal ............................................................... 159

Vèncer la crisi, socialdemocràcia i més Europa ................................................... 162

Juntos. Rituales, placeres y política de cooperación ........................................... 164

Mujeres que corren con los lobos ................................................................................. 167

Secció lliureHannah Arendt ........................................................................................................................ 173

La RevistaPublicacions ........................................................................................................................... 179

Normes per a la presentació d’articles a la Revista de Treball Social ........... 180

Butlleta de subscripció ...................................................................................................... 183

Sumari


Editorial

En els nostres últims números, i especialment en el monogràfic sobre la crisi, hemanat tractant en diversos articles com aquesta situació brutal de precarietat econò-mica i social que estem patint afecta la nostra tasca professional i com sacseja elsfonaments de l’Estat del Benestar. En ocasió del número 200, ens ha semblat adientseguir aprofundint en aquest context de crisi que no amaina i ens obliga a refle-xionar sobre la situació en què es troba l’Estat del Benestar, a repensar-lo i a inten-tar albirar nous horitzons per al treball social.

Als mitjans de comunicació, al carrer, a la feina i dins les llars es manifesta quoti-dianament el malestar per la situació actual d’incertesa en forma de por, ràbia imoltes vegades impotència per fer front a les nostres necessitats del dia a dia.Encara resulta més difícil, en aquestes circumstàncies, poder plantejar-nos plansde futur, un projecte de vida amb dignitat. Tots aquests sentiments i aquestes reali-tats connecten també cada dia amb la nostra tasca com a treballadors/es socials.

Els Serveis Socials són part fonamental en l’Estat del Benestar, i el treball social iels seus professionals han de ser un instrument que ajudi les persones i col.lectiusa millorar en les situacions de dificultat. En aquests moments en què les dificultatsaugmenten dia a dia, en què la pobresa i la falta d’equitat tenen presència quotidiana,segur que cal reorientar el treball social dins d’aquest context, hem de repensar lanostra feina. No es tracta de canviar els nostres objectius ni els nostres principis,sinó els mètodes i la manera d’actuar. Fa temps que diem que cal sortir del despatx,que cal connectar més amb els ciutadans i ciutadanes, que hem de donar més im-portància al treball de grup i comunitari. Doncs cerquem el camí sense esperar.

Els professionals hem d’agafar perspectiva i repensar la pràctica, però està clar, aramés que mai, que no podem ni hem d’anar sols. La ciutadania s’organitza, els nousmoviments socials denuncien i proposen alternatives. Segur que tenint en compteel nostre saber i la nostra experiència podem aportar quelcom. Igualment és im-prescindible poder treballar, coordinar i col.laborar en xarxa tots els actors, siguinpúblics o privats, que incidim en la intervenció social.

El compromís ètic dels treballadors i treballadores socials amb la construcció delbenestar social ens ha de permetre trobar nous escenaris de la nostra feina i fiançar lanostra responsabilitat per cercar noves possibilitats d’ajuda i de denúncia, així com pertrobar alternatives que permetin apropar-nos a una societat millor per a tothom.

Editorial


A fonsPassat, present i futur de l’Estatdel BenestarLa crisi econòmica actual i eldret a l’existènciaEl treball social davant elsefectes de la crisi econòmicaResponent a la crisi: la pràcticainclusiva del treball socialEl paper del treball social en elcontext actualAnàlisi psico(pato)lògica delneoliberalismeL’omnipotència en laintervenció psicosocialLa demolició controlada delSistema d’Atenció a laDependènciaCohesió social i treball.Reflexions al voltant de lesconseqüències de la crisieconòmicaEl recurs som nosaltresModel evolutiu d’organitzaciód’una comarca ruralEntrevista a Teresa Crespo iJulià


Passat, present i futur de l’Estat del Benestar.La intervenció dels serveis socials i el treballsocialJaume Botey Vallès1

Els Serveis Socials, tal com els hem entès fins ara, són part substancial de l’Estat delBenestar. Per això la crisi d’aquest els afecta de manera també substancial, tant per lesretallades com per la necessària reorientació de les seves funcions. A la primera partd’aquest article s’explica l’origen i el desenvolupament de l’Estat del Benestar i el seudesmantellament per la ideologia neoliberal. A la segona part s’explica l’origen i mo-ment actual dels moviments socials. A la tercera, finalment, s’expliquen els tres possi-bles models d’intervenció del treball social com a resposta al pensament neoliberal ien sintonia amb els moviments socials: assistencialisme, creació de consciència i pos-sibles models d’intervenció que apuntin cap a la modificació de les estructures.

Paraules clau: Serveis Socials, treball social, Estat del Benestar, moviments socials,keynesianisme, neoliberalisme, antiglobalització, propietat compartida, micro-experiències, nova pobresa.

Resum

Social services as we understand them are a substantial part of the welfare state. This iswhy the welfare state crises affects them in a severe way: because of the cuts and thenecessary reorientation of its functions. In the first part of this article we explain theorigin and development of the welfare state and its fall due to the neoliberal ideology.Secondly we explain the origin and current moment of social movement. Finally in thethird part we talk about the three possible models of intervention in social work as aresponse to neoliberal thinking and in line with social movements: assistentialism,raise awareness and intervention models towards structure modification.

Key words: Social services, social work, welfare state, social movements, Keynesia-nism, neoliberalism, antiglobalization, shared property, micro experiences, new poverty.

Abstract

1 Doctor en antropologia. Professor d’Història dels Moviments Socials i del Pensament del Món Actual a laUniversitat Autònoma de Barcelona (UAB). [email protected]

Per citar l’article: BOTEY VALLÈS, Jaume. Passat, present i futur de l’Estat del Benestar. La intervenció delsserveis socials i el treball social. Revista de Treball Social. Col·legi Oficial del Treball Social de Catalunya,desembre 2013, nº 200, pàgines 9-25. ISSN 0212-7210.

A fons

RTS - Núm. 200 - Desembre 20131 0

Passat, present i futur de l’Estat del Benestar

Globalment encara no hi ha conscièn-cia del caràcter estructural de la crisi quevivim, que és un canvi de les regles de jocsobre les quals s’ha assentat l’economia desde la postguerra. Es creu que passarà. Ambun grau de cinisme insuportable, els ma-teixos que ens diuen que ja apunten senyalsde recuperació, que ja arribem al final, enel mateix telenotícies anuncien més reta-llades en els pressupostos, especialment enels Serveis Socials.

Davant d’això cal que els qui treballena Serveis Socials puguin fer una lecturasocial de la realitat que potenciï les acti-tuds ètiques que se’ls suposen a fi quepuguin desemmascarar la mentida, desau-toritzar el discurs oficial del “no hi ha resa fer” i potenciar els discursos alternatius.Cal omplir de sentit de futur i esperançauns professionals que dia a dia han d’afron-tar situacions de desesperança.

Si en algun moment els Serveis Socialses poden considerar necessaris és ara. Hande poder complir les mateixes funcions desuport i acompanyament que han fet finsara, però les han de poder fer amb mésfonament si és possible, omplint-les decontingut polític en sentit ampli. Davantla nova situació de catàstrofe humanitàriahan de poder ser “portaveu” de les vícti-mes i propiciar la cultura de la denúnciadels responsables, ajudar la pràctica denous valors com compartir, impulsar com-portaments de resistència, de desobedièn-cia civil o d’objecció de consciència. Endefinitiva, posar en valor la dignitat de lapersona. Els qui treballen en el camp delsServeis Socials són els que en primer llocreben l’impacte del patiment de l’atur, delsdesnonaments, de les retallades, de lesmalalties no ateses per les llistes d’espera,

de la falta de mitjans a les escoles, de lesno-substitucions per malaltia. Necessiteninstruments d’anàlisi i tot el nostre suport.

Per això el convenciment que la refle-xió sobre el treball dels Serveis Socials hade fer-se en el marc del conjunt de les al-ternatives que es proposen des d’altrescol.lectius m’ha fet plantejar aquest escritamb unes breus pinzellades sobre l’origende l’Estat del Benestar i els factors quehan propiciat el seu desmantellament, isobre l’origen, la tipologia i el moment ac-tual dels moviments socials.

I. L’Estat del Benestara. Els orígens

El punt de partida del modern Estatdel Benestar hauria de situar-se cap a fi-nals del segle XIX. O potser fins i tot abans.El lema il.lustrat de “tot per al poble, peròsense el poble”suposava ja la preocupacióper la millora de les condicions materialsde vida de la població. Més endavant, a laFrança del Segon Imperi (1852-1870), jaes parlava de “Estat-Providència”, i a laGran Bretanya d’“Assistència Social” o “As-sistència Pública” segons la vigent “Llei depobres”. Però fou cap al 1870 al final delII Reich que Bismarck promulga alguneslleis socials, com l’assegurança de malal-tia, de maternitat, d’accidents, de jubilacióo de defunció. Era el moment de la pri-mera industrialització i de les dures condi-cions de vida de la classe obrera, i enconseqüència del creixement del movi-ment obrer, de la lluita pel dret a la sindi-cació, de la publicació del Manifest Comunista.En aquell context era una manera de com-pensar la falta de llibertats que patia elmoviment obrer organitzat.

1 1RTS - Núm. 200 - Desembre 2013

A fons

Arran de la crisi del 29, per sortir de ladepressió, Roosevelt dissenya un nou mo-del de les relacions entre les instànciespubliques i privades, donant a l’Estat elpaper de motor de l’economia i de preser-vació de les garanties socials. És el ques’anomenà New Deal. Model que, d’algu-na manera i en petit, Taylor ja havia expe-rimentat a la companyia Ford de fabricacióde cotxes, sota la premissa que no és nitan sols econòmicament rendible escanyarl’obrer fins al final. Poc temps després, al1936, Maynard Keynes publica la Teoriageneral de l’ocupació, l’interès i el diner, que,impulsant la intervenció pública en l’eco-nomia, va assentar les bases del pensamentmacroeconòmic modern fins als anys se-tanta del segle passat. L’Estat del Benes-tar es fonamenta sobre aquells principiskeynesians.

Però no fou fins després de la II Guer-ra Mundial quan el model s’estén a Europaamb alguns acords bàsics sobre els serveispúblics com un dret universal i, de mane-ra molt especial, ensenyament, salut i laseguretat social com el seu nucli fonamen-tal. Va unit, a més, al marc del desenvolu-pament dels drets polítics que impulsà lasocialdemocràcia, en el qual la política so-cial forma part de l’aplicació dels dretsdemocràtics. Claus Offe apunta que lesforces que van impulsar l’Estat del Ben-estar van ser “el reformisme socialdemò-crata, els grans sindicats, elits polítiques ieconòmiques il.lustrades i el socialismecristià”. (Offe, C.Contradicciones en el Estadodel Bienestar. Alianza, 2007).

Segons el II Fòrum de Serveis Socials,actualment els Serveis Socials “són unapeça clau de les polítiques de benestar isón el sistema de l’Estat del Benestar en

què el món local té més competències. Sónl’eix vertebrador que garanteix la proximi-tat a la ciutadania” (II Fòrum de ServeisSocials, Barcelona 3-4 de març de 2011).

b. La contrarevolucióPerò poc després del final de la II Guer-

ra Mundial, al 1947, quan encara s’estavadissenyant el que hauria de ser l’EuropaSocial, un grup d’intel.lectuals, filòsofs, his-toriadors i economistes conservadors esreuneixen a Mont Pélerin, una petita esta-ció d’hivern de Suïssa, convocats per Au-gust Hayeck amb l’objectiu de “redefinirles funcions de l’Estat”, segons deia el Ma-nifest fundacional. Tot i que les primeresparaules del Manifest parlen del perill dela consolidació del comunisme, l’objectiuprincipal de la reunió era contrarestar,quasi abans del seu naixement, l’impactede les idees keynesianes i altres propostesafins com el New Deal o el que s’anomena-ria “Estat del Benestar”. Entre els assistentshi havia Milton Friedman, el membre mésdestacat de la futura escola de Chicago.Es volia tornar al principi d’Adam Smithsegons el qual el millor i únic regulador del’activitat econòmica és el mercat.

La reunió de Mont Pélerin suposaval’aparició pública d’un grup existent des de1941, que funcionava amb algunes carac-terístiques de societat secreta. Industrials,banquers i la Fundació Rockefeller vanfinançar l’operació. Al 1944 Hayeck pu-blica Camí de servitud, considerat la cartade presentació del neoliberalisme i on de-fensa la necessària reducció del paper del’Estat per evitar “possibles derives auto-ritàries que podrien portar al mateix de-sastre que el nazisme germànic”. Els deMont Pélerin deien que els tocava fer al


segle XX la contrarevolució “del que Marxi la Internacional havien fet al segle XIX”.Des d’aleshores, a través de nombrosesorganitzacions socials i econòmiques, hantreballat contra els controls de l’Estat ipreparat les bases teòriques i polítiquesd’un capitalisme dur i d’un mercat exemptde tota regla ètica i social, sovint tambéparticipant directament en política.

Hayek i Friedman veuen en la desigual-tat un valor positiu, necessari per a l’avençde la societat, i argumenten que l’Estat“igualitari” és destructor de la llibertat ide la vitalitat de la competència, dos fac-tors dels quals depèn la prosperitat gene-ral. L’estat keynesià castiga la iniciativa,l’esperit creador i els esforços de l’indivi-du. Castiga sobretot la llibertat. Per aixòel model neoliberal, a més de ser un mo-del econòmic, és una cultura, una filoso-fia, quasi una religió i una teologia herevaen part de l’individualisme i del puritanismeprotestant. S’exalta l’individu, la competiti-vitat, la lliure empresa, el lliure mercat.Michael Novak, economista d’aquesta ten-dència i cristià, parla de la “Teologia delcapitalisme”. El capitalisme, diu Novak, “ésel millor sistema per treure els pobres dela misèria”, idea que repetia Michel Camp-desús mentre va estar al capdavant del’FMI (Fons Monetari Internacional). Perjustificar-ho remet a l’afirmació de JoanPau II “L’Estat de l’Assistència Social, enintervenir directament i privar la societat dela seva responsabilitat, porta a la pèrdua del’energia humana i a un augment excessiudels organismes públics, dominats més percriteris burocràtics que per l’interès de ser-vir al ciutadà” (Centesimus Annus, 1992).

La crisi monetària del 1971 als EstatsUnits i la posterior crisi del petroli al 1973

van ser l’ocasió per al neoliberalisme perpassar de la teoria a la política i imposar elmodel. L’experiment començà a AmèricaLlatina a l’època de les dictadures militars,començant pel Xile de Pinochet, però tro-bà l’aval definitiu amb Margaret Thatcherel 1979 a la Gran Bretanya, als EstatsUnits el 1980 amb Ronald Reagan i a l’Ale-manya Federal el 1982 amb el democrata-cristià Helmuth Kohl. Seguiran el Japó,l’Argentina, Mèxic i altres països. I seranels criteris neoliberals que guiaran l’FMI i elBM (Banc Mundial) durant els vuitanta inoranta en la gestió del deute dels païsosdel Tercer Món.

Finalment s’ha consolidat com a mo-del pràcticament únic. No només el socia-lisme o la socialdemocràcia, sinó fins i totel model de capitalisme civilitzat de cairekeynesià ha perdut de moment la batalla.El Tractat de Maastrich, de 1992, basepolítica i ideològica de la Unió Europeaactual, es fonamenta sobre criteris neoli-berals. Finalment, el procés ha pres unavelocitat inesperada gràcies al suport deles noves infraestructures tecnològiquesque conformen les TIC facilitant l’incre-ment de l’economia virtual –financeritzacióde l’economia– o la capacitat d’especularen grans quantitats no solament sobre bénsi serveis sinó sobre la mateixa moneda.És una nova interacció entre mètodes,economia i societat que ha suposat nousesquemes de producció, distribució, inter-canvi i consum. Les noves capacitats queofereixen les TIC (Tecnologies de la In-formació i Comunicació) i l’aplicació sen-se restriccions de les mesures del modelneoliberal han portat el món a viure per-manentment sota el risc de continuades“bombolles financeres” i a una polaritza-



ció sense precedents en termes d’exclusiósocial. Els manaments de l’egoisme indi-vidualista pregonat per Hayek a Mont Pélerinhan tingut els seus fruits en la fam i mortde molts. (En aquest sentit la lluita del par-tit republicà contra Obama pel tema de lasanitat, el programa Medicare, no hauriade ser considerada només un tema interndels Estats Units. Si els republicans gua-nyen, el desmantellament de la sanitat pú-blica serà un dogma arreu del món).

El neoliberalisme accepta de grat unmodel de Serveis Socials de caràcter be-nèfic, que arriba com a caritat desprésd’haver desposseït les majories dels seusdrets. És el que propicià George Bush fill.Mai no acceptarà uns Serveis Socials ambfuncions de coresponsabilitat, de jugar unpaper de mediador de drets i amb capaci-tat d’intervenció en les estratègies d’inclu-sió i cohesió social.

II. Les respostes dels movimentssocials

En un sentit ampli, el treball del ServeisSocials es mou en aquells sectors d’activi-tat i de població que han sigut especialmentprotegits per l’Estat de Benestar, l’educa-ció, la salut, l’habitatge, les pensions i laprotecció social. En conseqüència són elsque primer pateixen la desaparició d’aque-lla protecció, però també els que primerreaccionen, al començament de manera re-lativament caòtica però progressivamentde manera organitzada i oferint alternati-ves. Els Serveis Socials no poden quedar-ne al marge i s’hi hauran d’implicar. Lesrespostes que hauran de donar probable-ment no solament vindran avalades pelsmoviments socials, sinó que en molts ca-

sos serà quasi una resposta única des d’àm-bits diferents i que s’alimenten mútuament.

a. Nous moviments socialsVint anys després de la II Guerra Mun-

dial, en ple creixement de l’Estat del Ben-estar, a diferents punts del món esclata lacontestació contra el sistema-món existentdominat exclusivament per la lògica eco-nòmica. Parlo de les revoltes del 1968, fo-namentalment a França, Txecoslovàquia,Mèxic, Alemanya o el Japó. El maig deParís suposava el rebuig a la cultura libe-ral-occidental, la primavera de Praga laprotesta contra el model comunista demanca de llibertats, i la revolta de Mèxicles aspiracions de la joventut del TercerMón. El protagonisme d’aquests movi-ments el portava un nou actor social i po-lític, diferent del tradicional de la classeobrera, universitaris i altres sectors queestaven quedant marginats dels beneficisde la socialdemocràcia. Podria dir-se queamb el 68 comença un nou cicle històricque enllaça amb antigues tradicions quedonaven més importància a allò subjectiu,a la transformació de la persona i de lesconsciències, al qüestionament dels apa-rells la política. Es posa en evidència quela contradicció capital-treball no es l’única

Els Serveis Socials no poden que-dar-ne al marge i s’hi haurand’implicar. Les respostes quehauran de donar probablementno solament vindran avaladespels moviments socials, sinó queen molts casos serà quasi una res-posta única des d’àmbits diferentsi que s’alimenten mútuament.

A fons


causant de la conflictivitat en les relacionssocials. És l’origen dels anomenats NousMoviments Socials.

El moviment ecologista posa en evi-dència la contradicció entre el model in-dustrialista i la biosfera, el movimentfeminista les contradiccions de gènere enuna societat patriarcal, el moviment paci-fista la bogeria armamentista, l’exigènciade drets individuals i llibertat sexual lescontradiccions d’una societat repressora enel sexe i la religió, la continuada referèn-cia als valors morals que sustenta la cartade Drets Humans la contradicció entre elproclamat valor de la persona i el menys-preu a la vida i la mercantilització de l’exis-tència. I així en tots els àmbits, en elsvalors de la democràcia i la reducció de lapolítica a gestió, en l’exercici de la llibertatd’opinió i la dictadura dels mitjans de co-municació, etc. Amb la seva sola existènciaels Nous Moviments Socials anunciavenque estàvem a les portes d’una crisi de ci-vilització i la necessitat de fonamentar lasocietat sobre nous valors.

Però hi ha més fonamentació ètica queformulació ideològica o política. L’expe-riència demostra que no és fàcil trobar laconnexió entre els nous valors que vanapareixent i la proposta política. La fron-tera entre sistema de valors i ideologia nosempre està clarament delimitada, i la fo-namentació ideològica de qualsevol pro-posta política exigeix un nivell diferent deracionalitat i anàlisi. Per això són normalsel divorci o les relacions difícils entre elmoviments socials clàssics –partits i sindi-cats– i els Nous Moviments Socials.

b. El moviment antiglobalització

Una segona tipologia de movimentssocials neix com a resposta al fenomen dela globalització neoliberal. Pot entendre’scom un procés de “globalització de lesbases” que va créixer i es va consolidarmolt ràpidament. En la consciència col.lec-tiva emergeix l’evidència que formem partd’un sol món, que estem interrelacionats,que l’adversari és comú, que el terme“Nord” com a designació de desenvolu-pament o riquesa i “Sud” com a designa-ció de subdesenvolupament o marginacióprobablement ja no te raó de ser, que hiha molt “Sud” al nord i molt “Nord” alsud, que els problemes són locals però lescauses són globals.

L’origen emblemàtic d’aquest movimentse sol posar al primer de gener de 1994,amb la rebel.lió zapatista en contra delgovern mexicà el mateix dia que entravaen vigor el Tractat de Lliure Comerç ambAmèrica del Nord. A diferència de les for-ces guerrilleres clàssiques, els zapatistes llui-taven amb la informació més que ambarmes, i van generar una xarxa global desolidaritat per tot el món.

Aquell mateix any 1994, en ocasió dela commemoració del cinquantè aniversa-ri de la creació de l’FMI i el BM, començauna campanya mundial en contra d’aques-tes institucions sota el lema “50 años bastan”.La trobada oficial es féu a Madrid, peròva estar acompanyada d’una trobada al-ternativa d’intel.lectuals, economistes i po-lítics d’arreu del món que fou gairebé elprimer assaig de tantes trobades alternati-ves del moviment per una globalitzacióalternativa.

A la tardor d’aquell mateix any comen-çà l’important moviment per demanar el



0,7% amb acampades de solidaritat ambels països pobres a les principals ciutats.Era l’inici d’una nova consciència inter-nacionalista que cristal.litzà en el naixementdel moviment de les ONG per al desen-volupament, comitès de solidaritat de bar-ris, d’empreses, de col.legis professionalso d’universitats i que ràpidament genera-ren nous models de solidaritat com Co-merç Just o contra el treball infantil en lacampanya Roba Neta. Nombrosos col.lectiusvan començar a fer de “cinquena colum-na” del Sud a l’interior de les institucions iestructures del Nord.

La Cimera que l’OMC (OrganitzacióMundial del Comerç) va convocar a Seattleal 1999 és considerada per alguns la pri-mera batalla globalment reconeguda entreels representants del nou ordre mundial iel moviment antiglobalització. Els actorsdels moviments socials a tot el món vanorganitzar una declaració en contra delmodel de Mercat Global dominat per lesmultinacionals propiciat per l’OMC i quees volia aprovar en aquella trobada.

Durant l’any 2000, en ocasió del canvide mil.lenni, l’ONU convoca diferents Ci-meres (Viena sobre els Drets Humans, ElCaire sobre la Població, Beijing sobre laDona, Roma sobre Alimentació, Copenha-guen sobre Pobresa, Rio sobre Medi Am-bient, etc.). Cadascuna dóna ocasió almoviment antiglobalització per plantejarcimeres alternatives convertides ràpida-ment en espais de reflexió i de propostesoposades a les de la cimera oficial.

Així va passar també el juny del 2001en ocasió d’una trobada del Banc Mun-dial que havia de fer-se a Barcelona i que,davant la protesta, a darrera hora foucancel.lada, i una altra a la primavera del

2002 en contra d’una Cimera de la UnióEuropea també a Barcelona durant la pre-sidència d’Espanya.

L’etapa de consolidació del movimentpot considerar-se al gener del 2001 a Por-to Alegre, Brasil, a la primera edició delForum Social Mundial, com a alternativaal Fòrum Econòmic Mundial de Davos. APorto Alegre van coincidir-hi moviments,activistes i intel.lectuals de tot el món, cam-perols, moviments de dones, estudiants,sindicats, ambientalistes, activistes interna-cionals de la solidaritat i xarxes religioses,per desenvolupar, compartir i debatre al-ternatives a la globalització neoliberal. Erauna novetat perquè fins aquest momentles mobilitzacions havien estat més reacti-ves que proactives, qüestionaven el mo-del de la globalització corporativa més queproposar alternatives. Els fòrums subse-güents han atret centenars de milers departicipants, s’han ampliat transnacional-ment, ja que s’han celebrat fòrums globals aMumbai (2004), Nairobi (2008), Dakar(2011) i Tunísia (2013), s’han organitzaten gairebé tots els continents. Mentrestant,les mobilitzacions que han seguit el modelde confrontació de l’acció directa de Seattlehan continuat. La “batalla de Gènova” aljuliol de 2001 en ocasió de la Cimera delG-20 és recordada per haver produït elprimer màrtir del moviment antiglobalit-zació al nord, i per les diverses formes delluita que van aparèixer: els sectors insti-tucionals representats pel Fòrum Social deGènova, sectors alternatius que es reflec-teixen en nous tipus de desobediència civil iels sectors violents encarnats per l’espec-tacular Bloc Negre. La trobada del FòrumSocial de Florència al novembre del 2002fou on es van convocar les manifestacions

A fons


arreu del món contra la invasió de l’Iraqper a l’any següent.

c. Novíssims moviments socialsEls anomenats“novíssims” moviments

socials neixen a l’inici del nou mil.lenni,assumint els objectius dels anteriors mo-viments socials però amb nous mètodesde convocatòria, d’organització i amb unautilització generalitzada de l’espai virtual.La base social d’aquests moviments tra-vessa generacions, gèneres, etnicitats i ter-ritoris. La seva base espacial ja no és localo nacional, sinó que se situa en un espaiglobalment entrellaçat però descentralitzat,com el sistema neoliberal al qual s’opo-sen. Emfatitzen tant les dimensions eco-nòmiques com culturals. Els seus reclamsbàsics són econòmics, però ja no giren ex-clusivament entorn de l’interès propi, tam-bé inclouen la solidaritat amb els que sónmarginats per la globalització. La lluita tam-bé es dóna en el terreny de les identitatsculturals, subratllant el dret a la diferèn-cia. Igual que amb els nous movimentssocials, els repertoris d’acció inclouen mar-xes i manifestacions, però les crides a l’ac-ció es donen a través d’internet, mentre queles marxes massives i les accions s’articu-len amb múltiples formes de resistència vir-tual. Les comunitats virtuals ofereixeninfraestructures socials per a les xarxesjuvenils globals, internet ha generat novescultures juvenils. Les crides a l’acció es fana través d’internet, SMS, Twiter o WhatsApp.

Encara que molts dels que hi partici-pen són joves, en general no han estat con-cebuts com a moviments juvenils, sinómés com a lluites intergeneracionals. Tot iaixí impliquen diversos trets que facilitenla participació d’activistes més joves. S’or-

ganitzen a partir de xarxes informals grà-cies a les TIC. Són globals quant al seuabast geogràfic i temàtic, ja que els acti-vistes vinculen les seves lluites locals ambdiversos moviments en altres llocs.

Així fou, per exemple, el moviment delsuniversitaris “antiBolonya”. I el 15-M imoltes de les propostes que han nascut ogiren al seu voltant com a noves propos-tes de democràcia participativa, de deso-bediència civil, de pacifisme, responen aaquesta tipologia.

És obvi que aquesta divisió de movi-ments socials ‘vells’, ‘nous’ i ‘novíssims’ noes planteja com un model rígid, estàtic. Enefecte, les manifestacions recents apleguenjoves anarquistes i grups cristians de laprimera onada dels moviments socials,ambientalistes i feministes de la segonaonada i cyberpunks de la tercera. D’unabanda els actors dels “novíssims movi-ments” fan servir tàctiques i ideologies queprovenen d’etapes anteriors (la marxa, elboicot, etc.), i de l’altra les organitzacionsnascudes en el passat estan modernitzantles seves formes i discursos, integrant-seen els “novíssims” moviments i exercintsovint un paper de lideratge. Una diferèn-cia important respecte a moviments an-teriors és que els joves no hi són en unaposició subalterna.

III. Alternatives

Durant anys hem viscut amb la il.lusióvana del reformisme. Finalment l’evidèn-cia diu que no és possible la reforma delsistema des de dintre. Cal “canviar el mónde base”, com es canta a la Internacional.Però fer-ho no és a les nostres mans. Lestransformacions a fer en les estructures



polítiques, productives, econòmiques, so-cials, culturals... són gegantines i ni tan solssabem si són possibles perquè els sectorson hi ha la consciència de la necessitat delcanvi no tenen el poder, i potser, encaraque el tinguessin, la dificultat de transfor-mar un determinat model productiu querespongui a criteris d’equitat, solidaritat,integració en el territori, equilibri... seriaqüestió de generacions. I en l’entretant ladinàmica embogida del model actual potprovocar multitud de catàstrofes socials idesastres ecològics. Estem dalt d’un trenque va a tota velocitat i del qual el maqui-nista n’ha perdut el control, o, pitjor, no hiha maquinista.

Però també sabem que aquesta matei-xa dinàmica ha generat nous espais d’in-tervenció i que, a escala planetària, sommilions i milions que naveguem contracor-rent. Especialment en les últimes dècadeshi ha hagut un despertar sorprenent d’ini-ciatives, resistències i propostes que cami-nen cap a aquesta “societat alternativa”.Tard o d’hora donaran fruit.

En concret, la dinamització que ha depromoure el treball social passarà per qua-tre nivells: el de la conscienciació, augmentde la capacitat crítica del teixit social,descobrir les trampes del sistema a fide reforçar la cohesió social davant elpoder; el de la mobilització sabent trobaraquelles accions amb les que més fàcilmentes pugui identificar el col.lectiu; el de laorganització dels diversos subjectes socialsque es puguin sentir implicats; i finalmentel de dur a terme alguna alternativa en con-cret.

a. El renaixement de valors anticsi nous principis d’ètica

Faig servir el concepte “ètica”, tan vi-lipendiat en aquest moment en què l’afanyd’enriquiment justifica qualsevol acció,però per això mateix tan necessari. Lesactituds ètiques han de tenir una triple cara,acollir la persona individual, la denúnciade les causes i la de la proposta política.És el refús als valors del neoliberalisme iassumir els valors positius d’igualtat i eman-cipació. La nostra societat bull de protes-tes massives contra les retallades als serveisbàsics, contra els desnonaments, contrauna reforma laboral que deixa sense pro-tecció el treballador, contra el racisme i lacriminalització de l’immigrat, contra lesaccions usureres de la banca o contra elmalbaratament de la naturalesa. Potser undels beneficis indirectes de la crisi és ques’estan recuperant valors que en temps debonança crèiem que havien desaparegut,com cooperació, intercanvi, generositat,solidaritat, reciclatge, austeritat, economiasostenible, equilibri, desenvolupament a

Potser un dels beneficis indirectesde la crisi és que s’estan recuperantvalors que en temps de bonançacrèiem que havien desaparegut,com cooperació, intercanvi, gene-rositat, solidaritat, reciclatge,austeritat, economia sostenible,equilibri, desenvolupament aescala humana, cooperativisme,relació horitzontal, no-violència,reducció de les necessitats supèr-f lues, etc., sobre els quals had’assentar-se qualsevol tipus detreball social.

A fons


escala humana, cooperativisme, relacióhoritzontal, no-violència, reducció de lesnecessitats supèrflues, etc., sobre els qualsha d’assentar-se qualsevol tipus de treballsocial.

En aquest sentit, una de les propostesavui en creixement, que ara pot ser de granajuda, és la de “propietat compartida”,propostes en les quals preval el valor d’úsper sobre del valor de canvi o de propie-tat, que era habitual en les comunitats an-dines o en altres llocs amb els noms de“propietat comunal” o altres, i que l’Estatva trencar amb la modernitat. La nobelElionor Ostrom ha estudiat aquestes co-munitats en què es compateixen recursosescassos i conclou que no solament sónmés eficients, sinó que tenen la possibili-tat de mantenir autònomament i a llargtermini els nivells de producció. Les TIC ila crisi han facilitat l’increment d’aquestesexperiències, p. ex. per la possibilitat decopiar, recopiar i repartir documents, perla immediatesa de les comunicacions, perla possibilitat de treballs comunitaris a par-tir de col.laboracions voluntàries, (p. ex. elfenomen de Wikipedia).

Un segon aspecte és la superació de laconfrontació entre la lògica d’allò “pú-blic” versus allò “privat” o viceversa. Coma exemple pot servir l’existència de gransinstitucions jurídicament de caràcter pri-vat com Greenpeace, Amnistia o Sos Ra-cisme, però amb una gran credibilitatrespecte del seu posicionament a favor delsinteressos de la majoria. Sobretot però elfracàs dels models autoritaris o del socia-lisme real, el descrèdit de la política, tantdels partits com de les institucions, l’estí-mul de la iniciativa privada, el convenci-ment del necessari “empoderament” des

de baix i que l’Estat ni pot ni ha d’arribara tot arreu, i en definitiva el convencimentque ni la “política” ni la intervenció en l’es-fera “pública” es poden reduir a allò “ins-titucional”, han impulsat una mena decultura de l’autogestió i de “responsabili-tat social compartida”, un cert retorn almutualisme o a la cultura de l’anarcosindi-calisme a l’estil d’aquelles primeres “socie-dades de apoyo mutuo” del segle XIX, queestan a l’origen del moviment sindical.

Un tercer criteri que s’ha imposat enels moviments alternatius és el de la lògicadel “petit”, la valoració de l’escala reduïdacom a contrapunt a la globalització. Ja famolts anys es parlava de “la bellesa d’allòpetit”. L’esperança que la suma de petitesexperiències en el camp de l’economia, dela cultura, de la política, de l’atenció a lespersones i de tants altres camps arribin asumar-se en una onada de transformació,la producció de béns i serveis socialmentútils enfront de la producció massiva demercaderies, la major congruència entreel que es diu i el que es fa, així com l’exi-gència d’una major transparència, el valord’allò subjectiu enfront d’allò més objec-tiu i impersonal, etc. En aquest aspecte,finalment, des de la positivitat que suposala recuperació dels valors més profunda-ment humans i subjectius com a valorspolítics, cal fer present la recuperació del’atenció pels altres, de les relacions per-sonals, dels col.lectius de voluntaris queneixen arran de la sensibilitat per la infàn-cia i d’acompanyament dels avis, etc. Sónles raons socials i antropològiques que ex-pliquen la proliferació actual d’experièn-cies, que, d’altra banda, són un campadobat immillorable que facilita la inter-venció del treball social.



En resum, cal que el treball social esta-bleixi una relació porosa amb els nous es-pais que neixen com a via per reforçar lacapacitat d’organització de la societat mésenllà de la política institucional. No sola-ment en relació amb els moviments citatssinó en altres sectors que tenen una capa-citat d’organització més dèbil. Per exemple,els sectors socials afectats per les NovesFormes de Pobresa o els processos de mar-ginació extrema, els immigrants sense paperso col.lectius com presos i drogoaddictesque tenen una potencialitat pròpia debilís-sima per fer front a la seva problemàticaparticular com a conseqüència de la des-integració de la seva estructura interna,atomització, repressió policial. En aquestscasos cal no deixar l’ajut que necessitenreduït a ajuts puntuals, necessiten suportper a la seva autoorganització.

b. Funció assistencialLa crisi ha provocat l’increment de la

pobresa i ha llançat milers de persones capa les anomenades noves formes de pobre-sa, la del que perd la feina i sap que pro-bablement no en tindrà mai més, la delsjoves que no en troben, la del nen quecomença a patir desnutrició, la dels avisde pensions retallades, la de les famíliesque s’han quedat sense casa, la de l’immi-grat als CIES (Centres d’Internament d’Es-trangers), la del romanès víctima delracisme, la dels que han quedat privats delsajuts de la llei de dependència, la que ve-iem cada dia al carrer amb l’increment depersones al voltant dels contenidors, a lescues dels menjadors socials, la de les llis-tes d’espera per a una operació senzilla inecessària. La de tants i tantes que no hanpogut aguantar i viuen la seva nova situa-

ció com un estigma, i a sobre pateixen elsestereotips que un sector de la societatbenpensant genera en contra seu: vanbruts, creen inseguretat, és culpa seva, s’hade prohibir la mendicitat. Totes les crisisvan unides a rebrots de feixisme i xenofò-bia. Vivim en el sistema d’“usar i llençar”que utilitza i llença amb la mateixa facili-tat coses que persones (la Unió Europeallença cada dia 89 milions de tones d’ali-ments!).

Doncs bé, és un motiu d’esperança queuna altra part important de la societat, atítol individual i en molts casos al margedel que puguin fer les institucions, ha sa-but posar-se al costat d’aquesta nova situ-ació de pobresa. No és paternalisme nibeneficència sinó fraternitat. Han fet rea-parèixer els valors més profundament hu-mans i noves formes de solidaritat. Sabenque la dignitat d’una societat no es mesu-ra per la capacitat dels sectors més po-tents, sinó per la cura amb què són tractatsels seus sectors més dèbils. Han aparegut

Saben que la dignitat d’una so-cietat no es mesura per la capa-citat dels sectors més potents,sinó per la cura amb què sóntractats els seus sectors mésdèbils.

noves formes de cooperació d’individu aindividu, xarxes més o menys informals iinvisibles, des de les de l’ajut més propera dintre de la família (sobretot els avis,amb les seves pensions) fins als ajuts “deveí a veí”, entrega d’aliments o discrets “pa-gaments” al supermercat per aquella per-sona que no pot pagar, recollida d’aliments,

A fons


“fons” alimentats per claustres i AMPASpels nens que no tenen altre aliment queel de l’escola, bancs de roba, botigues soli-dàries, entrega de llibres escolars, bancsde temps, famílies que acullen immigrats,deixen pisos, organitzen dinars, fins i totinternet posat a aquest servei a portals web.com ara telodoy.net o telodoygratis.com.

Des del punt de vista institucional caldestacar l’esforç de molts ajuntaments que,malgrat la crisi i retallades en els pressu-postos respectius, han mantingut o incre-mentat el pressupost de les polítiquessocials, igual que Càritas i Creu Roja. Toti que, malgrat aquests increments i el devoluntaris, no es dóna l’abast a les novespeticions. I alhora l’aparició de tantes en-titats nascudes des de la societat civil. Enaquest moment Catalunya té un coixí moltimportant d’aquest tipus d’entitats (recor-do entre altres Els Drapaires d’Emaús,Sostre, Arrels, Heura, Dit i Fet, M. Lluïsade Marillac, Casal dels Infants del Raval,Gavina, Assís, El Xiprer, La Vinya, Fun-dació P. Manel, Marianao, La Olivera, CanBanús, Fundació Servei Solidari, Platafor-ma d’ONG d’Acció Social...).

Accions assistencials, de denúncia i deproposta política

La majoria dels moviments i entitatscitades, compleixen la triple funció d’as-sistència a les persones, de denúncia deles causes i de proposta política. Em limi-to a citar dos exemples: la PAH (Platafor-ma Afectats per la Hipoteca) i la ILP(Iniciativa Legislativa Popular) per unaRenda Bàsica Garantida. La PAH, queafecta de manera tan directa els sectorsdels “clients” dels Serveis Socials, és l’exem-ple més emblemàtic que ha sumat carac-

terístiques dels antics, dels nous i dels no-víssims moviments socials, que a l’atenciódirecta a cada una de les famílies dels afec-tats pel desnonament hi suma la lògica dela “resistència”, de la “denúncia” i de la crea-ció de consciència a la lògica de la “propos-ta”, que posa en valor la persona, queexigeix un canvi legislatiu. La ILP per unaRenda Bàsica Garantida, en resposta a lesrestriccions d’accés al PIRMI (ProgramaInterdepartamental de la Renda Mínimad’Inserció) imposades per la Generalitat,va impulsar un debat sobre l’existència dela pobresa a Catalunya i l’elaboració d’unaproposta viable per eradicar-la i la creacióde consciència d’aquest sofriment per tan-tes persones, que cristal.litzà en la creaciód’una xarxa de moviments i entitats i en larecollida de milers de firmes (se’n neces-sitaven 50.000 i se’n van recollir més de120.000).

c. Alternatives econòmiques a ni-vell micro, potenciació de les “pe-tites experiències”a Catalunya

Retornar a l’esperança i transformar elsistema

Sabem, però, que els remeis pal.liatiusno són suficients i que cal canviar el “sis-tema” cap a un model que preservi la igual-tat, els drets de tothom, la transparència,el respecte a la naturalesa. La força sociales construeix lentament i a partir de llui-tes, de reivindicacions concretes, solidifi-cant la xarxa i fent propostes. També enaquest sentit la crisi ha desencadenat unaproliferació de propostes alternatives, di-ferents i plenes d’imaginació, en els àm-bits més diversos que, entre totes, vandefinint l’orientació del nou model. Són



petites experiències però a l’interior decadascuna hi ha una llavor d’esperança.

Caldrà remarcar que les noves expe-riències se situen en un marc econòmic ilaboral radicalment diferent del món in-dustrial que ha configurat el nostre mónfins fa ben poc. Som ja a l’època postin-dustrial. Ha canviat el concepte d’empre-sa (pas de la unitat física a l’espai difús), elconcepte de temps laboral i temps no laboralo de no-treball (temps lliure, temps a l’aturdiscontinu o l’atur de llarga durada...), elsconceptes “empleat”, “empresari” (ha aug-mentat el treballador d’autoocupació). Neixla cultura que si quedes a l’atur serà moltdifícil tornar a trobar feina, que hi ha algunacosa pitjor que ser explotat i és “no-ser-explotat”, que els intents de la socialde-mocràcia de compaginar Estat i mercat hanfracassat... que l’“autoocupació” és unapossible Tercera Via. La inserció laboralen el nou món de la producció té també unsrequeriments nous, com: un alt nivell deformació pel treball en la societat de les TIC,un alt grau d’autonomia o de desconnexiórespecte del mercat mundial, un nou modelterritorial que afavoreixi la reconversió eco-lògica, tecnologies al servei de la personai d’una relació d’equilibri amb el medi, etc.

Per tal que les energies populars no esdilueixin és necessari que les iniciativesconflueixin cap a l’horitzó d’un canvi glo-bal. Avui per avui és imprescindible la cre-ació d’una xarxa que reforci les entitatsassociatives existents i aculli i doni pers-pectiva a les que aniran naixent. Cal laconfluència de totes aquestes lluites sensedemanar que cap perdi la seva identitat,objectius, ideologia. La suma de totes lesprotestes, propostes i projectes és sensdubte una proposta política.

En un document que qualifica de “Re-flexió personal sobre el possible paperpolític dels moviments socials davant dela crisi del sistema, que es pot projectarcap a iniciatives com el Parlament Ciutadà oel Procés Constituent”, Joaquim Sempereproposa caminar “cap a una Assemblea deMoviments Socials a Catalunya”.

Seria molt profitós disposar del llistatde moviments i experiències que només aCatalunya des de fa temps estan ja cons-truint l’alternativa des de diferents àmbitsi des del pluralisme ideològic i de modelsde gestió. En el treball citat Sempere fauna primera aproximació sense voluntatde ser exhaustiva. Només la seva enume-ració posa de manifest la riquesa i poten-cialitat que hem construït entre tots i totesi que tenim a les mans.

A tall d’exemple, enumerem algunes deles iniciatives actives actualment i sorgidesdes de Catalunya:

Àmbit de les alternatives econòmi-ques (finançament comunitari, nousmodels de producció, cooperativis-me, alternatives vinculades a un ter-ritori, consum de proximitat, fiscalitati lluita contra el frau fiscal...): Coop57, Triodos, Fiare, DesBanka, FETS(Finançament Ètic i Solidari), Movi-ment cooperatiu, Taula d’Entitats delTercer Sector, Observatori DESC(Drets Econòmics Socials i Culturals),Observatori del Deute, ATTAC, Pla-taforma per una Auditoria Ciutada-na del Deute, Xarxa d’EconomiaSolidària de Catalunya, Economistescrítics: Grup Taifa, Revista de EconomíaCrítica, revista Alternativas Económicas... Àmbit dels serveis, el primer afectatpel desmantellament de l’Estat del

A fons


Benestar (sanitat, educació, universitat,recerca, serveis socials), convocantsde les “marees” de diferents colors.Els problemes avui són sobretot lesretallades i la privatització: Platafor-mes Prou Retallades, pel Dret a laSalut i altres moviments de la sani-tat, plataformes de defensa del dreta l’educació i de l’escola pública,MUCE (Marc Unitari de la Comuni-tat Educativa), Rosa Sensat, PUDUP(Plataforma Unitàriaen Defensa dela Universitat Publica) i altres movi-ments universitaris (Congrés Univer-sitari Català), Platafor ma per alTransport Públic (PTP), CONFAVC,Defensem l’Acció Social Comunità-ria (DASC), Col.legis professionals deDoctors i Llicenciats, de Treball So-cial de Catalunya, d’Educador(e)s So-cials de Catalunya, Associació deTreballa-dor(e)s d’Acció Social deCatalunya... Àmbit de l’habitatge (desnonaments,endeutament excessiu, problemesderivats del predomini de la propietatsobre el lloguer, els sensesostre, bom-bolla immobiliària, pisos buits, mob-bing, serveis de llum, aigua i gas,aïllament tèrmic...): PAH, Ecologis-tes en Acció, Urbanistes, Col.legi d’Ar-quitectes... Àmbit món rural i sobirania alimen-tària (producció de sana i de proximi-tat, contra la conversió de l’alimentacióen negoci i els monopolis de produc-ció i distribució, pesca depredadora,problema de fertilitzants, transgènics...):Unió de Pagesos, Centre de Sosteni-bilitat Territorial (CST), cooperativis-me agrari, plataformes de defensa del

territori, revista Soberanía alimentaria,Aliança per la Sobirania Alimentaríade Catalunya (ASAC), Xarxes de Con-sum de proximitat, cultius biològics,som el que mengem, nutrició i salut... Àmbit del medi ambient i de defensadel territori (problemes de la degra-dació ecològica, dependència energè-tica, problema de l’aigua, defensa delterritori, prioritat del cotxe i excés detransport ràpid): Ecologistes en Ac-ció, GCTFNN, Greenpeace, C-MES(Col.lectiu per un Nou Model Energè-tic Social i Sostenible), cooperativa SomEnergia, plataformes antifracking;Plataforma aigua és Vida, fundacióNova cultura de l’Aigua. Plataformaen Defensa de l’Ebre; Plataformes dedefensa del territori, Plataforma peltransport públic (PTV)...

Àmbit dels drets personals (movimentfeminista, de gais, lesbianes i trans-sexuals, col.lectius en risc d’exclusiósocial per les seves minusvalideses, depersones a la presó, protecció a la in-fància i a la vellesa...): Organitzacionsfeministes en general, FAGC (Frontd’Alliberament Gai de Catalunya),Defensem l’Acció Social Comunità-ria, Associacions de disminuïts, Co-ordinadora contra la marginació deCornellà, Associació de Treballa-dor(e)s d’Acció Social de Catalunya,Col.legis de Treball Social i d’Educa-dor(e)s Socials de Catalunya... Àmbit contra el racisme i la xeno-fòbia, moviment per la Pau i la no-violència, i entitats dedicades a lacooperació internacional (llei es-trangeria, CIES, culpabilització del’immigrat, xenofòbia i racisme explí-



cita o latent als barris, contra la des-pesa militar, pràctica eliminació de laCooperació Inrernacional): SOS-Racis-me, Papers per tothom, movimentscontra el racisme i la xenobòbia,ÀKAN (Girona), Plataformes anti-feixistes, AMIC (Ajuda Mútua d’Im-migrants a Catalunya), PlataformaAturem la guerra, Col.lectius d’objec-ció i insubmissió, NOVA (No-Violèn-cia Activa), Amical de Mauthausen (ialtres Amicals), Federació d’ONG peldesenvolupament, Justícia i Pau, Cen-tre Delàs, Metges (i altres professio-nals) Sense Fronteres, Fedelatina... Àmbit de llibertats, justícia, creencesreligioses (les llibertats perillen davantels abusos, la impunitat i repressiópolicial, falta de mitjans pels tribu-nals, en defensa de la laïcitat, diàleginterreligiós): Magistrats, juristes, ad-vocats (associacions professionals,col .legis...), Juristes Demòcrates,ACAT (Associació contra la Tortura)Cristianisme segle XXI, CeTR (Cen-tre d’Estudis de les Tradicions Reli-gioses), noves formes d’espiritualitat... Àmbit dels mitjans de comunicació,cultura, món editorial, art popular,folklòric, en defensa de la llengua ila identitat... (predomini creixent delsinteressos privats, censura, contra lamercantilització de la cultura, dis-criminació contra els mitjans alterna-tius...): Col.legi de periodistes, xarxa demitjans alternatius, Escoles d’Adultsper immigrats, Xarxa d’Ateneus Po-pulars, Associacions “l’amic” de con-versa, d’acollida a l’immigrat, Xarxesd’intercanvi de coneixements... Finalment àmbit polític i nacional ca-

talà (crisi de la democràcia, corrup-ció, falta de participació, problemanacional i de la identitat catalana...):Politòlegs, juristes i activistes de totsels moviments, Procés Constituent,Parlament Ciutadà, Front Cívic, As-semblea Nacional Catalana, Plata-forma Dret a Decidir, AssociacióMunicipis per la Independència,Òmnium Cultural...

A manera de resum

En resum, vivim en una societat viva ique reacciona. Que davant la brutal en-vestida que patim està creant mecanismespropis de defensa, que proposa alternati-ves, que s’agrupa, i en conseqüència quesabrà trobar el camí per sortir-se’n. Elnostre teixit associatiu és viu. A partird’aquesta realitat cal fer tots els esforçosper acoblar, ajuntar, teixir complicitats,crear la xarxa. Em remeto al que el ma-teix Joaquim Sempere diu en el documentcitat:

“El sistema polític no es transformaràsi no hi ha una força social suficient quel’hi obligui, (...) que faci convergir en unsol corrent totes les mobilitzacions popu-lars. (...)

No es pot descartar que es produeixinepisodis violents d’explosió incontroladaque donin sortida a l’angoixa i el malestarque pertot arreu es van acumulant. Te-nim la responsabilitat de construir unesestructures o xarxes amb capacitat perencarrilar el descontentament cap a uncanvi constructiu, a fi que les energiespopulars no es dissipin i la lluita popularno en surti derrotada ni afeblida, sinó en-fortida.

A fons


Una força social es construeix amb llui-tes concretes, traient la gent al carrer, reco-llint milers de signatures, aturant lesinjustícies, etc. Però, a més a més, ha de for-mular solucions viables als problemes cre-ats pel poder oligàrquic. Una bona manera

de promoure aquesta força social pot serun moviment de moviments, una confluènciadels moviments al voltant d’una xarxa oxarxes que facin visible la potència de lamobilització popular, i també al voltantd’unes propostes programàtiques de canvi”.



Bibliografia

ANTÓN, Antonio. Trabajo, de-rechos sociales y globalizacion, al-gunos retos para el siglo XXI.Madrid: Talasa, 2000. ISBN9788488119858.BAYLOS, Antonio. “Estado debienestar y derechos sociales”,en FERNÁNDEZ, T. i GAR-CÉS, J. (coords.). Crítica y futurodel Estado de Bienestar: Reflexio-nes desde la izquierda. València:Tirant lo Blanch, 1999. ISBN8480028734.BERZOSA, Carlos. “El Bienes-tar en la Economía Mundial”,en FONTELA MONTES, E. iGUZMÁN CUEVA, J. (coords.).Economía ética y bienestar social.Madrid: Ed. Pirámide, 2003.ISBN8436818113.BOTEY, Jaume. Movimientos So-ciales y globalización. La batalla deGénova. Barcelona: Viejo Topo,2001. ISBN 9788499829579.BOTEY, Jaume i SEGALÉS,Josep. Los dueños del mundo ylos cuarenta ladrones. Barcelo-na: Viejo Topo, 2002. ISBN8495776243.BOTEY, Jaume. Conflicte social icrisi, perspectiva històrica. Bar-celona: Claret, 2009. ISBN9788498463088.DALTON, Russell i KUECH-LER, Manfred. Los nuevos movi-mientos sociales. València: Ed.Alfons el Magnànim, 1992.ISBN9788478220786.ECONOMISTAS ATERRA-DOS. Europa al borde del abismo.Madrid: Pasos perdidos, 2012.ISBN 9788492979240.FERNÁNDEZ DURÁN, Ra-mon. La explosión del desorden.

Madrid: Fundamentos, 1996.ISBN 8424507592.KEYNES, J. M. Teoría generalde la ocupación, el interés y el dine-ro. Mèxic: FCE, 1970. ISBN9789681668419.KRUGMAN, Paul. La economíade la depresión y la crisis actual.Barcelona: Crítica, 2008. ISBN9580454213.MISHRA, R. “El Estado deBienestar después de la crisis:los años ochenta y más allá”,en MUÑOZ DE BUSTILLO(comp.). Crisis y futuro del Esta-do de Bienestar. Madrid: AlianzaUnivers idad, 1989. ISBN9788420625935.MONTORO, Cristóbal. “DelEstado de Bienestar a la Socie-dad del Bienestar”, en CASIL-DA i TORTOSA (eds.). Pros ycontras del Estado de Bienestar.Madrid: Tecnos, 1996. ISBN9788481643213.NAVARRO, Vicenç. “El Esta-do de Bienestar en España”, enNAVARRO, V. (coord.) El Es-tado de Bienestar en España.Madrid: Ed. Tecnos, 2004.ISBN 9788430941988.NAVARRO, Vicenç; TORRES,Juan i GARZON, Alberto. Loque España necesita. Barcelona:Deusto-Planeta, 2012. ISBN9788423412921.NIÑO BECERRA, Santiago. ElCrash del 2010. Barcelona: Li-bros del Lince, 2009. ISBN9789871307265.OBSERVATORIO METRO-POLITANO. La crisis que viene.Madrid: Traficantes de Sueños,2011. ISBN 9788496453586.

OFFE, Claus. Contradicciones enel Estado del Bienestar. Barce-lona: Alianza, 2007. ISBN9788420626475.OFFE, Claus. Partidos políticosy nuevos movimientos sociales.Madrid: Sistema, 1992. ISBN9788486497200.PICO, Josep. Teorías del Estadodel Bienestar. Madrid: Ed. SigloXXI, 1987. ISBN 9788432305900.PISARELLO, Gerardo. Los de-rechos sociales y sus garantías. Ele-mentos para una reconstrucción.Madrid: Ed. Trotta, 2007. ISBN9788481648942.RAJAN, Raghuram G. Grietasdel sistema. Barcelona: Deusto,2011. ISBN 9788423428212.RODRÍGUEZ CABRERO,Gregorio. El Estado del Bienestaren España: debates, desarrollo y re-tos. Madrid: Ed. Fundamentos,2004. ISBN 8424509048.SCHAFF, Adam. Perspectivas delsocialismo europeo. Madrid: Siste-ma, 1988. ISBN 8486497078.SOROS, George. El nou para-digma dels mercats financers. Bar-celona: Ed. 62, 2008. ISBN9788429761658.STIGLITZ, Joseph. El malestarde la globalización. Madrid: Tau-rus, 2002. ISBN 9789505117895.STIGLITZ, Joseph. El precio dela desigualdad. Madrid: Taurus,2012. ISBN 9788430600694.TOURAINE, Alain. Movimien-tos sociales de hoy. Madrid: Hacer,2003. 9788485348787.WEBER, Max. Ética protestantey el espíritu del capitalismo. Ma-drid: Península, 1969. ISBN9788429015409.

A fons


La crisi econòmica actual i el dret al’existència

Daniel Raventós Pañella1

1 Doctor en ciències econòmiques. Professor titular de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat deBarcelona (UB). [email protected]

La crisi econòmica actual ha comportat un deteriorament de les condicions de vidade la major part de la població no rica. Després d’explicar els orígens de la crisieconòmica actual, s’exposa el paper que podria jugar en aquesta situació la propos-ta de la renda bàsica, és a dir, un pagament monetari a tota la població només pelfet d’existir. Qui no té l’existència material garantida, no pot ser lliure. La rendabàsica possibilitaria el dret a l’existència de tota la població.

Paraules clau: Crisi econòmica, Estat del Benestar, desigualtat, renda bàsica, exis-tència material.

Resum

The present economic crisis has led to deterioration in the living conditions of thenon-rich majority of the population. After describing the origins of this crisis, Ishall discuss the role that a Basic Income could play in these circumstances. By“Basic Income” I mean a guaranteed monetary payment to every single person inthe population simply because he or she exists. A person without a guaranteedmaterial existence cannot be free. A Basic Income would secure the right ofexistence for the whole population.

Key words: Economic crises, Welfare State, inequality, basic income, materialexistence.

Abstract

Per citar l’article: RAVENTÓS, Daniel. La crisis econòmica actual i el dret a l’existència. Revista de Treball Social.Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2013, nº 200, pàgines 26-35. ISSN 0212-7210.

