És temps de silenci - mupart.uv.esmupart.uv.es/ajax/file/oid/2127/fid/4538/ELS PEREGRINS DE LES...
35
És temps de silenci ELS PEREGRINS DE LES USERES I ELS CAMINS DEL PENYAGOLOSA Maria Herrero Garcia Història i gestió del patrimoni artístic 3 r A, Grau d’Història de l’Art Universitat de València Curs 2016/17
Transcript of És temps de silenci - mupart.uv.esmupart.uv.es/ajax/file/oid/2127/fid/4538/ELS PEREGRINS DE LES...
És temps de silenci
ELS PEREGRINS DE LES USERES I
ELS CAMINS DEL PENYAGOLOSA
Maria Herrero Garcia
Història i gestió del patrimoni artístic
3rA, Grau d’Història de l’Art
Universitat de València
Curs 2016/17
Història i gestió del patrimoni artístic Page 2
ÍNDEX
1. BREU INTRODUCCIÓ. EL POBLE DE LES USERES I ELS PEREGRINS...….3
2. PEREGRINACIÓ A LES USERES. RITUS……………………………………….6
3. CANTS I RESOS……………………………………………………………….…10
4. PERSONATGES DE LA PEREGRINACIÓ……………………………….……..12
5. CONSIDERACIÓ ACTUAL DELS PEREGRINS DE LES USERES, CAMINS
DEL PENYAGOLOSA……………………………………………………………13
6. CONCLUSIÓ………………………………………………………….…………..15
7. RECULL D’IMATGES…………………………………………………………...17
8. BIBLIOGRAFIA/WEBGRAFIA………………………………………………….34
Història i gestió del patrimoni artístic Page 3
1. BREU INTRODUCCIÓ. EL POBLE DE LES USERES I ELS PEREGRINS
Les Useres és un poble situat a la comarca de l’Alcalatén, entre la Plana Alta i l’Alt
Maestrat, a la provincia de Castelló. Es troba a uns 400 metres d’altitut sobre el nivell del
mar. En el seu moment de máxima població va comptar amb vora 4000 habitants. A dia
d’avui, la població s’ha reduit a menys de la meitat1.
Tots els llocs que abasteixen d’aigua al poble son fonamentalment barrancs d’aportació
pluvial i algunes fonts. Tots ells acaben en la Rambla de la Viuda, que banya al seu pas la
major part dels pobles de la provincia.
La parroquia del poble, datada al segle XVII, està dedicada a la Transfiguració, està
formada per una sola nau amb capelles laterals. Amb grans contraforts, presenta una
mescla d’influències gòtiques i romàniques. Gran torre del campanar amb planta quadrada.
Amb una façana barroca, amb diverses estàtues i alegories.
El poble, a més a més, compta amb diverses hermites.
L’arxiu municipal va desapareixer per la qual cosa comptem amb poques dades del passat2.
No obstant això podem afirmar que en aquest terreny s’han trobat restes ibèriques3, però no
romanes, pel que es creu que l’assentament més proper va ser Costur4. D’època
musulmana queda patent que es van realizar excavacions a mines de ferro. Després a
l’arribada de la reconquesta, amb Ximén d’Urrea.
El nom de les Useres, deriva del vocable celta llatinitzat “ucetium”, i la primera vegada
que es documenta el seu nom és al segle XIII a una carta pobla de Xodos. Segons alguns
escrits es creu que les Useres comptava amb un Castell5.
1 Calendari de festes de la Comunitat Valenciana: primavera. Fundació Bancaixa 1999.
2 Informació obtinguda a l’Ajuntament de Les Useres.
3 Les restes ibèriques més properes són les de la Vilavella. Aquest jaciment s’ha pogut identificar gràcies a
les restes ceràmiques. 4 Com afirma Cavanilles, il·lustrat, botànic i naturalista espanyol: “Con una situación incómoda entre peñas
iguales y descarnadas, y sus casas están sin orden como plantadas por casualidad”. Costur és una de les poblacions veïnes de les Useres, amb una poblaicó actual d’uns 550 habitants. Les primeres restes trobades a la población són una làpida d’època romana i numismàtica àrab. 5 MONFERRER, Àlvar. La peregrinación de les Useres a Sant Joan del Penyagolosa.
Història i gestió del patrimoni artístic Page 4
Hi ha diverses festivitats en les Useres que es podrien nomenar però sense cap dubte són
els peregrins de les Useres, els que li han donat la fama, i en els que centrarem el nostre
estudi.
L’origen de la peregrinació no està clar, sinó que tenim tres posibles opcions: un origen
cristià medieval, un origen precristià o la possibilitat de la cristianistzació d’una
cel·lebració pagana. També s’ha proposat com a posible el seu origen barroc en el segle
XVII.
La quarta possibilitat queda descartada inicialment ja que hi ha documents com ara el pleit
entre Useres i Atzeneta6 que la daten de temps immemorial. A més a més als pobles del
voltant s’han documentat peregrinacions semblants des del segle XV. Les peregrinacions
de Culla i la d’Atzeneta que, respectivament, daten del segle XV i XVII7.
Rogatives d’aquest tipus hi ha esteses al llarg de tot el territori valencià, però en aquest
territori concretament hi ha dos tipus fonamentalment: les que impliquen el trasllat de la
imatge intercessora des de l'hermita fins el nucli urbà i a la inversa, les que realitzen la
peregrinació d'un grup humà fins l'hermitori dedicat a un determinat sant per fer les
peticions. En aquest segon grup s'enmarca el nostre objecte d'esutdi.
