1. SALUT, MALALTIA I ESTILS DEVIURE 2. SALUT I MALATIAFeu doble clic per afegir una imatge SALUT:l'OMS (OrganitzaciMundial de la Salut) la defineix com unestat de complet benestar fsic, mentali social, i no sols com l'absncia demalaltia.MALALTIA: alteraci del'estat de salut, prdua transitria opermanent del benestar fsic, psquic osocial.Cincia i Caritat, Picasso 3. FACTORS DETERMINANTS PER LA SALUTFactors gentics:HemofliaAlteraci del genomaEx.Sndrome de DownConeixeu altres malalties que siguinconseqncia de l'alteraci dels gens? 4. Factors ambientalsFsicoqumicsSoroll : prdua auditivaRadiacions: radioactives,ultraviolades... alteracions cellulars,ex. cncer de pell...Contaminaci de l'aire: afeccionsa les vies respiratries:asmes, allrgies...Contaminaci de l'aigua:pesticides, aiges fecals, nitrats,microorganismes... Provoquenafectacions com el nen blau,gastroenteriitis, clera ....Contaminaci aliments: metallspesants... Malaltia de Minamata 5. Factors psquicsTensi i Estrs: poden provocaransietat crnica, depressions,trastorns del son, afavorirmalalties cardiovascualrs...Factors socialsSituaci laboralIntegraci socialSeguretat 6. Estils de vida saludablesAlimentaci completa i equilibrada 7. Exercici fsic 8. Evitar conductes que afavoreixen la malaltiaAlcohol Tabac Drogues 9. Tabac 10. DECLEG DE LA VIDASALUDABLEVACUNES: Seguir els plans de vacunaci, per evitar patir i transmetre malalties infeccioses.CUIDAR L'ALIMENTACI:Menjar regularment, i seguir una dieta equilibrada i variada.REALITZAR EXECICI FSIC: Fer un mnim d'exercici fsic per evitar sobrepes.EVITAR EL CONSUM DE DROGUES: No consumir substncies addictives, legalso no.CONTROLAR L'ESTRS: Mantenir l'equilibri entre les responsabilitats de la feina i lavida personal, reservar temps per l'oci i el descans adequat.CONIXER ELS PROPI COS I ELS SEUS RISCOS: Conixer el propihistorial i els antecedents familiars per evitar riscos de salut.MANTENIR UNA VIDA AFECTIVO-SEXUAL SANA: Evitar prctiques sexualsde risc per la salut i transmissi de malalties via sexual.ADOPTAR MESURES DE SEGURETAT I PROTECCI: Protecciadequada per la seguretat laboral, seguretat vial o factors agressius com la radiaci intensa.PRACTICAR HBITS D'HIGIENE: La neteja corporal ajuda a prevenir les infeccions.Tamb cal vestir segons les condicions del medi i l'activitat que es desenvolupi.DONAR PRIORITAT A LES CONDUCTES PREVENTIVES: Adoptarconductes preventives per evitar la malaltia. 11. Malalties infeccioses i noinfecciosesMalalties infecciosesCausades per un:BacteriClera (Vibrio cholerae),Salmonellosi (Salmonella tiphy),Ttanus VacunaciVirus Vdeo gripGripSIDA (VIH)HepatitisbolaVdeo bolaProtozouMalria(Plasmdium sp)Aspecte socialEsquemaFongCandidiasi (Candida albicans)Peu d'atleta (Microsporum sp)Malalties no infecciosesMalalties tumoralsConixer, preveure i guarir el cncerCncerVideo marat TV3Malalties endocrinesDiabetisHiper/hipotirodismeAlrgies. Malades allrgiesMalalties nutricionalsObesitat. La nova pastilla per aprimar-seMalalties cardiovascularsInfart de miocadri. A tot corMalalties de l'aparell respiratoriMalalties mentalsEsquizofrniaTranstorn d'ansietatAlzheimer. El presdent contra l'AlzheimerProtocol Detecci Preco 12. La defensa contra lesinfeccionsMecanismes especfics- Els Limfcits BEls limfcits TMecanismesinespecfics La pell Les mucoses La inflamaci 13. Actuaci dels mecanismes inespecfics:InflamaciExplica com actuen els mecanismesde defensa inespecfics 14. Actuaci dels mecanismes especficsInterpreta aquests esquemes sobre l'actuaci dels mecanismes especfics i dna unaexplicaci per escrit. 15. Tractament contra lesmalalties infecciosesAntibitics pels bacterisLes vacunes i els antivirals, pels virusFrmacs pels fongs i protozous (malria; quinina)L'antibiograma ens serveix per determinar l'antibitic ms adequat. 16. EL DIAGNSTIC DE LES MALALTIES El diagnstic d'una malaltia l'ha de fer unmetge o facultatiu.Passos per fer un diagnsticEntrevista clnica: El metge interroga alpacient per recollir els smptomes que li permetenfer un diagnstic.Exploraci fsica: Es delimita l'estat delpacient recollint informaci amb el tacte, l'oda,la vista....Exploracions complementries:Radiografies: Es fa passar raigs X (radiacimolt energtica que travessa cossosopacs) a travs del pacient i s'impressionaun fotografia, els ossos molt densos esveuen clars i els teixits foscos.Tomografies TAC: Es fan moltes radiografiesamb un aparell de raigs X que gira alvoltant del pacient i es veu el seu interior arodanxes que combinades permetenimatges detallades del cosRessonncia magntica: Un aparell crea unfort