1

2

RURAL

Mineria Secundari

Terciari Artesania

Hàbitat

AGRARI

Ramaderia

Pesca Caça

Explotació forestal

AGRÍCOLA

Agricultura

2

CONCEPTES BÀSICS• Parcel·la

• Explotació agrària• SAU

RÈGIMEXPLOTACIÓ

• DIRECTE• INDIRECTE

Lloguer Parceria

DIMENSIONS

• XICOTETA• MITJANA• GRAN

PROPIETAT

• INDIVIDUAL• COL·LECTIVA

•INTENSIU•EXTENSIU

•RENDIMENT•PRODUCCIÓ

Guaret

APROFITAMENT PARCEL·LAÚs aigua

• REGADIU• SECÀ

VARIETAT CULTIUS

• Policultura• Monocultura 3

1022 m2

4990 m2

4

5

6

CONDICIONANTS

FACTORS CONDICIONANTSI ELEMENTS DE L’ESPAI RURAL

Relleu Clima Sòl

ELEMENTS

Estructura agrària Poblament Política agrària 7

L’estructura agrària

TRADICIONAL

• mà d’obra

• Explotacions extensives

• productivitat (rendiment)

• Autoconsum

• Mercat interior molt protegit

• Tecnologia endarrerida

MODERNA

• Mà d’obra escassa i envellida

• Explotacions intensives

• productivitat (rendiment)

• Especialització regional

• Mercat globalitzat i liberalitzat

• Tecnologia avançada 8

TRANSFORMACIONS

DEMOGRAFÍA

• Població rural Èxode rural anys seixanta Diferència entre CCAA Envelliment + Despoblament

• Tendències Manté envelliment

EXPLOTACIONS AGRÀRIES

• nombre d’explotacions• dimensió mitjana• Manté excessiva parcel·lació• Manté valors extrems

RÈGIM TINENÇA

• l’arrendament i es redueix la parceria

TÈCNIQUES I SISTEMES AGRARIS

• Mecanització, selecció genètica, ús fertilitzants i productes fitosanitaris.

• Intensificació producció.• rendiments 9

2935

2571

23752284

1790

11401079 1043

2034

2498

2680 2633

33153371

33163224

15,2

17,818,7 18,8

23,6

29,2

30,6731,76

0

5

10

15

20

25

30

35

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

1962

1972

1982

1989

1999

2003

2005

2007 FONT: ine.es

(elaboració pròpia)

MIL

ER

SEvolució de les explotacions agrícoles

Nº total explotacions (milers ha)

Superfície regada (milers ha)

Superfície total explotacions(ha)

Ha

10

Quin dels dos mapes no és correcte?

11

12

FONT: ine.es (Elaboració pròpia) 13

Estructura explotacions agrícoles a Espanya en 1997 segons SAU i MBT

0

10

20

30

40

50

60

< 2 2 a < 5 ha 5 a < 10 ha 10 a <30ha

30 a < 50ha

50 a <100ha

>= 100ha

%

% nombre explotacions % SAU % MBT

Estructura explotacions agrícoles a Espanya, 2007

0102030405060

< 1 1 a < 2 2 a < 5 5 a < 10 10 a <20

20 a <30

30 a <50

50 a <100

>=100

%Explotaciones. % Superficie total.% SAU. %

FONT: INE, Enquesta estructura explotacions Agrícoles, 1997 (elaboració pròpia)

Font: INE (elaboració pròpia)

84’58 % explotacions

14

EL POBLAMENT RURAL

Nuclis amb menys de 10.000 habitants

CONCENTRAT DISPERS

Meseta nord i vall Ebre Meseta sud i Andalusia15

16

17

18

INTENTS DE SOLUCIÓ DELS PROBLEMES AGRARIS DES

DEL SEGLE XIX

SISTEMA PROPIETAT DE LA TERRA

• Desamortitzacions de Mendizàbal i Madoz• Reforma Agrària de la IIª República• Colonitzacions i extensió del regadiu en terres privades

