Sant Jordi 2012

2n A Les Vinyes

11/12

EL LLOP I EL LLEOPARD

Hi havia una vegada un lleopard que havia anat a córrer per estar en

forma. Estava tan cansat que es va aturar a descansar a una palmera.

De sobte, un llop que passava per allà li va dir:

-Vols que t’acompanyi a beure aigua al riu?

El lleopard li va contestar:

-No, gràcies! No necessito ajuda. – Va dir passant molta sed.

L’endemà el lleopard va anar a una muntanya a escalar i es va fer mal a

una pota. El llop, que havia anat passejar, el va veure i li va

preguntar:

-T’has fet mal? Necessites ajuda?

-No, gràcies! No cal… – Va dir el lleopard amb la pota ferida.

Al dia següent, el lleopard va anar a beure aigua al riu, però feia

tant de vent que va caure a l’aigua, i va anar a parar a la cascada.

Per sort, es va agafar a una pedra, i va començar a cridar:

-Llooooooop!! Ajudaaaaaa!!!

Però el llop, cansat de que li diguessin que no, i de que no el

necessitessin, aquell dia no va sortir de casa. Així, el lleopard es

va quedar sol enganxat a la pedra i pensant que hauria d’aprendre

a demanar ajuda quan ho necessités.

Carmen HerederoJoana Onzain

Matteo Sabater

SORT DELS PETITS

Hi havia una vegada un mico i una rateta que no tenien

menjar. Aleshores li van preguntar a un lleó i a una pantera

negra si els podien ajudar a buscar alguna cosa d’aliment. El

lleó i la pantera negra van contestar a l’hora:

-No!! Ara estem jugant aquí tranquil·lament i no us volem

ajudar! Marxeu d’aquí!

La rateta i el mico es van quedar molt tristos perquè els seus

amics no els havien ajudat, i com que tenien molta gana, van

continuar buscant menjar.

Al cap d’una estona, uns caçadors van començar a perseguir el

lleó i la pantera negra. Els dos van escapar corrents, però de

tan ràpid que anaven, no van veure que hi havia un precipici i

van caure. Mentre queien, anaven cridant:

-Ajuda!! Ajuda!! Socoooors!!

La rateta i el mico, que van sentir els crits, van córrer cap al

precipici. Com eren petits i àgils, van poder baixar pel tronc

d’un arbre, el mico s’enganxava amb la seva cua i la rateta

s’agafava del cap del mico.

Quan van arribar on estaven el lleó i la pantera al fons del

precipici, els van curar les ferides a llepades. Al cap d’una

estona, quan es van trobar millor, el mico va pujar a sobre

del lleó i la rateta a sobre de la pantera, i clavant les

urpes van poder trepar fins a sortir del precipici.

El lleó i la pantera van demanar perdó a la rateta i al mico, i

tots plegats van fer una gran festa.

Marc FerreresMartí González

Víctor Pérez

EL LLEÓ I ELS DOS RATOLINS

Hi havia una vegada dos ratolins que eren molt amics. Un dia, mentre

caminaven per la selva, van conèixer un lleó que era molt fort,

però una mica orgullós. El lleó els va dir:

-Voleu que ens apuntem a una cursa? Segur que jo us guanyo perquè

sóc el més ràpid!

Els ratolins van contestar:

-Això ja ho veurem…

Al dia següent, es van trobar al vespre al peu de la muntanya. L’ocell

de la muntanya va donar la sortida i la cursa va començar. El lleó

estava segur que guanyaria, i al cap d’una hora es va estirar al

tronc d’un arbre per descansar.

Va començar a riure dels dos ratolins mentre pensava:

-Aquests ratolins són molt fluixos! No corren gens!

I va continuar rient amb els ulls tancats durant una estona.

Els ratolins no van deixar de córrer durant tota la cursa, es van

esforçar molt. S’animaven l’un a l’altre dient:

-Va! Nosaltres podem!

El lleó no parava de riure, i no es va adonar que els dos ratolins el

van passar de llarg i estaven a punt d’arribar a la meta. Llavors

va començar a córrer molt, però no ho va aconseguir, els dos

ratolins ja havien arribat i eren els guanyadors.