A Sant Joan de Penyagolosa no sols acudien rogatives del Pais Valencià, sinó pobles
aragonesos fronterers, entre ells Puertomingalvo. Gràcies a l'acció propagandistica del
santer la devoció a Sant Joan estava molt estesa per la Planta Alta i l'Alcalatén, la zona on
naix la peregrinació que estudiem8.
Alguns veïns de Les Useres creuen que es tractava d'una cerimònia de celebració de l'edat
adulta, on dotze joves s'acomiadaven dels progenitors i acompanyaven el Pare -com encara
se li diu al guía en algunes ocasions- cap al Penyagolosa.
Aquesta peregrinació concretament s’ha realitzat des de sempre per demanar salut, pau i
aigua. Algunes hipòtesi afirmen que el seu origen possiblement va estar relacionat amb
l’arribada de la pesta negra, ja que entre aquestes peticions, també es demanava protecció
6 Segons afirma Rubió, historiador, es tracta del “litigi per materia de limits municipals més important de
l’era moderna que esdevingué a les comarques castellonenques”. El Pleit entre la Vila d'Atzeneta i la Vila de
Les Useres (1635 - 1722). 7 ARIÑÓ, Antoni. Temes d'etnografia valenciana (IV). Festes, rituals i creences.
8 ARIÑÓ, Antoni. Temes d'etnografia valenciana (IV). Festes, rituals i creences.
Història i gestió del patrimoni artístic Page 5
contra aquesta epidemia. Però sense cap dubte el principal leimotiv de la peregrinació era
l’aigua, demanar pluja per intentar alleugerir el poble de les sequeres que en aquella época
eren molt freqüents.
El Penyagolosa, la muntanya més alta del Pais Valencià, va exercir des de sempre la seva
atracció sagrada sobre tota la comarca, atracció que es manifesta en els termes religiosos
propis de cada moment. Tota la simbología que es pot trobar en els peregrins, té una arrel
popular innegable i ancestral.
La possibilitat que l’atracció sobre aquest centre de peregrinació tinguera el seu origen en
temps precristians queda recolzada quan s’analitza el nom del cim que alberga el
cerimonial: el Penyagolosa, que prové de “Penya Lugosa”9 o també santuari del del Lug,
deu provinent de la cultura celta. A més a més l’hermitòri de Sant Joan està construit a
prop d’una font, i la relació amb el sant i aquest naixement d’aigua està molt lligada,
encara que no n’entenguem massa bé el motiu, fet pel qual podem pensar que és una raó
que prové de temps anterior al cristianisme. A la documentació dels segles XIV i XV dels
pobles d’Atzeneta i Culla l’hermitòri de Sant Joan rep la denominació de Sant Joan de la
Font Coberta10
.
La postura d’Àlvar Monferrer és que prové d’una tradició anterior al cristianisme11
,
cristianitzada i adaptada a la nova religió i que ha anat adoptant trets diferencials a cada
moment històric. No obstant recolzar aquesta proposta suposa admetre una cristianització
dels déus pagans, de manera que la peregrinació seguirà mantenint el seu significat, i això
és més difícil d’aplicar a aquest cas concret.
Encara que la peregrinació provinga d’una época anterior a l’Edat Mitjana té afegits molt
posteriors com ara la comunió dels peregrins durant tres dies seguits, fet infreqüent en
l’Edat Mitjana pel que es creu que és un afegit posterior i no formava part del ritus
primitiu, així com resar el rosari reiteradament al llarg de tot el camí, fet que s’ha vinculat
a la feina evangelitzadora de Santo Domingo de Guzmán12
.
9 ARIÑÓ, Antoni. Temes d'etnografia valenciana (IV). Festes, rituals i creences.
10 ARIÑÓ, Antoni. Temes d'etnografia valenciana (IV). Festes, rituals i creences.
11 MONFERRER, Alvar. La peregrinación de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa.
12 Fundador de l’ordre dels dominics, també coneguda com l’Ordre de Predicadors.
Història i gestió del patrimoni artístic Page 6
La peregrinació té seqüenciat cada moment i cada acte a través de la “Consueta”, una
espècie de diari que registra totes les incidències i observacions ocorregudes durant la
peregrinació. Així com també dels àpats que es prendràn, que son portats per les càrregues
i bén estipulats. El silenci només el trenquen els cants i resos, que al llarg de tota la
peregrinació es van escoltant pels cantors13
.
Tots els mals que assolaven els camps a l'Edat Mitjana s'atribuien a l'ira de Déu i es van
començar a desenvolupar tota una sèrie de rituals centrats en aconseguir calmar-la i
procurar-se el favor diví. Això s'ha associat al terror moral que l'església inculcava a tots
els devots per aconseguir d'aquesta manera una major fidelitat dels ciutadans, que creien
que si pecaven o la seva conducta no era correcta, serien castigats fortament per Déu.
Indubtablement l’església a través de la por s’aferma un lloc de gran importancia dins la
societat14
.
La furia de Déu s'ha d'aplacar a través d'un mediador, com és en aquest cas Sant Joan, a qui
se li demana aigua, per tal que faça arribar el missate a la gran deitat. En molts casos
aquest càstig està assumit.
2. ELS PEREGRINS DE LES USERES. RITUS
El Camí dels Peregrins transcorre des de les Useres, fins a Sant Joan de Penyagolosa,
passant al seu camí per: Les Useres, La Vilavella, el Corral Blanc, Mas d’Avall, Sant
Miquel de les Torrocelles, Mas de Timó, Mas d’Aycart, La Lloma de Bernat, Xodos, Els
Possos, Marinet, Mas de Mor i, finalment, Sant Joan de Penyagolosa15
.
