SABADELL PARC NORD PARC CIUTAT MEMÒRIALEMA PARC CIUTAT 2 El projecte planteja activar els límits...

14
LEMA PARC CIUTAT 1 CONCURS PARC DEL NORD SABADELL PARC CIUTAT 0. Introducció El Parc del Nord de Sabadell ha d’estructurar i qualificar els diferents espais lliures actualment fragmentats situats entre barris i creixements urbans, ha de ser sobretot un gran espai públic que transformi positivament el seu context urbà i paisatgístic, que estableixi una nova estructura urbana i paisatgística de recorreguts de qualitat, i també ha de ser un connector biològic, un sistema de corredors verds entre el Bosc Can Déu i el Parc Clota i el riu Ripoll. 1. Estructura del Parc del Nord, connectivitat entre barris i tractament de cornises del Ripoll L’estructura del Parc del Nord, la connectivitat entre barris, la connectivitat entre els paisatges i espais públics, entre parcs, boscos i riu, i el tractament de les cornises del Ripoll són els principals elements definidors del parc, que li han d’aportar identitat, unitat i continuïtat. Actuem amb visió global atenta als diferents contexts, establint la unitat necessària per cosir i connectar la fragmentació actual del parc amb els diferents barris i creixements, i proposem transformar i integrar els tres eixos longitudinals principals: la Ronda Collsalarca, la Ronda Navacerrada i els espais de cornisa; aquests tres eixos existents estructuren i qualifiquen tot el parc: l’eix central de Navacerrada i l’eix de cornisa han de extendre’s cap al Bosc Can Déu qualificant i estructurant la Fase 1, i Collsalarca i Navacerrada han d’estructurar i qualificar el Parc cap al sud est, el Parc Central (entre c.Corones i ctra PratsLl), i en continuïtat cap a Parc Clota. Integració de les connexions transversals per completar l’estructura de camins i la integració del parc al seu context.

Transcript of SABADELL PARC NORD PARC CIUTAT MEMÒRIALEMA PARC CIUTAT 2 El projecte planteja activar els límits...

Page 1: SABADELL PARC NORD PARC CIUTAT MEMÒRIALEMA PARC CIUTAT 2 El projecte planteja activar els límits de l’espai verd amb la ciutat a partir d’una franja arbrada potent que relligui

   

LEMA   PARC CIUTAT           1  

CONCURS PARC DEL NORD SABADELL

PARC CIUTAT

0. Introducció El Parc del Nord de Sabadell ha d’estructurar i qualificar els diferents espais lliures actualment

fragmentats situats entre barris i creixements urbans, ha de ser sobretot un gran espai públic que transformi positivament el seu context urbà i paisatgístic, que estableixi una nova estructura urbana i paisatgística de recorreguts de qualitat, i també ha de ser un connector biològic, un sistema de corredors verds entre el Bosc Can Déu i el Parc Clota i el riu Ripoll. 1. Estructura del Parc del Nord, connectivitat entre barris i tractament de cornises del

Ripoll L’estructura del Parc del Nord, la connectivitat entre barris, la connectivitat entre els paisatges i

espais públics, entre parcs, boscos i riu, i el tractament de les cornises del Ripoll són els principals elements definidors del parc, que li han d’aportar identitat, unitat i continuïtat. Actuem amb visió global atenta als diferents contexts, establint la unitat necessària per cosir i connectar la fragmentació actual del parc amb els diferents barris i creixements, i proposem transformar i integrar els tres eixos longitudinals principals: la Ronda Collsalarca, la Ronda Navacerrada i els espais de cornisa; aquests tres eixos existents estructuren i qualifiquen tot el parc: l’eix central de Navacerrada i l’eix de cornisa han de extendre’s cap al Bosc Can Déu qualificant i estructurant la Fase 1, i Collsalarca i Navacerrada han d’estructurar i qualificar el Parc cap al sud est, el Parc Central (entre c.Corones i ctra PratsLl), i en continuïtat cap a Parc Clota. Integració de les connexions transversals per completar l’estructura de camins i la integració del parc al seu context.

Page 2: SABADELL PARC NORD PARC CIUTAT MEMÒRIALEMA PARC CIUTAT 2 El projecte planteja activar els límits de l’espai verd amb la ciutat a partir d’una franja arbrada potent que relligui

   

LEMA   PARC CIUTAT           2  

El projecte planteja activar els límits de l’espai verd amb la ciutat a partir d’una franja arbrada potent que relligui i doni estructura a tot el conjunt, reculli els recorreguts principals i les àrees d’activitat i integri la ciutat en els seus límits. L’espai central apareix com espai natural, revalorat i obert a les vistes. El parc s’obra a la ciutat a partir de places de transició que es disposen com a elements d’unió entre els dos espais ciutat - parc. El límit entre ells es dilueix.

