S o l u c i o n a r i d e l e S

a c t i v i t a t S

1a SETMANA

dia 1

1 Un cuc lluminós. • El papagai. • El corb. • El simi.

• Contradir la naturalesa de les coses pot sortir car.

• És una història que invita a respectar l’ordre

establert, com gairebé tota la literatura medieval.

2 Activitat oberta.

3 Activitat oberta.

4 calorós, fullatge, disfressar, raspall • meravella,

turmell, avaluar, cobrir • febre, escrúpol, sufocar,

quiròfan • salvatge, fulletó, polsar, eixugar • robí,

afaitar, respatller, bufetada • suport, vernís, brúi-

xola, maragda.

5 Hongria • Sardenya • Romania • Esparreguera

• Baix Penedès • Empúries • Santa Coloma de

Gramenet • Terrassa.

6 Activitat oberta. Solució orientativa: a, pa, sap,

posa, sopar, reposa, posarem • e, sé, res, serà,

pesar, pesaré, pesarem • i, pi, api, pila, pilar, piu-

lar, piularé • o, so, gos, gosa, gossa, gasosa, gos-

sada. • u, tu, tuf, furt, furta, refuta, trufaré.

7 Activitat oberta.

8 derivats corrents: joventut, doblet, boqueta, dol-

cesa, capíto l , vo lcà, nodriment, conso lat,

mocar-se, encorbat, ortiga, plomatge. • cultismes o tecnicismes: juvenil, duplicar, bucal, dulcificar,

capitular, vulcanisme, nutrició, consular, mucosi-

tat, curvatura, urticària, plumífer.

dia 2

1 Activitat oberta.

2 entès • creguera • emparamentada • pres

• jamés.

3 Activitat parcialment oberta: L’Emperador, Tirant,

Carmesina (Infanta) i l’Emperadriu. • Les orelles

escoltaven les raons de l’Emperador i els ulls con-

templaven la bellesa de Carmesina. • No creguera

jamés que en aquesta terra hi hagués tantes coses

admirables com veig. • Solució orientativa: Dues

pomes de paradís que semblaven cristal·lines van

entrar als ulls de Tirant i d’aquí endavant ja no en

van sortir, fins que la mort no els va separar.

4 Activitat oberta.

5 dix • cuitats • prestament • hagué • car.

6 Si bé els episodis bèl·lics ocupen més espai en la

novel·la de Joanot Martorell Tirant lo Blanc, no és

menys cert que popularment han transcendit més

els episodis amorosos.

Al llarg de la novel·la són constants els petits

conflictes emocionals dels personatges, però és a

la cort de constantinoble, just on Tirant coneixerà

carmesina i se n’enamorarà, on els episodis es

disparen. És curiós observar, en llegir la novel·la,

que mentre que per una part veiem la llibertat de

personatges com la donzella de Carmesina, Pla-erdemavida, de l’altra observem un Tirant temorós

davant la seva enamorada i víctima sovint d’acci-

dents fortuïts en la cerca d’aquesta, fets que ens

mostren un cavaller tremendament humà.

7 Activitat oberta.

8 3, 1, 5, 8, 7, 2, 4, 6.

9 Els sofriments d’un enamorat rebutjat amb una

rèplica desesperada final.

dia 3

1 Activitat oberta. • El rossinyol. • Els sospirs de la

mare. • Plora. • De la vida de la mare. • Els sants

dels quadres. • La neboda petita. • Amb el rossi-

nyol. • Sí, perquè li recorden el paradís.

2 Activitat oberta. Solució orientativa: Jacint Verda-

guer presenta la mort de la seva mare en un ambi-

ent familiar recollit i de dolor, amb el qual contras-

ten els refilets d’un rossinyol i els plors d’un nadó,

que són, per al poeta, un avenç del paradís futur.

3 Assonant amb la vocal i només en els versos

parells. • Tots set síl·labes • Es tracta d’un romanç,

per la rima i el nombre de síl·labes. • Diem que és

una poesia culta amb aspecte de popular.

4 Quin nom aquest per a un pagès del racó més

arraconat del Pirineu! Si era mariner el fundador

d’aquesta gran masia, com és que s’establí a Sant

Pau de Seguries? I si era un llaurador de Sant Pau,

com i per què prendria aquest nom? Desitjós de

saber-ne quelcom, vaig demanar el parer a tres o

quatre vellets del poble, i un que tenia una memò-ria tan llarga com la seva barretina, em contà la

següent història.

5 Sí, Sí, No, Sí, No, No, No.

6 La Renaixença fou un moviment cultural de la

segona meitat del segle xix que pretenia recuperar

el prestigi literari de la llengua catalana.

98

El moviment cultural europeu dins el qual apa-

regué la Renaixença fou el romanticisme, oposat

al realisme.

Els tres grans autors de la Renaixença foren Ja-

cint Verdaguer, Narcís oller i Àngel Guimerà. Jacint

Verdaguer destacà especialment com a poeta.

dia 4

1 Activitat oberta.

2 I que vinc per tu; com que vinc a matar-te! • Del

cor només… més que tu. • Crida els gossos de

pressa! • Tothom aquí!

3 L’acte implica canvi de temps o espai i l’escena,

canvi de personatges. • Una instrucció en lletra

cursiva i entre parèntesis per a l’actuació del

actors. Exemple: Manelic (corrent a la porta).

• Perquè transcorre en un món rural i hi presenta

una situació conflictiva sense solució: un triangle

amorós forçat per l’amo de les terres. • En prosa.

Mar i cel està escrita en vers.

dia 5

1 Activitat oberta.

2 C, F, C, F, F, F, F, C, C.

3 Primer paràgraf: reproducció, rèplica; resultat,

reflex; indiscutible, evident. • Segon paràgraf: per-

sonal, subjectiva; caràcter, caire; autor de teatre,

dramaturg; cultivar, conrear. • tercer paràgraf: principis, postulats; seqüela, conseqüència; faci-

litar, afavorir. • Quart paràgraf: també, igualment;

aparegut, sorgit; corrent, moviment; donen cos a,

configuren.

4 Solució orientativa: Marc històric català de la

renaixença. • Tres corrents: romanticisme, rea-lisme i naturalisme. • Causa social: revolució industrial. • Sector social protagonista: burgesia.

El romanticisme s’oposa al realisme: rigidesa

i racionalitat. • Dues tendències: conservadora,

lligada a història i tradició; liberal, de caire més

progressista. • Autors catalans clau: Jacint verda-guer i Àngel Guimerà.

