SangonereSi lleonSHISTRIES2013Ernest Ruz

Textos publicats al bloc:

elgrupusculo.wordpress.com

Disseny de coberta i maquetaci:

Oriol Serra Juncosa

Barcelona, Abril 2014

SangonereSi lleonSHISTRIES2013Ernest Ruz

nde

xn

dex

3

4 PRLEG

8 GENER9 Netejar conscincies i rentar cervells11 La podridura13 Mquines! (Jugar amb foc)

16 FEBRER17 Soy un nio bueno18 Salvo alguna cosa (dicho de otra manera)20 La gran tempesta22 Epi, Blas y los dems24 Marxistes al PP

26 MAR27 Al presidente! (Prick up your ears)29 Mama, pupa!31 Ho he vist!33 La visi imposada35 Per delegaci37 Ave Maria Purssima39 Mans enlaire! (La confiana)

42 ABRiL43 Ectoplasma (Rajoy-Visi)45 Els smbols47 Dos ms dos, fan cinc50 Malabaristes del lxic

52 MAiG53 Falses expectatives (Consolidating burrcia)56 Lascensor58 God save the queen!

60 JUNY61 Formig armat64 Des del ms enll

66 JULiOL67 Benny Hill

70 SETEMBRE71 La gran bola va trencar la taula perqu estava feta descuma de poliestir73 Misries hertzianes

76 OCTUBRE77 No os defraudar Llueve mucho

80 NOVEMBRE81 Arcades

84 DESEMBRE85 Imagen y semejanza87 El mitj

4Prole

gPr

leg

5

sangoneres i lleons

finals de lany 2012 vaig prendre la decisi deditar un llibre per recollir els textos que havia escrit al llarg daquell any. Desprs de donar-hi unes quantes voltes he decidit recopilar la meva producci

de 2013, menys extensa que lanterior degut a qestions professionals que van necessitar la meva atenci ms temps del que esperava, en aquest text que teniu al davant.

Per escriure aquest prleg he tornat a llegir tots els articles que vaig escriu-re durant el 2013. el regust de boca que mha quedat en concloure aquest exercici no ha pogut ser ms amarg. Potser no ho hauria dhaver fet. em quedar un text horrible.

el 2013 ser recordat a espanya com lany de la corrupci institucionalitza-da, lany en que els ciutadans varem poder confirmar, com alguns afirma-ven, que vivem envoltats duna srie de personatges indesitjables que es dedicaven exclusivament a aprofitar la seva condici dagents pblics per al benefici propi.

lany dels pocavergonyes, dels indecents, dels sense escrpols. lany de les sangoneres que ens xuclen la sang i ho justifiquen amb qualsevol excusa sense cap rubor. lany dels que es pensen que tot shi val. Un any grotesc, desesperant, que ha generat una atmosfera irrespirable.

Cobraments diferits, comptes a sussa, televisors de plasma, reformes legis-latives repressores, infantes desmemoriades, sn algunes mostres del que ens han deixat aquests darrers dotze mesos els depredadors que esmicolen la societat. no ho recordo, no ho se, no em consta.

el ms fotut de tot plegat ha estat comprovar, per una banda, que no hi ha ning que es lliuri de la brutcia. a tothom li toca la seva part: partits poltics, empresaris, sindicats, banquers. Tots tenen algun cadver putrefacte a larmari.

Per un altre costat, hem pogut constatar que, tot i el panorama desolador, a cap dels perpetradors del robatori els passa res. Tant com han pogut, han intentat fugir destudi, emparats en un sistema que els protegeix. responsa-bilitats les justes.

6Prleg

la conseqncia ms dramtica que es deriva daquest marasme, s lincal-culable mal que tot plegat est fent a la democrcia. la impunitat regnant la deslegitima, la debilita, la posa en qesti. i aix s el pitjor que pot passar perqu, en un moment o altre, qualsevol salvaptries de tres rals ho aprofita-r per ves a saber quins ocults interessos. al temps.

lhoritz que es presenta al nostre davant no fa gaire ms bona pinta. el 2014 no ha comenat pas millor que els anys anteriors i les previsions augu-ren que els que el succeiran tampoc seran bons. s el que passa quan es viu un pas amorf com ho s aquest.

entre tota la podridura, per, encara queden alguns lleons que batallen con-tra la desfeta. amb grans esforos, exposant-se personalment a les maqui-nries repressores daqu i dall que, guiades per uns poltics que han donat lesquena a la gent, intenten mantenir lstatu quo a tota costa.

Probablement la gran tasca daquests lleons mai ser prou reconeguda, perqu la majoria de la ciutadania continua adormida mentre es consolida el lladronici. serveixin aquestes lnies de presentaci com a reconeixement a tots aquests lluitadors. ells sn la nostra darrera esperana.

Ernest Ruiz i AlmarAbril de 2014

7

8XXXXXX 2013

Gene

rGe

ner

9

sangoneres i lleons

ideologia a dojo des de la televisi pblica. Campanya densabonat massiu i de neteja de cara a la monarquia de part de la televisi teledirigida pel PP. Ja ens havien avisat que la xerrada entre el rei i lHermida seria ben suau, que no hi hauria ni una sola referncia als temes ms punyents, a la crisi de la instituci causada per les excursions africanes del Borb o a les presumptes fosques accions dalguns membres de la casa reial.

Per pocs sesperaven que el nivell de submissi del periodista encarregat de xerrar amb el cap de lestat fos del nivell que vam veure. lespectacle va ser un reflex de la situaci dextrema fragilitat en que es troba la instituci monrquica. suporta molt malament les tensions que ella mateixa crea i les critiques que sen deriven i est necessitada daquest tipus dexercicis pseu-doperiodstics per netejar la seva conscincia davant de la ciutadania que, afortunadament, ja ha descobert com les gasta la ms alta instncia de lestat i del peu que van coixos a la Zarzuela.

el programa que va seguir a la telepromoci reial, el legado de la quinta del rey, va ser el no va ms. Una exhibici vergonyant de com emprar un mitj de comunicaci pblic per emmotllar la ment de la ciutadania als interessos ideolgics de la majoria que ens dirigeix. Un execrable exercici de rentat de cervell collectiu amb la voluntat de transmetre a la poblaci els missatges que al govern li convenen per mantenir-la resignada i callada en la situaci de crisi excepcional que vivim.

Netejar conscincies i rentar cervells07.01.2013

10

gener 2013

la consigna principal del docudrama, fet majoritriament a base de retalls del no-Do, imatges darxiu i els comentaris editats de diversos coetanis del monarca, va ser que el que cal en aquests moments difcils s conformar-se i entomar les coses tal com venen amb voluntat de sacrifici. res de prendre altres posicionaments que passin per lluitar contra la depressi des duna posici crtica, des de la reivindicaci, des de la presa de conscincia, des de la protesta legtima dun poble que veu com se li pren tot all pel que ha lluitat durant molts anys.

la contemplaci de lemissi ens ha fet rememorar lesperit de sotmetiment i de por de la societat postfranquista i ens ha recordat les olors de florit i de naftalina dels millors anys del generalssim, nia prodigio Marisol i Manuel Bentez el Cordobs inclosos. Tot plegat traslladat al segle XXi per obra i grcia de TVe i la mquina del temps del PP a la que ens han fet pujar a la fora. i retransms en autntic blanc i negre a travs de les ones hertzianes a les llars del pas!. Descriure les imatges com un anacronisme s quedar-se molt curt.

Per si encara no hi hagus hagut prou, al programet van aprofitar per en-sabonar de nou al Borb, no fos cas que encara llus una llntia en la seva nima inclume. s el que cal fer perqu, com molt b sabem, la monarquia ens salvar de tots els nostres mals. excepte si un mat, de manera semblant a com li va passar a gregor samsa, ens llevem convertits en uns inofensius paquiderms. llavors s que estarem ben fotuts.

11

sangoneres i lleons

La podridura

Com el mall que repica damunt duna enclusa, un munt de situacions ens recorden constantment com de malament van les coses. Tot el que sesdev al nostre voltant ens fa memria que la mala maror continua ben viva.

Mentre als ciutadans no deixen de repetir-nos que hem estat dolents quan, suposadament, ens hem excedit en el nostre intent de millorar les nostres condicions de vida i que per aquest motiu ara ens hem de veure sotmesos a la penitncia que amb gran afany ens administren els nostres governants, un nombre significatiu de membres de lelit poltica, els quals haurien de tenir una actitud tica i moral exemplar en lexecuci de les funcions que els hi hem encomanat mitjanant els mecanismes democrtics establerts, exhibei-xen un comportament del tot reprovable que causa un gran mal a la societat.

en una situaci crtica com la que vivim haurem desperar que els nostres representants pblics mantinguessin un cert aire de decncia al fer la seva feina, una actitud que ens servis de referent i amb la qual ens pogussim sentir reflectits. i tot i que hi ha una gran part de poltics que conserven aquesta posici positiva i de respecte cap a la ciutadania i duen a terme de manera responsable les tasques per a les que han estat designats, hi ha un bon grapat dimpresentables que han decidit aprofitar la seva condici per al benefici propi, privatitzant la representativitat atorgada per acontentar els interessos particulars del grup al que pertanyen.

La podridura16.01.2013

12

gener 2013

les conductes que observem en aquesta lnia dimpunitat i de pocavergo-nyisme ja fa massa temps que duren i poc a poc estan assolint unes cotes incommensurables, inimaginables en una societat que vulgui ser considerada justa i tica. De la ma dun sistema legal lent i miop, la proliferaci incontrola-da daquestes actituds est estenen la podridura moral a tot arreu i est col-laborant en la construcci duna societat disfuncional en la que sembla que tot est perms, en la que no hi ha cap fre a la cobdcia, a lapropiaci sense control dels bns de la comunitat per part daquells que ocupen les posicions de privilegi. i aix s desesperant i intolerable.

en els darrers mesos la dimensi de la podridura sest tornant colossal. no sembla haver-hi aturador. noos, Pallerols, Millet, iTV, Mercuri, Pretria, grtel, Unilabs, Telefnica, Pokemn, portes giratries que no paren, favors que es retornen amb escreix al cap dels anys amb cadires a qualsevol con-sell dadministraci. Per aqu no passa res. ning assumeix cap responsabi-litat, ni reconeix cap culpa. el ms gran i desolador no res.

la darrera enquesta de Metroscpia per al diari el Pas mostra que el 95%de la poblaci de lestat desconfia de les intencions dels partits poltics i de leficcia de la justcia per combatre els actes vinculats a la corrupci. la majoria de la ciutadania creu que en cap cas la fora de la llei cau sobre els implicats i que sn els mateixos partits els que tendeixen a cobrir i protegir als seus militants en lloc de denunciar-los i expulsar-los, i sin, els propis poltics es protegeixen els uns als altres independentment del seu color per un sentiment de classe mal ents.

la resta de dades que mostra aquest sondeig sn descoratjadores. innu-merables retrets als electes, sensaci que els poltics actuen amb completa impunitat, declivi de la classe poltica, previsions dabstenci pels nvols, desafecci. Un clar reflex que la que la ciutadania ja no pot suportar ni tolerar ms aquesta situaci.

