SALVADOR GINER Catedràtic de Sociologia de la Universitat ... · “Pròleg” a Teoria dels...

“L’influx del periodisme sobre la nostra societat és immens. És per mitjà d’ell que veiem el món” SALVADOR GINER

Catedràtic de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona “Pròleg” a Teoria dels gèneres periodístics. Pàg 9.

_______________________ La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte

3

AGRAÏMENTS

A tothom qui ha fet possible aquest treball, tant els que m’han animat a

escriure’l com els que l’han revisat i m’han donat les seves opinions.

Gràcies a l’Imma Carrión, pels seus bons consells i suggeriments sense els quals

aquest treball no hagués estat ni de bon tros el mateix. A la Laura Iglesias, per proposar-

me el tema de recerca i animar-me a redactar-lo. A en Jordi Xifra, pel seu suport i

supervisió des de la Universitat de Girona, a la qual agraeixo els ajuts Botet i Sisó que

m’han facilitat suport tècnic i la consulta del material universitari. Els meus agraïments

també, al personal de la biblioteca Vicenç Vives de Roses, la biblioteca de Figueres i de

la Universitat de Girona per fer-me més fàcil l’accés als arxius i al material bibliotecari.

I en definitiva, a tots aquells que, en un moment o altre, m’han ajudat, aconsellat

o s’han interessat per la feina que estava fent


4

ÍNDEX 1.INTRODUCCIÓ ...................................................................................................... 7 2.METODOLOGIA.................................................................................................. 10 3. LA PORTADA EN EL DIARI ............................................................................. 15

3.1 LA PORTADA I LA SEVA IMPORTÀNCIA .............................................. 15 3.2. ESTRUCTURA DE LES PORTADES ON-LINE ......................................... 17

4 . ESTUDI COMPARATIU .................................................................................... 19

4.1. TRACTAMENT DEL CONFLICTE : ABC.................................................. 19

a) TITULARS ................................................................................................. 19 Declaracions de líders polítics ................................................................. 19 Moviments de les topes aliades i els civils iraquians ................................ 21 Opinions polítiques.................................................................................. 21 Manifestacions contra la guerra ............................................................... 22 Cos de la notícia ...................................................................................... 22 b) FOTOGRAFIES ......................................................................................... 23

Fotografies de les tropes aliades............................................................... 23 Fotografies del poble iraquià.................................................................... 24 Altres fotografies : líders polítics i periodistes ......................................... 25

c) IMPORTÀNCIA DEL CONFLICTE EN PORTADA ................................. 26 Període anterior a l’esclat del conflicte .................................................... 26 Període de desenvolupament del conflicte armat...................................... 26 Període de postguerra .............................................................................. 27

d) ALTRES INFORMACIONS DESTACADES............................................. 28 Encapçalament de les notícies dedicades al conflicte ............................... 28 Enquestes ................................................................................................ 29 Espais especials oberts pel diari ............................................................... 30

4.2. TRACTAMENT DEL CONFLICTE : EL PAÍS............................................ 32 a) TITULARS ................................................................................................. 32

Declaracions de líders polítics ................................................................. 32 Moviments de les tropes aliades i els civils iraquians ............................... 33 Opinions polítiques.................................................................................. 34 Manifestacions contra la guerra ............................................................... 35 Cos de la notícia ...................................................................................... 36

b) FOTOGRAFIES ......................................................................................... 36 Fotografies de les tropes aliades............................................................... 36 Fotografies del poble iraquià.................................................................... 37


5

Fotografies de les manifestacions............................................................. 38 c) IMPORTÀNCIA DEL CONFLICTE EN PORTADA ................................. 39

Període anterior a l'esclat del conflicte........................................................38 Període de desenvolupament del conflicte armat...................................... 39 Període de postguerra .............................................................................. 40

d) ALTRES INFORMACIONS DESTACADES............................................. 41 Encapçalament de les notícies dedicades al conflicte ............................... 41 Altres aspectes importants ....................................................................... 42

4.3. TRACTAMENT DEL CONFLICTE : LE MONDE...................................... 44 a) TITULARS ............................................................................................... 44

Declaracions de líders polític. La ONU.................................................... 44 Les tropes aliades, els civils iraquians i les manifestacions....................... 46 Cos de la notícia ...................................................................................... 48

b) FOTOGRAFIES ....................................................................................... 49 Líders polítics.......................................................................................... 49 Fotografies de les tropes aliades i els civils iraquians ............................... 49

c) IMPORTÀNCIA DEL CONFLICTE EN PORTADA ................................ 50 Període anterior a l’esclat del conflicte .................................................... 50 Període de desenvolupament del conflicte armat...................................... 51 Període de postguerra .............................................................................. 52

d) ALTRES INFORMACIONS DESTACADES............................................ 53 Vinyetes publicades................................................................................. 53 Altres aspectes importants ....................................................................... 54

4.4. TRACTAMENT DEL CONFLICTE : THE NEW YORK TIMES .................. 57 a) TITULARS ................................................................................................ 57

Líders polítics i l’ONU ............................................................................. 57 Moviments de les tropes aliades................................................................ 58 Independència envers el govern americà ................................................... 59 Les manifestacions contra la guerra .......................................................... 60 Morts de soldats americanes i de civils iraquians ...................................... 60 Postguerra ................................................................................................ 61

b) FOTOGRAFIES ......................................................................................... 63 Fotografies de les tropes aliades................................................................ 63 Poble iraquià i líders polítics..................................................................... 64

c) IMPORTÀNCIA DEL CONFLICTE EN PORTADA ................................. 64 Període anterior a l’esclat del conflicte ..................................................... 64 Període de desenvolupament del conflicte armat....................................... 65 Període de postguerra ............................................................................... 66

d) ALTRES INFORMACIONS DESTACADES............................................. 66 Espais especials oberts pel diari ................................................................. 67 Anàlisis ..................................................................................................... 68

5. SEGUIMENT DE CASOS CONCRETS ............................................................. 70

5.1. LES MANIFESTACIONS CONTRA LA GUERRA.................................... 70 5.2. LA REUNIÓ DE CAPS D’ESTAT A LES AÇORES................................... 77 5.3. LA MORT DEL PERIODISTA JOSÉ COUSO ............................................ 81

5.4. LA CAIGUDA DEL RÈGIM IRAQUIÀ A BAGDAD................................. 86


6

6. ESTADÍSTIQUES ................................................................................................ 90 7. CONCLUSIONS ................................................................................................. 101

7.1 CONCLUSIONS ABC – EL PAÍS ............................................................... 101 7.2. CONCLUSIONS LE MONDE – THE NEW YORK TIMES ........................ 105 7.3. CONCLUSIONS GENERALS................................................................... 108

8. BIBLIOGRAFIA ................................................................................................ 112 9. ANNEX (Conté les fitxes i les portades on line i es presentaran a part)


7

1.INTRODUCCIÓ

La darrera guerra a l’Iraq va ser molt seguida per tots els mitjans de

comunicació. El conflicte va començar a principis del març del 2003. Durant aquest mes

i l’abril del mateix any es van produir les ofensives més intenses de les tropes nord-

americanes sobre l’Iraq per derrocar el règim de Saddam Hussein, suposadament

posseïdor d’armes de destrucció massiva. El conflicte es va allargar més del que

s’esperava i l’Iraq està passant actualment pel període de postguerra. Aquests mitjans

van estar pendents de tot el conflicte i van comunicar permanentment a la societat tot

allò que passava a l’Iraq. Avui en dia, la postguerra segueix ocupant un lloc destacat en

l’actualitat internacional.

El treball es centra en el seguiment que van fer diversos mitjans de comunicació

d’aquest conflicte, comparant i estudiant les informacions que feien arribar als seus

lectors. L’objectiu de La guerra a l’Iraq : diferents visions d’un mateix conflicte és

intentar demostrar si les notícies transmeses pels mitjans de comunicació eren

objectives o si el tractament que se’n feia estava influït per la posició política del govern

del seu país. Al mateix temps, intentaré explicar com aquests mitjans busquen incidir

sobre l’opinió pública i el posicionament de la societat respecte el conflicte.

He decidit fer aquest treball per diferents motius. Per una banda, perquè ha estat

un tema de màxima actualitat i molt controvertit, que ha donat lloc a molts punts de

vista i reaccions. Per altra banda, perquè en un futur m’agradaria estudiar periodisme i

per això estic interessat en esbrinar com són les notícies que donen els diferents mitjans


8

de comunicació, de quina manera influeixen en l’opinió pública i el seguiment que han

fet d’un conflicte iraquià que molts continuen reclamant que es podia haver evitat.

Aquest estudi pretén respondre a una hipòtesi inicial : han transmès aquests mitjans de

comunicació exclusivament el que passava a l’Iraq o la seva cobertura ha estat

condicionada per un seguit d’influències polítiques o en busca d’una resposta concreta

de l’opinió pública? En aquest treball doncs, intentaré demostrar que, en moltes

ocasions, els mitjans de comunicació no són simplement testimonis de la realitat, sinó

que a vegades transmeten els fets responent a un seguit d’interessos i intentant incidir

sobre les postures dels lectors.

Durant el temps en el qual la guerra va estar en el primer pla de l’actualitat

informativa, vaig anar recollint les portades on- line publicades per la premsa escrita de

tres països. Aquestes portades van del 17 de març al 18 de maig del 2003 i corresponen

a dos diaris espanyols amb tendències contraposades, però que tenen en comú el fet que

Espanya es va decantar a favor d’un possible atac armat; un diari francès, ja que França

es va oposar clarament al conflicte i un diari americà, el país propulsor de la intervenció

armada.

A partir d’aquest material faré un estudi de les portades, comparant al mateix

temps les notícies dels dos diaris de l’estat espanyol per esbrinar els diferents punts de

vista ideològics i polítics dins d’un mateix país. Així, s’elaborarà un estudi de la

primera plana dels quatre diaris, incidint en aspectes com en els titulars o les fotografies

publicades i així veure com és possible fer arribar al lector un mateix conflicte de

maneres molt diferents, segons els interessos dels diaris o dels governs dels països.


9

Per últim, cal recordar que aquest treball es va acabar de realitzar al gener del

2004, abans de les eleccions del 14 de març. Per tant, qualsevol al·lusió al govern, fa

referència a l’executiu que en aquells moments encapçalava el Partit Popular.


10

2.METODOLOGIA

Aquest treball s’ha elaborat a partir de l’anàlisi i comparació de les portades on

line de quatre diaris publicats en tres països diferents durant el període que va del 17 de

març al 18 de maig del 2003, que inclou els dies imminents a l’esclat del conflicte, els

dies més intensos de guerra i els inicis del període de postguerra a l’Iraq.

Aquest conflicte es va desenvolupar a partir del març del 2003 i això va suposar

que hagués de tenir ben clar quin seria el meu treball des d’aquell moment. Per tant,

vaig haver de plantejar el tipus de recerca que volia fer, que responia el meu interès pel

periodisme, abans de l’inici del treball de recerca. Aquest fet va comportar que

comencés a treballar a partir del 17 de març del 2003, doncs si no hagués començat des

d’aquell moment hauria estat impossible realitzar aquest treball.

A partir d’aquest dia, vaig començar a imprimir un dia rere l’altre, les portades

on line que publicaven l’Abc, El País, Le Monde i The New York Times. Recollia les

portades al moment que m’era possible, tenint en compte els horaris de l’institut i la

feina i exàmens que en alguns dies s’acumulaven, però normalment, era entre la tarda i

el vespre. Algun dia, puntualment, pot faltar alguna portada on line, quan em va ser

impossible recollir-les. Les portades s’havien d’imprimir totes en el mateix moment

perquè s’actualitzen constantment i era necessari trobar les mateixes notícies en els

quatre diaris. Aquesta actualització constant de les portades suposa un avantatge

respecte a les portades tradicionals, ja que la diferència horària amb països com els

Estats Units perd importància. Un esdeveniment succeït a l’Iraq en un moment concret,

arribarà a tots els països en el mateix instant i les portades on line permetran que les


11

informacions es vagin actualitzant i que per tant hi hagi coincidència entre les notícies

publicades pels quatre diaris.

He escollit dos diaris publicats a l’estat espanyol, el qual es va posar del bàndol

dels països favorables a l’atac, un diari nord-americà, el país que va impulsar l’atac, i un

diari francès, ja que França s’oposava a una ofensiva sense el consentiment de l’ONU.

Els dos diaris espanyols escollits han estat l’Abc i El País, perquè

tradicionalment han estat considerats dos diaris de tendències ideològicament oposades

i són dos dels quatre diaris de l’estat espanyol de més tiratge, i per tant entre ells

existeix una forta competència, a més de ser diaris de referència per l’opinió pública i

pel sistema polític espanyol. L’Abc es considerat un diari històricament conservador i

monàrquic, mentre que El País segons Idoyaga i Ibarra és diari de tendència

socialdemòcrata.1

Per altra banda els altres dos diaris els he escollit pel fet de publicar-se en dos

països importants; Le Monde és un diari parisenc de gran prestigi, que dóna molta

importància al contingut de les seves pàgines centrals i no tanta a la portada. The New

York Times és un diari de referència als Estats Units, de gran difusió i per tant també de

gran incidència sobre l’opinió pública.

És en aquest punt on cal subratllar que he hagut de treballar en quatre idiomes :

català, castellà, francès i anglès, perquè era necessari traduir constantment els titulars i

informacions dels diaris per poder realitzar l’estudi de les seves portades. En el cos del

treball, quan s’esmenta algun titular en anglès o francès, la seva traducció hi apareix al

1 IBARRA, Pedro; IDOYAGA, Petxo. Política Informativa de El País y ABC ante la nueva situación política del País Basco (1998-2000). Revista de estudios de comunicación. Universidad del País Vasco. (www.ehu.es/zer/zer10/idoyaga.html)


12

costat en comptes de en notes al peu de pàgina, per així poder fer més còmoda i àgil la

lectura del treball.

Aquestes portades s’han analitzat a partir d’unes fitxes que permetien comparar

les informacions que hi apareixien. Tots quatre mitjans tenen un disseny diferent per la

seva portada on-line, fet que ha suposat un inconvenient a l’hora de crear les fitxes, ja

que les he hagut d’elaborar tenint en compte que els ítems escollits fossin compartits

per tots quatre diaris i que permetessin comparar-los i per tant, en vaig rebutjar d’altres

que no permetien fer-ne un estudi en conjunt.

Aquestes fitxes inclouen : un titular principal, ja que en els quatre diaris sempre

s’hi pot observar una notícia en una posició molt més destacada que les altres; cos de la

notícia, és a dir, el desenvolupament d’aquest titular, que compartien tots els diaris

menys The New York Times que no desenvolupava el seu titular més destacat i és per

això que no es comenta el cos de la notícia d’aquest diari en l’estudi comparatiu;

notícies relacionades amb el titular, un seguit de notícies que apareixien en les portades,

de menys rellevància i que feien referència al titular principal; altres titulars del dia,

titulars també destacats en les portades dels quatre mitjans, però amb una importància

menor a la del titular principal; col·locació del titular del dia a la portada, per indicar la

situació de les notícies en portada i així veure quina transcendència hi tenien; descripció

de les fotografies i dimensions, una breu explicació de la imatge publicada en portada i

les seves dimensions exactes; altres informacions que apareixen en portada, altres

qüestions a destacar, com vinyetes o enquestes i observacions, on comentava cada dia,

les principals diferències que es podien veure en el contingut de cada portada.

Les fitxes m’han permès estructurar la informació de les portades i han estat

analitzades i comparades una a una, per posteriorment poder realitzar l’estudi


13

comparatiu i el cos del treball i per finalment poder respondre als objectius del treball.

Totes aquestes fitxes, que són la base d’aquest treball de recerca, es troben a l’annex, on

també hi ha les portades on-line a partir de les quals s’han elaborat. Aquestes fitxes

estan numerades i acompanyades de la lletra a, si es tracten de diaris de l’estat espanyol

i de la lletra b, si són diaris d’àmbit internacional, així les notes a peu de pàgina

indiquen el número de fitxa amb la seva lletra corresponent.

Però no tant sols la meva informació s’ha basat en aquestes fitxes, sinó que vaig

haver de fer diverses recerques. Primer vaig consultar llibres relacionats amb els mitjans

de comunicació, que per exemple, comentessin la importància dels mitjans sobre

l’opinió pública, la manera de formular els titulars, etc. , de la mateixa manera que vaig

cercar estudis a Internet relacionats amb aquest treball. Aquestes consultes les vaig fer a

la biblioteca de Roses, de Figueres (on vaig consultar els arxius dels diaris per

comprovar que les notícies de les portades on line no s’allunyaven massa de les

portades tradicionals) i a les diferents biblioteques de la Universitat de Girona. Cal dir

però, que la majoria dels llibres publicats en aquest àmbit són molt teòrics i vaig haver

de buscar llibres molt concrets per poder aplicar-los al meu treball.

Cal destacar que aquest treball va ser premiat a la 1ª Convocatòria d’ajuts

Botet i Sisó de la Universitat de Girona per a Treballs de Recerca d’estudiants de

Batxillerat, es va presentar el projecte d’aquest treball i va guanyar una beca, que

consistia en un premi en euros i el suport d’un tutor des de la Universitat. Aquests ajuts,

m’han permès accedir el material universitari i l’ajuda d’un tutor assignat per la

Universitat de Girona, el senyor Jordi Xifra, de l’Escola Superior de Relacions

Públiques a Girona. Vaig baixar juntament amb la meva tutora de l’IES Cap Norfeu,

l’Imma Carrión, a la Universitat, i reunits amb en Jordi Xifra, el tutor a Girona, vam


14

acordar quin havia de ser el desenvolupament del treball i a partir d’aquest moment,

m’hi he mantingut en contacte enviant-li el meu treball a mesura que l’anava

desenvolupant, rebent a canvi els seus consells.

He escollit les portades on-line en comptes de les tradicionals perquè són de fàcil

accés, actualitzen la seva informació a mesura que sorgeixen notícies importants i els

seus grans titulars no varien excessivament dels que es publicaran en la portada del dia

següent. Aquest ha estat un avantatge respecte a les portades tradicionals, ja que com he

comentat anteriorment, la diferència horària amb Nova York no tenia importància, ja

que el què passava a l’Iraq era recollit al mateix moment per les portades on line dels

tres països.

Totes aquestes portades han estat observades i comparades per poder

desenvolupar la part central d’aquest treball de recerca. En primer lloc he fet un anàlisi

de la cobertura que ha fet cada diari del conflicte, incidint en els aspectes destacats a les

seves portades. A continuació, he fet un estudi de quatre casos que van tenir un gran

ressò i en els quals s’observa clarament una gran varietat a l’hora d’informar d’un

mateix fet. Després unes estadístiques elaborades a partir de l’observació de les

portades, com per exemple, la distribució de les fotografies publicades per cada diari

segons el seu contingut. Aquests tres blocs han estat fonamentals per arribar a les

conclusions que s’exposen al final del treball, on es fa una diferenciació entre l’Abc-El

País i Le Monde- The New York Times abans d’arribar a les conclusions generals, per

demostrar les diferents visions que hi ha hagut a l’hora d’informar d’un mateix

conflicte: la guerra a l’Iraq.


15

3. LA PORTADA EN EL DIARI

3.1 LA PORTADA I LA SEVA IMPORTÀNCIA

Les portades representen una part molt important dels diaris i més encara si es

tracta de mitjans de comunicació de gran ressò i prestigi en els seus respectius països,

com és el cas de l’Abc, El País, Le Monde i The New York Times.

Les portades són la primera plana de qualsevol mitjà de la premsa escrita, on el

diari destaca un conjunt de notícies importants que seran ampliades en el seu interior.

És per aquest motiu que he decidit comparar les informacions de les portades

d’aquests quatre diaris en comptes de fer un estudi del diari en conjunt, fet que resultaria

molt complicat per l’extensió i la gran quantitat d’informació que contenen aquests

mitjans. En canvi, les portades fan més accessible el seu estudi i ens poden proporcionar

informacions bastant fiables sobre les tendències, polítiques informatives i la cobertura

del conflicte a l’Iraq.

Les portades tenen una importància molt gran, tant pel lector, i per tant per

l’opinió pública, com pel mateix diari. És evident que les portades és el primer que

capta un lector quan passa per davant d’un quiosc o s’atura a qualsevol lloc on hi ha

premsa escrita per donar-hi un cop d’ull. En primer lloc, cal destacar doncs, que les

portades seran de gran transcendència per les futures ventes del diari perquè és el primer

que capta el lector i per tant, si les informacions que hi llegeix o el format de la portada

li resulten prou interessants, decidirà comprar el diari; en canvi, si no criden l’atenció de


16

la gent, aquests es decidiran cap a altres portades (considerant que fossin lectors sense

una idea fixa de quin diari compren). Així doncs, és en la portada on aquests mitjans de

comunicació han d’intentar cridar l’atenció del lector amb unes notícies, imatges o

informacions que el decantin cap a aquest mitjà i no cap a un altre.