Tres setmanes abans de la pereginació se’ls anuncia als habitants de les Useres qui són els
elegits.
13
ARIÑÓ, Antoni: “Vesteixen hàbit i esclavina d'un estrany color morat, capell negre de feltre i ales
caigudes, bàcul de peregrí i diversos rosaris penjats de la cintura i del coll. El menjar és de dejú i
abstinència i tant en eixir del poble com en entrar a l'hermitori hauràn de caminar amb els peus descalços.
Els seus llavis només podràn obrir-se per cantar. Per a cantar i per a resar. És temps de silenci”.
14 ARIÑÓ, Antoni. Temes d'etnografia valenciana (IV). Festes, rituals i creences.
15 MONFERRER, Àlvar. La peregrinación de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa.
Història i gestió del patrimoni artístic Page 7
La normativa dels Peregrins de les Useres marca que els peregrins han de ser els caps de
familia. En cas que aquest no puga anar serà un fill varó de més de 21 anys.
La peregrinació dura dos dies i es realitza l’últim divendres d’abril i el dissabte següent16
.
Són aproximadament uns 35 quilòmetres que s’han de realizar per anar fins Penyagolosa, i
també per tornar fins les Useres, constituint una de les poques peregrinacions del territori
d’anada i tornada. La tradició ha dividit aquest difícil recorregut de vora 1000 metres de
desnivell positiu per l’anada, en sis etapes17
.
Fidels a la tradició, dotze peregrins i el guía, amb tot el personal que conforma la
peregrinació, ixen d’este poble de l’Alacalatén fins l’hermita de Sant Joan. Tres dies abans
de l’eixida, el poble i els peregrins es reuneixen en el temple parroquial per celebrar el
Triduo en el que meditaràn sobre alguns aspectes de la vida cristiana.
El divendres de les 4 a les 5 del matí, amb duració d’una hora, es realitza la missa de les
càrregues i les confessions dels peregrins i les carregues que ho sol·liciten. De 5 a 6 del
matí, amb duració d’una hora, es celebra la missa dels peregrins, que seguidament es
retiraràn a la sagristia.
De les 6:00 a les 6:45, amb duració de 45 minuts, es realitza l’eixida dels peregrins,
precedits per la processó del poble18
. A l’arribar al Corral Roig o Filador es calçaràn i es
prepararàn per iniciar el camí. De les 6:45 a les 7:00, amb duració de 45 minuts, es realitza
la primera de les sis estacions ja que al pas per la Vilavella es resa un respons19
pels
difunts.
De les 7:30 a les 8:00, amb duració de 30 minuts, es realitza l’esmorzar en la Sabina. De
8:00 a 9:00 es realitza, amb duració d’una hora, la Segona Estació des de la Sabina fins la
Font de Mas d’Avall.
16
Informació facilitada a l’Ajuntament de les Useres. 17
Tot l’horari exposat a continuació es realitzarà en horari solar, ja que és així com s’ha trobat la reglamentació. Per adaptar-ho a l’horari oficial cal sumar-li dues hores a la cronología assenyalada. 18
“El orden de la procesión es el siguiente: Abriendo comitiva va la Cruz Procesional con un candelero encendido a cada lado. En dos filas detrás de los respecivos candeleros van los hombres y los niños. Entre ambas filas y unos metros por detrás de la Cruz Procesional va el estandarte de Sant Joan. Los últimos de las filas de hombres y niños son los cantores del pueblo, en medio de los que va el sacerdote de la procesión del pueblo con el relicario. A continuación, también en dos filas, las mujeres y las niñas”. (La peregrinación de les Useres a San Joan de Penyagolosa, Àlvar Monferrer) 19
Constitueix l’última de les oracions que es resen en els rituals d’acomiadament dels difunts. En aquest cas es resa pels peregrins que en altres temps van perdre la vida realitzant la processó cap al Penyagolosa.
Història i gestió del patrimoni artístic Page 8
De 9:00 a 9:15 es realitza un descans, amb duració de 15 minuts, en la Font del Mas
d’Avall. De 9:15 a 10:00, amb duració de 45 minuts, segueix la segona estació des de la
Font del Mas d’Avall fins Sant Vicent de les Torrocelles.
Des de les 10:00 fins les 13:15, amb duració de 3 hores i 15 minuts, es realitza una misa,
dinar20
i descans dels peregrins i acompanyants en Sant Miquel de les Torrocelles. De
13:15 fins les 14:15, amb duració d’una hora es realitzarà la tercera estació des de Sant
Miquel de les Torrocelles a la Font del Mas d’Aycart.
De 14:15 a 14:25 es realizarà, amb duració de 15 minuts, un descans. De les 14:25 a les
15:00 es realitzarà la quarta estació des de la Font del Mas d’Aycart fins la lloma de
Bernat.
Des de les 15:00 fins les 15:10 hi ha un descans de 10 minuts sobre la lloma de Bernat. De
les 15:10 fins les 16:30, amb duració d’una hora i vint, segueix la quarta estació, des de la
lloma de bernat fins la Font dels possos, després de pasar Xodos.
Des de les 16:30 fins les 17:15, amb duració de 45 minuts, berenar21
a la Font dels Possos.
De 17:15 a 18:00 hores de la vesprada amb duració de 45 minuts es realitza la quinta
estació des de la Font dels possos fins la cimera junt a Mariet.
