cxm25 GENER 1.985 - Na 155 REVISTA QUINZENAL

Sant JoanBolletí-revista SANT JOAN25 de gener de 1.985, NQ 155

DIRECTOR: Carles Costa SalomEdita: Centre Cultural de Sant JoanAdreça: Carrer Princesa, 24Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Deposti Legal.P.M. 2-1979

COL·LABORADORS.

Miquel FloritJoan JaumeGabriel FerriolMiquel GayàCatalina MasVicens MillánAntònia CostaMateu BoverClement PicornellJosep MayolMaria CompanyFranciscà BarcelóNino Campany

NOTES :

2 - 1 4

Es continuació de la pagina 10

poble: saber el que ha d'escriure iel que no pot escriure. Saber exerciun ofici on assolesqui idèntica importàn-cia la crònica dels fets com aquest"espai buit" que de per si ja és unjudici o al manco, un testimoni; queper aquesta raó la premsa del pobletant s'ha de saber llegir com "no" llegir.

No parlaven els vells mossens del"est modus in rebus", de que vertadera-ment existeix una mesura per a totesles coses?.

Que la bona mesura, aquesta sensefrau ni cansament, seguesqui essentla tònica -i la glòria- de la premsad'Inca, al manco cent anys més.

RAFEL FERRER MASSANET

Els articles publicats en aquesta revis-ta expresen únicament l'opinió delspropis autors.

Les fotografies publicades en aquestarevista SANT JOAN, les poden adquirir

S U M A R I

MeteorologiaResum de l'any 1984De per la vilaEsportsResum de pluviometriaLa Parròquia informaCent anys de premsa a IncaInformàtica

Oló

i2

3

S

6

1

8

g10

u12

13M

15

16n1819K

2122

73

U

25

n77

28

29

30

31

PRECIPI-TACIÓN

mm

t •}-

a 7

< -~n 'Ç>^ Xiüs

WUÍOROSO B S E R V A D O S

m

•

Z(

7\

•

t

f

~~\

- — '

«,

n

«r

\/

*

*5»

VltNTQDOMI.NANÏt

UF(V É

f M pipjf

Precipitación total del mes

Nombre de la EstaciónSs r. J-;

ProvinciàB B L F A F

NMSU

DK. 'FIVI BKObservador

Suma

¿VA

Suma

E 1

PMCIPIlMAXIMA E

Suma

£Í1;

t

6 3NUMERO DE 1LluviaNieveGranizoTormentaNieblaRocíoEscarchaNieve cu brío suel

- rNúmero* i j

ino1734

4DIAS DE:

•*ARs_CL

l— 1

°H

D IA<

>

>

>>

S PRECIF0.1 (¡P.)0.11,010.03QO

ITACION

ACIÓN I n -i . Ifi« UN DIA j < f mm. ota JJ.

Viento dominante

i> 'S l

¿< S3 mm

El In lilti» Unii

N k

Ei il tu it•il Hum

V**'

3 - 1 5 Aquest pobleResum de l'any passat.

EL 84 SERÀ RECORDAT COM L'ANY DE L'ESCOLA NOVA.-

Ens trobam ja al gener, mes moltapropiat per a recomptar i recordarels fets succeits l'any anterior.Així, avui volem girar la mirda capenrera i pensar en allò que fou notícial'any 84, any durant el qual hem vistcom es realitzava l'obra del nou edificiescolar, per la qual cosa podrà moltbé ésser recordat com "l'any de l'escolanova".

Aquest any, el 6 de gener, hi haguéla representació dels Reis, obretapopular, que feia anys que no s'executa-va. Durant el mes de gener celebràremSant Antoni i, per visitar els fogarons,ja es pogué passar per la perllongaciódel carrer del mestre Mas, una milloraque també podem atribuir al 84.

Al febrer, l'equip de voleibol vafer campió, i s'hagué de desplaçar,després, a la Península per fer fronta d'altres campions.

A l'escola se celebraren concursosde disfresses, com de costum.

Pel març, dia 20, la nostra parrò-quia peregrinà a Lluc, dins els actes

del Centenari de la Coronació de laMare de Déu, i quedà en el Santuaril'escut de la nostra vila. El dia 26la Caixa de Pensions obrí una sucursala la plaça del general Franco.

Durant aquest mes algunes entitatslocals donaren compte als seus afiliatsde les activitats realitzades.

