Sant marti 61

barcelona

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

líniasantmartíliniasantmarti.cat · 22-01-2015 · Núm.61 · Difusió controlada per OJD-PGD: 14.975 exemplars quinzenals

Agenda Nacional pàg 4Es refà de nou la unitatsobiranista i es prioritzacrear estructures d’Estat

Patrimoni pàg 16Les obres de reformadel Cementiri del Poblenou, a la recta final

Comerç pàg 20El Clot celebra amb èxit unafesta temàtica sobre el porc

Esports pàg 21El Júpiter tanca la primeravolta amb una derrota

El futur de l’àrea metropolitanaes projectarà a Sant Martí

El Museu del Disseny acull una exposició que impulsa el debat sobre el nou pla general metropolità pàg 10

pàg 12

20 anys de culturaLa biblioteca Xavier Benguerel celebra dues dècades al barri

Reportatge pàg 3L’augment delsaccidents de moto:causes i solucions

Fotografia pàg 10Samuel Aranda portael projecte ‘ObjectiuBarcelona’ al Besòs

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 22 gener 2015líniasantmartí.cat

3 | En Portada 22 gener 2015 líniasantmartí.cat

El 2014 no ha estat un bon anyper a la sinistralitat viària a la ciu-tat, especialment pel que fa a lesmotos. Mentre que el 2013 la xi-fra total de morts va ser de 22 –lamés baixa de la història–, l’anypassat va ascendir a 31, 17 delsquals van ser de conductors o pas-satgers de motocicleta o ciclo-motor, mentre que l’any anterioraquesta xifra va ser d’11.

Les xifres les va presentar elpassat dia 11 de gener el primer ti-nent d’alcalde de la ciutat, Joa-quim Forn, que va afirmar que“no són les dades que ens agra-daria donar”. Pel que fa al cas deles motos, l’Ajuntament ja va po-sar en marxa fa uns mesos un pla

de seguretat “després d’una set-mana negra de setembre ambquatre morts”, va recordar Forn.El pla, que consta de 17 mesuresper reduir la sinistralitat de mo-tos i ciclomotors, té quatre puntsprincipals: la sensibilització i laprevenció, una modificació nor-mativa, la correcció de les pautesde comportament i l’anàlisi de lainformació. Des del consistori esconsidera que una part d’aquestsaccidents tenen a veure amb lapoca formació que tenen els mo-toristes, ja que quasi la meitat delsimplicats en els accidents con-duïen amb el permís B de cotxe.

ELS FABRICANTS DISCREPENAquest diagnòstic ha provocatque el consistori estudiï demanarun replantejament del carnet ti-pus B+3, el permís de conduir queamb tres anys d’experiència per-

met l’ús de motos de 125cc.Aquesta possibilitat no ha agradatgens a l’Associació Nacional d’Em-preses del Sector de les Dues Ro-des, la patronal ANESDOR, querecentment ha demanat al con-sistori, a través del seu president,José María Riaño, que no prenguimesures basades en “una anàlisiprecipitada”. Segons Riaño, cal fer“una anàlisi ponderada i veure re-alment on existeixen els acci-dents”, al mateix temps que re-corda que les motos de 125cc sónles més involucrades en acci-dents perquè representen la ma-joria del parc mòbil de motos dela ciutat.

Qui també ha fet una anàlisisobre els accidents de moto icom prevenir-los és el RACC.L’entitat apunta en diferents di-reccions a l’hora de buscar l’ori-gen de la sinistralitat d’aquests

vehicles i conclou que “les causesimmediates dels accidents” són“el gir indegut, la no obediènciadels semàfors i les distraccions”.En menor mesura també ho són“la desobediència d’altres senyalsi els canvis de carril mal fets”.

Luis Puerto, responsable tèc-nic de la Fundació RACC, expli-ca a aquesta publicació queaquest repunt dels accidents és“molt negatiu i molt preocu-pant” i recorda que “durantaquests anys de crisi el parc demotos ha crescut en 30.000 uni-tats”. Sobre la proposta de l’A-juntament de revisar la norma-tiva sobre el carnet tipus B+3,Puerto afirma que des del RACCes “comparteix” la demanda.

El club automobilístic tambéalerta sobre l’envelliment delparc de motos de la ciutat, on el45% d’aquestes tenen més de 7

anys. Per canviar aquesta situa-ció, l’entitat considera ques’haurien d’augmentar les ajudesa la compra, millorar el sistemade seguretat de les motos i in-centivar les motos elèctriques.

GRAN ACORD L’alcalde de la ciutat, XavierTrias, i més de 20 entitats vin-culades amb la mobilitat van sig-nar el passat dimarts 13 de ge-ner l’Acord Ciutadà per a unaBarcelona sense accidents demotos. Durant la roda de prem-sa prèvia a la presentació de l’a-cord, Trias va qualificar el 2014com un “any negre, un desastre”pel que fa als morts per accidentsobre dues rodes. D’aquí a unany, quan es torni a fer la ma-teixa valoració, caldrà veure siles mesures preses hauran tin-gut l’efecte desitjat.

Mal any per a les dues rodes» El 2014 acaba amb 31 morts per accident viari a la ciutat, 17 dels quals van ser d’usuaris de motocicleta» L’Ajuntament ho relaciona amb la normativa sobre les motos de 125cc però els fabricants discrepen

Albert RibasBARCELONA

Les motos representen el 30% del parc mòbil de la ciutat i es fan servir en el 34% dels desplaçaments. Foto: RACC i Arxiu

| 4Agenda Nacional22 gener 2015líniasantmartí.cat

El passat dimecres 14 de gener elsobiranisme va tornar a respirartranquil. Mas i Junqueras refeienla unitat i arribaven a un acord“per portar el procés de transiciónacional fins a la victòria”, en pa-raules del president. Un procésque tindrà el seu punt àlgid en leseleccions anticipades i de caràcterplebiscitari del pròxim 27 de se-tembre –just un any després de lafirma del decret de convocatòriadel 9N–, en les quals, finalment,s’hi concorrerà amb llistes diver-ses i un full de ruta compartit.

Enrere quedaven unes set-manes de neguit sobiranista id’episodis públics per oblidar –elsmateixos Mas i Junqueras vandemanar perdó en aquest sentit–.Hi havia acord i hi hauria elec-cions, tal com la societat civilsobiranista exigia. Però la feinaque s’haurà de fer des d’ara finsal 27 de setembre és immensa.

Amb l’acord assolit es reafir-ma el pacte de legislatura entreCiU i ERC i, com han volgutdestacar tots dos partits, es po-sarà el focus en els programesd’especial contingut social o edu-catiu, com ara la llei de formació

professional, la llei de reforma delServei d’Ocupació de Catalunyai la llei de simplificació adminis-trativa. En aquest sentit, ja s’hanreprès les negociacions per as-segurar l’aprovació del pressu-post de la Generalitat de 2015.

Pel que fa a l’acció legislativacatalana, l’acord contempla l’a-provació de lleis que actualmentencara estan pendents al Parla-

ment i que són, segons els dos par-tits, de màxima importància desdel punt de vista del funciona-ment del país, de la seva economiai de l’acció social. Entre aquestesdestaquen la de Formació Pro-fessional, la de reforma del Serveid’Ocupació de Catalunya o la desimplificació administrativa.

Però la part més important del’acord –eleccions a banda– és

sens dubte el compromís assolitper part d’ambdues formacionsde prioritzar la creació de les es-tructures d’Estat que estaven es-tablertes en l’acord de legislatu-ra firmat el 2012 i la legislació ne-cessària per fer-les possibles. Lahisenda pròpia, l’administració dela seguretat social i l’acció exteriorsón les més importants, a més del’elaboració d’una administracióelectoral pròpia.

I tot això s’haurà de fer en no-més set mesos que es preveuenmolt intensos i que tindran unesaltres eleccions, les municipals,pel mig. De cara a aquests comi-cis, l’acord estableix pactes d’en-tesa oberts a forces polítiques queestiguin d’acord amb el procés,tot i que aquest punt no ha que-dat del tot definit. El que sí quequeda clar és que es vol que el fullde ruta per presentar-se a les ple-biscitàries pugui ser compartittambé per altres formacions so-biranistes, com ara la CUP.

Sigui com sigui, tot plegats’haurà d’haver enllestit el juliol,ja que la intenció del president ésdissoldre el Parlament a comen-çaments d’agost per poder cele-brar les eleccions el 27 de se-tembre i que així la campanyaelectoral comenci en una altradata simbòlica: l’11 de setembre.El compte enrere ja ha començat.

Pròxima parada: plebiscitàries» Mas i Junqueras refan la unitat “per portar el procés de transició nacional fins a la victòria”

» L’acord prioritza la creació d’estructures d’Estat des d’ara fins a les eleccions del 27 de setembre

HISENDA PRÒPIA“UN TEMA EN MARXA PERÒ NOCULMINAT”La principal estructura d’Estatés la hisenda pròpia, “un temaen marxa però no culminat”, enparaules de Mas. Tal com re-corda el Govern en el seu balançde mandat, ja s’ha implementatla finestreta única amb la xarxade les Diputacions i s’ha creat uncos tècnic de gestors tributaris.Però ara caldrà aprovar una lleitributària de Catalunya per re-gular la gestió, liquidació i ins-pecció dels tributs del país.

