Santa Coloma, arrels d’Andorra...4 Santa Coloma, arrels d’Andorra Des del passat més remot,...

1

CA

Santa Coloma, arrels d’Andorra

Índex 03—Plànol

04—Arrels d’Andorra

Patrimoni cultural

06—De Sancta Columba a Santa Coloma

08—Espai Columba, la casa del mestre

12—Santa Coloma, l’església essencial

14—El poble de Santa Coloma, la passejada tranquil·la

16—La Torre dels Russos, (Enclau St. Jordi)la utopia andorrana

18—La Roureda de la Margineda, el jaciment fundacional

20—Nucli de la Margineda, l’Andorra més genuïna

22—Balma de la Margineda, viatge a l’origen

24—Pont de la Margineda, un prodigi sobre el riu

26—Pont de Madrid, el poder dels enginyers

Entorn natural

28—La Vall d’Enclar, valor natural

30—El Roc d’Enclar, la fascinació del domini

32—I més natura, el complement perfecte

Itineraris

34—

Itinerari cultural

35—Itinerari natural

3 D.L

. AN

D.3

06

-20

19

França

Espanya

Andorra la Vella

AV. ENCLAR

CR

TA. G

EN

ER

AL

1

C. PO

BLADÓ

Pont de

la Mar

gineda

AV. SALOU

SANTA COLOMA

ANDORRA LA VELLA

AV. SANTA

COLOMA

Santa Coloma

4

Santa Coloma, arrels d’AndorraDes del passat més remot, Andorra està formada per parròquies, entitats territorials amb àmplies competències i que estructuren el país. Ara n’hi ha set, però des de l’alta edat mitjana (segurament de molt abans, però al segle XI es documenten per primer cop) n’hi havia sis. La central, la d’Andorra, es va dividir el 1978 en dues de noves: Andorra la Vella —que recollia el testimoni de la capitalitat històrica del país— i Escaldes-Engordany.

Al sud de la parròquia d’Andorra la Vella hi ha el nucli de Santa Coloma. Terra plana, assolellada i fèrtil, escenari de les primeres ocupacions humanes de les Valls, limita al sud amb la parròquia de Sant Julià de Lòria, per la Margineda i la portella d’Aixovall. És, potser, el resum d’Andorra, el país destil·lat, la terra concentrada. Val la pena aturar-s’hi, sense presses, dissenyar itineraris a mida. I tornar-hi, després.

7

De Sancta Columba a Santa ColomaUna mica de llarga històriaSempre hi ha estat. A l’entrada mateix de la plana de la vall central d’Andorra, Santa Coloma exemplifica, potser millor que cap altre poble de les Valls, el caràcter del país. Lloc de pas, talaia i refugi, testimoni vigilant del discurs dels segles, procurant mantenir el sempre difícil equilibri entre el que és antic i el que és nou.La primera menció del lloc és relativament tardana, del 988. Una mica més tard, l’església de Sancta Columba apareix citada a l’acta de consagració de Santa Maria d’Urgell, un document datat al segle IX que va ser redactat, en realitat, al començament del segle XI. Però no hi fa res. Naturalment, hi ha llegendes que acompanyen aquesta sensació d’enorme antiguitat, i que vinculen d’una manera indissociable la santa amb el topònim: es diu que el lloc va patir una terrible invasió d’osses, que destruïen els conreus i habitatges, i la plaga només es va poder controlar amb la intercessió directíssima de la santa, que va fer fora les feres. En agraïment, el seu nom es va perpetuar en l’església que li van dedicar que va alliberar. No és una història gratuïta: Santa Coloma, màrtir aragonesa del segle III, va ser salvada en una ocasió de l’atac d’un soldat romà per una óssa que es va escapar d’un amfiteatre. D’altres indicis etimològics,

però, parlen també d’una ocupació certament antiga: el topònim columba seria el record dels columbaris romans on els primers habitants haurien dipositat les cendres dels seus difunts.Sigui com sigui, Santa Coloma —i, per extensió, tot el sector sud de la parròquia d’Andorra la Vella— concentra avui un pòsit riquíssim de memòria i de patrimoni: és un museu obert, polièdric, sempre canviant, perquè és el mirall del país i de la seva història viva. En una mínima extensió de territori, que es pot recórrer perfectament a peu en un parell d’hores, tenim una gran quantitat de punts d’interès, des del més remot epipaleolític fins a l’enginyeria civil del segle XXI.

