Sant Andreu de Cap a Peus núm. 567 Especial 40 anys AVV (novembre 2012)

capapeus-40 anys:Maquetación 1 01/11/2011 22:02 PÆgina 1

C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA

93 345 96 96 - 93 345 81 54

[email protected] - [email protected]�

�

�

El mes passat va fer 40 anys que va néixer la nostra Associació. Esva fundar el dia 12 d'octubre de 1971 malgrat que el governfranquista no va legalitzar-la fins el 23 de maig de 1972 i s'inscrigué

amb el nom de 'Asociación de Vecinos de San Andrés de Palomar' unaèpoca on la llengua catalana estava prohibida.Nosaltres però celebrem ladata en què l'AVV de Sant Andreu de Palomar es posa a caminar, i ensfa molta il•lusió. Ens omple d'orgull prendre consciència que estemcontinuant una tasca amb 40 anys d'història, i per això ho volem cel•lebraramb tots vosaltres, socis/es, veïns/ïnes, entitats, andreuencs iandreuenques. També volem reivindicar la feina feta durant tots aquestsanys per molta gent que ha col•laborat amb l'entitat i omplir-nos de forçapel futur. Reivindicacions i lluites veïnals com el Parc de la Pegaso, CanGuardiola, la Rambla, el Cementiri, la Fabra i Coats, les Casernes, ... sónun llegat del qual ens sentim molt orgullosos i sabem que encara ensqueda molt camí per recórrer com la preservació del Casc Antic o laconstrucció futura del parc linial entre d'altres.

Per aquest motiu, a més dels actes que ja us vam avançar en el númeroanterior, hem preparat aquest número especial de la nostra revista. Hemintentat que aquest SantAndreu de Cap a Peus especial fos una repassada

a la història de l'entitat, però que també tingués una mirada posada al futurde l'Associació.I és que, per desgràcia, cada vegada es fa més necessàriala lluita col•lectiva per defensar els drets socials, i cada vegada s'assemblamés a la lluita contra la misèria i contra els privilegis que va fer néixer elmoviment veïnal a Barcelona fa més de 40 anys. Com a repte de futur tenimtambé saber mantenir la coordinació i les sinergies teixides entre elmoviment veïnal i el recent moviment del 15M.Amb la situació actual serannecessàries tant la capacitat de convocatòria i transversalitat d'aquestmoviment, com l'experiència de les Associacions de Veîns.

Com a homenatge a aquesta experiència, el dia 19 de novembre, a l'actecentral d'aniversari, volem fer socis d'honor els membres de la primerajunta de l'AVV (tant els que hi constaven oficialment com els que no, permotius legals). Hem contactat amb la majoria d'ells, però d'alguns n'hemperdut la pista (si algun d'ells llegeix aquestes línies i no hi hem contactatque no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres).

Moltes felicitats a tothom que ha format part o col•laborat d'una manerao altra amb l'Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu en aquestesquatre dècades.

EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

DE SANT ANDREU DE PALOMAR

PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET

VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL

PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET

DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FANRESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLESI LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS ICOL·LECTIUS.

40anysdemoviment veïnal a SantAndreuJUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DE SANT ANDREU DE PALOMAR

EEDDIITTOORR IIAALL


COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: DAVID ROYO. DISSENY I MAQUETACIÓ: ELMA VILA I CRISTINA GARDE

EQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID

ROYO, NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA, JOANA ARIET,MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA

ARMENGOL, JJ. AYMERICH, ÓSCAR MALO, ROSA PURSALS, ALAIN GARRIDO, IRENE GONZÁLEZ, ÀNGELA FOLGUEROLA, EDU SOLER, ORIOL AGULL, DANI GOMEZ,EDGAR CRISTÒBAL, XAVIER ARAGALL, JAUME PRATS I ESTER BUENO

FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, XAVIER DE LA CRUZ, MANUEL A. RAIGADA, JOSÉ NAVARRETE

CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ

PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576) IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.APERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY) DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

OORRIIGGEENNSS//66 LLOOGGOOSS//88

PPUUBBLLIICCAACCIIOONNSS//1122 SSEEUUSS//1144

LLLLUUIITTEESS//1188 SSOOCCIISS//3344

FFAAVVBB//4400 AACCTTEESS 4400 AANNYYSS//4422

SSUUMMAARR II


5

cap a peus | especial 40 anys

Estimats socis/es, veïns/es, andreuencs/enques,Aquí teniu a les mans el número especial que hem realitzat pelsquaranta anys de la nostra Associació de Veïns i Veïnes (AVV) de SantAndreu de Palomar. Abans que res, voldríem comentar-vos que haestat un número que volem dedicar a totes les persones que hanformat part en algun moment de la història de l’AVV; a aquellespersones, homes i dones, que van fundar-la.

Aquest número té forces coincidències amb el número que vamrealitzar pel 30è aniversari del CAPAPEUS l’any passat, malgrat queaquest cop hem volgut donar més èmfasi al tractament fotogràfic, lamajoria d’elles extretes de l’arxiu documental que tenim al local del’AVV. De fet, també teniu una mostra d’aquest fons d’arxiu ambl’exposició de cartells dels anys 70 fins a l’actualitat que podeu veurefins al 27 de novembre a Can Fabra.

Iniciem el número especial de la revista amb un article que ensintrodueix en el context sòcio-polític de la fundació de l’Associació i laprimera dècada d’existència. Després donem nom i rostre als creadorsdels logotips de l’Associació de Veïns amb una petita entrevista alSalvador González, dissenyador del mític logo de l’Associació; al joveil·lustrador Dani Gómez és la persona que ens ha realitzat el cartelldels 40 anys inspirant-se en el primer logo que va tenir l’Associació alsanys 70; i el polifacètic Vier Araguz, dissenyador del logotip del 40èaniversari tanca aquesta sèrie d’entrevistes.

Seguidament, hi ha un article sobre els butlletins que ha realitzat l’AVVdurant tot aquest temps, un estri important per donar a conèixer lesactivitats i reivindicacions de l’Associació de Veïns i Veïnes. Primer vaser la publicació ‘Sant Andreu’ als inicis dels anys setanta i ja a l’11d’octubre de 1980 va néixer la publiació veïnal degana de la ciutat com

el ‘Sant Andreu de Cap a Peus’, el CAPAPEUS com tothom la coneixavui en dia. Tot seguit oferim al lector un article sobre els diferentslocals on ha estat ubicada l’AVV: primer en el mític local de RubenDarío on fins i tot es van patir atemptats terroristes d’extrema dreta; il’actual, al local del carrer Balari i Jovany, on abans hi havia l’escolaAcadèmica Cultura, en la qual molts andreuencs i andreuenques hanestudiat. I com no, després ens endinsem en les lluites méssignificatives que ha dut a terme l’Associació de Veïns, moltes d’ellesal costat d’altres entitats del poble. Cal reconèixer, però, la punta dellança de l’AVV en totes elles, com es reflecteix en el cartellcommemoratiu que teniu a la portada. Hem intentat resumir algunesde les reivindicacions més importants: el Parc de la Pegaso (“Volemzona verda i equipaments”), la Rambla (“Volem la Rambla ja!”), CanFabra (“Salvem Can Fabra”), el Cementiri (“No potinegeu els morts!”),Can Guardiola (“Salvem Can Guardiola”), Casc Antic (“Preservem elCasc Antic”), les Casernes (“No ens robareu les Casernes”) i el TAV(“Sant Andreu x Viure!”). Moltes d’aquestes han arribat a bon port peròencara queda molt feina per fer.

A continuació, hi ha la part més emotiva d’aquest número, que sónentrevistes amb veïns i veïnes de l’AVV; entrevistes amb membresfundadors de l’AVV i amb els socis que s’han donat d’alta fa poc. Vala dir que l’objectiu pel qual s’afilien no ha canviat pas: la millora delnostre poble i de la seva gent. Finalment, hem volgut tancar aquestespecial amb un interessant article del Jordi Bonet, president de laFederació d’Associacions de Veïns i veïnes de Barcelona (FAVB).

En la redacció i producció del número especial dels 40 anys, cal agrairespecialment la tasca altruïsta de l’actual equip de redacció de larevista, dels correctors i dels fotògrafs, però també la de tots aquellsque col·laboren mes a mes amb tots nosaltres.

Estimats/des andreuencs i andreuenquesCOORDINACIÓ DEL ‘SANT ANDREU DE CAP A PEUS’

EESSPPEECC IIAALL 4400 AANNYYSS


6

1971-1976: L'eclosió del moviment veïnalPER JORDI RABASSA MASSONS

OORR ÍÍGGEENNSS

El 23 de maig de 1972 el Govern Civil legalitzava els estatuts del’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, una data clauque no és la que celebrem. L'autoritat franquista reconegué aquell

dia una entitat que havia presentat la documentació el 18 d'octubre del'any anterior, que havia celebrat una reunió constitutiva el 12 d'octubrede 1971 i que ja havia fet els seus primers actes i reivindicacions. Lanostra celebració es correspon amb la data real de la seva fundació.

La documentació existent dels primers anys de vida de l’Associació deVeïns i Veïnes (aleshores 'de Veïns') i dels seus antecedents ésescassa. Per tant ens veiem obligats a reconstruir les seves primerespasses a partir del relat de les persones que hi participaren i decontextualitzar-les en el moment històric. Aquesta limitació redueix elnostre relat i el fa parcial. Per aquest motiu només deixem testimoni deles paraules de Francesc Porret, el primer president. Les nostresdisculpes a la resta de protagonistes però avui, com ahir, calia buscaruna figura de consens.

TTRREESS LLLLEEIISS AAMMBB EESSCCLLEETTXXEESS

Els quinze anys que van des de l'inici de la dècada dels seixanta fins amitjans de la dels setanta van ser, a Catalunya i a Espanya, els de lamobilització social i política més intensa de la segona meitat del segleXX. L’estat franquista dels seixanta contenia una sèrie de contradiccionsinternes que enfrontaven les conseqüències del creixement econòmic(del qual no es beneficiaven les classes populars) amb l'ampliació de lesnecessitats bàsiques del conjunt de la població. Els sectors diversos dela dictadura proposaven diferents models de gestió, però la societat civils'anticipava a les possibles solucions proposant models propis queresponien a les necessitats materials dels barris.

El règim, conscient que la situació se li escapava de les mans, provà defer-se amb el control dictant algunes mesures que es van tornar encontra seu, de les quals en destaquem tres que van jugar un paperimportant en el desenvolupament del moviment veïnal. La primera vaser la llei d'associacions de 1964, que volia regular l'associacionismelúdic i assistencial i que acabà per emparar entitats que malgrat declararseguir los Principios Fundamentales del Movimiento, a la pràctica noho feien. Les següents foren de 1966: la llei de premsa i d'imprenta, quees va presentar com un avenç social en suprimir la censura prèvia i queva fer-la encara més evident; i les eleccions sindicals a les empreses,en les quals els elements comunistes i anarquistes van aconseguirintroduir-se. La dictadura era incapaç de respondre als canvis delmoment, i aquestes tres lleis oferiren escletxes per on penetrà ladissidència. El moviment associatiu se n’aprofità arreu.A Sant Andreu, un grup de gent que formava la Comissió de Cultura del

Casal Catòlic de Sant Andreu començà a treballar per crear unaComissió de Barri que volia treballar per a millorar-ne les condicions devida. Hi hagué diverses espurnes que atiaren els ànims: la desaparicióde la Rambla, el drama silenciat de les obres del metro, i vaguesferotges en indústries emblemàtiqes. Paral•lelament, sembla que elregidor del Districte, José Antonio Sauqué treballava per crear unaAsociación de Cabezas de Familia, però els homes i les dones queformaven part de partits i sindicats clandestins se li avançaren. Algunspracticaven la lluita clandestina després d’haver viscut la guerra civil,mentre que els més joves s’hi havien incorporat, normalment, encomençar els estudis universitaris.