De manera immediata aquestes actituds imprpies haurien de ser esbor-rades de la prctica poltica. els riscos que comporta no fer-ho sn massa grans per ser ignorats. si la cerca de solucions es retarda i no es posa fre ur-gentment a aquesta situaci, potser arribar un moment en que ser massa tard i ja no es podr fer res.

13

sangoneres i lleons

Mquines!(Jugar amb foc)

Mquines! sou uns mquines! aquesta s la nica cosa que se macut es-criure al respecte dels poltics desprs de veure les noticies i comprovar que els casos de corrupci es multipliquen com si estigussim davant duna nova versi del miracle dels pans i dels peixos.

la llista de casos que adulteren la vida poltica i la democrcia de lestat es tan llarga que farien falta uns quants textos com aquest per poder recollir-los tots. la ferum de la brutcia en que els pispes vinguts a poltics ens estan submergint es tan forta que alguns dies sembla que vivim dins dun aboca-dor incontrolat.

la crisi ho est tensionant tot, ho posa tot a prova i el nostre pas est suportant aquest test duna manera molt deficient. s especialment signifi-catiu com de malament se nest sortint la poltica daquest trngol. intentar buscar una explicaci no s gens fcil.

Potser la situaci en que ens trobem tingui a veure amb el fet que la nostra societat hagi estat construda tot just sortint duna dictadura, en un procs de transici mal resolt, que ha deixat massa coses inacabades. sha aixecat un edifici democrtic emprant materials defectuosos i encarregant la feina a un manobres que, lamentablement, estan resultant ser uns incompetents mancats dtica.

Mquines!(Jugar amb foc)24.01.2013

14

gener 2013

o potser la cosa s molt ms senzilla i el que succeeix s que, simplement, estem envoltats de delinqents per tot arreu. ex-tresorers, fills prdigs, gendres de mans llargues. i tots roben per sobre de les seves possibilitats, deixant al descobert les interioritats ms brutes del mn del poder.

independentment de quin sigui lorigen de la situaci, el que ms ens hauria de preocupar de tot aquest pasts s el terrible dany que sest infligint a la democrcia. Fets con els que estem coneixent la debiliten fins a lextrem. Desacreditada, esgarrada, necessitada duna regeneraci que sesmenta massa sovint per que mai no acaba dengegar, excepte si no som els ciuta-dans els que la capitanegem, perqu les elits no tenen cap inters en un canvi de lstatu quo.

Tamb haurem de comenar a preocupar-nos pels voltors que sobrevolen el llbrec escenari que es va configurant. Vestint la disfressa de defensors de la netedat pblica, de representants de la virtut poltica, de garants de la rectitud moral, surten a la palestra escudats darrera manifestacions gran-diloqents per intentar convncer-nos que amb ells les coses anirien millor. salvaptries de tres rals, grans maquiavels, mentiders molt pitjors que els que ara patim.

Tots plegats juguen amb foc sobre el polvor social. Descaradament per a es-tupefacci de la ciutadania que patim doblement la dramtica situaci quan la seva prepotncia ens retalla drets i la seva pocavergonya buida les nostres butxaques per omplir les seves. la vida al lmit de labisme s molt fotuda i els mquines no sn sin uns grandssims malparits.

15

16

XXXXXX 2013

Febr

erFe

brer

17

sangoneres i lleons

Soy un nio bueno

Me llamo Mariano y soy un nio bueeeeno...bueno, bueno, bueeeenoMi mami me dice que soy el ms bueeeenoMi papi me dice que soy requetebueeeeno

Mi abuela me dice que soy un bombn...porropopopompom

Yo tengo una amiguiiiita, que se llama DolooooresElla es muy buena tambin, pero menos que yo

Dolores y yo estamos en un aprieeeeto muy jodiiiidoPorque nuestro amigo Luisito est empezando a cantar...tralaralar

Todo el mundo en el partido est muy nervioooosoParece que las cosas no pintan bien

Luisito ha descuidado unos papeles que hueeeelen fatalQue dicen que cobraaaamos un pastizal...y eso est muy mal

Como yo soy un nio bueeeeno, muy, muy bueeeenoY Dolores tambin, pero menos que yo

Diremos a todo el mundo que Luisito es un mentiroso...oso, oso, oooosoY que nadie rob, ni que de dinero se apropi

Porque yo soy un nio bueeeeno, muy, muy bueeeenoY Dolores tambin, pero menos que yo

Y mis amigos del partido tambin son muy bueeeenos, requetebueeeenosY si mentimos as es porque somos superbueeenos y vosotros no!... trololorolor

(adaptat del monleg soy un nio bueno de Pepe rubianes)

Soy un nio bueno01.02.2013

18

FeBrer 2013

Com en daltres ocasions ja viscudes al llarg de lany passat el gran Houdini va anar ahir a alemanya a retre homenatge a Frau Merkel i a passar comptes de les poltiques que ell i el seu govern porten mesos aplicant a tot lestat.

en la roda de premsa posterior a la trobada, que va tenir molt dexmen i molt poc de reuni entre iguals, el president va voler transmetre a tothom que lescoltava el seu mantra particular que diu que les mesures econmiques adoptades fins ara estan anant molt b i que ja es comencen a veure els seus efectes positius.

la compareixena dahir davant lopini pblica va ser especial perqu era la primera que feia el gran Houdini desprs desclatar lescndol Brcenas dels suposats sobresous i de la comptabilitat B del PP, si descomptem la penosa declaraci catdica de dissabte passat que, de ben segur, passar als annals de la comunicaci poltica mundial com un sonat ridcul.

Cinc dies han estat necessaris perqu el president es sotmets a lescrutini pblic i cinc han estat les preguntes que se li han pogut fer. Quinze minuts per ventilar lafer que des de fa uns dies enfonsa encara ms la credibilitatde la poltica espanyola i que afecta tan greument a la democrcia. Com Du mana!

en el seu discurs teledirigit, que el seu partit ha preparat i ha ordenat a tots els seus membres que difonguin sense desviar-se ni un millmetre, cap cosa

Salvo alguna cosa (dicho de otra manera)05.02.2013

19

sangoneres i lleons

nova: aqu no ha passat res, aqu no ha robat ning, aqu ning no ha cobrat sobresous. Tot el que sha publicat sn pures fantasies, plans malintencio-nats dalguna ma negre que ens vol mal. i sha acabat. ah!, i si alg remena ms la merda, que es prepari perqu hi haur demandes judicials a dojo contra tothom que contradigui la nostra visi cosmolgica.

i, aix, excepte per un daquells lapsus linguae tan interessants i reveladors a que ja ens t acostumats el gran Houdini (Todo es falso, salvo alguna cosa. Dicho de otra manera, todo es falso), el president va espolsar-se del damunt qualsevol responsabilitat en lafer, de nou amb un discurs buit, cnic i sense arguments. Un tipus de discurs que noms serveix per fer crixer el descrdit dels poltics i la desconfiana ciutadana en el nostre sistema de govern.

Mentre aix passava, mentre tothom era testimoni dels intents del president descapolir-se de lescomesa de la premsa, la prima de risc augmentava 28 punts bsics i la borsa queia uns quants ms, com a conseqncia directe de la catstrofe no reconeguda que, pel que es veu, torna a posar nerviosos als mercats ectoplasmtics. i la premsa estrangera es posava les botes.

les preguntes que queden desprs de tot aquest sidral sn moltes: ens mereixem els ciutadans un espectacle daquest tipus? no seria necessria una explicaci adequada, clara i definitiva sobre aquest cas? Que espera el govern per fer neteja? si totes elles continuen sense resposta les coses noms poden anar a pitjor. a molt pitjor.

20

FeBrer 2013

La gran tempesta

els cumulonimbus sn uns nvols de desenvolupament vertical, formats internament per una columna daire calent i humit, que seleven majestuosa-ment a latmosfera fins als vint kilmetres dalada. aquests nvols, que es poden formar tot sols o en grups al llarg duna gran lnia dinestabilitat, sn els tpics nvols de tempesta que a les nostres latituds provoquen extraordi-nries precipitacions que causen grans estralls.

Darrerament, a lespanya deforme i defectuosa que ens ha tocat viure, els meteors excepcionals estan a lordre del dia. Borrasques poltiques fenome-nals es formen una darrera laltra, seguint una lnia dinestabilitat en la que uns quants pocavergonyes ens han installat des de fa uns mesos i, premo-nitriament, ens avisen que el xfec que ens caur al damunt, si tot continua aix, ser de campionat.

la magnitud de la inestabilitat que sest gestant no te parang. no hi ha dia que a la premsa no aparegui alguna noticia que faci referncia a un nou feno-men tempestus que erosiona sense remei la poca credibilitat que li queda a la poltica i deixa la salut de la democrcia tan tocada com la daquell que es mulla sota una pluja inesperada i agafa una pulmonia doble.

Mentre la ciutadania assisteix astorada a lespectacle inversemblant amb una ms que justificada i comprensible indignaci, els responsables de vetllar perqu els efectes de la borrasca siguin mnims es dediquen a escrrer el bulto, a mirar cap a una altra banda, a amagar-se darrera pantalles de

La gran tempesta20.02.2013

21

sangoneres i lleons

televisi, a inventar-se conspiracions mentre es fan les vctimes o a escampar tanta merda com podem cap als altres en el perills joc del i tu ms.

i aix cada setmana que passa daquest any que tot just fa un ms i mig que va comenar, per que sembla que sigui vell de la pudor a podrit que des-prn com a conseqncia de les humitats que causen les tamborinades, el cel es va ennegrint i els llamps i trons arriben de totes bandes. Des de la dre-ta, des de lesquerra, des del pinyol convergent, des del fons de les sentines de lestat i des de dalt de tot, com lex-tresorer del PP molt encertadament va assenyalar amb el dit laltra dia. De tot arreu.

el principal problema de les precipitacions s que si un les deixa que vagin fent i no pensa en una manera daturar-les o minimitzar els seus efectes, quan es vol posar remei s massa tard perqu tot est negat i enfangat fins a la bandera.

Per si, a ms a ms, el que es fa s collaborar al desenvolupament de nous temporals la cosa pot acabar com el rosari de laurora. amb un nou diluvi que arrossegar la democrcia pel terra fins que sescoli per les clavegueres i en el que les primeres vctimes per ofegament tornaran a ser els ciutadans.

s necessari aturar la inundaci immediatament perqu laigua ja ens arriba al coll. glu, glu, glu....

