Mar AldomàAdelaida Monzón Religió 2012-13

Sagrada Família

1. Introducció_______________________ pàg. 3-42. Antoni Gaudí_________________________pàg. 53. Historia_______________________pàg.6-7-8-94. Temple___________________________ pàg. 105. Arquitectura_______________________ pàg. 11

5.1. Columnes_____________________pàg. 12 5.2.Les voltes_____________________pàg. 13 5.3.Les torres__________________pàg. 14-15

5.4. Els finestrals_______________ pàg. 16-176. Museu_____________________________ pàg. 187. Parròquia___________________________ pàg. 198. Cripta_____________________________ pàg. 209. Absis i sagristies___________________ pàg. 21-2210. Claustre____________________________ pàg.2311. Façana del naixement__________________ pàg.2412. Façana de la pació_____________ pàg.25-26-27-

2813. Opinió_____________________________ pàg.29

27

Sagrada Família

El Temple Expiatori de la Sagrada Família, basílica coneguda habitualment com la Sagrada Família, és un dels exemples més coneguts del modernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, està situada al barri de la

Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat. En aquest temple, l'arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, combinant el tractament

escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres. Segons dades de l'any 2004, la Sagrada Família és el monument més visitat de l'Estat espanyol,

per damunt fins i tot de l'Alhambra i el Museu del Prado. El 2008 va rebre més de 2,7 milions de visitants. L'obra realitzada per Antoni Gaudí, és a dir, la cripta i la façana del Naixement, foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2005.

27

Sagrada Família

El concepte de temple expiatori fa que la seva realització s'efectuï a partir d'almoines, cosa que ha provocat que de vegades s'hagin hagut de paralitzar les obres. Tanmateix, des de la dècada de 1990 l'afluència de visitants i el gran renom a nivell mundial han fet canviar la situació econòmica i les obres han pres una forta embranzida. La Sagrada Família va ser dedicada al culte i declarada basílica menor catòlica pel papa Benet XVI el 7 de novembre de 2010. Malgrat que no és una catedral,diverses fonts l'han denominat la Catedral d'Europa pel caràcter universal que Gaudí volia donar-li.

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926) va ser un arquitecte català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

27

Sagrada Família

Gaudí es va traslladar per realitzar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils com el neogòtic, mudèjar, barroc, fins arribar a l'explosió del modernisme on va aconseguir d'implantar un estil propi, amb la utilització dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria, la utilització de totes les arts aplicades per la decoració dels seus edificis i la recuperació per l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per Gaudí en trencadís, convertit en una nova tècnica.La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del modernisme.Des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i lageometria. Malgrat tenir grans edificis realitzats, dels quals cada vegada es fan més monografies, el que més fama l'hi ha donat arreu del món és sens dubte el Temple de la Sagrada Família, obra encara en construcció i que a mesura que s'alça, la seva popularitat i admiració continua creixent.

El 31 de desembre de 1881, Josep Maria Bocabella va adquirir uns terrenys de l'illa de cases compresa entre els carrers de Mallorca, Marina, Provença i Sardenya

27

Sagrada Família

per 172.000 pessetes, amb diners obtinguts d'almoines, per aixecar un temple dedicat a la Sagrada Família (sant Josep, la Mare de Déu i Jesús). A més del temple, el projecte comprenia la construcció d'escoles. El primerarquitecte contractat va ser Francesc de Paula del Villar, el qual va traçar un projecte neogòtic amb una església de tres naus amb creuer i un absis amb deambulatori; el dia de Sant Josep del1882 posava la primera pedra el bisbe Urquinaona, coincidint amb la proclamació al Concili Vaticà I de Sant Josep com a patró de l'Església Universal. Francesc de Paula del Villar va idear un conjunt neogòtic, rebutjant la idea de Bocabella de fer una rèplica del Santuari de Loreto, que se suposa va ser la casa de Josep i Maria a Natzaret. Els desacords de Villar amb Bocabella i amb el seu assessor, l'arquitecte Joan Martorell i Montells, van fer que al 1883 Gaudí passés a encarregar-se de les obres –per recomanació del mateix Martorell, amb el qual Gaudí havia col·laborat com a ajudant– amb un nou projecte molt més ambiciós.