JUNTA ELECTORAL“TENIR INSTRUMENTS PROPISPER ENFOCAR LES ELECCIONS”La creació d’estructures d’Estatno pot oblidar dotar Catalunyad’una junta o sindicatura elec-toral catalana per poder “tenirinstruments propis de país perenfocar les pròximes eleccions”,segons Mas. La via per fer-ho ésl’aprovació d’una llei d’acordamb l’article 56 de l’Estatut. Peraltra banda, també queda pen-dent l’aprovació d’una llei elec-toral pròpia, un objectiu finsara reiteradament encallat.

SEGURETAT SOCIAL“UN TERRENY COMPLEX EN QUÈCAL COMENÇAR A ENTRAR-HI”Un altre dels reptes més im-portants –segurament el quemés– és el disseny de l’admi-nistració i la tresoreria d’una Se-guretat Social catalana que ga-ranteixi les pensions i presta-cions d’atur. Tal com ha adver-tit el Consell Assessor per a laTransició Nacional, aquest és un“terreny complex en el qual calcomençar a entrar-hi”. El primerpas serà la creació de l’agènciacatalana de la Seguretat Social.

ACCIÓ EXTERIOR“EL VESSANT DE SITUACIÓ ENL’ESCENA INTERNACIONAL”Per últim, cal destacar també laimportància de l’acció exterior.“El procés quedaria coix si no téun vessant de situació en l’es-cena internacional”, adverteixMas. Aquest és un dels camps enquè s’ha avançat més en els dosúltims anys. Sense anar méslluny, el fins fa poc alt funcionaria Brussel·les, el català AmadeuAltafaj, ha estat nomenat re-centment alt representant dela Generalitat a la Unió Europea.

Les estructures d’Estat

Mas i Junqueras van tornar a protagonitzar una imatge d’entesa el passat dimecres 14 de gener. Foto: Generalitat

Es vol que el fullde ruta pugui sercompartit tambéper altres partits

sobiranistes,com ara la CUP

Arnau NadeuBARCELONA

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 22 gener 2015 líniasantmartí.cat

| 6Opinió22 gener 2015líniasantmartí.cat

amb el suport de:Difusió controlada

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Martí no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasantmartí.cat

14.975 exemplars

Dipòsit legal: B.11298-2010

publicitat 619 13 66 88

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Artur Mas i Oriol Junqueras vanescenificar dimecres l’acord perportar endavant el procés de Ca-talunya cap a la independència,deixant a banda els debats estè-rils, acompanyats per Forcadell,Casals, Vila d’Abadal, Ortega iHoms, fent-se la foto per a dei-xar-ne constància per a la Histò-ria. Ara ens toca a tots, polítics isocietat civil, posar-nos a treba-llar de valent per explicar i con-vèncer els indecisos que la inde-pendència no és un fi en simateix, sinó l’eina per millorarel nivell de benestar i llibertat detots els catalans sense exclusions,tant dels independentistes comdels que no ho són.

Per això, serà fonamental ne-gociar el full de ruta i consensuarel que ha de quedar-hi escrit, persumar-hi els altres partits icol·lectius, i fer una pinya el mésampla possible, amb els que vo-len jugar la carta de la millorasocial. A partir de l’acte de dime-cres –els antics diem girar full iels moderns, canvi de pantalla–,s’inicia un nou escenari, unanova etapa en què és el momentde deixar d’una vegada de pre-guntar qui ha perdut i qui ha gua-nyat. Qui ha guanyat? Catalunya!

A la meseta es fregaven lesmans esperant que no hi haguésacord, i ara vénen els xerrics dedents i faran mans i màniguesper trencar el procés, sigui comsigui, amb arguments falsos comque el govern no es preocupa delsvertaders problemes dels ciuta-dans. Esperem que fins al 27 desetembre les forces polítiques so-biranistes es continguin, deixantla xerrameca i la desconfiança abanda, i treballin per l’objectiucomú. Ara és l’hora, catalans!

4El definitiuper Jordi Lleal

#CompteEnrere#PerLaLlibertat

El govern espanyol fa servir elrecurs al Tribunal Constitucio-nal (TC) com un dispositiu perofegar tots els catalans. Aracontra l’impost als dipòsits ban-caris, perquè d’aquesta mane-ra la Generalitat no pugui re-captar i els catalans cada dia tin-guem un estat del benestar mésdegradat. Així no es pot viure:això és una dictadura encober-ta. Ja n’hi ha prou d’aquest co-lor, senyors de Madrid. Els ca-talans ja no podem seguir en unEstat espanyol tan poc respec-tuós envers la justícia fiscal, ladiversitat i els fets diferencials.Ja estem farts de pagar-ho toti, a més, ser diàriament insul-tats i menyspreats. Hem demarxar de totes totes.

No pot ser, de cap de les ma-neres, que Catalunya arrosseguiun dèficit fiscal monumental,

que d’ençà de 1986, és de16.000 milions anuals. De fet,no hi ha dubte que, en els dar-rers temps, el recurs al TribunalConstitucional s’ha convertit,per part de l’executiu del Sr. Ra-joy, en el millor mecanismeper recentralitzar l’Estat espa-nyol i, sobretot, per laminar elja molt degradat i minoritzat au-togovern de Catalunya. Perquèno és només l’impost als dipò-sits bancaris, sinó que tambésón una infinitat de lleis, desdels horaris comercials fins a laLlei Wert, en què el govern es-panyol interfereix d’una formaintolerable i fa la vida impossi-ble al govern català. I tot això téuna repercussió directa molt ne-gativa a Catalunya; és a dir, ésuna autèntica mortificació dela vida diària dels ciutadans deCatalunya.

per Josep M. Loste

4El govern espanyol i l'arma TC

@toniaira: #presidentMas: “S’ha refet elpacte d’unitat”. #HabemusSeny. Eleccionsel 27 de setembre, un any després de laconvocatòria del 9N.

@angelcolom: 'París, capital du monde dela liberté, de la fraternité...' Impressionantmanifestació amb un clam unànim: lliber-tat. #JeSuisCharlie.

@CinestesiaSol: Han sortit les nomina-cions als Oscars. Favoritísima "Boyhood","Birdman" la segona i després "La teoriadel todo" també rascarà alguna cosa.

4No sé qué decirtepor Mari Carmen Lozano

Mi alma necesita inspiracióncomo el cuerpo necesita agua. Elsilencio se convierte en palabrasy las palabras se transforman enti. No sé qué decirte. No sé dequé poder hablarte. Camino, ob-servo y escucho. Hay violenciaen las calles y en el mundo. In-tolerancia y cobardía. Libertadasesinada.

Hemos introducido al pue-blo en un teclado y el mundo vir-tual ha evaporado cualquieratisbo de bondad. La historia delprogreso y de la humanidad. Im-posible desandar lo andado. Y laconsecuencia es que hemosconstruido globalizaciones mun-diales o locales que nos arrastranhacia sueños robotizados. Depie, asomada a la ventana, veoel campanario de Santa María y

su esférico reloj, veo el cielolimpio y los tejados enmoheci-dos de historias. De cara a la ciu-dad, la imagen alada de tus ma-nos, el diminuto guiño de tusgestos, el escalofrió eléctricodispersado cual gota de tinta enel agua. El abrazo clandestinoque inspira el tiempo de hoy.

Es viernes y la gente ha des-aparecido en las mesas de losrestaurantes, en las cocinas, enlos comedores. Penetro en laprofundidad de la mañana. Pa-seamos, hablamos, jugamos.Las palmeras tienen un halode alegría. Qué felices, la otra yyo, en un mundo invisible. Ha-cia la izquierda podemos en-contrar rosas rojas, para unmundo sin venganzas, para unmundo sembrado de paz.

#TenimAcord

7 |

Collboni: “Hem fet possible la rebaixa històrica de la T-10”

> Els Socialistes aconsegueixen una rebaixa, efectiva des de l'1 de gener, situant el títol de transport més popular per sota dels 10 euros

> S’amplia, també, la cobertura de la Targeta Rosa, que beneficiarà 53.000 persones més

> Collboni: “El fons per a la renda infantil és de 9,2M€. Consistirà en 100 euros mensuals i serà gestionada pels serveis socials”

> El Pla de Rescat Social dels Socialistes té un pressupost de 20 milions d’euros

Per primera vegada els usuarisno han fet cues abans d’acabarl’any per comprar la T-10, el tí-tol de transport més utilitzat del’Àrea Metropolitana. I és que,també per primera vegada, esrebaixa el preu de la targeta. Enconcret un 3,4%, passant dels10,40 euros que costava al2014 als 9,95 euros que es pa-guen a partir d’aquest mes degener. Jaume Collboni, alcal-dable socialista a Barcelona,ha assegurat que “aquest és elprimer pas en les meves priori-tats, fer una Barcelona a l’abastde tothom. La solvència de l’A-juntament s’ha de posar al ser-vei dels ciutadans i ciutadanes,i és això el que he fet, aconse-guir una rebaixa en el preu deltransport públic”.

