Sa sínia perd aigua

QUADERN DEL MESTRE

Quadern didàctic sobre lʼaigua a Menorca

Sumari

Edita Agència Menorca Reserva de Biosfera, Consell Insular de MenorcaRedactores Agnès Canals i Natàlia MollAssessorament pedagògic Natàlia Moll Assessorament lingüístic Serveis dʼAssessorament Lingüístic del Consell Insular de MenorcaIl·lustracions MBM per a Imatge Serena SCP Disseny i maquetació Imatge Serena SCPImpressió Editorial Rotger SL Offset ecològic 100 g (interiors), 170 g (portades)Dipòsit legal

Projecte cofi nançat per la Fundación Biodiversidad

1 2 3

7 8 9

Introducció pàg. 1 Objectius dels quaderns pàg. 2 Planeta blau pàg. 2

4 5 6 Les aigües subterrànies El cicle de lʼaigua pàg. 3 El clima mediterrani pàg. 4 a Menorca pàg. 5

Les aigües superfi cials La problemàtica actual a a Menorca pàg. 6 Lʼús de lʼaigua a Menorca pàg. 7 a Menorca pàg. 8

10 11 12 La solució? Solucions de les activitats Estalvi i bona gestió pàg. 9 Glossari pàg. 10 del quadern de lʼalumne pàg. 12

Quadern didàctic sobre lʼaigua a Menorca (recomanat per a tercer cicle dʼeducació primària)Quadern del mestre

Sa sínia perd aigua

1. INTRODUCCIÓ

Lʼaigua és essencial per a la vida al nostre planeta. Sense lʼaigua no podrien existir ni les plantes, ni els animals, ni els ecosistemes... ni lʼésser humà! Els humans també necessitam lʼaigua per viure: necessi-tam aigua per beure, per cultivar lʼaliment que men-jam i també per a la nostra higiene diària (dutxar-nos, rentar la roba, fer net la casa…).Així doncs, lʼaigua és un element fonamental per al benestar material i cultural de totes les societats del món: produeix aliment, possibilita unes bones con-dicions sanitàries i dota de valor cultural, història i entitat els pobles.Actualment, però, lʼaigua és un recurs que comença a escassejar a moltes regions del món, no només a causa dʼun augment de la demanda, sinó també del mal ús que seʼn fa. La falta dʼaigua i la seva con-taminació tenen uns efectes negatius sobre el medi ambient i sobre la vida de les persones, ja que pro-voca sequeres i malalties. Avui en dia, 1.100 milions de persones viuen sense accés a lʼaigua potable i 2.600 milions no disposen de serveis bàsics de sanejament (vàter, dutxa, etc.). Aquest fet provo-ca més de 10.000 morts diàries (sobretot de fi llets) per malalties relacionades amb la manca dʼaccés a aigua neta, a part que mina les possibilitats de des-

envolupament i progrés de milions de persones.En realitat, el principal problema no és lʼescassesa dʼaigua, ja que al planeta hi ha prou aigua per a tothom, sinó que el problema és que per culpa dʼuna mala gestió i dʼun mal ús cada vegada nʼhi ha menys de potable.A Menorca, pel fet de ser una illa petita, tenim una quantitat dʼaigua limitada. Lʼaigua que plou sobre Menorca sʼemmagatzema sota terra, als aqüífers. Aquesta és lʼúnica font dʼaigua que tenim per viure a lʼilla. Els darrers anys, com a tot el món, el con-sum dʼaigua a Menorca ha augmentat molt, ja que ara som més gent, però sobretot perquè ara ens dutxam més que abans, rentam més roba, tenim pis-cines i jardins, regam el camp… Això fa que les re-serves dʼaigua disminueixin, i a més, per culpa dʼun abús dʼadobs i pesticides químics a lʼagricultura i dʼun mal funcionament de les fosses sèptiques i de-puradores, molta de lʼaigua dels aqüífers està con-taminada.Lʼaigua és un recurs molt valuós que hem dʼaprendre a estimar i a utilitzar amb seny, per així assegu-rar-nos que tots els habitants del planeta i totes les generacions futures en podran gaudir tant com nosaltres.

PRESENTACIÓ

Com tots sabem, lʼaigua és lʼelement fonamental per a la conservació del medi ambient i per al be-nestar de tots els pobles. Malgrat tot, darrerament, un augment del consum, una mala gestió i la conta-minació han fet que aquest recurs escassegi a molts punts del planeta. Menorca no nʼés una excepció: la sobreexplotació dels aqüífers i la contaminació per nitrats han fet que lʼaccés a lʼaigua potable si-gui un tema dʼactualitat a lʼilla.

Menorca, com a reserva de biosfera que és, ha de ser un dels territoris pioners a promoure una nova cultura de lʼaigua més respectuosa amb el medi am-bient i en consonància amb un creixement sosteni-ble. En aquest sentit, lʼeducació és un dels pilars fonamentals que han de fer possible aquest canvi.

Per aquest motiu, lʼAgència Menorca Reserva de Biosfera, amb la col·laboració de la Fundació Bio-diversitat, ha editat la unitat didàctica que teniu a les mans amb lʼobjectiu de generar coneixement i sensibilització sobre la problemàtica de lʼaigua a Menorca entre els alumnes de primària. Dʼaquesta manera, les generacions del futur tindran la base necessària per respectar i conservar aquest valuós recurs.

Josep Suárez RoaGerent de lʼAgència Menorca Reserva de Biosfera

1

2. OBJECTIUS DELS QUADERNS

Els objectius específi cs dʼaquests quaderns didàctics són:

Entendre la distribució de lʼaigua a la terra.

Conèixer com funciona el cicle natural de lʼaigua i el “cicle humà” de lʼaigua.

Saber utilitzar dades i interpretar-les.

Conèixer les diferents formes dʼaigua superfi cial que podem trobar a Menorca.

Conèixer els diferents usos tradicionals de recollida, emmagatzematge i extracció de lʼaigua a Menorca.

Ser conscients dels usos actuals de lʼaigua. Prendre consciència de totes les activitats laborals i quotidianes que necessiten aigua.

Aprendre conceptes i vocabulari relacionats amb el recurs de lʼaigua.

Aprendre a fer un consum responsable de lʼaigua.

Lʼàrea de coneixement del medi natural, social i cul-tural té com a fi nalitat a lʼeducació primària propor-cionar a lʼalumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en lʼentorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorar-lo.

Alguns dels objectius més importants són:

- Analitzar i valorar críticament la intervenció huma-na en el medi i lʼimpacte que té al llarg del temps, adoptant compromisos individuals i col·lectius dʼactuar en la protecció i millora del medi ambient i del patrimoni cultural.

- Descobrir i identifi car els elements característics de lʼentorn, valorant la responsabilitat personal en el seu ús.