Corrent del realisme. • Data i lloc d’origen:

França a mitjan segle xix. • Fets facilitadors: idees positivistes i nova societat que es crea. • Princi-

pal innovació: la realitat com a matèria literària.

• Autor català principal: narcís oller.Corrent del naturalisme, pròxim al realisme.

• Data i lloc d’origen: França, sobre el 1860.

• Objectiu principal: estudiar la realitat humana amb rigor científic. • Autor català principal: nar-cís oller.

5 Mira-la, aparta’t, agafa’l, defensa’t, crida, crida’ls, té, more’t. • Què fas?, Què esperes? • Ah, covard, que véns armat! • Déu meu!, Reina santíssima!

6 M’has preguntat més d’una vegada on he deixat les claus de casa. • Quin disc t’agrada més? • Encara no entenem per què l’han exclòs del concurs. • Quan em tornaràs els pantalons que et vaig deixar? • com t’has pres que el teu equip de waterpolo hagi perdut la final? • Si hi penses, digues-me quant ha costat la medecina. • Volem saber què t’ha fet actuar d’aquesta manera. • Per què no vols venir amb nosaltres? • com és que encara no han obert la botiga? • Demana-li com hem de preparar aquesta recepta tan bona.

7 No surtis encara! • Vine! • Moveu-vos! • Vés amb ella. • No escriguis tan de pressa! • Estigues quiet! • Escup! • No encengueu el llum!

2a SETMANA

dia 1

1 El poema comença amb una interrogació en el primer vers i diu que si anem cap a Olot trobarem un lloc verd i profond.

Es tracta de la fageda d’en Jordà, un lloc únic en el món. El qui hi entra primer hi camina a poc a poc i compta els seus passos. Aquest caminant s’hi sent com perdut perquè li agafa un dolç oblit de tot el món. És com si el caminant quedés pres de la fageda d’en Jordà, perquè la fageda d’en Jordà és alhora una companyia i una presó.

El poema consta de quatre estrofes de quatre versos de deu síl·labes, amb rima consonant sota l’estructura AABB; així per exemple, «lloc» rima amb «poc» i «verdor» amb «presó».

2 Activitat oberta.

3 De l’hivern. • Les branques nues. • La primavera. • Les orenetes. • A l’estimada. • Aimia. • No sents una especial passió? • Deixa’t endur pel senti-ment. • Besar l’estimada. • 19 • L’hivern. • La primavera. • Perquè no tenen rima i acaben en paraula plana. • De deu.

4 Li agafa un dolç oblit de tot el món. • així el cel avui, i el sol i l’aire. • I omple la casa de clarors,

99

escalivada • escriure, escriba • nau, naval • cap,

cabota, • deure, dèbit.

7 nebulosa, cerebral, labial, mòbil, escriba, dèbit.

8 immadur, trienni • augment, agnòstic • sotmetre,

admetre • amnèsia, enmig • gamma, condemna

• pneumàtic, innocent • reverend, calent • tan-mateix, immaculat • infàmia, àmfora • combinar,

envestir • himne, immens • premsa, pansa • pro-

fund, guant • tramvia, canvi • somnàmbul, com-moció • símptoma, setmana • difunt, dividend •

enviar, embolicar • perenne, insomne.

dia 3

1 sagetes, fletxes • buirac, estoig per a fletxes

• indolent, amb poca vitalitat • carminades, de

color carmí • esllanguiment, pèrdua de força

• moradegen, es tornen morades • aloc, arbust de

flors blavoses • pletes, tancats per al bestiar

• decor, decoració, guarniment • brins, filaments,

normalment vegetals.

2 1, 2: El sol ha perdut la força dels seus rajos • 3:

L’estiu se’n va discretament • 4, 5, 6: Corre el vent

i els boscos han pres colors rogencs i daurats • 7,

8: Les orenetes han marxat i el cel les troba a faltar

• 9, 10, 11: Algunes flors prenen els colors foscos

de les viudes • 12, 13: S’han acabat les tardes

d’amor pels carrers • 14, 15, 16, 17: L’estiu marxa

discret saludant amb els darrers rajos de sol.

3 La tardor. • Carmí, violeta, or, morat, argent • El cel

té esllanguiment, l’estiu se’n va de puntetes, les

finestretes enyoren. • Tranquil·la i amable; al Nou-

centisme. • -etes, -ent, -or: ababababbababaacc.

4 Activitat oberta.

5 Esperen que la nena neixi avui, però jo crec que

no hi naixerà. • Que vosaltres hagueu pogut, no

vol dir que nosaltres puguem. • Quan el tutor surti

de classe, sortiu darrere d’ell. • Fins ara he anat

traient bones notes i mira ara quina nota he tret.

dia 4

1 feina • veïna • diürn • cuina • llauna • gratuït

• països • boina • riu • peüc.

2 cardíac • austríac • míssil • vàlua • període

• demagògia • omòplat • rèptil • tèxtil • diòptria

• olimpíada.

3 Solució orientativa: hereu, éreu • tipus, abús

• corren, entén • faran, òrgan • segon, polígon

estimada. • i que s’ha de perfumar tota la terra.

• Llança’t, doncs, al carrer; si t’hi trobés. • Si pro-

mesa tu em fossis, estimada.

5 Solució orientativa: roc, badoc • fan, aniran • tos-

sut, embut • fredor, petitó • cantar, italià.

6 La biblioteca obre el dissabte de 9 a 14. • Els

moviments de les orenetes són un indici molt evi-

dent del canvi d’estació. • Les branques dels

arbres que tinc davant de casa em tapen la visió.

• Després de sortir de la carretera, has de tirar

amunt pel camí. • El pres omple els seus dies a la

cel·la llegint poesia.

dia 2

1 On és la fageda d’en Jordà? • Trobaràs un indret

verd i profond (el·líptic, tu). • el caminant compta

els seus passos. • Li agafa un dolç oblit de tot lo món. • el cel avui obre de bat a bat balcons i

portes. • l’horitzó ha d’omplir-se d’orenetes.

• Ahir glaçava. (impersonal) • cap mena d’hivern

en mi cabria. • Llança’t, doncs, al carrer (el·líptic,

tu). • la primavera és lluny del temps endintre.

• Si promesa tu em fosses.

2 Solució orientativa: Si vas pels volts d’Olot / Es

tracta d’un vas de l’època romana. • Glòria dels

ulls / L’ull de l’huracà. • Compta els seus passos. / A quina cadira seus? • Hi pensa en va. / A quin

preu va l’oli? • El sol i l’aire / Em trobava sol. • Balcons i portes / Per què portes barret? • Fins

a cada moment. / Ven uns papers molt fins. • Les

neus blanquejaran la serra. / Ho tallarem amb una

serra. • cap mena d’hivern. / Tinc mal de cap.