La crisi econòmica actual i el dret a l’existència


En els anys setanta del segle passat vansucceir alguns fets econòmics que cal te-nir present per entendre alguns trets del’actual crisi econòmica. En aquell temps,hi va haver un canvi molt gran. Si finsllavors hi havia hagut un interès per la ple-na ocupació, ara començava a posar-se endubte que fos un objectiu al qual s’haviende subordinar els altres. I, molt important,va desaparèixer la connexió entre l’aug-ment de la productivitat i el dels salaris.Fet que, alhora, va comportar-ne un altre:la demanda de béns de consum va min-var, i el l’estímul conseqüent de la pro-ducció, també.

Referit als EUA, des del 1947 fins alprincipi del 1970, la productivitat, mesu-rada com a producte per treballador/hora,i els salaris anaven creixent de formaparal.lela. És a partir del principi dels se-tanta que, a diferència de la productivitat,que segueix el mateix camí anterior, elssalaris queden estancats o, fins i tot, ambuna tendència decreixent, en dòlars de 2008ajustats a la inflació corresponent. Sóndades que arriben fins al 2007, l’any delcomençament de la crisi. Després, les co-ses han anat a pitjor. Per posar una de lesdades significatives que il.lustren el quevull dir: la mitjana d’ingressos de les famí-lies dels EUA era “més baixa el 2010(49.445 dòlars) que el 1997, descomptantla inflació (50.123 en dòlars de 2010)”(STIGLITZ, 2012, pàg. 362).

Desapareguda la tendència salarial crei-xent del període 1947-1973, el nou modeleconòmic apostava per la massificació delcrèdit, a la vegada que s’impedia el creixe-ment dels salaris amb el pretext de mante-nir sota control la taxa d’inflació. I, per aaixò, és clar, s’havia d’atacar i debilitar els

sindicats. Es tractava “d’un règim d’acu-mulació basat en la valorització financeradel capital, i la contrapartida és la desva-lorització de la força de treball, la pre-carització laboral, la concentració immensade la riquesa, la mercantilització de la na-tura i de totes les relacions socials” (LOVUOLO, RAVENTÓS i YANES, 2011).El creixement immens del crèdit augmen-tà de forma vertiginosa el deute privat,fins al punt que, al principi de 2009, tot elcrèdit privat dels EUA equivalia al tripledel seu propi PIB. Aquest nou model eco-nòmic ha rebut el nom, no gaire bonic, de“financerització”, és a dir, el creixementexponencial del sector financer en detrimentdel sector industrial “perquè l’acumulació decapital mai no deixa de seguir la via demenor resistència” (VAROUFAKIS, 2012).

Aquest nou model econòmic estavaformat pels factors següents: endeutament,rendes financeres, cerca empresarial derendibilitats a molt curt termini, inflaciód’actius (és a dir, la conseqüència del moltdiner abundant que no està col.locat enl’economia real i es dirigeix i acumula ales “inversions” financeres), precarietat la-boral i atac als drets de la població treba-lladora. La “financerització” de l’economiava significar, entre altres coses, que granpart de la població accedís al crèdit per talde compensar la pèrdua del poder adqui-sitiu per l’estancament dels salaris. Quasitots els governants, molts economistes, ale-gres acadèmics, tertulians habituals i ungrapat de periodistes han dit i escrit fins ala sacietat que “hem viscut per sobre deles nostres possibilitats, per la qual cosaara s’imposa un esforç col.lectiu d’austeri-tat”. Austeritat que ha estat practicadaconstantment al llarg d’aquests anys de

A fons


crisi fins al moment en què s’escriuenaquestes línies (juny 2013). Qualsevol in-tel.ligència normalment constituïda i nomercenària sap que ni tots els componentsde la societat, rics i pobres, han tingut lamateixa capacitat d’endeutar-se ni l’endeu-tament ha beneficiat o perjudicat tothomper igual ni, més cert, si encara és possi-ble, tots som coresponsables d’haver pro-vocat la crisi.

D’on sortien els diners per donar tantscrèdits? Bàsicament, de l’anomenada titula-ció d’actius imaginada pel que eufemística-ment es va conèixer com a innovació financera.La titulació consisteix a transferir a unaaltra empresa o persona física drets decrèdit sobre algun actiu (cases, electrodo-mèstics, cotxes...) que es converteixen entítols financers. Es tracta d’aconseguir, peraquest mitjà, molta més liquiditat, ja queel banc ven paper a canvi de diner. A més,es desprèn del risc, atès que aquest estransfereix al nou titular. Aquesta transfe-rència pot repetir-se indefinidament. Labanca va barrejar diversos drets de crèditde diferents actius fins que era força difí-cil saber de què estaven formats determi-nats paquets de titulacions. Les agènciesde qualificació puntuaven aquests títolsfinancers en distintes categories en funcióde la garantia del cobrament. Aquestesagències de qualificació, que amb la crisivaren fer-se molt famoses, van avaluarcom a paper d’alta categoria el que des-prés va ser paperassa. La connexió d’inte-ressos entre aquestes agències i la bancaexplica molts aspectes d’aquesta despro-porció en la qualificació de molts títols.

A partir del 2004, la Reserva Federalaugmentà els tipus d’interès. Els habitat-ges havien vist créixer els preus molt per

sobre del que ho havien fet els salaris:“l’any 2004, la relació entre els preus delshabitatges i els ingressos mitjans de les fa-mílies era un 19% més alta que la mitjanade 1975-2000” (ASTARITA, 2012). Lacrisi esclatà a mitjan 2007. Els títols fi-nancers basats en les hipoteques, un copels preus dels immobles ja no tenien pers-pectiva de seguir creixent, van perdre elvalor ràpidament. El deute romania, peròles carteres immobiliàries dels bancs vali-en cada cop menys. Grans bancs van en-trar en crisi. El 25 de setembre de 2008,el Govern dels EUA va intervenir perpal.liar la magnitud de la catàstrofe. Ambaquesta finalitat, va aprovar un pla gene-ral de rescat a la banca i institucions fi-nanceres conegut com a TARP (TroubledAsset Relief Programm). Aquest pla s’avaluavaen 700.000 milions de dòlars (equivalenta la meitat del PIB del Regne d’Espanyade l’any 2012). El TARP va ser aprovat,la banca va ser rescatada generosament iels mateixos senadors que majoritàriamentvan votar-hi a favor “van negar-se tot se-guit a votar un pla per estendre els benefi-cis del subsidi d’atur de 800.000 personessense feina” (FONTANA, 2011, pàg. 939).

La justificació del rescat financer eraque calia restablir el flux del crèdit, pasimprescindible per assolir la recuperacióeconòmica. Com és ben sabut, els bancsno van donar crèdit, al contrari. Van res-tringir totes les línies de crèdit a les em-preses i particulars. Van prestar, en canvi,grans quantitats als governs, imposant lesseves condicions, que es poden resumir dela manera següent: retallar la despesa so-cial i rebaixar més els salaris. El 29 de marçde 2011, el que va ser inspector generaldel TARP fins al febrer del 2011, N. M.



Barofsky, va escriure el següent al New YorkTimes: “Els grans bancs són un 20% mésgrans que abans de la crisi i controlen unapart de la nostra economia més gran quemai. Assumeixen, de forma raonable, queel govern els rescatarà de nou, si cal”.L’economista Michael Hudson ho va dei-xar escrit de forma contundent: “perquèpugui governar el capital financer, primerhan de saquejar-se a fons les economies”(HUDSON, 2010). Els capitals especulatiusvan anar tot seguit per feina: centraren laseva atenció en els productes alimentaris ien el petroli. Per a ells, la crisi era simple-ment un canvi d’instrument per seguir gua-nyant diners (HERNÁNDEZ VIGUERAS,2012). Hi ha especuladors que invertei-xen per tal que els preus de determinatsaliments pugin, malgrat que aquesta accióprovoqui la mort per gana o la subali-mentació de desenes de milions de perso-nes.2 No ha de resultar gens estrany que lacrisi no hagi estat negativa per a tothom.Són molt informatives les xifres que ofe-reix el World Ultra Wealth Report 2011.3 Espot resumir amb aquestes poques parau-les: als rics els va bé.

La crisi va estendre’s també per Europaràpidament. Contra l’opinió d’economis-tes com ara Randall Wray, Steve Keen,Michael Hudson, Marshall Auerback,Joseph Stiglitz, entre d’altres, els governsde la UE al llarg de tots aquests anys decrisi no s’han dedicat a la creació de llocsde treball, ni a l’increment de la demanda,

ni a augmentar la pressió fiscal més fortaals rics... Ben al contrari, s’han dedicat adesmantellar l’Estat del Benestar, o, ditamb altres paraules, a atacar les condicionsde vida i de treball de la gran majoria dela població no rica: baixa fiscalitat a lesempreses, escassa lluita contra el frau fis-cal dels més rics, retallades de les despe-ses socials, reduccions de l’educació i lasanitat públiques, més facilitats legals per al’acomiadament de treballadors... La prio-ritat econòmica no ha estat ni és la crea-ció de llocs de treball, sinó la lluita contrael dèficit públic. Amb la crisi, el dèficit pú-blic de moltes economies europees va dis-parar-se. Però convé recordar que ha estatel resultat de la mateixa crisi, no el desenca-denant. Com menor és l’activitat econòmi-ca, menor és la capacitat recaptatòria deles administracions públiques; amb l’aug-ment de l’atur, s’incrementen les prestaci-ons per desocupació; i amb l’increment dela pobresa, més grans són les peticionsd’ajuts de subsidis públics. A més, els go-verns han aportat molts diners per resca-tar les institucions financeres.

La data clau que marca l’inici de l’ofen-siva directa contra les condicions de vida ide treball de la majoria de la població delRegne d’Espanya és el 12 de maig del 2010.Aquest dia, el llavors president del govern,Rodríguez Zapatero, informà el Congrésdels Diputats dels acords adoptats pocs diesabans pel Consell d’Economia i Financesde la UE, l’Ecofin, en relació amb la crisi

2 No em resisteixo a recordar el gran discurs de Robespierre a la Convenció, el 2 de desembre de 1792: “Totaespeculació mercantil que faig a expenses de la vida dels meus semblants no és tràfic, és bandidatge ifratricidi [...]. ¿Per què les lleis no han d’aturar la mà homicida del monopolista, de la mateixa manera queho fan amb l’assassí ordinari?”.

3 Accessible, mitjançant registre, a http://www.wealthx.com/articles/2011/wealth-x-world-ultra-wealth-report-2011/.

A fons


fiscal que ja patia Europa i amb la creaciód’un “mecanisme europeu d’estabilització”(MEE). També va anunciar un “pla dexoc” per les properes setmanes. Entre al-tres mesures preses, cal destacar:

La reducció en un 5 % dels salarisdels funcionaris públics.

La congelació de les pensions (ambl’excepció de les no contributives imínimes).

L’eliminació del règim transitori pera la jubilació parcial.

L’eliminació de la retroactivitat en elcobrament de les prestacions de laLlei de dependència.

La reducció en 6.000 milions de lainversió pública en infraestructures.

Una retallada de 1.500 milions en ladespesa pública de les administra-cions autonòmiques i municipals.

Després, amb el canvi de govern pelsresultats de les eleccions del 20 de no-vembre de 2011, han vingut noves me-sures socials i econòmiques, totes amb unfactor comú: grans atacs a l’Estat del Be-nestar.

A mitjan 2013, amb més de cinc anysde crisi i moltes mesures, suposadament,per afrontar-la, alguns resultats per a lamajoria de la població són els següents:

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012Taxa d’atur 8,3 8,6 13,9 18,8 20,3 22,8 26Taxa d’atur juvenil 17,8 18,8 29,2 39,1 42,8 48,6 55,1% d’aturats que porten més d’un anybuscant ocupació 25,0 22,7 21,4 34,5 45,9 50,0 55% de llars amb tots els actius en atur 2,5 2,7 4,9 7,1 7,7 9,1 10,5

Font: EPA (INE)

El Regne d’Espanya té una taxa de po-bresa que, a la UE, només és comparableamb les de Romania i Letònia.

El Regne d’Espanya té una taxade pobresa que, a la UE, nomésés comparable amb les de Roma-nia i Letònia.

L’índex de Gini ha passat de 0,326, l’any2005, a 0,347 l’any 2010 (FMI, 2012, pàg.25). El 2011 continuava a nivells sem-blants, del 0,34. Cal recordar que l’any1980 era de 0,318. És un augment signifi-catiu en la desigualtat de la distribució de

la renda. També corrobora aquesta ten-dència l’evolució de la relació entre el per-centil 80 i el percentil 20, que compara elsingressos del 20% de la població amb in-gressos més grans amb el 20% d’ingressosmenors, passant aquesta relació de 5,3 el2006 a 6,9 el 2010, un augment percentu-al de més del 30%. No cal dir que les di-ferències reals són molt més grans que lesreflectides per aquestes relacions, atès queels ingressos del 20% de la població mésrica són els que estan més emprats en di-ner negre, paradisos fiscals i evasió d’im-postos. Cal afegir que la participació delssalaris en el PIB ha minvat, al Regne d’Es-



panya, des del 73% l’any 1981, fins al57,3% l’any 2012. La Comissió Europeacalcula que, al final de l’any 2013, la parti-cipació serà del 56,3%. Els salaris reals hancaigut, del 1994 al 2006, quasi un 6%.

Les mesures del govern del PP, comabans les del PSOE, a partir del maig del2010, com ha quedat dit, no estan apor-tant altra cosa que un empitjorament deles condicions socials de la immensa ma-joria de la població no rica. Per fer-ne unresum succint: “[El Regne d’Espanya] esprecipita pel camí que ha dut al suïci-di econòmic, social i polític les economiesfins ara intervingudes (Grècia, Portugal,Irlanda). La dinàmica és força coneguda:les dràstiques mesures procícliques d’aus-teritat fiscal encaminades a reduir el deu-te i el dèficit públics generen destrucciód’empreses i d’ocupació, caiguda dels sa-laris i de la demanda agregada, descens delsingressos fiscals de l’Estat i, per tancar elcercle viciós, ulterior creixement de l’en-deutament públic, desconfiança acrescu-da dels creditors internacionals i exigènciesnoves i més desapoderades d’austeritat iconsolidació fiscals i consegüent degradacióde l’Estat social, de l’ensenyament, de lasanitat, de la cobertura de la desocupació”(DOMÈNECH, BUSTER i RAVENTÓS,2012).

És un vell mantra conegut: la políticaeconòmica que es fa és l’única possible.No hi ha cap altra opció, no hi ha alterna-tiva. Va utilitzar l’expressió, en un sentitemfàtic, Herbert Spencer fa més d’un se-gle, però va ser la ja difunta MargaretThatcher qui la va portar a la fama. Finsva ser coneguda com Thatcher “Tina”(there is no alternative). És la idea absurdasegons la qual les decisions econòmiques

són exclusivament tècniques. Qualsevoldecisió, segons aquest pretès raonament,és producte de la conclusió que la tècnicaens aconsella. Però el suposat argumentde “no hi ha alternativa” té molts adeptes.És així perquè es repeteix sense parar desde governs, alguns mitjans acadèmics imolts mitjans de comunicació, i fins sem-bla que de vegades ho lamenten.

La política econòmica, tal com indical’ordre de les paraules, és primer política idesprés econòmica. No hi ha res més falsque les cantarelles més repetides per gairebétots els governants europeus: “són les mesu-res que el país necessita”, “són necessarisaquests sacrificis, per sortir endavant”, “lasituació econòmica imposa aquestes desa-gradables mesures”, etc. Ni una mesurade política econòmica mínimament impor-tant és neutral en un sentit precís: que per-judica o beneficia tota la població. Totamesura de política econòmica perjudica unssectors socials i en beneficia d’altres. Exem-ples, mers exemples: abaixar els impostosals més rics, congelar o abaixar les pensions,facilitar i abaratir els acomiadaments labo-rals, gravar amb aranzels productes estran-gers, baixar el sou dels treballadors del sectorpúblic, destinar menys recursos a l’educa-ció pública, introduir el copagament sani-tari... És difícil descobrir qui guanya i quiperd en cadascun d’aquests casos? Cosaben diferent és la (suposada) justificacióque els responsables governamentals do-nen en cada cas. Primer es decideix quinssectors socials es vol afavorir i, després,s’instrumenten els mitjans econòmics quefaran possible l’objectiu escollit. En parau-les d’un altre conegut economista: “El go-vern té la potestat de traslladar els diners dela part superior [de la població] a la inferior

A fons


i a la intermèdia i viceversa” (STIGLITZ,2012, pàg. 75).

Si hi ha confusió amb el que realmentés una política econòmica, també n’hi haamb el que és el “mercat”. Sense cap dub-te, ambdós termes estan molt relacionats.Per començar, no existeix el mercat en sin-gular. Hi ha molts mercats i amb caracte-rístiques molt diferents entre ells. El mercatsetmanal de molts pobles i el mercat delsarticles d’alta muntanya tenen poc a veu-re, o res. El mercat de llibre de vell i elmercat financer (si aquí també està justifi-cat parlar en singular) encara tenen menysen comú, etc. Tots els mercats, absoluta-ment tots, estan configurats políticament isón producte de la intervenció de l’Estat,mitjançant legislacions, normes, decrets iregulacions. Qualsevol mercat és el resul-tat d’opcions polítiques que es concretenen determinats dissenys institucionals i re-glamentacions jurídiques.

Aquest breu preàmbul sobre la políticaeconòmica i el(s) mercat(s) crec que faci-lita la manera com podem aproximar-nosa la proposta de la renda bàsica, per ferràpidament evidents els seus objectius. Larenda bàsica és un ingrés pagat per l’Estata cada membre de ple dret de la societat oresident, fins i tot si no vol treballar deforma remunerada, sense prendre en con-sideració si és ric o pobre o, dit d’una altramanera, independentment de quines pu-guin ser les altres possibles fonts de ren-da, i sense importar amb qui convisqui.

La renda bàsica és un aspecte parcialde política econòmica i de configuraciópolítica dels mercats molt diferent de lespracticades al llarg de les últimes dècades(per no anar més enrere). Al llarg dels dar-rers 40 anys, les polítiques econòmiques i

la configuració política dels mercats hanafavorit els més rics, de manera que ofe-reix pocs dubtes, segons hem vist mésamunt amb algunes dades de redistribucióde la renda. La renda bàsica pretén unobjectiu contrari de l’anterior: que la polí-tica econòmica afavoreixi la gran majoriade la població no rica. La renda bàsica, ésclar, seria un component essencial d’aques-ta política econòmica esmentada. Un ele-ment que està compost de reformes fiscals,reestructuració de la despesa pública, etc.

En una situació de crisi econòmica tanaccentuada com l’actual, de la qual noméss’han apuntat algunes característiques idades, té sentit parlar d’una renda bàsica?

Al maig de 2009 l’associació XarxaRenda Bàsica (www.redrentabasica.org) vapublicar un manifest en diversos idiomestitulat “Una renda bàsica en l’actual situa-ció de crisi econòmica”. Allà es deia deforma premonitòria: “En una situació decrisi econòmica, els atacs als llocs de tre-ball i als salaris són freqüents: el FonsMonetari Internacional, el Banc d’Espa-nya, el BBVA o la patronal CEOE, entrealtres organismes, s’han manifestat sensela menor brida per la moderació salarial,l’acomiadament procedent, l’abaratimentdel «factor treball» i la retallada de les pen-sions i de la protecció social. [...] La preca-rietat i la inseguretat econòmica s’estenena tort i a dret, fins al punt d’arribar a sec-tors socials que, en un passat no llunyà,gaudien de graus rellevants de seguretatsocioeconòmica.”

I continuava:“En aquest context, la renda bàsica, en

tant que xarxa material garantida univer-salment a través d’una reforma del siste-ma impositiu, apareix com una via per



reforçar i millorar la seguretat material delconjunt de la població, condició necessà-ria per a l’exercici de la ciutadania.”

Amb la crisi econòmica, també s’ha pro-duït, en relació amb la renda bàsica, unasituació que es podria caracteritzar així: sibé les raons a favor d’aquesta propostas’incrementen, les dificultats polítiques peraconseguir-la també augmenten. Efectiva-ment, les raons que s’han ofert per a unarenda bàsica en situació de crisi econòmi-ca greu estan apuntades al manifest esmen-tat i en articles anteriors i posteriors. Moltresumidament:

1) La pèrdua involuntària de l’ocupa-ció provoca una situació de gran in-seguretat econòmica i vital. Perdreel lloc de treball però disposar d’unarenda bàsica suposaria afrontar lasituació de forma menys angoixant.En una situació de crisi, on l’atur ésmolt més gran i més prolongat, l’ac-cés a una renda bàsica cobra mésimportància social. Més encara ambla creixent debilitat o directa inexis-tència d’assegurances d’atur àmpli-es i de llarga durada.

2) La renda bàsica podria complir unpaper molt important en la recom-posició de l’interès col.lectiu de laclasse treballadora i en les lluites deresistència tant per als que comptenamb representació organitzada comper als que estan mal lliurats a unalluita personal. La renda bàsica noés una alternativa substitutiva delsalari i no afebleix la defensa delsinteressos de la classe treballadora,sinó que apareix com un instrumentque enforteix la posició de tota laforça de treball tant en el mateix lloc

de feina com en la mateixa recercad’ocupació. A més, la renda bàsicasuposaria, en cas de vagues, unamena de caixa de resistència incon-dicional, i els seus efectes per a l’en-fortiment del poder de negociació detreballadores i treballadors són fà-cils d’avaluar. La disponibilitat d’unarenda bàsica permetria afrontar elconflicte laboral d’una forma moltmenys insegura: a dia d’avui, depe-nent dels dies de vaga, els salarispoden arribar a reduir-se de formadifícilment suportable si, com acos-tuma a passar per a la immensa ma-joria de la classe treballadora, no esdisposa d’altres recursos.

3) També la renda bàsica possibilitariala reducció del risc a les personesque hagin emprès projectes d’auto-ocupació. En una situació de crisieconòmica, la renda bàsica, a mésde suposar un instrument que facili-taria les tasques d’autoocupació, finsi tot l’organització cooperativa delsseus beneficiaris, també representa-ria una garantia més gran, encara quefos parcialment, per als que no tin-guessin èxit en el seu petit negoci.

4) Una de les conseqüències més asse-nyalades de la renda bàsica seria lagran mitigació de la pobresa. Inclu-sivament, per metria plantejar-nel’eradicació efectiva de manera rea-lista. No només possibilitaria treuremilions de persones de la pobresa,sinó que construiria un suport deprotecció per no recaure-hi.

5) Un tema molt debatut davant la cri-si és la necessitat de sostenir el con-sum de les persones. De fet, com s’ha

A fons


especificat més amunt, en els anysdel boom moltes persones van teniruna capacitat de consum per sobredels seus ingressos laborals gràcies ala inflació de preus d’actius finan-cers i de crèdits, especialment hipo-tecaris però també de consum.Aquest consum per endeutament, engeneral, no afavoreix els grups méspobres. A més, amb l’ajustament nonomés s’acaben aquests ingressosextres sinó que els reduïts ingressoslaborals s’hauran d’utilitzar, en part,per pagar el deute acumulat. La ren-da bàsica seria un estabilitzador delconsum fonamental per sostenir lademanda en temps de crisi, espe-cialment per als grups més vulnera-bles. “Si es posen els diners en mansdels que ho necessiten, és molt pro-bable que els gastin, i això és, exacta-ment, el que necessitem que passi”(KRUGMAN, 2012, pàg. 229).

Però aquestes raons que ens parlend’una major necessitat d’una renda bàsicaen una situació de crisi econòmica xoquenamb la prioritat dels grans partits parla-

mentaris per adaptar les polítiques econò-miques a la reducció del dèficit públic, quepot resumir-se, com hem vist, en un granaugment de les retallades de les partidesdedicades a despeses socials i serveis pú-blics.

Potser sigui aquest el principal motiuperquè, des que estem immersos en la cri-si, la renda bàsica resulta més atractiva apersones que provenen fonamentalmentdels moviments socials. És el movimentdel 15-M el que està revitalitzant el paperde la renda bàsica (RAVENTÓS, 2012).En els actes i ocupacions de places pú-bliques, al maig de 2012, i, en menor me-sura, el 2013, coincidint, amb el primer isegon aniversaris d’aquest moviment, ladefensa de la renda bàsica va ocupar unapart gens menyspreable dels seus debats ireivindicacions.

Hi ha una manera més resumida de dir-ho: mirant cap al futur, un compromísamb una renda bàsica podria arribar a con-vertir-se en un component important d’unapolítica econòmica que garantiria l’existèn-cia material de tota la població (RAVEN-TOS i WARK, 2013).4

4 Es fa una argumentació filosoficopolítica sistemàtica dels fonaments de la renda bàsica, a més d’unaproposta de finançament per a Catalunya, a RAVENTÓS, 2007.



Bibliografia

ASTARITA, R. “Sobre los orí-genes de la crisis financiera”, enSin Permiso, 2012. http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=5003 (consultatel 3-6-2013).BAROFSKY, N. M. “Where theBailout Went Wrong”, en TheNew York Times, 29-3-2011.DOMÈNECH, A.; BUSTER,G. i RAVENTÓS, D., en Sin Per-miso, 2012. “España entra en laespiral de la muerte”. http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=5151 (consultatel 2-6-13).FMI, “Income Inequality andFiscal Policy”, 2012.http://www.imf.org/external/pubs/ft/sdn/2012/sdn1208.pdf (consultat el 3-6-13).FONTANA, J. Por el bien del im-perio. Una historia del mundo desde1945. Barcelona: Pasado y Pre-sente, 2011. ISBN 978-84-939143-4-9.

HERNÁNDEZ VIGUERAS,J. El casino que nos gobierna .Madrid: Clave intelectual, 2012.ISBN 978-84-939471-4-9HUDSON, M. “The People v.the Bankers”, en Counter punch,2012.http://www.counterpunch.org/2010/05/11/the-people-v-the-bankers/ (consultat el 2-6-2013).KRUGMAN, P. ¡Acabad ya conesta crisis!. Barcelona: Crítica,2012. ISBN 978-84-9892-261-5.LO VUOLO, R.; RAVENTÓS,D. i YANES, P. “La crisis eco-nómica, los subsidios económi-cos y la renta básica”, en Sin Per-miso, núm. 10 (2011), pàg. 59-85. ISSN 1886-3507.RAVENTÓS, D. “Después delprimer aniversario del 15-M: unmundo por delante”, en Sin Per-miso (2012) http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=4985 (consultat el 2-6-13).

RAVENTÓS, D. Las condicionesmateriales de la libertad. Barcelo-na: El Viejo Topo, 2007. ISBN978-84-96831-31-5.RAVENTÓS, D. i WARK, J. “ARepublican Call for Basic Inco-me”, en Open Democracy, 2013.http://www.opendemocracy.net/ourkingdom/daniel-raven-tos-julie-wark/republican-call-for-basic-income (consultat el5-6-13).ROBESPIERRE, M. “Opinionsur les subsistances”, 2-12-1792.http://membres.multimania. fr/discours/subsistances.htm (con-sultat el 29-5-2013).STIGLITZ, J. El precio de la des-igualdad. Madrid: Taurus, 2012.ISBN 978-84-306-0069-4.VAROUFAKIS, Y. “Por qué estan persistente la crisis global”,en Sin Permiso, 2012. http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=5273 (consultatel 3-6-2013).

A fons


El treball social davant els efectes de lacrisi econòmica.Cap a un nou model d’intervenció

Josep Moya Ollé1

1 Psiquiatre i psicoanalista. Coordinador Observatori de Salut Mental de Catalunya. Servei de Salut Mentaldel Parc Taulí (Sabadell). [email protected]

La denominada crisi econòmica està provocant efectes devastadors en la poblaciógeneral però també en els professionals, tant de salut com dels serveis socialsbàsics. Però per tal de poder comprendre millor aquests efectes cal analitzar lescaracterístiques del model social en el qual es produeix. És un model social neoli-beral que ha induït l’aparició d’un nou subjecte: el subjecte neoliberal. Aquestsubjecte, a més, viu sotmès a un ideal de felicitat marcat per la idea del tenir iacumular objectes diversos i, alhora, allunyar-se de totes aquelles manifestacionsdel dolor. Per tot això, els professionals del treball social es troben davant nosolament d’una crisi econòmica, sinó també davant d’una ciutadania que reclamauns drets concebuts a partir d’uns ideals neoliberals. En aquest article es proposaun retorn als orígens del treball social tot reivindicant l’escolta, el vincle i l’acom-panyament.

Paraules clau: Crisi, hiperconsum, neoliberalisme, nou model d’intervenció.

Resum

Per citar l’article: MOYA OLLÉ, Josep. El treball social davant els efectes de la crisi econòmica. Cap a un noumodel d’intervenció. Revista de Treball Social. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2013, nº200, pàgines 36-45. ISSN 0212-7210.

El treball social davant els efectes de la crisi econòmica


The so-called economic crisis is causing devastating effects on general populationbut also on health professionals and basic social services’ professionals. In order tobetter understand these effects it is necessary to analyze the characteristics of thecurrent social model. Neoliberal social model has led the emergence of a newsubject: the neoliberal subject. This subject lives according to an ideal of happinesslinked to the idea of having and accumulating different objects, and of gettingaway from all pain manifestations. Hence, social workers are facing not only aneconomic crisis but a citizenship claiming for certain rights conceived from neoli-beral ideals. This paper proposes a return to Social Work origins vindicatinglistening, relations and support.

Key words: Crisis, overconsumption, neoliberalism, new intervention model.

Abstract

1. La crisi econòmica

En la gran recessió que va començarl’any 2008, milions de persones als EstatsUnits i en tot el món varen perdre el llocsde treball i la llar. Molts altres varen patir–i pateixen– l’angoixa i la por que elspoguès passar el mateix, i quasi tots elsque havien estalviat diners per a la sevajubilació o per a l’educació dels seus fillsvaren veure com aquelles inversions min-vaven fins a reduir-se a una fracció delseu valor. Aquestes paraules, escrites pel graneconomista Joseph Stiglitz (STIGLITZ,2010), situen amb precisió els efectes quel’anomenada crisi econòmica, desencade-nada en la primera dècada del segle XXI,va provocar i està provocant en amplissectors de la població. Com és conegut pertothom, la crisi es va desencadenar ambla caiguda de Lehman Brothers, el bancd’inversió nord-americà fundat l’any 1850per uns emigrants alemanys. Amb un rè-cord passiu de 613.000 milions de dòlars,

en caure el gegant financer el va seguiruna crisi de confiança en el crèdit inter-bancari i un efecte dominó d’impagamentsi depreciacions que, segons molts analis-tes, va contribuir de manera decisiva aldesenvolupament de la crisi actual. Així,es varen esfondrar Bear Stearns, MerrylLynch, Goldman Sachs i Morgan Stanley.Tota la cadena de funcionament de l’apa-rell financer es va col.lapsar. I, arran detot aquest desastre, ja ningú no pot dubtarque els mercats no són capaços de regu-lar-se per si mateixos.

És una crisi multidimensional que haprovocat i segueix provocant conseqüèn-cies greus sobre el benestar i qualitat devida de diferents grups poblacionals i, al-hora, ha esmicolat les il.lusions –vanes– iles promeses fetes pels gurús del neoli-beralisme.

Com és conegut, un dels efectes mésgreus que està provocant la crisi és l’atur,especialment greu en el cas d’Espanya, onja està arribant al 26% de la població acti-

A fons


va (ZAFRA, 2013) i que afecta de mane-ra especial la població jove, sector que pre-senta un 52% d’atur en els menors de 25anys.

Ara bé, la circumstància de no tenirfeina, per haver-la perdut o bé per no haverpogut accedir a un primer lloc de treball,no té solament unes conseqüències eco-nòmiques, sinó, i no és banal, psicològi-ques/psicopatològiques. Això és així perquètenir una feina permet disposar d’un llocen la societat, atorga l’autoestima necessà-ria per poder funcionar com a membred’un grup, desenvolupant unes funcions ifent unes activitats que alhora siguin reco-negudes i valorades pels altres (BUENDIA,2010). D’aquí es deriva que, sovint, la per-sona que no té feina se senti angoixadadavant les dificultats per afrontar les càr-regues econòmiques, el cost de la vida;però també trista, desesperançada i, sobre-tot, rebutjada i exclosa del grup social delqual formava part. L’estudi que està du-ent a terme l’Observatori de Salut Mentalde Catalunya (OSAMCAT) en col.labo-ració amb la Unversitat de Barcelona i laUniversitat de Las Palmas de Gran Canariamostra de manera clara els efectes devas-tadors de l’impacte psicològic de l’atur. Undels efectes més greus és el dels compor-taments suïcides i el dels relats centrats enel desig de desaparèixer.

Però els efectes psicològics d’aquestacrisi no es poden entendre sense fer refe-

rència a dos aspectes molt rellevants: elmodel social actual i el subjecte neoliberal.

2. Model social

El model social sobre el qual està inci-dint dramàticament la crisi ha estat definitcom la societat de l’hiperconsum (LIPO-VETSKY, 2007). Aquest autor, en el seullibre La felicidad paradójica, publicat l’any2007, uns mesos abans de l’esclat de lacrisi, explica que la base de l’economia deconsum es troba en una nova filosofiacomercial, una estratègia que trenca ambles actituds del passat i segons la qual elbenefici no vindrà donat per un augmentdels preus sinó per la seva reducció. Elque s’ha de fer és posar els productes al’abast de les major part de la població:l’era moderna del consum comporta unprojecte de democratització de l’accés alsbéns comercials.

Però perquè això sigui possible cal im-plantar uns ideals que sostinguin les ex-pectatives de les grans empreses. D’aquestamanera, augmentar el PIB i elevar el ni-vell de vida de tothom es presenta comun deure inexcusable i tota una societat esmobilitza al voltant del projecte d’aconse-guir una quotidianitat còmoda i fàcil, queés sinònim de felicitat.

Així s’entra en una època en la qual elconsum s’organitza cada dia una mica mésen funció d’objectius, gustos i criteris in-dividuals. I els ideals que comencen a con-dicionar i estar presents en la vida delsindividus es basen, principalment, en po-der construir d’una manera individualitzadael propi estil de vida i l’ús del temps, acce-lerar les operacions de la vida corrent,augmentar la capacitat de relacionar-se,

Els efectes psicològics d’aquestacrisi no es poden entendre sensefer referència a dos aspectes moltrellevants: el model social actuali el subjecte neoliberal.



perllongar la durada de la vida, corregirles imperfeccions del cos. Lipovetsky espregunta què sedueix en els nous objectesde consum-comunicació (ordinador, fax,internet, telèfon mòbil, microones...) si nola seva capacitat per obrir nous espais d’in-dependència personal i alleugerar la den-sitat de l’espai-temps.

I, en aquest context, la medicalitzaciódel consum ocupa un espai molt impor-tant. Així, la cirurgia estètica, les fecunda-cions in vitro , el consum de psicòtrops,entre d’altres, són uns exponents que indi-quen la direcció del nostre model social:absolutament medicalitzat. No ha de sor-prendre la tendència, cada cop més ferot-ge, a psiquiatritzar tota mena de malestarsemocionals i considerar-los trastorns men-tals, com es podrà comprovar en la pro-pera edició del DSM V.

Aquesta tendència medicalitzadora con-figura un ideal en el qual l’individu afirmael principi de sobirania personal sobre elcos i sobre la ment, de manera que confiala seva sort a l’acció de substàncies que limodifiquen els estats psicològics des de l’ex-terior, sense anàlisi ni cap treball subjectiu.

Però aquest ideal de sobirania personalsobre el cos i la ment forma part d’un ide-al jeràrquicament superior, el deure de lafelicitat que Pascal Bruckner va estudiaren el seu llibre La euforia per petua, publicatl’any 2000 (BRUCKNER, 2000). És, se-guint aquest autor, una ideologia que por-ta a avaluar-ho tot des del punt de vistadel plaer i del displaer. És un deure al quetothom s’hi ha d’entregar, ja sigui en for-ma química, espiritual, psicològica, infor-màtica o religiosa.

Però, vet aquí que, com Lipovetsky ensexplica en un text posterior, La sociedad de

la decepción , de 2008 (LIPOVETSKY,2008), quan es promet la felicitat a tot-hom i s’anuncien plaers a cada cantonada,la vida quotidiana és una prova dura. Commés augmenten les exigències de majorbenestar i una vida millor, més grans sónles artèries de la frustració. És així comens trobem en les cultures de l’ansietat, lafrustració o el desengany. La societathipermoderna es caracteritza per la mul-tiplicació i freqüència alta de les decepci-ons, tant en l’aspecte públic com en elprivat. El mateix autor adverteix que encercar la felicitat cada cop més lluny, enexigir sempre més, l’individu queda inde-fens davant les amargors del present i da-vant els somnis que no s’han complert.

3. El subjecte neoliberal

L’altre punt que cal considerar per talde poder entendre millor els efectes de lacrisi és que l’entorn actual en el qual esdesenvolupa és el del neoliberalisme, en-tès no solament com una ideologia o unapolítica econòmica sinó bàsicament comuna racionalitat que tendeix a estructurari a organitzar, no només l’acció dels go-vernants, sinó també la conducta dels ma-teixos governats. La racionalitat neoliberalté com a característica principal la genera-lització de la competència com a normade conducta i de l’empresa com a modelde subjectivació (LAVAL i DARDOT,2013). Aquests autors afirmen:

“El neoliberalisme es pot definir com el con-junt dels discursos, de les pràctiques, dels dis-positius que determinen una nova forma degovern dels homes segons el principi universalde la competència” (LAVAL i DARDOT,2013, pàg. 15).

A fons


I, més endavant:

“El neoliberalisme du a terme una extensióde la lògic del mercat molt més enllà de lesestrictes fronteres del mercat, especialmentproduint una subjectivitat “comptable” mit-jançant el procediment de fer competir siste-màticament els individus entr e si” (LAVALi DARDOT, 2013, pàg. 21).

Els mateixos autors assenyalen que laracionalitat neoliberal produeix un nou ti-pus de subjecte basat en la competició i elrendiment. L’empresari de si mateix és unésser fet per triomfar, per guanyar. El sub-jecte neoliberal és produït pel dispositiu“rendiment/gaudi”. Ja no es tracta de ferel que se sap fer i consumir allò del que esté necessitat, sinó que el que es requereixdel nou subjecte és que produeixi cada copmés i gaudeixi cada cop més. En definiti-va, que estigui connectat amb un plus degaudi que ja s’ha convertit en sistèmic.

Però això té uns efectes en el camp de laclínica mental: les clíniques del neosubjecte.Aquestes deriven d’un fet crucial: el sub-jecte neoliberal situa la seva veritat en elveredicte de l’èxit, i aquesta veritat quedaidentificada amb el rendiment, tal comaquest és definit pel poder gerencial. Elculte al rendiment condueix a la major partdels individus a experimentar insuficièn-cia i a patir formes de depressió a granescala. És en aquest marc que la depres-sió apareix com el revers del rendiment,com una resposta del subjecte a l’obliga-ció de realitzar-se i de ser responsable desi mateix, de superar-se cada cop més enl’aventura empresarial. La clínica mentalens confirma, dia a dia, que els pacientsamb símptomes depressius es presenten,majoritàriament, amb un discurs que té un

nucli constant: la depressió és la diferèn-cia existent entre els seus ideals –d’èxitpersonal– i la realitat, viscuda com a fra-càs i humiliació.

4. Els malestars psíquics de la crisi

Resulta quasi una obvietat que la situa-ció de crisi econòmica produeix un incre-ment del malestar psíquic i que, enconseqüència, cal esperar un augment deles consultes tant en els dispositius de sa-lut com en els de salut mental, però tam-bé en els dispositius de serveis socials. Enun estudi que estem elaborant des de l’Ob-servatori de Salut Mental de Catalunya, ique actualment es troba en la seva segonafase (a punt d’acabar-la) es detecta l’espe-rat augment de consultes i també quins sónels malestars i símptomes més citats, tantpels professionals com per les personesafectades. És, bàsicament, la percepció quetenen moltes persones d’haver perdut elcontrol sobre les seves vides, és a dir, queindependentment del que facin, el seu fu-tur no es modificarà. És un sentiment d’im-potència, de desesperança, de llançar latovallola. I, juntament amb això, l’apariciód’idees de suïcidi, de morir, de desaparèixer.Així, alguns dels usuaris de serveis socialsens expliquen de voldrien anar a dormir ino despertar-se, o bé patir un episodi detaquicàrdia i morir, o bé tenir un tumorcerebral i deixar de pensar. I, en efecte, elque manifesten moltes de les personesafectades és el desig de no pensar, de nodespertar-se i haver de decidir què fer pertal de sortir de la situació de pobresa, encasos extrema, en què es troben.

Angoixa i tristesa són els afectes emer-gents en el moment actual. La primera neix



en la incertesa d’un perill temut; mentreque el dolor és la certesa d’un mal que jaha esdevingut. En conseqüència, l’angoixaapareix en el període previ a la possiblepèrdua del lloc de treball i/o de la llar;mentre que el dolor vinculat a la tristesaapareix un cop ja es té la certesa del ques’ha perdut.

Angoixats i desesperançats, que no de-primits, ja que la depressió és un terme quees refereix a un estat afectiu patològic, sónels estats emocionals que manifesten lesvíctimes de la crisi, però no solament això,sinó també la ira davant la corrupció i elsescàndols financers que ens mostren laveritable naturalesa del que està succeint.

Cito algun dels fragments dels grupsfocals d’usuaris de serveis socials:

Usuari 1: Això influeix en tot, jo per exem-ple ara em sento com un inútil, i vagison vagis et prenen com un marginat dela societat. Vaig estar treballant 35 anysi ara et prenen com escombraries, i aixòet fa sentir bastant malament, i més te-nint família, que arribes a casa i has decanviar de cara perquè si no t’ho has demenjar. Vagis on vagis ja ni t’agafen elscurrículums i et diuen “no, si lo vamosa tirar a la basura”, i això fot molt.Tinc 35 anys cotitzats i total no em ser-viran de res. Així és que més val quequan et jubilin et fotin un tret perquèsaps que després no cobraràs res. I aixòés fotut lluitar sempre i que després etprenguin per una merda. Vagis on vagisse’t queden mirant amb unes cares tre-mendes... però bé... què hi farem…

Usuària 2: I clar, per molt que no vulguissentir-te inútil si trigues molt en el tempsets allà a punt d’arribar a dir “és que no

serveixo, de què m’ha servit formar-me i treballar”, i per molt que lluito iper molt que vagi a molts llocs i a mol-tes entitats jo no rebo ajut, jo ja fa tempsque no rebo cap ajut econòmic, moltde temps. I les hipoteques s’han de pa-gar, i has de menjar, com diu ella (unaaltra usuària). Llavors és molt maca lateoria, però la pràctica no és així. Jo heestudiat psicologia, és molt dura la situa-ció, inclús ens hem plantejat de marxarfora, buscar ja les últimes sortides, peròbuscar fora també és complicat perquèel meu marit no parla idiomes. Llavorsvas buscant sortides però no vénen.

5. Culpes versus Responsabilitats

Si cerquem al diccionari el significat deculpa trobarem que “El concepte de culpapenal és semblant al de culpa civil: en totsdos casos la culpa es defineix per unaomissió de la conducta deguda per pre-veure i evitar el dany. Es manifesta per laimprudència, negligència, imperícia o in-observança de reglaments o deures”. Ditaixò ens podem plantejar la pregunta so-bre culpes i responsabilitats de la crisi ac-tual. No és una qüestió banal, ja que, commostra l’anàlisi dels relats de les personesen situació d’atur, sovint apareixen pregun-tes del tipus: Què he fet malament? En quèens hem equivocat? Que serà dels nostresfills? Preguntes que es plantegen des de laculpa i que són potenciades per determi-nats discursos polítics, segons els quals sónels ciutadans els culpables de no poderpagar les hipoteques ja que no van calcu-lar prou bé els riscos; ells van estirar mésel braç que la màniga; ells van voler viureper sobre de les seves possibilitats, etc.

A fons


Però, a més, la clínica ens mostra com elsdiscursos de la culpa han entrat en les fa-mílies i provoquen enfrontaments doloro-sos i acusacions: “Tot el que guanyavest’ho gastaves, no vas estalviar i ara no po-dem ni comprar menjar. Tu tens la culpadel que ens està passant”. Aquest tipus deretrets es pot sentir en les consultes de salutmental i constitueix un testimoni prou clarde com una part considerable de la ciuta-dania ha interioritzat l’esmentat discurspolític i ha assumit les culpes pel que liestà succeint. Però, és així? Els culpablessón els ciutadans que no van fer bé elsnúmeros? O que no es varen formar bé iper això no tenen accés als llocs de tre-ball? I, quan prenen una decisió tràgica ise suïciden, és degut al fet que pateixenun trastorn mental i, per tant, la culpa detot plegat és individual?

Veiem, doncs, que alguns ciutadans sesituen en la línia de culpabilitat individualassenyalada pel discurs polític neoliberal,però en una direcció totalment oposadase situen aquells que consideren que elsculpables de la crisi actual són determi-nats grups de pressió, empreses o indivi-dus sense escrúpols , que, des de lacomoditat dels seus luxosos despatxos,premen un botó i, automàticament, trans-fereixen quantitats elevades de diners d’unlloc a un altre del planeta. Enmig de lesdues posicions n’hi d’altres que, com JosepManel Busqueta, economista nascut l’any1973, és a dir, l’any de la gran crisi delpetroli, que considera que cal tenir pre-sent que si assenyalem tots aquells comels causants de la situació econòmica ac-tual el que estarem fent és assenyalar elsexecutors de les accions polítiques que enshan portat on som, però no estarem ana-

litzant les causes veritables que portenaquells agents a actuar la manera que hofan (BUSQUETA, 2013). Per aquest au-tor, que segueix una línia de pensamentmarxista, és necessari gratar i anar mésenllà dels objectes, les empreses i les insti-tucions i veure què s’amaga darrera seu idel seu comportament.

Personalment estic bastant d’acord ambaquest autor en tant que fa un planteja-ment gens maniqueista i centra els seusarguments en les lògiques de funcionamentdel capitalisme. No obstant, penso que caldiferenciar entre lògica capitalista, d’unbanda, i executors de l’altra. És a dir, es-tem d’acord que cal analitzar els efectespropis del discurs capitalista i neoliberal,però també cal tenir present que hi ha unsactors que prenen decisions i que aques-tes poden comportar la desgràcia per amilers o milions de persones. Iñigo Barrónde Arniches, un analista del paper de la ban-ca espanyola en aquesta crisi, assenyala enun llibre publicat l’any 2012 (DE BARRONARNICHES, 2012) que bona part de lescaixes, creades fa segles per ordres religio-ses per ajudar els més desfavorits, varenperdre el nord i varen vendre la seva ànimaal diner fàcil. En lloc dels pobres, varen prefe-rir la companyia dels nous rics de la totxanai varen perdre els seus senyals d’origen (pàg.12). El mateix autor afegeix, unes pàginesmés endavant, que ningú no va aturar elfestival pel temor de frenar el creixementeconòmic, i quan va arribar la crisi no esva abordar el problema, en la creença, er-rònia, que seria breu i la recuperació eu-ropea arreglaria per si mateixa els foratsoriginats per les entitats financeres.

És clar que el capitalisme té la seva lò-gica i els seus efectes, però també que hi



ha uns executors que són els directamentculpables de la davallada. Com també ensón tots aquells que decideixen tancar unafàbrica i traslladar-la a un país on els sala-ris són més baixos i els treballadors tenenunes condicions laborals molt precàries.Encara pitjor, les traslladen a països en elsquals el col.lectiu de treballadors són nensexplotats.

Però, què passa amb les responsabili-tats?

Per tal d’abordar aquesta qüestió caldefinir el terme “responsabilitat”. La res-ponsabilitat és l’obligació de respondrecerts actes o errors; és fer-se càrrec de lesconseqüències dels nostres actes. Però, vetaquí que, seguint un autor de casa nostra,Manel Cruz, professor de la Universitatde Barcelona, vivim temps en els quals elsindividus estan cada cop menys confron-tats amb la seva responsabilitat. Aquestautor explica que ja no importa compro-metre’s físicament o afectivament en resper discórrer o decidir personalment so-bre qualsevol fet. Sembla que aquest és elsigne dels temps: cada vegada resulta mésdifícil imputar res a ningú. Però, alhora,sol haver-hi un acord en què els mals quees provoquen han de ser reparats (CRUZ,1999).

En efecte, sembla que cada cop és mésdifícil demanar responsabilitats; quan esprodueix un desastre ecològic o un accidentferroviari o una davallada d’una empresa o,com veiem dia a dia, quan es descobreixque un personatge públic rebia un sobre-sou de manera il.legal, resulta extremada-ment difícil delimitar responsabilitats i elsdiscursos que apareixen se centren aculpabilitzar els altres, mai un mateix.

És en aquest marc que ens hem de pre-guntar quines són les responsabilitats delsciutadans, individu per individu, en la gè-nesi de la crisi actual. Si abans hem parlatde culpables ara ens hem de referir alsresponsables. I de què som tots responsa-bles, un per un?

Aquesta és la tesi agosarada queproposo: som responsables deconsentir. Som responsablesd’acceptar les regles del discursneoliberal, d’identificar-nos ambel subjecte empresari de simateix, de vincular el nostre èxitpersonal a l’èxit de l’empresa.

Doncs, i aquesta és la tesi agosaradaque proposo: som responsables de consen-tir. Som responsables d’acceptar les reglesdel discurs neoliberal, d’identificar-nos ambel subjecte empresari de si mateix, devincular el nostre èxit personal a l’èxit del’empresa. Un altre autor, Hans MagnusEnzensberger, ens proposa a Perspectives deguerra civil, fer front a la retòrica que siste-màticament exculpa el criminal traspassantla responsabilitat a la llar, a la duresa delpare o a la seva debilitat, a l’excés d’amor,o la manca d’amor, a l’antiautoritarismedels seus professors o bé a la societat deconsum o als mals exemples audiovisuals,això com a tot el conjunt de contradictòri-es justificacions per exonerar la personadel compromís davant la seva pròpia vida(ENZENSBERGER, 1994). Cal recupe-rar la dignitat, la identitat i la responsabili-tat per tal de poder trobar la sortida –ètica–als mals i desastres de la crisi actual. I és

A fons


en aquest marc que es fa adient tornar alsorígens del treball social.

6. Un nou model d’intervenció

Davant de tota aquesta problemàticaens cal plantejar la pregunta següent: Quinpaper poden tenir i desenvolupar les tre-balladores i els treballadors socials? I cal-dria afegir: en un context social i econòmicprecari, que condiciona i limita cada vega-da més els recursos i les intervencions quees poden fer des dels serveis socials.

Durant els anys de bonança econòmi-ca, el model d’intervenció es basava, pre-dominantment, en atendre les demandes iles peticions dels usuaris, molts dels qualsamb uns perfils marcats per l’exclusió so-cial i la marginalitat. Es parlava de famíli-es desestructurades, de malalts mentals dellarga durada i afectats per malalties greus,com l’esquizofrènia o el trastorn delirantcrònic. També es parlava d’immigrantsamb recursos personals i culturals escas-sos. A aquests ciutadans, que s’apropavensol.licitant, sovint, ajuts econòmics, se’lspodia atorgar tiquets que els permetessinfer front a les despeses indispensables persobreviure. Era un model tramitador, comva assenyalar Mercè Ginesta en un articleexcel.lent publicat en aquesta mateixa re-vista (“Reflexions sobre el treball social alsserveis socials bàsics”, 2011).

No obstant, el moment actual de la crisieconòmica està afectant les pròpies admi-nistracions, i les retallades han arribat al’àmbit social. En aquest context, els tre-balladors socials, com a gestors de les pres-tacions i com la cara visible del sistemapúblic de serveis socials, es troben amb

un problema comunicatiu, ja que el discurs ila pràctica de l’Administració competent nocoincideixen. Això té conseqüències tantper als que demanen ajuts com per alsprofessionals que els han de gestionar. Enel cas dels primers, la principal conseqüèn-cia és la desconfiança en el recurs, puntque queda recollit en l’estudi de l’Obser-vatori de Salut Mental. En el cas dels se-gons, la conseqüència és el sentimentd’impotència i de frustració. Què fer pertrobar una sortida digna?

La mateixa Mercè Ginesta ens parla del’oportunitat de recuperar alguns dels ele-ments essencials i diferencials de la pro-fessió, tan enyorats en els darrers temps:l’escolta, el vincle, la relació, l’acompanya-ment. En efecte, escoltar els malestars,potenciar els vincles entre professionals iusuaris i entre aquests mateixos, ajudar lespersones que ho han perdut tot o quasitot a recuperar la dignitat de ciutadans(molt afectada, sovint, pel sentiment deculpa) i acompanyar-los en tot el procés–llarg– de recuperació de la capacitat d’ini-ciativa. Algú ha dit, i jo hi estic totalmentd’acord, que el treball social és la milloreina de prevenció en el camp de la salutmental.

En aquest context, els treballa-dors socials, com a gestors de lesprestacions i com la cara visibledel sistema públic de serveissocials, es troben amb un pro-blema comunicatiu, ja que eldiscurs i la pràctica de l’Adminis-tració competent no coincideixen.



Bibliografia

BRUCKNER, Pascal. La eufo-ria perpetua. Barcelona: Tus-quets, 2000. ISBN 84-8310-739-2.BUENDIA, José. El impacto psi-cológico del desempleo. Múrcia:Editum, 2010. ISBN 978-84-8371-941-4.BUSQUETA, Josep Manel.L’hora dels voltors. Lleida: ElJonc, 2013. ISBN 978-84-938705-1-5.CRUZ, Manuel. Hacerse cargo.Barcelona: Paidós, 1999. ISBN84-493-0712-0.DE BARRON ARNICHES,

Iñigo. El hundimiento de la banca.Madrid: Catarata, 2012. ISBN978-84-8319-769-1.ENZENSBERGER, Hans Mag-nus. Perspectivas de guerra civil.Barcelona: Anagrama, 1994.ISBN 84-339-1380-8.GINESTA i RUIZ, Mercè. Re-flexions sobre el treball social als ser-veis socials bàsics. 124. Barcelona:Col.legi Oficial de Treball So-cial de Catalunya, 2011. ISSN0212-7210.LAVAL, Christian i DARDOT,Pierre. La nueva razón del mundo.Ensayo sobre la sociedad neoliberal.

Barcelona: Gedisa, 2013. ISBN978-84-9784-744-5.LIPOVETSKY, Gilles. La feli-cidad paradójica. Barcelona: Ana-grama, 2007. ISBN 978-84-339-6266-9.LIPOVETSKY, Gilles. La socie-dad de la decepción. Barcelona:Anagrama, 2008. ISBN 978-84-339-6276-8.STIGLITZ, Joseph. Caída Libre.El libre mercado y el hundimientode la economía mundial. Madrid: Tau-rus, 2010. ISBN 9788430607839.

A fons


Responent a la crisi: la pràctica inclusivadel treball socialDr. Roni Strier1

1 Treballador social. Director de l’especialització en Macropràctica del Treball Social. Universitat de Haifa.Israel. [email protected]

2 Pràctica inclusiva de treball social.

L’actual crisi econòmica global presenta nous reptes per al treball social. Un delsresultats més visibles de la crisi és la marginalització progressiva de grups socialsexclosos. Aquest article suggereix que sota les circumstàncies actuals la pràctica deltreball social requereix un canvi que ref lecteixi la magnitud de la crisi i el seu impactenegatiu en els camps d’acció tradicionals del treball social. L’article suggereix el con-cepte de Pràctica Inclusiva del Treball Social (ISWP Inclusivament Social WorkPractice),2 un marc conceptual els principis del qual responen a quatre processos d’ex-clusió estretament relacionats amb aquesta crisi global: aïllament social extrem, de-pendència creixent, deprivació múltiple i opressió internalitzada. L’autor descriu l’im-pacte de la crisi global en patrons d’exclusió social i presenta els fonaments metodolò-gics del marc ISWP.Paraules clau: Crisi global, exclusió social, marginalització, treball social, partici-pació, associació, conscienciació, defensa.

Resum

The current global crisis implies new challenges for Social Work. One of the mostvisible effects is the progressive marginalization of excluded social groups. This articlesuggests that given the current circumstances, Social Work practice needs a changethat shows the crises magnitude and the negative impact on the traditional fields ofSocial Work action. The article suggests the concept of Inclusive Social Work Practice(ISWP), a conceptual frame based in principles that respond to the four exclusionprocesses deeply linked to the global crises: extreme social isolation, growingdependence, multiple deprivation and internalized oppression. The author describesthe crises impact on patterns of social exclusion and presents the methodologicalbasis of ISWP frame.Key words: Global crises, social exclusion, marginalization, social work, parti-cipation, association, consciousness raising, defense.

Abstract

Per citar l’article: STRIER, Roni. Responent a la crisi: la pràctica inclusiva del treball social. Revista deTreballSocial. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2013, nº 200, pàgines 46-57. ISSN 0212-7210.