La festa del Quart Diumenge,el primerd'abril, va ésser pregonada el diumengeabans. Els actres tradionals de lafesta -missa i romeria- foren ben ani-mats. La guanyadora del Certamen Poè-tic fou Maria del Carme Mestre.

L'abril fou un mes ben esportiu:es va celebrar la semimaraton SantJoan el dia 8, amb molta participació.A partir d'aquesta prova, les nostresatletes Cati Karmany, Maria Alzamorai Cati Juan, prengueren part en nombro-ses corregudes i hi obtinguen bonesclassificacions, i una d'elles, CatiKarmany, s'anotà la victòria a la majo-ria d'actuacions. Llavors, el dia 29,hi hagué el XIVè Trial de Sant Joan,que va guanyar un eivissenc, FrancescBufí.

De per la vila 4 - 1 6

Pel maig, l'Associació de la TerceraEdat dugué a terme diferents actesamb 'motiu d'una trobada, a Sant Joan,de les altres associacions germanes.També la Coral Infantil hi reuní diver-ses corals i hi feren una cantada totsplegats.

Durant el'.juny, tingué lloc un cicled'actes promoguts per l'obra Culturalde la Caixa. La Penya Motorista orga-nitzà la seva festa de Sant Cristòfol,el dia 17:' al matí, hi hagué una provade moto-cross i, al capvespre, benei-des i carroces.

La Penya Ciclista celebrà diversescorregudes socials juntament amb d'al-tres clubs de la rodalia.

Un any més hi hagué la festa del"Sol que balla", el 24, diada de SantJoan, al llarg de la qual s'hi desenrot-llaren tots els actes programats.

Continuarà...

(En el pròxim número seguirem narrantels fets ocorreguts durant els sismesos següents).

DE TOT UN POC...I POC DE TOT.-

UN CARTER NOU.-

En el Bolletí Oficial de Correusi Telecomuncacions, del dia 4 de gener1985,se publicà el nombrement de carterper la plaça de Sant Joan, a JeroniVives Perelló, de Manacor, que actual-ment està destinat a Ciutat.

Ben prest voren fer voltes pel pobleamb la moto groga, a aquest jove manaco-rí.

Durant mes de mig any, en MiquelBauça Salom (Puça) ha complit d'unamanera interina, el càrrec de carteramb eficàcia i pareix que a plena satis-facció de tothom.

També ens han arribat unes datas,molt interessants

de l'Estafeta de Correus i d'En CosmeMorey (carter jubilat el passat Octubre)

Desprès d'uns quans mesos com asubaltern a l'oficina principal de

Correus a Ciutat, Cosme Morey Pocoví,pasà com a carter rural interí a SantJoan i en sustitució de D. Joan BauçàMunar, i tenguent la cartería al carrerdel Sol, el dia 1 d'octubre de 1.945.

Passà a carter rurali amb propiedadel 25 de Maig de 1.946.

El 24 de Juny del mateix any 46"Festa del Ahorro" se inaugurà solemna-ment l'oficina de Correus a Sant Joan,amb assitencia de funcionaris de Co-rreus de Palma. De la qual,per gentilezade D.Francisco Gaya Mestres, els oferimuna fotografia.

Cosme Morey el 26 de Novembre del48, passà a carter urbà, i el 3 dedesembre de 1948, obtengué el .propietatla plasa de carter urbà de 2a.clase.En virtud de la llei de desembre de1979, pasà al dia 1 de gener del. 80a funcionari de Clasificació i Repart,del qual càrrec s'ha jubilat per cumplirl'edat reglamentaria el dia 11 d'octubredel passat 1.984.

A la fotografia hi podem reconèixer a MnFrancesc Mas, Ecònom, el Batle d'aquelltemps senyor Jaume Bardisa, el Jutgel'amo En Biel Gual i a Francesc Oliverd'Els Calderers, entre altres a laporta de 1'Estafeta.

5 - 1 7 De per la vilaII troba de Dominis a Sa Pobla.La representació santjoanera aquestany estava composta per tres dimonis,dos màscares d'un particular i el capa-rot de l'Ajuntament.Desitjam que l'any que ve, a Sant Llo-renç, la comitiva sia més nombrosa.

