SAN VICENT FERRER

sant Vicent Ferrer es considera un dels majors predicadors del cristianisme. Va recórrer mitja Europa i predicava amb els seus famosos sermons

La seua obra religiosa es caracteritza per la intenció de reformar els costums morals de la societat i perquè els textos estaven concebuts per a predicar (ser transmesos oralment).

Sant Vicent Ferrer sempre va predicar en català/valencià i, encara que el públic fóra d'una altra llengua, l'entenia i s'exaltava. 

RAMON LLULL

Ramon Llull fou un cortesà de vida mundana que patí una transformació religiosa als trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitismecristià, especialment entre els jueus imusulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió delsinfidels

La difusió del seu pensament la realitzà mitjançant l'escriptura, l'ensenyament

Llull creà un sistema filosòfic que denominà l'Art, que integrava en un tot coherent la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l'ordre social

la complexitat del programa lul·lià és una de les causes de la seva ingent producció escrita i de l'enciclopedisme del seu abast, atès que el seu sistema havia de ser verificable en qualsevol àmbit del coneixement humà i havia de poder ser comunicat en graus distints de complexitat expressiva, d'acord amb les característiques del destinatari.

A partir de Ramon Llull es va crear un corrent filosòfic i religiós de partidaris denominatlul·lisme, que estimularen la seva exaltació fins a la llegenda. Llull també va tenir adversaris, especialment entre els dominics, que crearen un corrent antilul·lià, els quals, a més d'atacar-lo pel contingut de la seva obra, li atribuïren posicions heterodoxes a partir de textos falsament lul·lians sobre l'alquímia o la càbala.

Totes les obres de Llull, fins i tot les d’aparença més literària, estan orientades a l’ensenyança doctrinal o metafísica. El mecanisme retòric de l’exemplum, un pretext narratiu dotat de funció didacticoargumentativa, és el més utilitzat per Llull, que en fa un ús extraordinàriament dúctil. És un autor creatiu pel que fa a la seva imaginació literària; inventa sovint materials i recorre molt poc a fonts orientals i/o romàniques. D’altra banda, la literatura lul·liana no és realista ni pretén ser un document històric; ben al contrari, busca sempre la atemporalitat i la atopicitat.