Sants 325ok

24
redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 [email protected] | administració: [email protected] línia sants barcelona liniasants.cat · 9/3/2016 · Núm.325 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals pàg 20 Solidaritat pàg 14 El Consell Plenari aprova una declaració en suport a les persones refugiades Tradició pàg 12 La Bordeta i Sants tornen a celebrar, un any més, la festa de Sant Medir Política pàg 12 L’ANC explica el procés independentista a la Marina Comerç pàg 3 Calculen que les vendes de les rebaixes han crescut un 3% Cautela a la Marina amb la nova data de l’arribada del metro Colau va anunciar en l’últim Ple que el govern preveu que la Zona Franca tingui metro a finals del 2017 pàg 10 Agenda Nacional pàg 4 Els passos cap a la independència: de les lleis de “desconnexió” fins al referèndum de la Constitució Jaume Collboni pàg 9 “Tinc el ple suport de Sánchez per arribar al millor acord amb Colau” Marató de rècord El districte serà l’inici i el final d’una cursa amb 20.000 inscrits

description

http://comunicacio21.cat/images/Sants_325ok.pdf

Transcript of Sants 325ok

Page 1: Sants 325ok

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]

líniasantsbarcelona liniasants.cat · 9/3/2016 · Núm.325 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals

pàg 20 Solidaritat pàg 14

El Consell Plenari aprovauna declaració en suporta les persones refugiades

Tradició pàg 12

La Bordeta i Sants tornena celebrar, un any més,la festa de Sant Medir

Política pàg 12

L’ANC explica el procésindependentista a la Marina

Comerç pàg 3

Calculen que les vendes de lesrebaixes han crescut un 3%

Cautela a la Marina amb la novadata de l’arribada del metro

Colau va anunciar en l’últim Ple que el govern preveu que la Zona Franca tingui metro a finals del 2017 pàg 10

Agenda Nacional pàg 4

Els passos cap a la independència:de les lleis de “desconnexió” fins al referèndum de la Constitució

Jaume Collboni pàg 9

“Tinc el ple suport deSánchez per arribar almillor acord amb Colau”

Marató de rècordEl districte serà l’inici i el final d’una cursa amb 20.000 inscrits

Page 2: Sants 325ok

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 2 líniasants.cat 9 març 2016

Page 3: Sants 325ok

3 | líniasants.cat9 març 2016Reportatge

Les rebaixes han finalitzat –al-menys de manera oficiosa– iels comerciants barcelonins fanun balanç positiu de la cam-panya, però amb matisos.

El president de la FundacióBarcelona Comerç, Vicenç Gas-ca, assegura a aquesta publicacióque enguany “han augmentatles vendes”, i calcula que, demitjana, s’ha venut al voltantd’un “3% més que l’any passat”.“Hi ha sectors que han venut mési altres que menys, com passasempre”, puntualitza Gasca.

Però malgrat els resultats, elpresident de la fundació reconeix

que l’augment de vendes s’haproduït “a base de sacrificar elspreus” i, per tant, la rendibilitat“ha disminuït”, assenyala Gasca,que recorda que els descomptesdels primers dies de rebaixesoscil·laven al voltant del 30%,mentre que els dels últims dies dela campanya han arribat al 70%.

Aquest “sacrifici” dels preuss’explica per dos motius. I el pri-mer d’ells és la climatologia. Lestemperatures més altes del nor-mal d’aquest hivern –el més cà-lid dels últims 100 anys– hanafectat les vendes de roba d’a-brigar. Per tal d’incentivar-les –ja que, segons remarca Gas-ca, “les rebaixes serveixen pertreure l’estoc de la tempora-da”–, els botiguers han hagut defer ofertes més agressives. I, en

segon terme, les rendes familiarsno són encara les desitjables. Ésper aquest motiu que tambés’han abaixat els preus, una ma-niobra que té els seus inconve-nients. Segons Gasca, “moltesbotigues pateixen perquè no te-nen rendibilitat”, ja que “venenamb uns marges de beneficimolt baixos i tenint les mateixesdespeses”, lamenta.

A això cal afegir el fet que lespromocions i descomptes ques’hi fan des de finals de no-vembre “debiliten la força de lesrebaixes”, tal com reconeix elpresident de la fundació. Enaquest sentit, Gasca explica que“la crisi ha canviat i consolidatuns nous hàbits de compra”, ireconeix que el petit comerç“s’hi ha d’adaptar”.

» Els botiguers calculen que les vendes de les rebaixes han crescut un 3% respecte de l’any passat» El sector lamenta, però, que l’increment s’ha produït a base de “sacrificar preus” i reduir la rendibilitat

F. Javier RodríguezBARCELONA

LEGISLACIÓ4El Tribunal Cons-titucional ha declarat inconsti-tucionals dos articles del ReialDecret llei 20/2012, de 13 de ju-liol, en concret el 28.4 i el 28.5,recorreguts per la Generalitat ique fan referència als productesque es venen durant les rebaixes.