22

FeBrer 2013

Epi, Blas y los dems

aquests dies sest duent a terme al parlament espanyol el debat sobre lestat de la naci, un fet extraordinari si es t en compte que lany passat el gran Houdini mentre el pas estava a punt danar-sen a fer punyetes enmig duna tempesta econmica de magnituds histriques va decidir que no calia celebrar-lo.

aquesta vegada, per, cal agrair al gran escapista que hagi tingut la decncia democrtica de dur-lo a terme, ni que sigui per permetrens escoltar de nou els seus arguments en defensa de les poltiques que amb tan afany aplica i que noms serveixen per esmicolar la societat.

Com ja era desperar el debat est sent un absolut dej vu. la repetici de les mateixes canons per part dels mateixos protagonistes que ens han portat fins a la dramtica situaci que vivim des de fa mesos. Cap idea nova, cap missatge que se surti del gui que els han enviat des dalemanya i cap alternativa a les retallades, ni a les que ja hi ha, ni a les que hi haur.

en el seu discurs el gran Houdini es va dedicar a lloar la seva acci de govern de la manera que cal esperar dalg que viu allunyat de la realitat que lenvolta i que mostra la mateixa empatia per la poblaci que pateix que un enciam. es va tornar a queixar de lherncia rebuda, va tornar a admetre que el que mana no s ell sin que es limita a fer el que li diuen que faci i va voler fer-nos creure que grcies a ell el pas ara va millor. sorprenentment, va obli-dar mencionar el tema dels desnonaments (i no diguem el tema del sucidis),

Epi, Blas y los dems21.02.2013

23

sangoneres i lleons

les retallades en la sanitat, les protestes que hi ha al carrer en la seva contra i tampoc va parlar de la corrupci galopant que afecta el seu partit. i no diguem sobre el cas Brcenas!

Per la seva banda el trist rubalcaba tampoc no es va lluir gaire. Pattica la seva referncia als sucidis utilitzant un circumloqui digne de la cadira dun psiquiatre: esas cosas terribles que pasan alrededor de los desahucios. Va criticar al govern sense oferir cap remei perqu prou feina t amb els proble-mes de casa seva per anar donant llions. a ms, com ahir a la tarda els del PsC van demanar la dimissi del caador delefants, sembla que tenia certa fluixesa. Flipats es van quedar els diputats al congrs quan es van assaben-tar de les declaracions den navarro.

lnclit Duran, practicant una excelsa partida de la puta i la ramoneta, va llen-ar alguna pedra a la teulada del PP per, per si de cas, va deixar oberta la possibilitat darribar a acords amb el partit del govern per netejar la poltica de corruptes. Ves per on qui ve a donar-nos llions sobre aquest tema!

Mentre tot aix passava al mn de Barri ssam on viuen installats els partits majoritaris daquest pas, un mn on els sous sn estratosfrics, les festes in-fantils sn majestuoses i els corruptes campen al seu aire, al carrer les coses continuaven igual de malament. Vagues de jutges i dels treballadors dibria, desnonaments, esbatussades entre actors i ministres i la ciutadania assistint allucinada a lespectacle de la descomposici de la societat occidental.

Per als que creiem que la democrcia s molt ms que aquest espectacle dantesc que ens estan oferint els ninots de drap que ens manen, sempre ens quedar el consol de saber que a Bulgria el govern en ple a dimitit com a conseqncia de les protestes dels ciutadans per les retallades que all sestaven aplicant.

el president daquell pas ha manifestat que a ell no lhan escollit per matxu-car al seu poble. no participar en un govern sota el qual la policia pegui a la gent ha dit. igual, igual que aqu! s el que t tenir com a governants a uns quants putxinellis.

24

FeBrer 2013

Marxistes al PP

no, no, no mhe begut lenteniment. simplement mhe adonat, veient a la Cospedal ahir al vespre a la tele en la seva ensima compareixena en roda de premsa per intentar explicar la darrera troballa judicial del cas Brcenas que torna a esquitxar al seu partit, que el que veritablement hi ha al darrera de totes les excuses que la secretaria general del partit del govern intenta colar-nos dia s i dia tamb respecte dels jocs bruts del seu ex-tresorer, s un grandssim exercici de sentit del humor en la ms pura lnia marxista, de groucho Marx i els seus germans, vull dir.

Com sin explicareu racionalment la frase que va pronunciar ahir mateix quan se li va tornar a preguntar per si lhome dels sobres havia estat cobrant del partit fins fa quatre dies, que s el que consta a tot arreu, com a treballa-dor que era de lorganitzaci poltica? Molta atenci...

la indemnizacin que se pact, en forma de simulacin de lo que antes era retribucin, tena que tener retencin a la seguridad social... as fue como se pact. ohhh! no em direu que no s una frase genial!

alguns opinadors i crtics cinematogrfics shan afanyat a dir la sentncia sacosta molt a aquella memorable seqncia d Una nit a lpera, la de la part contractant de la primera part ser considerada com la part contractant de la primera part. sublim!

Marxistes al PP26.02.2013

25

sangoneres i lleons

Tot plegat ens faria una grcia de rebentar-nos de riure si estigussim veient una pellcula dhumor en blanc i negre, protagonitzada per un senyor amb les celles i el bigoti pintats, un itali amb un barret estrafolari i un home mut amb els cabells arrissats.

Per resulta que aix s la vida real i, tot i que cada vegada ms el que passa t els trets tpics dun vodevil mal escenografiat, preferirem una mica de seriositat, dtica en lexecuci de les funcions pbliques encomanades als nostres representants i duna moral que no els impeds assumir responsabi-litats i plegar quan es veiessin involucrats en algun cas de corrupci. Perqu si del que es tracta s de prendre a la ciutadania per una colla destpids alienats, alg sest equivocant.

no ens mereixem aquesta casta poltica que tenim. no ens mereixem mentiders de telenotcies, presidents escapistes, espies de pa sucat amb oli o gendres espavilats. i molt menys ens mereixem assistir a lespectacle desmicolament de la democrcia en els dos mesos dany que duem. alg pretn batre un record?

les coses no poden continuar aix. Prou de bromes de mal gust, prou de declaracions buides, prou de parapetar-se darrera de rodes de premsa on no sadmeten preguntes. Perqu com es continu afegint llenya a la caldera social, aix acabar sent la guerra. Ja ho deien els marxistes, Ms madera, es la guerra!.

26

XXXXXX 2013

Mar

Mar

27

sangoneres i lleons

Canviar lopini que un pugui tenir sobre les coses costa una barbaritat. Davant de la gasfia que cada dia ens ofereixen els mitjans de comunicaci, en la forma de noticies interessades i esbiaixades o duna simplicitat espaor-didora, solem prendre la decisi de desendollar els nostres cervells i, en lloc de mantenir una actitud crtica per intentar construir un discurs propi amb arguments contrastats, ens dediquem simplement a engolir els missatges que la premsa ha decidit que conv escampar.

Un exemple clar daquesta manera de funcionar, en la que romanem com a espectadors passius mentre poquet a poquet ens van rentant el cervell el trobem en la mateixa crisi, en la forma com sens est explicant i, sobretot, en la manera com la poblaci est no-reaccionant.

Durant tots aquests anys el discurs que ens han colat ha estat sempre el de culpabilitzar-nos i fer-nos responsables duna situaci que no hem provocat. Poc a poc, com la gota malaia, la feina de la propaganda teledirigida ha anat erosionant els nostres caparronets fins que les consignes pre-cuinades sens han installat ben endins i ens han convertit en una societat zombie sense opini i, el que s pitjor, sense capacitat de reacci.

ahir va morir en Hugo Chvez, un president americ del que segur tots heu sentit a parlar. Durant molts anys la premsa espanyola ha estat practicant amb la seva persona un indigne i execrable exercici de parcialitat informativa, perqu de manera sistemtica lha presentat com poc ms que un imbcil indgena que no es mereixia estar on havia arribat.

Al presidente! (Prick up your ears)06.03.2013

28

Mar 2013

Per mentre que el Pas feia circular fotografies falses sobre el seu estat de salut, en Vargas llosa escrivia pamflets en la seva contra al mateix diari o les televisions i les emissores de rdio es dedicaven a mostrar-lo nicament tocant la guitarra o cantant, ell i la resta de presidents sud-americans anaven fent la seva feina. Una feina que est canviant aquell continent de dalt a baix i de la qual els europeus de cervells al ralent haurem daprendre moltes coses. al temps.

en un dia com avui, en una ocasi com aquesta us demanaria que, ni que fos per un moment, endollssiu els vostres cervells i intentssiu anar ms enll del que llegireu, veureu i escoltareu a les notcies quan els opinadors de plantilla dels mitjans de comunicaci disseccionin de nou, sin lescorxen, la figura de lex-president veneol.

s un exercici que en aquesta jornada us recomano especialment i que us aconsello que practiqueu tant com pugueu.

29

sangoneres i lleons

Mama, pupa!

els diaris del cap de setmana informaven abastament que el nostre reiet particular va sortir dissabte de lhospital desprs dhaver estat operat per ensima vegada en els darrers mesos. aquesta vegada li ha tocat passar pel taller per reparar-se dues hrnies discals que tenia i que, pel que es veu, no li deixaven fer la seva feina habitual que consisteix, bsicament, en caar elefants, perseguir princeses alemanyes i concedir entrevistes ensucrades i teledirigides. en sortir de la clnica madrilenya on va estar ingressat, el monar-ca va manifestar que ja no li feia mal res i que es trobava la mar de b.

als mateixos diaris que ens illustraven sobre les circumstncies mdiques reials hi apareixien moltes altres noticies que, a diferncia de les bones noves sobre la vida hospitalria del nt del cametes, ens mostraven una realitat molt diferent. la que pateix la nostra societat, una societat a la que li fa mal tot i es troba fatal de salut.

Mentre la patuleia monrquica del pas resta cofoia davant de la recuperaci miraculosa del borb, la major part de la ciutadania de lestat, sotmesa a les pressions que els governs daqu i dall els infligeixen, veu com les seves es-perances sels hi escapen entre els dits de les mans com passa amb la sorra fina de platja que resulta impossible de retenir ni tancant el puny amb fora.

el darrer eurobarmetre que ha elaborat la comissi europea mostra que la prdua de confiana de la ciutadania respecte de les institucions de la Ue s altament preocupant: el 72% dels enquestats diu desconfiar delles.