3 Homònimes: vas, seus, va, sol, portes, fins, cap.

• Polisèmiques: ulls, serra.

4 Gràcies al mòbil, ens vam trobar a l’entrada del

pavelló. • Quedem davant el número vuit, al gabi-

net psicològic. • He provat en va de treure la taca

amb sabó neutre. • Després de rebentar una roda,

el cotxe bolcà en un revolt. • Sóc massa covard

per muntar aquest cavall rebel. • Després dels

exàmens d’hivern, sembla que tingui el cervell

buit. • El meu oncle té una berruga al llavi de baix.

• Aquesta és la biga del rebedor de la casa de l’avi.

• Va treure un ganivet rovellat de dins d’una beina.

• Acaba de treballar amb el vernís i ajuda’m.

5 Activitat oberta.

6 núvol, nebulosa • jueu, jueva • cervell, cerebral

• llavi, labial • rep, rebuda • moure, mòbil • caliu,

100

• tenia, història • cacau, còncau • teniu, vingués-

siu.

4 Activitat oberta.

5 moldava, moldaus, moldaves • txeca, txecs, txe-

ques • sèrbia, serbis, sèrbies.

6 Dins la Unió Europea, el català ocupa la tretzena

posició pel que fa al nombre de parlants.

Cap de les llengües germàniques septentrionals

o escandinaves (danès, noruec, islandès, suec)

supera en nombre de parlants el català.

Hi ha quatre llengües eslaves oficials (txec,

eslovac, eslovè, búlgar) que tampoc no superen

en nombre de parlants el català.

El maltès és la llengua oficial a la Unió Europea

amb menys parlants.

Les principals llengües oficials d’Hongria (hon-garès), Estònia (estonià) i Finlàndia (finès), tot i la

distància geogràfica, tenen importants similituds.

Una llengua minoritzada és aquella que no

disposa de tots els mitjans per al seu desplega-

ment social; una llengua minoritària és la que té

un nombre de parlants molt reduït.

El català és una llengua més aviat minoritzada

que no pas minoritària.

Aquests són diversos noms que rep la llengua

catalana en els llocs on es parla: mallorquí, a

Mallorca; tortosí, a tortosa; valencià a València;

fragatí, a Fraga, i alguerès, a l’Alguer.

Normalment, una llengua té menys consolidat

un sol nom internacional si no disposa d’un estat que li doni suport.

neerlandès i holandès o flamenc són els noms

d’una mateixa llengua, segons si es veu des de

Bèlgica o des dels Països Baixos.

Serbi i croat són els noms d’una mateixa llen-

gua, escrita amb un alfabet diferent, a Sèrbia i

Croàcia.

7 És probable que, en aquestes alçades de la dis-

cussió, una part dels teus criteris se sentin en un

estat de rebel·lia davant el to pacifista d’aquest

text. O potser pensis tot el contrari: que ja tens

uns criteris similars des de feia temps. En qualse-

vol cas, hi ha moments en els quals és possible

que a tu també et prengui una mena de sentiment

incòmode, com si de la renúncia a la violència es

desprengués automàticament haver d’acceptar

amb conformisme que les coses són com són.

I, la veritat sigui dita, les injustícies existeixen

i l’explotació d’unes persones per les altres conti-

nua present en la nostra societat. Tu mateix deus

haver comprovat com hi ha persones que amb

una pobresa real extrema demanen caritat en

alguns indrets de la teva ciutat. És possible que

continuïs sense acostumar-te a la imatge televisiva

dels nens que es moren de fam o dels que ja

només poden esperar de la seva existència anar

sobrevivint a la misèria i a les malalties.

Ja sigui entre el tercer món i el nostre, o entre

persones i grups dintre de la nostra societat, el

que és cert és que la desigualtat existeix. Hi ha

qui pensa que això passa pels diferents esforços

que les persones i les societats fan per sortir enda-

vant. És possible que en alguns casos concrets es pugui explicar així, però la pobresa acostuma a

estar relacionada amb la diferència d’oportunitats

fins i tot abans de néixer.

Si s’accepta el rebuig a la violència com a sis-

tema per resoldre els conflictes entre les persones,

el dilema s’aguditza quan els que pateixen sembla

que no tinguin cap més altra sortida: quan tot, fins

i tot la vida, ha perdut valor.

dia 5

1 dóna’ns-la • fer-se’n • veure-us • ha d’omplir-se

• t’hi trobés • se t’assembla • prendre-se’n.

2 La Rut tenia un llibre nou i l’hi vaig prendre. • Tinc

les seves fotos: aquesta tarda les hi tornaré. • En

Jofre està estudiant: no el molestis. • Tinc els mar-

tells de la Nuri; demà els hi portaré. • M’esperen

tres clients: avisa’ls que ara vinc. • Estic sense

benzina a la moto: n’hi posaré cinc euros. • Les

nenes tenen set; haurem de portar-los aigua.

3 Solució orientativa: en, CD indeterminat. No tinc

fred. • en, CRV: Val més que parlem de les con-dicions. • ho, atribut. Aquest camp està molt sec.

• els, CI plural: No convé gens aquest corrent als malalts. • hi, CPred: El vi es pot tornar agre. • li, CI singular: a la meva mare, no li queden diners.

• hi, CCLloc: Des d’ahir que viu a la plaça. • la,

CD det. fem. sing.: Vam aparcar la moto al

garatge. • hi, CCManera: Ja saps que treballa

malament. • -los, CD det. masc. pl.: Va posar els diners en un banc.

4 com més aviat millor • per descomptat • dret •

arran de • això a part • ni de bon tros• al peu de

la lletra • a mesura que.

5 Modernisme: natura, ambient rural, caos, anèc-

dota, art per l’art, espontaneïtat, individualisme.

101

dia 3

1 Activitat oberta.

2 Activitat oberta.

3 F, C, F, C, F, C.

4 Solució orientativa: Què van fer per poder auxiliar

Jekyll? • Quants cops va donar a la porta Poole?

• Què van trobar en entrar al gabinet? • Com van

deduir que Hyde encara no era mort? • Per què

van creure que s’havia suïcidat?

5 brutalitat • francament • sospitós • forcejar.

6 setge • habitar • bullir • vigor • armari.

7 gabinet • consternats • sacsejar • baldera • flascó

• entapissat • xiulet • frontisses.

