1Sant JordiHistòria , llegenda i tradició

Glòria Vendrell i Balaguer

Qui és?

2 introducció Sant Jordi és el patró de diverses nacions i territoris,

entre els quals hi ha Anglaterra, Aragó, Geòrgia, Etiòpia, Bulgària i Portugal.

Trobem la seva imatge em gairebé totes les esglésies de Grècia i a totes les esglésies coptes d’Egipte.

A Catalunya és el patró secundari des del 1888 (la patrona és la Moreneta)

El 23 d’Abril és la seva festa, però en aquest dia celebrem vàries coses:

1. La seva història2. La seva llegenda3. La tradició catalana4. La festa del llibre 5. La festa de la rosa

3 El Nom

Del grec georgiós : “home de camp” Cal no oblidar la importància de la festa en la vida agrícola. Sant Jordi era considerat protector del camp, concretament dels cereals.

El refranyer conté abundants referències que relacionen el sant amb l'eclosió de la natura a la primavera:Per Sant Jordi, espiga l'ordiper Sant Marc, espiga el blatSant Jordi arribat, surt la cuca del foratBon Sant Jordi i Santa Creu, hi haurà vi pertot arreu

Jordi

Γεώργιος 

4Altres etimologies....

De geos=terra/orge=cultivar, de la qual cosa el seu nom també podria voler dir “cultivador del seu propi cos”. En aquest cas parlaríem d’algú que te cura de la seva vida i de la seva persona.

De gerar=sagrat / gyon=combatent, de la qual cosa el seu nom també pot voler dir “sant lluitador”

5 Història ( historicitat dubtosa)

Nascut el s.III a la Capadòcia Va ser soldat romà durant el govern de

Dioclecià o Maximià Va morir màrtir per no voler renegar de la seva

fe. El van encadenar a una roda d’espases i

després el van decapitar. Algunes fonts li atribueixen molts més martiris La seva suposada tomba està a Diàspolis.

(Lydda) prop de l’actual Jope. És possible que al voltant de aquest suposat

Jordi, pagès/ soldat històric, s’hi pugui trobar una càrrega d’elements mitològics anteriors al cristianisme i que va recollir Iacobo de Varacce , fra. Dominicà arquebisbe de Gènova, el s. XII.

6 Llegenda Àuria (Iacobo de Varacce S.XII)

Va ser aquest escrit, traduït després al català a “Vides de sants rosselloneses”, el que va recollir la seva història-llegenda. A més a més de les dades que ja hem explicat, la llegenda atribueix a sant Jordi una gesta cavalleresca ocorreguda a Silca (Libia), al costat d’un llac

Es tracta de la història arxiconeguda de sant Jordi, la princesa i el drac, que després els catalans van situar a Montblanc.

7 El relat explica que al costat del llac d’aigües blaves, que era el que abastia d’aigua la comarca, s’hi va establir un drac que apart de terroritzar la gent, infestava les aigües amb el seu alè pudent, i obligava els habitants de Silca, a canvi de no fer-ho, a llençar cada dia dos moltons al llac.

Com que els animals es van anar acabant, davant l’amenaça del drac i de quedar-se sense aliment, la gent va decidir llençar un sol moltó acompanyat d’un jove o una jove.

Però va arribar el dia en que la dissort va tocar a la filla del rei... La resta ja la coneixem...

En aquest relat, però, el drac després d’haver estat ferit per sant Jordi i lligat pel coll, es conduït per la princesa sense oferir resistència fins el poble, on els seus habitants el van rematar.El rei va voler casar la seva filla amb sant Jordi, però aquest va dir que no la mereixia, que ell havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar-los del drac. Va recomanar a tothom que fos bon cristià i va marxar misteriosament, tal com va arribar.

8 Missatge implícit Al darrere del relat, com passa sempre,

hi ha un missatge implícit: a través d’una figura que simbòlicament entronca amb els herois civilitzadors del món antic, l’autor va proposar-se la superioritat de la fe cristiana respecte de la vella religió. Així pren de la mitologia pretèrita una sèrie de temes recurrents : el sacrifici cruent ofert a un drac o déu, encarnació del caos (i també del món pagà segons el cristianisme) més la salvació d’una donzella que encarna la puresa i un poble sotmès, al qual donarà una nova civilització o una nova religió.

9El conte de sant Jordi

El conte en versió catalana canvia una mica el final, dient que sant Jordi va matar al drac amb una llança i que de la sang del drac va sorgir una rosa vermella, que ell va regalar després a la princesa.

10 Sant Jordi cavaller

Probablement la representació de sant Jordi cavaller es va forjar al pròxim Orient al començament de l’alta edat mitjana occidental, per passar després a Europa, sobretot a partir del retorn dels cavallers croats.

Segons el costumari català de Joan Amades, sant Jordi és el patró dels cavallers perquè va ajudar el rei Pere I l’any 1094.