Mama, pupa!11.03.2013

30

Mar 2013

no cal ser cap geni de la demoscpia per comprendre que les circumstn-cies detectades en lenquesta sn resultat de lactuaci dels poltics davant la crisi. Quan els representants pblics abandonen les seves responsabili-tats envers la ciutadania i se centren obsessivament en acontentar mercats, retallar a tort i dret i practicar poltiques de vol gallinaci per anar passant i conservar la cadira, acostuma a passar el que reflecteix el sondeig.

les retallades salvatges, el salvament de leuro a costa de la gent i el seu benestar, el sotmetiment de tota activitat humana a leconomia i a la con- venincia dels mercats i, en el cas de lestat espanyol, la dimensi extraordi-nria duna corrupci en la poltica que est sobrepassant el que la imagina-ci ms prolfica hagus pogut esperar, ens aboca, indefectiblement, cap a la devaluaci de la democrcia i lallunyament progressiu de la poblaci dels mecanismes que ella representa.

Cap a lextensi de la cultura de que tot s possible i de que tot shi val per aconseguir el benefici propi, la cultura que arracona i desmunta la societat i situa a lindividu per damunt de tot. la cultura de la impunitat, la del tot sn rucades que defensa Maria Dolores de Cospedal, la del i tu ms, la del que se salvi qui pugui.

la societat europea est a lUCi i lequip mdic habitual no sembla tenir in-tencions de redrear la situaci del malalt. les llargues agonies sn el que els conv als rapinyaires de Brusselles, ni que les enquestes els estiguin avisant que les coses van per molt mal cam.

31

sangoneres i lleons

Ho he vist!

no se si alguna vegada heu estat al desert. si hi heu estat potser haureu tingut la ocasi de veure, quan el sol escalfa de deb, un miratge, una illusi ptica resultat de la diferncia de densitat entre laire fred i laire calent que provoca la refracci de la llum que ve del cel de manera que sembla que vingui des del terra.

si no heu tingut la sort de viatjar a les latituds tropicals on succeeix aquest fenomen de ben segur que nheu sentit a parlar, nheu vist imatges a alguna pellcula de lestil de lawrence darbia o nheu llegit una descripci a alguna histria ambientada en un pas lluny on les nits es compten per milers.

Dillusions ptiques, per, no noms sen produeixen als deserts. les matinades dels dissabtes acostuma a ser freqent que a les sortides de les discoteques de polgon industrial sen donin en gran nombre. encara que aquestes no sn resultat dels capricis de la fsica de laire sin del consum excessiu de substncies qumiques prohibides, els efectes sn semblants i molts clients daquests locals, en la seva condici post-lletrada, asseguren haver vist elefants roses o monstres de tres caps campant tranquillament pels prquings entre cotxes tunejats.

Per on ning no sesperaria que es dons aquesta curiosa illusi s en una compareixena del gran Houdini al mateix Palau de la Moncloa. o s? ahir en rajoy, escortat per la ministra de treball i vigilat daprop pels secretaris generals dels dos sindicats majoritaris a lestat va fer-nos saber,

Ho he vist!13.03.2013

32

Mar 2013

mentre presentava el nou pla docupaci juvenil, que ha vist que espanya ja ha superat la crisi financera i de deute pblic.

Per sorprenent, aquesta afirmaci ha deixat descollocats a molts opinadors que hores dara encara no han pogut dir si el comentari del president t alguna cosa a veure amb una exposici excessiva a les radiacions solars, al consum excessiu dalcaloides o a una revelaci directa de lesperit sant que aquests dies ronda per la terra amb la missi dilluminar als cardenals que juguen a la capella sixtina a escollir un papa. extra omnes!

Per a qui ms ha estranyat la manifestaci del gran Houdini ha estat a la ciutadania que no pateix episodis dalteraci de la percepci com els que sembla patir el president, perqu es protegeix la closca del sol immisericor-de, no abusa de substncies allucingenes i, sobretot, perqu toca de peus a terra i no t cap inters en mentir vilment.

Malauradament les coses no van millor i, evidentment, la crisi no sha superat per molta propaganda teledirigida que els nostres representants poltics insisteixin en fer-nos arribar. sense anar ms lluny ahir varem tenir diverses mostres de com estan funcionant realment les coses.

els farmacutics catalans es van reunir per decidir si tancaran les seves botigues per protestar contra els impagaments del govern de la generalitat i el conseller del mateix ram, lobscur Boi ruiz, va assegurar que la sanitat catalana est collapsada. Des de la conselleria deconomia el neowalrasi que nocupa la cadira principal tamb va avisar que si cal rebaixar el dficit fins al 0,7% del PiB que reclamen des de Madrid els membres del govern de lilluminat president, ja ens podem calar.

al mn real que habitem els ciutadans vctimes de la crisi, dallucinacions hi ha ben poques. les circumstncies econmiques i socials no sn, ni de bon tros, millors i que alguns continun insistint en una fictcia recuperaci resulta extremadament molest.

33

sangoneres i lleons

La visi imposada

Tot est passant al mateix temps. a lempara de la crisi econmica, que vivim en estat de xoc, sestan esdevenint uns canvis que van molt ms enll del que a simple vista podria semblar. arrossegats per la fora imparable de la depressi, en una societat que irracionalment ha decidit subjugar-ho tot a labsoluta mercantilitzaci de les seves activitats, ens trobem al bell mig dun trnsit que sembla que acabar per desembocar en un nou model social, un paradigma dorganitzaci collectiva que diferir profundament del que hem viscut fins ara.

la dimensi dels canvis, impulsats per la pressi que exerceixen els interes-sos duns quants sobre el conjunt de la societat, s corprenedora i va molt ms enll de les transformacions en el terreny econmic, on shan generat els problemes que ens han dut fins a la situaci actual, afectant a tots els mbits vitals: leducaci, la sanitat, les relacions laborals o el benestar social.

les transformacions, executades des de la llunyania, per la via no democrti-ca i amb la fredor dels sicaris que compleixen les ordres rebudes sense cap recana moral, responen a una visi concreta de la societat que no compta per res amb nosaltres, com a ciutadans, ssers poltics amb el dret i el deure de participar en la configuraci de la comunitat.

Una visi que s egoista i anihiladora. Que ens devalua com a collectiu i ens enfonsa socialment. Que ens diu el que ens conv i ens aparta de la presa de decisions sota largument falla de la nostra incapacitat per discernir que

La visi imposada18.03.2013

34

Mar 2013

s o no s ladequat. Que ens fa combregar amb unes opcions poltiques no volgudes. Una visi que ens s absolutament imposada per les elits que, en contra de la competitivitat que prediquen i ens reclamen insistentment, no fan una altra cosa que collaborar intensament en pro de la consecuci de la seva voluntat.

la reacci ciutadana envers la nova construcci social forada, en contra del que seria desitjable, no est sent fins ara prou intensa, especialment pel que fa referncia al fraccionalisme en que es troba immersa. Tot i que els esforos per organitzar-se i intentar alterar el curs de les coses sn grans, la resposta est sent ms lenta i desordenada del que seria convenient i desitjable a tenor de la fora i la pressa amb que les classes dirigents intenten culminar el seu projecte denginyeria social.

Blanques, negres, grogues, verdes, les marees, els frums, les plataformes, els fronts, les assemblees, duen a terme una extraordinria feina per, ara, lacci conjunta s ms necessria que mai si volem ser partcips de la cons-trucci del nou model social que naixer daquests anys convulsos.

Treballar plegats per assolir un nou pacte social que posi per davant de tot a les persones, en que la cessi de la representativitat pblica que fem cap als poltics no quedi desvirtuada lendem de les eleccions i en que el benestar de la majoria superi al de la minoria, hauria de ser un objectiu prioritari.

la dimensi dels canvis requereix sumar esforos, la collaboraci estreta entre tots els collectius, la construcci de coalicions, la recerca del consens, la companyonia. i probablement, encara que hi hagi recels, plantejar seriosa-ment la transformaci de totes aquestes corrents populars en un alternativa poltica concreta, ordenada i clara que des de dins de la prpia maquinria pugui modificar les circumstncies que ara observem en benefici de la socie-tat i de la democrcia.

el que hi ha en joc, el nostre futur com a societat, b mereix el sacrificidintentar-ho.

35

sangoneres i lleons

Per delegaci

avui a lernest li ha sorgit un imprevist i mha demanat que sigui jo, el seu delegat, qui escrigui aquest text. lernest confia molt en mi i per aix dele-ga tant. em delega lelaboraci dels seus articles, em delega fer la compra, passar laspirador, treure la pols. Un munt de coses! el fet de delegar s una cosa bona. Delegar vol dir confiar en un altre, donar oportunitats, saber enretirar-se quan un no pot amb tot i, aix, evitar haver de fer les coses a mitges. Delegar, a ms, t una altra cosa positiva: permet controlar-ho tot sense constar, mantenir-se a la distncia justa de les coses per vigilar per que no es noti, ser i no ser al mateix temps. s quasi viure en un estat ectoplasmtic, dinvisibilitat visible...o a linrevs.

aquesta manera de funcionar a lernest li agrada molt perqu pot bellugar els fils sense que sigui evident (oi que sembla que aquest text lhagi escrit ell?) i si alguna cosa surt malament, dir que no hi era i fer-se el longuis. Fixeu-vos si delegar s collonut que ahir el cinqu fill del matrimoni Pujol-Fer-rusola, un xicot que acostuma a patinar per la Diagonal i que t un germ molt afeccionat a les motxilles plenes de bitllets, va decidir delegar les seves feines poltiques als seus companys de partit.

el cinqu fill de la famlia ideal ja va avanar fa uns dies que si resultava imputat pel cas de les iTV xungues sapartaria de les seves responsabilitats a CiU. Tothom va pensar (innocents!) que aix volia dir que fotria el camp.

Per delegaci20.03.2013

36

Mar 2013

Per nosaltres els que sabem de que va aix de delegar ho vam entendre de seguida. loriol ha optat pel vivo sin vivir en mi tan tpic de les delegacions. Perqu us en feu al cas, el que ha fet loriol a loptar per delegar, en lloc des-collir plegar que s el que a algun ingenu li podria semblar el ms prudent, s molt semblant al que fa la Maria Dolores de Cospedal quan paga una indemnitzaci al Brcenas: simula i difereix.

Tot i que la versi de la secretaria general del PP s menys refinada que la delegaci, si fa o no fa ve a ser el mateix. o si no us queda del tot clar, s quasi igual al que va estar fent el gran Houdini durant la campanya elec-toral prometent loro i el moro per desprs pixar-se a la boca de tots els ciutadans. Com veieu delegar, simular, diferir i pixar-se a la jeta de la gent s, en largot poltic que utilitza la casta que ens mana en aquest pas, tres quarts del ma-teix: ajustar la realitat a la convenincia de cadasc encara que ltica reclami una altra cosa.

a erC (on, darrerament, duen els pantalons tan baixats que sels hi veu el cul) i al PsC estan molt contents amb la delegaci pujoliana. Per la resta de partits sembla que no. Cadasc sabr el que fa, oi?