camp magntic al voltant del pacient,els toms d'aquest responen emetenfotons , poden obtenir imatges del cos.Sense perill excepte persones ambmarcapassos o protsis.Ecografies: Es fan arribar ultrasons d'altafreqncia al cos del pacient i es veuenimatges tridimensionals, sense cap perill.Medicinanuclear:S'introdueixen substnciesradioactives dins del pacient i es veucom es distribueixen a travs d'unagammagrafia, es veu el funcionamentdels rgans.Cateterisme cardac: S'introdueix un cattera travs de l'artria engonal fins al cor al'hora que s'injecta una substncia decontrast que es detecta amb raig X.Dna informaci sobre l'estat del cor i elsvasosAnlisis de sangextreure sang i analitzar laconcentraci de diverses substncies.Electrocardiograma,encefalograma,miograma: S'enregistren les senyals elctriquesque emeten, el cor, les neurones o elsmsculs.Tcniques endoscpiques: Permet veurel'interior del cos introduint un endoscopiper algun orifici natural o a travs d'unaincisi.Bipsia:S'extreu un petita porci de teixit peranalitzar-lo al laboratori pel microscopi ideterminar si un tumor s benigne o no 17. EcografiaRadiografia traxElectrocardiograma TomografiaRadiografia traxcncer Ressonncia magntica 18. Endoscopia Medicina nuclearTiroidesEsquelet: presncia d'infeccions o tumors als llocson es fixa ms el component radioactiu 19. TRACTAMENT DE LES MALATIESEls medicamentsContenen frmacs que sn principisactius que amb la dosi adequadaserveixen per guarir, alleujar prevenir odiagnosticar una malaltia.Actuen unint-se a uns receptorsespecfics del nostre cos i modifiquen laseva funci.Com que s'uneixen a ms d'un receptora vegades provoquen reaccionsadverses, en l'actualitat es buscafrmacs que tan sols s'uneixin a un solreceptor.Els antibitics sn substnciesqumiques produdes permicroorganismes com a resultat d'unabiosntesi especfica que s capa , abaixes concentracions, d'inhibir elcreixement d'altres microorganismes od'eliminar-los. Per exemple el que fan sunir-se a protenes que formen lesmembranes dels bacteris i impedeixen laseva reproducci.s correcte dels medicamentsIndstria farmacuticaLes indstries farmacutiques sn lesencarregades d'investigar i trobar nousmedicaments tils, per qu un medicament siguiaprovat cal que: Dissenyar un compost qumic Fabricar-lo Provar-lo amb cultiu de cllules Es facin proves amb animals: 2 espcies Passi els assajos clnics Per ltim es comercialitza desprs de patentar-loLa patent dura 10-20 anys i desprs qualsevol elpot fabricar: s un genric. Es comercialitza sensemarca comercial per que t un principi actiusimilar i la mateixa presen-taci farmacutica,composici i bioequi-valncia que un medicamentde marca.Vdeo medicament genricsLa cirugias un mtode agressiu per arribar rgans interns.Es poden fer intervencions quirrgiques perextreure apndixs, extreure tumors, fer oclusionsintestinals...Comporta un risc, doncs cal una anestesia 20. EL BON S DELS MEDICAMENTS Els medicaments noms shan dutilitzar sota prescripci mdica. Lautomedicaci s perillosa. El medicament que guareix una personapot ser ver per a una altra. Cal seguir els consells del metge quant a prescripci (dosi, durada deltractament...). No sha dabandonar la medicaci, encara que desapareguin elssmptomes. No hem dexigir despesa farmacutica innecessria o inoportuna. Hem de guardar els medicaments en llocs segurs. 21. TransplantamentImplantaci d'un rgan (cor, rony, pulm,...) d'un donant a un receptor.El gran problema dels transplantaments s el rebuig.A la superfcie de les cllules de cada individu tenim unes protenes prpiesque es dieun antgens leucocitaris humans.Si el sistema inmunitari del receptor no reconeix aquestes protenes del'rgan implantat com a prpies actua contra ell, provocant el rebuig.Per aix donant i receptor ha de ser el mxim de compatibles.Actualment s'intenta evitar el rebuig creant nous rgans a partir de lescllules mare.Transplantaments de teixitsPer exemple de mdulla ssiao de pell.Marat tv3 Transplantaments 22. A Espanya es practiquen des de lany1965 (primer trasplantament de rony alHospital Clnic de Barcelona).Actualment hi ha un bon percentatgedxit quant a supervivncia del pacient itaxa de rebuig de lempelt.Els de rony i fetge sn els msfreqents a Espanya.Taxa de donants actual a Espanya: 35per cada mili dhabitants,aproximadament (una de les ms altesdel mn).Recerca actual respecte a la possibilitatde xenotrasplantaments. El donant i elreceptor sn d'espcies diferents, perexemple rgans de porc en persones.Importncia de la solidaritat.El cord que dna videsTransplantament caraTRANSPLANTAMENTS I CLLULES MARES