El projecte presentat per un Gaudí de trenta-un anys, que canviava tot l'antic projecte de Villar, era construir el temple amb la seva originalitat pròpia de tendència naturalista-modernista, amb una gran torre central de 170 metres dedicada a Jesucrist, i augmentant les dimensions del temple. Les referències místico-religioses tenen gran importància en l'obra de Gaudí, tant en el vessant estrictament iconogràfic com també en el simbòlic.

Acceptat pel promotor amb gran entusiasme, el nou arquitecte es va dedicar la resta de la seva vida a aquesta obra, i exclusivament durant els quinze últims anys abans

de la seva mort.

El desembre de 1884, Gaudí signà el projecte de la capella de Sant Josep a l'absis de la cripta, que fou inaugurat el 19 de març de 1885, en el qual també intervingueren els

27

Sagrada Família

seus deixebles Llorenç Matamala i Piñol i Carles Mani. Se sap que en aquest any hi treballaven un equip de vuit paletes, deu picapedrers, dotze escultors i un nombre indeterminat de fusters i serrallers.

El 1891 es van començar les obres de la façana del Naixement.

Gaudí va comprendre que mai veuria acabada la seva obra i que existia la possibilitat que, a la seva mort, el projecte es retallés

per manca de finançament o interès. Pensava que si construïa la nau central (dins la qual consagrar l'església) per després ampliar progressivament al seu voltant amb les torres, l'absis i les façanes, el projecte es podria alterar o aturar un cop obtinguda la seva funció de culte. Per aquest motiu, decidí aixecar fins a la seva màxima alçada una part prou significativa de les parts més exteriors i menys funcionals del temple. D'aquesta forma, evitava un escapçament de l'alçada prevista; les parts construïdes eren inútils sense acabar totalment el temple i, el més important, deixava una mostra prou significativa del seu personal estil constructiu que servís de guia quan ell faltés. Del temple, Gaudí va poder veure'n construïda una part del costat de l'Epístola amb la façana del Naixement, de la qual només la torre de Sant Bernabé estava acabada totalment, i una part del mur exterior de l'absis.

A partir de l'encàrrec de la casa Milà de l'any 1906, Gaudí pràcticament es concentraria només en l'obra de la Sagrada Família, que de fet ocuparia tota la seva carrera ja que feia un quart de segle que en dissenyava i dirigia la construcció, i es moriria fent-ho, tot i així el temple només quedava embastat.

27

Sagrada Família

Volta central vista des del creuer al nivell de la base del cimbori

Antoni Gaudí fou sepultat a la cripta, a la capella de la Mare de Déu del Carme, el 12 de juny de 1926.

A la mort de Gaudí es va fer càrrec de les obres el seu ajudant Domènec Sugrañes i Gras, durant els anys 1926-1936, el qual va acabar les tres torres que faltaven en la façana del Naixement. El 20 de juliol de 1936, l'endemà passat de l'alçament militar que va originar la guerra civil espanyola, grups anticlericals van incendiar el temple i van destruir bona part del taller en el qual Gaudí havia treballat, i on es trobaven els seus esbossos, maquetes i models. A causa d'això i per la particular manera de treballar de Gaudí, no van quedar plànols ni directrius sobre com havia d'acabar-se el temple. Per això, quan al 1944 es va reprendre la construcció de la Sagrada Família, va haver de definir-se en primer lloc com havia de procedir-se per edificar el temple de la forma més fidel a les idees de Gaudí.

L'any 1954 es van reprendre les obres, en què van participar, entre altres arquitectes, Isidre Puig i Boada i Lluís Bonet i Garí, els quals, a la mort de Quintana l'any 1966, continuaren en la direcció de l'obra fins a l'any 1981, en què prengué el relleuFrancesc Cardoner i Blanch. L'arquitecte Jordi

Bonet i Armengol, des del 1985, forma part de l'equip que dirigeix les obres del temple.

Les obres que actualment es fan per acabar la Sagrada Família respecten el projecte original de Gaudí en el seu conjunt, però no en els detalls, que estan adaptats a l'estètica moderna i a l'estil dels artistes que les duen a terme. El 1999 rebien el Premi Domènech i Montaner d'investigació arquitectònica convocat per l'Institut d'Estudis Catalans.

L'obra està encara en procés de construcció i empra les noves tecnologies com ara el disseny assistit per ordinador.