FESTA DE SANT ANTONI.-

Com cada any l'Obreria de Sant Antoniha preparat diversos actes: visitade la comissió organitzadora acompa-nyada dels xeremiers i dimoni localsal fogarons,concurs de carroces, be-neides dels animals i ofici major.

Deçset fogarons es varen encendrepels diversos indrets del poble eldissabte de Sant Antoni.

Sis corroces es presentaren al con-curs. El jurat declarà desert el premiespecial a la carrossa que s'ajustasplenament a les bases, i consideràoportú donar .un premi de 500 pessetesa cada jovenet o joveneta que duguéa beneir el seu cavall.

Moltíssims nins dugueren a beneiranimals, rebent cada un una bossa decaramel.los obsequi de l'Obreria.

Acabà la festa amb ofici major predi-cant el panegíric del Sant Mn. AndreuGenovart.

Diuen que fa temps, les principalsfestes tenien vuitada. Aixi va éssera Sant Joan per Sant Antoni, ja quedissabte següent, dia 19 hi va haverdos fogarons, el d'En Guillem Magroi el del grup de balls Aires de Pagesia,Els dos estaren molt animats i es per-llongaren fins a mitjanit.

A les noves escoles, recentmentestrenades, els alumnes han tengutun començament molt fred, ja que lacalefacció no ha entrat en funcionament.Hem intentat saber el motiu i semblaque es por no tenir el corresponentpermís. L'expedient sol·licitant elpermís per la instal·lació del depositde 5000 litres per combustible i lacaldera presentat el dia 11 d'octubrepassat, no ha tengut contestació. Unsdonen la culpa a que Sanitat no hafacilitat el corresponent informe,i altres a Industria. Lo cert es queels nins han tengut que aguantar lesbaixes temperatures dels dies passats.

DICEN... "De una pandilla".-Un par de chicos y chicas de SANT

JOÑA aficionados al cortejo un domingose empeñaron en romper un foco de(S'escaleta) para cortejar y así nopodrían ver lo que hacían. Tambiénrompieron un vidrio de la farola delmismo lugar por el mismo motivo.

También este mismo grupo son losque rompen las farolas del parque,por el mismo motivo que hemos vistoantes.

Nosotros opinamos que si quierencortejar, para que no les vean, quese vayan a un lugar donde no haya luzni les puedan molestar. Pero que noestropeen una cosa que no es suya,si no, que es del pueblo.

» I

0*¡\» /VHC^

xiscle XISCLE

EsportsSt. Marçal 4 - Sant Joan 2.-

Fecha: 9 Diciembre 1.984.-Goles: En la primera parte marcó

el primer gol -del partido del SantJoan José Mas al transformar un claropenalti a Guillermo Mas, en los iniciosde los segundos cuarenta y cinco minutosEl Sant Joan aumentó la diferenciacon un nuevo gol de Tomeu Nicolau,a continuación el equipo local marcósus cuatro tantos y siendo dos de ellostransformados gracias a sendos penal-tis que en ningún momento existieron.INCIDENCIAS.- En la segunda parte elárbitro adoptó un papel muy caserofavoreciendo al equipo local descarada-mente en la consecución de la victorialocal. Después de pitar unos inexisten-tes penaltis expulsó a José Mas y Juan.A. Sansó al unisono por discutirle,el primer penalti que supuso el goldel empate para el St.. Marçal.

Dias después la Federación sancio-nó a José Mas y a Juan A. Sansó con5 y 6 partidos respectivamente.

Sant Joan 2 - Sineu 2.-Fecha: 16 Diciembre 1.984.Goles: Se adelantó en la primera

parte el Sant Joan gracias a un golde Guillermo Mas. En los segundos cua-renta y cinco minutos el Sineu consi-guió dos goles consecutivos adelan-tándose en el marcador. Pero ya enlas postrimerías el equipo local empatóel partido gracias a un gol de JuanJaume,teniendo además varias ocasio-nes muy clarasde ganar el partido.

Pto. Pollensa 3 - Sant Joan 1,-Fecha: 6 Enero 1.985.-Goles: El equipo local se adelantó

por un parcial de 3-0 marcando dosgoles en la primera parte y el terceroen la segunda parte. En esta segundaparte el Sant Joan consiguió un primery único tanto mediante Guillermo Mas.INCIDENCIAS,- El arbitro volvió a jugarun papel preponderante en el encuentroconvirtiéndose en el verdadero verdu-go del Sant Joan, expulsando al porte-ro del Sant Joan Guillermo Florit enla primera parte cuando tan sólo elSant Joan perdía de un sólo gol. Enla segunda parte el arbitro redondeósu desgraciada actuación expulsandopor doble amonestación a Pedro Font.

