S A E · 2008. 12. 1. · 2.3. contingut documental 43 2. objectius i criteris generals de la...
Transcript of S A E · 2008. 12. 1. · 2.3. contingut documental 43 2. objectius i criteris generals de la...
S A ESECTOR D’ ACTIVITATS ECONÒMIQUES Torreblanca_Quatre Pilans
Avanç de planejament_octubre 2008
Modificació Puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca - Quatre Pilans
Ajuntament de Lleida - Institut català del Sòl. Jornet - Llop - Pastor, arquitectes
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 1 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL DE LLEIDA EN L’ÀMBIT TORREBLANCA – QUATRE PILANS
AVANÇ DE PLANEJAMENT
ÍNDEX
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACIÓ 5
1. ANTECEDENTS, INICIATIVA I OBJECTE DEL DOCUMENT 5 1.1. ANTECEDENTS I INICIATIVA 5 1.2. OBJECTE DEL DOCUMENT 6
2. L’ÀMBIT TORREBLANCA – QUATRE PILANS COM A PORTA TERRITORI 9 2.1. LLEIDA EN RELACIÓ A DOS EIXOS PRINCIPALS DE DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL: L’EIX MEDITERRANI I L’EIX INTERIOR CONTINENTAL. 9
L’eix mediterrani 9 L’eix interior, continental 9 La posició de Lleida en l’eix interior o de l’Ebre 11 Lleida en l’eix mediterrani a través de Barcelona. 12
2.2. ELS EIXOS REGIONALS QUE CONSOLIDEN LA PRÒPIA SITUACIÓ ESTRATÈGICA DE LA CIUTAT 12
L’eix transversal 13 L’eix del Camp 13 L’eix de l’Ebre 15
2.3. LA TRAVESSA DEL DESERT ARAGONÈS I LES VIES D'ENLLAÇ AMB LA PENÍNSULA 15 2.3. LLEIDA EN LA CONFLUÈNCIA DELS GRANS RIUS PIRINENCS 16
3. LA DINÀMICA DEL SÒL D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES 19 3.1. BALANÇ DE L’OFERTA I DEMANDA DE SÒL INDUSTRIAL SEGONS EL PLA 21
4. LES INFRAESTRUCTURES DE LA MOBILITAT 23 4.1. XARXA VIÀRIA 23 4.2. XARXA FERROVIÀRIA 23 4.3. AEROPORT D’ALGUAIRE 24
5. LA MATRIU BIOFÍSICA DEL TERRITORI 25 5.1. CARACTERÍSTIQUES TOPOGRÀFIQUES DEL TERRITORI 25 5.2. ELS ELEMENTS HÍDRICS 25
6. DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT 27
7. L’ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL 29
8. USOS, ACTIVITATS I EDIFICACIONS EXISTENTS 33 8.1. XARXA DE CAMINS 33 8.2. USOS I ACTIVITATS EN L’ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ 33
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 2 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
8.2. EDIFICACIONS EN L’ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ 33
9. PLANEJAMENT VIGENT 35 9.1. PLANEJAMENT TERRITORIAL. 35
Pla Territorial Parcial de Ponent (PTPP) 35 Pla General d’Ordenació Urbana de Lleida de 1995 (PGOU) 37
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ 39
1. JUSTIFICACIÓ LEGAL DEL PROCEDIMENT I CONTINGUT DE LA MODIFICACIÓ. 39 1.1. MARC LEGAL 39 1.2. NECESSITAT DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL DE LLEIDA EN L’ÀMBIT DE TORREBLANCA – QUATRE PILANS. 39 2.2. TRAMITACIÓ DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL 43 2.3. CONTINGUT DOCUMENTAL 43
2. OBJECTIUS I CRITERIS GENERALS DE LA MODIFICACIÓ 45
3. ALTERNATIVES CONSIDERADES I JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA 47
4. CRITERIS, OBJECTIUS I SOLUCIONS GENERALS DE PLANEJAMENT 53 4.1. DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT I OBJECTIUS DE LA MODIFICACIÓ QUE ES PROPOSA. 53 4.2. PROPOSTA D’ORDENACIÓ 53
Integració ambiental i paisatgística 53 Nou sistema de mobilitat 57 Ordenació en base a un model de ciutat compacte 58 Condicions d’ordenació 59 Condicions de desenvolupament i gestió 59 Paràmetres d’ecoeficiència urbanística 60
5. JUSTIFICACIÓ DE L’OBSERVANÇA DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE 61
6. MESURES ADOPTADES PER FACILITAR L’ASSOLIMENT D’UNA MOBILITAT SOSTENIBLE 62
7. PROCÉS DE PARTICIPACIÓ 65
CRÈDITS 67
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 3 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
III. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA
Plànols d’informació
I_01a. Àmbit de la modificació E: 1/40.000
I_01b. Àmbit de la modificació. Ortoimatge E: 1/40.000
I_02. Torreblanca – Quatre Pilans en les Terres de LLeida E: 1/200.000
I_03. Xarxes de la mobilitat territorial E: 1/40.000
I_04. Enclaus topogràfics i visuals E: 1/40.000
I_05. Característiques topogràfiques i Xarxa hídrica E: 1/12.000
I_06. Espais lliures i equipaments E: 1/40.000
I_07. Estructura de la propietat del sòl E: 1/12.000
I_08. Usos i edificacions existents E: 1/12.000
I_09. Planejament vigent. Classificació del sòl E: 1/40.000
I_10. Planejament vigent. Qualificació del sòl E: 1/40.000
Plànols d’ordenació
O_01a. Delimitació de l’àmbit de la modificació E: 1/12.000
O_01b. Delimitació de l’àmbit de la modificació. Ortoimatge E: 1/12.000
O_02. Proposta planejament. Classificació del sòl E: 1/40.000
O_03 Proposta de planejament. Qualificació sòl. Sistemes E: 1/20.000
O_04a. Proposta de planejament. Criteris d’implantació ambiental E: 1/10.000
O_04b. Proposta de planejament. Qualificació sòl. Zones Activitat E: 1/10.000
ANNEXES
- Documentació concurs (Jornet-Llop-Pastor, arquitectes)
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 4 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 5 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACIÓ
1. ANTECEDENTS, INICIATIVA I OBJECTE DEL DOCUMENT
1.1. ANTECEDENTS I INICIATIVA
L’Ajuntament de Lleida i l’Institut Català del Sòl (Incasòl) van convocar al febrer
de 2007 el concurs d’idees per desenvolupar el sector Torreblanca – Quatre Pilans.
Es definia un àmbit indicatiu d’actuació situat al sud-est del nucli urbà de LLeida
entre la carretera N-240 i el ferrocarril. La localització de l’àmbit, en contacte
amb l’actual N-240, la variant sud i la línia ferroviària més els futurs eixos
ferroviaris (alta velocitat) i viaris, defineix un enclau que el situa en una posició
estratègica respecte els sistemes urbans de Catalunya, l’Aragó i el sistema
territorial peninsular, en relació a la geografia de les activitats productives,
comercials, logístiques i de serveis a nivell europeu. La necessitat de disposar de
més sòl industrial a Lleida, es desplegava estratègicament amb la conveniència de
desenvolupar un nou sector d’activitat econòmica.
Les bases del concurs establien els següents objectius:
“1. Reflexió sobre la implantació territorial del nou gran creixement d’activitat
econòmica tenint en compte l’entorn i els sistemes de comunicació que
l’envolten. Estudi de les infraestructures viàries existents i futures i reflexió de
la seva incidència en el sector.
2. Definir un nou model de sector i industrial millorant la qualitat ambiental,
paisatgística i de sostenibilitat. Tenir en compte la continuïtat del nou sòl
industrial amb la ciutat, per bé que aquesta continuïtat es produeixi únicament
a nivell de flux viari. Interrelació de la proposta amb el nucli urbà de Lleida.
3. Considerar el sector a diferents escales:
a. La gran escala: el sector en relació a la comarca, la regió, etc.
b. L’escala intermèdia: el sector en relació a la trama urbana de la ciutat.
c. L’escala de detall: el sector en relació en sí mateix.
4. Estudiar la relació del sector amb l’aeroport d’Alguaire
5. Reflexió sobre l’espai lliure públic i privat i l’ús que se’n pugui derivar.
6. Investigació sobre les tipologies d’edificació més adients, parant especial
atenció als diferents tipus d’activitats i usos, i com poden compartir, si s’escau,
espais comuns.
7. Reflexió sobre les necessitats d’equipaments que requereix el nou model de
sector d’activitat econòmica.
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 6 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
8. Comprovar la incidència dels espais protegits delimitats pel Pla Territorial de
Ponent i de la riera que delimita un dels extrems de l’àmbit.
9. Definir l’àmbit concret d’estudi i el seu entorn immediat.
10. Delimitació de les diverses fases de desenvolupament, tenint en compte que
inicialment se n’haurà de desenvolupar una confrontant a la N-240.”
En data 16 de novembre de 2007, la Comissió de Selecció valorava les quatre
propostes presentades i, en base als criteris objectius establerts prèviament
donava com a guanyadora la proposta presentada per l’equip Jornet-LLop-Pastor
SLP arquitectes.
Tot aquest procés coincideix amb la nova estratègia que l’Institut Català del Sòl
ha adoptat per donar resposta eficient de del punt de vista territorial a la
tendència, dissortadament massa estesa, que havia portat a la proliferació de
petites unitats de sòl industrial, poc competitives des del punt de vista econòmic,
ineficients des del punt de vista funcional, i mal encaixades des del punt de vista
territorial. El Programa de sòl 2005-2008 neix amb l’objectiu d’intervenir a partir
de grans unitats, aptes per a activitats econòmiques innovadores i competitives.
Amb la perspectiva de l’experiència acumulada i amb l’objectiu de definir quines
han de ser les característiques, prestacions i disseny d’aquest nous Sectors
d’Activitats Econòmiques, l’Institut Català del sòl va presentar l’any 2007 el Llibre
d’estil dels Sectors d’Activitats Econòmiques (SAE) on s’estableixen les directrius
i mesures de planejament i projecte que defineixen les noves pautes sobre “com
han de ser”, “on s’han d’ubicar” i “quins patrons han de seguir” els nous sectors
des d’una perspectiva integral d’ordenació, construcció i gestió.
En aquest sentit, el nou SAE Torreblanca – Quatre Pilans ha d’esdevenir un
referent en l’aplicació dels objectius especificats en el llibre d’estil i per tant, en
la voluntat de renovar el concepte i caràcter dels nous sectors d’activitats
econòmiques:
“SAE vol dir Sector d’Activitat Econòmica per donar servei a les noves demandes
empresarials privades i públiques, caracteritzades per programes diversificats i
multisectorials d’Indústria, Terciari, Comerç i Logística; aprofitant els vectors
forts de desenvolupament econòmic i social, i les bones condicions
d’accessibilitat, ambientals i paisatgístiques del territori de Lleida”
1.2. OBJECTE DEL DOCUMENT
L’objecte d’aquest document és la redacció raonada i justificada de la Modificació
Puntual del Pla General de Lleida d’ordenació urbana i territorial en l’àmbit de
Torreblanca – Quatre Pilans, establint les condicions urbanístiques que garanteixin
la implantació d’un primer àmbit de desenvolupament del futur Sector
d’Activitats Econòmiques (SAE) com a projecte estratègic de l’Ajuntament de
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 7 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
Lleida i de l’Institut Català del Sòl, tal i com establien els objectius inicials del
concurs.
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 9 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
2. L’ÀMBIT TORREBLANCA – QUATRE PILANS COM A PORTA TERRITORI
2.1. LLEIDA EN RELACIÓ A DOS EIXOS PRINCIPALS DE DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL: L’EIX MEDITERRANI I L’EIX INTERIOR CONTINENTAL.
Les relacions humanes segueixen direccions d’una notable permanència a través
de la història. Sobre els corredors dels fluxos humans s’han constituït les ciutats i
amb el temps, la construcció d’infraestructures ha remarcat (o no) la seva força i
potència. En el cas de Lleida els avantatges i les limitacions de partida, en aquest
sentit, són clares:
1. Lleida no es troba en l'eix principal de desenvolupament econòmic i
relacions humanes, que segueix encara la franja mediterrània, tanmateix:
2. Lleida sí es troba en un segon eix, l'interior que segueix la direcció de les
grans infraestructures cap a la capital de l'Estat i es lliga cap al País Basc,
tot seguint la vall de l'Ebre.
L’eix mediterrani
Per la seva dinàmica econòmica, l'eix mediterrani pren el contorn europeu de
l'anomenat "arc mediterrani", des de la vall del Po italiana fins a València i més
avall, i ha arribat a presentar-se en els darrers anys com l'eix alternatiu al de
l'Europa central. Aquest "arc mediterrani" europeu concentra uns índexs
importants de creixement del producte interior brut en els darrers decennis. Sigui
com a continuació natural del gran corredor econòmic i humà del Roine que
davalla de l'Europa Central, sigui com a continuació de l’eix de la Costa d’Azur i la
Ligúria, la façana mediterrània peninsular constitueix una realitat i una potència
de primer ordre en el context econòmic actual. Lleida no es troba al mig de l'eix;
però sí molt prop i amb possibilitats d'aprofitar-ne les inèrcies. I la connexió de la
ciutat amb la façana mediterrània i, en particular, amb Barcelona apareix, en
aquest sentit, de primera importància i requereix un tractament especial.