El Parc Central s’estructura amb dos grans camins-passeigs longitudinals, Camí Nord i Camí Sud, situats resseguint aquesta franja arbrada i endreçant els perímetres edificats i connectant tot l’àmbit del Parc. Aquests camins extenen el camí central del Parc Oest i la Ronda Navacerrada. Al llarg dels camins del Parc situem places d’activitats, jardins,que contenen i reparteixen els diferents elements del programa funcional dins aquesta franja arbrada de límit amb la ciutat.

Els nous espais públics del parc faciliten i posen en valor les accions de passejar, caminar,

córrer, anar en bici i patinet, facilitant el descobriment dels llocs únics del parc, les cornises, les vistes que li aporten identitat.

El sistema de camins de l’àmbit del parc formen un circuit de running de més de 4.000 m que enriqueix la funcionalitat del parc com a espai públic equipat.

Integració del Parc del Nord al seus diferents contexts urbans i paisatgístics, de

manera que passin a ser part del Parc; els carrers estructurants es pacifiquen, es simplifiquen establint un sol sentit de circulació, excepte a la R Collsalarca i els carrers on és inevitable els dos sentits perquè connecten amb altres barris de la ciutat.

La introducció de carrils bici a l’àmbit del Parc Nord contribuirà a facilitar la mobilitat sostenible. Un estudi de mobilitat pacificada verificarà les propostes.

Descripció d’actuacions als diferents sectors del Parc Sector Parc Oest: algunes millores al parc existent El Parc Oest des de pça Primavera fins pça Forjador compleix la funció de parc de manera

correcta. Proposem una sèrie d’actuacions respectuoses amb el parc construït, de manera que en millorem la seva integració en el parc global i al seu context urbà i la seva funcionalitat.

-Ampliació del passeig i camí central rectilini que vertebra tot el Parc del Nord, a 6m d’amplada de manera que tingui una secció més adequada a la seva funció de camí-passeig estructurant del Parc. Proposem pavimentar-lo i unificar-lo amb els paviments dels Camins del Parc: formigó desactivat amb arid vist color ocre.

-Arbrat al costat sud del camí, per tal de crear ombra i amb secció de passeig-camí. -Connexió del passeig-camí cap al nord-oest, amb pendents accessibles, cap a la pça.

Primavera i Bosc Can Deu. -Ampliació de la vorera sud i oest del Parc Oest com a passeig d’accés al parc, amb millora

de l’arbrat actual i creació de zones d’estada. Introducció del carril bici. Aquest vorera connecta directament amb el Bosc de Can Deu.

-Ampliació de la zona de jocs i nova pista poliesportiva -Transformació de la font en font vaporosa. -La Ronda Navacerrada es transforma en via parc amb un sol senti de circulació i una o dues

files d’aparcament, i ampliació de voreres i reforçant l’estructura d’arbrat. Plaça Primavera S’integra al Parc Oest existent sense cap vial que talli la continuïtat dels espais. Es respecta

l’arbrat existent i s’enriqueix la superfície de la plaça amb grans espais rectangulars d’herbàcies i arbustives, on es pot integrar pistes de petanques, jocs infantils i per a joves.

Page 3: SABADELL PARC NORD PARC CIUTAT MEMÒRIALEMA PARC CIUTAT 2 El projecte planteja activar els límits de l’espai verd amb la ciutat a partir d’una franja arbrada potent que relligui

   

LEMA   PARC CIUTAT           3  

Ronda Collsalarca

Recollim la proposta per a la Ronda per tal que es converteixi en una via-parc, un passeig d’accés al Parc, amb la creació d’una secció de bulevard asimètric amb un passeig ample al costat assolellat annex al Parc.

La secció de rambla actual no funciona correctament perquè les amplades dels espais per a vianants són insuficients: la rambla és estreta i discontinua, i les voreres són estretes.

Reflexió sobre l’aparcament en bateria, ja que l’excessiu volum i desordre dels vehicles aparcats així tindria un paper massa dominant a la Ronda, que podria esdevenir més un aparcament que una via parc.