De 18:00 a 18:15 de la vesprada, amb duració de 15 minuts es realitza un descans en la
cimera del camí junt a Marinet. De 18:15 a 19:00 es realitza la sisena estació des de la
cimera del camí junt al Marient fins l’hermita de Sant Joan de Penyagolosa.
De 19:00 a 19:15 de la vesprada amb duració de 15 minuts es realitza l’entrada a Sant Joan
i de les 19:15 fins les 00:00 en l’hermita de sant Joan es fa la processó al voltant de
l’hermitori, es canten completes, es sopa22
i es retiren els peregrins a la Cova per a pasar la
20
“Esta comida consiste en un plato de ensalada de lechuga aliñada con aceite, vinagre y sal, acompañada de aceitunas. Un plato de arroz con bacalao. Un huevo duro o crudo a elección. Un plato de bacalao en salsa. Pan y vino o agua”. (La peregrinación de les Useres a San Joan de Penyagolosa, Àlvar Monferrer) 21
“La merienda consiste en un pequeño pan (la fogasseta), una tortilla con un pedacito de bacalao en el centro, un huevo duro o crudo a elección de cada uno, aceitunas, vino y agua”. (La peregrinación de les Useres a San Joan de Penyagolosa, Àlvar Monferrer) 22
“La cena consiste en un plato de ensalada de lechuga aliñada con aceite, vinagre y sal y con aceitunas, un plato de sopa de pan, un huevo crudo o hervido a elección, un plato de judías a la vinagreta, un plato de bacalao en salsa, aceitunas, pan, vino y agu”a. (La peregrinación de les Useres a San Joan de Penyagolosa, Àlvar Monferrer)
Història i gestió del patrimoni artístic Page 9
nit, fent penitència, resant i descansant fins les 6 del matí següent on té lloc la misa de les
càrregues, amb una duració de dues hores, després de la qual els peregrins tornen a la cova.
De les 8:00 a les 10:00, amb duració de dues hores, té lloc la missa dels peregrins, a
continuación la cerimònia del perdó23
i la tornada a la cova dels peregrins. De 10:00 a
11:00 del matí amb duració d’una hora té lloc el dinar en Sant. Els peregrins tornen a la
cova i les càrregues es preparen per eixir.
D’11:00 a 11:15, amb duració de 15 minuts es produeix l’eixida de Sant Joan del
Penyagolosa precedida per la processó del poble. Van des de l’hermitori fins el pi on es
calcen. En aquestos cinc minuts que segueixen els peregrins es clacen i es disposen a
iniciar el camí de tornada, desfent el que s’havia fet el dia d’abans. Es troben en el pi
d’eixida de Sant Joan.
D’11 a 12:30 es realitza la primera estació, amb duració d’una hora i mitja, des del pi on es
clacen fins la Font de l’Arxivell. Els cinc minuts que segueixen realitzen un descans a la
mateixa Font.
Des de les 12:35 fins les 13:00 es realitza la quarta estació des de la Font d’Arxivello fins
l’entrada de Xodos, amb una duració establerta de 25 minuts. Els 15 minuts següents es
produeix l’entrada al poble de Xodos. I els 45 minuts següents segueix la quarta estació des
de l’eixida de Xodos fins la Lloma de Bernat.
De 14:00 a 14:15 es realitza un descans amb duració de 15 minuts en la Lloma de Bernat.
De 14:14 a 15.00 es realitza la segona estació que arriba fins la Font del mar d’Aycart on
23
Una de les cerimònies més importants. En el seu llibre Àlvar Monferrer la descriu així: “Una vez terminado de tomar lo que se les ha repartido, el cantor mayor hace salir a los clavarios, sacerdotes y demás personas que están dentro del cuarto de los exvotos y de la Sacristia. Se quedan solos los peregrinos y el Guía. Cierran la puerta del cuarto y asimismo la de la Sacristía, permaneciendo de guardia para que nadie entre ni pueda oir lo que allí se diga. Anteriormente habrá preparado en el cuarto de exvotos un barreño de agua. Cerradas las puertas y habiéndocse quedado solos, el Guía puestos los peregrinos en circulo a su alrededor ocupa el centro. Les dirige la palabra, haciéndoles unas reflexiones “sobre las cosas de Dios, del pecado, de la peregrinación que ellos están haciendo y sus antepasados hicieron”. No existe una norma o modelo sobre lo que les deba decir, sino que lo hará a su aire, como mejor crea, de una manera totalmente libre y personal. Sobre tdo lo que allí se diga, guardarán los peregrinos el más riguroso secreto. Después de las palabras el Guía, haciéndose descalzar todos los peregrinos, se dirige a cada uno de ellos pidiéndoles perdón y llamándoles por su nombre. Se usa la fórmula “N. te demane que me perdones tot lo que t’haje pogut ofendre en tota la vida. Me perdones?”. Entonces el Guía, después de lavarle los pies con agua, se los besa”. (La peregrinación de les Useres a San Joan de Penyagolosa, Àlvar Monferrer)
Història i gestió del patrimoni artístic Page 10
comença la tercara estació que finalitza amb l’arribada a Sant Miquel de les Torrocelles 50
minuts després. Allí es farà una parada per berenar de una hora i mitja.
Després, de les 17:30 fins les 18:30 es realitzarà la quinta estació, des de la Font de la
Carrasca fins el Corral Blanc. Els 45 minuts següents es realitza la sisena estació des del
corral blanc fins el Filador, ja a l’entrada de les Useres.