27

Sagrada Família

La data de finalització de les obres, seguint el ritme actual, seria el 2026,[15] segons la previsió aproximada feta l'any 2011 perJoan Rigol, president del Patronat de la Sagrada FamíliEl

temple va ser dedicat al culte i declarat basílica menor el 7 de novembre de 2010 pel papa Benet XVI.

Quan Gaudí va començar a dirigir la construcció del temple, només estava construïda la cripta, en la qual va modificar els capitells, que van passar de ser d'estil corinti a un altre estil inspirat en motius vegetals. Gaudí va evolucionar des del primer projecte neogòtic cap al seu estil particular naturalista, orgànic, adaptat a la naturalesa. Una de les seves fonts d'inspiració va ser la Cova del Salnitre a Collbató (província de Barcelona), així com la muntanya de Montserrat. L'arquitecte reusenc opinava que el gòtic era imperfecte, perquè les seves formes rectes, el seu sistema de pilars i boterells, no reflectia les lleis de la natura, que segons ell és propensa a les formes geomètriques reglades, com són el paraboloide hiperbòlic, d’hiperboloide, l'helicoide i el conoide.Les superfícies reglades són formes generades per una recta, anomenada generatriu, en desplaçar-se sobre una línia o diverses, denominades directrius. Gaudí les va trobar en abundància en la naturalesa, com per exemple en joncs, canyes o ossos; deia que no existeix millor estructura que un tronc d'arbre o un esquelet humà. Aquestes formes són alhora funcionals i estètiques, i Gaudí les va emprar amb gran saviesa, sabent adaptar el llenguatge de la naturalesa a les formes estructurals de l'arquitectura. L'arquitecte assimilava la forma helicoïdal al moviment, i la hiperboloïdal a la llum.

27

Sagrada Família

La planta de l'edifici sobre la cripta és basilical de creu llatina amb cinc naus, el creuer de tres naus, i un absis amb deambulatori molt ampli que té set capelles poligonals i dues escales de cargol que pugen a les cantories que circumden l'absis. Gaudí tenia sòlids coneixements litúrgics, que varen ser una base essencial per a les seves reflexions de definir un tipus determinat d'arquitectura religiosa: les capelles serien consagrades als goigs de sant Josep; als peus de l'església hi anirien les grans capelles circulars del Baptisme i la Penitència i les virtuts teologals: fe, esperança i caritat.Gaudí va concebre una complexa iconografia que va basar exclusivament en la seva condició de temple catòlic i en el culte religiós, adaptant tots els elements als ritus litúrgics. Per fer-ho es va inspirar principalment en L'Any Litúrgic de Prosper Guéranger, recopilació de tots els cultes i festivitats religioses produïts al cap de l'any, així com en el Missal Romà i el Cerimonial de Bisbes. Per a Gaudí, la Sagrada Família era un himne de lloança a Déu, en el qual cada pedra era una estrofa. L'exterior del temple representa l'Església a través dels apòstols, els evangelistes, la Mare de Déu i Jesús; la torre principal simbolitza el triomf de l'Església, l'interior al·ludeix a l'Església universal i el creuer a la Jerusalem Celestial, símbol místic de la pau.

27

Sagrada Família

La nau central té l'estructura arborescent en la qual els pilars són inclinats i es descomponen en forma de branques i fulles. El tronc de la columna interior és geomètric i s'aconsegueix per interseccions successives de polígons

estel·lats. El capitell té la forma de un gran nus ligni, d'on surten les columnes més primes que formen les branques. Les columnes que corresponen al transsepte i a l'absis són fetes de pòrfir, un material procedent de l'Iran, considerat més resistent.Les columnes de l'interior tenen variada simbologia: les quatre del creuer són dedicades als evangelistes, les dotze que envolten el creuer als apòstols (Sant Pere i Sant Pau al costat de l'altar), i la resta als bisbats

continuadors de l'obra apostòlica: els de Catalunya (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Vic, Urgell, Solsona, Tortosa i Perpinyà) en el creuer, de la resta d'Espanya (Mallorca, València, Saragossa, Granada, Burgos, Sevilla, Valladolid, Toledo i Santiago) a la nau central i a les laterals els cinc continents; cada columna porta els Sants patrons de cada diòcesi.