La rebaixa de la T-10, que haentrat en vigor al gener, formapart del paquet de mesures so-

bre el transport públic que elgrup municipal socialista haaconseguit a canvi de la sevaabstenció als pressupostos mu-nicipals, que es van aprovar elpassat mes de desembre alplenari.

Aquesta, però, no ha estatl’única de les millores aconse-guides pels socialistes en eltransport públic: la Targeta Rosai l’autobús també estan inclosos.Per a Jaume Collboni, “el trans-port públic no pot ser un bé deluxe, és un dret ciutadà i per aixòens hem fixat com a prioritat afa-vorir els col·lectius que més es-tan patint la crisi i les desigual-tats socials”.

Amb la millora en el transportpúblic la Targeta Rosa benefi-ciarà 53.000 persones més, ju-bilats i pensionistes, a l’apujar lesrendes mínimes que es neces-siten per accedir en aquest títol

de transport. D’aquesta mane-ra16.000 persones més tindranaccés a la gratuïta mentre que37.000 podran beneficiar-se dela reduïda.

D’altra banda, el bus es re-forçarà amb 25 vehicles, queaugmentarà en 105.000 horesanuals el seu servei creant 80nous llocs de treball. “Es garan-teix el dret a la mobilitat i la con-nexió entre els barris on no arri-ba el metro o on la freqüència delbus és escassa”, ha declarat l’al-caldable socialista.

Per tal de fer un seguimentde totes aquestes mesures, elgrup socialista ha demanat lacreació d’una comissió de se-guiment formada per l’Ajunta-ment, el Grup Municipal Socia-lista i les entitats que defensenel transport públic a la ciutat, quevetllaran perquè aquests acordses compleixin.

L’alcaldable socialista per Bar-celona, Jaume Collboni, haaconseguit que l’Ajuntamentdoni llum verda a un Pla de Res-cat Social, per valor de 20 mi-lions d’euros, amb el qual s’a-tendrà col·lectius vulnerablescom infants en risc de pobresa,famílies que pateixen pobresaenergètica i aturats de llarga du-rada. Aquest Pla de RescatSocial era una de les tres con-dicions que Collboni va posarsobre la taula a l’alcalde deBarcelona, Xavier Trias, perquèel Grup Municipal Socialistas’abstingués en els pressupos-tos municipals. Per a Collboni,“tots els acords a què hem arri-bat, el transport, les escolesbressol, la renda infantil, el plade rescat social responen alnostre compromís amb la ciutati han estat el primer pas cap aun nou gir en matèria de políti-ques socials.”

El Pla de Rescat Social con-templa la creació d’un Fonsper a una Renda Infantil Ga-rantida, dotat amb 9,2M€, quegarantirà una renda de 100€mensuals per a 7.500 infantsque viuen per sota del llindar dela pobresa. Aquesta renda pio-nera serà gestionada pels ser-veis socials, a través d’una tar-geta moneder o una eina simi-lar, i servirà per dignificar lavida dels infants. Per a JaumeCollboni, “per primera vegada esfa una renda mínima garantidaa la ciutat. Per a nosaltres és fo-namental que una ciutat que esvulgui mirar al mirall, que pensique és una ciutat digna, tinguiels seus nens i nenes, aquellsque estan en risc de patir ex-clusió social, amb les sevesnecessitats cobertes. És im-moral que l’Ajuntament tingui su-peràvit mentre hi hagi ciuta-dans que pateixen pobresa.”.

Les famílies en risc de patir

pobresa energètica també sónun altre dels col·lectius a qui s’a-drecen els programes del Pla deRescat Social presentat pels so-cialistes. En concret, 17.000 fa-mílies tindran garantits els seussubministraments energèticsbàsics aquest hivern amb unpressupost de 2,5 milions d’eu-ros per a nous ajuts. El progra-ma multiplica per 5 els ajuts queja es destinaven a les famílies enrisc de pobresa energètica.

El paquet de mesures delPla de Rescat Social tambéatendrà el col·lectiu d’aturatsde molta llarga durada i els jo-ves, amb programes de fomentde l’ocupació. En concret, 2.000aturats de llarga durada po-dran accedir a programes de for-mació a través de Barcelona Ac-tiva amb la intenció que tornin aentrar al mercat laboral, mentreque 2.350 joves podran accedira beques i bonificacions que elspermetran seguir estudiant elscicles superiors de FormacióProfessional.

Per a l’alcaldable socialista,la Barcelona de l’èxit de Trias téun costat fosc: la desigualtat so-cial que engrandeix l’escletxaentre els barris de la ciutat:“Aquesta ciutat de l’èxit té unacara obscura, té nens i nenesque no mengen tres vegades aldia, gent que no pot pagar el re-but del gas o ciutadans i ciuta-danes que fa massa tempsque són a l’atur. Tenim l’oportu-nitat i els ajudem”. Els socialis-tes han destinat gairebé la mei-tat dels diners amb que es po-dia negociar, 20 milions d’euros,a fer una Barcelona “més digna,igualitària i a l’abast de tothom”,segons paraules de Collboni. Laresta del pressupost, 24 milionsd’euros, han estat destinats a lamillora del transport i a la cons-trucció i bonificació d’escolesbressol.

L’alcaldable socialista Jaume Collboni considera que el transport públic “no pot ser un bé de luxe”. Foto: PSC

7.500 infants a Barcelonatindran una renda infantil

garantida

Per primera vegada es fa una renda mínima garantida a Barcelona.

És fonamental que una ciutat que es vulgui mirar al mirall tingui els seusnens i nenes amb les seves

necessitats cobertes

| 8Envia’ns les teves cartes a: [email protected] gener 2015líniasantmartí.cat

@cxnicobara: Ara ho he captat. El de-sacord de Junqueras i Mas venia perquèun volia la independència de Catalunya il’altre la de Queterunya.

@angelmartimat: Si Rajoy diu que no és elmoment d’eleccions a Catalunya... doncsendavant, segur que és el millor per a nos-altres. #AcordiEleccions.

@cristina_pardo: Con el lío de sobres, ter-minas votando a Pedro Sánchez en las au-tonómicas, a Junqueras en el ayuntamientode Madrid y a Bartomeu para Moncloa.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

L’enemic és qui ens vol eliminar, qui ensvol robar (diners o la dignitat… o la his-tòria), l’enemic és qui ens vol esborrar delmapa, l’enemic és qui ens vol assimilar,l’enemic és qui ens vol anorrear, l’enemicés qui ens vol fer un rentat de cervell; avegades, l’enemic és la persona o les per-sones que han sofert aquest tipus de ren-tat i volen que tothom el pateixi. L‘enemicés qui vulgueu que sigui. L’enemic és quiés. Cadascú en té… o no, però si en tenim,els distingim fàcilment.

Quan una persona viu en algun lloc,el règim del qual pretenen els governantsque sigui democràtic, podreu comprovarque existeixen diferents maneres depensar. Hi ha persones que pensen elcontrari que unes altres, però en parlen,ho diuen, intenten convèncer, o no, de laseva idea i continuen vivint i refermanto canviant els seus pensaments. En can-vi n’hi ha uns altres que desqualifiquen,insulten, intenten desprestigiar els queno pensen com ells, calumnien, diuenmentides, inventen fets reprovables perals que no pensen com ells i modifiquenla història segons els convé. Aquests sónels enemics. Són bons de distingir.