L’eix interior, continental
Pel que fa a l'eix típicament peninsular de la vall de l'Ebre, connexió natural dels
dos centres històrics del desenvolupament econòmic espanyol, el País Basc i
Catalunya, el seu pes ha quedat un tant desdibuixat davant el nou marc de
referència europeu i les febleses econòmiques del País Basc. Però les inèrcies
d'aquest eix en l'economia espanyola no semblen condemnades a desaparèixer de
la nit al dia.
Sigui com sigui, i per si els raonaments socioeconòmics no són prou contundents,
la vigència dels dos eixos anteriors disposa d'un conegut argument de pes. Sobre
aquests eixos es troben les úniques autopistes de l'Estat que poden ser
considerades com aitals per la seva llargària, la del Mediterrani i la de l'Ebre. Tot i
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 10 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 11 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
el traçat poc reeixit de l'autopista A-2, que, enlloc d'anar a buscar Barcelona,
empalma amb l'autopista de la costa a mig camí de Barcelona i Tarragona,
l'autopista ha de continuar jugant un paper decisiu en les comunicacions futures
de Lleida amb Barcelona i la Mediterrània. En definitiva, les noves comunicacions
previstes no significaran un estalvi de temps gaire espectacular i la A-2 serà, per
molts anys, l'única "autopista" que comunica la ciutat de Lleida.
La posició de Lleida en l’eix interior o de l’Ebre
D'entrada és bastant clar que la inserció exterior de la ciutat de Lleida passa i
passarà per tres eixos de comunicacions o, millor, per un sol eix servit per tres o
més mitjans:
1. L'actual autopista Saragossa-Mediterrani, que tot i els inconvenients de
disseny, està destinada a un millor paper un cop passi a domini públic, o
s'implanti un peatge tou.
2. L'esmentat TGV Madrid-frontera via Barcelona.
3. L’antiga N-II completament convertida en autovia que segueix la mateixa
direcció.
4. Encara es podrien afegir els transports per canonada, oleoductes i
gasoductes, o les noves xarxes de comunicacions que segueixen
aproximadament el mateix traçat. Tots ells constitueixen mitjans de
transport o comunicació de primera importància per al desenvolupament de
la ciutat.
En la mesura que aquest eix i aquests mitjans acompleixen la funció principal de
comunicació de la península amb Europa, Lleida es pot considerar en una situació
de privilegi. I la ciutat ha de saber aprofitar el seu lloc estratègic de pas.
Vall de l'Ebre i Mediterrània constitueixen els dos eixos referencials bàsics de la
ciutat de Lleida. Però les decisions en matèria de grans infraestructures es prenen
a Madrid i des d'allí els fluxos i les xarxes tenen una dimensió bàsicament radial.
En aquest sentit, si alguna cosa cau o passa per Lleida és en funció de la seva
situació en el radi nord-est que surt de la capital. A la pràctica, només el pla
d'autovies, que ja ha arribat a un grau de renovació important de la xarxa radial,
s'obre a propostes més en xarxa, mentre la proposta d'alta velocitat ferroviària es
manté en uns esquemes bàsicament radials.
A partir dels redimensionaments del territori introduïts per les noves
infraestructures, el futur de la ciutat ha de tenir molt en compte el marc de la
vall de l'Ebre i en particular el radi Madrid-Barcelona. D'entrada, Lleida no es
troba en la posició central de Saragossa, posició que li valgué, per exemple, a
aquesta la instal·lació de la seu peninsular d'una de les principals centrals de
distribució internacionals, UPS, i que ha determinat el desenvolupament d’una
aposta logística molt decidida. Saragossa supera lleugerament els 700.000
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 12 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
habitants amb el seu entorn immediat i es troba al mig dels camins que uneixen el
País Basc, Barcelona i Madrid. Però Lleida tampoc es troba físicament gaire lluny
de Saragossa i en qüestió de grandària pot jugar també la carta de proximitat a
Barcelona i la Mediterrània.
Lleida en l’eix mediterrani a través de Barcelona.
Pel seu port, que és la principal base d'expedició internacional de mercaderies, i
pel seu aeroport, que és la plataforma privilegiada del transport internacional de
viatgers, la porta internacional obligada de Lleida és Barcelona. I això no és cap
casualitat, perquè Barcelona constitueix el punt d'inserció de Lleida amb l'eix i el
món mediterranis, un punt d'inserció que aporta i imprimeix un caràcter propi a
tota l'àrea.
Al mateix temps, Barcelona tampoc té la potència d'altres capitals del continent i
la seva autonomia econòmica o cultural presenta importants limitacions. Són,
precisament, les mancances socials i econòmiques pròpies de Barcelona i el seu
entorn les que millor poden explicar la manca d'efectes difusors (la tant esperada
desconcentració industrial) de la metròpoli sobre les activitats i l'economia
lleidatanes. I és alhora la distància física de Lleida en relació a la capital, a part
d'altres factors històrics, qui pot explicar aquesta manca de sinèrgies que són més
presents en altres ciutats comparables, Tarragona i Girona.
Amb l'autovia acabada, Barcelona se situa a una hora i mitja o menys de Lleida,
distància que no millora notablement el temps del trajecte actual per l'autopista
A-2 i A-7; però amb un atractiu econòmic evident. A nivell de temps de trajecte la
revolució vindrà de la part del TGV, que ha de permetre superar la frontera
psicològica de l'hora. Amb el TGV, que situa Lleida a 40 minuts de distància de
Barcelona, s'obre tot un nou ventall de possibilitats a les relacions quotidianes
amb Barcelona. Naturalment, aquestes possibilitats depenen almenys d'altres dues
circumstàncies importants; la localització cèntrica i una bona connexió urbana de
les estacions d'arribada i sortida del TGV i el preu del bitllet.
Tot plegat, el futur no gaire llunyà ens situa en la perspectiva d'un acreixement
de fenòmens ja detectables a Lleida i pobles dels encontorns; fusters, ferrers,
paletes o pintors que marxen a primera hora del matí amb la furgoneta per
arranjar qualsevol pis de l’eixample; venedors, tècnics, gestors i professions
liberals diversos que prenen el cotxe per visitar els clients de la capital o passar
unes hores en l'oficina que hi tenen oberta. I també, per bé que en menor grau, a
l'inrevés, professionals, funcionaris o empleats que van i venen de Barcelona a
Lleida.
2.2. ELS EIXOS REGIONALS QUE CONSOLIDEN LA PRÒPIA SITUACIÓ ESTRATÈGICA DE LA CIUTAT
Les perspectives de desenvolupament econòmic i social de la ciutat es juguen en
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 13 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
el marc dels grans eixos europeus i peninsulars apuntats. Però, les possibilitats de
relació de la ciutat no s'esgoten, ni molt menys, en l'eix de la vall de l'Ebre, ni en
les relacions amb Barcelona o amb Saragossa. La ciutat projecta o pot projectar
les seves relacions en altres direccions, que ofereixen un ric ventall de
possibilitats. Aquests eixos alternatius conflueixen, generalment, cap a centres
econòmics i demogràfics més pròxims a Lleida, amb bones possibilitats de
complementaritat humana i/o econòmica en el marc d'unes relacions de tipus
regional.
Les altres finestres de la Mediterrània; Empordà-Girona, el Camp de Tarragona i el
Delta de l'Ebre. La proximitat de Lleida amb Barcelona representa, entre altres
coses, la major o menor inserció en l'eix històric de cultura i civilització i
desenvolupament econòmic que és la Mediterrània. Amb tot, aquesta inserció
presenta, almenys, dos altres punts de contacte destacats; les terres gironines i el
Camp de Tarragona. La difusió del desenvolupament econòmic sobre la façana
mediterrània i les noves comunicacions prometen donar un impuls renovat a les
relacions de Lleida amb aquestes dues àrees.
L’eix transversal
Les relacions de Lleida amb Girona i la mediterrània nord, que han passat
tradicionalment per Barcelona i el seu entorn immediat, han vist oberta una via
de relació directa absolutament nova amb l'acabament de l'Eix Transversal el
1996. Pregonat i proposat des de fa una pila d'anys, l'Eix Transversal finalment
construït és una carretera amb algun carril d'avançament en alguns trams, sense
les característiques de doble via que proposava el Pla de Carreteres de la
Generalitat aprovat el 1985. Això i els desnivells importants que ha de salvar fan
difícil que l'Eix sigui una via alternativa a la N-II i al quart cinturó de Barcelona,
que ha d'unir Martorell amb Massanet. Sí representa avui dia una via d’accés clara
a Manresa i Vic i nuclis dels encontorns, territoris dinàmics inclosos en allò que es
ve a anomenar la tercera corona metropolitana, i amb el seu desdoblament
previst haurà d’augmentar notablement la seva funcionalitat en els pròxims anys.
Per altra part, la proposta de ferrocarril transversal que segueix aproximadament
el traçat de l’eix viari, hauria d’obrir plenament tot el camp de possibilitats que
es presenten per aquesta banda. Platejada com una via d’ample europeu i amb
una funció especial de transport de mercaderies, l’eix transversal representa una
oportunitat especial per al transport internacional de mercaderies a través de la
connexió amb la xarxa francesa.
L’eix del Camp
Pel que fa a les relacions de Lleida amb el Camp de Tarragona, la proximitat i el
pes humà i econòmic del triangle Reus-Tarragona-Valls presenten un interès ben
especial. Aquest triangle de 330.000 habitants constitueix l'aglomeració humana
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 14 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
Xarxa territorial a l’Area metropolitana de Lleida
Polaritat Lleida
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 15 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
d'una certa envergadura físicament més pròxima a Lleida. Això a part de
constituir la sortida natural de Lleida cap a la Mediterrània i d'haver jugat
funcions de capitalitat del país en determinats moments històrics.
La realització de l'autovia Valls-Tarragona prevista en el Pla de Carreteres de 1985
i, en últim terme, la transformació de la N-230 en autovia (més o menys prevista
pel Ministeri de Foment) poden representar un tomb decisiu en les relacions de
Lleida amb el Camp de Tarragona. Només cal pensar que amb aquestes noves
comunicacions Tarragona i Reus se situaran a poc més de mitja hora de Lleida. La
carretera N-230 o la mateixa via ferroviària de Tarragona-Reus constitueixen, a
més a més, les vies naturals d’accés a tot el Llevant peninsular, que, cal recordar,
constitueix la principal concentració hortofructícola d'Europa i ha experimentat
un fort creixement econòmic general en els darrers anys.
L’eix de l’Ebre
Una altra via històrica de comunicació de Lleida amb el llevant peninsular ha
estat la que segueix el curs del Segre i l'Ebre, que en el passat tingué un caràcter
eminentment fluvial.
En tot cas, l'històricament programat eix de l'Ebre entre Tortosa i Lleida,
constitueix una realitat viària des que entrà en servei el tram Maials-Flix. Les
millores que lentament es van efectuant en el traçat d'aquest eix ja han
aconseguit que sigui utilitzat per turismes i vehicles pesants per anar de la vall de
l'Ebre a la mediterrània valenciana. Les millores en curs i futures han de fer que
aquest trànsit s'intensifiqui; per bé que les dificultats orogràfiques naturals del
trajecte, particularment entre Miravet i Xerta, representen una limitació
important a mig termini.
2.3. LA TRAVESSA DEL DESERT ARAGONÈS I LES VIES D'ENLLAÇ AMB LA PENÍNSULA
De manera ineludible, Lleida se situa físicament dins la Vall de l'Ebre. No és
menys cert, tampoc, com recorda Pierre Vilar en buscar els límits del Principat,
que els Monegres han jugat com una mena de frontera natural amb l'interior
peninsular, entre Catalunya i Aragó i que la històrica N-II entre Lleida (o Fraga) i
Saragossa constitueix una mena de pont sobre unes terres desèrtiques. Les
transformacions en regadiu actuals dels Monegres i secans semi-àrids veïns
eliminen bona part dels condicionaments d'aquest desert; però arriben tard com
per a constituir un teixit social i econòmic prou dens.
Sigui com sigui, la travessa del desert no és tal travessa, si en lloc de prendre l'eix
històric de la vall de l'Ebre via Saragossa, es pren un camí més al nord i se segueix
la vall del Cinca i l'Alcanadre. Per aquesta part nord-oest es diria, d'entrada, que
els camins no porten enlloc; els 70.000 habitants de la comarca d'Osca i el seu
escàs desenvolupament no li atorguen gaire interès a aquest eix, i més enllà
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 16 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
d'Osca, els camins porten a indrets poc habitats. Però, això no és del tot així si es
considera el trajecte abans d'arribar a Osca; en el camí de la N-240 Almacelles,
Binèfar, Montsó i Barbastre dibuixen tot un eix social i econòmic d'uns 63.000
habitants, pròxim i relacionat històricament amb la ciutat de Lleida.
Al costat de tota la franja de la N-II entre Fraga i Cervera, que constitueix l'eix de
desenvolupament regional més destacat on s'asseu la ciutat de Lleida, la N-240
articula en direcció a Osca un altre eix, que es prolonga una seixantena de
quilòmetres en terres aragoneses. Aquest eix lliterà o oscenc, que articula tota
una àrea que ha tingut una forta relació humana i econòmica amb Lleida, apareix
actualment com el segon en importància de la ciutat i la seva regió. Només cal
recordar al respecte que els regs del Canal de Catalunya i Aragó, inaugurats el
1911, i el més recents del Cinca han potenciat les activitats econòmiques i la
població d'una àrea anteriorment quasi desèrtica; aquests regadius junt amb els
dels canals d'Urgell i la resta de la regió representen un potencial econòmic agrari
de primera importància a l'entorn de Lleida.