8

Espai ColumbaLa casa del mestreL’art romànic tenia en les pintures murals un poderós mitjà per transmetre doctrina. A Andorra s’han conservat exemples d’aquesta manifestació artística, d’altíssim nivell, tot i que moltes van deixar el país durant les primeres dècades del segle XX, víctimes de la cobdícia col·leccionista i del desinterès. A l’església de Santa Coloma hi havia un desplegament fenomenal de pintures al fresc. Van patir un destí atzarós: el 1932 van ser venudes a l’antiquari Bardolet (per 15.000 pessetes!), les va arrencar un especialista italià, el senyor Cividini. La major part del conjunt el va adquirir el baró Van Cassel, un banquer belga, que va instal·lar-lo a la seva mansió de Cannes. Amb la guerra, els nazis van requisar les pintures i les van dipositar en unes mines de sal a Àustria. Després de la capitulació, els especialistes aliats en recuperar obres d’art les van deixar en un magatzem a Munic. Malgrat que la major part de la col·lecció Cassel va ser retornada al seu propietari, els frescos es van quedar a Alemanya. El 1969 van passar a formar part de la col·lecció d’un museu berlinès, on s’hi van estar fins al 2007, quan el govern d’Andorra les va recomprar als hereus del baró. Tota aquesta peripècia ha servit perquè, al final del camí, les pintures s’instal·lin en un singular equipament museístic, l’Espai Columba, situat davant mateix de l’església original i que servirà

per contenir, explicar i contextualitzar els frescos i, per extensió, el romànic andorrà. L’Espai Columba és la presentació ineludible per poder visitar després l’església de Santa Coloma, i ens permet que l’experiència de la visita al temple sigui molt més rica i intensa.El programa iconogràfic de les pintures —condicionat per l’estructura preromànica de l’absis— és dominat per la representació del Crist en Majestat, flanquejat per les figuracions de l’Esperit Sant i els quatre evangelistes. A l’apostolat hi destaca la presència de la santa titular: la Coloma. Són les úniques pintures exposades a Andorra del Mestre de Santa Coloma, l’artista més característic del romànic del país, a qui s’atribueixen també els conjunts d’Engolasters, Anyós i les Bons, que es poden contemplar al MNAC.

Coses pràctiquesPer fer la visita guiada es recomana fer reserva prèvia. Per visitar l’església de Santa Coloma s’ha de passar abans per l’Espai Columba.

11

HorarisDe gener a juny i de setembre a desembre: de 10 a 14 h i de 15 a 18 h.Diumenge de 10 a 14 h.El 5 de gener, el 24 i el 31 de desembre museu obre de 10 a 14 h.Juliol i agost: de 10 a 14 h i de 15 a 19 h.Diumenge tarda i dilluns tancat.El museu tanca: 1 i 6 de gener / 14 de març / 1 de maig / 8 de setembre / 25 i 26 de desembre.Diumenge tarda i dilluns tancat

TarifesNormal: 7 € Reduïda: 3,5 € (grups superiors a 10 persones, entitats i societats col·laboradores, estudiants estrangers, majors de 65 anys).Entrada gratuïta: per a escoles i estudiants nacionals, persones amb discapacitat, titulars del Carnet jove, menors de 10 anys, membres d’ICOM i Icomos, titulars de la Tarja magna i tots els ciutadans del Principat el primer i el tercer dissabte de cada mes durant tot l’any.Suplement per visita guiada: 1,5 € per persona

ContacteAvinguda Verge del Remei, 19. Santa ColomaTel.: +376 821 234Central de reserves: +376 839 760A/e: [email protected]

*Els horaris poden patir modificacions per causes alienes.

13

L’església essencial Santa Coloma és l’església més característica de les Valls, l’edifici arquetípic del romànic andorrà: un estil rústic però elegant, auster, escenogràfic, que se situa en un lloc especial i s’aprofita del paisatge monumental de les muntanyes, per configurar uns espais únics. Hem de tenir molt present que les esglésies andorranes no només són espais de culte, sinó que durant molts segles van servir també d’espais de representació i d’assemblea, on els antics andorrans es trobaven per tractar col·lectivament els afers de la comunitat. Aquest caràcter dual, esglésies sorgides del poble, per a ús del poble, és una constant en tot el romànic del país. L’església de Santa Coloma és, a més, el fruit feliç de la conjunció de dos estils arquitectònics, que connecten i s’harmonitzen com si els constructors, separats per més de dos segles de distància, s’haguessin posat d’acord: l’arcaic preromànic de la nau, que és del segle IX o X (això no ho sabem del cert!) i el romànic, amb el preciós —i originalíssim— campanar. La visita exterior ens permet una primera aproximació als volums: l’absis de planta rectangular, la nau, massissa, amb els murs alleugerits amb bigues encastades, l’amable porxo, encarat al sol del migdia. El campanar, naturalment: cilíndric, aixecat cap al 1175, amb els seus gairebé divuit metres d’alçada, quatre pisos amb finestres