En aquest moment tenim gran partdel poble català del Principat que estàcansat d’ésser maltractat pels successi-us governs de l’Estat que els va robar elsseus drets i els seus privilegis. Un estatque va perseguir la llengua i els trets iden-titaris d’aquest poble. Ara, que aquestmateix estat pretén o es presenta davantdel món com a democràtic, aquest poblecatalà vol poder decidir el seu futur. L’Es-tat els ho impedeix amb prohibicions iamenaces. A partir d’aquesta situació espresenten moltes opinions, però n’hi hadues que són majoritàries. Uns pensenque en un estat democràtic cada poble hade poder elegir el seu futur. Uns altrespensen que com que existeix una Llei, laConstitució, que prohibeix fer referèn-dums, aquest futur no es pot elegir. Da-vant aquesta situació els qui defensen queel poble és abans que les lleis solentractar respectuosament els que no pen-sen com ells. En canvi, els que defensenque la Llei és la que obliga el poble a ferel que ella indica, desqualifiquen, a ve-gades insulten, n’hi ha que amenacen, ino n’hi ha ni un (jo no els percep) que vul-gui trobar una solució negociada. Tot aixòho deia, perquè ara ha irromput a la po-lítica un partit que ha deixat impressio-nat gran part de l’electorat, Podemos, que

sembla que no vol anar pel camí en elqual s’havien acomodat els dos grans par-tits estatals, PP i PSOE. Aquest partit nouja ha tingut un gran èxit a les eleccionseuropees i el seu possible electorat no haparat de créixer. Fins ara no li havien fetmassa cas, però ja es comença a veure quisón els seus adversaris, els seus en-emics. Ja comencen a patir les conse-qüències del seu creixement en intencióde vot. Per això, els catalans del Princi-pat comencen a demanar-se quin papertindran en el dret a decidir, quin serà elseu comportament en el camí cap a la in-dependència. N’hi ha que fins i tot diuenque aquest partit és un invent de l’Estatespanyol perquè resolguin el problemade Catalunya. És, per tant, en aquest mo-ment que s’ha d’analitzar si Podemos for-ma part dels partits que es comportencom a enemics, o són dels que dialogu-en i cerquen trobar solucions democrà-tiques. De moment el que queda clar ésque en la seva visita-míting a Barcelona,Pablo Iglesias, acompanyat de GemmaUbasart i Gemma Galdón, les dues capsvisibles a Catalunya, no van donar ni unamica de joc a la possible independènciade Catalunya, van criticar l'indepen-dentisme i van deixar per terra DavidFernández pel sol fet “d'haver-se abra-çar literalment amb Mas el 9N”.

Si busquem a Internet, podem tro-bar el programa de Podemos, que no in-dica que és només el de les eleccions eu-ropees, sinó que és el seu programa ac-tual, fet per milers de persones a partird’un esborrany i després d’un referèn-dum online. A aquest programa al punt5è, que tracta de conquistar la sobirania,construir la democràcia, al punt 5.7. Re-coneixement del dret a decidir, diuen elsegüent: Reconeixement del dret delsdistints pobles d’Europa a constituir-secom a tals i decidir democràticament elseu futur. Per tant, entenc que el pobleeuropeu català del Principat, igual queel de la resta de Catalunya, té dret a de-cidir democràticament, és a dir, a travésde referèndum, si vol independitzar-seo no. Però això ho entenc jo. Ells ho pro-cessen de la mateixa manera? No ho sé.I el míting d'Iglesias a Barcelona davantde tres milers de persones en què es vanfer proclames espanyolistes i es va xiu-lar alguna intervenció en català, no emva dringar gaire bé, sincerament. És peraixò que em pregunto, Podemos tambéés l’enemic?

4És l'enemic també, Podemos?per Joan Lladonet

En el que portem de crisi a Espanyas’han produït reformes legislatives quehan variat la naturalesa de l’estat. I unsdels retrocessos més flagrants els estanpatint els que arriben al país, els immi-grants, que ara, a més dels fets racistesque han de patir per segments de la so-cietat i l’explotació laboral a la qual es-tan sotmesos per la seva condició denouvinguts, s’hi suma el racisme insti-tucional. Aquesta pràctica discrimina-tòria està augmentant a Espanya els úl-tims dos anys i un dels escenaris on méses posa de manifest és en les concessionsde nacionalitat espanyola.

La denegació de nacionalitat espa-nyola s’està potenciant governamen-talment. Així ho reflecteixen les dades.En el període 2006-2009 aconseguia lanacionalitat espanyola el 95% delssol·licitants, però aquest percentatge vabaixar fins al 62% el 2013. Aquesta re-ducció coincideix en el temps amb l’a-tribució que es va fer el 2012 des de l’e-xecutiu del Partit Popular de la potes-tat de revisar expedients als Registra-dors de la Propietat, càrrecs públics quetenen com a funció natural crear titu-laritat en virtut del poder públic i la pu-blicitat de la situació jurídica de l’im-moble, una tasca que poc té a veureamb matèria migratòria. A més, la fal-ta d’un procediment establert perquèactuïn aquests registradors a la con-cessió de nacionalitats ha convertitaquest procés en quelcom impredicti-ble i arbitrari que depèn de la voluntatdel funcionariat.

Puntualment, aquest procedimentimpropi d’un estat de dret apareix a lallum pública, sempre de la mateixa for-ma, per motiu del rebombori que des-perten les preguntes que els jutges for-mulen als sol·licitants de la nacionalitat.Aquestes preguntes formen part delprocés i són a voluntat del jutge, ja queno hi ha cap procediment que fixi l’es-tructura d’un examen. Per tant, l’elecció,correcció i designació del veredictetranscorren a càrrec de l’aparell buro-cràtic fora d’un marc legal, que no exis-teix. Les preguntes que recorren tot elpanorama cultural espanyol intenten de-mostrar si la persona està integrada cul-

turalment en el país, sent d’un nivell edu-catiu per replantejar-se si un ciutadà nas-cut al país les respondria correctament(amb preguntes trampa incloses), com,per exemple, En quin any va descobrirAmérica Cristóbal Colón? o Quin ani-mal vaticinava els resultats del mundiali quin era el seu nom?. Aquest qüestio-nari aleatori i excessiu per conèixersimplement la integració d’una personaa Espanya es troba dins d’un procedi-ment que resulta realment dur per a lespersones que sol·liciten la nacionalitat.

El Partit Popular pretenia que aquestqüestionari alegal es convertís en un pro-cediment regulat per evitar el seu ca-ràcter discrecional i equiparar-ho així aprocediments similars als que efectuenAlemanya, els EUA o el Regne Unit, mit-jançant la nova Llei de Registre Civil quehomogeneïtzés i donés uniformitat alprocés. Però aquest projecte de llei vaquedar apartat després de no havertrobat els actors per assumir la gestió, perla qual cosa els usos abusius del qües-tionari continuaran tenint lloc diària-ment a les sales dels registres civils detota Espanya.

Si de veritat es vol trobar una solu-ció a aquesta pràctica discriminatòriacontra els immigrants en la que es difi-culta la seva adquisició de drets mit-jançant la denegació de la nacionalitat,no ens podem quedar només amb l’es-tupefacció davant les preguntes, sinó ques’han de posar solucions polítiques a unproblema que és polític, s’han de de-manar responsabilitats als encarregatsde la transferència de potestats en la con-cessió de nacionalitats a registradors dela propietat i sol·licitar que s’encarreguid’aquesta matèria personal qualificat es-pecíficament per a la mateixa, així comtransparència i una regulació de tot elprocés que comporta l’adquisició de lanacionalitat per eliminar la discrecio-nalitat actual.

Com a societat d’un país desenvolu-pat, tenim l’obligació d’acabar ambaquesta tanca imaginària que l’única di-ferència amb la de Melilla és que no s’hade fer un esforç físic. Però està igualmentplena de fulles que tallen il·lusions i querecullen molts drames personals.

4L’altra tanca a superarper Félix Valle

22 gener 2015

Sant Martí| 10


Eleccions | Acord entre Guanyem, ICV-EUiA, Podem i Procés Constituent ICV-EUiA, Guanyem, Podem i Procés Constituent van arribar abans-d’ahir a un principi d’acord

per formar una candidatura conjunta de cara a les eleccions municipals. Ara caldrà que els integrants de les diferents formacions ratifiquin aquest pacte durant les dues pròximes setmanes.

Paral·lelament, el líder d’ICV-EUiA a l’Ajuntament, Ricard Gomà, ha anunciat que deixa la política.

A partir del pròxim dia 29 de ge-ner el Museu del Disseny, situata l’edifici DHUB de Glòries,acollirà l’exposició ‘MetròpolisBarcelona’, que traça una mira-da sobre les transformacionsurbanístiques de la ciutat i laseva àrea metropolitana i, almateix temps, impulsa el debatdel nou pla general metropolità-conegut com a Pla DirectorUrbanístic (PDU)- d’aquest te-rritori format per 36 municipisi 3,2 milions d’habitants.

Durant la presentació del’exposició, celebrada abans-d’ahir, el gerent de l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona (AMB),Ramon Torra, va explicar que lamostra “vol donar a conèixer as-pectes de la gestió de l’AMB, mésenllà dels tòpics quotidians com

el transport”. En paral·lel, elcomissari de l’exposició, l’ar-quitecte, urbanista i catedràticde Harvard, Joan Busquets, varepassar els principals canvisque ha viscut l’àrea de Barcelo-na en les últimes dècades i vaafegir que ara el principal reptedel PDU és connectar tots els

equipaments construïts en elsdarrers anys.

MÉS DE 90.000 VISITESD’altra banda, el Museu del Dis-seny, que va obrir al públic el pas-sat 14 de desembre, ja ha rebutmés de 90.000 visites. Fins al 31de gener, l’entrada és gratuïta.