La programada transformació de la N-240 en autovia des de Lleida fins a Osca per
part del Ministeri d'Obres Públiques promet donar, doncs, nou impuls a un eix de
primera importància per a Lleida. A Osca aquesta autovia podrà enllaçar, per
altra part, amb l'autovia València-Saragossa-Osca-Pau, que entra dins de les
previsions més concretes del Govern, com a projecte de comunicació
transfronterera. I queda una possibilitat, molt més incerta, de relacions amb
Pamplona passant per Osca.
Per la banda aragonesa i mirant altre cop cap a les terres de l'Ebre, no pot deixar-
se de passar per un altre flanc de les relacions exteriors de Lleida. Per bé que en
un estat més larvari que real, l'eix Lleida-Casp-Alcanyís i Andorra fins a Terol
representa una possibilitat de comunicació amb l'interior de la meseta defugint el
pas obligat per Saragossa. El poblament relativament escàs d'aquestes àrees del
Baix Aragó, les pobres comunicacions actuals a través de Fraga i la N-231 i les
dificultats físiques que presenta el territori en travessar l'Ebre, donen escàs relleu
i perspectives a aquest eix.
2.3. LLEIDA EN LA CONFLUÈNCIA DELS GRANS RIUS PIRINENCS
Punt estratègic en la confluència de les valls que davallen del Pirineu, la ciutat de
Lleida deu bona part del seu pes adquirit en la histèria a les relacions amb les
contrades pirinenques, des de la Ribagorça i, fins i tot, el Sobrab, fins a l'Alt
Urgell i la Cerdanya. La població muntanyenca ha mantingut durant centúries
relacions estretes amb les planes ponentines, basades en una certa
complementaritat econòmica i en vincles socials. Les ciutats de la plana, Balaguer
o la mateixa Lleida, han estat punts privilegiats d'aquests contactes, que en el cas
de Lleida s'han vist impulsats per totes les inèrcies que donava la capitalitat
provincial.
Però, la decadència de les comarques muntanyenques des de mitjan del segle XIX
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 17 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
i la desestructuració de la seva economia des de principi de segle, unides a les
males comunicacions i allunyament, han fet minvar el valor de les relacions amb
la muntanya. Només la millora substancial de les comunicacions que es comença a
produir en els anys 1980 atansa altra cop la muntanya a la plana. Al mateix
temps, aquestes millores permeten plantejar-se els Pirineus ja no solament com a
frontera, sinó com a lloc de pas cap a les planes occitanes.
En els camins que van cap a la muntanya, un eix destaca sobre tots els altres, el
de la vall de Segre o, si es vol en la classificació viària, la comarcal C-1313.
Aquesta via, pendent encara de millores puntuals en alguns trams, uneix amb la
plana les valls pirinenques més habitades i actives, prop de 60.000 habitants entre
l'Alt Urgell, Andorra i Cerdanya. I té també una funció clara de relació amb les
terres del Rosselló, via vall de la Tet, i el Llenguadoc i les planes tolosanes. Els
estrets congostos i forts desnivells que s'han de salvar en l'eix del Segre i la seva
prolongació per les valls de la vessant nord dels Pirineus, fan difícil una
comunicació transpirinenca intensa per aquesta via, tot i les millores
d’infraestructures en curs.
Des de Lleida, la major facilitat de comunicació transfronterera correspon a la
carretera de la Val d'Aran, la comarcal C-230. Aquesta via comunica àrees
pirinenques atractives a nivell turístic, la Val d'Aran i l'Alta Ribagorça, però poc
habitades, uns 10.000 habitants en conjunt, i la seva projecció internacional
constitueix un element de primera importància. Tot i el retomb que fa la
carretera C-230 per Benabarri, per defugir el congost de Montrebei, les millores
recents han permès veure el seu interès com a via de pas entre la plana tolosana i
la vall de l'Ebre, fins i tot per als vehicles pesants.
La ciutat de Lleida i la comarcal C-230 queden un tant al marge dels grans
projectes d’infraestructura dels estats francès i espanyol per a millorar la
connexió transpirinenca, que se centren en la via Saragossa-Pau per Somport i la
via Barcelona-Tolosa per Puimorens. Però la millora del túnel de Vielha i altres
millores puntuals de traçat (autovia fins Sopeira?) han de fer que la C-230 presenti
interès per al trànsit entre la vall de l'Ebre (i terres de més al sud) i el Midi
francès. Dins d'aquests trànsits, Lleida constitueix la via de pas natural per als qui
venen o van a València.
El tercer gran eix pirinenc des de Lleida és el del Pallars, l'únic servit per
carretera i per tren. Els pallarsos constitueixen la contrada pirinenca
econòmicament i humanament més vinculada a Lleida; però els 18.000 habitants
que sumen el Pallars Jussà i el Sobirà i els recursos locals no donen per uns
trànsits gaire intensos. La manca de projecció cap a l'altra banda dels Pirineus i
les difícils comunicacions amb les comarques veïnes tampoc han facilitat els
intercanvis i la constitució de trànsit de pas.
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 18 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
Lleida “Porta Territorial”
El SAE com a clúster d’Activitats Econòmiques
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 19 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
3. LA DINÀMICA DEL SÒL D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES
Segons les dues fonts d’informació existents, la cotització de l’IBI o les llicències
d’activitat existeixen unes xifres lleugerament contrastades sobre la dinàmica del
sòl industrial, tal com posa de relleu el quadre adjunt. Es tracta, en qualsevol
cas, de diferències lògiques atesa la font diferent d’elaboració. L’Impost de Béns
Immobles sobre establiments industrials resulta més exhaustiu quant a activitats,
en comptabilitzar activitats industrials lligades a d’altres usos preferents (com ara
les que es donen a la presó o en centres de serveis). Les conclusions que en
conjunt s’obtenen no són massa diferents i recolzen sobretot en els expedients de
nova activitat.
- En els darrer quinquenni va a consumir-se una mitjana de 8,5 hectàrees de
sòl industrial anualment.
- Les dues terceres parts de la nova demanda han estat cobertes a través de
l’actuació pública del polígon industrial del Camí dels Frares.
- Cal tenir ben present que les activitats industrials més clàssiques
relacionades amb la manufactura tenen molt poc pes en el consum de sòl
industrial.
- Sota la qualificació genèrica de magatzem s’inclouen generalment
activitats relacionades amb el comerç a l’engròs o detall (els dos nivells es
fan difícils de separar), que venen a confirmar i reforçar la primacia
d’aquest tipus d’activitats en el consum de sòl. Una bona part dels tallers,
relacionats generalment amb l’automòbil, inclouen també aquesta dimensió
comercial.
- Per la seva incidència en el consum de sòl mereixen destacar-se també les
activitats logístiques, localitzades bàsicament a la nova àrea del Camí dels
Frares, on aquestes activitats s’han reforçat amb la ubicació de Cimalsa.
En conjunt, les noves activitats implantades a la ciutat presenten un perfil
marcadament de serveis, en bona part relacionats amb l’automòbil i la
construcció.
Q1. Dinàmica de les activitats i el sòl industrial al municipi de Lleida, 1996-2004.
Sòl industrial que cotitza
l’IBI Llicències de noves activitats industrials atorgades
Any
m2
industrials
Increment
anual
Total
activitats
Superfície
imputada (*)
Hipòtesi creixement
brut de sòl (**)
1996 507522 s.d.
1997 518107 10585 s.d. 0,0
1998 611379 93272 s.d. 0,0
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 20 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
1999 618894 7515 37 46679,8 77799,7
2000 691797 72903 54 68127,3 113545,5
2001 714839 23042 43 54249,5 90415,9
2002 690796 -24043 41 51726,3 86210,5
2003 1153909 463113 30 37848,5 63080,8
2004 1178369 24460 35 44156,6 73594,3
1996-2004 670847 83856 0,0
1999-2004 566990 94498 240 50464,7 84107,8
(*) Xifra calculada a partir de la mitjana de 1261,6 m2 per activitat observats.
(**) Sobre la hipòtesi d’ocupació neta de 0,6.
Font: Ajuntament de Lleida.
Q2. Tipologia de les activitats per àrees (segons el nombre d’expedients de llicència d’activitat).
1999 a octubre 2004.
Camí dels
Frares
Polígon el
Segre Altres àrees
Total
activitats Superfície mitjana
Magatzems 48 19 11 78 1126,1
Tallers 24 14 7 45 934,0
Fabricació 18 11 4 33 1320,4
Logístic 18 7 4 29 2099,0
Comercial 9 6 2 17 1760,9
Serveis 7 6 1 14 1349,2
Altres 6 6 0 12 969,9
Infraestructures 5 5 0 10 781,2
Restauració 2 0 0 2 99,4
Total 137 74 29 240 1261,6
Font: Ajuntament de Lleida.
Q3. Superfície ocupada per les noves activitats per àrees i segons tipologia (segons els expedients
de llicència d’activitat). 1999 a octubre 2004.
Camí dels
Frares
Polígon el
Segre Altres àrees
Total
superfície % superfície
Magatzems 60556,8 9194,1 18087,3 87838,2 29,0
Tallers 22209,6 14291,2 5530,7 42031,5 13,9
Fabricació 25158,6 11171,6 7243,8 43574,0 14,4
Logístic 55524,6 188,3 5158,0 60870,9 20,1
Comercial 22177,8 2055,0 5703,0 29935,8 9,9
Serveis 5166,7 13023,0 698,9 18888,6 6,2
Altres 7414,8 4223,9 0,0 11638,7 3,8
Infraestructures 49,5 7762,0 0,0 7811,5 2,6
Restauració 198,8 0,0 0,0 198,8 0,1
Total 198457,2 61909,1 42421,7 302788,0 100,0
Font: Ajuntament de Lleida.
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 21 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
3.1. BALANÇ DE L’OFERTA I DEMANDA DE SÒL INDUSTRIAL SEGONS EL PLA
Tot el programat industrial es troba en execució, amb les excepcions relacionades
amb activitat logístiques. Es troben en vies d’entrar en el mercat el sòl industrial
urbanitzat del SUR 11, 26,75 hectàrees, i el PE 4, altres 13,5 hectàrees.
Queda per desenvolupar els polígons de caràcter logístic, que per la seva ubicació
urbana plantegen alguns interrogants sobre desenvolupament d’usos i activitats
específiques:
- Polígons a l’entorn de la N-II, Eix Barcelona-Picos i Eix Barcelona-Canal. El
desenvolupament depèn de les incertituds entorn a l’equipament
comercial.
- Polígon de Rufea-Segre, darrera els Instituts. Operació relacionada amb la
solució adoptada entorn a la línia AVE.
- Polígon Pont de Pardinyes, entorn de la Hípica. La seva ubicació obre unes
possibilitats de nova activitat i/o d’equipament que s’han d’acabar de
traduir en projectes específics.
En general el sòl logístic representa per la seva ubicació una reserva estratègica
cara a l’equipament de la ciutat, amb oportunitats d’equipaments i/o activitats
nous que han de reforçar el caràcter de centralitat.
Q4. Sectors urbanitzables per activitat previstos en el Pla General
SECTOR NOM SUPERFICIE
Index
d'Edificabilitat
Bruta
(m2t/m2s)
Programa
anterior
Quadrienni Estat actual
Nou
programa
3 MINIPOLIGON CREU BATLLE 3,97
8 EIX BARCELONA-PICOS 25,20 0,60 1 Pendent
9 EIX BARCELONA-CANAL 25,85 0,60 1 Pendent
11 CRTRA TARRAGONA 1 26,75 0,40 2 En execució
17 RUFEA SEGRE 43,49 0,40 2
23 PONT PARDINYES 11,82
27 CARRETERA BARCELONA 1 19,87 Pendent
28 TORRE RIBERA 1 42,32 0,40 1 Executat
34 MINIPOLIGON LES CANALS 15,98
35 CARRETERA BARCELONA 2 36,42 Pendent
36 SISTEMES MANGRANERS 13,43
41 CRTRA TARRAGONA 2 14,97 Pendent
Font: Ajuntament de Lleida.
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 22 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
Xaxes de la mobilitat territorial
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 23 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
4. LES INFRAESTRUCTURES DE LA MOBILITAT
Tal i com exposàvem inicialment, l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans es troba
localitzat en una posició estratègica per el seu alt nivell d’accessibilitat
territorial, per les infraestructures que el serveixen actualment i pels nous eixos
de comunicació previstos en el planejament.
4.1. XARXA VIÀRIA
L’àmbit de la modificació es troba situat en contacte amb la N-240, eix que
comunica l’àmbit urbà de Lleida amb el triangle Reus–Tarragona - Valls. Respecte
l’estructura territorial, aquest eix connecta l’àmbit de la MP a través del tram de
ronda Sud edeLLeida existent amb l’eix de l’antiga carretera N-II i l’actual A-2 a
nord i amb l’eix de l’Ebre i l’autopista AP-2 a sud.