LL’’AAGGLLUUTTIINNAADDOORRAA DDEE BBOONNAA PPAARRTT DDEE LLAA DDIISSSSIIDDÈÈNNCCIIAA

L'aportació d'aquests elements polititzats va ser clau: bagatge ideològic,capacitat d'organització en la clandestinitat i coneixement de lesnecessitats dels veïns. A l'AV van coincidir militants dels diversospartits i grups d’esquerra i calia que el president fos algú de consensi “net”. Va ser Francesc Porret, que fidel a la seva humilitat explica


L’any 1972 es valegalitzar la nostraassociació de veïns

7


que "precisament perquè no estava ni fitxat a cap partit ni res, emvan posar de president de l’AV, perquè has de comptar que dintrede l’AV s’hi havia ficat tota la classe política, o sigui, tots els quemilitaven en partits i en centrals sindicals". Moltes de les activitatsque es duien a terme en aquella AV s’originaven en els òrgansdirectors d’aquests partits, amb la voluntat d’arribar al màxim a lapoblació i d’aconseguir, si no militància, sí un suport social més ampliper a les seves aspiracions polítiques. Porret recorda decisionsimportants debatudes acaloradament, com el sistema d’organitzaciói de presa de decisions (assemblearisme, consens, majories…), ique hi havia vocalies (va guanyar el terme 'vocalia' enfront del de'comissió') més o menys controlades per tendències específiquesdins del ventall entre el comunisme, el socialisme i lasocialdemocràcia progressista.

Durant aquells primers anys, la qüestió urbanística va ser cabdal (lareivindicació de la Rambla va durar dècades), però també lasolidaritat amb els treballadors en lluita, la normalització lingüística,

la recuperació per al nomenclàtor de noms locals, l’ocupació desolars per a parcs i escoles com La Pegaso, entre d’altres. I tambélluites nacionals, com l’adscripció a l’Assemblea de Catalunya, laparticipació en la campanya per la "Llibertat, amnistia i Estatutd’Autonomia" o el de l’ensenyament en català.

Tot, però, es va capgirar amb les primeres eleccions democràtiques,les municipals de 1976. Aquelles votacions van provocar que molts imoltes de les implicades en el projecte veïnal passessin a ocuparcàrrecs polítics a l’Ajuntament, i l'AV es va haver de repensar.

PPAALLLLAARRÈÈSS,, JJ..;; VVIINNYYEESS,, PP..:: LLaa lllluuiittaa dd�uunn ppoobbllee..

EEddiittaatt ppeerr ll�AAssssoocciiaacciióó ddee VVeeïïnnss ddee SSaanntt AAnnddrreeuu ddee PPaalloommaarr,, 11999966..

MMOOLLIINNEERROO,, CC..;; YYSSÀÀSS,, PP.. ((ccoooorrddss..)):: CCoonnssttrruuiinntt llaa cciiuuttaatt ddeemmooccrrààttiiccaa.. EEll mmoovviimmeenntt vveeïïnnaall

dduurraanntt eell ttaarrddooffrraannqquuiissmmee ii llaa ttrraannssiicciióó.. LLeess cciitteess tteexxttuuaallss ssóónn eexxttrreetteess dd’’uunnaa

eennttrreevviissttaa ddee ll’’aauuttoorr aammbb FFrraanncceesscc PPoorrrreett ddee ll�1111 ddee GGeenneerr ddee 22001111..


representatiu i tan conegut per tots nosaltres. Admira laconsciència de poble, la unió de la gent, els moviments socials, lafamiliaritat que s’hi respira. Això i la seva creativitat innata, queporta als gens des del primer plor, el van portar a inventar unaimatge que aconseguia canalitzar tota la força de l’Associació.

El colom havia d’aparèixer per fer honor al nom del poble; elspersonatges reflecteixen la gent de l’Associació, tot i que enSalvador comenta que n’hagués pogut posar molts més, depersonatges, perquè a l’associació hi ha molta gent implicada. Esdescriu com “un modern d’aquella època”, mostra d’això n’és ellogo, fet amb un estil molt peculiar i actualment gens desfasat. Liagrada recordar que en aquells moments la informàtica no existiacom la coneixem avui dia i tot s’havia de fer manualment: dibuixar,retallar i enganxar. Així, a base de retalls, idees i bones intencions,va ser com el logotip va prendre la forma que s’ha mantingutintacta fins a dia d’avui, ni més ni menys que 40 anys.

8

En Salvador no viu a Sant Andreu, però el cert és que la seva relacióamb el barri és molt estreta, especialment amb l’Associació de Veïnsi amb el que va ser una de les seves primeres imatges: el logotip.Actualment està jubilat, fet que li permet impartir classes de pintura,d’informàtica i d’Internet, pintar, escriure i seguir entrenant la sevacreativitat. Li agrada expressar-se, transmetre els seus punts devista i opinions i el dibuix i les noves tecnologies són uns aliatsperfectes per aconseguir-ho. A més, diu que així aconsegueix arribara la gent i crear vincles amb ella. Sempre fent amics, en Salvador.

Malgrat no haver viscut mai a Sant Andreu i sempre deixar-s’hicaure com a visitant, la seva vinculació ha estat molt forta. És fillde Gràcia i, potser per això, sent una connexió especial amb elnostre poble. La impressió que en té és molt bona perquè elscarrers, l’ambient, la vida, tot, li recorda a allà on va néixer i vaviure-hi la seva infància. Ha forjat bones amistats que,precisament, són les que el van portar a crear aquest logo tan

L’autor del logo i els de la imatge dels 40 anysPER JOANA ARIET PORTA

DD IISSSSEENNYYAADDOORRSS DD ’’AALLTTUURRAA

SSAALLVVAADDOORR GGOONNZZÁÁLLEEZZ CCrreeaaddoorr ddeell llooggoottiipp ddee ll’’aassssoocciiaacciióó

“Era un modern d’aquella època”


9


DDAANNII GGÓÓMMEEZZ CCaarrtt ee ll ll ddee llss 4400 aannyyss

“Sant Andreu és un barri ple d’idees”

De Sant Andreu de tota la vida. Potser no sabeu quina cara faperò segur que en coneixeu els seus traços, el seu humor i elseu rigor a l'hora de dibuixar satíricament l'actualitat andreuenca.És l'autor de la tira còmica del Capapeus des de fa un any i elresponsable del cartell commemoratiu dels 40 anys del’Associació de Veïns. Tot plegat, un honor per ell.

En Dani es declara un tastaolletes en tota regla, sempre fentcoses, sempre innovant, sempre creant. Mai no va saber quinsomni perseguir, no tenia una idea clara de com seria el seufutur, quan mirava endavant “hi veia un gran abisme”. Però tot ino saber què volia, a part de viure per sempre més a SantAndreu, ha sabut farcir aquest buit: llicenciat en Periodisme iComunicació Audiovisual, futur Doctor de Gèneres de Ficció –actualment està treballant amb la tesi doctoral sobre novel·lagràfica que espera acabar aquest any–, dissenyador gràfic,il·lustrador, fins i tot actor i director de teatre.

La faceta de dibuixant no és vocacional, sinó que més aviat esdeu a un entrenament perpetu i constant. Reconeix que quanera petit no era qui millor dibuixava de classe, més aviat quedavaen un segon pla, però mai no va deixar el llapis i la goma,sobretot la goma. Gaudeix comunicant, buscar la manera mésadient per expressar-se, ja sigui amb paraules, vídeo, imatgefixa o dibuix, tot i que de manera gairebé inconscient se li escapaque allò amb què es troba més còmode és amb la il·lustració.

Té la teoria que les idees no es tenen, sinó que ja existeixen. Flotenen l’ambient i, simplement, cal caçar-ne una al vol. Potser és això,el que el lliga a Sant Andreu, que és un barri ple d’idees malgrat noles puguem veure. Unes idees que, a part de la tira còmica de larevista, també es poden veure al seu blog a Internet i ben aviat albar La Menta, on a través d’il•lustracions retratarà aquells raconsi situacions de la vida del barri que tant el caracteritzen.

VV II EERR AARRAAGGUUZZ LLooggoott iipp ddee llss 4400 aannyyss

“Qualsevol logotip ésun petit ésser viu”

Malgrat familiars i amics de tota la vida li segueixen dient Xavi,pràcticament d’un dia per l’altre va passar a dir-se Vier, Xavierescurçat pel darrere. Potser precisament aquest fet, que per unssigui Xavi i per altres, Vier és un exemple més del seu perfilpolièdric, de la seva vitalitat, curiositat i interès per aprendre i fercoses noves. El seu currículum és extens en el món de lapublicitat, ha exercit de dissenyador gràfic durant molts anys, toti que també va estudiar cinema, cuina i actualment estàrealitzant un curs d’enologia tot compaginant-s’ho amb lesincursions al món del teatre que un dia va començar a fer i queja no ha pogut aturar. I tot això s’ho ha de compaginar amb lesseves visites setmanals al camp del Sant Andreu, és un fanincondicional de l’equip i un dels creadors del llibre de la històriade la UESA.

No s’hagués imaginat mai que el dia que es va presentar alslocals de l’AVV per documentar-se per la història de la UESA liobriria les portes a convertir-se en una de les personesencarregades per traduir a imatges el 40è aniversari de l’AVV através del logotip commemoratiu.Un dels escollits i agraciatsamb el do de la creativitat i la bona traça per expressar-se ambdibuixos i dissenys. Afirma que qualsevol logotip ha de parlar persí sol i que, a més, és un petit esser vivent. Sense anar méslluny, el que ha dissenyat per l’aniversari de l’Associació estàhumanitzat, representa la gent unida, la seva força i la sevahistòria.

Quan parla i explica com va ser el procés de creació del logotipno pot evitar fer símils i comparacions amb el món del vi i de lacuina que tant li agraden. Assegura que quan dissenyes“treballes amb ingredients, com en una cuina, i cadascú elsutilitza com vol”. Ell ha unit la seva creativitat perenne, labombeta permanentment encesa i la sensibilitat i estima pel barrii ha “cuinat” aquest logotip.


Apunta’t als cursos de l’Associació!: Ioga, Patchwork, dansa del ventre ...