FInalment de 19:30 a 20:15, després de descansar i mentre es descalcen i encenen els
farols, es segueix cantant la sexat estació, penetrant en el poble fins l’Hermita del sant crist
de l’agonia. Des d’alli seguits de la processó que ha eixit a esperar-los, van fins l’església
Parroquial.
A continuació se celebren les últimes cerimònies que posen fi a la peregrinació24
.
3. CANTS I RESOS
Són molt característics de la peregrinació. Quasi en cap moment hi ha temps morts, sempre
es realitza algún cant o res mentre es camina.
Els cants de la peregrinació són fonamentalment lletres en llatí que es poden clasificar en
tres grans grups: cants amb melodia gregoriana que es canten segons el ritual romà sense
cap més afegit. Dins d’aquest grup es troben el “Exurge Domine” i l’inici de les letanies
dels sants que es canten a l’inici de la peregrinació, després de la parada de sant Miquel de
les Torrocelles, i el dissabte a l’edixida de Sant Joan de Penyagolosa. També el responso
“No Recorderis”, pels difunts, que es canta a la Vilavella, a l’arribar als llocs d’àpat (a Sant
Miquel de les Torrocelles i a Sant Joan del Penyagolosa). El dissabte a la tornada es canta
també en Xodos i a la Vilavella, i finalment en Useres durant la cerimònia d’arribada.
També dins d’este grup trobem l’himne “Deus Tuorum militum”. També es canten les
copletes i la misa de angelis.
En el segon grup podem trobar cants que presenten variacions encara que segueixen el ritus
romà. Es produeixen desdobalments de la melodía, canvis d’accents o variacions en la
24
Cronograma extret de: MONFERRER, Àlvar. La peregrinación de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa.
Història i gestió del patrimoni artístic Page 11
melodía, pel que s’altera el ritus. Són el “O vere Deus”, que es canta a les processons
d’entrada i eixida d’Useres, i el “Regina coeli letare” que es canta a sobre de la Verge del
Loreto, al arribar a la Font de la Vall abans del descans, en Sant Miquel, a l’arribada a la
Font dels possos en sant Joan, en Xodos, en la Font de la carrasca i ja en Useres de
tornada25
.
El tercer grup està constituit per cants propis o estacions, de la peregrinació que són molt
lents i sempre en despoblat. Són menys coneguts i els que més impressionen per la seva
raresa. Incloem dins d’aquest grup: el “Rex Kyrie”, que correspon a la primera estació;
l’”Ad Dominum” que correspon a la segona; el “Jesus Christe” que correspon a la tercera;
el “O vere Deus”, la quarta; “Suscipe” cinquena; i finalment “Ut mittat Deus”, sisena.
Un quart grup de cants podría constituir-lo els gojos de sant Joan de penyagolosa en
castellà. Es caten durant els tres dies abans de la peregrinació en Sant Joan per la nit i en
les Useres al final de la misa per a tots els participants en la peregrinació, i en la festa de
Sant Joan el dia 24 de juny.
D’altra banda els resos dels peregrins són molt més coneguts i quotidians en la vida dels
devots que els cants. Durant la peregrinació es resen rosaris (en total, tres rosaris complets
cada dia), l’estació al santíssim sacrament seguida de diverses invocacions a certs sants i
els corresponents pare nostres; el credo (es resa cada vegada que els peregrins es detenen i
a l’arribada de les esglésies o hermites del camí); parenostres amb invocacions a sants
durant el camí (aquest res es realitza a la muntanya del Marinet, de cara a Sant Joan,
dedicant-li’l al sant i també junt a Sant Miquel de les torrocelles) i resos dels peregrins
durant la nit del divendres al dissabte en Sant Joan del Penyagolosa.
L’encarregat de dirigir els resos, com ja s’ha assenyalat en una altra part del treball, a part
del guía será el seté peregrí, ja que així ho indiquen les normes de peregrinació. La
comitiva de les càrregues també resarà el rosari sent l’encarregat de regir l’oració el cuiner
major.
25
ARIÑÓ, Antoni. Temes d'etnografia valenciana (IV). Festes, rituals i creences.
Història i gestió del patrimoni artístic Page 12
4. ELS PERSONATGES DE LA PEREGRINACIÓ
El dia de la peregrinació se celebra a les 6:00h, la missa de les càrregues i a les 7:00h la
dels peregrins. Després del desdejuni s’organitza la partida: per davant de tot aniràn les
càrregues i el personal que ajuda a la peregrinació (dipositari, cuiner, aiguador,…), els
segueixen les primeres, el peregrí guía, els tres cantors portant la creu i els canelobres, el
sacerdot que porta sempre amb ell una reliquia de Sant Joan Baptista, els tres clavaris, el
representant de l’ajuntament, i finalment els 12 peregrins, que marxaràn en silenci durant
tota la peregrinació.
Cada any és una part del poble l’encarregada d’organitzar la peregrinació a Sant Joan. Són
46 els homes que com a mínim participen cada any de la peregrinació.
Podem dividir els personatges que participen activament de la processó en tres grans grups:
el grup de peregrins, que forma el nucli central de la peregrinació, i que compren els propis
peregrins encapçalats pel guía, els tres cantors, el sacerdot, l’alcalde o un representant de
l’ajuntament i els clavaris. Que sumen un total de 21 perones. El grup de les càrregues, que
constitueix el recolzament material de la peregrinació. Percedeixen els peregrins un
centenar de metres. També realitzen resos, i en total són unes 25 perones i 19 montures.