El pròxim completament de les diferents connexions est (Lleida - els Alamús) i
oest (Lleida-Alcarràs) de la Ronda sud de Lleida conjuntament amb el futur eix
nord-sud que ha de permetre relligar l’eix C-13 (Lleida Balaguer), l’autovia A-2 i
l’autopista AP-2 a Artesa de Segre, pel costat de llevant de la ciutat de Lleida.
situaran l’àmbit de la present Modificació puntual i el futur SAE Torreblanca –
Quatre Pilans en una posició estratègicament connectada amb els sistemes urbans
més propers i amb els diferents eixos territorials. (veure plànol d’informació
I.03.Xarxes de la mobilitat territorial)
4.2. XARXA FERROVIÀRIA
L’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans limita al sud amb la línia de ferrocarril Lleida-
Barcelona. Aquest fet possibilita, tal i com estableix el PTPTP, la implantació de
noves estacions i terminals de mercaderies vinculades a nous sectors i àrees
industrials i/o logístiques.
El planejament vigent estableix les següents actuacions vinculades a l’àmbit de la
modificació:
- connexió de l’actual línia Lleida – Barcelona amb el futur Eix Transversal
Ferroviari (ETF) a través d’una nova línia d’altes prestacions.
- connexió de l’actual línia Lleida – Saragossa amb l’aeroport d’Alguaire.
Aquest nou eix podria permetre la implantació d’una important terminal
intermodal de mercaderies pròxima a l’aeroport augmentant el seu
potencial logístic. Tanmateix aquest nou enllaç podria anar vinculat a la
implantació d’un sistema tren-tamvia que complementaria i reforçaria les
altres línies d’aquest tipus proposades.
- la transformació de l’actual línia Lleida – Manresa en un servei tren-
tramvia que reforci l‘oferta de transport públic que ha de satisfer la
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 24 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
demanada de mobilitat interna, amb elevades freqüències de pas i temps
de desplaçament competitius respecte el vehicle privat.
La realització d’aquestes actuacions permetran ampliar el nivell de connectivitat
ferroviària del sector amb tots els eixos ferroviaris territorials i sobretot, ampliar
la seva capacitat, de passatgers i mercaderies. (veure plànol d’informació
I.03.Xarxes de la mobilitat territorial)
4.3. AEROPORT D’ALGUAIRE
Respecte el sistema aeroportuari, el futur aeroport d’Alguaire ha d’esdevenir
l’aeroport regional de LLeida que doni servei tant de passatgers com logístic i que
pugi abastar qualsevol distància europea.
El passat 1 d’abril de 2008, el Departament de Política Territorial i Obres
Públiques, presentava el pla de viabilitat i negoci de l’aeroport, on analitzava les
previsions desenvolupament de la instal·lació en un horitzó de 10 anys. Cal
destacar la seva ubicació estratègic, que ha de permetre el desenvolupament
econòmic de l’àrea, potenciant la centralitat del sistema urbà de Lleida. En
aquest sentit, s’ha de valorar molt positivament la repercussió que pot suposar
sobre el teixit econòmic empresarial: internacionalitzant les empreses
lleidatanes, consolidant Lleida com a marca pròpia, facilitant la implantació de
noves empreses, de tot tamany, gràcies a la millora de la connectivitat aèria,
impulsant la innovació dels processos productius i d’exportació de productes
autòctons de qualitat, creació de nous negocis al voltant de nous serveis
complementaris, etc.
En definitiva, una instal·lació que completa un sistema de mobilitat i
accessibilitat territorial que fan del sistema urbà de Lleida i específicament de
l’àmbit de la Modificació puntual que es proposa, un espai d’altíssima
connectivitat local i territorial.
En aquests moments, amb les obres de les diferents fases en ple
desenvolupament, es preveu la finalització de les diferents infraestructures a
finals de 2008.
L’esquema conjunt definit pels sistemes viari, ferroviari i aeroportuari configura
una estructura permet posar en relació funcional el futur SAE en primer lloc, amb
els polígons industrials existents de manera que es pugui configurar un nou clúster
d’activitats i en segon lloc, amb els principals eixos de comunicació territorials.
(veure plànol d’informació I.02.L’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans com a porta
territori)
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 25 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
5. LA MATRIU BIOFÍSICA DEL TERRITORI
5.1. CARACTERÍSTIQUES TOPOGRÀFIQUES DEL TERRITORI
L’enclau de Torreblanca – Quatre Pilans es troba situat en l’àmbit de la Plana de
Lleida. Es tracta d’una plana de baixa altitud, entre els 200 i els 400m formant
part de la depressió central catalana. El territori es caracteritza per l’existència
de tossals que puntualment apareixen com emergències trencant la planeïtat. En
l’àmbit de la modificació destaca el Tossal de la Moradilla situat a nord amb una
alçada màxima de 242 m. Tanmateix des de l’àmbit de la modificació cal destacar
la visibilitat que es té del Turó de la Seu Vella (236 m). (veure plànol d’informació
I.04. Enclaus topogràfics i visuals)
Els sòls de l’àmbit de la modificació puntual, ubicats entre l’eix de la carretera N-
240 i la línia ferroviària Barcelona- Lleida, tenen una lleugera pendent, en sentit
sud-oest baixant de la cota màxima de 190,5m fins a la cota 169,5. (veure plànol
d’informació I.05. Característiques topogràfiques i xarxa hídrica).
5.2. ELS ELEMENTS HÍDRICS
El territori que caracteritza per l’escassetat de precipitacions i la seva irregular
distribució durant l’any i amb forta sequera durant els mesos d’estiu, s’ha
estructurat històricament per la distribució d’aigua a través de canals i sèquies.
Específicament, en l’àmbit de Torreblanca – Quatre Pilans trobem la sèquia de la
Femosa que travessa l’àmbit de modificació en el sentit de la pendent topogràfica
de nord-est a sud-oest i algunes basses de reg.
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 26 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
Enclaus topogràfics i visuals
Àmbit de la modificació puntual
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 27 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
6. DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT
L’àmbit d’actuació d’aquesta Modificació puntual del Pla general de Lleida és el
que es grafia en els plànols d’informació i d’ordenació, que configuren la part
gràfica d’aquest document. La delimitació de l’àmbit podrà precisar-se en el
moment de redactar el document per l’aprovació inicial.
La totalitat dels sòls inclosos en ella formen part del terme municipal de Lleida i
estan ubicats en l’àmbit de Torreblanca – Quatre Pilans, delimitats, de forma
concreta, per la carretera N-240 a nord i la línia ferroviària a sud.
La superfície total de l’àmbit d’aquesta modificació puntual és de 4.408.150 m²,
tal i com s’indica en el plànol I.01. Àmbit de la modificació.
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 28 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
Estructura de la propietat
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 29 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
7. L’ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL
L’estructura de la propietat del sòl, d’acord amb la informació que es disposa en
el moment de la elaboració d’aquest document de Modificació puntual del Pla
General de LLeida presenta una composició clarament dual:
Per una part, una concentració molt significativa, el 70% de la superfície del
sector, que és propietat d’administracions públiques, l’Institut Català del Sòl que
concentra més del 52% de la superfície total, únicament en dues propietats, i de
la Empresa Municipal d’Urbanisme de l’Ajuntament de Lleida que amb 15
propietats concentra més del 15% de superfície de sòl total.
Per una altra part, les 62 propietats restants, amb una gran heterogeneïtat pel
que fa a les dimensions de les finques. Existeixen 2 parcel·les amb grans
dimensions amb 10 Ha i 5 Ha de superfície respectivament. Un total de 22
parcel·les tenen una superfície compresa entre 1 i 3 Ha, 12 parcel·les amb una
superfície superior a 5.000 m². Les 26 parcel·les restants poden tenir la
consideració de parcel·les de dimensió reduïda, ja que no arriben als 5.000 m² de
superfície.
Respecte els propietaris identificats, existeixen un total de 8 propietaris amb més
d’una propietat dins de l’àmbit de la modificació puntual. Un propietari, amb
13,7 Ha representa un percentatge de sòl aportat superior al 5%. Cinc propietaris
tenen propietats que suposen entre un 1 i un 3%. Els dos propietaris restants no
arriben individualment al 1%.
Altrament, dins l’àmbit del sector existeixen un conjunt de camins amb una
superfície total de 28.662 m². (veure plànol d’informació I.07. Estructura de la
propietat)
Q1. PROPIETARIS Propietari Superfície inclosa MP % Cartografia m² INCASÒL 1.242.681 51,60% EMU 366.991 15,24% Hnos Porté i Badia 70.582 2,93% Emilio Bifet 34.022 1,41% Regué 79.548 3,30% F. Accensi 137.851 5,72% Carmen Arbonés Oró 1.606 0,07% Eloy Arbonés 11.185 0,46% Carmen Prunera 5.150 0,21% Justo Castillo 42.504 1,77% Basilio Munturiol Naval 28.558 1,19% Gregorio Fernández 21.658 0,90% José Bonastre Benet 27.751 1,15% Jose Mª Masana 58.908 2,45% Carmen Garrós 28.176 1,17% Joan Garrós 4.598 0,19% desconegut 217.719 9,04% camins 28.662 1,19%
TOTAL ÀMBIT MODIFICACIÓ 2.408.150 100,00%
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 30 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
Q2. FINQUES INCLOSES EN L'ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ
Parcel·la Propietari Superfície Superfície Superfície Superfície inclosa MP
medició topogràfica cadastre Cartografia Cartografia
m² m² m² m²
92 INCASÒL 1.217.579 1.217.579 1.212.436 988.758 348 INCASÒL 824.640 826.460 824.602 253.923 101 EMU 116.558 81.846 82.160 11.619 102 EMU 6.244 6.041 5.981 5.981 104 EMU 30.246 28.750 35.197 35.197 105 EMU 35.739 34.372 15.562 106 EMU 31.005 30.580 30.520 30.520 110 EMU 54.080 54.910 54.046 54.046 112 EMU 27.483 27.967 27.593 27.593 147 EMU 6.382 6.857 6.378 6.378 152 EMU 31.416 32.173 31.776 31.776 210 EMU 15.656 13.307 15.817 15.817 218 EMU 30.476 31.281 30.951 30.951 223 EMU 55.287 54.854 57.033 57.033 225 EMU 48.590 49.070 49.534 15.562 242 EMU 9.268 8.924 9.530 9.530 244 EMU 19.786 19.777 19.426 19.426 103 Hnos Porté i Badia 38.608 29.714 29.714 107 desconocido 2.042 1.912 1.912 108 desconocido 2.498 2.501 2.501 109 desconocido 3.166 3.000 3.000 111 desconocido 16.145 16.402 16.402 113 Emilio Bifet 11.673 13.123 13.123 114 Regué 52.182 51.806 50.838 115 Regué 41.686 40.985 12.142 146 desconocido 9.733 10.170 3.005 148 desconocido 23.211 24.224 24.224 149 desconocido 25.947 25.649 25.649 150 F. Accensi 102.887 105.013 105.013 151 Emilio Bifet 21.068 20.899 20.899 153 Regué 37.870 36.722 16.568 154 desconocido 19.658 20.216 765 206 Carmen Arbonés Oró 13.161 12.503 1.606 207 desconocido 16.946 15.877 15.628 208 Eloy Arbonés 7.655 7.900 5.245 209 Eloy Arbonés 11.507 10.987 5.940 211 Carmen Prunera 4.301 5.150 5.150 212 desconocido 1.798 1.854 1.854 213 desconocido 1.530 1.594 1.594 214 desconocido 3.181 3.060 3.060 215 Justo Castillo 18.425 17.594 17.594 216 Basilio Munturiol Naval 27.645 28.558 28.558 217 Gregorio Fernández 12.205 12.228 12.228 219 desconocido 35.424 34.990 34.990 220 desconocido 8.905 8.726 8.726 221 Hnos Porté i Badia 6.971 6.791 6.791 222 F. Accensi 33.842 32.838 32.838 224 Hnos Porté i Badia 18.193 13.494 13.228 226 Hnos Porté i Badia 3.330 3.686 807 227 Hnos Porté i Badia 10.343 10.219 7.530 228 desconocido 3.879 3.963 3.963 229 desconocido 2.436 2.082 2.082 230 desconocido 2.414 2.129 2.129 231 desconocido 1.829 1.709 1.709 232 desconocido 1.544 1.735 1.735 233 desconocido 1.925 2.024 2.024 234 desconocido 6.475 6.398 6.398 235 desconocido 5.338 5.343 5.343 236 desconocido 1.879 1.799 1.799 237 desconocido 1.887 1.653 1.653 238 desconocido 4.024 2.847 2.847 239 desconocido 2.189 2.210 2.210 240 desconocido 4.981 6.411 6.411 241 desconocido 3.333 3.175 3.175 243 desconocido 19.805 20.294 20.294 245 Justo Castillo 25.385 24.910 24.910 246 José Bonastre Benet 25.326 27.751 27.751 247 Jose Mª Masana 19.488 19.979 19.979
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 31 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
248 Jose Mª Masana 6.813 7.780 7.780 249 Hnos Porté i Badia 9.464 9.009 3.751 250 desconocido 6.822 7.077 4.487 251 desconocido 2.893 3.061 2.162 268 Jose Mª Masana 51.710 50.884 31.149 269 Hnos Porté i Badia 8.762 8.761 8.761 270 Carmen Garrós 27.577 28.176 28.176 271 Joan Garrós 28.227 27.079 4.598 279 desconocido 3.711 3.665 3.665 281 Gregorio Fernández 9.653 9.430 9.430 311 desconocido 407 323 323
CAMINS 28.662
TOTAL ÀMBIT MODIFICACIÓ 2.408.150
En el document per l’aprovació inicial de la present modificació puntual s’haurà
d’incorporar la identitat de totes les persones propietàries o titulars d'altres drets
reals sobre les finques afectades durant els cinc anys anteriors a l'inici del
procediment de modificació, segons consti en el registre o instrument utilitzat a
efectes d'identificació de les persones interessades, tal i com estableix l’article
94.1.5 del TRLU, modificat per l’article 11 del DL 1/2007.