L’edifici DHUB acollirà l’exposició a partir del 29 de gener. Foto: Arxiu

El futur de l’àrea metropolitanaes projectarà a Sant Martí

» El DHUB acull una exposició sobre el nou pla general metropolità» La mostra també vol donar a conèixer aspectes de la gestió de l’AMB

‘Objectiu Barcelona’, de SamuelAranda, al Centre Cívic Besòs

FOTOGRAFIA4El projecte defotografia documental ‘ObjectiuBarcelona’, comissariat pel fotò-graf del New York Times i premiWorld Press Photo, SamuelAranda, arribarà a partir del 10 defebrer, en forma d’exposició, alCentre Cívic Besòs.

‘Objectiu Bacelona’ és un pro-jecte on al llarg de cinc mesos,prop de 200 ciutadans que teniencom a punt de trobada 12 centrescívics de la ciutat, han recorregutels carrers de Barcelona. El re-

sultat ha estat un retrat visualcol·lectiu format per milers d'ins-tantànies. Els autors han rebut l'o-rientació de sis fotògrafs de reco-neguda trajectòria: Walter As-trada, Fernando Moleres, EmilioMorenatti, Moises Saman, Car-men Secanella i el mateix Aranda.

L’exposició presenta una se-lecció dels treballs realitzats pelgrup de participants del CentreCívic i documenta el procés delprojecte. Es podrà visitar fins al4 de març.

EQUIPAMENT4L’Oficina d’A-tenció a l’Empresa (OAE) ja ésuna realitat. A la planta baixa delBarcelona Growth Centre, alcarrer Roc Boronat 117, les em-preses de la ciutat ja disposend’un espai on trobar tota la in-formació i l’assessorament peral seu creixement, la millora dela seva competitivitat i facilitatsper a la cerca i captació de talentprofessional.

Des de l’oficina, les empresestindran accessibilitat a tots els

serveis de valor afegit que ne-cessiten per instal·lar-se a laciutat, en el cas de les que encarano han fet el pas, o créixer i ge-nerar nous llocs de treball aque-lles que ja hi tenen presència.Tots els temes relacionats ambla constitució d’empreses, el fi-nançament empresarial, la cer-ca de treballadors, la interna-cionalització i tràmits de co-merç exterior, la transmissióempresarial, el creixement em-presarial, la innovació, la loca-

lització i aterratge empresarialo la informació i tràmits muni-cipals es poden fer des d’ara al’OAE. Aquesta oficina, impul-sada per l’Ajuntament -a travésde Barcelona Activa-, neix enbase el compliment d’una de les30 mesures de la taula Barcelo-na Creixement.

Un dels objectius d’aquestainiciativa pionera també serà fa-cilitar la competitivitat empre-sarial per tal d’aconseguir crearocupació.

RedaccióSANT MARTÍ

Samuel Aranda, guanyador del World Press Photo 2012. Foto: Arxiu

Districte empresarial


línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

179.65014.97514.97514.97514.97514.97514.97514.97514.9759.9759.9759.9759.9759.9759.975

149.75014.97514.97514.97514.97514.975

31.9007.975

Total 361.300

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

179.650149.75031.900

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

361.300 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

Sant Martí| 12 22 gener 2015líniasantmartí.cat

La Biblioteca Xavier Benguerelestà d’aniversari. Aquest equipa-ment cultural farà 20 anys el dia25 de gener i la commemoració java arrencar ahir, amb la celebra-ció d’un acte a l’edifici, situat alnúmero 117 de l’avinguda delBogatell. Hi van participar la di-rectora de la biblioteca, NeusCastellanos, el regidor del Dis-tricte, Eduard Freixedes, la gerentde Biblioteques de Barcelona,Assumpta Bailac, i el president del’Associació de Veïns de la VilaOlímpica, Jordi Giró. Quan vanacabar els parlaments de les per-sonalitats, el periodista i escrip-tor Vicent Sanchis va reflexionarsobre el paper que ha de tenir labiblioteca pública.

La Xavier Benguerel té unaimportància cabdal a la zona, jaque és la biblioteca central del dis-tricte. L’equipament destaca per“la relació de matrimoni, molt di-recta, que té amb els veïns, sem-

pre molt estreta i positiva”, talcom explica a Línia Sant MartíNeus Castellanos, directora de labiblioteca. I és que, durant anys,aquest ha estat l’únic equipamentcultural de la Vila Olímpica.

“Cada dia és diferent, la feinaque fem és molt canviant”, deta-lla Castellanos. “Coordinar unequip de 13 persones és molt en-

riquidor i m’ha ajudat a créixeramb la biblioteca en els anys queporto al capdavant”, afegeix.

UN 2015 PLE DE CELEBRACIONSL’acte que va tenir lloc ahir dónael tret de sortida a sis mesosplens de celebracions. El calen-dari inclou una sèrie de tallers, xe-rrades i activitats per a tothomdurant la primera meitat de l’any.

Durant el mes de març la bi-blioteca acollirà una exposiciófotogràfica dedicada al desapa-regut barri del Somorrostro, quese situava entre els terrenys del’Hospital del Mar i l’antiga fà-brica de gas Lebon del Poblenou.També està previst que se cele-brin xerrades sobre la història d’a-questa zona.

També estan programadesactivitats per als més petits. L’es-pecialitat de la Xavier Benguerelés el cinema (el 1995, l’any de lafundació de la biblioteca, va coin-cidir amb el centenari de la cre-ació del setè art) i s’organitzarandos tallers temàtics. El primer tin-drà lloc les darreres setmanes delmes d’abril i consistirà en un ta-ller de modelatge sobre la figurade Charles Chaplin. El maig, elsinfants martinencs podran llepar-se els dits amb una xocolatadaemmarcada en el desè aniversa-ri de la pel·lícula Charlie i la fà-brica de xocolatade Tim Burton.

El mes de juny, coincidintamb la Festa Major de la VilaOlímpica, se celebrarà un concerta l’aire lliure que clourà els actes.

Dues dècades de cultura al barri» La celebració dels 20 anys de la biblioteca Xavier Benguerel arrenca amb un acte amb Vicent Sanchis » La relació estreta i positiva amb el barri i els veïns és la clau de l’èxit d’aquest equipament cultural

HISTÒRIA4La biblioteca porta elnom de Xavier Benguerel (1905-1990), que va néixer i va residir alPoblenou fins al 1938, en honoral seu compromís amb el barri.

El 1929, Benguerel va pu-blicar la seva primera novel·la,Pàgines d’un adolescent, amb laqual va guanyar el premi LesAles Esteses. Amb 33 anys es vaexiliar a França, on va coincidiramb altres catalans com PereCalders o Mercè Rodoreda. Vadedicar part de la seva activitatprofessional a traduir clàssics dela literatura gal·la i va tornar aCatalunya l’any 1954. Durant ladècada de 1960 va escriurebona part de la seva produccióliterària.

A Icària Icària, de 1974, varecrear l’ambient anarquista quevivia el Poblenou abans de l’es-clat de la Guerra Civil. El 1988 seli va concedir el Premi d’Honorde les Lletres Catalanes.

Compromès amb el barri

La façana i dos espais de l’interior de la biblioteca. Fotos: Línia Sant Martí i Biblioteca Xavier Benguerel

Durant anys ha estatl’únic equipamentcultural del barri


| 14Sant Martí22 gener 2015líniasantmartí.cat

La xarxa de periòdics de proxi-mitat Línia té una difusió de331.350 exemplars mensuals, talcom ho indiquen les dades certi-ficades publicades dijous 8 de ge-ner per PGD, que corresponen alperíode setembre-novembre pera 19 de les 21 capçaleres de la xar-xa del Grup Comunicació 21.

D’aquesta manera, Línia és lacapçalera gratuïta local no diàriaamb més difusió de Catalunya. Si

se suma la difusió total de se-tembre a novembre, aquestes19 edicions de Línia assoleixengairebé el milió d’exemplars:994.050. En concret, Línia Va-llès Oriental té una difusió de7.975 exemplars setmanals,mentre que les edicions de Ba-dalona, Gràcia, Sant Martí, Santsi Les Corts registren una mitja-na de 14.975 exemplars quinze-nals cadascuna d’elles.

De les capçaleres mensuals,Línia Mar (Castelldefels, Gavà,Viladecans, El Prat), Ciutat Vella,Eixample, Horta-Guinardó, NouBarris, Sant Andreu i Sarrià-

Sant Gervasi tenen una difusió de14.975 exemplars mensuals res-pectivament, mentre que LíniaNord (Baix Llobregat nord), Lí-nia Tres (Esplugues, Sant JoanDespí i Sant Just Desvern), LíniaVallès (Cerdanyola, Barberà iRipollet), Línia Vallès Sabadell,Línia L’H i Línia Cornellà regis-tren 9.975 exemplars mensualscadascuna.

A la difusió total certificada s’hihaurien de sumar els exemplarsde les edicions de la trimestral Lí-nia Turisme, pendent d’auditar, ide Línia Mar Baix Maresme,mensual que es llançarà al febrer.