Una queixa sostinguda pelscomerciants, a més de l’avan-çament de les rebaixes que fanalgunes marques emparant-seen la legislació espanyola –la lleicatalana segueix suspesa pelConstitucional–, és que les gransempreses creen línies d’articles

específiques per a la campanya,quan “l’essència” de les rebaixes,tal com diu el president de laFundació Barcelona Comerç,és vendre l’estoc ja existent a lesbotigues.

Amb la decisió del Consti-tucional, d’ara endavant elsproductes de venda en rebaixeshauran d’haver estat inclososen l’oferta habitual de la boti-ga almenys durant un terminid’un mes, una decisió que deben segur ajudarà a preservaraquesta “essència” que defen-sen els botiguers.

El TC anul·la dos articles quefan referència a les rebaixes

Els descomptes de la campanya de rebaixes han oscil·lat entre el 30 i el 70%. Fotos: Ajuntament i arxiu

Una millora incompleta

Page 4: Sants 325ok

| 4 líniasants.cat 9 març 2016

Ja fa un parell de mesos que el “Govern dela postautonomia i la preindependència”, talcom l’anomena el president de la Genera-litat, Carles Puigdemont, va prendre pos-sessió. Seixanta dies i escaig que han evi-denciat que el camí de la “desconnexió” –unaltre terme que ha fet fortuna en el vocabulariindependentista– serà dur. De fet, i com java sent costum, aquestes primeres setma-nes del mandat han estat marcades, bàsi-cament, per l’estira-i-arronsa jurídic. Eldebat polític, que és el que se suposa que hau-ria d’imperar en aquests moments, segueixrelegat en un segon terme, a l’ombra dels re-cursos, dels tripijocs jurídics i de l’omni-present Tribunal Constitucional (TC).

Probablement per això, per aquesta pi-cabaralla jurídica permanent, són molts elsciutadans –tant els que van votar partits in-dependentistes com els que van optar peraltres forces– que desconeixen els passosque Junts pel Sí i la CUP han pactat per ferpossible un Estat català independent. Un fullde ruta que tot just ara s’ha començat a des-plegar amb l’impuls de les ponències de leslleis de transitorietat jurídica, de la SeguretatSocial i de la Hisenda pròpia –la del procésconstituent es deixa per més endavant– i

la comissió del procés constituent –ja re-correguda al TC–. Aquestes són les prime-res accions d’un pla que ha de permetre arri-bar, segons els seus impulsors, a la inde-pendència d’una manera “segura” i més omenys ràpida. I és que sembla que els 18 me-sos dels quals es parlava a l’inici han deixatde ser prioritaris. Ara s’opta per no cenyir-se excessivament en un compte enrere quemolts veuen més perjudicial que altra cosa.

Amb tot, i un cop les ponències de les lleisde “desconnexió” han tirat endavant, aixícom la comissió del procés constituent, elssegüents passos que s’han de fer són l’inicid’un procés constituent participatiu i l’im-puls de les principals estructures d’Estat, sen-se oblidar l’aplicació del pla de xoc social. Jaen una segona fase s’han d’aprovar les lleisde ruptura per procedir a convocar leseleccions constituents. D’aquestes, i per a lesquals l’objectiu de l’independentisme és tras-passar la barrera del 50% més 1 dels vots,n’ha de sortir una comissió redactora que ela-bori la nova Constitució per després ser ra-tificada en un referèndum que serveixitambé per avalar la independència.

Tot plegat si abans no s’ha pogut cele-brar un referèndum acordat amb Espanya.I és que ningú, ni el mateix Puigdemont, s’a-treveix a descartar del tot aquesta via. D’o-brir-se finalment, els passos abans descritspodrien canviar substancialment. Quedaclar que no és temps per a pronòstics.

» El Govern impulsa les ponències de les lleis de “desconnexió” i la comissió del procés constituent» Són els primers passos d’un full de ruta que ha d’acabar amb un referèndum sobre la nova Constitució

Arnau NadeuBARCELONA

L’hora de passar a l’acció

ECONOMIA4Més enllà del full de ruta,compartit a grans trets pels actors políticsdel procés sobiranista, hi ha una batalla quede ben segur serà determinant per a l’èxitdel mandat independentista: la de la cai-xa de la Generalitat. La de la Hisenda.