27

Sagrada Família

Les voltes són perforades a les claus, amb forma d'hiperboloide per permetre el pas de la claror exterior. Per a Gaudí un element clau en la seva forma de concebre l'estructura és l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, que va utilitzar com element més adequat per suportar les pressions. Mitjançant la simulació de distints polifuniculars experimentals va determinar la forma òptima de l'estructura per suportar les pressions dels arcs i les voltes, primer a la cripta de la Colònia Güell i després a la Sagrada Família. Així, va desenvolupar un model a escala de cordills entreteixits dels quals se suspenien petits sacs de perdigons que simulaven els pesos, així determinava el funicular de forces i la forma de l'estructura. Per tant, a partir de l'estat de càrregues, simulats amb els petits sacs de perdigons, va determinar experimentalment la forma idònia de l'estructura, que ell va anomenar "estereostàtica", que reproduïa l'estructura òptima per treballar a tracció i amb la que, un cop posada cap per avall, s'aconseguia l'estructura idònia per treballar a compressió.

27

Sagrada Família

Les torres, que n'han de ser 18, tenen perfil parabòlic i

disposen d'unes escales helicoïdals. Una, sobre l'absis,

simbolitzarà la Mare de Déu i

serà coronada per una estrella

de dotze puntes; n'hi haurà

també una per cada apòstol

(quatre a cada portal) i una per

cada evangelista, al voltant del

cimbori central, que tindran 125 metres d'alçària;

coronaran els pinacles els símbols de l'home per Sant

Mateu, el lleó per Sant Marc, el brau per Sant Lluc i l'àliga

per Sant Joan. La torre central estarà dedicada a Crist i se

situarà sobre el creuer, un gran cimbori de 170 metres; serà

coronada per la creu gaudiniana tridimensional.

Les torres tenen diferents solucions segons la seva

tipologia: les dels apòstols estan rematades per pinacles de

mosaic venecià policromat amb escuts amb la creu i unes

esferes blanques, que

simbolitzen la mitra episcopal; també figuren l'anell i el

bàcul episcopal, així com les inscripcions Hosanna, Excelsis

i

Sanctus,

Sanctus,

Sanctus,

repetit

27

Sagrada Família

tres vegades per la Santíssima Trinitat (la del

Pare en color groc, per la llum; la del Fill de color vermell,

símbol de martiri; i la de l'Esperit Sant de color taronja,

síntesi dels altres dos). Així mateix, cada torre porta inscrit

el nom en llatí i la paraula Apostolus junt amb una escultura

de l'apòstol que representa. També es poden apreciar

d'altres inscripcions com: Jesus, Maria, Joseph; Sursum

corda; Gratia plena; Ora pro nobis; i les sèries aurum, thus,

myrrham (en llatí, or, encens i mirra) i "oració, sacrifici,

almoina" en català.

Els grans finestrals que contenen els murs del temple van ser dissenyats per Gaudí de forma progressivament diferent per aconseguir una harmonia entre el neogòtic original del primer espai i l'últim pas cap a la seva plena concepció de l'arquitectura del seu projecte final. Es pot apreciar que al nivell de sota la cantoria són de tipus neogòtic amb les motllures clàssiques ja substituïdes amb unes formes arrodonides. D'aquesta part van ser els mateixos arquitectes ajudants de Gaudí els que van realitzar els

27

Sagrada Família

dibuixos. En els que són sobre les cantories i fins els trenta metres de les naus laterals, l'element principal és un hiperboloide el·líptic envoltat de quatre circulars sobre un fris d'obertures rectangulars. Aquest segon tipus va ser estudiat per l'arquitecte neozelandès Mark Burry, que havia estat becari de la càtedra Gaudí durant els anys 1979-1980, i en va fer un estudi a través de la informàtica. Aquests finestrals s'allarguen amb un frontó terminal en forma de fruits de mosaic. El tercer tipus en correspondència amb la nau central és semblant a l'anterior, amb l'hiperboloide eŀlíptic, però només amb dos hiperboloides sobre les quatre obertures rectangulars. Uns elements estrellats i arrodonits a la

part superior completen aquests finestrals que al centre porten unes lletres formant la paraula Gloriam.El temple disposa de nombrosos vitralls en els seus finestrals, dels que destaquen els elaborats pel vidrier català Joan Vila i Grau utilitzant vidre de diferents colors per representar temes variats. Les vidrieres dels creuers van ser les primeres de col·locar-se seguint la idea original de Gaudí. La vidriera principal del creuer de la façana de la Passió simbolitza la Resurrecció, i les vidrieres laterals i les de la nau principal representaran els sants i santuaris. La Jerusalem Celestial estarà representada amb l'Anyell, l'arbre de la vida, els fruits de l'Esperit Sant, àngels, ocells, branques i fulles (palma com a símbol de martiri i llorer com a símbol d'intel·ligència). Als finestrals de les naus laterals estaran les paràboles de Jesús: Jo sóc la llum, la veritat i la vida, Jo sóc