bessones i fantasies llombardes, on encara, si ens fixem bé en el ràfec, dalt de tot, hi ha restes de la decoració geomètrica que hi havia als paraments exteriors de l’església. Abans, les campanes les tocava la gent del poble: un mes cada casa.L’espai interior és recollit, dominat per la presència contundent de l’arc triomfal que separa la nau del presbiteri, on encara hi ha el fresc amb la representació de l’anyell de Déu, l’única pintura mural del temple que no va ser arrencada (perquè no la van trobar!), amb els àngels que el flanquejaven i restes de la decoració geomètrica de l’arc triomfal.També hi ha la talla romànica de la Mare de Déu del Remei (àlies la Geperudeta) i, als peus de la nau, el retaule barroc —obra del Mestre d’Adrall— que va ocultar durant molt de temps les pintures, cobertes per una finíssima capa de guix.Un espectacular videomapatge reconstrueix, amb uns colors tan vius que hom diria que els han acabat de pintar, el programa iconogràfic original que va concebre el Mestre de Santa Coloma. És una d’aquelles proeses de la tècnica posada al servei de l’art. Després dels sis minuts escassos que dura, en sortirem amb una percepció, especial de l’espai pictòric de l’església.

Coses pràctiquesPer visitar l’església de Santa Coloma s’ha de passar abans per l’Espai Columba.

Santa Coloma

14

El poble de Santa ColomaLa passejada tranquil·laAl voltant de l’església hi va anar creixent un petit nucli de poblament: cases de pagès que explotaven la fèrtil plana de la vall central d’Andorra, un dels pocs llocs del país on l’agricultura pot arribar a ser una pràctica amable, no tan condicionada pel clima com passa a les parròquies altes. L’espai que s’estén entre les tarteres i canals de la serra d’Enclar i el Valira està esquitxat de prats i camps de tabac —que avui és el conreu nacional. Les cases de Santa Coloma es cuidaven de tenir organitzat el seu territori. Avui encara tenim excel·lents exemples de com eren les cases de tota la vida, com casa Riberaygua, a tocar de l’església. Al llarg del carrer Major, i seguint pel camí que porta cap a la Margineda podem evocar com eren els pobles andorrans abans de la revolució turística i comercial del segle XX. Tot s’ha adaptat: els antics pallers on s’hi deixava l’herba per a l’hivern ara són assecadors de tabac, l’escola unitària de cal Joan Mateu està tancada, els tres cóms que trobem al poble ja no serveixen perquè s’hi abeuri el bestiar

(i també s’utilitzaven durant la matança del porc!). A la part alta del carrer Major hi ha casa Mariano, amb inscripcions del segle XVIII i un pas cobert. A la placeta que hi ha al davant s’hi feien rodar falles, aquest patrimoni immaterial que encara avui podem veure a Andorra la Vella la vigília de Sant Joan.I no hi ha poble antic sense el seu contrapunt contemporani: Santa Coloma ha crescut en direcció nord, un eixample que connecta amb Andorra la Vella. L’avinguda d’Enclar s’ha especialitzat en el comerç d’equipaments i complements per a motos i cotxes.