- Observar lʼentorn i distingir els elements humanit-zats i els naturals.Valorar la importància de respec-tar i protegir el medi.

- Identifi car i relacionar el cicle natural i lʼús humà de lʼaigua. Aplicar lʼús responsable de lʼaigua.

- Identifi car un problema de naturalesa geogràfi ca i mediambiental, ubicar-lo en el territori, analitzar-ne les causes i les conseqüències i el rol dels protago-nistes, valorar les alternatives al problema, fer-ne una proposta pròpia que es pugui dur a la pràctica, tenint en compte lʼús sostenible del medi.

- Aplicar coneixements i habilitats en contextos fami-liars i del seu entorn.

Fa 4.800 milions dʼanys la Terra era una immen-sa massa de terra solcada de volcans en constant erupció. Les temperatures eren molt elevades. Els volcans, a més de treure magma, emetien gasos, entre els quals diòxid de carboni i vapor dʼaigua. El vapor dʼaigua va donar lloc als núvols, els quals do-naren les primeres pluges sobre la Terra. Dʼaquesta manera començà el cicle de lʼaigua. Al principi, lʼaigua precipitava sobre la superfície calenta de la Terra i de seguida es tornava a evaporar, però les pluges successives van refredar la temperatura de la terra i van permetre la formació dels primers mars i oceans.

Ara mateix lʼaigua representa tres quartes parts de la superfície del planeta Terra. Però de tota lʼaigua del planeta, només un 3% és aigua dolça i dʼaquesta només és aprofi table per a lʼésser humà una part molt petita, ja que la gran majoria (un 77%) es tro-ba en forma de gel als casquets polars i a les gla-ceres.

Lʼaigua de la mar i els oceans és salada gràcies a un fenomen que es dóna des de fa milions dʼanys. Els rius transporten aigua, que va absorbint les sals minerals dels terrenys per on passa. Quan arriba a la mar, lʼaigua sʼevapora, però les sals (entre les quals la sal comuna o clorur de sodi) hi queden i donen lloc a la mar salada que tots coneixem.

3. PLANETA BLAU

2

4. EL CICLE DE LʼAIGUA

El cicle de lʼaigua és com un circuit tancat que roda sense fi . Lʼaigua de la mar i els oceans escalfada per la calor del sol sʼacumula a lʼatmosfera en forma de vapor dʼaigua (els núvols). Quan es donen les condicions adequades, el vapor es condensa i lʼaigua precipita en forma líquida o sòlida (pluja, pedra o neu). Una part de lʼaigua cau directament als oceans, rius o llacs, però lʼaltra cau a la superfície de la terra. De la que cau a la superfície, una part sʼinfi ltra cap al subsòl (infi ltració), una altra llisca per la superfície fi ns a arribar als rius o torrents (escorrentia superfi cial) i una altra part sʼevapora, ja sigui directament o a través de la respiració de les plantes (evapotranspiració). Tota lʼaigua que circula per la Terra (ja sigui la superfi cial o la dels aqüífers) acabarà desembo-cant a la mar, on el cicle tornarà a començar.

CICLE NATURAL DE LʼAIGUA

POU

TORRENT

PRECIPITACIÓ

TERRENYSPERMEABLES

TERRENYSIMPERMEABLES

EVAPOTRANSPIRACIÓ

INFILTRACIÓ

EVAPORACIÓ

ESCORRENTIASUPERFICIAL

AQÜÍFER

A Menorca només tenim lʼaigua que plou damunt lʼilla. La part de lʼaigua de pluja que sʼinfi ltra als aqüífers representa les úniques reserves dʼaigua dolça que tenim per al consum. Els aqüífers són capes de terres i roques permeables amb els porus i escletxes plens dʼaigua, que actuen com a veritables magatzems dʼaigua.

Per tant, lʼúnica entrada dʼaigua als aqüífers prové de les pluges. Les sortides dʼaigua dels aqüífers són principalment dues: una sortida natural cap a la mar, molt important, ja que evita lʼentrada dʼaigua salada a lʼaqüífer, i lʼexplotació per al nostre consum (urbà, industrial i agrícola), és a dir, les extraccions dels pous. 3

El clima mediterrani es troba dins la franja de climes anomenats temperats, o sigui aquells que no són freds ni són càlids. Els principals climes temperats són lʼoceànic, el continental i el mediterrani. La prin-cipal característica de tots és que tenen quatre esta-cions: un hivern i un estiu (solsticis) i dues estacions de transició (equinoccis).

Les principals característiques del clima mediterrani són els estius molt secs i calorosos, els hiverns suaus i relativament secs i una primavera i tardor amb plu-ja, sobretot la primera. Una altra característica im-portant del clima mediterrani són les irregularitats de les precipitacions, que poden ser intenses i fi ns i tot torrencials en determinats moments de lʼany.

5. EL CLIMA MEDITERRANI

El diagrama ombrotèrmic permet interpretar les èpoques plujoses i seques dʼun determinat indret gràcies a la comparació de les temperatures i precipitacions mitjanes mensuals. A lʼilla tenim un període àrid de quatre mesos, de maig a agost, ambdós inclosos (correspon a la zona del climograma en què la precipi-tació és dues vegades inferior a la temperatura); la resta de lʼany correspon a un període semihumit i el mes de novembre és humit, ja que la precipitació és tres vegades superior a la temperatura.

El clima de Menorca és fortament estacional quant a humitat i més moderat pel que a temperatura (la mitjana anual és de 16,9 ºC). Les precipitacions to-tals oscil·len entre els 500 i 600 mm anuals, i els mesos dʼoctubre i novembre acostumen a ser els més plujosos. Una característica destacable és la irregularitat de les precipitacions anuals, per exem-ple el 2006 van caure 525 mm i, en canvi, el 2008 van ser 719 mm.

Com a dades comparatives podem citar la pluvio-metria anual de diversos indrets. Per exemple, al desert del Sàhara plou de 40 a 150 mm anuals, a Londres 600 mm, a Sant Sebastià de 1.500 a 2.000 mm i a Lloro (Colòmbia) 13.300 mm.

G F M A M J J A S O N D

50

40

30

20

10

0

100

80

60

40

20

0

Temperatura (Cº) Precipitacions (mm)

4

Gen. Febr. Març Abr. Maig Juny Jul. Ag. Set. Oct. Nov. Des.

9 8 10 13 18 22 23 24 21 19 17 10

41 64 26 23 10 0 0 19 60 70 80 70

Temperatura (Cº)

Precipitacions (mm)

Any 2005

Menorca és una zona geològica molt interessant i di-ferenciada respecte de les altres illes de lʼarxipèlag Balear. A Menorca podem distingir principalment dues zones geològiques: tramuntana i migjorn, dʼorigen i característiques geològiques diferents.