27

Sagrada Família

la Resurrecció, Jo sóc la font d'aigua viva, Jo sóc la vinya, Jo sóc el bon sembrador, Jo sóc el bon pastor. Al sortint interior dels murs laterals del temple hi haurà peixos en mosaic, uns nedant cap a l'altar amb la boca oberta i d'altres tornant amb l'hòstia a la boca, com fidels amb l'Eucaristia. Els finestrals de la nau central mancaran de colorit, ja que es realitzaran amb vidres clars per simbolitzar la puresa i permetre una més gran entrada de llum.

La Sagrada Família disposa d'un espai habilitat com a museu, situat al soterrani del temple, a l'espai inferior corresponent al creuer, on antigament es trobaven els tallers de l'obra. Es va inaugurar el 1961, i recentment es va ampliar amb l'espai ofert per les Escoles de la Sagrada Família, després de la seva col·locació l'any 2002 a la cantonada dels carrers Sardenya-Mallorca, al costat de la façana de la Passió. Al museu es poden veure maquetes, plànols, dibuixos antics originals i fotografies sobre l'evolució de les obres i el disseny utilitzat per Gaudí per l'estructura de la Sagrada Família, compost per saquets penjats d'uns cordills i pesos realitzats per la cripta de la Colònia Güell, així com les maquetes de les escultures de la façana de la Passió de Josep Maria Subirachs i Sitjar. També s'ofereix un audiovisual sobre el temple, i s'organitzen distintes exposicions temporals sobre diversos aspectes relacionats amb el temple.

27

Sagrada Família

L'any 1890 es van començar a realitzar misses a la cripta de Sagrada Família. En l'actualitat, la parròquia de la Sagrada Família és la seu d'un arxiprestat que inclou els temples barcelonins de l'Esperit Sant, Immaculat Cor de Maria, Mare de Déu del Roser, Sant Oleguer i Sant Tomàs d'Aquino. Des de l'any 1993 fins a l'actualitat el rector i arxiprest és Lluís Bonet i Armengol. Amb la dedicació al culte de la nau principal, feta pel papa Benet XVI el 7 de novembre de 2010, està previst que la nova basílica, amb capacitat per 9000 fidels, aculli només les misses de gran format, i les misses habituals continuïn a la cripta.

27

Sagrada Família

S'hi accedeix per una escala a la part esquerra de l'absis. Consta de planta circular d'estil neogòtic de 40 x 30 metres, amb volta nervada, amb la clau de volta principal representant l'Anunciació, de l'escultor Joan Flotats i Llucià, i un deambulatori; les set capelles estan dedicades a la Immaculada, el Sagrat Cor de Jesús i a familiars de Jesús, amb la de sant Josep al centre. La talla en fusta de la imatge de Sant Josep és de Maximí Sala Sánchez i va ser policromada pel pintor Guixà.

Enfrontades hi ha cinc capelles més, la central és l'altar major, amb un relleu de la Sagrada Família de l'escultor Josep Llimona; als seus costats es troben la de la Mare de Déu de Montserrat, la de Crist crucificat de l'escultor Carles Mani i Roig i que conté la sepultura de Josep Maria Bocabella, la de Jesucrist i la de la Nostra Senyora del Carme amb la sepultura d'Antoni Gaudí. La cripta està circumdada per un mosaic romà on estan representats la vinya i el blat, símbols de l'Eucaristia, obra del mosaïcista Mario Maragliano.

A causa de l’incendií provocat per la guerra civil espanyola del 1936, l'any 1940 se'n va fer una restauració a càrrec de l'arquitecte Francesc de Paula Quintana.

L'any 1958 s'acaba la capella baptismal de la cripta. Està funcionant normalment com a església parroquial.