L’últim grup està format pels que realitzen la peregrinació “de promesa” però també als
que ixen a rebre i despedir als peregrins a cada poble. Inclou també a les dones que
preparen dies abans tot el necessàri per a la peregrinació. També a aquelles persones que
repleguen el trocet de pà en Sant Joan. En resum, s’inclou ací a totes les perones que entren
en contacte d’alguna manera amb la peregrinació que no havien sigut nomenats amb
anterioritat.
Tot aquest seguit de persones tenen una sèrie d’obligacions que són: participar activa i
responsablement de la peregrinació realitzant la funció concreta que s’haja encomanat en
cada cas, guardar silenci, realizar la confessió el dijous abans de la peregrinció i la
comunió en la misa i resar el Sant Rosari quan es dega així com la resta de resos propis de
la cerimònia.
Història i gestió del patrimoni artístic Page 13
5. CONSIDERACIÓ DELS PEREGRINS DE LES USERES. ELS CAMINS DEL
PENYAGOLOSA.
Actualment els Peregrins de les Useres están considerats Bé d’Interés Cultural, des del 29
d’abril de 2016, i de la mateixa manera el Camí dels Peregrins va estar consideat
Monument Natural, el 13 d’abril de 2007. A continuación es farà una valoració histórica
tant del camí com de la processó, ja que no es poden deslligar l’un de l’altre.
El Camí dels Peregrins representa la vida de comunicació per excel·lència entre les
comarques de la provincia de Castelló. Constitueix un recorregut de vora 36 quilòmetres
que enllaça les comarques costeres amb els municipis de l’interior de Castelló. La
combinació del clima mediterràni i continental unit a la combinació de substrat calcàri i
silici li conefereixen una gran diversitat d’espècies botàniques i creen un hábitat ideal per a
un gran nombre d’espècies animals.
Estem parlant d’un camí transitat des de molt antic, caminat per monjos i comerciants,
hermitanys, peregrins i guerrillers, caçadors i buscadors de fortunes. Actualment, és
freqüentat per senderistes, aficionats a esports com ara el ciclisme de muntanya, la hípica i,
encara pels peregrins de les Useres i els de la rogativa de Xodos.
Podriem dir que els vells camperols que vivien i treballaven les terres al llarg del traçat
d’aquest camí, així com també els pastors d’ovelles i cabres, han desaparegut quasi
completament. Però encara així queden vestigis de la seua presencia; prova d’això és la
gran quantiat de masos, fonts, abeuradors i corrals que a pesar del seu estat de runa, fan al
visitant transportar-se a altres èpoques.
El camí rep diverses denominacions. Es coneix, a dia d’avui, com el GR-33, que puja des
de Castelló fins el Penyagolosa i enllaça, just en el santuari de Sant Joan, amb el GR-7 que
ve d’Agadir i d’Andalusia i es dirigeix fins a Delfos, en Grècia i altres rames d’Europa
Central.
El alguns trams coincideix amb diverses vies pequàries i és possible trobar al llarg del
recorregut diversos jaciments arqueològics, masies, hermites, castells, fonts i creuers
(peirós). Tot això suposa un important patrimoni arqueològic, arquitectònic, cultural i
etnològic, vinculat al pròpi camí.
Història i gestió del patrimoni artístic Page 14
També és anomenat el “camí de les Torrocelles”, hermitori fortificat que junt al Castell
d’Atzeneta guardava la frontera entre els dominis feudals dels senyors d’Urrea de
l’Alcalatén i Comptes d’Aranda, per una part i els Templaris primers i els “Montesians”
després, senyors de la setena de Culla i en conseqüència del poble d’Atzeneta.
També és conegut com el camí de Xodos, per on caminaven els frares de la parroquia de
les Useres, quan eren sufraganis d’ella, ja que al resguard de la xicoteta església vivía tan
sols un grapat de guerrers medievals que guardaven, des de l’atalaya del seu Castell, que
no es féren incursions per part dels montesians de Vilafamés.
És el camí dels Frares Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que pujaven de la costa
mediterrània, des de València i l’església de l’Hospital, el convent de monges
“santjoanistes”, o l’encomanda de Torrent. Camí que, en la seva arribada a Sant Joan, era
com estar en casa perquè constituia la porta de les seues possessions en Aragó, i on tenien
un bon hospedatge. Fins i tot tenien el Calze de la Glòria en el cor de la capella per a fer els
seus precs de mitjanit quan en hivern el fred féia necessàri trobar una llar. Tan sols s’ha de
contemplar la silueta de la creu de Malta que reprodueix a l’antiga de molts segles, que
marca l’inici del recinte sagrat o la gravada, discretament però amb lines fermes, en l’escut
que hi ha sobre el llindar d’una de les finestres que donen a la Font Coberta.
És el Camí de la Lluna Plena de Gener, del Centre Excursionista de Castelló, que pot
conduir-nos d’una manera plaentera o arriscadament, segons el temps que hi haja, des de la
capital de la plana fins les Useres, pel camí de la costa, que puja per Borriol, toca a penes
l’hermita de Sant Vicent i ascendeix la serra entre estos pobles i Vilafamés, passa per la
bassa de les Oronetes i baixa fins travessar el barranc pel Formany, i remunta l’últim repit,
al costat del barranc del Molinar.
És el camí de la Marató i Mitja, denominat així per l’esforç físic que requereix la prova.
Plantejat com un repte de superació per als amants de la muntanya i l’esport.