Responent a la crisi: la pràctica inclusiva del treball social


Responent a la crisi: la pràcticainclusiva del treball social

Aquesta crisi econòmica global és defi-nida per organitzacions internacionals comuna emergència global. Com a resultat, al-guns governs han respost a la crisi amb po-lítiques d’austeritat. Aquests han imposatretallades en serveis educacionals, socials ide salut, han posposat demandes socialsjustificades i han recreat el clima hostil deles dècades dels 80 i 90 contra l’Estat deBenestar social. Aquestes polítiques hanperjudicat diferents sistemes d’integraciótals com el mercat laboral, el sistema educa-tiu, els serveis socials, entitats de la societatcivil i altres mecanismes socials i econòmicsque en el passat van ajudar a contrarestarla marginació de famílies, grups i comuni-tats d’una participació plena en la vidasocial. A la llum d’aquest marc històriccrític, l’escassetat d’articles publicats enrevistes científiques internacionals dirigi-des a discutir el paper dels treballadorssocials en el context de la crisi global ésalarmant. Els objectius d’aquest article sóndiversos. En primer lloc, analitzar els efec-tes de la crisi en les poblacions tradicionalsdels serveis socials. Segon, introduir unmarc conceptual per al treball social, ori-ginalment desenvolupat per l’autor (Strier,2001; 2010), i extensament implementatamb diferents poblacions excloses. Finalment,l’article avalua la rellevància d’aquest marca la llum d’aquesta crisi global.

La crisi econòmica global i l’exclu-sió social

La crisi ha estat discutida des de disci-plines diferents i a partir de posicions ideo-

lògiques contradictòries. No és estrany,doncs, que segueixi despertant un grandesacord entre experts en relació amb lesseves arrels i algunes possibles solucions(Stiglitz, 2009; Taylor, 2009). No obstantaixò, un dels fets històrics innegables ésque el sistema capitalista es caracteritzaper certes inflexions cícliques en què esdonen períodes d’expansió seguits de pe-ríodes de contracció. D’acord amb Valen-cia (2012), “El capitalisme és un sistemaque evoluciona i funciona en una espiralde contradiccions i mutacions de rupturai continuïtat, és a dir, cap a la seva madu-resa i decadència. Aquest aspecte el fa di-nàmic i condiciona el procés de producció,reproducció, i crisi.” Va ser precisamentaquesta naturalesa inestable del capitalis-me la que va constituir una de les princi-pals raons per a l’establiment de l’Estat delBenestar (Welfare State), el qual va serjustificat com una manera de protegir lasocietat enfront de tal turbulència cròni-ca. No obstant això, malgrat el fet que l’Es-tat del Benestar es forma com una defensacontra la naturalesa cíclica del capitalisme,el discurs dominant que va sorgir d’aques-ta crisi apunta cap als costos de manteni-ment de l’Estat de Benestar com una deles principals causes del col.lapse econò-mic (Garret, 2012). D’acord amb aquestspunts de vista, la crisi és el resultat de des-peses excessives en beneficis i serveis so-cials. Aquest discurs emergent hauria deprovocar preocupació entre els treballa-dors socials. Per tant és important prestaratenció a les veus que apunten precisamenta l’atac neoliberal a l’Estat del Benestar,més que la seva expansió, el que ha creatles precondicions per a la crisi (Harding &Simmons, 2009). D’acord amb De Vogli

A fons


(2011), la crisi és el resultat de trenta anysde polítiques neoliberals i dels efectescol.laterals de la privatització i globalitza-ció. Més enllà de la discussió sobre la sevaetiologia, el cas és que aquesta crisi estàexpandint desigualtats socials i accelerantprocessos d’exclusió social. La crisi globalha restringit encara més l’accés de grupssocials i exclosos a la societat a través deserveis accessibles i de qualitat com edu-cació bàsica, salut, aigua potable i saneja-ment de l’habitatge.

A partir d’aquesta realitat, aquest arti-cle argumenta per a una revisió dels prin-cipis centrals del treball social, amb vistaa ajudar individus, famílies, grups i comuni-tats davant l’impacte de la crisi, prenentles accions necessàries per preservar-ne elbenestar (Gamble & Weill, 2010). En con-seqüència, l’autor apel.la els treballadorssocials a respondre a la crisi global i sugge-reix el concepte ISWP com a part integralde la resposta. El marc ISWP està basaten quatre principis metodològics principals,a saber: pràctica involucrada (involve-ment), associació igualitària (partnership),advocacia social (advocacy) i consciencia-ció reflexiva, les quals responen a quatreprocessos principals de l’exclusió abrupta-ment reactivats per la crisi global: aïllamentsocial, dependència, deprivació múltiple iopressió internalitzada.

L’impacte de la crisi global sobrepatrons d’exclusió social

L’exclusió social és una forma de desi-gualtat social expressada en una manca departicipació social, econòmica i políticaplena, aïllament social i una deterioraciódel sentit d’identificació amb les normes i

valors de la societat (Silver & Miller, 2006).D’acord amb la definició de la Unió Eu-ropea, l’exclusió social és un procés querelega algunes persones al marge de la so-cietat i els impedeix participar-hi plenamentcausa de la seva pobresa, la manca de com-petències bàsiques i oportunitats d’apre-nentatge permanent, o per motius dediscriminació. Això les allunya de les opor-tunitats d’ocupació, percepció d’ingressosi educació, així com de les xarxes i activi-tats de les comunitats. Tenen poc accésals organismes de poder i decisió i, per això,se senten indefensos i incapaços d’assumirel control de les decisions que els afectenen la seva vida quotidiana. Permeteu-nosara tornar sobre l’examen de cadascunad’aquestes manifestacions a grans trets.

Aïllament social

Comparat amb altres patrons de diferèn-cia social, l’exclusió social és identificada ambl’aïllament social progressiu dels grups ocomunitats exclosos de la majoria social(Silver, 2003). Aquest aïllament deriva dediferents processos. Un és la pauperització.La crisi ha precipitat la marginalització dedesenes de milions de persones que hancaigut dins, o estan atrapades en, l’extre-ma pobresa. El nombre de persones queviuen en situació de fam al món està persobre d’un bilió el 2011, la xifra més altaen el registre (UN, 2012). A més de la mar-ginació causada per les múltiples capes dedeprivació estructural, una de les vies méscomuns en les quals individus i grups po-den ser aïllats és a través del procésd’estigmatització. L’aïllament de comuni-tats mitjançant l’estigmatització s’aconse-gueix a partir de la creació i disseminaciód’imatges socials que retraten aquests grups



com a posseïdors de trets fins i tot amena-çadors, fora dels padrons considerats “nor-mals” (Taket et al., 2009). Aquestes imatgesestan profundament embegudes en lespràctiques institucionals, que són precisa-ment el terreny en el qual la desigualtat esmaterialitza i es reprodueix (Kurzban &Leary, 2001). Una segona manera en quèels grups i comunitats poden ser aïllats ésa través de l’ocultació (Hooks, 2003). L’aï-llament per ocultació significa la creaciód’un ordre social tàcit en el qual grups icomunitats resulten invisibles als ulls de lamajoria social (Fine & Weiss, 2003; Krumer-Nevo & Sidi, 2012). La rellevància del tre-ball social en relació amb la crisi estàprecisament basada en la seva capacitat percomprometre’s amb els grups i comunitatsmés excloses. Aquesta capacitat històrica deltreball social de combatre l’estigmatitzaciói advertir allò ocult, de situar-se prop del’aïllat, és la que va definir el seu rol encrisis posteriors com la crisi dels anys 30del segle passat als EUA. L’informe escriten la declaració del Madison House EL1937 “Mai abans en la història del movi-ment d’assentaments (Settlement House)el treball social ha estat tan estratègicamentsituat per servir la seva missió. Els així ano-menats grups amb mancances, assetjats percondicions que els han aclaparat, vénen anosaltres buscant ajuda, no només en elsentit material i cultural, sinó esperant quenosaltres puguem ajudar-los a interpretar elscanvis que tenen lloc diàriament…” (Ma-dison House Annual Report, 1937-1938).

DependènciaLa crisi global ha danyat seriosament

la capacitat de les famílies i comunitats persatisfer les seves necessitats bàsiques i per

tant ha aprofundit la seva dependència enels serveis socials (Mc Leod, 2010: Paper-son, 2010). D’acord amb les estadístiquesoficials, l’índex de pobresa als Estats Unitsarriba al 15,1 % el 2011 (US CensusBureau, 2011); milers de famílies a Europade l’Est, Espanya, Portugal i Grècia s’en-fronten, avui més que en el passat, ambseveres formes de privació material .Addicionalment el 8 % de les persones queestan habitualment emprades estan peròen risc de caure en la pobresa (ComissióEuropea, 2011). Al voltant de 205 milionsde persones van perdre la feina al món el2009, comparat amb 178 milions el 2007(ILO-IMF, 2012). La dependència, d’altrabanda, té múltiples dimensions que sobre-passen la dependència econòmica. Auyero(2012) argumenta que mentre els grupsexclosos esperen l’ajuda dels serveis socialsaquesta espera els socialitza a la depen-dència, que és l’estat oposat a una pràc-tica de la ciutadania activa. En altresparaules, la crisi socialitza l’exclòs a estarsota tutela de l’Estat. No obstant això, ladependència també conté les llavors de laresistència. Cada dependència crònica, es-tructural, conté el potencial per a l’acciósocial (Memmi, 1984; Fione, 2006). Enresum, la crisi urgeix un enfocament profes-sional alternatiu que desafiï les relacions depoder tradicionals desequilibrades entreprofessionals i clients en serveis socials,un enfocament basat en el principi d’asso-ciació igualitària.

Deprivació múltipleLa deprivació múltiple és una de les

característiques de l’exclusió social i fareferència a diferents àrees de privació talscom els ingressos, ocupació, salut i disca-

A fons


pacitat, habilitats educatives i entrenament,barreres a l’habitatge i serveis, entorn vi-tal i seguretat personal (Communities andLocal Governement, 2011). Estudis indi-quen que un creixement econòmic menorestà afectant les taxes de mortalitat infan-til, i els estudis preliminars “preveuen queuna mitjana entre 200.000-400.000 podenmorir si la crisi persisteix.” (World Bank,2012). Els treballadors socials han de te-nir en compte que moltes de les polítiquesimplementades pels governs, les quals inten-sifiquen la deprivació múltiple, constitueixenuna violació de drets socials i humans. Lesorganitzacions internacionals han instat elsgoverns per assegurar que les mesuresd’austeritat siguin mesures temporals i pro-porcionades. Les polítiques implementadesper resoldre la crisi no poden ser discrimi-natòries i hauran de comprendre totes lespossibles mesures, també mesures impo-sitives, per donar suport a les transferèn-cies socials i mitigar desigualtats que podenaugmentar en temps de crisi (UN Commiteeon Economic, Social and Cultural Rights,2012). A la llum d’aquestes recomana-cions, els treballadors socials es compro-meten en una política activa de defensa;han de, a més, supervisar la legalitatd’aquestes polítiques en termes de dretshumans i socials.

Opressió internalitzadaUn dels resultats negatius de la crisi glo-

bal és el naixement d’un nou discurs sobrel’austeritat, essencialment una versió refor-mada de la retòrica neoliberal (Wacquant,2012). L’objectiu principal d’aquest nourègim és l’atac als beneficis dels treballa-dors, els drets socials i els drets de minoriesi immigrants. D’acord amb Amnistia Inter-

nacional, aquesta retòrica ha alimentat ladiscriminació contra els treballadors im-migrants i la violenta repressió dels mo-viments socials de protesta (AmnistiaInternacional, 2012). Aquest nou discursconfigura una dicotomia entre la justíciasocial i el creixement econòmic i instal.laun règim de por a través del vilipendi delsreclams socials, les reivindicacions legíti-mes s’interpreten com el principal obstacleper a la recuperació econòmica. En altresparaules, la víctima és culpada mentre l’au-tor és exculpat. La retòrica de l’austeritat,per tant, intensifica l’opressió interna-litzada, la qual és una de les principals ca-racterístiques de l’exclusió social. Per“opressió internalitzada” em refereixo a laincorporació i acceptació pels individusdins d’un grup exclòs dels prejudicis con-tra ells dins de la societat dominant. L’opres-sió internalitzada és probable que esmanifesti en l’autoodi, ocultació, i senti-ments d’inferioritat, resignació, aïllament,impotència i agraïment per la mera super-vivència (Tappan, 2006). És per tant elmecanisme per perpetuar la dominació nonomés a través del control extern directe,sinó també a través de la construcció dela submissió dins la ment dels grups opri-mits (Pheterson, 1990, pàg. 35). L’aïlla-ment social, la dependència i les múltiplesdeprivacions afecten en la manera com elsgrups exclosos desenvolupen les seves prò-pies identitats. Investigacions mostren quegrups socials en condicions d’opressió so-cial desenvolupen mecanismes de defensatípics com negació, fatalisme i desplaça-ment (Pierson, 2010). Aquests mecanismesde defensa ajuden aquests grups a adap-tar-se gradualment a una vida d’opressió iserveixen d’amortidor contra el sofriment,



la incertesa i la desesperació que tanca l’ex-periència de l’exclusió. Al costat d’aquestesfuncions defensives, però, aquests meca-nismes també obstrueixen l’habilitat perreflexionar de manera realista sobre la rea-litat opressiva (Tappan, 2006). Aquestafalta de reflexió dificulta la capacitat pertrobar una veu autèntica, per desenvolu-par una acció i així resistir l’opressió (Fine& Weiss, 2003). En altres paraules, l’ima-ginari popular dominant és internalitzat oprogressivament evoluciona cap a una for-ma distorsionada de consciència (Pyke,1010), un tipus de consciència dual (DuBois, 2007) en la qual, per acceptació dela perspectiva de l’opressor, l’oprimit perdla veritable consciència de si mateix. Demanera similar, Freire (1994) insisteix quel’oprimit internalitza el sentit de vergonya,humiliació, odi a si mateix i baixa auto-estima que caracteritza l’opressió.

A la llum de l’impacte perjudicial del’opressió internalitzada, qualsevol pràcticade treball social orientada a contrarestar l’im-pacte de la crisi en la consciència social defamílies i comunitats haurà d’incorporarun procés de conscienciació reflexiva, quediscutiré en detall més endavant.

En suma, la crisi global exacerba serio-sament l’aïllament, la dependència, ladeprivació múltiple i l’opressió interna-litzada de les poblacions excloses. Aixòrequereix una pràctica profundament com-promesa d’inclusió, la qual serà capaç deconfrontar l’aïllament, la creació d’associa-cions competents per fer front a la depen-dència, defensa social orientada a trencar elcercle de deprivació estructural i discrimi-nació, i finalment una experiència crítica idialògica de conscienciació per confron-tar el procés d’opressió internalitzada.

Una pràctica social inclusiva: unmarc conceptual quadridimen-sional

En aquesta secció presento breumentel marc ISWP. Aquest model ha estat exten-sament implementat a Israel amb diferentspoblacions excloses com ara treballadorsàrabs desocupats (Amash & Evroni, 2008),famílies que viuen en la pobresa (Savaia& Weissman, 1997; Habbasy, 2006; Zeira& Ben Arush, 2007; Strier & Benjamin,2010), grups de gent gran d’ingressos baixos(Strier & Doron, 2008), pares de nens quelluiten per drets educacionals (Evrani &Shapira, 1997), famílies amb ingressos bai-xos amb fills discapacitats (Mizrachi, 2004),estudiants amb dificultats d’aprenentatge(Rosegar - Strier, 2002) i programes de co-operació entre universitats i comunitats ex-closes (Strier, 2010). Aquest model ha estatimplementat amb diferents grups ètnics d’in-gressos baixos (jueus seculars i ultraorto-doxos, immigrants etíops, àrabs), en diversosenquadraments institucionals (serveis soci-als públics, ONG, centres comunitaris), i enuna varietat de micro i macronivells de pràc-tica de treball social. El model ISWP estàbasat sobre quatre principis metodològics(participació involucrada, associació iguali-tària, defensa social i conscienciació reflexi-va), i cadascun respon a les principalscaracterístiques de l’exclusió social.

Pràctica involucrada (Involvement)En el context d’aïllament social, la ISWP

suggereix una pràctica involucrada. En al-tres paraules, ajudar individus, famílies,grups i comunitats a superar la soledat iallunyament imposats per l’exclusió socialrequereix una pràctica involucrada, com-

A fons


promesa, intensa, participativa de la pràc-tica del treball social (Muir et al., 2010). Adiferència d’altres components metodolò-gics de l’ISWP, el concepte de pràctica in-volucrada no ha rebut una atenció suficienten la literatura de treball social (Carlisle,2010). En general s’enfoca com a partici-pació, com un continuum d’indicadors queinclou participació en esdeveniments co-munitaris, activitats, i institucions (Garlandet al., 2008). Involucrar (Involvement) és unterme ambigu amb connotacions positivesi negatives (Oxford University Press,2010). Aquest terme prové del vocable llatíinvolvere, que significa embolicar, enrotllar,remenar (Merriman-Webster, 2005). Comindica la seva arrel llatina, aquest reflec-teix un procés desenvolupat progressiva-ment, un moviment actiu, alguna cosa nolineal, circular. L’acte d’involucrar-se im-plica un cert grau de moviment, un certnivell de pèrdua de control, la pèrdua delímits clars. En l’acte d’involucrar el pro-fessional es “contamina” en la realitat so-cial, perd la seva neutralitat, pren unapostura. Una aproximació professional in-volucrada sembla contradir aproximacionsbasades en el “setting” professional, enmodels que separen el professional delpersonal i de la política (O’Leary et al.,2012). El concepte de la pràctica involucra-da és un concepte complex que es mani-festa en quatre nivells diferents: emocional,moral, intel.lectual i conductual. A nivellemocional, una pràctica involucrada sig-nifica que el treballador social s’involucraafectivament en el procés de construccióde la relació professional amb els mem-bres de la comunitat . D’acord ambBeresford et al. (2008), membres de co-munitats marginades destaquen l’‘amistat’com un dels elements més positius en la

seva relació amb treballadors socials, alcostat de qualitats com la calidesa, l’em-patia, el respecte i la capacitat d’escolta.Hem de recordar que l’exclusió social des-gasta el capital social de les comunitats isoscava la confiança en els serveis socials,institucions i en la idea que els professio-nals puguin realment ajudar. Per tant, unarelació afectiva, personal, és gairebé críti-ca per a l’establiment d’un vincle de tre-ball comú, autèntic, significatiu, condicióbàsica per trencar el cercle d’aïllament.Involucrar-se afectivament implica unacerta obertura personal, la renúncia pre-meditada al privilegi de la distància pro-fessional (Adams et al., 2005). Un segonnivell d’implicació és el moral (Banks,2010). La pràctica involucrada amb co-munitats excloses implica una identifica-ció moral amb la causa i el sofriment delclient; en altres paraules: prendre una pos-tura moral decidida contra l’exclusió. Unnivell tal de compromís seria congruentamb moltes veus que sostenen la dimen-sió ètica-professional-política del treballprofessional amb poblacions excloses imarginades. Un tercer nivell de la pràcticainvolucrada, l’intel.lectual, implica ser unparticipant informat. L’exclusió és un fe-nomen altament complex, l’eradicació delqual implica i en efecte requereix la com-prensió dels seus fonaments específics idinàmics. Per tant, treballar amb poblaci-ons excloses requereix una recerca perma-nent (Fool & Gardner, 2012). Finalmentperò no per això de menor importància,una pràctica inclusiva implica la dimensiópràctica conductual, concreta de la partici-pació. En el context de l’aïllament social, lapràctica inclusiva ha de mostrar un nivelld’intensitat alt, capaç de desencadenar,d’encendre i il.luminar les ments, d’inspi-



rar un sentit d’esperança. D’acord amb lateoria cíclica del capitalisme, les comuni-tats excloses representen reserves de màd’obra que s’utilitzarà durant el cicle decreixement i es deixarà inactiva durant larecessió. Aquests cicles imposen una inac-tivitat econòmica, política i social en aques-tes comunitats. En aquest context unapràctica involucrada ha de proporcionarun contrapunt, un ritme contrastant i unpols dissonant. El principi de la pràcticainvolucrada implica actuar amb nivells d’in-tensitat alts, operar sota condicions d’am-bigüitat per períodes llargs, perseverar finsi tot quan no hi ha resultats immediats. Laparticipació exigeix un lliurament generalque malgrat el seu caràcter total renova elgaudi que tanca la creativitat professional(Strier, 2000). En suma, podem caracterit-zar aquest concepte com un continuum decompromís emocional, moral, intel.lectual ide pràctica professional en el procés detrencar el circuit de l’exclusió.

Associació igualitària (Partnership)

En el context de la dependència exa-cerbada per la crisi, el model d’ISWP pro-posa un ideal d’associació igualitària. Pera la gent que viu en situació d’exclusió ipobresa, la necessitat de demanar ajudaexposa el seu feble estatus personal i so-cial (Autor, 2009). Aquest sentit d’exposi-ció i dependència es veu intensificat per lanaturalesa burocràtica dels intercanvisentre aquestes comunitats i els serveis so-cials, que representen i simbolitzen el rè-gim d’exclusió. Mentre que l’estat dedependència vol dir desigualtat, relacionsasimètriques i paternalistes, el principi d’asso-ciació igualitària pretén crear una relacióbasada en la igualtat, en el respecte mutu,en fer i aprendre en conjunt (Rosenfeld &

Tardieu, 2000). El principi d’associació ésun punt d’inflexió dirigit a superar l’im-passe entre poblacions excloses i els ser-veis socials professionals. La construccióde relacions basades en el principi de l’as-sociació igualitària amb poblacions exclo-ses és una experiència complexa, un procésen el qual treballadors socials i membres dela comunitat exploren vies per treballar juntscap a metes compartides. Com a resultat,forjar una associació amb comunitats ex-closes requereix la creació d’un espai pro-fessional i institucional apropiat en el qualles relacions de poder puguin ser elaboradesi fins i tot discutides. La construcció de l’as-sociació també suggereix un enfocamentcàlid, contenidor, desburocratitzat i no je-rarquitzat. Una associació igualitària estàbasada en el reconeixement que els diferentstipus de coneixement que tant els professio-nals com els membres de la comunitataporten a la relació tenen un mateix valor.El principi de l’associació assumeix la in-terdependència entre el coneixement pro-fessional i el coneixement existencial coma element essencial de la pràctica inclusi-va (Kromer-Nevo, 2003).

Advocacia social (Social advocacy)El principi d’Advocacia social és un ele-

ment bàsic en qualsevol pràctica professi-onal amb grups exclosos. Aquest principiprofessional es dirigeix a reduir l’estat demúltiple deprivació en què es troben aquestsgrups a través de la promoció i defensa delsdrets socials. Aquest principi és empratactualment en altres professions d’ajudacom psicologia, educació i infermeria.L’objectiu de la defensa és ajudar les comuni-tats marginades a expressar les seves deman-des i inquietuds i planificar i dur a termeestratègies efectives per contrarestar la

A fons


seva exclusió social. El concepte Advocaciasocial és un concepte que té moltes defini-cions. Aquesta inclou intents professionalsd’influenciar polítiques socials, institucio-nals, econòmiques que afecten grups ex-closos. La pràctica de l’Advocacia socialpromou la participació cívica amb el sen-tit de promoure interessos i objectiuscol.lectius (Ezzel, 2001). A més, aquestadefensa dels drets civils significa una ac-ció conjunta per canviar decisions sobrel’assignació de recursos que afecten nega-tivament les vides de la població directa-ment. La pràctica del principi d’Advocaciasocial significa accions que inclouen la pla-nificació, execució i avaluació de campa-nyes adreçades a la defensa i promoció dedrets socials (Kenkel & Couling, 2006).D’acord amb Reid (2000), aquesta tascade defensa pot incloure: despertar o crearconsciència pública, investigar problemessocials, proposar alternatives, iniciar i par-ticipar en mobilitzacions públiques, lobbyingi activitats relacionada amb les eleccions.Atesa la crisi actual, el marc conceptualISWP proposa que els serveis socials pro-fessionals hagin d’adoptar el principi d’Ad-vocacia social no com a pràctica marginalsinó com a part de la pràctica diària.

Conscienciació reflexivaSeguint Apple (2010), la crisi econòmi-

ca ha ajudat a aprofundir un discurs cen-trat en el mercat, que prioritza l’economiai s’utilitza principalment frases com aracompetitivitat, gestió de rendiment i gestióde riscos. Aquest discurs, basat en la pord’una imminent catàstrofe econòmica, si-lencia idees alternatives, reclamacions ipràctiques, i per tant les margina (Klein,2008). La crisi facilita l’establiment d’unnou règim a què Michel Foucault denomi-

na amb el neologisme “govermentalitat”(Foucault, 1978). Aquesta manera degovernança és una via subtil de disciplinarel pobre i silenciar el desassossec per lainternalització massiva de les premissesneoliberals. En altres paraules, els matei-xos principis que van proporcionar el fo-nament ideològic i pràctic que va precipitarla crisi ara s’ofereixen com a part de lasolució, la cura definitiva (Soss et al., 2011).A la llum d’això, mantenim que la pràcticadel treball social no pot ignorar els aspectesdiscursius de la crisi i proposa incloure-hi lapràctica de la conscienciació reflexiva comun aspecte central de la pràctica inclusivadel treball social (Freire, 1972; Torres &Morrow, 2002). Conscienciació és un con-cepte desenvolupat per Paulo Freire pelqual les comunitats excloses aprenen a lle-gir i nomenar el món en les seves pròpiesparaules (Freire, 1972). Això està basat enun diàleg crític en el qual els treballadorssocials i els membres de la comunitat con-juntament participen d’un procés de des-cobriment reflexiu dels temes generadorsque la comunitat decideix discutir. En elprocés d’aquest diàleg igualitari, desburo-cratitzat i no jeràrquic, els treballadorssocials, les famílies i els membres de lacomunitat reflexionen sobre els temes so-cials que es relacionen d’una manera fo-namental amb el seu benestar. En el procésde conscienciació, els participants comen-cen deconstruint les idees assumides i in-ternalitzades sobre el món. Com a resultatpoden desenvolupar i provar noves ma-neres de relació amb el món social. Enaquests modes de relació, els participantscomencen a percebre’s com a agents, coma subjectes històrics, capaços de prendrepossessió de la seva pròpia història. Elprocés de conscienciació és un desenvo-



lupament progressiu que s’efectua a tra-vés del procés reflexió-acció. Aquest pro-cés és dual. Primer, implica descobrirl’impacte de l’exclusió social en famílies icomunitats i buscar vies per permetre alsparticipants imaginar una existència alter-nativa, superant la victimització, i conver-tint-se en agents de canvi (Giraux, 2010).Segon, la conscienciació requereix desen-volupar l’autoreflexió, en altres paraulesla capa-citat de reflexionar sobre els pa-trons internalitzats que van ser adquiritsen el context d’exclusió social. La presad’una consciència reflexiva implica no no-més entendre i combatre els sistemesd’opressió sinó també una anàlisi reflexi-va que porti a l’elaboració d’imatges deviolència, explotació, estigmatització quevan ser adquirides pels individus i comu-nitats com part de la seva exclusió i quesón reflectits en les seves conductes. Freiredefineix conscienciació com el procés enel qual els homes, com a éssers consci-ents, adquireixen una profunda conscièn-cia del context cultural i social del seu móni de les maneres en què ells poden transfor-mar-lo. (Freire, 1972). La conscienciació ésper tant construïda a través d’un diàleg crí-tic i una acció reflexiva contra la realitatde la seva opressió. La conscienciació,adquirida a través del diàleg crític i refle-xiu és un component crític de qualsevolintent de superar l’exclusió, perquè l’im-pacte de l’exclusió va més enllà de conse-qüències merament econòmiques, afectala identitat dels participants (Freire, 1994;Ledwhit, 2001). Exposa les famílies i co-munitats a les visions dominants, hegemò-niques, que brinden una justificació al mónsocial (Carroll & Minkler, 2000). En pa-raules de Bourdieu, l’exclusió condueix ala introjecció del règim opressiu (Garret,

2007). No obstant això, per la seva posicióinferior en la societat, les comunitats exclo-ses tendeixen progressivament a adoptar iinternalitzar la lògica de l’exclusió i veure-la com a justificada. En conseqüència, nonomés es necessita una nova consciènciamés crítica cap al món, sinó també cap aun mateix. L’experiència d’exclusió impreg-na l’esfera personal i social de diferents icontrastades maneres. D’una banda, generala necessitat de solidaritat i mutualitat perconfrontar l’impacte negatiu de l’exclusió. Perl’altra, sense conscienciació, l’oprimit sovintdesplaçarà les conductes apreses, com vio-lència que ha evolucionat des de sistemesd’opressió cap al camp de les seves rela-cions personals, familiars i comunitàries.Com manifesta Freire, sense un procés deconscienciació l’oprimit rebutjarà el projec-te d’alliberament perquè aquest implica do-lor, responsabilitat i reprendre possessió dela seva pròpia història. Sense una nova cons-ciència, l’oprimit fugirà de la llibertat.

DiscussióLa recessió econòmica ha infligit danys

en individus, famílies, comunitats i socie-tats. Ha aprofundit l’aïllament social, ladependència, la múltiple deprivació il’estigmatització de poblacions excloses iha endarrerit les perspectives per a la in-clusió de les noves generacions. A la llumd’aquestes preocupacions argumentar quehi ha una necessitat de valorar la pràcticadel treball social i adaptar-lo a aqueststemps turbulents. Els pilars del ISWP po-dran respondre als aspectes estructurals idiscursius de l’exclusió social exacerbats peraquesta crisi a través de la participació in-volucrada, l’associació igualitària, l’advo-cacia social i la conscienciació reflexiva.

A fons


Bibliografia

ADAMS, R.; DOMINELLI, L.i PAYNE, M. Social work futures:Crossing boundaries, transformingpractice. Hampshire: PalgraveMacmillan, 2005. ISBN1403916144AMASH, M. i EVRONI, S. BritAvot. Working with and on behalfunemployed fathers. Jerusalem:Ashalim, 2008.APPLE, M. W. (Ed.). Global cri-ses, social justice, and education.Nova York: Routledge, 2010.ISBN 978-0415995979AUYERO, J. Patients of the Sta-te. Durham, NC: Duke Univer-sity Press, 2012. ISBN 978-0822352334BANKS, S. Integrity in profes-sional life: Issues of conduct,commitment and capacity. Bri-tish Journal of Social Work, 40(2010), 2168-2184. ISSN1468-263XBARTH, J. R. The rise and fall ofthe US mortgage and credit mar-kets: A comprehensive analysis ofthe market meltdown. Hoboken,N.J: J. Wiley & Sons, 2009. ISBN978-0470477243BERESFORD, P.; CROFT, S. iADSHEAD, L. “‘We don’t seeher as a social worker’: A servi-ce user case study of the impor-tance of the social worker’s re-lationship and humanity”, enBritish Journal of Social Work, 38(2008), 1388-1407. ISSN 1468-263CARLISLE, S. “Tackling healthinequalities and social exclusi-on through partnership andcommunity engagement? A rea-lity check for policy and practi-ce aspirations from a Social In-clusion Partnership inScotland”, en Critical Public

Health, 20 (2010), 117-127.ISSN 0958-1596CARROLL, J. i MINKLER, M.“Freire’s message for social wor-kers”, en Journal of CommunityPractice, 8 (2000), 21-36. ISSN1070-5422Communities and Local Gover-nments The English indices of de-privation 2010: Guidance Docu-ment. Londres: Department forCommunities and Local Gover-nment, 2011.De VOGLI, R. “Neoliberal glo-balisation and health in a timeof economic crisis”, en SocialTheory & Health, 9 (2012), 311–325. ISSN 1477-8221Du BOIS, W. E. B. The souls ofBlack folk. Charleston, SC: Bi-blioBazaar, 2007. ISBN 978-0486280417EVRANI. S. i SHAPIRO, R.From single voices to social impact.Jerusalem: Mashov, 1997. (He-breu)FINE, M. i WEIS, L. (eds.). Si-lenced voices, extraordinary conver-sations: Re-imagining schools. NovaYork: Teachers College Press,2003. ISBN 0807742848FREIRE, P. Pedagogy of the op-pressed. Londres: Penguin, 1972.ISBN 978-0722072059FREIRE, P. Pedagogy of hope.Nova York: Continuum, 1994.978-1472533401GAMBLE, D. i WEIL, M. Com-munity practice skills: Local to glo-bal perspectives. Nova York: Co-lumbia University Press, 2010.ISBN 978-0231520928GARLAND, D. R.; MYERS, D.M. i WOLFER, T. A. Socialwork with religious volunteers:Activating and sustaining com-munity involvement. Social

Work, 53 (2008), 255-265.ISBN 978-0830839711GARRET, P. “Social work in a‘Broken Society’”, en EuropeanJournal of Social Work, 14 (2011),281-286. ISBN 1-847429605GARRET, P. “The Relevance ofBourdieu for social work: A re-flection on obstacles and omis-sions”, en Journal of Social Work,7 (2007), 357-381. ISSN 1468-0173HARDING, S. i SIMMONS, L.“Introduction: Economic justi-ce, labor and community prac-tice”, en Journal of CommunityPractice, 17 (2009), 1-10. ISBN978-0415848404HOOKS, B. Teaching community:A pedagogy of hope. Nova York:Routledge, 2003. ISBN 978-0415968188ILO-IMF. (2010) The challengesof growth, employment and socialcohesion. Oslo, Noruega: JointILO-IMF Conference in Coope-ration with the Office of thePrime Minister of Norway.ISBN 978-9221241287ILO. Global employment trends2012. Genève: InternationalLabor Organization, 2012.ISBN 978-9721249245KENKEL, D. i COULING, M.“Child advocacy: A dialogue ofinclusion”, en Community Deve-lopment Journal, 41 (2006), 481-491. ISSN 0010-3802KLEIN, N. The shock doctrine:The rise of disaster capitalism.Nova York: Henry Holt andCompany, 2009. ISBN 978-0312427993KRUGMAN, P. The return of de-pression economics. Nova York:W.W. Norton & Company, 2000.ISBN 978-0393320367



Bibliografia

KRUMER-NEVO, K. i SIDI,M. “Writing against othering”,en Qualitative Inquiry, 18 (2012),299-309. ISSN 1077-8004KURZBAN, R. i LEARY, M.R. Evolutionary origins of stig-matization: The functions ofsocial exclusion. Psychological Bu-lletin, 127 (2001) , 187-208.ISSN 1939-1455MEMMI, A. Dependent. Boston,MA: Beacon Press, 1984. ISSN0-8070-4300-1MERRIAM-WEBSTER. TheMer riam-Webster Dictionar y.Springfield, MA: Merriam-Webster, 2005. ISBN 978-0877791324MUIR, K.; FISHER, K. R.;ABELLO, D. i DADICH, A. “‘Ididn’t like just sittin’ around allday’: Facilitating social andcommunity participation amongpeople with mental illness and highlevels of psychiatric disability”, enJournal of Social Policy, 39 (2010),375-391. ISSN 0047-2794O’LEARY, P.; TSUI, M.-S. iRUCH, G. “The boundaries ofthe social work relationship re-visited: Towards a connected,inclusive and dynamic concep-tualisation”, en British Journal ofSocial Work. 2012. Extret de:http://bjsw.oxfordjournals.org/content/early/2012/01/10/bjsw.bcr181.full.pdf+htmlISSN 0045-3102PAPERSON, L. “The postco-lonial ghetto: Seeing her shapeand his hand”, en Berkeley Revi-ew of Education, 1 (2010), 5-34.ISSN 1947-5578PHETERSON, G. “Alliances be-tween women: Overcoming in-ternalized oppression and inter-nalized domination”, en L. A.R. BREWER (Ed.), Bridges of

Power: Women’s Multicultural Alli-ances (pàg. 34-48). Filadèlfia,PA: New Society Publishers,1990. ISBN 978-0865711846Oxford University Press. New Ox-ford American dictionary, 3rd editi-on. Nova York: Oxford Univer-sity Press, 2010. 978-0195170771PYKE, K. “What is internalizedracial oppression and why don’twe study it? Acknowledging ra-cism’s hidden injuries”, en Socio-logical Perspectives, 53 (2010),551-572. ISSN 0731-1214

ROER, D. “University studentswith learning disabilities advo-cating for change”, en Disabilityand Rehabilitation, 24 (2002),914-924. ISSN 0963-8288ROSENFELD, J. M. i TARDI-EU, B. Artisans of democracy:How ordinary people, families inextreme poverty, and social institu-tions become allies to overcome soci-al exclusion. Lanham, MD: Uni-versity Press of America, 2000.ISBN 0761816669SAVAIA, R. i WAISSMAN, M.Formative Evaluation of FamilyAid Centers. Tel Aviv: Center forEvaluation of Human Services,1997. (Hebreu)SILVER, H. i MILLER, S. M.“From poverty to social exclu-sion: Lessons from Europe”, enC. HARTMAN (Ed.), The Emer-ging Agenda: Poverty and Race inAmerica (pàg. 57-70). Lanham,MD: Lexington Books, 2006.ISBN 978-0739114193SOSS, J.; FORDING, R. iSCHRAM, S. Disciplining thepoor : Neoliberal paternalism andthe persistent power of race. Chica-go, IL: University of Chicago,2011. ISBN 978-0226768786STIGLITZ, J. E. “The Anatomyof a murder: Who killed Ame-

rica’s economy?”, en CriticalReview, 21 (2009), 329-339.ISSN 0891-3811TAKET, A.; CRISP, B. R.; NE-VILL, A.; LAMARO, G.; GRA-HAM, M. i BARTER-GO-DFREY, S. (Eds.). Theorising soci-al exclusion. Londres: Routledge,2009. ISBN 978-0415475846TAYLOR, J. B. The financial cri-sis and the policy responses: An em-pirical analysis of what went wrong.”NBER Working Paper 14631.Cambridge, MA: National Bu-reau of Economic Research,2009. ISSN 1073-2489TORRES, C. A. i MORROW,R. A. Reading Freire and Ha-bermas: Critical pedagogy and trans-formative social change . NovaYork: Teachers College Press,2002. ISSN 08077-4202-3UN. The world economic situ-ation and prospects 2012: Upda-te as of Mid-2012. Nova York:United Nation Publications,2012. ISBN 978-9211091649http://www.un.org/en/deve-lopment/desa/policy/wesp/w e s p _ a r c h i v e /2012wespupdate.pdfUNICEF. Annual report 2011.Division of Policy and Practice .Nova York: UNICEF, 2011.ISBN 978-9280645569VALENCIA, S. A. “Labor andcapital in the current crisis”, enCritical Sociology, 3 (2012), 205-219. ISSN 0896-9205WACQUANT, L. “Three stepsto a historical anthropology ofactually existing neoliberalism”,en Social Anthropology, 20 (2012),66-79. ISSN 0964-0282WEIL, M. The handbook of com-munity practice. Thousand Oaks,CA: SAGE, 2005. ISBN 978-1412987851

A fons


El paper del treball social en el contextactual

Elisabet Bàrbara Sirera1

1 Treballadora social i pedagoga. Directora del Centre de Serveis Socials Roquetes - Trinitat Nova - Canyelles.Institut Municipal de Serveis socials. Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports. Ajuntament de [email protected]

Aquest article pretén ser una ref lexió al voltant de la pràctica professional entreball social. El context de crisi econòmica i els actuals problemes socialsobliguen una professió com la nostra a pensar quin és el nostre paper i quinesmetodologies d’intervenció són les més adequades per a fer front a aquesta novarealitat.

Paraules clau: Cartera de serveis, acompanyament, transformació, instruments tèc-nics i metodològics, compromís, vincle, treball comunitari, treball en xarxa.

Resum

This article aims to be a reflection on the professional practice of social work. Thecurrent economic crises and social problems oblige a profession such as SocialWork to think about our role and the more suitable intervention methodologies toface this new reality.

Key words: Services portfolio, on-going support, transformation, technical andmethodological instruments, commitment, bond, community work, work in anetwork.

Abstract

Per citar l’article: BÀRBARA SIRERA, Elisabet. El paper del treball social en el context actual. Revista de TreballSocial. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2013, nº 200, pàgines 58-68. ISSN 0212-7210.

El paper del treball social en el context actual


Introducció

És un repte per a mi escriure un articlesobre la nostra professió en el context ac-tual. Després de més de vint anys d’expe-riència laboral, uns anys creixent, aprenent,compartint amb equips i professionals dereferència... potser és la primera vegadaque em plantejo el sentit de la nostra pro-fessió i intento donar resposta a pregun-tes com: quina és la nostra funció? Quèvol dir acompanyar processos vitals? Quèpodem transformar? Què podem aportarels treballadors socials en aquest contextde crisi on no es garanteix la coberturad’unes necessitats mínimes a totes les per-sones? De quins instruments tècnics enshaurem de dotar no només per fer front aaquesta realitat sinó també per poder tenirun impacte positiu en aquestes situacions?

Després d’un temps de creixement iconsolidació de la societat del benestar,arriba la crisi. Els equips professionalshavíem pogut planificar i treballar ambcriteris consensuats i evolucionar la inter-venció des de l’“assistencialisme” a la jus-tícia social. La crisi arriba i el desequilibridel sistema social ens obliga a plantejar-nos nous models d’intervenció.

D’entre totes les conseqüències que esderiven de la crisi econòmica, una d’im-portant és l’exercici de repensar l’essènciade cada professió. Aquest article em brin-da l’oportunitat de compartir amb tots elslectors interrogants i reptes tot esperantque convidi a la reflexió.

Bases per a la reflexióTot i l’abast del títol que ens ocupa, vull

centrar-me en dues qüestions que em sem-blen importants a títol de reflexió: el marc

legal i la identitat de la nostra profes-sió. Cal contextualitzar la reflexió des delmarc dels serveis socials bàsics, lloc on hedesenvolupat bona part de la meva expe-riència laboral. La recerca del sentit de lanostra professió dins els paràmetres queel propi sistema ens estableix, intenta serla clau de volta d’aquesta article. Quinacontribució fem els treballadors socials enla millora de les situacions de pobresa iexclusió social i en la construcció del sis-tema de benestar social.

1. Del marc legal

Fem una mirada al passat més recentper veure d ’on venim.

La llei 12/2007 de Serveis Socials deCatalunya va néixer en un moment en quèera necessària un redefinició del sistemade serveis socials. Existia fins al momentun sistema força “assistencialista”, ambuna dotació de recursos públics molt insu-ficients per finançar el serveis, una coordi-nació feble o inexistent entre diversesadministracions i entitats privades gestoresde serveis socials, i sobretot un sistema deprestació de serveis molt burocratitzat icentralitzat (art. R. Nicolau. RTS, núm.182). Aquell sistema deixava fora a mol-tes persones que no podien tenir accés alsistema per diversos motius.

La llei va voler avançar en el reconei-xement del dret social de totes les perso-nes. Va ordenar i regular una única xarxade serveis socials de responsabilitat públi-ca, incloent els serveis públics de la Gene-ral i tat i dels a juntaments i consel lscomarcals, així com l’acreditació de ser-veis privats a donar prestacions garanti-des a totes les persones.

A fons


El repte de la nova llei va ser d’anarcap a un sistema “per a tothom” que tinguésuna determinada necessitat, amb indepen-dència de la seva situació econòmica i demantenir el caràcter gratuït de la prestació.S’estableix la possibilitat del copagamenten funció de la renda disponible però estracta que des de l’Administració és dotide recursos suficients per a garantir lacohesió social.

Es va incloure en aquesta llei la Carte-ra de Serveis Socials, on es definia quineseren les prestacions que es garantien per atota la població.

Recuperem alguns articles de la llei queens permetran reflexionar sobre el temaque ens ocupa:

a) Centrem-nos en una de les partsd’aquesta llei que és la dedicació que hifa als professionals del serveis socials.Diu que el sistema públic de Serveis so-cials “...ha de tenir el personal suficientamb la formació, la titulació, els coneixe-ments, l’estabilitat laboral, la capacitat, elreconeixement social i laboral i les apti-tuds que calguin per a garantir l’eficiènciai l’eficàcia en la prestació dels serveis so-cials” (art.43.1)

El tercer punt d’aquest article 43 fareferència al/a la professional de referèn-cia, on s’esmenta específicament el/la tre-ballador/a social.

Si aprofundim, trobem que es fa refe-rència al treballador social en l’ art. 26:“Amb la finalitat d’assolir els objectius quefixen els apartats 1 i 2, s’ha d’establir perreglament que cada persona o unitat deconvivència que accedeixi a la xarxa deServeis Socials d’Atenció Pública ha detenir assignat un professional o una pro-fessional de referència, que preferentment

ha de ser el mateix, i que habitualment hade ser un treballador o treballadora socialdels serveis socials bàsics. El professionalo la professional de referència té les fun-cions de canalitzar les diverses prestacionsque la persona o la unitat de convivèncianecessita, vetllar per la globalitat de lesintervencions i per la coordinació entre elsequips professionals de serveis socials i lesaltres xarxes de benestar social, afavorirla presa de decisions i agilitzar-les”.

b) De la llei, també en podríem desta-car aspectes com els drets o la deonto-logia professional, a la qual hi dedicaalguns articles, però en vull destacar unque em sembla d’importància cabdal pelque significa i que sovint hem oblidat enel decurs del seu desenvolupament comsón les valoracions professionals.

Apareixen en aquesta llei articles quefan referència a: “la necessitat d’una valora-ció professional prèvia” per a les prestaci-ons garantides (art.24.4) i “Les valoracionsdel personal professional dels serveis so-cials són vinculants pel que fa a l’assigna-ció dels recursos públics disponibles, enels termes en que s’estableixi per regla-ment. Així mateix s’ha de garantir la inter-venció professional necessària per a fer elseguiment de l’evolució de la situació per-sonal o familiar objecte de l’atenció social”(art 44.3).

Un primera reflexió, doncs, hauria deser fins a quin punt el desenvolupamentd’una cartera de serveis, que si bé ha su-posat un augment de recursos i prestaci-ons pels ciutadans, ha influït negativamenten el tipus d’intervenció del procés de laprestació del servei. I remarco la paraulaprocés. Fins a quin punt ha estat més im-portant aconseguir el recurs per a una per-



sona que el procés que hem fet amb ellaper aconseguir-ho.

Hem anat avançant cap a la gestió delsrecursos, sovint viscuts pels ciutadans comun dret. Hem posat l’èmfasi en l’assigna-ció del recurs i la nostra capacitat tècnicaper a la gestió de serveis i prestacions. I araens trobem que, en aquest moment d’im-portants retallades, aconseguim ben pocsrecursos per a la gent.

Per tant, el desenvolupament d’aques-ta cartera de serveis ens ha abocat a unaugment de tramitació de recursos i pres-tacions, posant l’energia i dedicació en eltreball individualitzat amb l’objectiu demillorar el benestar de les persones. Encerta manera, hem perdut aquella miradamés àmplia que els professionals podemtenir. I hem reduït la perspectiva sistèmicaen la qual la importància de l’entorn i dela xarxa es posa en valor. Si ha estat així,no ens hem d’estranyar que al l largd’aquests anys hagin perdut força les in-tervencions socials grupals i comunitàries.En aquests moments, es volen recuperaraquest tipus d’intervencions esperant quea partir d’elles puguem trobar noves solu-cions a noves necessitats socials greus queens trobem. Anem amb compte, però, deno barrejar coses i no li demanem a unametodologia d’intervenció, a una manerade fer i construir societat, que doni res-posta a una responsabilitat que ha de con-tinuar sent de l’Administració. No ensconfonguem altre cop!

En el marc d’aquesta llei, i, evidentmentamb altres de tan o més importants comha estat la Llei 39/2006, d’Atenció i Promo-ció a Persones en situació de Dependència(LAPAD), els professionals hem anat fentcamí. Cada vegada atenem situacions més

complexes i més interconnectades. Amb unsistema de serveis socials que durant for-ça temps ha pogut donar resposta a la ciu-tadania en forma de prestacions i serveis.

Però la raó de ser dels professionalsdel treball social va molt més enllà de lagestió d’aquests serveis. Tots ho sabemperò potser ens hem oblidat, en certa ma-nera, de vetllar per la nostra identitat dinsd’aquest sistema.

Ara tenim un nou escenari, i enaquest nou context ens hauremde preocupar per saber què apor-ta el treball social a les políti-ques públiques.

Ara tenim un nou escenari, i en aquestnou context ens haurem de preocupar persaber què aporta el treball social a lespolítiques públiques. Els treballadors so-cials han de conviure amb els dilemes icontradiccions que suposa formar partd’un sistema i d’unes lleis que en aquestsmoments no garanteixen unes necessitatsbàsiques com poden ser l’alimentació i l’ha-bitatge.

Tenim una responsabilitat professionali alhora una oportunitat, per repensar elnostre paper i les nostres funcions en elsistema que tenim. Algunes coses no leshem d’inventar, les hem de rescatar de lanostra formació i de la nostra trajectòriaprofessional. La dificultat recaurà en comles transformem per fer-les actuals i útilsen el context actual.

Així doncs, haurem de veure quin dià-leg s’estableix entre les institucions i elstreballadors socials per poder pensar i par-ticipar en el sistema que tenim. Des d’al-

A fons


guns serveis concrets com és el cas delsserveis socials bàsics, l’actual pressió assis-tencial per la qual passen dificulta poderpensar en aquests diàlegs, i en canvi sónd’importància cabdal per trobar sentit aldia a dia de la seva tasca.

Els professionals tenim la capacitat tèc-nica per poder intervenir i per poder eme-tre valoracions professionals al voltant dequines són aquelles pràctiques més ade-quades en cada moment. Per això cal queels treballadors tinguem una visió mésàmplia del nostre dia a dia i que no ensquedem atrapats en les urgències i les si-tuacions dels casos. Ens cal incorporar unacerta visió sociològica i política per tal queles nostres valoracions tècniques no que-din minades per la casuística i prou. Arabé, això no vol dir que se’ns demani que apartir de la nostra pràctica puguem i ha-guem de donar la resposta a unes situaci-ons que requereixen una anàlisi més globali unes decisions polítiques preses en unsaltres nivells. Poso l’exemple del PIRMI jaque és un tema de debat actual en el qualcal prendre decisions al respecte de si enscal una prestació mínima garantida, dequines característiques i des d’on s’ha degestionar. El debat no és fàcil i s’haurande tenir en compte molts aspectes. Enaquest tema, els treballadors socials hau-rem de tenir opinió. Som els professionalsque hem de garantir la cobertura d’unesnecessitats bàsiques? O bé s’han de garan-tir des del sistema i el paper del TS ha depassar per acompanyar aquelles personesque amb prestació o sense requereixen serajudades en el seu procés de millora? És adir, els professionals estem per aprovar osuspendre prestacions que al meu enten-dre han de ser drets dels ciutadans per

poder viure amb un mínim de dignitat? Elsresponsables de la gestió pública haurande prendre decisions que definiran quinés el sistema de serveis socials que volen,i en tot cas la nostra pràctica professionalha de servir per donar valoracions tècni-ques que puguin ser incloses en aquestesdecisions. Tenim, doncs, una coresponsa-bilitat clara tots els agents implicats, peròcadascú ha d’assumir el seu paper. El ca-tàleg de serveis ha de donar respostes con-cretes a necessitats existents, però caldràdiferenciar dos grans grups de necessitats.Aquelles que necessiten una valoració tèc-nica professional i que per tant la condi-ció de ser donada o no dependrà d’aquestavaloració, i aquelles altres que s’han de ferdes d’altres instàncies i que per tant sónserveis i prestacions que garanteixen dretsper als ciutadans.

No perdem de vista que la nostra for-mació ens dóna elements per poder fer unaintervenció social des de l’anàlisi, el diag-nòstic participatiu del propi subjecte (in-dividu o comunitat) i la gestió dels recursosnecessaris. Per tant, estem parlant d’unaintervenció integral i no parcialitzada comhem estat fent algunes vegades empesosper la necessitat viscuda des dels profes-sionals de donar una resposta immediata.

Des de marcs formatius universitariss’insisteix que el binomi demanda-respos-ta o necessitat-recurs cal analitzar-lo ambprudència. Però en canvi en la pràcticacaiem sovint en l’exigència de donar unaresposta immediata, que té a veure mésamb l’angoixa del professional que necessitaveure una resposta palpable i objectiva da-vant una necessitat. I si aquesta necessitata sobre és una necessitat bàsica, no enspodem ni permetre el luxe de poder ana-



litzar. Ens exigim donar una resposta a lavelocitat amb què l’usuari ens la demana.

Aquest és el context actual i des d’aquíhaurem de repensar el nostre paper. Comdiu Teresa Zamanillo en el seu article a laRTS, núm. 196: “Cal sortir de la llarga cri-si d’identitat en què es troben els treballa-dors socials, cal fer alguna cosa. I no esconeix altre remei més que el de formar-se molt i constantment; el de mantenir laflama del coneixement per no interveniramb instruments vells davant de proble-mes nous”.

Cal, doncs, una formació permanentlligada a l’acció i la reflexió. De fet, és aixícom hem anat construint la nostra disci-plina. I amb el suport d’altres disciplinessocials i polítiques que ens ajudaran a cre-ar metodologies de treball propi.

Des d’aquesta perspectiva caldrà pen-sar quins elements i conceptes, vells i nous,posem en valor per poder definir el nos-tre futur com a treballadors socials. Desde la pràctica professional em vénen al cappreguntes com: què vol dir acompanyarprocessos? Quines habilitats haurem dedesenvolupar com a professionals?

Quines metodologies de treball hem deproposar per poder treballar de maneradiferent? On recaurà el pes de la nostraintervenció? Quins espais de treball neces-sitem per poder repensar la professió i lanostra funció dins de les institucions?

Tot i la situació de crisi d’identitat enquè ens movem el col.lectiu de treballa-dors socials, crec que, si fem una miradaal camí recorregut, hi trobem experièn-cies professionals i pràctiques concretesd’intervenció i la gestació de noves pràcti-ques i metodologies de treball que ensdonen pistes de com hem de continuar.

2. De la nostra identitat

Si en el punt anterior analitzàvem el rolde treballador social en el marc del contextnormatiu, ara es fa necessari reflexionarsobre la pròpia identitat dels treballadorssocials i per tant fer una anàlisi sobreaquells instruments tècnics i metodològicsque sustenten la nostra professió.

En primer lloc la capacitat de poderfer bons diagnòstics de les situacions. Ten-dim a descriure situacions, però cal saberinterpretar els fets que se’ns presenten.Hem de poder interpretar el que el propisubjecte o comunitat no pot fer sol. So-vint necessita algú que des de la distànciaperò amb la proximitat pugui ajudar a tro-bar aquells elements necessaris per comen-çar un procés transformador. Sovint enstrobem treballant amb persones o entornsque no tenen la possibilitat de poder sermirats i ajudats des d’un altre punt de vis-ta. El treballador social ha de poder feraquesta mirada que, conjuntament amb lamirada i capacitat del propi subjecte, pu-gui identificar la situació i definir el pro-cés de canvi.

Certes inèrcies que tenen a veure ambla pressió assistencial no ens permeten,sovint, poder valorar amb els propis usua-ris quin és el seu entorn i les seves poten-cialitats més enllà d’ells mateixos. És a dir,les necessitats són tan urgents que enssembla que no podem donar-nos aquelltemps per poder pensar amb quins recur-sos interns i externs compta aquell indivi-du per poder refer la seva situació. Calgarantir allò immediat en primera instància.Però potser caldrà veure com es garanteixaquest immediat i com els professionalspodem destinar temps a fer aquests pro-

A fons


cessos amb els individus. L’experiència ensdiu que sovint garantir allò immediat noens assegura una canvi en la situació.

Això no vol dir, ni desmerèixer, ni queno puguem dedicar temps a la gestiód’aquells recursos necessaris, però sí quecaldrà redimensionar el temps i energia quedediquem a cada cosa. La gestió pot serfeta per nosaltres, i també per altres pro-fessionals, però l’acompanyament de lespersones i comunitats cap a un procés decanvi és fonamental de la nostra professió.

Caldrà, doncs, rescatar el valor d’ins-truments que tenim com l’entrevista, quefem servir diàriament i ja no se li dóna laimportància que té. L’entrevista és un es-pai concret i un temps determinat on escreen els vincles amb els subjectes queintervenim. Les institucions donen valoral nombre d’entrevistes fetes, però cal re-clamar el valor que té la pròpia entrevista.És el lloc on es dóna el vincle amb lespersones, element indispensable per poder-hi treballar conjuntament. Si no hi ha vin-cle entre professional i usuari no hi hauràcap procés transformador. L’entrevista etpermet conèixer i alhora produir canvis. Iels canvis i efectes són per a ambdues parts.

d’obrir i ser sensibles a buscar altres esce-naris i noves maneres de fer entrevistes.Al carrer, als espais socials de la gent. Sónhàbitats que si bé poden crear insegure-tats als professionals, alhora ens podendonar oportunitats d’intervenció diferentsde les que ens dóna l’espai d’un despatxamb una taula entre nosaltres i l’usuari.Haurem de pensar altres maneres creati-ves d’apropar-nos al ciutadà. Aquesta novaconcepció ens porta a una redefinició ne-cessària de les relacions de poder que s’es-tableixen entre els professionals i els usuarisdels serveis.