27

Sagrada Família

L'absis ocupa la capçalera del temple, entre les façanes del Naixement i la Passió; en el seu centre se situarà la capella de l'Assumpció, i tindrà dues sagristies als laterals, intercomunicades pel claustre, que envoltarà tot el recinte. Gaudí va dedicar el conjunt de l'absis a la Mare de Déu, de la qual era un gran devot.

L'absis és una de les parts de la Sagrada Família que manté un cert estil neogòtic, ja que junt a la cripta (sobre la qual està construït) va ser realitzat en les primeres fases de construcció entre 1890 i el 1893; a l'exterior es poden veure els vitralls, corresponent tres a cada una de les set capelles que consta l'absis. Es troben als pinacles dels pilars, a mitja alçada, les figures d'unes gàrgoles amb figures d'animals, principalment rèptils. A les terminacions de les llanternes de les capelles hi seran simbolitzades les invocacions al Messies. A la part interior es construirà, rodejant el presbiteri, una tribuna de graderia al llarg i al voltant de l'absis, per allotjar el cor infantil; estarà cobert per la torre dedicada a la Mare de Déu, de 120 metres d'alçada.

Conté una profusa decoració escultòrica on destaquen les estàtues dedicades a Sants fundadors d'ordes religiosos (sant Antoni Abat, sant Benet de Núrsia, santa Escolàstica, sant Bru,

sant Francesc d'Assís, santa Clara i sant Elies), així com els anagrames de Jesús (la inicial del seu nom envoltada per

27

Sagrada Família

una corona d'espines), de la Mare de Déu, (la seva inicial amb la corona de «Reina dels Cels i la Terra») i sant Josep (la seva inicial acompanyada de narcisos, flors que evoquen la puresa i la castedat). Així mateix, s'hi troben nombrosos elements de la natura com a herbes (principalment el blat, com a símbol de l'Eucaristia) i animals (serp, camaleó, cargol, sargantana, granota, salamandra, etc.).

Les baranes altes de les capelles portaran decoració floral de l'antífona del Petit Ofici de la Benaurada Verge Maria : cedre, palma, xiprer, cínamom , rosa, olivera i bàlsam. Les llanternes de les capelles tindran els símbols de les antífones de l'última setmana d'Advent, conegudes com "antífones de l'O":

O Sapientia: saviesa, amb un lleó i un anyell com a unió de la força i la mansuetud.

O Adonai: invocació hebraica de Déu (corona ducal i ceptre).

O Radix Jesse: vara de Jessè. O Clavis David: clau com a signe de domini. O Oriens: sol com a símbol de justícia. O Rex Gentium: pedra angular (pedra amb l'anagrama

de Jesús i corona reial). O Emmanuel rex: rei i legislador (mantell reial, espasa

i taules de la Llei).

A ambdós costats de l'absis es construiran les dues sagristies, d'una alçada de 46 metres, amb una cúpula de dotze cares, ambdues amb dotze rosasses triangulars per on entrarà la llum exterior.

27

Sagrada Família

El claustre, iniciat a l'any 1895, està dissenyat per fer el recorregut al voltant del temple com una espècie de deambulatori; en ser Gaudí un fervent devot del rosari, ho va disposar així per resar-lo en processó. Les voltes són d'aresta i entre elles es troba una rosassa de tres ogives.

A les interseccions amb cada façana hi haurà una porta dedicada a la Mare de Déu en diverses advocacions: la de Montserrat i la del Roser a la del Naixement, i la de la Mercè i la dels Dolors a la façana de la Passió. La del Roser la va

dissenyar Gaudí i la va realitzar l'escultor Llorenç Matamala i Piñol, amb la imatge central de la Mare de Déu amb el Nen Jesús, flanquejada per Sant Domènec i Santa Caterina; al costat esquerra de la porta es troben representats els reis David i Salomó, i al costat dret els profetes Isaac i Jacob. S'acabà aquest portal l'any 1899.

A cada cantonada del claustre, a la part exterior, hi haurà un monument amb tres obeliscs, més gran el central, cada grup

amb un punt cardinal amb les seves representacions i símbols

Estan construïdes les parts de la façana del Naixement i una part de la façana de la Glòria amb gran profusió de decoracions escultòriques i de la façana de la Passió.