8 Com més gran em faig, crec menys en la filosofia

del carpe diem. • El bitllet de retorn pagat és una

condició sine qua non no admetré de fer el des-

plaçament. • Va ser obrir la boca l’alcalde i ipso facto es féu el silenci a la sala de plens. • Per

causes encara desconegudes, s’ha ajornat sine die l’assemblea anual. • La solució que aporteu

està massa ad hoc: no servirà per a la resta. • El

lliurament dels trofeus es durà a terme in situ.

• Pel modus operandi, l’atracament sembla obra

de lladres experimentats. • Es van classificar per

a la semifinal gràcies a un gol in extremis.

9 43, 13, 2, 31, 7, 37, 3, 23, 17, 11, 41, 5, 19, 29

• L’illa del tresor.

dia 4

1 l’origen • l’única • l’opinió • l’invent • l’humor

• l’infant • l’univers.

2 la unitat • la història • la universitat • la indicació

• la humitat • la il·lusió • la humanitat • la intenció

• la infantesa • la imaginació • la instància.

3 Activitat oberta. Solució orientativa: Sobre tot el

camp hi havia un dit de glaç. / Sobretot, vés amb

compte. • Ho farem en mig minut. / Em vaig tro-

bar enmig de la manifestació. • La paraula aprop

no existeix. / Ara visc molt a prop teu. • Des de

demà tinc un nou telèfon. / La paraula desde no

existeix. • No ho has fet gaire bé. / Ahir gairebé

em desmaio.

4 amb la qual faré el viatge, OS • per l’oficina, SPrep

• de vinil, SPrep • de donar-te les gràcies, OS

• per què no us parleu, OS • amb els amics,

SPrep • a col·leccionar papallones, OS.

• noucentisme: raó, ordre, política, ambient urbà, arbitrarietat, cultura, categoria.

6 C, F, C, F, C, F, C, F.

7 La Renaixença tingué lloc al segle xix. • La Renai-xença deixà pas als joves autors del Modernisme. • El gran artífex de la renovació gramatical del català fou Pompeu Fabra. • Només la primera obra de Rusiñol s’adscriu a la tendència més pro-gressista.

3a SETMANA

dia 1

1 El degà Dean va obrir la gàbia dels gossos amb una clau i els va pegar amb un fuet; deia que eren el seu tresor.

Els nois no entenien què volia dir que els gos-sos havien significat anys de sacrifici i dolor.

La noia es va adonar de la por de l’Alfons pel batec del seu cor.

Amb la frase en llatí, en Dean els avisava que la seva mort era propera. Sabem que en dean era un religiós perquè portava una sotana.

2 recular • parany • fosca • eixut • sudari.

3 estrident • xiscle • eixordadora • lladruc • cridòria • murmurar.

4 Activitat oberta.

5 cama • taronja • esquerra • ull • escopeta • cadira • blau • seda • xocolata • peu.

dia 2

1 pàl·lid • pol·len • cal·ligrafia • excel·lent • goril·la • cèl·lula • capil·lar • nul·la • estel·lar.

2 Activitat parcialment oberta: cal·ligrafia • intel-ligent • bèl·lic • col·legi • instal·lar • alumini • alegria • solucionar • il·lusió • pel·lícula • celebrar • seqüela • delegació • al·lèrgia • columna • milió • novel·la • selecció • destil-lar • relació.

3 ahir, aleshores, cohesió, exhibir, exhumar, sub-hasta, prohibir, tothora, vehicle.

4 Resposta oberta. Solució orientativa: isòsceles, isometria • ortografia, ortopèdia • hemorràgia, hemodiàlisi • hectolitre, hectòmetre • heterose-xual, heterogeni • homogeni, homosexual • oste-opatia, osteoporosi.

102

5 Anirem al cinema o llogarem un DVD, coordinades

• Tenia molta set però no va demanar res, coordi-

nades • quan va esclatar l’artefacte, subordinada

• perquè l’empresa té pèrdues, subordinada • No

lliuraran els premis sinó que els ajornaran, coor-

dinades • si el núvol era tòxic, subordinada.

6 Activitat oberta.

dia 5

1 Les cloïsses que han pescat són plenes de quitrà

arrossegat pel corrent. • La vas encertar servint

les crispetes en una safata. • El paleta ha mesurat l’esquerda de l’habitatge número 3. • Hauràs

d’aclarir si al final ens donaràs suport en la festa

de comiat.

2 Ja he acabat el treball, però no en tinc fet l’índex.

• Qui ha portat galetes, llet i cacau? • La fàbrica

d’embotits del poble Ø encara no està a ple ren-

diment. • Al final del discurs, el ponent va dema-

nar Ø que li fessin preguntes. • Gràcies a la inter-

venció de la presidenta, es va salvar la crisi. • La

policia municipal, que fa patrulles des d’ahir, sospita de tres veïns nous; molta gent no hi està

d’acord.

3 C, F, C, G, C, E, A, B, D.

4 verbs compostos: havíem tingut, han vingut, han

acomodat. • Perífrasis verbals: acabava de pas-

sar-ne, vam haver de sortir, hauria d’explicar.

5 Finalment un grup de policies alliberaran els hos-

tatges. • Gaudí va projectar aquest projecte d’hotel

a Nova York. • La bogeria va ser escrita per Narcís

Oller. • Van convenir que tothom signaria el mani-

fest.

6 devien ser les deu quan va acabar el concert. • A

partir del curs que ve estudiaré més. • M’han dit

que haig de fer rehabilitació. • Encara és ben jove:

deu tenir uns vint anys. • Els alumnes de tercer han hagut de repetir la prova.

7 Vaig anar al cinema i em vaig comprar crispetes

(coordinades). • Sempre hem cregut que per-

dríem, però no per tants gols (coordinades). • Et

tornaré el jersei si primer tu em tornes la motxilla

(subordinada adverbial). • Van tancar aquella

botiga perquè no els sortien els números (subor-

dinada adverbial). • Aquest estiu farem un viatge

tranquil i anirem a un balneari (coordinades). • El

públic es va esglaiar quan van veure en escena

l’actor que creia mort (subordinada adverbial).

8 que feia Primària amb nosaltres (relatiu) / Ahir ens

vam trobar una alumna companya de primària.

• que envolta la ciutat (relatiu) / La muralla cir-

cumdant és de l’època romana. • que ens con-

tractin per al festival (conjunció) / És molt probable

un contracte amb nosaltres per al festival. • que

complim la llei (conjunció) / Hauries d’admetre la

importància del compliment de la llei. • que més

m’agrada (relatiu) / El meu polític preferit acaba

de dimitir. • que ens ajudis (conjunció) / Esperem

la teva ajuda.