Un altre instrument important són elsregistres i els informes socials. Escriure suposaposar paraules concretes a allò que obser-vem. Estem acostumats a descriure el queveiem, però caldrà fer esforços per recu-perar registres que incloguin les interpre-tacions del que veiem. Tal com s’ha ditabans, en treball social hem anat construintla nostra professió en base a la pràctica ila reflexió de la pràctica, i això ens ha per-mès avançar. Per això és important posaren valor la pràctica de la nostra interven-ció. Com més escriguem més material tin-drem per poder reflexionar i fer recercasobre les pròpies metodologies de treball.La rapidesa de les nostres intervencions ila manca de registre no ens han de ferperdre el potencial que té documentar elque fem.

El treball en equip és un altre elementfonamental per poder treballar i fer fronta la complexitat dels fenòmens socials. Elsequips interdisciplinaris, amb visions desde disciplines diferents, som una platafor-ma privilegiada per poder entendre lesproblemàtiques socials des d’una perspec-tiva global i fer propostes de millora. Cal

Les entrevistes s’han institucio-nalitzat i el despatx ha passat aser la pròpia concepció de llocd’atenció. Ens haurem d’obrir iser sensibles a buscar altresescenaris i noves maneres de ferentrevistes.

Les entrevistes s’han institucionalitzati el despatx ha passat a ser la pròpia con-cepció de lloc d’atenció. Ens haurem



definir espais de treball conjunt i cal treba-llar per fomentar les habilitats personals iprofessionals necessàries perquè es puguidesenvolupar. Hi ha un antic proverbi a-fricà que recull amb molta exactitud lameva filosofia al voltant de l’equip i la sevaimportància: “Sols avancem més de pressaperò junts arribem més lluny”. Arribaremallà on siguem capaços d’arribar entre tots.

Els treballadors socials tenim la sort depoder compartir la nostra tasca amb dis-ciplines cosines germanes, però cal tambéque nosaltres mateixos siguem conscientsde les nostres aportacions i límits en aques-ta tasca comuna. En cada realitat concre-ta, els equips de treball hauran de definirquines són aquestes possibilitats de treballen equip, tenint en compte les potenciali-tats i dificultats dels seus membres, elmoment de cada equip, els encàrrecs, l’en-torn més immediat i la capacitat delideratge de l’equip, entre altres factors.

Els treballadors socials ens hem formatper tenir les habilitats socials i comunica-tives necessàries per poder participar i sermotors d’aquests processos de treball. Lacapacitat d’escolta, l’empatia i l’ús del llen-guatge adequat per poder comunicar-nosde diferent manera en diverses situacionssón propis de la nostra professió. L’apor-tació del treball social al treball en equipve definida, doncs, per les característiquesde la nostra professió i per la necessitatde sumar altres mirades en els processosde diagnòstic i de transformació de la re-alitat. Formem part d’aquests processos detreball i sovint desenvolupem tasques delideratge al voltant dels equips.

Si estem parlant d’aquells instrumentsmetodològics que aportem els treballadorssocials és obligat fer referència al treball

comunitari. Com deia al principi de l’arti-cle, des dels serveis públics hem anat per-dent espai en les pràctiques comunitàriesa favor de les atencions individualitzades.Segurament calia posar energia en el des-envolupament d’un sistema de serveis so-cials on el treball comunitari ha quedat ensegon terme. Per què? Potser perquè perveure resultats d’aquests tipus d’interven-ció cal esperar a mitjà-llarg termini, i mol-tes vegades s’ha prioritzat tenir resultatsmés immediats. Cal fer, però, també auto-crítica, i potser no hem dedicat prou tempsa elaborar instruments d’avaluació perpoder posar en valor i justificar els resul-tats obtinguts de caire preventiu i de des-envolupament de la comunitat i els efectestransformadors a escala individual.

Els treballadors socials hem perdutpràctica en aquests tipus d’intervencions,i moltes vegades les han desenvolupat al-tres professionals, sobretot quan parlemdels serveis públics, o bé per altres tipusd’organitzacions.

Ara, en moments de crisi, tornem apensar en el treball necessari amb la comu-nitat i com des del treball social podem po-tenciar aquestes metodologies de treball.La força de la comunitat esdevé suport ales persones que hi pertanyen i alhora pos-sibilita la transformació de relacions i denoves oportunitats entre els individus, iaquesta és la veritable capacitat de trans-formar la realitat social. Els treballadorssocials tenim aquí un recorregut a fer.Tenim la formació per fer-ho i cal querescatem les habilitats necessàries per po-der intervenir i promocionar aquest tipusd’intervenció. La comunitat és un sub-jecte d’intervenció que també cal acom-panyar.

A fons


Tot i que no han estat les pràctiquesper excel.lència al llarg d’aquests anys, síque hi ha hagut diversos serveis que hemestat treballant conjuntament amb entitatsi veïns per pensar junts com millorar lesproblemàtiques socioeconòmiques exis-tents. Hem après a fer diagnòstics junts, adefinir projectes i accions per a la millorade les condicions d’un barri. Hem treba-llat junts professionals i veïns, cadascú desdel seu rol i des del seu lloc. Aquesta haestat una tasca gratificant per a molts tre-balladors socials que hem tingut l’oportu-nitat de poder-la fer.

El treball comunitari ens fa replantejarnovament les relacions de poder del nos-tre rol professional amb els subjectes d’in-tervenció. Per posar-se a treballar amb lacomunitat cal trencar la idea que nosal-tres tenim les respostes a les necessitatsque ens plantegen. Al contrari, cal repen-sar quina és la nostra funció. Per podertreballar amb i per a la comunitat hem depoder entendre la nostra tasca com unagent més en el territori, però amb capa-citat tècnica per ajudar a construir diag-nòstics i dissenyar projectes d’intervenció.

És evident que necessitem ser creatiusper trobar solucions possibles que millorinles condicions de vida i garanteixin un mí-nim benestar a les persones. Per poder tro-bar respostes creatives serà necessari fer untreball conjunt entre tots els agents impli-cats. El treball en xarxa entre els serveis iconjuntament amb la població pot possibili-tar en aquests moments trobar vies de solu-ció per organitzar-se, denunciar i afrontarles situacions de desigualtat i pobresa exis-tents. En aquests moments estan sortintnoves formes organitzatives de la societatcivil, com són els moviment de marees o de

plataformes organitzatives com la Plata-forma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) oel 15-M, que ens obliga a repensar com ensafecta i interpel.len els treballadors socials.

Això ens porta a poder reflexionar so-bre un altre element metodològic, d’im-portància cabdal, que és la necessitat deltreball coordinat entre serveis i entitats per po-der fer front a les necessitats actuals. Pertant, de la coresponsabilitat entre el sec-tor públic i privat i la societat civil. Sovintcataloguem de treball en xarxa algunes in-tervencions i projectes socials, però cal-dria definir bé què vol dir exactament.Treballar en xarxa no és treballar un alcostat de l’altre per a una mateixa situa-ció. Això seria massa fàcil per aconseguirquelcom que és més complicat. Treballaren coordinació amb altres no és una sumade mirades sinó la construcció d’una mi-rada conjunta. Sembla fàcil però en reali-tat no ho és. Cada professional de qualsevolentitat o servei parteix d’un marc propide treball i d’uns encàrrecs concrets. Perpoder intervenir conjuntament i produirels canvis desitjats, cal tenir uns objectiuscomuns i realitzar un procés conjunt d’in-tervenció en què cada part té un paper.Requereix l’esforç de “deconstruir” pertornar a construir la decisió de models ipràctiques a desenvolupar.

El treball en xarxa entre els ser-veis i conjuntament amb la pobla-ció pot possibilitar en aquestsmoments trobar vies de solucióper organitzar-se, denunciar iafrontar les situacions de desi-gualtat i pobresa existents.



Per últim, una breu referència a la ne-cessitat d’apropar el món de la teoria i elmón de la pràctica en treball social. Elsque treballem en el dia a dia dels proble-mes socials estem encara lluny dels que hipensen. La distància es dóna tant amb elsàmbits universitaris com amb els que te-nen responsabilitats polítiques i prenen lesdecisions. Hi ha hagut experiències de tre-ball conjunt sempre amb una valoraciómolt positiva. La pròpia elaboració de laLlei de serveis socials n’és un exemple. Od’altres projectes entre serveis públics i elmarc universitari. Als que som a primeralínia ens cal oxigen per veure més enllàdel dia a dia, i els que estan més lluny ne-cessiten el nostre saber i la nostra pràcticaper poder trobar noves maneres de treba-llar i noves metodologies que acabin ori-entant la pròpia pràctica.

A tall de conclusióPodem dir que el treball social és un

sistema integrat per valors, teoria i pràcti-ca que s’interrelacionen.

El treball social es defineix, segons laFederació Internacional de TreballadorsSocials i l’Associació Internacional d’Es-coles de Treball Social (IASSW) com laprofessió “que promou el canvi social, laresolució de problemes en les relacionshumanes i l’enfortiment i l’alliberamentdel poble, per incrementar el benestar.Mitjançant la utilització de teories sobreel comportament humà i els sistemes so-cials, el treball social intervé en els puntsen els que les persones interactuen amb elseu entorn. Els principis dels drets Humansi la Justícia Social són fonamentals per altreball social” (definició traduïda).

Des d’aquest punt de vista, les nostresfuncions aniran adreçades a posar totsaquells recursos i informació a l’abastd’aquelles persones que no els poden ob-tenir per si mateixes, potenciant al màximla seva autonomia personal, el seu benes-tar i la seva vinculació en el territori.

Esdevenim, doncs, agents de canvi pera les persones i comunitats amb les qualstreballem, acompanyant processos vitals através d’una tasca educativa, comprensiva icompromesa amb les persones per con-tribuir a la millora de les seves situacions.

Permeteu-me fer una metàfora entreel món del treball social i el món de laconstrucció que ens pot ajudar a buscar elsentit i el camí de la nostra professió. Ambuna visió molt simplista podem dir que enel món de la construcció hi ha paletes, ar-quitectes i urbanistes. Segurament els tre-balladors socials som una mica paletesquan esdevenim gestors de recursos tra-mitant ajudes i serveis. Som aquells ope-raris que aixequen parets, parets rectes iben fetes però al final parets de maons.Però també tenim alguna cosa de la pro-fessió d’arquitectes. L’arquitecte dissenyacases i pensa com s’han de posar els ma-ons en funció de qui ha de viure-hi. Quanacompanyem les persones a construir elseu procés d’autonomia i els ajudem apotenciar els seus propis recursos internsi externs, també creem noves realitats in-dividuals o familiars. Per últim, podemesdevenir urbanistes. Persones que plani-fiquen i ajuden al desenvolupament delspobles i les ciutats, de les societats. Quanamb tasques de planificació de politiquespúbliques o de treball comunitari ajudemen el desenvolupament de la societat, tre-ballant amb els diferents agents del terri-

A fons


tori, estem fent d’urbanistes que treballenper construir noves realitats socials. Avuiés evident que els professionals del treballsocial han de tenir una mica de cada unad’aquestes dimensions, però cadascunarequereix entorns i eines diferents i ensobliguen a tenir unes mirades diferents alnostre entorn. Hem de superar el col.lapsede gestió actual per aixecar la mirada i bus-car el mitjà i llarg termini, el procés persobre del recurs per cobrir la demanda.

Aquí queden les meves reflexions al

voltant de la nostra pràctica professional,espero que puguin servir per seguir cami-nant i cercant plegats el sentit de la nostraprofessió. Crec que cal també una miradaenfora, al món europeu i internacional, perpoder compartir i intercanviar bones pràc-tiques. Sense perdre de vista el nostre en-torn més immediat, crec que hem de sercapaços de mirar una mica més enllà delnostre mèlic i seguir construint la nostraprofessió per tenir una visió més àmplia ioberta a nous aprenentatges.

Bibliografia

NATIONAL INSTITUTE FORSOCIAL WORK. TrabajadoresSociales. Su papel y cometidos.Madrid: Narcea Ediciones S.A.,1992. ISBN 9788427710023.NICOLAU, R. “Una valoracióde la nova Llei de Serveis Soci-als”, en RTS, núm. 182 (2007).Barcelona: Col.legi Oficial Tre-ball Social de Catalunya. ISSN0212-7210.PORCEL, A. “El trabajo socialen Cataluña en los años seten-ta”, en RTS, núm. 80 (1980).Barcelona: Asociacaión de Asis-tentes sociales. ISSN 0212-7210.

RUBIOL, G. “La nova Llei deServeis Socials de Catalunya iels professionals dels Serveis So-cials”, en RTS, núm. 182 (2007).Barcelona: Col·legi Oficial Tre-ball Social de Catalunya. ISSN0212-7210.TRAVI, B. La dimensión técnica-instrumental en Trabajo Social.Reflexiones y propuestas acerca dela entrevista, la observación y el in-forme social. Editorial Espacio,2006. ISBN 9789508022479.ZAMANILLO, T. “Saber y po-der en trabajo social”, en RTSnúm. 196 (2012). Barcelona:

Col.legi Oficial Treball Social deCatalunya. ISSN 0212-7210.ZAMANILLO, T. “Las relacio-nes de poder en las profesiones deayuda. Una cuestión ética de primerorden”, en Revista internacional deTrabajo social y Bienestar, AZAR-BE, núm. 1 (2012). Universitatde Múrcia. ISSN 2173-0512.ZAMANILLO, T. Ética, teoría ytécnica. La responsabilidad políticadel trabajo social. Madrid: Talasaediciones, 2011. ISBN 978-84-96266-37-7.



Anàlisi psico(pato)lògica del neoliberalisme

Antoni Talarn Caparros1

1 Doctor en Psicologia. Professor titular de Psicopatologia. Universitat de Barcelona. [email protected].

Assumint una concepció de l’ésser humà com a ésser essencialment desitjant s’analitzael funcionament del capitalisme actual. S’argumenta que el sistema neoliberal és unadisfunció psicopatològica del capitalisme i que, com tota malaltia, acaba perjudi-cant la majoria de l’organisme social. El capitalisme sense cap mena de regulació,emmalalteix, deixa de ser eficaç i eficient. Es descontrola i es comporta com unnen petit avariciós, addicte, pervers, psicopàtic, violent i delirant. La crisi actualno és només una qüestió econòmica, ha estat producte de la cobdícia d’uns quants ide l’avarícia de molts. Des d’una òptica semblant estudiem el fenomen de la corrupció.La conclusió final és que tot això que estem patint, el sistema capitalista actual, lacrisi i la corrupció, no deixen de ser, en el fons, problemes de tipus psicològic.

Paraules clau: Desig, avarícia, neoliberalisme, crisi, corrupció.

Resum

Current capitalism is analyzed assuming a conception of human beings as beingessentially ‘desiring beings’. We explain that the neoliberal system is a psycho-pathological dysfunction of capitalism and it ends up hurting most of the socialorganism, as every disease does. Capitalism without any regulation gets sick, ceasesto be effective and efficient. It gets out of control and behaves like a little child:greedy, addict, perverse, psychopathic, violent and delirious. The current crisis isnot only an economic issue; it is the result of the greed of a few and the avarice ofmany others. From a similar perspective, we study the corruption phenomenon.The final conclusion is that all of this we are suffering, the current capitalist system,the crisis and the corruption are, in essence, psychological problems.

Key words: Desire, avarice, neoliberalism, crisis, corruption.

Abstract

Per citar l’article: TALARN, Antoni. Anàlisi psico(pato)lògica del neoliberalisme. Revista de Treball Social. Col·legiOficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2013, nº 200, pàgines 69-77. ISSN 0212-7210.

A fons


1. Introducció

Malgrat que no és gaire coneguda alnostre país, la psicologia econòmica és unadisciplina que té una llarga tradició ques’inicia amb el mateix Adam Smith. Aquestabranca de la psicologia s’ocupa de l’estudidel comportament econòmic, tant indivi-dual com col.lectiu, en diferents contextos ien els seus components interactius, simbò-lics i estructurals. La psicologia econòmicaconsidera que en les qüestions crematísti-ques hi intervenen, com en tot el que femles persones, variables d’ordre psicològic.

Efectivament, cal reconèixer que l’eco-nomia i l’ésser humà sempre han caminatde la mà. Des de l’origen de la humanitat ides de l’origen de cada individu, és a dir,tant ontogènicament com filogenèticament.

A nivell ontogènic resulta clar que en néi-xer, i també abans, experimentem duessensacions diferents: necessitat o satisfacció;mancança o plenitud. Sensacions que tenena veure amb tenir o no tenir recursos. És adir, que molt aviat tenim unes, per així dir-ho, certes nocions d’economia.

És en aquesta economia inicial queinaugurem la carència i la dependència. Senseels altres moriríem en un tres i no res. Elsaltres ho tenen tot i nosaltres res; els altresdonen i nosaltres rebem; els altres són rics inosaltres pobres.

L’ésser humà és, doncs, per definició,un ésser desitjant, un ésser basat primor-dialment en el desig. Considerem que la pa-raula clau per entendre el que ens estàpassant avui dia, i potser el que ha passatal llarg de la història de la humanitat, ésaquesta: desig.

Es podria pensar, però, que un cop sa-tisfet el desig aquest es calma, i que quan

ens fem grans i implementem l’ús de la raó,aprenem a refrenar els nostres desitjos i amanar per damunt seu. Però això és veri-tat només en part i només per a alguns.L’ésser humà no només disposa de la raóper governar la seva vida. Viu també en elregne del simbolisme i la fantasia, i enaquest regne els desitjos no són mai deltot satisfets. Des del nostre punt de vistapsicològic (no psicopatològic), el capitalis-me arrencaria en aquest punt: som éssersdesitjants.

Si ens ho mirem des de la filogènesi, calrecordar que vàrem passar de ser uns és-sers caçadors i recol.lectors a ser una es-pècie acumulativa. Aquí el punt d’inflexió,segons sembla, va ser el descobriment del’agricultura i de la ramaderia. Això vapermetre canvis socials molt grans: assen-tament en un lloc fixe, increment de lanatalitat, divisió del treball i, sobretot, acu-mulació d’excedents. Podem pensar, doncs,que, tot i que el capitalisme com a tal noapareix fins el segle XVII, la tendència acu-mulativa és molt anterior a aquesta data.

La conclusió que es deriva d’aquestaràpida anàlisi evolutiva és que som éssersdesitjants, tant psíquica com socialment. Sen-tim que ens calen recursos i tenim ten-dència a acumular recursos.

La conclusió que es deriva d’a-questa ràpida anàlisi evolutiva ésque som éssers desitjants, tantpsíquica com socialment. Sentimque ens calen recursos i tenimtendència a acumular recursos.

Establert aquest caràcter desitjant uni-versal entren en joc dos sentiments molt



potents i que després ens donaran raó delperquè de les desviacions patològiques delcapitalisme: la cobdícia i l’avarícia.

La cobdícia és el desig de posseir. Tot desigés cobdiciós, ja que el subjecte sent que limanca alguna cosa. L’avarícia és el desigde posseir però acumulant i retenint per a unmateix. La cobdícia tindria a veure amb laseguretat. Naixem indefensos i en notar-nos plens ens sentim millor. L’avarícia vamés enllà. El nen és naturalment cobdici-ós però ja de ben petit és també avariciós.Podríem pensar això en termes de gana ivoracitat. La gana és cobdícia, desig que calsatisfer; la voracitat és avarícia, desig queno s’atura, que mai en té prou.

En aquest sentit el diner juga un papermolt sofisticat. El diner es pot transformargairebé en qualsevol cosa. És, per tant, ob-jecte de cobdícia i avarícia ja que ens per-met obtenir pràcticament tot allò que volem.

Es diu molt sovint que som una societatmolt consumista (Lipovetsky, 2006), i és cert,fins i tot en temps de crisi. Ferrero (2009)relaciona hàbilment el consumisme d’ ob-jectes materials amb el fetitxisme. Defineixel fetitxe com un objecte carregat d’un po-der que no té i que representa una absència,a més de ser un artefacte que té a veureamb la possessió. Posseir el fetitxe semblavoler dir la possessió del que el fetitxe re-p r e s e n t a .

Però com que tot fetitxe és la repre-sentació d’una absència, tard o d’hora acabaemergint allò real del fetitxe: darrere seunomés hi ha un espai buit. Dit d’una altramanera: tot el consumisme (no el consum,que és un altra cosa) no és més que una

representació de les nostres mancances. Peraixò el consumisme mai no calma del totel nostre desig.

2. Psicopatologia del sistema ca-pitalista actual

Com que el capitalisme es basa en eldesig i el desig provoca cobdícia, i fàcilmentavarícia, el sistema cau molt sovint en lapatologia. La malaltia del sistema capitalis-ta és, en l’actualitat, el neoliberalisme.2 El NLés com una mena de càncer del capitalisme.

Cal considerar que estem parlant d’unsistema, però darrere el sistema hi ha per-sones. El sistema no és viu per si mateix.El sistema capitalista actual el fem entretots i podria ser millorable. Aquests tretspatològics són el resultat de l’acció huma-na. Val a dir, però, que la ideologia neoli-beral facilita que l’acció humana acabiproduint aquests efectes.

Com que el sistema el fan les personesens sembla apropiat parlar de psicopatolo-gia del sistema. De fet la terminologia psi-cològica és abundant en el vocabulari delseconomistes i per això sentim, tot sovint,expressions com ara: els mercats estan eufò-rics, es mouen amb nerviosisme o han perdut laconfiança.

De la mateixa manera que podríem dir,per entendre’ns, que la psicopatologia deles persones es dóna quan aquestes per-den el seu equilibri mental, podríem par-lar de la patologia d’un sistema quan aquestperd l’equilibri i es mostra desfermat, in-controlable o perjudica la majoria. El sis-tema emmalalteix, per dir-ho així. El NL

2 NL en endavant.

A fons


cau en excessos que són perjudicials perla majoria, hi cau molt sovint i amb moltaintensitat.

Els símptomes que indiquen el desequi-libri serien els següents:

1. El NL fomenta que moltes personesmostrin una conducta que podríem qua-lificar d’addictiva. Són com toxicòmans delsdiners. Tot addicte té alguns mecanismesbàsics, a saber: A) Atorga a l’objecte dela seva addicció un valor enorme (ja siguila droga, la compra, el treball o els di-ners); B) Té tolerància, és a dir, cadavegada necessita més dosi per sentir-sea gust; c) Té dependència, no pot passarsense allò. D) Té obsessió, no pot pararde pensar en allò que li cal; E) Té pèr-dua de control, no es pot limitar, no potresistir la temptació; F) Fa negacions, ésa dir, nega que tingui un problema. Pot-ser no es forassenyat pensar que aquellsque viuen segons aquest sistema fanexactament el mateix. Molts casos decorrupció, o sigui moltes persones cor-ruptes, operen amb aquestes premisses.

2. El NL és pervers. En psicologia anome-nem perversió a una forma de relació onl’altre no és vist com una totalitat sinóde manera fragmentària. S’entendràmillor si posem l’exemple d’una relaciósexual perversa. En aquest tipus de re-lació A no té interès en B com a perso-na sinó com a objecte, i no pas com aobjecte sencer, en la seva totalitat, sinónomés en alguna part de l’objecte. Al NLli passa el mateix. No té interès en lespersones, només té interès en els diners,el consum i el guany. Exemples no enfalten: desnonaments, retallades en ser-veis basics, de la Llei de Dependència, etc.

3. El NL és narcisista, psicopàtic i violent. Elnarcisista està centrat només en ell ma-teix. No veu més enllà. Diem que algúés un psicòpata quan no té la més míni-ma capacitat de posar-se en el lloc del’altre, quan no té empatia, quan no téangoixa ni sentiment de culpa o vergo-nya. I, per últim, diem que algú és vio-lent quan s’imposa als altres per la força(bruta o simbòlica). No és una actitud nar-cisista dir, com sentim tan sovint, que nohi ha alternatives al sistema actual? Quèpodem dir dels governants que retallenles pensions? La gana al món és un actede violència. Si hi ha gana és per faltad’empatia, no pas per falta d’aliments.

4. El NL té trets psicòtics. La psicosi es ca-racteritza, entre altres coses, perquè enalguns moments de la vida del pacientimpera la irracionalitat. En el NL lairracionalitat és omnipresent. Per exem-ple quan es proposa un creixement sos-tingut i, per tant, sense límits. Això éscom un pensament delirant megalomaníacpodríem dir: creixerem sempre, res no s’es-gotarà, trobarem la solució per a tot. Hi hapersones amb deliris megalomaníacs quees pensen que són molt poderosos i resels podrà aturar, el NL fa el mateix.Però l’activitat delirant no és l’únic sig-ne d’irracionalitat que mostra el siste-ma. N’hi ha d’altres, a saber:A) No aprèn de l’experiència. Per exem-

ple: el capitalisme no sembla haveraprès res de les crisis anteriors, comla del 1929 o fins i tot la de les tuli-pes del 1637. Un altre exemple: sa-bem que les agències de qualificacióvaren ser responsables de la crisi enmentir descaradament sobre el va-lor real de certs productes financers.



Però aquestes agències continuen tre-ballant com si res no hagués passat.

B) No fa previsions, només pensa a curt ter-mini. Només així es pot entendre quees dediquin pocs fons a educació irecerca. Això serà una condemna peral dia de demà, però ara sembla quetot va bé si es compleixen els objec-tius de dèficit. Un altre exemple: aEspanya, durant uns anys, es vanconstruir més pisos que als EUA.

C) Rebutja la realitat de manera grollera.Tot i que el planeta s’esgota es propo-sa un augment del consum. S’exportaun model fracassat a altres indrets. Esglobalitza un model malalt. Els mésrics són els que menys impostos pa-guen: les rendes de la SICAV paguenun 1%, la resta paguem entre un 15i un 30%. D’altra banda, l’economiaespeculativa és 10 vegades superiora l’economia real. Oliveres (2009),Ramonet (2009) i Verdú (2009) coin-cideixen en la idea que la crisi finan-cera és la conseqüència de la desapariciódels diners i no la desaparició del dinerl’efecte de la crisi financera. Lavirtualització del diner és, en part, laresponsable de la situació actual, ja queel 90% dels capitals que circulen pelmón són transaccions que no es cor-responen amb mercaderies. No és aixòun bon exemple de funcionament enprocés primari?

D) No s’immuta per les contradiccions. Esmanté el mite que el mercat és lliu-re, però això no és cert, tots sabemque la presència d’oligopolis alterala relació oferta/demanda i manipulaels preus. També es continua afir-mant que els mercats s’autoregulen,

tot i que ara estem patint les conse-qüències d’aquesta mentida. Es res-caten bancs però el crèdit no flueix.Ningú no sembla immutar-se. Semblaben clar que el capitalisme no té capa-citat de reflexió, ni d’autocrítica.

E) Fanatisme i radicalisme. Tot allò queestigui en contra de les lleis del capita-lisme és vist com una bajanada oantisistema. Sembla que s’ofengui unafe o que es perpetri un crimental (Orwell,1949) El mercat és com un déu, unamena de r e l ig ió ter renal . IgnacioRamonet (1988) parla de pensamentúnic, aquell que és inqüestionable.

La conclusió a què podem arribar ésmolt senzilla: el capitalisme sense cap menade regulació, emmalalteix. Deixa de sereficaç i eficient. Es descontrola i es com-porta com un nen petit avariciós, addicte,pervers, psicopàtic, violent i delirant. ElNL fomenta una societat que sovint fun-ciona amb arrogància, grandiositat, ambi-ció desmesurada (avarícia), i sense empatiaamb els més febles.

3. La crisi actualTots coneixem, més o menys, com va

començar aquesta crisi. En la causa mésimmediata tenim les hipoteques subprime. Elsbancs, per guanyar més i més (avarícia)donaven préstecs a dojo, es quedaven ambpoc capital i revenien el deute a tercers, iaixí sense solució de continuïtat. Al finalel que hi havia en joc era un capital virtual,no real. Mentrestant, les agencies de quali-ficació mentien descaradament sobre elvalor dels actius en joc.

Per tant, es pot afirmar que la crisi ésproducte d’un desig desfermat, de l’avarícia d’uns

A fons


quants . La irracionalitat impera quan espassa d’una economia real a una economiade casino (Barberà, 2013).

Ara bé, dit tot això, cal repensar si lacrisi és només responsabilitat d’uns quants.Fins a quin punt alguns hi hem col.laborat?La resposta és que molts, a la nostra ma-nera, hi hem col.laborat.

posar que apel.la a quelcom que ens ésinherent en certa mesura, a quelcom queés molt humà, a quelcom en què d’unamanera o altra tots hi participem. La reli-gió es basa en la necessitat humana de trans-cendir i superar la mort; la guer ra enl’agressivitat que ens és pròpia com a es-pècie; la passió pel futbol en la necessitatd’identificar-nos amb herois i lluitadors.

Si parlem de la crisi com a fenomenhumà hem de poder reconèixer que moltshi hem col.laborat. Quan diem molts ensreferim especialment a la classe mitjana.Pensem que els més pobres difícilment hipodien participar. Ara bé, això no vol dirque no hi hagi diferents graus de responsabi-litat. No és el mateix el grau de responsabili-tat d’un polític, d’un empresari, d’undirector de banc o d’un especulador, queel de un ciutadà de classe mitjana.

Tal com diu Vicente Verdú (2009):

¿Cómo sería posible aislar la disfunción delsistema capitalista de todas sus conjunciones,trenzados y adherencias al resto de los demásórganos del sistema político, moral, religioso,azaroso o sexual? ¿Cómo ignorar, a estasalturas, que el sistema capitalista se confundecon el alma de lo más real, físico y espiritual?(pág. 13). En consecuencia, la discusiónprofesional sobre la naturaleza de los activosy las subprimes acaba siendo una polémicapar cial dentro de un problema de envergadu-ra ética, psíquica y neurótica... (pág. 17).La verdad es que los mercados financieros,lejos de ser monstruos que deberían serdevueltos a su gruta, son espejos de la huma-nidad y cada hora de cada día revelan laforma en que nos imaginamos a nosotrosmismos y el mundo que nos rodea (pág. 18).No es la primera ocasión, ni será la última,en que el impulso especulativo caracteriza una

No pot ser d’altra manera ja queaquests trets que hem comentat(irracionalitat, addicció, perver-sitat, psicopatia i violència, queconfiguren el NL, i per tant la crisiactual) en realitat són universals.

No pot ser d’altra manera ja que a-quests trets que hem comentat (irracionali-tat, addicció, perversitat, psicopatia i violència,que configuren el NL, i per tant la crisiactual) en realitat són universals. El queno és universal és que es desfermin ambtanta freqüència, duració i intensitat com hapassat en aquesta crisi i en aquest sistema.Però cal assumir que, a un nivell mésmoderat, formen part de la naturalesa delpsiquisme humà (en la nostra cultura) dela mateixa manera que ho fan l’amor, lacreativitat, la curiositat o la sociabilitat.

Perquè és produeixi un fenomen tanenorme com el NL i la seva crisi cal laparticipació de moltíssima gent, no nomésdels dirigents econòmics o dels brokersembogits. Podríem dir el mateix d’altresfenòmens humans. La religió no és noméscosa de predicadors i profetes; la guer rano depèn només de l’acció de polítics o lapassió per el futbol no rau, únicament, enel fet que els jugadors ho fan molt bé.Quan un fenomen és tan enorme cal su-



época, ya sea la fiebre del oro, la expansiónfer roviaria, o la euforia del petróleo. Lassucesivas crisis económicas de la historia poseenrasgos comunes emparentados con la furia, elafán de aventura, la ilusión por enriquecersede golpe y los volubles enredos de la razón.Pero para que una burbuja financiera se formeno basta con el ansia y la astucia del especu-lador, sino que es indispensable la colaboraciónentusiasta de mucho público (pág. 74).

D’acord amb aquest autor consideremque la idea que hi ha bons i dolents, vícti-mes i culpables, és veritat però no tota laveritat. És massa senzilla per explicar unfenomen com el NL i la seva crisi. Fer-honomés amb aquests conceptes seria comexplicar el nazisme dient que els alemanysvan ser dolents o explicar que l’Àfrica éspobra perquè hi fa molta calor; ens caluna mica més de profunditat argumental.

Cal pensar, doncs, que en la mentalitathumana desitjant el sistema capitalista hiha trobat un espai molt gran, gairebé totsvolem consumir, tenir de tot, anar de pres-sa, estar segurs, guanyar més, comprarbarat i vendre car.

Dit això, la conclusió és clara: la crisiactual no és només una qüestió econòmi-ca, ha estat producte de la cobdícia d’unsquants i de l’avarícia de molts. Ha estatproducte de la corrupció del capitalisme,un sistema que, com hem dit, és molt fàcilque emmalalteixi perquè conté la llavor quepermet desfermar el desig.

4. La corrupcióSi acceptem la premissa de partida que

diu que tots som éssers desitjants, també es po-drà acceptar que a vegades fem trampes omentim per satisfer els nostres desitjos.

Quan el desig fa servir mètodesil.lícits per satisfer-se es produeixel fenomen de la corrupció. Ladeshonestedat, la il·legalitat, lamentida, l’opacitat i la trampa sónels mitjans que el desig avaricióstroba per satisfer-se i que confi-guren la corrupció.

Quan el desig fa servir mètodes il.lícitsper satisfer-se es produeix el fenomen dela corrupció. La deshonestedat, la il .legalitat,la mentida, l’opacitat i la trampa són els mit-jans que el desig avariciós troba per satisfer-se i que configuren la corrupció.

Per això la corrupció es troba gairebéen tots els àmbits de la vida. En l’econòmic(empresaris i treballadors que fan trampes,estafes); en el polític (adjudicacions irregu-lars, sous en negre, tràfic d’influències);en l’esportiu (dopatge, partits amanyats perles apostes); en els mitjans de comunicació(mentides, mitges veritats, ocultacions); enel científic (dades falses, enganys de la in-dústria farmacèutica) i en molts d’altres.Naturalment el que estem dient no justificala corrupció. Tan sols intentem mostraramb quina facilitat es pot produir.

Les variables de l’equació de la corrup-ció són de dos tipus: circumstancials i psicolò-giques. Les circumstancials són: poder,oportunitat i impunitat. Les psicològiquessón: narcisisme i cinisme.

Poder i corrupció és molt fàcil que va-gin de la mà, ja que el poder dóna, moltsovint, l’oportunitat. Un altre aspecte quefacilita la corrupció és la impunitat. És obvique a Espanya el sistema judicial no fun-ciona. En tots els anys de democràcia els

A fons


polítics espanyols no han fet res perquè tin-guem un sistema judicial eficaç, que actuïcom una mena de superjo extern de veritat.

Donats el poder, l’oportunitat i la impu-nitat entra en joc el narcisisme. Sainz (2013)assenyala que el poder atrau les personali-tats narcisistes. Cal ser un gran narcisistaper menysprear l’altre i sentir-se autoritzat afer qualsevol cosa. Cal ser un narcisista perpensar que ningú s’adonarà de les teves ac-cions i que ningú no t’enxamparà mai.Aquí actua també el cinisme. Cinisme voldir poca vergonya en l’acte de mentir. Cinismetambé vol dir interpretar un paper que és fals.

Quan totes aquestes variables es com-binen i entren en joc trobem l’empresari,el polític, el dirigent o el personatge públicamb actes de corrupció que ens podencostar d’entendre. Sovint són persones queja gaudeixen d’un estatus privilegiat a ni-vell social i econòmic. No els falta res, po-dríem dir. Tenen salut, família, rebenhonors, viuen en cases luxoses, tenen re-coneixement social i mediàtic. Ens podrí-em preguntar, per dir-ho així: què més necessiten?O allò de: per a què en volen més?

Sens dubte l’avarícia hi juga un paperfonamental en el seu desgavell de desig.Així, podem considerar la corrupció delspoderosos com un estat alterat de consciènciai un fenomen regressiu amb forma de voraci-tat sense control. La raó deixa de manar ies confon poder amb omnipotència narcisista.

5. Conclusions

No és només la crisi el que ens afecta.És la crisi i el mateix sistema al que sem-blem destinats.

Tots pensem en els aturats, però tam-bé podem considerar el que els passa als

que encara tenen un lloc de treball. Sennet(2006) diu que l’ideal cultural del nou ca-pitalisme és perjudicial per molta gent.Abans la feina representava una platafor-ma en la que la persona es podia assentar,desenvolupant el seu talent i un compromísa llarg termini. Avui, en les estructures flexi-bles i canviants de la nova economia, se’nsdemana que ens vinculem a curt termini,que improvisem contínuament i que ensreciclem de manera permanent. En unmón laboral tan canviant i exigent el fan-tasma de la inutilitat (Sennet, 2006) afectavells de 40 anys, les habilitats dels quals esconsideren ja obsoletes. El servei, l’anti-guitat o l’experiència no són valorats comabans. El joves resulten més barats, flexi-bles, mòbils i menys problemàtics. Aquestadinàmica col.loca en situació de risc unapart molt important de la població, sobre-tot la classe mitjana i els treballadors qua-lif icats. La crisi ha empitjorat aquestescondicions, ja funestes de per sí, i condem-na milions de treballadors d’arreu del mónal patiment i a la precarietat.

D’altra banda tot apunta a un veritabledesmantellament de l’Estat del Benestar ia una sortida de la crisi que donarà com aresultat una societat semblant a la d’algunspaïsos sud-americans: rics i pobres ambuna classe mitjana molt ofegada.

I tot això que estem patint no deixende ser, en el fons, problemes de tipus psi-cològic. Situacions derivades de compor-taments que, al seu torn, esdevenen elproducte d’actituds psicològiques profun-des, basades en un desig avariciós i des-preocupat vers els altres.

La pregunta que hom es formula, quèpodem fer per canviar tot això?, la deixarempendent per a un treball posterior.



Bibliografia

BARBERÀ, J. S’ha acabat el brò-quil. Barcelona: B.S.A., 2013.ISBN: 978-8466652810.FERRERO, J. Las experienciasdel deseo. Eros y misos. Barcelona:Anagrama, 2009. ISBN: 978-8433962911.LIPOVETSKY, G. Le bonheur pa-radoxal. Paris: Gallimard, 2006.Traducció castellana: La felici-dad paradójica. Ensayo sobre la so-ciedad de hiperconsumo. Barcelona:Anagrama, 2007. ISBN: 978-8433962669.

OLIVERES, A. En qué mundovivimos. Barcelona: Icaria, 2009.ISBN: 978-8498880854.ORWELL, G. Nineteen Eighty-Four. Londres: Secker & War-burg, 1949. ISBN: 1-59540-432-5.RAMONET, I. (1998). “El pen-samiento único”, en Le MondeDiplomatique (Ed.): Pensamien-to crítico vs. pensamiento único.Madrid: Debate, 1998. Pàg. 15-17. ISBN-978-8483061046.RAMONET, I. La crisis del si-

glo. Barcelona: Icaria, 2009.ISBN: 978-8498881127.SAINZ, F. Comunicació perso-nal. 2013.SENNET, R. The culture of newcapitalism . New Haven: YaleUniversity, 2006. Traducció cas-tellana: La cultura del nuevo capi-talismo. Barcelona: Anagrama,2006. ISBN: 978-8433962447VERDÚ, V. El capitalismo fune-ral. La crisis o la tercera guerramundial. Barcelona: Anagrama,2009. ISBN: 978-8433962935

A fons


L’omnipotència en la intervenció psicosocial

Luis Manuel Estalayo Martín1

1 Doctor en Psicologia, psicòleg clínic. [email protected]

Es defensa la necessitat que els professionals de la intervenció psicosocial tinguinpresents els afectes que generen els seus usuaris i els condicionants institucionals ipersonals en cada intervenció, per fer una praxi que inclogui permanentment l’anà-lisi de dos aspectes, prevenint l’angoixa i el malestar professional.

Paraules clau: Intervenció psicosocial, angoixa, defensa, omnipotència.

Resum

It is argued that professionals of psychosocial intervention need to be awareof the emotional impact that users have on them, as well as the institutional andpersonal conditionings in each intervention in order to perform a praxis that per-manently includes the analysis of both aspects to prevent anguish and professionaldiscomfort.

Key words: Psychosocial intervention, anguish, defense, omnipotence.

Abstract

Per citar l’article: ESTALAYO MARTIN, Luis Manuel. L’omnipotència en la intervenció psicosocial. RevistadeTreball Social. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2013, nº 200, pàgines 78-83. ISSN0212-7210.



Introducció

Els professionals de la intervenciópsicosocial (treballadors socials, educadorso psicòlegs) s’enfronten quotidianament alssímptomes socials, atenent una subclasseexclosa, de vegades durant generacions,dels suposats beneficis de les societatsdemocraticoliberals. Són les “excepcions”del dia (el sense sostre, l’habitant del gue-to, el desocupat permanent, etc.) com asímptoma del s istema universal deltardocapitalisme, per utilitzar termes deSlaavoj Zizek (2011).

El contacte directe i quotidià ambaquest “símptoma social” necessàriamentmobilitza els afectes del professional i creauna urgència a donar solucions eficaces ales demandes. Però això no és fàcil (ni mol-tes vegades possible) perquè les demandesdels usuaris no són les úniques que pres-sionen el professional ni es produeixenaïllades en un món ideal on cada professio-nal disposés de tots els recursos neces-saris. Ben al contrari, les demandes es pro-dueixen en un context sociopolític especí-f ic que condiciona enormement lespossibles intervencions. Cada vegada hi hamenys recursos que pugui gestionar ambeficàcia el professional sense que això minvil’eficàcia esperable de la seva intervenció.

Com si el professional pogués fer unapraxi igualment eficaç en qualsevol con-text i si, en no fer-ho, el fracàs depenguésúnicament d’ell. És com si les condicionsde treball, els altres professionals i institu-cions de la xarxa i fins i tot la pròpia iden-titat professional s’anessin desdibuixant,creant cada vegada més unes condicionslaborals properes a la impotència però esrequerís del professional una resposta sem-

pre adequada, eficaç, i més ràpida. És adir una resposta omnipotent davant laimpotència.

En efecte, el paper assignat al professio-nal apunta en nombroses ocasions a l’om-nipotència, i el risc és assumir i intentaractuar-ho, perquè l’única sortida possiblea aquest intent seria la insatisfacció inhe-rent a la impossibilitat estructural de do-nar les respostes que es demanen. Noobstant això, no és difícil intentar assumiraquest rol quan s’escolten relats de tantsofriment que commouen enormement imobilitzen cap a la seva resolució.

Davant del sofriment humà és possi-ble imaginar ideals de perfecció, somiaramb paradisos perduts per conquerir, peròsi un no té el poder atribuït a Déu, aquestsideals poden ser mortífers perquè exce-deixen en molt les capacitats de qualsevolésser humà. I és per això que assumir cons-cientment o inconscientment aquesta om-nipotència assignada pot ser un elementde vital importància en la salut del profes-sional. Per això plantejo la importància dereflexionar sobre aquest mecanisme ambla finalitat d’evitar en la mesura que siguipossible les conseqüències negatives quepot implicar assumir-lo.

Què és l’omnipotència?L’omnipotència és un mecanisme de

defensa arcaic que consisteix en la creen-ça que és possible un control totpoderóssobre l’objecte. El sistema bàsic de fun-cionament propi de l’omnipotència és ca-racterístic del nadó, però també apareixen la mania, la psicosi i en el trastorn límitde la personalitat, per destacar només al-gun dels funcionaments psíquics on amb

A fons


més claredat es detecta aquest mecanis-me. No obstant això, no es tracta d’unmecanisme exclusiu d’un funcionamentpsíquic patològic, sinó que pot donar-seocasionalment en qualsevol subjecte.

Freud la defineix a Tòtem i tabú (1913)com una tècnica de la manera de pensa-ment animista, on s’atribueix eficàcia al quees pensa i es representa afectivament, sensepreocupar-se per saber si el que es pensa irepresenta està d’acord amb la realitat ex-terior. És com si el pensament tingués atri-bucions màgiques i pogués modificar larealitat sense tenir-ne en compte els con-dicionants.

Anna Freud (1982) descriu diferentsmotius que poden desencadenar el procésdefensiu: l’angoixa davant el superjò, l’an-goixa objectiva, l’angoixa davant la forçade l’instint i la necessitat del jo de mantenirla seva síntesi. En la seva anàlisi vincula lanegació infantil d’una realitat dolorosa i latransformació en el seu oposat com unmecanisme defensiu clàssic. És a dir, si ladefensa s’activa és per contrarestar unarealitat dolorosa, per intentar negar ocompensar-la. En el cas específic de l’“omni-potència”, es tractaria de negar la impossibi-litat estructural de modificar la realitat avoluntat, creant un conjunt de fantasiesque atribuirien al seu portador capacitats“màgiques” per solucionar qualsevol con-flicte.

Hugo Bleichmar (1997) situa l’omnipo-tència al costat de la megalomania com afantasia defensiva i compensatòria per in-tentar sortir d’estats emocionals d’angoixanarcisista (sentiment d’inferioritat, d’insatis-facció amb si mateix o de buit, desvitalit-zació o impotència). És a dir que davantd’una situació que generi angoixa perquè

confronti el subjecte a les seves dificultatsper afrontar-la i solucionar-la, pot activarel mecanisme defensiu de negar aquestalimitació, aquesta realitat dolorosa, amb lacreació de representacions oposades d’unpoder il.limitat.

Altres autors vinculen l’omnipotènciadirectament amb processos institucionals.Per exemple A. Bauleo (1977) la relacionaamb la negació de situacions de tensió ipànic, sent la seva única contrapartida sa-ludable l’elecció i acceptació de la pèrdua.És a dir, davant de situacions angoixants ide difícil solució, es tractaria d’acceptar leslimitacions professionals per resoldre-les,sense que això impliqui en cap sentit inhi-bir-se de realitzar la millor praxi possible.

També J. Bleger emfatitza la necessitatd’analitzar les “fantasies messiàniques” quepoden produir-se en el treball institucio-nal i la seva incidència tant sobre el pro-fessional com sobre la tasca: “Com en totainstitució, les tensions que promou la tascaafectaran les relacions personals i profes-sionals entre els integrants de l’equip, i lesmateixes al seu torn repercutiran indefec-tiblement sobre la tasca mateixa (...) elconflicte de la institució es reprodueix fà-cilment dins de l’equip mateix, que actuanecessàriament com a absorbent de ten-sions (...) Totes les fantasies màgiques i mes-siàniques de l’equip han de ser acurada-ment analitzades i resoltes, per aconseguirun treball eficient, ètica i científicamentcorrecte o rigorós.” (J. Bleger, 1984).

Més recentment, Manuela Utrilla (1998)analitza diferents situacions paradoxals quepoden incloure el professional, i relacional’omnipotència amb una solució fallida,mentre que al professional se’l remuneraperquè exerceixi aquesta omnipotència en-



cara que se l’ubiqui en una situació d’im-potència perquè, òbviament, mai no po-drà “fer-ho tot”.

Per a Manuela Utrilla l’omnipotènciaés també producte del desig de dominaciódel professional sobre els usuaris, que potpresentar-se sota els intents de controlarels altres, ordenant-los el que han de fer,decidint sobre les seves vides o imaginantque se’ls pot influir de manera il.limitada.

Així doncs, l’omnipotència és un meca-nisme de defensa que pot sorgir en totsels professionals que ens dediquem a laintervenció psicosocial, com a intent depal.liar el dolor que ens suposa l’escoltaquotidiana de tant patiment i la impossibi-litat de sufocar amb la celeritat i eficàciaque desitjaríem.

Cap a una intervenció eficaç

Parlar d’una “intervenció eficaç” al.lu-deix tant, a la vegada i de manera indissolu-ble, a una pràctica adequada per solucionarles dificultats de l’usuari, com a una inter-venció saludable per al professional.

Qualsevol professional de la interven-ció psicosocial estarà d’acord en la conve-niència de no encarnar la imatge del granRedemptor. Qualsevol sap que no és fàcilmultiplicar pans ni peixos. Però assumir, ono, una identitat no és només un tema deconsciència i voluntat, no és un mer co-neixement cognitiu. Ben al contrari, és untema que sorgirà i ressorgirà repetidamentper més que es pensi i analitzi, i per aixòconvé repensar-ho en cada cas, en cadaintervenció professional, amb l’objectiu deser conscient de la seva incidència i efectes.

No ser conscients d’aquest mecanismeo ignorar-ne la importància, implica el risc

d’actuar-ho, repetint pràctiques desgastantsi ineficaces. Aquesta repetició “del mateix”per un desig que es desconeix o es vol ne-gar, recorda òbviament Sísif.

Efectivament, Sísif, el més astut delsmortals i el menys escrupolós, va rebre lacòlera de Zeus i va ser condemnat a em-pènyer eternament una roca enorme finsa dalt d’un pendent. Tot just la roca arri-bava al cim, tornava a caure, impel.lidapel seu propi pes, i Sísif havia de tornar acomençar.

Per això, si pretenem no repetir sem-pre els mateixos camins que condueixen ala insatisfacció i a l’angoixa, convé “des-pertar”, encara que de vegades assumir li-mitacions no sigui fàcil:

“Tras el vivir y el soñar,está lo que más importa:Despertar.”

(Antonio Machado)

El despertar professional, el camí capa la seva capacitat resilient, parteix d’assu-mir que les característiques essencials enqualsevol intervenció se situen sempre inecessàriament entre el pensament animis-ta/màgic (que inclou la improvisació om-nipotent i messiànica) i l’elaboració.

L’elaboració implicaria fer un estudisituacional (M. Utrilla) de cada demanda,en què caldria aclarir les finalitats, els mit-jans i les condicions del treball. Es tracta-ria d’analitzar en cada cas tant la demandacom les circumstàncies específiques quedeterminen les nostres condicions laboralsi condicionen els possibles enquadramentsa fer.

Des del meu punt de vista, mantenirl’elaboració com a objectiu professionales relaciona amb l’orientació cap a la “re-

A fons


lació” en el treball social de la qual va par-lar F. Dubet (2006). Com se sap, aquestautor destaca tres orientacions generalsdins del treball social: control, contracte irelació. La dimensió de control implica laidea de salvar les persones malgrat ellesmateixes, atès que la urgència d’algunessituacions obliga a intervenir de maneraautoritària. Seria un conegut accent policialen el treball social. Del costat del contrac-te sorgeix una paradoxa, ja que alguns usu-aris no són capaços de controlar-se a simateixos ni tenen recursos autònoms, oen tenen molt pocs, de manera que el con-tracte pot ser una ficció, i fins i tot unaenganyifa. L’usuari passaria a ser un utili-tarista cínic, obligat a entrar en el joc sen-se poder defugir la humil iació d’uncontracte que en realitat no és un contracte.

Per això la dimensió de la relació éspercebuda com allò prioritari de l’ofici, laseva dimensió més “autèntica” i aquellades d’on es poden obtenir resultats millorsi més gratificants.

Al meu entendre la relació serà prio-ritària en tota intervenció sempre ques’atingui a regles i enquadraments no psi-copàtics ni perversos. És a dir, sempre queparteixi d’una elaboració prèvia del pro-fessional que assumeixi les seves possi-bilita ts reals d’intervenció i les seveslimitacions, i pugui transmetre a l’usuariun enquadrament coherent, compartit ipossible.

La relació professional no ha de ser unexercici de poder (poder per dominar), ones neguin els afectes o es reforcin senti-

ments confessionals. Perquè en aquest casl’única conseqüència possible seria el mal-estar del professional, que se sentiriarobotitzat i inoperant, inclòs en institu-cions apagades i sense vida.

L’alternativa és crear espais de reflexiópermanent dins dels equips d’intervenció,on poder pensar i analitzar les demandesdels usuaris i vincular-les als recursos ipossibilitats reals d’intervenció que puguinoferir-se. Es tracta de poder analitzar tantla situació dels demandants com la delsprofessionals en cada institució, amb lafinalitat d’estudiar les possibilitats realsd’intervenció en cada cas, sense dissenyarintervencions ideals i, per tant, inabastables.

Per evitar les conseqüències negativesque poden implicar per al professional as-sumir rols omnipotents, és imprescindiblelimitar l’usuari, no acceptant sense més laseva demanda massiva sense reflexió, nide bon tros la seva violència, sigui quinasigui. Tampoc s’ha d’admetre la demandaomnipotent d’altres professionals, és ne-cessari prioritzar un treball de coordina-ció en xarxa que ajudi a clarificar i precisarels rols esperables de cada professional iinstitució.

Però per a això, per poder limitar “l’al-tre”, per poder enunciar un enquadramentde treball que assumeixi certes limitacionsalhora que expressi els objectius possiblesa aconseguir, el professional haurà de sa-ber limitar internament, no assumint el rolassignat de “mare omnipotent” o de “sal-vador”, ni deixar-se arrossegar per la penao l’angoixa.



Bibliografia

BAULEO, A. Contrainstitución ygrupos. Madrid: Fundamentos,1977. ISBN: 978-8424502263.BLEGER, J. Psicohigiene y psi-cología institucional. Buenos Ai-res: Paidós, 1984. ISBN: 978-9501251043.BLEICHMAR, H. Avances enpsicoterapia psicoanalítica. Barce-lona: Paidós, 1997. ISBN: 978-8449303944.DUBET, F. El declive de la insti-tución. Profesiones, sujetos e indivi-

duos en la modernidad. Barcelo-na: Gedisa, 2006. ISBN: 978-8497840873.FREUD, A. El yo y los mecanis-mos de defensa. Barcelona: Pai-dós, 1982. ISBN: 978-75090245FREUD, S. Tótem y tabú. OC,vol. XIII. Buenos Aires: Amorror-tu, 1913. ISBN: 978-9505185894.GRIMAL, P. Diccionario de mi-tología griega y romana. Barce-lona: Paidós, 1991. ISBN: 978-8443322112.

MACHADO, A. Proverbios ycantares. Madrid: Ed. DiarioEl País, 2003. ISBN: 978-8496677203.UTRILLA, M. ¿Son posibles last e rapias en las ins t i tuc iones?Madrid: Biblioteca Nueva,1998.ISBN: 978-8470305375.ZIZEK, S. El acoso de las fanta-sías. Madrid: Akal, 2011. ISBN:978-8432314001.

A fons


La demolició controlada del Sistemad’Atenció a la Dependència

José Manuel Ramírez Navarro1

1 Treballador social. President de l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials. [email protected]

La Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i d’Atenció a les persones en situacióde dependència ha aconseguit èxits importants que no hem de subestimar: s’hanarticulat nous sistemes en temps rècord, s’han fet més de dos milions de valoraci-ons individuals i s’ha donat atenció a gairebé un milió de persones; a més la Llei39/2006 ha posat en l’agenda pública i dels mitjans de comunicació al sistema deserveis socials, fins ara un gran oblidat. Però també coneixem els errors i els llasts:un sistema de finançament inadequat, insuficient i trampós; la disparitat en la ges-tió entre comunitats autònomes que provoca desigualtats territorials en l’exercicidels drets; l’abús de les prestacions econòmiques davant els serveis; la desatenciópermanent a dues-centes mil persones, titulars de dret, que veuen com demorenseu expedient fins a límits desesperants o una manca de transparència informativa.El resultat d’abandonar aquesta política és obvi: destrucció de la xarxa de serveis,tancament d’empreses del sector, pèrdua de llocs de treball, descensos en la recap-tació pública (retorns) i, com a única sortida per a les persones, el refugi en unesprestacions econòmiques cada vegada més miserables a les famílies que tinguincura dels seus davant la impossibilitat de pagar serveis.

Paraules clau: Serveis Socials, autonomia personal, dependència, inversió social,Pla Individual d’Atenció.

Resum

Per citar l’article: RAMIREZ NAVARRO, José Manuel. La demolició controlada del Sistema d’Atenció a laDependència. Revista de Treball Social. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2013, nº 200,pàgines 84-91. ISSN 0212-7210.

La demolició del Sistema d’Atenció a la Dependència


Personal autonomy and Care for dependent persons Act has achieved importantgoals that we can not underestimate: new systems have been articulated in a veryshort time, more than 2 million individual assessments have been carried out andattention has been given to more than 1 million people. Moreover, 39/2006 Act hasplaced the usually forgotten social services in the public agenda and in the media.We are also aware of its failures: an inadequate, tricky and insufficient financesystem; a different management in each region (autonomous communities) thathas provoked inequality in people’s rights; an abuse of economic benefits abovethe services; a permanent inattention to 200.000 people, holders of rights, whosefiles have been desperately delayed or a lack of informative transparency.Abandoning this policy has an obvious result: destruction of the services net, closureof sector companies, unemployment, decrease on public collection, and the onlyway out being the increasingly miserable economic benefits to help families takecare of their own ones when facing the impossibility of paying services.

Key words: Social Services, personal autonomy, dependence, social investment,Individual Attention Plan.