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 32 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
xarxa de camins, usos, activitats i edificacions existents
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 33 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
8. USOS, ACTIVITATS I EDIFICACIONS EXISTENTS
8.1. XARXA DE CAMINS
Respecte la xarxa de camins, el camí principal que travessa l’àmbit de la
modificació en sentit est-oest és el camí de LLeida a Artesa. Des d’aquest és
ramifiquen altres camins secundaris que donen accés a un conjunt de
construccions residencials i agrícoles. No hi ha cap camí dins de l’àmbit que es
relacioni directament la carretera N-240, havent d’utilitzar camins exteriors al
sector aper accedir a les propietats incloses dins del mateix.
La carretera N-240 configura un límit espacial que divideix el territori, des del
qual apareixen els diferents camins que permeten accedir al territori agrícola.
En els sòls compresos entre la carretera i el camí Lleida-Artesa, apareixen
parcel·les de major dimensió, servides a traves d’un camí privat que permet
accedir al conjunt d’edificacions agrícoles i ramaderes des de la carretera.
Nogensmenys, al voltant del camí Lleida-Artesa la xarxa de camins es fa més
densa ja que és on es concentra el conjunt de parcel·les més petites.
Malgrat el tall que pot suposa l línia de ferrocarril existeix un camí que partint des
del camí Lleida-Artesa el travessa.
8.2. USOS I ACTIVITATS EN L’ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ
L’àmbit de la modificació està situat en un territori caracteritzat pels usos
agrícoles, per tant dins un paisatge rural.
Respecte als usos existents dins de l’àmbit, una superfície de gairebé 150 Ha
corresponen a conreus, ubicats principalment entre el camí d’Artesa i la
carretera, 50 Ha estan ocupades per arbres fruiters localitzats al voltant del camí
a Artesa, i 3,2 Ha corresponen a sòls de pastura.
La resta de superfície respon a sòls improductius repartits aleatòriament.
8.2. EDIFICACIONS EN L’ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ
Dins de l’àmbit hi trobem, majoritàriament, construccions dedicades a
l’explotació agrícola o ramadera o edificacions residencials que semblen
destinades a segona residència.
Concretament, hi ha un total de 30 edificis residencials, repartits en una
agrupació principal de 17 a sud del camí a Artesa mentre que la resta es troben
aïllats o repartits en grups de tres o quatre.
Hi ha 47 construccions auxiliars o porxos, sempre al voltant de les edificacions i
en major quantitat prop dels edificis residencials.
Trobem 10 granges, dividides en dos grups, i un conjunt d’antigues granges en
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 34 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
ruïnes prop de la carretera N-240. També hi ha 10 naus agrícoles, distribuïdes en
dos grups, un a nord prop de les granges, el segon en una posició central respecte
els sòls fruiters.
Finalment trobem una dotzena de basses. La més gran localitzada en contacte a la
carretera, la resta repartides més o menys homogèniament amb els sòls fruiters.
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 35 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
9. PLANEJAMENT VIGENT
9.1. PLANEJAMENT TERRITORIAL.
Pla Territorial Parcial de Ponent (PTPP)
Els sòls inclosos dins l’`àmbit de modificació puntual estan inclosos dins el sistema
d’espais oberts definit pel PTPP amb l’objecte de regular els sòls no urbanitzables
en el moment de la seva redacció.
Majoritàriament els sòls dins de la modificació estan qualificats de sòls de
protecció preventiva. Tal i com estableix la normativa del PTPP en el seu article
2.10, els plans d’ordenació urbanística municipal podran, si s’escau, classificar
com a urbanitzable aquelles peces de sòl de protecció preventiva que tinguin
localització i proporció adequades en funció de les opcions d’extensió urbana que
el pla d’ordenació urbanística municipal adopti d’acord amb les estratègies de
desenvolupament urbà que en cada cas estableixi.
Altrament, el PTPP qualifica com a sòls de protecció especial aquells que
corresponen a l’eix de la sèquia de la Femosa que travessa transversalment
l’àmbit, considerant que cal preservar el seu valor com a connector d’interès
natural i també per la seva funció específica en l’equilibri mediambiental.
Respecte la precisió de límits, l’article 2.4. de la normativa del PTPP estableix
que la delimitació dels sòls que composen el sistema d’espais oberts ha estat
definides a escala 1/50.000 i per tant podran ser precisats pels instruments de
planejament urbanístic que defineixen l’ordenació a una escala més detallada,
sempre que no hi hagi augments substancials de superfície de sòls de menor
protecció en detriment del de major protecció.
Altrament l’article 2.6. que regula els sòls de protecció especial, estableix que,
excepcionalment i de manera justificada, els sòls de protecció especial es poden
incloure en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la seva
permanència com espai obert mitjançant la seva cessió i incorporació al patrimoni
públic resultant del procés de gestió urbanística corresponent.
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 36 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
Pla Territorial Parcial de Ponent (PTPP)
Pla General d’Ordenació Urbana de Lleida 1995
I. MEMÒRIA DESCRIPTIVA. DOCUMENTS D’INFORMACÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 37 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
9.2. PLANEJAMENT MUNICIPAL.
Pla General d’Ordenació Urbana de Lleida de 1995 (PGOU)
El planejament municipal vigent en l’àmbit de la Modificació Puntual és el Pla
General de Lleida 1995, del qual es va aprovar definitivament un text refós el 16
de gener de 2003.
El règim de sòl actual dels sòls inclosos en l’àmbit de la Modificació puntual és de
sòl no urbanitzable. (veure plànol d’informació I.10a. Planejament vigent. Règim
de sòl)
La totalitat del sòls inclosos en l’àmbit de la Modificació puntual estan qualificats
de zona agrícola de recs antics (clau R2).
Tanmateix el Pla reconeix una petita àrea dins de l’àmbit de la modificació com a
Reservori Natural (RH).
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 39 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
1. JUSTIFICACIÓ LEGAL DEL PROCEDIMENT I CONTINGUT DE LA MODIFICACIÓ.
1.1. MARC LEGAL
El present document raona, justifica i comporta la modificació de règim,
qualificacions, usos i altres paràmetres urbanístics a l’àmbit delimitat a la
documentació gràfica que l’acompanya i, per aquest motiu, conforme al previst a
l’article 5 de les Normes urbanístiques del Pla General de Lleida i, en relació a la
normativa urbanística vigent, en concret l’article 94 del Decret legislatiu 1/2005,
de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificada
pel Decret Llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria
d’urbanisme (d’ara en davant “TRLU”), i l’article 117 del Reglament de la Llei
d’urbanisme (d’ara en davant “RLU”), procedeix la tramitació del pertinent
projecte de Modificació puntual del Pla General de LLeida en l’àmbit de
Torreblanca – Quatre Pilans.
1.2. NECESSITAT DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL DE LLEIDA EN L’ÀMBIT DE TORREBLANCA – QUATRE PILANS.
De conformitat amb l’article 92 del Decret Legislatiu 1/2005 del 26 de juliol, pel
qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme (TRLU), el planejament
urbanístic, en tant que disposició administrativa de caràcter general, té vigència
indefinida, però és susceptible de suspensió, modificació i revisió.
L'article 94 del text refós de la Llei d’Urbanisme aprovat pel Decret Legislatiu
1/2005 de 26 de juliol, estableix en el seu punt 5 que:
5. Les propostes de modificació d’una figura de planejament urbanístic han de
raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, i l'oportunitat i la conveniència
amb relació als interessos públics i privats concurrents.
En un mateix sentit, l’article 118.1.a del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel
qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, el qual va entrar en vigor l’1
de setembre de 2006 estableix que:
118.1 Les modificacions dels plans urbanístics han de contenir les
determinacions adequades a llur finalitat específica, d’entre les pròpies de la
figura de planejament modificada i, en qualsevol cas, han de:
a) Justificar la conveniència de la modificació i de les noves determinacions que
s’introdueixen.
En aquest sentit i en referència als interessos públics, la modificació del Pla
General, plantejada per augmentar la disponibilitat de sòl industrial i d’activitats
econòmiques, redunda en el plantejament programàtic del mateix que
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 40 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
desenvolupa l’estratègia del municipi de Lleida com a centre d’activitats
econòmiques en una cruïlla important de comunicacions i xarxes territorials
nacionals i internacionals.
Tant des del punt de vista de la disposició de sòl per les activitats productives,
però sobretot de la qualitat dels serveis i de l’accessibilitat del mateix; La
modificació del planejament vigent, vol reforçar l’estructura locacional i
programàtica del planejament vigent, actualitzant-lo però, al nou context
territorial determinat pel desenvolupament de noves infraestructures
determinants per la qualitat estratègica de Lleida.
Des del punt de vista programàtic, els raonaments que justifiquen la modificació
es sustenten en els arguments següents:
1. L’evolució dels processos productius, en general a Catalunya i
específicament en l’àmbit de Les Terres de Lleida, estan incrementant la
demanda de nou sòl equipat per a noves activitats econòmiques
diversificades (Indústria, Comerç, Serveis terciaris, Logística) caracteritzats
per una superfície de grans dimensions, concentrada i compacta.
2. En aquest sentit, el fet de que Lleida és un clar node d’articulació de
l’Eix mediterrani i de l’Eix peninsular espanyol,, l’estableix com un dels
enclaus de país on desenvolupar una alta concentració de sòl per les noves
demandes de les empreses, establertes en relacions i xarxes empresarials
nacional i internacionals.
3. L’actualització i modernització de la xarxa territorial d’espais industrials
a Catalunya, i específicament a Lleida, requereix a més de la nova previsió
de sòl, la remodelació i rehabilitació de polígons industrials antics i en
alguns aspectes amb processos d’obsolescència funcional. En conseqüència
es necessiten nous emplaçaments de sòl que permetin la relocalització
d’empreses per impulsar de manera eficient i renovada llurs activitats.
4. L’aptitud de Les Terres de Lleida, per desenvolupar estratègicament
activitats del sector agroalimentari, determinen el rol d’especialització de
nous espais d’activitat econòmica, concentrats amb bones disposicions de
sòl per acollir la diversificació productiva en el marc de sinergies de
complementarietat en economies d’escala.
5. La necessitat de disposar de sectors d’activitat econòmica ben articulats
territorialment en base a les infraestructures de transport ferroviari i amb
bons intercanviadors modals de transport, per tal de ser més eficients des
del punt de vista del estàndards de competitivitat econòmica, avalen el
desenvolupament del sector ben situat en la línea del TGV i de les xarxes
ferroviàries de proximitat, alhora que ben connectat amb l’Aeroport de
Lleida_Alguaire.
6. L’augment de sòl i la previsió del nou espai proposat per ampliar les
dotacions de sòl industrial i activitats econòmiques es situa en l’espai
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 41 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
territorial on ja existeixen actualment els polígons industrials més grans de
les Terres de Lleida (Polígon industrial del Segre; Polígon industrial del
Camí dels Frares), creant un clúster industrial i d’activitat econòmica de
gran qualitat, en relació als espais concurrents més pròxims, amb qui cal
actuar de manera sinèrgica (Plaza Zaragoza, Port_Zal de Barcelona, Port de
Tarragona,...)
La proposta de modificació, pel seu contingut i abast de regulació que proposa, no
s'inclouria en els supòsits definits en l'article 93 del TRLU que es refereix a les
circumstàncies necessàries per la revisió del Planejament i específicament al que
s’estableix a l’article 13 del Decret 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents
en matèria urbanística, respecte el que constitueix revisió de planejament quan
es modifica classificació de sòl no urbanitzable:
Article 13
Revisió del planejament general
S'afegeix un nou apartat 5 a l'article 93 del Text refós de la Llei d'urbanisme,
amb la redacció següent:
.5. En tot cas, constitueix revisió del planejament general l'adopció de nous
criteris respecte a l'estructura general i orgànica o el model d'ordenació o de
classificació del sòl preestablerts, i també l'alteració del planejament general
vigent que consisteix en la modificació de la classificació del sòl no urbanitzable
i que comporta, per si mateixa o conjuntament amb les modificacions aprovades
en els tres anys anteriors, un increment superior al 20% de la suma de la
superfície del sòl classificat pel planejament general com a sòl urbà i del
classificat com a sòl urbanitzable que ja disposi de les obres d'urbanització
executades. L'adaptació del planejament general municipal a les determinacions
dels plans directors urbanístics de delimitació i ordenació d'àrees residencials
estratègiques a què fa referència l'apartat 1.f de l'article 56 no requereix en
cap cas la revisió del planejament general municipal..
Tal i com s’especifica en el quadre que presentem a continuació la superfície de
sòl urbà actual és de 17.508.069 m², tenint en compte el sòl urbà existent l’any
2001 més els sòls corresponents a sòls urbanitzables amb les obres d’urbanització
executades.