Fins fa poc força apartat dels focus me-diàtics, però no per això menys actiu, el de-partament d’Economia i Hisenda, lideratpel vicepresident Oriol Junqueras, ja ha co-mençat a posar fil a l’agulla per intentar re-flotar l’autonomia financera de la Gene-ralitat. Peticions de liquiditat a Montoro iDe Guindos a banda, l’objectiu principal acurt termini de Junqueras és esprémer almàxim les competències que ja són de laGeneralitat en aquest àmbit i que fins arano s’havien desenvolupat, probablement

per la impopularitat, per exemple, de me-sures com l’embargament. Sigui com sigui,el Govern actual vol acabar amb la cessióde l’execució i la liquidació efectiva dels pro-pis impostos de la Generalitat (un 10% delsque paguem els catalans), un servei pel quall’any passat es van haver d’abonar 10 mi-lions al Ministeri d’Hisenda espanyol i 25més als registradors de la propietat.

Passar a assumir directament aques-tes funcions –cosa que ja s’ha començata fer– i aconseguir així tenir totes les com-petències ja reconegudes efectivamentdesplegades és el primer i indispensablepas perquè quan arribi el moment –si fi-nalment arriba– es pugui assumir la ges-tió dels impostos massius: IVA, IRPF, So-cietats... La mare dels ous.

La batalla de la Hisenda

Agenda Nacional

Page 5: Sants 325ok

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 175 | líniasants.cat9 març 2016

Page 6: Sants 325ok

| 6Opiniólíniasants.cat 9 març 2016

publicitat 686 42 95 17líniasants.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sants no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B 10856-2003

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Un diari plural Un diari participatiu

Llegeixo als mitjans de comuni-cació que, entre altres “benefi-cis” del congrés de mòbils, hi hauna gran demanda de prostitu-tes, que fa que en vinguin d’ar-reu del territori espanyol i del’estranger. No em consta si enels 400 milions d’euros que di-uen que reporta a Barcelonas’inclou la prostitució. Es fan cà-bales de com pot ser que aixòsigui un tema recurrent de cadaany i què es pot fer per impedirque unes dones (i també homes)siguin explotades. Es diferenciaentre les “voluntàries” que acos-tumen a treballar per comptepropi, o sigui que ho fan lliure-ment i podríem dir que són au-tònomes, i les “esclaves sexuals”que treballen per a les màfiesque les exploten. Fins aquí la no-tícia i els comentaris adients. Lanostra societat no sap com en-frontar aquest problema, que noés de fa quatre dies. S’ha de le-galitzar? S’ha de portar un con-trol social i sanitari de les perso-nes que es dediquen a aquestofici mil·lenari? Fem veure queno passa res i mirem cap a un al-tre costat com a societat hipò-crita o entrem a fons en el tema?Què és prostituir-se? Els políticsi professionals que accepten càr-recs i prebendes per variar el seucriteri a favor d’interessos espu-ris, com els hem de qualificar?Quan es parla de prostitució, estendeix a pensar en la sexualperquè és més impactant, peròn’hi ha més i la nostra societattendeix a reduir el problema persimplificar-lo i així no haverd’enfrontar-se a la realitat que ésmés complexa. Qui posarà elcascavell al gat?

4L’altre Mobileper Jordi Lleal

4Confluència / Etnicisme per Joan Granollacs

En terminologia política, la se-tantena de folis que relaten elpacte PSOE-Ciudadanos no pas-sa de ser un simple contracted'adhesió a un projecte de sos-teniment de l'estatus quo polític,econòmic, territorial i fins i tot so-cial derivat del règim del 78,que dinamita, això sí, els esque-mes d'esquerra i dreta propis delbipartidisme clàssic i obliga elsciutadans a reinterpretar el valordel seu vot en aquest sentit.

Però aquest pacte, útil perescenificar la voluntat de diàleg,reforma i progressia de C's iPSOE en contraposició ambIglesias i Rajoy per si hi ha no-ves eleccions, té un efecte de-molidor per al PSC. Liquidadefinitivament, si no és que mi-raculosament i per primera ve-gada els socialistes catalans ta-llessin el cordó umbilical, qual-sevol possibilitat que el PSCocupi la centralitat de la social-democràcia a Catalunya, tant siés autonòmica com si és la Re-pública Catalana. Aquest pa-per el voldrà fer ERC i potseruna part de CDC, i no hi ha llocper a una socialdemocràcia queno accepta un principi bàsicdemocràtic, valgui la redun-dància, com és un referèndum,explícitament prohibit en el

contracte de supervivència po-lítica Sánchez-Rivera.

Iceta ha quedat en fora dejoc, i ara, empassat el gripau deC's després d'apostar entusias-tament per un acord amb Po-demos, explica en una entrevistaque els seus nous amics són fan-tàstics, el que passa és que a Ca-talunya tenim una percepciómolt negativa d'Albert Rivera iels seus, però que a Espanya sónde centre-dreta. Fins i tot re-corda que Convergència i Ciu-tadans comparteixen grup libe-ral al Parlament europeu.