En segon lloc, s’ha de subratllar que és en la portada on un diari publica aquelles

notícies de l’actualitat que considera més importants. Aquests mitjans de premsa escrita

disposen diàriament d’una gran quantitat d’informació que han de seleccionar, perquè

només les notícies que creguin més importants seran les que apareixeran en portada i

això, com podrem veure al llarg del treball, pot ser important, ja que és convenient

buscar les possibles explicacions sobre les diferents seleccions de la informació que

poden fer els diaris que són objecte d’estudi.

En tercer lloc, cal destacar que tenen una gran influència sobre l’opinió pública,

ja que el diari és la font mitjançant la qual coneixem el que passa arreu del món i per

tant, la seva manera d’informar és la que arribarà al lector, de manera que, una visió o

un titular crític envers un tema, pot suposar que l’opinió pública per influència d’aquest

mitjà adopti la mateixa postura.

És per aquest motiu que les portades de diaris de gran difusió i tiratge, com són

l’Abc, El País, Le Monde i The New York Times, també són un punt de referència pel

sistema polític dels seus respectius països. Com hem dit anteriorment, les informacions

de les portades són el primer que capta el lector i per tant les seves postures poden

influir de manera decisiva sobre l’opinió pública, de manera que en part els partits

polítics necessiten als periodistes i unes portades favorables als seus interessos per tenir

l’opinió pública al seu favor.


17

3.2. ESTRUCTURA DE LES PORTADES ON-LINE

Pel què fa a les parts que componen la portada del diari i la seva estructura cal

dir que les portades on line no tenen exactament les mateixa forma que les tradicionals.

En aquestes portades hi trobem un índex al marge esquerre que ens estructura el

contingut de l’edició digital. Les notícies es troben situades de major a menor

importància, essent les destacades les que apareixen a la part superior i que acostumen a

estar desenvolupades, mentre que les de la part inferior són les que tenen menys

importància pel diari. Cal tenir en compte que les notícies tenen la següent estructura :

-Titular : frase breu que sintetitza el contingut i que pretén captar l’atenció del

lector. Sol anar destacat gràficament. De vegades pot anar precedit d’un títol que

focalitza la notícia, seguit d’un subtítol que la interpreta.

-Entradeta (o lead) : resum de la notícia que ocupa el primer paràgraf i que

pretén captar l’atenció del lector. Respon a les sis preguntes (Qui? Què? Com? On?

Quan? Per què?). L’entradeta però, no ha tingut cap menció especial durant el treball

perquè no era utilitzada sempre per tots els diaris, i al tractar-se de portades on line, a

vegades no quedava ben clara la diferència entre l’entradeta i el cos, de manera que tot

s’agrupava sota el nom de cos de la notícia.

-Cos : desenvolupa el contingut de la informació en ordre decreixent, de la

informació més rellevant a la de menys importància.

A més, en les portades hi apareix una fotografia de dimensions i de col·locació

diferent (normalment a la dreta o al centre) segons al diari. Envoltant a notícies,

fotografies, vinyetes i a l’índex, hi apareixen un altre seguit d’aspectes que permeten les

portades on line, com enllaços per accedir a espais multimedia.


18

Tots aquest aspectes presents en la portada del diari i d’altres, són els que es

tindran en compte per redactar l’estudi comparatiu de les portades dels diaris Abc, El

País, Le Monde i The New York Times.


19

4 . ESTUDI COMPARATIU

4.1. TRACTAMENT DEL CONFLICTE : ABC

L’Abc, un diari publicat a l’estat espanyol, en castellà i de gran tiratge i difusió,

va fer de la cobertura del conflicte a l’Iraq el centre de la seva activitat informativa, però

amb unes característiques que diferencien aquest diari, teòricament pròxim als partits

més conservadors, de la resta de mitjans.

a) TITULARS

L’Abc va publicar gairebé diàriament notícies referents al conflicte a l’Iraq. Els

seus titulars van seguir en línies generals uns patrons que sovint es poden associar a una

tendència política clara, com veurem a continuació.

Declaracions de líders polítics

Podem observar en diverses portades, així com en moltes notícies del dia, com

l’Abc va escollir com a titular declaracions de líders polítics (generalment del govern

espanyol i americà), que a vegades les adaptava al titular i en altres ocasions les

publicava directament entre cometes.

Aquests tipus de titulars es poden observar fàcilment en el període on encara no

havia començat l’ofensiva armada sobre territori iraquià. En aquells dies, l’Abc va

publicar una sèrie de titulars on recollia declaracions de líders polítics del govern

espanyol, generalment favorables a aquest.


20

Els primers titulars destacats en aquest sentit, es troben en els dies 17 i 18 de

març del 2003.2 El 17 de març, l’Abc destacava que “Palacio afirma que aún no se ha

decidido la participación militar de España en la crisis de Irak”, mentre que el titular

del 18 de març comentava que “Aznar asegura que no habrá tropas españolas en la

zona de guerra”.

Ambdós titulars semblen transmetre aquelles declaracions que el govern vol

donar a conèixer i que per tant li poden ser favorables. En totes dues notícies es recullen

declaracions en les quals alts càrrecs del Partit Popular semblen negar la participació de

tropes espanyoles a la guerra de l’Iraq. Recordem que en aquells moments gran part de

la població espanyola s’estava començant a manifestar en contra de la guerra i del

suport que li estava donant el govern espanyol, i per tant, el govern intentava

tranquil·litzar a l’opinió pública amb aquest tipus de declaracions. El fet que l’Abc les

publiqui, mostra la seva proximitat al govern, ja que d’aquesta manera difon les

informacions que li són favorables.

En aquests primers dies també podem observar, en portades com la del 17 de

març, que l’Abc tendeix a comunicar decisions que ha pres el govern del Partit Popular

sota el nom de “España” encara que també ho podria fer sota el nom de “Aznar”, com

van fer altres diaris que veurem més endavant, ja que decisions com aquestes (que en

aquest cas fan referència a la reunió de les Açores3) es van prendre sense el

consentiment de bona part de la societat espanyola. Sembla que l’Abc pretén transmetre

una unitat nacional que en aquells moments no existia, característica pròpia de les

tendències de dretes.

2 Consultar fitxes 1a i 2a 3 Consultar fitxa 1a


21

Moviments de les topes aliades i els civils iraquians Ja durant la guerra en si, l’Abc va dedicar la gran majoria dels titulars al

seguiment dels moviments de les tropes aliades (EEUU i Regne Unit). Com es pot

comprovar en les portades, el primer titular acostumava a explicar la situació de les

tropes americanes i els seus avenços.

Si seguia de tant a prop els moviments de les tropes americanes, era normal que

donés molta importància a la mort d’aquests soldats, però per ser just i ben objectiu,

hauria de donar la mateixa importància a la mort de civils iraquians i no sempre va ser

així. En la portada del dia 31 de març, hi va haver un atac americà que va provocar

nombroses víctimes mortals, però l’Abc no va publicar aquesta informació en cap lloc

de la portada on-line i quan ho va fer el dia següent, va ser en una posició molt poc

destacada, a peu de foto4.

Tot i així, l’Abc solia informar de totes les morts, però el cert és que de vegades

no els hi donava tanta importància com altres diaris, ja que situava aquestes notícies en

“les notícies relacionades” amb una tipografia que les feia ressaltar menys.

Opinions polítiques

També va continuar publicant en els seus titulars declaracions de líders polítics

(majoritàriament de l’administració americana, que rebia el suport del govern espanyol)

com en les portades del 22 i 23 de març 5.

És en aquestes declaracions on també s’observa que l’Abc mostra més

predisposició a publicar les dels líders polítics amb la mateixa posició que Aznar sobre

la guerra. Per posar un exemple, en la portada del 9 d’abril del 2003, es pot llegir una

notícia relacionada amb el titular que diu “ Blair : “no es una sorpresa que no se hayan

4 Consultar fitxes 15a i 16a 5 Consultar fitxes 7a i 8a respectivament


22

encontrado todavía armas ilegales en Bagdad, pero esas armas existen”6. És evident

que amb aquesta declaració Blair intentava justificar la guerra, una guerra a la qual el

govern espanyol va donar suport, perquè fins llavors no s’havien trobat les armes de

destrucció massiva. L’Abc acostumava a publicar aquest tipus de titulars que podien

justificar d’alguna manera la posició a favor de l’atac de països com Espanya. Aquesta

declaració no va ser publicada pels diaris que s’estaven mostrant clarament contraris al

conflicte armat

Manifestacions contra la guerra

Un altre cas curiós va ser el de les manifestacions que es van produir arreu del

món contra el conflicte armat. L’Abc hi va dedicar molt pocs titulars al llarg de tot

aquest període i fins i tot les va arribar a qüestionar. La poca importància que els hi va

donar demostra la seva proximitat al govern de l’estat espanyol, ja que aquestes

manifestacions sovint protestaven contra la posició del govern. De totes maneres, aquest

cas es troba desenvolupat en el bloc següent, dins del seguiment que van fer els quatre

diaris de casos concrets.

Cos de la notícia Per últim, cal destacar un aspecte important en portada. El cos de la notícia de

l’Abc gairebé sempre era el titular una mica ampliat, però rarament servia per donar més

informacions, les explicacions eren molt conservadores i només confirmaven els

titulars, a diferència del que feia El País com veurem més endavant, que utilitzava el

cos de la notícia per contrastar el titular.

6 Consultar fitxa 23a


23

b) FOTOGRAFIES

Les fotografies que va publicar l’Abc durant el període d’estudi de la guerra a

l’Iraq, van anar molt relacionades amb els titulars publicats, però en el cas de les

fotografies, l’Abc va demostrar una tendència diferenciada als altres diaris que són

objecte d’estudi.

Fotografies de les tropes aliades

Tal com hem comentat anteriorment, la majoria dels titulars de cada dia estaven

dedicats als moviments i progressos de les tropes americanes a l’Iraq. Doncs bé, les

fotografies van reflectir gairebé sempre aquests titulars i per tant, moltes d’elles estaven

dedicades a l’exèrcit americà.

D’entre totes les imatges que va difondre diàriament l’Abc, les que mostraven

l’exèrcit americà eren les més nombroses, confirmant així la gran atenció que aquest

diari va parar a aquest bàndol del conflicte. Durant els dies en els quals la guerra era

més intensa les fotografies de l’exèrcit americà es van repetir constantment. Per posar

un exemple, podem mirar les portades dels dies 25, 26 i 27 de març7, on cada dia la

imatge escollida era la dels soldats americans, encara que hi haguessin altres notícies a

destacar, com el dia 26, on es va produir un atac americà contra un mercat a Bagdad, del

qual altres diaris en van publicar imatges.

Continuant en la mateixa línia, l’Abc també va publicar imatges de rescats o

morts de soldats americans, com la del 2 d’abril 8. Aquestes imatges acostumaven a ser

dures i potser el que buscaven era commoure i fer adonar al lector de les dures

condicions i perills que estaven patint els soldats americans enfront les tropes del règim

iraquià. 7 Fitxes 9, 10 i 11 respectivament 8 Consultar fitxa 17a


24

Fotografies del poble iraquià Oposadament, les portades on apareixia el poble iraquià, o si més no, les

destrosses dels americans eren molt més reduïdes. Eren molt poc freqüents les portades

on apareixien iraquians ferits o desolats per les destrosses que havien provocat els atacs

americans. Aquestes imatges només apareixien els dies on la notícia era realment

important, perquè els atacs americans havien fet grans destrosses o provocat víctimes

civils nombroses. Com a molt, l’Abc publicava imatges de civils fugint de Bagdad.

Aquesta gran diferència en nombre de fotografies dedicades als soldats

americans i als civils iraquians, fa que la diferència no sigui una casualitat i que l’Abc

estigui buscant alguna cosa més. Si publica més fotografies de les accions dels soldats

americans, transmet al lector el patiment i la valentia de les tropes americanes i evitant

les imatges del poble iraquià, no transmet en el mateix grau el patiment dels civils

innocents. Aquest fet es pot relacionar fàcilment amb la tendència conservadora de

l’Abc i la seva proximitat al govern del Partit Popular : de cap manera li serà favorable

al govern la difusió d’imatges de víctimes iraquianes innocents per culpa d’una guerra a

la qual ha donat suport, i de la qual se n’ha qüestionat la legalitat. Una quantitat massa

gran d’imatges del poble iraquià podria posar encara més a l’opinió pública en contra de

la guerra i de la posició del govern, i això sembla no interessar ni al govern ni a l’Abc.

Aquests dos blocs de fotografies són els que van dominar (encara que no

equitativament) en les portades de l’Abc. De la resta d’imatges en destaquen les que

mostren a Saddam Hussein i altres caps d’estat d’altres països


25

Altres fotografies : líders polítics i periodistes

Comencem comentant les imatges dels líders polítics. L’Abc gairebé no va

publicar imatges de alts càrrecs polítics de països, i si ho va fer en algun cop contat, va

ser per mostrar José Maria Aznar o algun dels seus aliats, com Blair.

Pel que fa a Saddam Hussein, en va mostrar més imatges, i va aparèixer en

primer pla en aquelles portades on demanava al poble iraquià que resistís i que lluités

contra els americans.

Per altra banda, l’Abc va publicar algun cop la fotografia d’algun periodista

mort. Recordem que a l’Iraq van morir dos periodistes espanyols, Julio Anguita Parrado

i José Couso. L’Abc només va publicar la fotografia de Parrado, que va morir enmig

d’una ofensiva dels iraquians contra els americans, als quals Parrado seguia. Però, no ho

va fer així amb la mort de José Couso, que va morir en un atac americà contra l’hotel

Palestina a Bagdad. L’Abc no va mostrar la foto de Couso, que potser va ser el cas més

problemàtic i que va commoure més a la opinió pública, ja que va ser un atac injustificat

de les tropes americanes. El fet de no mostrar la fotografia de Couso, a canvi de

mostrar-ne una de l’hotel Palestina de lluny, demostra una tendència bastant més

conservadora del diari en qüestió,9 ja que impacta més veure la fotografia d’un

periodista innocent mort que la d’un edifici de lluny que ha estat destruït, i per tant,

l’opinió pública potser no adoptarà una postura tant crítica contra aquells que han matat

a Couso si veu una imatge que impacta menys.

9 Consultar fitxes 21a i 22a


26

c) IMPORTÀNCIA DEL CONFLICTE EN PORTADA Des del dia d’inici de l’estudi de les portades, és a dir el 17 de març, l’Abc va

començar a publicar diàriament notícies en portada referents al conflicte, que es van

intensificar a mesura que s’acostava la guerra i durant el desenvolupament d’aquesta.

Període anterior a l’esclat del conflicte

En els dies anteriors a l’inici del conflicte armat, l’Abc va tractar el tema donant-

li una importància relativa. Va aparèixer sempre en posicions destacades, però tot i així

no li donava la mateixa importància cada dia.

Malgrat que el conflicte a l’Iraq era el tema de més interès del moment, el 17 de

març10, va ser l’únic dels quatre mitjans de comunicació que no va col·locar aquest

titular com a primera notícia de la portada on-line, per la qual cosa el conflicte quedava

en un segon pla en la portada d’aquell dia. En els dies successius abans de l’esclat de la

guerra, els titulars bèl·lics de l’Abc estaven en la primera posició de la portada, però

normalment només constaven d’un titular, donant així la impressió que els hi podrien

donar més importància de la que els hi estaven donant.

Període de desenvolupament del conflicte armat Durant el desenvolupament de la guerra en si, l’Abc va informar sempre en

portada del què estava succeint a l’Iraq. En gairebé totes les portades es dedicava més

d’un gran titular a informar del conflicte i en alguns casos, les notícies de la guerra

monopolitzaven tota la pàgina.

És cert, però, que en moltes de les portades d’aquest període s’hi troben a faltar

informacions sobre les manifestacions que protestaven en contra de la guerra que

s’estaven produint en aquells moments. L’Abc va passar per alt intencionadament (tal



27

com s’explicarà en el bloc següent) moltes d’aquestes manifestacions en les seves

portades, el que demostra la seva proximitat ideològica al govern espanyol.

Període de postguerra Pel que fa als darrers dies de guerra, podem observar que les notícies en portada

van anar desapareixent progressivament. El dia 21 d’abril11 es pot considerar com el dia

en el qual l’Abc va deixar de banda definitivament el conflicte i aquest va perdre gran

part de l’interès informatiu pel diari. Aquell dia, l’única informació sobre el conflicte en

portada corresponia a una fotografia d’un líder iraquià, amb el seu corresponent peu de

foto. Aquest diari va ser un dels primers de desplaçar el conflicte de les notícies més

destacades del dia.

Durant els dies posteriors al 21 d’abril i ja fins l’últim dia que és objecte

d’estudi, el 18 de maig, cap titular referent al conflicte va ocupar la primera posició del

dia. Només hi va haver una portada amb informacions sobre la crisi, la portada del 26

d’abril, que curiosament mostrava una notícia favorable al govern espanyol12.

Per mitja d’aquella notícia, l’Abc donava a conèixer el resultat d’una enquesta,

segons la qual, gran part de la societat espanyola no canviaria el seu vot per la guerra a

l’Iraq. És curiós veure com, tot i que durant molts dies la seva primera notícia de la

portada on-line no estava relacionada amb el conflicte, el dia 26 d’abril va publicar una

primera gran notícia que afavoria indubtablement el govern del Partit Popular.

En resum, l’Abc va fer un seguiment bastant intens del conflicte, però cal

destacar que els buits de notícies van arribar en la postguerra, quan després de la “gran

victòria americana” la situació a l’Iraq era desastrosa. L’Abc va fer desaparèixer les

11 Consultar fitxa 35a 12 Consultar fitxa 38a


28

notícies del conflicte de les seves portades ràpidament, un conflicte que al govern potser

li interessava que s’oblidés, perquè la seva imatge, després de donar suport a l’atac, va

empitjorar notablement davant de l’opinió pública. I així va ser, la informació en

portada de l’Abc sobre la postguerra va ser molt reduïda i tampoc van ocupar un espai

massa gran les notícies dels dies anteriors a la guerra, dos períodes en els quals el diari

podia evitar publicar certes informacions, però no així durant la guerra, perquè un mitjà

de comunicació està obligat a informar de tot el que passa en un conflicte d’aquestes

característiques.

d) ALTRES INFORMACIONS DESTACADES Conjuntament amb les notícies i les fotografies de la portada i la col·locació

d’aquestes, hi ha altres aspectes que cal destacar i que l’Abc va incloure en les seves

portades durant el període de guerra com espais especials, enquestes...

Encapçalament de les notícies dedicades al conflicte L’Abc va encapçalar totes les notícies referents al conflicte sota els noms de

“Conflicto iraquí” i “Guerra en Irak”. Amb el nom de “conflicto iraquí” va encapçalar

aquelles notícies que es van produir entre el 17 i el 25 de març. A partir d’aquest

moment i ja fins al 24 d’abril les va publicar precedides de “Guerra en Irak”. Llavors

va deixar de dedicar un espai especial al conflicte i el va incloure en el bloc

“internacional”13. Va ser el primer dels dos diaris nacionals en deixar de tractar el

conflicte d’una manera diferenciada. Per tant, a partir d’aquell moment, l’Abc posava al

mateix nivell les notícies a l’Iraq (que en aquell moment estava començant l’etapa de



29

post-guerra) amb la resta de notícies destacades de les quals el diari es feia ressò i que

passaven fora de l’àmbit nacional.

Enquestes Un altre aspecte a destacar van ser les enquestes que va publicar l’Abc durant el

conflicte; alguna d’elles en especial busca influir sobre l’opinió pública i deixa veure

clarament com les seves notícies no poden ser del tot objectives perquè les enquestes

mostren una tendència política que de ben segur influirà en la comunicació d’aquestes.

El diari va publicar tres enquestes en la seva portada on-line, la primera va ser

present en la portada entre els dies 17 i 27 de març i preguntava ¿Crees que España

debe prestar sus bases para el ataque a Irak?. La segona la va mantenir entre els dies

28 de març i 14 d’abril i deia : ¿Crees que las manifestaciones contra la guerra en Irak

están manipuladas?. Per últim la tercera enunciava : Las amenazas de EEUU a Síria

¿acabarán en un nuevo ataque?

Les enquestes que fa un diari d’una tendència conservadora i pròxim al govern

com l’Abc, serviran perquè el govern del país sàpiga quina és la postura de l’opinió

pública sobre determinats temes d’interès i en conseqüència poder-se plantejar quina

postura és la més adequada per guanyar-se el suport de la societat o també, mitjançant la

seva opinió o plantejant determinats enunciats, intentar modificar l’opinió del lector i

per tant, de l’opinió pública.

Una de les enquestes, la segona, és la més destacada i amb la qual es pot deduir

que les notícies que publiqui l’Abc estaran condicionades per la posició del govern del

Partit Popular. Aquella enquesta, recordem, preguntava : ¿Crees que las


30

manifestaciones contra la guerra en Irak estan manipuladas?. És sens dubte la pregunta

més destacada de les tres. L’Abc sembla que actuï com la veu del govern. Aquest,

durant aquest període i davant les continues manifestacions que protestaven contra la

seva posició, va reaccionar dient que les protestes estaven manipulades pels partits de

l’oposició.

Per tant, mitjançant aquesta pregunta no afirma que hagin estat manipulades,

però el simple fet que plantegi l’enunciat d’aquesta manera és per fer dubtar al lector

d’aquestes manifestacions i si pot, fer canviar la postura de l’opinió pública. Ens està

demostrant clarament la seva tendència política.