12

40 anys informant als veïns de tot un poblePER PAU VINYES I ROIG

PPUUBBLLIICCAACCIIOONNSS:: DDEELL BBUUTTLLLLEETTÍÍ AALL ‘‘DDEE CCAAPP AA PPEEUUSS’’

Sant Andreu” (avui carrer Josep de Soldevila i voltants) així com de lademanda d’un institut de secundària. Tot el butlletí es escrit en castellà menysl’Editorial i les notes breus de les darreres pàgines

Joan Pallarès-Personat i Pau Vinyes i Roig a “La Lluita d’un poble. 25 anysde l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar”, en referència alsprimers butlletins: “Tan bon punt com l’Associació va ser legalitzada escreié oportú publicar un butlletí, i amb aital nom va sortir pel 1973 el primernúmero. Aquells butlletins tenien una periodicitat d’allò més irregular, cadados o tres mesos, amb sort i silencis semestrals d’altres vegades. Fent lalabor de “suplència” que feien aleshores les AAVV, recullien notícies que elsdiaris no podien publicar o, simplement, repoduint plegades una mateixanotícia apareguda en dos diaris diferents, d’aquesta forma i pel creuamentde la informació, hom podia deduir allò que no es podia publicar”

Aquells butlletíns van utiitzar indistintament el castellà i el català per apublicar llurs articles. Tal com ens alliçona l’historiador Jordi Rabassa enl’article “L’origen del Sant Andreu de Cap a Peus” en el númeroextraordinari per a commemorar els 30 anys de la revista veïnalandreuenca (octubre de 2010): “El butlletí va tenir tres etapes, que vandes del 1973 fins a l’any 1979”Molts dels reportatges publicats eren atrevits en ser molt crítics ambl’actuació municipal de l’ajuntament franquista de l’època. Articles com“Un nou alcalde designat “ ( en referència al nomenament a dit del’alcalde Masó, el 1973) o “La subida de los precios o el cuento denunca acabar” (1974) esdevenient punyents, irònics i crítics alhora.La voluntat de pertinença a Sant Andreu també hi té cabuda: “ El

“No cal pas insistir massa sobre la necessitat que tots tenimd’agrupar-nos per a poder donar solució als nombrososproblemes que ens presenta la societat d’avui. Cada dia veiem

més clar que el ciutadà sol, no pot fer front als possibles abusos que li fan, noté prou representació i és peraixò que necessita reagrupar-se amb altres homes quetenen els mateixos problemesque ell i junts buscar-hi lasolució d’una forma col•lectivai organitzada. (...) Sols ensresta presentar aquest primer

número del Butlletí que amb la col•laboració de tots pensem tirar endavant;creiem que ell ha d’ésser no només el portaveu de tot el treball que anemrealitzant en el barri sino que volem que estigui també obert a qualsevolsuggeriment del veïnat, amb la finalitat d’aconseguir una major convivència ipromoció tan cultural com social i humana en el nostre barri de Sant Andreu”

Encapçalem l’inici d’aquest article amb les primeres paraules del nou mitjàd’informació de l’Associació de Veïns, el Butlletí de l’Associació de Veïns deSant Andreu (sense datar, però que suposem, per les informacions incloses,amb data d’inicis de 1973). L’Associació de Veïns tot just s’havia legalitzatel maig de l’any anterior. En aquest primer número es fa un ampli ressò del’explosions de gas hagudes a la ciutat de Barcelona i se’n demana la sevarevissió i reunions amb el Governador Civil. També s’informa de la reuniómantinguda amb el regidor franquista del districte, José Antonio Sauqué, pera tractar de les problemàtiques urbanístiques existents en “la zona baja de

Molts reportatges eren crítics ambl’actuació municipal


13


passat dia 30 de novembre va ésserfestivat de sant Andreu. En tota la setmanavàrem organitzar actes que ens fessinrecordar que som veïns d’un mateix lloc icapaços d’organitzar-nos i divertir-nos

junts”, en clara alusió a les festes populars decarrer de caire democràtic, fins aleshores prohibides.

El número de juliol de 1974 titulava “Los terrenos de Pegaso ya sonnuestros!”. Les dues associacions de veïns, la de la Sagrera i Sant Andreude Palomar, havien aconseguit per a ús public els terrenys de l’antigafàbrica ENASA. Un parc i una escola esperaven amb candaletes la sevaconstrucció i l’obertura. El butlletí també es fa ressò d’altres barris, els qualsencara estaven pendents de poder legalitzar llurs associacions de veïns,com fou el cas de Bon Pastor.

EELL NNAA IIXXEEMMEENNTT DD ’’UUNN MMIIRRAACCLLEE :: EELL SSAANNTT AANNDDRREEUU DDEE CCAAPP AA PPEEUUSS

El 1972 era nomenat rector de la Parròquia de Sant Andreu de PalomarMossèn Josep Camps i Aleu (1933-2003), que havia fet estadesmissioneres a Colòmbia i a l’Equador. Segons a l’esmentat article de JordiRabassa: “ Ben aviat contactà amb l’Associació de Veïns. Parel•lament,començà a publicar un nou Full Parroquial del qual portava la coordinaciói escrivia l’editorial amb un llenguatge concís, exacte i emocional”. Aquestmossèn d’idees progressites va ser el que va donar el tret de sortida,conjutament amb qui seria el nou cap de redacció Pere Massanet, del noubutlletí de l’Associació, el Sant Andreu de Cap a Peus. Francesc Porret,Enric Soler i José Manuel Fuentes conjuntament amb els citats JosepCamps i Pere Massanet varen ser els primers redactors. En PereMassanet recorda que aquell “full de notes i avisos” va ésser inspirat ambel butlletí municipal de Santa Coloma Informa.

Mossèn Camps va ser, malgrat no portés la seva firma, l’autor de laprimera editorial (11 d’aoctubre de 1980). En ella hi escrivia tota unadeclaració de principis:

“Aquí teniu , veïns de Sant Andreu, una veu nova i pròpia del barri. Tal comho podeu veure és un simple full d’anuncis i avisos. Ni tant sols una revistao butlletí. Però ens fa l’afecte que respon a una necessitat real i que faràun bon servei. Potser el servei que ara necessitàvem més”.

Aquell simple full d’anuncis i avisos sortia de forma quinzenal en una solatinta –negre sobre fons blanc amb imatges , i després, en un curt període,setmanalment , altre cop quinzenalment i fins als notres dies que ho famensualment. A principis de l’any 1987 el butlletí passa a tenir 12 pègines ienceta una nova etapa sota la direcció de Barta Solanas com a redactora encap i en Jaume Domènech com a president de l’Associació. A mesura quepassen els anys la revista creix: s’amplien el nombre de pàgines i comerciantsque s’hi anuncien, s’introdueix el color – primerament a la portada i desprésen tota la publicació- , creix el nombre de redactors, de dibuixants, i defotògrafs – més de 550 persones hi han deixat petjada- així com s’inclou lafigura del maquetador i del dissenyador. Diferents són les etapes del butlletí, amb alts i baixos, però sortosament amb més alts que baixos.

El fet més destacable dels 31 anys del De Cap a Peus va ser amb elnúmero 385. La revista va anunciar que l’Associació podria quedar-sesense local per l’afectació del PGM de 1976. La fotògrafa va fotografiar lesteulades i terrats de les cases afectades (carrer Rubén Darío). Una de lescases era propietat d’un membre de Junta. En veure la foto esmentada erala portada del De Cap a Peus va voler segrestar la revista i amb amenacesde voler-la cremar. Després de més de dues hores de reunió, finalmentvan poder convèncer al membre de Junta que desistís de la seva negativai fes possible el lliurament de la revista als socis i a les sòcies de l’entitat.

Al llarg dels 31 anys de De Cap a Peus aquesta s’ha fet ressò de totes lescampanyes reivindicatives i festives de l’Associació així com del batec detot un poble. Per als futurs historiadors que vulguin recórrer la historiografiadels darrers 50 anys del poble de Sant Andreu de Palomar estaran obligatsa consultar els diferents bulltetins de l’Associació de Veïns. Sense ells nos’entendria la pròpia Associació i l’esperit andreuenc.

Més de 550 persones handeixat petjada

al CAP A PEUS


14

PER EDGAR CRISTÓBAL I MESTRES

LLOOCCAALLSS DD ’’AAHHII RR II DD ’’AAVVUU II

L’any 1971, any de fundació de l’Associació de Veïns i Veïnes deSant Andreu de Palomar, Catalunya seguia sota el regimFranquista i Sant Andreu de Palomar no n’era una excepció.

Qualsevol expressió d’associacionisme era perseguida i controlada através del Govern Civil, òrgan al qual qualsevol reunió de cinc o mespersones tenia que ser comunicada oficialment, detallant el contingutde la reunió i els temes tractats.

Amb aquest panorama, l’embrió del que seria la futura Associació deveïns i veïnes de Sant Andreu de Palomar, comença a reunir-sed’amagat a casa d’en Francesc Porret i Gay, futur President del’associació, que constà com a seu de l'AVV en els primers moments.Segons en Genis Pascual, nét d’en Francesc Porret, per evitaraixecar sospites els seus avis tenien preparat el tocadiscos persimular que a casa hi celebraven una festa en cas que haguessinvingut els grisos.

El pis d’en Francesc Porret i el Casal Catòlic de Sant Andreu, que tambéva acollir reunions, es poden considerar els primers locals no oficials del’Associació. Locals que es van anar alternant fins a finals de l’any 1972,any en que l’associació de veïns es legalitza com a tal i es lloga una casa,una mica vella, però suficientment gran per complir les missions de local

de l’associació. Aquesta casa estava situada al carrer Rubèn Dario nº53. Davant la necessitat de no cridar gaire l'atenció, l'oportunitat de llogaraquest local va sorgir d'un soci fundador de l'associació, en JosepMoratalla, que tenia una drogueria just al davant d'aquesta antigabotiga de làmpades.En un primer momentes va estudiar l’opcióde comprar la casa,però finalment es vadesestimar optant perun lloguer assequible.

Segons en Pau Vin-yes, antic secretari de l’AVV, les portes del localeren dues fustes de posar i treure i a l’hora d’obrir o tancar l’associacióera molt feixuc haver de traginar les fustes a munt i avall. A l’entrar perla porta hi havia la secretaria, uns plafons, un per vocalia i un ambl’agenda, i al fons de la planta baixa un despatx.

Aquest despatx s'utilitzava per a dues activitats, una com a despatxper a les visites a l'advocat, on es tractaven temes particulars delssocis i els veïns, i durant la campanya en contra de l'abús en el rebutde l'aigua. Aquesta campanya va estar organitzada per la CONFAV

Francesc Porret teniapreparat el tocadiscos

per simular que s’hicelebrava una festa

El local deRuben Darío va patir quatreatemptats


15


(Confederació d'AAVV de Catalunya) i recolzada per l’AVV de SantAndreu de Palomar.

Segons expliquen en Joan Pallarès i en Pau Vinyes al llibre “La Lluitad'un poble. 25 anys de l'Associació de Veïns de SantAndreu de Palomar”, i tal i com reflecteixen diferentsbutlletins de l’època, entre el febrer de 1975 i el gener de1976 el local de Rubén Dario va patir quatre atemptats perpart de grups feixistes. En tres ocasions van aparèixerpintades amenaçadores a la façana de l’associació deveïns, signades pels Grupos de Acción Sindicalista(G.A.S.), es van rebentar les portes de l’associació i esvan fer talls a la línea de telèfon.

L’acció mes greu va ser un conat d’incendi al rebre la porta del’Associació l’impacte d’un artefacte incendiari mentre la junta estavareunida dins del local. Per sort es va poder apagar l’incendi i va quedartant sols en un ensurt.

Mes endavant, al pis de dalt del local de Ruben Darío hi havia undespatx on la redacció del Sant Andreu DE CAP A PEUS hi va passarun munt d’hores picant, primerament a maquina i posteriorment aordinador, els articles de la revista, que va néixer l’any 1980. Amb untelevisor, una senyera Catalana i una bandera del Barça, al local del’AVV de Ruben Dario es va organitzar un espai per poder seguir lafinal de la lliga de campions del F.C. Barcelona a Wembley de l’any1992. La nota trista d’aquella jornada va ser la noticia, rebuda durantel partit, de que l’ajuntament de Barcelona havia tirat a terra la masiade Can Nyau, de la qual l’AVV n’havia reivindicat la seva conservació.

La finalització del contracte de lloguer i la presumible puja del preu,en compliment de la LAU, la Llei d’Arrendaments Urbans, va fer quela direcció de l’Associació busques un nou local on poderdesenvolupar millor la feina que a tocar del segle XXI li corresponia ili demanava la societat. L’any 2000, l’Associació de veïns es traslladàa la seva ubicació actual, al carrer Balarí i Jovany nº14.

Aquest nou local era l'antiga seu de l'Acadèmia Cultura i era propietatd’en Josep Cararach i Mauri, metge i regidor de Sant Andreu de Palomarper la Lliga. En Josep Cararach havia comprat aquest edifici per a evitarque l'enderroquessin i fessin pisos alts i es quedés sense sol, donat queell vivia just davant mateix, on hi tenia la consulta privada com a metge.