' 6 - 1 8

Posteriormente Guillermo Mas fuesancionado con un partido de suspen-sión.

Sant Joan 2 - At.Llubi 2,-Fecha: 13 Enero 1.985.Goles: Buen partido del Sant Joan

al que le faltó bástente más aciertoy buena suerte por parte de casi todoslos jugadores para ganar el partidoya que las oportunidades de gol fueronabundantes. El equipo visitante sevolvió a adelantar en el marcador comoya es frecuente con dos tantos marcadosen la primera parte. En la segundaparte el Sant Joan consiguió empatarel partido gracias a dos goles marcadospor Tomeu Company y Francisco Mas res-pectivamente.

Barracar 1 - Sant Joan 5.-

Fecha: 20 Enero 1985.Goles: Empezó marcando como ya es

habitual El Barracar en la primeraparte i finalizando la primera partecon el marcador favorable en 1-0 alequipo local. En esta primera parteel dominio del encuentro pertenecióen buena parte al Sant Joan, pero cuandoverdaderamente el Sant Joan se hizocon el partido fue en los segundoscuarenta y cinco minutos que dominó,desde el principio hasta el final.El primer gol del Sant Joan lo marcóun jugador del equipo local en propiameta, gracias al acoso de Juan Jaume,cuando la segunda parte apenas había

empezado. A continuación marcaron los

lili • lili lili

• -.- -W ^ 39«a<ü. M-.W

7 - 1 9

siguientes cuatro goles: Juan Jaume(1) y Guillermo Mas (3). En la segundaparte Juan Mora sustituyó a AntonioBauza al retirarse éste por haber sufri-do una fuerte entrada.

Esports

calle

Belisario

ns 19

naatjaatitiQuaa

aonnnoaoaOOaao

El próximo día 2 de Febreroquedará abierta al públicouna tienda de Fotografíaen la calle Belisarions 19, (Cana Ramoneta)

JOSE MAYOL FLORITles agradecerá su visita

ANY INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT

A la discoteca Clan d'Es Jonquet(Ciutat), el passat dimecres 23, esva fer una festa en motiu del comença-ment de l'Any Internacional de la Joven-tut. En ella es presenta l'avanç delprograma d'activitats a realitzar durantl'any.

FICHERO DEPORTIVO

Nombre y Apellidos:José Mas LlanerasJOSE MAS LLANERAS

Nacido en: SANT JOAN (Baleares)el 25 de Marzo de 1.967

Deporte: FÚTBOLCategoría: JUVENILDemarcacion-nes:

MEDIOClub actual (equipo): C.D.SANT JOANClubsanteriores (otros equipos):

SIEMPRE EN EL SANT JOAN

Otros deportes;VOLEIBOL - FUBITOídolos: MARADONA - STILIKEAlgo más: Que gane el mejor y que el

sea el Sant Joan.Algo más: QUE GANE EL MEJOR Y QUE

EL MEJOR SEA EL SANT JOAN

El passat dimecres dia 23, convidatsper la Conselleria d'Educació i Culturade la C.A., es reuniren a Manacor elsbaties dels pobles de la Comarca. Elmotiu era la presentació de la Campanyade Normalització Linguistica llançadaa totes les Illes Balears. Es va demanarla col·laboració dels Ajuntaments perpoder arribar millor a tot el poblebalear.

Recent edició a càrrec del CIM, de20 escursions a peu per l'Illa de Mallor-ca. Es la tercera amb un tiratge de10.000 exemplars en cada un dels dife-rents idiomes: Català, castellà, francès,anglès, italiài alemany.

Aquest poble 8 - 2 0

METEOROLOGIA.-

Resumen ded'accord amba través deSant Joan II.Gener 39'4 litresFebrer 49'5 "Març 86'8 "Abril 20'01 "Maig 69'9 "Juny .04 "Juliol....AgostSeptembre.Octubre..

Pluviometria de 1.984l'informació obtingudaGillem Company : Estació

Novembre..Desembre..