Línia és la capçalera gratuïta local no diària amb més difusió de Catalunya. Foto: Arxiu

La xarxa Línia supera els330.000 exemplars mensuals


Detenen un home al Clot perrobar en una obra de l’AVE

SUCCÉS4Els Mossos d’Esqua-dra van detenir el passat 9 de ge-ner, a les obres de l’AVE del ca-rrer Clot amb Bac de Roda, unhome de 29 anys de nacionali-tat senegalesa per haver robatmaterial valorat en més de4.000 euros.

Els fets van tenir lloc durantel matí, quan agents de paisà dela policia catalana es van pre-sentar a la zona després de re-bre un avís. Segons la policia, unoperari de la constructora queporta a terme les obres va sertestimoni dels fets. Aquest va in-formar els agents de la presèn-

cia d’un individu que sortia dela zona de l’obra amb un carrometàl·lic i diverses bigues a l’in-terior.

Després d’una estona in-tentant localitzar el presumptelladre, els agents dels Mossosd’Esquadra van trobar l’home ivan poder comprovar que duiael carro ple d’objectes de lesobres.

Quan l’operari de la cons-tructora va veure el detingut i totel material que portava, el va re-conèixer i va denunciar els fetsper tal de poder recuperar tot elmaterial.

Imatge de la zona on es va produir el robatori. Foto: Google Maps

Sant Martí| 16 22 gener 2015líniasantmartí.cat

Apropar el cementiri a la ciutat.Aquest és el motiu que ha portatl’Ajuntament de Barcelona, a tra-vés del Districte de Sant Martí, aimpulsar una sèrie de reformes alCementiri del Poblenou.

Conscient de la importànciade mantenir l’extens patrimonicultural i arquitectònic de les ne-cròpolis de la ciutat, l’Ajunta-ment va iniciar fa sis anys un plade rehabilitació per als cementi-ris que el necessitessin. En el casdel recinte martinenc, les obresvan començar l’estiu passat i es-taran acabades a finals del mes defebrer. Al capdavant del projec-te hi ha els arquitectes Antoni Vi-lanova i Eduard Simó.

UNA REFORMA NECESSÀRIAVilanova explica a Línia SantMartí que “les millores consis-teixen en la rehabilitació de les fa-çanes perimetrals i en reformesen la tanca patrimonial d’accés i

diversos elements de corona-ment del Segon Departament”.Aquestes reformes necessàriescompleixen una doble finalitat:fan que sense oblidar la funcio-nalitat es potenciï el guany estè-tic de la seva imatge. L’arquitec-te recorda que “la remodelaciócompleta el procés que va co-mençar fa tres anys, amb la re-

forma de la capella, de diversospanteons i de l’Arxiu i la Sala dejuntes”.

La reforma de les façanes delperímetre del cementiri és una deles novetats estètiques que s’a-preciaran més fàcilment. Vila-nova apunta que han estat curo-sos amb la façana del carrer delTaulat, “perquè era monòtona il’arrebossat estava caient”. “Hi

hem aplicat un tractament dife-renciat per mostrar les diversesfases de construcció del cemen-tiri”, afegeix. Els elements ar-quitectònics i decoratius que es-taven perduts o malmesos s’hanrestaurat o recuperat amb treballsartesanals. A més, als murs espintaran dotze cites breus quevincularan el cementiri amb el ba-rri i amb la ciutat.

El segon gran canvi és la re-forma de la tanca patrimoniald’accés des de l’avinguda d’Icària.A banda de recuperar alguns ele-ments que hi faltaven, es com-pletarà el tancament del períme-tre fins als voltants del carrer deCarmen Amaya. D’aquesta ma-nera es completa el procés que esva iniciar amb la reforma d’a-questa façana anys enrere.

La darrera gran modificacióafecta els elements de coronaciódel Segon Departament. Moltespeces tenien un frontó superiorfet amb pedra arenisca que s’haespatllat i hi havia risc de caigu-da. S’han fet rèpliques amb mot-llos i els originals que s’han con-servat s’han traslladat a l’Arxiu.

A punt d’estrenar nova imatge» Les obres de remodelació del Cementiri del Poblenou entren a la recta final i s’enllestiran el febrer» La façana, la tanca perimetral i els elements de coronació han estat els objectes de la reforma

HISTÒRIA4Per conèixer els orí-gens del primer cementiri delPoblenou cal remuntar-se a fi-nals del segle XVIII. Es va in-augurar l’any 1775 per iniciati-va del bisbe Josep Climent, forade les muralles de la ciutat. Lestropes napoleòniques el vandestruir durant la Guerra delFrancès (1808-1814) i, en unaBarcelona en transformació capa un centre industrial i comer-cial de primer ordre, es va veu-re necessari reconstruir la ne-cròpoli.

Pau Sitjar, bisbe de Barcelo-na, va impulsar la creació d’unnou cementiri en els mateixos te-rrenys on s’hi havia construïtl’anterior. La nova necròpoli esva construir sota la direcciód’Antoni Ginesi i el bisbe Sitjarla va beneir l’abril de 1819.Aquest edifici neoclàssic és el quedesprés de diverses ampliacionsha arribat als nostres dies.

Patrimoni del districte

La reforma combinala funcionalitat i elgust per l’estètica


La façana, l’entrada al recinte i part del mur del Cementiri del Poblenou. Fotos: Línia Sant Martí

22 gener 2015

| 18


Ciutat

Amb l’arribada del mes de gener,els universitaris barcelonins en-caren els primers exàmens finalsdel curs. Dossiers, llibres, apuntsi ordinadors omplen les diferentssales d’estudi repartides per totsels barris de la ciutat.

La Regidoria d’Adolescèn-cia i Joventut de l’Ajuntament deBarcelona, en col·laboració ambels diferents Districtes i el Con-sorci de Biblioteques, ofereixaquests espais nocturns per fa-cilitar l’estudi.

Durant tot l’any, aquells queho desitgen, disposen de sis sa-les nocturnes, obertes entre lesnou del vespre i la una de la ma-tinada. L’horari només s’inte-rromp durant les vacances d’es-tiu. Són les del Vapor Vell, al ba-rri de Sants, la de la Vila deGràcia, la sala Guinardó-Mercè

Rodoreda, la sala Ignasi Iglesias-Can Fabra de Sant Andreu, la dela Sagrada Família i la sala Po-blenou-Manuel Arranz.

També estan disponibles,mentre dura el curs escolar, unasala a l’Institut Montserrat, a Sa-

rrià-Sant Gervasi, i una altra al’Espai Jove Garcilaso, a SantAndreu.

L’OFERTA S’AMPLIADe cara als exàmens universita-ris del primer quadrimestre, l’o-ferta d’aquests espais s’amplia.Des del passat 8 de gener, fins al5 de febrer, tots els districtes deBarcelona habiliten espais es-

pecialment per a aquestes dates.D’aquesta manera, els estudiantsresidents a Barcelona tenen vint-i-nou punts disponibles per al’estudi nocturn. L’horari méshabitual és de nou del vespre auna de la matinada, és a dir, elmateix que tenen les sales per-manents.

Tot i això, hi ha sales queobren més aviat, com la del Car-mel, la sala Joan Maragall o laClarà de Sant Gervasi, la sala deles Roquetes i Zona Nord deNou Barris, on s’hi pot accedir apartir de dos quarts de nou delvespre. Altres, en canvi, com lade l’Esquerra de l’Eixample o lasala Riera Blanca, al districte deLes Corts, obren les seves portesa les deu de la nit.

L’Ajuntament repetirà aques-ta ampliació de l’oferta els mesosde maig i juny, per ajudar els es-tudiants a planificar i prepararmillor els exàmens de final decurs en un entorn tranquil i ade-quat a les seves necessitats.

Vint-i-nou punts d’estudi nocturn» Fins al pròxim 5 de febrer s’amplia l’oferta de sales disponibles a les nits per preparar els exàmens» Tots els districtes de la ciutat compten amb un mínim de dos espais habilitats per als estudiants

El mapa de les sales habilitades a la ciutat i una imatge de diversos nois estudiant. Foto: Ajuntament i Arxiu

L’ampliació del’oferta es repetirà

el mes de maig

RedaccióBARCELONA

Avantatges | Biblioteques i sales, connectadesEls espais habilitats per a l’estudi nocturn estan connectats mitjançant la

xarxa de Metro, les diverses línies de Bus i Nitbus i també el Bicing. A més,les biblioteques i les sales habilitades disposen de xarxes de WiFi per facilitar

el treball i l’estudi a tots aquells que facin servir dispositius electrònics.

SOCIETAT4El Districte multi-plica l’oferta. Tots els estudiantsja poden triar entre les dues sa-les d’estudi nocturnes de dosbarris de Sant Martí.

D’aquesta manera es fa en-cara més accessible disposar d’a-quests espais pensats per a mo-ments on es necessita una dosiextra de concentració. Aquestessales estaran habilitades fins a laprimera setmana de febrer.

SALA XAVIER BENGUEREL4Avinguda del Bogatell, 17. Ober-ta de 9 del vespre a 1 de la mati-nada. Estacions de Metro: Ciu-tadella - Vila Olímpica i Bogatell(L4).

