Sant Jordi 2010

CONCURS LITERARI SANT JORDI 2010

ESCOLA CAN SORTSSENTMENAT

GUANYADORS DEL CONCURS LITERARISANT JORDI 2011

GUANYADORS

1


Els treballs dels grups d'Educació Infantil i 1r de primària són produccions conjuntes de tota la classe. S'ha concedit un premi per cadascun dels grups.

2n A : Jairo Sànchez Aragüete▪ “El primer quadre d'en René”

2n B : Mar Cortilla Ribas• “ El paraigües”

2n C : Bruna Permanyer Mas• “ El senyor de les pomes”

•3r A : Anna Rodríguez Vives• “ Leonardo da Vinci”

•3r B : Laia Tura Carbonell• “ La Marta i el gat”

4t A : Berta Permanyer• “ El ball de mitjanit”

4t B : Judith Moreno• “ Un invent sobre rodes”

4t C : Marc González Porras• “ Història d'en Leonardo da Vinci”

•5è A : Àfrica Blades Cano• “ Amics per sempre més”

•5è B : Miquel Pérez• “ El tàndem”

•6é A: Mónica Cano• “Magrite”

•6é B: Sandra Hernández• “ José y la ciudad comestible”

2


EDUCACIÓ INFANTIL

Els nens i nenes d'Educació infantil ens ho hem passat molt bé fent coses a partir de

l'art. Hem escoltat contes que ens parlen d'art i artistes, hem après moltes coses i

sobretot hem après a observar una obra d'art: veure si ens agrada o no i a imaginar-

nos quina història s'hi amaga al darrera .

Hem inventat paraules, frases , rodolins i contes a partir d'una obra d'art i aquí en

teniu el resultat.

ESTRELLES, CAVALLETS I CRANCS DE MAR

Hem observat un quadre d'un artista i ens hem inventat paraules i títols.

P-3 A:

P-3 B:

3

P-3


P-3 C:

4


PINGÜÍNS,TORTUGUES I FOQUES

Hem observat un quadre de PICASSO i ens hem inventat frases,

rodolins poemes.

P-4 A:

P-4 B

5

P-4


P-4 C

TAURONS, DOFINS I BALENES

Hem escrit un conte i l'hem il·lustrat amb els quadres d'un pintor.

Hem vist diferents autors amb les respectives obres de cadascú.

Varem mirar per exemple, la Frida Kalho, Magritte, art Egipci, art Romànic, Graffitis

del Werens, Yoshiro Tachibana, etc...

Finalment hem triat:

P5A. MAGRITTE. Títol conte: “El colom que somiava anar a Paris”

P5B. ART EGIPCI Títol conte: “ El cavaller valent i l'àliga”

P5C. YOSHIRO TASHIBANA. Títol conte: “L'ancanteri de la lluna”

6

P-5


7


EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Cicle Inicial

De vegades el títol de l'obra d'art és tan original com ella mateixa. Aquí estan les idees dels nens i les nenes de primer.

8


El senyor i la poma.El senyor equilibrista.El mag de les pomes.

El senyor amb paraigües.El senyor de la magia.

El senyor de negre.L’equilibrista.

El senyor anglès equilibrista.El rei equilibrista amb una poma.

L’home del paraigües.L’equilibrista del cel.

L’equilibrista i la poma.El senyor dalt de la poma.

El millor equilibrista del món.El senyor i la poma.

Un home al cel.El senyor de la corda.

Un home dalt d’una corda.

9


La poma que s'aguanta. La corda que es controla.

El senyor va a un país molt llunyà. L'equilibrista a sobre d'una poma.

La poma i el senyor. El senyor equilibrista amb la poma a sobre d'una corda.

El senyor que voltava pel món a sobre d'una poma. El senyor que s'aguantava a sobre d'una poma.

L'equilibrista que no té por. L'equilibrista imaginaria. (Aina)

El senyor Tururú que vol saltar un núvol.Un senyor que vola.