Tot i estar el local en un estat lamentable, es va signar un contracte per15 anys i es va acordar un import de lloguer assequible. L’estiu abansde la inauguració, amb l’ajuda d’un munt de voluntaris de l’associació,es va aprofitar per condicionar el local i fer el trasllat. Posteriorment, através d’una subvenció, es van adaptar els accessos de l’AVV i dellavabo a persones minusvàlides.El fet de que fos un local mes gran itenir que pagar un lloguer mes alt, va donar peu a utilitzar les salesper fer cursets i tallers demanant una col•laboració econòmica per l’úsde les mateixes, amb l’objectiu d’eixugar els costos econòmics de tenirun local d’aquestes característiques.

El local de Balari i Jovany ha servit de punt de trobada de moltes entitatsamb dificultats en temes de locals i també d’entitats sòcies com l’A.E.G.Flor de neu, el Centre de normalització lingüística, Sant Andreu Decideixo la Cooperativa de consum el Borró, per dur a terme la seva activitathabitual. De forma mes puntual s’han fet reunions d’escala, delsindignats, de l’Harmonia,entre altres. Degut aproblemes en els fonamentsde l'edifici i a les vibracionscausades pel pas la línia 1 delmetro per sota del carrerBalari i Jovany, el local del’AVV va patir esquerdes idanys estructurals amb riscd’esfondrament, posant en risc l’estructura de l’edifici. A causa de laconstrucció de la línia 1 a finals dels 60, altres vivendes de la zona vanpatir esquerdes i fins hi tot caure. A causa d’això es van haver de ferobres per reforçar l’estructura i els fonaments, tapar esquerdes i tirar aterra una escala exterior que estava a punt de caure.

Aquestes obres, tot i les reclamacions de l’Associació de Veïns i Veïnes,van servir d’excusa als propietaris de l’edifici per apujar el lloguer. Enconcret la pujada va ser de 113 € mensuals, xifra realment insostenibleper a les arques de l’associació. Arrel d’aquesta pujada i de l’estat dellocal, l’AVV s’ha començat a plantejar diferents opcions per tal de reduiraquest cost. En un primer moment es va demanar a la família Cararachuna valoració econòmica del local per veure si es podria afrontar la sevacompra, però el preu rondava els 300.000 € i per tant es va descartarde seguida per ser una xifra inassolible per l’AVV.

Les altres dues opcions que s’estudien passen per intentar un acordamb la família Cararach a llarg termini i amb un lloguer assumible odemanar un local a l’Ajuntament. Com que al lloguer del carrer Balarii Jovany nº 14 encara li queden uns anys de vigència, l’Associació estroba actualment estudiant les diferents opcions per veure quina seriala més adequada per l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu dePalomar.

Les obres van servir d’excusa

als propietaris perapujar el lloguer


FES-TE’N SOCI! (pàg.43)


18

La de la Pegaso, als anys 70, va ser una de les primeresreivindicacions de la AVV de Sant Andreu. Com a tal, té una granimportància no només pel que es va aconseguir sinó, sobretot,

per marcar unes línies mestres sobre les que treballar i per establir eltarannà de les actuacions que els anys següents s’esdevingueren.

Tot va començar amb la compra dels terrenys de 3,65 hectàrees del’antiga fàbrica; La idea de que s’utilitzés per a la construcció de pisosva motivar la mobilització de l’AVV tant de Sant Andreu com de laSagrera, sota el lema: “Volem una escola i una zona verda als terrenysde la Pegaso”. Amb la col·laboració de l’Ajuntament, es va iniciar lanegociació amb l’empresa constructora, fins a trobar una solució algust de tothom: es construiria una escola i el parc, sempre i quantl’Ajuntament permetés la construcció d’edificis més alts per acompensar la falta de superfície amb l’augment d’alçada delsmateixos.

Com en moltes de lesreivindicacions al barri, la de LaPegaso va tenir un fortcomponent festiu, ons’intentava que les institucionspoguessin copsar aquestavoluntat del poble unit, sempredes d’una actitud democràtica ipacífica. De fet, justament vaser aquesta unió amb la AVV de

la Sagrera la que va a ajudar a que es fes més evident aquestavoluntat d’una gran massa social, en actes simbòlics com la col·locacióde la primera pedra de l’escola o del primer arbre en el cas del parc,dutes a terme pels presidents d’ambdues associacions, JosepCarbonell i Francesc Porret.

Ara ens pot ser difícil d’entendre tot plegat, però hem de tenir encompte que en aquells anys (entre 1970 i 1975), tot just començavena néixer les AVV de molts barris de la ciutat, així que en certa manera,podem afirmar que aquesta reivindicació va influir decisivament enque molts veïns de Barcelona, sentissin que, units, podien començara decidir sobre el barri que volien tenir i com gestionar els objectiusque es plantejaven aconseguir.

En aquesta línia, remarcar també la importància de la premsa en lareivindicació. En una època sense massa moviment de lesassociacions, els mitjans es van mostrar molt receptius a donar-nos

La pegaso: la primera de les lluites veïnalsPER JAUME PRATS I GEMMA ARMENGOL

RREE IIVV IINNDDIICCAACCIIOONNSS

La lluita per laPegaso vaunir molts veïnsque volien decidirquin barri construir


19

cap a peus | especial 40 anysimportància com aexemple del que la gentpot aconseguir seguinttots una mateixadirecció, com podríemcomprovar amb elsanys.. i les posteriorsreivindicacions.

En resum podríem dir que tot va començar en caure les tanques quevorejaven la fàbrica; seguint amb una ocupació pacífica per part delsveïns i la posterior negociació amb l’Ajuntament, proposant solucionsi implicant a la gent en els actes simbòlics. I, per fi, l’any 1977,s’inaugurava l’escola Pegaso. El triomf de la reivindicació escompletaria l’any 1986 amb l’acte en el que se’ns donava als veïns iveïnes del barri, el Parc de la Pegaso.

Quan van caure elsmurs de la fàbrica,el veïnat va ocuparpacíficament l’espai

que reclamaven


Els veïns van ocupar

la Rambla en unacte simbòlic

20

L’Associació de Veïns va fer un exercici de tenacitat poc comúi el resultat avui es pot palpar sobre el terreny: passejar perla Rambla de Fabra i Puig és un petit descans i un plaer que

els més joves entenen com normal, però l’any 1984 era revolucionarique un grup de veïns reclamés, amb l’objectiu de recuperar un espaiexistent en el passat, reduir la circulació ràpida de vehicles a l’interiorde Sant Andreu i convertir-lo en un lloc serè per trobar-se i caminar.

En un article en primera pàgina al número 142 del Cap a Peus,d’octubre de 1984, titulat Recuperar las Ramblas, s’informava de l’inicide la campanya per a la recuperació de “las Ramblas de Sant Andreuen su antigua ubicación, el Paseo Fabra i Puig”. El 6 de desembre de1984 es va formar una comissió Pro Rambla arran d’un debat queorganitzà l’Associació de Veïns al Centre Cívic. L’any següent, la idea

de reconquerir aquest territori va calar entre la majoria dels veïns, queel 20 d’abril van ocupar la Rambla en un acte simbòlic. L’Associació deVeïns va haver de seguir insistint fins que al mes de febrer de 1988 elDistricte va acceptar la proposa de recuperar la Rambla, sense capreferèndum, ja que es pensava fer una consulta aquell mateix 13 demarç després de dos ajornaments.

I de l’aprovació municipal a l’inici de les obres. El primer, el tram entreels carrers Gran i de Josep Soldevila, enllestit el 1992. I posteriormentel tram entre els carrers Gran i de Concepción Arenal, enllestit el 1994.Amb la finalització de les obres s’obria un nou espai, molt més que un

PER BORJA MARIA I SERGI CORRAL

RREE IIVV IINNDDAACCIIOONNSS


Ara. el veïnatvol unir la Rambla ambla de Prim

21


nou eix ciutadà, una via de comunicació i de socialització entre barris.Els carrers són molt més que cotxes i l’impuls dels eixos ciutadans,com és el cas de la Rambla, és la demostració a temps real de la vidade barri.

Des del 2009 les Associacions de Veïns de Sant Andreu i de Sant Martívolen unir les rambles d’Onze de Setembre i de Prim, cosa quesignificaria tenir un passeig que començaria a Fabra i Puig i acabariaal mar. Una via per a córrer, anar en bicicleta, conèixer els nostresveïns i, en definitiva, comunicar-nos amb la Verneda i el Besòs. Ambl’entrada de l’AVE, la relació entre barris pot quedar malmesa.Connectar el final de la Rambla de Sant Andreu amb el principi de lade Sant Martí un cop acabin les obres serà una mostra de respecte alcamí que cada dia poden fer milers de persones.


22

Un dels centres neuràlgics de Sant Andreu, tant geogràficamentcom ideològicament, és Can Fabra. Les reivindicacions perl’actual mediateca tenen una llarga història. El que ara es pot

veure com un important centre cultural ha estat el resultat de lapetició de tot un poble, representat per l’AVV de Sant Andreu dePalomar.

Les reivindicacions inicials, al 1980, giraven entorn la voluntatd’aconseguir els plànols i saber què volia fer l’Ajuntament ambaquell espai: l’antiga fàbrica de la Fabra i Coats. L'any 1986 esdemanava "recuperar aquesta part de la nostra història per al barrii posar-hi una biblioteca, una llar de jubilats, un casal de joves, etc".L’Ajuntament de Barcelona, el 1989, volia construir un bloc de pisosallà on ara es troba l’emblemàtic edifici andreuenc.

L’Associació de Veïns es va oposar a aquest pla especulatiu quesuposava l’enderrocament de “Can Fabra”. L’actual biblioteca vacomençar a veure la llum al gener del 1994. En un principi, l’edificiestava destinat a acollir equipaments, un pàrquing, pistes esportivesi fins i tot hi havia la possibilitat que inclogués també el SAT. El poblede Sant Andreu ha estat reivindicant la biblioteca durant més de 10anys, fins que l’Ajuntament va fer pública la seva construcció al1999.

L’anunci de la reconversió de la fàbrica va generar dos movimentsveïnals oposats entre ells. D’una banda, antics treballadors de laFabra i Coats constitueixen “Amics de la Fabra i Coats”, per apreservar la memòria històrica. D’altra banda, una agrupaciód’entitats demanava un ateneu popular i cultural a la Fabra i Coats.

Pel que fa a la relació directa d’aquest espai amb el Cap a Peus,l’abril de1 1987 (al núm. 226) es va anunciar en portada quel’Ajuntament volia requalificar part dels terrenys per fer-hi pisos. Apartir d’aquesta, han estat més de 20 portades, una desenad’editorials, més de setanta fotografies i dibuixos i més i decinquanta articles d’opinió i de notícies dedicades a Can Fabra.

El que avui coneixem com la biblioteca Ignasi Iglésias ha estat unagran reivindicació veïnal i la que ha ocupat més espai en el Cap aPeus en tota la seva història.

10 anys de lluita per Can FabraPER JORDI URTASUN I EDU SOLER

RREE IIVV IINNDD IICCAACC IIOONNSS


23


El centre cultural de Sant Andreu de Palomar ésun emblema del barri. L’actual biblioteca IgnasiIglésias ha estat la reivindicació que ha ocupatmés pàgines en tota la vida del CAP A PEUS


24

Si hi ha dos llocs emblemàtics que representin Sant Andreu pera la gran majoria de veïns, aquests són sense dubte laParròquia i el cementiri. Datat de l’any 1839 oficialment i del

1834 segons altres investigacions, va ser el primer cementiri que estrobava dins del Pla de Barcelona, després del de Poblenou i, encaraque no té el renom d’aquest o el de Montjuïc, té molta història dinsdels seus murs. Aquí trobem per exemple la tomba de l’andreuencIgnasi Iglésias, i cada any es fa una ofrena en la seva memòria a laque participen nombrosos veïns.