TAMANY PROPIETAT DE LA TERRA

• Concentració parcel·lària (SNCPYOR, IRYDA)• Llei de finques manifestament millorables

• MERCAT INTERIOR PROTEGIT

• AUGMENT RENDIMENT

19

Marca la política agrària espanyola des de 1986

MERCAT INTERIOR

• OCM: preus màxims i mínims

MERCAT EXTERIOR

• Alliberament intercanvis No proteccionisme: modernització Preferència comunitària Tarifa exterior comuna Ajudes per davall preu mínim

establert

• qualitat, productivitat i competitivitat

• Modernitzar les explotacions

• Ajudes del FEOGA FEAGA (oct. 2006)

POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA

20

COM HA AFECTATLA PAC

Elevats preus producteseuropeus

• Reducció preus mínims

Excedents agraris

• Abandonar l’activitat• Quotes de producció• Guaret i silvicultura• Ajuda única

Exigències consumidors

• Qualitat productes• Sanitat• Agricultura ecològica • Atenció medi ambient• Ajuda medi ambient

Despoblament àreesrurals

• Política desenvolupament rural

CCAA

• Negatiu en zones excedentàries i poc

competitives

Zones ramaderia, vinya i cereal

• Positiu

MediterraniAndalusia21

ORDENACIÓ DEL TERRITORI

1. - Fons Estructurales* Mantindre població

- diversificar activitats- millorar infraestructures

2. – Programa LEADER* Fomenta turisme rural

- agroturisme, rutes alimentàries, ecoturisme, …

UNIÓ EUROPEA

COMUNITATS AUTÒNOMES

* Desenvolupament endogen* Augment qualitat de vida

ADMINISTRACIÓ LOCAL

22

PRINCIPALS VIES D’ACTUACIÓ

1. Desenvolupament econòmic* Diversificar activitats

- indústria endògena / turisme- augmentar qualitat de vida- denominació origen, cooperatives

2. Accessibilitat, equipaments,infraestructura* Desenvolupament nuclis rurals xicotets

3. Medi ambient* Política de desenvolupament rural

- Silvicultura- Potenciar activitats tradicionals

* Agricultura biològica23

24

Distribució de la superficie rural, 2006 (en %)

34,41

13,8134,78

20,4Cultius -

Prats naturals ipastiusTerreny forestal +

Altres

25

26

1. – L’ ACTIVITAT AGRÍCOLA

ESPECIALITZADA

ÚS TÈCNIQUES MODERNES

• Selecció llavors• Transgènics• Fertilitzants i pesticides• Mecanització• Encoixinament, hivernacles,

arenament, hidropònics...

INTENSIVA

• Reducció del guaret Augmenta per la PAC

• Expansió del regadiu

28

29

30

31

• Expansió del regadiu• 1900: 1’2 milions ha

• Hui: 3.473.474milions ha

• Decisiu: Canàries, Balears i litoral mediterrani• Important: Interior càlid Meseta.• Marginal: Resta d’Espanya

•Major rentabilitat: Camp de Dalías, Níjar, Àguilas, Mazarrón, Cartagena, Baix Segura, Camp d’Elx, la Safor, les Riberes, l’Horta, la Plana

AFAVORIT PER

• Vies de comunicació ràpides amb Europa: FFCC i AP7

32

33

FONT: Anàlisi dels regadius espanyols, MAPA (Elaboració pròpia)

29,7

14,33

8,23

47,74

Tipus de regadiu a España (%), (2011)

Gravetat Aspersió Altres Localitzat

34

1000000

1100000

1200000

1300000

1400000

1500000

1600000

1700000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Ha

Evolució superficie regada a Espanya segons tipus de regadiu(anys 2004-2011)