Coses pràctiquesVisites guiades durant els mesos d’estiu.Reserves: Oficina de Turisme d’Andorra la [email protected]

17

*Edifici privat, no es permet la seva visita

La torre dels Russos(Enclau St. Jordi)La utopia andorranaEl camí de Santa Coloma cap la Margineda passa pel costat d’un dels edificis més singulars d’Andorra: la torre dels Russos. Construït el 1917, va ser la primera obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, un deixeble d’Antoni Gaudí (i és la primera casa d’Andorra que es va fer amb un projecte amb tots els ets i uts). Martinell va redactar-lo després de guanyar un concurs convocat per l’Escola d’Arquitectes de Barcelona. És un edifici de planta irregular, tres plantes, que recupera elements modernistes —en l’ornamentació, especialment— però que té una orientació més alineada amb el noucentisme arquitectònic, més racionalista. De propietat privada, va ser restaurada el 1997.El promotor de l’obra va ser Frederick Fiske Warren, un fabricant de paper nord-americà (i excel·lent jugador de tennis) que va voler traslladar al país la iniciativa dels Fairhope Single Tax Enclaves, un intent de constituir una cooperativa fonamentada en la solidaritat entre els seus membres, en una de les aplicacions pràctiques del socialisme utòpic. Tenia com a soci al periodista i poeta català Josep Alemany, que

li va parlar de l’excepcional situació geogràfica i política d’Andorra. Un rus, Nikolai Popov, va fer de supervisor de la construcció de la casa —i d’aquí el nom popular. L’experiment andorrà es deia Enclau Sant Jordi, en honor a Henry George, cap espiritual del moviment. En plena primera guerra mundial, la neutralitat d’Andorra era una plataforma ideal per engegar el projecte. Una de les activitats principals era la venda de bacallà a França, amb un enginyós sistema de subhastes. Però per la idiosincràsia nacional i —sobretot— desavinences diguem-ne d’origen sentimental entre els seus Warren i Popov, el somni de l’Enclau va fracassar i no se’n va parlar mai més. La torre dels Russos, però, n’és un recordatori permanent.

18

La Roureda de la Margineda

El jaciment fundacionalEl 2007 van començar les campanyes arqueològiques a la Roureda de la Margineda, el jaciment més extens mai excavat a Andorra i un dels més importants del Pirineu. Situat en una elevació sobre la plana, entre Santa Coloma i la Margineda, els historiadors i els arqueòlegs encara debaten sobre l’exacta natura de les restes exhumades. Amb diverses fases d’ocupació des de l’edat del bronze, la central i més espectacular és la datada entre el segle XII i el XIV: mil cinc-cents metres quadrats de murs, que delimiten estances i carrers. La hipòtesi més engrescadora identifica les estructures amb la fase final de la força de Sant Vicenç, que va ser objecte d’una transacció el 1190 entre el comte d’Urgell, Ermengol VIII, i el bel·licós vescomte Arnau de Castellbò. Un segle més tard, l’enderroc de la fortificació va ser acordat en la primera clàusula del Segon Pariatge d’Andorra, el tractat de pau entre el bisbe Pere d’Urg i el comte Roger Bernat III de Foix, del 1288. La força simbòlica que té per al país la

troballa és excepcional: la fortalesa de Sant Vicenç seria el cap de pont que els Castellbò-Foix van situar al cor d’Andorra per materialitzar la seva oposició frontal al domini episcopal. Dels pactes establerts per repartir el control sobre el territori se n’origina l’Andorra d’avui. La força de Sant Vicenç seria el recordatori en pedra dels orígens del sistema de la cossenyoria, que va fonamentar la independència d’Andorra i n’ha assegurat la continuïtat històrica.

Coses pràctiquesEl jaciment de la Margineda ofereix durant els mesos de juliol i agost visites guiades amb reserva prèvia, que es pot realitzar a l’Oficina de turisme d’Andorra la Vella, al telèfon (+376) 750 100 o al correu electrònic: [email protected]é pot contactar amb Molines Patrimonis per telèfon: (+376) 805 950 o per correu electrònic: [email protected] l’hivern únicament es fan visites per a grups escolars.

21

L’Andorra més genuïnaEl petit poblet de la Margineda és el més meridional de la parròquia. L’accés pel camí que ve de Santa Coloma ens deixa a la part alta del nucli, des d’on hi ha una gran panorama sobre la vall. Des d’allí es baixa pel camí de la Callissa fins a la carretera. Al llarg del recorregut trobarem alguns exemples molt ben conservats de l’arquitectura tradicional andorrana —especialment la casa dels Pobres— i un entorn agrari generalment ben cuidat. És un bon punt per observar la riquesa botànica del

fons de vall i, sobretot, trobar-nos amb alguns dels vestigis més característics de l’economia tradicional d’Andorra. No hem d’oblidar que el nom del lloc ens connecta directament amb els marges, parets de pedra seca fetes amb un esforç gairebé sobrehumà per aconseguir esgarrapar uns pams de terra cultivable a la muntanya. Avui, la tècnica de construcció de pedra seca ha estat distingida per la UNESCO com a element del patrimoni immaterial de la humanitat, i tot el paisatge agrari de la zona ens ho recorda.