Finalment, és el Camí dels Peregrins, camí iniciàtic per antonomàssia, tal volta l’únic de
les terres valencianes d’anada i tornada, però havent canviat la consideració essencial de la
persona que el recorre, que renova a l’home interior que vol sentir-se germà dels seus
companys i dels veïns amb els que comparteix la seua vida, en un ritual ancestral de la fe i
penitència, d’esperança i consol mutu, solidari i de caritat, que prega per les necessitats
Història i gestió del patrimoni artístic Page 15
dels homes i no pels seus pecats, com correspondria als temps en què va començar a
existir. Acumula un desnivell positiu de 1000 metres per l’anada.
Encara que els peregrins és la processó més important que passa per estos camins, no és la
única. La rogativa de Xodos també té una gran importancia, i es realitza el dissabte de la
Trinitat. Des de qualsevol punt de vista que es vulga analitzar aquesta ruta, des del místic o
religiós fins el recreatiu, esportiu, lúdic, turistic o naturalista, tots ells troben el seu lloc en
una ruta que el temps i la tradició no han fet sinó agrandar i enriquir cada vegada més, si és
posible, aportant patrimoni cultural i històric a un recorregut ja de per si destacable.
En els últims anys els peregrins de les Useres han despertat un gran interés en els mitjans,
així com en l’àmbit artístic i literàri. Han aparegut imatges dels peregrina a La 1, així com
també s’han realitzat diversos documentals com el de J. Alcon o el de J.Ramos. També
s’ha tractat el tema recentment en diverses publiacions literàries com ara les de Ferrán
Badal o Manuel Cruzado i també Maria Ángeles Arazo. També hi ha alguna novel·la en la
que, sorprenentment, apareixen. També cada any, quan s’apropa la data de peregrinació,
els periòdics del Pais Valencià es fan ressò de la peregrinació, omplint la gent de curiositat
i portant-la a les Useres, per poder observar una de les peregrinacions més antigues de la
zona.
Per acabar, cal dir que aquest any els Peregrins de les Useres han presentat una candidatura
per convertir-se en Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, amb la proposta Camins del
Penyagolosa, de la que forma part la romeria dels peregrins i en la que s’integren ambé les
poblacions de Xodos, Vistabella i Culla.
Els peregrins de les Useres també prenen una part important en la representació del Betlem
que es fa al poble veí, Costur.
6. CONCLUSIÓ
Cada poble consitueix la seva religió a través de la síntesi dels elements que al llarg de la
història van influint a la mateixa cultura. Totes les religions que entren en contacte amb
aquest poble finalment són les que codifiquen la vertadera religió.
Història i gestió del patrimoni artístic Page 16
D’aquesta manera podem concluir que la manifestació dels peregrins que es pot observar
avui dia ha patit canvis respecte a la que se celebrava als seus inicis, però no per això s’ha
de valorar menys, sinó valorar-la com un vestigi que ha anat replegant els diversos canvis
socials.
No sols el pas dels anys quan el territori estava ocupat per cristians, sinó que també
l’emprempta dels musulmans en la peregrinació és notable, per exemple, en alguns cants.
Així com un edifici va patint reconstruccions, reformes, destruccions,… les manifestacions
humanes com ara les peregrinacions també són vestigis històrics i artístics vius, que
s’adapten i arrepleguen característiques de la societat que les acull. Amb el pas dels anys
aquesta peregrinació d’alguna manera s’ha enriquit amb cada cultura amb la que ha entrat
en contacte.
Si estiguerem parlant d’una obra arquitectónica potser es decidiria llevar tots els afegits
posteriors, quedar-se amb l’estrat més antic, tan sols perquè es té la concepció que quan
més antic siga el que s’observa més valuós resulta, encara que això tinga greus
conseqüències en la concepció de l’edifici i cree un fals històric. En aquest cas això no es
pot fer, cada tret que s’ha anat afegint a la peregrinació l’enriqueix, i queda molt unificat a
la cerimònia global, de manera que resulta molt difícil distingir el “genuí” i l’”afegit”.
El que ha arribat als nostres dies és el resultat d’una història, d’una processó amb una vida
llarga que no es pot ni es deu canviar.
Història i gestió del patrimoni artístic Page 17
7. RECULL D’IMATGES
Imatge 1. Les Useres. Fotògraf anònim
Imatge 2. Eixida de les Useres. La veu de l’Alcalatén
Història i gestió del patrimoni artístic Page 18
Imatge 3. Eixia de les Useres, les càrregues. La veu de l’Alcalatén
Imatge 4. Calcer dels peregrins a l’eixida de les Useres.La veu de l’Alcalatén
Història i gestió del patrimoni artístic Page 19
Imatge 5. Cerimònia a les Useres abans de l’eixida. Fotògraf anònim
Imatge 6. Eixida dels peregrins de les Useres. Manuel Cruzado Cazador.