GravetatLocalitzat

FONT: Anàlisi dels regadius espanyols, MAPA35

FONT: Anàlisi dels regadius espanyols, MAPA 36

Sistemes de regadiu, 2006

05

101520253035404550

Gal

icia

Ast

úrie

s

Can

tàbr

ia

País

Basc

Nav

arra

La R

ioja

Ara

gó

Cat

alun

ya

Bale

ars

C. L

leó

Mad

rid

C. L

a M

anxa

Val

ènci

a

Múr

cia

Extr

emad

ura

And

alus

ia

Can

àrie

s

%

GravetatLocalitzat

FONT: Anàlisi dels regadius espanyols, MAPA (Elaboració pròpia)37

010

0000

2000

0030

0000

4000

0050

0000

6000

0070

0000

8000

0090

0000

1000

000

CantàbriaPri. d'Astúries

País BascIlles BalearsC. de Madrid

CanàriesGalíciala Rioja

CF de NavarraMúrcia

ExtremaduraCatalunya

C. ValencianaAragó

Castella-LleóCastella-laAndalusia

Distribució de la superfície regada per CCAA en ha, 2006

Font: MAPA. Anuari d’ Estadística Agrària, 2006 (Elaboració pròpia) 38

CLASSIFICACIÓ•Zones

Interior Litoral mediterrani

1. Producció estacional

2. Productivita mitja

3. Una collita anual

4. Poca aportació al PIB

5. Reté poca població al camp

6. Consumeix la major part de l’aigua del regadiuConsolidat amb la PAC

1. Producció extra estacional

2. Productivitat alta o molt alta

3. Més d’una collita anual

4. Elevada aportació al PIB

5. Població rural estable o en

6. Consumeix ⅓ de l’aigua de regadiu

EXTENSIU INTENSIU

39

40

41

42

43

44

45

S’han produït transformacions

per competir en el mercat europeu,

mundial i les exigències de la

PAC

46

CEREALS•Interior peninsular fonamentalment

• ± 60 % superfície cultivada• Producció inferior a l’europea

DESTINACIÓ• Consum Humà

blat, arròs Bestiar i pinsos

Ordi (cebada), dacsa, ségol (centeno)

Biocarburants ordi, blat

PAC Quotes de producció superfície cultivada (19%) Ajuda deslligada producció

MODERNITZACIÓ

•Millores tècniques regadiu localitzat ceps més qualitat

Promoció mercats

Denominació Origen

LA VINYA• consum en fresc• producció de vi

La Manxa, principal productora

PAC

• Quotes producció

Reducció cultiu

Destil·lació i sucs

47

48

49

• Associats als cereals com a cultiu de rotació.

• Subsisteix per les ajudes de la PAC

• Dificultats mecanització

• Baixa producció

ELS LLEGUMSAndalusia, Extremadura,

les dues Castelles

50

SUPERFÍCIE CULTIVADA

• En augment per regadiu

PAC• Quotes producció inferiors a la

producció real.

• Ajudes deslligades a la producció.

OLIVARAndalusia, Extremadura,

Ciutat Real, Toledo

50

51

HORTÍCOLA• València, Múrcia, Almeria• Al voltant nuclis urbans• Competidors

Marroc, Israel, Turquia

FRUITERS

• Cítrics: exportació Preus a la baixa Minifundisme valencià

• De llavor i pinyol Litoral, valls regades

de l’Ebre,Lleida, Astúries • Tropicals

Màlaga, Granada, Canàries

HORTOFRUTÍCOLA• Regadius peninsulars i insulars

CULTIUS

Remolatxa sucrera, cotó, gira-sol, tabac

•Quotes de producció a la producció real

• Biocarburants

• GIRASOL Permet reduir el guaret

PLANTES INDUSTRIALS• Castella, Extremadura i Andalusia• Estructura productiva vertical

• Regadiu

52

53

PLANTES FARRATGERES• Meitat septentrional península

• Regadiu extensius• Alimentar el ramat

• Producció creix segons la demanda del bestiar

• Ajudes desvinculades de la producció

Alfals, dacsa farratgera, veça

54

Factors condicionants AGRICULTURA RAMADERIA EXPLOTACIÓ FORESTAL

Relleu Poblament Règim de propietat Ocupa una supercície escassaAfavorida pel clima, la demandaBasada en el faig, el roure, el p Accidentat Dispers intercalar i és de secà. urbana de carn i llet. i l'eucalipto.

en llogarets, Individual A la costa i a les valls.parròquies i pobles Minifundi Galícia Moble i pasta de paper.