La pacificació de la mobilitat i sobretot la de la creació d’un sistema de camins i passeigs arbrats tant dintre del Parc com als seus perímetres, ha de fer que el Parc tingui una estructura d’espais públics que el connectin amb el seu context i que enriqueixin la seva funcionalitat, facilitant l’accessibilitat i extenent la qualitat del parc a tot el context urbà.

Ampliem el passeig nord a 13m, integrant vianants i carril bici en doble sentit, i ampliem la vorera costat sud a 5m, de manera que els espais per a vianants i ciclistes siguin el 69% de la secció de la Ronda, i per això proposem tenir una fila d’aparcament al costat sud, de manera que les vistes des de la Ronda cap al Parc siguin diàfanes.

Si calgués integrar una altra fila d’aparcament al costat nord, la secció ho admetria sense que el passeig se’n ressentís. Es podria col·locar places d’aparcament en fila entre els arbres al costat passeig, de manera que serien files intermitents i quedarien integrades, permetent les visuals transversals cap al parc.

A la Ronda proposem limitar la velocitat a 30 km/h, i que tots les voreres dels carres transversals travessin la Ronda de manera rectilínia per mantenir la continuïtat de visuals i de recorreguts, i entrin directament al Parc. Es pot evitar rotondes on sigui possible fer el gir a l’esquerra fent la volta a la mançana annexa a la dreta.

Parc Central, entre c Corones i ctra Prats Lluçanés

Constitueix el centre del Parc del Nord, i completa l’existent Parc Oest, formant ambdós el gran Parc del Nord.

Tot i la modificació i de la topografia amb la construcció del túnel ferroviari al sector oest, el Parc Central té una unitat topogràfica, de visuals al paisatge i en relació al context urbà.

La nostra proposta s’estableix a partir d’una visió global i atenta als diferents espais del context i a la topografia existent, posant en valor les visuals llargues obertes al paisatge, que li confereixen identitat.

La característica morfològica dominantés el perfil longitudinalde l’eix del Parc Central que baixa suaument cap al sudest, cap a la ctra de Prats Lluçanés i cap al Parc de la Clota, amb seccions transversals de torrentera en conca suau.

Camí Nord, Camí Sud i espai central del Parc Central. Tracem al Parc una xarxa de recorreguts, de camins adaptats al context, longitudinals,

transversals, diagonals, que permeten crear una estructura que connecta els diferents elements del Parc amb els contexts paisatgístics i urbans.

La imatge general mostra la morfologia i qualitat d’aquest espai central com a generador del Parc com a gran espai públic, connectat amb el seu context urbà, i com a corredor verd.

El Parc és part del context urbà i paisatgístic i és part del nord de Sabadell, dels seus barris i del seu paisatge, i posem en valor aquesta integració urbana i paisatgística.

Despleguem pels perímetres del Parc dos camins longitudinals principals, Camí Nord i Camí Sud, que perllonguen cap al sud est dintre el Parc els recorreguts de vianants i bicis: el Camí Nord integra dins del Parc el recorregut de la R Navacerrada-F Elias-F Trabal-Bosc Can Déu, i el Camí Sud integra dins del Parc el recorregut del c Guadarrama i de R Collsalarca a través de la plaça de P Trulla i del c Corones nord.

Page 4: SABADELL PARC NORD PARC CIUTAT MEMÒRIALEMA PARC CIUTAT 2 El projecte planteja activar els límits de l’espai verd amb la ciutat a partir d’una franja arbrada potent que relligui

   

LEMA   PARC CIUTAT           4  

Els dos camins es despleguen al llarg del Parc Central amb un traçat complementari de poligonals suaus i obertes que s’adapten de manera versàtil i a una certa distància variable dels límits perimetrals. Els dos camins travessen l’Av A Moix fins la ctra Prats Ll. Des d’aquí baixen cap al sud-est cap al Parc Clota.

Els camins són ombrejats per arbrat disposat de manera irregular. L’espai central del Parc, la secció en conca suau de l’antiga torrentera es posa en valor

emmarcada subtilment pels dos camins. Aquest espai central, el gran prat obert quasi continu de 720 m de longitud i una amplada màxima de 100m és l’element principal que confereix identitat al Parc, recordant el seu origen de torrentera.

S’afegeixen les connexions transversals que connecten els diferents contexts urbans.

Places actives amb programa

Al llarg dels camins del Parc situem places d’activitats, jardins,que contenen i reparteixen els diferents elements del programa funcional, posant en valor alguns punts especials del parc al llarg dels camins, on hi ha vistes, amb un espai d’estada; places que es tracen amb la geometria flexible i adaptable de les poligonals suaus dels camins.