SALA POBLENOU - MANUELARRANZ 4 Carrer Joncar, 35.Oberta de 9 del vespre a 1 de lamatinada. Estacions de Metro:Llacuna i Poblenou (L4).

Sant Martí compta amb dues sales d’estudi nocturnes

Ciutat19 | 22 gener 2015 líniasantmartí.cat

L’Ajuntament prorroga el ter-mini de concessió d’ajuts per ala rehabilitació d’edificis. ElConsorci de l’Habitatge de Bar-celona serà qui gestionarà els 6,5milions d’euros de pressupostinicial que tindrà l’edició d’en-guany. Aquesta xifra pot créixeramb el sobrant de la convoca-tòria de la passada edició, un cops’hagin aprovat els pressupostos.

Després de l’èxit que va tenirla convocatòria que hi va haverdurant l’any passat, aquest 2015se n’obre una de nova. En elsmesos d’octubre i novembre de2014 es van presentar 162 ex-pedients i el consistori esperaque aquesta xifra segueixi aug-mentant. Aquells que en con-vocatòries anteriors no van po-der accedir als ajuts podranparticipar-hi de nou.

Fins al 31 de desembre d’a-quest 2015 està obert el termi-ni per sol·licitar aquest ajut.

D’aquesta manera, s’ajuda lescomunitats a complir amb totsels tràmits previs.

CONDICIONS A COMPLIREls edificis que es poden bene-ficiar d’aquest nou ajut són elsque es van construir abans de1981 i que estan destinats ma-joritàriament a l’habitatge.

El president, l’administra-dor o el propietari de l’edifici ésqui ha de sol·licitar que s’iniciïnels tràmits per rebre els ajuts.Cal que la comunitat de veïnsdoni el vistiplau a la reforma idisposar d’un informe tècnicinicial, que es lliura posterior-ment a la formalització de la

sol·licitud. Aquest és un tràmitimprescindible per poder iniciarles obres i ha de ser sempre dinsdels primers tres mesos poste-riors a l’obtenció d’aquest in-forme.

ELS AJUTSLa quantificació econòmica deles subvencions pot arribar als60.000 euros, l’equivalent a lameitat de l’import màxim deles obres en què estiguin afectatselements d’accessibilitat, es vul-gui millorar l’eficiència energè-tica de l’immoble o solucionarpatologies estructurals (enaquest cas no es determina límital topall per actuació).

D’altra banda, les reformesarquitectòniques dels elementscomuns, com escales, vestíbulso celoberts, poden rebre ajuts defins a un vint-i-cinc per cent.

Aquestes quantitats inclouenel pressupost declarat a la lli-cència d’obres i també els im-ports de les despeses dels estu-dis i dels treballs tècnics, amb lesseves corresponents càrreguestributàries.

Una segona joventut per als edificis» L’Ajuntament aposta per la rehabilitació d’immobles i obre una nova convocatòria d’ajuts

» El pressupost és de sis milions i mig d’euros, ampliables amb la partida sobrant de l’any passat

HABITATGE4 Per tal de podertramitar la sol·licititud per rebreles subvencions cal dirigir-se alportal web del Consorci del’Habitatge [www.consorciha-bitatgebcn.cat].

A més, a les deu Oficines del’Habitatge que hi ha als diver-sos districtes es pot rebre asses-

sorament i suport tècnic. Es de-mana cita prèvia a través del ma-teix portal.

També s’ofereix atenció di-rigida a professionals del sectora l’Institut Municipal del Pai-satge Urbà i la Qualitat de Vida[w110.bcn.cat/portal/site/Pai-satgeUrba].

Assessorament a la xarxa

Els ajuts permetran dur a terme les reformes que calguin en edificis construïts abans de 1981. Fotos: Ajuntament i Arxiu

L’accessibilitat, lamillora energètica oles zones comunes,

eixos de millora

RedaccióBARCELONA

22 gener 2015

Comerç| 20


Oci | Prop de 95.000 persones patinen a BarGelonaBarGelona, la pista que ocupa plaça Catalunya cada Nadal des de fa quatre anys, va rebre

un total de 890.000 visitants, dels quals van patinar uns 95.000, segons informen els organitzadors, la Fundació Barcelona Comerç. A més, els botiguers barcelonins van

repartir un total de 600.000 vals de descompte per poder patinar a la pista.

Els Diables del Clot i XarcuteriesClot, amb la col·laboració del’Eix Clot, van celebrar el passatdiumenge dia 18 la primera edi-ció de la Porkada del Clot, unafesta temàtica on el porc va in-terpretar el paper principal.

Durant tot el dia, l’espai de laMeridiana entre els carrers Ara-gó i Corunya va oferir tot un se-guit d’activitats per a tots els pú-blics relacionades amb el porc.“El temps va ser magnífic i grà-cies a això la gent es va animar”,explica a Línia Sant Martí LolaOrtiz, dinamitzadora de l’EixClot, que afegeix que “ben bévam comptar amb la visita deprop d’un miler de persones”.

Tot i que la festa va començara les 12 del matí amb diferents ta-llers infantils i una cercavila, va

ser a partir de les 2 de la tardaquan va començar el dinar, a cà-rrec de Xarcuteries Bosch, ambcarn a preus populars.

A més, prop d’una quinzenade comerciants associats a l’eixvan treure els seus productes alcarrer durant la jornada. La con-dició per poder participar era queportessin productes relacionatsamb el porc i, en aquest sentit,“els comerciants es van saber

reinventar”, assegura Ortiz, queexplica que hi va haver fornersque van portar pans amb formade porc o fins i tot comerciantsdel tèxtil amb davantals amb laforma d’aquest animal brodada,entre altres. “Això està bé, per-què vol dir que els comerciantss’adapten a la vida de barri i sóndinàmics”, rebla Ortiz, que anun-cia que de cara a l’any que volenrepetir l’experiència.

Fi de festa amb el protagonista de la jornada al fons. Foto: Tabalers del Clot

El Clot celebra amb èxit unafesta temàtica sobre el porc

» Els Diables i Xarcuteries Bosch, amb el suport de l’Eix Clot, omplenla Meridiana amb un àpat multitudinari i diverses activitats

El Besòs es bolca amb elcalendari solidari del comerçINICIATIVA4”Tot i que Nadal ésl’època de l’any amb més feina,els comerciants del barri han fetun esforç i han participat en lacampanya del calendari solida-ri”. Amb aquesta afirmació re-sumeix Raquel Espada, presi-denta de l’Associació de comer-ciants del Besòs, el balanç de lainiciativa solidària del calenda-ri dels comerciants del Besòs.

La idea consistia a canviar uncalendari amb fotografies es-pecials dels botiguers del barriper aliments. “La gent ha respostmolt positivament a la cam-panya”, explica Espada, que re-corda com alguns veïns “hanportat aliments sense demanara canvi el calendari”.

Les fotografies del calenda-ri, realitzades per Núria Millàs,mostren la quotidianitat delscomerciants amb escenes di-vertides. Els aliments que recaptila campanya –que finalitzaràaquesta setmana– es reparti-ran a les persones més necessi-tades del Besòs-Maresme, a tra-vés de la Xarxa Solidària.

En la campanya hi han par-ticipat l’Associació de comer-ciants del Besòs, els paradistesdel Mercat del Besòs i l’Asso-ciació de comerciants XavierNogués. En aquest sentit, Es-pada vol agrair la “gran col·la-boració dels socis i veïns delbarri que han participat enaquesta iniciativa solidària”.

INNOVACIÓ4Digitalitzar i po-sicionar millor a Google els co-merços barcelonins. Aquest ésl’objectiu que s’ha marcat l’A-juntament amb el projecte Co-merç a la xarxa, una iniciativaon col·labora també la FundacióBarcelona Comerç, que està for-mada per 18 eixos comercials detota la ciutat.

El consistori espera que decara al 2016 prop de 4.000 co-merços dels eixos de la ciutat es-tiguin geolocalitzats al buscador

Google perquè hi puguin teniruna fitxa pròpia al cercador.“Volem augmentar la competi-tivitat d’aquest comerç i con-vertir-lo en un aparador vir-tual de gran abast ciutadà, fà-cilment accessible i conegutpels nostres residents i tambéper atraure el turisme”, va ex-plicar la tinent d’alcalde d’Eco-nomia, Empresa i Ocupació,Sònia Recasens, durant la pre-sentació de la iniciativa. Reca-sens va destacar que a l’Estat el

95% de les cerques d’informacióes fan a través de Google. La di-gitalització dels establimentscomercials facilitarà la recercadels usuaris que es connectin ainternet per localitzar-los.

L’Ajuntament té previst de-dicar a la iniciativa uns 600.000euros. Aquest programa s’ins-pira en el que va posar en mar-xa l’Eix Sarrià fa un parell d’anysi que va ajudar a millorar el po-sicionament online d’algunesbotigues.