Lucia AlcarazArnau PedraMercè Vilaró

EL RATOLÍ I ELS ANIMALS

Hi havia una vegada un ratolí que es pensava que era el més

llest de tota la selva. Un dia, estava caminant i es va trobar

un elefant. El ratolí li va dir:

-Vols ser amic meu?

L’elefant li va respondre:

-És clar que sí! I com ara ets amic meu, et diré un consell: mai

passis pel pont que està just al nostre davant, perquè és el

més perillós de la selva.

El ratolí va dir:

-Tu no saps res! Jo passaré per aquell pont!

L’elefant va pensar que el ratolí era molt antipàtic i va

marxar.

Al cap d’una estona, el ratolí va trobar un lleó, i li va dir:

-Lleó, podem ser amics?

El lleó va respondre:

-És clar que sí! Però et donaré un consell: no passis pel pont

d’aquí al costat, perquè està molt vell i pots caure.

El ratolí va contestar:

-Passaré ara mateix! Tothom es pensa que té la raó!

El ratolí va decidir passar pel pont, i quan estava al mig, el

pont va començar a trencar-se.

El ratolí no va tenir temps de sortir i va caure al riu.

L’elefant, amb les seves orelles tan grans, va sentir que

algú havia caigut, va anar corrents i li va dir al ratolí

cridant:

-Per què has passat? Ja t’ho havia dit que no passessis! I el

lleó també t’ho havia avisat!

El ratolí va afagar un refredat ”Aaaatchís!”, però va

aprendre que no era més llest que ningú, i que havia

d’escoltar el consell dels seus amics.

Xènia CorominesLucía García

Anna Ruiz

EL PANDA I LA GIRAFA

Un dia de primavera, el petit ós panda volia agafar una canya de

bambú perquè tenia molta gana, però la canya estava tan alta que

ell no hi arribava. Per allà a la vora va passar una girafa i li va

dir:

-Vols que t’ajudi a agafar aquella canya de bambú?

El petit panda, avergonyit, va contestar:

-No cal que m’ajudis, ja no tinc gana.

I allà es va quedar el petitó assegut a terra amb l’estómac ben buit.

Al cap d’una estona, un panda més gran va passar per davant del

petit panda i de la girafa. El panda gran, com havia caminat molt,

tenia moltíssima gana i, de seguida que va veure la girafa, li va

demanar:

-Girafa, que em podries agafar aquella canya de bambú d’allà a dalt? És que

jo no arribo.

La girafa li va contestar:

-És clar que sí! Ara mateix.

-Moltes gràcies – Va dir el panda gran.

El petit panda, es va quedar amb la boca oberta, va marxa cap a casa seva

amb la panxa buida, però amb una lliçó al cap: Si no pots fer una cosa, ho

has de reconéixer i demanar ajuda, no buscar-te una excusa perquè pots

sortir perdent.

Carla BordanoveJana MelcionTeo Robreño

ELS DOS CAVALLS I LA COPA

Fa molts i molts anys, dos cavalls van voler fer una carrera per

guanyar la copa més important del món. Havien de travessar les

tres muntanyes més altes del poble, també havien de passar pel

pont fet de troncs vells i arribar al castell.

Quan va arribar el dia de la carrera, els dos cavalls estaven molt

preparats i també nerviosos. Van començar a córrer i estaven

molt igualats. Quan van passar per la segona muntanya, el cavall

marró va adelantar al cavall blanc, però al pont de troncs, els dos

es van tornar a igualar perquè tenien por del cocodril que hi havia

al riu.

Al castell, que era la meta, van empatar.

Tota la gent del poble va quedar en silenci perquè sabien que només

hi havia una copa.

Els dos cavalls volien la copa perquè pensaven que cadascú era

millor que l’altre. Així, un va estirar d’un costat i l’altre de l’altre

costat, fins que al final, la copa es va trencar per la meitat i cap

dels dos va poder tenir-la.

Aquell dia, els dos cavalls van aprendre que si haguessin compartit

la copa, els dos estarien feliços.

Cecilia FriedmanPaul Mannes

Laia Ribes

EL RATOLÍ I LA SURICATA

Hi havia una vegada un ratolí que vivia a un cau al camp. Un dia de

molta pluja, se li va tapar la porta del cau amb fang i no va poder

entrar. Va decidir anar a buscar un altre cau, i va trobar el d’una

suricata. Va entrar, i allà a dins va veure que hi vivia una suricata

una mica rabiüda que li va dir:

-Surt d’aquí intrús! És casa meva!!!