Abstract

Exordi

La Llei de Promoció de l’AutonomiaPersonal i d’Atenció a les persones en si-tuació de Dependència suposa un nou es-pai de protecció social: si les dades avalenla incidència d’aquesta Llei, no menys im-portants són els efectes que té sobre lavida de les persones i sobre l’estructura idinàmiques de la societat, a tots els seusnivells. Resulten evidents aquests efectessobre la vida dels qui es troben en situacióde dependència i sobre els que conviuenamb ells o s’han d’ocupar de les seves cu-res, no calen gaires arguments per soste-nir aquesta afirmació. La Llei ha obert unescenari de protecció innovador que tro-ba el seu desenvolupament en aquests setanys. Les prestacions i serveis que ha ge-nerat, malgrat les seves limitacions, supo-

sen un suport indubtable per al benestarde totes aquestes persones (els qui estiguinen situació de dependència i els seuscuidadors i convivents), i una seguretat defutur (ara en qüestió) per a qui encara noes trobi en aquesta situació.

És evident la importància d’aquesta Lleiper al benestar, actual o futur, de totes lespersones, que a més ha afegit un nou es-pai de protecció social; i, amb això, hemvist ampliat el nostre espai de llibertats,amb els consegüents efectes sobre la vidapersonal, familiar i social. I aporta un al-tre efecte: “carta de normalitat” per alsServeis Socials, el Sistema en el marc delqual són gestionats els procediments, lesprestacions i els serveis.

Així doncs, el Sistema per a l’Autono-mia i l’Atenció a la Dependència no esconfigura com un sistema independent,

A fons


sinó com a part integrant del Sistema Pú-blic de Serveis Socials, reforçant aquestàmbit de protecció com el Quart Pilar del’Estat del Benestar. Recordem aquestafrase: totes les persones en situació dedependència són usuaris dels serveis so-cials, però no tots els usuaris dels serveissocials són persones en situació de depen-dència.

Els 7 anys de la Llei: les fases

Quatre aspectes especialment preocu-pants són crònics des del seu funciona-ment: els llimbs de la dependència, unmodel de finançament insuficient i terri-torialment injust, el sobredimensionamentde la prestació econòmica per cuidadorsfamiliars i la manca de transparència in-formativa. Quant al desenvolupament,podríem resumir-lo en quatre fases:

1a. Fase d’inici i desconcert: transcorredes de l’aprovació de la Llei (desembre2006) fins a un any després, i es pro-dueix com a conseqüència del seu com-plex desenvolupament pel que fa aprocediments, la diversitat d’administra-cions implicades i el complicat anco-ratge del nou sistema en les estructuresdel Sistema de Serveis Socials.

2a. Fase de consolidació i expansió:transcorre des del principi del 2009 finsa finals de 2010, el desenvolupamentdel SAAD pel que fa a volum de gestió(sol.licituds, valoracions, PIA...) és fre-nètic i dinàmic.

3a. Fase de disminució i estancament:s’inicia el maig de 2011 amb les elec-cions autonòmiques, el SAAD pateix unalentiment o estancament en el ritmede sol.licituds, valoracions i beneficia-ris. Durant l’any 2011 amb prou feines

FONT: Elaboració AEDYGSS a partir de dades oficials SAAD des d’1 d’agost del 2008 fins a 1 d’octubre del2013.



es manté la taxa de reposició de bene-ficiaris i disminueix el nombre dels ano-menats “grans dependents”.

4a. Fase de retrocés i demolició: s’ini-cia amb el mandat de Rajoy amb lesprimeres retallades de drets i de pres-supost, i s’aguditza amb el Reial Decret-Llei 20/2012, que suposa la pràcticadestrucció del SAAD. En els darrersmesos de l’any ja no es manté la taxade reposició de beneficiaris, les retalla-des en el pressupost es duen a termeen base als difunts, s’amplien els termi-nis per rebre atenció (2 anys i mig) i esretallen prestacions (15%) i pressupost(gairebé 1.000 milions d’euros anuals).

Retrocés i demolició programadade la Llei

El Govern d’Espanya ha reformat laLlei de dependència en tres ocasions: unaper retallar drets (modificar el calendaride la Llei per retardar l’atenció dels ano-menats dependents moderats al 2015), unaaltra per retallar despesa (suprimir el ni-vell acordat deixant d’ingressar –en un actede deslleialtat institucional– a les CCAAun total de 283 milions d’euros), i la ter-cera va ser un atac demolidor en què vareformar 14 articles de la Llei a través delReial Decret-Llei 20/2012, de 13 de juliol,en el qual com a més preocupant:

Es redueix la quantia de les presta-cions econòmiques per cures en l’en-torn familiar en un 15 per 100, iafecta més de 400.000 persones. Se suspèn la incorporació de depen-dents amb Grau I (moderats) fins aljuliol del 2015 i se simplifica la valora-ció (barem) a tres graus (sense nivells).

S’incrementen les aportacions delsusuaris i els descomptes sobre les pres-tacions a percebre. El copagament in-crementa de manera important lesaportacions i afecta el patrimoni deles persones dependents. A canvi d’aquest sacrifici s’empitjo-ren les atencions i la intensitat delsserveis de proximitat, especialmentde l’ajut a domicili. A més, es crea un termini suspensiude dos anys per a la possible retroac-tivitat dels ajuts econòmics per curesen l’entorn. Se suspèn la retroactivitat d’aquestesprestacions per a aquelles personesque ja es trobaven en situació de ge-nerar drets per aquestes prestacions.Les quanties reportades es podranabonar per les administracions a ter-minis durant els propers vuit anys. S’eliminen les compatibilitats entre ser-veis. Això impedeix la complementa-rietat entre serveis i la necessàriaflexibilitat i atenció personalitzada ales persones dependents. Es “revisa” el model de cotitzacionsdels cuidadors no professionals enl’entorn familiar. Aquesta revisió hapropiciat que gairebé 160.000 (94%dones) de les 170.000 per les qualses cotitzava en el règim especial decuidadors/-es hagin deixat de co-titzar. En matèria de finançament del siste-ma, es redueixen en més d’un 13 per100 les quanties a lliurar per part del’Administració Central a les CCAApel nivell mínim (quan el nivell acor-dat ja s’havia suprimit). La retallada que produeix puja (reco-

A fons


negut pel Ministeri) a gairebé 1.000milions d’euros anuals que es deixend’injectar al Sistema.

Evidències en la gestió: anàlisidiacrònica de les dades.

Considerant dades oficials aportades alsistema SAAD per les comunitats autòno-mes i en virtut de les anàlisis que semes-tralment fa l’Observatori Estatal per a laDependència, es pot concloure que la im-plantació i el desenvolupament territorialés desigual, tant en procediments com enprovisió de serveis/prestacions.

Sol.licituds. L’octubre de 2013 constenal SISAAD un total d’1.630.677 (el3,4% de la població total espanyola).En relació amb el total de la poblacióespanyola, després de set anys d’im-plantació de la Llei, 35 de cada 1.000ciutadans/-es són sol.licitants en actiud’atencions de dependència. Bé és certque aquesta dada mit jana té granvariabilitat per CCAA. Les comunitatsd’Andalusia i La Rioja amb 46 i 44 decada 1.000 persones són les que més, iCanàries i el P. Valencià amb tan sols18 i 20 de cada mil les que menys.

Valoracions. Fins a l’octubre del 2013s’ha valorat la situació de dependènciad’un total de 1.519.189 persones (3,2%de la població). I esperen ser valorades111.480 persones que ho han sol.licitati no se’ls ha dictaminat. Pel que fa altotal de la població espanyola, desprésde set anys d’implantació de la Llei, 32de cada 1.000 ciutadans/-es han estatactualment valorats. Considerant que lamitjana ha caigut estrepitosament, no

s’entén que en aquest darrer any aquestadada no disminueixi.

Graus. El resultat d’aquestes valoracionsl’octubre del 2013 és que el 24,4% deles persones valorades (370.600 perso-nes) té un grau III –al juliol del 2012eren un 26,83% de les persones valora-des (412.970) les que tenien un grau III.La dependència severa –grau II– afec-taria el 29,3% de les persones valora-des (446.359), a mitjan 2012 afectavael 30,2% de les persones valorades(464.146 persones). Amb grau I és un27,4% del total (416.983). Els dictami-nats sense grau són 285.247, que re-presenten el 18,8%. En els darrersmesos s’està produint una revisió bru-tal, i s’estan adjudicant graus per sotade l’obtingut a persones reconegudesoportunament amb graus superiors.

Programes Individuals d’Atenció(PIA). L’octubre del 2013 el total deresolucions PIA és de 742.435 (38.081beneficiaris menys que al juliol del2012). Resulta preocupant la tendènciaclarament decreixent, que delataria lamanca de voluntat o de capacitat de lesadministracions per proporcionar aten-cions a les persones amb dret. Espe-cialment preocupant resulta constatarque la taxa de reposició a escala estatalno s’hagi mantingut.



La mitjana de PIA mensuals durantaquests anys ha estat de 12.965 a Espa-nya. Durant el 2008, la mitjana mensu-al va ser de 28.847 resolucions PIA/mes. El 2009 aquesta mitjana va baixara 19.849 resolucions/mes. La mitjanade resolucions el 2010 va baixar a16.217/mes. El 2011 la mitjana va bai-xar a menys de la meitat que l’any ante-rior, 6.724/mes. El 2012 la mitjanamensual de PIA va ser de 1.080, i el2013 són negatius, -1.182/mes.

Disminució dels retorns esperatsper la generació de feina. Es frena l’ac-tivitat empresarial del sector de lescures. Hi ha 399.678 persones cuida-dores de familiars (93% dones) sotme-ses a sobrecàrregues i que no tenensuports suficients (formació, respir isuport professional).

FONT: Elaboració AEDYGSS dades oficials SAAD 10/2013.

Els llimbs de la dependència. Les desatencions l’octubre del 2013 són 200.074persones que es troben als “llimbs de la dependència”, xifra que suposa el 21% de lespersones que tenen reconegut el dret a ser ateses (940.642).

L’atenció segons prestacions i serveis

L’octubre del 2013 aquestes atencions es distribueixen de la manera següent:

FONT: Elaboració AEDYGSS amb dades oficials SAAD a 10/2013.

A fons


D’altra banda, els anomenats serveis deproximitat han tingut un desenvolupamentescàs. Considerem serveis de proximitatdels centres de dia, l’Ajuda a Domicili i laTeleassistència. Les persones que rebenaquest tipus de servei no constitueixen nila quarta part de les persones amb PIA.L’atenció Residencial –la més professiona-litzada i costosa– ha tingut un cert prota-gonisme, però en els darrers anys aquestprotagonisme s’ha frenat.

Amb visió de futur…

Hi ha, almenys, tres raons poderosesper apostar decididament pel desenvolu-pament d’uns serveis socials adequats,quelcom en què el nostre país és claramentdeficitari. La primera és que no ens po-dem permetre la desatenció. Aquesta Lleiva ser promoguda i àmpliament consen-suada al Parlament perquè les previsionsde tipus estructural, fonamentalment de-mogràfiques i sanitàries, mostraven unfutur amb milions de ciutadans en situa-ció de fragilitat i amb necessitat de suportsper poder viure plenament i dignament. Aaquest raonament s’afegia un altre, menysdifós però fonamental: la despesa sanità-ria espanyola en atencions a persones ambmalalties cròniques, moltes de les qualscausades per l’edat, segueix avançant demanera alarmant. El sistema sanitari públicespanyol és magnífic, eficaç i molt eficienten l’atenció primària i en l’atenció a aguts,però l’atenció a persones amb malaltia greu

i perllongada provoca un sobreesforç quemitigaria amb la intervenció d’altres siste-mes més adequats. L’equació és òbvia: ladesatenció en dependència provoca unincrement enorme de la despesa sanitària.O si es prefereix: la inversió en atenció ala dependència genera estalvi sanitari.

La segona és la tan necessària reactiva-ció econòmica. Responsables d’administra-cions públiques, empresaris del sector iprofessionals coincidim que el desenvolu-pament d’un sistema potent de serveisd’atenció a les persones dependents i a lesfamílies cuidadores configuraria un sectormolt productiu i necessari dins la malme-sa economia espanyola. Aquests serveisgeneren una restitució econòmica pròxi-ma al 40% de la despesa feta, amb unataxa de creació d’ocupació de més de 30llocs de treball nets, estables i no deslo-calitzables per milió invertit. Hi ha moltssectors de la nostra economia incapaçosde llançar aquestes xifres.

Però la tercera raó és que és de justí-cia. És de justícia que tota persona puguidesenvolupar el seu projecte vital amb dig-nitat i amb perspectives de futur, per curto limitat que aquest futur ens pogués sem-blar. És de justícia que es cuidi i es donitot el respir possible a les famílies que as-sumeixen la immensa i impagable tasca detenir cura dels seus amb tal intensitat queEspanya és la campiona dins l’espectre del’OCDE: el 52% dels cuidadors familiarsa Espanya ofereix una dedicació de mésde 20 hores setmanals.



Bibliografia

Gustavo García Herrero y JoséManuel Ramírez Navarro (2008):Ley de promoción de la auto-nomía personal y atención a laspersonas en situación de depen-dencia- Análisis y comentarios.Editorial Certeza. Zaragoza.ISBN 978-84-96219-63-2.

Hidalgo Lavié Alfredo (Coor-dinador) (2011): Trabajo Socialen el ámbito de la Ley de Pro-moción de la Autonomia Per-sonal y atención a las personasen situación de dependencia.Editorial UNED Y Netbiblo.ISBN 978-84-362-5973-5.

Ramírez Navarro, José Manuel(2012). Informe de evoluciónde la Ley de Dependencia. UnaMirada a la realidad de la Re-gión de Murcia. AZARBE Re-vista Internacional de TrabajoSocial y Bienestar. Edit. Uni-versidad de Murcia y edit.um.ISSN 2255-4955.

A fons


Cohesió social i treball. Reflexions al voltantde les conseqüències de la crisi econòmica

Xavier Miranda Ruche1

1 Treballador social i sociòleg. Delegat de Vincle a Lleida. [email protected].

Aquest article és una reflexió en relació amb les conseqüències socials generadesper la destrucció d’ocupació i l’increment del treball precari que s’estan succeinten el nostre país, dins del context general de crisi econòmica. S’aprofundeix en lapèrdua de capacitat del treball i de les ocupacions laborals com a elements genera-dors de cohesió social, i s’apunta a la necessitat de repensar les iniciatives de fo-ment de l’ocupació davant la metamorfosi social que s’està produint.

Paraules clau: Treball f lexible, precarietat, integració, cohesió social, treball cívic.

Resum

This article is a reflection on social consequences of employment destruction andthe increase of unstable jobs that is currently happening in our country. We deepeninto the loss of labor capacity and labor occupations as elements of social cohesionand we point out the need to rethink initiatives to promote occupation to face thecurrent social metamorphosis.

Key words: Flexible job, precariousness, integration, social cohesion, civic work.

Abstract

Per citar l’article: MIRANDA RUCHE, Xavier. Cohesió social i treball. Reflexions al voltant de les conseqüènciesde la crisi econòmica. Revista de Treball Social. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2013,nº 200, pàgines 92-98. ISSN 0212-7210.

Cohesió social i treball


Fa més de tres anys vaig escriure un arti-cle que es va publicar en aquesta mateixarevista (MIRANDA: 2009) en el qual pro-vava d’analitzar aquells factors vinculatsal món del treball i a la seva inserció, quecontribuïen de manera positiva en la cons-trucció de la identitat i del projecte vital d’al-guns dels col.lectius objecte del treball social.

Abordava la centralitat del treball enels processos de rehabilitació social a par-tir de les reflexions pròpies sorgides de laintervenció professional en aquest àmbit ibasat en algunes lectures teòriques a lesquals feia referència.

En aquell moment ja apuntava el malregust per haver aportat només una pers-pectiva parcial (la part positiva) en la re-lació treball i inserció social, ateses lesabundants amenaces que presentava elmón del treball, així com l’exclusió d’aquestmón, per tal de convertir-se en un meca-nisme potent de vulnerabilitat social.

Un temps després he pogut reprendrepart d’aquelles idees per tal de tornar-lesa considerar, amb l’objectiu d’actualitzar-les i incorporar-hi, des d’una perspectivacrítica, alguns dels nous elements d’anàlisique tenim sobre la taula en l’actualitat.

Avui, desgraciadament, constatem comla tasca que es duu a terme per part delsdispositius d’inserció laboral, així com deles empreses d’inserció i els centres espe-cials de treball que se situen en el marcdel mercat de treball protegit, és encaramés difícil i complexa que uns anys enrere.

El context socioeconòmic en el qual enssituem passa per una verificació fefaent

de la desintegració progressiva del treballcom a experiència col.lectiva dins un marcinstitucional de garanties jurídiques i socials.Els estats, l’espanyol principalment peròtambé bona part dels integrants en la UnióEuropea, anuncien expectatives de millo-ra dubtoses pel que fa a les dades de l’aturper als propers anys. Expectatives difícilsde complir, més quan amb el sistema ac-tual no ho poden garantir de primera mà.

Analitzant les dades quantitatives aCatalunya en relació amb les persones atu-rades, observem la gravetat de la situació.A una taxa d’atur situada en el 24%2 enacabar l’any 2012, cal afegir-hi l’evolucióde la població amb intensitat de treballbaixa, és a dir, aquella en què els mesostreballats per tots els membres de la llar alllarg de l’any representen una proporcióinferior a 0,20 en relació amb els que po-drien haver treballat, que se situa en el9,34%3 l’any 2011, gairebé cinc punts persobre del que s’obtenia l ’any 2008 aCatalunya.

El retrat de la pobresa al nostre paíss’està eixamplant, i les situacions on aquestas’agreuja i es cronifica són majors. Una dadaque ens ho mostra és la taxa de pobresa oexclusió social obtinguda a partir de l’indica-dor AROPE (At Risk of Poverty and/orExclusion), que recull la proporció de po-blació que es troba, o bé en situació derisc de pobresa, o bé en situació de priva-ció material severa, o bé que viu en llarsamb intensitat de treball molt baixa. Laxifra que s’obté a Catalunya referent a l’any2011 és del 29,5%.4

2 Font: Idescat.3 Font: Idescat4 Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2011.

A fons


L’impacte de la crisi econòmica i la man-ca d’ocupació està afectant noves famíliesque es troben immerses en circumstànciesde vulnerabilitat social pràcticament ini-maginables uns anys enrere. A mode demostra, entitats socials com Càritas(DARNELL et al.: 2011) alerten d’aques-tes situacions cròniques, on l’índex de per-sones aturades que s’hi adrecen estàaugmentant de manera molt significativa.

Fins i tot trobem la paradoxa delsworking poor (treballadors pobres), que sónaquelles persones que tot i tenir una ocu-pació ho fan amb salaris tant baixos queno superen el llindar de pobresa. Aquestagrup ja representava el 13,7%5 dels ocu-pats a Catalunya l’any 2010, més de cincpunts per sobre que la xifra mitjana obtin-guda dels vint-i-set països de la Unió Eu-ropea.

Aquestes dades ens poden portar aqüestionar avui la centralitat del treball enrelació a la capacitat d’integració socialque aquest ha tingut en les darreres dèca-des, i sembla fins i tot pertinent pregun-tar-se si la feina pot ser avui la principaleina de promoció i dignificació davant lessituacions de pobresa.

El model social ha estat absorbit perun sistema capitalista basat en la flexibili-

tat i la precarietat, el control dels mercats,la reducció salarial generalitzada i la tercia-rització com a característiques principalsen el seu règim d’acumulació. El treballperd importància, el coneixement i el ca-pital en guanyen.

Els estats i la política es mouen aquí enuna vessant doble: ja sigui com a institucionsque garanteixen la desregulació en favord’una major competitivitat internacional, i/o com organitzacions clàssiques marcadesper la rigidesa i la lentitud, incapaces depactar i articular estratègies de correcciódavant l’acceleració dels problemes socialscausats per la volatilitat capitalista.

Així, la legitimitat del sistema en rela-ció amb els seus valors, regles i actors so-cials es troba en profund qüestionament,en tant que no es garanteixen uns llindarsmínims de benestar i alhora augmenta elnombre de ciutadans desaprofitats que vandeixant de ser necessaris per al sistemaeconòmic i el mercat de treball. En aquestpunt, la pèrdua progressiva de cohesiósocial esdevé un problema de primeramagnitud.

Si durant la primera modernitat les con-seqüències indesitjades del treball (aliena-ció i explotació com a principals), van serdignificades en la mesura que l’accés a unaocupació comportava unes dosis notablesde seguretat derivades de l’obtenció delsdrets de ciutadania i l’adquisició d’uns sa-laris que permetien situar-se per sobre delsllindars de pobresa, en l’actualitat aquestasituació pot estar quedant desfasada.

Sembla pertinent preguntar-se si la de-fensa d’una norma de plena ocupació enun món globalitzat com el d’avui és ja una

L’impacte de la crisi econòmicai la manca d’ocupació està afec-tant noves famílies que es trobenimmerses en circumstàncies devulnerabilitat social pràcticamentinimaginables uns anys enrere.

5 Font: Idescat i Eurostat (ECV i EU – SILC)



lluita perduda. En l’actualitat, les granscorporacions tenen més opcions de retira-da cap a nous contextos territorials més“atractius” (BECK: 2002). Indrets queofereixen unes noves condicions més fa-vorables per al seu propi creixement pro-ductiu i financer.

En el seu conjunt, la tendència apuntacap a la pèrdua dels fonaments bàsics quehan vingut estructurant la societat indus-trial de la primera modernitat. El pilar fo-namental de l’Estat del Benestar, així comels drets de ciutadania, entren en una crisiprofunda degut al trencament del contracteintergeneracional basat en la norma de laplena ocupació.

La precarietat laboral va perdent el seucaràcter marginal i es converteix en un fe-nomen àmpliament estès. L’incrementdescontrolat de les taxes d’atur recorda laparadoxa anunciada per Hannah Arendtara fa unes dècades, en què anunciava quela societat laboral s’estava quedant sensefeina.

L’anomenat treball fràgil (BECK: 2002)s’estén en forma de taca d’oli entre les clas-ses mitjanes i populars. La inserció labo-ral, com a mal menor, en un mercat detreball que ofereix ocupacions totalmentflexibilitzades no lliura els inserits del’atomització ni de viure permanentmenten la “corda fluixa”. Aquesta inserció dei-xa de ser, en molts casos, sinònim d’inte-gració i de possibilitat de desenvolupamentpersonal i social.

El debilitament del treballador fràgil esva assimilant perillosament al debilitamentque pateix aquell qui ja no aconsegueixincorporar-se al mercat de treball. La se-paració entre pobresa i treball sembla cadacop més difusa. La distància entre els es-

pais d’integració i els espais de vulnerabi-litat es redueix.

Sennet (2000) parla de la destrucciósistemàtica de les bases per al desenvolu-pament personal a causa del capitalismeflexible, que deixa els individus amb bio-grafies trencades i fragmentades sense orien-tacions i amb el caràcter corroït.

Les manifestacions de malestar socialprovocades per l’expulsió del mercat detreball i el debilitament de la capacitat eco-nòmica, la pèrdua de qualitat de vida o elressentiment i l’indignació davant la man-ca de justícia distributiva es presenten comalguns dels símptomes més significatius quepateix la ciutadania d’aquesta derivada.

A diferència del que es podria pensar,la nova societat del coneixement i la tec-nologia, els avenços científics i la globalit-zació, no estan comportant a curt terminiun major acotament dels riscos. En canvi,en produeixen de nous a escala global, iper tant menys controlables dins l’esque-ma dels estats-nació.

El treball és precisament una de les ins-titucions immerses en aquest context derisc. Si la societat que optava per la plenaocupació generava riscos calculats, la so-cietat que ara opta pel treball flexible téunes dosis d’incertesa molt més difícilsd’articular (BECK: 2002).

La introducció de la flexibilitat en lesocupacions comporta precarietat laboral.L’anomenat fenomen de l’enderroc de la condi-ció salarial (CASTEL: 2004) es caracteritzaprecisament per l’afectació en la trajectò-ria vital de les persones, la dificultat deplantejar objectius a mitjà i llarg termini anivell subjectiu, i la pèrdua de recursos iprotecció social a nivell objectiu.

En aquesta situació esdevé extremada-

A fons


ment complexa la tasca de treballar en l’àm-bit de la inserció laboral en el mercat detreball ordinari pels col.lectius atesos desdel treball social en els diversos disposi-tius i serveis. En primer lloc, per la difi-cultat afegida d’integrar perfils amb baixaformació i escassa experiència laboral enun mercat que, lluny d’absorbir treballa-dors, manté una dinàmica d’expulsió desdels inicis de l’any 2007. En segon lloc,per la manca de significacions positives queofereixen avui les ocupacions laborals enel projecte vital de les persones ateses.

Si en l’article que vaig escriure ambanterioritat feia referència a l’entramatd’associacions que podien redundar demanera positiva com a conseqüència del’adquisició d’una ocupació, actualmentcaldria oferir la part menys amable d’a-questa adquisició.

Des d’una dimensió econòmica, els sa-laris no es converteixen automàticamenten l’eina clau per satisfer les necessitatsmés bàsiques de la vida quotidiana. Comhem vist abans amb les dades referentsals treballadors pobres, les compensacionsmonetàries derivades d’una ocupació sónen alguns casos tan precàries que fins i totaquestes necessitats poden no quedar co-bertes per a un sector molt important depersones ocupades.

Alhora, aquesta reducció generalitzadade salaris afecten “a la baixa” totes aque-lles situacions subjectes a la condició d’untreball, i que s’engloben com a drets deciutadania social. Les prestacions contri-butives en són la màxima expressió.

Des d’una dimensió social, el treball estàdeixant d’aportar una estructura temporali disciplinada dels temps (temps d’oci,temps familiar, temps de treball). La possi-

bilitat de desenvolupament personal alhoraque d’adquisició d’una identitat professio-nal i ciutadana esdevé difícil d’aconseguir.La temporalitat de les ocupacions fan com-plex l’arrelament personal, i les relacionsd’interdependència entre companys de fei-na acostumen a ser menys consistents(SENNET: 2000).

La fragilitat de les ocupacions comportauna mancança per orientar els propòsitsindividuals i les expectatives familiars, atèsque aquesta fragilitat incideix significati-vament en la decisió respecte la vincula-ció territorial i les relacions socials estables.La desorientació laboral es converteix enun camp abonat per les inseguretats i lesfrustracions personals.

De ben segur caldrà que des del treballsocial es repensi com haurà de ser la nos-tra intervenció en el camp de la inserciólaboral, si el que volem és ajudar les per-sones usuàries en edat activa, i per què nodir-ho també, ajudar-nos nosaltres matei-xos a desenvolupar les capacitats que per-metin una major autonomia personal i unamillor qualitat de vida.

Caldrà repensar les possibilitats de re-valoració de possibles noves formes detreball, fins i tot al marge del mercat detreball. Com apunta Subirats (2010) “sen-se negar que la inserció a través de l’ocu-pació seguirà sent un factor molt importanten el camí per reconstruir un estatus deciutadà complet, hem de recordar que sil’exclusió té una dimensió multifactorial imultidimensional, les formes d’inserció hande ser plurals”.

Penso que davant el repte d’harmonit-zar la caiguda de la societat laboral es fanecessari un doble esforç. El primer, decritica social i pressió política per abordar



una situació d’emergència que deixa mal-mesos els projectes de vida de moltes per-sones, i de retruc la cohesió social. El segonpassa per explorar projectes alternatius queplantegin noves fórmules d’integraciósociolaboral significatives individualmenti sostenibles col.lectivament.

Aquestes noves fórmules haurien depassar per recuperar el sentit humà i lespotencialitats de les persones. En aquestsentit, algunes propostes han començat ateoritzar-se, com la d’Ulrich Beck (2003),que fa referència a la proposta de l’ano-menat treball cívic. Sense que aquesta pro-posta, com apunta el mateix autor, espugui considerar una fórmula miraculosageneradora d’un optimisme frívol, sí quepot contenir alguns elements inicials per ala nova recreació de valor social.

De manera molt sintètica, el treball cívicsituaria en primer pla la vessant activa delsindividus mitjançant la implicació autònomai voluntària (no gratuïta ni obligatòria) enprojectes cooperatius i autoorganitzats peral bé de tercers, no orientats al creixement,retribuïts de manera salarial (no com unaajuda o prestació) a partir de, entre d’al-tres, les mateixes fonts que financen lespartides per desocupació, i que es desen-voluparien en contextos on es pugui esti-mular la participació crítica.

El treball cívic persegueix tres objec-tius. El primer passa per reduir els riscosgenerats per la reducció de l’ocupació, i

particularment fer front a l’atur de llargadurada. El segon objectiu prova de preve-nir el descens en els ingressos, i per tantles situacions de precarietat econòmica. Eltercer pretén suprimir la burocràcia vin-culada a les situacions de pobresa.

El treball cívic no es presenta com unadrecera a utilitzar solament per les perso-nes en situació d’atur, sinó que es projectatambé com una possibilitat de combinacióentre el treball convencional i el treballcívic, i fins i tot que aquest serveixi com aqualificació per al treball convencional.

Organitzar aquesta implicació autòno-ma i voluntària i canalitzar-la en projectestangibles socialment hauria d’anar liderat,segons Beck, a càrrec d’empreses del bé co-mú, perquè s’hauria de crear un contrapès(més imaginatiu, més espontani i més res-ponsable) als agents que, com les adminis-tracions locals, els serveis d’ocupació o lesmateixes entitats cíviques ja existents, hantreballat en aquesta direcció.

En qualsevol cas, més enllà de les pos-sibles vies alternatives com les que plante-ja Beck que segur que resten per explorar,el que cada cop és més constatable és lanecessitat de repensar la intervenció socialen l’àmbit de la inserció laboral. En aquestatransició ja en marxa, caldran moltes dosisd’imaginació i tenacitat per tal que en lanova configuració s’integri la possibilitatde dignificació de les persones a travésd’unes activitats generadores de valor.

A fons


Bibliografia

ALONSO, L. E. Trabajo y ciuda-danía. Madrid: Trotta, 1999.ISBN 9788481643022.BECK, U. La sociedad del riesgo:hacia una nueva modernidad .Barcelona: Paidós, 1998. ISBN8449304067.BECK, U. Libertad o capitalismo.Conversaciones con Johannes Willms.Barcelona: Paidós, 2002. ISBN9788449312045.BECK, U. Un nuevo mundo feliz:la precariedad del trabajo en la erade la globalización. Barcelona: Pai-dós, 2003. ISBN 8449309689.

CASTEL, R. La inseguridad so-cial. ¿Qué es estar protegido? Bue-nos Aires: Manantial, 2004.ISBN 9875000787.DARNELL, M.; PLUJÀ, M. iSINTAS, M. “La crisi generanous rostres de pobresa”, enRTS , núm. 194 (desembre2011). Pàg. 26-31. ISSN 0212-7210.KÖHLER, H. D. i MARTÍNARTILES, A. Manual de la Socio-logía del trabajo y de las relacioneslaborales. Madrid: Delta Publicacio-nes, 2005. ISBN 9788496477018.

MIRANDA, X. “La centralitatdel treball en els processos derehabilitació social”, en RTS,núm. 187 (agost 2009). Pàg.105-110. ISSN 0212-7210.SENNET, R. La cor rosión delcarácter. Barcelona: Anagrama,2000. ISBN 8433905902.SUBIRATS, J. “Les polítiquessocials a Catalunya. Algunes re-flexions en plena transformaciósocial”, en RTS, núm. 191 (de-sembre 2010). Pàg. 9-19. ISSN0212-7210.



El recurs som nosaltres

Coordinadors de l’article: Albert Gavilan1 i Montserrat Llorens2

1 Educador Social. Equip de Serveis Socials Ajuntament de Ripollet. [email protected] Treballadora Social. Equip de Serveis Socials Ajuntament de Ripollet. [email protected].

Com els professionals del treball social de l’Ajuntament de Ripollet estem afron-tant un canvi en la intervenció social davant la situació de crisi actual? Quinesrespostes personalitzades, preventives i comunitàries podrem oferir a la poblacióvulnerable, a la població que pateix, a la població que està perdent els seus drets?Com podem oferir una atenció professional de qualitat? Som els professionals delsserveis socials bàsics un recurs per a la població atesa? Podem aconseguir amb laintervenció grupal un canvi en les persones que atenem? Podem potenciar les sevespròpies habilitats per afrontar les dificultats i aconseguir millorar la seva situació?La població atesa si li donem eines pot ser agent del seu propi canvi? I nosaltres, elsprofessionals? Podem ser els acompanyants en aquest procés?

Paraules clau: Intervenció grupal; professionals de serveis socials; Serveis SocialsBàsics; professional com a recurs; empoderament.

Resum

How are social workers in Ripollet’s city hall facing an intervention change due tothe current crises? What personal, preventive and communitarian responses can weoffer to vulnerable people, to a suffering population, to people who are losing theirrights? How can we offer a quality professional attention? Are professionals workingin basic social services a resource for the attended people? Can we empower theirown skills to face difficulties and improve their conditions? If we attend people byproviding them with tools, can they promote change by themselves? And us, theprofessionals, can we offer an on-going support through this process?

Key words: Group intervention, social services’ professionals, basic social services,professionals as a resource, empowerment.

Abstract

Per citar l’article: GAVILAN, Albert; LLORENS, Montserrat. El recurs som nosaltres. Revista de Treball Social.Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2013, nº 200, pàgines 99-105. ISSN 0212-7210.

A fons


Estat del Benestar Social?

Vivim moments de canvi, de fracturaeconòmica i social, de trencament de l’Es-tat del Benestar, de manca de confiançade la gent en els nostres governants i d’unatornada a situacions socioeconòmiques depatiment en moltes famílies treballadoresque ja no es recordava. Aquesta crisi im-posada pels poders econòmics amb lacomplaença dels nostres governants sem-bla l’excusa perfecta per reduir a la míni-ma expressió l’Estat del Benestar. Unmodel que amb tots els seus defectes in-tentava garantir la igualtat d’oportunitatsa les persones amb uns serveis públics dequalitat, uns drets laborals justos i unamillora en aspectes socials. Però també quesembla haver anestesiat l’esperit crític degran part de la població, que s’ha tornatimmobilista i individualista. En aquest marctot sembla indicar que el propòsit és reduira la mínima expressió la igualtat d’oportu-nitats, tornant a models on el sector pri-vat és qui prendrà més força.

Els treballadors i educadors socials jafa temps que atenem moltes famíliesimmerses en aquest nou escenari tan per-vers on ja es pateixen de veritat els efec-tes d’aquestes retallades a tots els nivells.Les famílies que acudeixen als ServeisSocials vénen enfadades, desconcertades,buscant una solució o almenys quelcomque doni una llum al seu problema... enun moment en què la manca de recursosassistencials és una evidència. Moltes ve-gades encara surten de Serveis Socials mésenfadades i desconcertades. La degrada-ció social de moltes famílies és evident.La manca de feina i recursos econòmicsdegenera en problemes socials en moltes

famílies, i apareixen indicadors de risc detot tipus.

Els professionals dels Serveis Socialsconstatem un canvi molt important en lesprincipals problemàtiques ateses als Ser-veis Socials. En aquests moments els te-mes més tractats són l’economia familiar,la manca o recerca de feina i l’habitatge.Fa uns anys aquestes problemàtiques noeren les prioritàries. Evidentment això res-pon al moment de crisi econòmica queestem vivint.

El perfil d’un gran nombre d’usuarisatesos ha canviat molt en relació amb anyspassats. Atenem moltes persones que estroben en situació d’atur i arriben als SSBperquè la manca de feina els està gene-rant problemes econòmics, d’habitatge id’altres que no havien patit mai. Són per-sones que inicialment no tenen problemesd’integració social, famílies ben estructu-rades, amb bons hàbits laborals, amb bonestat de salut general, etc. Amb capacitatde recuperació i que normalitzaran la sevasituació general un cop tornin al món la-boral. Lògicament són persones que nonecessiten, en principi, una intervenciósocial de seguiment per canviar aspectesde la seva dinàmica familiar, però com méss’allargui la situació d’atur més risc hi hauràd’empitjorament d’alguns aspectes socio-familiars.

En la tramitació d’alguns ajuts assisten-cials (Programa Interdepartamental de laRenda Mínima d’Inserció - PIRMI) ja esdiferencia aquesta tipologia de famílies comsituacions “laborals” o “no socials”. Enca-ra que tots coneixem que ara mateix no esun recurs efectiu perquè no és un ajut realni immediat atès el retard de la Generali-tat en la valoració, acceptació i pagament.



I això és molt greu perquè en molts casosparlem de famílies amb ingressos inexis-tents o mínims.

En relació amb el tema d’habitatge caldestacar la gravetat de moltes situacionsateses, de pèrdua del domicili familiar, iles poques alternatives existents. Cal tenirpresent que quan una família perd el seuhabitatge com a conseqüència de la malasituació econòmica i endeutament, tampocno gaudeix de gaires recursos per accedira un nou habitatge. En els casos de sub-hasta del domicili familiar, generalment ésl’entitat bancària qui es queda amb l’im-moble, però continua reclamant a la famí-lia, gairebé de per vida, una part del capitalpendent. D’aquesta manera els resultaràgairebé impossible accedir a un altre im-moble en propietat, i tindran moltes difi-cultats per accedir a habitatges de llogueren el mercat privat.

En els casos de lloguer, els preus peraccedir a un nou arrendament són elevats,ja que el mercat immobiliari privat volaugmentar les garanties de cobrament:demana fiances i avals elevats, avals ban-caris, assegurances vinculades, i excloufamílies d’economia fràgil o inestable. D’al-tra banda, el cost del lloguer a Ripollet ésalt i no es disposa d’una borsa pública d’ha-bitatge. Els recursos públics davant aques-tes situacions tan greus són totalmentinsuficients i no poden donar resposta asituacions d’emergència social.

En la majoria d’ocasions es tornen aproduir situacions no desitjades, com aban-donar el territori, i algunes marginals, comel relloguer d´habitacions, ocupacions il.le-gals, l’amuntegament o l’accés a habitat-ges o locals sense condicions adequades.En alguns casos, quan la família ha pogut

trobar un nou habitatge de lloguer hemgestionat ajuts puntuals per garantir el seuaccés a l’habitatge, prioritàriament famíli-es amb menors a càrrec.

La situació de crisi econòmica existentfa que moltes famílies ateses tinguin greusdificultats per cobrir necessitats bàsiques:alimentació i habitatge.

En relació amb els ajuts econòmics ges-tionats, observem que bona part han estatdestinats a cobrir necessitats molt bàsiquesde les famílies beneficiàries, com comprad’aliments, manteniment dels subministra-ments bàsics al domicili familiar (aigua illum), o allotjament provisional davant lamanca d’habitatge.

En el cas dels aliments s’han derivatfamílies a Càritas i s’han entregat lots deCreu Roja, aplicant barems estrictes pertal de no duplicar ajuts i afavorir al mà-xim de famílies. Tot i així, aquests ajutsd’aliments no cobreixen les necessitatsbàsiques d’una família.

Quan es produeixen situacions tan crí-tiques, de vegades traumàtiques per a lesfamílies, és freqüent que les relacions per-sonals es vegin afectades, s’afebleix la qua-litat de les relacions familiars, i augmentenels conflictes. Observem que es precipi-ten ruptures i es desencadenen trastornsde salut física o psíquica: ansietat, depres-sió, alcoholisme...

Cal destacar que aquestes situacions deprecarietat socioeconòmica poden serespecialment difícils i complexes per a al-gunes famílies d’immigrants, ja que enmolts casos poden tenir circumstànciesagreujants com l’absència de cap recursde família extensa al país, la poca xarxasocial al territori, la dificultat idiomàtica,el fet de ser famílies molt nombroses, o

A fons


les poques possibilitats de reinserció labo-ral dels caps de família per raó d’edat, pocaqualificació laboral, experiència únicamenten la construcció, etc. En el cas de les donesprocedents de l’Àfrica es dóna un proble-ma important en la integració social endesconèixer l’idioma (ni català ni castellà)i per la manca de formació i experièncialaboral aquí i en el país d’origen, centrantel seu rol familiar en la cura dels fills i lacasa.

També destacaríem la situació de pre-carietat actual de moltes famílies monopa-rentals (principalment dones amb fills acàrrec). Els ingressos baixos procedents deprestacions d’atur o de contractes preca-ris de treball, el cost de l’habitatge i, enmolts casos, les dificultats per cobrar lamanutenció dels menors, ja que el proge-nitor no custodi també es pot trobar ensituació econòmica precària, fan que si-guin situacions crítiques que no podencobrir les necessitats bàsiques.

El professional com a eina

En aquest marc professional l’únicaopció és ser imaginatiu i fer canvis per serefectiu i millorar. La feina a Serveis Socialsde Ripollet per part de treballadors socialsi educadors socials estava molt centradaen l’entrevista directa amb les persones,amb la recerca de recursos assistencials quepoguessin beneficiar la solució de la pro-blemàtica exposada. És un recurs molt vàlidi efectiu per al treball social i evidentmenten molts casos ha de continuar existint.Però en molts altres cal replantejar novesformes d’intervenció. Cal no cremar lespersones i els mateixos professionals da-vant la manca de recursos...

Nosaltres ho plantejàvem des del puntde vista que el professional havia d’agafarmés força com a eina. Ser ell el recurs. Ésa dir propulsar noves formes d’intervencióperquè els usuaris poguessin veure la sevasituació difícil des d’un altre punt de vista,i nosaltres mateixos també. Valoràvem quecalia incidir en diversos aspectes:

Millorar les capacitats i habilitats per-sonals per afrontar la situació de di-ficultat actual, fomentant l’esperitcrític. Ser conscients que els recursos so-cials cada cop són més escassos i somel motor del nostre propi canvi. Millorar la comunicació a nivell per-sonal i laboral. Suport a la recerca de feina, orienta-ció i reinserció laboral. Augment de l’autoestima i de les re-lacions personals i familiars. Ampliar la xarxa social i el coneixe-ment dels recursos de la comunitat.

Vam pensar que la formació de grupsdinamitzats pels treballadors i educadorssocials de l’equip podia ser una eina moltmaca per poder treballar certs temes quees repetien en les entrevistes. Parlàvem degrups educatius/terapèutics on nosaltresmateixos seleccionaríem els assistents perla problemàtica detectada o fins i tot devincular certs ajuts a l’assistència a aquests.

És evident que les hores de feina delsprofessionals són les que són, i per tant lapreparació, realització i valoració dels

Nosaltres ho plantejàvem desdel punt de vista que el profes-sional havia d’agafar més forçacom a eina. Ser ell el recurs.



grups suposa una dedicació extra que ani-rà acompanyada d’una reducció d’horesd’entrevistes individualitzades. Un canvi enbenefici de la qualitat i l’eficiència.

Treball en grups. Capacitació,autoestima, autoconeixement iesperit crític.

L’equip de serveis socials de Ripolletpresenta un projecte de treball en grupsamb l’objectiu de complementar la inter-venció individualitzada, la més utilitzadafins ara, i així, millorar l’atenció als nos-tres usuaris.

Atesos els moments de crisi i manca derecursos assistencials que vivim, ens plan-tegem la renovació de la nostra interven-ció per intentar aconseguir un canvi positiuen les persones que atenem, potenciant lesseves pròpies habilitats per afrontar lesdificultats i aconseguir millorar-ne la situa-ció. Ells han de ser agents del seu propicanvi i nosaltres serem els acompanyantsen aquest procés.

L’objectiu del grup és proporcionar ei-nes i habilitats perquè siguin capaçosd’introduir canvis a les seves vides quepossibilitin la millora de la situació. Espotenciarà el grup com a recurs, ja que ésun espai molt més ampli que una entrevis-ta personal, on es poden tractar més te-mes i es poden enriquir molt més amb lesaportacions de tots els participants.

El projecte es va iniciar al maig del2012 amb els Tallers d’educació infantilper a pares i mares. Aquests tallers, por-tats pels educadors socials, consistien en 2grups d’unes 15 famílies que rebrien elsxecs de Proinfància, gestionats des deCàritas, destinats a alimentació i higiene

per a nens de fins a 2 anys. Com a contra-prestació a aquest ajut econòmic es vadecidir fer participar als beneficiaris enuns tallers de 4 sessions per treballar dife-rents aspectes relacionats amb l’educaciódels seus fills. Els temes tractats van ser:alimentació infantil, salut i desenvolupa-ment infantil, importància del joc en eldesenvolupament infantil, i recursos de lacomunitat.

La metodologia de les sessionsva ser bàsicament participativa.Les tècniques estaven orientadesa fer que les famílies s’impli-quessin de manera activa en lessessions i compartissin les sevesexperiències i coneixements.

La metodologia de les sessions va serbàsicament participativa. Les tècniquesestaven orientades a fer que les famíliess’impliquessin de manera activa en les ses-sions i compartissin les seves experiènciesi coneixements. Els educadors van dina-mitzar les sessions amb la intenció clarade fomentar entre els participants com-partir coneixements i dubtes. No des de laposició del que ho sap tot, sinó des de laposició de fomentar l’interès sobre cosesimportants en el desenvolupament delsnens i nenes. Vam poder constatar comd’aquesta manera la participació i como-ditat dels participants es va incrementar,compartint dubtes i problemes que mai nohaguessin dit en una entrevista. Vam po-der treballar en grup de manera relaxadaaspectes que podrien evolucionar en indi-cadors de risc en infància.

A fons


Per altra banda les activitats pràctiquesrealitzades, com l’elaboració de papilles defruita i verdura, els casos pràctics o el joclliure amb els nens ens donen molta infor-mació sobre quin aspecte s’ha de treballaramb cada família. Permet, a més, que cadaparticipant posi en pràctica allò que haaprès o comparteixi amb la resta els as-pectes que més domina.

La valoració dels participants va sermolt positiva, i majoritàriament demana-ven la possibilitat de continuar amb aquesttipus d’intervencions i poder ampliar elsaspectes treballats; podem ampliar-ho aaspectes a tenir en compte amb infants demés edats. Aquest taller es va repetir ambtres grups més (45 famílies en total) du-rant el període gener-març de 2013. Du-rant el mes de novembre 2013 iniciaremnovament tallers amb nous grups vincu-lats a l’ajut ProInfància de Càritas.

En la mateixa línia de treball es vanposar en marxa dos grups més d’unes 15persones durant el 2012, amb la denomi-nació de Grups de suport i motivació perpersones en situació d’atur, a càrrec de lestreballadores socials del departament. Elstemes de les quatre sessions van ser: co-municació i autoestima, habilitats perso-nals i laborals, el reciclatge i el canvi, i larecerca de feina.

El primer grup es va destinar a aturatsde llarga durada, famílies amb situacionseconòmiques molt precàries. Cap de fa-mília amb experiència laboral però que desde fa temps es trobava aturat, amb pres-tacions d’atur esgotades i els ingressos moltescassos i totalment insuficients per ferfront a totes les despeses familiars. Aquestgrup va servir més per canalitzar el mal-estar que per als objectius inicialment pro-

posats, i es va decidir no fer una segonaedició.

El segon grup es va destinar a famíliesque fa molts anys que subsisteixen cobrantprestacions socials i es troben totalmentfora del mercat laboral. Sense cap tipus demotivació per fer recerca laboral. Aquest vafuncionar molt millor i va donar peu alprojecte Si t’estimes cuida’t. L’objectiu moltclar, aconseguir un millor desenvolupa-ment personal. El treballador social coma eina per augmentar l’autoestima delscomponents, empoderar per tal que pu-guin fer canvis en la seva vida, millorarles relacions personals i familiars, i millorarla comunicació i ampliar la xarxa social.

Aquest projecte es planteja amb dosgrups de treball diferenciats, un de famíliesmonomarentals i un altre amb dones ambproblemes de salut crònics. Temes comautoconeixement i habilitats personals,autoestima i assertivitat, relaxació i controlde l’estrès, la comunicació, hàbits saludablesi alimentació, dona i salut, les relacionsfamiliars, incorporació al món laboral...

És una forma de treballar aspectes so-cials molt profitosa per als usuaris i per alsprofessionals. El treball en grup permetaprofundir en aspectes de motivació,autoestima, recursos i habilitats personalsque difícilment es poden tractar i consoli-dar en les intervencions individuals quees duen a terme habitualment. En poten-ciar les xarxes socials, per poder passar del’individual al col.lectiu, prevenim l’aïlla-ment, una de les causes que pot portar ala marginació. A més, el treballador o edu-cador social en aquest espai es converteixen perceptor de nombrosos aprenentatgesper part dels usuaris que el fan millor pro-fessional.



Parlem del professional del treball so-cial com a eina, com a acompanyant, coma dinamitzador del procés que cada per-sona pot fer per ser el motor del propi

canvi i on el grup i la xarxa social hi tenenun paper cabdal. I sobretot, com a poten-ciador de l’esperit crític, de lluita i derebel.lar-se contra el propi destí.

Bibliografia

BONET, J. V. Sé amigo de ti mis-mo. Manual de autoestima.Santander: SalTerrae, 1994.ISBN 978-84-293-1133-4BROWN, A. Treball de grup.Barcelona: Pòrtic, 1988. ISBN978-84-7306-350-0KISNERMAN, N. Servicio socialde grupo: una respuesta a nuestro

tiempo. Buenos Aires: Humanitas,1973. ISBN 9789505820245.MIGALLÓN LOPEZOSA, P. iGÁLVEZ OCHOA, B. Los gruposde mujeres. Metodologia y contenidopara el trabajo grupal de la autoesti-ma. Madrid: Ediciones Peninsular,1999. ISBN 978-84-691-1175-8.ROSELL, T. “Trabajo Social de

Grupo: grupos socioterapéuti-cos y socioeducatives”, en Cua-dernos de Trabajo Social, núm. 11.Madrid: Universidad Comptu-ense, 1997. ISSN 0214-0314.TORRABADELLA, P. Cómodesarrollar la inteligencia emocio-nal. Barcelona: Integral, 2000.ISBN 978-84-7901-258-8.

A fons


Model evolutiu d’organització d’unacomarca ruralAplicacions pràctiques en el treball social

Maite Lecha Areny1

1 Treballadora social. Diploma en Funció Gerencial en Serveis Socials. Màster en Direcció Pública. ConsellComarcal la Segarra. [email protected].

En aquest article ens proposem aproximar-nos als requeriments que necessiten lesorganitzacions, i en concret la nostra comarca, per poder canviar els dissenysorganitzatius per adaptar-se als nou context social i les afectacions en els equipsprofessionals i en els serveis socials.

Paraules clau: Suports interns i externs, model evolutiu, elements de canvi, afecta-cions als serveis socials, supervisió, formació i recerca, treball en xarxa i milloracontínua i qualitat.

Resum

In this article we propose an approximation to organization’ requirements, speciallyin our territory, to be able to change organization models in order to adapt them tothe new social context and to its impact on professional teams and social services.

Key words: Internal and external support, evolution model, change elements, impacton social services, supervision, training and research, work in a network and per-manent improvement, quality.

Abstract

Per citar l’article: LLECHA ARENY, Maite. Model evolutiu d’organització d’una comarca rural. Aplicacionspràctiques en el treball social. Revista de Treball Social. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre2013, nº200, pàgines 106-114. ISSN 0212-7210.

Model evolutiu d’organització d’una comarca rural


Els models i dissenys organitzatius,per ser sostinguts en el temps, neces-siten suports externs que amplifiquenles mirades i ens proporcionen senyalsde moviment i canvis socials i suportsinterns que ens permetin disposar demoments d’estudi, de reflexió i de ca-pacitació tècnica i de creixement per-sonal per poder dissenyar estratègiesorganitzatives d’aplicació pràctica enel camp del treball social.

Jo us explico un model organitzatiu desd’una comarca de l’interior de Catalunya,la Segarra, un territori que presenta unpaisatge natural amb evolució constant, onels colors de la terra i dels arbres ens asse-nyalen constantment el transcurs de lesestacions de l’any i percebem vivament lesinclemències del temps, el vent, la boira,la pluja que rarament cau, la neu que ensaïlla encara més de l’entorn, la calor sufo-cant... Sóc de l’opinió que aquest paisatgeen evolució constant ens ajuda a estaramatents als senyals, en aquest cas elscondicionants socials, per adaptar-nos alcanvi, és allò que he anomenat al principisuports.

Aquests són els factors estructurals perfer-vos una aproximació més exacta de lacomarca:

– El ter ritori: es caracteritza per una dis-persió geogràfica. Les persones viuenen 108 nuclis de població, agrupatsen 21 municipis i amb extensió de722 Km2.

– La població: 23.365 persones, de lesquals el 69,35% viu a les poblacionsde Cervera i Guissona. Aquestes duespoblacions han crescut en els últimsanys en 2000 persones Cervera, i en3.424 Guissona, la qual presenta una

taxa de naixement per damunt de lamitjana de Catalunya. Aquest creixe-ment s’ha produït majoritàriamentamb persones immigrades.

Actualment Cervera presenta una taxad’atur del 25%, en contrast amb Guissona,on és del 5,6%. La taxa d’atur total de lacomarca és del 13,1%.

També trobem 9 municipis amb menysde 200 habitants, distribuïts en poblesagregats i masies aïllades on hi viu gentgran i gent envellida.

En aquest marc ens preguntem:Quin és el repte i les principals dificul-

tats per la prestació de serveis?El principal repte és fer front a les dife-

rents realitats comarcals tenint presents lesdificultats següents:

La mobilitat i una xarxa de transportpúblic deficient i amb horaris reduïtsque condiciona la dependència delvehicle privat. Les persones tenendificultats de mobilitat per accedir alsserveis bàsics –sanitaris, educatius,serveis socials, així com per accedira altres serveis de lleure, per formar-se, per buscar feina... Aquest és unfactor de risc d’exclusió que perduraen el temps i que ha acompanyat elsser veis socials en el seu modelorganitzatiu, com anirem veient alllarg de l’exposició. La concentració de serveis bàsics aCervera i Guissona, i alhora unamanca de serveis en relació amb lesnecessitats de la població, com araoficina de treball, delegacions de ser-veis tributaris o de la seguretat so-cial, especialitats mèdiques, serveisformatius per a persones adultes, quefa que municipis de fora comarca

A fons


que els disposen adquireixin més pesi rellevància. Divisions territorials de serveis queno són coincidents amb els límits dela comarca; són especialment desta-cables els judicials i els sanitaris.

Entrem ara a explicar l’evolució delnostre model organitzatiu, ens situem al’any 2002. En aquells moments els ser-veis socials bàsics els formaven 3 treba-lladores socials, una de les quals ambfuncions de coordinació/administració iuna educadora social, i es feien atencionsa la comarca en els municipis més grans,en concret a 4 que tenien més de 1.000habitants, i a la resta s’hi anava segons lademanda del servei.

La cobertura era escassa i sense con-tinuïtat.

Quins van ser els elements que varenprecipitar i condicionar positivament uncanvi de model que anomenem de prime-ra generació?

L’existència de suport institucional, lacol.laboració de la supervisió, junta-ment amb formació i recerca, van serels eixos fonamentals perquè el canvies pogués produir i sostenir en eltemps.

Al mateix moment van confluir doscondicionants que empenyien cap un can-vi de model:

Condicionant extern: la comarca va serobjecte d’un creixement econòmic i demo-gràfic. L’economia local va precisar màd’obra i es produí una arribada massivad’immigrants i de diferents nacionalitatsque inicialment se situaven a les poblacionsde Cervera i Guissona i s’estenien cap a

altres pobles. Després d’anys d’estanca-ment, el canvi va ser molt sobtat i la po-blació autòctona se sentia molt amenaçadaquant a l’ús dels serveis insuficients quees tenien i prenia molta rellevància el sen-timent de pèrdua d’identitat.

Condicionant intern: de la pròpia institu-ció del Consell Comarcal, que va volersustentar el canvi social i professional quees generava i ens va proporcionar dife-rents elements de suport i atencions alsprofessionals per dissenyar i implantar unsserveis socials de qualitat que donessin res-posta a les necessitats emergents i les ma-nifestades.

Els elements de suport obtinguts varenser:

La supervisió dels professionals dels ser-veis socials bàsics com un espai on s’arti-culen i es faciliten processos d’intervenciói canvi des d’un model d’organització fle-xible, coherent i estable que incorpori nouselements per a la realització de la tasca.

La supervisió és l’anàlisi de la pràcticadels professionals. És un metatreball quese situa entre la formació i el suport pro-fessional, conduïda per un consultor ex-tern a l’organització.

Permet adquirir confiança en les prò-pies capacitats i obtenir un coneixementde l’acció professional compartida i revi-sada amb els membres de l’equip i pel propisupervisor, fet que facilita que emergeixinelements de transformació que millorin elfuncionament de l’equip.

La formació per construir i ampliar elnostre marc teòric i basada en les necessi-tats de l’entorn i dels professionals per aldesenvolupament de la tasca. En aquestafase es va centrar principalment en el tre-ball en equip dels propis serveis socials i



en els fets migratoris, l’enteniment de lesdiferents cultures i els models d’adaptacióde la societat d’acollida, i el paper dels pro-fessional en el procés.