El 20 % de la superfície d’aquest sòl correspon a 3.501.614 m². Si deduïm la
superfície de 243.465 m², corresponent a les modificacions aprovades en els 3
anys anteriors a la tramitació d’aquesta modificació puntual, la superfície límit
per redactar noves modificacions puntuals que modifiquin la classificació de sòls
no urbanitzables és de 3.258.148 m².
Per tant, la present modificació no constitueix en cap cas revisió de planejament
general, en els termes que estableix l’article 13 del DL 1/2007, ja que la
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 42 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
superfície de l’àmbit que es pretén modificar és de 2.408.150 m², inferior al 20%
de la suma de la superfície del sòl classificat pel planejament general com a sòl
urbà i del classificat com a sòl urbanitzable que ja disposa de les obres
d'urbanització executades.
Q3. SUPERFÍCIE DE MODIFICACIÓ RESPECTE EL SÒL URBÀ VIGENT
SÒL URBÀ (txt refós PGOU 2001)
àmbit Superfície PGOU
SU1 - SUCS 376.023
SU2 - RAÏMAT 252.943
SU3 - CERDERA 157.081
SU4 34.575
SU5 2.814
SU6 - CAPARRELLA 368.616
SU7 - LLÍVIA 175.418
SU8 - HOSTAL BORDETA 21.444
SU9a - LLEIDA CIUTAT 14.724.697
SU9b - LLEIDA CIUTAT 3.602
a deduïr: SUR 8-9 510.522
a deduïr: SUR 11 267.457
SU10 - UA 32 7.218
SU11 - ACTEL-COTON 12.618
SU12 - SUR 3 38.576
Superfície total 15.397.646
SÒL URBANITZABLE AMB URBANITZACIÓ EXECUTADA sector Superfície PGOU Superfície PP
SUR 11 267.457 272.352
SUR 33 56.811 56.911
Superfície total 324.268 329.263
SÒL URBANITZABLE AMB PROCÉS D'URBANITZACIÓ sector Superfície PGOU Superfície PP
SUR 2 543.990 542.220
SUR 5 439.941 444.945
SUR 42 543.264 550.531
Superfície total 1.527.195 1.537.696
MODIFICACIÓ PGOU EN TRÀMIT
àmbit Superfície MOD
GARDENY 243.465
Superfície total 243.465 TOTAL SÒL URBÀ VIGENT 17.508.069
20% 3.501.614
Deducció darrers 3 anys 243.465
Total límit article 13 DL 1/2007 3.258.148
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 43 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
2.2. TRAMITACIÓ DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL
La tramitació de la mateixa estarà a allò que disposa el capítol II del títol tercer,
del TRLU, sobre formulació i tramitació de les figures de planejament urbanístic.
Al respecte de la tramitació de la modificació dels instruments de planejament
urbanístic, l’article 117.3 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova
el Reglament de la Llei d’Urbanisme (RLU 305/2006), estableix que en aquests
casos no són obligatòries les actuacions assenyalades en els punts b i c de l’article
101 sobre l’aprovació i publicació del programa de participació ciutadana i la
subjecció a informació pública de l’avanç de l’instrument de planejament, per la
qual cosa aquest mateix document, en el que fa referència a la participació
ciutadana, es tramitarà i publicitarà mitjançant el tràmit d’aprovació inicial i la
corresponent exposició pública, considerant-se aquest acte suficient pel foment
de la participació dels ciutadans i ciutadanes.
Tanmateix, al tractar-se d’una modificació puntual que altera la classificació de
sòls no urbanitzables el document ha de ser objecte d’avaluació ambiental, tal i
com estableix la disposició transitòria sisena del TRLU. En aquest sentit l’article
115.a del RLU estableix les regles del procediment d’avaluació ambiental dels
plans urbanístics:
a) Prèviament a la presentació a tràmit del pla urbanístic per a la seva
aprovació inicial, l’òrgan o persones que el promoguin han de sol·licitar a
l’òrgan ambiental l’emissió del document de referència que determini, un cop
efectuades les consultes necessàries, l’abast de l’informe de sostenibilitat
ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui
les administracions públiques afectades i el públic interessat. A aquests efectes,
cal presentar a l’òrgan ambiental un avanç de l’instrument de planejament amb
el contingut que assenyala l’article 106 d’aquest Reglament. En el cas que
l’avanç se sotmeti a informació pública, bé perquè sigui preceptiu, bé
voluntàriament, la sol·licitud del document de referència a l’òrgan ambiental es
formula simultàniament a la informació pública de l’avanç. En qualsevol dels
casos indicats, si l’òrgan ambiental no resol sobre la sol·licitud en el termini
d’un mes des de la seva presentació, es poden continuar les actuacions.
Conjuntament al present document, d’avanç de planejament de la modificació
puntual del Pla general de Lleida en l’àmbit de Torreblanaca – Quatre Pilans, es
presenta l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar (ISAP) tal i com
estableix l’article 106 del RLU.
2.3. CONTINGUT DOCUMENTAL
L’avanç de la modificació haurà de contenir la documentació que s’estableix en
l’article 106 del RLU. En concret:
a) Els objectius i els criteris generals del pla.
b) Una síntesi de les alternatives considerades i dels objectius i criteris
urbanístics, ambientals o socials que justifiquen l’elecció de la proposta bàsica
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 44 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
sotmesa a informació pública.
c) La descripció de les característiques bàsiques de la proposta d’ordenació.
d) Si l’instrument de planejament està sotmès a avaluació ambiental, un
informe ambiental preliminar per tal que l’òrgan ambiental pugui determinar
l’amplitud, nivell de detall i grau d’especificació de l’informe de sostenibilitat
ambiental. Sens perjudici del què pugui establir la normativa sobre avaluació
ambiental de plans i programes, l’informe ambiental preliminar, quan es tracti
del pla d’ordenació urbanística municipal, ha de contenir els aspectes
assenyalats en les lletres a i b de l’article 70 d’aquest Reglament i, quan es
tracti de plans urbanístics derivats, ha de contenir els aspectes assenyalats en
les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 100 d’aquest Reglament.
Els continguts descrits anteriorment, entre d’altres, es concreten en els següents
documents:
- I. Memòria descriptiva. Documents d’informació
- II. Memòria justificativa. Documents d’ordenació
- III. Documents gràfics. Plànols d’informació i plànols d’ordenació
- IV. Informe de sostenibilitat ambiental preliminar
S’adjunta un plec d’annexos amb contingut específic relacionat amb la
modificació puntual:
- Documents concurs, Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 45 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
2. OBJECTIUS I CRITERIS GENERALS DE LA MODIFICACIÓ
L’objectiu general d’aquesta Modificació puntual del Pla General de Lleida és
delimitar un nou sector de sòl urbanitzable delimitat en l’àmbit de Torreblanca –
Quatre Pilans, que permeti el desenvolupament de la primera fase d’un nou
Sector d‘Activitats Econòmiques en el terme municipal de LLeida, considerat una
peça estratègica en el desenvolupament econòmic de les Terres de Lleida en
particular i de Catalunya en general.
Els objectius específics són els següents:
1. Establir els criteris d’implantació que permetin integrar el nou sector en
coherència amb la voluntat d’integrar ambiental i paisatgísticament la
nova ordenació.
2. Estructurar un nou sistema de mobilitat entre els sectors industrials i
els punts neuràlgics de l’Àrea metropolitana de Lleida, amb una eficient
gestió de la mobilitat a través del servei públic; optimitzant les xarxes
convencionals així com les de vianants i bicicletes.
3. Definir els criteris d’ordenació en base a un model de ciutat compacte, per millorar l’eficiència de la xarxa de transport públic,
optimitzant la quantitat de sòl a disposició amb l’augment de la diversitat i
en la proximitat incrementant la interrelació de programes i dels agents
implicats.
4. Definir les condicions i determinacions urbanístiques que han de
permetre el desenvolupament del sector i que s’hauran d’ajustar a les
condicions i determinacions establertes en el planejament territorial i
municipal vigents.
5. Establir els paràmetres de l’edificació que permetin millorar la qualitat
arquitectònica del sector com imatge i com valor afegit i estratègic
6. Establir els criteris i paràmetres d’ecoeficiència que han de permetre
millorar la qualitat ambiental del sector.
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 46 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
El SAE Torreblanca – Quatre Pilans en el node-cruïlla territorial de les Terres de Lleida.
PORTA_TERRITORI (document concurs)
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 47 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
3. ALTERNATIVES CONSIDERADES I JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA
El sector de Torreblanca-Quatre Pilans, forma part del Programa de sòl 2005-2008
que estan executant els departaments de Política Territorial i Obres Públiques, i
Medi Ambient i Habitatge, a través de l’Institut Català del Sòl. Es tracta d’un
potent pla d’activació de sòl residencial i industrial que incidirà de forma efectiva
en el desenvolupament econòmic i social de Catalunya els propers anys, alhora
que donarà coherència territorial als assentaments que es proposen.
Amb la perspectiva de la experiència acumulada i l’objectiu de definir quines han
de ser les característiques, prestacions i disseny dels nous Sectors d’Activitats
Econòmiques, l’Institut Català del sòl va presentar l’any 2007 el Llibre d’estil dels
Sectors d’Activitats Econòmiques on s’estableixen les directrius i mesures de
planejament i projecte que defineixen les noves pautes sobre “com han de ser”,
“on s’han d’ubicar” i “quins patrons han de seguir” els nous sectors, des d’una
perspectiva integral d’ordenació, construcció i gestió. Respecte els criteris a tenir
en compte en l’ubicació dels SAE es posa de relleu la importància estratègica de
vincular els sectors als eixos infraestructurals i per tant de garantir l’accessibilitat
a escala municipal, comarcal, regional i internacional. Tanmateix s’estableix la
necessitat d’implantar els nous sectors en base a criteris ambientals:
permeabilitats, continuïtats i elements de límit.
L’Institut Català del Sòl conjuntament amb l’Ajuntament de Lleida, davant
l’interès per a la instal·lació d’un gran sector d’activitats econòmiques i
industrials en el municipi de Lleida, i en base als criteris citats ha estudiat i
avaluat la possibilitat d¡’establir un nou Sector d’Activitats Econòmiques en
l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans:
- Des d’una escala àmplia les característiques físiques de l’àmbit a
modificar, terrenys plans i de grans dimensions, la seva proximitat a la
ciutat de Lleida, i la seva posició amb façana als eixos principals de
comunicació que passen per Lleida, la carretera N-240, la variant est i sud,
la línia de ferrocarril de Barcelona a Lleida, ha propiciat que es considerés
l’àmbit com a ubicació adequada per a la implantació del sector
d’activitats econòmiques de grans dimensions. Tanmateix la ubicació
s’estableix amb coherència i complementarietat amb el que PTPP
determina respecte les infraestructures de la mobilitat territorial.
- Quant a encaix territorial, destaca també el paper de límit, o de frontera
que té bona part del sector previst. Així, mentre el límit sud és la via de
ferrocarril de Lleida a Barcelona, i el límit nord la carretera N-240, els
límits est i oest són sengles línies rectes enmig d’una zona de conreus de
regadiu, en un primer estadi. Com a àmbit més general del SAE es proposen
uns límits més ben definits, en base a aspectes rellevants del territori.
- Des del punt de vista més proper, s’ha avaluat el reequilibri industrial del
municipi. S’ha considerat necessari reservar una part del sector industrial
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 48 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
actual ubicat en sòl urbanitzable per la ubicació d’activitats de dimensió
inferior que donin sortida a les necessitats locals. Per altra banda, la
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 49 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
Proposta general del El SAE Torreblanca – Quatre Pilans. Campus industrial, terciari, tecnològic i
logístic. CLÚSTER INDUSTRIAL (Document concurs)
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 51 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
ubicació d’una gran indústria de caire territorial, la qual generarà una
important mobilitat i on les connexions amb l’estructura viària principal és
un element bàsic, s’ha considerat més adequat ubicar-la en la zona
allunyada dels nuclis urbans pròxims, però en contacte directe amb les
connexions viàries principals del municipi.
- La conversió de l’ús actualment agrícola del terrenys de l’àmbit a un futur
ús industrial i logístic comporta la possible modificació del traçat dels
camins i recs existents. Tenint en compte el valor ecològic i de
connectivitat de la principal sèquia que creua l’àmbit, la Femosa, s’ha
considerat adient conservar un sistema d’espais lliures ambientals que
preservi la sèquia de la Femosa i franja envoltant, tal i com ja preveu el
PGM vigent del municipi i el pla territorial de les terres de Ponent. També
s’assegura la preservació del drenatge i connector ecològic d’un ramal de la
sèquia de la Femosa, que baixa de Torreribera i drena les aigües del Tossal
de la Moradilla en sentit N-S.
Amb l’objecte de reflexionar i definir el model de sector més adient, des del punt
de vista ambiental, paisatgístic i funcional, L’Ajuntament de Lleida i l’Institut
Català del Sòl (Incasòl) van convocar en febrer de 2007 el concurs d’idees per
desenvolupar el sector Torreblanca – Quatre Pilans amb un àmbit inicial aproximat
de 700 Ha. En data 16 de novembre de 2007 es seleccionava la proposta
guanyadora, presentada pel mateix equip que signa el present document. en
aquesta s’establien els criteris urbanístics i ambientals fonamentals per al
desenvolupament del la totalitat del SAE.