El calendari il·lustrava escenes divertides dels paradistes. Foto: Ajuntament

Llançats cap a l’era digital

El projecte vol geolocalitzar prop de 4.000 botigues de la ciutat. Foto: Arxiu

21 |

22 gener 2015

Esportslíniasantmartí.cat

El Júpiter ha conclòs la primeravolta de la lliga amb una sensacióagredolça. Per una banda, l’equipde Juanjo García no té gaire llunyels 40 punts –en té 34– queatorguen la permanència i és se-gon a tres punts del primer clas-sificat, el Granollers. Tanmateix,la derrota en la darrera jornada dela primera volta davant l’Escala(2-0) aquest passat diumenge, vaimpedir que els martinencs tin-guessin la possibilitat de ser cam-pions d’hivern: el líder, el Gra-nollers, va empatar a 1 al camp del’Avià i va cloure la primera vol-ta amb 37 punts. Si el Júpiter,amb 34 punts, hagués guanyat al’Escala, podria haver assaltat ellideratge de la lliga.

Tot i així, el balanç dels gris-i-grana a la competició regular és

força positiu. Amb onze victò-ries –set de les quals van ser se-guides durant les primeres jor-nades de competició–, un empati 5 derrotes, el Júpiter és un claraspirant a l’ascens de categoria.

Aquest pròxim diumenge,els de García viatjaran a SantaColoma per jugar contra unaGrama en hores baixes –és ter-

cera per la cua amb 11 punts, a 9de la salvació–. En el partit d’a-nada, el Júpiter va derrotar fà-cilment a la Verneda els colo-mencs per 2 gols a 0.

Per la seva banda, el Grano-llers visitarà el camp del Farners,un equip de la part baixa. El Jú-piter intentarà no fallar i esperarla derrota dels vallesans.

El Júpiter està completant una gran temporada. Foto: CEJ

El Júpiter tanca la primera voltaamb una derrota a l’Escala

» Tot i perdre 2-0, els martinencs continuen segons a la classificació » En cas d’haver guanyat, els gris-i-grana podrien haver estat líders

Es presenta la 37a edició de la Marató de Barcelona

ATLETISME4Nova cita amb laprova atlètica de llarga distànciaper excel·lència. La setmanapassada es va presentar la 37aedició de la Marató de Barcelo-na, que tindrà lloc el 15 de març.La competició farà un recorregutpels escenaris més emblemà-tics de la ciutat, com la SagradaFamília el monument a Colom ola plaça de Catalunya.

Durant la presentació de l’e-dició d’enguany, la tinent d’al-calde d’esports Maite Fandosva expressar la voluntat “que laMarató creixi, no només pel que

fa a inscrits, sinó també en ter-mes de qualitat”.

Una de les novetats de l’edi-ció d’enguany és que el circuitserà més ràpid i ample que el dela passada edició. Els atletespodran fer un seguiment de laprova en temps real. A més, elritme d’inscripcions avança mésràpid que l’any passat, i de mo-ment ja s’han inscrit més de13.500 persones.

Sant Martí serà un dels epi-centres de la Marató, ja quegran part del seu recorreguttranscorrerà pels seus carrers.

Més de 240 participants en laCursa d’Orientació del FòrumCURSA4La tercera cursa delcalendari Barcelona Orientació,que va tenir lloc al Parc del Fò-rum el passat 10 de gener, vaaplegar més de 240 participants,200 dels quals eren escolars dediferents col·legis de la ciutat.

La cursa, organitzada pelConsell de l’Esport Escolar(CEEB), es va celebrar en un diaassolellat i amb bones condicionsque van ajudar a fer incremen-tar la participació.

La pròxima cursa del cicleBarcelona Orientació del Consellde l’Esport Escolar tindrà lloc elpròxim 14 de febrer al Castell deMontjuïc. Els interessats a par-ticipar tenen temps per inscriu-re’s fins al dimarts 10 de febrer.Per formalitzar la inscripció, calentrar a la web del CEEB –el-consell.cat– o fer-ho de manerapresencial a les oficines del Con-sell, ubicades al poliesportiu dela Mar Bella.

L’Enginyers rep un AtlèticBarceloneta necessitat

WATERPOLO4El Poble Nou En-ginyers rep aquest dissabte acasa l’Atlètic-Barceloneta en unpartit corresponent a la tretzenajornada de Divisió d’Honor.

L’Enginyers ve d’empatar adomicili amb el Mataró (9-9), unresultat positiu contra un rivaldirecte de mitja taula. Els de Da-niel García van tenir en Santiverii Miguel Hernando el seu sal-vavides en un enfrontamentmolt igualat. Amb aquest resul-

tat, els del Poblenou segueixenvuitens amb 4 victòries, 1 empati 7 derrotes.

Pel que fa a l’Atlètic-Barce-loneta, els mariners arriben alpartit amb la necessitat d’acon-seguir la victòria, després deperdre dissabte passat a casacontra el Terrassa (9-10). El re-sultat va enviar els de ChusMartín, després de molts mesosliderant la lliga, a la segona po-sició.


La Marató travessarà Sant Martí de banda a banda. Foto: Ajuntament

Futbol | Derrota del Celtic, que cau al penúltim llocLa UE Celtic de Sant Martí va caure a casa per 1 gol a 2 contra el Don Bosco

CF. Ara per ara, els martinencs són penúltims a la lliga amb 12 punts. A més, dels últims cinc partits, només n’han guanyat un. Aquest diumenge el

Celtic juga al camp del Racing de Sarrià, vuitè classificat amb 28 punts.

Agenda| 22 22 gener 2015líniasantmartí.cat

[email protected]

AGENDA UINZENALQA PARTIR DEL 30 DE GENERTot el dia Festival #FF Fusió Farinera, un eclèc-

tic espectacle musical que organitza la Fari-nera del Clot. Aquest cicle consta de diferentsactuacions i s’allargarà fins al 20 de febrer. /La Farinera.

A PARTIR D’AVUI 22 DE GENERDj. de 10:00 a 1:00 Taller de massatge tailandès

a càrrec d’Alícia López, una tècnica que mi-llora el sistema articular, muscular i circula-tori de tot el cos de manera homogènia. / LaFarinera.

AVUI DIA 22 DE GENER18:00 Els membres del Club de Lectura co-

mentaran el llibre Algunos muchachos, d’A-na María Matute. Condueix l’activitat FernandoMuñiz. / Sala 606 de la biblioteca Sant Mar-tí de Provençals.

FINS AL 5 DE FEBRERMatí-Tarda Terra Onírica. Exposició de les obres

de Yasmine Sciacquatori. Els dissabtes l’ex-posició obre durant el matí. / Centre cívic delParc-Sandaru.

A PARTIR DE L’11 DE FEBRERMatí-Tarda Exposició Desglaç, formada per

fotografies d’Aloma Sand sobre el dolor. Lamajoria de les fotografies són autorretrats enun món subjectiu. / Centre cívic del Parc-San-daru.

DIMECRES 4 DE FEBRER18:00Descobreix la teva biblioteca amb l’inspector

Sito és una activitat gratuïta per descobrir labiblioteca Poblenou amb una proposta d’in-vestigació i de misteri.

DIMECRES 4 DE FEBRER17:30 El tren de les emocions, una proposta que

explora lectures per introduir els pares i elsseus fulls en el món de les emocions d’unamanera lúdica però també real. / BibliotecaEl Clot.

DISSABTE 24 DE GENER18:30 Partit de waterpolo entre el Poble Nou En-

ginyers i l’Atlètic-Barceloneta, corresponenta la tretzena jornada de Divisió d’Honor. / Pis-cina Sant Jordi.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Sessió de contes per als més petits dela casa. Narració oral d’històries d’ar-gument senzill i de ritme compassat,a càrrec de Lola, l’Encantadora decontes. Per a infants de 0 a 3 anys. / Bi-blioteca Camp de l’Arpa.

Sac de rondallesDissabtes de conte

Ds. 31 de gener a les 11:00

Xerrada a càrrec de Xavier Roca-Cusachssobre la meditació i les estones en cal-ma, que permeten la persona refle-xionar sobre allò que passa al seu vol-tant. / Biblioteca Xavier Benguerel.

XerradaDesaprofitant el tempsDm. 27 de gener a les 19:00

El nou casal de gent gran Parc del Clot,ubicat a la plaça Joan Casanellas, ce-lebrarà una jornada de portes obertesel pròxim dissabte 24 de gener. Aquestequipament compta amb 900 metresquadrats de superfície.

Inauguració del noucasal del Parc del Clot

Ds. 24 de gener

Derbi barceloní entre el Júpiter i el Tec-nofútbol, corresponent a la 19a jornadadel grup 1 de Primera catalana. / LaVerneda.

Partit de futbolJúpiter-TecnofútbolDg. 1 de febrer a les 12:00

| 24 22 gener 2015líniasantmartí.cat Pròxima edició: 5 de febrer

Sant marti 61

Documents

Transcript of Sant marti 61