9 El metge prefereix que el pacient obeeixi. • Tot-

hom prefereix que ens presentem nosaltres. • Hi

ha premis per a tothom qui guanyi. • Insisteix que

és innocent.

4a SETMANA

dia 1

1 Setmana santa, primavera / no cullis la rosa, passa

cantant • festa o processó del Corpus / no llencis

la ginesta, passa cantant • en un enterrament / No

miris la caixa (de morts), passa cantant • la nit de

Sant Joan / deixa’t de fogueres, passa volant • un

galant t’escomet / no escoltis ni miris el galant,

passa cantant • una vella t’augura mala estrella /

riu-te’n de la vella, passa cantant.

2 Si / les / tram / pes / van / pi / cant: rima an (A)

• si / tre / uen / ves / tits / de / fes (ta): rima esta

(B) • la / ge / gan / ta / i el / ge / gant: rima an (A)

• no / ia / no / llen / cis / gi / nes (ta): rima esta (B)

• pas / sa / can / tant: rima an (A).

3 C, C, F, F, F, C, F, C.

4 El darrer vers de cada estrofa és més curt perquè

té quatre síl·labes. • La rima és consonant, de

vegades masculina i de vegades femenina.

• «Passa cantant» vol dir que la noia no s’alteri per

res del que pot anar trobant en la vida.

5 Activitat oberta.

6 Activitat oberta.

dia 2

1 És quan plou que ballo solvestit d’algues, or i escata.

Hi ha un pany de mar al revolt

i un tros de cel escarlata.

103

indústria • tenia, dia • cantàveu, teníeu • hereu,

sereu.

7 econòmic, però, espòs, fórmula • cigró, filòsof,

fenòmens, còmode • òptic, magnòlia, solució,

òliba • còmic, arròs, cerimònia, amistós • córrer,

ressò, inclòs, colònia • estómac, fòssil, dipòsit,

crònica • victòria, quilòmetre, pólvora, història.

8 ingrés, matèria, època, interès • portuguès, pro-

mès, imprès, a través • església, comitè, desè,

perquè • pèssim, terratrèmol, revés, molèstia

• sèrie, tècnic, vostè, també • Mercè, accés,

èxode, cinquè • progrés, alè, islandès, crèdit

• gairebé, dèbil, mètric, pètal • etcètera, pèrdua,

préssec, vintè.

dia 3

1 Activitat parcialment oberta: veure’ns • porta’ns-ho

• vés-hi • se n’adona; • fixa-t’hi • creure-s’ho

• n’aprenguin • dóna-me’ls • treu-te’n.

2 No comparteix això que dius, però ho entén. / Com-

pleta. • No hi ha pinzells; vés-ne a comprar. / Com-

pleta. • Tenia tres hàmsters i ja no en tinc cap. /

Completa. • M’ha de tornar el joc, però no hi pensa

mai. / Completa. • Completa. / No sabia que fos tan

vell, però ho és molt… • Ha escoltat les teves raons

i hi està d’acord. / Completa.

3 Van fer un gran favor a la directora i ella els ho va

agrair. • Si s’ha evaporat l’aigua del gerro, n’hi posarem més. • Com que ja tinc fets els jerseis per

als meus néts, els els donaré demà. • Vaig veure

l’Eva al teatre i avui la hi he tornat a veure. • El veí

m’ha deixat uns tornavisos i els hi tornaré demà.

• Va anar a l’escola amb un mòbil i l’hi van pren-

dre en broma. • Vam rebre les cartes d’en Joan i

les hi vam deixar a la bústia. • Van agafar la tor-

radora dels avis i els la van tornar l’endemà.

4 Activitat oberta.

5 pessic • melic • plenitud • passerell • lluç.

6 El poema m’he estimat molt la vida és un cant a

la vida, com molt bona part de l’obra de Vicent

Andrés Estellés, no pas en un sentit conceptual o

complet, sinó basat en el gaudi de les coses més

senzilles. Per fer-ho, l’autor estableix una relació

variada d’objectes i situacions de la vida quotidi-

ana: del menjar i el beure (fruites, verdures,

peix...), de les persones (una jove, una parella que

es mira als ulls) i de la natura (el verd, un pètal, un passerell).

Un ocell fa un giravolt

i treu branques una mata,

el casalot del pirata

és un ample gira-sol.És quan plou que ballo sol

Vestit d’algues, or i escata.

És quan dormo que hi veig clarfoll d’una dolça metzina,

amb perles a cada mà

visc al cor d’una petxina,

só la font del comellar

i el jaç de la salvatgina,

–O la lluna que s’afina

en morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar

foll d’una dolça metzina.

2 L’estructura de la frase és la mateixa. • La repeti-

ció dels dos primers versos. • Vestit d’algues, or i

escata / amb perles a cada mà. • Hi ha un pany

de mar al revolt / i un tros de cel escarlata. • Un

ocell fa un giravolt / treu branques una mata. • El

casalot del pirata és un ample gira-sol. • Visc al

cor d’una petxina / só la font del comellar i el jaç

de la salvatgina / o la lluna que s’afina. • Una

dolça metzina. • Set síl·labes. • Consonant. • aba-

babbaab.

3 És quan ric que em veig gepic

al bassal de sota l’era,

em vesteixo d’home antic

i empaito la masovera,

i entre pineda i garric

planto la meva bandera.

Amb una agulla saquera

mato el monstre que no dic.

És quan ric que em veig gepic

al bassal de sota l’era.

4 El poeta observador també parla d’altres parts del

cos de la noia. • Figuradament, a causa de la

mirada de la noia, el llibre pren color. • Hi ha una

personalització del llibre quan es diu que se sent

desitjat pels ulls de la noia. • La pell blanca de la

noia crea un efecte cromàtic en el color del seu

vestit. • El misteri dels ulls de la noia travessa tot

el poema. • Amb un final inesperat, el poema no

resol el misteri que el travessa. • L’escenari del

tramvia és una mostra de modernitat per a l’època.

5 és, mà • só, té • enllà, tafetà • però.

6 Solució orientativa: cànon, polígon • Ramon,

segon • òrgan, plàtan • vindran, seran • història,

104

Cap al final, el poema es torna menys ordenat i precís (com el demostratiu allò) i acaba esmen-tant elements que tenen molta vinculació amb el mateix origen de la vida, com ho són el melic i la primera dent d’un infant. Tot el poema està escrit en lletres minúscules, per fer més palesa l’aposta per les coses senzilles, en relació molt directa amb el que diu el vers 16 sobre els noms de les coses. Els versos del poema són de mètrica lliure i blancs, és a dir, sense rima.

dia 4

1 Solució orientativa: -esa: tristesa, riquesa, prin-cesa, marquesa • -essa: jutgessa, deessa, met-gessa, tigressa • -aç: capaç, rapaç, llaç, braç • -às: capatàs, fracàs, compàs, homenàs.