Espais especials oberts pel diari

Per acabar, hi ha altres aspectes a destacar en les portades. L’Abc va obrir

diversos espais per informar vastament del conflicte.

El primer d’aquests espais es va obrir el 17 de març sota el nom de “Especial :

Conflicto en Irak” i es va tancar el dia 21 d’abril, data que coincideix, com s’ha dit

anteriorment, amb el dia en el qual l’Abc va començar a no informar progressivament de

la postguerra i això concorda amb la desaparició d’aquest espai especial. Són dos

factors, la desaparició d’aquest espai especial i la no informació del conflicte en les

portades, que indiquen l’inici del desinterès de l’Abc per la postguerra.

El diari va mantenir obert un altre espai interessant del dia 11 fins al 15 d’abril

anomenat “Chat con nuestros corresponsales : charlas sobre la guerra”, que com

podem observar, es va mantenir actiu durant un període de temps més aviat curt.


31

Ja per acabar, cal observar que les portades on-line de l’Abc constaven d’un

índex al marge esquerre. Doncs bé, dins d’aquest índex, l’Abc va mantenir des de l’inici,

un apartat reservat a la guerra, sota els noms de “Conflicto iraquí” inicialment i de

“Guerra en Irak” posteriorment. Aquests dos espais van desaparèixer el 24 d’abril, de

manera que la guerra va deixar de tenir un paper diferenciat.

Així, el fet que tots aquests espais desapareguessin en un espai tan curt de temps,

ens permet afirmar que el conflicte, en aquest cas la postguerra, va perdre ràpidament

interès per l’Abc, que no va fer un seguiment especial del període de transició com van

fer altres diaris, potser perquè és en aquest període on es veuen les catàstrofes

provocades per aquells govern que, com el del Partit Popular, van decidir atacar l’Iraq

sense el consentiment de l’ONU, i segurament, són el tipus d’informacions que el

govern no vol que arribin en massa a l’opinió pública.


32

4.2. TRACTAMENT DEL CONFLICTE : EL PAÍS

El País és un altre diari publicat a l’estat espanyol, que tradicionalment, com s’ha

comentat en la metodologia, manté una ideologia diferent a l’Abc. Aquest mitjà, més

socialdemòcrata i actualment dirigit per Jesús Cebeiro, va tractar el conflicte amb un

estil bastant diferent al diari anterior.

a) TITULARS

El País va publicar també gairebé diàriament molts titulars referents al conflicte

a l’Iraq, però amb una tendència molt diferenciada a la d’altres diaris com l’Abc.

Declaracions de líders polítics En línies generals, El País no acostumava a aprofitar declaracions de líders

polítics per redactar els seus titulars, però quan ho feia, sobretot en el cas del govern

espanyol, era per publicar-les sota un punt de vista més aviat crític.

El fet que El País utilitzés declaracions de líders polítics de l’estat espanyol per

publicar declaracions que podien ésser desfavorables al Partit Popular, es pot observar

en diverses portades, com la del 18 de març 14, on es pot veure perfectament com una

notícia pot ser transmesa per dos diaris de manera diferent. Aquell dia, l’Abc publicava

“Aznar asegura que no habrá tropas españolas en la zona de la guerra”, mentre que El

País publicava un titular que semblava contradir el primer des d’un principi : “España

enviará 900 soldados a Irak aunque “no participaran en el ataque””. Sembla clar, que

si aquest diari estes a prop del govern publicaria un titular com el de l’Abc, però el fet



33

que publiqui una notícia contrària, ja que afirma que hi hauran soldats espanyols a

l’Iraq, indica un cert distanciament respecte la posició del govern espanyol, perquè sap

que notícies com aquestes poden perjudicar al govern de cara a l’opinió pública. A més

aprofita per recordar al lector la participació d’Espanya en un conflicte que no ha estat

recolzat per bona part de la societat.

Aquest tipus de declaracions es poden veure en altres portades en les quals El

País recull declaracions del propi govern que poden perjudicar-lo, com les declaracions

d’Ana Palacio del 17 d’abril15, quan afirmava que la mort de Couso no tenia entitat

suficient per condemnar als EEUU. També es va fer ressò de moltes declaracions que

criticaven al govern com les de la família de Couso atacant a Ana de Palacio 16. Així El

País demostra que no té cap problema en publicar declaracions o notícies desfavorables

al govern espanyol.

També es més habitual que El País eviti referir-se a España en decisions preses

pel govern, i en aquests casos acostuma a iniciar els seus titulars amb “Aznar... “,

situació oposada doncs, a la de l’Abc. Aquesta diferència es pot observar en la reunió de

caps d’estat a les Açores del 17 de març com s’explicarà més detalladament en el bloc

següent. 17

Moviments de les tropes aliades i els civils iraquians

Durant el conflicte en si, El País va publicar en molts casos com a titular

principal notícies que informaven sobre les posicions de les tropes aliades a l’Iraq, però

en molts altres, també va dedicar el seu primer titular a la situació de les ciutats i dels

15 Consultar fitxa 31a 16 Consultar fitxa 33a 17 Consultar pàgina 77


34

civils iraquians. Si El País publiqués la gran majoria dels seus titulars referits al

seguiment de les tropes americanes, el lector rebria molta més informació d’un bàndol

que de l’altre, però en canvi, si també publica molts titulars sobre la situació a l’Iraq (a

diferència del que va fer l’Abc), també informarà a l’opinió pública de l’altra cara del

conflicte, és a dir, de les víctimes innocents que s’estan produint entre la població

iraquiana i la situació catastròfica del país després de l’atac. Aquest sembla l’objectiu de

El País, oposat als diaris propers al govern, perquè el Partit Popular no està interessat en

que es faci un gran ressò de les víctimes iraquianes, donat el seu suport a l’atac. És un

altre símptoma d’una tendència política allunyada del govern del Partit Popular.

Altres vegades les informacions sobre la situació a les ciutats iraquianes no

quedava reflectida en els seus titulars sinó que n’informava en el cos de les seves

notícies, destacant-ho amb negreta, com en la portada del dia 24 de març18 on en el cos

de la notícia s’informa de que “... la situación humanitaria empeora por la falta de

agua corriente y energía eléctrica...”. Aquest tipus d’informacions es van repetir el dia

anterior, i no solien aparèixer en diaris més conservadors com l’Abc.

Continuant amb la línia de seguiment de la situació a l’Iraq, El País es va fer

ressò d’una manera especial en les seves portades de les víctimes mortals iraquianes

causades pels atacs americans, com també ho feia amb les víctimes de soldats

americans, però a les morts iraquianes se’ls hi atorgaven grans titulars, sovint

acompanyats de fotografies . Una situació molt diferent al diari anterior.

Opinions polítiques

El País també va utilitzar molts cops les notícies relacionades del dia, per

informar de les postures o opinions polítiques d’aquells que s’oposaven a la guerra, tant



35

en l’àmbit nacional (l’oposició al govern), com en l’internacional (països com França,

Alemanya o fins i tot l’ONU). Exemples d’aquests tipus de titulars els trobem per

exemple a la portada del 18 de març19 on informa que “Zapatero acusa a Aznar de

vulnerar las resoluciones de la ONU” o a la portada del dia següent, on es pot llegir :

“Francia advierte a EEUU de que sólo la ONU “tiene autoridad moral” para

reconstruir Irak”. La millor predisposició de El País per publicar aquest tipus de

notícies en comparació amb l’Abc, fa pensar que aquest diari es troba molt més a prop

de la postura dels partits polítics progressistes i dels països que s’han manifestat en

contra de la guerra a l’Iraq. A més, continua publicant totes aquelles notícies que van en

contra del govern espanyol i contra l’atac a l’Iraq.

Un altre aspecte a destacar és que El País va atacar als mitjans de comunicació

americans per no informar en moltes ocasions de les morts de civils iraquians per atacs

de soldats del seu país. Va ser en la portada del 26 de març 20 quan informava que “Las

webs de los grandes medios de comunicación de EEUU ignoran el bombardeo sobre

un mercado a Bagdad”. Queda clara doncs, la importància que va donar El País a les

víctimes mortals iraquianes.

Manifestacions contra la guerra

Les manifestacions, per altra banda, van demostrar la tendència contrària a la

guerra i la seva distància amb el govern del Partit Popular. A diferència del diari que

hem analitzat en l’apartat anterior, El País es va fer ressò de la gran majoria de les

manifestacions contràries a la guerra, que el govern espanyol defensava que podien

estar manipulades pels partits de l’oposició.



36

Cos de la notícia

El País va utilitzar freqüentment el cos de les seves notícies per ampliar

informacions o bé per contrastar notícies. A vegades si en el titular informava de les

tropes aliades, en el cos de la notícia ho feia de la situació a les ciutats iraquianes. En

altres ocasions, utilitzava el cos de la notícia per contrastar les declaracions dels líders

polítics i a vegades desmentir-les, com en el cas del dia 8 d’abril21, on va posar en

evidència les declaracions de l’administració americana després de la mort de José

Couso. (aquest cas s’explicarà més detalladament en el bloc següent)

b) FOTOGRAFIES

Durant tot el conflicte bèl·lic, El País va publicar gairebé sempre fotografies que

acompanyaven als seus titulars, als quals feien referència. Aquestes fotografies eren de

tres temes molt diferents: de les tropes aliades, del poble iraquià i de les manifestacions

que protestaven contra la guerra

Fotografies de les tropes aliades El País va dedicar un bon nombre de fotografies a il·lustrar a l’exèrcit americà,

ja que també molts dels seus titulars hi feien referència. Per tant en moltes portades van

aparèixer fotografies de l’exèrcit americà i britànic.

Cal destacar que aquestes fotografies tot i que van ser moltes, no van arribar a un

nombre tan gran com les de l’Abc, i per tant, les repartia més equitativament amb la

resta de fotografies que es publicaven en portada, sobretot amb les del poble iraquià.



37

A més les imatges de El País no eren tan dures com les que es publicaven al

diari anterior, és a dir, no mostraven els segrestos de soldats americans i soldats morts i

per tant, no pretenien commoure a l’opinió pública amb la imatge de les tropes

americanes, a diferència del que pretenien amb el poble iraquià.

Fotografies del poble iraquià

Les fotografies referents als iraquians van ser molt importants en les portades de

El País, a diferència del que hem observat en l’Abc. Es poden trobar un nombre molt

gran de portades on apareix un poble iraquià indefens i innocent al mig de la guerra. Per

tant, amb aquestes imatges, El País pretenia transmetre el patiment dels iraquians, la

gent del bàndol contrari dels americans, del bàndol contrari del govern espanyol.

El País va mostrar totes aquelles imatges que podien causar un impacte més gran

sobre l’opinió pública: nens, famílies fugint de la ciutat, gent resant, dones amb nens...

Totes aquelles imatges que mostressin la crua realitat a l’Iraq i les conseqüències

devastadores dels atacs de la coalició sobre els més indefensos. Totes aquestes

fotografies són de gran impacte sobre l’opinió pública i en qualsevol moment la societat

es pot posar en contra d’un govern que ha donat suport als atacs que han provocat

aquestes escenes tràgiques. En definitiva, El País mostrava totes aquelles imatges que ni

al govern espanyol ni a l’americà els interessaven que tinguessin massa ressò.

En podem veure dos exemples clars. En la portada del 19 de març, abans de

l’atac armat, aquest diari va mostrar un grup de nens iraquians resant perquè no s’iniciés

la guerra i amb espelmes a les mans22. En la portada del 23 de març, una imatge

impactant d’un home aguantant a una nena ferida que no es pot aguantar dreta23. També

22 Fitxa 3a 23 Fitxa 7a


38

destaca la fotografia del 10 d’abril24, on uns iraquians es barallen per aconseguir una

ampolla d’aigua, i així transmet la pèssima situació humanitària de l’Iraq.

De vegades una imatge val més que mil paraules, i amb aquestes fotografies, El

País transmet d’una manera evident el patiment del poble iraquià.

Fotografies de les manifestacions Es tracta d’unes fotografies que mai van aparèixer en el diari anterior . El País

va informar sempre de les manifestacions contra la guerra, abans, durant i després dels

atacs aeris i molts cops van anar acompanyades de fotografies.

Les imatges que apareixien en portada no es limitaven a ensenyar els lemes de

les protestes, la majoria mostraven un gran pla general de la zona on s’havia

desenvolupat la manifestació i totes elles tenien un objectiu clar: mostrar la gran

quantitat de persones que participaven en aquestes manifestacions i per tant, el rebuig de

la societat espanyola contra la guerra i la posició del govern. Un exemple d’aquest tipus

de fotografies es pot observar al 30 de març del 2003.25

En resum, totes les fotografies publicades per El País no van ser ni de bon tros

les que hagués desitjat el govern del Partit Popular, perquè va mostrar moltes imatges

del poble iraquià i de les manifestacions en contra de la guerra i de la posició del

govern, demostrant així una tendència bastant allunyada del govern i per tant, una

tendència més progressista.



39

c) IMPORTÀNCIA DEL CONFLICTE EN PORTADA

És important analitzar quina importància ha tingut la crisi a l’Iraq en les portades

dels quatre diaris, tenint en compte aspectes com la seva col·locació en portada o la

quantitat de notícies publicades diàriament. Així podrem analitzar quina importància va

donar El País a les diferents etapes del conflicte.


Durant els dies anteriors als primers atacs de les tropes americanes, és a dir,

durant els dies 17, 18 i 19 de març del 2003, El País va situar sempre les notícies del

conflicte en la primera posició de la portada.

Sempre va ser el titular més destacat i en els dies 18 i 19 de març26 va anar

acompanyat d’una fotografia, i amb més d’una notícia relacionada amb l’inici de la

guerra.

Per tant, es pot afirmar que, comparativament, El País va donar més importància

al conflicte, encara que la diferència no fos massa gran. Seria adequat veure a l’apartat

d’estadístiques les dades sobre la importància del conflicte en portada.

Període de desenvolupament del conflicte armat Durant el desenvolupament de la guerra, ja en l’època d’atacs i víctimes diàries,

aquest diari va donar una importància molt gran al conflicte.

Com es pot observar, gran part de les portades on-line d’aquest període estan

destinades exclusivament al conflicte bèl·lic, en gran part perquè era, sens cap mena de

dubte, la notícia més important d’aquells moments, de gran transcendència mundial.



40

A diferència del que hem comentat amb l’Abc, no hi ha buits importants

d’informació, perquè com hem comentat anteriorment, si que va informar de les

protestes contra la guerra que es trobaven a faltar en el diari anterior. Per tant, el

conflicte va tenir molta importància en portada durant el desenvolupament de la guerra.

Període de postguerra

A diferència del que s’ha comentat en el diari anterior, la postguerra a l’Iraq si

que va ser tractada d’una manera especial per El País, i per tant no hi va haver una data

en la qual el tema perdés importància de cop, sinó que la informació en portada es va

anar reduint progressivament i només no apareixia en la portada on-line dels dies 4 i 18

de maig del 2003.

El País va donar una importància especial a la guerra a l’Iraq i en cap cas va

donar la sensació que volgués oblidar el període de transició. A diferència del que havia

passat amb el diari anteriorment analitzat, El País va mantenir un espai reservat per

informar del període de postguerra i així, no va incloure a l’Iraq amb la resta de notícies

internacionals del dia.

A més, cal destacar un aspecte molt important, les notícies que apareixien en

aquesta època. El País va publicar exclusivament notícies referents a la transició a

l’Iraq, o bé per informar del futur del país o bé per explicar les lluites o la situació

humanitària degradant de la zona, mai no les va utilitzar directament amb objectius

estrictament polítics (Recordem que l’Abc en un dels dies de postguerra, va dedicar el

gran titular del dia, a un enquesta en relació a l’Iraq que afavoria al govern espanyol.)27

Per tant, cal remarcar que El País va demostrar un gran interès pel conflicte, tan

en el període anterior a l’esclat d’aquest, com en la postguerra. A més, si durant la

guerra es va interessar per la situació social de l’Iraq, no va deixar de fer-ho en el

27 Consultar pàgina 24


41

període de postguerra, i per tant sempre es va interessar per l’altre bàndol del conflicte,

pel bàndol que havien atacat països amb la mateixa posició que el govern espanyol, els

diaris propers al qual van mostrar cert desinterès pel conflicte, potser per por de la

reacció contrària que podria tenir l’opinió pública. Per tant, sembla ser un diari pròxim

als partits de la oposició, més interessat en publicar aquelles notícies que poden posar la

opinió pública en contra del govern i més compromès amb la postguerra a l’Iraq.

d) ALTRES INFORMACIONS DESTACADES

Encapçalament de les notícies dedicades al conflicte

El País va utilitzar tres grans títols diferents per iniciar les notícies del bloc del

conflicte a l’Iraq. Aquests van ser “Amenaza de guerra”, “Objetivo Irak” y “La

transición en Irak”.

El primer “amenaza de guerra”, es va publicar durant els dos primers dies que

són objecte d’estudi, 17 i 18 de març del 200328, durant els quals s’estaven produint les

últimes reunions entre els països impulsors de l’atac i les reunions a la ONU, que

tractaven d’impedir l’inici d’una guerra que semblava imminent.

El segon apartat “Objetivo Irak” va encapçalar totes les informacions de l’Iraq

entre els dies 19 de març, amb l’assentament de les tropes americanes en territori

iraquià, i el 15 d’abril. És curiosa la diferència amb l’Abc, perquè mentre aquest va

començar les notícies referents al desenvolupament de la guerra amb el títol “guerra en

Irak”, el fet que El País ho encapçali amb “Objetivo Irak” respon a un punt de vista

diferent de la guerra per part d’ambdós diaris. D’aquest títol de El País se’n pot extreure

alguna hipòtesi, sembla que per aquest diari la guerra es tant sols l’objectiu dels EEUU



42

sobre l’Iraq amb el suport de països com Espanya, i potser l’hagués titulat guerra a

l’Iraq si no fos pel fet de la diferència abismal d’exèrcit entre els EEUU i l’Iraq.

Per últim, amb el nom de “Transición en Irak”, va iniciar les informacions

referents a l’etapa de postguerra fins el final de l’estudi. Cal destacar que El País també

va posar algun altre encapçalament en algun dia concret com per exemple

“consecuencias de la guerra”, “ayuda humanitaria”... però només va ser en dies

concrets i no es poden considerar un bloc. De totes maneres són elements que confirmen

que El País va estar força pendent de l’etapa de postguerra.


El País va obrir bastants espais d’interès amb molta informació del conflicte i

que van desaparèixer en les últimes portades, en el període de postguerra.

Aquestes espais eren els següents : l’especial “Guerra en Irak”, diferents videos

com el de la caiguda de l’estàtua de Saddam, “Gráficos del conflicto”,

“Fotogaleria”(que variava segons el dia, podia incloure imatges de manifestacions,

dels atacs...), “Envie sus preguntas : los analistas de El País” i un fòrum on els lectors

podien consultar els seus dubtes sobre el conflicte.

Tots aquests espais van anar variant segons el dia i s’anaven combinant. Cal

destacar que durant els dies d’atacs més intensos, l’espai “Gráficos del conflicto”

s’anava actualitzant, de manera que en la portada on-line es podien veure les zones que

eren atacades.

Altres aspectes importants

En alguna portada de El País apareixien frases pronunciades per líders polítics i

que aquest diari decidia destacar al costat dels seus titulars.


43

Una d’aquestes frases pot ser important, perquè el fet que la publiqui ens pot

estar definint la seva tendència política i la seva posició en contra del conflicte armat a

l’Iraq.

Aquesta frase va aparèixer a la portada del 18 de març del 200329, va ser

pronunciada per Rodríguez Zapatero i deia : “Paren la guerra y así no tendrán que

hacer ayuda humanitaria”. El País es va mantenir clarament contrari al conflicte i molt

crític contra el govern del Partit Popular, aquesta frase va ser pronunciada per un líder

polític de l’oposició i mostra el rebuig a la guerra. Per tant, sembla que aquest diari està

bastant proper a les postures progressistes del PSOE i de les postures contràries a la

guerra.

Així, sembla que, una vegada més, la política i el periodisme van molt lligats

com en la majoria de casos, ja que com diu Sánchez Noriega, “Los periodistas

necesitan a los políticos, porque son una de las fuentes importantes de información de

temas de actualidad y los políticos necesitan a los medios de masas para crear opinión

pública, buscar equiescencia a sus políticas y llegar al electorado”30

29 Consultar fitxa 2a 30SÁNCHEZ NORIEGA, J.L.Crítica a la seducción mediática. Pàg 26. Ed Pòrtic. Barcelona, 1982


44

4.3. TRACTAMENT DEL CONFLICTE : LE MONDE

Le Monde és un dels diaris més importants publicats a França. Aquest mitjà de

comunicació parisenc es caracteritza per la seva informació objectiva i de qualitat, que li

ha fet guanyar prestigi tant a França com en l’àmbit internacional. La seva cobertura del

conflicte ha estat diferent als altres diaris estudiats fins ara.

a) TITULARS El diari francès Le Monde va seguir el conflicte des d’un punt de vista diferent al

de la resta dels diaris. Els seus titulars es poden relacionar sovint amb la posició política

de França davant del conflicte.