El PSC accelera la seva resi-dualització. Però el PSOE vaen la mateixa direcció. En ter-minologia psiquiàtrica, la si-tuació del socialisme espanyolseria descrita pel psiquiatrenord-americà Phiillip J. Resnickcom un 'filicidi altruístic'. Tèc-nicament, es tracta d'un assas-sinat que comet el pare o lamare, en aquest cas el PSOEamb la motivació d'alleugerir elpatiment, real o fictici del fill, queseria un PSC que no pot respi-rar oprimit pel secessionisme iel trencament de la convivència.I posteriorment, es pot produ-ir el suïcidi del progenitor.

Publicat a El Món.cat

per Gemma Aguilera

4El filicidi del PSOE

CONFLUÈNCIA. Un dels àm-bits de l’esquerra a Catalunyatendeix a la concentració. Con-vé no oblidar que ERC, CUP ifins i tot el PSC comparteixen elmateix espai, que és el majori-tari a Catalunya, però que no ésinfinit. Som davant del movi-ment de peces més anunciat dela història recent del país: caldràveure com Iniciativa acceptal’hara-kiri, si s’integra o no unaPodemos a Catalunya immersaara en un procés de recanvi dela direcció molt conflictiu i quinpaper hi juga la gent del ProcésConstituent. És important queun dels tres pilars (amb la ra-dicalització democràtica i la de-fensa dels drets socials) del noupartit d’Ada Colau sigui la so-birania. Ara, caldria que efecti-vament estiguin disposats a ex-ercir-la: perquè la sobiraniafèrriament condicionada a la vo-luntat d’un altra comunitat po-lítica no és sobirania, sinó sub-missió mal dissimulada.

ETNICISME. D’aquí al-guns mesos, potser setmanes,l’”establihsment” català, en un

nou servei a Espanya, hauràd’aplicar-se a donar suport altancament del Parlament deCatalunya. Així que ara, comabans, convé deslegitimar-lo.Carregar-se, pel civil o per lavia criminal, el resultat del 27-S. Per assolir aquest objectiuvaldran un ampli elenc d’ini-ciatives que van des d’una lec-tura esbiaixada dels informesjurídics de la cambra en qual-sevol afer col·lateral fins a ne-gar directament la seva repre-sentativitat. Carles Castro hicontribuïa fa dies amb un ar-ticle vomitiu per etnicista ba-sat en l’origen dels cognomspresents al Parlament de Ca-talunya. Amb un suposat su-port científic senzillament in-versemblant i deformador dela història dels cognoms a l’Es-panya castellana i a la resta dela península. Pel que es veu, lacomposició gentilícia del Cír-culo del Liceo, el Cercle d’E-conomia, el Foment del TreballNacional o la direcció de LaVanguardia sí que superariauna anàlisi etnicista semblant.

@jordisanchezp: La llibertat d’Otegi portallums i esperances a Euskadi, però no famés lleugera la vergonya de la injustíciaque Espanya va imposar.

@GenisBoadella: Posar les urnes no éscap delicte. Tot el suport a @franceschomsque avui declara al TSJC! #HomsNoEstàs-Sol. #TotsSom9N.

@pilarcarracelas: Si busqueu la paraula"carisma" al diccionari, el líder del PSOEPedro Sánchez hi apareix. A l'apartatd'antònims.

Actualitat a la xarxa

#NoSuma#OtegiFree #TotsSom9N

Page 7: Sants 325ok

7 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] líniasants.cat9 març 2016

@encampanya: Arnaldo Otegi lleva unaestelada en la solapa. Jorge FernándezDíaz ha sido ingresado por doble ictus contirabuzón.

@Deivid1714: Seguim amb pas ferm i noens aturarem. Perquè les urnes no s'im-puten; són democràcia. #HomsNoEstàsSol#TotsSom9N.

@jmbunyol: Leonardo Di Caprio finalmentguanya l'Oscar per The Revenant, no paspel millor paper de la seva trajectòria... peròs'ha fet justícia.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

4Gracias por existir, abuelosper David Creus

En ocasiones escucho hablar de nues-tros mayores: La Muerte puede ser unalivio para ellos porque ahora dejaránde sufrir. Para mí, muy duras palabras.

Me indignan estas frases cuando lasdirigimos a nuestros abuelos y abuelas.

Olvidamos con suma rapidez lo quepara ellos significamos nosotros, loque por y para nosotros hicieron, y sinpedir para ello nada a cambio.