El cementiri va ser objecte d’una gran reivindicació veïnal quan es vaconèixer que la Presidenta de l’Institut de Serveis Funeraris haviaproposat la construcció d’un tanatori a les ruïnes de la masia de CanPere Valent. La postura de l’AVV era favorable a aquesta construcciója que era un equipament necessari, sempre que no tingués capimpacte sobre el patrimoni històric…però aquest projecte es va anartransformant i acabà essent nociu per a la integritat del propi cementiri.A l’octubre del 1998 va desaparèixer la placeta d’entrada al cementirii el més gros va succeir quan, a mitjans del 1999, alguns veïnspropietaris de nínxols van començar a rebre cartes que els informavende canvis en el cementiri.

Des de l’AVV sempre s’havia defensat la construcció d´ aquestequipament però si es respectava la integritat del conjunt i no es

tocava cap tomba. Alguns veïns van adreçar-se a l’Associació perquèels havien dit que traslladarien els seus hipogeus de la base de lacapella, i això va ferir la sensibilitat de molts andreuencs, que es vanmobilitzar per defensar el cementiri. L’AVV va adreçar-se al Districteperò allà li van dir que no sabien res, que el cementiri depenia de NouBarris. Tampoc no s’entenia que no es fessin servir els terrenys queavui ocupen un gran centre comercial i que en aquell moment erenbuits.

Es va crear un comissió que coordinava tots els moviments:concentracions quinzenals, xerrades, recollida de signatures,aparicions a la cercavila de la Festa Major, etc. El primer Capapeus del’any 2000 va publicar la noticia que s’havia elaborat un nou projecte,que contemplava la construcció del tanatori dins del cementiri, a lacapella central, i denunciava la sensació d’engany dels veïns. Se’n vaanar informant detalladament i, a més a més, des de desembre de2000 es va incloure en tots els números una pàgina sencera amb elslemes “Salvem el Cementiri!” i “Que no ens potinegin els morts!”.

La lluita en aquells moments es va guanyar a mitges, ja que si bé esva aconseguir aturar el projecte, es continuava depenentadministrativament del districte de Nou Barris. En l’actualitat la gestióde tots els cementiris de Barcelona, inclòs el nostre, depèn deCementiris de Barcelona, S.A.

El cementiri, un símbol de Sant AndreuPER IRENE GONZÀLEZ I ORIOL AGULLÓ



25


La possibilitat que traslladessinalguns nínxols va ferir lasensibilitat de molts andreuencs

Per Lluis González, expresident del’AVV, va ser una reivindicació

molt popular, carregada desentiments


26

Can Guardiola: la història d’una recuperacióPER CARLOS FANECA I ESTER BUENO


Amb la seva lluita l’AVV va aconseguir que Can Guardiola fos rehabilitada idestinada a l’ús públic


27


Som al 1900. La vila de Sant Andreu del Palomar, que havia estatannexionada a Barcelona feia només tres anys, ja apuntavamaneres amb un impuls industrialitzador que propiciava un

increment de població i una oferta de feina per a molts veïns de SantAndreu. Aquest afany de creació d’indústria va fer que es construïssinhabitatges per a famílies que canviarien la fesomia d’un territoribàsicament agrícola cap a un entorn on creixerien tallers i empreses comla tèxtil Fabra i Coats (1903). A la cruïlla del carrer Cuba amb la Rambla,Can Guardiola fou una d’aquestes cases i Josep Codina i Clapés en vaser l’autor de la reforma el 1904. L’edifici pertanyia al modernisme mésascendent, un corrent artístic que es proposava fer de pont entre latradició constructiva i la tècnica més moderna, on el ferro forjat era unreferent estètic tal i com s’havia construït la Torre Eiffel el 1889 .

QQUUÈÈ VVAA PPAASSSSAARR??

Amb el temps, l’edifici es va anar deteriorant i el desús va degradar laplanta. L’especulació, inexorablement, planava com un voltor buscantla presa. El 1988, l’Associació de Veïns va conèixer la situació queamenaçava la permanència de l’emblemàtica construcció: per unabanda, una empresa immobiliària oferia 35 milions de les antiguespessetes pel solar amb l’objectiu d’enderrocar-la i, en el seu lloc,construir-hi un bloc de pisos amb pàrquing; i per altra banda, unaentitat financera oferia 25 milions per restaurar-la i posar-hi oficines.Sant Andreu s’hi resistia. Can Guardiola havia de ser rehabilitada,catalogada com a patrimoni històricoartístic i destinada a l’ús públic.

LLAA MMOOBBIILLIITTZZAACCIIÓÓ DDEELLSS VVEEÏÏNNSS

Davant aquesta difícil situació, l'Associació de Veïns es va posar enmarxa de seguida, mobilitzant-se per salvaguardar un dels tresorsdel poble. L’actuació dels veïns tenia quatre objectius per assolir:primerament suspendre la llicència d’obres i evitar aixíl’enderrocament immediat de l’edifici; més tard catalogar CanGuardiola com a Patrimoni Històricoartístic; el tercer pas era adquirirl’edifici amb l’ajuda d’alguna institució o administració i, finalment,rehabilitar-lo i destinar-lo a l’ús públic. Els veïns van tenir així unaactuació primordial, participant en actes i reivindicacions quecomptaven amb el suport d'entitats i partits polítics andreuencs. Aljuny del 1990, tres anys després que l'Associació de Veïns posés enmarxa la campanya "Salvem Can Guardiola", el conseller deBenestar Social, Antoni Comas, feia pública la compra per part de laGeneralitat, per a rehabilitar-la i destinar-la a l’ús públic.

CCAANN GGUUAARRDDIIOOLLAA AARRAA II SSEEMMPPRREE

Avui dia Can Guardiola conforma un dels espais més importants pelsveïns de Sant Andreu. Des de la seva rehabilitació, l’edifici ha estatdestinat a l’ús públic amb la conformació d’un hotel d'Entitats on granpart de les associacions de caràcter cívic i social de la nostra vilautilitzen les seves instal•lacions en forma de seu. Esperem que CanGuardiola segueixi nodrint per molts anys més d’equipaments cívicsals andreuencs, aquells que van lluitar per salvar-la.

Dos projectes amenaçaven Can Guardiola als anys 80: la construcció d’un bloc de pisos amb

pàrquing i la restauració per fer-hi oficines


28

L’any 2009 es reprenia una reivindicació que venia de lluny, i quetal i com argumentaven els veïns implicats es tractava de “lluitardes de l’AVV perquè Sant Andreu conservés el model de poble

que tant expressa la nostra realitat”

Les més de mil dues-centes signatures recollides servien perrecuperar la reivindicació sobre l’Ajuntament i alhora poder ser actorparticipant en l’elaboració de l’estudi urbanístic municipal sobre el cascantic de Sant Andreu. Es tracta d’un procés complex, doncs el dissenyurbanístic acostuma a tenir una velocitat molt més lenta que ladinàmica social dels barris i carrers que vol ordenar i planificar.

De fet es tractava, tal i com es deia “de fer una proposta que contemplila protecció del patrimoni andreuenc i que faciliti la preservació delseu llegat històric”. És a dir, poder conservar aquelles cases i edificisque tinguin interès històric o cultural, i alhora preservar la coherènciade conjunts urbanístics que defineixen un espai històric, concretamentrespectar l’entramat urbà –l’amplada dels carrers-, l’alçada de lesnoves edificacions, etc.

Salvem el casc antic!PER MONTSE TARRÉ I XAVIER ARAGALL



29


Certament el desajustamenttemporal és important, doncs laplanificació urbanística vigentque incideix sobre el casc antic,el Pla General Metropolità(PGM), data de 1976 ievidentment és deutor delmoment històric en que fouredactat, i per tant proposa unaplanificació de carrers que avui

ja no té cap sentit, i en conseqüència un seguit d’afectacions sobrediverses edificacions del nucli històric que calia resoldre. A més,l’obertura de nous vials proposada al PGM incidia directament en elpatrimoni arquitectònic, en l’entramat de carrers i, per tant, desfeien lafesomia de poble del nucli antic.

En la tasca d’elaboració de propostes concretes a traslladar al’ajuntament, l’AVV ha comptat amb l’acompanyament del Centred’Estudis Ignasi Iglésias ( CEII) i també de l’Ateneu Obrer. Es

proposava la preservació de carrers evitant obrir-ne de nous que avuiresultarien absurds, la desafectació com a primer pas per a la proteccióde patrimoni arquitectònic, el control de l’edificabilitat etc. Propostesconcretes que es feien extensives també cap a la preservació depatrimoni andreuenc; rehabilitació de la Fabra i Coats ( vegeu Cap aPeus nº 546) la recuperació del Molí del Rec per posar en valor laimportància que tingué el Rec Comtal (vegeu Cap a Peus nº 528), aixícom recuperar elements que permetin restaurar la memòria històricadel poble.

La feina de l’AVV ha servit i serveix per estar presents i arribar a cordsen les modificacions del PGM, per tal que s’adeqüin a la preservaciódel casc antic. Hi ha reivindicacions històriques han estat ateses, perbé que algunes resten per resoldre, les quals s’hauran d’abordar ambel nou equip de govern de l’ajuntament. La feina doncs, comença atenir resultats, tot i que resta molt per fer encara.

PPeerr aa uunnaa iinnffoorrmmaacciióó eenn ddeettaallll ddee llaa ccaammppaannyyaa ssaallvveenn eell ccaasscc aannttiicc,, ccoonnssuulltteeuu aa llaa

wweebb CCaapp aa PPeeuuss nn� 553355 ddeesseemmbbrree 22000088,, nn�555544 ooccttuubbrree 22001100 ii nn�559999 mmaarrçç 22001111..

L’AVV ha lluitatperquè SantAndreu conservi elmodel de pobleque el caracteritza


30

El 1929 s’aprova el projecte per construir les casernes de SantAndreu a un solar de 49.417,75 m2 dins d’un procés demodernització de les casernes militars que començà ja al s.XIX i

que es va donar a tota Europa, la finalitat era traslladar els complexosmilitars del centre de la ciutat a la perifèria per motius d’higiene iseguretat.

Igual que un bon dia l’exèrcit va arribar a Sant Andreu, un bon dia vamarxar. El 1997 les Casernes de Sant Andreu quedaven buides,l’exèrcit marxava i les instal.lacions quedaven inoperants.

Com és lògic, l’espai que deixaven lliure les casernes es vatransformar en objecte de reivindicacions de l’AVV de Sant Andreu delPalomar. De fet, un any després del 1990 quan el propi Coronel encap va afirmar que l’inteció era marxar cap a un nou emplaçament, esva constituïr la Comissió per la Recuperació de les Casernes integradaentre d’altres entitats andreunques per la nostra associació de veïns. Malauradament, el procés de rehabilitació de les Casernes ha sigutmolt lent, i potser encara ho hauria sigut més, si no s’hagués convertitdegut al seu abandó en un allotjament atractiu per persones ensituació de precarietat socio-econòmica d’arreu de la ciutat i, donadesles circumstàncies, d’arreu del món.

Com molts sabem, les casernes varen ser ocupades per centenarsde persones d’origen molt variat. Aquest fet va convertir SantAndreu i les seves casernes en notícia mediàtica per diaris i

mitjans audiovisuals i enterritori susceptible deconflicte social i racial.Durant aquells dies l’AVVva treballar des de dinsamb les entitatsd’immigrants, i des defora amb la Creu Roja iles tres administracions.Això, no sense dificultats.