7'652'231'375'639f 3

Total 1984. 475'7 litres

A fi de que els lectors disposinde l'informació precisa per a poderfer les seves deduccions i treure lesconclusions oportunes, transcrivim,a continuació, els totals de plujacaiguda a Sant Joan, durant els 10darrers anys.

1975 663'5 litres1976 697'3 "1977 7061978 611'9 "1979 580'71980 5061981 458'5 "1982 587'7 "1983 329'6 "1984., ,.475'7 "

que aquesta aigua es regeneras a travésd'estacions depuradores, o altressistemas si n'hi ha, en lloc de tirariaa la mar, i tornaria, aixi, als depo-sits d'allà on s'ha treta, a travésde la seva filtració natural per elsterrenys que anteriorment ja ha regat?.Noltros creim que això es factible.Però,¿Ho es realment? Estam segursde que ni ha qualqú que li toca sabrer-ho.

Qualqú ha dit que si es presentasel dilema de tenir que elegir entresembrar lletugues, o mantenir turistes,en tendriem que decidir per la darrerapostura. Noltros, amb tota sinceritat,hem de dir que trobam equivocada aquestaapreciació, ja que, sense la primera,es per a Mallorca, inútil la segona.

No volem acabar aquestes quatrelínies, sense oferir als lectors algunescuriositats que hem trobat en el butlle-tí del Centre Meteorològic de Palma,que mos ha facilitat el mateix GuillemCompany:

L'any 1.959 ha estat, amb els seus1001*5 litres, el més plover, des de1.905, que es de quan tenim noticies.

l'Any 1.913, amb els seus 175'7litres, ha estat el menys aigolos.

El mes d'Octubre de 1.957 ha si-gut, amb els seus 307'5 litres, elde pluja mes abundant, contant desde el dit any de 1.905.

Sant Joan, 31 de Décembre de 1.984JOAN GAYA

A la vista d'aquests reusltats,no ens estranya la sèquia persistentque estam sufrint, ja que es notablela manca de pluja dels darrers cincanys.

No hi ha dubte que el problema del'aigua a Mallorca es preocupant i,si mos fixam amb el desperdici quefeim d'ella, aviat ens donarem compteque la sol.lució no es fàcil, ja queper a resoldre el problema, o al menysper intentar-ho, deurien intervenirla majoria, per no dir totes, les Auto-ritats i llenques. Per que, ¿vos hejiaturat a pensa per un moment, la quanti-tat d'aigua dolça, encara que bruta,que va a la mar?. ¿No seria possible

9-21 L'EsglésiaLA PARROQUIA DE SANT JOAN INFORMA.-

Moviment parroquial 1.984,-

-Baptisme.... 11-Matrimonis..12-Defuncions..22

FINANSES 1984.-Balanç econòmic:Parròquia Sant Joan

Serveis 79.600,-Rendes-interesos 53.753.--Colectes ordinàries 455.514,-Donatius-almoines 269.561,-Altres aportacions 30.055,-Diversos(ColectesDomund-Càritas) 647.786.-

Total entrades 1.536.269.-

Compres 17.440.-Personai 375.000.-Tributs 3.752.-Conservacio 106.393.-Gastos funcionament 24.460,-Activitatspastorals 61.409.-Altres gastos 55.720.-Diversos 647.786,-Aportació CaixaDiosesna de Com-pensació 51.348,-

Saldo anyanteriorTotal entrades1.984

Total entradesSortides

Saldo positiu

1.343.308,-

751.320.-

1.536.269.-

2.287.589.-1.343.308.-

944.281.-

•- '"* J "

Rudio Popular

Un solfi:

Mallorca.COMSEU.INSU1ARDE MALLORCA

MallorcaQUE ES LA PREMSA D'UN POBLE?CENT ANYS DE PREMSA A INCA.- Carta- prò-leg per a un texto de Santiago Cortes.

Hi ha un joc que no té frau: escriu-re a un poble, d'un poble, per un poble.

Cent anys de joc net, quina delicia!Cent anys de joc clar, quin orgull,

amics de la premsa d'Inca.S'ha parlat tants de pics del triomf

que suposa la comunicació sobre el anticsaïllaments, de la conquesta que pera l'home suposa tenir a les mans unfull imprès que li expliqui el que,el com i el perquè, que no cal insistirmés sinó començar una urgent valora-ció de tota aquesta tasca i dir d'u-na vegada per a sempre que sense aquestapremsa dels pobles els pobles no coneixe-rien quasi res de si mateixos.