Davant la necessitat de desenvolupar la totalitat del SAE en diferents fases s’ha
definit una primera fase, a la qual fa referència el present document, la definició
de l’àmbit de la qual respon als següents criteris:
- definir un àmbit que permeti desenvolupar el màxim tipus d’activitat
possible. L’àmbit que es proposa en la present modificació permetrà
desenvolupar els quatre tipus d’activitat definits en la proposta general:
parc industrial, campus terciari tecnològic, indústria paisatge i plataforma
logística.
- executar les infraestructures de la mobilitat suficients per a poder
garantir el correcte funcionament de la primera fase. L’àmbit que es
proposa permetrà executar els dos eixos d’accés al SAE des de la carretera
N-240 i també permetrà redefinir la secció de la mateixa atenent a criteris
ambientals, com a franja de contacte amb una ZEPA, i a criteri funcionals
derivats de les intensitats de trànsit que es produeixen amb el
funcionament del SAE. Tanmateix en aquesta primera fase es podrà definir i
construir la nova estació de ferrocarril tan de mercaderies com de
passatgers, tal i com preveia l’esquema general d’ordenació.
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 53 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
4. CRITERIS, OBJECTIUS I SOLUCIONS GENERALS DE PLANEJAMENT
4.1. DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT I OBJECTIUS DE LA MODIFICACIÓ QUE ES PROPOSA.
L’àmbit objecte d’aquesta modificació correspon a uns sòls no urbanitzables amb
una superfície total de 2.408.150 m²m², situats a SE del nucli urbà de LLeida en
l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans.
L’àmbit de la present modificació està delimitat a nord per la carretera N-240 i
els sòls corresponents a l’àmbit xarxa natura 2000. El seu límit sud correspon a la
línia de ferrocarril Lleida – Barcelona, tal i com s’indica en el plànols O.01 i O.02.
Delimitació de l’Àmbit de la modificació.
La delimitació de l’àmbit podrà precisar-se en el moment de redactar el
document per l’aprovació inicial com a resultat de la concreció dels diferents
criteris i objectius establerts.
4.2. PROPOSTA D’ORDENACIÓ
La proposta de planejament s’estructura en base als objectius definits
anteriorment:
Integració ambiental i paisatgística
Es proposa una ordenació urbanística que organitzi el sòl com un mosaic territorial integrat en la matriu ambiental, que disposi una simbiosi entre
l’emplaçament urbanitzat i els corredors ambientals, ajustant les peces del
mosaic a l’estructura d’anells verds i espais lliures territorials.
El sector s’instal·la en una unitat fisiogeogràfica, cercant la màxima integració i
vol (en la mesura del possible) adequar-se a la matriu biofísica i ambiental del
territori que està dins la conca de la Femosa, i drena les aigües superficials cap el
riu Segre. Els elements destacats d’aquest, són: el Tossal de Moradilla (de
propietat municipal), La Finca Torre Ribera (propietari únic), la banqueta de la
Sèquia i el conjunt de canals de regadiu del Canal d’Urgell, dos braçals
relativament grans, la Quinta i sisena Sèquia.
És una cubeta de sedimentació que pateix processos erosius, marcada per les
elevacions de la Serra del PuigdeVall i les seves estribacions en forma de terrasses
progressives que davallen vers la conca de la Femosa.
Un territori altament antropitzat, amb usos agrícoles, una zona de regadiu
relativament jove (1900), on existeix una parcel·lació derivada dels pivots de reg.
Com a temes rellevants per a la gestió de la qualitat i sostenibilitat ambiental cal
citar:
- el manteniment dels fluxos naturals de l’aigua, que transcorren des de
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 54 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 55 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
Tossal de Moradilla cap la Sèquia de La Femosa.
- la preservació de la continuïtat, permeabilitat i connectivitat local dels
ecosistemes i els fluxos de l’aigua, plantejant solucions eficients de connectivitat
al seu pas per la carretera CN 240.
- la recuperació dels valors naturals del paisatge en coexistència amb el
mosaic agrícola, creant una gran zona forestal lineal en les continuïtats
hídriques, al llarg dels espais protegits i les sèquies i torrents naturals. Les
basses, malgrat no tenir un gran valor per estar impermeabilitzades i ésser
excavacions artificials, poden reconvertir-se per utilitzar-les com a espais
humits, generadors de frescals i activadors de vegetacions de ribera que
puguin ser replantades en la gestió ambiental del sector.
- la gestió ambiental i recuperació dels valors naturalístics, com ara els
espais idonis per la Trenca i altres espècies d’avifauna, afavorint la
integració en el sector de grans superfícies de sòl que constitueixin
corredors ecològics i paisatgístics de connexió entre les àrees protegides i la
resta d’espais d’interès natural del territori.
Des del punt de vista de la gestió de les transformacions del paisatge, hom
considera clau basar-se en una lectura del paisatge que reconeix les fites i enclaus
principals que el caracteritzen, i que seran la base estructural per definir la forma
de l nou sector d’activitats, com a resultat d’introduir una nova geometria
parcel·laria que sincronitza amb les geometries de les grans visuals d’aquest
territori. Així, visualment proposem establir una relació amb el lloc, a través de la
seqüència de ‘plans’, conformats per els petits plegaments de les faceres i camps
agrícoles, amb el contrapunt de les arbredes lineals o els ‘xops’ singulars que
verdegen albirant la verticalitat del cel immens ple d’un blau sense cap taca en
els juliols més càlids, les nuvolades tardorenques, o les boirines espesses i
pixaneres de l’hivern més aspre. Un territori que es viu i mesura des de la
temperatura.
Sempre la observació ressegueix les geometries perfilades de les topografies de la
plana al·luvial solcada per turons i retalls de serretes de llom aplanat i suau.
Damunt s’hi perfilen sempre fites ben significades: des del castell de Margalef,
pràcticament no visible des de l’àmbit de projecte però relacionat per la
continuïtat vers les Borges Blanques; i la finca de Torre Ribera que destaca per
estar emplaçada en un lloc topogràficament destacat, i un xic més lluny però amb
plenes ressonàncies i presència en la partida de Grealó, el Tossal de Moradilla.
La perspectiva del lloc, tanmateix, estarà plenament dominada per la presència
del conjunt monumental de la Seu Vella, després de lliscar pels plans elevats del
barri de Magraners. Cap a l’altre costat, el paisatge s’obre cap Artesa de Lleida
amb una plana agrícola de mosaic diversificat, on impacten els talls del pas del
tren regional i el tren d’alta velocitat. Les traces ordenadores del sector es
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 56 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
disposen seguint les dos grans visuals vers la Seu Vella, i perpendicularment vers
el Tossal de Moradilla, com a grans referents simbòlics des de la partida de Grealó
envers la ciutat i el territori.
El document per l’aprovació inicial de la modificació concretarà les mesures ambientals que es determinin en el document de referència com a resposta a les
que actualment es proposen en l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar,
en base als criteris ambientals establerts, i que fan referència als següents temes:
- Tractament del límit dels nous usos amb la ZEPA existent.
- Definició d’una franja de transició entre els ecotons urbà i rural.
- Ordenació i gestió dels espais lliures del SAE, on sigui possible, amb les
característiques de l’hàbitat natural.
- Mantenir la funcionalitat i integrar en l’ordenació, en la mesura del
possible, la xarxa de camins tradicionals existents.
- Garantir la continuïtat dels sòls de gran valor natural i de connexió,
segons PG i PTP, com a espais lliures ambientals.
- Preveure i dimensionar el risc d’inundabilitat vinculat a l’eix de la
Femosa.
En aquest sentit, el present document incorpora el plànol O.04_Proposta de
Planejament. Mesures Ambientals on s’ha grafiat la proposta d’ordenació
conjuntament amb l’aplicació indicativa de les diferents mesures ambientals
citades:
- respecte el límit amb la ZEPA, s’ha definit un nou traçat de l’eix de la N-
240 que ha de permetre la redefinició i execució de la seva secció
desdoblada sense que suposi cap afecció a l’àmbit protegit. Tanmateix el
nou eix permet definir un franja de 50 m. de separació entre la nova
carretera i la ZEPA que ha de fer les funcions de coixí i filtre com a mesura
preventiva. Altrament es preveu que el nou eix de la N-240 pugui tenir una
secció deprimida de manera que els nivells d’emissió sònica puguin
mantenir-se en els límits tolerables que s’estableixin en el document
ambiental. Aquest fet també facilitaria el tractament topogràfic de la
franja de transició incorporant en la seva definició aspectes paisatgístics.
- respecte els límits amb el sòl no urbanitzable, s’ha delimitat una franja de
transició i filtre paral·lela al límit de la urbanització dels vials de manera
que pugui esdevenir un espai de transició i d’integració paisatgística
d’aquesta primera fase.
- respecte la proposta i tractament dels espais lliures dins el sector es
defineixen tres tipus d’espais:
- espais lliures ambientals. Són aquells que es defineixen amb l’objecte
de millorar la integració ambiental del SAE. Es tracta principalment del
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 57 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
espais de contacte amb la ZEPA i els límits de la modificació.
- espais lliures de connexió i valorització natural. Correspon als sòls que
han de garantir la continuïtat del rec de la Femosa i els sòls de valor
natural associats. Tanmateix, la obtenció d’aquests sòl haurà de
permetre la seva revalorització natural. També formen part d’aquesta
categoria els sòls corresponents a l’àmbit qualificat pel Pla Genral de
Lleida com a reservori natural, ubicats a l’extrem sud-est del sector.
Tanmateix, tal i com contempla, el mateix PTPP, es proposa un ajust
dels límits dels sòls de protecció especial en el sentit de millorar la seva
precisió ja que en el moment de redactar el present document es
disposa d’instruments topogràfics de millor precisió permeten la seva
revisió des d’una escala més precisa.
- espais lliures del SAE. Els espais lliures ubicats en la zona central del
SAE tenen una vocació complementaria als usos d’activitat i es proposen
amb criteri de continuïtat amb la resta d’espais lliures definits.
- Respecte el manteniment de la funcionalitat de la xarxa de camins
tradicionals, es proposa el manteniment del seu traçat, vinculat al sistema
d’espais lliures allà on és possible. On no és possible es proposa la seva
continuïtat a través de la definició d’itineraris a través del sistema d’espais
lliures i de la vialitat.
Nou sistema de mobilitat
El principi fonamental de la planificació de la mobilitat és generar una bona
accessibilitat, minimitzar els desplaçaments i evitar els seus impactes negatius.
En base a aquest principi i al que estableixen la LLei 9/2003 de mobilitat i les
Directrius nacionals de mobilitat, es proposen les següents actuacions:
Foment de l’ús del Transport Públic
- definir i concretar l’espai on s’ubicarà la nova estació ferrocarril per a
passatgers vinculada a la línia Lleida - Barcelona.
- definir el traçat i implantació del servei tren-tramvia que ha de connectar
les línies de ferrocarril Lleida – Manresa i Lleida – Barcelona, a través dels
sector industrial Camí dels Frares i el nou SAE de manera que doni servei
simultani als desplaçaments interns dins els propis sectors i als
desplaçaments de recorregut metropolità o regional.
- Establir quins són els recorreguts i els espais necessaris per a l’ampliació
del serveis de bus urbà en l’àmbit del SAE.
Distribució eficient de mercaderies
- definir i concretar l’espai on s’ubicarà la nova estació de ferrocarril de
mercaderies vinculada a la línia Lleida – Barcelona i que ha de donar servei
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 58 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
al nou SAE Torreblanca – Quatre Pilans i a la seva plataforma logística.
- aparcament específic per a vehicles pessants
Racionalitzar l’ús del vehicle privat
- reservar els espais necessaris per a les instal·lacions de carpooling i
vanpooling.
- organització i gestió de l’aparcament:
_aparcaments dissuasoris: park&ride
_establir dotacions màximes d’aparcament per tal d’afavorir
repartiment modal
Foment dels desplaçaments amb mitjans no mecànics
- Ordenar la xarxa de recorreguts amb bicicleta, connectada a la resta de
sistemes de transport i intercanviadors, amb criteris de seguretat i ben
connectada amb la xarxa de camins territorials.
Intercanviadors modals
- ordenar l’àmbit de la nova estació de ferrocarril per tal de que pugui
esdevenir una estació intermodal entre les diferents modalitats de
mobilitat.
Ordenació en base a un model de ciutat compacte
Organització urbanística a partir d’una malla infraestructural bàsica, amb illes
base de 400x400, subdibisibles, estructurades per un sistema d’accés doble des de
la carretera N-230 i un eix perpendiculars: Passeig del SAE, que permeti tan
l’especialització funcional com la diversificació.
Definició de quatre tipus de zones d’activitat:
- parc industrial_ illes – estora
- illes industrials
- illes mixtes
- illes comerç
- campus terciari tecnològic
per la implantació de les Oficines i altres programes terciaris, àdhuc
vinculats als centres tecnològics de les Terres de Lleida (Parc Tecnològic de
Gardeny i la Universitat) organitzats al voltant del gran espai verd del SAE –
la plaça_campus per tal d’impulsar la millora de les infraestructures d’R+D
- illes indústria paisatge
per la gran indústria-paisatge, pels vivers empresarials de transferència i /o
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 59 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
comercialització de coneixement i creació d’empreses derivades amb base
científica (spin-off)
- plataforma d’activitats logístiques
Condicions d’ordenació
Regulació del sòl urbanitzable delimitat
La present modificació delimita un nou sector urbanitzable SUR-Torreblanca
– Quatre Pilans amb una superfície de 2.408.150 m². El desenvolupament de
sector requerirà la redacció d’un pla parcial urbanístic per al seu
desenvolupament.