La recerca: vàrem encarregar al Grup derecerca i interculturalitat de la Universitatde Lleida l’estudi Necessitats presents i futu-res en matèria de serveis socials a la comarca dela Segarra.

Aquesta recerca-estudi ens va aportarnous indicadors de planificació que ens vanservir per a l’organització dels serveis so-cials bàsics i per a la planificació d’altresserveis.

Passem a descriure els elements queimpulsen a definir una nova estructura queens permeti passar d’un model de presta-ció de serveis generalistes a un model adap-tat a la realitat i diagnosi del territori i ales necessitats de les persones i com elsserveis socials bàsics prenen posició en elnou model.

El resultat de la diagnosi participativa iles observacions aportades pel treball dia-ri de les tècniques dels serveis socials ensindicava una manca d’adequació de les ne-cessitats socials amb la cartera de serveis:

Havíem d’acostar més els serveis ala ciutadania i calia créixer en serveisper atendre noves i velles necessitats. Les perspectives de futur ens indica-ven un canvi d’estructura familiarcreixent, les llars nuclears, individu-als i monoparentals. Els serveis s’havien d’encarar cap al’atenció a la infància i la gent gran,atès que la família extensa deixava decomplir la seva funció protectora icuidadora vers aquests col .lectiusmés vulnerables, en especial a les lo-calitats més grans de la comarca.

El paper rellevant de la dona a la nostracomarca. Un paper socialitzadorimportant que prenia especial re-llevància en la dona immigrada, queera (i encara és) qui sustenta el can-vi cultural en la pròpia família ialhora un element modernitzadorperquè incorpora nous costums enl’educació dels fills i en els seus pro-pis valors. D’altra banda, la dona rural de lacomarca destacava per la seva fun-ció de dona pagesa que ajudava enl’economia familiar tradicional i fa-cilitava mantenir en vida els poblesperquè s’hi continuava vivint i exer-cia el rol de cuidadora tant de la fa-mília pròpia com de l’extensa. En un moment social en què podíemcréixer en contractacions de nous tèc-nics i organitzar les atencions socialsals municipis per equips i per funcions. Introduïm una nova metodologia detreball en acollida i tractament, el tre-ball específic de famílies amb infantsi un nou programa comunitari ano-menat Gent Gran Rural.

Què permet la nova organització?Aquesta nova organització ens va per-

metre prestar serveis directament a totsels municipis, i la proximitat ens va apor-tar un nou valor al treball social: escoltarles necessitats directament, planificar ser-veis amb els propis usuaris i amb els ajun-taments, reconèixer i ser reconeguts.

Vàrem ampliar les veus i les miradesen el nostre disseny organitzatiu.

Els ajuntaments van prendre prota-gonisme, van ser consultats (alcaldes i regi-dors) i els demanàvem suport per realitzaratencions als diferents pobles, tant a ni-

A fons


vell administratiu en la col.laboració perorganitzar les agendes, horaris, atenció detrucades telefòniques, distribució de car-tells i propagandes, xerrades... com en lesadequacions de despatxos o locals munici-pals, i també aportacions econòmiques.

Vàrem buscar persones amb “veu re-coneguda” als pobles, persones que enspodien informar de les necessitats tant anivell comunitari com fer-nos arribar unaaproximació de situacions individuals aatendre. Vàrem crear una xarxa de suportinformal que ens va facilitar conèixer lagent dels pobles i donar-nos a conèixer.

Sense aquests suports la tasca d’esten-dre’ns pel territori no s’hauria produït ambbons resultats. L’experiència ens ha ense-nyat que des d’un despatx no pots conèi-xer i atendre les demandes de les persones.Cal un treball previ de guanyar-se la con-fiança perquè les persones t’expliquin lesseves diverses necessitats i les expectati-ves en les solucions.

El programa Gent Gran Rural ens vaajudar molt en aquest sentit. El desplega-ment de serveis assistencials, lúdics i cul-turals ens va facilitar passar d’una atenciómés comunitària i grupal a una atencióindividual centrada en la necessitat i notant en la mera gestió de recursos.

Responent a les necessitats abans des-crites, vam desplegar el servei de suport ala dona basat en els elements de treball dela diagnosi participativa de l’estudi-recer-ca i incorporant les directrius de treballdel servei d’informació i atenció a la dona.

I vam posar especial èmfasi en el tre-ball del fenomen migratori: l’arribada denous habitants vinguts majoritàriament delspaïsos de l’est i de l’Àfrica i el xoc i l’im-pacte inicial que va provocar per als habi-

tants de la comarca i també per a les ad-ministracions, que van haver de córrer acrear serveis sanitaris i educatius. La tèc-nica en polítiques migratòries es dedicà demanera eficaç a accions d’acollida, sensi-bilització i acomodació.

La formació lingüística i la formacióocupacional varen ser eixos centrals detreball, així com la formació del fet mi-gratori i de conèixer les diferents culturesque conviuen a la comarca, destinada alsdiferents agents socials i ciutadania en ge-neral.

Les fases del procés d’implementaciód’un canvi de model organitzatiu hand’estructurar-se en un temps, i en elnostre cas aquesta primera fase d’im-plementació del model de primerageneració va durar 2 anys.

En aquesta fase les treballadores i edu-cadores socials s’estructuren en un treballen equip i estableixen coordinacions ambaltres professionals i serveis de suport cre-ats, com la tècnica de la dona, la tècnicad’immigració i altres agents de l’àmbit mi-gratori, com ara traductors i mediadorsculturals.

Aquesta primera fase del model és moltdinàmica, inclou tots els elements que con-dicionen l’evolució, i a més ha de contem-plar la incorporació de nous fenòmensemergents que esdevenen la pròpia dinà-mica de canvi.

Ens apareix, doncs, un nou element desuport extern –nous agents socials– quepermet ser incorporat en el nou modelorganitzatiu gràcies als elements de suportinterns que sempre ens han acompanyat ique abans hem descrit com la supervisió,la formació i l’estudi i recerca.


1 1 1RTS - Núm. 200 - Desembre 2013

El creixement dels serveis socials tanten l’aspecte quantitatiu com qualitatiu tam-bé es produïa en altres serveis, tant públicscom privats, d’iniciativa social i mercantil.Per exemple, en àmbits de treball emer-gents per al treball social, com la malaltiamental, es creaven serveis de centre dedia i d’atenció psicològica al CAP de salut,i també entitats de suport com l’associa-ció de familiars de malalts mentals.

El treball en xarxa va esdevenir unanova necessitat de treball, i per poder in-corporar aquest nou escenari amb tantsactors i tan variats en el nostre modelorganitzatiu vàrem recórrer a la recercade nou i es va fer un estudi de la xarxa deserveis socials incorporant tots els agentssocials del territori, encara que el seu àm-bit de treball no fos pròpiament el delsserveis socials. Es va estudiar quines rela-cions s’establien en les dinàmiques quoti-dianes de treball, amb quin objectiu, ivàrem tenir una visió de tots els nòdulsrelacionals i quins eren els actors de la xarxarelacional.

El resultat obtingut ens mostrà la ne-cessitat de fer un pas més en l’organitzaciódel model de treball. El gran nombre departicipants va posar de manifest la quan-titat de relacions que s’establien i la neces-sitat d’abordar les necessitats socials deforma interdisciplinària i interdeparta-

mental en un entorn estable, és a dir for-malitzar les relacions dins un marc for-mal mitjançant protocols, signatures decompromís i altres escenaris formals.

Per generar un context estable que ge-neri model de treball en xarxa s’han es-tructurat tres dispositius que han donatestructura als resultats de l’estudi de laxarxa de serveis socials:

Espai de participació. El Consell deParticipació de Serveis Socials, on uncop l’any diferents grups i entitatsexposen el seu treball participatiu ien xarxa, i la web de participació ondia a dia es mostren les diferents ac-cions que fan els membres de la xar-xa de participació. Forgem vincles. Protocol integradorde violència vers les dones, la infàn-cia i adolescència i la gent gran. Du-rant dos anys es varen formar taulesde treball setmanals entre els dife-rents actors implicats en l’abordatgede la violència, per treballar de for-ma participada el nostre protocol in-tegrador. D’aquest nou treball n’hasorgit que en l’actualitat es treballenels casos de violència i/o maltracta-ment en taules de treball ordinàrieso urgents on s’exposen les situacionsi s’acorden les accions a fer per cadamembre implicat. Les taules de tre-ball són per als diferents àmbits des-crits. Taules de treball sobre Inclusió i Co-hesió Social. Abordatge de les novesnecessitats emergents a la comarca perla nova realitat estructural i l’afec-tació de l’atur i la pobresa, que éscolpidora per a moltes famílies i per-sones de la comarca. En aquestes tau-

El creixement dels serveis so-cials tant en l’aspecte quanti-tatiu com qualitatiu també esproduïa en altres serveis, tantpúblics com privats, d’iniciativasocial i mercantil.

A fons


les de treball es decideixen les accionsprioritàries de treball tant en l’àmbitdels serveis socials com en altresàmbits, i són aprovades pel Ple delConsell Comarcal.

Aquest treball participatiu i en xarxaque podem anomenar model de segonageneració va anar acompanyat també perl’eix de la supervisió i assessorament tèc-nic, així com per la formació exhaustivadels professionals de la xarxa per capa-citar-los en el seu rol de membres d’uncol.lectiu o grup i en seva funció més so-cial de tot el procés participatiu. La for-mació va distribuir-se en quatre blocs, ambles temàtiques de: Gestió del temps, Reu-nions eficaces, Comunicació i Negociació.

També es van crear eines TIC d’infor-mació i suport, com el Mapa Comarcal dede Recursos, l’observatori social i l’espaide participació amb informació de les dife-rents taules de treball participatives creades.2

Com s’han vist modificats els serveissocials bàsics en aquest model organitzatiude segona generació?

Els serveis socials bàsics han adquiritrellevància dins la xarxa social. Exposar-se,escoltar i ser escoltat els fa adquirir responsabili-tat, representativitat i han assumit un lideratgenou i més exigent que els requereix més rigor ifonamentació en cada acció que emprenen.Aquest nou marc de treball els ha suposatprendre consciència de la notorietat per-sonal i col.lectiva dins els nou entorn la-boral i comunitari.

El treball en xarxa ha possibilitat al tre-ball social definir-se, acotar funcions, sertransparent davant les mirades de l’altre i

eliminar els elements que no generen va-lor i que les trajectòries professionals ar-rosseguen sense ser-ne conscients.

L’agenda laboral dels professionals jaincorpora de forma estable les taules detreball en què participen i els compromi-sos socials que van adquirint.

2 Tots aquests suports es poden consultar a la web del Consell Comarcal de la Segarra, www.ccsegarra.cat, al’apartat Espais de comunicació.

La maduració en l’organitzaciódel treball per funcions ens vaportar, a l’equip de professionals,a fer un pas més en aquestmodel de segona generació.

La maduració en l’organització del tre-ball per funcions ens va portar, a l’equipde professionals, a fer un pas més en aquestmodel de segona generació. Organitzar eltreball per processos que es realitzen ambles persones i en funció de l’atenció a lesnecessitats.

La definició de successió de passos ide decisions ens ha conduit a comprendremillor les persones que hi participen –tantels clients com els proveïdors–, les rela-cions que s’estableixen i els fluxos d’infor-mació que es generen.

El manual de processos integrat pelconjunt de procediments i elaborat a par-tir de l’expertesa compartida dels profes-sionals de l’equip, amb el suport d’unaempresa consultora, presenta una descrip-ció detallada de cada procediment ambobjectius, documentació associada, parti-cipants (relació de persones, institucionsi/o empreses contractades), activitats



claus, aspectes crítics, requeriments bàsics,eines i materials, i indicadors i la font decada indicador.

Un dels elements de més rellevància deltreball per processos ha estat la introduc-ció de la millora contínua mitjançant l’ava-luació dels indicadors tant de procés comde resultats, ja que permeten poder mesu-rar si s’han dut a terme les accions neces-sàries per a l’assoliment dels objectius,controlar els costos, despeses i recursosemprats i el grau de satisfacció de l’usuarifinal del servei.

Un eix nou del nou model és la millo-ra contínua, que es constitueix coml’element clau que ens defineix l’evo-lució del nou model organitzatiu.

He de dir que en aquesta fase de mo-del hem superat un gran repte en el campdel treball social, en incorporar procés imetodologia compartida, la utilització desuports de tecnologia digitals i establir ca-nals de comunicació amb la ciutadania.

Quines són les nostres perspectivesfutures davant d’aquest canvi de modelsocial esdevingut amb la crisi del 2008?

Els canvis organitzatius efectuats, l’es-tabliment de les formalitzacions necessà-ries per al treball en xarxa, i l’enfortimentpersonal i professional dels tècnics, ens hade permetre adaptar-nos a la nova realitatde pobresa, desigualtats i malestar indivi-dual i col.lectiu.

Ara estem davant d’un nou enfocamentdel treball social on ben segur la prioritzacióde les situacions a atendre, l’enfocamentdel treball en les diagnosis i planificar in-tervencions amb resultats i la rellevànciamés que mai del treball grupal i comunita-ri han de ser els nous eixos de treball.

Ens encaminem a gestar un modelorganitzatiu de tercera generació on hemde tenir espai per a la col.laboració amb eltercer sector, crear i/o enfortir la relacióamb el món empresarial i l’enfocament capa la xarxa relacional en matèria de forma-ció, ocupació i habitatge. Nosaltres estemdisposats a treballar per trobar noves for-mes de col.laboració que sense malbara-tar els serveis públics incorporin altressistemes sostenibles.

Per acabar aquest article vull fer unamanifestació altament positiva sobre elsefectes de la supervisió.

La supervisió ens ha acompanyat, al’equip professional i a mi mateixa, com adirectora del servei, durant el trajected’aquesta etapa evolutiva de canvi demodel.

Aquest dispositiu de reflexió i anàlisiha complementat la formació, la que jateníem i la que hem anat adquirint al llargd’aquestes etapes. La supervisió revisa lapràctica i l’ètica i se situa entre el suport il’assessorament tècnic. Permet elaborar undiàleg permanent entre el coneixementintern d’una acció i altes formes de conei-xement i de saber per acabar construintuna nova forma de procedir.

La pràctica de la supervisió realitzadamitjançant l’art de la conversa m’ha per-mès anar generant, mitjançant la paraula iel llenguatge, un nou coneixement.

Quant a l’equip, els reforça i responsa-bilitza en l’exercici de la seva tasca diària,passant de la incertesa d’una actuació da-vant la dificultat d’un cas a explorar iconstruir altres formes d’anàlisi de comintervenir, i aquesta construcció beneficiales parts: els professionals i els usuaris delsserveis.

A fons


Permet mirar la persona que formalit-za una demanda des d’una altra miradamés apreciativa.

I aquest aprenentatge que fan en equipafavoreix el coneixement mutu, constru-eixen un saber col.lectiu i el sentit de per-tinença, tan necessari per a un mateix comper la pròpia organització.

Pel que fa a la direcció del servei, empermet assumir l’apoderament del rol,contrastant contínuament els marcs teò-rics amb la praxi quotidiana tot revisantels sentiments que m’acompanyen enl’exercici de la funció.

Coneixement construït mitjançant un

Bibliografia

BOLDÚ, Maite “Formar-se i en-trenar-se. L’essencialització enserveis socials bàsics”, en RTS,núm. 196. Col.legi Oficial deTreball Social de Catalunya.ISSN 0212-7210.

MESTRES, Montserrat i TRU-LLÀS, Sandra. “El treball sociala l’administració local”, en RTS,núm 194. Col.legi Oficial de

Treball Social de Catalunya.ISSN 0212-7210. PELEGRI, Xavier. Els serveissocials a Catalunya. Aportacionsper al seu estudi. Edicions de laUniversitat de Lleida, 2011.ISBN 978-84-8409-389-3.

PUIG, Carmina. La supervisiónen la intervención social. Un instru-mento de calidad de los Servicios y el

bienestar de los profesionales. Uni-versitat Rovira i Virgili, 2009.ISBN 978-84-693-1541-5/DL:T-639-2010. Consultable ala web www.tdx.cat. SETIÉN, M. Luisa i SACA-NELL, Enrique. La Calidad en losServicios Sociales: conceptos y experi-encias. Editorial Tirant lo Blanch,2003. ISBN 84-8442-839-7.

diàleg constant en mi mateixa i en relacióamb els altres i confiança adquirida han es-tat dues aportacions rellevants de la su-pervisió.

La supervisió i l’assessorament tècnicdels professionals i la responsable del serveisón processos de qualitat i contribueixena tenir serveis de qualitat a la vegada quepromouen el benestar dels professionals.

Aquesta reflexió, anàlisi i construccióde nou del quefer professional, ara és mésnecessària que mai, perquè davant el can-vi de model social, el treball social had’aportar la seva expertesa en la construc-ció d’aquest nou model social.



“El discurs que no hi ha diners no serveix,és qüestió de prioritats”Entrevista a Teresa Crespo i Julià1

Presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS).Presidenta del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars de laGeneralitat de Catalunya.

Rosa M. Ferrer Valls2

Reflexionant en aquest número de la revista sobre l’Estat del Benestar en temps decrisi, el seu futur i les repercussions en el treball social, ens ha semblat casi inevi-table conèixer l’opinió de la Teresa Crespo, una persona molt significativa pelscàrrecs que ocupa actualment i per la seva trajectòria sempre vinculada als temessocials i al treball social. Teresa Crespo té una visió àmplia, global i autoritzadasobre la influència de la crisi econòmica en la societat actual i en el nostre castigatEstat del Benestar.Accepta parlar amb nosaltres, i ho fa amb passió, sobre els diferents temes propo-sats, responent amb f luïdesa i criteri propi totes les qüestions plantejades. És unprivilegi escoltar les seves paraules.

1 Teresa Crespo i Julià és presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). En representació d’aquestaentitat ocupa la secretaria de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social. És llicenciada en Història ipostgraduada en Treball Social per la Universitat de Lovaina, Bèlgica. Ha treballat sempre a l’àmbit social,primer com a directora de l’Escola Universitària de Diplomats en Treball Social (ICESB) i després com capdel Departament de Recerca de Polítiques Socials de la Fundació CIREM i també com a directora de laFundació Innovació per l’Acció Social (FIAS). És fundadora de l’empresa d’inserció Pròxims i membreactiva de la Fundació Futur, l’Associació Atlàntida i l’Associació Ventijol. És presidenta del ConsellAssessor de Polítiques Socials i Familiars de la Generalitat de Catalunya.

2 Treballadora social i periodista. Sotsdirectora de la RTS

Per citar l’article: FERRER VALLS, Rosa M. Entrevista a Teresa Crespo i Julià. Revista de Treball Social. Col·legiOficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2013, nº 200, pàgines 115-126. ISSN 0212-7210.

A fons


(L’entrevista es fa el dia 16 d’octubre de 2013)

RTS: Després de tants anys de crisi,encara té sentit parlar de l’Estat delBenestar?

Teresa Crespo: L’altre dia vaig escoltarun conferenciant que deia que ja no hemde parlar de crisi. No perquè la crisi s’ha-gi acabat, la crisi segueix, sinó perquè elque estem vivint és un canvi d’època,un canvi de paradigma, i tot és diferentde com era abans, com, entre altres,acostuma a dir en Joan Subirats. Per tant,el tema ja no és la crisi, sinó les sevesconseqüències, que ens obliguen a adap-tar-nos a una nova realitat que no sabemcom serà. Partint d’aquesta premissa,podem dir que l’Estat del Benestar noserà com fins ara, que serà diferent. Peròhem de recordar que tampoc estàvemtan feliços amb el que teníem, ja quesempre dèiem que el nostre Estat delBenestar havia arribat tard, que no erapotent, que tenia molt a envejar als Estatsdel Benestar del nord d’Europa.Nosaltres, des del Consell Assessor dePolítiques Socials tenim sobre la taula lanecessitat de repensar el model. La pri-mera qüestió que plantegem és: si ima-ginem el futur Estat del Benestar, quinescoses es consideren irrenunciables?, quècal garantir a la ciutadania? També ens hem de preguntar pelsorígens de l’Estat del Benestar. Aquestva ser un invent després de la segonaguerra mundial en el qual es partia del’acceptació del món capitalista, d’un sis-tema econòmic que generava desigual-tats. I d’alguna manera es desitjava unasocietat més equitativa i alhora podercompensar els desequilibris que aquesta

economia estava generant. I d’aquí vasorgir un dels principis de l’Estat delBenestar.

Canviarà el model?En cinc o deu anys, el model capitalistacontinuarà, les desigualtats persistiran itambé la necessitat d’un reequilibri de lasocietat per fer-la més igualitària i mésequitativa. Això com a primer punt. Se-gon punt, l’Estat del Benestar, per a mi,és el reconeixement d’uns drets. La ciu-tadania és subjecte de drets, i en qualitatd’aquests drets, l’Estat li presta un se-guit de serveis públics. L’Estat té aques-ta obligació, i és responsable davant dela ciutadania, i per això ha de fer possi-ble que es donin unes certes condicions.Com són uns ingressos mínims per viu-re i per tenir una vida digna. O com tam-bé el reconeixement d’unes prestacionsd’atur i de pensions, serveis de salut ga-rantida, educació pública i serveis socials.Els famosos pilars de l’Estat del Benes-tar. Nosaltres com a Consell Assessorhem de definir quins són aquells mínimsque haurem d’exigir sempre per tal desalvaguardar la dignitat de la persona.

Respecten els mínims els governsactuals?En aquests anys, què han fet? Retalla-des. Els governs haurien d’haver regulatun sistema que no creï més desigualtats,i això ha fallat. L’Estat hauria de ser ga-rant d’una sèrie de drets, i està fallant.Ens havien dit que teníem drets que erenuniversals i ara resulta que ja no els te-nim. Les Administracions haurien degestionar un seguit de serveis que arahan deixat de fer, han claudicat o estan

Entrevista a Teresa Crespo i Julià


eliminant responsabilitats en aquest sen-tit. En alguns casos, el que fan és dele-gar a les entitats del tercer sector, o al’empresa privada, que ara també estanen crisis, perquè resulta que, via subven-cions, feien una sèrie de serveis que araja no es fan. Tot plegat fa que cada ve-gada s’estigui desmuntant més tot el quesignificava l’Estat del Benestar.Malgrat tot, l’Estat del Benestar conti-nuarà, però serà diferent. Potser no seràtot universal, potser hi haurà coses ques’hauran de fer amb copagament, peròhi hauran uns mínims garantits. El que ami no em serveix és que es digui que nohi ha diners per mantenir un Estat delBenestar i per tant hem de repensar-loretallant. No, jo no estic dient això, joestic dient que cal mantenir una qualitati un nivell de serveis i de prestacions. Eldiscurs de que no hi ha diners no serveix,és qüestió de prioritats, i en aquest cascrec que un país ric com Espanya o comCatalunya té capacitat econòmica percobrir uns mínims a tota la població iper reconèixer que la població té uns dretsper rebre aquests ingressos o prestacions.

I en aquests mínims, la prevencióhi entraria?És un tema del qual en parlo sovint. Ladinàmica que hem generat darreramentfa que cada vegada hi hagi més urgènci-es socials, i què passa? S’ha generat unapolítica d’anar tapant forats com a ma-nera de resoldre les emergències socials.Això ha fet que els treballadors socials,ho sabeu vosaltres més que jo, hagincanviat la manera de treballar. Abans estreballava més per projectes, per progra-mes, i feien treball social, acció social.

Nosaltres des d’ECAS parlem molt del’acció social, per a nosaltres és el treballamb les persones, amb la proximitat, enel territori i fent un acompanyament enel procés individual de la persona, pelseu creixement i per la seva autonomia.Això és treball social.A ECAS vam fer un seminari per definirquè era per a nosaltres l’acció social, i esva dir el que he comentat. Llavors, aquesttipus de treball significa també prevenció.Quan estàs acompanyant una persona l’es-tàs ajudant a la seva evolució personalen el seu entorn, perquè finalment nonecessiti la teva ajuda. Estàs intentantaconseguir l’autonomia de la persona.En polítiques de donar menjar, de co-brir les necessitats urgents, s’oblida ra-dicalment la prevenció, l’educació i eldesenvolupament de la persona. Crecque s’està perdent l’essència del treballsocial, i això és molt perillós. Té diver-sos riscos, el més important de tots ésque el que no gastem avui, demà passatserà més car. És a dir, significa més in-versió o despesa. Comprar menjar és ladespesa, i invertir vol dir endreçar, pla-nificar, fer uns programes de llarg re-corregut, que al final el que donaran ésun resultat transformador.

Podries dir algun exemple concret?Per exemple, l’any passat algunes enti-tats d’ECAS que treballen en inserció so-cial i laboral, amb gent que és a la presó,van tenir un problema. En un momentde retallades, una de les primeres cosesque es van treure van ser tots els progra-mes d’ajuda a la reeducació, a la reinsercióa la comunitat, i els pisos tutelats que hihavia per als interns que surten de la

A fons


presó els caps de setmana o permisostemporals, tots es van tallar. Nosaltresvam fer el càlcul i resulta que el costd’una plaça a la presó és molt més carque el que significaven aquests progra-mes. Els programes eren per fer la gentmés autònoma, per tornar a aconseguirque la persona s’encarrilés en el seu con-text i evitar reincidències. Però tot aixòs’ha perdut i preferim pagar menys avui,i demà ja veurem qui pagarà una plaça ales presons. Això és una miopia políticaen les polítiques socials.

Potser només es pensa en els quatreanys que toca governar?No ho sé. Entenc que la situació econò-mica és molt greu, i es busca la immedi-atesa, però crec que això ens passaràfactura. Ens passarà factura en diversescoses, que empitjorarem la situació so-cial a dos, tres o cincs anys vista, no re-solem ara els problemes socials, nomésels aparquem. Un segon aspecte és quela vostra feina també queda molt toca-da i limitada. No es pot fer un treballcom jo t’acabo d’explicar, entès com atreball individualitzat i comunitari. I unaaltra cosa, als ajuntaments s’iniciavenprogrames pilot, amb la idea de podergeneralitzar-los si resultaven interessants.Avui ja no se’n fan. Per tant, el que ésinnovar s’està perdent.

S’està innovant poc i s’està tornanta la beneficència?Exacte.

Com veus el tema de la beneficèn-cia?Penso que els bancs dels aliments estanfent una bona feina, però suposen un

fracàs de les polítiques socials. Tenirbancs d’aliments, com tenim ara, perresoldre un problema urgent és un er-ror si la solució és donar menjar i prou.Per mi és més digne que una persona ouna família tingui uns ingressos, els quesiguin, i se’ls pugui ajudar a gestionar laseva economia, els seus recursos, i ellspuguin decidir què compren o què nocompren, dintre de les limitacions quepuguin tenir. És més educatiu, més au-tònom, i significa el reconeixement de lapròpia persona.Per exemple al PIRMI (Programa Inter-departamental de la Renda Mínima d’In-serció de Catalunya) hi havia tot unprocés educatiu, calia fer el pla indivi-dual i de contraprestacions, però tot aixòs’està perdent. Està bé donar menjar ales persones, no és que hi estigui en con-tra, però penso que estem fent benefi-cència, és a dir assistencialisme pur.Al tercer sector, i ara parlo com a re-presentant d’una part del sector, ens hemde plantejar què és el que hem de fer,quin és el nostre rol. Què li passa al ter-cer sector? És al dia a dia, porta els seusprogrames, intenta resoldre els proble-mes, però es troba uns poders políticsque demanen la mateixa feina per menysdiners.Això significa que el tercer sector ha demostrar i tenir major capacitat de ges-tió. Ara tenim una base social important,tenim més voluntariat, i tot això al sec-tor li ha permès gestionar millor i donarmés rendibilitat als recursos davant lasituació actual, però em preocupa, i hemde vigilar perquè la qualitat del serveino baixi. Les entitats concursen davantl’Administració i cada vegada es valora



més la millor proposta econòmica, ob-viant aspectes importants de l’oferta tèc-nica, i tot això pot fer que al final“perdrem bous i esquelles” perquè re-sultarà que estarem fent una feina queno tindrà qualitat, i es perdrà la idea defutur, d’innovar, de millorar, això es elque em preocupa. Són reptes per al sec-tor i per als professionals.

M’agradaria saber la teva opinió so-bre la Renda Mínima Garantida, so-bre la ILP (Iniciativa LegislativaPopular) que s’està tramitant.A ECAS tenim relació amb els que haniniciat la ILP per una renda garantida deciutadania. Hem estat una de les entitatscol.laboradores. Ara, et dic a tu i tambéels ho dic a ells, que nosaltres vàrem fertot un procés d’anàlisi del PIRMI en elmoment que hi va haver el decret l’agostdel 2011 on es limitaven els drets perser beneficiari; vàrem protestar molt ila Generalitat ens va dir: “sabeu protes-tar, però no sabeu fer propostes?” Ales-hores vàrem fer un document moltseriós de caràcter proactiu. En aquestmarc, nosaltres consideràvem que la ren-da mínima havia estat molt temps la dar-rera baula de protecció social, que s’haviautilitzat malament en algunes ocasions, ique s’havia anat fent malbé l’esperit ini-cial. Per tant, havia de revisar-se, peròhauria de continuar sent l’última respos-ta per la gent que no té cap tipus d’in-grés. I manteníem una cosa, que per ami és molt important, que la renda mí-nima té tot un model de seguiment de lapersona, un conveni, un compromís, enel qual la persona es compromet a unasèrie d’accions i a tot un procés indivi-

dual. Però en la renda garantida això noes contempla. I a mi em preocupa per-què deixa de ser un programa per a con-vertir-se en una simple prestació.Quan jo deia abans que a l’Estat delBenestar em semblava que haurien decanviar algunes coses, una que crec can-viarà és que la coresponsabilitat ha d’exis-tir sempre. Potser s’ha acabat el fet del’Estat protector o benefactor que hodóna tot sense res a canvi. Crec que lapersona beneficiària també ha de ser unapersona coresponsable amb el projectede la ciutadania, i per tant, d’aquesta ILPde la renda garantida, que jo he signat ino hi estic en contra, em preocupaaquest aspecte que no s’especifica, i aixòque inclús nosaltres vam matisar el texti ho van recollir. M’agradaria més quehi hagués un certa contraprestació, no

A fons


en el sentit que estàs pagant el que etdonen, sinó com un instrument per po-tenciar les competències personals, socialsi laborals, però l’única contraprestacióque diu la proposició de llei que es pre-senta és que si t’ofereixen una feina i larebutges, perds el dret a rebre una ren-da garantida. Però hi falta aquell treballd’una contraprestació entesa com unaeina educativa.

Per això t’ho he preguntat, per la re-ferència que has fet abans sobre elfet de donar aliments i la dignitat deles persones.El govern és un, i la ciutadania és tota,no val això d’aquests ciutadans no m’in-teressen. Per tant, el govern ha de ga-rantir la subsistència a tothom, si no ésper la renda mínima, per la manera quesigui, però alhora diria que hem d’anarparlant de coresponsabilitat.Avui dia, en la nostra situació, crec queeconòmicament no és viable una rendagarantida per a tothom, entenc que notenim una disponibilitat pressupostàriaper a que sigui possible. Hauríem de co-mençar per uns grups determinats, i sa-ber prioritzar aquells que tenen un majorrisc, per exemple, un grup que podríemafegir a la renda mínima d’inserció seriael de joves sense ingressos de 18 a 25anys, que ara no hi són. O el de gent de60 anys que està aturada i probablementja no treballarà mai més, o persones que,per una sèrie de dèficits competencials,mai no trobaran un lloc de treball. Ana-litzem diversos col.lectius que tenen di-ficultat per trobar una feina, seleccionemquins són els que tenen major risc d’ex-clusió, prioritzem aquests 4 o 5 col.lectius,

i comencem a donar la garantia d’unsingressos mínims per la via que es deci-deixi.

Parlant de col.lectius. Des de la vos-tra acció social, com veieu el pro-blema de la infància en risc? Fins itot infància amb malnutrició, tal comva comentar el Síndic de Greuges?Sobre la infància hem reflexionat molt,sobretot arran del que el Síndic va diraquest estiu, tema que crec que la prem-sa no va tractar gaire bé. El Síndic par-lava de malnutrició, no de desnutrició,que són coses diferents.Hi ha malnutrició al nostre país en a-quest moment? Malauradament sí. Quanparlem de pobresa infantil, en el fonsestem parlant de polítiques familiars, ide pobresa dels pares. En aquests mo-ments resulta que tenim 270.000 famíli-es amb el pare i la mare aturats i en lesquals no entra ni un euro a casa. Això éspobresa infantil, clarament. Parlem delfet que hi ha un seguit de nens que notenen cap tipus d’ajuda, tant a Espanyacom a Catalunya, i això és perquè hemtingut i tenim unes polítiques familiarsamb inversions molt inferiors a la restad’Europa. Tampoc a Europa les políti-ques familiars són prioritàries, ja que s’hidedica un 2% del PIB, però nosaltres hidediquem encara menys, un 1%, això ésla realitat. Nosaltres teníem un progra-ma d’ajut a les famílies amb fills a càr-rec. Era reconegut com un dret universal,però en el moment de les retallades esdiu que s’ha acabat, ja no és un dretuniversal si no que és un dret d’acord aun pressupost i si hi ha disponibilitatpressupostària hi ha possibilitat de do-



nar aquest ajut, si no hi ha pressupostno hi ha possibilitat. Com que això s’ha-via de regular d’alguna manera es posàun topall i es va dir que totes aquellesfamílies que tinguin uns ingressos supe-riors a 14.000 € l’any no tenen dret aaquest ajut.Per tant, pràcticament, de polítiques fa-miliars directes no n’hi ha cap, això coma primer punt. D’altra banda, l’atur col-peja clarament les famílies, i a més a Es-panya i a Catalunya no hi ha serveis deconciliació, ni els horaris que tenim sónbons, ni hi ha espais familiars que com-plementin, ni les polítiques socials sónles adients per a la cura dels infants. Úl-timament, com tu dius, s’ha parlat, enrelació amb el tema de la malnutrició,que aquesta deficiència ve donada perla manca de recursos, però també peruna manca de formació, perquè moltspares no saben com organitzar l’alimen-tació dels infants a la llar, aprofitant elpoc que tenen. Recordo que a casa mevadeien que es notava que els joves nohavíem viscut una guerra, que aleshoresels pares amb quatre patates donavenmenjar a tota la família. Aquesta capaci-tat per saber organitzar-se i viure ambpoc, avui s’ha perdut: hi ha famílies queno tenen diners, però compren cosespreparades, no saben cuinar, no sabenfer una dieta equilibrada. Hi ha políti-ques socials que potser no costariengaires diners i en canvi ajudarien molten aspectes relacionats amb la criançacorrecta dels fills.

Això seria prevenció?Seria prevenció i educació. En treballsocial hi ha una bona part de treball

educatiu, de crear hàbits, de transmetrevalors i maneres de fer, i de potenciaractituds positives. Jo crec que la infàn-cia al nostre país no ha estat mai unaprioritat, i han mancat coses tan elemen-tals com aquestes. Ara s’ha firmat elpacte per la infància. Vàrem estar ana-litzant-lo, hi ha coses molt positives, peròel problema és com portar-lo a la pràctica.Com el posem en marxa i quins recur-sos tenim. Perquè les polítiques socialsnecessiten al darrere uns recursos econò-mics. Si no tenim recursos ens perdem.

Parlant de recursos i del tercer sec-tor, moltes entitats funcionen gràciesa les subvencions de les administra-cions, però ara que aquelles han dis-minuït, de quina manera afecta alsector?Ara ha sortit l’anuari del tercer sector.Des del 2007 que va sortir l’altre anua-ri, a ara, s’ha passat de 7.500 entitats a6.800, se n’han tancat moltes, per pro-blemes econòmics, etc. Altres s’han a-grupat, per exemple a ECAS teníem elprograma “Alia’t” per ajudar les entitatsa fer aliances i se n’han fet moltes. Peròtot i la reducció, aquest darrer any hematès 2.130.000 persones, l’any 2007 ate-níem aproximadament 1.700.000 perso-nes. Menys entitats, hem atès més gent.Què és el que ha augmentat en aquesttemps? A nivell d’ingressos, ens hemmantingut més o menys igual, no grà-cies a l’Administració, sinó perquè la basesocial ha augmentat molt, o sigui, lacoresponsabilitat, la sensibilitat, una certaconsciència que hi ha gent que pateix ical ajudar-la. En aquests aspectes hi hahagut un increment, gent que diu: “mira,

A fons


jo també tinc menys i també estic a l’aturperò vull ajudar, no et donaré 10.000euros però te’n donaré 1.000 o 100”.L’augment de la base social ha significatque les entitats tenen més recursos pri-vats. Una altra cosa que ha crescut moltés el voluntariat. El voluntariat al 2007era de 245.000 persones, i ara en són300.000.

Des de la professió no sempre s’havist el voluntariat de forma positiva.Ara estem en un moment d’augmentdels voluntaris i voluntàries. Com hoveus?No sóc de les més partidàries del vo-luntariat, amb la boca grossa, no. Sensecondicions, crec que no. El voluntariatés un valor, jo mateixa he canviat i enaquesta línia dic que cal reconèixer-hocom un valor important.Recordo que en unes eleccions, vaig anara un acte en què el discurs era: com queno tenim diners ara hem de potenciar elvoluntariat; vaig dir que s’estaven equi-vocant. Qüestiono aquest voluntariatque ha de substituir la mà d’obra, en aixòestic totalment en contra. Sí que accep-taria una cosa que abans no acceptava,que pot haver-hi voluntaris que siguinbons professionals i com a tals podendedicar hores desinteressadament a unprojecte. Una cosa és que substitueixi unprofessional, i una altra és que ens vin-gui un voluntari amb formació i capaci-tat d’actuació a col.laborar.Però crec que el voluntari no ha de te-nir mai la responsabilitat última d’un pro-jecte, sempre ha de participar en un equipen què hi hagi professionals que són elsexecutors principals del programa. Per

tant, el voluntari sempre ha de tenir unafunció complementària, però mai no hade ser el responsable últim. Entenc queara, en aquests moments, són benvin-guts, però sempre en aquest segon ni-vell. Si un projecte depèn d’un voluntari,no s’està complint l’essència del que voldir ser voluntari. Ser voluntari significaajudar en un projecte o una entitat, peròsempre sota la direcció d’un professio-nal. Hi ha d’haver un equip de profes-sionals, directius i tècnics i al costat delvoluntari. Aquest ha de ser una personaque estigui preparada per la funció quesigui, pot ser d’alt executiu o baix nivellprofessional, però ha d’estar preparat iha de ser responsable. Això no corres-pon amb certa idea que hi ha del volun-tariat, de la qual jo havia tingut unaexperiència negativa, en la qual el vo-luntari diu “sí, vindré” i després no apa-reix. Ha de ser responsable i complir unasèrie de condicions i compromisos.

Els voluntaris/àries volen ajudarperò també se senten ajudats, oi?No sé si has vist un reportatge que vamfer ara sobre la situació actual del tercersector en què sortien voluntaris, i és elque deien: “A mi el voluntariat m’ha can-viat, he vist una realitat que desconei-xia, m’he relacionat amb persones quem’han ensenyat molt i ara la mevaperspectiva és una altra”. Crec que elvoluntariat ajuda l’entitat però també aju-da el voluntari. Hi ha una sinèrgia en elsdos sentits.

Queda clar que estem en un momentde molta dificultat, però reivindi-quem prou? Les entitats, els profes-sionals, reivindiquem? Tu com ho



veus des de la perspectiva d’una en-titat que agrupa a moltes altres al seuentorn?Hi ha algunes entitats que protesten oreivindiquen més que unes altres. Aques-tes plataformes de segon nivell podríemdir que volen empoderar els seus socis,a través de la formació, de la reflexió,de l’intercanvi d’experiències, però tam-bé volen incidir en política. Entre elsnostres objectius institucionals hi ha laincidència política. És a dir, donar lanostra opinió en temes de polítiques so-cials, intentar que es millorin aquestespolítiques, i en aquests moments, quei-xar-se si hi ha retallades. A nosaltres elque ens interessa és la persona que estàvivint unes condicions dures, difícils, i estroba en risc d’exclusió. Ens sentim la veude la persona vulnerable que no és escol-tada, i en aquest aspecte moltes vegadesens preguntem si ho fem prou bé.En aquests moments es donen altres fac-tors que condicionen el nostre rol. Peruna banda, les entitats petites, les quesón al territori, moltes vegades tenen ungrau de dependència econòmica de lesadministracions tan gran que, tot i quehi hagi motiu, no s’atreveixen a protes-tar. Això no pot ser, és un problema delsector. Quan veus que els ingressosd’una entitat depenen en un 95% de l’Ad-ministració, aquesta entitat no piula. Nodic que l’Administració digui que si piu-la li treuen la subvenció, però hi ha uncert temor que pugui passar. Per tant, ladependència excessiva és un defecte queté el sector. Amb tot, jo diria que s’hamillorat una mica, amb això que et deiaque la base social ha augmentat, peròl’autonomia econòmica encara és molt

feble i la dependència de les Adminis-tracions condiciona les entitats.D’altra banda, les entitats petites queestan aglutinades al voltant d’ECAS,d’ECOM o qualsevol federació, consi-deren que potser la funció crítica l’hande fer les associacions grans o entitatsde segon nivell en les que es troben. I lafan realment aquestes entitats? Jo diriaque si, però no sempre oportunament icorrectament. Crec que moltes vegadesés un error el fet d’anar criticant per sis-tema i no saber contestar quan l’Admi-nistració un dia et pregunta: “I tu quèproposes?” Al sector hauríem de pensarquina és l’alternativa i això no ho femsovint. S’ha de fer a nivell institucionalde plataformes, d’entitats, i a nivell delsprofessionals d’un programa.

I la ciutadania, té clars els seus dretsi pressiona?Alguna vegada hem comentat, amb lasituació actual, per què no hi ha més re-volta social? Per què no hi ha una frac-tura social més forta? En part és perquèhi ha molta economia submergida, altraeconomia informal, i la gent va fent elque pot i va tirant. Crec que en aquestasocietat tan individualista que tenim, lagent mira d’aguantar i no cridar gaire.Encara que ara han sortit els movimentssocials com una crida important a l’ac-ció reivindicativa.

Les protestes són sectorials?Crec que hi ha un individualisme tal queno ha fet que la gent tingui consciènciade ciutadania. Sembla que la població engeneral té poca capacitat de reacció, noestà prou organitzada, no està cohe-sionada, encara que això està canviant.

A fons


Alguns moviments socials han aconse-guit molt. La PAH (Plataforma d’Afectatsper la Hipoteca) tot el que ha aconse-guit amb el tema de l’habitatge era im-pensable. Per tant, estan sortint endavant,i com a sector, no tinc per què donarrecomanacions, però crec que és impor-tant que en el nostre context social con-templem què ens diuen els movimentssocials, què diuen les plataformes rei-vindicatives. Quan jo treballava deia ales noves generacions de treballadorssocials: “no us quedeu als despatxos,passegeu pel carrer que heu de veure larealitat de prop”. Al tercer sector hi hael mateix problema i no pot quedar-se fentel servei que feia tota la vida, ha de can-viar i ha de saber què es diu al carrer, quèqüestiona la gent. En aquest sentit crecque hi ha un tema que està tornant arecuperar-se, el tema de la comunitat.

Podries explicar en què es nota aques-ta recuperació de la comunitat?Quan vivíem en una època de benestar,quan “anàvem bé”, vam tenir una polí-tica més propícia a l’acció individual.Però ara que aquests recursos de l’accióindividual estan fallant o són molt mésfebles, crec que ha arribat el momenten què es va recuperant tot el que sónrecursos fonamentats en la participació,en l’ajuda mútua tant en la comunitatcom en el territori i al barri. El que hihavia en l’època de moviments veïnals ique en temps de major benestar s’haviaafeblit, ara torna a començar a tenirmajor protagonisme.Ahir vaig estar en una jornada sobremaneres de buscar nous finançamentsper a persones sense recursos; vaig veu-

re que estan sortint models que coneixí-em de Sud-Amèrica. Una sèrie de gentque s’uneix, cadascú posa el que pot, ies fan crèdits entre ells, es presten per aun projecte, etc. De coses d’aquest tipusn’estan sortint moltes.Crec que cal buscar que la ciutadania sesenti activa, vàlida, que aporta algunacosa a la societat, que no és l’usuari obeneficiari que va a cobrar i punt, aixòés nefast per a la ciutadania. S’ha depensar com crear activitat per tal que lagent sigui útil a la societat, i per tant, enaquest sentit, penso que tot el que ésparticipació i treball comunitari és fona-mental. Hem de treballar per veure comgenerem aquesta activitat, que la gentsenti que participa en la construcció dela societat, i que pugui col·laborar en elque sigui, en serveis comunitaris, veïnals,de proximitat, en xarxes... Hem d’inno-var en aquesta línia per trobar nous es-cenaris per a l’acció ciutadana.

Tu, que coneixes tan de prop el tre-ball social, com veus el futur dels tre-balladors i treballadores socials?No hi ha fórmules màgiques. Penso queel treballador social i els que estem perl’acció social, el primer que hem de sa-ber és com podem respondre millor a lapersona que tenim al davant. Crec queel que és important és atendre-la, peròen aquesta línia que et dic des de la co-munitat, hem de renovar-nos en la ma-nera d’intervenir i hem de saber trobarla forma de generar sinèrgies entre laciutadania. Tothom té alguna cosa a fera la vida, el que no podem és tenir ciu-tadans que pensin que no serveixen pera res. No en sabem prou de motivar i



mobil i tzar la gent, tot el tema degovernança, que n’hem parlat molt, res-ta per fer, no s’ha fet un treball partici-patiu i de transparència. Nosaltres coma treballadors socials tenim molt peraprendre, però l’Administració també.No s’ha fet un esforç veritable per cre-ar un espai per a cada ciutadà per millo-rar la coresponsabilitat. Als treballadorssocials els diria que pensin que l’Estatdel Benestar ha canviat i que canviaràmés, i que han de saber adaptar-se a cadamoment, buscar noves formules d’inter-venció. Recordo, quan jo era directorade l’Escola de Treball Social, que deiaals alumnes “no pot ser que el vostretreball sigui de tal hora a tal hora, quetanqueu la finestra i us en aneu a l’horaque toca”. No obstant, una alumne queacabava tercer, va suspendre al juny i nova poder marxar a treballar, i em va venira dir que li havia impedit aprofitar l’opor-tunitat que tenia “d’apoltronar-se a laGeneralitat”. Malament si l’objectiu per-sonal és apoltronar-te a l’Administració.

No voldria acabar sense que em co-mentessis quelcom respecte a les re-lacions entre els serveis socials del’Administració i el tercer sector.Personalment, per la meva formació,sempre he estat molt partidària d’uns ser-veis socials públics. Estic plenament entemes del tercer sector, però mai no diréque els serveis socials han d’estar enmans del tercer sector, penso que no.Per tant, defenso i defensaré que hi hauna responsabilitat pública que ha degarantir una sèrie de serveis públics. Unaaltra cosa és que per circumstàncies moltconcretes, o per la facilitat de la proxi-

mitat o per la flexibilitat, o per la rapi-desa de resposta, de vegades una entitatdel tercer sector pot adaptar-se molt mésque un ajuntament per donar un serveideterminat. En segons quins serveis,prestacions o ajudes, el tercer sector potfer una bona tasca, i l’està fent. Peròcrec que una cosa no ha de treure l’al-tra, diria que els serveis per essènciapúblics són de responsabilitat pública iaquesta ha de mantenir el seu control, iaixò vol dir que l’executor en primerainstància és l’Administració. Actualmenthi ha bona relació entre un i altre, esdóna una col·laboració clara entre elsserveis socials i el tercer sector. De ve-gades, en alguns temes l’Administraciódiu que no pot fer res més, i les entitatsen canvi poden fer alguna cosa més.Penso que estem condemnats, en el bonsentit de la paraula, a entendre’ns. Crecque és bo no ignorar els recursos quetenim al territori, per tant, és bo i hemd’aprendre a saber col·laborar junts allòpúblic i allò privat. A mi em crea mésproblema quan parlem d’una empresamercantil. No accepto que diguin queen aquesta la gestió és dolenta. La gestiópot ser millor o igual que la pública o lano-lucrativa, però es tracta d’una altrafilosofia que respecto, en la qual es pri-ma l’interès econòmic individual per so-bre del bé comú, i per això defenso elque és públic amb la col.laboració deltercer sector que defensa la segona op-ció. Els ajuntaments han fet una tascamolt bona a nivell de serveis socials, ien moments com ara, en què els recur-sos no arriben, aquests estan fent el queels toca i més, perquè han sabut poten-ciar una societat més relacional i han tro-

A fons


bat vies de col.laboració amb el sectorno lucratiu i amb la ciutadania.

I amb la nova llei de règim local quèpassarà?Nosaltres vam fer un informe negatiu ala Generalitat sobre aquest tema, per-què aquesta llei traurà tota la capacitatdels ajuntaments que s’ha creat al llargde 30 anys, posant en perill el nostremodel de serveis socials.

És per la proximitat?És la proximitat que es menysprea i éstambé per l’afebliment de tot un procésd’acompanyament dels equips tècnics.Els equips que s’han format en la gestió

dels serveis socials en els diversos terri-toris, avui estan en perill. I també ésperquè impossibilita desenvolupar totaaquesta part que jo et deia d’innovació,això es fa a nivell dels ajuntaments, noes fa als nivells alts de l’Administració.Crec que aquest tema de la llei de règimlocal és molt perillós, i ara, a més de lallei de règim local de l’Estat espanyol, hiha un projecte de llei de règim local au-tonòmic que s’ha de veure què passa.

Feina no te’n falta.Es l’última etapa de la meva vida pro-fessional, i és d’una riquesa fantàstica,és una cosa que m’agrada. M’ha agradattota la vida.



Medalla d’or del Treball Social2013 a Pilar Massana i Llorens

Cors que bateguen

Experiència d’un cas, al final dela vida, amb dilemes ètics enl’àmbit domiciliari

Treball social a la xarxa

Interès professional



Medalla d’or del Treball Social 2013 a PilarMassana i Llorens1

1 Treballadora social i llicenciada en Història de Catalunya. Treballa a l’Ajuntament de l’Hospitalet. És cap del’equip de l’ABSS de Bellvitge i El Gornal de l’Hospitalet de Llobregat. [email protected].

Per citar l’article: MASSANA i LLORENS, M. Pilar. Medalla d’or del Treball Social 2013 a Pilar Massana i Llorens.Revista de Treball Social. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2013, nº 200, pàgines 129-233. ISSN 0212-7210.

Per a mi va ser una autèntica i inesperadasorpresa. Vaig interpr etar-ho com un reconeixe-ment, a través meu, de totes les i els treballado-res/s socials de base, i un motiu per valorar latasca dels moviments socials, especialment en elmoment actual. Amb tota la modèstia per partmeva, que cal tenir en moments així, crec que enl’acte es va posar de manifest la necessitat delcompromís soc ia l i po l í t i c més en l là de l simmediatismes.

A més de Núria Carrera, degana del Col .legi,presidiren l’acte diverses autoritats de la Gene-ralitat, de la Diputació i de l’Ajuntament deBarcelona. Durant l’acte van prendre la paraulaGemma Blasco, de la comissió de Solidaritat delCol .legi, que va llegir el Manifest elaborat perles Sectorials d’Acció Social, Ensenyament i Hu-manitats de Catalunya. Posteriorment ArcadiOliveres i Bet Bàrbara van presentar-me glos-sant tant la trajectòria professional com d’impli-cació en moviments socials.

El Dia Mundial del Treball Social 2013, en un acte solemne que tingué lloc a l’AteneuBarcelonès ple de gom a gom, el Col.legi Oficial de Treball Social de Catalunya vaconcedir la medalla d’or a Pilar Massana “en reconeixement pels seus 40 anys de treballprofessional i la seva trajectòria en defensa dels drets socials i ciutadans”.

Tot seguit presentem la seva intervenció en aquest acte.

L’acte acabà amb una conferència d’Itz iarGonzález, arquitecta i exregidora de Ciutat Vellasobre El treball social i la construcció del llin-dar, utilitzant la metàfora “del llindar” i “lacasa” com els necessaris espais d’acollida que hade tenir tota societat.

Heus ací els fragments més rellevants de lameva intervenció.

Degana, autoritats, col.legues, amiguesi amics, família...

Gràcies per aquest reconeixement dau-rat i gràcies per voler estar aquí avui. Sen-se vosaltres jo no li trobaria prou sentit.

Gràcies Arcadi i Bet per la vostra pre-sentació. Guardaré la melodia de les vos-tres boniques paraules i quan em desanimi,les tornaré a escoltar.

Gràcies a tota la gent que m’heu acom-panyat fins a arribar avui aquí. Sense vo-


Medalla d’or 2013 a Pilar Massana i Llorens

saltres, aquest acte tindria un sentit moltdiferent. Vosaltres sou la millor medalla.

Aquesta sala, em porta molts records: del bon amic Agustí de Semir, sociactiu de l’Ateneu i persona molt in-fluent en el desenvolupament delsinicis dels Serveis Socials a Catalunya,a inicis del 1980. dels molts actes que hi vam fer, ambaquesta sala sempre plena, denunci-ant el règim de sancions de NacionsUnides contra la població civil del’Iraq i més tard denunciant la inva-sió i la guerra. Precisament aquestsdies estem recordant el desè aniver-sari d’aquesta guerra il.legal, il.legítimai immoral.

Però avui és una festa.Estic molt contenta de portar 40 anys

fent treball social. 40 anys de professió,excepte 4 anys de regidora de l’Hospitalet.Vaig treballar fins l’últim dia i em vaig re-incorporar a la feina l’endemà mateix dedeixar-ho de ser. És un senyal que m’agra-da la feina que tinc.

Entenc aquest reconeixement comun homenatge als serveis socials debase i de primera línia, al treball compro-mès i directe amb la població que diària-ment fem centenars de professionals.

Moltes de vosaltres m’heu fet arribarparaules boniques que m’encoratgen com“m’identifico amb aquest reconeixement”,“ens retorna la confiança en les instituci-ons”, “ens alegrem que es reconegui el tre-ball de base”, “sento aquest reconeixementcom meu.” Jo penso el mateix. Gràcies.Per tant la medalla és també vostra.

Vull donar les gràcies a les treballa-dores socials que ens han precedit. Dones

grans i dones sàvies, que van prestigiar laprofessió quan aquesta començava a exis-tir. D’entre totes citaré només la PilarMalla, que com a mestra ens va ensenyarels primers passos en la professió i com adirectora de Càritas em va introduir en eltreball comunitari a Can Serra de l’Hospi-talet al 1973.

Permeteu-me que en aquest momentsolemne recordi també companyes moltproperes que ens van deixar massa aviat:l’Esther Terrassó, l’Adelaida Navarro, laRut, la Montse Nebot, la Ció Barjau...

Gràcies també a les meves caps del’Ajuntament, i molt especialment agraei-xo al meu equip de Bellvitge i Gornal,que m’acompanya, amb qui dia a dia mi-rem de construir els serveis socials del’Hospitalet.

També entenc la medalla com unreconeixement al compromís cívic, ala implicació en els moviments socials, enles entitats, les plataformes, les comissionsde treball, etc.

La medalla és del treball social. Peròno ens podem desvincular de les altres di-mensions de la vida civil. La veritat és que,a mi, el treball social m’ha portat a desco-brir la necessitat d’implicar-me i partici-par en altres espais ciutadans, culturals,polítics fora de l’horari laboral. Crec queel treball social va més enllà del treballprofessional. A més, estic convençuda del’enorme poder que cadascú de nosaltrestenim per influir en els assumptes del bécomú, en les decisions polítiques. Tots itotes tenim poder des del no poder: elpoder de la feblesa, de la convicció.

Una de les tasques bàsiques del treballsocial és contribuir a fer persones autòno-mes, lliures, solidàries, compromeses amb



les seva realitat i que sàpiguen demanarajuda quan els cal i que sàpiguen accep-tar-la quan els l’ofereixen. És ben bonic,no? M’agrada. Però he de confessar quemoltes vegades he pensat que si noméstreballés als serveis socials, no ho podriaresistir, no podria aguantar fer de conte-nidor del dolor, del patiment, de les difi-cultats dels altres i/o de les dificultats degestionar pressupost i equips de treball.

En canvi, participar en altres nivellsi en temes més globals m’ajuda a fermillor la feina, em dóna perspectiva, es-perança, un sentit vital diferent i la visió ila força interior per plantar cara a tantadesigualtat d’oportunitats i a tanta injustícia.

Així ho vaig viure des del primer mo-ment al barri de Can Serra de l’Hospitalet,en aquella època ja llunyana de la transi-ció de la dictadura a la democràcia.