Declaracions de líders polítics. L’ ONU.

Si bé anteriorment hem destacat com tractaven els diaris espanyols les

declaracions dels líders polítics d’Espanya, cal dir que Le Monde no solia publicar en

els seus titulars principals declaracions dels polítics francesos, però sí que informava de

la situació a l’ ONU, on França hi tenia un paper important.

Si comencem a estudiar els titulars publicats en les portades on-line, observarem

com des de l’inici del conflicte, el diari francès va començar a demostrar una posició

bastant crítica envers l’amenaça de la guerra i el seu posterior desenvolupament.

La primera portada que és objecte d’estudi n’és un bon exemple. En la portada

del dia 17 de març es pot llegir en una de les notícies del dia : “La France veut défendre


45

jusqu’au bout la voie diplomatique”31, és a dir, “França vol defensar fins al final la via

diplomàtica”. Mitjançant aquest titular, Le Monde transmet la voluntat tant dels líders

polítics com de la societat francesa de defensar la via diplomàtica, o el que és el mateix,

intentar rebutjar fins al final la solució armada, és a dir, la guerra.

En les altres portades dels dies anteriors a l’esclat de la guerra, s’hi poden llegir

altres titulars que qüestionen la legalitat d’aquesta i que critiquen el possible inici de

l’atac per part dels Estats Units, titulars que en ocasions, més que explicar un fet o fer-se

ressò d’unes declaracions, donaven l’opinió del diari. Si donem un cop d’ull a la portada

del dia 19 de març del 200332, hi veurem un gran titular que anuncia : “La guerre en

Irak, son heure et sa légalité”, o sigui, “La guerra a l’Iraq, la seva hora i la seva

legalitat”. En aquest titular Le Monde anuncia l’inici del conflicte a l’Iraq però al mateix

temps posa en dubte la legalitat d’aquest. Aquest titular està desenvolupat en el cos de

la notícia, on el diari francès denuncia que els EEUU estan a punt d’iniciar el conflicte

sense el suport internacional i recorda la postura de França que diu que un atac sense el

suport de l’ONU seria il·legal.

Per tant sembla que mitjançant aquests titulars, Le Monde està mostrant una

postura bastant propera al govern francès, al mateix temps que es mostra crític davant

un atac que es va produir sense el consentiment de l’ ONU.

Cal destacar que durant el desenvolupament de la guerra Le Monde no va

publicar les declaracions dels diferents líders polítics francesos, al contrari del que

passava a Espanya. Això pot tenir una explicació: mentre que a Espanya hi havia unes

posicions oposades al govern, per part de l’oposició i de la societat, sembla que a França

hi hagués una aparent unanimitat en una postura clarament contrària a la guerra.

31 Consultar fitxa 1b 32 Consultar fitxa 3b


46

Per aquest motiu, el diari francès estava més pendent del que passava a l’ ONU

que del que declaraven els seus polítics. França mantenia la mateixa postura que l’ONU,

és a dir, defensar fins al final la via diplomàtica i va ser un dels països dins d’aquesta

organització que va mostrar una postura més contrària a la dels EEUU i a la resta de

països que, com Espanya, donaven suport a l’atac, sent a l’ONU on França podia fer

sentir la seva veu. Així, el fet que Le Monde sigui el diari que informi més sobre

l’Organització de les Nacions Unides, l’acosta a la postura d’aquesta organització, la

qual no va donar suport a l’inici de l’atac armat i en la qual el govern francès feia sentir

amb força la seva oposició a la guerra. Un exemple de l’atenció que hi parava és el gran

titular de la portada del dia 3 d’abril, enmig de la guerra : “Combats à Bagdad, débats a

Bruxelles”, o sigui, “Combats a Bagdad, debats a Brussel·les”.

Caldria explicar perquè França es va oposar al conflicte. Entre altres motius, se

sap que França i l’Iraq tenien importants negocis. França importava de l’Iraq petroli a

baix preu i a canvi els hi venia cotxes i maquinària pesant de marques com Renault i

Peugeot. Per tant, la guerra podria comportar pèrdues importants per França, que és el

que ha acabat passant, doncs ha perdut molts negocis a causa de la guerra.

Les tropes aliades, els civils iraquians i les manifestacions

Durant l’atac de les tropes americanes a l’Iraq, cal destacar que Le Monde va

informar sempre del que estava passant a la zona de guerra. Les informacions que es

veien reflectides en els titulars eren força objectives, explicaven el que estava passant i

no solien col·locar en els seus titulars declaracions de líders polítics. Com hem vist en

els diaris anteriors, mitjançant les declaracions que un diari publica, es pot deduir quina

és la seva tendència política, però si dóna més importància als fets que a les

declaracions, com és en aquest cas, el diari sembla més objectiu, i per tant, guanya més

credibilitat.


47

Tot i així, en diverses portades al llarg dels atacs armats, es pot observar com Le

Monde publicava alguns titulars desfavorables als americans i que demostraven un cop

més la postura contrària del diari al conflicte. Un d’aquests titulars el podem observar,

per exemple, en la portada del dia 26 de març del 2003 33, en la qual Le Monde

publicava “Irak : une guerre plus longue que prévu”, és a dir, “Iraq : una guerra més

llarga del que es preveia”. Així sembla que una guerra que es preveia curta per la

diferència abismal d’exèrcits i que havia d’acabar d’una manera ràpida amb el règim

iraquià, s’estava allargant massa, i una guerra que s’allarga massa temps en cap cas pot

ser bona. Cal recordar que fa un temps, EEUU va tenir molts problemes a Rússia amb

els chechens, doncs una guerra que en principi es preveia curta, es va fer eterna en

convertir-se en una guerra de guerrilles.

També durant el període de guerra Le Monde va informar de les manifestacions

que s’estaven produint arreu del món contra l’atac dels EEUU sobre l’Iraq i també sobre

les morts de civils iraquians que s’estaven donant, com diu en la portada de l’1 d’abril34

“Victimes de plus en plus nombreuses”, és a dir, “víctimes cada cop més nombroses”

També es pot destacar que Le Monde també donava importància al suport que va

rebre França en les seves postures contràries a la guerra, com en la portada de l’11

d’abril35 : “Paris, Berlin et Moscou en quête d’une stratégie”, o sigui, “Paris, Berlín i

Moscou en busca d’una estratègia”.

Per últim també és interessant destacar com en algunes portades Le Monde vol

transmetre la rivalitat existent entre els EEUU i França. Aquest cas es pot observar en la

33 Consultar fitxa 10b 34 Consultar fitxa 16b 35 Consultar fitxa 25b


48

portada del dia 26 d’abril del 200336, quan Le Monde publicava : “Powell rassure la

France, Bush raconte sa guerre”, és a dir, “Powell tranquil·litza a França, Bush explica

la seva guerra”. En aquest titular es fan paleses les diferències existents entre França i

els EEUU i a més, dient “sa guerre”, el diari francès recorda un cop més que la guerra

la ha iniciat Bush sense el suport internacional.

Afegirem que al final de la guerra Le Monde va seguir amb la seva postura

crítica i qüestionant els resultats de la guerra i el futur de l’Iraq, com en la portada del

25 d’abril37, quan el seu titular anuncia : “Qüestions sur la présence américaine en

Irak”, o sigui, “Qüestions sobre la presència americana a l’Iraq”.

Cos de la notícia

Le Monde va utilitzar el cos de la notícia per ampliar la informació anunciada pel

seu titular del dia. En algunes ocasions el diari francès, al mateix temps que ampliava

aquests titulars, aportava informacions amb les quals potser pretenia influir al lector en

alguns aspectes, criticar o dir aquelles coses que potser no s’atrevia a publicar en els

titulars. En la portada del 18 de març, per posar un exemple, es poden llegir unes

declaracions fetes des de Washington que diuen : “...la guerre commencera au moment

que nous choisirons, a précisé Washington...”. Mitjançant aquesta informació Le Monde

transmet al lector la prepotència dels EEUU, que asseguren que començaran la guerra

quan ells creguin convenient, encara que tingui en contra a bona part de la societat

internacional. Això confirma la línia de Le Monde, que va criticar durament el fet que

els EEUU decidissin atacar l’Iraq sense el suport de l’ONU.



49

b) FOTOGRAFIES

Le Monde va publicar un seguit de fotografies en les seves portades on-line que

el diferencien de la resta de diaris que són objecte d’estudi.

Mentre que en els diaris espanyols s’han destacat dos grans blocs de fotografies,

el dels civils iraquians i els de l’exèrcit americà, en el diari francès en sobresurt un altre

bloc de fotografies d’escassa importància en els diaris anteriors : les imatges dels líders

polítics.

Líders polítics

Les fotografies on es mostren personalitats que ocupen càrrecs polítics

importants, apareixen en un nombre bastant elevat de portades, tan sols superades per

les de l’exèrcit americà.

Moltes de les seves fotografies mostren personalitats de l’administració

americana, com Donald Rumsfeld, reunions entre caps dels líders propulsors de l’atac o

dels països que se’n mantenien al marge. Un exemple d’aquestes fotografies el trobem

en la portada de l’11 d’abril 38 on s’observa com el president francès Jacques Chirac es

dóna la mà amb el rus Vladimir Putin, un dels seus aliats en la lluita per evitar la guerra.

Per tant sembla que amb les seves fotografies Le Monde ha intentat ser objectiu,

però mantenint la postura del govern francès, és a dir, donant una gran importància a les

relacions diplomàtiques.

Fotografies de les tropes aliades i els civils iraquians

És curiós veure com les fotografies de l’exèrcit americà i les del poble iraquià

que publica Le Monde no creen un impacte tan gran com el que transmetien l’Abc -amb

38 Consultar fitxa 25b


50

les seves fotografies de soldats ferits- o El País -amb les seves fotografies de nens

iraquians ferits, per exemple-.

Per altra banda sembla que les càmeres de Le Monde no han arribat fins a peu a

de carrer, és a dir, en contades ocasions es poden observar imatges properes dels carrers

de Bagdad per exemple. Si només tinguéssim en compte les fotografies semblaria que

Le Monde no ha fet un seguiment tant intens del conflicte com el diaris espanyols o

l’americà que veurem més endavant; però això es podria explicar per la posició francesa

davant del conflicte, els francesos es van mantenir al marge dels atacs armats, els

americans van propulsar aquest atac, mentre que Espanya donava suport a l’atac i

participava en una guerra fora de les seves fronteres com no ho havia fet mai.

Això explica que Le Monde publiqui més freqüentment que els altres diaris

fotografies dels líders polítics : França es va mantenir allunyada dels atacs armats i on

feia sentir més la seva veu era en la via diplomàtica, és a dir, totes aquelles reunions,

principalment de l’ ONU on França hi podia tenir un paper destacat.


El conflicte a l’Iraq va aparèixer gairebé sempre en portada, doncs era la notícia

internacional del moment, de la qual tot el món n’estava al cas. La importància, però,

que van tenir els titulars i fotografies en les portades diàries no va ser el mateix durant

tot el període de crisi.


Le Monde va estar pendent des del principi del període de crisi de tot el que

estava succeint i del possible començament de la guerra.

En els dies immediatament anteriors a l’inici de la guerra, el diari francès sempre

va dedicar al seu primer titular del dia per informar d’aquelles notícies relacionades amb


51

el conflicte, en una posició molt destacada en portada, ocupant gairebé la meitat

superior de la portada on-line. Així, el diari francès començava donant molta

importància al conflicte, sobre el qual, tan ell com el govern francès, s’hi començaven a

mostrar molt crítics.

Període de desenvolupament del conflicte armat

Durant el desenvolupament de la guerra en si, és a dir, durant el període de

continus atacs de l’exèrcit americà sobre l’Iraq per acabar amb el règim de Saddam

Hussein, Le Monde va donar una importància relativa al conflicte en portada.

Si durant els primers dies dels atacs el diari francès va mantenir constantment el

conflicte com a primera notícia del dia, amb altres informacions abundants en portada,

cal destacar que a mesura que el conflicte s’allargava, algunes vegades Le Monde

decidia allunyar aquestes notícies de les primeres posicions de la portada, prioritzant-ne

d’altres que aquest diari estimava que eren més importants.

Un exemple d’aquest tipus de portades la trobem el dia 31 de març del 200339,

dia en el qual, a pesar dels intensos combats a l’Iraq, Le Monde no va situar les notícies

relacionades amb el conflicte en el primer pla de la portada. Per tant, tot hi que va

informar sempre del que passava a la zona de guerra, la veritat és que va ser el diari que

acostumava a dedicar menys titulars al conflicte. Els diaris espanyols i americans

sempre hi van dedicar més titulars i posicions més destacades en portada; uns, potser

perquè Espanya tenia un protagonisme que no havia tingut en altres conflictes

internacionals, i els altres, perquè el seu país era el protagonista de l’atac. El fet que

França es mantingués allunyada dels atacs sobre l’Iraq concorda amb la informació de

Le Monde, sempre va informar del que passava en portada, però amb una quantitat de

notícies menor a la dels altres tres diaris, i a més, intentant sempre fer molta referència a



52

l’ ONU. En tot cas, Le Monde sempre va tenir informat al lector del que estava passant a

l’Iraq, perquè en portada sempre hi va mantenir espais especials que contenien molta

informació sobre el conflicte.


Com la majoria de diaris, després de la caiguda del règim iraquià i el final de la

guerra, l’Iraq va començar a desaparèixer del primer pla de l’actualitat informativa en

les portades de Le Monde, però fins el 17 de maig del 200340 els titulars no van

desaparèixer definitivament de la portada on-line.

Si tinguéssim en compte la importància relativa de la guerra en les portades en el

període de desenvolupament d’aquesta, podríem afirmar que la informació en l’etapa de

postguerra hauria de desaparèixer més ràpidament o si més no, que apareixes en poques

ocasions. Però no va ser així. La postguerra va ser d’especial interès per Le Monde.

Durant els dies posteriors a la fi dels atacs i a la caiguda del règim, Le Monde va

informar detalladament del procés de transició a l’Iraq. El diari francès va fer aparèixer

en les seves portades moltes notícies que feien referència al futur de l’Iraq, i no tant en

clau humanitària sinó més aviat en sentit polític.

Le Monde va publicar notícies en el període de postguerra per informar de com

es duria a terme la reconstrucció de l’Iraq, el paper que la ONU hi tindria, a mans de qui

quedaria la sobirania d’aquest país... Cal destacar que aquestes notícies van ocupar

algun cop el lloc més destacat de la portada, com per exemple en la portada del 2 de

maig 41 , el principal titular de la qual informava sobre els plans europeus per la

postguerra a l’Iraq.

40 Consultar fitxa 45b 41 Consular fitxa 41b


53

S’ha d’observar com Le Monde ha donat més o menys importància a les notícies

en funció del protagonisme que hi podia tenir França. Si durant el desenvolupament del

conflicte va fer referència sovint a la ONU, durant la postguerra el conflicte va tornar a

recuperar una posició molt destacada, en part perquè ara el govern francès hi podia tenir

un paper important, ja que França podia participar en la reconstrucció de l’Iraq i volia

participar en el repartiment d’aquest país. Per tant, Le Monde sembla donar una

importància diferent a les notícies segons si França s’hi pot veure implicada o no.

d) ALTRES INFORMACIONS DESTACADES En les diferents portades que va publicar Le Monde durant el període del

conflicte que és objecte d’estudi, s’hi poden observar diferents aspectes característics

que determinen la seva posició envers el conflicte i el tractament que n’ha fet

Vinyetes publicades

El diari francès Le Monde, publica gairebé diàriament un seguit de dibuixos que

fan una mena de caricatura dels fets més destacats o de les notícies més importants de

l’actualitat.

Le Monde va utilitzar aquestes vinyetes per criticar durament i sense cap mena

de problema al govern americà pels seus atacs sense el suport internacional, al mateix

temps que demostrava una postura radicalment contrària a la guerra.

Aquestes vinyetes sovint representaven els atacs americans. En veurem alguns

exemples. La primera vinyeta destacada apareixia en la portada del 18 de març del

200342, el segon dia que és objecte d’estudi i abans que comencessin els atacs. Allà hi

apareixia un soldat americà armat amb una màscara per evitar intoxicar-se, al darrera



54

una frase “un nouveau virus par la planète. La guerre”, és a dir, “Un nou virus pel

planeta. La guerra”, i a la dreta un grup de civils iraquians espantats. Amb aquest dibuix

Le Monde transmet unes idees clares : els americans es prenen el conflicte a l’Iraq com

una pel·lícula de ciència ficció de la qual ells en són els protagonistes, ells han de salvar

la terra del que ells creuen que són un virus i l’única solució és la guerra, mentre els

civils iraquians se’l miren sorpresos i espantats al mateix temps. Es tracta d’una crítica

ferotge contra els EEUU.

Van aparèixer diferents tipus d’aquestes vinyetes durant el conflicte com la del

dia 22 de març 43 on es criticava que els americans ataquessin sense suport i sense

escoltar les manifestacions que demanaven la pau.

Totes elles van simbolitzar el rebuig de Le Monde al conflicte i una dura crítica

als atacs americans, al conflicte i a la situació dels civils iraquians innocents. Una

postura crítica que es pot relacionar amb les idees del govern francès contràries a la

guerra.

Altres aspectes importants

Le Monde va obrir un conjunt d’espais que acompanyaven als titulars diaris i que

normalment servien perquè el lector pogués accedir ràpidament a una amplia informació

sobre el conflicte que apareixia en portada.

Tot i que a les portades no hi apareixien una gran quantitat de titulars, els blocs

que anunciaven espais sobre el conflicte estaven presents en la majoria de les portades,

el que transmetia la sensació de poder accedir a una gran quantitat d’informació

fàcilment.



55

Entre els blocs, és a dir, aquells espais especials o articles als quals es podia

accedir des de la portada. cal subratllar aquells punts que acompanyaven al la notícia

principal del dia on destacaven per exemple “ Edition spéciale : l’Irak en ligne de

mire”, “Edició especial : l’Iraq al punt de mira”; “Forums : la guerre en Irak”,

“Fòrums : la guerra a l’Iraq”; “Dossier”, “Dossier”; “La guerre heure par heure”, “La

guerra hora per hora” o espais amb informacions redactades per analistes com “Point de

vue” , o sigui, “Punt de vista”, que sovint contenien cròniques o informacions crítiques

amb el govern americà com suggereixen els seus títols.

També cal destacar que no va deixar la postguerra de banda, com hem comentat

amb El País. Tots dos estan demostrant una postura bastant crítica davant del conflicte i

aquells que l’han impulsat. Això es reflecteix en el fet que va obrir nous espais per

informar de la postguerra com “Edition spéciale : l’Irak après Saddam Hussein”, és a

dir“edició especial, l’Iraq després de Saddam Hussein”, o perquè encapçalava algunes

notícies amb el nom de “après-guerre”, o sigui, “post-guerra”, o si més no sota el nom

de “Irak”, cosa que ja diferenciava aquestes notícies de tota la resta de l’actualitat

internacional. En aquest aspecte coincideix amb El País donant importància a la

postguerra, però es distància de la posició de l’Abc, en el qual el període de transició va

perdre moltíssima importància.

Deixant de banda tots aquests blocs que apareixien entre les notícies o al marge

de la portada, s’ha de destacar un bloc anomenat “multimédia”, o sigui, “multimèdia”

44que va aparèixer en algunes portades digitals durant diversos dies. En aquest espai hi

havia dibuixat un espai de les forces aèries americanes i al costat una sèrie de ítems i

44 Consultar la portada del 9 d’abril del 2003


56

vídeos anomenats “Les forces américaines à Bagdad”,és a dir, “Les forces americanes

a l’Iraq”; “Chronologie de l’offensive militaire”, o sigui, “Cronologia de la ofensiva

militar”; “Le déploiement militaire américain”, en català “El desplagament militar

americà” i “Les principales armes américaines”, és a dir, “Les principals armes

americanes”. Tota aquesta gran informació sobre l’exèrcit americà pot donar la sensació

al lector de la diferència abismal de potencial entre l’exèrcit americà i la resistència

iraquiana.

A part de l’esperit crític que ha demostrat Le Monde envers el conflicte, aquests

grans blocs d’informació són els que proporcionen prestigi a aquest diari


57

4.4. TRACTAMENT DEL CONFLICTE : THE NEW YORK TIMES

The New York Times és un dels diaris de més tiratge i difusió dels Estats Units,

un dels mitjans més importants d’aquest país. Aquest diari publicat a Nova York, té,

donada la seva difusió, una gran influència sobre l’opinió pública i les seves portades

són molt tingudes en compte pel sistema polític nord-americà

a) TITULARS The New York Times va fer un seguiment molt especial de la guerra, ja que és un

diari que es publica al país propulsor de l’atac armat, els Estats Units. El diari americà

va publicar molts titulars en portada que feien referència al conflicte en qüestió, s’ha de

tenir en compte, però, que molts soldats nord-americans van ser enviats a l’Iraq, i per

tant, The New York Times va informar vastament de tot el que passava a la zona de

guerra responent als interessos dels lectors de la societat nord-americana.