Delegar est de moda. Podrem continuar parlant-ne molta estona ms. Per ara que hi penso aix de la delegaci s un marr ms que una altra cosa. Jo aqu escrivint i lernest tocant-se la pera per, quan li convingui, tornar a la primera fila i a mi que em bombin. au va!

37

sangoneres i lleons

Ave Maria Purssima

en una compareixena davant del congrs dels estats Units ladministrador general de la nasa, Charles Bolden, ha manifestat que la nica actuaci possible que avui es pot plantejar davant leventual caiguda dun meteorit en alguna zona habitada del nostre planeta s pregar.

Que el director duna de les institucions cientfiques ms importants del mn reconegui, obertament, que hi ha circumstncies en que res s pot fer per evitar una catstrofe no se si ens ha de deixar tranquils, per la via de la resig-naci, o molt preocupats. el que s segur s que cal agrair-li la seva sinceri-tat, una cosa de la que ltimament anem molt mancats.

si apliquem la mxima que ens suggereix el senyor Bolden, la de pregar a tort i dret quan les desgrcies ens cauen al damunt, aqu no acabarem mai. a espanya ens farem professionals de la pregaria! Que si tres ave maries pels que deleguen, que si passem el rosari per les retallades, que dos pares nostres per la corrupci. Pare nostre que esteu als cels.....Uf, quina muntanya de piadositat!

Per i si en lloc de posar-nos en pla neocatecumenal i pregar per fer fugir les desgrcies, igual que si estigussim al segle X, ens posssim en pla ruc i utilitzssim altres mitjans, tamb molts lligats a la tradici religiosa catlica occidental, per fer canviar les coses?

Ave Maria Purssima21.03.2013

38

Mar 2013

en refereixo a perseguir a les bruixes i bruixots que ocupen els llocs de poder i sotmetrels a una sessi de foguera, a un empalament sense acritud, a una cuna de Judes, a tancar-los en un sarcfag de punxes o a practicar-los un esbudellament in-vivo per treurels el dimoni que duen a dins. Potser el retorn a aquests mecanismes de convenciment us pot semblar a aquestes alades del segle XXi completament fora de lloc, exageradssims i gratuts. Per, no creieu que a tots aquells que ens volen fer tornar enrere en el temps, retallant a dreta i esquerra i robant a mans plenes, creant una societat de sper-rics i de sper-pobres no seria necessari fer-los canviar dopini amb mtodes igual de salvatges que els que ells utilitzen? ni que sigui per equilibrar la balana, dic jo.

no, oi? nosaltres tenim ms sentit com que ells i encara mantenim certa coherncia en lexecuci de les nostres accions, un comportament moral que ja el voldrien i una tica social que fa que ens preocupen pel prxim. Du ens guardi de tornar-nos com ells!

39

sangoneres i lleons

si ens aturem a pensar el sistema bancari funciona duna manera ben pecu-liar. est basat, pura i simplement, en la confiana. Totes les seves activitats giren entorn daquest concepte intangible i, malauradament, efmer que con-sisteix en esperar amb seguretat i credulitat que una cosa succeeixi o que alg es comporti com es desitja.

en els darrers anys, per, aquest principi fonamental en que sassenta el mn de les finances est deixant pas a una forma dactuar ms semblant a un campi qui pugui conseqncia del comportament altament qestionable de les institucions econmiques mundials, que operen amb una manca descr-pols astoradora, i de la ineficcia, quan no connivncia, dels poltics a lhora dexercir les seves funcions de control sobre aquests organismes.

aquesta manera de treballar, ms propera a la dels casinos o a la de les timbes clandestines, no noms es dna a lesfera de les altes finances sin que tamb sadverteix en mbits ms propers a la ciutadania, quan els actes reprovables dels lladres de guant blanc que seuen als consells de direcci de molts bancs es traslladen al dia a dia i afecten directament als petits estalvi-adors que, de sobte, veuen perillar els diners que fins ara mantenien tranquil-lament en qualsevol llibreta destalvi.

als baixos de ledifici on visc hi ha la sucursal duna entitat financera, lex-pressi ms directa que tenim els ciutadans de peu de la podrida cadena econmica global. Molts vens del barri tenim els nostres diners dipositats en

Mans enlaire! (La confiana)26.03.2013

40

Mar 2013

aquesta oficina. Cada dia un munt de gent entra i surt de lestabliment confi-ant en que els seus petits capitals estan segurs en aquesta instituci.

a la sucursal en qesti hi ha un directora molt trempada, enginyera recon-vertida a financera per la via dun MBa, capa de vendre una nevera a un esquimal, que t cura dels nostres diners. Per al cas que ens ocupa imagina-rem que el seu nom s Maria.

suposo que empesa per la pressi dels seus caps i per la dinmica econ-mica general basada en el principi d ase lltim, la Maria sha dedicat en els darrers temps a encolomar participacions preferents, accions subordinades i altres productes financers tan avanats que ni ella mateixa entenia (mho va confessar mentre em volia vendre un fons estructurat) a tot bitxo vivent que passava pel seu despatx.

el forner del barri, la vena de sota casa i molts altres dels meus vens han estat algunes de les vctimes del festival econmic global, ara traslladat a una insignificant i aparentment inofensiva sucursal de barri, de la ma de la Maria que, molt aplicadament, ha posat el seu granet de sorra en la consecuci de lobjectiu final del capitalisme: fer molt rics a uns pocs i molt, molt pobres a tota la resta de la ciutadania.

Des de dissabte passat tots aquests clients que la Maria amb la seva feina de formigueta va entabanar per a que compressin productes bancaris impossi-bles, saben que perdran el 61% de tot el capital que li van cedir a ella per a que el poses en un lloc segur del que el podrien treure sempre que volgues-sin. Potser vosaltres sou daquells que penseu que la Maria no va fer res dolent en vendre aquests productes a la clientela que confiava en ella i que tothom s prou gran per saber com arrisca el seus diners.

Per jo quan parlo amb la meva vena, la de sota casa, i la veig plorar desconsolada perqu li van mentir i no la va informar del que veritablement comprava i, per tant, dels riscos que corria, desconfio profundament, s a dir deixo desperar amb seguretat i credulitat que una cosa succeeixi o alg, en aquest cas la Maria, es comporti com seria desitjable. no traint lintangi-ble ms important que tots nosaltres havem dipositat a la seva sucursal: la nostra confiana.

41

si als estralls que en els darrers anys tantes Maries, o Joseps, o Joans han causat des de les seves humils sucursals a les finances dels particulars hi afegim, a mode de cirereta del pasts, lespectacle dantesc (no hi ha ni un gram dintelligncia o empatia all a Brusselles?) que la darrera setmana hem viscut amb el cas dels ciutadans xipriotes o, sense anar ms lluny, a la quantitat de milions que lestat espanyol ha cedit a la banca per rescatar-la de les seves aventures financeres, conclourem encertadament que la confi-ana s, ara per ara, un valor que al mn de les finances est perdent molts enters, punts bsics o com dimonis li vulgueu dir.

i que aquest negoci, el de guardar els diners dels altres apellant a la bona fe, cada vegada ms sassembla a un robatori, un lladronici, un atracament a punta de pistola impulsat per les elits i consentit pel poder poltic. Tothom amb les mans enlaire!

42

XXXXXX 2013

Abril

Abril

43

sangoneres i lleons

la parapsicologia afirma que un ectoplasma s una suposada matria viva lluminosa que aparentment emana dels orificis corporals dels mdiums quan, en estat de trnsit, intenten contactar amb els esperits que habiten en el ms enll.

encara que la cincia convencional dubte raonadament de lexistncia de la matria ectoplasmtica, de les capacitats paranormals dels mdiums i de la parapsicologia, ahir vam poder comprovar, en contra del que el seny ens podria fer pensar, que els ectoplasmes existeixen.

en una nova compareixena catdica, o ms ben dit plasmtica, el gran Houdini va presentar-se davant lopini pblica, desprs de diverses setma-nes de romandre absolutament mut, per exposar les seves circumstncies metafsiques mentre simulava estar composat dautntica matria viva.

Probablement excretat per lesfnter dalgun espiritista, lectoplasma presiden-cial, que duia nou mesos sense reunir la junta directiva del PP, tres mesos sense respondre cap pregunta dels mitjans a espanya i dos mesos sense convocar el seu comit executiu, va parlar per a intentar aixecar els nims dels seus correligionaris que, submergits en la gasfia que genera el partit, van seguir amb inters el discurs de leteri president mentre la resta de mor-tals observvem la retransmissi en genuna rajoy-Visi.

Ectoplasma (Rajoy-Visi)04.04.2013

44

aBril 2013

en el seu parlament lesser semimaterial que tenim com a president va passar de puntetes pels temes ms punyents que afecten al seu partit i que passen, indefectiblement, pel cas Brcenas o el de les fotografies dels estiue-jos perillosos i els banys de mar dalt risc que darrerament sha sabut que es produen no fa tants anys a les costes gallegues.

en contra del que ltica i la decncia poltica podrien fer pensar si que va dedicar unes paraules crtiques contra lescarni al que se sotmet a alguns poltics per part dels membres de la PaH i, tamb, va tornar a insistir que lany que ve tot anir millor...o laltre, o laltre, o laltre, ves a saber. Mentre aquest moment arriba al congrs, per si de cas, ja van preparant el ribot per llimar ben b lilP sobre els desnonaments i servir-nos noves retallades amb lexcusa que s el que cal fer.

la compareixena plasmtica del gran Houdini no pot ser qualificada sin com una altra mostra del menyspreu que sent la casta poltica del PP per la ciutadania i per tot all que signifiqui donar la cara, oferir explicacions o rendir comptes mitjanant els mecanismes democrtics que el pas de la senyoreta Pepis on vivim se suposa que t.

Deixar passar les coses, que les acusacions es floreixin als jutjats, negar levidncia i entossudir-se en defensar lindefensable sn els esports preferits del govern que ens mana. els ectoplasmes sn aix dinconsistents.

45

sangoneres i lleons

Els smbols

Dissabte al mat s el dia de la bicicleta. Des de fa una bona colla danys a dos quarts de nou del mat comena la pedalada que habitualment ens porta pels camins de Collserola.

Des de la banda de la serralada que dona al Valls el paisatge que es pot veure els dies clars s espectacular amb el Montseny cap al nord aixecant-se majestus i amb Montserrat cap a loest i les seves columnes de conglome-rats que senlairen cap al cel.