La zona de tramuntana està formada per materials silícics i calcaris antics (del Paleozoic i el Mesozoic). Aquests materials es troben plegats i fallats a cau-sa de les forces que es donaren durant lʼorogènia alpina (formació dels Pirineus) i és per això que la zona septentrional de Menorca té un relleu més abrupte.

La zona de migjorn està formada per materials calcaris més moderns, del Miocè superior. Aquests materials es caracteritzen per ser molt permeables i fàcilment erosionables per lʼaigua. Per aquest mo-tiu al sud de lʼilla és on trobam els barrancs més profunds.

Així doncs, les característiques geològiques de Me-norca han donat lloc a lʼexistència de dos aqüífers principals i a altres unitats més disperses i petites:

- Lʼaqüífer de migjorn, situat a la meitat sud de lʼilla, està format per roca calcària del Miocè, molt po-rosa i permeable. Això fa que sigui la reserva més gran dʼaigua de lʼilla, dʼon sʼextreu aproximada-ment el 85% de lʼaigua que consumim.

- El segon aqüífer més important és lʼanomenat aqüí-fer dʼAlbaida, situat a la regió de tramuntana, for-

6. LES AIGÜES SUBTERRÀNIES A

mat per roques calcàries i dolomítiques del secunda-ri. Aquestes roques, molt més compactes que les del de migjorn, són permeables per fissuració. Albaida proporciona devers el 9% dels recursos dʼaigua po-table que sʼextreuen per a consum humà.

- Altres zones de la regió de tramuntana formen aqüífers menors, com el de Tirant, Binimel·là o Al-gaiarens. La resta de terrenys de la tramuntana són majoritàriament impermeables i, per tant, lʼaigua que hi plou damunt sʼescorre pels torrents cap a la mar o sʼembassa a zones humides com lʼAlbufera.

Els aqüífers de Menorca són els nostres magatzems dʼaigua potable, però no ens els hem dʼimaginar com rius o llacs subterranis, sinó més aviat com esponges saturades dʼaigua. La quantitat dʼaigua acumulada a lʼaqüífer es pot conèixer a través dels piezòmetres, que mesuren lʼalçada de lʼaigua de lʼaqüífer respecte al nivell de la mar (nivell piezo- mètric o nivell freàtic).

Lʼaigua que hi ha als aqüífers de Menorca sʼhi ha anat acumulant durant milers dʼanys gràcies al fet que lʼentrada dʼaigua per infiltració era molt su-perior a les sortides naturals o per consum. Però darrerament, el consum dʼaigua a lʼilla ha augmen-tat molt i això ha fet que les entrades degudes a lʼaigua de pluja siguin inferiors a les sortides i que, per tant, els nivells dʼaigua dels aqüífers en general hagin disminuït.

UNITATS HIDROGEOLÒGIQUES DE MENORCAAlbaida juràssicAlbaida MuschelkalkAlgaiarensBinimel.làCala TirantIndiferenciat o impermeableMigjorn

5

6. LES AIGÜES SUBTERRÀNIES A MENORCA

7. LES AIGÜES SUPERFICIALS A MENORCAAnomenam aigües superficials totes aquelles for-mes dʼacumulació dʼaigua –estancada o circulant, temporal o permanent– que es formen damunt la superfície terrestre. Per tant, en aquest grup sʼinclouen sistemes dʼaigua dolça, com ara rius, torrents, llacs, basses temporals o pantans artifi-cials i formes dʼaigua salada o salabrosa, com ara albuferes i maresmes.

És important fer notar la diferència entre un riu i un torrent i tenir sempre present que a Menorca només existeixen aquests darrers. Perquè es for-min rius amb un curs dʼaigua permanent són ne-cessàries pluges constants o conques de recepció grans, condicions que no es donen a la nostra illa; per això els únics cursos dʼaigua que hi ha són els torrents. Aquests solen anar secs o amb escàs cabal durant gran part de lʼany, però quan es pro-dueixen precipitacions intenses poden augmentar molt el cabdal i fins i tot produir desbordaments o inundacions; són les anomenades torrentades.

Les aigües superficials de Menorca són escasses i moltes vegades intermitents. Per això no són apro-fitables per al consum humà. Això no lleva, però, que formin uns ecosistemes dʼalt valor ecològic. Els torrents, albuferes i basses temporals de Menorca són lʼhàbitat de moltes espècies de plantes i ani-mals adaptats a aquest medi. Són clau, per exem-ple, per a les nombroses espècies dʼaus aquàti-ques que aprofiten aquestes zones per descansar i alimentar-se durant la seva migració anual.Algunes de les zones humides més interessants de Menorca són:

- Mongofra, situada a la colàrsega del port dʼAddaia. Està formada per una zona molt pla-nera de sòl argilós i impermeable que aplega ai-gua de pluja durant lʼhivern. Aquesta zona va ser separada de la mar per una paret de marès i era inundada amb aigua de la mar per produir-hi sal. Avui en dia, però, ja no sʼexplota com a salina.

- Lluriac és una zona endorreica de sòl argilós situada al nord des Mercadal que sʼembassa en els períodes més plujosos. Lʼextensió de la zona inundada varia dʼun any a lʼaltre segons la plu-viositat.

7. LES AIGÜES SUPERFICIALS A MENORCA

- Son Bou és la zona humida de migjorn més im-portant. Està formada per lʼaflorament de la capa freàtica i està separada de la mar per una zona dunar. Com en altres albuferes la salinitat és va-riable segons la pluviometria i lʼevaporació. Està ocupada quasi tota per vegetació palustre, però a la part més allunyada de la mar hi ha basses dʼaigua lliure que durant el període de migració i a la hivernada són molt utilitzades per les aus.

- LʼAlbufera des Grau és la zona humida més gran de Menorca. Dóna nom al Parc Natural i és el nucli de la reserva de biosfera de Menorca. LʼAlbufera és una llacuna salobre amb una làmina dʼaigua que ocupa 72,5 ha. Lʼaigua de la llacuna és més escassa i més salada a lʼestiu a causa de la forta evaporació i la manca de pluges. Com qualsevol altra zona humida, lʼAlbufera des Grau és una font de biodiversitat, tant de plantes com dʼanimals que hi viuen o sʼhi alimenten. A més, és un punt important dins la ruta de les aus migra-dores, que sʼhi aturen per descansar i recuperar forces abans de continuar el llarg viatge.

- Altres zones humides dʼinterès són Son Saura del sud, les goles de Cala en Porter, la Vall i Binimel.là.