Líders polítics i l’ONU Des del principi, els titulars de The New York Times semblaven indicar que es

tractava d’un conflicte que només implicava als Estats Units i a l’Iraq, a diferència

d’altres diaris que ja hem vist, on és donava força importància a l’ONU ,als aliats i als

contraris a l’atac. En la majoria de titulars del diari americà aquests altres organismes i

països es veien condemnats a un segon pla en portada.

Un exemple el podem veure a la portada del 17 de març del 200345; aquell dia

tots els diaris anteriors ( Abc, El País i Le Monde ), van destacar la reunió a les Açores

entre els Estats Units, la Gran Bretanya i Espanya, i que com a conseqüència d’aquesta,

s’obrien les portes a un possible atac sense el consentiment de l’ONU. Doncs bé, en el



58

titular d’aquell dia, The New York Times publica : “U.S. Ends effort for U.N war

approval and declares diplomatic window closed”, és a dir, “Els EEUU donen per

acabats els esforços perquè l’ONU aprovi la guerra i declaren tancada la via

diplomàtica”. Per tant, en aquest titular el gran protagonista és EEUU, aïllant d’aquests

als altres dos països destacats pels altres diaris. Aquests altres països, Espanya i Gran

Bretanya sí que s’esmenten més endavant, en el peu de foto del dia, però amb una

importància més petita que en el titular.

Cal destacar que en els primers dies del conflicte, com es pot observar en la

portada del 17 de març i en el titular mateix que s’ha comentat, The New York Times va

informar reiteradament de la postura contrària de l’ONU. En els seus titulars, com

també en el desenvolupament de les notícies, el diari americà recordava als seus lectors

que els EEUU iniciarien l’atac sense el recolzament de l’ONU ni del Consell de

Seguretat. Sembla doncs, que malgrat ser un diari nord-americà, el fet que ho remarqués

en portada, pot voler dir que The New York Times es mantenia contrari a la guerra

perquè aquesta no tenia un consens internacional.

Moviments de les tropes aliades The New York Times, d’acord amb el protagonisme del seu país en el conflicte,

va ser el primer diari que va començar a destacar en els seus titulars tant les estratègies

de l’exèrcit iraquià com la presa de posicions de les tropes americanes a la zona del

conflicte.

Anteriorment hem comentat com Le Monde en les seves vinyetes criticava als

EEUU, transmetent al lector que els americans es prenien la guerra com una pel·lícula

de ciència ficció. Doncs bé, alguns dels titulars de The New York Times semblen

confirmar aquesta hipòtesi, doncs alguns d’aquests, tot i informar del que passava,


59

s’acosten al que podria ser el diàleg d’una pel·lícula bèl·lica de ciència ficció :“With

U.S. poised to attack, Baghdad says it is ready”, aquest titular es podia llegir en la

portada del 18 de març, que deia que “amb els EEUU planejant l’atac, Bagdad diu que

està a punt (preparats)”, com diria Gómez Mompart “Titulares que podrían

perfectamente servir de base sonora a informativos o documentales de televisión”46

Durant el desenvolupament del conflicte, The New York Times, va demostrar

constantment com en les seves portades on-line el que tenia més importància eren els

moviments de les seves tropes per territori iraquià, les seves accions i els perills que

podien córrer per les accions de la resistència iraquiana. Així mateix, el diari nord-

americà va estar molt pendent de l’administració americana, destacant totes aquelles

declaracions que informaven sobre el desenvolupament del conflicte i en especial sobre

les accions i moviments dels seus soldats. Aquests dos aspectes es troben sintetitzats,

per exemple, en la portada del 22 de març del 200347, el titular de la qual informa que

“U.S. Says Iraq is relocating missile sites as ground forces advance toward Baghdad”,

és a dir, “EEUU diu que Iraq està resituant els míssils mentre les forces terrestres

avancen cap a Bagdad”.

Independència envers el govern americà

Per altra banda, en algunes portades s’observen titulars que mostren que The

New York Times és un diari bastant independent de l’administració americana, doncs

són notícies on el diari posa en dubte el bon desenvolupament del conflicte, critica el fet

que l’administració americana no vulgui parlar del cost de la guerra, etc. Ho podem

46 GÓMEZ MOMPART, J.L., Los titulares en prensa, pag. 24. Textos de Periodismo. Ed. Mitre. Barcelona, 1982 47 Consultar fitxa 6b


60

observar en una notícia de la portada del dia 25 de març “The goal is Baghdad, but at

what cost?” (“l’objectiu és Bagdad, però a quin preu?)48

Les manifestacions contra la guerra

És en aquesta mateixa portada on s’observa un altre aspecte que cal subratllar.

En la part inferior esquerra hi apareix un titular i una fotografia que informen de les

manifestacions contra la guerra que s’estan produint dins els EEUU (per tant es fa ressò

del sector de la població contrari al govern americà). A més, en altres portades també

comunica les protestes que hi havia arreu del món, com en la portada del 23 de març49 :

“Around the world, thousands protest the war”, és a dir, “Arreu del món, milers de

persones protesten contra la guerra”. Si fem una comparació, veurem que The New York

Times va dedicar molts més titulars a les manifestacions que diaris com l’Abc o Le

Monde, i per tant, es pot deduir que tot i ser un diari nord-americà, també estava

interessat en fer sentir la veu d’aquells que s’oposaven al conflicte, per tant podria ser

un diari pròxim als partits demòcrates americans, ja que fins ara s’està mostrant crític

però prudent.

Morts de soldats americanes i de civils iraquians

Si tenim en compte que aquest diari va dedicar gran part dels titulars a les seves

tropes, no es estrany que The New York Times fos molt sensible a les baixes que s’hi

produïen a les seves tropes pels atacs de la resistència iraquiana. Un bon exemple el

trobem a la portada del 23 de març del 200350 , el titular de la qual deia textualment :

“U.S. Forces are killed, wounded, captured in intense battle for southern Iraqi

Capital”, o sigui, “Forces americanes han estat assassinades, ferides, i capturades en



61

intenses lluites pel sud de la capital iraquiana”, recolzades per unes declaracions de

Bush : “Bush expects Iraq to treat prisoners humanely”, literalment, “Bush espera que

l’Iraq tracti als presoners humanament”.

Per altra banda The New York Times sempre acostumava a informar de les morts

de civils iraquians, però mai els seus titulars ocupaven un lloc tant destacat ni se’ls hi

donava tanta importància com a les morts de soldats americans i britànics. Fins i tot en

algunes ocasions deia que l’Iraq havia informat de morts de civils, sense assegurar-ho.

Un cas especial es troba al 26 de març del 200351, aquell dia El País denunciava

que les webs dels mitjans de comunicació americans havien ignorat la notícia de l’atac

sobre un mercat comercial que havia causat moltes morts de civils iraquians. The New

York Times sí que en certa manera publica aquesta notícia -de manera que s’aparta dels

altres mitjans de comunicació americans-, però ho fa d’una manera especial dient “Iraq

says U.S. missiles kill 14 in Baghdad”, que traduït significa “Iraq diu que els missils

americans han matat a 14 civils a Bagdad”; en tot cas, es veu que la manera de formular

els titulars es molt diferent, perquè el diari americà posa en boca dels altres la notícia i

en cap cas la confirma. Així sembla que The New York Times es mostrava més reticent a

parlar de morts causades per les seves tropes que per parlar de morts de les tropes

causades per la resistència iraquiana, que per altra banda ocupaven un lloc força més

destacat. Per tant, a l’hora d’informar de morts, la balança pel què fa en importància en

portada, es decantava cap als soldats americans.

Postguerra

Ja pel que fa a la postguerra, el diari americà hi va dedicar bastants titulars,

doncs les seves tropes continuaven i continuen ara a l’Iraq. Alguns d’aquests titulars

51Consultar fitxa 7b


62

recollien les declaracions dels líders polítics americans satisfets per l’evolució de la

guerra o pels bons resultats que segons els americans havien tingut les seves accions. El

suposat control i la satisfacció s’observen en portades com les del 9 d’abril52 on es

destaca el creixent control dels americans sobre Bagdad. Tot i així més endavant també

apareixen notícies en moltes portades informant del caos a la ciutat.

En tots aquests titulars de la postguerra potser es troben a faltar més

informacions sobre la situació humanitària, la transició del país i el paper que pot jugar

l’ONU en la reconstrucció, perquè dóna la sensació que The New York Times es basa,

potser excessivament, en les notícies sobre els soldats americans i els líders polítics

d’aquest país, com el titular següent : “Rumsfeld says U.S. victory will serve as

powerful message”, és a dir, “Rumsfeld diu que la victòria dels EEUU servirà per ser

un missatge poderós”. Encara que tot això és comprensible per la gran quantitat de

tropes nord-americanes presents a la zona.

Cal destacar, per últim, que tot i que The New York Times va publicar diverses

enquestes on anunciava que gran part de la societat americana donava suport a l’atac

armat, també es veritat que el diari americà es va fer ressò del patiment de les famílies

que tenien soldats a l’Iraq, que encara s’engrandia més si eren famílies que s’havien

oposat a la guerra. Aquesta idea es recull en una notícia del dia 14 d’abril del 200353:

“For those who questions the war, complications amid loss”, o sigui, “Per aquells que

qüestionen la guerra, complicacions enmig de pèrdues”. En aquest titular, tal com es pot

llegir a la portada on-line, el diari va informar que més de 100 famílies americanes

havien perdut un familiar a la guerra i que el drama era pitjor per aquelles famílies que



63

s’havien oposat al conflicte armat. Per tant, sembla donar a conèixer una informació que

va contra els interessos del govern americà.

b) FOTOGRAFIES En les portades on-line del diari americà s’hi van publicar diversos tipus de

fotografies, encara que unes més abundants que les altres, coincidint amb les notícies.

Fotografies de les tropes aliades Si s’ha comentat que la gran majoria dels titulars estaven dedicats a les tropes

americanes, seria normal que les fotografies que mostren soldats o el conjunt de

l’exèrcit nord-americà fossin les més abundants i així va ser. Sens dubte eren les més

nombroses en portada, per la qual cosa es demostra el gran seguiment que es va fer de

l’exèrcit americà. Cal comentar que les imatges publicades no van ser mai tan xocants

com les que va publicar l’Abc, que havia mostrat fotografies de soldats ferits. The New

York Times publicava fotografies com la del 4 d’abril54, on hi ha la imatge del l’exèrcit

americà preparant-se a les afores de Bagdad, prop de l’aeroport. El diari americà potser

no buscava impactar sobre l’opinió pública amb imatges dures, conscient potser de les

moltes famílies que tenien soldats a l’Iraq.

Si bé durant la postguerra es veien els pillatges i la situació de caos, The New

York Times també tendia a publicar aquelles imatges on s’observés el control de les

tropes americanes a l’Iraq, com la fotografia del 9 d’abril del 200355. Imatges en

definitiva, que demostraven la victòria dels Estats Units i que justificaven l’atac. Com



64

hem dit, però, també hi ha moltes fotografies on es mostra el caos a les ciutats, per la

qual cosa la balança queda força equilibrada.

Poble iraquià i líders polítics

Els altres blocs de fotografies com els civils iraquians o els líders polítics van

aparèixer en una proporció més petita. Si es tractés d’un diari, com els espanyols, que

formés part d’un país sense tropes lluitant al conflicte, seria censurable que mostrés

moltes més fotografies d’un bàndol que de l’altre, perquè indicaria una tendència clara

favorable a un dels bàndols. En aquest cas també és riticable que The New York Times

mostri més el que passa a un bàndol del que passa a l’altre; però, s’ha de tenir en

compte que pertany a un país, els EEUU, que té molts soldats a la zona de guerra, i per

tant, el que reclama la societat americana és saber el què els hi està passant als seus

soldats. I tot i així, les fotografies de civils iraquians són força semblants a les de diaris

com Le Monde o l’Abc.

Per tant, tal i com s’ha comentat en les notícies, les fotografies es centren

sobretot en el que els passa als EEUU per sobre del que passa als iraquians, però per

sobre de raons polítiques, sembla que la veritable raó es troba en la demanda

d’informació de l’opinió pública americana.


Període anterior a l’esclat del conflicte Des del primer dia d’anàlisi, el 17 de març del 2003, les notícies dedicades al

conflicte iraquià van ocupar la part més destacada en les portades on-line. El diari

americà va ser l’únic dels quatre diaris que va dedicar gairebé tota la portada a aquests

titulars que a més, anaven sempre acompanyats d’una fotografia. Així doncs, des del


65

primer dia The New York Times va donar una gran importància al conflicte, ja que el seu

país, els EEUU, es trobava al centre de l’actualitat internacional i per tant, el seu exèrcit

i les declaracions dels seus polítics eren notícia constantment. Gran part d’aquestes

notícies eren anunciades en portada.

Període de desenvolupament del conflicte armat

The New York Times va ser sense cap mena de dubtes el diari que va donar més

importància a tot el que estava succeint a l’Iraq durant els dies més intensos de combats

i en especial com hem comentat anteriorment, a les accions dels seus soldats en la zona

del conflicte bèl·lic.

En gairebé la totalitat d’aquest període les notícies referents al conflicte

monopolitzaven les portades on-line, amb les seves corresponents fotografies. El

conflicte era la gran notícia internacional del moment i el centre d’atenció de la societat

americana, per la qual cosa era el tema principal en portada. Moltes, a més de publicar

les informacions i declaracions més importants del dia, incloïen anàlisis de la guerra

fetes per analistes del diari, de manera que encara es donava més ressò a les notícies,

analitzant-les des de diversos punts de vista.

Cal destacar que l’immens protagonisme d’aquestes notícies, a més de l’interès

de la societat americana en aquest, es pot explicar pel gran ventall d’informacions de les

que disposava The New York Times. El seu país era, deixant de banda a l’Iraq, el centre

d’atenció internacional, del qual sortien informacions i declaracions que podien ser

notícies en qualsevol moment, i a les quals el diari americà hi tenia un accès molt més

ràpid que els altres tres diaris que són objecte d’estudi. A més, és clar que el conflicte

afectava molt més directament als Estats Units que a França i a Espanya.


66


A diferència de la resta de diaris, The New York Times va publicar sempre

alguna notícia en portada que feia referència al conflicte, de manera que fins el 18 de

maig del 2003, es pot afirmar que mai va perdre l’interès informatiu.

Si bé mai van desaparèixer, és cert que els titulars es van anar reduint

progressivament en les portades. Un exemple clar es troba al dia 20 d’abril del 200356

on The New York Times només va dedicar un sol titular important al conflicte.

És important veure la diferència amb dos diaris que sembla que es van oposar

clarament al conflicte. Aquests dos, El País i Le Monde, van mantenir també bastants

dies aquestes notícies en portada, però era per informar sobretot de la situació

humanitària i del procés de transició americana. En canvi, The New York Times, en gran

part perquè és un diari nord-americà, va centrar les informacions de la seva portada,

sobretot en la comunicació de la situació dels soldats americans a l’Iraq i les

declaracions del govern dels EEUU. Per tant, si bé la importància en portada va ser molt

més gran que en altres diaris, les informacions que hi destacaven eren ben diferents i per

tant, no buscaven impactar de la mateixa manera sobre l’opinió pública.

d) ALTRES INFORMACIONS DESTACADES The New York Times afegia en les seves portades un seguit d’espais o

informacions a les quals podia accedir al lector i que acompanyaven a les notícies que

sortien cada dia publicades en les portades digitals.

A diferència dels altres diaris The New York Times no utilitzava cap

encapçalament per iniciar les notícies estrictament lligades al conflicte iraquià, per dues



67

raons principals : les notícies del conflicte bèl·lic, com hem dit anteriorment, ocupaven

gairebé sempre bona part de la portada on-line, per la qual cosa el diari va renunciar a

posar-les sota un títol. A més, el disseny de les portades fa que no sigui possible un

espai diferenciador, ja que en aquestes, el diari americà exposava les notícies del dia una

sota l’altra, sense necessitat de diferenciar-les.


Pel que fa referència als espais especials, cal remarcar que aquests concorden

amb el desplegament que va fer The New York Times per informar del conflicte i la gran

quantitat de notícies que apareixien en portada.

Per començar es pot observar com en moltes portades, el diari nord-americà hi

incloïa una tira de fotografies a la part inferior de la portada que permetien veure una

gran galeria d’imatges molt diverses.57 Era en aquestes on moltes vegades The New

York Times hi feia aparèixer moltes imatges de les quals n’informava menys en les

notícies, eclipsades en part per el seguiment de l’exèrcit americà. Tot i que no es

publicaven de forma tant insistent en els titulars, el fet que les publiqués ja podia fer

veure al lector totes les parts implicades en la guerra. En destaquen blocs de fotografies

com “Iraq’s civilians”, és a dir, “civils iraquians”; “Protests around”, o sigui

“Protestes arreu del món” o “Scenes from the Front”, que vol dir “escenes des del front

de guerra”.

Al marge dret de les portades hi apareixien molts altres blocs i apartats que

ampliaven molt les notícies i indicaven un seguit d’ítems mitjançant els quals es podia

accedir a una gran quantitat d’informacions. És un altre factor que indica la gran

57 Consultar, per exemple, la portada del 23 de març del 2003


68

importància que va tenir el conflicte per The New York Times, i per extensió, per tota la

societat americana.

Algunes d’aquestes seccions eren : “Multimedia”, “Interactive”, o sigui

“Interactiu”- on hi podien aparèixer per exemple, gràfics del conflicte- o

“developpment”, és a dir, “desenvolupament”.

A més, molts dels titulars portaven adherits uns títols que informaven de la

possibilitat d’accedir a arxius d’audio o de vídeo. Aquesta mena d’arxius els utilitzava

per acostar els lectors a les declaracions de líders polítics destacats, com podien ser les

de Saddam Hussein.

Anàlisis Per últim i com ja s’ha esmentat anteriorment el diari americà incloïa

informacions destacades a la mateixa alçada que les notícies més importants del dia on

hi havia informacions fetes per analistes del diari. Aquestes informacions introduïen

altres punts de vista d’analistes que sovint mostraven una postura independent de les

posicions del govern americà.

Per exemple, se’n pot trobar un a la portada del dia 19 d’abril del 200358 que diu

“For all sides, war envolved not quite according to the plan”, és a dir, “Per totes

bandes, la guerra no s’ha desenvolupat tal com els plans preveien”. Així en aquesta

anàlisi, el diari demostra mantenir-se en una postura independent al govern americà,

sense acostar-se tampoc als que s’hi van oposar, tal com es pot llegir en la portada,

perquè la guerra no havia estat, ni tan fàcil ni inofensiva, com proclamaven els

propulsors, ni tan dolorosa ni dramàtica com deien els contraris al conflicte. Sembla que

en aquest cas es mostra bastant neutral, però en altres portades publicava altres anàlisis



69

més crítics contra el govern, com el del dia 29 de març “Bush’s Peril : ..”59, (“el perill

de Bush”), on The New York Times informa al govern que l’opinió pública americana se

li pot girar en contra en sentir-se enganyada, doncs el govern havia promès que seria

una guerra ràpida i no ho estava sent.

Tot això sembla indicar que The New York Times, malgrat ser un diari americà i

de donar suport a les accions dels seus soldats a la zona de guerra, en algunes ocasions

va qüestionar el conflicte iniciat pel seu país, com es veu en alguns titulars i en les

anàlisis que en feia, per tant, sembla que mantenia una posició independent de l’òrbita

del govern encapçalat per George Bush.



70

5. SEGUIMENT DE CASOS CONCRETS

Aquest apartat tracta de casos concrets, és a dir, notícies o fets que van tenir una

gran transcendència, dels quals els mitjans de comunicació se’n van fer molt ressò o van

tenir molta importància en el desenvolupament del conflicte. Aquests quatre casos han

estat escollits perquè mostren una gran diversitat de maneres d’enfocar la mateixa

notícia

5.1. LES MANIFESTACIONS CONTRA LA GUERRA

Abans del començament del conflicte i durant el desenvolupament d’aquest, es

van produir arreu del món protestes multitudinàries per reclamar que no s’iniciés la

guerra. Aquestes manifestacions, un cop convocades per estudiants, altres per

plataformes pacifistes, etc.. no van tenir el resultat desitjat, perquè en cap cas van

aconseguir frenar l’inici del conflicte armat. Tots els diaris que són objecte d’estudi van

publicar en les seves portades aquestes concentracions, en major o menor mesura, i

aquest va ser el seguiment que en van fer :

SEGUIMENT DE LES MANIFESTACIONS PER PART DE L’Abc

L’ Abc va ser, sense cap mena de dubte, el diari que va mostrar més desinterès

per les manifestacions contra la guerra i és en aquest cas on es pot veure millor la

diferència de tendències respecte a l’altre diari nacional, El País.

L’Abc només va publicar titulars que feien referència directa a les protestes anti-

bèl·liques en dues ocasions, una xifra insignificant en comparació amb la gran quantitat

de manifestacions que es van produir arreu del planeta.


71

Les portades on hi apareix un titular, són les dels dies 22 i 30 de març60, quan el

conflicte armat ja havia començat. Cal destacar que, a més, la notícia del 30 de març

anava acompanyada d’una enquesta amb una intenció clara, com es comentarà més

endavant.