2 cigró, simitarra, sèquia, cistell, cinturó, cendra, simbomba, cicle, silueta, sentinella, sedàs, segle, cedre, serraller, cel, cimera.

3 esbós, barnús, arròs, vernís, feliç, capaç, enllaç, veloç, antifaç, arboç, obtús, malaltís.

4 El pany s’ha bloquejat; truca al serraller. • Amb un sedàs pots separar la sorra de la grava. • Els primers ministres europeus faran una cimera a Roma. • És tan obtús que no entén els nostres sentiments. • No t’acabo d’entendre el disseny de la cuina. Fes-me’n un esbós. • La Raquel és capaç d’aconseguir tot el que es proposa. • La fortalesa només tenia la vigilància d’un sentinella.

5 L’equip està a punt de baixar a segona: imminèn-cia. • continua parlant encara que el facis callar: continuïtat. • Has de tornar a casa abans de les onze: obligació. • Em sembla que el tornaran a operar: repetició. • A hores d’ara, en Pau ja deu ser a París: probabilitat. • Ara mateix s’ha posat a estudiar: inici.

6 Cal que marxem aviat. • Heu d’aprovar. • Ha començat a ploure. • Deu tenir més de vint anys. • Demà en Pol tornarà a pujar al Pedraforca.

7 L, C, C, L • C, L, L, C • L, C, L, L.

dia 5

1 Despertaven. • Mossegant-te les ungles, • Dóna un cop de puny a algú. • Aspres, desagradables. • Molestar. • Veure, descobrir. • Món que no té futur. • Treballar. • Destruiran.

2 quan el centre del món / queda tan lluny / de tu • llucar que no ets del tot centre del món.

3 distreu-te rosegant l’ungla d’un dit • i venta al pri-

mer nas un cop de puny • posant-te ben cordats

els pantalons.

4 En aquest nostre món sense demà.

5 No et donaré ni el més petit consol.

6 Activitat parcialment oberta: girafa • zebra • cér-

vol.

7 Paper raspós per polir. • Estrènyer la boca.

• Omplir-se la boca d’aigua i netejar-se-la. • Canviï

de fase. • Trossos de tela untada que serveixen

com a medicament aplicades a una part del cos.

• Pomades.

8 Convé estar molt a punt per afrontar els canvis de

la vida.

9 Mudarà, company, d’això no en dubtis. • No t’ha-

gis d’aplicar pegats ni untures. • Per suportar l’im-

puls de les noves marees.

5a SETMANA

dia 1

1 La Natàlia. • Colometa i Natàlia. • D’haver deixat

el primer promès. • L’antic promès de la Natàlia.

• El marit de la Natàlia. • S’havia mort algú de la

seva família. • vaig pensar que havia d’apilotar la

tristesa, fer-la petita de pressa, que no em volti,

que no estigui ni un minut escampada per les

venes i al voltant. Fer-ne una pilota, una bola, un

perdigó. Empassar-me-la. • em semblava que ell

em veia tota per dintre amb totes les coses meves

i amb la meva pena • I sort que hi havia flors.

2 empassar • apilotar • festejar • ajupir.

3 a: l’arribada de la República • B: l’angoixa que

produïen els coloms • c: el casament • d: l’allibe-

rament del final de la guerra • e: l’amor insatisfet

• F: la guerra civil • G: el part del primer fill.

4 a: femenina • B: natal • c: narrador • d: jardins

• e: parlat • F: metàfores.

5 B • A • C • F • D • E.

6 Activitat oberta.

dia 2

1 Activitat parcialment oberta: dolors • a les hores

• sabia • assentir • a donar.

105

4 Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un dels

escriptors més llegits de la literatura catalana. es

va donar a conèixer als anys trenta amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. als vint-i-quatre

anys, va publicar el primer recull de contes, El

primer arlequí. a causa de la guerra civil, s’exilià

a Mèxic durant vint-i-tres anys, on va escriure els

seus millors i reconeguts textos, com el llibre de

contes Cròniques de la veritat oculta (1955). va

tornar a Catalunya el 1962. en la dècada dels vui-

tanta li va arribar la popularitat arran de l’èxit del

muntatge teatral Antaviana, creat per la compa-

nyia teatral Dagoll-Dagom i basat en contes seus. va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

l’any 1986.

5 Ningú no sabia dir-li a quina hora passaria el tren.

El veien tan carregat de maletes, que els feia pena

explicar-li que allà no hi havia hagut mai ni tren ni

estació.

dia 4

1 M’avorreixo, a la muntanya. • Mira si tens la brúi-

xola a la butxaca. • Haurem de desmuntar el tam-

boret. • No suportarà no obtenir el triomf. • Va

sospirar després de la bufetada. • Aquest cap de

núvol sufocarà l’incendi. • Practica el suborn

sense cap escrúpol.

2 embocadura, bucal, boca • plomall, plumífer,

ploma • esporgar, purgatori, porgar • tossir, anti-

tussigen, tos • ortigosa, urticària, ortiga • ossera,

úrsids, ós • polvoritzar, pulverulent, pols • forqui-

lla, bifurcació, forca • nodriment, nutrició, nodrir

• consolat, consular, cònsol • volcànic, vulca-

nisme, volcà.

3 Activitat parcialment oberta: beina • biga • bolcar

• bava • fava • covard • rebentar • esvelta • saba

• riba • voltor • civada.

4 migdia • capgirar • palplantat • agredolç • boca-

moll • rentaplats • setciències • pellroja • caga-

dubtes • guardabosc.

5 vagó restaurant • peix espasa • verd poma • tren

hotel • home anunci • gos llop • home llop.

6 Solució orientativa: xino-xano, rau-rau • mil tres,

cent quatre • dos-cents, vuitanta-vuit • tres-cents

quaranta-cinc, vint-i-nou • hipermercat, infraroig

• mata-rates, gira-sol • comptagotes, pintallavis

• coliflor, allioli • peix gat, sofà llit • sud-est, nord-

oest.

2 Activitat oberta.

3 Activitat parcialment oberta: de sobte • a prop

• de seguida • endins • des de.