Quan la visibilitat s molt bona s possible observar els ms petits detalls als vessants del masss montserrat. el cim de sant Jeroni, el Cavall Bernat, ledifici del monestir i altres elements caracterstics de la muntanya sn fcils didentificar fins i tot en la distncia i sovint es t la sensaci que si allargus-sim la ma els podrem tocar amb la punta dels dits.

aquest dissabte passat, tot just arribant a la zona de la Torre negra i grcies al magnfic dia de primavera que la meteorologia ens va obsequiar, la simbli-ca muntanya catalana va aparixer davant els nostres ulls ms clara que mai. Mentre lobservvem embadalits, un petit detall que a primera vista ens va passar desapercebut va centrar la nostra atenci.

al punt ms alt del masss una minscula figura humana, refulgint sota el sol de migdia en la mateixa posici que el Crist redemptor de Corcovado, salava dempeus sobre la catalana terra. a banda i banda de la misteriosa

Els smbols15.04.2013

46

aBril 2013

silueta, com si lescortessin, sadvertien dues figures ms petites que recor-daven dos apstols guardant a nostre senyor.

aprofitant que un dels membres de la comitiva ciclista duia uns prismtics, ens vam afanyar en observar amb ms detall aquella escena amb la impaci-ncia natural del qui vol saber que s el que veu.

amb els binoculars davant els ulls lenigma es va revelar. la figura descone-guda era la del president Pujol, smbol de Catalunya segons la iconografia que lartur Mas vol traslladar a la ciutadania, flanquejat pels seus dos fills prdigs, a la dreta en Jordi Jnior portant una motxilla plena de bitllets de 500 i a lesquerra loriol vestit amb la granota grisa que duen els empleats de les iTVs.

sota limpacte de tan insigne escena, que ben b hauria signat lillustre Cecil B. De Mille, un calfred va recrrer les nostres espinades. all plantats amb els bicis al cul estvem sent testimonis de la pujada als altars dels membres ms celebres de la famlia ideal de Catalunya per obra i grcia del seu profeta a la terra, el nostre actual president, i la seva tendncia malaltissa a confondre els garrins i la velocitat.

la canoneta dequiparar en Jordi Pujol als smbols ms nostrats de lideari catal i de fer-nos creure que a CiU hi habiten els catalans ms catalans que es fan i es desfan no s nova. Va sonar fa anys quan les aventures bancries de lex-president sen van anar en orris i ara sembla que conv que soni de nou, anem a saber si per desviar latenci de les presumptes malifetes dels hereus del president que mirava els turons des de laltra ban-da del riu. Fa molt lleig.

47

sangoneres i lleons

la viquipdia diu que leconomia s una cincia social que estudia la pro-ducci, la distribuci i el consum de bens i serveis. en la definici que len-ciclopdia virtual fa al respecte daquesta especialitat acadmica hi ha un pargraf on safirma que els principis propis de leconomia es poden aplicar prcticament a qualsevol de les activitats que duem a terme els ciutadans: els negocis, les finances, la sanitat, leducaci, la famlia, la legislaci, la poltica, la religi, les institucions socials, la guerra i la cincia. larticle anomena aquesta preeminncia del fet econmic per damunt de tot com limperialisme econmic.

s ben curiosa la influncia que t leconomia avui en dia. Vivim en una soci-etat que ha sigut tan maldestre que ha deixat que aquesta cincia ho controli tot. ens hem cregut, beneits de nosaltres!, que els seus preceptes i els seus profetes ens salvaran de tots els mals.

leconomia, com correctament indica la viquipdia, s ni ms ni menys que una cincia social i com a tal s una cincia on lopini, la valoraci subjectiva i la interpretaci del qui la practica estan a lordre del dia.

Per a diferncia daltres cincies socials, entre les que podrem prendre dexemple la prpia geografia que exerceix qui us escriu, leconomia ha sabut revestir-se dun halo dexactitud amagant les seves febleses i pecats fona-mentals sota una capa de quantitativisme, modelitzaci matemtica, equaci-ons diferencials i mgia estadstica que ja voldrem molts altres.

Dos ms dos,fan cinc24.04.2013

48

aBril 2013

Camuflada sota la capa intimidadora dels nmeros leconomia porta un bon grapat danys intentant fer-se passar per una cincia bsica, com podria ser la fsica o la matemtica on quasi sempre dos ms dos sumen quatre, i amb ella els seus profetes, els economistes, que prediquen receptes equivocades per all on passen les quals, grcies a la mediocritat dels poltics que ens governen, acaben convertides en veritats absolutes mai qestionades que enfonsen les nostres vides sense que ning sen faci responsable.

el darrer exemple de lestupidesa regnant en el camp econmic ens ha arri-bat la setmana passada quan per fi, desprs de ser mpliament qestionat per molts altres especialistes per les seves febleses i els resultats dubtosos, sha sabut que larticle Creixement en poca dendeutament publicat al 2010 a lAmerican Economic Review pels economistes de la Universitat de Harvard Carmen reinhart i Kenneth rogoff, estava ple a vessar derrades. les males llenges diuen que els autors, que han reconegut lerror en fer-se pblic, es van equivocar al construir el seu full de clcul cuinant massa uns quants nmeros a les caselles de lexcel fins que sels van socarrimar.

en lmbit de qualsevol especialitat cientfica rigorosa el que hauria succe-t amb larticle que ara ha resultat ser un frau s que shauria sotms a la crtica, a lescrutini dels parells (lanomenat peer-to-peer review) i a la revisi exhaustiva. Per resulta que larticle es va publicar en un nmero especial de la revista citada on no era necessria tal revisi i els seus autors no han deixat anar el full de clcul on estaven totes les dades que sostenien la seva teoria fins que no els ha quedat cap altra remei davant els dubtes que el seu anlisi generava i que altres especialistes ja havien advertit.

el fet de lerrada estadstica del savis americans hauria quedat circumscrita a lanecdotari de lmbit acadmic si no fos perqu les teories que defensaven ambds autors en aquest article han estat la pedra de toc que han utilitzat els poltics darreu del mn per justificar les retallades a que estant sotmeten a tots els ciutadans amb les excuses que ens hem portat molt malament i que no hi ha cap alternativa. a europa shi van agafar, com qui sagafa a un clau roent, el comissari olli rhen i els seus sequaos, els mateixos que ens porten pel cam de lamargor.

49

sangoneres i lleons

em preocupa profundament que sesdevinguin fets com aquest. s dramtic i intolerable. Un reflex de la neciesa en que estem installats i que ens deixa a tots en molt mal lloc.

a lespecialitat econmica com a conseqncia de lactuaci irresponsable de dos dels seus membres ms destacats, representants de limperialisme econmic regnant. Un imperialisme que s depredador i antisocial, que vol fer-nos creure que tot es pot mesurar en base als beneficis que comporta, que dedica el 50% del seu temps a construir teories als nvols i laltra 50% a justificar les seves errades. leconomia de la FeDea, de la Ceoe o de tants sala i Martin. Una economia que no t cap sentit, en la que dos ms dos fan cinc... o el que sigui ms convenient per a defensar la ideologia de torn.

als nostres representants pblics per girar lesquena a la ciutadania. Per con-vertir opinions en dogmes, per imposar poltiques equivocades, austericides, trencadores de societats. Per la seva mediocritat i grisor. Per actuar noms moguts pels propis interessos.

a la ciutadania per no ser ms crtica, per no exigir amb ms contundncia responsabilitats a qui correspongui. Per continuar adormida mentre ens men-teixen per prendrens-ho tot.

simposa una reflexi profunda i crtica sobre que estem fent, sobre com ho estem fent, sobre cap a on estem anant. no puc entendre-ho duna altra manera. Tanta estultcia mimpressiona, mespanta quan observo que preval sobre el sentit com. Potser per circumstncies com aquesta, aquest s el menys com de tots els sentits.

50

aBril 2013

Malabaristesdel lxic

Divendres de dolor i dimpudcia. la roda de premsa del govern del gran Houdini va tornar a ser un esperpent. aquesta vegada el mestre de lesca-pisme, lhome de plasma, el mentider ms gran que hom recorda al cap-davant dun govern de lestat, va enviar a la compareixena als tres pesos pesats del seu executiu amb la vicetodo senz de santamaria al capdavant de la troupe que completaven en Cristobaln i el luisito lehman Brothers de guindos.

Com ja s costum en aquestes aparicions, ens van tornar a explicar que tot i que les coses estan molt malament cal continuar aplicant les mateixes receptes que shan utilitzat fins ara per anar per la buena senda, la que ens ha portat a tenir una taxa datur de quasi el 30%.

el discurs del trio ha resultat ser el mateix bla, bla, bla de sempre convenient-ment camuflat sota la neollengua del PP que retora i perverteix el llenguat-ge. Doblecs lingstics que sn un reflex dels valors tics del govern i la seva visi deformada de la democrcia.

aquesta vegada han marejat la perdiu emprant circumloquis escollits amb gran cura per algun assessor que els ha convenut que la ciutadania s est-pida i se la pot convncer de tot vestint a la mona de seda.

aix, la revisi a pitjor de les previsions econmiques com a conseqncia de les poltiques equivocades del govern ha passat a ser una reordenaci de

Malabaristesdel lxic29.04.2013

51

sangoneres i lleons

les xifres del quadre macroeconmic i, pels mateixos set sous, les pujades dimpostos sn ajustaments, els nous impostos novetats tributaries, lin-crement de lirPF un recrrec temporal de solidaritat i la caiguda en picat de locupaci una taxa de creixement negatiu. Desvincular lincrement de les pensions i els salaris de levoluci de liPC es dir a partir dara desin-dexaci i el ridcul descens de latur que preveuen en els propers 3 anys sanomenar flexi de la taxa datur. i aix anar fent.

Per acabar de reblar les declaracions de la roda de premsa de divendres altres membres del PP han aparegut a escena al llarg del cap de setmana per a fer circular els nous eslgans que el partit creu que ara toca difondre. larenas, en Floriano i la ex-lideresa shan deixat veure als mitjans de comu-nicaci llenant lloances a les poltiques del gran Houdini i proferint crides a la ciutadania perqu continu perseverant, s a dir, que aguantem sense protestar la catstrofe a que ells ens aboquen. Van fins.

Com a final espectacular a la muntanya de declaracions perverses, el gran Houdini va aparixer a la televisi desprs dentrevistar-se amb el president de torn de la Ue i ens va regalar una de les seves memorables actuacions plenes de frases buides de contingut i de paraules escollides amb pinces dentre la gramtica putrefacte del PP. ens va tornar a demanar pacincia i es va atrevir a afirmar que al seu partit sabemos lo que hacer para crecer. Ho dissimulen amb una grandssima habilitat. Feu-ho ja, home!

52

XXXXXX 2013

Maig

Mai

g

53

sangoneres i lleons

els van cridar a una reuni improvisada. eren habituals. Qui els convocava disposava del seu temps a discreci. es van asseure preparats per escoltar un encrrec de feina per els van sorprendre comentant-los un treball que havien entregat feia uns dies.

al contrari del que calia esperar no els van discutir els continguts del docu-ment, noms els parlaren del continent. Havien de fer una portada, un ndex i reordenar unes quantes pgines.