El conflicte va acabar el febrer del 2004 amb el desallotjament de lescasernes. Malauradament, per finalitzar d’arrel el conflicte es van

Les Casernes, per Sant AndreuPER ÒSCAR MALO I JENNIFER LÓPEZ


Abans que els militars

marxéssin, l’AVV jareclamava l’espai

per als veïns


destruïr totes les partsabandonades de les casernes,algunes de les quals sis’haguéssin conservat podrienhaver dotat a Sant Andreu d’unpatrimoni cultural i arquitectònicinteressant i curiós. D’aquellainfraestructura només ensqueda ara la memòria,documentació i fotografia. Els

últims dies de les casernes varen originar, entre d’altres moltes coses,el documental La vida després que va ser coproduït per TV3, obra dedos veïns del barri i que l’AVV Sant Andreu va programar a les Festes

31


de Sant Andreu l’any2008 a l’Auditori delCentre Cultural CanFabra.

Posteriorment, amb lacompra per part delConsorci de la ZonaFranca, vam començaruna lluita veïnal, primer nomenada “No ens robareu les Casernes” idesprés Grup d’Entitats Sant Andreu per les Casernes, per aconseguirels equipaments necessaris i un 100% d’habitatge públic. Han sigutmolts actes i jornades reividicant que per fi l’immens solar fos d’ús pelbarri.

Entre el 2005 i 2008 van tenir lloc les negociacions per les xifresd’equipaments i d’habitatge. Significatiu és que el primer equipamentinaugurat fou la Comissaria de Mossos d’Esquadra l’any 2006. Noseria fins l’any 2008 que s’inaugurava el CEIP Eulàlia Bota.Actualment un nou centre de salut està en fase de construcció i elsedificis que veiem al Passeig de Torras i Bages són tots habitatgepúblic.

I com les reivindicacions no acaben mai, l’Associació no deixa d’estarpresent en totes les comissions de seguiment del projecte, i des DeCap a Peus, us seguirem informant.

Les Casernes vanser ocupades percentenars depersones fins elfebrer del 2004

L’AVV ha lluitat perequipaments i

habitatge públic peròel projecte va amb 5 anys de retard


32

“Seguirem al peu del canó tant temps com calgui”, així concloïal’article referent a la lluita per la participació en el projecte de laTGV publicat en l’especial 25 anys Sant Andreu de Cap a Peus

publicat l’any 2005. I és que aquesta premissa s’ha complet al llarg delsdarrers 6 anys en el que s’han aconseguit dues fites principals. D’unabanda, a finals del 2000 els grups de treball van evitar que es construísuna rotonda en la confluència Josep Soldevila i Sant Adrià, “no volíemtenir una plaça Espanya dins de Sant Andreu”, afirma contundent PauMaduell, membre del grup de treball AVE de l’Associació de Veïns i Veïnesde Sant Andreu des del 2005. A més, el 2010, gràcies a lesreivindicacions, es va aconseguir que es cobrís un forat de ventilació queocupava l’equivalent a mig camp de futbol i que anava a quedardescobert.

Els fets més recents daten del juliol de 2011 quan es va fer públic elprojecte d’urbanització guanyador: “El Parc del Camí Comtal”. Els treballsque es presentessin al concurs havien de definir el disseny de tot el parci els projectes constructius d’urbanització, en resum: la cobertura de lallosa de les obres. L’AVV de Sant Andreu de Palomar considera queaquest treball és molt senzill i incipient. En aquest sentit, destaquen elseu desacord amb l’estructura longitudinal del parc: “volem que el parcafavoreixi el trànsit transversal, l’estructura del parc no afavoreix el seu úsdiari pel veí que hi viu davant”. Segons en Pau, el parc està definit perquèles persones el visitin el diumenge al matí, únicament a fer una excursióo passejada, “serà com el Central Park a Nova York”.

Referent als reptes citats anteriorment, en Pau Maduell també destaca:“Hem lluitat molt perquè a tot arreu del parc es pugui plantar un arbre,però no acceptarem que es plantin coníferes”. Això també s’ha aconseguitperò hi ha una gran decepció amb el tipus de vegetació que preveul’avantprojecte guanyador. I és que l’AVV de Sant Andreu està totalmenten desacord amb la plantació d’avets propis del clima continental, “no hansigut prudents, ja que aquí no plou gaire”. “El projecte ha guanyatúnicament per imatge, visualment ven molt, però és molt pobre”, afegeixen Pau. D’altra banda, el treball guanyador inclou una font situada al finalde l’Onze de Setembre la qual també ha generat la decepció del’associació, i és que opinen que les dimensions d’aquesta sónexagerades i no li troben el sentit.

D’ençà el 1993 i durant tot aquest temps de lluita, l’AVV ha pogut dir laseva i malgrat que sovint no s’han seguit les línies proposades i que el seuvot no ha comptat en el procés afirmen amb orgull que han tingutl’oportunitat de generar discrepància i dir la seva. Alhora esperen poderseguir sumant per aconseguir un parc magnífic per a Sant Andreu.

TGV: quan els anys de lluita no passen facturaPER NATÀLIA RIVERO I PAU MADUELL


L’AVV considera incipient el projecte guanyador que defineix el disseny de la cobertura de la llosa de les obres del TGV


33


L’AVV espera poder seguirsumant per aconseguir un

parc magnífic per a Sant Andreu


Per què va començar a formar part de l'Associació?Perquè hi havia un grup de gent a Sant Andreu molt inquieta i preocupada pelsproblemes veïnals. Quan va començar a arribar el metro al barri, lesimmobiliàries van començar a edificar molt, trencaven cases petites per fer blocsde pisos, etc. Davant d’aquests problemes vam començar a pensar si podríemdes del casal catòlic on estàvem fer una espècie de grup per fer alguna cosa pelbarri, però no teníem elements per poder protestar. Ens vam assabentar quecomençaven a sortir les primeres associacions de veïns i vam parlar amb ungestor per crear l’Associació de Veïns de Sant Andreu. Una de les primeresreivindicacions de l’associació va ser fer una campanya, juntament ambl’Associació de Veïns de Sagrera, demanant el terreny de la Pegaso per fer unaescola i una zona verda. Des de l’associació del barri vam fer altresreivindicacions com l’estatut, l’autonomia, la llengua... Si no haguéssim fetl’associació no haguéssim tingut el recolzament social per dur a terme totesaquestes reivindicacions.

Què s’ha aconseguit en aquests 40 anys?L’Associació de Veïns de Sant Andreu ha aconseguit molt: la zona verda dePegaso, la rambla, que no s’enderroqués l’edifici de Can Guardiola, elssemàfors, etc. I les coses que encara ens queden per aconseguir i que ja s’estàtreballant, com per exemple, el parc lineal.

Què li falta al barri i que pot fer l'AAVV per ella?Una de les coses que falta al barri és aprofitar els terrenys de les Casernes i de Can Fabra al màxim per fer equipaments. Perquè, perexemple, la banda de Clapés ha crescut molt... També faria falta que si s’aprofita l’espai a les Casernes es fes una zona verda.L’Ajuntament té les seves dificultats, però l’Associació de Veïns els punxa molt. Una altra cosa que m’agradaria que es dugués a termeseria una coordinadora d’entitats del barri que aplegués a totes les entitats (no polítiques). A nivell de l’Associació de Veïns sempre hemdemanat suport a les entitats del barri.També s’hauria de fer un sondeig al barri, per veure quantes persones som, quantes n’han vingutde noves i conèixer quina és la realitat social actual. I per últim, també s’ha de lluitar per conservar la part antiga de Sant Andreu.

I què suposa per a vostè ser part de l’AAVV?Ara mateix, jo no puc fer gaire. Si em demanen alguna cosa i la puc fer la faig, però crec que és la gent jove qui ha de prendre consciènciai fer les reivindicacions. Són ells els que s’han de posar al capdavant. Jo puc aportar l’experiència d’un passat què s’ha de conèixer.

Francesc Porret � 82 anysEmpleat de banca jubilat � Soci 1

34

Veïns veterans i veïns acabats d’arribarPER ALAIN GARRIDO I ANGELA FOLGUEROLA

SSOOCC II SS

L’Associació de Veïns del Barri de Sant Andreu de Palomar es vafundar el 12 d’octubre de 1971, fa ara 40 anys, de la mà d’ungrup de veïns que volien millorar el barri. Per això van aixecar

l'associació, amb l’objectiu d’aglutinar tot el veïnat en un mateix espaiper defensar conjuntament els interessos del barri i solucionar omillorar els problemes que anessin sorgint. Sempre amb ganes i ambil·lusió per aconseguir avenços en el camp educatiu, sanitari iurbanístic; sempre vetllant per tenir els veïns informats de tot el quepassava a través d'aquesta revista, el Cap a peus.

Després de quatre dècades, l’AAVV compta amb 778 socis actius,però n'han passat prop de 4.000 i els deus primers socis que constenal registre de l’Associació són Francisco Porret Gay, Ernesto EstiarteNadal, Francisco Serrano Pérez, Antonio Riba Soler, José Bota Prat,Carmen Mª Vila Benavent, Pedro Seda Viñas, Mª Teresa LechaBergés, Joaquín Canal Brunet, Carlos Castellanos Llorens. D’aquests,malauradament, n’hi ha que són morts i d’altres han marxat del barri.Tot i això, hem pogut parlar amb uns quants dels primers socis quevan formar part de l’Associació.


35


J. M. Moratalla i Martínez � 93 anysAmo d'una perfumeria jubilat � Soci 11

Per què va començar a formar part de l’Associació?No vaig començar a formar-ne part, sinó que vaig col•laborar en la sevacreació. La vam fundar per defensar els interessos dels veïns i com no hihavia res on recollir les reivindicacions veïnals, l'AAVV es va convertirràpidament en un calaix de sastre. Tota l'activitat va iniciar-se en reunionssecretes al Casal Catòlic quan encara hi havia dictadura. En aquestestrobades parlàvem dels problemes dels veïns i vam fomentar el moviment.

Quines creu que són les funcions de l’AVV i què ha aconseguit en 40anys?Òbviament el barri no és el mateix, ha canviat molt. La gent jove no elconeix com era abans. Per exemple, una de les primeres reivindicacionsva ser tenir el primer institut al barri, no n’hi havia cap abans (el més properestava a la Verneda). La realitat d'aleshores és el que volíem canviar, elmateix que la gent jove d'avui dia vol canviar la realitat que està patint ara.

Què li falta al barri i què pot fer l’AVV per ell?Sincerament, canviar el barri ja no entra en els meus plantejaments. Aixòcorrespon a la gent jove. És clar que hi ha coses que podrien canviar, peròjo ja no estaré per canviar-les. He estat fins que he pogut canviar-les, araés la gent jove qui ho ha de fer, jo no hi haig d'intervenir. La gent jove teuna nova visió, són el futur i ells han de canviar el barri.

Toni Riba � 74 anys Mecànic � Soci 4

Com va començar a l’Associació de Veïns?Tenia amics que participaven en la parròquia de Sant Andreu. Entreaquests moviments cristians hi havia un neguit per veure com intervenir enla gestió del barri, el que podia haver-hi, el que podia faltar... D’aquellanar-se trobant i fer reunions clandestines va arribar el moment dedemanar aquesta Associació, una forma de poder intervenir en el barri i enels seus problemes.

Quins creu que són els punts forts de l’Associació per mantenir-se40 anys?El Cap a Peus. Suposo que una de les coses que ha aportat més és elgrup que ha anat dirigint el Cap a Peus. Li ha anat donant una continuïtatque si no hagués estat per la revista potser hagués quedat difuminadacom una associació més.

I què suposa per a vostè formar part de l’Associació?M’interessa i a través del Cap a Peus vaig veient el que es va fent.T’agrada veure que una de les coses que es va iniciar en aquell tempscontinua.