Tots aquests hàbitats són dʼuna gran fragilitat i la seva conservació depèn directament de lʼestat dels recursos hídrics. Si no hi ha prou quantitat dʼaigua, és a dir, davalla el nivell freàtic dels aqüí-fers, hi ha el perill que desapareguin moltes de les zones humides de lʼilla, tal com ja ho han fet moltes de les fonts conegudes i emprades fins fa poc. La qualitat de lʼaigua també és important, ja que si a la zona humida arriben substàncies conta-minants o massa nutrients pot provocar la mort de les espècies que hi viuen o sʼhi alimenten.

6

8. LʼÚS DE LʼAIGUA A MENORCA

Agricultura 75%

Llars 12%

Indústria 10%

Serveis 3%

LʼÚS ACTUAL

Durant les darreres dècades la demanda dʼaigua ha augmentat molt, sobretot als països desen-volupats, pel fet que la millora de les tecnologies dʼextracció i abastiment han promogut canvis en els hàbits de consum urbans, industrials i agrícoles que han suposat un augment del consum dels recursos hídrics.Actualment el sector agrícola és el que més aigua consumeix, se-guit del sector urbà i lʼindustrial.

La intensifi cació de lʼagricultura i la ramaderia és la responsa-ble, en bona part, de lʼenorme consum dʼaigua que fa el sector primari. Tot i això, no hem de deixar de tenir present que és el sector que proporciona aliment a

USOS TRADICIONALS A MENORCA

El paisatge rural i urbà de Menorca con-serva nombrosos elements relacionats amb lʼemmagatzematge i lʼextracció dʼaigua que eren utilitzats quotidianament fi ns fa ben poc i que for-men part del patrimoni etnològic de lʼilla. És im-portant que els alumnes aprenguin a identifi car-los i en coneguin el funcionament.

La hidràulica tradicional (extret del tom quinzè, Antropologia II, de lʼEnciclopèdia de Menorca. Maria Antònia Carbonero Gaimundí)Per hidràulica tradicional sʼentenen les tecnolo-gies i els enginys per obtenir, emmagatzemar i conduir lʼaigua sense emprar energia mecànica; els pous amb poals i corriola, les sínies, les fonts, les síquies i els safareigs, les cisternes i els aljubs, i també la utilització de lʼaigua com a energia per moure molins.

Per a la captació o extracció dʼaigua dels aqüífers sʼutilitzaven diferents sistemes:

- La sínia. La sínia és, sens dubte, el sistema dʼelevació més característic per obtenir aigua per al reg dʼhorts i jardins. La sínia era una complexa maquinària que servia per fer pujar lʼaigua dʼun pou a la superfície per després canalitzar-la a la terra de regadiu que funcionava gràcies a tota una sèrie dʼengranatges moguts per una bístia.

- Els pous. Sembla que els pous són la peça clau per obtenir aigua subterrània a Menorca, ateses les característiques geomorfològiques i la profun-ditat a la qual hi ha lʼaigua.

- El pou de torn. És un altre sistema dʼelevació dʼaigua específi c de Menorca i que no trobam a les altres illes. El pou de torn, com la sínia, em-prava un dispositiu accionat per la força motriu dʼuna bístia per poar lʼaigua de lʼinterior del pou a la superfície per tal de donar aigua a terres de regadiu.

Emmagatzemar lʼaigua, tant si és aigua de pluja com aigua subterrània, constitueix lʼelement cen-tral de la hidràulica tradicional a Menorca. Poden distingir-se diversos tipus de dipòsits tradicionals: els coberts o semicoberts (aljubs i cisternes) i els descoberts (safareigs i basses).

- Els aljubs i cisternes. Són els dipòsits tradicionals on sʼemmagatzema lʼaigua per al consum humà i de ramats. Sʼhan de distingir els dipòsits que recu-llen lʼaigua dʼescorrentia o dʼuna font o captació i els que sʼalimenten de lʼaigua dels terrats, que són habituals als habitatges rurals i, fi ns fa poc, també als urbans.

la resta de la societat; per tant, lʼaugment del consum dʼaigua en el sector primari és responsabili-tat de tots. Per exemple, una vaca necessita 100 litres dʼaigua al dia, una ovella en necessita entre 40 i 70, i un porc beu de 20 a 30 litres dʼaigua diaris, si estan es-tabulats. De la mateixa manera, hem de pensar que per obtenir un quilogram de carn de boví fan falta 15.000 litres dʼaigua o que per obtenir un quilogram de carn dʼau de granja fan falta 6.000 litres dʼaigua. En canvi, per obte-nir 1 kg de cereals “només” fan falta 1.500 litres dʼaigua o per obtenir 1 kg de cítrics o patates, 1.000 litres.

A Menorca, el consum dʼaigua mitjà actual sʼestima en 377 li-tres per persona i dia. Tot i això 7

aquesta xifra ha de ser una es-timació i només té en compte el consum urbà i industrial, ja que hi ha un buit de dades important a causa de la falta de comptadors als pous particulars i a les fi nques agrícoles, que impossibilita el càl-cul real del consum dʼaigua per habitant a lʼilla.

Percentatge de consum dʼaigua dels di-ferents sectors a Espanya

175 mg/L

50 mg/L

25 mg/L

0 mg/L

Podem resumir els problemes que afecten lʼaigua de Menorca en dos: quantitat i qualitat.

El problema de la quantitat és degut a lʼaugment de les extraccions dʼaigua dels aqüífers per al nostre consum. La millora de les tecnologies dʼextracció, lʼaccés a lʼenergia elèctrica, els canvis dʼhàbits de la societat moderna, lʼincrement de la població, el turisme o lʼaugment del regadiu són alguns dels factors que han contribuït al fort augment de la demanda. Les extraccions per al consum urbà gai-rebé sʼhan doblat a lʼilla en els darrers vint-i-cinc anys.

Es calcula que en les darreres dècades els pous de lʼaqüífer de migjorn han davallat uns set metres, fet que explica que hi hagi fonts molt conegudes que actualment estan seques, igual que alguns pous antics de menor fondària que els actuals. Aques-ta tendència ens indica que lʼaigua està en una situació de sobreexplotació, és a dir, les entrades dʼaigua de pluja als aqüífers no arriben a compen-sar les extraccions dʼaigua que consumim.

Els problemes de qualitat de les aigües estan rela-cionats bàsicament amb dos fenòmens: la salinit-zació i la presència de substàncies contaminants.

La salinització de lʼaigua dels aqüífers està rela-cionada directament amb la sobreexplotació dels aqüífers: en baixar el nivell de lʼaigua dels pous, baixa la pressió que exerceix lʼaigua dolça damunt lʼaigua de mar i això provoca lʼentrada dʼaigua de mar a lʼaqüífer. Aquest fenomen és preocupant a la part de Ciutadella i Sant Lluís, principalment a prop de la costa, on se situen les principals urba-nitzacions i sʼaugmenten les extraccions dʼaigua a lʼestiu, que és quan menys plou.