Places situades als laterals del gran prat central, annexes als Camins Nord i Sud, de manera que són com eixamplaments sense afectar l’espai central de prat obert; aquest situació permet crear manipulacions topogràfiques per aixecar-les suaument i així fer quetinguin vistes sobre els contexts urbans i paisatgístics, i amb perímetres d’escales suaus que permeten seure i gaudir de les vistes, fent que es puguin recórrer.

Es situa el programa previst a les bases i a la planta de participació veïnal: espais arbrats, amb arbustives i enfiladisses, espais d’estada per a gaudi de la natura, àgores contemplatives, espais amb jocs d’infants i joves, espais de lectura, de pícnic, espais d’art públic, espais de memòria, amb fonts, amb aparells per als runners, espais per a la nidificació, espais amb flors.

En espais més recollits dels perímetres, més còncaus, situem els espais per a gossos, espais arbrats integrats al parc.

Sector 1, entre c Corones i c Clavells És el sector situat a nord oest del Parc Central i és el més alt topogràficament, amb visuals

llargues cap a la resta del Parc Central i també cap al nord oest. La topografia actual genera una discontinuïtat de visuals i de recorreguts des del carrer

Clavells cap al nord oest, i per obrir visuals que estableixin continuïtat proposem suavitzar el talús fins a 10 m del calaix de ventilació del túnel de fgc. A l’espai central proposem establir un pendent transversal suau baixant cap al nord per reduir el desnivell amb el Camí Nord i l’espai central per obrir visuals i evitar que quedi enclotat.

Es manté el prat central obert a les visuals i com un gran espai lliure del Parc. Es crea una gran plaça d’accés al Parc situada entre la Ronda i el Camí Sud al sud est del

camp de futbol. C Clavells es transforma en plataforma única i es pacifica a 10 km/h i prioritat a vianants. Es situa una plaça al nord oest del sector al contacte amb el context urbà i l’espai polivalent;

integrem els bonics jardins existents i aparcament situats al nord est del Camí Nord i els connectem amb els espais laterals de places actives.

Situem als espais laterals annexes als camins, al nord, diverses places articulades entre els edificis i els espais existents, com dues places miradors de lectura, una zona des jocs de joves i

Page 5: SABADELL PARC NORD PARC CIUTAT MEMÒRIALEMA PARC CIUTAT 2 El projecte planteja activar els límits de l’espai verd amb la ciutat a partir d’una franja arbrada potent que relligui

   

LEMA   PARC CIUTAT           5  

una per a jocs d’infants, aparells per a runners, i en un àmbit més recollit un espai per a gossos; al Camí Sud hi situem una pista poliesportiva i jocs per a infants.

A la plaça d’accés des de l’oest hi situem un quiosc desmuntable amb pèrgola, i un àmbit de jocs d’aigua que qualifiqui la plaça i aquest extrem nord oest del Parc Central i el seu context urbà.

Sector 2, entre el c Clavells i l’Av A Moix A l’espai central posem en valor la topografia en conca que el relaciona amb la torrentera

original i l’emmarquem amb els camins, obrint l’espai cap al sud oest. El Camí Nord integra el vial actual en plataforma única per a vianants, i el Camí sud es traça

en suaus poligonals al llarg del poliesportiu i dels habitatges. La plaça al nord es posa en valor, amb arbrat perimetral i hi situem jocs d’infants Al sud es crea una plaça d’accés entre la Ronda i el Parc. Es crea diferents places actives i miradors als laterals dels camins. Hi situem un quiosc desmuntable amb pèrgola orientat al sud. Sector 3, entre l’Av A Moix i la ctra de Prats Ll Recollim la proposta municipal d’eliminar la gran rotonda el·líptica actual per tal que aquest

gran espais s’integri al Parc Central com a límit sud est obert al paisatge. Els Camins l’integren al Parc Central i el connecten cap al sud est cap al Parc Clota. Els

Camins es desdoblen per integrar tots els espais integrables. Aquesta sector és l’accés a Sabadell i l’espai es traça en una sèrie de plecs topogràfics suaus

que permeten crear espais mirador del context en totes direccions, especialment la vista cap al Parc al nord oest; aquests plecs es tracen amb escales i grades com espais miradors.