4 Ens han dit que dinem a part de tothom. • Ens

vam perdre enmig de la boira. • Només he pogut

fer un apunt per al quadre. • Anirem a Tossa en lloc de Sant Feliu de Guíxols. • La sopa de bolets

no m’ha quedat gaire bé. • No obren: pot ser que

hagin marxat.

5 Activitat oberta.

6 Les interferències es poden construir mitjançant el procediment del manlleu o el procediment del

calc. • Un manlleu és un cas clar de neologisme

de forma, perquè consisteix a crear una paraula

fins aleshores inexistent. • Un calc és un cas clar

de neologisme de sentit, perquè es dóna un nou

significat figurat a una paraula ja existent. • Els

manlleus són indispensables i continus en totes

les llengües, però també poden ser abusius i acos-

tar-se als barbarismes. • El calc teranyina per

designar la xarxa de pàgines d’Internet (normal-

ment ara en diem web) no ha triomfat en català.

• En anglès, web és un simple cas d’ampliació del

sentit d’una paraula i no és lògicament una inter-

ferència.

7 Activitat parcialment oberta: digues • faci • esti-

guem • aplaudeixin • vés • sigueu • beveu • vine

• seu • vegin • té o tingues.

8 Activitat parcialment oberta: no dormim • no faci

• no estiguem • no aplaudeixin • no vagis • no

sigueu • no begueu • no sàpiguen • no vinguis

• no seguis • no vegin • no tinguis.

dia 3

1 Activitat oberta.

2 conte 1: Judici precipitat; a) deliqüescents; B) tinc més enemics que enamorades; c) si la flor era

una amenaça o un testimoni d’amor. • conte 2:

La planeta; a) fetillera; B) un encert del pronòstic;

c) la dama endevinadora. • conte 3: Els bons

costums; a) poc adequada o precisa; B) guitza;

c) feia el que calia amb el desgraciat genet. •

conte 4: L’hora en punt; a) sense entendre res;

B) amb la cua entre les cames; c) assumptes pen-

dents molt importants.

3 admiradora, admirar • iradament, ira • desorien-

tat, orient • feinada, feina • in-a-jorn-able, jorn.

106

7 Josep Pla - El carrer estret • Baltasar Porcel - Cavalls cap a la fosca • Jesús Moncada - Camí de sirga • Jaume Cabré - La teranyina • Montserrat Roig - El temps de les cireres • Quim Monzó - La magnitud de la tragèdia • Carme Riera - Dins el darrer blau • Jaume Fuster - De mica en mica s’omple la pica • Lluís-Anton Baulenas - El fil de plata.

dia 5

1 1a) No; 1B) S = jo (el·líptic), V = espero; 1c) obte-nir un bon lloc; 1d) Substantiva • 2a) S = la pel-lícula que han estrenat avui, V = val; 2B) que han estrenat avui; 2c) adjectiva; 2d) el relatiu que • 3a) S = tu (el·líptic), V = truca; 3B) Quan hagis acabat; 3c) adverbial. • 4a) No; 4B) S = tothom, V = opina; 4c) que el nou pentinat t’escau molt; 4d) substantiva. • 5a) Sí; 5B) i; 5c) ells (el·líptic, amb valor impersonal). • 6a) a pagar amb targeta; 6B) la majoria dels clients (el·líptic); 6c) CRV.

2 Solució orientativa: La mestra dirigeix l’obra i tres alumnes s’encarreguen del vestuari. • Van córrer molt però no hi van ser a temps. • M’agrada que em facis aquesta pregunta. • No estem preparats per pujar a l’Aneto. • La noia que passa per allà ha estat la millor nota de l’any.

3 Solució orientativa: Quan vaig arribar-hi, la classe ja havia començat. • Tots preferim que et quedis. • Si no l’haguessis omplert tant, no s’hauria espat-llat la nevera. • Des de fa temps està obsessionat per acumular diners. • Com que no vas estudiar, ara has d’anar a la prova de recuperació. • El jurat escollirà demà qui s’endurà el trofeu.

4 Activitat oberta.

5 L’àngel rebel • La novel·la de Palmira • Bearn • Mort de dama • El misantrop • Lulú regina.

6 C, C, F, F, F. • Bearn és una novel·la extensa. • L’obra Mort de dama va tenir una acollida molt polèmica. • Llorenç Villalonga va néixer a Palma de Mallorca.

6a SETMANA

dia 1

1 4, 1, 8, 2, 5, 7, 3, 6.

2 nom del destinatari: Catering Costa Brava, SL • referència de l’oferta de feina: Aux. 31/89 • Fórmula de comiat: Espero les seves notícies.

Atentament, • introducció: En referència a

l’anunci en què demanen un/a auxiliar de cuina

publicat en el diari El Punt del dia 5 de febrer, els

envio el meu currículum amb una fotografia tal

com demanen. • conclusió: Així doncs, m’agra-

daria participar en les proves de selecció que vos-

tès convoquin pròximament. • detalls de l’expe-riència professional: ajudant (compra, relació

amb proveïdors, comptabilitat elemental, mante-

niment de forns i fregidores) en un hotel de Lloret

de Mar. • Habilitats personals que s’exposen:

persona responsable i treballadora.

3 Activitat oberta.

dia 2

1 -ament: dignament, pobrament, còmodament,

amplament, armament • -ement: alegrement, nai-

xement, coneixement, feblement, amablement

• -ater: vinater, peixater, llogater, llenyater, orxater

• -eter: carreter, llibreter, pelleter, ferreter, barreter.

2 Diu que es va avorrir durant l’estada al monestir benedictí. • Al final va entaforar la cartolina groga

en un armari. • El pànic pel quiròfan infectat no

té cap fonament. • El taller de l’ebenista aixeca

una gran polseguera. • Des que s’ha tornat vege-

tarià menja molts espàrrecs i albercocs. • El llan-

çament de la javelina va superar la línia dels 85

metres. • Recordava amb malenconia la visita al

parc dels dinosaures.

3 suro • bullir • rètol • arracada • tonyina • assassí

• joglar • tarda • subornar • rancor • polir • llençol

• racó.

4 li va dir/va dir-li que tenia mal de cap. • Ho va

dir/va dir-ho al metge. • La crítica ho era. • Els

nostres recursos en depenen. • La fàbrica la lliura

massa tard als clients. • La fàbrica els lliura massa

tard la mercaderia. • M’ho va dir. • El veí li ho

digué. • El nostre gat s’hi ha acostumat. • Demà

els el netejaré.