El senyor que vol saltar dos núvols. La poma que vola. La corda elàstica.

El senyor que volia saltar tot el món. El paraigua volador. El senyor volador.

El senyor que vol saltar cinc núvols. El senyor amb el paraigua i una poa gegant.

10


11


12


13


Cicle Mig

“Leonardo da Vinci” per Anna Rodríguez Vives

14


15


16


17


“El ball de mitjanit” per Berta Permanyer 4t A

18


“Un invent sobre rodes” per Judith Moreno 4t B

19


“ Hhistòria de Leonardo da Vinci” per Marc González Porras 4t C

20


“Amics per sempre més” per Àfrica Blades Cano 5é A

AMICS PER SEMPRE MÉS

Hi havia una vegada un home que es deia Joan i no tenia amics anava a comprar sol,anava al bar sol,anava a fer esports sol,anava a la biblioteca sol ho feia tot sol.

Fins que un dia va anar a netejar la pols a les golfes i es va trobar una caixa amb objectes dels seus avantpassats,però a darrere es va trobar un tàndem molt antic que es podia utilitzar: Li va inflar les rodes i li va posar oli , va treure la pols,va arreglar el timbre. Va quedar com un tàndem acabat de comprar.Desprès es va donar compte que era per dos persones i el va deixar allà per si algun dia li fes falta.

L'endemà al matí va anar a esmorzar a la cuina i va veure que no li quedava sucre. Llavors va anar a comprar-lo i quan va tornar va esmorzar. Quan estava fent el dinar es va adonar que li faltava amanida i va anar a comprar-la. Al camí de tornada es va entrebancar amb un home que portava un pastís i el Joan i l'home amb el pastís van caure.El Joan va dir disculpant-se:

-Ho sento molt fer-te malbé el teu pastís t'ho recompensaré si dines a casa meva.

Van menjar i no van parar de parlar i es van fer molt amics. Desprès d'haver dinat l' home li va dir al Joan:

-Si vols podem anar a un bosc que jo conec.-D'acord però anem amb el meu tàndem.

Van sortir de casa i els dos amics van anar a buscar el bosc. Al cap d'una estona van veure un bosc molt bonic amb molts arbres i ple d'insectes, animalets, ocells i flors. Aquell era el bosc més bonic de tots!! Desprès es van acomiadar d'aquell bosc tant bonic i van tornar a casa. Des d'aquell dia

sempre passegen amb el seu tàndem i van sempre al bosc els dos amics junts.

21


“El tàndem” per Miquel Perez 5é B

22


“Magrite” per Mònica Cano 6é A

MAGRITE Hi havia una vegada un home que estava boig , boig boig. Cada dia feia coses rares però que molt rares, un dia va patinar amb patins fets de vidre sobre una pista feta de pell de llimona, un altre dia va escalar una paret amb una corda feta pells cabells d'un senyor que viu al carrer... Però un dia va decidir fer una de les coses mes rares de món, va decidir fer equilibris al cel, per passar al edifici del costat. Va anar a la fruiteria, va comprar una poma, després va anar a comprar-se un paraigües , mes tard va anar a la casa del seu veí que era científic, li va demanar una poció de creixement, van posar la poma al terra, va ficar la poció i va créixer al instant. Quan va arribar a casa va agafar la corda de cabells i se'n va anar al àtic, va llençar la corda al edifici veí i la va lligar en el seu, va posar-se sobre la poma amb el paraigües a la ma i va passar d'un edifici a un altre.Li va agradar tant que cada dia ho feia. Fins que un dia la corda es va trencar metre ell estava a sobre.De sobte va aparèixer una escala blanca com la neu amb la barana platejada i al costat dos mes, una negre amb la barana vermella i l'altre verda amb la barana daurada, tots els colors eren molt bonics, però de sobte se'n va donar conte que cadascuna anava a llocs molt diferents, la primera anava al cel , la segona al infern i la tercera al planeta “uron” que era el planeta dels bojos.Quan ell es va apropar a la primera va desaparèixer ,i la segona també , va pujar a la tercera i li va conduir a un planeta molt estrany. Al aquell planeta no admetien: serps ,llibres de matemàtiques, els peus freds i el color magenta. Era un planeta que tenia vuit satèl·lits, el primer que es diu “satèl·lit submarí” que va passar a formar part dels màsters de la universitat Estropilògic, el segon el “satèl·lit croquespagetti” es el restaurant més gran del món ,el tercer el “satèl·lit money money” que si vas un dijous cauen diners del cel i el diumenges nomes cauen monedes, també esta el “ satèl·lit Cubo” que es una platja i la comunitat d'apartaments porta verda, un dels més importants es blakcat que esta ple de gats negres...