Es simplifica els traçats viaris i s’acompanyen de voreres amples que connecten el context amb els camins del Parc, i al nord cap al paisatge

Sector 4, entre la carretera de Prat de Lluçanès, i el Parc de la Clota Aquí canvia la situació topogràfica que baixa cap a la Clota, cap on hi encaminem els dos

Camins del Parc superant la topografia de la manera més suau possible. La vorera sud de la carretera i del c Maestrat s’amplien formant places mirador. S’amplia les voreres dels carrers com a Camins del Parc. Tram superior d’accés de P Creu en doble sentit, mentre que es simplifica la mobilitat del

barri fent sentit únic a tots els carrers. Es crea una plaça arbrada, amb jocs i delimitada per graons al sud est del camp de futbol.

Recorreguts de cornisa i espais mirador, àmbit oest i àmbit est Integrem com a Camins del Parc els espais de cornisa i els obrim al paisatge com a miradors,

amb traçats continus pavimentats, amb arbrat irregular situat de manera estratègica interactuant amb l’arbrat existent; els carrers miradors es transformen en plataforma única potenciant els espais per a vianants, i els integrem amb la trama urbana i amb el parc.

Barana-tanca de fusta que unifiqui tots els perímetres poligonals, tancaments i proteccions d’horts i permeti apropar-se a les vistes.

S’unifica els materials de pavimentació, enllumenat, mobiliari, vegetació, arbrat, arbustives. Pacificació dels carrers del context del Parc Pacificació, simplificació i minimització de la mobilitat vehicular limitant la velocitat a 10 km/h i

només per a veïns a tots els carrers dels barris començant pels carrers transversals que connecten el Parc amb la cornisa, finestres al paisatge. Es plantarà arbrat en els carrers pacificats d’amplada suficient.

Proposem estudiar la integració del c Càucas per completar integració entre parc i cornisa.

Page 6: SABADELL PARC NORD PARC CIUTAT MEMÒRIALEMA PARC CIUTAT 2 El projecte planteja activar els límits de l’espai verd amb la ciutat a partir d’una franja arbrada potent que relligui

   

LEMA   PARC CIUTAT           6  

2. Infraestructura verda i paisatge: Biodiversitat i Fauna

Recuperació de sòls

Gairebé en tot l'àmbit de projecte els sòls han estat alterats. Per establir una bona coberta vegetal caldrà recuperar el màxim de superfície amb capacitat d’acollir vegetació en bones condicions. La recuperació de sòl fèrtil és un dels punts clau per la incorporació del verd i la diversitat. La complexitat de l’àmbit i de les diferents condicions de partida ens farà cercar la millor solució per a cada cas:

‐ millora de sòls existents: descompactació, aportació d’esmenes i de matèria orgànica ‐ regeneració del sòl amb aportacions de substrats equilibrats que accelerin un procés que

altrament duraria centenars d’anys ‐ aportacions de sòl estructural allà on es necessiti garantir una bona compactació de cara a

l’estabilitat dels paviments i no es vulgui comprometre el desenvolupament de les arrels ‐ retirada de reblerts inadequats si es donés el cas

Tot plegat, juntament amb l’aposta de disposar del màxim de superfícies permeables o semipermeables i del treball amb SUDS que garanteixen un major retorn de l’aigua al sòl ha de generar una base imprescindible per la regeneració d’una estructura vegetal potent i en condicions adequades.

Estratègia del verd i proposta de plantacions

La proposta de Parc parteix d'una idea ben senzilla: generar unes masses arbrades, denses, que estructurin el parc de dalt a baix, afavorint la connectivitat biològica i fent alhora de filtre entre les zones urbanes i el parc. D'aquesta manera, la part central, oberta, es percep envoltada de verd, amb les visuals de fons clàssiques de Sabadell: d'una banda la Mola i de l'altra, més allunyada, la Serralada de Marina. En certa forma aïllat del dens espai urbà.

Tot i aquesta idea senzilla de base, la proposta de plantacions treballa al llarg de tot el parc afavorint la complexitat, treballant alhora en diversos estrats amb la finalitat d’aconseguir a més d’aquesta connexió biològica longitudinal des del Bosc de Can Deu fins al Ripoll, una connectivitat vertical, d’estrat arbori a diferents nivells, d’estrat arbustiu i de recobriment de les superfícies. En aquest sentit, els espais complexos son els garants d’una major biodiversitat, vegetal i animal ja que s’afavoreix la diversitat de condicions i per tant de microhàbitats: sol, ombra; major o menor humitat; espais oberts i altres més tancats; amagatalls per nius; flors atractives als insectes...