Mapa de concentració de nitrats a Menorca

9. LA PROBLEMÀTICA ACTUAL A MENORCA

Pel que fa a les substàncies contaminants que es poden infiltrar a les aigües, són molt diverses, des de metalls pesants fins a organismes patògens o productes químics.

Dʼentre aquestes substàncies, els nitrats mostren una incidència marcada en la pèrdua de qualitat de les aigües de Menorca. Els darrers anys sʼha observat un increment en la presència de nitrats fins a superar en alguns casos el límit establert per la normativa sanitària per a les aigües de consum (50 mg/litre). En dosis baixes els nitrats no són tòxics per a les persones, de fet formen part de la nostra dieta. Però concentracions de nitrats al-tes poden ser perjudicials per a la salut. Els grups més vulnerables són les dones embarassades, els nadons i els infants, ja que els nitrats afecten ne-gativament sobre el desenvolupament del sistema nerviós.

La contaminació per nitrats pot tenir orígens di-ferents. Les fonts puntuals de contaminació estan relacionades sobretot amb els efluents urbans, in-dustrials i ramaders. Les aigües residuals porten nitrats i, si aquests no es tracten prou bé, poden arribar als aqüífers i contaminar-los. Aquest és el cas de les fosses sèptiques no impermeabilit-zades, els pous negres i les pèrdues en el clave-gueram. Dʼaltra banda, les fonts de contamina-ció no puntuals o difuses són majoritàriament les relacionades amb les activitats del sector agrí-cola, incloent lʼhorticultura dʼoci. Dʼuna banda, lʼemmagatzematge inadequat dels residus rama-ders pot provocar excessos de nitrats en alguns punts. Dʼaltra banda, els excedents de fertilitzants nitrogenats, que les plantes no aprofiten, són arrossegats per les aigües de reg o pluja i arriben a contaminar els aqüífers.

8

Lʼaigua és un recurs imprescindible per a la vida dels ecosistemes i per al desenvolupament de lʼactivitat humana. Per aquest motiu, la seva bona gestió es-devé una necessitat. Com hem vist, a Menorca no-més disposam de lʼaigua que plou damunt lʼilla i la qualitat i la quantitat de lʼaigua emmagatzemada a lʼaqüífer depèn del fet que en facem una gestió responsable.

Per evitar el problema de la sobreexplotació i la sa-linització dels aqüífers la solució és lʼestalvi dʼaigua. Lʼestalvi és una responsabilitat individual (hem de canviar certs hàbits de consum a casa nostra per evitar el malbaratament de lʼaigua), però també col·lectiva; entre tots hem de prémer perquè als nostres pobles i ciutats sʼapliquin polítiques dʼestalvi dʼaigua, es mantenguin en bon estat canalitzacions per evitar pèrdues innecessàries o sʼapliquin mesu-res per aprofitar lʼaigua de pluja (per regar o fer net carrers, per exemple).

La solució al problema de la contaminació dels aqüífers per nitrats o altres substàncies contami-nants passa, per una banda, per evitar que les aigües residuals agrícoles o urbanes sʼinfiltrin als aqüífers sense tractament previ i, per lʼaltra, per re-duir lʼaportació dʼadobs nitrogenats al camp o a lʼhort. Per evitar la infiltració dʼaigües residuals, cal revisar periòdicament la impermeabilitat de les fos-ses sèptiques, fer reparacions al clavegueram que porta lʼaigua cap a les depuradores i fer un bon manteniment dʼaquestes perquè tenguin un funcio-nament òptim.

Dʼaltra banda, cal ser imaginatius en lʼaplicació de noves i velles tecnologies que ajudin a lʼestalvi o a la millora de la gestió de lʼaigua. Podem recuperar les cisternes de casa nostra per aprofitar lʼaigua de pluja, o tornar a construir aljubs comunitaris, però també sʼha de promoure lʼavanç tecnològic que permeti, per exemple, la reutilització amb totals ga-ranties de lʼaigua depurada o aconseguir davallar lʼelevat consum energètic que avui en dia suposa dessalar lʼaigua de mar.Finalment, cal potenciar la investigació i el coneixe-ment, ja que la millora de la informació sobre els recursos hídrics és vital per gestionar-los correcta-ment, no només per prendre les decisions encerta-des, sinó també per fer-ho en el moment idoni.

10. LA SOLUCIÓ? ESTALVI I BONA GESTIÓ

Algunes mesures per a lʼestalvi dʼaigua a les llars:

- Posar sistemes dʼestalvi dʼaigua a les aixetes i als vàters de casa. Podem estalviar fins a un 50% dʼaigua!

- Comprar els electrodomèstics més eficients (etiqueta A+).

- No sʼhan dʼescurar els plats davall lʼaixeta oberta. Convé omplir la pica, ensabonar i tornar a omplir per passar dʼaigua. Estalvi: 115 litres cada vega-da.

- Sʼhan de reparar les fuites dʼaigua i les aixetes que no tanquen bé. Estalvi: fins a 90 litres al dia.

- Els aliments sʼhan de descongelar a la nevera i no davall lʼaixeta. Estalvi: 22 litres cada vegada

- No rentar els aliments davall lʼaixeta sinó dins un recipient. Estalvi: 10 litres.

- Posar la rentadora i el rentavaixelles quan siguin ben plens. Consum rentavaixelles: 25 litres. Consum rentadora: 75 litres.

- El vàter no sʼha dʼutilitzar de paperera. Estalvi: 10 litres.

- Utilitzar un got per fer-se net les dents i tancar lʼaixeta. Estalvi: 3-5 litres cada vegada (Una aixeta oberta pot gastar entre 10 i 15 litres per minut).

- Sempre és molt millor dutxar-se que banyar-se. Es-talvi: 100-150 litres.

- Als jardins, plantar plantes adaptades al clima lo-cal.

- Regar a les primeres hores del matí o al fosquet. Estalvi: fins a un 30% dʼaigua.

9

AIGUA: Lʼaigua és un compost químic transparent, ino-dor i insípid. Molecularment, està format per dos àtoms dʼhidrogen i un dʼoxigen, de fórmula em-pírica H2O, els quals, en un estat més o menys impur, constitueixen la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc. A la natura tota lʼaigua es troba barrejada amb altres substàncies (sals minerals, gasos, partícules en suspensió...) i mai no la hi trobarem en estat pur. Lʼaigua pura només es pot obtenir en un laboratori mitjançant processos de purificació, com ara la destil·lació.Com totes les substàncies, lʼaigua pot canviar dʼestat físic. Quan hom es refereix a lʼaigua fa referència a lʼestat líquid; lʼanomenam gel quan lʼaigua està en estat sòlid, i vapor quan està en estat gasós. La temperatura de fusió de lʼaigua, a una pressió de 1.013 hPa, és de 0 ºC (és a dir, quan passa de gel a aigua), i la dʼebullició a 100 ºC (quan lʼaigua passa de líquid a gas).