El ratolí, una mica trist, se’n va anar a casa d’uns pagesos que tenien

gat. Quan va arribar, va començar a buscar menjar perquè tenia

molta gana. De sobte, li va arribar olor de formatge, i va seguir

l’olor fins que va arribar a la cuina. Allà va veure que el formatge

estava a sobre d’un moble i va començar a pensar com agafar-lo.

Va decidir pujar a sobre d’un tamboret, i va fer un gran salt.

Quan estava a punt de fer una queixalada al formatge, de

sobte el gat el va començar perseguir. El ratolí va sortir

corrents de la casa, fins que va veure la suricata que li

deia:

-Vine, vine a casa meva!!

Un cop a dins del cau de la suricata, la suricata li va dir:

-Perdona pel que t’he dit abans, em perdones?

El ratolí la va perdonar i van decidir viure junts. Així van

aprendre que compartint es poden fer bons amics.

Estel GallegoPol Luna

Rita Puig

EL GAT, EL RATOLÍ I EL PEIX

Hi havia una vegada un ratolí que tenia de millor amic un peix. Un

dia, els dos amics van decidir anar a la platja perquè tenien molta

calor i es volien banyar. Quan estaven jugant a l’aigua, un gat els

va veure per la finestra de casa seva. El gat va decidir anar fins

a la platja per menjar-se’ls. Una mica nerviós i amb por, es va

llançar a l’aigua i va intentar nadar per atrapar el ratolí i el peix.

Aleshores va començar a sentir que s’estava enfonsant, i que com

més es movia, més s’enfonsava.

El ratolí i el peix van veure que el gat s’estava ofegant, i es van dir

els dos a l’hora:

-Hem d’ajudar aquest pobre gat abans que s’ofegui!!

Llavors el peix li va preguntar al ratolí:

-Ens menjarà si el salvem?

El ratolí va contestar:

-No ho sabem, però l’hem d’ajudar igualment!

Ràpidament, es van acostar on era el gat. El peix li estirava els peus

cap a la sorra, i el ratolí li agafava dels braços intentant que el

cap li sortís fora de l’aigua.

Al cap d’una estona, el gat ja estava a la sorra, però de tanta por

que havia passat no recordava res. Quan va veure el peix i el

ratolí al seu costat, els va començar a perseguir, però de cop, va

recordar que ells dos li havien salvat la vida. El gat va donar les

gràcies al ratolí i al peix, i va aprendre que havien estat molt

generosos amb ell.

Romi AguadoNora Martín-Mora

Max Saban

EL TIGRE I ELS TRES RATOLINS

Hi havia una vegada un tigre que tenia molta gana. Mentre intentava

caçar algun animal per menjar, va trobar tres ratolins jugant al

“pilla-pilla”. El tigre es va dir a ell mateix:

-Ja tinc el dinar servit!

En aquell moment, va tancar els ulls per concentrar-se sobre com

se’ls menjaria, i mentrestant els ratolins van escapar i es van

amagar. Quan el tigre va obrir els ulls i no va veure els ratolins,

els va buscar per tot arreu, però no els va trobar.

Al cap d’una estona, el tigre tenia son i es va adormir a l’ombra d’un

arbre. Uns caçadors que passaven per allà van instal·lar una gàbia

per capturar el tigre.

La gàbia estava lligada a una corda, i aquesta corda, a la branca d’un

arbre.

De cop i volta, el tigre es va despertar molt espantat atrapat a la

gàbia, i va cridar molt fort:

-Socors!!! Ajudeu-me!!

Els tres ratolins el van sentir, i van córrer a ajudar el tigre.

Mentres que els caçadors jugaven a cartes tranquils, els ratolins

van agafar la clau de la butxaca, i van obrir la porta de la gàbia.

El tigre i els tres ratolins van marxar molt ràpid. Després el

tigre va demanar perdó als ratolins i també els va donar les

gràcies per haver-li salvat la vida. A partir d’aquell dia, van ser

amics i van ser feliços per sempre més.

Marc CardúsPaula Galter

Kiran Sukhwani