La fitxa normativa que incorpori el document per a la aprovació inicial,
incorporarà les determinacions necessàries que avalin i garanteixin la
correcte implantació del sector respecte requeriments bàsics que fan
referència als sòls públics destinats a espais lliures, dotacions i vialitat. En
aquest sentit
En el document per l’aprovació inicial es concretaran les condicions
d’ordenació que se’n derivin del document d’avaluació de mobilitat
generada i específicament allò que fa referència a l’adequació de l’eix de
la carretera N-240 i els accessos des d’aquesta a sector en coherència amb
els requeriments d’intensitat estimats.
S’estableix un coeficient d’edificabilitat brut de referència amb una llindar
de 0,40 – 0,60 m²st/m²sl.
La edificabilitat del sector es regularà mitjançant coeficients
d’edificabilitat neta variables en base a les diferents zones d’activitats
definides: illes terciàries – comercials, parc industrial, indústria paisatge i
plataforma logística, fomentant el principi bàsic de la diversitat tipològica i
permeten una ocupació raonable de sòl i una gestió i funcionament
sostenible de l’àmbit a desenvolupar. S’estableixen els següents coeficients
d’edificabilitat neta estimatius de referència:
illes comercials: 0,5 – 0,7 m²st/m²sl
illes industrials: 0,7 – 0,9 m²st/m²sl
illes mixtes 1,0 - 1,2 m²st/m²sl
campus terciari – tecnològic 2,0 – 3,0 m²/ m²sl
illes indústria – paisatge: 0,6 – 0,7 m²st/m²sl
plataforma d’activitats logístiques: 0,8 – 1,00 m²st/m²sl
Condicions de desenvolupament i gestió
El futur SAE té una mida i posició que determinen un canvi d’escala en les
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 60 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
relacions territorials de les Terres de Lleida, d’aquesta manera és possible
desenvolupar un programa de dinamització econòmica, facilitant espai suficient
ben dimensionat pel desenvolupament per fases en funció de la demanda. La
modificació que ara es tramita respon a una primera fase de desenvolupament del
SAE Torreblanca – Quatre Pilans.
Donat el valor estratègic i econòmic del nou sector, el desenvolupament i
execució del mateix serà d’iniciativa pública i l’administració actuant serà un
consorci urbanístic a constituir entre l’Institut Català del Sòl i l’ajuntament de
LLeida.
Plantejat des del seu inici des del concepte de Gestió integral. Que contempla el
Manteniment, la Seguretat, i també la generació de recursos econòmics per tal de
disposar de diners per a invertir en la conservació del SAE, i la seva rehabilitació
permanent. Tractant també de minorar les aportacions de les empreses privades
ubicades en el sector, de manera que es faciliti la inversió en recursos R+D i de
competitivitat econòmica.
En aquest sentit. I a tall d’exemple de les diverses possibilitats, les mesures
d’explotació col·lectiva de la producció d’energia renovable (Energia solar
tèrmica, però sobretot Energia solar fotovoltaica) han de representar un dels
actius més importants per la producció de recursos.
Tanmateix, en el procés de desenvolupament del sector s’hauran de valorar i
assumir les despeses de les actuacions externes a l’àmbit, necessàries per tal de
garantir el seu correcte funcionament i integració.
Paràmetres d’ecoeficiència urbanística
La fitxa normativa que incorpori el document per a la aprovació inicial,
incorporarà les determinacions necessàries que avalin i garanteixin l’adopció de
mesures encaminades a millorar les condicions de qualitat urbana i qualitat
edificatòria,i específicament en els següents temes:
Optimització dels recursos naturals
Conservació i tractament dels espais lliures públics i privats
Cicle de l’aigua
Estalvi i eficiència energètica
Tractament i gestió de materials i residus
Qualitat ambiental i atmosfèrica
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 61 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
5. JUSTIFICACIÓ DE L’OBSERVANÇA DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
Respecte la justificació de l’observança de l’objectiu del desenvolupament
urbanístic sostenible i de les directrius per al planejament urbanístic que són
objecte, el planejament que ara es tramita, cal esmentar el següent:
a. La modificació que ara es tramita, és coherent amb el concepte de
desenvolupament sostenible contingut en l'article 3 del text refós de la Llei
d’urbanisme i de forma més particulars en els seus punts 1 i 2:
- 1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització
racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de
creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics,
arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les
generacions presents i futures.
La present modificació compleix amb els principis anteriors ja que es tracta
d’una modificació que delimita un nou sector d’activitats en uns sòls sobre els
que no concorren valors naturals, paisatgístics, arqueològics, històrics o
culturals. I proposa donar nou valor als terrenys garantint la utilització racional
del territori i del medi ambient, en tant que conjumina les necessitats de
creixement del municipi, per tal de dotar de sentit funcional a aquest àmbit en
coherència al model de creixement i ocupació del territori.
Es reprodueixen a continuació de forma simplificada els criteris en els que es
basa aquesta Modificació Puntual.
- Jerarquia viària i gestió de la mobilitat. La nova ordenació incorporarà el
principi de jerarquia funcional en l’espai viari que suposa l’establiment d’un
ordre o classificació en les vies i recorreguts que aquí es desenvolupin. Des de
la definició dels recorreguts per a vianants o carrers de prioritat invertida,
passant pels vials i carrers que completen la xarxa principal urbana,
determinant les necessitats del carrers existents i la seva funció futura.
- Compacitat urbana. La compacitat es un principi complex de l’assentament
urbà i comporta intensitat urbana en el teixit i continuïtat en l’espai públic. En
la compacitat s’optimitza l’ús del sòl. Amb la compacitat i la centralitat dels
espais, guanya força el concepte sobre la intensitat i la densitat, entesa en un
doble sentit tant quantitativa com qualitativa.
- Diversitat funcional. La diversitat es un indicador de qualitat de qualsevol
ecosistema i la diversitat en el mon natural, es dona quan hi ha moltes
espècies i molts elements de cada espècie. L’aplicació urbanística d’aquest
principi significa la definició de quatres espais diversos d’activitat dins els
sector
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 62 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
6. MESURES ADOPTADES PER FACILITAR L’ASSOLIMENT D’UNA MOBILITAT SOSTENIBLE
La present modificació puntual és coherent amb els principis i objectius de la Llei
9/2003, de 13 de juny de la mobilitat, pel que fa a l’aplicació de mesures per
facilitar l’assoliment d’una mobilitat sostenible, i per mobilitat sostenible la
mateixa llei estableix que és aquella que se satisfà en un temps i amb un cost
raonables i que minimitza els efectes negatius sobre l’entorn i la qualitat de vida
de les persones. Els criteris que inspiren l’esmentada llei, i que poden ser aplicats
en la present modificació puntual, són:
- La recerca d’un model de desenvolupament sostenible que permeti als
ciutadans un alt nivell de qualitat de vida sense comprometre els recursos de
les generacions futures.
- La visió global de la mobilitat com un sistema que prioritza els sistemes de
transport més sostenibles, com ara el transport públic o anar a peu o amb
bicicleta, sense renunciar a la complementarietat del transport privat.
- La intermodalitat com a principi per a cercar la màxima eficiència en
l’aprofitament dels recursos de transport.
- La seguretat integral de les persones i el respecte al medi i als seus valors.
- La minimització del consum de recursos energètics i d’ocupació de sòl.
Els objectius generals que inspiren la llei de la mobilitat i que la modificació
puntual integra, fan referència al següent:
a) Integrar les polítiques de desenvolupament urbà i econòmic i les polítiques
de mobilitat de manera que es minimitzin els desplaçaments habituals i es
garanteixi plenament l’accessibilitat als llocs de treball, a les residències i als
punts d’interès cultural, social, sanitari, formatiu o lúdic, amb el mínim
impacte ambiental possible i de la manera més segura possible.
b) Planificar la mobilitat prenent com a base la prioritat dels sistemes de
transport públic i col·lectiu i altres sistemes de transport de baix impacte, com
els desplaçaments a peu, amb bicicleta i amb altres mitjans que no
consumeixin combustibles fòssils.
c) Promoure i protegir els mitjans de transport més ecològics, entre els quals
els de tracció no mecànica, com anar a peu o amb bicicleta, d’una manera
especial en el medi urbà, i desincentivar els mitjans de transport menys
ecològics.
d) Disminuir la congestió de les zones urbanes per mitjà de mesures
incentivadores i de foment de l’ús del transport públic i per mitjà d’actuacions
dissuasives de la utilització del vehicle privat als centres de les ciutats.
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 63 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
e) Promoure la construcció d’aparcaments dissuasius per a automòbils,
motocicletes i bicicletes a les estacions de tren i autobús i a les parades
principals d’autobús per tal d’afavorir l'intercanvi modal, i als accessos a les
ciutats, amb capacitat suficient, en ambdós casos, per a atendre la demanda
dels usuaris i amb un preu d’aparcament, si n’hi ha, adequat a llur finalitat.
Pel que fa a la gestió i coordinació de les actuacions de mobilitat:
0. Crear la figura del Gestor de Mobilitat.
Millora de l’oferta del transport públic, a través de les següents actuacions:
1. Nova estació ferroviària RENFE
2. Ampliació del recorregut de les línies urbanes d’autobús .
3. Servei mini-bus
4. Nova línia Tram
En relació a la millora dels models no motoritzat, implantar:
5. Itineraris Peu/Bici.
6. Accessos no motoritzats del PAV.
7. Aparcament de bicicletes.
8. Pacificació del trànsit.
Com a actuacions complementàries:
9. Divulgació dels models alternatius al vehicle privat d’ús individual.
10. Subvenció per l’ús de la bicicleta.
11. Subvenció per l’ús del transport públic.
12. Subvenció per l’ús del Carpooling.
13. Ús de vehicles elèctrics o a gas.
Aquestes mesures es concretaran, pel que fa a les implicacions urbanístiques,
en el pla parcial urbanístic del sector.
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 65 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
7. PROCÉS DE PARTICIPACIÓ
D’acord amb l’article 117.3 del RLU, en el cas de modificació de planejament
general no són obligatòries les actuacions preparatòries assenyalades a l’apartat
1, lletres b) i c) de l’article 83.7 del propi RLU. Així doncs, no és necessària
l’aprovació i publicació del programa de participació ciutadana ni la subjecció a
informació pública de l’Avanç però sí la seva redacció i presentació a l’òrgan
ambiental, donada la necessitat de sotmetre el document de planejament a
avaluació ambiental.
Tal i com estableix l’article 8 del TRLU, modificat per l’article 10 del DL 1/2007, i
amb l’objecte de facilitar a la ciutadania el dret a consultar i ser informada sobre
els instruments de planejament i gestió urbanística, en el document per
l’aprovació inicial d’aquesta modificació s’incorporarà un “document comprensiu”
amb els següents continguts:
“Primer. Plànol de delimitació dels àmbits subjectes a suspensió de llicències i
de tramitació de procediments, i concreció del termini de suspensió i de l'abast
de les llicències i tramitacions que se suspenen.
.Segon. Un resum de l'abast de llurs determinacions i, en el cas que es tracti de
la revisió o modificació d'un instrument de planejament urbanístic, plànol
d'identificació dels àmbits en els que l'ordenació proposada altera la vigent i
resum de l'abast d'aquesta alteració”
II. MEMÒRIA JUSTIFICATIVA. DOCUMENTS D’ORDENACIÓ
Avanç de Pla. Octubre 2008
Modificació puntual del Pla General de Lleida en l’àmbit Torreblanca – Quatre Pilans 67 Ajuntament de Lleida – Institut Català del Sòl. Jornet-LLop-Pastor, arquitectes
CRÈDITS JORNET-LLOP-PASTOR, SLP
Sebastià Jornet i Forner arquitecte
Carles Llop i Torné doctor arquitecte
Joan Enric Pastor i Fernández arquitecte
Equip Xavier Matilla Ayala arquitecte
Luca Mirandola arquitecte
Gabriel Jubete i Andreu arquitecte
Anna Pastor i Fernández arquitecte
Mònica Beguer i Jornet arquitecte
Núria García i Soto arquitecte
Napoleón Guerrero Flores arquitecte
Montse Ferres Soler arquitecte
Paula Sirvent i Raga arquitecte
Mireia Valls i Gil-Vernet arquitecte
Ricardo Alarcon i Gonzalez arquitecte i arquitecte tècnic
Eduard Antorn i Monseny estudiant
Camila Acosta Amador arquitecte
Arnau Bujons i Tomas estudiant
Miriam Germeno arquitecte
Claudia Peñaranda Fuentes arquitecte
María Ríos Carballeira arquitecte
Marcela Caldas Mantilla estudiant
Manuel Güemes Menéndez arquitecte
Albert Mampel i Cava estudiant
Daniele Caron arquitecte
Oriol Jané Abellan-Garcia estudiant
Eduard Masip Marín estudiant
Isabel Lacasa i Til administrativa
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar
IGREMAP
Ignasi Grau Roca enginyer agrònom
Assessorament sòcio-econòmic i geogràfic Ignasi Aldomà, geògraf