27

Sagrada Família

La façana del Naixement, també dita de Llevant, és l'única construïda en vida de Gaudí,

i el procés de construcció va continuar per aquesta porta, perquè, tal com ell mateix

va dir:

« ... si en lloc de fer aquesta façana decorada, ornamentada, turgent, hagués començat per La Passió, dura, pelada, com feta d'ossos, la gent s'hauria retret. »

És situada al carrer de la Marina i té tres grans portals, que són, d'esquerra a dreta, els dedicats a l'esperança, la caritat i la fe. Justament al centre, sobre la porta principal i entre les quatre torres, es troba un xiprer que representa l'arbre de la vida, coronat amb una creu en forma de T (Tau), simbolitzant Déu Pare, amb unes diagonals a sobre seu en forma de X (Khi) que és la simbologia del nom de Crist i, finalment, un colom amb les ales obertes en al·lusió a l'Esperit Sant.

27

Sagrada Família

La façana consta de tres portals d'entrada, també dedicats a les virtuts teologals, com a la façana del Naixement. El porxo té sis columnes semblants a ossos, inclinades de fora a dintre, amb una cornisa que sustenta una galeria coberta

per divuit columnetes.

Per la façana de la Passió o de Ponent, separada de la plaça que du el nom del temple pel carrer de Sardenya, Antoni Gaudí el 1917 projectà un dibuix on es veu també un esbós per un monument en memòria de Josep Torras i Bages, bisbe de Vic. El propi Gaudí descrivia la seva concepció de la façana de la Passió de la següent manera:

27

Sagrada Família

« "Algú trobarà aquesta porta massa extravagant; però jo voldria que faci por, i per aconseguir-lo no estalviaré el clarobscur, els motius entrants i sortints, tot el que resulti de més tètric efecte. És més, estic disposat a sacrificar la mateixa construcció, a trencar arcs i a tallar columnes per donar una idea del cruent del Sacrifici". »

S'inicien les obres dels fonaments l'any 1954. Ha estat construïda de manera molt semblant al disseny de Gaudí, amb alguns canvis sobre tot en el treball escultòric, que ha contribuït a una gran polèmica sobre la continuació de les obres. Al 1976 s'acaben els campanars d'aquesta façana, torres que són dedicades a sant Jaume el Menor, sant Bartomeu, sant Tomàs i sant Felip, amb escultures que els representen col·locats a un terç de l'alçada de les torres corresponents, amb unes mides les centrals de 112 metres i les dues restants de 107 metres.

Fou decorada per Josep Maria Subirachs, que va signar el contracte amb la junta d'obres del temple el 10 de juny de 1986. D'esquerra a dreta, les escultures de Subirachs són les següents:

Primer pis El Sant Sopar L'hort de Getsemaní La traïció de Judes La flagel·lació La negació de sant Pere Jesús davant del gran sacerdot

27

Sagrada Família

Segon pis El centurió Longinus Jesús parla amb les dones de Jerusalem Simó Cireneu

Tercer pis Els soldats es juguen les vestidures La crucifixió L'enterrament

El Sant Sopar.

La traïció de Judes, amb el quadrat màgic.

El centurió Longinus.

27

Sagrada Família

La negació de sant Pere.

L'any 2005 es va col·locar l'escultura de l'Ascensió del Senyor, en bronze, a una alçada de seixanta metres. El 22 d'abril de 2007 es va instal·lar una escultura de Sant Jordi,en bronze, de tres metres d'alçada, obra de Subirachs, a la barana del Jubé, al costat interior de la façana de la Passió, a 8,5 metres d'alçada, coincidint amb la proclamació del 550è aniversari del sant com a patró de Catalunya i dins dels actes de celebració del 125è aniversari de la col·locació de la primera pedra del temple.

27

Sagrada Família

Ens ha agradat molt fer aquest treball perquè em après coses molt interessants sobre la Sagrada Família.Ens ha estat fàcil buscar la informació perquè n’hi ha molta per escollir.El vocabulari encara que ha estat fàcil hi ha algunes paraules que al ser molt d’arquitectura hem tingut problemes per entendre-les i les hem buscat al diccionari.Ha estat molt divertit fer aquest treball perquè ens ha agradat fer-lo en petit grup .Ens agrada molt les obres de l’Antoni Gaudi perquè era molt imaginari i creatiu i per fer els seus treballs es fixa molt en la natura.També ha estat maco posar les imatges perquè son precioses.Ens agradaria fer mes treballs com aquest perquè, es genial!

27