5 Solució orientativa: Busca el forat del cargol i l’hi fiques. • Encara no s’ho creu. • Fins demà no els l’arreglaran, la rentadora. • No sóc venjativa, però

a aquest pas m’hi tornaré. • Els clients no ente-

nien què significava aquella clàusula i un comer-

cial els ho va explicar. • Tot i que portava la bossa

ben agafada, la hi van prendre a l’autobús. • Si

s’acaba l’aigua del bidó, n’hi afegirem.

6 certificat • currículum • memòria • carta.

107

4 Activitat oberta.

5 Activitat oberta.

6 iva: impost sobre el valor afegit • adn: àcid

desoxiribonucleic • onu: Organització de les

Nacions Unides • doGc: Diari Oficial de la

Generalitat de Catalunya • otan: Organització

del Tractat de l’Atlàntic Nord • GPS: sistema de

posicionament global • PiMe: petita i mitjana

empresa • Pin: Personal Identification Number

• viP: personalitat • Pda: organitzador personal

• PvP: preu de venda al públic • eua: Estats

Units d’Amèrica • aMPa: Associació de mares i

pares d’alumnes • Sida: síndrome d’immunode-

ficiència adquirida.

7 Van conduir el president del govern a la sala viP

de l’aeroport. • La pel·lícula Parc Juràssic es basa

en el coneixement de l’adn dels dinosaures.

• Ahir es va publicar al doGc la convocatòria

d’oposicions a bombers de la Generalitat. • L’ex-

pansió de la Sida/sida a l’Àfrica és un repte mun-

dial. • Alguns productes culturals paguen un iva

molt reduït. • No recordo el Pin del meu mòbil! •

Les PiMe són un dels pilars de l’economia cata-

lana. • El secretari general de l’onu visitarà la

zona del desastre. • El PvP és el preu final que

paga el comprador.

8 carrer, c/ • adverbi, adv. • pàgina, pàg. • avin-

guda, av. • sense número, s/n • dijous, dj.

• compte corrent, c/c • número, núm.

9 dòlar, $ • arrova, @ • sud, S • quilòmetres per

hora, km/h • anhídric carbònic/diòxid de car-

boni, CO2 • centímetres cúbics, cc.

dia 5

1 Activitat oberta.

2 instància 1Joan Roig Sánchez, amb domicili al C/ Indústria,

5, 08600 Berga, tel . 937 777 777 i DNI

88888888A.

EXPOSO:

– Que he participat en el concurs de trasllats del

cos d’infermeria

– Que he obtingut en aquest concurs una pun-

tuació de 27,5, malgrat haver al·legat 29

punts, ja que no se’m reconeix el postgrau

«Salut pública».

dia 3

1 Solució orientativa: Lloc i data de naixement

• DNI/NIF • Adreça postal/Domicili • Telèfon fix

• Telèfon mòbil • Adreça electrònica • d’informà-

tica • Català • Anglès • Experiència.

2 assentament • carnet de conduir B • atenció tele-

fònica • tècnic • Excel • immobilitzat • capacitat

d’organització.

3 Sí, Sí, Sí, Sí, No, No, No se sap, Sí.

4 Al final no he pogut parlar amb la noia que m’ha-

vies presentat. (R) • A partir d’ara, és preferible

que sortiu per la porta de darrere. (C) • El Tajo i el

Duero són els principals rius ibèrics que desem-

boquen a l’Atlàntic. (R) • Un veí que no conec és

el nou president de l’escala. (R) • Has dormit tant

a la tarda que ara no tens son. (C).

5 Estic convençut que aprovaràs, OSRV. • El llibre a què et refereixes no és a la biblioteca, OR. • Expli-

ca’m en què m’he equivocat, OSCD. • Els terrenys

en què han construït la piscina són segurs, OR.

• L’anècdota de què parles ja és un clàssic del

dinar de Nadal, OR. • Cada dia insisteix que vol

ser la delegada de classe, OSRV.

6 Aquest és el solar (en el qual = on) aixecaran el

nou teatre. • Encara conservo els esquís (amb els quals = amb què) vaig aprendre a esquiar.

• Ensenya’m el web [d’on = (des) del qual] has

baixat aquesta foto. • Les atletes (a les quals = a qui) han sancionat presentaran una queixa. • No

vam trobar la cafeteria (de la qual = de què) tant

ens havies parlat. • El pont (pel qual = per on) passa el tren és del segle xix.

dia 4

1 pluges, desitgi, imatge, adjectiu, gener, taronges,

targeta, injecció, burgès, majestat, rellotge, corre-

gir, girafa, subjecte, objectiu, Jesús, metge, jersei.

2 piragüisme, següent, extingir, formigues, gàbia,

guix, distingir, pingüí, antiga, antiguitat, aguantar,

fingir, ambigüitat, paraigua, bilingüe.

3 Té una expressió pròpia d’un estranger. • Se’m fa

estrany anar tan poc d’excursió. • L’han exclòs del

concurs perquè patia asfíxia. • M’ha demanat excu-

ses perquè m’ha tacat la roba estesa. • L’esporgada

dels plàtans ha estat una feina extraordinària. • En

aquesta esplanada sempre hi ha algun excèntric.

108

DEMANO:

– Que se’m reconegui el postgrau «Salut pública»

que he al·legat.

– Que se m’atribueixi la puntuació de 29 en el

concurs de trasllats del cos d’infermeria.

Barcelona, 3 de setembre de 2013

Directora General de Recursos Humans de la Con-

selleria de Salut

instància 2

Mireia Garcia Pont, amb domicili a la Rambla

Nova, 29, 5, 43003 Tarragona, tel. 972 222 222 i

DNI 99999999B.

EXPOSO:

– Que he sol·licitat la targeta de resident per al

pàrquing públic en el termini correcte.

– Que m’ha estat denegada la targeta de resident

per impagament de tributs o multes.

– Que presento certificat d’estar al corrent de tri-

buts municipals i multes.

DEMANO:

– Que se’m proporcioni la targeta de resident per

al pàrquing públic.

Tarragona, 10 d’octubre de 2012

Regidoria de Vialitat de l’Ajuntament de Tarragona

3 pasqua • aqüífer • cuina • evacuació • qüestió

• recuit • conseqüent • freqüència • quadrilàter

• consecutiu • cuirassa • quaranta • adequat

• rècula • cuer.

4 Preguem que desallotgin la sala immediatament.

• No sé per què em mires d’aquesta manera. • Els

carrers de què em parles són només per a via-

nants. • Poca gent és conscient que l’escalfament

del planeta és greu. • Les ruïnes a què es refereix

el llibre són les de Pompeia. • No s’entén què vol

dir aquest missatge.

5 acta • memòria • carta • certificat • currículum

• instància.

109