Cada día que pasa que pueden mi-rar el sol, sienten que es un regalo de lavida. Lo tienen todo hecho. Simple-mente desean ver crecer a sus nietos,acompañarles a la piscina, recogerlos enel colegio, mirarlos sonreír, acariciarloscon sus manos arrugadas por el paso delos palos de la vida, aceptando un pasodel tiempo que todos experimentare-mos. Eso es lo único que llena un vacíoque esta sociedad les ha dado como pre-mio a su esfuerzo por luchar para quenosotros gocemos de la libertad queahora tenemos gracias a su ayuda.

Parece ser que en esta vida, la edadnos da la tranquilidad emocional y el ca-lendario que la sociedad esconde, noshace indiferentes a la muerte pasadacierta edad. Frases como, “Era mayor

ya” deberíamos analizar porque las de-cimos. Tal vez yo sea un idiota iluso, nome puedo permitir creer que la muer-te tenga ningún derecho ni edad para vi-sitarnos.

Y menos, se falte al respeto con nu-estra indiferencia a aquellos abuelosque están sufriendo los achaques deuna vida. Bastante han sufrido ya losgolpes con una terrible época de llorosy muerte.

No vean racional si no lo desean,muchos hablan, que esto es ley de vida,(no lo dudo) aunque prefiero pensar queun día respirando para nuestros abue-los, es un día lleno de colores donde unsimple abrazo los puede hacer sonreír.

Solo pretendo que todos hagamosuna pequeña reflexión, empezando porla mía, que la comparto. Tal vez porqueya estoy falto de abuelos y abuelas. Loque nos perdemos por no escucharles,abrazarles más, agradecerles sus ense-ñanzas, nos hace verdaderos estúpidos.

Si alguien al leer esto se le ocurreacercarse a su abuelo o abuela si aún lostiene y les dan un abrazo con unas gra-cias con la mano en el corazón, seré in-finitamente feliz.

La setmana passada, jo mateix, comtants altres milers d'usuaris del metrode Barcelona, vaig ser víctima de la vagadel transport públic. La cosa era bastantincòmoda: llargues esperes, cartellselectrònics que mentien amb el tempsd'arribada dels combois i la lluita mul-titudinària per pujar. Empentes i critsi malestar a pressió, perills i paranoies.A la parada de Diagonal la cosa era im-practicable, en hora punta. Tot realmentfastigós.

A més, vaig arribar a sentir la con-versa que mantenia el conductor delcomboi amb un acompanyant ben ria-ller, dins la seva cabina, ja que la gentadaem va 'obligar' a clavar l'orella per les es-cletxes de vidre que separen el conduc-tor de la resta del passatge. Doncs resultaque aquell senyor es congratulava delmerder. Trobava que fins i tot el malestari l'ofec era poc i ridícul. Ell hauria volgutmés pressió i incomoditat, més llaunesde sardines, menys trens, foc i fum i apo-calipsi. Certament, el passatge estavamolt emprenyat. Sentia els més audaçosque s'esbravaven dient que avui nohauria d'haver pagat ningú, i cagant-sedirectament en els ossos de l'alcaldessa.Coses que passen. El gentim que se su-posa que va donar suport a Colau, "ladona del poble", és el primer a patir i asentir-se decebut.

Tendeixo a no posar-me les coses dinsel cap, és a dir, intento no fer de res ungra massa, però l'espectacle era indignede qualsevol ciutat que vulgui donaruna imatge, ja no de civilització, sinó desimple amor propi. Hi ha situacions in-suportables. Els responsables de la vagano poden fer això a l'usuari, per molt quetinguin raó (cosa que ignoro) en les se-ves reivindicacions. S'ha de ser bastantmalxinat per caure en aquesta forma detortura col·lectiva, perquè aquí s'estàjugant amb la salut de les persones. I acanvi de què? Tots sabem que els vagu-

istes estan més ben pagats que el 95%dels usuaris que només volen anar a la fei-na o tornar a casa sense risc d'infart.

Suposo que dec semblar ingenu —oreaccionari—, però crec que els sindica-listes farien bé de sospesar si així no aca-baran empenyent els polítics a fer uneslleis que permetin que se'ls acomiadi ala primera cada vegada que s'atreveixina posar en risc, no només la integritat fí-sica de la gent, sinó un dels grans nego-cis de la ciutat, del qual en depèn el pade moltes famílies. Si s'acabés apro-vant una legislació que permetés acabaramb aquesta forma d'abús, l'usuari se-ria el primer a aplaudir, perquè recordemque ningú agafa el transport públic perplaer i que, fins i tot, els dies normals icorrents la qualitat del servei ja sabemque és més que fal·lible. Que els políticshan abusat de les seves posicions, mas-sa sovint, ja era cosa sabuda, però que elssindicats fan el mateix, i amb repercus-sions més visibles en el benestar de lespersones, es fa, en cada una d'aquestesocasions, més que evident.

