San Pietro in Montorio

Anna Fresneda  &  Jan Sallarès

Haga clic en el icono para agregar una imagen

- Autor: Donato Bramante

- Cronologia: 1502

- Tipologia: esglèsia

- Materials: pedra , marbre i granit.

- Estil: renaixentista

- Sist. Constructiu: Arquitravat i voltat

- Localització: Roma (Itàlia)

Fitxa tècnica:

Context històric:

- Es va començar a construir el 1502 i es va acabar el 1510.

- Encàrrec dels Reis Catòlics per commemorar la “Toma de Granada” el 1492.

- Es considera com el manifest de l’arquitectura del classicisme renaixentista ( defensa de la planta centralitzada).

- El lloc on s’ha aixecat l’esglèsia, segons la tradició és on va ser martiritzat Sant Pere, d’aquí aquest nom.

Donato Bramante:

- Neix a Urbino(1444), i mort a Roma (1514).

- Formació quattrocentista però té més importància a principis del segle XVI.

- Millor representant d’arquitectura de l’Alt Renaixement.

- 1480 es va establir a Milà, on va participar, amb Leonardo da Vinci, en la renovació artística i cultural de la ciutat.

- 1499 es trasllada a Roma, i participarà com arquitecte en la basílica de Sant Pere.

Anàlisi formal:

Descripció formal:

- Planta:

El templet, que s'alça , és fet de granit i té planta circular, amb una columnata que envolta la cel la, coberta ·per una cúpula semicircular. Hi ha una gran semblança amb el “tholos” grec. A la planta hi ha un crepidoma, que són tres escales cadascuna de les quals representa les tres virtuts teologals: la fe, l'esperança i la caritat. S'aixeca damunt una escalinata seguida d'un curt podi on s'eleva una columnata d'ordre toscà o dòric romà.

- Temple dividit en 2 pisos:

- El primer pis comença amb una escalinata circular que limita el peràstil de 16 columnes d’ordre toscà. Damunt les quals s’aixeca un entaulament clàssic format per un arquitrau, un fris dividit en tríglifs i mètopes decorades amb imatges dels instruments del martiri de Sant Pere, i una cornisa.

- En el pis superior s’inicia amb una balustrada que encercla un cos cilíndric que fa les funcions de tambor i que contribueix a la lleugeresa del conjunt. I hi ha una succesió d’una sèrie de finestres obertes , i nínxols amb forma de semicúpules coronades per una petxina . Damunt d’aquests elements s’aixeca una cúpula de mitja esfera, els nervis de la qual conflueixen en una llenterna rematada amb una creu.

- Interior: Hi ha una única cel la de planta circular ·(15 m. de diametre) amb pil lastres adossades al mur, i ·damunt de la cripta hi ha eregida la creu , on es creu que va ser crucificat Sant Pere.

Al costat oposat de l’entrada principal hi ha un altar petit, de 4’5 metres de diametre, pensat per a fer la cel lebració litúrgica d’un grup d’un grup de fidels. El mur ·de la cel la , amb dos cossos, i com he dit anteriorment ·té una paret articulada per dos nínxols d’acabament semicircular, en forma de petxina , que alternen amb portes i finestres separades per les pilastres , cadascuna de les quals pertany aun peristil.

En total té 48 mètopes on hi havia representada una figura d’un fust repetida 4 vegades.

Interior del temple:

Altar

Sostre de l’inerior de la cúpul la ·

Significat i funció:

Just a sota de l'altar major hi ha la cripta on, es diu que anteriorment, hi havia clavada la creu de Sant Pere. Aquesta cripta simbolitza el martir de l’apòstol. Es considera el manifest de l’arquitectura del classicisme renaixentista, donada la seva puresa de línies i la seva austeritat decorativa.

El seu significat és la simbolització de la condició de la condició de l’apòstol Pere com el primer pontífex i fonament de l’Església , i la seva funció és commemorativa i religiosa.

La tipologia circular de l’edifici va ser elegida per l’arquitecte d’acord amb la creença neoplatònica expressada pel filòsof i teòleg Marsilio Ficino, que afirmava que a Déu li correspon la forma geomètrica més perfecta: l’esfera. Per aquesta raó, San Pietro in Montorio és considerat el temple platònic ideal, i la seva cúpula simbolitza el trànsit del món terrenal al celestial.