Nucli de la Margineda

22

Balma de la MarginedaViatge a l’origenA cinc minuts a peu de la rotonda de la Margineda, perfectament visible des de la carretera per on passen cada dia milers de persones, la balma de la Margineda és un jaciment emblemàtic no només per a Andorra, sinó per a tot el Pirineu. L’extrem meridional de la Margineda on se situa és un territori en disputa amb la parròquia de Sant Julià: a Andorra, els límits entre parròquies de vegades són líquids, com a conseqüència de la difícil adaptació als temps moderns de pràctiques antigues, com els emprius. Els primers habitants de la zona, però, no entenien ni de fronteres ni de límits: la balma de la Margineda, un abric a la roca, perfectament orientat, situat damunt

del Valira, és l’escenari de les primeres passes de l’home per les valls d’Andorra, amb una ocupació llarguíssima —des del 10.000 fins al 4000 aC.Descobert per Pere Canturri el 1959, el jaciment va ser excavat per Jean Guillaine i Michel Martzluff entre 1979 i 1991. Els arqueòlegs van documentar una extraordinària quantitat de dades sobre les formes de vida i molts objectes utilitzats pels primers pobladors d’Andorra: arpons d’os, eines. La balma de la Margineda és la gran desconeguda del patrimoni andorrà, l’escenari enigmàtic de la presència dels caçadors-recolectors que, per primer cop, es van atrevir a penetrar en un territori fred, hostil, a la sortida de la darrera glaciació.

25

Un prodigi sobre el riuEl pont Nou de la Margineda és el més emblemàtic d’Andorra, una de les seves icones patrimonials més visibles i la mostra fefaent que el patrimoni del país no s’acaba amb les esglésies. No sabem amb precisió quan va ser construït. Els documents de començament del segle XV l’anomenen el ‘pont nou’, cosa que ens obliga a pensar que, poc temps abans, en el mateix lloc hi hauria hagut, necessàriament, un ‘pont vell’. En qualsevol cas, hauria hagut de ser una obra de final del segle XIV o començament del XV. El seu emplaçament no és fruit de caprici dels traçuts enginyers medievals: just a la sortida de la Portella d’Aixovall, l’estret que separava les parròquies d’Andorra i de Sant Julià, el pont permet desdoblar el camí ral en dos brancals, el

que anava pel solà i el que discorria per l’obac.Té una gran esveltesa —arc d’esquena d’ase, de punt rodó rebaixat, de nou metres i mig de llum, per un total de trenta-tres metres de recorregut. El pont és un supervivent, perquè els ponts són estructures en risc permanent. Però el seu estat de conservació és excel·lent i diu molt de la perícia dels seus constructors: ha suportat dotzenes d’aiguats catastròfics que, mica a mica, han anat reduint el nombre de ponts històrics que salvaven els rius andorrans. Travessar-lo avui és fer un viatge en el temps: al llarg de sis segles, per aquell pont hi ha passat tothom… I des de dalt, la visió del Valira: un riu jove, impetuós, de trajectòria curta però intensa, que troba al seu pas pel pont de la Margineda la seva escenografia més interessant.

Pont de la Margineda

26

Pont de MadridEl poder dels enginyers A tres-cents metres, aigües amunt, del pont de la Margineda, el pont de Madrid n’és el contrapunt perfecte. El contrast entre la vella infraestructura i la nova construcció és colpidor i estimulant. El camí ral ha estat substituït per la CG1, la principal carretera del país, els traginers pels turismes i els camions. El pont de Madrid, inaugurat el 2008, és cosí germà del pont de París, al centre d’Andorra

la Vella. Les característiques del traçat del vial, que obligava a col·locar una plataforma en corba sobre la llera del riu, va suposar un repte colossal per als tècnics. Els tirants que la sostenen conflueixen en una esfera d’acer, de quatre metres de diàmetre, suportada per dos enormes peus, també d’acer. El triomf de l’enginyeria, que passa gairebé desapercebut circulant per la carretera, es manifesta en tota la seva contundència si la contemplem a peu pla.