Els primers dies el senyor ho va passar bastant malament però amb el temps va conèixer a molta gent i van acabant fent un grup, el grup el deia PDC “peña del cubo” al la PDC estava : la Kaku(que ve de Monikaku), la Kris, la Sarah, la Laia, la Anne, la Albad, el Nec, el Gore, el Mark, el Carlos, el Antonio...

Un dia es va enamorar de una noia que passejava per la platja que es deia noelia, li costava molt parlar amb ella així que gracies a la seva amiga Kaku al fi es van casar.

Però de sobte es va despertar i es va mirar i va entendre que era un somni que ell no era tan bell, es va posar a plorar perquè deia que la Noelia era molt bonica i no la volia deixar sola, tots els seus amics es reien d'ell per aquelles ximpleries, tots menys la seva amiga Kaku.

FI

23


“José y la ciudad comestible” per Sandra Hernandez 6é B

JOSÉ Y LA CIUDAD COMESTIBLE

Hace, podríamos decir, unos cinco años, había un hombre

llamado José. José era español, pero vivía en Inglaterra. Un buen día de julio, José se despertó y vio que algo era diferente pero no sabía qué. Al salir de casa, vio un perro pequeño de color marrón paseando con los ojos rojos y un palito que sobresalía de cada uno de ellos. José cogió al perro para mirarlo de cerca, y al cogerlo, se desmontó completamente.- ¡Es de chocolate y los ojos son dos deliciosas cerezas! - Dijo José encantado.José se comió todo el chocolate y las dos cerezas. Más tarde, de camino al mercado, se perdió en un bosque que parecía no tener fin. Agobiado por no poder salir, José se apoyó en un árbol. El árbol era de turrón y las hojas eran de menta.- ¿Pero qué pasa hoy? ¡Todo lo que me encuentro está hecho de comida! - Chilló José.Y pensó que si iba comiendo, encontraría la salida, y así fue. Cuando llegó al mercado, algo extraño pasó. El mercado se hundió y sólo quedaron él y un cabello fino flotando en el aire. Cuando estaba haciendo equilibrios para pasar el cabello pensó:- Mm mm... ¡Qué hambre! ¡Ojalá apareciera una manzana gigante!Yyyy... - ¡POP! De golpe apareció una manzana verde y jugosa. José pensó que sería mejor comérsela cuando estuviera en tierra firme, pero ... al llevarla con las manos, pesaba demasiado y decidió llevarla rodándo debajo suyo. Después empezó a llover, pero no era agua ... era ¡Fanta de limón!Como él no lo sabía, abrió su paraguas, y más tarde, al darse cuenta de que no era agua, apartó el paraguas para beber un poco.- ¡Por fin he llegado al suelo! - Chilló José alegremente.De golpe un sonido infernal empezó a derrumbarlo todo y a él se lo llevó un águila calva hecha de pastel.-¡AAAAAAA...! Cómo odio que el despertador me chafe mis preciosos sueños. Madre

mía, pero que hambre, no me extraña que tenga estos sueños.- Dijo José ya despierto.

24


Sant Jordi 2010

Ceip Can Sorts

Sentmenat

Gràcies a tots per la

vostra participació

25

Sant Jordi 2010

Documents

Transcript of Sant Jordi 2010