I després ho he anat comprovant sem-pre: intervenir en projectes concrets quetenen una dimensió global i participant enallò que tenim al nostre abast, que podemfer-ho, encara que ens sembli petit, de fetestem construint un mon diferent i millor.Per això agraeixo a la Vida haver estat ambpersones que m’han ajudat a fer camí.Amb ells he après, per exemple:

A la Plataforma Aturem la Guerra, amés de mobilitzar-nos, hem pogutteixir una cultura de pau construintacords, trobant uns mínims que ensper metin fer uns màxims. Semprerespectant les diferencies, veient finson podem estar d’acord i caminarjunts, sense trencar, a poc a poc, ambpaciència. La força que té l’acció pa-cífica i no violenta. Amb aquell llunyà NO a l’OTAN, enquè malgrat el discurs oficial a favor

del SÍ, a Catalunya vam guanyar elNO a l’OTAN. Partint del no-res, dela voluntat de la gent, de l’alegria delcarrer OTAN i després podríem con-vocar tanta gent a favor de la Pau. Amb la campanya demanant el 0,7%i més. El nostre Col.legi, a partir d’unsuggeriment, assumeix sumar-se idestinar aquest percentatge de lesquotes col.legials. Amb aquest motiuformàrem una comissió de treballque 20 anys després encara continuadonant “joc”, en temes de coopera-ció, amb la Gemma Blasco al davant.Vam acampar durant un mes i mig ala Diagonal de Barcelona l’any 1994amb el moviment pacifista, amb lescompanyes Bet Bàrbara, Maria Car-rera... Segurament vam fer més visi-ble la professió amb aquest fet queamb moltes reunions. També a Can Serra de l’Hospitalet,aquell llunyà 1973, ajudant a crearl’associació veïnal, entre immigrats,des de la Casa de la Reconciliació, isense saber-ne gaire d’urbanisme, dereformes de plans parcials ni de tram-pes urbanístiques, vam aconseguircohesió social i fer un barri millor.Les amistats que vam travar allà sónper sempre i avui també són aquí. O quan partint de set associacionsprofessionals diferents a Catalunyavàrem ser capaces de posar-nos d’a-cord i fer un sol col.legi professionalde Treball Social, del qual avui podemsentir-nos orgulloses. En aquesta tascahi érem amb la Teresa Aragonés, laMaria Carrera, la Pilar Nubiola... I ara ho constato també amb la coo-perativa La Olivera de Vallbona de


les Monges. Des d’experiències moltconcretes és possible crear riquesa,llocs de treball, donar esperança, do-nar sentit a la vida. Partint de molt poc,s’ha resistit més de 30 anys treballantamb persones amb discapacitat i fentun vi excel.lent. O com fa Coop 57sumant els petits estalvis de molts perdonar petits crèdits a qui no en tin-dria d’altra manera. O al Centre d’Estudis de l’Hospitalet,una entitat cultural que amb molt pocsrecursos ha arribat a ser un referentciutadà per una ciutat més vivible icohesionada, enmig d’un context difí-cil per la diversitat cultural i la crisi. O igualment des de la fe, convertintla fe en un espai de trobada. Així hofem per exemple des de la Diàsporao altres grups semblants.

A tots aquests grups i d’altres..., els vullmanifestar el meu sincer agraïment. Grà-cies.

No m’imagino “un altre món pos-sible” sense la nostra implicació. Tincla convicció que nosaltres, la gent, podemmillorar la nostra realitat, la convicció queentre tots tenim capacitat per fer possibleun món millor. Perquè no hi haurà milloraduradora sense el compromís ciutadà plu-ral, obert, divers.

Per això reivindico la política coml’art de participar en allò col.lectiu, en elbé comú i fer-ho com a servei. Acceptarqualsevol càrrec, per petit que sigui, és ferun servei polític. Però, avui que els partitspolítics tradicionals estan tan desprestigi-ats, reivindico també la Política en Ma-júscula, com la sobirania de les personesi dels pobles. Com un servei, amb volun-tat de sumar i fer camí amb tothom.

Em pregunto: podem fer un monmés just, fratern i solidari? Estic con-vençuda que sí. Amb una condició: queningú de nosaltres deixi de fer aquellamiqueta que pot fer i que li correspon. Siho fem així, veurem com trobem l’alegriade viure, de participar, d’ajudar i de dei-xar-nos ajudar.

Vivim un temps molt complex. Enshavíem cregut que amb esforç i formacióels nostres joves tindrien una feina i vidadigna. Però no. La generació més forma-da de la nostra història ha de sortir a l’es-tranger per trobar feina. Tot el capitalhumà, econòmic, la inversió que s’ha feten ells, marxa. Han aparegut noves for-mes de pobresa i ens arriben al despatxpersones que mai no s’ho haurien pensat.

Les que estem a primera línia, mal-grat les dramàtiques condicions econòmi-ques, cada dia fem el possible per donarrespostes dignes. Cada dia en arribar a lafeina ens esforcem per posar bona caradavant les dificultats, per treure recursosde sota les pedres, pouar capacitats onnomés es veu l’angúnia i desesperació.Fem tot el que podem i no deixarempas de fer-ho.

I si nosaltres ho fem... voldria de-manar a les autoritats aquí presents(les de la taula i fila zero) i a tothom quitingui responsabilitat, que, si us plau, vos-tès que tenen més possibilitats, no deixinde fer tot el possible. Cal frenar aquestadebacle. No acceptin cap retallada de lesprestacions més bàsiques. Si ho fan aixíestarem al seu costat.

Posar cara a les dificultats m’ajudaa trobar respostes. Ara tinc al cap les ca-res de persones que han perdut la feina, lacasa, el PIRMI, centres que no han cobrat

Medalla d’or 2013 a Pilar Massana i Llorens


l’aportació de l’Administració, famílies im-migrats que retornen. Per això quan sortimal carrer demanant que la despesa mili-tar sigui per a despesa social estic pen-sant exactament en aquestes persones.

Mirant tots els que avui som aquí, d’orí-gens tan diversos, m’ajudeu a confirmarque SÍ podem, que és l’hora de fer unamica més, de ser més i millors activistesde la causa social en el sentit més ampli dela paraula. De cara endins per a algunsvoldrà dir reforçar el col.legi i les sevescomissions, i de cara enfora voldrà dirdonar suport a les plataformes diverses,socials i culturals, els grups de consum, elsgrups d’innovació econòmica i laboral, queens ajudaran a tenir una nova mirada,a repensar el treball social.

Si volem que el progrés social sigui pera tothom i no només per a l’1%, necessitem

canviar la manera de produir, de consumir,de relacionar-nos, en definitiva de viure.Hem de ser més amos i mestresses de lanostra vida i de les nostres circumstàncies.

Necessitem contribuir a una nova eco-nomia capaç de satisfer les necessitats bà-siques de la població. Una nova economiaper a una nova manera de viure i de rela-cionar-nos.

Si ho fem, viurem millor, tindrem mésvitalitat personal i col.lectiva i gaudiremmolt més del regal de les relacions que femcada dia.

Ara sí que acabo. Mai no se m’haviaacudit que algú pogués donar-me una me-dalla per fer allò que crec i que m’agrada,veig que m’he equivocat, però només unamica, perquè la vostra estima és la millormedalla.

Moltes gràcies.

M. Pilar Massana i Llorens



“Cors que bateguen”Programa d’Acompanyament Comunitari i Atencióa la Llar de la persona amb trastorn mental sever

Cristina Páez Cot1

1 Treballadora Social. Postgrau en Salut Mental i Immigració. Directora Tècnica Fundació Privada [email protected]

Aquest article presenta el Programa d’Acompanyament Comunitari i Atenció a laLlar per a persones amb trastorn mental sever, que té l’objectiu d’oferir-li a lapersona afectada la possibilitat de millorar la seva qualitat de vida, tant pel que faa les qüestions quotidianes de la vida diària realitzades a la llar, com pel que fa alsvincles i relacions socials que estableix al seu barri i comunitat. L’article preténexplicar els aspectes bàsics que han de tenir aquest tipus de programes que treba-llen a l’espai íntim i personal, la llar, i la importància de saber gestionar les emoci-ons de la persona afectada des del moment en què se li demana un compromís i unaimplicació en el seu procés de canvi personal.

Paraules clau: Persona, emocions, acompanyar, llar, valors humans.

Resum

This article presents a program called ‘Community Care and Home Care for peoplewith severe mental disorders’ coordinated by Fundació Funnament. Its objective isto offer the possibility to improve their quality of life, both in their daily activitiesat home and also in the quality and quantity of their social relations. The articlefocuses on the basic features required by this attention model, the necessity ofworking accurately and delicately and how to manage patient emotions when theyare asked to be implicated in their own changing progress.

Key words: Person, emotions, on-going support, house, human values.

Abstract

Per citar l’article: PÁEZ COT, Cristina. “Cors que bateguen”. Programa d’Acompanyament Comunitari i Atencióa la Llar de la persona amb trastorn mental sever. Revista de Treball Social. Col·legi Oficial de Treball Social deCatalunya, desembre 2013, nº 200, pàgines 134-144. ISSN 0212-7210.

Cors que bateguen


Introducció

La persona que pateix un trastorn men-tal sever –TMS, a partir d’ara– i evolucio-na cap al deteriorament i la cronicitat delsseus aspectes cognitius, físics i relacionalsi tendeix cap a l’aïllament social necessita-rà un seguit de serveis i programes socialsi sanitaris que atenguin les seves necessi-tats al llarg de la seva vida.

Un d’aquests programes és el progra-ma d’acompanyament a la comunitat i aten-ció a la llar, que treballa els aspectes socialsi relacionals de la persona perquè aquestaarribi a ser un ciutadà de ple dret a la so-cietat en què viu.

Aquest article pretén exposar dues ide-es clau respecte a aquest tipus d’eina d’in-tervenció psicosocial:

– Les característiques que defineixen idiferencien el tipus d’acompanya-ment que cal fer amb les personesque pateixen un trastorn mental se-ver.

– Les dificultats existents a l’hora defer una intervenció professional enel si de la llar d’una persona amb TMS.

Totes dues són característiques bàsiquesque s’han de tenir en compte per treballaramb aquest col.lectiu i que fan d’aquestsprogrames unes eines molt útils per gesti-onar la millora de l’autonomia personal.

Malgrat tot, i atès el desconeixementdels aspectes teòrics que defineixen aquestsprogrames i el marc de relacions que elsfonamenten, el procés de consolidació esfa difícil.

Es dubte de la seva utilitat, de la sevanecessitat i de l’impacte que tenen en lamillora de la qualitat de vida d’aquestcol.lectiu.

Per una banda, la persona afectada perun trastorn mental sever no sol sentir nimanifestar la necessitat de millorar els as-pectes personals que emmalalteixen.

Per l’altra, l’atenció directa es fonamen-ta en el treball d’un professional que so-vint, malgrat estigui subvencionat perl’Administració pública o el pagui la per-sona a traves d’una entitat privada, es con-sidera que té un cost molt elevat.

Aquesta anàlisi superficial dels costosdel programa no té en compte l’elevadíssimimpacte econòmic, social i sanitari quegenera una persona amb TMS en un pro-cés de deteriorament i aïllament social alllarg de la seva vida.

1. De què parlem quan parlemd’Acompanyament Comunitaria persones amb trastorn mentalseverSón moltes les accepcions del terme

“acompanyament”: social, educatiu, tera-pèutic, comunitari, etc.

Al llarg de la història, cada disciplinaha anat dibuixant i descrivint el tipusd’acompanyament que treballa amb el seucol·lectiu i des dels seus serveis i equipa-ments.

Com veurem a continuació, hi ha unasimultaneïtat de conceptes que generen unacorrelació de relacions humanes, entre elprofessional i la persona afectada, que es-tableixen el marc en què es du a terme laintervenció comunitària.

Aquests conceptes són els següents:acompanyar, companyia, company, comu-nicar, confiança, vincle, llaços afectius, etc.

El vincle (del llatí vinculum ‘vincle, lli-gam’ i, aquest, de vincire ‘lligar’) és la rela-



ció afectiva que s’estableix entre dues omés persones.

Aquest vincle que s’estableix entre elprofessional i la persona amb TMS ésimprescindible per aconseguir qualsevolcanvi en el seu projecte de vida.

Segons E. Erickson la confiança bàsicaés “la relació que s’estableix entre mare ifill durant el primer any de vida i a partirde la qual es generen sentiments de segu-retat, esperança, bondat i amor”.

Per comunicar-li a una altra personaels nostres sentiments, cal tenir-li confian-ça, caldrà haver construït un vincle, unrelació que ens lligui afectivament, basadaen la confiança bàsica. Aquests són con-ceptes que es retroalimenten i generen uncercle tancat que dóna confiança, esperan-ça i seguretat.

Qualsevol aspecte de desconfiança, di-ficultat o por a treballar amb persones ambesquizofrènia, o qualsevol altre tipus demalaltia mental, serà un detonant perquèla nostra intervenció es vegi frustrada ialimenti la vivència que té la persona, queno pot ser ajudada, que ningú la pot en-tendre, que genera distanciament i que nopot sortir de la situació d’estancament enquè viu.

Confiança i vincle són dos aspectesclaus que s’han d’haver gestat per iniciarun procés d’acompanyament.

La Violeta, una dona de 74 anys quepateix una esquizofrènia paranoide, vaperdre el pis de lloguer on vivia al barride Sants de Barcelona, perquè el seu deli-ri, molt ben estructurat respecte al roba-tori que feien els programes informàticsdels ordinadors de l’agencia bancària ontenia els diners, li impedia acostar-s’hi isignar els documents necessaris per facili-

tar les domiciliacions del lloguer del pis ide les despeses bàsiques d’aigua, llum i gas.

La Violeta tenia un pis de propietat a unaltre barri de Barcelona. Desnonada del primerpis per impagament reiterat del lloguer i vivinten unes condicions infrahumanes, va arribar alseu pis de propietat, al barri de La Sagrera.

Van arribar-hi ella i 80 capses plenes de“les seves coses”, que s’havien d’anar col·locant.Quan va arribar al nou habitatge no obria lespersianes que donaven al car rer, per no ser vista;si la trucaves per telèfon havies de seguir unacontrasenya prèviament pactada amb ella o nol’agafava, no tenia cap element que la posés encontacte amb l’exterior, ni televisió, ni ràdio. Arabé, sí que la va acompanyar el seu piano, al ques’hi havia dedicat durant molts anys de la sevavida, primer professionalment i després pel plaerde compassar, sentir i escoltar música tocada perella mateixa.

La nostra intervenció va ser lenta, pru-dent i respectuosa. El jutge la va incapaci-tar per tal de protegir els seus bens i laseva integritat física. El programa, desprésde 3 anys d’intervenció, la va posar encontacte amb la vida del seu barri.

Tots sabem que les coses personals re-flecteixen aspectes interns de tots nosal-tres, aspectes íntims, records, vivències, lanostra història de vida.

Per això es tan important ser curós ieducat amb un fet que, des de fora o peraltres col·lectius, pot semblar insignificant.Hom ha de decidir on vol posar cada unade les seves coses i en quin moment lesvol treure de les capses i escollir-los unlloc adequat.

Malgrat la malaltia mental, la Violetaestava fent un dels processos més compli-cats de la seva vida. A una edat avançadahavia d’abandonar el pis en el qual havia

Cors que bateguen


viscut durant 15 anys i s’havia de traslla-dar de casa, de barri, d’equip de professi-onals i acceptar que una fundació tutelarvetllés pels seus diners i pel seu benestarfísic i psicològic.

El bon contacte amb els professionalsi la confiança dipositada en el fet que totsells l’ajudarien va permetre que durant elprimer any la Violeta col·loqués les sevescoses a les diferents habitacions del pis,obrís les finestres del menjador, agafés eltelèfon sense contrasenya prèvia i tinguésràdio i televisor que la connecten amb elmón exterior.

El programa d’acompanyament el quefa és anar al costat de la persona, que ne-cessita un “jo auxiliar”, perquè en millorila qualitat de vida.

És en el “com es fa” on rau la clau del’“èxit” de la intervenció professional.

Quan hom acompanya, va al costat del’altre, no decideix ni imposa la seva opi-nió. Pot preguntar, qüestionar, suggerir iaplaudir però mai decidir per l’altre.

Quan es treballa respectant l’altre i tei-xint un vincle de relacions realment hu-manes i dignes, que valoren la seva llibertati creativitat, la persona atesa accepta agra-ïda els suggeriments professionals.

Per tant, el programa d’acompanya-ment a la llar i a la comunitat ha de ser unprograma d’intervenció flexible, per tal depoder fer “vestits a mida” que s’ajustin ales necessitats de cadascuna de les perso-nes ateses. La persona és l’objecte de lanostra intervenció, i amb ella i amb el seucompromís comencem a treballar.

2. De què parlem quan parlemd’Acompanyament a la Llar apersones amb trastorn mentalsever

Acompanyem a la llar i a la comunitat.Anem al costat de l’altre.

La llar, físicament, és el nostre espaipropi, on ens sentim recollits, on sols o enfamília construïm un espai de seguretat iconfort.

Psicològicament representa el món in-tern, la nostra identitat i la nostra intimi-tat, i per tant també el diàleg entre lesnostres emocions i sentiments i el mónextern que ens envolta.

La nostra llar, plena de les nostres co-ses col.locades a la nostra manera i dispo-sades com volem i decidim, és un espaid’intervenció professional difícil i compli-cada.

El Joan Antoni és un home de 47 anys queviu en un espai reduït de 30 m2.

L’apatia i aplanament emocional, símpto-mes negatius de l’esquizofrènia paranoide quepateix, fan que la seva actitud davant el canvique li demanem sigui de total indiferència.

La necessitat d’intervenció la detectenels professionals de la xarxa que l’atén, ifan la demanda d’intervenció del progra-ma. Malgrat tot, ell no s’hi oposa gens nimica.

El pis on viu és ple de trastos del seu propi-etari. El llit és un conjunt de capses posades comsi fossin un somier i al damunt hi té unes mantesper abrigar-se. La cuina és un fogó elèctric alcostat del llit, amb els perills que suposa això.El bany disposa de tassa de WC i una pica. Noté dutxa. El propietari del pis, que li cobra 390€de lloguer al mes per aquest habitatge, li va fer



un “invent” amb un tub connectat a l’aixeta dela pica i un desguàs al ter ra que qualsevol perso-na amb sentit crític es negaria a utilitzar, i elJoan Antoni té sentit crític i es nega a utilitzar-lo. Per tant, va brut, molt brut.

No té calefacció. Per no tenir fred es lleva ales 2 o les 3 de la tarda, perquè durant el dia noté r es a fer i al llit s’hi està més calent. El JoanAntoni ha aconseguit anar un dia a la piscina.Allà es dutxa amb aigua calenta. Dos dies a lasetmana fa una activitat al club social, i elsmatins que hi va la professional del programad’acompanyament comunitari aprofita per anara la biblioteca, on està llegint un llibre, del seuinterès.

El Joan Antoni té bon contacte emocio-nal. Està vinculat al centre de salut mentaldes d’on el programa de seguiment indivi-dualitzat, PSI, ha fet visites a domicili i havist l’estat deplorable d’aquest espai, i haestat aquest l’equip que ha fet la sol.licitudd’intervenció del nostre programa.

La demanda del pacient psicòtic sol serfràgil i discontínua en el temps, i són elsprofessionals d’atenció directa els que hande detectar la necessitat, formular la de-manda, sostenir-la en el temps, mostrar elsguanys que obtindria si accepta l’ajuda iaconseguir que s’iniciï la intervenció pro-fessional.

“Si fos per mi, no ho hauria demanat mai”,diu el Joan Antoni.

La intervenció professional en el si dela llar d’una persona és complicada i moltdelicada.

El Joan Antoni fa 5 anys que viu enaquest pis i ha estat amenaçat de desno-nament diverses vegades per la brutícia queacumula. Aquest fet és el que va perme-tre entrar amb facilitat a col.laborar ambell. El seu interès per no perdre el pis.

Aquesta era la seva motivació, i a partird’aquí començarem a treballar plegats.

Es parla “d’atenció al domicili”, peròel domicili és l’adreça en la que està domi-ciliat una persona, registrada en el padrómunicipal.

La llar és un concepte molt més amplii complex, tenyit d’aspectes emocionals ipersonals que s’han de tenir en compte sivolem treballar amb qualitat assistencial imillorar el projecte de vida de la personaatesa. Aquesta intervenció professionals’ha d’iniciar amb humilitat. La paraulahumilitat ve de humus, terra que fertilitza.

Treballar amb humilitat vol dir inter-venir sabent que coneixem molt pocd’aquella realitat i que haurem d’anar pre-guntant per anar comprenent i anar ferti-litzant aquella realitat social perquè hifloreixi riquesa de recursos personals in-terns i externs que facilitin el canvi.

Aquí, a la llar, en el seu si, és on es fala feina del professional d’atenció directai és a on s’ha de traduir l’expectativa de“vénen a netejar” per la de “estem amb tu perajudar-te a millorar”.

Són paràmetres molt diferents i que lapersona atesa ha d’anar entenent a mesu-ra que els va comprovant.

Advocar a la responsabilitat de l’ésserhumà, al desig de canvi, a les capacitats demillora, per un col·lectiu que històricamentha estat rebutjat, aïllat, desresponsabilitzati convidat a fer una identificació massivaamb el seu diagnòstic, “soc esquizofrènic”versus “soc una persona –amb diferentsidentitats: fill, pare, cònjuge, veí, amic, tre-ballador, tiet, cosí, cunyat, actor, dibuixant,etc.– que tinc una esquizofrènia, un tras-torn bipolar o un trastorn de personalitat,etc.” és un canvi de paradigma brutal.

Cors que bateguen


Davant aquesta nova perspectiva enquè la persona amb TMS és la protago-nista del seu propi procés de canvi, tron-tollen les expectatives d’uns i altres. El JoanAntoni és la primera vegada que gaudeixd’aquest servei i de l’experiència personalque un professional, des de la igualtat, esposi al seu costat, escolti quins aspectesvol millorar i li expliqui com i en quinescoses l’ajudarà.

Aquesta llar, el Joan Antoni se la sentseva i esta en perill de perdre-la. Vol serajudat i té l’actitud receptiva i generosad’ensenyar tots els espais, estiguin bruts omolt bruts. El sentiment de vergonya tam-bé apareix, perquè malgrat visquin en con-dicions deplorables tenen uns passatshistòrics que no coneixem i tampoc hemde preguntar, però que sovint remeten acondicions de vida molt millors que les quepateixen actualment.

Ser testimoni de llars molt desendreça-des, descuidades, amb un nivell de brutí-cia que degrada l’ésser humà, també éshumiliant per a ells, i val la pena ser proucurosos, tenir una actitud amable i tole-rant amb el que estàs veient, olorant, es-coltant i sentint des del cor.

Ells també bateguen emocions, i ho fandes del cor, i són les pròpies de qualsevolésser humà.

La persona amb TMS té sentiments itambé sent vergonya de mostrar-nos laseva llar, vergonya de necessitar ajuda ivergonya de no saber ni com ni on dema-nar-la. Tots aquests sentiments hi són quanfem una visita a la llar de la persona afec-tada.

I els hem de saber gestionar bé, per noprovocar situacions d’humiliació sinó totel contrari, generar relacions de solidari-

tat, ajuda, esperança i optimisme; resumint:de confiança bàsica en les seves capaci-tats i possibilitats de canvi.

El reconeixement d’aquests petits can-vis, la confiança que dipositem en el fetque serà capaç de fer-ne més, i mantenirels que ha aconseguit, i el dret que, indirecta-ment, se li esta atorgant que mereix viure enmillors condicions físiques, psicològiquesi emocionals, com a ésser humà que és,traspassa els límits que imposa qualsevolsimptomatologia pròpia dels trastornsmentals severs, deliris, al.lucinacions, apa-tia, embotiment emocional, desmotivaciói, finalment, d’aïllament social.

Col.locar la persona al centre d’atenciói treballar amb ella i no a partir d’ella ésun canvi de paradigma històric. La perso-na afectada se sent legitimada a pensar,decidir, opinar, criticar, demanar i valo-rar. I tot aquest procés de sentir-se reco-negut i legitimat com a ciutadà amb dretsi deures li genera uns sentiments i unesemocions noves que ha de saber gestio-nar. I allà ha de ser-hi el professional, ques’haurà de mantenir durant el temps quecalgui per donar solidesa al canvi. Com elcordó umbilical que es manté entre mare ifill, un cordó que uneix i que permet laseparació i l’autonomia; un cordó que ar-rela per donar seguretat i permetre volar.

Els professionals que atenen una per-sona amb TMS han de teixir una xarxa derelacions que recullin el patiment de lapersona i l’ajudin a caminar cap a relacionssocials més autònomes i saludables. Aquestexercici professional que sovint prové depersones que treballen a diferents institu-cions –serveis socials, centre de salut men-tal, fundacions privades, etc.– i des dediferents disciplines –infermeria, educació



social, treball social, psiquiatria, etc.– noresulta sempre senzill i no tothom el sapexercir.

De vegades la xarxa sanitària i socialembolica i confon; ofega i atrapa; de ve-gades desvia els interessos de la personaobjecte d’atenció i fa prevaldre els seuspropis per davant dels d’aquesta.

La invisibilitat del patiment humà, lafragilitat de la persona amb una malaltiacrònica, el desconeixement de com treba-llar-hi, la poca esperança que tots plegatshi dipositem en les possibilitats de canvide persones tan deteriorades, fa que si-guin un col.lectiu “invisible” per a qui novol obrir els ulls.

I la nostra societat sovint acluca els ullscap allò que li molesta, i li ofèn reconèixerque és producte de la seva evolució o dela seva involució com a tal.

El trastorn mental sever, les personesque el pateixen i que presenten un risc ele-vat d’exclusió social, són pròpies de qual-sevol societat, li pertanyen, i té l’obligació,segons la Llei de Serveis Socials 2007/11d’octubre, d’ocupar-se’n, amb programesespecífics que vetllin pel treball amb elscol.lectius més desprotegits i en risc d’ex-clusió.

L’acompanyament “a la llar” és un delsàmbits d’intervenció més difícil per totesles característiques exposades anteriorment.

3. Treball Integral i Integrat, indis-pensable per acompanyar la per-sona amb trastorn mental severLa fractura del pensament davant l’apa-

rició d’un brot psicòtic és tan potent quecal que les intervencions professionals quees produeixen al voltant de la persona si-

guin el més coherents possible, per tal dedonar integritat al pensament dispers iconfós de la persona amb malaltia mental.

Quan el trastorn mental té un curs ambrecaigudes importants que reclamen in-gressos psiquiàtrics llargs, amb la indica-ció de medicacions potents que, de vegades,afecten funcions cognitives, volitives i es-tructurals de l’ésser humà, la persona espot deteriorar i tendir a la cronicitat.

La continuïtat assistencial, el treball enxarxa i el treball en equip són conceptesbàsics per atendre de forma integral a lapersona, és a dir, des de tots els aspectesque constitueixen l’ésser humà, el físic,psíquic i social.

I per atendre-la de forma integrada,incloent-la en el seu barri, en el seu espaicomunitari i posant-la en relació amb totsels professionals que l’han d’atendre desdels diferents dispositius assistencials.

Reunits a la seu de Serveis Socials deBadalona els professionals d’atenció pri-mària, els professionals de la xarxa de sa-lut mental i els que constitueixen aquestprograma, es posa sobre la taula “l’últimaoportunitat” que se li dóna a una famíliaamb una situació molt greu, no tant per lagravetat del diagnòstic psicopatològic dela pacient sinó perquè les institucions nohi veuen possibilitat de canvi.

És una dona de 40 anys amb trastorn límitde personalitat, obesitat mòrbida, 120 kg de pes(155 cm d’alçada), dificultats de deambulació, dedormir estirada per l’ofec que li provoca el pes delcos, i sense una analítica des de fa més de 20 anys.

Viu amb la mare de 70 anys amb problemesd’artrosi i el pare de 75 anys que passa tot eldia al casal d’avis. Té un fill de 17 anys. LaDirecció General d’Atenció a la Infància va feruna retirada del menor per desprotecció i desem-

Cors que bateguen


parament quan ell tenia 12 anys. Mare i fills’han anat veient puntualment. Viuen amb ellsdos gossos que fa anys que no surten el carrer.Defequen a qualsevol lloc de la casa. Un és cec ino es mou d’una habitació. Fa dos anys l’Ajun-tament va fer una neteja de xoc per les denunciesdel veïns de pudor i insalubritat. La pacient co-bra una prestació PIRMI –Prestació RendaMínima d’Inserció– a canvi de la qual had’acomplir uns objectius d’inserció social que noha complert. Li han assignat, des de Serveis So-cial, una treballadora familiar que no té la for-mació necessària per intervenir en situacionsfamiliars tan complexes com aquesta. Tenen di-ners per pagar una persona que faci la feina decasa. La casa està tan bruta que s’hi ha d’en-trar amb mascareta. La mare surt puntualmental carrer a comprar menjar pr ecuinat i porta laroba a la tintoreria. Tenen la màquina de r entarespatllada i no es pot accedir a la cuina per labrutícia que hi ha, i tampoc al bany. Semblaque la mare i la pacient es renten, per sobre, detant en tant.

Es presenta una situació social “mòr-bida”, patològica, estàtica, permanent, in-franquejable, parapetada, acceptada ilegitimada per la impotència dels diferentsequipaments que tant des de la vessantsocial com des de l’àmbit de salut mentalhan respost a la situació emergent i d’ur-gència social, com la retirada del menor ola neteja de xoc, però no han aconseguitsacsejar una situació familiar altament pa-tològica que fa pensar en un futur quepodríem descriure ara mateix: internamentpsiquiàtric per ordre judicial; mort sobta-da de la pacient per qualsevol patologiaafegida a l’obesitat mòrbida que presenta;cronificació i mort social.

Aquests casos, d’un grau tan elevat depatologia en el si del nucli familiar, d’una

disfunció social tan greu, d’un acomoda-ment històric en el malestar físic i mental,en l’aïllament social, en l’exclusió dinsd’una reclusió voluntària “inconscient”,reclama a crits actuacions institucionalspotents coordinades des de la base. Qual-sevol actuació sanitària o social puntualestà abocada al fracàs. La potència de ladisfunció familiar és tan exagerada quecristal·litza qualsevol intent de canvi quevingui proposat des de fora.

Canviar hàbits d’higiene personal, deneteja, de dieta, d’organització de la llar,de gestió del temps, de salut i protecciódels animals domèstics, de seguiment devisites mèdiques de la mare i la filla quanaquestes constitueixen una unitat fusiona-da que retroalimenta els seus interessos,mantinguts des de la distància, pel pare,que manté econòmicament la unitat fami-liar, és llarg, difícil i costós, però si es tre-bal la en “equip” sempre hi ha méspossibilitats de generar canvis i mantenir-los al llarg del temps.

L’equip de professionals, encara queaquests pertanyin a professions diferents–infermeria, treball social, psiquiatria,metge de família, etc.– i a institucions di-ferents –serveis socials, centre de salutmental, fundacions, etc.–, si aconsegueixtreballar definint i compartint els matei-xos objectius, respectant el tempo de cadaintervenció i mostrant a la família que estàcoordinat, és a dir, que ordena les inter-vencions amb uns objectius molt clars quetots coneixen i comparteixen, podrà evitarque la dinàmica de la disfunció familiar tro-bi la fractura necessària per introduir-se iboicotejar el procés de canvi.

En aquest cas, s’ha deixat la interven-ció a la llar per a una segona etapa.



Saber quin és el moment més adequatper intervenir també és té una importàn-cia cabdal per a la bona praxi del progra-ma i la seva optimització.

4. Procés de Derivació, indispen-sable per treballar amb lespersones amb trastorn mentalsever

“No ha vingut a l’entrevista”, deia amo-ïnada una companya del programa. I ésque derivar una persona amb TMS a unservei o a un programa és un procés quecom a tal s’ha de treballar durant un temps.“Adreçar” és donar l’adreça d’un lloc, elnom del carrer i el numero del mateix.

“Derivar” ve del llatí, “derivare”, for-mat per “rivare (fluir, portar, conduir) i“de” (portar des de, conduir des de), pertant la paraula “derivar” porta intrínsec elsentit de “procés” de “temporalitat” i de“canvi a través del temps”.

Això què vol dir? Fins ara hem mostratcom la persona afectada per una malaltiamental severa sovint no sent la necessitatde canvis, ni de millorar la seva situacióvital; acostumen a ser els professionals quel’atenen o la família que l’envolta qui for-mula la demanda d’atenció.

Per tant, la necessitat de canvi no neixde dintre d’un mateix, ve de fora, ve delsaltres. Caldrà treballar lentament un procésen què la persona afectada vagi entenent iinterioritzant quins canvis es poden pro-duir i de quines millores parlem; que lesimagini, les valori, les desitgi i s’atreveixi ademanar-les, o si més no, a comprome-tre’s a participar en el procés de canvi.

Parlem de processos llargs, de mesos ide vegades d’anys. Cal treballar amb el

temps que calgui per tal d’aconseguir l’ob-jectiu final. Córrer, o treballar amb pres-ses, avortarà el procés, ja que aquestessolen respondre a l’interès del professio-nal que es produeixin millores i a la inca-pacitat de tolerar la impotència que generaveure i viure tanta decadència.

Cal treballar el procés de derivació ambel temps necessari, perquè sigui la necessitatde canvi viscuda per la pròpia persona afec-tada la que la mobilitzi a tirar endavant.

“¡¡¡No estoy loco, eh???!!! Lo único que el “ente”a veces no me deja vivir”, ens deia el Luis, unhome de 60 anys amb esquizofrènia para-noide que fa 3 anys es va quedar sol enmorir la seva mare. Malgrat l’edat, 83 anys,ella s’ocupava de totes les tasques de lallar i de l’organització domèstica.

El treballador social del centre de salutmental d’adults que ens va presentar el casho va fer dient-li: “vienen a ayudarte a quevivas mejor”.

La presentació inicial del programa éscabdal perquè la persona contextualitzi eltipus de servei que se li ofereix, el tracteamb el professional d’atenció directa i l’ac-titud col.laboradora que n’esperem.

Després de dir-li “nena, nena, nena”diverses vegades a la professional d’atenciódirecta, fer-li preguntes de la seva vidaprivada i no obtenir la resposta que ellvolia, i qüestionar-li si era psiquiatra o quèera, quan la nostra professional, amb for-mació especialitzada per a situacions comla que s’estava produint, en les quals l’u-suari intenta trencar els límits de la relacióprofessional i anar “més enllà”, en un es-pai tan delicat com és a dins de casa seva,el Luis li diu: “¡¡¿¿Pero tú qué eres!!??”. “Pe-dagoga”, li va contestar la professional delprograma.

Cors que bateguen


“¡¡¡Pues si que está mal el país para que unapedagoga se encuentre fregando suelos!!!”, va opi-nar amb molta gràcia el Lluis. “Yo soy como elWalter Mathau de Una extraña pareja, vago,sucio y desordenado. Hay que ir detrás mío paraque haga las cosas. Pero eso sí, ayudarme a hacerlas cosas, sí, pero a darme rollo y compañía yo noquiero a nadie, ¡¡¡ehh!!! En cuanto termine que sevaya, ¡¡¡eh!!!”, ens va deixar les coses clares iva marcar el seu espai, en el qual permetiaser ajudat.

El Luis vivia en una caseta individualreformada recentment perquè estava ple-na de goteres ja que havia estat construï-da pel seu pare a l’època del creixementmassiu de les grans ciutats.

A les escales que pujaven a la segonaplanta hi havia pots de menjar envasat,roba, diners, pots de pebre, paper higiè-nic, pots de pintura, sal, sucre, medicació,oli, tabac, bolquers, etc.

El programa l’ha anat acompanyant aorganitzar la casa, mantenir l’ordre i do-nar-li certs hàbits més saludables que elsque tenia. Passava el dia al llit, fumant iveient la TV, i molts cops havia cremat lamanta, amb el perill d’incendi que aixòpodia provocar.

El Lluis necessita un reforç, un reco-neixement, un acompanyament per sem-pre si volen mantenir-se els guanys que haaconseguit.

ConclusionsLes persones amb trastorn mental se-

ver en procés de deteriorament i riscd’exclusió social necessiten programesd’acompanyament a la comunitat i aten-ció a la llar que els ajudin a refer els llaçosi lligams socials que s’han trencat al llargdel seu procés evolutiu.

La derivació a aquests programes s’had’entendre com un procés lent i laboriós,ja que la persona afectada ha d’entendreels canvis i millores que se li proposen i elgrau de compromís que exigeix participaren aquests programes.

La persona ha de ser el centre d’aten-ció de la intervenció i aquesta s’ha de des-plegar des d’un model integral, és a direscoltant i atenent totes les vessants de l’és-ser humà biopsicosocial i adreçat cap a unespai integrat, és a dir que treballi els lli-gams i vincles amb el seu medi natural, elseu barri i la seva comunitat.

Situada la persona amb trastorn mentalsever al centre d’atenció del programa aquestha de fer la seva intervenció amb temps,al pas de la persona, respectant-ne les difi-cultats i limitacions i potenciant-ne les capa-citats i possibilitats de millora i de canvi.

Oferir-li a la persona amb malaltia men-tal la possibilitat de viure amb més quali-tat de vida i donar-li la confiança que potcanviar és un canvi de paradigma impor-tant; passen de “pacient víctima de la sevamalaltia” a “persona agent del seu propicanvi individual”.

El programa d’acompanyament comu-nitari i atenció a la llar treballa curosamentamb el sentiments i les emocions de lespersones afectades, que, compromesesamb el procés de canvi que inicien, expe-rimenten la satisfacció personal de com-provar que un professional diposita en ellsla confiança bàsica que tenen capacitats ipossibilitats de canvi real.

Aquesta esperança en la millora que potaconseguir la persona afectada que provéd’un canvi de mirada, que valora les pos-sibilitats i capacitats de l’ésser humà, és laclau de l’èxit del programa.



“És qüestió de treballar amb la matei-xa delicadesa amb què treballa el mag, queuna vegada a dalt de l’escenari transfor-ma els somnis en realitats dirigeix l’aten-ció del públic cap al número de màgia que

ens vol oferir i oculta les dificultats quesuposa la realització dels diferents trucsque va enllaçant. Destaca sempre l’ele-gància, bellesa i sensibilitat de la seva ac-tuació.”

Bibliografia

AUTORS DIVERSOS. “El tre-ball social amb famílies: unamirada des de les facilitats i lesdificultats”, en RTS, núm. 198(abril 2013). Col·legi Oficial deTreball Social de Catalunya. Pàg.62-71. ISSN 0212-7210.CONANGLA, M. i SOLER, J.Ecologia emocional para el nuevomilenio. Barcelona: Raval Edici-ons SLU, 2011. ISBN 978-84-9809-182-3.ERIKSON, E. El ciclo vital com-pletado. Barcelona: EdicionesPaidós Ibérica, 2002. ISBN 84-493-0939-5.GUALTERO, R. i SORIANO,A. El adolescente cautivo. Barce-lona: Editorial Gedisa, 2013.ISBN 978-84-9784-751-3.HERNANDEZ, V. “El funcio-nament mental psicòtic”, enRevista Catalana de Psicoanàlisi,Vol. XVIII / Núm. 1-2 (2001).ISSN 0212-9205.

HOWE, D. La teoria del vínculoafectivo para la pràctica del traba-jo social. Londres: EdicionsPaidós, 1997. ISBN 84-493-0408-3.LEAL RUBIO, L. i col·l. La con-tinuidad de cuidados y el trabajo enred en salud mental. Madrid:AEN, 2006. ISBN 84-95287-30-7.LLEI 12/2007, d’11 d’octubre,de Serveis Socials de Catalunya(DOGC núm. 4990, 18/10/2007).MARTINEZ ZAMBRANO, F.i col.l. Redes sociales y esquizofre-nia. Tipología familiar, necesidadesy sintomatología. Diputació deBarcelona, 2001. DL B-15606-2002.MOYA, J. Elements bàsics de sa-lut mental per a professionals del’àmbit social. Col.lecció Eines12. Barcelona, 2011. ISBN9788439389170 (Generalitat

de Catalunya)/ ISBN 9788490073391 (Red-Ediciones).ROSSELL, T. L’entrevista en elTreball Social. Barcelona: EU-GE, 1988. ISBN 978-84-7279-305-7.SALZBERGER, I. La RelaciónAsistencial: aportes del Psico-análisis Kleiniano. Argentina:Amorrortu, 1990. ISBN 978-95-0518-415-6.UBIETO, R. “La actualidad deltrabajo en red”, en Full informa-tiu COPC, núm. 117 (2005).Barcelona: Col·legi Oficial dePsicòlegs de Catalunya. ISSN01224328.

- Web: http://etimologias.dechile.net/ [consultada octubre 2013].WINICOTT, D. Los procesos demaduración y el ambiente facilita-dor. Cap. IV. Buenos Aires: Edi-ciones Paidós Ib, 1996.

Cors que bateguen


Experiència d’un cas, al final de la vida,amb dilemes ètics en l’àmbit domiciliari

Olga Arenas i López, Elena Figueras i Carbonell, Montse Miret i Raspall, Rosa Maria Portai Josa i Lídia Royo i Estévez1

1 Treballadores socials del Consorci Sanitari del Garraf. Servei de Geriatria. [email protected].

Aquest article pretén ressaltar la importància de l’ètica en la nostra intervencióprofessional mitjançant l’anàlisi d’un cas en situació de final de vida atès per l’equipPADES (Programa d’Atenció a Domicili Equip de Suport).Es tracta d’un cas que presenta indicadors de complexitat clínica i social: la situa-ció de vulnerabilitat d’una pacient, una possible situació de negligència i una de-manda d’eutanàsia per part dels familiars.Es presenten diferents dilemes ètics que col.lideixen entre drets i deures d’unapacient i llurs familiars amb els dels professionals.

Paraules clau: Principis bioètics, negligència, pors dels professionals, eutanàsia iposicionament de la Treballadora Social.

Resum

This article aims to highlight the importance of ethics within our professionalintervention by analyzing a case of a life-ending situation looked after by PADES(Support Team and Home Care Attention Program).It is a case that shows indicators of clinical and social complexity: the patient’svulnerability, a possible negligence and the family demand for euthanasia.We present several ethical dilemmas that have at their basis the collision betweenrights and obligations of the patient, the family and the professionals.

Key words: Bioethical principles, negligence, professionals’ fears, euthanasia, soci-al worker’s position.

Abstract

Per citar l’article: VV.AA. Experiència d’un cas, al final de la vida, amb dilemes ètics en l’àmbit domiciliari. Revistade Treball Social. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, desembre 2013, nº 200, pàgines 145-150. ISSN0212-7210.



Introducció

En la nostra pràctica professional, cadavegada més, ens trobem amb determinatsentorns d’incertesa i complexitat que ensgeneren dilemes ètics a l’entrar en conflic-te drets, creences, principis i valors.

Com a treballadores socials volem de-fensar l’ètica com a instrument en la nos-tra pràctica professional, perquè és l’einaque garanteix la reflexió sobre les accionsque fem, ens aporta una distància crítica ievita l’intervencionisme irracional.

Per aquest motiu, com a exemple dedilemes ètics, hem escollit un cas compar-tit a l’espai de supervisió de la nostra ins-titució en l’àmbit sociosanitari.

Per a l’anàlisi del cas ens ha estat d’uti-litat l’ús de determinades referències bi-bliogràfiques, com:

El model bioètic dels quatre principisbàsics, segons Beauchamp i Childress, quesón: autonomia, beneficència, no-malefi-cència i justícia.

Els principis ètics del treball social se-gons Sarah Banks, basats en l’utilitarisme:respecte a l’altre, promoció dels drets coma individu, promoció del benestar, igualtati justícia distributiva.

Exposició del cas

Dona de 65 anys amb diagnòstic re-cent, des de fa dos mesos, de neoplàsiadisseminada que debuta arran d’un ingréshospitalari i és on es detecta la malaltiaoncològica. Atès el mal pronòstic vital i lanecessitat de control de símptomes, la pa-cient és ingressada a la Unitat de CuresPal.liatives (UCP).

A nivell sociofamiliar, la senyora està

casada i té quatre fills i dos néts. Conviuamb el marit i un fill, separat sense fills,que treballa en un hotel i ha de passarmoltes hores del dia fora de casa. La restade fills viuen fora del municipi o a l’es-tranger i no tenen relació familiar.

A petició familiar i davant la negativade la pacient i de la família a romandreingressada, se li dóna l’alta voluntària dela UCP. Durant l’ingrés s’han produït ma-nifestacions, per part la família, d’agressi-vitat envers els professionals (ràbia, llençarel telèfon a terra...) que l’equip de la UCPha valorat com a secundàries a l’impacteper la impossibilitat de curació, a bandade la voluntat de morir a casa, ja que tantla pacient com llurs familiars tenen la cre-ença de situació final de vida imminent.

A l’alta, l’equip de la UCP sol·licita laintervenció a l’equip PADES, format permetgessa geriatra, infermer i treballadorasocial) , per assegurar la continuïtatassistencial. En la derivació del cas, l’equipde la UCP planteja dubtes en la possibili-tat de garantir les cures al domicili.

En les primeres visites a domicili l’equipconfirma un descontrol de símptomes (malcontrol de dolor, capacitat limitada de su-port familiar i maneig), motiu pel qual pro-posa el reingrés a la UCP, per poder-hotractar.

Els familiars, davant aquest planteja-ment d’atenció, responen amb actitudagressiva donant-se situacions com que elfill interromp a l’habitació quan la met-gessa estava realitzant la valoració mèdicaargumentant “que ella no està bé del cap”,“que li estan menjant el coco per tornar al’hospital”, “els que decideixen les atencionssón ell i el seu pare”..., i també expressena crits “per a això no cal que vinguin”.

Experiència d’un cas


La treballadora social valora una capa-citat limitada de suport familiar per difi-cultats de maneig de l’espòs i néta (canvibolquers, mobilitzacions per l’alta de-pendència), obligacions laborals del fill isuport pràctic nul de la filla. També evi-dencia que les condicions higièniques del’habitatge són molt precàries. A més aldomicili hi viuen cinc gossos petits queborden constantment i només callen quanel marit els ho diu d’una manera agressiva(ell mateix adverteix a l’equip que algundels gossos pot mossegar).

La preocupació i demanda manifesta-da tant per la pacient com per la famíliaés d’atenció a domicili i rebuig del rein-grés hospitalari. D’altra banda la famíliafa demanda explícita d’eutanàsia (accele-rar el procés de mort ) i suport del Serveid’Ajuda a Domicili (SAD) públic a partirdel moment que el fill s’incorpori al tre-ball. (Segons la informació facilitada perla família, la TS de PADES valora que dis-posen de recursos econòmics i immobilia-ris per poder contractar SAD privat, peròells només ho contemplen de forma pú-blica). L’equip es planteja una possible si-tuació de negligència.

Un cop feta la valoració i amb les de-mandes de la pacient i família, la inter-venció de la TS del PADES prioritza elsobjectius de:

Crear una aliança terapèutica en unafamília amb una actitud projectiva. Establir un clima de confiança i afa-vorir espais per expressar sentimentsi emocions. Ajudar l’equip a mantenir una acti-tud d’espera i contenció i no actuarprecipitadament per completar eldiagnòstic.

Coordinar-se amb TS de SSAP perampliar el suport a domicili amb unSAD municipal per cobrir les aten-cions i necessitats de la pacient.

En la valoració conjunta amb la restade l’equip PADES es plantegen els dile-mes ètics següents:

El posicionament professional davantla sospita de negligència. La vulnerabilitat de la usuària davantla seva avançada malaltia i els dubtesde tenir cures en el seu entorn fami-liar. El deure dels usuaris de mantenir elrespecte a la dignitat personal i pro-fessional de la persona que hi prestael servei. L’abordatge dels professionals davantuna demanda d’eutanàsia.

Anàlisi dels dilemes ètics plan-tejats a l’equip PADES i valoratsa supervisió:

El posicionament dels professionalsdavant la sospita de negligència.

La vulnerabilitat de la usuària da-vant la seva avançada malaltia i elsdubtes de tenir cures en el seu entornfamiliar

Els primers dilemes que se li presentena la TS i a l’equip és si es troben davantd’un cas de possible negligència amb unausuària en situació de vulnerabilitat. Ne-gligència referida a l’atenció a la pacientper part dels familiars, el tracte rebut, lamanca d’higiene de la senyora i la roba delllit, la brutícia de la llar i la manca de vo-luntat de posar suport extern privat.

La TS del PADES valora que es tracta



d’un funcionament familiar intern instau-rat en el temps. S’evidencia que les condi-cions higièniques de la llar corresponen aun estil de vida.

L’espòs fa una demanda d’ajut i sol.lici-ta un SAD públic, desestimant-lo de ma-nera privada.

La TS detecta, a diferència de la visiódels professionals sanitaris de l’equip, quela família no rebutja la intervenció, però,d’altra banda, no accepta el suport privatper millorar el maneig i com a conseqüènciales condicions higièniques de la senyora.

Davant la manifestació de la senyorade romandre al domicili es valora, tot i laseva vulnerabilitat, la possibilitat de res-pectar el principi d’autonomia pel fet depoder-se objectivar, la seva capacitat dedecisió.

La TS determina la conveniència desol.licitar un SAD públic en una famíliaamb recursos econòmics amb un objectiudoble. Per una banda donar suport i perl’altra poder fer més exploració i anàliside la dinàmica relacional, la història devida, les seves creences i confirmar el di-agnòstic social de possible negligència.

Aquesta acció segueix el principi de feruna discriminació positiva dins del princi-pi de justícia i igualtat, tenint en compteles característiques del cas, amb els qualtenim l’obligació com a professionals dedur a terme accions per protegir els mésvulnerables.

El deure dels usuaris de mantenir elrespecte a la dignitat personal i pro-fessional de la persona que hi prestael servei

Un altre dilema ètic que es produeixsón els sentiments d’amenaça i pors per

parts dels professionals durant la interven-ció al domicili.

L’equip PADES evidencia actitudsdisfuncionals per part de la família, ambreaccions emocionals de ràbia i agressivi-tat que són projectades cap als professio-nals i que dificulten la intervenció. Es vansentir amenaçats amb la presència delsgossos, els quals poden ser dipositaris del’agressivitat, desordre i desconcert de lafamília.

Una hipòtesi que formulem és que elsgossos són depositaris de l’agressivitat, des-ordre i desconcert de la família. Obser-vant-ne el comportament possiblementpodrem entendre el funcionament familiar.

Els professionals en la intervenció s’hantrobat que entren dues situacions en con-flicte: els drets de l’usuari de rebre unaassistència sanitària de qualitat humana icientífica i el de rebre atenció sanitàriacontinuada i integral que col.lideixen ambel deure dels usuaris de mantenir el res-pecte a la dignitat personal i professionalde la persona que hi presta el servei. (Lesreaccions de por i amenaça viscudes pelsprofessionals sense la reflexió ètica i ambun pensament lineal poden portar a inter-pretacions que no accepten la intervenció).Una opció podria haver estat retirar-se dela intervenció directa i comunicar el cas aFiscalia per assegurar la protecció de lapacient i dels professionals.

L’equip va prioritzar la voluntat d’aten-dre una persona en situació de vulnerabi-litat amb necessitat d’atenció i control desímptomes.

Així doncs es va considerar que la in-tervenció havia d’evitar l’escalada simètri-ca, no jutjar ni enjudiciar, analitzar lasituació de manera més acurada i ètica.



Entenent la ràbia com un indicador depatiment emocional, potenciant els ele-ments protectors de la família, generantconfiança a través del vincle amb la TS itraslladant la demanda familiar de SAD aSSAP.

L’abordatge dels professionals davantuna demanda d’eutanàsia

En l’atenció al final de la vida una deles situacions que es presenten i que gene-ren dilemes ètics és la demanda d’eutanà-sia, ja sigui expressada pel pacient o pelsseus familiars.

Cada individu té el dret de viure el seuprocés de mort d’acord amb el seu con-cepte de dignitat. El malalt té dret a re-butjar qualsevol tractament que s’encaminia perllongar la seva vida i que pugui reduirla seva qualitat de vida.

En aquest cas els familiars tenien lavivència que el temps vital de la pacientera diferent del dels professionals, amb unasensació d’esperança de vida molt curta.Com a conseqüència sol.licitaven l’eutanà-sia prioritzant la qualitat de vida per sobredel temps de vida. Des de la definició d’eu-tanàsia aquesta demanda és entesa comvoler produir la mort de la persona esti-mada per alliberar-la del seu sofriment,eliminant la vida física i utilitzant fàrmacsa dosis letals que garantissin una mort rà-pida i que tenen com a paràmetre de res-posta la mort.

Davant la complexitat de la demandad’eutanàsia cal augmentar el nombre devisites de tot l’equip i la coordinació ambels altres serveis implicats.

Des de la perspectiva del treball social,quan una família en una intervenció pro-fessional ens sol.licita avançar la mort, cal

qüestionar-nos què vol dir aquesta deman-da. Pot ser una expressió de patiment isofriment personal i/o familiar, atès queés un indicador de complexitat clínica, so-cial i ètica.

Hem de valorar, en els/les pacients illurs familiars, quin nivell d’informaciói ajust de la situació tenen, les seves vi-vències, pèrdues, què significa per a ellsqualitat de vida. En el cas podem explo-rar aquests aspectes mitjançant la sevavinculació amb els gossos i conèixer comhan abordat la situació quan han emma-laltit.

La intervenció de la TS aporta obertu-ra, ja que es presta com a instrument detreball, afavoreix vincles professionals notan sanitaris i genera un clima de confiançaon s’afavoreix el suport emocional, l’ex-pressió d’emocions, sentiments, preocupa-cions, dóna valor als aspectes positius dela tasca de tenir cura.

En contraposició a una actitud del pro-fessional que jutja, que mostra una acti-tud defensiva i que qüestiona la demandad’eutanàsia, ha de mantenir una actitudètica per comprometre’s a una assistènciasense discriminacions, amb responsabilitati competència professional.

Conclusions

El fet que l’àmbit d’intervenció sigui eldomicili fa que els professionals, els usua-ris i els seus familiars es posicionin demanera diferent, perquè les institucions, adiferència del domicili, tenen els seus pro-pis codis i normatives de règim intern queregula la relació assistencial.

Segons els principis generals del codiètic del treball social, tot TS, en la seva



activitat professional, posa la seva feina alservei de les persones, grup o comunitat, iels accepta tal com són, sense que aixòsignifiqui acceptar tota mena de conducta(tracte dels familiars vers l’equip) i pre-nent una actitud de no jutjar.

El /la TS ha de respectar els drets par-ticulars de les persones, expressats en elsprincipis d’autonomia i de beneficència,entre d’altres.

Tota aquesta intervenció ha de contem-plar el consens amb l’usuari, la família iequip assistencial.

Considerem indispensable incorporarels espais de supervisió per a la reflexió,aprenentatge, anàlisi de la intervenció so-cial, que ens aporten alhora un creixement

professional i personal; així com la utilit-zació dels Comitès d’Ètica dels centres.

Avui més que mai aquesta actitud èticaés important en un moment de tantes pro-blemàtiques, especialment econòmiques,de sobrecàrrega de molts dels nostres usua-ris i d’ inseguretats envers les ajudes i elsrecursos, els principis ètics del professio-nal són de summa importància.

El professional i el vincle que és capaçde construir es converteix en el principal ide vegades únic recurs. Per això és impor-tant formar professionals amb competèn-cies i habilitats personals que els capacitinper a aquesta tasca.

Aquest són els nous reptes profes-sionals!!!



Bibliografia

BANKS, S. Ética y valores en elTrabajo social. Barcelona: Paidós,1997. ISBN: 9788449303951.BERMEJO, F. J. Ética de las pro-fesiones. Trabajo Social. Desclée,2002. ISBN: 8487840957.BEAUCHAMP, T. i CHIL-DRESS, J. Principios de ÉticaBiomédica. 1999. ISBN:9788445804803.COL·LEGI OFICIAL DE DI-PLOMATS EN TREBALLSOCIAL I ASSISTENTS SO-CIALS DE CATALUNYA. Codid’Ètica i Deontològic. Barcelona,1989.COMITÈ D’ÈTICA DELSSERVEIS SOCIALS DE CA-TALUNYA. Recomanacions sobreel desenvolupament dels drets i deu-res de les persones grans en entornsresidencials. Generalitat de Cata-

lunya. Departament de Benes-tar Social i Família, 2013.GENERALITAT DE CATA-LUNYA, DEPARTAMENTDE SALUT. Carta dels drets ideures dels ciutadans. Barcelona,2001.GENERALITAT DE CATA-LUNYA, DEPARTAMENTDE SALUT. La Millora de l’aten-ció al final de la vida: la perspectivadels familiars de pacients i dels pro-fessionals de la salut. Planificaciói avaluació, 25. Barcelona,2008. ISBN: 9788439377610.PORTA I SALES, J.; NUÑEZOLARTE, J. M.; ALTISENTTROTA, R.; GISBERT AGUI-LAR, A.; LOCAN VIDAL, P.;MUÑOZ SÁNCHEZ, D. et al.“Aspectos éticos de la sedaciónen cuidados Paliativos”, en Me-

dicina Paliativa, vol. 9, núm. 1(2002); 4146.ROMAN, B. I Jornada de TreballSocial. Treball Social i salut: dile-mes ètics.Ètica, gestió del conflicte i gestió delrisc en una societat oberta i multi-cultural. Barcelona, març 2011.TORRALBA, F. Historia de labioética: Propuesta de principios eu-ropeos de bioètica. Mòdul I. Insti-tut Borja de Bioètica. Universi-tat Ramon Llull. rlillo.educsalud.cl/Capac_Etica_BecadosAPS/Principios%20europeo… ArxiuPDF 15/05/2013.URIZ, M. J. “Models de resolu-ció de dilemes ètics en el TreballSocial”, en RTS, núm. 175(2004). Barcelona. ISSN: 0212-7210.