Segons explica aquest rei va guanyar una batalla contra els sarraïns, després que va invocar el sant. Per agrair la gesta el rei va nomenar-lo, no solament patró de cavalleria, sinó també de la noblesa catalana

Per tot plegat a les seves iconografies se’l representa amb la indumentària típica dels croats.

11 Iconografia compartida Cal dir però que la

iconografia del sant, mostrant-lo com un cavaller sometent un drac, la comparteix amb una trentena d’altres sants i santes.

És l’arquetip de l’heroi en la seva lluita sostinguda amb un animal fabulós.

12 La Rosa

La rosa sempre ha simbolitzat la flor de l’amor, pel seu color vermell que ens recorda la passió amorosa i per les espines en referència als sacrificis i als dolors que es passen per amor.

Hi ha qui creu que la tradició de regalar una rosa ve de la “Fira dels Enamorats” que se celebrava a Barcelona el s XV perquè se sap que en aquesta època era costum regalar a les noies , roses vermelles quan sortien de missa el dia de sant Jordi.

13El Llibre

La festa del Llibre te origen a Catalunya. Es va començar a celebrar el 7 d’octubre del 1926 en commemoració de Miguel Cervantes.

L’any 1930 es va traslladar la data al 23 d’abril, dia de la mort de Cervantes ,de William Shakeaspeare (tots dos van morir el 1616) i de l’escriptor català Josep Pla.

14 Catalunya terra de dracs

Catalunya és terra de dracs , una terra forta i esquerpa. Les coves , llacs i serralades de les contrades, conserven des d’antic el record d’aquesta força, de vegades perillosa.

La tradició popular afirma que un drac s’amagava al llac de Banyoles, un altre a una cova de sant Llorenç del Munt, un tercer a la vila de Montblanc , un quart a la Cova del Drac de Mallorca.

Recordant aquesta tradició tan arrelada, en moltes de les festes populars catalanes encara hi desfilen dracs que treuen foc per la boca

15 La festa catalana de sant Jordi

Catalunya és un dels primers països d’Europa que ha representat la lluita de sant Jordi amb el drac. Tenim una pintura del s.XI a la petita ermita de sant Serni de Nàgol a Andorra que ho testifica.

Aviat va ser patró de la casa de Barcelona. Per això l’escut de Barcelona té la creu vermella de sant Jordi.

L’any 1459 es va consagrar com a festivitat la festa de sant Jordi i des de llavors es celebra el dia 23 d’abril.

La festa del llibre va arrelar amb força a Catalunya , que al coincidir amb la festivitat del sant, va unir en una sola diada les tres celebracions: sant Jordi, el llibre i la rosa.

16 Altres relats Un substrat ( material mitogràfic) és comú al

llarg de la literatura heroica dels pobles de la conca del Mediterrani, tant en matèria religiosa (cosmogonies, vides de profetes, herois celestials, déus i sants) com en la civil (llegendes èpiques de formació de clans, tribus i ciutats) com també en els mites de formació d’accidents geogràfics, com la intervenció d’Hèrcules en la formació dels Pirineus.

Així doncs , en la següent diapositiva citem a tall d’exemple alguns relats variats que comparteixen els mateixos elements, des de mites grecs fins a la literatura recent de Tolkien.

17

La llegenda de Seridje Sant Mer i el drac de Banyoles La serpent de la cova d’Estela El drac de l’estany de Noades El ferrer de Comenge L’Herensuge Tishpak i el drac Tiamtú El drac de Tarascó Teseu i el minotaure El drac del coll de Canes Hèrcules i Perseu Sígfrid i el drac Fafner Borges i el drac Tolkien i Palol

Busca informació!

Què ens volen dir aquests relats?

18Conclusió

Queda molt clar que la realitat del mal conviu amb l’ésser humà des de sempre. La necessitat de vèncer la mort, el dolor i la injustícia, ha estat i és una constant en l’esdevenir de la humanitat.

La representació mitològica del mal ha pres rostre sovint en dracs, serps i tota mena de monstres i feres.

Veritat o mentida, ficció, llegenda o realitat en alguna mida, en qualsevol cas sant Jordi és una resposta, i és una resposta que encaixa molt bé amb el misteri pasqual cristià : el mal no té l’última paraula, el dolor i la mort no guanyen la partida de la vida.

Per a tot cristià , creient de qualsevol religió, agnòstic o ateu, aquest és sempre un missatge d’esperança , de consol i de llibertat interior, de cara a qualsevol circumstància dolorosa o complicada que ens brindi la història.

19Fonts consultades

BIENVE MOYA, Una ma de sants. La Magrana

La llegenda Àuria/ Vides de sants rosselloneses

CARLES VALLBONA, Aula d’acollida sant Jordi. Xtec.cat