Per altra banda, l'alcaldessa Colau,que es va posar com a salvadora de lesnegociacions per esquivar el problemade la vaga, a les portes de la inaugura-ció del congrés de mòbils, quan tot elmón ens mira, va tastar el pa que s'hidóna. És a dir, el pa que ella mateixa re-partia des de les places, quan s'adrecencap als despatxos. Des de darrere la pan-carta és molt fàcil donar solucions alsproblemes urbans, els mateixos pro-blemes que no saps resoldre quan pas-ses a l'altra banda del carrer. Resulta que'els altres' no eren el dimoni, sinó que in-tentaven equilibrar posicions.

Em sorprèn molt aquesta gent queva de revolucionària, o fins i tot de co-munista, sense voler adonar-se que ésmés fàcil emetre consignes sense soltani volta que treballar per una més sen-sata gestió de les coses de tots.

4Revolució i vagaper Melcior Comes

Parlen elsveïns

Anna“No coneixia el regi-dor, sincerament.Crec que Sants ne-cessita més parcs perals nens. Tot i ques’ha reorganitzat laplaça de Sants, fal-

ten més espais així. Una altra cosa que calsón més poliesportius públics. Per aquí no-més conec el de l’Espanya Industrial.”

Joan“Trobo a faltar pla-ces d’escoles bressolpúbliques, ja quedes d’on jo visc finsa la que em corres-pon hi ha un bontros. Més enllà d’ai-

xò, crec que és positiu que s’estiguin aca-bant les obres de can Mantega, tot i queno serà ben bé el que esperàvem.”

Montserrat“És urgent que s’a-cabin les obres enmarxa. S’hauria dedonar una empentaa això del calaix deles vies, fa massatemps que s’arros-

sega. Coses com Can Vies també s’hauriende resoldre d’una vegada per totes. Tenenmassa temes a mitges.”

Adrià“S’estan fent coses,però tinc la sensa-ció que no se’ns in-forma. Jo esperavamés, després de to-tes les campanyesque han fet, però

moltes coses no depenen del Districte.Això sí, cada cop veig més pobresa al ca-rrer. S’hauria de lluitar contra això.”

Com valores la gestió del regidor Jaume Asens al Districte fins ara?

Page 8: Sants 325ok

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 8 líniasants.cat 9 març 2016

Page 9: Sants 325ok

9 |

líniasants.cat 9 març 2016

Entrevista

Estic davant del nou tinentd’alcalde de l’Ajuntamentde Barcelona?

[Somriu] No, està davant del presi-dent del grup socialista, que està in-tentant arribar a un acord perquèla ciutat sigui governable. I això pas-sa per tenir uns nous pressupostosque abordin les prioritats de laciutat, un pla de govern amb unamajoria que el sustenti i un nou exe-cutiu que tingui la capacitat, la so-lidesa i l’estabilitat per fer possibleel canvi que la gent va votar el mesde maig passat.

Tothom dóna per fet l’acord entrevostè i Colau. No és així?No, perquè el pacte no està fet. Ahores d’ara no hi ha un acord. I noés fàcil arribar-hi. Barcelona enComú i nosaltres tenim objectius si-milars, però la forma, les estratègiesper aconseguir-ho, de vegades sónmolt diferents. Nosaltres ho fona-mentem molt en la reactivació del’economia i en crear llocs de treball.

En el seu programa estrella, el‘Barcelona treballa’, vaja.Exacte. L’objectiu del qual és crear30.000 llocs de treball en cinc anys.

Com es fa això?Li posaré un exemple. A l’IBI d’a-quest any hem introduït una no-vetat, que si tot va bé s’haurà decomplementar amb els pressu-postos, que consisteix que els nousemprenedors que s’estableixin ala ciutat paguin zero euros d’im-postos el primer any. Ni IVA, ni taxesmunicipals... I a més tindran la Se-guretat Social bonificada.

Amb mesures com aquesta es potaconseguir crear 30.000 llocs detreball? És un càlcul realista?Miri, li diré que els economistes queens van ajudar a fer aquest pla ens

deien que érem conservadors... Ivull deixar clar que no és una pro-mesa: és un objectiu.

Un altre dels seus objectius ésl’impuls de les polítiques socialspredistributives, com introduiruna hora més d’anglès a les esco-les de primària.Sí, perquè la lluita contra les des-igualtats s’ha de fer sobretot ananta l’arrel, que no és altra que els pri-mers anys de vida i l’origen sociali familiar del nen o nena. És enaquest raonament on s’emmarca lamesura de l’hora extra d’anglès. Ino és una proposta supèrflua. Unade les causes de la desigualtatque hi ha entre els joves de la ciu-tat és precisament aquesta: elsque saben anglès i els que no. I aixòdetermina moltes coses, entre ellesles oportunitats laborals.