Els dies passen i els fets s'obliden;la roda del món esmicola amb les dentstallants dels grans esdeveniments finsi tot la petita història que nosaltresfeim i que per a ser nostra és la quemés ens importa: què restaria de lavivència dels nostres pobles, puntsperduts dels planisferis, si aquestapetita premsa no cuidas de guardar-la?.

10 - 22

Tagore ho deixà dit: "pels amicsteñe les petites coses". No serà aquestala tasca i la glòria de les publicacionesde poble? On anirien a morir les cuitesd'avui i els records d'ahir -i els pro-jectes de demà mateix- de no existiraquesta tranquil·litat dèria d'escriuresense fi?.

Si fos possible, ara, reunir la premsad'aquests cent anys a Inca, quina histò-ria més viva, més completa la de lesseves pàgines...

Perquè aquesta premsa humil, deficitari,sempre assejetada i incompresa, suposaun corpus de vivències que s'haguessenesvait per a sempre i aquests humils,assejetats i incompresos recullidorsde l'actualitat dels pobles, gairebéignorada des de la capital, rio haguessinrealitzat aquest treball amb constància,desinterés i amor. Treball que ara esdevéhistòria, tant al llarg de la lletracom al llarg del silenci, perquè nosols el que escrigueren té el seu va-lor, sinó el que callaren. Que aquesta,simesrió, és la missió del cronista de

Segueix a la pagina 2

InformàticaVII

HISTORIA DE LA INFORMATICA.- I

Desde que el hombre aprendió a con-tar con sus propios dedos siempre hasentido necesidad de ampliar y agilizarel calculo, sirviéndose de toda clasede aparatos. En último plano tenemosal ordenador, resultado de la evoluciónde los aparatos calculadores, iniciadahace más de 3000 años por los egipcios.Este método consistía en un recipientelleno de arena -que otra cosa podríaser - con unos hoyos que simulaban lasunidades, decenas, centenas y millares.En estos hoyos se iban metiendo chinasde piedra -piedras pequeñas con formaredondeada- para representar un núme-ro cualquiera.

Con el correr del tiempo se llegóa la invención del ábaco, tabla chinacon una serie de barras en las que habíaun grupo de bolas ensarzadas. Aunquefisicamente era totalmente distintoal método egipcio, sus principios demanejo eran muy parecidos.

Desde que el hombre existe, convivecon él la noción de un artilugio quele sirva de "máquina pensante", de ins-trumento o de ayuda para comprendere interpretar el mundo. Autómatas,"cabezas parlantes", androides, se suce-den en la historia como otros tantos

11-23 Col·laboració

Este era el método utilizado por los egipcios hace 3000 años.Abajo de los hoyos el significado numérico de las piedrecitas.

ingenios pintorescos, trágicos a veces,de la conquista del saber y del poder hu-manos»

Un eminente mallorquín, Ramón Llull -(1232-1316), que estudió y conviviócon los árabes ( a quines se les debetanto en materia de cálculo y ciencia)mucho tiempo, y aprendió seguramentede ellos el uso de las zariyas (máqui-nas de pensar árabes que, según la creen-cia, servían para interpretar el mun-do) y se inspiró en- ellas para crearsu famosa "Ars Magna".

Biaise Pascal (1623-1662), niño pro-digio en su juventud y filósofo y matemá-tico en su madurez, construyó la primeracalculadora mecánica que, inspiradaen los principios del ábaco, en vezde contar piedrecitas, contaba engrana-jes.

En la actualidad, la "Pascalina" (lamáquina de Pascal), posteriormente evolu-cionada, encuentra aplicaciones en cuen-takilómetros y contadores (de electrici-dad, agua, etc),

En el mismo siglo, otro niño prodigio,el filósofo alemán Gottfried WilhelmLeibnitz (1646-1716), perfeccionó ala "Pascalina" añadiéndole multiplica-ciones y divisiones. Pero la mejor apor-tación de Leibnitz al mundo de los orde-nadores fue la base lógica de éstosy la proposición como símbolos los núme-ros del sistema binario: "O" y "1",para "falso" y "verdad" respectivamen-te, y posibilitando su cálculo. Comoya sabemos esta noción iba a completarsedos siglos más tarde y serviría, final-mente de base a la lógica y al cálculode los ordenadores.