Imatge 7. Eixida dels peregrins de les Useres 2. Manuel Cruzado Cazador
Història i gestió del patrimoni artístic Page 20
Imatge 8. Eixida dels peregrins de l’església de les Useres. Manuel Cruzado Cazador
Imatge 9. Cerimònia durant l’eixida de les Useres. Manuel Cruzado Cazador
Història i gestió del patrimoni artístic Page 21
Imatge 10. Preparació dels carrers per a l’eixida de la peregrinació. La veu de l’Alcalatén
Imatge 11. Peregrí a l’eixida de les Useres. La veu de l’Alcalatén
Imatge 12. Cerimonial a l’eixida de les Useres. La veu de l’Alcalatén
Història i gestió del patrimoni artístic Page 22
Imatge 13. Cantors a l’eixida de les Useres. La veu de l’Alcalatén
Imatge 14. Cerimonial a l’exida de les Useres. La veu de l’Alcalatén
Història i gestió del patrimoni artístic Page 23
Imatge 15. Cerimonial a l’eixida de les Useres. La veu de l’Alcalatén
16. Treballadors després de l’eixida de les Useres. La veu de l’Alcalatén
Imatge 17. Eixida dels peregrins de les Useres
Història i gestió del patrimoni artístic Page 24
Imatge 18. Eixida de l’església de les Useres. La veu de l’Alcalatén
Imatge 19. Església de les Useres. Fotògraf anònim
Imatge 20. Peregrinació. Fotògraf anònim
Història i gestió del patrimoni artístic Page 25
Imatge 21. Peregrinació. Manuel Cruzado Cazador
Imatge 22. Peregrinació. Manuel Cruzado Cazador
Història i gestió del patrimoni artístic Page 26
Imatge 23. Peregrinació. Manuel Cruzado Cazador
Imatge 24. Sant Miquel de les Torrocelles. La veu de l’Alcalatén
Història i gestió del patrimoni artístic Page 27
Imatge 25. Peregrins en Sant Miquel de les Torrocelles. Manuel Cruzado Cazador
Imatge 26. Peregrins a l’arribada a Sant Miquel de les Torrocelles. Manuel Cruzado Cazador
Imatge 27. Peregrí en Sant Miquel de les Torrocelles. La veu de l’Alcalatén
Història i gestió del patrimoni artístic Page 28
Imatge 28. Peregrins. Manuel Cruzado Cazador
Imatge 29. Peregrins calçant-se a l’eixida de Sant Joan. Manuel Cruzado Cazador
Imatge 30. Peregrins. Manuel Cruzado Cazador
Història i gestió del patrimoni artístic Page 29
Imatge 30. Peregrí. Manuel Cruzado Cazador
Imatge 31. Peregrins druant l’oració. Manuel Cruzado Cazador
Història i gestió del patrimoni artístic Page 30
Imatge 32. Àpat. Manuel Cruzado Cazador
Imatge 33. Descans. Manuel Cruzado Cazador
Imatge 34. Peregrí comulgant. Manuel Cruzado Cazador
Imatge 35. Espectador. Manuel Cruzado Cazador
Història i gestió del patrimoni artístic Page 31
Imatge 36. Càrregues. Manuel Cruzado Cazador
Imatge 37. Arribada a Sant Joan del Penyagolosa. Manuel Cruzado Cazador
Imatge 38. Arribada a Sant Joan del Penyagolosa. Manuel Cruzado Cazador
Història i gestió del patrimoni artístic Page 32
Imatge 39. Precs en Sant Joan del Penyagolosa. Manuel Cruzado Cazador
Imatge 40. Creu de Sant Joan, arribada. La veu de l’Alcalatén
Història i gestió del patrimoni artístic Page 33
Imatge 41. Arribada a Sant Joan de Penyagolosa. La veu de l’Alcalatén
Imatge 42. Sant Joan de Penyagolosa. Fotògraf anònim
Història i gestió del patrimoni artístic Page 34
8. BIBLIOGRAFIA – WEBGRAFIA
Llibres
ARIÑÓ, Antoni. Temes d'etnografia valenciana (IV). Festes, rituals i creences. Edicions
Alfons el Magnànim, 1988.
ARIÑÓ, Antoni; SALAVERT, Vicente. Calendari de festes de la Comunitat Valenciana:
primavera. Fundació Bancaixa, 1999.
MONFERRER MONFORT, Àlvar. La peregrinación de les Useres a Sant Joan del
Penyagolosa. Ajuntament de les Useres, Caixa Rural San Felipe Neri. Castelló, 1985.
RUBIÓ MIGUEL, El Pleit entre la Vila d'Atzeneta i la Vila de Les Useres (1635 -
1722).Servicio de Publicaciones Diputación de Castellón, 2016.
Webs
RIPOLLÉS, Fèlix: “Camí de Sant Joan, els peregrins de les Useres”. En:
https://www.youtube.com/watch?v=EDr8x6wCuuw
EL MUNDO. “Els peregrins de les Useres emprenden el camino de silencio hacia
Penyagolosa”.En: http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/30/castellon/1272621389.html
. Consultat el: 20/10/2016
BAUSSET, Josep Miquel. (La Veu, Diari Digital del Pais Valencià) “Els peregrins de les
Useres”. En: http://opinions.laveupv.com//josep-miquel-bausset/blog/5250/els-pelegrins-
de-les-useres?publicitat=true. Consultat el: 20/10/2016
EL PAIS. “Els peregrins de les Useres inician su marcha con la mirada puesta en la
UNESCO”.En:
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/04/25/valencia/1398441762_433819.html. Consultat el:
20/10/2016
CLUB DE SENDERISMO DE VALENCIA. “Camins del Penyagolosa. Patrimonio
mundial”. En: http://clubsenderismodevalencia.club/camins-del-penyagolosa-como-
patrimonio-mundial-cada-vez-mas-cerca/. Consultat el: 20/10/2016
Història i gestió del patrimoni artístic Page 35
AJUNTAMENT DE LES USERES. “Peregrinación de les Useres a San Juan de
Peñagolosa”. En: http://www.lesuseres.es/es/page/peregrinacion-useres-san-juan-
penagolosa. Consultat el: 20/10/2016
GENERALITAT VALENCIANA. “El camí dels Peregrins de les Useres”. En:
http://www.agroambient.gva.es/web/espacios-protegidos/presentacion-59275. Consultat el:
20/10/2016