AIGÜES RESIDUALS: Aigües que contenen residus diversos procedents de la indústria o dels nuclis de poblament humà.

AQÜÍFER: Formació geològica en la qual sʼemmagatzema i circula aigua subterrània tot aprofitant la porosi-tat de la roca que lʼacull.

ALJUB: Cisterna, dipòsit ample i de poca profunditat ta-llat a la roca o fet dʼobra, revestit per dintre de pedres i cobert de volta, que serveix per arre-plegar lʼaigua de la pluja. En algunes localitats, safareig petit.

ALBUFERA: Llacuna dʼaigua salabrosa o salada separada de la mar per un cordó litoral, normalment dʼarena.

BASSA TEMPORAL:Petit ecosistema dʼaigua dolça que presenta una flora i una fauna adaptades a les condicions am-bientals que li són pròpies. Les basses temporals presenten èpoques humides i èpoques seques i en

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE:Consisteix en un desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures per atendre les seves pròpies necessitats. (Concepte que va ser definit per primera vegada a lʼinforme Brundtland (1987), fruit dels treballs de la Comissió Mundial de Medi Ambient i Des-envolupament de les Nacions Unides.)

DIAGRAMA OMBROTÈRMIC:És una representació gràfica de la pluviometria i de temperatures anuals dʼun indret que permet detectar-ne els períodes humits i de sequera. Els

11. GLOSSARI

trobam a cavitats o depressions del terreny poc profundes i generalment de dimensions reduïdes que només sʼomplen amb aigua de pluja.

CONTAMINACIÓ:Alteració de les propietats dʼun medi per incorpo-ració, generalment deguda a lʼacció directa o in-directa de lʼhome, de materials que introdueixen modificacions de lʼestructura i la funció dels eco-sistemes afectats.

CISTERNA:Dipòsit, sovint subterrani, destinat a conservar potable lʼaigua de pluja, recollida generalment de la teulada.

DEPURADORA:Instal·lació industrial per a la depuració dʼaigües residuals. Una planta depuradora, estació de-puradora o EDAR (estació depuradora dʼaigües residuals) és una instal·lació on lʼaigua residual dʼindústries o zones urbanes és sotmesa a un procés en el qual, per mitjà de la combinació de diversos tractaments físics, químics i/o biològics, se nʼeliminen la matèria en suspensió i les subs-tàncies contaminants dissoltes. Existeixen dife-rents graus de depuració segons si el tractament és primari, secundari o terciari. Lʼaigua que surt de la depuradora sempre se sotmet a controls de qualitat i sanitaris.

10

mesos en què la pluviometria (en mm) és dues vegades inferior a la temperatura (en ºC) corres-ponen a un període àrid. Els mesos en què la precipitació és dues vegades superior a la tem-peratura corresponen a un període semihumit. Si la precipitació és tres vegades superior a la tem-peratura es tracta dʼun període humit.

EVAPORACIÓ: Procés pel qual lʼaigua passa de lʼestat líquid a vapor per acció de la calor.

EVAPOTRANSPIRACIÓ: Pèrdua dʼaigua dʼun terreny determinat que pas-sa a lʼatmosfera, ja sigui evaporada del sòl o transpirada per les plantes que hi ha.

INFILTRACIÓ: Penetració de les aigües de pluja fins a trobar una capa impermeable o un mantell dʼaigua sub-terrània.

INTRUSIÓ MARINA:Fa referència a lʼentrada dʼaigua de mar (sala-da) dins lʼaqüífer. És un procés que es dóna per la porositat de lʼaqüífer i les diferències de pres-sió entre lʼaigua de lʼaqüífer i la de la mar.

MARESME: Plana litoral formada per al·luvions marins i flu-viomarins i inundable durant els temporals i les plenamars.

NITRAT:Sal de lʼàcid nítric (HNO3) procedent de la des-composició de compostos nitrogenats com les proteïnes i la urea (orina dels animals). El nitro-gen en forma de nitrat és soluble en lʼaigua i dis-ponible per a les plantes. Per això sʼusen els ni-trats en la fabricació de fertilitzants, lʼexcés dels quals pot passar a contaminar les aigües i causar problemes de salut pública.

PLANTA AUTÒCTONA: Planta originària del lloc on habita i que per tant està totalment adaptada a les condicions climàti-

ques, de sòl, humitat, etc. de lʼentorn natural on es troba.

POU:Excavació vertical i profunda practicada en el sòl fins a trobar una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície.

SALINITZACIÓ: La salinització és el procés pel qual es fa esdeve-nir alguna cosa salina; és a dir que contengui sal. Així, parlam de salinització dʼun aqüífer quan lʼaigua que conté esdevé salada. A partir de cer-tes concentracions de sal, lʼaigua de lʼaqüífer no és aprofitable ni per al consum humà ni per regar les plantes. A les zones pròximes a la costa, lʼaigua de lʼaqüífer està en contacte amb lʼaigua de mar. Si les recàrregues dʼaigua dolça de lʼaqüífer són su-ficients, la circulació dʼaigua dolça cap a la mar empeny lʼaigua salada i impedeix que aquesta penetri a lʼaqüífer. Però si hi ha una sobreexplo-tació de lʼaqüífer (sobretot dels pous pròxims a la costa), aquestes forces canvien i aleshores és lʼaigua de la mar la que penetra dins lʼaqüífer i el salinitza.

SÍNIA:Màquina dʼelevar aigua que consisteix en una roda horitzontal accionada per un animal que fa voltes fermat a lʼextrem dʼun pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de cadufos en tota la seva llargada, lʼextrem inferior de la qual és submergit a lʼaigua del pou.

TERRENY PERMEABLE:Conjunt de roques o terra que deixen passar el líquid a través seu.

TERRENY IMPERMEABLE:Conjunt de roques que no deixen passar cap fluid a través seu.

11

V

VTOTAL 100%408.000 km3

LLACS 60%244.800 km3

RIUS 1.200 km3 0,3%

ATMOSFERA I HUMITAT TERRA 162.000 km3

39,7%

TOTAL AIGUA DOLÇA 100% 40.800.000 km3

GEL 77%

SUBTERRÀNIA 22%

ALTRES 1%

31.416.000 km3

8.976.000 km3

408.000 km3

TOTAL 100%1.360.000.000 km3

OCEANS 97%

AIGUA DOLÇA 3 %40.800.000 km3

1.319.200.000 km3

12. SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DEL QUADERN DE LʼALUMNE

3. PLANETA BLAU

Calculau les xifres que falten i després pintau el formatget amb el color corresponent.