Mateo Bover

En este esquema se representan los 9 ordenadores personales más vendidos en el merca-do español actual. El décimo ordenador, el Amstrad CPC 464 es el invitado de honor.Este ordenador ha salido al mercado hace sólo unas semanas y es el primero de sugénero: los ordenadores compactos (en la configuración inicial se incluyo el ordena-dor, la cassette y un monitor).

Pagina siguiente, esquema 2

Q ^K r

-c £"~c- ö•C- ^-*—

1

• ' : T — -- ~ c- ••**-~ - - -r\

~*~ . "-

~.-c=v

•_-><•_*~

ï

^ ^

••* *

c .

€«-v.59

••»

•»

M00Q

-<•- '-

i : v-r.

\ ~- ^

i ~ ï-~ ^*-. A.

f F5b'tT

^ fá- r^N -•

irjr.

i Ç.

^ s-;s-*• v*.' >•—

* K-

|

<£> ^? r••-vs

o-.-O>v

<-x,-c-¡t

•K•*

^

ls>

<0x-0e\.

*

O-NV,^3flv-

r\

<-v»•C>i

€

^ frt>t<— sOj»o^_

1> 5 ^1

c- %

fi

}|

?'\

? (Z

0o

C"}O

. __,

rj*•

«NIa-

*» f-.

ri,C3OCV,-c-^>

NOlaO3».

r<*

>.o->«^

<C

& 1

^^£-?^1.<o

f *iil

1 •*•

?: ^^ 03tt_ r->

v ^ *sr07 i*

_^_'^*>'\p)

r1)>T

Lr>rv>?V

•* -s.» •*

ON<•^3

rv»

^*• -v

^ N

ON

3<V_X

O-iC)*.0»c.

* r2- i

Pr-sO§A.

Vi— ^ i- <

ili¿•y» S

f x 15,

ííf1- ".** 5

4-ÍS> Ss

- rHf f*v. èilÜ5 S^

<>

»0c*-r>Ci<D

C« jO>s

tr>r\j?r

* -h•* tl

rN.V}<y»

^•t»

Nw»

i.

C^ì¡s>•*

•- .~O

C •

¿- £r^«»s

ï $ SH i

x> v

i ?

K IvA ^

f S- v3

?•££

|_N

1

?> Ph- s;s '5

fr.OOCiD

-C-Oo

>;

-K.<3-.

?V

-*•

^ *

<-<

-O<i>X

«A,

§

•*

•*

<?>•Uìc>fV,i-

r*cnX

€

c: p

rr~~-

^x

I"S

• ^ iX

5 ?

li* »

1X

c- r-c« |

cr.<*jOCjri

ó .<»x,

0^>^

•»i* -

rV>

Wv

^S<"v.

•*•*

ff\CXjO-e.<n

•s»O^

i >C1-»

^ rfc |re- 'ír— N•<.•*<v>?»

Llr^S • ci" * \*"

§' _

"^ £

ï?

Il*~ ?:

.V?

<: I

^ I«^ t~C) £

'./>o-\CiCic

'

>•

cT>;

* t>•» ^

(X;<>

•*?

Vi

*>» "

CTv

Ot\»

<-01>

- £

^ ^fr |tg-rix^sr tv '

• \

Bf

<T^ f<• s

^

0.•QC3OO

er.-C^

*:

rV»Q

^

» •*.

V *

U>As«^X.

<\.§% »

* *

ov\Xi

A»

H-l>«o

^ P

f~M<a•x

1 & g

^F^d r í"v pi

l||

|||• I **v

• >"•<j 0<i 0^ 0<0 0

«i c^JV >:

>,

•*

v\o\»1

-Q«S.

%

N<x*o>.

<^>-0X

Lrt<\>

? p

?Ä

s: $•

c>r*

C_C

• |

0 0-; r»,c. *^ —os c>O«X u.0 w

^7

^S--

^

rs

^?aÇ,

^=-P^ Si" c^<^ t>

£Ps^*•

f*>t>ic°rs

?'«tAo

CL.O

ris0r>«:

ÖQ_O•\

5s

3

?i>>0

?&

1

a5TC.

0*"

O0

It! t**t

—t-JJ

Q_

r'«>rv

í<*>X

<•Î

n - zi