Aquesta poca cobertura de les manifestacions, respon clarament a la seva posició

pròxima al govern. El govern del Partit Popular havia donat un suport incondicional a

l’inici del conflicte armat i veia com s’estaven organitzant grans manifestacions que

protestaven contra aquest i també contra el govern espanyol. Una gran part de la opinió

pública es va oposar a aquest conflicte. Una difusió excessiva d’aquestes manifestacions

no seria en cap cas bona pel govern i segurament aquesta és la raó per la qual l’Abc va

donar tan poca importància a les protestes, ja que seguia els interessos del govern.

Algú podria pensar que la no publicació de les manifestacions respon a una

simple selecció de les notícies, perquè és impossible parlar en portada de tots els

esdeveniments. Però si aquests buits d’informació es reprodueixen amb una freqüència

considerable, com és el cas, tindrem dret a pensar que hi ha una política informativa

mancada d’objectivitat i amb símptomes de ser tendenciosa. Això ens pot estar mostrant

clarament la tendència conservadora de l’Abc.

Si ens fixem en la notícia del dia 30 de març, veurem que a sota va acompanyada

d’una pregunta d’una enquesta que es va començar a publicar el 28 de març61 “¿Crees

que las manifestaciones contra la guerra de Irak están manipuladas?”. Aquesta

pregunta ens està confirmant un cop més la tendència conservadora del diari, perquè

sembla que aquesta pregunta hagi estat formulada pel Partit Popular, ja que va ser el

partit que en aquells moments estava afirmant que les manifestacions estaven

manipulades pels partits de l’oposició.

60 Consultar fitxes 6a i 14a 61 Consultar fitxa 12a


72

Deixant de banda aquesta qüestió, es pot deduir que el diari està intentant fer

canviar l’opinió del lector sobre aquestes manifestacions, ja que si bé no afirma que

estan manipulades, com a mínim, amb aquest enunciat, ja pot fer dubtar al lector de la

espontaneïtat d’aquestes protestes, que és el que realment vol transmetre. Com afirma

Llorenç Gomis “El mitjà no sap què pensa exactament el seu públic, però sap que el

públic opina i que l’opinió s’estimula amb l’opinió”62.

SEGUIMENT DE LES MANIFESTACIONS PER PART DE EL PAÍS

El seguiment per part de El País de les manifestacions contra la guerra va ser

radicalment diferent al de l’Abc. El nombre de informacions dedicades en portada a les

protestes és abismalment superior.

El País va publicar nou dies titulars en la portada online on informava de les

manifestacions : el 20, 21, 22, 23, 26 i 30 de març i el 3, 12 i 16 d’abril, molt per sobre

del seguiment del diari anterior.

Cal destacar també que El País va publicar fotografies que acompanyaven als

titulars dels dies 20, 26 i 30 de març i el 12 i 16 d’abril63. En totes aquestes fotografies

es veu la gran multitud de gent que va participar en aquestes manifestacions, que és el

que realment ens intentava fer veure.

Això indica una gran diferència amb l’Abc. El País es va fer ressò de la gran

majoria de manifestacions que protestaven contra la guerra, cosa que no feien els diaris

conservadors. D’aquesta manera El País demostra una posició molt allunyada del

govern de l’estat espanyol, al qual no li interessa en absolut la gran difusió d’aquestes

informacions que el perjudicaven de cara a l’opinió pública.

62 GOMIS, Llorenç. Teoria dels gèneres periodístics. Pàg 64. Col·lecció Estudis i Recerques 1. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1989 63 Fitxes 4a, 10a, 14a, 26a i 30a


73

En cap cas El País publica enquestes o notícies que puguin posar en qüestió

aquestes protestes, ben al contrari, informant de tantes manifestacions i mostrant les

fotografies on es veu a un munt de gent protestant contra el conflicte, vol transmetre la

gran oposició de la societat espanyola contra la guerra i la posició del govern espanyol

respecte aquesta.

Així en el seguiment de les manifestacions, es reflexa la tendència progressista

d’aquest diari, ja que ha insistit en fer veure les protestes anti-bèl·liques contràries a la

posició del Partit Popular, un partit conservador, demostrant així que queda molt lluny

de l’òrbita d’aquest.

Sembla clar que la cobertura que han fet els dos mitjans de comunicació de les

manifestacions ha estat molt diferent, ha reflectit clarament les seves tendències i ha

quedat demostrat qui no té cap problema per publicar les protestes que afecten al govern

i qui les intenta difuminar.

SEGUIMENT DE LES MANIFESTACIONS PER PART DE LE MONDE

El diari francès Le Monde també va fer el seu propi seguiment de les

manifestacions contra la guerra a l’Iraq. Si bé el nombre de portades on s’incloïen les

protestes ciutadanes han estat reduïdes, aquestes han estat superiors a les de l’Abc

Le Monde va informar en portada de les manifestacions els dies 22 de març i 9 i

13 d’abril. Es podria considerar que el diari francès no ha tingut massa en compte les

reaccions ciutadanes dedicades al conflicte. Si ho comparem amb l’Abc, veurem que

només hi ha dedicat un titular més, però s’ha de tenir en compte que el diari espanyol,

pel seu disseny de la portada, va publicar diàriament moltes més notícies en relació a la

guerra que el diari francès, per tant, proporcionalment, les ha tingut més en compte Le

Monde.


74

Le Monde no sempre ha informat de les protestes antibèl·liques mitjançant

titulars concrets que informaven de la guerra. Ha utilitzat altres mètodes. Un exemple

n’és la portada del 22 de març, un dels seus titulars és “Europe : fortes mobilisations

contre la guerre”, o sigui, “Europa : grans mobilitzacions contra la guerra”, però si la

continuem observant, veurem que més endavant publica un dibuix on també s’està

informant de les manifestacions i les utilitza com a instrument de crítica contra

l’ofensiva americana.

En aquest dibuix, per posar un exemple, es veu l’exèrcit americà atacant Bagdad,

mentre uns manifestants protesten demanant la pau64, sense ser escoltats. Per tant quan

Le Monde informava de les manifestacions, informaven també al lector que els nord-

americans no les estaven tenint en compte, ja que tot i que gran part de la societat estava

en contra del conflicte, els americans van iniciar l’ofensiva. Això és sens dubte, una

dura crítica al govern americà. És en aquests dibuixos on el diari francès atacava més

durament a americans i anglesos. Aquests dibuixos eren una interpretació del que estava

passant a fi d’explicar el què passava, i amb aquesta deixava clara la seva posició

contrària al conflicte.

Si bé no ha publicat masses titulars per comentar les manifestacions, el cert és

que en moltes portades el diari francès ha explicat periòdicament que els americans

estaven iniciant la guerra sense massa suport internacional, transmetent així la postura

del govern de França, que rebutjava una guerra que no comptava amb aquest suport,

com va fer Le Monde en les seves portades.



75

SEGUIMENT DE LES MANIFESTACIONS PER PART DE THE NEW

YORK TIMES.

The New York Times va publicar també les manifestacions en contra de la guerra

que creixien arreu del món oposades a l’acció del seu país, els Estats Units.

El diari americà tot i pertànyer a un país, el govern del qual donava un suport

incondicional a la guerra, va publicar una quantitat força elevada de notícies en portada

referents a les manifestacions en contra de la guerra, per la qual cosa, es podria deduir

una posició més aviat crítica envers el conflicte propulsat pel seu país.

Si tinguéssim en compte el nombre de portades on apareix la notícia, situaríem

el diari en una posició neutral però molt per sobre de diaris que han publicat poques

notícies dedicades a les manifestacions : ni publica la gran quantitat de protestes d’altres

diaris - com ha fet El País -, ni una quantitat molt minsa - com ha fet l’Abc -.

Cal destacar que les notícies del 22 i 26 d’abril mostren uns aspectes destacats.

La del 22 va acompanyada d’una fotografia d’una manifestació als Estats Units i la del

26 destaca que hi ha hagut protestes contràries al conflicte a dos països que li han donat

suport : Espanya i Austràlia. Fa veure que en els països que han donat suport a la guerra,

no tota la societat hi ha estat d’acord.

Tot i que no sabem quin criteri van seguir els altres diaris americans, aquestes

informacions ens donen dret a pensar que The New York Times manté una tendència

informativa independent del govern dels Estats Units. Si fos un diari que estes a prop

del govern de Bush, potser s’hauria estalviat publicar bona part d’aquestes

manifestacions (com sembla que ha passat amb l’Abc), però en canvi les publica i també

fa conèixer a la societat que, una part dels americans estan en contra de la guerra i

repeteix en aquestes notícies que les manifestacions contra el conflicte s’estan

reproduint a tot el món.


76

En resum, el seguiment de les manifestacions no ha estat tractat igual per aquests

quatre mitjans de comunicació; ha permès veure una clara diferència entre l’Abc i El

País, que com Le Monde comença a demostrar una posició contrària al conflicte i The

New York Times tot i pertànyer al país que ha impulsat el conflicte, sembla que hi està

mantenint una postura bastant equidistant.


77

5.2. LA REUNIÓ DE CAPS D’ESTAT A LES AÇORES

El 17 de març del 2003, es van reunir a l’arxipèlag de les Açores els caps d’Estat

dels Estats Units, Regne Unit i Espanya, Bush, Blair i Aznar, per debatre el futur del

conflicte. Després d’aquesta reunió es va decidir no presentar una segona resolució ( la

primera ja l’havien presentat anteriorment) i no sotmetre-la a votació de l’ ONU. Els

tres caps d’Estat van obrir així un gran debat, ja que aquesta resolució defensava la

intervenció armada a l’Iraq. L’inici de la guerra estava molt a prop. En aquest cas també

es pot veure una varietat a l’hora de informar d’aquest fet.

SEGUIMENT PER L’Abc DE LA REUNIÓ

L’Abc va informar de les conseqüències de la reunió a les Açores en la portada

on line del dia 17 de març del 200365. Hi va dedicar un sol titular. Va ser l’únic diari del

dia que va situar aquest titular en un segon pla a la portada.

La notícia de l’Abc era la segona notícia en portada i afirmava textualment que

“EEUU, Reino Unido y España renuncian a una nueva resolución y despejan el camino

para la guerra sin el apoyo de la ONU.”

D’aquest titular se’n desprèn una postura més aviat conservadora comparada

amb el titular publicat per El País. L’Abc informa del què ha passat a les Açores,

utilitzant un vocabulari bastant denotatiu, és a dir, que no transmet cap posició ni

contrària ni a favor del conflicte armat.

Cal destacar, però, que l’Abc es refereix en tot cas a “Estados Unidos, Reino

Unido y España”, la qual cosa donaria a entendre al lector que ha estat una decisió dels

tres països, dels governs amb el suport de les societats. Era evident que els governs no



78

tenien el suport de tota l’opinió pública d’aquests països, dins dels quals hi havia moltes

discrepàncies sobre el paper favorable al conflicte que havien adoptat els seus respectius

caps d’estat.

No seria més apropiat, potser, parlar dels caps d’estat dels EEUU, del Regne

Unit i d’Espanya que eren els que realment havien pres la decisió? Potser al diari li

interessa vendre la unitat nacional d’aquests països encara que no sigui certa (recordem

que, com hem vist, l’Abc no va publicar moltes de les protestes de rebuig a l’inici de la

guerra), i possiblement en el cas d’Espanya, l’Abc intenta destacar que el govern

espanyol està present en la presa de les grans decisions mundials del moment, junt amb

els EEUU i el Regne Unit.

SEGUIMENT PER EL PAÍS DE LA REUNIÓ

El País també va publicar la notícia el dia 17 de març, com la resta de diaris. Va

decidir col·locar el titular en primer pla de portada, la primera notícia del dia, amb una

tipografia que la feia destacar més que en la portada de l’Abc.

El País comentava que “Bush, Blair y Aznar no someterán a votación la

resolución que permite la guerra”.D’aquest titular si que se’n pot despendre una

postura més aviat crítica a aquesta resolució. No és el mateix dir que “..renuncian a una

nueva resolución y despejan el camino para la guerra sin el apoyo de la ONU “(titular

de l’Abc) que “...no someterán a votación la resolución que permite la guerra” (titular

de El País). El titular d’aquest últim diari estableix una relació molt més clara i directa

entre la decisió i la guerra. La resolució permet la guerra, si no es sotmet a votació,

aquesta, començarà. Es pot interpretar que fa responsables a Bush, Blair i Aznar de

l’inici de la guerra, que també diu l’Abc, però amb un vocabulari més conservador i no

tant directe.


79

Per altra banda El País utilitza Bush Blair y Aznar en comptes del nom dels

països com ha fet l’Abc. El País estava transmetent que la decisió havia estat únicament

dels tres caps d’estat, en cap moment incloent-hi el país que governen. El País no parla

en nom de tot un país, potser perquè és conscient que no tota la societat hi està a favor :

no transmet la mateixa unitat que l’Abc.

A més, si consultem la portada, veurem que en El País hi afegia també un seguit

de notícies relacionades, que permet deduir que quantitativament donava més

importància que l’Abc al període que va precedir a la guerra.

SEGUIMENT PER LE MONDE DE LA REUNIÓ

Le Monde va informar de la notícia d’una manera diferent als diaris espanyols.

Va publicar la notícia en primer pla, i per tant, donant-li molta importància.

El seu titular va ser “Irak : retrait du projet de la deuxième resolution”, és a dir,

“Iraq : retirada del projecte de la segona resolució”. És tracta d’un titular absolutament

denotatiu i que no dóna cap mena de detall del què ha passat a la reunió de caps d’Estat.

Le Monde sembla mirar la notícia des de lluny, és a dir, sembla que s’hi impliqui

menys que els diaris anteriors, potser perquè França no ha estat present en aquesta

reunió, ja que aquest país es va oposar a la guerra. De totes maneres informa de la

retirada de la resolució en el cos de la notícia i del fet que Bush està a punt per anunciar

l’inici del conflicte.

En tot moment sembla que Le Monde està transmetent la notícia d’una manera

força objectiva, sense demostrar cap tipus de tendència en el seu titular.

Tot i així, destaca en un altre titular en relació a aquest, la voluntat de França -

incloent-hi tot el país i per tant el diari també, de defensar fins al final la via

diplomàtica, de manera que en aquesta notícia sí que podríem interpretar una certa


80

oposició a la via armada per resoldre el conflicte, però no en el titular que estem

comparant, que com hem dit abans es mostra força objectiu.

Per últim, cal dir també que Le Monde ha deixat en segon pla el Regne Unit i

Espanya, els altres propulsors de la resolució, per deixar-los sota l’ombra dels Estats

Units, ja que no publica una foto dels caps d’estats dels tres països, sinó una fotografia

de Colin Powell.66

SEGUIMENT PER THE NEW YORK TIMES DE LA REUNIÓ

En la portada del 17 de març, The New York Times publica un gran titular

relacionat amb la reunió a les Açores, una notícia que també explica a peu de foto.

El seu gran titular del dia diu que els Estats Units finalitzen els esforços pel vist i

plau de l’ ONU i declaren la finestra diplomàtica tancada. Sota del titular, hi ha una

fotografia dels tres caps d’estat anunciant la retirada de la segona resolució.

Cal observar que, si no fos per la foto, el diari americà no donaria massa

importància a aquesta reunió, ja que la majoria de les altres notícies en portada

destaquen declaracions dels americans o notícies que ja deixen com a absolutament

segur l’inici del conflicte armat.

The New York Times tampoc dóna massa importància al Regne Unit, a Espanya

ni a l’ ONU, es centra molt en les declaracions dels líders polítics americans,

consolidant així la seva tendència a estar molt pendent de les declaracions americanes i

no tant del que passa al voltant d’aquest país.

Tot i així va mantenir una posició bastant neutral respecte a aquesta notícia, no

la va criticar en cap moment, però tampoc va demostrar estar a favor de la postura del

seu govern



81

5.3. LA MORT DEL PERIODISTA JOSÉ COUSO

José Couso, natural de Ferrol i de 37 anys, va morir a Bagdad el 8 d’abril del

2003, enmig del període d’atacs més intensos sobre Bagdad. La mort de Couso, càmera

de Tele 5, es va produir com a conseqüència d’un atac aeri de les tropes americanes

sobre l’hotel Palestina, un dels hotels on hi havia establerta una gran part de la premsa

internacional. La seva mort va tenir molt ressò a l’estat espanyol, potser perquè les

circumstàncies d’aquesta van ser especials, fins a tal punt que s’ha arribat a qualificar

d’assassinat per alguns sectors. Ha estat un cas destacat en els mitjans de comunicació,

sobretot els nacionals, però el seu seguiment no ha estat ni de bon tros el mateix.

SEGUIMENT DEL CAS PER PART DE L’Abc

Quan es va produir la mort del càmera José Couso, l’Abc no va dubtar en

mostrar aquesta notícia en els titulars : “Muere José Couso, cámara de Tele 5, al

atacar EEUU el hotel Palestina de Bagdad”, va ser la primera notícia del dia i la més

destacada, a més, la foto que apareixia en portada feia referència al titular, ja que

aquesta mostrava l’hotel.. No va publicar la foto de Couso.

En un principi, semblava que l’Abc es va commovia amb la mort del camera : el

seu titular no es limitava a informar de la seva mort, especificava també que s’havia

produït com a conseqüència de l’atac de les tropes americanes. Un titular que semblava

criticar als EEUU. Si seguim observant la portada del 8 d’abril67, veurem que aquesta

denuncia la mort del periodista a peu de foto, doncs confirma que l’atac a l’hotel

Palestina no va ser un simple atac defensiu.

Però no totes les informacions són desfavorables als americans. En una de les

notícies relacionades del dia, l’Abc comunica que “La coalición informa a Defensa que



82

el hotel Palestina era objetivo militar y que había avisado a los periodistas”. Aquesta

informació rep un tracte diferent al que li va donar El País, com veurem més endavant.

La notícia sembla en certa manera exculpar als nord-americans de la mort de Couso,

perquè si suposadament havia avisat als periodistes que l’hotel era un objectiu militar,

aquests ja estaven avisats, sabien que estaven en una zona perillosa. A més també recull

unes declaracions de Federico Trillo, aconsellant els periodistes que abandonin la zona.

Si ens centrem en aquesta portada es poden observar diferents aspectes. L’Abc

ha destacat molt aquesta notícia i ha demostrat una postura crítica en molts aspectes,

però és normal si tenim en compte que és una mort d’un periodista espanyol i per tant,

d’una persona que ha treballat en els mitjans de comunicació. Per altra banda mostra

una postura més conservadora en informar de les declaracions dels EEUU, ja que no les

contrasta per demostrar si són certes o no.

El seguiment que aquest diari va fer en els dies posteriors d’aquest cas va ser

més aviat reduït, de manera que només va publicar notícies relacionades amb la mort

del càmera en dues portades més, les del 9 i 12 d’abril. Així la cobertura de l’Abc

d’aquesta mort ha estat petita en comparació amb la que ha fet El País. Aquest aspecte

es pot relacionar amb la tendència política del diari, tradicionalment conservadora, a

prop del govern del Partit Popular. Li interessava al govern que la mort de Couso

tingués massa ressò? És fàcil de deduir que la resposta es negativa. La mort d’un ciutadà

espanyol de manera injusta, fent la seva feina, enmig d’una guerra a la qual el govern va

donar suport, no li és favorable. No de cara a l’opinió pública. Si els mitjans de

comunicació esborren la notícia dels primers titulars serà més ràpidament oblidada per

la societat. Potser això és el que buscava a llarg termini l’Abc.


83

SEGUIMENT DEL CAS PER PART DE EL PAÍS

El dia de la mort de Couso, la portada de El País ressaltava com a primera

notícia del dia aquest cas, destacava en el titular que “La coalición decidió hace dos

días que el hotel de los periodistas era objetivo militar”. Incloïa dues fotografies

referents a la notícia, de dimensions més grans que l’Abc, un pla de l’habitació de

Couso després de l’atac i un primer pla del periodista mort.

En una primera impressió es podria considerar que el titular de El País

coincideix amb la postura conservadora que abans s’ha criticat de l’Abc, però no és així,

perquè El País arriba més lluny que l’Abc

El País no es limita a informar que els americans havien declarat l’hotel

Palestina com a objectiu militar i que ja havien informat als periodistes. Contrasta

aquesta informació. En el cos de la notícia afirma que els seus corresponsals a Bagdad,

desmenteixen totalment aquesta informació, de manera que els propis periodistes

asseguren que en cap cas el govern americà va informar-los de res. El País està posant

en evidència al govern dels EEUU. Deixa entreveure que el govern americà ha mentit,

l’està criticant.

Per un altre costat, les fotografies en portada són bastant més expressives : a més

de publicar un primer pla de Couso, que l’Abc no ha fet, mostra l’habitació destrossada

del càmera amb una gran taca de sang. Està clar que si una imatge val més que mil

paraules, les fotografies de El País transmeten molt més que les de l’Abc, on només es

veu una imatge llunyana de l’hotel.