4. EL CICLE DE LʼAIGUA

86

CICLE NATURAL DE LʼAIGUA

TORRENT

PRECIPITACIÓ

TERRENYSPERMEABLES

TERRENYSIMPERMEABLES

EVAPOTRANSPIRACIÓ

INFILTRACIÓESCORRENTIA SUPERFICIAL

1 EVAPORACIÓ4

7

5

3

2

AQÜÍFER

6

8

Situau en aquest esquema del cicle de lʼaigua els conceptes que heu après a lʼexercici anterior.Situau en aquest esquema del

12

TORRENT

Conjunt de roques o terra que deixa passar el líquid a través seu.

Conjunt de roques o terra que no deixa passar cap fl uid a través seu.

Formació geològica en la qual sʼemmagatzema i circula aigua subterrània tot aprofi tant la porositat de la roca que lʼacull.

Penetració de les aigües de pluja en el sòl fi ns a trobar una capa impermeable o un mantell dʼaigua subterrània.

Procés pel qual lʼaigua passa de lʼestat líquid a vapor per acció de lʼescalfor del sol.

Caiguda dʼaigua provinent de lʼatmosfera que, en forma sòlida o líquida, arriba fi ns a la superfície terrestre. Curs dʼaigua temporal, de règim irregular, pel qual davalla aigua quan hi ha precipitacions estacionals o ocasionals.

Conjunt de lʼaigua de pluja que sʼescorre pels vessants.

EVAPORACIÓ

AQÜÍFER

TERRENY PERMEABLE

INFILTRACIÓ

PRECIPITACIÓ

ESCORRENTIA SUPERFICIAL

1

2

3

4

5

6

7

8TERRENY IMPERMEABLE

5

8

7

6

4

1

3

2

Relacionau les defi nicions i els conceptes següents, posant els números que corresponguin.

3 LʼAIGUA DE PLUJA FORMA RIUS I TORRENTS

4 UNA PART DE LʼAIGUA ES FILTRA A LA TERRA I VA A PARAR ALS AQÜÍFERS

1 EL SOL ESCALFA LʼAIGUA I FA QUE SʼEVAPORI

5 LʼAIGUA DELS RIUS I ELS AQÜÍFERS ARRIBA A LA MAR

2 LʼAIGUA EVAPORADA FORMA ELS NUVOLATS

5. EL CLIMA MEDITERRANI

Construïm un diagrama ombrotèrmic.

Ordenau les frases següents.Ordenau les frases següents

És important fer notar als alumnes que realment no existeix un punt inicial i un punt fi nal, sinó que és un cicle tancat sense principi i sense fi . Si una de les peces falla, el cicle ja no pot funcionar.

13

Els mesos de període àrid el 2005 van ser lʼabril, el maig, el juny, el juliol i lʼagost.

Els mesos més plujosos el 2005 van ser lʼoctubre i el novembre.

Quins són els mesos de més sequera a Menorca?

Quins són els mesos més plujosos a Menorca?

6. LES AIGÜES SUPERFICIALS

TORRENT

PANTÀ

ALBUFERA

Relacionau amb fl etxes les defi nicions, els conceptes i les imatges següents.

Teniu el diagrama resolt a la pàgina 4 dʼaquest quadern.

LLAC

RIU

Curs dʼaigua temporal, de règim irre-gular, pel qual davalla aigua quan hi ha precipitacions estacionals o ocasio-nals.

Dipòsit dʼaigua artifi cial de grans di-mensions que es forma interrompent el curs dʼun riu o fent créixer un llac per mitjà dʼuna gran resclosa o presa.

Llacuna dʼaigua salabrosa o salada separada de la mar per un cordó lito-ral, normalment dʼarena.

Gran extensió dʼaigua que ocupa una depressió del continent.

Corrent natural dʼaigua que va a pa-rar a la mar, a un llac o a un altre riu que recull lʼaigua dʼuna conca de gran extensió i que porta sempre aigua.

ALJUB:Cisterna, dipòsit ample i de poca profunditat tallat a la roca o fet dʼobra, revestit per dintre de pedres i cobert de volta, que serveix per arreplegar lʼaigua de la pluja. En algunes localitats, safareig petit.

SÍNIA:Màquina dʼelevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que fa voltes fermat a lʼextrem dʼun pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi , proveïda de cadufos en tota la seva llargada, lʼextrem inferior de la qual és submergit a lʼaigua del pou.

CISTERNA:Dipòsit, sovint subterrani, destinat a conservar potable lʼaigua de pluja, recollida generalment de la teulada. Per extreureʼn lʼaigua normalment sʼutilitzava un poal, que es feia pujar amb la força humana amb una corda amb lʼajuda dʼuna politja. Actualment es fa amb bombes mecàniques que funcionen amb energia elèctrica.

POU:Excavació vertical i profunda practicada en el sòl fi ns a trobar una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície. Lʼaigua que sʼextreu dʼun pou prové directament de lʼaqüífer. Antiga-ment es feia servir la força animal o humana per extreureʼn lʼaigua però actualment es fan servir bombes dʼextracció mecàniques que normalment funcionen amb energia elèctrica.

7. LʼAIGUA I LʼÉSSER HUMÀ. USOS TRADICIONALS

Digau què representa cada imatge i explicau com trobau que funciona.

14

1

2

3

4

5

6

7

8

GUIA

BRAÇOLS

PERXA

ARBRE

JOU

RODET

RODA

CADUFOS

1

2

3

4

56

78

Posau les parts de la sínia al dibuix.

Arc de San Martí, fa ploure, o fa espargirAigua dʼabril, cada gota val per milAigua dʼagost, mel i mostAigua de gener, umpl ses bótes i es granerEn el cel roquetes; a la terra bassetesLlebeig, aigua veigTrons enfora, aigua a propQuan el Toro du capell, senyal dʼaiguaQuan el Toro du capot, que seʼn posi qui potEn cantar es puput: matí banyat; capvespre eixut

Alguns refranys extrets del llibre de Francesc Camps i Mercadal Folklore menorquí de la pagesia, tom I.

Demanau als pares, avis, concos... si saben alguna dita relacionada amb lʼaigua. Anotau-les i comentau-les a classe.

8. LʼÚS ACTUAL DE LʼAIGUA

Anomenau activitats laborals que necessiten aigua.Aquests en són alguns exemples:

- agricultura - jardineria- ramaderia - indústria química- fabricació de paper - producció de petroli- fabricació de metalls - producció dʼarròs- producció de llet - producció de blat

Anomenau activitats quotidianes que necessiten aigua.Aquests en són alguns exemples:

- escurar - beure- rentar roba - cuinar- higiene personal - cadena vàter- regar jardí - fregar

Sabríeu dir diferents sistemes de reg?Per inundació, per solcs, per canals o síquies, per aspersió i per degoteig.