29

La vall d’EnclarEntorn natural:El Roc és també la porta d’entrada a la Vall d’Enclar, un dels espais de més valor natural d’Andorra. És un territori on la presència de l’home —parets de marge, antics prats de dall, el camí, els vestigis de l’explotació del bosc, els emprius i les zones de pastura— ha reculat en favor de la natura, que sempre s’acaba imposant. A partir del collet de Sant Vicenç, el camí continua en direcció a la serra, per una vall solitària. Un primer tram del camí acaba al prat del Paquetaire, un topònim que és el record d’una de les activitats tradicionals del país: el comerç transfronterer. Si continuem, es pot fer

cap al bony de la Pica o al pic d’Enclar, els cims més característics de la parròquia. És el territori dels isards, que han trobat el seu santuari a la muntanya d’Enclar, on s’hi ha creat un vedat de caça. Però no només hi viuen isards: en qualsevol moment pot saltar un cabirol, o podem trobar rastres del pas del porc fer… I, dominant el cel, els grans rapinyaires: voltors, àligues. I, amb una mica de sort, es pot veure el mític trencalòs.


30

El Roc d’EnclarLa fascinació del dominiEl Roc és una excrescència granítica que arrenca del formidable massís d’Enclar i domina, des d’una alçada de cent cinquanta metres, la plana de Santa Coloma. El paratge ha estat l’exemple més perfecte de les adaptacions de les comunitats humanes de muntanya a un entorn natural i polític canviant. El Roc és un llibre obert sobre la història i l’evolució del país.La cronologia de les diferents fases del Roc s’enceta amb un poblament del bronze antic, al que s’hi va superposar un altre de l’edat del ferro i que va continuar amb una ocupació agrària d’època romana: allà dalt s’hi feia vi. En un moment més avançat, potser cap al segle V, s’hi va construir una petita fortificació, un castrum que probablement formava part d’un sistema de fortaleses que intentaven controlar el pas dels pobles germànics pels Pirineus.L’església, consagrada a Sant Vicenç, és el temple més antic del país, construït cap a la fi del segle VII. Té un petit campanar cilíndric, qui sap si remota inspiració del de Santa Coloma. Probablement reconvertida en mesquita durant la fugaç presència musulmana, en un dels seus murs s’hi va trobar l’únic vestigi del domini califal a Andorra: una brevíssima inscripció en àrab, desitjant salut als fidels.

La fortificació romana va ser modificada cap al segle IX, sense alterar essencialment l’estructura original. És el castell de Sant Vicenç que apareix fugaçment a la documentació l’any 952, i que, probablement, dos segles i mig més tard va renéixer, en forma de poblat castral, a una cota més baixa, a la Roureda de la Margineda. Cal tenir en compte que als andorrans medievals no els agradava gaire que els seus senyors feudals omplissin el país de fortaleses: l’incendi del castell comtal de Bragafolls, cap a l’any 1003, els deuria servir d’avís…Al Roc només s’hi arriba a peu, per un bonic camí —però ben dret— que passa per la tartera i, en mitja hora de pujada, ens deixa a dalt d’aquesta fenomenal talaia.


33

El complement perfecteSanta Coloma és el compendi ideal dels diversos paisatges andorrans. Grans camps de tabac (omnipresents a Andorra des del segle XVII!) horts domèstics, conreus residuals, les gran rouredes del fons de la vall —els boscos naturals d’Andorra—, els boscos de ribera, les tarteres, els estatges muntans: una enciclopèdia oberta de la flora i fauna dels Pirineus. L’entorn de Santa Coloma és un mosaic multicolor que recull totes les possibilitats, des d’un entorn profundament modificat per l’home fins als ecosistemes més verges d’Andorra. I com acostar-nos-hi? La manera més simple és tot passejant. La xarxa de camins tradicionals ha sobreviscut a la modernitat i a les carreteres, i encara es poden resseguir: estan senyalitzats i ben mantinguts. Els vestigis de l’antic camí ral que seguia la vall del Valira es pot trobar al pont de la Margineda. Avui, al costat de la carretera CG1, la principal artèria viària del país, hi ha el passeig del Riu, que connecta Santa Coloma amb la capital i que és freqüentat per corredors, caminadors i ciclistes.