Mentre escoltaven amb els ulls oberts com a plats el discurs allionador, al seu cap samuntegaren imatges dels dies descola, de quan aprenien a llegir i escriure. els comentaris extemporanis els hi havien traslladat com si acabes-sin de pujar a una mquina del temps. a la taula hi havia experincia profes-sional per omplir un camp de futbol cent vegades per, de sobte, semblava que no valia res.

amb la bona disposici de sempre escoltaren el discurs, quasi una tesi sobre com enquadernar un treball. Qui els allionava va fer un parell de comentaris que van deixar entreveure que no shavia llegit la feina o que si ho havia fet havia estat en diagonal. ara sentenia que noms es preocups per la forma i no pel fons. era la nica cosa que podia fer en la seva immensa neciesa.

Quan duien una estona escoltant la dissertaci sobre si els ttols dels infor-mes quedaven millor a la dreta o a lesquerra la conversa va girar cap al tema

Falses expectatives (Consolidating burrcia)02.05.2013

54

Maig 2013

estrella, un treball importantssim del que feia temps que es parlava i pel que frisaven molts professionals del mateix ram de qui condua la reuni.

el seu interlocutor, desprs de posar damunt la taula les seves qestionables opinions, va tornar a postular-se com la persona indicada per fer aquella feina. no era la primera vegada que ho feia. la diferncia, per, s que a mesura que passaven els mesos i lhora dengegar el projecte sapropava ho anava dient amb la boca ms gran.

es tenia ben cregut que tenia la capacitat per entomar-lo. Per com parlava semblava que fins i tot pensava que podia superar als que lhavien precedit en tasques similars. Volia deixar petjada per ho tenia francament difcil. Tothom al pas reconeixia que els individus que havien fet la feina que ara es volia substituir amb el nou treball eren nics. la seva labor que havia durat viva quasi quaranta anys nera testimoni.

Continuaren escoltant sorpresos el discurs i les falses expectatives de qui parlava. i pensaren en les falses expectatives que deurien tenir els qui el ma-naven si esperaven que dentre tanta burrcia en pugues sortir alguna cosa acceptable. Per potser era que ni se nadonaven del que passava perqu ells eren iguals.

en acabar la reuni, totalment sorpresos, van comentar el que havia passat. Conclogueren que tot plegat era fruit de la mediocritat que els envoltava. es-tava per tot arreu. la veien massa sovint treure el nas en qualsevol reuni, en qualsevol conversa, en qualsevol telenotcies. sanava consolidant poc a poc i arrelava com un cncer. i amb ella les pors dels mediocres que noms eren capaos de parlar de portades, dndexs o denquadernacions i denvoltar-se daltres mediocres perqu qualsevol altra cosa els causava terror. el terror a poder aprendre dels altres, a que les seves mancances quedessin pblica-ment exposades, a que se sabes que darrera la faana i el crrec no hi havia res, noms buidor.

es sentiren afortunats dhaver viscut temps millors quan les capacitats perso-nals i collectives eren apreciades, quan liniciativa i lesfor es valorava, quan podien treballar amb gent brillant que els illuminava amb idees extraordin-ries, quan el comentari crtic i lopini contraposada no eren viscudes com

55

sangoneres i lleons

un atac sin com una oportunitat per a millorar, quan la mediocritat no tenia cabuda si no portava associada la voluntat de superar-se.

Malauradament en aquells temps de filfa tot all havia quedat enrere. la burrcia ho impregnava tot.

A lion will always be a lionAnd a leech will always be a leech

56

Maig 2013

Lascensor

Mestic a laeroport esperant que senlairi el meu avi. Vaig a passar uns dies a Holanda, un pas que conec des de fa temps. Cada vegada que viatjo al pas dels canals no puc evitar recordar el que vaig viure all fa una mica ms de vint anys, quan mestava a la Universitat dUtrecht i pedalava cada mat contra el vent del mar del nord per anar a De Uithof.

amb la perspectiva que donen els anys me nadono de la fortuna que vaig tenir amb la meva experincia neerlandesa. aquells mesos a ms dobrir-me els ulls i la ment, de regalar-me uns amics excellents que encara conservo i de per-metrem adquirir uns coneixements dels que en trec profit cada dia, van posar al meu abast loportunitat de progressar. Per a mi sn la demostraci de com funciona, i com s de necessari que ho continu fent, lascensor social.

Fa una setmana vaig anar a sopar amb una colla damics amb els que vaig tenir la sort de treballar un temps enrere. noies i nois en la trentena, extraor-dinriament preparats, amb currculums envejables i capacitats contrastades. Mentre menjvem vam anar repassant la situaci laboral de cadascun dells. encara que tots tenen experincia professional ms que suficient el panorama de treball que descrivien no era gens bo.

en escoltar el que explicaven vaig pensar en les oportunitats que potser ja no podran tenir com a conseqncia de la situaci econmica i social que estem vivint i que, per obra i grcia dels depredadors que controlen el mn, privar a moltes generacions futures de gaudir dunes circumstncies vitals millors que les de les generacions que els han precedit.

Lascensor17.05.2013

57

sangoneres i lleons

Per ara ja els han negat la possibilitat de desenvolupar unes tasques laborals adequades a la seva formaci per sospito, i sc conscient que ells ho saben, que de portes tancades encara sen trobaran moltes ms. afortunadament sn joves i intelligents i estic segur que sen sortiran.

aquests dos darrers dies els diaris han publicat dues notcies que mha fet tornar a pensar en el sopar i en la meva vida holandesa. en una delles sexpli-cava que un jove fsic gallec, que acaba de rebre el premi al millor cientfic jove deuropa del seu ram, no podr tornar a espanya a investigar perqu algun espavilat ha considerat, en contra del que creu la resta de la comunitat de fsics del continent, que no s prou bo per gaudir duna beca ramn y Cajal.

en laltra article sinformava dun nou descobriment en matria gentica que permetr fer grans avenos en futures terpies mdiques. integrada en lequip que ha fet la troballa hi ha una jove especialista en biomedicina que va ser acomiadada dun centre dinvestigaci de Valncia que no tenia prous diners per pagar als seus investigadors de primera lnia com a conseqncia de la poltica de retallades massives que practica el govern del gran Houdi-ni. Com Du mana!

no crec que siguem conscients del que significa arraconar a la nostra gent jove de la manera que ho estem fent. Quan els neguem el dret al treball o els obliguem a marxar fora del pas, no noms els estem negant a ells les seves expectatives vitals i el seu futur com a ssers humans complets, sin que estem negant qualsevol expectativa i futur al conjunt de la societat.

Holanda va ser el meu ascensor social particular. Voldria que tots els joves en poguessin tenir un. sembla, per, que aix cada vegada ser ms complicat perqu alguns han decidit que el que conv s ignorar i menystenir al jovent i que si han dagafar algun ascensor, millor que sigui un que vagi de baixada i els porti cap a linfern.

Que no ens adonem que sn els joves els que han de sostenir el mn que encara ha darribar? Quan ho fem potser ja ser massa tard i no ens quedar un altre alternativa que penedir-nos dhaver coms el gran pecat de matxucar al prxim. som folls si no ho veiem i no hi posem remei.

58

Maig 2013

God save the queen!

no noteu la tensa calma? s aquella mateixa que a vegades veiem a les pellcules de catstrofes. aquells segons que precedeixen el terratrmol, el tsunami o lincendi devastador. ara mateix aqu a espanya estem en aquests segons, els que auguren la desfeta que sapropa.

Perqu encara que no ho sembli darrera de lescenari diari on sinterpreten les grotesques obres que ens entretenen i que protagonitzen tresorers corruptes, gendres de mans llargues, infantes de cndida innocncia i tota la resta de desfetes humanes que corren pel pas, els que manen, els que de veritat ma-nen, continuen dirigint lorquestra per a que no pari dinterpretar la seva can.

la pea musical t una estructura ben definida i desafinar mentre sinterpreta no est perms. els que no la coneixem ens hem fet experts en els darrers sis anys. a marxes forades.

la tonada sona a trituradora que esmicola la societat, arrabassa drets i menysprea el b com. sona a privatitzaci, a desigualtat, a emprenedor que esdevindr emperdedor.

Tota ella ben guarnida amb les refilades dels corifeus que des de les talaies dopini matxuquen amb la tornada de la composici que recorda el so de les tisores i el de labnegaci.

God save the queen!29.05.2013

59

sangoneres i lleons

els acords que ara toquen ens retallen el futur. Desprs de les estrofes de la culpabilitzaci, del no hi ha un altre remei, de robar-nos la sanitat, de pren-drens el dret a leducaci laica o a decidir sobre el nostre cos i de fer fora els joves, ara arriben les de les pensions. les que volen deixar-nos sense res quan ms ho necessitarem, desprs danys i panys desforos, horaris bojos i salaris que cada dia valen menys.

el missatge s ben clar: shan acabat els somnis digualtat, de progressar, de poder anar endavant o de viure tranquils en la vellesa. Ho volem tot per nosaltres i per vosaltres no hi ha res. sense miraments. amb impunitat. no teniu futur. no hi ha futur!.

God save the queen,we mean it, man

There is no future in peoples dreamingNo future for you, no future for me

No future, no future for you

60

XXXXXX 2013

Juny

Juny

61

sangoneres i lleons

Formig armat

els caps de setmana acostumen a ser els dies que aprofiten els poltics per reunir-se amb la seva camarilla. en un ambient que rarament els s hostil s freqent veurels deixar anar alguna de grossa, aprofitant que se senten protegits entre compitxes vids de declaracions grandiloqents i desitjosos de veure treure pit als seus lders.

aquest passat cap de setmana no va ser una excepci. aprofitant que el Cercle deconomia feia la seva trobada de germanetes de la Caritat a sitges, cap all sen va anar el gran Houdini per posar alguns punts sobre les i i opinar sobre el b i el mal.

a diferncia de quan sadrea a tot el pas a traves duna tele de plasma com-prada el dia sense iVa al Mediamarkt, aquesta vegada va comparixer en autntica carn i ossos per estupefacci de laudincia que esperava veurel en format 16:9.

Com ja va sent habitual en totes les seves intervencions el president va llegir el que li havien escrit, no fos cas que sentrebanqus, i va mostrar de nou un optimisme desbordant davant duna situaci que ell, i noms ell, s capa de descriure amb optimisme.

aprofitant que de sota m li havien passat les dades de latur que ahir varem conixer la resta de mortals i que recullen una baixada estacional de les sag-nants xifres daturats, va dibuixar un paisatge econmic ple de brots verds, ponis de color de rosa i nvols blancs amb forma de cor.