Si tenim en compte el seguiment posterior del cas, veurem com aquest diari l’ha

tingut present en més portades. Han aparegut informacions relacionades els dies 9, 10,

12, 13, 17 i 19 d’abril. A més les notícies mostren una tendència clarament oposada a

les de l’Abc. El País ens està recordant contínuament la mort del periodista i les seves


84

informacions s’allunyen del govern per acostar-se més aviat als familiars. Podem

observar la notícia publicada el dia 19 d’abril68, aquí el diari recull unes declaracions

que suposen una gran crítica al govern espanyol “La familia de José Couso tacha de

“execrables” las declaraciones de Ana Palacio” (unes declaracions publicades del dia

1769 on Ana Palacio diu que la mort de Couso no té entitat per condemnar els EEUU i

que no van ser publicades per l’Abc)

L’Abc i El País han demostrat diferents maneres de tractar aquestes notícies i

que el tractament que n’ha fet l’Abc és més favorable al govern que no les de El País.

SEGUIMENT DEL CAS PER PART DE LE MONDE

El diari francès dóna menys importància a la mort de Couso, pel fet que no es

tracta d’un periodista del seu país, però tot i així, en la seva portada del 8 d’abril del

200370 hi apareix una notícia que n’informa i que és bastant crítica amb els Estats Units.

La notícia diu textualment Des tirs américains tuent trois journalistes à Bagdad,

és a dir, “Els bombardeigs americans maten a tres periodistes a Bagdad”; està clar que

Le Monde mostra una postura clarament contrària a l’acció dels americans, ens està

dient que els marines han matat a tres periodistes a Bagdad, aquest titular sense cap altra

explicació, ja fa crear una idea contrària a les tropes americanes

SEGUIMENT DEL CAS PER PART DE THE NEW YORK TIMES

Tal i com hem comentat en Le Monde, el ressò que es fa de la notícia també és

menor, perquè no ha mort cap periodista americà. Però, deixant de banda aquest fet, el

titular que hi dedica està enfocat d’una manera considerablement diferent a la del diari

francès. 68 Consultar fitxa 33a 69 Consultar fitxa 31a 70 Consultar fitxa 22b


85

La notícia comenta “At least 3 journalists die during fightning” in Bagdad, és a

dir, que “almenys tres periodistes han mort durant les lluites a Bagdad”. En cap cas diu

que les tropes americanes hagin matat als periodistes, ni que hagi estat culpa seva. El

seu titular és radicalment diferent al de Le Monde i també al dels dos diaris espanyols.

Hem de recordar que el govern francès es va oposar al conflicte i això es veu

reflectit en la notícia de Le Monde, que critica durament als americans; la notícia de

The New York Times es molt més conservadora en aquest aspecte, el seu país ha estat el

gran protagonista del conflicte i potser hagin estat les seves tropes les responsables

d’aquestes morts, però no ho confirmarà fins que no s’hagi demostrat.


86

5.4. LA CAIGUDA DEL RÈGIM IRAQUIÀ A BAGDAD

El 9 d’abril del 2003 es va produir un esdeveniment simbòlic que anunciava que

el final de la guerra s’acostava. Aquell dia, les tropes nord-americanes i angleses van

entrar a Bagdad sense trobar la resistència que s’esperaven i van anunciar que el règim

de Saddam Hussein ja no controlava Bagdad. Va ser en aquell moment quan els

americans van enderrocar l’estàtua de Saddam Hussein, unes imatges que van donar la

volta al món, i que suposaven una victòria dels països aliats a Bagdad. Els diaris també

es van fer ressò a l’instant de la notícia i la van publicar en portada.

SEGUIMENT PER L’Abc DE LA NOTÍCIA

L’Abc va col·locar, com tots els diaris del dia, la notícia de la pèrdua de control

del règim iraquià a Bagdad en la primera posició del dia. Va mostrar a més la fotografia

de l’estàtua de Saddam Hussein.

El seu titular va ser “Los aliados aseguran que el régimen de Sadam ya no

controla Bagdad”71. L’Abc va decidir redactar en el titular unes declaracions dels aliats

(Estats Units i el Regne Unit) sobre el que havia passat. És curiós el fet que triï com a

titular unes declaracions, en comptes d’explicar el que està passant sense eludir-les.

És perfectament legítim el fet que reculli les declaracions dels governs dels

països amb la mateixa posició política que Espanya per publicar en el seu titular, i és en

aquest punt on es podria observar una tendència més aviat conservadora perquè es

limita a publicar les declaracions sense contrastar-les o comprovar si són veritat o no.



87

La seva fotografia mostra la imatge de l’estàtua de Saddam Hussein tapada per

una bandera nord-americana, que transmet més una situació de victòria americana que

no pas la caiguda del règim.

Per altra banda l’Abc ha destacat molt més la notícia de la pèrdua de control de

l’exèrcit americà a Bagdad que no pas el caos que hi ha a la ciutat, ja que aquesta

notícia està col·locada d’una manera més discreta en portada, acompanyada de més

declaracions de Blair i de Bush, aliats d’Aznar. Sembla que en tot moment l’Abc està

molt pendent de les declaracions d’aquests líders polítics i més si els hi poden ser

favorables; són petits detalls que ens podrien indicar una postura més propera al govern

d’Aznar. A més les declaracions de Blair, intenten justificar la guerra, doncs afirmen

que existeixen armes il·legals a l’Iraq, postura que també compartia el govern espanyol.

SEGUIMENT PER EL PAÍS DE LA NOTÍCIA

El País també va col·locar la gran notícia del dia en primera posició en portada i

acompanyada d’una fotografia similar a la de l’Abc : en totes dues es pot observar

l’estàtua de Hussein.

La seva notícia del 9 d’abril deia que “EEUU toma el centro de Bagdad

mientras el régimen de desmorona”72. Com podem veure El País no ha destacat les

declaracions en el titular, sinó que les ha inclòs en el cos de la notícia, on informa també

que la batalla al centre de Bagdad no ha estat tan gran com s’esperava

La foto publicada per El País també mostra l’estàtua de Saddam Hussein, però

no en la mateixa posició que l’Abc, sinó que es veu com l’estàtua de Saddam s’està

enderrocant. Per tant la situació que transmet no és la mateixa, no tan la victòria dels

americans sinó que sembla que fa evident la caiguda del règim.



88

Al peu de foto comunica: “Bagdad en manos de saqueadores”, amb una

tipografia que la fan destacar més que una informació similar del diari anterior. Per tant,

El País sembla interessat també en mostrar quina és la situació de caos que ha provocat

l’acció americana. Per tant tot hi que els dos diaris informen del mateix, en El País es

destaca més la situació de caos.

SEGUIMENT DE LA NOTÍCIA DE LE MONDE

Le Monde va dedicar gran part de la portada per informar d’aquest fet, però amb

un format que transmetia una situació totalment diferent de la de The New York Times,

com veurem més endavant.

El seu titular deia “Le régime perd le contrôle de Bagdad”, és a dir, “el règim

perd el control de Bagdad”, però no era el que destacava més de la portada. La

fotografia, de grans dimensions era el que més ressaltava a simple vista, i no era, com

en casos anteriors per mostrar la victòria dels americans, sinó per mostrar el gran caos

que es va viure a Bagdad, ja que s’hi podia veure un gran aplec d’iraquians, esverats,

trepitjant l’estàtua de Hussein.

En canvi, les notícies més favorables als americans, les deixa en segon pla, en el

cos de la notícia. En aquest desenvolupament del titular és on explica que els soldats

han estat aclamats a Bagdad, però aquesta no és la informació que ha volgut destacar.

Es veu clarament que Le Monde està més interessat en mostrar la situació de

caos que hi ha Bagdad després del conflicte (les conseqüències negatives), que la

caiguda del règim de Sadam (més favorable als interessos americans).

Per tant, en aquesta portada Le Monde vol transmetre les conseqüències

negatives de la guerra, una guerra a la qual França s’ha oposat clarament.


89

SEGUIMENT DE LA NOTÍCIA DE THE NEW YORK TIMES

En aquest cas es veu una manera molt diferent de donar una notícia amb

comparació amb el diari francès.

La seva primera notícia del dia 9 d’abril del 200373 deia : “Celebrations and

looting in iraqi capital as U.S. control grows and resistance falls”, és a dir,

“celebracions i pillatges a la capital iraquiana mentre el control dels Estats Units creix i

la resistència cau”.

És l’únic diari, com podem observar, que inclou en el titular les celebracions que

han provocat l’arribada de les seves tropes a Bagdad, demostrant així que la seva

presència és positiva.

La seva fotografia és totalment contraposada a la publicada per Le Monde,

mostra uns soldats americans caminant al costat d’un nen iraquià content per la seva

arribada. Aquesta fotografia transmet una situació de tranquil·litat a Bagdad i demostra

el suposat control que les tropes americanes tenien a Bagdad.

És clara, per tant, la diferència entre els dos últims diaris, el francès destaca el

cantó negatiu de la ocupació americana, mentre que The New York Times dona molta

més importància a l’èxit de les operacions americanes i, per tant, també en certa mesura,

a l’èxit de la guerra. Així enfoquen de manera diferent una mateixa informació. I és que

“la notícia és una interpretació d’allò que ha passat a fi de dir simplement què ha

passat”.74

73 Consultar fitxa 23b 74 GOMIS, Llorenç. Teoria dels gèneres periodístics. Pàg 64. Col·lecció Estudis i Recerques 1. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 1989


90

6. ESTADÍSTIQUES La gran quantitat de portades on line en les quals es basa aquest treball, han

permès fer unes estadístiques quantitatives de diferents temes, que ens mostren uns

resultats molt útils a l’hora d’extreure conclusions.

a) TEMA DEL PRIMER TITULAR DE LES PORTADES ON-LINE

0

2

4

6

8

10

12

14

16

ABC EL PAÍS Le Monde The NewYork

Times

Decisions/declaracionspaïsos aliats

Tropes aliades

Situació dels combats al'Iraq

Civils iraquians

ONU - Futur de l'Iraq

Règim iraquià

Altres

El gràfic ens mostra com l’Abc va dedicar gran part dels seus titulars a dos temes

: les decisions o declaracions del països amb la mateixa posició que el govern espanyol,

és a dir, Estats Units i França , i als moviments de les tropes americanes. En canvi

dedicava pocs titulars a l’altra cara del conflicte, les conseqüències de l’atac al qual

havia donat suport el govern espanyol, com el futur del país o la mort de civils

innocents. Per contra El País si que va informar en moltes ocasions d’aquests temes, ja

que a més de publicar abundants notícies sobre els combats a l’Iraq, va disminuir el


91

nombre de declaracions de líders polítics amb la mateixa posició que el govern espanyol

i en canvi, va posar al mateix nivell les tropes americanes i els civils iraquians, a més de

donar més importància que l’Abc al futur de l’Iraq, i per tant sembla que a diferència

d’aquest, s’allunya dels interessos del govern espanyol.

També podem observar com en Le Monde, en destaquen sobretot els titulars que

informaven dels combats i de les declaracions dels líders polítics propulsors de l’atac,

però també, totes aquelles notícies que feien referència a l’ONU i al futur de l’Iraq amb

una proporció més gran que la resta de diaris, l’explicació a aquest fet cal buscar-la en

el paper de França, que compartia la posició de l’ONU intentant evitar al conflicte i que

podia fer sentir la seva veu de nou en la reconstrucció del país. Per últim, s’observa com

els titulars de The New York Times, van estar dominats per les informacions sobre les

seves tropes i les declaracions dels seus polítics, que és lògic ja que és un diari nord-

americà que respon a les demandes de la seva societat, però que en els titulars va deixar

en un discret segon pla les informacions on el seu país no n’era el protagonista directe

com les morts de civils iraquians o el paper de l’ONU.

b) CONTINGUT DE LES FOTOGRAFIES DE LES PORTADES

0

2

4

6

8

10

12

14

16


Times

Polítics de països favorables al'atac

Liders del règim iraquià

Tropes aliades

Civils iraquians

Imatges de les ciutats

Manifestacions

Altres


92

D’acord amb els titulars, l’estadística de les imatges també mostra que l’Abc i El

País van mostrar uns interessos diferents pel que fa als objectius de les seves imatges.

L’Abc va dedicar un gran nombre de les fotografies a ensenyar els moviments i

patiments de les tropes nord-americanes a l’Iraq i en canvi, el nombre d’imatges del

poble iraquià i les de les ciutats són bastant inferiors. Per tant, aquest diari només

mostrava el que passava en un dels bàndols, el dels països com Espanya que havien

donat suport a la guerra. En canvi, El País va seguir una tendència totalment diferent

perquè es va mostrar molt més favorable a publicar imatges de les destrosses i del

patiment i morts d’un poble iraquià innocent i menys per les tropes americanes. És a dir,

El País transmetia al lector la part de les notícies que no afavorien als països propulsors

de la guerra, com les morts de civils innocents pels seus atacs. A més va ser el diari on

es van poder veure més manifestacions que protestaven contra la guerra i per tant,

contra els seus impulsors. Aquestes mai van ser mostrades per l’Abc que semblava no

voler fer-se ressò d’aquest tipus d’informacions desfavorables al govern espanyol.

Le Monde també va publicar moltes fotografies de les tropes americanes, i

poques dels civils iraquians, però aquí cal destacar el gran nombre d’imatges dedicades

a líders polítics, molt superior al nombre que hi van dedicar els altres diaris.

L’explicació a aquesta qüestió pot trobar-se en el fet que França feia sentir la seva veu

sobretot per via diplomàtica, fent sentir les seves crítiques als Estats Units i en les

reunions de l’ONU. A més durant la postguerra, la via diplomàtica tornava a guanyar

importància, perquè França i l’ONU podien entrar en la reconstrucció. Per tant, podríem

dir que la gran quantitat de fotografies dedicades a aquest bloc és un reflex dels

interessos de França.

Per últim cal destacar que The New York Times va donar moltíssima importància

a les seves tropes en les seves imatges, doncs mols soldats nord-americans es trobaven a


93

la zona. Però cal remarcar que no es veu una postura incondicionalment favorable al

govern americà, perquè és el segon diari que mostra més imatges dels civils iraquians i

de les protestes contra la guerra després de El País

c) PORTADES AMB INFORMACIONS REFERENTS A LES

PROTESTES CONTRA LA GUERRA.

0 2 4 6 8 10

ABC

EL PAÍS

Le Monde

The New York Times

Aquest gràfic consolida el que s’ha dit en apartats anteriors. L’ Abc va fer un

seguiment molt pobre de les manifestacions arreu del món contra la guerra i els països

que com Espanya li havien donat suport, a diferència de El País que sens dubte és el

diari que més es va fer ressò d’aquelles veus amb opinions contràries al govern

espanyol i dels Estats Units, per exemple, per la qual cosa tornen a demostrar posicions

allunyades.

Le Monde tot i no publicar una gran quantitat en notícies en portada, va superar a

l’Abc en el ressò de les manifestacions, encara que és possible que a França es

s’haguessin produït menys protestes contra el conflicte si tenim en compte que el

govern francès ja s’hi va oposar, a diferència de l’espanyol.

I sorprenentment The New York Times, va ser el segon diari que va donar més

importància a aquestes notícies, la qual cosa ens pot indicar que si feia sentir la veu dels


94

que arreu del món i també dins els EEUU rebutjaven la guerra, podria voler dir, que el

diari compartia en part aquesta postura i en conseqüència, s’apartava de les idees de

l’administració americana.

d) PORTADES AMB NOTÍCIES QUE INFORMAVEN DE LA

SITUACIÓ HUMANITÀRIA

0 2 4 6 8 10 12

ABC

EL PAÍS

Le Monde

The New YorkTimes

El gràfic ens mostra a El País com el diari més “pro-iraquià” i més compromès

amb aquests, ja que és el mitjà de comunicació que els hi va dedicar més fotografies i es

va fer més ressò de les morts i va publicar una quantitat major notícies que informaven

de la situació humanitària a l’Iraq, com la manca d’aliments, de llum... També Le

Monde hi va dedicar forces notícies, per la qual cosa tots dos semblen interessats en

ensenyar l’altra banda del conflicte (confirmant la hipòtesi que tots dos van tenir molt

present també la postguerra).

Aquest fet no es demostra ni en l’Abc, ni sobretot en The New York Times , ja

que tots dos van donar moltíssima més importància a les tropes de la coalició que a la

degradant situació humanitària present a l’Iraq a mesura que evolucionava el conflicte.


95

e) IMPORTÀNCIA DELS TITULARS EN PORTADA

Aquests gràfics ens mostren la col·locació en portada de les notícies durant el

conflicte a l’Iraq. A primer cop d’ull, podem afirmar que The New York Times va ser el

diari que va donar més importància al conflicte sempre va publicar en portada alguna

informació referent a l’Iraq durant el període que és objecte d’estudi. Hem de recordar

que els Estats Units tenien i continuen tenint molts soldats a la zona i per tant s’ha

d’informar permanentment de la seva situació.En segon lloc s’hi situaria El País, el

diari dels tres restants que va oblidar en menys ocasions el conflicte de la seva portada

on-line i que com s’ha dit va fer un seguiment de la postguerra, de la mateixa manera

que Le Monde. El diari francès va fer un especial seguiment de la postguerra en portada,

quan l’ONU podia tornar a tenir un paper important, per la qual cosa també va seguir

bastant la postguerra i com a conseqüència se situa com el tercer diari que va informar

més intensament del conflicte en les seves portades. Per últim, però molt igualat amb Le

0

5

10

15

20

25

30

35

40


Times

Primer titular

Segon pla en portada

No apareix


96

Monde, s’hi situaria l’Abc, i per tant seria el diari que va donar menys importància al

conflicte. És el que comparativament va utilitzar els titulars de l’Iraq com els primers

del dia en menys ocasions, i que a més va deixar de publicar les notícies referents al

conflicte més freqüentment que El País, ja que com s’ha comentat sembla que l’Abc

estava predisposat en fer oblidar una guerra que podia haver desgastat la imatge del

govern de l’estat espanyol davant de l’opinió pública.

d) COMPARACIONS

1. La primera comparació és entre l’Abc i El País , dos diaris publicats dins del

mateix país i que ambdós van recollir declaracions de líders polítics de l’estat espanyol

però amb objectius diferents.

- ABC – EL PAÍS : UTILITZACIÓ DE LES DECLARACIONS

DELS LÍDERS POLÍTICS

ABC EL PAÍS

Declaracions del governque li són favorablesdavant de la opiniópública

Declaracions del governque li són desfavorablesdavant la opinió pública

Altres declaracions delgovern

Declaracions crítiquesde la oposició

Altres declaracionsfavorables al govern

Altres declaracionsdesfavorables al govern


97

Si observem el gràfic veurem com l’Abc va publicar majoritàriament

declaracions fetes pel mateix govern o per altres persones que podien afavorir-lo de cara

a l’opinió pública, algunes d’aquestes defensaven la intenció d’Espanya de participar

per sobre de tot en la tasca humanitària o la intenció de no enviar soldats a l’Iraq, és a

dir, que l’Abc demostrava així una proximitat al govern, destacant les declaracions que

podien posar a l’opinió pública del seu costat. També va destacar altres declaracions

favorables com comentaris de Blair defensant la postura d’Aznar. Però a la vegada, tot i

que s’hi troben declaracions difícils de classificar, la quantitat d’aquestes fetes per la

oposició o comentaris que podien desafavorir el govern davant l’opinió pública és molt

més minsa, per la qual cosa, sembla que l’Abc tendeix sempre a publicar informacions

properes als interessos del govern i deixar de banda aquelles que li van en contra.

Però, un cop més El País mostra una tendència totalment contrària a l’Abc pel

que fa al tractament de les declaracions. Si s’ha comentat que l’Abc ha demostrat una

tendència conservadora publicant majoritàriament aquelles declaracions favorables al

govern, El País fa tot el contrari, doncs els blocs més grans corresponen a aquelles

declaracions que militants del Partit Popular han comentat i que podria ser que no

agradessin a l’opinió pública, a la vegada que també destacava altres declaracions però

en aquest cas també desfavorables al govern, per la qual cosa s’allunya de l’òrbita

conservadora. Un exemple clar el trobem en les declaracions dels dies 17 i 19 d’abril75 :

“ Ana de Palacio : La muerte de Couso no tiene entidad para condenar a EEUU” i “La

familia de Couso tacha de “execrables” las declaraciones de Ana de Palacio”. Ambues

declaracions, com és evident, no afavoreixen al govern espanyol de cara a l’opinió

pública.



98

2. La segona, compara Le Monde i The New York Times, dos diaris que en

ocasions escollien com a titular una informació que no explicava exactament el que

estava passant, sinó que era més aviat una opinió del diari, de les quals se’n poden

extreure algunes dades

- Le Monde – The New York Times : PORTADES AMB

TITULARS CRÍTICS AL DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE O A

LES ACCIONS AMERICANES

Aquest últim gràfic ens mostra com malgrat tot, tant Le Monde com The New

York Times van demostrar una postura bastant crítica davant el desenvolupament del

conflicte i les accions americanes en aquells titulars on donaven la seva opinió. Le

Monde va demostrar aquesta posició en moltes ocasions amb les seves vinyetes, però en

altres amb titulars com el del dia 19 de març del 2003 : “La guerra en Irak, son heure et

sa legalité”, és a dir, “La guerra a l’Iraq, la seva hora i la seva legalitat”, que clarament

qüestionaven el conflicte bèl·lic. The New York Times, encara que en una mesura

inferior a Le Monde, pot ser l’exemple d’un diari que, dins els Estats Units, en ocasions

pot haver demostrat una postura crítica i per tant també allunyada de l’administració

nord-americana, com es pot veure en la publicació de titulars en portada com el del 25

0 2 4 6 8 10 12

Le Monde

The New YorkTimes


99

de març del 2003 : “ The goal is Baghdad, but at what cost?”, o sigui, “L’objectiu és

Bagdad, però a quin cost?” , notícies que posaven en dubte el bon desenvolupament de

les accions de les tropes americanes i que feien sentir veus discordants a les operacions

iniciades per George Bush.