Clima Mitjana Segons rendiment Xicoteta i mitjana explotació Temperatures suaus Extensiu familiar. Precipitacions abundants 3 de cada 5 explotacions i regulars Població menys de 5 ha. Segons varietat Cantàbric

Escassa i envellida Policultura Explotacions més grans i Morfologia parcel·les Dacsa, creïlles, vinya i fruiters. modernes. Bocage Ordi i sègol. ATP en les xicotetes.

Sòl Ramaderia familiar. Calcari i silici Conseqüències Bestiar boví

Problemes mecanització Règim d'explotació Carn: extensiu o semiextensiu. Baixa rendibilitat Llet: intensiu

DirectaSolucióConcentració parcel·lària Indirecta

Lloguer i sublloguer. Parceria

ActualitatHorta i farratges per al ramat.

ESTRUCTURA AGRÀRIA

Paisatge agrari de l'Espanya humida

Des de Galícia fins al País Basc

56

57

58

59

61

62

2. – L’ ACTIVITAT RAMADERA

GENERALITATS

± 35 % de la PAF

Explotacions ↓a les europees

Dualitat ramadera• intensiva• extensiva

DISTRIBUCIÓ• BOVI

nord peninsular OVÍ

secans de l’interior PORCÍ

Peneplà occidental, Andalusia i Catalunya

AVÍCOLA Catalunya, Aragó i Castella

i Lleó CABRUM

Sud, SE i Canàries64

65

RAMADERIA TRADICIONAL

Explotacions de caràcter familiar

Tècniques extensives

• ocupen molt d’espai• necessita molta mà d’obra

• poca rentabilitat• a temps parcial

PROBLEMES• escassesa aliment natural• predomini minifundi• competència europea• quotes PAC

Coexisteixen espècies diferents en una

explotació

66

67

• Especialització en carn i llet races estrangeres

• Intensificació tamany explotacions nombre caps explotació Deslligada del medi Estabulada Consum pinsos i farratges

• Ubicació Prop centres consum Nordest peninsular Litoral mediterrani

• Augment rendiments

TRANSFORMACIONS ACTUALS

1. EN L’ESTRUCTURA

TRANSFORMACIONS ACTUALS

2. EN LA PRODUCCIÓ

• AUGMENTA per augment consum carn i llet per mecanització del camp

(allibera mà d’obra) conservació sòl amb els farratges

EN EL BESTIAR per poder competir en el mercat per exigència de la PAC

imposa quotes desvincula les ajudes producció condiciona ajudes a

seguretat alimentària benestar dels animals atenció mediambiental

RÈGIM

INTENSIU

EXTENSIU

• competència carnporc i au, llet europea

PAC• quotes a la producció de llet

abandonament de l’activitat reconversió cap al sector de la carn

PROBLEMES

BOVI

RÈGIM

INTENSIU

EXTENSIU: secans de l’interior

PAC• fortes ajudes

al règim extensiu

OVI

PRODUCCIÓ

CARN / LLETRaces estrangeres

68

69

PORCÍ

Consum en fresc i embotits

PROBLEMES• oscil·lació preus de la carn• excedents• sense ajudes a la producció• importacions

EXTENSIU Producció de qualitat en l’oest

peninsular amb races autòctones:

Extremadura i Salamanca

INTENSIU Pinsos i races estrangeres

Producció vertical o integrada

Catalunya, Múrcia, Castelló

AVÍCOLA

Intensiu i integrat

• Producció carn demanda

• Catalunya, Castella i Lleó,Aragó, interior València iCastelló

PAC• ajudes a l’exportació carn,ous i a la retirada de carn del mercat

70

Dinàmiques recents Del món rural

ESPAI RURAL

Problemes i solucions

EconòmicsEquipament i qualitat de vida

MediambientalsExplotacions rentables

HETEROGENI + COMPLEX

• Usos diferents als agraris tradicionals

• Hi conviuen tradició i modernitat comarques de ruralitat profunda comarques modernitzades i dinàmiques

Crisi

72

1. - NOUS USOS DE L’ESPAI RURAL

Afavorits per

• percepció positiva del món rural• descentralització:

residència producció serveis

Classificació

• Residencials• Industrials• Terciaris• Paisatgísticoculturals

Conseqüències

• Distribució equilibrada de la població i activitat econòmica• Pèrdua identitat de l’espai agrari• Canvi cultural perquè el món rural s’ha obert• Accentuació contrastos territorials

Ordenació rural

73

2. – LA CRISI DEL MÓN RURAL

Població activa

Contribució relativa al PIB

Participació agrària comerç exterior

74

PARTICIPACIÓ DE LES ACTIVITATS AGRÀRIES EN L'OCUPACIÓ I EN EL PIB

4,5

47,6

42,15

2,90

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

1950 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2007

%

Participació en l'ocupació Participació en el PIB

FONT: Llibre de text Geografia 2n Batxiller, ed. Santillana75

3. - PROBLEMES DEMOGRÀFICS

• Reducció i envelliment població

• Escassa qualificació mà d’obra

Indemnitzacions compensatòries

Millora competitivitat explotacions

Diversificació econòmica

Ajudes als joves agricultors

Formació

Impacte sobre el territori:

Abandonament nuclis més xicotets

Creixement capitals comarca

Per davall umbral mínim població: pèrdua de servicis i agudització problemes

Afecta les àrees de major ruralitat76

4. - PROBLEMES D’EQUIPAMENT I QUALITAT DE VIDA

Mala accessibilitat

Falta d’ infraestructures

Falta servicis elementals (telefonia, recollida de fems...)

Falta d’equipament (escoles, centres mèdics...)

Provocat per la baixa densitat de població i l’aïllament

77

5. - PROBLEMES ECONÒMICS

• Escassa diversificació econòmica• Insuficient ús telecomunicacions i noves tecnologies• Dependència agrària de la indústria i del mercat• Adopció mesures seguretat, sanitat i benestar animal

Ajudes PAC en funció del grau de compliment Exigències en quant a qualitat i diversificació

Denominacions d’origen, campanyes de promoció

• Fomentar indústria endògena• Turisme rural• Desenvolupament I+D+I agrària • Fomentar el cooperativisme

78

6. - PROBLEMES MEDIAMBIENTALS

Agricultura ecològica

Ajudes UE per evitar el despoblament

Alteracions mediambientals Sobreexplotació de les aigües Contaminació aigües: fertilitzants, herbecides, purins... Deforestació: tala, roturacions... Sobreexplotació del sòl per cultius intensius

Cultius intensius = reducció de la biodiversitat

Desaparició paisatges rurals tradicionals pel despoblament

79

7. – EXPLOTACIONS MENYS RENTABLES QUE LES EUROPEES

• superfície cultivada però la superfície dedicada al regadiu

• Anys noranta

• nombre d’explotacions

• La dimensió física i econòmica de les explotacions

• el nombre de jornades laborals invertides

Marge brut per explotació inferior a l’europeu

80

8.- CANVI CULTURAL PERQUÈ EL MÓN RURAL S’HA OBERT EN DOBLE SENTIT:

A la població urbana que accedeix a l’espai rural com a turista o com a propietari vivenda.