Formig armat05.06.2013

62

JUny 2013

Potser entusiasmats pel panorama idllic que va pintar el gran Houdini, els membres del Cercle van decidir convidar tamb en luisito lehman Brot-hers de guindos per a que els continus regalant les odes amb la msica celestial del tot va b. i per no defraudar-los en luisito es va passar de frenada i va etzibar-los que no pujaria liVa i que el crdit acabaria fluint des dels bancs cap a les empreses com si fos el man que cau del cel.

Tot i loptimisme desbordant que els dos membres del govern van mostrar, alguns assistents a la trobada van sortir de lHotel Meli amb la mosca dar-rera de lorella perqu veient com veuen que les seves empreses sen van en orris per la manca de finanament i que la gent no compra per la pujada dimpostos i per la baixada de salaris els va estranyar escoltar el que van escoltar.

a part de les delicioses declaracions que el senyor president i el senyor sinis-tre deconomia van fer quan passaven pel garraf, els comentaris del cap de setmana ni molt menys es va acabar aqu.

Potser la palma dor a les afirmacions fora de mida li haurem de donar a les-teban gonzlez Pons, vicesecretari general destudis i Programes del PP, per haver manifestat que no es pot considerar que els joves que marxen despa-nya a cercar feina a algun pas europeu estiguin emigrant perqu treballar a la Ue s treballar a casa.

no s la primera vegada que algun membre del partit del govern es manifes-ta en aquest sentit. abans que el vicesecretari destudis ho va fer la sinistre de treball Ftima Virgen del roco Bez, la lideresa aguirre i el sinistre deducaci Wert. sense embuts.

i aix, mentre que aqu es diuen aquestes bajanades a itlia, on es viu una situaci econmica i social semblant a la nostra, el primer ministre letta va tenir la decncia de comparixer davant de la premsa per demanar disculpes pel mateix fet. i aix marca la diferncia.

al PP les consignes per minimitzar la catstrofe social que estem vivint estan a lordre del dia. Formen part de lestratgia dalienaci social que algun assessor espavilat passat per una universitat americana ha recomanat. Un

63

sangoneres i lleons

dia reben els joves, un altra els treballadors pblics, lendem els professio-nals del mn de la sanitat i un altra dia els jubilats. en tenen per tothom. Tot plegat, sense que cap membre del partit simmuti. sempre amb la cara ben alta. i ben dura. De formig armat.

64

JUny 2013

Des del ms enll

Com aparegut dentre la boira en una mitja nit londinenca, abans-dahir lex-president del govern Jos luis rodriguez Zapatero va fer acte de presn-cia al Club siglo XXi per fer pbliques les seves opinions sobre lesdevenir de les coses.

lespectre presidencial, convidat per lextra-bronzejat eduardo Zaplana que ara exerceix de president del Club quan la seva feina a Telefnica li ho permet (o s a linrevs?), va fer el que alguns diaris han qualificat com una inter-venci potica i poc polmica en la lnia que es va marcar quan va sortir per la porta del darrera del Palau de la Moncloa per anar a viure al llimb dels ex-presidents.

el que es desprn dels resums que els diaris fan de la seva intervenci s que lex-president va fer una defensa de lstatu quo amb certes concessions i reconeixements a les iniciatives ciutadanes. Un difcil joc dequilibris per intentar acontentar a tothom i que deixa entreveure que continua abraat al socialisme de la tercera via, el que dissimula amb tmides poltiques socials els seus pecats econmics que acaben portant a les societats a labisme. el mateix que els fa perdre vots a cabassos.

Dentre totes les coses que va dir, la premsa destaca especialment el seu ferm recolzament al conjunt del teixit institucional existent representat pels partits poltics que sn imprescindibles per al bon funcionament de la demo-crcia, la monarquia i el seu paper com a agent estabilitzador del pas, la

Des del ms enll27.06.2013

65

sangoneres i lleons

justcia i la seva independncia i el patrimoni collectiu dels valors sedimen-tats des de la transici. igualment va defensar la seva creena que actual-ment hi ha un notable grau de llibertat dexpressi i dinformaci. Potser es referia a lactual TVe.

si no fos perqu aquesta crisi ha despertat en nosaltres lesperit crtic i lob-sessi per analitzar fins a la sacietat el que diuen els nostres representants pblics, el discurset allionador den Zapatero ens hauria passat desaperce-but entre la muntanya de declaracions buides de continguts i de comproms que acostumen a fer alguns poltics dia darrera dia. Per com a base de bufetades hem aprs a mirar les coses amb lupa, lhem escoltat atentament i ens ha sorprs sentir aquestes declaracions en pro del manteniment de lestat de les coses.

en un moment en que tothom es qestiona el model dorganitzaci poltica i social amb el que hem viscut fins ara, com a conseqncia duna crisi que ha deixat en evidncia les febleses del nostre sistema i les dalguns poltics que han optat per deixar sola a la poblaci davant les adversitats renegant de la seva responsabilitat envers ella i rendint-se a la voluntat dels poders globals, de la qual cosa en Zapatero ns un bon model, resulta xocant que des del ms enll arribi ara lex-president i ens vulgui convncer de les bondats del mejor no meneallo acompanyat, sigui dit de passada, per tots els membres del seu anterior govern, els mateixos que veien brots verds a tot arreu o que deien que aix no s una crisi.

i ho s ms si per convncer-nos utilitza uns arguments a aquestes alades totalment inversemblants, oxmorons per a la col.lecci de larcadi oliveres (estabilitat i monarquia, democrcia i partits poltics, justcia i independncia, valors i transici), que traspuen lhabitual manca de respecte cap a la ciuta-dania daquells que, mentre ens feliciten per les nostres iniciatives donant-nos uns copets condescendents a les espatlles, ens neguen la possibilitat de decidir activament com volem que sigui la nostra societat i procuren que res canvi perqu a ells les coses ja els van b tal com estan.

Per a que ens diguessin tot aix no calia rescatar cap mmia de lultratomba. Menys encara si sabem que en Zaplana pensa dell que s una gran perso-na. Malament!

66

XXXXXX 2013

Julio

lJu

liol

67

sangoneres i lleons

Benny Hill

Fa setmanes que tinc la sensaci destar vivint en un captol de el show de Benny Hill. segur que recordeu la srie anglesa que al anys vuitanta progra-mava, en autntic VHF, la llavors millor televisi despanya, TVe.

Probablement haureu vist entre tots els scketchs que presentava el progra-ma alguns en que els protagonistes acabaven perseguint-se els uns als altres com una colla de bojos, corrent caticament daqu a all.

Darrerament la meva ment juganera em transporta a un escenari com el que us acabo de descriure. a les imatges, potser produdes al meu cervell en un episodi extemporani dhipoglucmia, em veig a mi mateix assegut en una cadira contemplant uns quants individus que corren davant meu, cap aqu i cap all, amb els braos alats, mentre remuguen paraules incomprensibles i xisclen, sobtadament, com si fossin folls.

la visi allucinatria que us descric es produeix en les ms diverses cir-cumstncies. si a la televisi veig la roda de premsa dels divendres que dirigeix la vicetodo saenz de santamaria, o apareix el gran Houdini a la seva tele de plasma, o en Montoro intenta explicar, mentint sense vergonya, les circumstncies inversemblants del cas del Dni de la infanta de llimona, o lalicia vuitantamil snchez Camacho surt parlant de converses a la Camarga, de sobte limatge de les corredisses em ve al cap.

Benny Hill01.07.2013

68

JUliol 2013

si estic a la universitat i alg mexplica que els companys professors als que els hem cedit la nostra representativitat fan de corretja de transmissi dels que manen i en lloc de defensar als ms dbils de lacadmia aposten per fotrels al carrer sense miraments o que es preocupen ms pel seu curr-culum que pels seus alumnes, mels torno a imaginar a tots corrents com si estiguessin possets per un esperit maligne.

i si estic a la feina i alg convoca una reuni per explicar-me com he den-quadernar un treball, o veig que gent sense les competncies adequades fa feines que no li pertoquen pensant-se que en saben i a ning sembla impor-tar-li, o massabento que un mateix treball el fan cinc persones diferents i no hi ha cap coordinaci entre elles, el miratge torna a esdevenir.

a loriginal daquesta escena que darrerament tant sovint es forma a la meva ment hi havia un altre element que sempre em cridava latenci. De tant en tant, entre el rebombori, els protagonistes ms malparits aprofitaven el desor-dre regnant per fotre-li uns copets al cap a un pobre vellet que participava de lacte creient-se igual que els altres.

el vellet en qesti tamb t un foradet al meu cap cada vegada que revisc lescena de les corredisses. Quan els folls ja porten una bona estona amb la xerrameca i la impostura i jo ja els veig crrer amunt i avall, all est el vellet i ...pam!, algun malnat li encasqueta una bona hstia.

Desprs de tantes setmanes revivint el deliri de la persecuci crec que he arribat a entendre el que representa. Us dir que se que els folls sn tota la gent que tinc al voltant que es pensa que sap on va i que fa, per que en realitat no en t ni punyetera idea.

Per si em pregunteu que representa el vellet, us dir que encara no estic del tot segur que nassos fa all. no se si sc jo mateix que transformat en un an-ci mhe aixecat de la cadira des don observava per protestar per la situaci i per fer-ho em castiguen amb uns quants cops al cap. no se si representa a la societat que rep per totes bandes des del capdamunt de la pirmide del poder o si potser s la imatge de lintelligncia maltractada per la estultcia que sest installant arreu. o si, simplement, s un afegit al caos que les meves neurones generen com a contrapunt cmic de la fantasia.

69

sangoneres i lleons

a vegades penso que la visi distorsionada que pateixo s fruit de la nos-tlgia que sento de temps passats, quan hi havia menys xerrameca, quan hi havia gent seriosa de la que es podia aprendre i no una colla de mmies que remuguen i remuguen sense parar als que noms interessa el campi qui pugi, lembolica que fa fort i el que a ells els conv...i fotre al vellet.

70

XXXXXX 2013

Setem

bre

Sete

mbr

e

71

sangoneres i lleons

La gran bola va trencarla taula perqu estava feta descuma de poliestir

reprenc la meva creuada literria desprs de restar allat massa dies en la meva bombolla particular. Durant la meva reclusi mhe estalviat de comentar moltes de les misries que shan esdevingut en aquest pas en el que, de moment, vivim.

innocent com sempre, pensava que amb la distancia interposada la impud-cia general que impregna el nostre mn em passaria desapercebuda. Per no. Per desgrcia s impossible allar-se de la pocavergonya global i els seus horribles efectes encara que un samagui sota una pedra al mig de ves a saber quin desert.

ahir vaig llegir un article que tracta sobre intelligncia artificial. al text es fa una reflexi sobre els avenos cientfics en aquest camp i conclou que les lnies de treball que els especialistes en la matria han seguit fins ara per intentar replicar certs trets del pensament hum als ordinadors no estan sent, ni de lluny, prou reeixits.

Mentre avana