36

Josep M. Pardos i Gasull � 61 anys Director finanecer jubilat � Soci 19

Per què va començar a formar part de l'Associació?Vaig començar a formar-ne part des de les primeres reunions. Coneixia a bonapart dels fundadors (el Porret, en Bota) i em van demanar que els ajudés aorganitzar i fundar l'Associació. Vam començar com una espècie d'instrumentper fer activitats i reivindicacions, sota l'ombra del franquisme, per podermillorar el barri. Si un sindicat és per als treballadors, l'associació és per a totsels veïnes de Sant Andreu. Vam néixer per reivindicar millores urbanístiques,centres d'ensenyament i sanitaris i complexos esportius.

Quines creu que són les funcions de l’AVV i què ha aconseguit?N'hi ha moltes. Les que em vénen ara al cap són l'escola Pegaso (una de lesprimeres reivindicacions que vam fer), la reordenació dels terrenys on ara estàEl Corte Inglés, la protecció de tot l'entramat urbanístic, la construcció de larambla Fabra i Puig i les millores en temes sanitaris. Les àrees on l'AAVV hatingut més influència i èxit ha estat sempre sobre els dos eixos d’urbanisme iensenyament.

Què li falta al barri i què pot fer l’AVV per ell?La funció segueix sent la mateixa de fa 40 anys: reivindicar les millores que facinfalta i conscienciar la gent de les tasques a fer. I, per suposat, l'acció ha decontinuar lligada a l'urbanisme, l'ensenyament i la sanitat.

M. Teresa Lecha � 65 anysInfermera jubilada � Soci 8

Perquè vas començar a formar part de l’AVV?Des que tinc ús de raó sempre he tingut inquietuds polítiques i socials. Semprem’he vinculat als moviments socials. Vaig començar a formar part d’unaComissió de Cultura al Casal Catòlic que ens reuniem un cop a la setmana, ique més tard seria l’embrió de la futura Associació de Veïns. Pensa que erauna de les primeres dones que em vaig fer sòcia, i la part feminista era una partque es reivindicava des de l’AVV. Feia molt poc temps que havien sorgit elsmoviments feministes a la ciutat i es va anar extenent pels barris.

Quines funcions fa l’AVV i què s’ha aconseguit?La funció principal de l’Associació de Veïns és reivindicar les necessitats delsveïns del barri. Als orígens de l’AVV va ser sobretot amb espais verds ieducació. Recordo la primer lluita als antics terrenys de la Pegaso que elconsistori volia fer pisos i la lluita veïnal va fer que finalment es fes el Parc il’Escola que coneixem avui en dia. A més l’AVV sempre ha reivindicat elsespais verds, la sanitat pública. Es van crear moltes Comissions (Urbanisme,Cultura, Educació,..). I tot això s’ha pogut fer difusió a través de la seva revista,el SANT ANDREU DE CAP A PEUS que ha fet molt per difondre l’activitat del’AVV, i també la cultura al barri.

Què li falta al barri i que pot fer AVV?Li falta més escoles bressol, espais verds agradabables per passejar-se. Araestà el tema dels desnonaments de pisos que també és molt important.


37


L’Associació continua creixent dia a dia i mostra d’això en sónels últims socis que s’han incorporat – la darrera incorporacióaquest mes d’octubre. Les deu últimes persones que s’han

apuntat a l’Associació són:Cecilia Mas i Caballé, Maria Rosa Bayài Ferreres, Cristina Preciado González, Mercedes Medina Pareja,M. Àngels Garcia Bueno, Míriam Martín Espinosa, David PadróAlcazar, Josep Antoni Martínez Cañero, Silvina Rodríguez Arias i

Raquel Peiró. Hem pogut parlar amb ells per veure per quin motiuhan decidit fer-se’n socis. Quaranta anys després dels seus inicis,l’Associació de Veïns del Barri de Sant Andreu de Palomar continuaampliant la seva plantilla de socis. Tots junts, els més nous, peròtambé els que porten més anys a la trinxera, continuen lluitantperquè l’Associació tiri endavant i sigui un punt d’unió de tots elsveïns santandreuencs.

Maria Rosa Bayà � 42 anys Lingüística � Soci 3890

Silvina Rodríguez � 70 anysMestressa � Soci 3898

Per què ha decidit fer-se’n sòcia?M’he apuntat perquè sabia que al local de l’Associació es feien activitats,com per exemple, ioga, que ja vaig començar l’altre dia. No tinc temps percol•laborar activament en l’associació i implicar-me. M’he fet sòcia perpoder anar a les activitats.

I què suposa per a vostè formar part de l’Associació de Veïns?Jo he vingut pels exercicis, però també m’agrada formar-ne part desprésdel temps que porto aquí. Això sí, no puc col•laborar-hi activament. Valoromolt el que es fa des de l’Associació del Barri i crec que fan moltesactivitats. Per exemple, l’altre dia hi havia com un mercat d’aliments. Amés, cada vegada que preguntes “a veure on podria trobar...” els veïns etresponen “A l’Associació del Barri”.

Què l’ha conduït a fer-se’n sòcia?Em vaig fer sòcia perquè vaig estar molt implicada en la consulta sobre laindependència “Sant Andreu Decideix” i, en aquells moments, l’Associació ensva deixar una sala del local per reunir-nos i per deixar el material, ens va obrirles portes i es van portar molt bé.

Com veia el barri abans i com creu que pot millorar?A veure, quan vaig arribar recordo que l’actual biblioteca de Can Fabra encaraera una fàbrica. Al cap d’uns anys es va arreglar la zona i tenim una bonaplaça. Un cop he tingut canalla sí que he vist que hi ha deficiències, vaig tenirproblemes per trobar guarderia, per trobar escola... S’ha crescut molt cap a unsdeterminats serveis i crec que potser no s’han cobert correctament tots elsserveis bàsics dels ciutadans, però, de mica en mica...

I què creu que es pot fer des de l’AVV per millorar aquestes deficiències?Crec que cal conèixer totes els punts de vista, organitzar-se i lluitar. Dicconèixer tots els punts de vista perquè tinc la sensació que hi ha cops ques’han donat des de l’Associació instruccions bastant parcials, sobretot enreferència amb l’escolarització. He trobat articles, protestes o campanyes ques’han fet des del punt de vista d’alguns veïns que demanaven un tipus d’escola,però crec que feia falta pluralitat en el posicionament de l’Associació.

Quins serien els punts forts de l’Associació?D’una banda, que es fa un seguiment molt estricte de les decisions que prenl’Ajuntament, estan a sobre i recullen l’opinió dels veïns. A més, crec que fanuna molt bona feina de donar suport a altres entitats del barri.


38

Maria Àngels Garcia Bueno � 54 anysProfessora d'Educació Primària � Sòcia 3894

Per què ha començat a formar part de l'Associació?Doncs perquè la pròpia Associació m'ho ha recomanat, ja que faigdos cursos dels que ofereixen i fent-me sòcia puc beneficiar-med'una sèrie de descomptes addicionals. El fet de ser sòcia ésaquest i d'aquesta manera em sortirà tot més barat a la llarga.

Quines creu que són les funcions de l'AAVV i què haaconseguit en 40 anys?Per mi, la funció principal que ha fet és la que segueix fent, queés la de controlar tot allò que fa l'Ajuntament. És cert que hi hahagut èpoques en què es notava que l'AAVV ha defensat unasèrie d'edificis històrics (com Can Guardiola) i altres vegadesno s'ha fet (com el tram comprès amb els carrers de SantHipòlit, Agustí i Milà i Servet) on, des del meu punt de vista, nos'ha lluitat per la seva preservació i s'han deixat perdre. Aquestcomplex s'ha fet malbé i era dels més antics de Sant Andreu.Tot i així, l'Associació ha aconseguit recuperar i preservar bonapart dels edificis i carrers, però alhora mitjançant el Cap a peusinforma de l'actualitat del barri, ofereix cursos interessants i

Per què ha decidit formar part de l’Associació?Ja fa temps que ho tinc present que m’he de fer sòcia, el quepassa és que al final sempre se’m tirava el temps a sobre i noho feia mai. De fet, jo no sóc d’aquí, sóc de Lleida, però ja portovivint al barri set anys i m’he anat vinculant a diferents entitatsdel barri, com per exemple la cooperativa de consumagroecològic i el projecte de l’Harmonia. L’Associació enscedeix un espai per a la cooperativa. A més, conec molta gentque està vinculada a l’associació de veïns i també faig ioga enaquesta associació. Hi ha moltes coses que m’han portat capa l’Associació.: primer, és una manera de ser més part del barri,una veïna més, i després, perquè l’Associació fa una feina moltreivindicativa i vetlla pels interessos dels veïns i veïnes i fent-me sòcia és una bona manera de donar suport a l’entitat.

Com veu el barri a 40 anys de futur?Buuf, no ho sé. Com a Associació s’ha de continuar treballantamb els projectes que s’estan movent: educació, salut,habitatge, conservació del casc antic... Aquestes són les lluitesque s’han d’anar fent i participar-hi per no deixar-ho tot en mans

d’un districte i escoltar més el que necessita i vol la gent quehi viu. El camí és aquest, que els veïns estiguem informatsquan alguna cosa vagi pel camí que no toca.

Quins serien els punts forts de l’Associació de Veïns?Un dels punts forts és que l’Associació és la veu dels veïns iveïnes. El que no pot fer una persona individualment ho pot ferun col•lectiu perquè té més força i, per tant, es podran aconseguirmés coses. Un col•lectiu de veïns que saben molt bé què passaal seu entorn és un bon espai per estar informats i lluitar per allòque sigui millor pel nostre barri i el nostre dia a dia.

desenvolupa una sèrie d'accions reivindicatives importants.

Què li falta al barri i què pot fer l'AAVV per ell?Al barri no li falta gaire cosa. Potser que al Casal Catòlic es faci mésteatre, perquè al barri tenim una llarga tradició teatral (Ateneu, SantPacià, La Lira...) i també més places d'aparcament. I, sobretot, la funcióque ha de seguir fent l'AAVV és la de preservar el casc antic, el SantAndreu centre com l'anomeno (de Meridiana a RENFE i de MossènClapés a la rambla Fabra i Puig). S'ha d’intentar no malmetre'l permantenir la identitat i la trama urbana i no fer barbaritats especulatives.

Raquel Peiró � 35 anys Psicòloga � Sòcia 3899


39


Josep Antoni Martínez Cañero � 52 anysComercial en atur � Soci 3897

Per què ha començat a formar part de l'Associació?He començat a formar-ne part perquè ara tinc més temps i m'hipuc dedicar. Sempre he estat una persona molt involucradaamb temes de la comunitat de veïns. De fet, la principal raó perla qual sóc soci és per l'ajuda que l'Associació va donar-me ami (i a tots els veïns del meu bloc de pisos) amb un problemaamb l'U.E. Sant Andreu. L'equip de futbol volia llogar el campde deu a dotze de la nit i això suposava un risc de soroll per alsveïns del costat (la meva comunitat de veïns, entre elles).Gràcies al suport de l'AAVV vam aconseguir que el Sant Andreufes marxa enrere. Així doncs per la meva implicació i l'ajutrebut, ara en formo part.

Quines creu que són les funcions de l'AAVV i què haaconseguit en 40 anys?Fa 30 anys que visc a Sant Andreu i el que puc destacarés la construcció de la Rambla Fabra i Puig, que ha unitles dues parts del barri. Abans la zona on visc jo (Ramblacap a La Sagrera) si no era pel camp de futbol, era com sino fos part del barri. I estic segur que l'AAVV està aldarrere de tota l’evolució del barri, almenys en gran part,sobretot de la seva funció de control amb tots aquells quevolen especular. En definitiva, és un fre i control per ladefensa del barri i els interessos dels veïns.