En resum, una visió general d’aquestes estadístiques quantitatives ens permet

afirmar que l’Abc va dedicar una part molt destacada tant dels titulars com de les

fotografies a aquelles informacions que sorgien de governs com l’espanyol o l’americà,

que havien donat suport a la guerra, i va tornar a mostrar-hi la seva proximitat informant

de moltes declaracions que els hi podien ésser favorables. Va ser el diari que va donar

menys importància al conflicte en portada, degut en part a la seva poca cobertura d’una

postguerra que mostrava les conseqüències dels atacs de la coalició, de la mateixa

manera que tampoc es va fer gaire ressò d’aquelles informacions referents a la situació

denigrant dels civils iraquians.

En gairebé totes les estadístiques El País mostra una situació contraposada. Tant

els titulars com les fotografies mostraven objectius diferents, allunyant-se més dels

interessos dels govern per acostar-se més a la situació dels iraquians, per donar més

importància a la postguerra i a la situació humanitària i a unes manifestacions a les

quals l’Abc havia donat una rellevància gairebé nul·la i que anaven en contra de les

decisions del govern del Partit Popular.

S’observa que Le Monde tot hi que fotogràficament va publicar moltíssimes

imatges de les tropes nord-americanes, gran part de les seves notícies informaven també


100

del paper de l’ONU, dins de la qual França hi guanyava un paper més important. També

hi va destacar la postguerra, quan el seu país podia participar en la reconstrucció, per la

qual cosa, va donar comparativament més importància al conflicte que l’Abc. I cal

subratllar que va criticar o qüestionar en moltes ocasions en portada als americans i a

una guerra que no considerava justa.

Per últim The New York Times ens mostra dues cares, per una part, hem observat

que els titulars i fotografies s’han basat majoritàriament en els moviments de les tropes i

les declaracions dels seus polítics, deixant a banda temes importants com la situació

humanitària, clarament influenciat pel fet de ser un diari publicat als Estats Units. Però

per altra banda com s’observa en l’últim gràfic, també va qüestionar les decisions del

seu país i va fer sentir en les manifestacions la veu d’aquells que s’oposaven a aquesta

guerra, per tant, sembla que aquestes estadístiques confirmen que mantenia una postura

crítica al govern tot i ser un diari nord-americà.


101

7. CONCLUSIONS

7.1 CONCLUSIONS ABC – EL PAÍS

L’Abc i El País són dos diaris de gran tiratge i difusió a l’estat espanyol, punts

de referència per l’opinió pública. Durant aquest seguiment del conflicte a l’Iraq, han

demostrat unes tendències, uns objectius i uns interessos molt diferents.

Ja en els seus titulars he pogut començar a observar diferències prou

significatives. Com ens demostren les estadístiques l’Abc va dedicar la majoria de

titulars a les notícies que sorgien dels països que, com Espanya, donaven suport a l’atac

contra l’Iraq, com els moviments de les tropes aliades, de manera que el lector rebia

molta més informació d’un bàndol que de l’altre. El País, si bé també va publicar

nombrosos titulars referents a aquest sector, va informar més dels combats i molt més

que l’Abc del poble iraquià. D’aquesta manera, l’Abc s’ha mostrat més predisposat a

informar de l’èxit de l’ofensiva que defensava el govern del Partit Popular, mentre que

El País ho feia informant de les conseqüències negatives d’aquesta, gens favorables als

països impulsors de la guerra, amb un vocabulari que feia interpretar la seva postura

contrària al conflicte i que a vegades destacava en negreta la situació humanitària.

Per altra banda, la proximitat o distància envers el govern del Partit Popular

durant el conflicte s’ha fet evident en altres aspectes com les manifestacions : l’Abc es

va mostrar molt reticent a parlar-ne i fins i tot les qüestionava, compartint clarament la

postura del partit que hi ha al govern, mentre que El País feia sentir constantment les

veus que protestaven contra una guerra que consideraven injusta. Una cosa similar


102

passava en les declaracions que decidien publicar ambdós diaris, perquè mentre El País

publicava moltes declaracions que podien resultar desfavorables al govern de cara a la

opinió pública, l’Abc feia més aviat al contrari, i en casos on les crítiques contra els

països propulsors a l’atac eren més fortes, com en les morts de periodistes, l’Abc

informava del que havia passat però sense qüestionar mai les paraules dels països aliats

com Espanya, els Estats Units i la Gran Bretanya. El cert és que mai es pot veure una

crítica clara de l’Abc al conflicte, sempre semblava disposat a fer arribar al lector els

postulats del Partit Popular, oposadament a El País que mitjançant la publicació de les

notícies al llarg del conflicte, demostra la seva oposició a aquesta guerra i al govern de

l’estat espanyol.

Anàlogament, les fotografies van seguir una tendència molt similar a les dels

titulars. L’Abc sempre va tendir a publicar imatges dels bons progressos de les tropes de

la coalició tant nord-americanes com angleses, molt per sobre dels altres blocs de

fotografies. A vegades, ensenyava imatges de soldats ferits que podien impactar al

lector, aquest impacte El País el va buscar en aquelles fotografies d’iraquians

desconsolats o de nens ferits, que era bloc predominant, com també les destrosses a les

ciutats. Per tant, una altra vegada, l’Abc i El País mostren objectius oposats, el primer es

decantava a publicar opció imatges que demostressin el bon progrés de l’ofensiva i els

avenços de les tropes, ben al contrari del que feia El País, més interessat en donar a

conèixer les conseqüències negatives del conflicte que l’Abc no acostumava a mostrar.

Com va passar en els titulars, les manifestacions només van ser publicades per un dels

dos diaris, El País, que demostrava la seva oposició al conflicte i la seva llunyania del

govern en fer veure les imatges de tots aquells que defensaven una postura contrària al


103

govern del Partit Popular, l’Abc no en va publicar imatges, incidint en la seva postura

pròxima al govern i compartint l’opinió de que aquestes estaven manipulades.

Pel que fa al seguiment del conflicte, també va ser diferent. L’Abc des d’un

principi utilitzava un vocabulari que incloïa el conjunt de la societat espanyola en les

decisions del govern, mentre que El País preferia referir-se a “Aznar” per exemple, fent

veure que tan sols era decisió del govern el fet de donar suport a l’atac sobre l’Iraq. El

desenvolupament del conflicte va ser molt seguit pels dos diaris, encara que amb

objectius diferents, com he explicat en els titulars. En l’etapa de postguerra la diferència

es va fer més palesa. Així, l’Abc va fer desaparèixer ràpidament el conflicte de la

portada, suprimint-ne els espais especials que n’informaven, i en ocasions, les notícies

feien referència a enquestes sobre la crisi que afavorien al govern, en comptes

d’informar de l’etapa de transició o la situació humanitària. Semblava que l’Abc estes

interessat en fer oblidar a l’opinió pública un conflicte que podia haver desgastat la

imatge de la dreta espanyola. El País va donar més importància a la postguerra,

informant al lector de la degradant situació humanitària després dels atacs i del procés

de transició polític.

Altres aspectes com les enquestes de l’Abc posant en dubte que les

manifestacions no fossin manipulades, o la tendència més gran de El País de publicar

declaracions de l’oposició demostren que l’Abc va fer un seguiment del conflicte d’un

diari pròxim al govern, informant d’aquest des d’una òptica que recolzava i afavoria

aquelles informacions que el Partit Popular i per extensió, dels països favorables a l’atac

preferien que arribessin a la opinió pública, mentre que El País demostrava la seva

oposició al conflicte i a les decisions del govern espanyol, intentant fer arribar al lector


104

les conseqüències negatives de la guerra, acostant-se més al poble iraquià i fent sentir la

veu d’aquells que rebutjaven el conflicte, informacions que sens dubte, s’acostaven més

a perjudicar els governs dels països impulsor de l’atac que a afavorir-los.


105

7.2. CONCLUSIONS LE MONDE – THE NEW YORK TIMES

Le Monde i The New York Times, són dos diaris publicats en dos països que van

mantenir una postura radicalment diferent davant la guerra, mentre França s’hi va

oposar de manera contundent, els Estats Units van ser els promotors d’aquest atac. Tot i

així, encara que van enfocar el conflicte des d’òptiques bastant diferents, les seves

postures no van ser del tot oposades.

Le Monde, tot i ésser un diari que dóna molta importància a les seves pàgines

centrals, va demostrar en les seves portades una postura molt crítica envers el que

passava a l’Iraq. Els seus titulars, com demostren les estadístiques, van estar centrats en

gran mesura en la situació dels combats en territori iraquià, fet que fa guanyar

objectivitat al diari, però en altres ocasions utilitzava els titulars per criticar obertament

el desenvolupament de la guerra, qüestionant-ne la legalitat, o la durada excessiva de

l’ofensiva, notícies que més que explicar una situació, transmetien l’oposició del diari al

conflicte i a les accions americanes. Aquesta tesi es confirma si s’observa que la posició

de l’ONU es destaca en moltes portades, i aquesta organització no va donar el

consentiment a l’inici de l’atac.

The New York Times va dedicar potser excessivament massa titulars als

moviments de les seves tropes, marginant d’aquests les morts dels civils iraquians, però

aquesta tendència és comprensible perquè es tractava de la informació que sol·licitava

una societat nord-americana que podia tenir amics o familiars a la zona del conflicte.

Però tot i així, va publicar informacions que l’allunyaven de l’administració americana,

on posava en dubte el bon desenvolupament del conflicte o el cost d’aquest. A més va


106

superar a Le Monde en la publicació de notícies referents a les manifestacions arreu del

món contra la guerra i va fer sentir també la veu d’aquells que dins dels Estats Units

rebutjaven el conflicte, la qual cosa ens indica una independència bastant gran del

govern del país, perquè en cas contrari no donaria gens d’importància a aquestes

protestes, com va fer l’Abc.

Les fotografies ens permeten veure que estadísticament, Le Monde va concedir

una bona part de les imatges a la via diplomàtica defensada per França, és dir, aquell

seguit de fotografies que sorgien de reunions de líders polítics europeus o assemblees de

l’ONU on es dialogava sobre el futur de l’Iraq o la situació d’aquest país, una via

contrària als atacs armats iniciats per les tropes nord-americanes . Per tant, sembla

també respondre als interessos del seu propi país, doncs sempre tendia més a mostrar

fotografies a nivell diplomàtic, on França podia fer sentir la seva veu o d’aquelles

reunions de postguerra o de l’ONU. The New York Times, coincidint plenament amb els

titulars va publicar de manera continuada imatges de les seves tropes, però cal destacar

que no va oblidar tampoc els civils iraquians ni les manifestacions.

The New York Times, va fer, evidentment, el seguiment més gran d’un conflicte

que havia impulsat el seu país i no va oblidar mai el conflicte en portada, bàsicament

centrat en els últims dies en la situació dels seus soldats. Le Monde, encara que va

publicar menys notícies en les seves portades on-line també va fer un seguiment força

intens del conflicte a l’Iraq, i cal destacar que en períodes com el de postguerra les

notícies hi guanyaven pes, doncs sempre les informacions eren molt més denses quan

tractaven qüestions on el govern francès hi podia intervenir, com la reconstrucció de la

zona, que altres notícies de menys interès pel govern i la societat francesa.


107

Le Monde va demostrar la seva postura més crítica contra l’acció dels americans

en les seves vinyetes en portada, en aquests dibuixos acusava als americans i a Bush de

prendre’s el conflicte com una pel·lícula i també criticava els bombardeigs dels

americans sobre unes ciutats iraquianes plenes de civils innocents.

Tots dos diaris van publicar en diverses ocasions en portada informacions

contràries a la guerra o a aquells que la van promoure. Aquestes van ser molt abundants

en Le Monde, un diari que va fer un seguiment bastant crític de la crisi a l’Iraq,

coincidint en moltes ocasions amb els interessos i posicions del govern francès. The

New York Times també va publicar certes portades amb informacions crítiques a

l’administració americana. Encara que va centrar molt les seves informacions en les

declaracions del seu govern o en els moviments de les seves tropes i no tinguem

comparatives amb altres diaris americans, es pot afirmar que The New York Times es va

mantenir independent de l’administració americana. Sembla que no va compartir la

posició del govern encapçalat per George Bush d’atacar l’Iraq, sense renunciar mai a

publicar les informacions que la societat americana demanava.


108

7.3. CONCLUSIONS GENERALS Mitjançant aquest estudi comparatiu he pogut observar com és possible informar

d’un mateix conflicte de gran importància des de punts de vista diferents i comprovar

que en moltes ocasions els mitjans de comunicació no transmeten únicament el que

passa, sinó que reben un seguit d’influències que condicionen les seves notícies i

busquen crear una opinió pública favorable als seus interessos.

Dels diaris publicats en països que es van posicionar a favor de l’ofensiva, l’Abc,

El País i The New York Times, l’únic que no ha criticat de manera clara el conflicte i ha

recolzat sempre les opinions del govern del seu país ha estat l’Abc. Aquest diari va fer

arribar a l’opinió pública sobretot aquelles notícies, imatges o declaracions que podien

afavorir tant al govern del Partit Popular com a l’administració americana i també

informacions que podien justificar l’atac. Va parlar molt més del bàndol dels països de

la coalició que van atacar l’Iraq que dels civils iraquians innocents que morien durant

els atacs. Evitava de la mateixa manera donar una importància massa gran a aspectes

com les protestes contra la guerra o la mort de periodistes a l’Iraq, que podien perjudicar

al govern del Partit Popular de cara a l’opinió pública. En resum, l’Abc mostrava més

predisposició per comunicar tot allò que afavoria als països impulsors del conflicte i que

podia posar als lectors del seu bàndol, que per transmetre les informacions que podien

provocar al contrari, és a dir, el rebuig de l’opinió pública als govern que havien

provocat l’atac.

The New York Times, tot i publicar-se en el país que va iniciar l’ofensiva i aliat

del govern espanyol, els Estats Units, va mostrar una actitud crítica envers el conflicte

dins dels Estats Units, encara que lluny dels altres dos diaris, El País i Le Monde. El


109

diari americà va fer el seguiment que havia de fer un diari dels Estats Units, és a dir,

publicar el què els hi passava a les tropes nord-americanes a la zona del conflicte i la

situació dels combats, però a més, va demostrar en diverses portades, amb anàlisis

crítics contra l’acció del seu país o fent sentir la veu dels qui protestaven contra la

guerra, una posició no favorable a l’ofensiva, de manera que, amb la seva cobertura, es

pot deduir que The New York Times era partidari d’evitar l’atac a l’Iraq sense el suport

de l’ONU, allunyat doncs, de la postura de l’administració nord-americana. Tot i així els

diaris que s’han mostrat més crítics envers el conflicte han estat El País i Le Monde.

El País ha estat l’altra cara del conflicte a l’estat espanyol. Ha fet una cobertura

del conflicte gairebé oposada a l’Abc. El País va demostrar que estava en contra de

l’ofensiva al llarg de les portades on-line. Va tendir a ser un diari més pro-iraquià i més

compromès amb aquells que protestaven contra la guerra, ja que en les seves portades

van destacar per sobre dels altres diaris les fotos dels civils iraquians innocents o de les

destrosses provocades per l’ofensiva i de les manifestacions, tant per mitjà dels titulars

com de les fotografies. Durant tot el període he pogut observar que El País estava més

predisposat a publicar notícies o declaracions que perjudiquessin o ataquessin al govern

del Partit Popular davant de l’opinió pública. De la mateixa manera, es mostrava molt

crític amb un dels aliats del govern espanyol, l’administració americana, desmentint

informacions que aquests donaven, com l’explicació que van fer creure de la mort del

periodista José Couso i que El País es va encarregar de posar en dubte. Per tant, com

s’ha comentat al llarg de tot el treball, El País va ser un diari crític amb el conflicte i

amb les postures del govern del Partit Popular però coincidint moltes vegades amb

l’opinió dels partits de l’oposició.


110

Le Monde ha confirmat la postura de França en contra d’una ofensiva a l’Iraq

sense el consentiment de l’ONU, doncs durant tot el conflicte ha qüestionat l’atac en els

seus titulars i ha criticat durament les accions dels soldats americans en els seus

dibuixos de les portades, defensant sempre la postura de l’ONU i destacant sobretot en

el període de postguerra les informacions on el govern francès pogués tenir-hi un pes

important, com en el cas de la reconstrucció, i generalment, va mostrar un gran interès

per la via diplomàtica, la via defensada per França, enfrontant sovint les idees

americanes i franceses.

En resum, dins dels dos països favorables a la guerra he pogut observar

tendències diferents, i s’ha demostrat que dins l’estat espanyol, l’Abc era favorable a la

postura del govern, mentre que El País ha enfocat el conflicte d’una manera totalment

oposada, mostrant-s’hi molt crític. The New York Times, tot i publicar-se dins dels

Estats Units, ha mostrat un cert nivell de desacord amb les decisions del seu país i el

desenvolupament de la crisi en general. Mentrestant, el diari publicat en un país contrari

a la ofensiva, Le Monde, ha coincidit amb el govern francès en el fet de rebutjar la

guerra i les accions dels països que van decidir atacar l’Iraq.

En definitiva, aquest treball ha demostrat com es pot informar d’un conflicte de

maneres molt diferents. Els mitjans de comunicació són moltes vegades els nostres ulls

per veure el que passa arreu del món, i és per això que el sistema polític els necessita

per crear una opinió pública al seu favor. Si aconsegueixen tenir un mitjà de

comunicació que comparteixi la seva ideologia, ens transmetran el conflicte destacant

allò que els hi és més favorable perquè compartim la seva opinió, mentre que un diari

que s’oposa a un conflicte o a un govern també ens hi intentarà posar en contra.

Nosaltres som al cap i a la fi, els que decidim d’on volem rebre la informació i saber


111

triar quina de les visions que ofereix el periodisme, molt lligat al sistema polític,

preferim. La crisi a l’Iraq, va ser explicada de manera molt diferent pels quatre mitjans,

tots van seguir els seus propis principis i ideologies, que en ocasions els feien contradir,

però al final, totes les postures són totalment respectables, encara que les informacions

no siguin del tot objectives.

Aquest estudi es podia haver fet des d’altres mitjans de comunicació o des

d’altres punts de vista, per tant, aquest àmbit de recerca és molt obert. Seria interessant

fer un estudi comparatiu tenint en compte tot el contingut sobre la guerra, no només la

portada. O també seria bo veure punts de vista diferents dins dels Estats Units o

diversificar més la quantitat de diaris, o fins i tot, veure com es va viure el conflicte

dels de països àrabs, molts d’aquests contraris als Estats Units, des de cadenes com Al-

Jezira, que darrerament havien pres les últimes grans exclusives informatives a les

cadenes nord-americanes.

Aquest treball m’ha servit per veure la gran relació que existeix entre els mitjans

de comunicació de gran difusió, l’opinió pública i el sistema polític en general. I que en

menys o més proporció, tots els mitjans ens fan arribar les notícies en funció de les

seves ideologies, tendències o influències polítiques que reben i, per tant, és molt difícil

que davant d’un conflicte internacional d’aquesta importància, un diari es mantingui

totalment objectiu sense mostrar la seva postura en algun moment


112

8. BIBLIOGRAFIA

- GÓMEZ MOMPART, Josep Lluís. Los titulares en prensa. Col. Textos de

periodismo. Editorial Mitre. Barcelona. 128pp. 1982.

- GOMIS I SANAHUJA, Llorenç. Teoria dels gèneres periodístics. Col.

Estudis i recerques, 1. Centre d’investigació i la comunicació. Generalitat de

Catalunya. Barcelona. 199 pp. 1989

- LÓPEZ MAESTRE, Mª Dolores. Análisis del estilo de los titulares del

periódico “The Times”, periodo 1970-1990. Universidad de Murcia. Murcia.

4 microfitxes i 1 fulletó (13 pp.). 1995

- SÁNCHEZ NORIEGA, José Luis. Crítica de la seducción mediática..

Editorial Tecnos. Madrid. 473pp. 1997.

- WOLF, MAURO. Els efectes socials dels mitjans de comunicació de

masses. Editorial Pòrtic S.A. Barcelona. 205pp. 1992.

WEBS UTILITZADES

- http://www.abc.es

- http://www.elpais.es

- http://www.lemonde.fr

- http://www.nytimes.com

- http://www.ehu.es/zer/zer10/idoyaga.html (Revista d’estudis de comunicació

de la Universitat del País Basc)


113

SALVADOR GINER Catedràtic de Sociologia de la Universitat ... · “Pròleg” a Teoria dels...

Documents

Transcript of SALVADOR GINER Catedràtic de Sociologia de la Universitat ... · “Pròleg” a Teoria dels...