La proposta de les diferents espècies arbòries i arbustives parteix sempre d'espècies molt ben adaptades al clima de Sabadell, que s'hi desenvoluparan correctament sense haver d'aportar masses recursos, és a dir de fàcil manteniment, poca o gairebé nul.la necessitat de poda i sense problemes excessius de malures o atacs de plagues. Així la tria d'espècies s'adapta a aquestes noves situacions creades i contribueix substancialment a configurar el nou caràcter:

- franges arbrades: son masses denses, principalment perennes, de plantació irregular, que en forma de bosquines estructuren i donen un fons verd al conjunt del parc. Hi domina el pi pinyer (Pinuspinea) i també es composa d'alzines (Quercusilex) i puntualment algun grup de lledoners (Celtis australis) i Acàcia de tres punxes (Gleditsia triacanthus inermis). L'arbustiva d'aquest espai es correspon a la pròpia del sotabosc de l'alzinar: llentiscle, marfull, aladern, romaní, etc.

Page 7: SABADELL PARC NORD PARC CIUTAT MEMÒRIALEMA PARC CIUTAT 2 El projecte planteja activar els límits de l’espai verd amb la ciutat a partir d’una franja arbrada potent que relligui

   

LEMA   PARC CIUTAT           7  

- clariana del bosc: l'espai central, envoltat de 'bosc'. Tractada bàsicament a base de sembres de prats naturalitzats i gestionats de forma diferenciada. Algunes zones regades i d'altres no, amb ritmes diferents de sega, de manera que a més d'oferir un paisatge més variat es garanteix una major diversitat d'espècies, més espais de refugi i aliment per a la fauna. Puntualment apareixen arbres de gran port, amb una configuració exemplar, convingudament seleccionats a viver: plàtans de diversos peus, una noguera, un roure...exemplars que per si sols configuren l'espai al seu entorn i amb el temps poden esdevenir referents.

Plàtans (Platanus x hispanica) Noguera (Juglans regia) Roure (Quercussp.)

-arbres en els recorreguts: resseguint i ombrejant els camins o vora les cunetes verdes i en relació als indrets on circula o on s'acumula l'aigua d'escorrentia, fruit del disseny per afavorir una major infiltració en el terreny. És la manera més directa d'aprofitar l'aigua.

Freixe (Fraxinusangustifolia) Cirerer silvestre (Prunusavium) Lledoner (Celtis australis)

-places i espais de transició: transició entre la bosquina de pins i les espècies més urbanes. Es treballarà incorporant espècies de port més baix que els pins, que contrastin sobre el fons verd fosc, pel seu verd més clar, per la floració o per la seva coloració de tardor. El port baix també acompanya de forma més acollidora els usos que es concentren principalment en aquests espais: jocs infantils, .... Auró blanc (Acer campestre) Perera de flor (Pyruscalleryana 'Chanticleer') Pomera de flor (Malusfloribunda) Arbre de l'amor (Cercissiliquastrum) Sapindal de la Xina (Koelreuteriapaniculata) Sòfora (Sophorajaponica)

Page 8: SABADELL PARC NORD PARC CIUTAT MEMÒRIALEMA PARC CIUTAT 2 El projecte planteja activar els límits de l’espai verd amb la ciutat a partir d’una franja arbrada potent que relligui

   

LEMA   PARC CIUTAT           8  

- carrers marcadament urbans: plantació d'arbres de port gran, que la secció permet perfectament, en alineació. L'arbre de gran port genera més fàcilment una cúpula verda alta que col.labora activament a millorar les condicions ambientals del conjunt.

Plàtans (Platanus x hispanica) Fals plàtan (Acer pseudoplatanus) Tiler (Tilia tomentosa)

Relligant els diferents àmbits descrits, acompanyant els punts de trobada, els equipaments, etc, a nivell arbustiu i herbaci apareixen els jardins del parc, espais de mida més quotidiana, on la planta arbustiva i sobretot vivaç és important i ajuda a generar peces amables, confortables i que acullen la diversitat necessària per garantir una gran biodiversitat. Jardins de sol i jardins d’ombra en funció de la seva situació en relació a la coberta arbrada, les ombres dels edificis..., amb densitat elevada de vegetació...del verd que treu el nas a tots els racons. Aromàtiques, flors, diferents tons de verd, composicions amables, ben adaptades, de fàcil manteniment, que aporten color i variabilitat al llarg de l’any.