Què li falta al barri i què pot fer l'AAVV per ell?Més que millores, que sempre se n'han de fer, diria que cal unafunció de preservació de la identitat de barri. No hauríem deperdre mai l'essència, el caliu del nostre barri, si no correm el

risc de perdre-ho. Dóna gust passejar pel nucli antic i algunescoses se les han carregades (com l'edifici de la farmàcia dePlaça Comerç), que trenquen l'ambient i essència del barri. Pertant, més que fer més coses, el que cal és preservar la nostraidentitat.


40

Fa quaranta anys molts dels qui ens hem anat incorporat darreramental moviment veïnal encara no havíem nascut. Eren temps convulsos,on es palpava la generositat a peu del carrer, les ganes de construir

col•lectivament un món millor, la voluntat de ser altra vegada protagonistesde la història. I això es feia malgrat la por representada per figures sinistrescom el garrot vil que acabarà amb la vida de Puig Antich, els punys delsgermans Creix que comandaven la Brigada Social, el rictus funcionarialdels governadors civils i uns escamots parapolicials feixistes que esdedicaven a cremar llibreries, pegar i atemorir manifestants i amenaçarles primeres formes d'autoorganització que apareixien als nostres barris ivil·les.

Aleshores els carrers de Barcelona eren grisos per la desídia d'unAjuntament que només vetllava pels interessos dels especuladors i delscotxes, els policies -com no- eren també 'grisos', com gris era el colord'un cel encapotat encara pel fum de les fàbriques. Però enmig d'aquellagrisor, feia forat tota una gernació de diferents colors que prefiguraven lapossibilitat d'un futur diferent: el roig dels treballadors que s'organitzavenclandestinament en assemblees obreres, el blanc del cabell dels jubilatsque reclamaven casals per la gent gran i el dret a una pensió digna, elvioleta de les dones que començaven a reclamar uns drets civils, laboralsi reproductius llargament negats pel nacionalcatolicisme, el verd d'aquellsque sentien com dia a dia es destruïa el medi natural i el negre dels querecuperaven un fil de llibertat que havia quedat estroncat amb l'entradade les tropes feixistes per la Diagonal. Dins aquest arc de Sant Martí

rebel, brillaren amb llum pròpia les associacions de veïns, quesobresortien pel seu treball d'organització als barris, reclamant ja fos unaescola, un semàfor per evitar morts absurdes, un parc on respirar ooposant-se a un projecte urbanístic que suposava l'expulsió dels veïns inomés afavoria als grans constructors.

Aquest treball de formigueta va permetre de mica en mica anar construintla ciutat democràtica. Així, la Barcelona que avui coneixem, i bona partdel que d'ella que estimem, és en gran mesura fruit de les lluites delmoviment veïnal. Quan surto a passejar pel barri m'agrada explicar alsinfants que darrera d'un equipament, d'un centre de salut, d'un edificisalvat, d'un carrer que manté vida, d'una festa major, d'un parc,... gairebésempre hi ha darrera una lluita veïnal que moltes vegades hem oblidat,però que sense ella aquest espai no existiria.

Amb l'arribada dels Ajuntaments democràtics, és cert que el moviment veïnalva perdre embranzida i molts van considerar que aquest ja no era necessarija que la feina realitzada per les associacions de veïns podia ser ara realitzadapels partits polítics. Aquest fet va comportar una crisi a les associacions deveïns tradicionals, que van veure's buidades d'una part dels seus millorsquadres; alhora que havien de fer front a un perill real d'institucionalització.Però, sortosament, molts altres decidiren continuar, per què eren conscientsde la importància de la tasca que desenvolupaven al territori. En aquest sentit,quaranta anys després són fàcilment reconeixibles les diferències entreaquells barris que continuen disposant d'un moviment veïnal dinàmic (Sant

El moviment veïnal, una escola de democràciaPER JORDI BONET, PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA (FAVB)

LLAA FFAAVVBB AAMMBB SSAANNTT AANNDDRREEUU

EP


41


Andreu, Poble Nou, Nou Barris, Sants, Casc Antic, Esquerra de l'Eixample,Sagrera, Sagrada Família i molts altres) i altres territoris de la nostra ciutaton el moviment veïnal és gairebé inexistent o es troba sotmès alsinteressos polítics de torn. En els primers, l'administració sap que ha detenir en compte la ciutadania, que cal parlar i discutir cada actuació queafecti al futur del barri; en els segons, al no existir cap contrapès ciutadà,és més fàcil plegar-se als interessos particulars del capital privat.

És per aquest motiu que molts considerem que el moviment veïnal és unaescola de democràcia. D'una banda, per què les persones que hiparticipen aprenen a pensar els problemes globalment i en la sevacomplexitat, comprometent-se amb la comunitat i el territori que l'envolta.Aprenen a debatre, a escoltar, a incloure l'altre per molt que moltesvegades no estiguem d'acord en què i com ho diu. Aprenen a fer unarevista pel barri i des del barri (amb capçaleres tant importants com SantAndreu de cap a peus, a entendre un projecte urbanístic, a pensar amb elconjunt de col•lectius que hi viuen i que sovint no tenim en prouconsideració (població d'origen immigrant, gent gran, infants,...).

També és una escola de democràcia pel conjunt del barri, per què la gentsap que a més de votar cada quatre anys hi ha altres formes de participaren la construcció de la ciutat, reconeixen la importància de disposar d'unteixit associatiu fort com a espai generador de socialitat, de què podemorganitzar una festa major i a més passar-ho força bé, sense esperar quesiguin altres qui ho facin,... I finalment, és també una escola de democràcia

per la classe política, per què entenguin que no existeix representaciósense responsabilitat, i que guanyar unes eleccions no constitueix un xecen blanc per poder fer i desfer al lliure albir.

VVEELLLLEESS RREEIIVVIINNDDIICCAACCIIOONNSS,, NNOOUUSS RREEPPTTEESSPer acabar m'agradaria fer una reflexió sobre la suposada crisi delmoviment veïnal. Sovint ha esdevingut un lloc comú afirmar que lesassociacions de veïns han perdut representativitat, que només es miren elseu propi melic i que no han sabut renovar-se. La meva experiència dinsel moviment veïnal és més aviat la contrària, malgrat existeixin algunscasos on això pugui passar.

En aquests darrers anys el moviment veïnal ha sabut avançar-se i innovarmoltes pràctiques. Per exemple, en la denúncia de la bombollaimmobiliària i la corrupció urbanística primer, i després en la lluita contra lesexecucions hipotecàries colze a colze amb la Plataforma d'Afectats perles Hipoteques. En el fet de reclamar un aprofundiment democràtic i unaparticipació ciutadana real no sotmesa als interessos especulatius primer,i després amb el recolzament del moviment del 15-M. En la defensa d'unconsum sostenible i l'aparició de cooperatives de consum ecològic, moltesde les quals tenen la seva seu a les associacions veïnals. En la defensad'un model de sanitat i educació públiques i de qualitat, i en la mobilitzacióactual contra les retallades. Aquestes lluites són les que connecten unpassat de coherència i reivindicació amb la construcció d'un futurd'esperança que de mica en mica anem construint.


42

Un dia com avui de fa 40 anys va néixer la nostra Associació deVeïns i Veïnes (AVV). Es va fundar el dia 12 d'octubre de 1971malgrat que el govern franquista no va legalitzar-la fins el 23 de

maig de 1972 i s'inscrigué amb el nom de 'Asociación de Vecinos de SanAndrés de Palomar' una època on la llengua catalana estava prohibida.

Nosaltres però celebrem la data en què l'AVV de Sant Andreu dePalomar es posa a caminar, i ens fa molta il•lusió. Ens omple d'orgullprendre consciència que estem continuant una tasca amb 40 anysd'història, i per això ho volem cel•lebrar amb tots vosaltres, socis/es,

veïns/ïnes, entitats, etc. També volem reivindicar la feina feta duranttots aquests anys per molta gent que ha col·laborat amb l'entitat iomplir-nos de força pel futur. Reivindicacions i lluites veïnals com elParc de la Pegaso, Can Guardiola, la Rambla, el Cementiri, la Fabrai Coats,... són un llegat del qual ens sentim molt orgullosos i sabemque encara ens queda molt camí per recórrer com la preservació delCasc Antic o la construcció futura del parc linial entre d'altres. Peraquest motiu, hem preparat dos actes, els dies 9 i 19 de novembre, alsquals ens agradaria que assistissiu i preguem confirmació als actes.Us els detallem a continuació:

Dimecres 9 de novembre•Presentació d'un número especial del Sant Andreu de Cap a Peus•Inauguració de l'exposició de cartells històrics'Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar (1971-2011): 40 anys d'història a través dels cartells' Lloc: Auditori de Can FabraHora: 19h

Dos dies de celebració veïnalJUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

AACCTTEESS DDEE CCOOMMMMEEMMOORRAACC IIÓÓ

Dissabte 19 de novembre (ACTE CENTRAL) Dinar popular i concert Chamorro-MotisLloc: Sala polivalent de la Fabra i Coats (dins el recinte de la fàbrica,entrant pel C/Sant Adrià)Horari:•14:00h - Dinar (amanida, paella, flam o gelat, cafè, aigua i vi)•16:30h - Parlaments•17:00h - Concert Chamorro-Motis quartetJoan Chamorro (contrabaix), Andrea Motis (veu, saxos i trompeta),Josep Traver (guitarra) i Martí Elias (bateria)

Preu: 12€ pels socis / 15€ pels no socis. Poden comprar-se els tiquets fins el dia 14 al local de l'Associació (C/Dr Balari i Jovany 14)


IogaMoviment dolç, respiració, posicions simples, meditació i relaxació:- Per moure tot el cos- Per estar més relaxats- Per alleugerir els dolors- Per concentrar-se millor

Labors i manualitatsPer apendre a brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí, de palestinai d'ombra, punt de creu...I també pintura sobre tela, fusta i vidre!

Balls de salóCursos de balls de saló.

43


Fes-te soci de l’Associació!JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

ÉÉSS HHOORRAA DDEE LLLLUU IITTAARR PPLLEEGGAATTSS

PatchworkEl patchwork és una tècnica internacional en què cada retall de robaés un tresor. Retallant i cosint pedaços de colors podreu dissenyarcreacions originals i úniques!

Dansa del ventreCurset de dansa del ventre.Per a més informació passeu per l'AVV de 18:00h a 20:00h de dillunsa divendres. C/Dr. Balari i Jovany 14.

PilatesEl Mètode Pilates (o conegut popularment com a Pilates), és unsistema d'entrenament físic inventat a principis del segle XX perl'alemany Joseph Pilates basant-se en els seus coneixements dediverses especialitats com la gimnàsia, la traumatologia, el ballet o elioga. Els exercicis de Pilates t'ensenyen a ser conscients de larespiració i l'alineació de la columna i enforteixen els músculs internsdel tors que són importants per evitar dolors d'esquena.

Els cursets

PPeerr aa mmééss iinnffoorrmmaacciióó ppaasssseeuu ppeerr ll’’AAVVVV ddee 1188::0000hh aa 2200::0000hh

ddee ddiilllluunnss aa ddiivveennddrreess.. CC//DDrr.. BBaallaarrii ii JJoovvaannyy 1144..

wwwwww..aavvvvssaannttaannddrreeuu..ccaatt


Verònica GonzálezPublicitat a la revista

‘De cap a peus’

93. 345 05 [email protected]


Sant Andreu de Cap a Peus núm. 567 Especial 40 anys AVV (novembre 2012)

Documents

Transcript of Sant Andreu de Cap a Peus núm. 567 Especial 40 anys AVV (novembre 2012)