SANTA  SOFIA  DE  CONSTANTINOBLE  ANTEMI  DE  TRAL·∙LES  

FITXA  TÈCNICA  

Títol: Santa Sofia de Constantinoble Autor: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet Cronologia: 523-537 Es0l: bizantí Tipologia: església Materials: maó i marbre recobert a l’interior de mosaics Localització: Istanbul (antiga Constantinoble, Turquia)

En el seu origen i malgrat les seves dimensions colossals, l’antiga basílica cristiana estava situada al costat del palau imperial i de l’hipòdrom. Aquesta ubicació evidencia el control que, en època de Justinià, el poder civil exercia sobre el religiós.

DESCRIPCIÓ  FORMAL  

La basílica de Santa Sofia destaca per la gran cúpula central que se sosté ajudada per quatre contraforts massissos. Tant el tambor com el mur presenten un gran nombre de finestres, i el color  vermell  del  maó  aporta una visió sòbria del temple, que contrasta amb la brillantor dels elements interns. A l’interior, la basílica de Santa Sofia presenta una planta   basilical   de   tres   naus. En una fase inicial de l’edifici constava, a més, d’un atri d’entrada o nàrtex, i un iconòstasi, lloc on es col·locaven les icones, que separava el presbiteri de la nau principal, on se situaven els fidels. Al centre d’aquesta nau hi ha quatre   grans   pilars que delimiten un quadrat sobre el qual s'aixeca la gran cúpula de 31 m de diàmetre i 54 m d’altura.

Per repartir encara més l’enorme pressió i el pes de la cúpula, es disposen dues   semicúpules   als dos extrems de l’eix longitudinal, aguantades per pilars   i   exedres   (espais de planta semicircular) obertes a ambdós costats de le semicúpules. En alçat, les naus laterals mostren dos   pisos   d’arcades  superposades, i el pis superior funciona com una tribuna des d’on els alts càrrecs podien seguir la litúrgia. La llum aconsegueix penetrar a l’interior gràcies al gran nombre d’obertures que hi ha als murs – que no tenen una funció de suport-, i a les 40 finestres radials del tambor que dibuixen un anell lumínic sobre el qual sembla que floti la “volta   celeste”, que simbolitza l’enorme cúpula. Dins la immensa sala que forma la nau central cada element decoratiu estava pensat per fer més viva la llum que entra per les finestres i per potenciar la sensació  d’irrealitat  que la va fer famosa. El paviment original, per exemple, era de mosaics i de marbres policromats; els murs, les columnes i els capitells estaven coberts amb lloses de marbre. Quan hi incidia la llum, especialment en els mosaics, es produïa un efecte  de   reflexió  excepcional.

DESCRIPCIÓ  FORMAL  

ESTIL  

La basílica de Santa Sofia respon a l’edat  d’or  de   l’art  bizanE   i constitueix el testimoni més magnífic de la seva arquitectura. Avui dia el que crida més l’atenció d’aquest edifici arquitravat i voltat és la cúpula   i   les  empremtes  de   les   influències  posteriors  del  cris0anisme  ortodox  i  de  l’Islam. Se la considera la síntesi de la tradició clàssica grecollatina i la tradició constructiva de l’Àsia Menor. Així, la   planta   basilical  rectangular,  el   suport   sobre  uns  pilars  principals   i   la   gran  escala  del conjunt remeten a l’arquitectura voltada erigida durant l’Imperi Romà; en canvi, l’espai   central   de   cúpula   porta

directament a les cobertes corbes de l’Àsia Menor. A Santa Sofia es va usar, per primer cop, el  sistema  de  petxines  a  escala  monumental. Des d’aleshores es convertí en característica fonamental de l’arquitectura bizantina i més endavant de l’arquitectura occidental.

INTERPRETACIÓ  con8ngut  i  significació  

Aquesta basílica va ser construïda sobre   les   restes  d’un   temple   del   segle   IV   que Constantí havia consagrat a la Saviesa Divina.

Justinià, al segle VI, per mostrar el seu poder, i en el marc d’una política de reconstrucció de la capital, va aixecar de nou aquest temple i també el consagrà a la Saviesa Divina.

Per erigir aquesta ostra excepcional del poder de l’imperi teocràtic no va confiar en mestres d’obra

tradicionals, sinó que va  buscar  dos  teòrics  de  la  llei  de  la  Jsica  –Antemi de Tral·les i Isidor de Milet- i no  hi  va  esca0mar  ni  diners  ni  recursos.    Segons Procopi, historiador bizantí, l’emperador aconseguí “que aquesta església es convertís en un producte inusitat de bellesa, superior a la capacitat

d’aquell qui la contempla, que en queda meravellat; i superior a tot el que pugui imaginar qui en sent parlar en un lloc llunyà”.

INTERPRETACIÓ  funció  

La basílica de Santa Sofia té  una  funció  religiosa. És un lloc d’oració i, al llarg de la història, ha passat a ser un espai sagrat per al món cristià a ser-ho per al món islàmic. Avui dia, sota la concepció de museu,

és considerada un   punt   de   culte   per   aquestes   dues  religions.  

Extret  de:  LLUCAY,  T.  Visualart.  Ed.  Vicens  Vives,  2009                                      TRIADÓ,  JR.  Història  de  l’Art.  Batxillerat.  Ed.  Vicens  Vives,  2009