Accions per afavorir major diversitat:

-incorporació d'elements que puguin servir de cau per alguns animals: pedres, troncs...

-gestió diferenciada de les praderes naturalitzades

-es vetllarà per la introducció d’espècies amb fruit que proporcionen refugi i aliment als ocells, d’espècies atractives per a les papallones i altres insectes.

Page 9: SABADELL PARC NORD PARC CIUTAT MEMÒRIALEMA PARC CIUTAT 2 El projecte planteja activar els límits de l’espai verd amb la ciutat a partir d’una franja arbrada potent que relligui

   

LEMA   PARC CIUTAT           9  

3. Aigua, permeabilitat i sostenibilitat

Sostenibilitat i gestió de l'aigua:

Per dur a terme un desenvolupament urbà sostenible o desenvolupament de baix impacte en relació a la gestió de les aigües pluvials s'han desenvolupat un conjunt de tècniques específiques anomenades SUDS (SustainableUrbanDrainage Systems) als Estats Units, BMPs (Best Management Practices) al Regne Unit. Aquestes tècniques persegueixen els següents objectius: - Reducció dels cabals d’escolament: disminució dels pics de descàrrega, minimitzar processos d'erosió del sòl. - Recuperació de l’aigua de la pluja: recollir i utilitzar tanta aigua d’escorrentia com sigui possible i fer-ho tan a prop dels punts on es genera com sigui possible, maximitzar la infiltració per a que es quedi al sòl a disposició de les plantes o acabi de percolar per incorporar-se a les aigües del freàtic - Reducció de la concentració de la contaminació: retenir i gestionar part de la càrrega contaminant que s’arrossega aigües avall. El sòl pot fer de filtre mentre no es tracti de contaminats pesats. I les superfícies de parc ajuden considerablement a fer-los possible mitjançant un disseny acurat pel que fa a: - Dipòsits o basses de recollida d’aigües pluvials i altres mètodes d’emmagatzematge ja siguin per a la utilització posterior de l'aigua o per a la seva laminació en el pic de la tempesta i posterior infiltració al terreny. - Recobriment amb vegetació del màxim de superfície i en diferents estrats ja que aquesta ajuda també a interceptar l'aigua de pluja i a reduir el cop de la gota sobre el terreny (redueix erosió). - Pràctiques que maximitzen la infiltració:

.maximitzar les superfícies permeables(80% de la superfície total de l’àmbit). .aconduïment de l'aigua d'escorrentia per cunetes verdes i cunetes filtrants .allargar el recorregut de l'aigua d'escorreguda fins al seu punt d'emmagatzematge .interceptar les conques amb petits punts de retenció i acumulació per tal de reduir l'aigua que arriba als punts baixos .situar estratègicament basses i pous d'infiltració

L’àmbit del parc és prou gran com per que tingui tot el sentit plantejar la seva pròpia gestió de l’aigua de pluja, de l'escorrentia que genera i la proposta ho utilitza per generar punts d'interès i de major complexitat i riquesa al llarg del mateix. Cal tenir present a més, que tota mesura a favor d'un major control sobre l'aigua d'escorrentia va també a favor del control de l'erosió i conservació de sòls (recurs del que es parla menys però és molt lent de recuperar si es perd i és igualment bàsic per al bon desenvolupament de la vegetació)

L’important, com a mesura sostenible en relació a la gestió de l’aigua, és que la proposta de projecte aconsegueixi el màxim d’infiltració quan plou, inclús en els episodis de més intensitat.

I, en referència a l'aigua utilitzada (despesa) al parc: Per tal de minimitzar el malbaratament d'aigua és importantíssim dissenyar a partir d'unes premisses bàsiques que portin a la menor despesa d'aigua possible:

Page 10: SABADELL PARC NORD PARC CIUTAT MEMÒRIALEMA PARC CIUTAT 2 El projecte planteja activar els límits de l’espai verd amb la ciutat a partir d’una franja arbrada potent que relligui

   

LEMA   PARC CIUTAT           10  

utilització d’espècies vegetals adaptades a clima mediterrani, rústiques i amb baixos requeriments d’aigua.

disseny d'un sistema de reg el més eficient possible: sectorització en funció dels requeriments de la vegetació, prioritzar els sistemes de degoteig, programar dosis i freqüències de reg de forma ajustada i amb les corresponents variacions al llarg de l'any.