Qui vulgui enfilar-se per les muntanyes podrà trobar el corriol dretíssim de la Pica Romana, que és un dels accessos a peu al conjunt del Madriu-Perafita-Claror. A l’altra banda del riu, tancant la ribera per la banda de llevant hi ha la Vall d’Enclar, un dels espais de més valor natural d’Andorra. És un territori on la presència de l’home —parets de marge, antics prats de dall, el camí, els vestigis de l’explotació del bosc, els emprius i les zones de pastura— ha reculat en favor de la natura, que sempre s’acaba imposant. El camí per accedir-hi és el mateix que puja al Roc d’Enclar.

I més natura

34

01—Zona arqueològica delRoc d’Enclar

02—Espai Columba

03—Esglèsia de Santa Coloma

04—Nucli antic de Santa Coloma

05—Torre dels Russos*(Enclau St. Jordi)

06—Jaciment arqueològic de la Roureda de la Margineda

07—Roc de la Margineda

08—Nucli de la Margineda

09—Balma de la Margineda

10—Pont nou de la Margineda

11—Pont de la Margineda

12—Pont de Madrid

www.andorralavella.ad

Itinerari cultural:Arc Patrimonial

Al sud de la parròquia d’Andorra la Vella hi ha Santa Coloma, un dels pobles més antics i característics de les Valls. És la porta d’entrada a una de les concentracions monumentals més importants del Pirineu, amb la fenomenal església de Santa Coloma i el seu campanar cilíndric al capdavant. El seu urbanisme conserva el traçat dels carrers i algunes construccions de l’Andorra rural del segle XVIII. De Santa Coloma i en direcció a la Margineda, sempre seguint camins tradicionals,

es pot veure la Torre dels Russos i el jaciment arqueològic de la Roureda de la Margineda. Més cap al sud, podem arribar fins al pont de la Margineda i, encara una mica més enllà, a la Balma de la Margineda, on s’hi refugiaven els primers habitants d’Andorra, fa 12.000 anys.

4

5

6

11

10

12

7

9

3

1

2

45

6

7

8

9

10 11

12 C. POBLADÓ

CRTA. G

ENERAL

ESPANYA - SANT JULIÀ DE LÒRIA

ANDORRA LA VELLA - FRANÇA

35

Per la Vall d’Enclar Des del carrer dels Barrers de Santa Coloma surt el camí que, per la tartera, s’enfila fins al collet de Sant Vicenç. El camí continua cap a l’esquerra i permet visitar l’església preromànica de Sant Vicenç i la zona arqueològica del Roc. A la dreta, el camí continua dret en direcció a la serra, per una vall feréstega, ideal per a la contemplació de rapinyaires i també dels grans mamífers: isards, cabirols i porcs fers. La vall d’Enclar és una de les dues zones del Principat i on hi ha la població d’isards més important del país. Si la visita es realitza a primera o última hora del dia és possible arribar a veure’n algun exemplar. Si més no, sempre es pot buscar-ne el rastre, com petjades o excrements.• Desnivell: 350 metres• Distància: 1.600m• Dificultat: baix• Temps: 2h 30min• Època: Tot l’any

Via ferrada del Roc d’Enclar Al peu del camí per pujar al Roc d’Enclar, en un bosc d’alzines i vorejat de riscos pronunciats, al qual s’accedeix des del carrer dels Barrers de Santa Coloma, surt també una via ferrada de 270 m de llargada, amb l’equipament necessari per assegurar un ascens emocionant. És indispensable dur casc, arnès, dissipador i calçat adequat. És una via ferrada d’accés lliure, orientada a l’est i el seu cim està a 1.190 metres.• Aproximació: 15 minuts. • Via: 2h. Retorn: 40min.• Desnivell: +190 m / -190 m• Dificultat: mitjana• Distància: 270m

VIA FERRADA

ACCÉS VIA

C. dels Barrers

AV. ENCLAR

CRTA. G

ENERAL 1

Castell Sant Vicenç d’Enclar

Camí accés Castell Sant Vicenç d’Enclar

Via ferrada Sant Vicenç d’Enclar

Itinerari natural

www.andorralavella.ad

P

T (+376) 750 100 [email protected] www.andorralavella.ad

turismeandorralavella

Oficina de Turisme d’Andorra la VellaPlaça de la RotondaAD500 Andorra la Vella

Santa Coloma, arrels d’Andorra...4 Santa Coloma, arrels d’Andorra Des del passat més remot,...

Documents

Transcript of Santa Coloma, arrels d’Andorra...4 Santa Coloma, arrels d’Andorra Des del passat més remot,...