La veu bé, Colau, aquesta mesura?Sí. El que passa és que de vegadessembla que això sigui incompatibleamb continuar donant beques men-jador, per exemple. I no és així.

Hi ha recursos suficients per poder-ho fer tot?I tant. Una cosa no és incompatibleamb l’altra. Sense anar més lluny, te-nim un superàvit que jo defensoque s’ha de gastar. No és que si-guem rics, però tenim una bona sa-lut econòmica i l’hem d’aprofitar.

Invertint més de 200 milions d’eu-ros en tres anys a rehabilitar edifi-cis, per exemple?Sí. Aquest és un pla de rehabilitacióa gran escala que hem preacordatamb el govern i que servirà per dig-

nificar les cases i millorar la qualitatde vida de la gent de la ciutat, peròalhora reactivarà un sector de l’e-conomia que està molt deprimit: elde la construcció. No es tracta de tor-nar a posar tots els ous de la ciste-lla a la construcció, però ara estàanormalment baixa i cal fer-hi al-guna cosa.

Tot plegat només serà possible,però, si finalment arriben a unacord amb Barcelona en Comú.Després de la duresa de les pa-raules de Pablo Iglesias envers elseu partit, segueix sent tan opti-mista com dies enrere?Sí. Ho segueixo sent perquè, si arri-bem a un acord a Barcelona, seràperquè s’ha fet en clau de ciutat. I aixího he dit des del minut zero. No po-dem deixar condicionar més delcompte els acords que es puguindur a terme a la ciutat pel context es-panyol o català. En la mesura queaixò sigui així, jo sóc optimista.

I és així?Tant Pedro Sánchez com Miquel Ice-ta han desvinculat l’evolució delspossibles acords a nivell de l’Estat delspactes locals. Entre altres coses per-què tenim força més responsabilitatque la que ha demostrat fins ara elsenyor Pablo Iglesias, que, a part debastant maleducat, està practicant unnivell de sectarisme i d’agressivitat...Però bé, nosaltres no caurem enaquestes provocacions, que a méssón bastant infantils, perquè aleshoresno faríem res. La nova política con-sisteix en la capacitat d’acord, no enmuntar el número més espectacular.

De debò que no han tingut conse-qüències els retrets de “calç viva”?El PSC sempre ha tingut, des de laseva fundació, sobirania per esta-blir la seva política d’aliances, i nohi pensem renunciar. I la senyoraAda Colau no és exactament Po-dem. De fet, Podem és la part mi-noritària de la confluència de Bar-celona en Comú. Hi ha un altre par-tit molt important, Iniciativa, que he

de dir que està jugant un papermolt positiu per poder construiraquesta entesa i que és un factor atenir en compte. Per tant, nosaltrestampoc fem la interpretació auto-màtica de les bestieses que de ve-gades diu el senyor Pablo Iglesiasamb allò que segurament pensa lasenyora Ada Colau.

Bé, Colau ja ha defensat pública-ment el ‘no’ de Pablo Iglesias a Pe-dro Sánchez. Això no l’afecta en resa vostè?M’afecta igual que li pot afectar aella que jo els demani que votin quesí o que s’abstinguin i que facin elque nosaltres hem fet a València oa Madrid, que és possibilitar go-verns d’esquerres.

Uns governs que des del PSOE jas’ha amenaçat de fer caure si Igle-sias no dóna suport a Sánchez.Jo no ho qualificaria d’amenaça. Per-què em sembla legítim que se su-bratlli que nosaltres, podent sertan irresponsables i tan sectariscom el senyor Iglesias i podentfent caure governs sencers, no ho fa-rem. És una diferència de compor-tament substancial que segur queels ciutadans sabran valorar.

Per tant, vostè té via lliure des deMadrid per pactar amb Colau?Jo tinc el ple suport del senyor Pe-

dro Sánchez, així com del senyorMiquel Iceta i de la direcció nacio-nal del partit, per arribar al milloracord possible per Barcelona.

Vostè sempre ha defensat que elmillor acord possible és el més am-pli, pensant en les altres forcesd’esquerra, però ERC diu que cadacop està “més lluny” del pacte.Com ho veu?Això li hauria de preguntar al sen-yor Alfred Bosch. Però bé, en tot cascrec que el pacte en sentit ampli deles forces d’esquerra és possible. Ca-dascú el materialitzarà de maneradiferent. Nosaltres sempre hem ditque per al PSC l’acord ha de ser glo-bal: pressupost, PAM i govern. ERCdiu altres coses, la CUP també...Però jo em remeto al que ja hem fet,com per exemple les ordenances. Hiha hagut grans acords de l’esque-rra i, per tant, crec que en podemaconseguir d’altres, perquè no!