Enllumenat sostenible Els nous espais públics tenen una il·luminació a base de columnes sòbries i versàtils de

diferent alçada adaptable a cada context, des del context de parc molt gran, amb columnes de 12m situades cada 25m, a camí de cornisa estret amb columnes de 6 m i situades cada 15 m, columnes versàtils amb projectors de leds amb llum càlida, poden portar des d’un sol projector, a múltiples projectors. Les columnes troncocòniques s’integren als diferents espais entre l’arbrat.

Com a mesura per augmentar l’estalvi energètic es proposa l’estudi de la possible col·locació de plaques fotovoltaiques a les columnes altes del parc, ja que tenen bona insolació.

4. Mobilitat sostenible

Els vials, Rondes, carrers, s’integren com camins del parc, de manera que es converteixen en vies-parc, amb prioritat als espais pera vianants i ciclistes, espais arbrats i ombrejats, autèntics corredors verds, i pacificats, de manera que a la RCollsalarcaproposemlimitar la velocitat a 30 km/h, i es manté els dos sentits de circulació, i a la resta de Rondes i carrers, es proposa estudiar la viabilitat de fer un sol sentit de circulació (per augmentar la seguretat, minimitzar l’impacte de la mobilitat privada i simplificar l’estructura viària), amb algunes excepcions que són els carrers d’entrada i sortida dels diferents barris, i de fer-los totalment pacificats amb prioritat a vianants i ciclistes i limitant la velocitat a 10 km/h.

L’aparcament es proposa repartir-lo pels diferents carrers i Rondes, en dues files, on hi caben, com a la RCollsalarca, on proposem una fila costat sud i una possible fila intermitent costat Parc, a la RNavacerrada,amb una fila d’aparcament i un carril en un sol sentit, o dues files, i aparcament en fila entre els arbres dels carrers més estrets dels barris.

Al costat dels equipaments esportius en manté i es crea noves bosses d’aparcament que cal integrar entre una estructura d’arbrat d’ombra, arbustives, amb murets perimetrals de gabions com els existents al nord del Parc Central, amb enfiladisses, que manera que els arbres i arbustives filtrin la presènciadels vehicles aparcats i formin un gran espai arbrat, i on la bossa d’aparcament té un tractament de qualitat com a espai públic, que va acompanyat d’un recorregut del parc i que pot ser un espai permeable i integrat que es pugui recórrer també.

Page 11: SABADELL PARC NORD PARC CIUTAT MEMÒRIALEMA PARC CIUTAT 2 El projecte planteja activar els límits de l’espai verd amb la ciutat a partir d’una franja arbrada potent que relligui

   

LEMA   PARC CIUTAT           11  

5. Programa funcional: Usos i equipaments Al capítol 1 descrivim els usos i equipaments del Parc Central. Art Públic. El Parc pot enriquir el seu paper d’espai públic de qualitat amb una estratègia d’Art Públic

contemporani de qualitat, d’autors de Sabadell, catalans, etc, amb peces situades estratègicament al parc.

Fonts vaporoses. L’aigua pot tenir una presència subtil i transformadora, econòmicament viable, de baix consum

i de manteniment senzill, amb unes agrupacions de màstils que emetin vaporitzacions, i creïn uns àmbits eteris de celebració, de reflexes. Quan es tanca l’aigua el grup de màstils queda com elements escultòrics sobris del parc: la possibilitat de les vaporitzacions els envoltarà d’una aura especial.

La unió d’art públic i fonts vaporoses creen ambients de qualitat especial, que transformen positivament i respectuosament el parc existent, iproposem que es reparteixin al llarg del nou parc, al menys una font vaporosa per sector.

Mobiliari Proposem mobiliari contemporani, funcional, sobri, simple i de mínim manteniment i de qualitat

per al parc, a partir de peces existents i algunes que proposem de nou disseny per al parc.

Equipament del parc: quiosc, jocs infantils

Page 12: SABADELL PARC NORD PARC CIUTAT MEMÒRIALEMA PARC CIUTAT 2 El projecte planteja activar els límits de l’espai verd amb la ciutat a partir d’una franja arbrada potent que relligui
Page 13: SABADELL PARC NORD PARC CIUTAT MEMÒRIALEMA PARC CIUTAT 2 El projecte planteja activar els límits de l’espai verd amb la ciutat a partir d’una franja arbrada potent que relligui
Page 14: SABADELL PARC NORD PARC CIUTAT MEMÒRIALEMA PARC CIUTAT 2 El projecte planteja activar els límits de l’espai verd amb la ciutat a partir d’una franja arbrada potent que relligui