Implica:

Serveis i equipaments bàsics (llum, aigua,...) Serveis bàsics privats (oci, alimentació.):

* estacionalitat preus (sòl, vivenda, serveis) en àrees de més demanda

dualitat de demanda i necessitats pels dos grups de població (forània i resident)

A les comoditas que ofereix la vida urbana

81

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC

Diversificació de l’activitat econòmica (turisme rural, transformació industrial o artesanal)

Modernització i augment de la qualitat (denominacions d’origen i de qualitat)

Promoció de cooperatives

MILLORA INFRAESTRUCTURES, EQUIPAMENTS COL·LECTIUS I QUALITAT VIDA

Accessibilitat, paper dels xicotets nuclis urbans com a centres concentradors d’aquestes millores

PRESERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT

Polítiques de desenvolupament rural de la UE, agricultura biològica

POLÍTICA DE DESENVOLUPAMENT RURAL

Financiada amb:

Programa Europeu LEADER I i II (àrees regressives)

Programa PRODER (Programa d’Orientació i Diversificació de l’Economia Rural) desenvolupament pel govern espanyol (són àrees dinàmiques)

Programa LEADER + (iniciativa Comunitària): afecta a les àreesdel LEADER I i II

83

LA PESCA

84

INTRODUCCIÓ

Carència aliments posguerra consum peix

Política desarrollista anys 60 i 70Llei de modernització de la flota pesquera(1961)

• Objectiu: cobrir demanda interna i abastir mercat urbà en expansió a preus baixos.

• Com: construcció de grans bucs congeladors operatius en qualsevol part del món.

Serà base crisi pesquera anys 80 i 90entesa com a un procés de reconversió i no com un declivi de l’activitat

85

FLO

TA:

•Arte

sana

l•D

’altu

ra Característiquesactivitat pesquera

Desembarc pesca

congelada 86

LA CRISI PESQUERA

• És un procés de reconversió i no un declivi de l’activitat

• Es reflecteix en indicadors com:

població activa en el sector

contribució al PIB ( però té un poder multiplicador d’activitats secundàries)

• Balança comercial deficitària

87

PROBLEMES

1. - ESTRUCTURALS

2.- CALADORS

3.- SOCIALS

4.- MEDIAMBIENTALS

1. - ESTRUCTURALS

• Escassa diversificació econòmica• Ús insuficient telecomunicacions i noves tecnologies

Reducció i envelliment mà d’obra per:

• crisi pesca artesanal• mecanització activitats• reducció llicències pesca• competència altres activitats

Flota pesquera caracteritzada per:

• excessiu nombre embarcacions

89

SOLUCIONS

RECONVERSIÓ DEL SECTOR

• Competitivitat Reducció grandària flota (tamany i nombre = reducció capacitat) Renovació i modernització

• Diversificació sectorDiversificar activitats: pesca esportiva, turisme, aqüicultura..

• Ajudes als joves pescadors• Formació professional Millorar la transformació i la comercialitzacióo Normes de seguretat, sanitat i benestar animal

o Qualitat per a satisfer exigències del consumidor

FEP / FSE90

2.- CALADORS

a. Caladors nacionals Esgotament

b. Caladors comunitaris Quotes pesca

• Pèrdua de caladors (Terranova, Noruega...)

• Programa eliminació grans embarcacions

• Empreses mixtes (Regne Unit, Argentina, Mauritània..)

c. Caladors internacionals Pesca restringida per

Zones exclusives ORP

Depén d’acords amb tercers

• Pesca procedent d’altres caladors• Peix i marisc congelats• Importacions de peix

91

3.- SOCIALS

a. Pèrdua qualitat de vida

• Fomentar aqüicultura marina continental

• Ajudes pesca artesanal• Diversificació econòmica

ALTRES PROBLEMES

4.- MEDIAMBIENTALS

a. Sobreexplotació

b. Contaminació

• Talla mínima• Parades biològiques• Prohibició determinades

arts de pesca92

93