Quins són els més efi cients? Els mètodes més moderns i efi cients són els dʼaspersió o els de degoteig, encara que si es fan servir de dia molta de lʼaigua no és aprofi table per a les plantes, ja que sʼevapora.

Cercau el signifi cat de les paraules següents.Al glossari trobareu les defi nicions de tots els conceptes relacionats amb el recurs de lʼaigua que surten al quadern.

15

Aquest exercici pretén que els alumnes sʼadonin que el cicle natural de lʼaigua “recicla” tota lʼaigua de la Terra fent-la passar per diferents llocs i estats.

El que hem anomenat “cicle humà” de lʼaigua també fa passar lʼaigua per diferents llocs però no és tancat i en la seva major part no es reutilitza. En el cas de Menorca, lʼaigua per a consum (humà, industrial i agrícola) fa el recorregut següent:

- Sʼextreu dels pous.

- Passa per unes plantes de tractament on sʼanalitza i es potabilitza (sʼhi afegeix clor).

- Arriba a les cases gràcies a conduccions subterrànies.

- Un cop utilitzada, va a parar a les clavegueres, on les aigües residuals són conduïdes cap a les estacions depuradores dʼaigües residuals (EDAR).

- A les EDAR, lʼaigua és tractada per extreureʼn els productes contaminants.

- Si és prou neta, es pot reutilitzar per regar, fer net carrers, etc.

- Lʼaigua que ja no és aprofi table torna a la mar a través dels emissaris marins, que es troben al fons de la mar a una certa distància de la costa.

EL CICLE NATURAL DE LʼAIGUA I EL “CICLE HUMÀ” DE LʼAIGUA

Observau aquests dos dibuixos. Explicau les semblances i diferències que hi ha.

HORTS

“CICLE HUMÀ” DE LʼAIGUAPLANTA DETRACTAMENT

DEPURADORA

POU

EMISSARI

MAR

REUTILITZACIÓ

AIGÜES RESIDUALS

AIGÜES DEPURADES

AIGÜES DEPURADES

16

EL CICLE DE DEPURACIÓ DE LʼAIGUA

1. Les aigües residuals procedents de les activitats humanes arriben a les depuradores a través del clavegueram.

2. Lʼaigua rep diferents tractaments que es divideixen en tres fases:

A) En el tractament primari sʼeliminen els sòlids en suspensió i greixos mitjançant tècniques mecànques.

B) En el tractament secundari sʼeliminen les restes orgàniques mitjançant lʼacció de microorganis mes que se nʼalimenten. Dʼaquest tractament se nʼobté un fang residual que també haurà de ser tractat.

C) Algunes depuradores fan un tractament terciari, que consisteix en tractaments químics específi cs en funció de les substàncies que resten a lʼaigua. Un cop fet aquest darrer tractament lʼaigua pot ser reutilizada per a certs usos segons el grau de descontaminació.

3. Finalment, si no es reutilitza, lʼaigua sʼaboca als torrents o a la mar a través dʼemissaris.

Rentar roba a la rentadora 70-90 litres

Fer un bany 150-200 litres

Rentar-se les dents glopejant 0,25 litres

Escurar amb lʼaixeta oberta 100 litres

Estirar la cadena del vàter 5-10 litres

Relacionau amb fl etxes les xifres de despesa aproximada que fa cada activitat. Relacionau amb fl etxes les xifres de despesa aproximada que fa cada activitat.

9. FACEM UN CONSUM RESPONSABLE

ALGUNES ACTIVITATS I VISITES QUE US RECOMANAM FER...

- Fer una visita guiada a alguna estació depuradora dʼaigües residuals de lʼilla. Per concertar les visites cal posar-se en contacte amb lʼAgència Balear de lʼAigua (tel. 971 17 73 37).

- Construir o instal·lar un pluviòmetre al pati de lʼescola i dur un control i seguiment de les precipitacions diàries. Es pot crear la fi gura de lʼ“encarregat de pluviòmetre” per recollir les dades periòdicament.

- Fer una visita guiada al Parc Natural de sʼAlbufera des Grau per mostrar la importància de la protec-ció i conservació de les zones humides. Per concertar les visites tel. 971 35 63 02.

- El 22 de març és el Dia Mundial de lʼAigua. Podeu aprofi tar aquest dia o les dates pròximes per orga-nitzar alguna activitat educativa relacionada amb lʼaigua a lʼescola.

Els qüestionaris…

Lʼobjectiu i fi nalitat dels qüestionaris és que cadascú sʼadoni dels usos i “abusos” que fa de lʼaigua, primer individualment i després en lʼàmbit dʼescola i del poble. Estaria bé que després de fer el qüestionari de classe sʼobrís un debat entre el grup per proposar possibles solucions i compromisos per millorar els hàbits de lʼescola en relació amb lʼaigua.

Com podem convertir els mals usos de lʼaigua en bons usos.

Explicau què vol dir per vosaltres cada imatge.

Es parteix dʼun conjunt dʼimatges en les quals és present lʼaigua en diverses formes. L̓ objectiu de lʼactivitat és que lʼalumne refl exioni, de manera individual o col·lectiva, sobre la importància i el valor que adquireix lʼaigua en diverses situacions.

Apuntau totes les vegades que utilitzau i/o estau en contacte amb lʼaigua.

Amb aquesta activitat es pretén que lʼalumne sʼadoni de la quantitat de vegades que està en contacte amb lʼaigua cada dia. La idea és que durant tot un dia vagin apuntant a la taula del seu quadern cada acció i moment del dia en què fan servir lʼaigua, per després poder aprofi tar aquesta activitat per obrir un debat a classe i poder compartir lʼexperiència amb els companys.

17

Com podem convertir els mals usos de lʼaigua en bons usos.

BONS USOSRegar al vespre o de bon matíDutxar-se i tancar lʼaixeta mentre ens ensabonamTancar lʼaixeta mentre ens raspallam les dentsPosar la rentadora quan sigui ben plenaRentar el cotxe menys sovint i amb poal o al túnel de rentada Sembrar plantes autòctonesFer arreglar les aixetes per un professional

Per saber-ne més

Observatori Socioambiental de Menorca www.obsam.cat

GOB Menorcawww.gobmenorca.com

Direcció General de Recursos Hídrics del Govern de les Illes Balearswww.caib.es

Obra Social Fundació “la Caixa”http://educalia.educared.net/externs/aigua/c/index.html

Programa EducaRedwww.educared.net

SOREA www.sorea.es

UNESCOwww.unesco.org/water/

Wateraid International Sitewww.wateraid.org/uk/learn_zone/ (en anglès)

U.S. Geological Surveyhttp://water.usgs.gov/gotita/