Victòria Mir Labalsa1

1 Treballadora social. Centre d’Atenció Primària de Salut Gatassa i Ronda Prim de Mataró (ICS)[email protected].

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) obliguen les professionsa readaptar-se, i avui podem afirmar que ja no és una opció la no-presència en lesxarxes socials del que els treballadors socials són, fan i proposen. Aquest article ésuna invitació a entrar a la xarxa, a descobrir companys de professió d’aquí i d’arreudel món, que creen i comparteixen continguts de treball social i que ens convidena sumar i a incorporar una actitud de treballadors socials 2.0.

Paraules clau: TIC, xarxa, treball social 2.0.

Resum

Information and Communications Technologies oblige professions to readapt.Nowadays it is no longer an option not to be part of social networks in which socialworkers ‘are, do and propose’. This article is an invitation to get in the network, tomeet colleagues from here and abroad who create and share social work contentsand who invite us to incorporate a 2.0 social work attitude.

Key words: ICT, net, 2.0 social work.

Abstract

Per citar l’article: MIR LABALSA, Victòria. Treball social a la xarxa. Revista de Treball Social. Col·legi Oficial deTreball social de Catalunya, desembre 2013, nº 200, pàgines 151-156. ISSN 0212-7210.



El gran desenvolupament tecnològicque s’ha produït no fa tants anys, el cone-gut cercador Google n’acaba de complirquinze,ha impulsat el desenvolupament dela societat del coneixement que permetl’apropiació critica i selectiva de la infor-mació protagonitzada per ciutadans quesaben com aprofitar- la , i , a l voltantd’aquest concepte, sorgeixen professions ifeines noves, o es readapten les professi-ons existents.

La influència de la tecnologia sobre lasocietat ha estat clarament explicitada perKranzberg, en la seva llei sobre la relacióentre tecnologia i societat.

“La tecnologia no és bona ni dolenta, ni tam-poc neutral, però aquesta relació no s’ha d’en-tendre com una relació fatalista i determinista,sinó que al nostre entendre ens condueix anoves situacions i plantejaments que han dedur a través de la investigació i l’anàlisi delsseus efectes a prendre posicions que marquinel camí i la direcció a seguir atenent a lasocietat que volem construir”

Què són les TIC

Les TIC o tecnologies de la infor-mació i les comunicacions és un con-cepte que sorgeix de la convergència i la

integració entre la informàtica, els ordina-dors i les telecomunicacions.

Les TIC i els sistemes d’informació sónelements estratègics i transformadors quepoden aportar múltiples beneficis als usu-aris en la seva atenció, als professionalsen dotar-los d’eines de treball millors, icontribuir a l’eficiència i la sostenibilitatde les organitzacions en què treballem.

Internet es pot definir com la Xarxade xarxes, també anomenada xarxa global.

És bàsicament un sistema mundial decomunicacions que permet accedir a lainformació disponible en qualsevol servi-dor mundial, així com interconnectar icomunicar ciutadans.

Podem veure la seva evolució en tresetapes:

Web 1.0. Es basa en la societat de lainformació, en mitjans d’entreteniment iconsum passiu (mitjans tradicionals, radio,TV, e-mail). Les pàgines web són estàti-ques i amb poca interacció amb l’usuari(pàgines per llegir, revistes, bases de da-des, webs especialitzades).

Web 2.0 o web social. Es basa en lasocietat del coneixement, l’autogeneracióde continguts, en mitjans d’entretenimenti consum actiu. En aquesta etapa les pàgi-nes es caracteritzen per ser dinàmiques,els usuaris interaccionen i esdevenen al-

“Li he parlat (a en Wang) de les múltiples possibilitats que té Internet per a l’accés a la informa-ció, per connectar amb altres persones i establir diàlegs, fer sinergies... fins i tot per a l’activismesocial. I hi està d’acord, però té dubtes. Li argumento que no pot anar en contra dels temps...”

CELIAMÉNDIZ ARILLA, P. Bloc.Las tribulaciones de un chino en los servicios sociales.2

2 http://tribulacioneschino.blogspot.com.es/ [Consultat 28/08/2013]



hora generadors, intercanviadors, consu-midors i difusors d’informació.

La potencialitat de les eines 2.0 i elsseus canals de comunicació és enorme pelque fa a la possibilitat de crear xarxes ocomunitats d’usuaris amb interessos o pre-ocupacions comuns.

Els recursos 2.0 són avui en dia àmplia-ment coneguts. Blocs, espais wiki, podcasts,microblogging, xarxes socials i comunitatsvirtuals tenen el seu reflex en noms comTwitter, Facebook, Youtube, Flickr oSlideshare, per citar només alguns delsexponents més populars.

Web 3.0. Fa referència a la transfor-mació de la web en una base de dades, unmoviment cap a la fabricació de contingutaccessible per a múltiples buscadors, lainfluencia de la intel.ligència artificial, laWeb semàntica o la Web GEOespacial.

Ús de les TICEl volum de dades a la xarxa segueix

creixent fins arribar a quotes impensablesfa uns anys.La Fundació Orange,a l’informeanual 2013 sobre el desenvolupament dela societat de la informació a Espanya,ensdiu que el 68% de les llars espanyoles téaccés a internet i que més de la meitatd’aquests internautes es connecten a laxarxa cada dia.

No tothom, però, hi accedeix al mateixritme ni hi participa amb la mateixa intensi-tat. Si parlem de població general es podenveure quins són els factors responsablesde diferències en l’accés i ús de les TICentre els diferents grups de població. Ren-des baixes, gènere, edat avançada, hàbitatpoc poblat o els baixos nivells de forma-ció influeixen en la integració de les per-

sones en la societat de la informació. Hiha una relació estreta entre inclusió digitali inclusió social. Aquesta desigualtat tam-bé ha de ser objecte d’atenció dels treballa-dors socials i seria objecte d’un altre article.

I els treballadors socials?

Els estudis actuals del Grau en TreballSocial incorporen, en gran mesura, les TIC(presentació de treballs, creació de blocs,cerca de documentació, etc.).

Si pensem en el col.lectiu que està exer-cint actualment, podem destacar que ungruix important està format per dones ijoves, resultat del gran creixement de laprofessió en les últimes dècades,i que, pertant, probablement, i per les dades expo-sades abans, formen part del grup d’inter-nautes.

Caldria conèixer quina es la participa-ció que fan els treballadors socials en re-lació amb les TIC, no només en el seu úslúdic, sinó en la recerca de continguts, coma mitjà de desenvolupament professional icom i quan les utilitzen.

L’any 2008 ens deia, en aquesta matei-xa revista, en Miguel Miranda:

“La pena és que, sento dir-ho, es llegeix poc,es compren pocs llibres, ens subscrivim a po-ques revistes professionals...”

Quan avui es parla de web 2.0 en en-torns de professionals en actiu encara tro-bes molta gent que se sent aliena a lespossibilitats per compartir i millorar pro-fessionalment a través de la xarxa.

Aquesta actitud no es pot sostenir si esvol ser exigent amb el que pot oferir laprofessió i els que l’exercim. Les TIC ensajuden i ja no és una opció la no-pre-



sència en les xarxes socials del queels treballadors socials són, fan i pro-posen.

Treball social 2.0

Altres professions han iniciat el procésde definició de la seva vessant 2.0. Seguintaquestes propostes podríem definir el tre-ball social 2.0 com una actitud versada enel treball social que utilitza les tecnologiesde la informació i la comunicació (TIC) iles seves eines per a la interrelació entreprofessionals per compartir i crear co-neixement, a partir de les millors pràcti-ques i la reflexió teòrica del treball socialen totes les seves vessants i intencions, tantentre professionals del treball social comentre professionals i usuaris o altres pro-fessionals o institucions.

La veritat és que a la xarxa hi ha moltcontingut generat per treballadors socials.En res que et moguis trobes molta infor-mació, ajuda professional per l’atenció dià-ria, la docència i fins i tot la recerca.

Només a tall d’exemple, i si parlem d’in-formació, podem accedir enlínia en obertper exemple a revistes de treball social, tantal nostre país o d’altres, i podem subscriu-re’ns a centres documentals com perexemple Dixit (http://www20.gencat.cat/portal/site/dixit), que té com a objectius,entre d’altres, potenciar la difusió, l’inter-canvi i la generació de coneixement enl’àmbit dels serveis socials i obre canalsde participació als professionals mitjançantel debat i la publicació d’experiències.

O subscriure’s al butlletí electrònicmensual Sura a l’adreça http://www.ts.ucr.ac.cr/bv/sura.php, que de manera gratuï-ta et permet estar al dia de les últimes

novetats del treball social a l’Amèrica lla-tina. No oblidem els continguts queperiòdicament ofereix el col.legi de treballsocial.

I també podem trobar treballadors so-cials que expressen les seves inquietuds enblocs.

Des de principis del 2013, a la webdelConsejo General del Trabajo Social hiha acollida la BlogoTSfera, http://www.cgtrabajosocial.com/consejo/blogotsfera,l’espai físic on es reuneixen blocs de treballsocial, i que està obert a noves incorpora-cions de professionals. Són treballadors so-cials molt actius en les xarxes socials, i queusen les seves bitàcoles per difondre lesseves reflexions i conviden a la participació.Al twitter es coneix com a #BlogoTSfera.

Per una altra banda tenim treballadorsespecialitzats com MalcomPayne, queperiòdicament editen en el seu bloc socialworkandend of life.http://sweol.wordpress.com/

També hi ha molts blocs a altres paï-sos. A Estats Units tenim la NASW, http://www.naswdc.org/(AssociacióNacional deTreballadors Socials), que periòdicamentactualitza continguts i ofereix referènciesdels millors blocs de treball social i d’es-pais interessants per als professionals.

A més a més podem trobar grups deFacebook que han creat treballadors socialsde diferents països als quals és fàcil d’ac-cedir-hi. Aquests grups no només tenen uncontingut professional sinó també de rela-ció i lúdic.

Per últim, un altre aspecte importantsón els espais de recerca de treball socialcom per exemple seria el communitycare(http://www.communitycare.co.uk/).

Una de les dificultats d’aquest món tan



ampli i que tenim al nostre abast, internet,és que una gran part de les webs, blocs,webs de recerca, etc. són en anglès. Això,per a les generacions que no tenen l’an-glès incorporat té una solució que són elstraductors en línia que faciliten l’accés aaquesta informació, tot i que hem de serconscients de la pròpia limitació que téaquesta eina. És important que es corre-geixi aquesta mancança en les noves pro-mocions de treballadors socials.

En definitiva, podem accedir a moltscontinguts oberts de treball social de laresta del món. És important, però, tenirdos punts clars: en primer lloc cal ser cu-rosos amb la informació que trobem a laxarxa i saber discernir entre les opinions iles dades que tenen una base científica i

Bibliografia

FUNDACIÓ ORANGE. Infor-me anual 2013 sobre el desarrollo dela sociedadde la información en Es-paña. ISSN 2174-3886. Consul-table a www.fundacioorange.es.GIRONÈS GARCIA, X. Fiso-terapia 2.0. Societat Catalano-balearde fisioteràpia.[consulta14/10/2013].http://www.acmcb.es/files/425-4873-DOCUMENT/.GÓMEZ GARCÍA,R. i TORI-CES BLANCO, A. “Los traba-jadoressociales en la primeradecada del siglo XXI. A cuaren-

ta años de la publicación de Si-tuación del servicio social enEspaña”, en Cuadernos de Traba-jo Social (Vol. 25-2, 2012). ISSN0214-0314.KRANZBERG, M. “Science-Technology-Society: It’s as Sim-pleas XYZ!”, en Theoryinto Prac-tice. 1985. Citat per BELLOCH,C. a Las tecnologias de la informa-cióny la comunicación (TIC) comorecurso para la educación.http://www.uv.es [consulta 14/10/2013].LAGARES, M. P.; SARASO-LA-SANCHEZ-SERRANOi-

CARMONA, M. “Trabajo soci-al y nuevas tecnologias”,enPortularia(Vol II, Extra, 2012).ISSN 1578-0236.MIRANDA ARANDA, M.“Apuntes para una reflexión so-bre nuestra propia historia”, enRTS, núm. 184 (agost 2008).ISSN 0212-7210.PAVA BARBOSA, L. M. “Tra-bajo social, globalización y so-ciedad del conocimiento”, en-Tendencias y retos, vol.17, núm.2 (juliol-desembre 2012). ISSN-0122-9729.

com les utilitzem en el desenvolupamentde la nostra professió, i, en segon lloc, hemde tenir clar que depèn de tots nosaltresque aquesta comunitat de treball social 2.0segueixi endavant.

Com recorda sempre Jose Ignacio Santásen el seu bloc pasiónporeltrabajosocialhttp://pasionporeltrabajosocial.blogspot.com.es/

“crea o subscriu-te a blocs, entra a websd’interès professional, obre’t un compte atwitter i fes-te seguidor de gent o entitatsinteressants, o a Facebook…”

Participa de la comunitat de treballa-dors socials en línia!!!

It’s up to you!!!

Estem a un clic!!!



LlibresEl pensamiento vivo deConcepción Arenal

Vèncer la crisi, socialdemocràciai més Europa

Juntos. Rituales, placeres ypolítica de cooperación

Mujeres que corren con los lobos


Aquesta obra va ser escrita per Clara Campoamorel 1939 des de l’exili a l’Argentina i ha estat publica-da recentment a Espanya.

Concepción Arenal (1820-1893) és consideradauna de les primeres feministes del nostre país, de-fensora dels drets i la igualtat de les dones. Va haverde vestir-se com un home per exercir el dret a estu-diar una carrera i va ser una de les primeres advoca-des col.legiades en obrir el seu propi despatx, exempleque va seguir Clara Campoamor (1888-1972) des-prés d’obtenir la llicenciatura de Dret anys més tard.La seva figura és un referent per a l’autora, defenso-ra acèrrima del dret al vot de les dones a l’inici de laSegona República. A ella li devem en gran part ques’obtingués el sufragi femení el 1931 i que les donespoguessin votar el 1933.

El llibre consta de dues parts ben diferenciades,separades per un apartat on consta la relació de lesseves obres, que van des d’Informes penitenciaris,estudis, fulletons i conferències, a obres poètiques.En la primera part l’autora s’aproxima a la figura deConcepció Arenal, de la qual se sent deixebla. En lasegona, molt més extensa, trobem extractes de dife-rents obres que ens permeten endinsar-nos de for-ma directa en el seu pensament.

Actualment pot resultar difícil entendre l’obrad’aquesta pensadora. Per poder bussejar i endinsar-nos en la seva obra, hem de tenir en compte dos

Llibres

El pensamiento vivo deConcepción Arenal

CAMPOAMOR, Clara. El pen-samiento vivo de Concepción Are-nal. Sevilla: Ediciones Espuelade Pata, 2013. ISBN 978-84-15177-77-7.

Per citar l’article: VERGARA, Pepi-ta. El pensamientovivo de Concep-ción Arenal. Revista de TreballSocial. Col·legi Oficial de TreballSocial de Catalunya, desembre2013, nº200, pàgines 159-161.ISSN 0212-7210.


aspectes: el moment històric en què viu,la segona meitat del segle XIX, i el seufervor religiós. A partir d’aquí crec quepodem entendre, al segle XXI, la impor-tància de la seva obra.

Era una dona catòlica fervent i mili-tant, però crítica amb aquells creients quesuperposen seu egoisme a la fe, seguint elpensament de Teresa de Jesús. Com asse-nyala Campoamor, actuava per veritable iprofund apostolat, moguda per tres for-ces: la seva passió per la justícia, el seudomini per la raó i la seva fe en la caritatcom a manifestació d’amor humà. Va sersobretot una gran pensadora i va tenir unagran activitat literària i de lluita social queno va decaure fins a la seva mort. Va dedi-car tots els seus esforços als més febles, alscondemnats per la justícia, als marginatsper la societat i les dones. La seva obra,segons Campoamor, se situa en tres direc-cions:

Sociològica: (la instrucció del poble, l’edu-cació de la dona, la igualtat social i política…)

En aquest àmbit ella apunta sobre unaevolució lenta però constant per millorarles societats. El seu lema era moderació iconstància. Anar assentant el que s’acon-segueix i enfortir-ho.

Caritativa: (Estudi sobre la beneficènciaielsmanuals de visita al pobre i al pres. El paupe-risme. Causes, efectes i remei. La prostitució…)

En matèria de beneficència tot estavaper sistematitzar en l’Espanya de 1860,quan escriu la Memòria que va ser premia-da per l’Acadèmia de les Ciències Moralsi Polítiques, desenvolupa els conceptes deBeneficència, Filantropia i Caritat, que s’hande coordinar per tal que puguin desenvo-lupar-se a favor del necessitat.

El visitador del pobre, El visitador del pres,

són veritables tractats psicològics i moralsper obtenir una ajuda eficaç als desem-parats.

Va tenir una gran influència en elsorgiment de moltes institucions filantrò-piques i caritatives origen del desenvolu-pament de les idees socials que van arribardesprés.

Legal: Estudis penitenciaris i de dret.També va ser la primera dona que va

obtenir el títol de Visitadora de presons aEspanya, i tots els seus escrits són fruit dereflexió sobre la seva experiència. És enaquest àmbit on la seva obra és més ex-tensa. Va ser sempre crítica amb l’estat deles presons, i proposa reformes per im-plantar un sistema correccionista. Creu queel delinqüent és susceptible sempre d’es-mena i que la societat l’hi ha de procurar.La pena, considera, ha de ser sempre cor-reccional. Es ve d’una època en què acu-sar un home de delicte era declarar-lo forade la llei humana, on la tortura, la presóplena de suplicis o fins i tot la pena demort eren habituals.

Concepció Arenal creia, per sobre detot, en l’ésser humà, i aquest era el centredel seu interès, com podem observar alllarg de la seva obra. En els seus textosparteix sempre de la seva pròpia expe-riència, reflexiona sobre la realitat viva,el dolor humà, el desdeny dels problemesjurídics i socials del seu temps. Proposasolucions que avui poden semblar in-gè-nues, però algunes de les seves con-clusions i idees són encara mereixedoresde ser tingudes en compte, sobretot pelque fa a la dona (A La mujer del Porvenirreivindica la figura de la dona per al sa-cerdoci).

Malgrat que la seva obra és poc cone-

El pensamiento vivo de Concepción Arenal


guda, va ser una gran filòsofa social, quecrec que hauríem rescatar per poder com-prendre que gràcies a l’acció i pensamentde dones com ella, el món pot ser una micamillor. La seva actitud progressista i la sevapassió per la feina a favor dels més desfa-

Llibres

vorits haurien de servir d’esperó i exem-ple en la nostra societat actual.

És realment sorprenent, com diu MªTeresa Fernández de la Vega en el pròleg,l’existència d’una dona d’aquest calibre ala torturada Espanya noucentista.

Pepita Vergara Beltrán


Aquest títol descriu bé el contingut bàsic d’aquestQuadern. Un subtítol clarifica més el tema centralde l’obra: “els pilars socialdemòcrates de la UnióEuropea, com una sortida a la crisi”.

L’autor manté la tesi que “l’Estat del Benestarserà europeu o no serà”. Tota la reflexió apunta a lajustificació d’aquesta afirmació central. La integra-ció europea i l’Estat del Benestar són “dues caresd’una mateixa moneda”. Antoni Comín, bon conei-xedor ,des de la joventut, de l’obra d’E. Mounier,reitera la idea que “sense l’Estat de Benestar no hipot haver una Europa unida”, i afegeix que, ben en-trat el segle XXI, “sense una Europa més unida quel’actual no hi ha possibilitat de preservar d’Estat delBenestar”. La sortida de la crisi passa per l’estratègiade “més Europa”: s’imposa completar el procés dela Unió Europea; “avançar cap a una Unió Política”,“una veritable unió fiscal, una unió econòmica i unaunió política” (pàg. 15).

L’autor fa un pas endavant més en afirmar que“Europa serà socialdemòcrata o no serà”, quant alprojecte i el model de societat (pàg. 61). Comín de-fensa “el camí del socialisme democràtic” com la vianecessària per vèncer la crisi. A l’autor no li falta elreconeixement a l’aportació liberal o democristiana al’Europa de la postguerra (pàg. 63). Així mateix aler-ta contra el neoliberalisme imperant i fa una reservaexplícita de la seva opinió sobre la democràcia cristia-

Vèncer la crisi, socialdemo-cràcia i més Europa

COMÍN, Oliveres. Vèncer la cri-si, socialdemocràcia i més Euro-pa. Barcelona: Impuls a l’AccióSocial, 2012. ISBN 978-84-940462-2-3.

Per citar l’article: CARRASCOCALVO, Salvador. Vèncer la crisi,socialdemocràcia i més Europa.Revista de Treball Social. Col·legiOficial de Treball Social de Cata-lunya, desembre 2013, nº 200, pà-gines 162-163. ISSN 0212-7210.

Vèncer la crisi, socialdemocràcia i més Europa


na. Als coneixedors de l’obra d’AlfonsoComín els pot fer recordar alguna pàginade la Introducció a l’obra d’E. Mounier dedi-cades a explicar “com el feixisme arriba ales nacions i les democràcies cristianes eltoleren”. Vénen ganes de preguntar a l’au-tor si les seves reserves també van peraquests viaranys o són d’altres.

La proposta d’Antoni Comín, “Europaserà socialdemòcrata o no serà”, evoca unaltre pensament de Mounier, segons elqual “la revolució econòmica serà moralo no serà res”. No crec allunyar-me mas-sa de l’esperit que inspira l’obra comenta-da si dic que som davant d’una visiósocialdemòcrata amb elements o reminis-cències personalistes. Queda a mans delslectors dilucidar la viabilitat, ara i aquí, detesis com aquestes. La realitat europeaactual convida a la prudència en les ex-pectatives. El mateix autor suggereix, ambencert, algunes de les serioses limitacionsexistents: problemes de legitimitat demo-cràtica de les institucions polítiques euro-pees i la necessitat de canvis profunds enla governança europea (pàg. 53-59).

Diria que Comín ens està plantejant laurgència d’anar més enllà dels interessosde les elits europees i del gentil monstrede Brussel.les. Cal reconstruir Europa desde la base, per fer possible una Europaque sigui dels Ciutadans i no exclusivamentdels “mercats”, per utilitzar un altre eufe-misme. En el fons, amb la crítica del “ne-oliberalisme”, pot opinar-se que l’autor ensestaria parlant de la ideologia d’un gruphumà minoritari, ascendent, de compo-sició transnacional, que, també a escalaeuropea, acumula poder sense més con-templacions; una nova classe social, cone-

guda en el món anglosaxó com a classe“corporativa”, de la qual encara en sabempoca cosa. La proposta de Comín és enbona part utòpica o “gens fàcil”, com diul’autor. Tant, afegiríem nosaltres, com lacreació d’una alternativa política europea,com podria ser un nou Partit Socialdemò-crata Europeu, avui inexistent (pàg. 61).És, però, una proposta honesta de qui re-coneix en si mateix “un bon socialdemò-crata” (pàg. 22).

El text que comentem centra l’anàliside la crisi econòmica actual en el campideològic, sotmetent a debat l’ortodòxianeoliberal i el paradigma econòmic que lainspira. No tan sols “no funciona”, en ex-pressió de l’autor (pàg. 16), sinó que, hau-ríem d’afegir, va fracassar en ocasionsanteriors i més recents. Com sostenir, en-cara avui, sense cinisme, els axiomes del’autoregulació dels mercats? O defensar,sense vergonya, la desregulació de les tran-saccions financeres internacionals? O sot-metre, sense entranyes, les relacionslaborals a una “flexibilitat”, convertida enexcusa per acomiadaments massius o pereliminar les normes jurídiques que obli-guen a negociar? L’autor té sobrades ra-ons per denunciar “l’ortodòxia neoliberal”i “les polítiques d’austeritat expansiva”.Compartim amb ell la idea de que la de-fensa de l’Estat de Benestar comporta,efectivament, canvis radicals en la políticafiscal i monetària i en la inversió pública aescala europea (pàg. 29) ... “quelcom difí-cil, però no impossible” (pàg. 40).

Aquesta obra d’Antoni Comín obre in-terrogants seriosos i pertinents i és unabona invitació a la reflexió. Dos bonsmotius per a recomanar la seva lectura.

Salvador Carrasco Calvo

Llibres


La lectura d’aquest darrer llibre de R. Sennet con-vida a tornar a un tema clàssic del treball social, so-vint massa oblidat entre nosaltres. El treball socialcoopera en la construcció de la comunitat local alsbarris on són presents els seus professionals. No po-dem evitar la percepció que tenim, encara, molt camípel davant.

L’autor és un destacat sociòleg nord-americà quealguna vegada s’ha presentat com “el darrer autor del’escola pragmatista americana”. Això és com dir queles seves arrels es remunten a W. James, a J. Dewey ials corrents més interessants del comunitarisme nord-americà d’esquerres. La seva obra el situa en el ter-reny d’unes ciències socials interessades en l’acció socialcomunitària, que mira la vella “qüestió social” des delpunt de vista de l’associacionisme de base, que sapreconèixer el paper central del subjecte social i fa dela participació real dels agents una bandera. La reali-tat de les comunitats locals és complexa i la miradaque tenen els actors també: una mirada “cap a fora”(atenta a les coses tal com són), “cap a dintre” (desde l’interior dels subjectes que hi intervenen) i “en-darrere” (tenint ben presents els processos que hanportat a les situacions del present) (pàg. 163 i seg.).L’obra sencera és una anàlisi de la cooperació i la comu-nicació com a element de cohesió social.1. El llibre té alguns elements autobiogràfics que aju-

den a entendre a fons algunes de les inquietuds queinspiren i motiven l’autor (pàg. 97-98, 347 i seg. i 373).

Juntos. Rituales, placeres ypolítica de cooperaciónLa construcció de la comunitat ambla cooperació

SENNETT, Richard. Juntos: ri-tuales, placeres y política de co-operación. Barcelona: EditorialAnagrama, 2012. ISBN 978-84-339-6348-2.

Per citar l’article: CARRASCO,Salvador. Juntos. Rituales, place-res y política de cooperación. Laconstrucció de la comunitat ambla cooperació. Revista de TreballSocial. Col·legi Oficial de TreballSocial de Catalunya, desembre2013, nº 200, pàgines 164-166.ISSN 0212-7210.

Juntos. Rituales, placeres y política de cooperación


Sennet fa una descripció viva de la vidasocial d’un barri pobre i marginal deChicago en el qual va viure set anys;parla del treball de les Cases d’Acollidadel barri amb els infants i joves del bar-ri, autèntics “talismans” per als “super-vivents” d’aquell entorn social degradat,entre els quals es trobava ell mateix.Aquelles Cases d’Acollida eren, per alsinfants i joves dels barris i les comuni-tats econòmicament febles, l’alternati-va a les “bandes juvenils”, abans quepenetrés a fons la droga i acabés en-fonsant barris sencers en un procés ac-celerat de degradació del clima socialde les gents que vivien allà (pàg. 348-351, 362-363).Especialment lúcides i interessantssemblen les seves observacions sobrela desigualtat entre els infants i comarriba a incidir en les possibilitats de“la connexió i cooperació entre ells”(pàg. 195) o les seves idees sobre lesseqüeles interiors de “la conducta delsinfants com a consumidors” (pàg. 200i seg.).

2. Un dels eixos centrals del llibre és l’“e-quilibri fràgil” entre competència i coo-peració. Sennet analitza qüestions essen-cials per al desenvolupament de la “ci-vilitat” (la “socialitat” o la “cohesió”)viscuda als carrers, a les associacions iles institucions socials de base: explicacom es construeixen els vincles que ar-ticulen la comunitat local (la “recipro-citat”, els “rituals socials”, la “conversadialògica” entre companys, amics i ve-ïns) (pàg. 138-139, 186, 190).L’autor entra a fons en l’anàlisi de l’ac-tual absència de compromís social. Ens diuque el fenomen és “estructural” i rau

en una visió de la vida col.lectiva “a curttermini”. El “curtterminisme” és una deles característiques del model capitalistafinancer en que vivim. Un sistema impo-sat per una elit (“superclass”, “el club delos elegidos”) instal.lada als centres de lesfinances globals, integrada per uns sismil individus que comparteix amb elscaimans una comuna voracitat depredado-ra ( pàg. 230 i seg., 248 i seg.).La manca de compromís social és de-guda, també, al “retraïment” de l’indi-vidu en si mateix. Sovint, els individuses veuen incapacitats o desbordats perla complexitat d’una realitat i un com-promís que se’ls fa incomprensible oin abastable. Incapaces de gestionaraquestes situacions, no poques perso-nes cauen en ansietats i obsessions queels tanquen encara més en si mateixes.L’autoregeneració amb el treball, ensdiu, és quelcom a explorar ja que potdonar sortides o alternatives a aquestesangoixes (pàg. 254-273).

3. La cooperació es fa més forta pel tre-ball físic, és el potencial o la virtualitatdel “taller”; passant dels gestos físics ales relacions socials; aplicant “la míni-ma força” davant la resistència física osocial. És així com els individus es fansensibles al medi social en què viuen ies comprometen amb ell, dins dels lí-mits que la realitat dona a l’acció delsindividus (pàg. 281 i seg.).Sennet detalla actituds i gestos que porten ofaciliten la col .laboració, com la “diplomà-cia quotidiana”, saber “gestionar els con-flictes”, “tenir habilitats dialògiques” i“empatia”. També saber administrar els“silencis”, les paraules i els “gestos noverbals” faciliten el diàleg i, en definiti-

Llibres


va, la cooperació (pàg. 312 i seg.). D’ai-xò ara en diuen “intel.ligència emocio-nal”.

4. Per a Sennet, la construcció de la comu-nitat és un procés de baix a dalt. Amb unllenguatge també utilitzat per algunsclàssics de la sociologia, Sennet parla dela “vocació comunitària”, de la “crida afer comunitat” (pàg. 372 i seg.).Una crida que acostuma a procedir detres fonts diferents:

Alguna fe religiosa: experiències reli-gioses que porten directament alservei a la comunitat, als pobres imarginats, amb un compromís radi-cal personal i institucional. La “simplicitat” de les conviccions ideo-

lògiques o interiors dels individus, trans-cendeixin o no el subjecte; que re-força la identitat i e l sentit depertinença, mitjançant la cooperacióen l’acció comunitària. La “socialitat”, és a dir, els “plaers dela comunitat” i l’increment per mit-jans informals, del compromís ambun projecte col.lectiu, en la recercade la qualitat de vida, des de l’experi-ència quotidiana.

Per l’autor la socialitat és el camp de lacooperació comunitària.Tot és qüestió de voler fer junts un pro-jecte col.lectiu.És la cooperació i la participació activacom a “estratègia de resistència”.

Salvador Carrasco Calvo

Juntos. Rituales, placeres y política de cooperación


Què vol dir ser una Dona Salvatge?“Vol dir establir el teu territori, trobar el propi

ramat, ser al propi cos amb certesa i orgull, siguinquins siguin els dons i les limitacions físiques, parlari actuar en nom propi, ser conscient i estar en guàr-dia, recórrer a les innates facultats femenines de laintuïció i la percepció, recuperar els cicles propis,descobrir quin lloc li correspon a cadascuna, aixe-car-se amb dignitati conservar la major consciènciapossible.”

Desenganya’t, estimada lectora o estimat lector,aquest llibre no és un llibre simple. És un llibre-cal-der que fomenta la reflexió, les preguntes, el riure, elplor, la força interior; és un llibre-tro per llegir enveu alta; un llibre-llampec per il.luminar les nits fos-ques; un llibre-clau per obrir panys i comportes bar-rades; un llibre-llavor per fer fora el vent, per repartir,regalar, compartir amb els teus amics/es, amb el teucompany/a, amb el teu amant, amb els teus fills/es,amb la teva mare, amb el teu ramat familiar o espiri-tual; és abans que res una obra contemplativa perllegir a poc a poc, per aprendre a llegir(-te) en pro-funditat...

Clarissa Pinkola Estés és psicoanalista d’orien-tació junguiana, doctorada en psicologia etnoclínica,poeta, buscadora de veus oblidades i cantadora omesemondók que, en la seva doble pertinença culturalètnica (mexicana i hongaresa), significa “guardiana

Mujeres que corren con loslobos.Mitos y cuentos del arquetipo dela Mujer Salvaje

PINKOLA ESTÉS, Clarissa.Mujeres que corren con los lobos:Mitos y cuentos del arquetipo de laMujer Salvaje. Barcelona: Edici-ones B, 1999. ISBN 978-84-406-8711-1.

Per citar l’article: CHAZALON,Muriel. Mujeres que corren con loslobos. Mitos y cuentos del arque-tipo de la Mujer Salvaje. Revistade Treball Social. Col·legi Oficialde Treball Social de Catalunya,desembre 2013, nº 200, pàgines167-169. ISSN 0212-7210.

Llibres


de contes antics”. Va trigar més de duesdècades a escriure aquest llibre, recopilant,amb dedicació i concentració intenses, re-lats, contes i mites de diverses tradicionsorals en relació amb l’arquetipus de la DonaSalvatge. Aquesta aguda observadora psíqui-ca va observar que a la psicologia tradicio-nal moltes vegades li manquen respostesper a les qüestions més importants de lesdones (allò arquetípic, intuïtiu, sexual i cí-clic, les edats, el saber innat i adquirit, elfoc creador). Ens explica llavors que enunir dues paraules: “dona” i “salvatge”,s’obre una porta que tota dona franquejaquan les escolta... Pas a pas, relats rerecontes, mites rere somnis, la doctora Estésesdevé una guia sagaç per orientar-nos enel misteriós hàbitat de la Dona Salvatge,la nostra naturalesa instintiva i indòmitaque segueix operant en la profunditat dela psique malgrat intents de domesticaciócontinus i prolongats...

El seu propòsit en escriure Mujeres quecor ren con los lobos és restaurar les “belles inaturals formes psíquiques femenines”,procurar “despatologitzar la naturalesa ins-tintiva integral i demostrar els seus nexesespirituals i essencialment psíquics amb elmón natural”, ajudar a dibuixar el mapad’aquest territori psíquic extens en la sevarica varietat, establint una semblança (¡gai-rebé una germanor!) entre la naturalesadels llops –especialment el Canis lupus i elCanisrufus– i la naturalesa de les dones: totsdos, assenyala la nostra autora, compar-teixen una percepció aguda, un esperit lú-dic i una capacitat d’afecte elevada. Decada conte, C. Pinkola Estés ens ofereixsucoses versions tretes de la seva antigatradició familiar i de la seva polifacèticaherència cultural, entreteixint en la seva

veu encisadora aquest foc creador que no-dreix els savis instints que cada dona al-berga en si mateixa. Ens explica que larecuperació d’aquests instints sans i vitalsés indispensable perquè no mori la DonaSalvatge, i nosaltres amb ella. Ella és, enels seus múltiples noms, la Guardiana d’allòSalvatge, la Faedora l’ànima, la Vella que re-cull els ossos, La que va sempre fent ar ranja-ments, La criadora del llop, El riu sota el riu,la que viu a la llunyana pelvis femenina, la quesap, l’Arxivera de la Femella, la Mare de vida/mort/vida, la Lloba, la Drapaire, l’Ossera...”.A l’ànima, ens recorda Clarissa P. Estés,se la pot ferir i fer mal. S’hi poden deixarels senyals d’una malaltia i els senyals deles cremades de la por. Però no mor per-què està protegida per la Lloba al mónsubterrani. La Lloba, l’Ossera, recull i pro-tegeix els ossos, l’aspecte indestructible deljo salvatge, la nostra naturalesa instintiva,integral i sana lliurada a la llibertat i a allòindòmit.

Quan en explicar contes es torna art,la poderosa medicina tancada en cada re-lat comença a fer efecte: el conte evocallavors per a cadascuna de nosaltres laprofunditat de l’ànima salvatge, la sevaforça natural, psicològica i espiritual, la sevaresistència per seguir endavant “en contrafins i tot dels vendavals que de tant entant es deslliguen en la vida de cadascú”,la seva capacitat d’autoorganització, d’au-toregulació, la seva potència de regenera-ció i de reestructuració, fins i tot desprésde llargs períodes de desorientació o devagareig...

Tots aquests relats que desxifra i com-parteix amb nosaltres aquesta magníficacantadora dibuixen novament (¡i feienmolta falta!) uns mapes d’iniciació per a

Mujeres que corren con los lobos


les i els que volen tornar a posar en marxala seva vida interior, aprenent a escoltarla seva veu intuïtiva, a tenir una visió inte-gral, a recuperar la profunda perspicàcia,ia dur a terme accions decisives. Aquestsvaluosos mapes ens adverteixen sobre elsobstacles i les trampes que ens trobarem iens donen pistes sobre què fer quan elnostre camí es desdibuixa, quan les feri-des sagnen sense parar, quan mor l’amor,quan tot sembla perdut, quan la vida s’haconvertit en una successió avorrida de diesi de nits, quan el còlera s’apodera de lanostra vida, quan plorem sense parar,quan ens hi deixem la pell, quan fan malfins els ossos, quan el tambor del cor em-mudeix, quan cerquem desesperadamentun ramat pròpia, quan el nostre foc crea-tiu es va apagant, quan hem perdut l’ol-facte, la concentració, les ganes de jugar,quan volem fer i no cal fer res... Llavorsaprenem que els contes no són una diver-sió sinó “una medicina... només cal queescoltem...”, que “contenen els remeis perreparar o recuperar qualsevol pulsió per-duda”, i que “engendren emocions, triste-

ses, preguntes, anhels i comprensions quefan aflorar espontàniament a la superfíciel’arquetip, en aquest cas, la Dona Salvat-ge. En definitiva, que “estan plens d’ins-truccions que ens guien enmig de lescomplexitats de la vida”.

Aquest recull de contes i les seves in-terpretacions és una proposta magníficaper sortir dels camins trillats que han en-sinistrat en excés aquesta Dona Salvatgeplena de vida i de saviesa, per indagar ireflexionar sobre les constructes de la lli-bertat i la creativitat femenines, i no per-dre l’ocasió d’escoltar la veu antiga quenodreix la nostra ànima explicant aquestahistòria que ens està destinada. “Si un con-te és la llavor, ens xiuxiueja l’autora, no-saltres som la seva terra”. Deixem llavorsque cada paraula d’aquesta narradoraexcel.lent que és Clarissa Pinkola Estés cai-gui en el més profund de nosaltres i puguiarribar a germinar “fins que tu mateixafloreixis. Aquesta és la tasca. L’única tasca.”

Un simple consell de llop? Protegeix iconrea la teva vida creativa, sigues salvat-ge, llegeix. Vine a córrer amb els llops.

Muriel Chazalon

Llibres


Secció lliureHannah Arendt


Searching for Sugar Man

Hannah Arendt

Fitxa del film

Pel.lícula alemanya de l’any 2012.

Dirigida per Margarethe von Trotta iprotagonitzada per Barbara Sukowa enel paper principal.

L’argument:Biografia de la filòsofa juevoalemanyaHannah Arendt, deixebla de Heidegger,que va treballar com a periodista al ju-dici a Adolf Eichmann, el nazi que vaorganitzar el genocidi del poble jueu du-rant la II Guerra Mundial, coneguda per“la solució final”. (FILMAFFINITY)

La pel.lícula i l’actriu principal han re-but diversos premis del cinema europeu.

Per citar l’article: SAINZ, Francesc. Hannah Arendt. Revista de Treball Social. Col·legi Oficial de Treball Social deCatalunya, desembre 2013, nº 200, pàgines 173-176. ISSN 0212-7210.

Secció lliure

Si la capacitat de desobediència va constituirel començament de la història humana,l’obediència podria molt bé provocar la fi de la humanitat. ERICH FROMM


La pel.lícula se centra en la decisiód’Arendt d’assistir al judici sobre Eichmannque se celebrarà a Jerusalem.

Eichmann havia estat capturat el 1961pels serveis secrets d’Israel, mentre es tro-bava amb una identitat falsa a Argentina.La seva fugida li havia permès lliurar-sedels famosos judicis que van tenir lloc aNuremberg just acabada la guerra mundial.

Hannah Arendt era coneguda per unllibre sobre el seu llibre L’origen dels totali-tarismes i va ser acceptada per la revistaThe New Yorker per escriure uns articlessobre el judici que posteriorment es vanconvertir en el llibre Eichmann a Jerusalem,sobre la banalitat del mal.

Arendt és alemanya d’origen jueu i viuexiliada a Nova York amb el seu marit. Laseva condició de jueva no li impedirà dura terme una anàlisi exhaustiva i el més ob-jectiva possible tant del judici d’Eichmanncom d’algunes conclusions referides espe-cialment al paper que van jugar els lídersjueus a l’holocaust. Per això, Arendt tro-barà el rebuig de molts dels seus col.leguesi amics i serà titllada de freda i sense sen-timents.

El film utilitza imatges d’arxiu que sónescenes reals del judici dut a terme a Jeru-salem.

Hannah Arendt analitza minuciosamentun home que tant per les seves expres-sions gestuals com pel contingut de les se-ves paraules la porta a pensar en unsubjecte simple, un buròcrata sense ideo-logia especial, que en realitat no anavacontra res ni ningú, simplement es limita-va a fer la seva feina, que principalmentera rebre ordres. Un ésser que no té lacapacitat de pensar, per tant que no éscapaç de sentir empatia. Desideologitza el

personatge i no el cataloga de monstreantisemita, com esperaven els seus com-panys i amics jueus. També creu que elslíders jueus no van ser capaços de plan-tar-se davant les demandes nazis i que vanjugar un paper molt pusil.lànime, possible-ment per salvar la seva pròpia pell. Vanser capaços de lliurar dades que van po-sar en perill moltes més persones.

La pel .l ícula mostra una HannahArendt competent i contundent, ferma enel seu treball i atrevida a exposar les sevesidees amb tota claredat. Malgrat la sevafredor aparent, es deixa veure la seva ca-pacitat per afectar-se; és especialment do-lorosa l’escena en què un dels seus amicsmés estimats cau malalt i ella va a visitar-lo a casa a Jerusalem, ell a la vora de la mort,li gira la cara i no vol parlar amb ella.

El dolor incommensurable de tot unpoble que ha viscut un assassinat massiués motiu suficient per sentir que els bot-xins no mereixen cap consideració. Qual-sevol anàlisi que sembli que els eximeix oels justifica serà considerada una traïció.Succeeix així en tots els temps, vegem enl’actualitat temes vinculats al terrorisme,per exemple.

Per a Arendt, tal com deixa clar el film,Eichmann no té cap justificació, ha de sercondemnat i en cap cas pretén acusar elpoble jueu de la seva autodestrucció. Elque persegueix la filosofia alemanya és sercapaç de pensar, analitzar i expressar elsseus arguments amb claredat. Encaraque és ben sabut que l’objectivitat purano existeix i que tots els processos humansestan condicionats per la subjectivitat in-dividual i col .lectiva, més especialmentquan el sofriment emocional és a primerafila.

Hannah Arendt


Pensem en Eichmann, seguint lespasses d’Arendt

Si diguéssim que és un malalt mentalno tindríem raó, especialment perquè en-tenem que era molt conscient del que feia,per què ho feia i les conseqüències quetenien els seus actes. Podríem simplementcreure que és un home amb una ideologiaextremista, feixista i nazi i que aquestacondició ideològica és la raó que el portaa executar la barbàrie. Però seguim pen-sant, observem, com diu Arendt, que ésun home incapaç de pensar, i afegim, desentir empatia. No poder pensar porta ano poder discernir. És un subjecte amb elpensament concret, sense capacitat perestablir nexes entre allò emocional, els sen-timents i els actes. Amb prou trets esqui-zoides com per no ser capaç de sentir,expressar ni pensar emocionalment. Sen-se capacitat per experimentar vincles afec-tius. Amb la impressió que l’amor, lacompassió, la solidaritat no tenen cabudaen el seu món personal, en la seva perso-nalitat.

Molts són els subjectes que no sónmalalts mentals però que han desenvolu-pat unes característiques de personalitatque es troben en els fonaments i l’estruc-tura d’aquesta. Que no són capaços de ferautocrítica perquè el que fan i el que sónforma part d’ells mateixos. Banalitzen elbé, de la mateixa manera que ho fan ambel mal. Dir que a aquests individus no elspassa res és tan simple com erroni.

Hannah Atrendt dirà que els crims a lahumanitat tenen lloc quan s’entén allòhumà de manera cosificada; els nazis des-humanitzaven les persones convertint-lesen coses que podien ser cremades, destru-

ïdes, Mengele utilitzava els presos per ferexperiments mèdics d’un gran sadisme.

No és només la ideologia la que portaal mal, són les vivències individuals i col-lectives desproveïdes de la capacitat persentir, estimar i reconèixer-nos com a sub-jectes amb necessitats emocionals. Senseaquestes capacitats, el que es trivialitza ésl’ésser humà en si mateix. Deshumanitzarl’altre, fins al menyspreu absolut, té a veureamb l’estructura malaltissa de la personali-tat. (No pretenc analitzar en aquest momentels motius biopsicosocials que porten a això).

Eichmann va jurar servir el règim deHitler i va complir amb la seva comesa.

Va ser fidel amb el seu jurament, eramés important aquest que les persones, nopodia pensar ni sentir empatia, probable-ment hagués matat el seu pare o el seugermà; els vincles, en tant que afectius,no li importaven, simplement no existien.

Considero el film Hannah Arendt un bondocument per reflexionar sobre el malfuncionament individual i col.lectiu. Maino s’ha de justificar cap crim, especialmentsi ha estat comès amb coneixement i ambpremeditació, la psicopatologia no ha deser usada mai com a justificació sinó coma comprensió dels fenòmens. Però tambécal cridar l’atenció sobre el fet que hi hapersones que sabent el que fan, per quèho fan i les conseqüències que tenen elsseus actes, no significa que siguin sanes.Aquestes persones poden fer-se mal a simateixes i ser molt nocives amb els altres.La falta d’escrúpols, la fredor en les rela-cions afectives, sentir-se per sobre delsaltres i mereixedor de privilegis especials,la recerca compulsiva del poder; sentir-seofès i perseguit per tot, considerar-se ambel dret a venjar-se a qualsevol preu, etc.,

Secció lliure


és generador del mal. Penseu en delicteseconòmics com els que estem vivint enl’actualitat, crims en família com aquellhome que va tenir la seva filla segrestadai la va violar durant 24 anys. Dir que aques-tes persones no estan bé no és justificarres, és tractar de comprendre per tractarde prevenir i d’evitar nous mals.

Si li expliquéssim a Eichmann les sevescaracterístiques de personalitat, no podriacomprendre-les. Si la confrontéssim ambel mal que va causar, entendria el que hafet, però no podria analitzar res, ni expe-rimentar sentiment de culpa.

Alguns pensaran que aquesta actitud ésuna bona estratègia per sortir airós d’un

judici i efectivament això és cert, però hemd’anar més enllà, per ser capaços de cap-tar aquest tipus de funcionaments men-tals i relacionals.

Eichmann va portar Hannah Arendt aestudiar aquests fenòmens amb les possi-bilitats que li brindava la seva condició defilòsofa. És cert que va ser alumna predi-lecta i amiga de Heidegger i que aquest vacol.laborar en un principi amb el règimnazi, la qual cosa va servir encara més perdesqualificar.

Arendt, però, mai no va justificar niperdonar res comès pels nazis, i no es vaestar de retreure al seu amic-mestre la sevaconducta.

Francesc Sáinz Bermejo

Hannah Arendt


La revistaPublicacions

Presentació d’articles

Subscripció


Números anteriors

Supervisió en treball socialNúmero 189 - Abril 2010

50 anys de la Revista de Treball SocialNúmero 190 - Agost 2010

Els serveis socials bàsics amb perspectivaNúmero 191 - Desembre 2010

La recerca, una realitat en treball socialNúmero 192 - Abril 2011

El tercer sector en el marc de les polítiques socialsNúmero 193 - Agost 2011

La professió davant la crisi i el malestar socialNúmero 194 - Desembre 2011

Desigualtats a propòsit del gènereNúmero 195 - Abril 2012

Especialització. Enfortint el treball socialNúmero 196 - Agost 2012

Repensant el treball social amb famílies (I)Número 197 - Desembre 2012

Repensant el treball social amb famílies (II)Número 198 - Abril 2013

Diàlegs entre l’ètica i el treball socialNúmero 199 - Agost 2013

Albirant nous horitzons per al treball socialNúmero 200 - Desembre 2013

Any 2014. Temes

Treball social i grupsNúmero 201 - Abril 2014

Treball social internacionalNúmero 202 - Agost 2014

Presentació d’arti-cles

Publicacions


NORMES PER A LA PRESENTACIÓ D’ARTICLESA LA REVISTA DE TREBALL SOCIAL (RTS)

La Revista de Treball Social, editada pel Col.legi Oficial de Treball Social de Catalunya,és una publicació amb més de 30 anys d’antiguitat que s’edita amb periodicitat quadri-mestral. El seu objectiu és transmetre el coneixement dels àmbits del treball social, elsserveis socials, el benestar social i les polítiques socials a la comunitat científica, alsprofessionals i als col.lectius interessats.

La RTS està oberta a tots els col.laboradors que ho desitgin per presentar articlessobre investigacions originals teòriques o experimentals, treballs teòrics i metodolò-gics, descripcions d’experiències professionals, assaigs, etc., sempre en relació amb eltreball social, les polítiques socials i els serveis de benestar social.Els articles han de ser inèdits. Malgrat tot, l’equip de redacció podrà reproduir textos

publicats en altres llengües i en altres àmbits geogràfics, si ho creu oportú.L’equip de redacció estudiarà els articles rebuts i informarà l’autor/a de l’acceptació

per a la publicació. Podrà també recomanar modificacions i, si l’article es considera nopublicable, se’n comunicaran els motius. El contingut dels articles és responsabilitatexclusiva dels autors.Extensió. Els articles de la secció “A fons” tindran una extensió màxima de 12 pàgines,

els de les seccions “Interès professional”, un màxim de 6 pàgines; els de “SeccióLliure”, 3 pàgines, i els comentaris de “Llibres” no excediran les 2 pàgines.Els articles es presentaran en format electrònic, lletra Arial cos 12; interlineat 1,5; marges3 cm.Llengües. Els articles poden presentar-se en català o en castellà indistintament.Les dades han d’anar a la capçalera dels articles. En la primera pàgina es farà constar

títol i subtítol, si s’escau; nom i cognoms de l’autor/a principal i relació d’altresautors/es si el treball és d’equip; títol acadèmic, centre de treball i càrrec; tambés’inclouran el número de telèfon i l’adreça de correu electrònic.A continuació el resum, no superior a 10 línies, en l’idioma triat i, si és possible, enanglès. Al final del resum les paraules clau, en nombre no superior a 5.Referències bibliogràfiques. Aniran al final del text, seguint l’ordre alfabètic i d’acord

amb les següents normes de referència: ISO 690, 1987 (UNE 50-104-94) per adocuments impresos i ISO 690-2 per a documents electrònics, bases de dades iprogrames informàtics.

Documents impresos.– Monografies (llibres): COGNOMS (majúscula), Nom o nom de l’entitat responsa-

ble. Títol (en cursiva). Altres responsables: traductor, editor, etc. (opcional). Edició.Lloc de publicació: Editorial, any. Extensió del llibre (opcional). Col.lecció (opcio-nal). Notes (opcional). Número ISBN.

– Parts de monografies (capítol del llibre): COGNOMS (majúscula), Nom, o nom del’entitat responsable del capítol. Títol del capítol. En COGNOMS (majúscula), Nom,



o nom de l’entitat responsable del llibre. Títol del llibre (en cursiva). Lloc de publi-cació: Editorial, any, situació en la publicació font (volum, pàgines, etc.).

– Publicacions en sèrie (revistes): Títol (en cursiva). Responsabilitat de la revista.Edició. Identificació del fascicle (data i/o número). Lloc de publicació: Editorial,any. Sèrie (opcional). Notes (opcional). Número ISSN.

– Articles de publicacions en sèrie (revistes): COGNOMS (majúscula), Nom, o nomde l’entitat responsable de l’article. Títol de l’article. Col.laboradors/-es a l’article(opcional). Títol de la revista (en cursiva). Edició, any, volum, número, pàgines.

– Legislació: País. Títol. Publicació (en cursiva), data de publicació, número, pàgines.

Documents electrònics.– Textos complets: COGNOMS (majúscula), Nom, o nom de l’entitat responsable.

Títol (en cursiva) [tipus de suport]. Responsable(s) secundari(s) (opcional). Edició.Lloc de publicació: Editor, data de publicació, data d’actualització/revisió [Data deconsulta] (obligatori per als documents en línia; opcional per a la resta). (Col.lecció)(opcional). Notes (opcional). Disponibilitat i accés (obligatori per als documents enlínia; opcional per a la resta). Número normalitzat (opcional).

– Parts de textos: COGNOMS (majúscula), Nom, o nom de l’entitat responsable deldocument base. Títol del document base (en cursiva) [tipus de suport]. Responsable(s)secundari(s) del document base (opcional). Edició. Lloc de publicació: Editor, datade publicació, data d’actualització/revisió [Data de consulta] (obligatori per als do-cuments en línia; opcional per a la resta). Capítol o designació equivalent a la part.Títol de la part. Numeració dins el document base (opcional). Localització dins eldocument base (opcional). Notes (opcional). Disponibilitat i accés (obligatori per alsdocuments en línia; opcional per a la resta). Número normalitzat (opcional).

– Publicacions en sèrie (revistes electròniques): Títol (en cursiva) [tipus de suport].Edició. Lloc de publicació: Editor, data de publicació [Data de consulta] (obligatoriper als documents en línia; opcional per a la resta). Sèrie (opcional). Notes (opcio-nal). Disponibilitat i accés (obligatori per als documents en línia; opcional per a laresta). Número normalitzat.

– Articles i altres contribucions de publicacions en sèrie (revistes electròniques): COG-NOMS (majúscula), Nom, o nom de l’entitat responsable de la contribució. Títol dela contribució. Títol de la revista (en cursiva) [tipus de suport]. Edició. Número delfascicle. Data d’actualització/revisió [Data de consulta] (obligatori per als docu-ments en línia; opcional per a la resta). Localització dins el document base. Notes(opcional). Disponibilitat i accés (obligatori per als documents en línia; opcional pera la resta). Número normalitzat.Les gràfiques, dibuixos i taules portaran les corresponents referències, indicant amb

quina part del text estan relacionades.Els articles s’enviaran a l’adreça electrònica de la RTS: [email protected] articles, un cop publicats, passen a ser propietat de la RTS.Els autors/es rebran un exemplar del número de la revista en què s’ha publicat el

seu treball.



Nota als lectors:La Revista de Treball Social (RTS) ofereix un espai de comunicació amb els lectors ambla voluntat de rebre comentaris, suggeriments, cartes, notes i tot el que els lectorsvulguin comunicar a la direcció de la revista.Envia les teves aportacions per correu postal a:

RTSc/ Portaferrisa, 18, 1r 1a - 08002 Barcelona

o bé per correu electrònic a: [email protected]

Aquesta revista s’envia a totes les persones col.legiades. En cas que no desitgeuseguir rebent-la, si us plau comuniqueu-ho a [email protected]


Butlleta de subscripció

TarifesSubscripció anual: 45 euros

Estranger (tarifa única): 58 euros

Números solts: 18 euros

Dades personalsNom i cognoms: ............................................................................................................ NIF: .......................................

Adreça: ...................................................................................................................................... C.P.: .......................................

Població: ........................................................................................................................................................................................

Telèfon: ............................................. Tel. mòbil: ................................................. E-mail: ...................................................

Dades BancàriesBanc o Caixa: ............................................................................................................................................................................

Domiciliació Agència: .........................................................................................................................................................

Població: ........................................................................................................................................................................................

Titular: ..............................................................................................................................................................................................

Codi bancari: Entitat____/ Sucursal____/ DC_ _ Núm. C/c__________

Signatura: Data:

Podeu fer-ho arribar per correu electrònic o per fax.

Portaferrissa 18, 1r 1a - 08002 BarcelonaTel. 933 185 593 - Fax: 934 122 408E-mail: [email protected]

Revista de Treball Social

RTS 200 català - tscat.cat · desmantellament per la ideologia neoliberal. A la segona part...

Documents

Transcript of RTS 200 català - tscat.cat · desmantellament per la ideologia neoliberal. A la segona part...