Faci un pronòstic. Colau ja ha po-sat data límit a l’acord: “no anarmés enllà de l’abril”. Tindrem pac-te de govern en aquest termini?Bé, el que hem de tenir primer sónpressupostos, i nosaltres volemfer les coses bé i que les nostresprioritats estiguin ben reflectideseconòmicament. Però sí, dit això,crec que és raonable que el mesd’abril hi hagi un acord.

“Tinc el ple suport de PedroSánchez per arribar al milloracord possible amb Colau”

“Nosaltres no faremcom Pablo Iglesias:

no serem tan sectarisi irresponsables”

Perfil | Un advocat que ha “estudiat a la pública”La descripció personal que els polítics publiquen als seus comptes de Twitter sovint diu molt

més que les biografies oficials que els seus partits elaboren. En el cas de Jaume Collboni és així. Al president del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Barcelona li agrada recordar que

és advocat, que ha “estudiat a la pública” i que “somos de donde conquistamos la libertad”.

Jaume Collboni / President del grup municipal del PSC

Jaume Collboni, líder del PSC a la ciutat, ens rep en la setmana clau de lesnegociacions pel pacte de govern amb Ada Colau. Assegurant que té via lliure desde Madrid, creu com l’alcaldessa que el mes d’abril hi haurà acord. Això sí, primer

vol garantir-se que tindrà pressupost per aplicar les seves mesures estrella.

Arnau NadeuBARCELONA

Foto: Neus Marmol

Page 10: Sants 325ok

9 març 2016

Sants-Montjuïc| 10

líniasants.cat

Els veïns de la Marina i la ZonaFranca veuen com cada vegadaestan més a prop de tenir el me-tro al seu barri. Després d’anys dereivindicacions, però, no aban-donen un punt de cautela. Aques-ta és la sensació que transmetDori García, directora de la Uniód’Entitat de la Marina, quan va-lora l’anunci que l’alcaldessa Co-lau va fer durant la celebració delPle municipal del passat 26 de fe-brer. Aquell dia Colau va afirmarque la previsió del seu govern ésque el tram de metro de la ZonaFranca de la L9 i L10 pugui entraren funcionament “a finals del2017”.

En conversa amb Línia Sants,García celebra que l’alcaldessa“hagi parlat de finals del 2017com la data de l’arribada del me-

tro” però recorda que “de momentni la Generalitat ni l’Ajuntamenthan aprovat els seus pressupostos”.Tot i la seva satisfacció, García tam-bé deixa clar que “els mesos vanpassant i el protocol on s’especi-ficaran els terminis encara no estàsignat”. Per últim, afegeix que“entre els veïns hi ha preocupacióper si finalment només s’obrenuna o dues estacions, i no totes trescom hem reivindicat sempre”.

L’anunci de Colau va arribardurant una resposta a la presi-denta del grup municipal de Ciu-tadans, Carina Mejías, que va de-

manar informació a l’alcaldessasobre l’acord entre l’Ajuntamenti la Generalitat per al finança-ment d’aquest tram del metro.Colau va explicar que amb elconseller d’Economia, Oriol Jun-queras, ja s’ha acordat concretarels termes de l’acord i el retorn dela part del finançament que l’A-juntament avançarà.

Tot i situar la data a finals del2017, Colau va afegir que “s’ha detenir en compte que tot anirà enfunció del nombre d’estacions ials termes de l’acord” entre lesadministracions.

Els veïns fa anys que reivindiquen l’arribada del metro. Foto: Arxiu

La Marina rep amb cautela lanova data de l’arribada del metro

» L’alcaldessa va anunciar durant el darrer Ple que la previsió del govern és que la Zona Franca tingui metro a finals del 2017

El districte presumeix de puntsd’interès turístic desconeguts

PATRIMONI4El Districte va pre-sentar a finals de febrer tresnous plànols que mostren dife-rents punts d’interès patrimoniali turístic de Sants-Montjuïc quesón desconeguts, no només pelsturistes, sinó segurament, al-guns d’ells, per bona part delsmateixos santsencs. El Districteté com a objectiu diversificarl’oferta turística.

Un dels plànols traça unaruta pel patrimoni fabril a travésde la fàbrica de Can Batlló, l’Es-panya Industrial, Sant Medir ol’Estació de Sants. La ruta del pa-trimoni artístic incorpora la pla-ça d’Espanya, el Mercat d’Hos-tafrancs, la Casa del Rellotge o la

Seu del Districte, mentre que elspunts d’interès turístic que esdestaquen són el barri de Plus Ul-tra, el Palau de la Premsa, la fà-brica del Vapor Vell o l’Escola deFormació de la SEAT, entre d’al-tres. Al barri de la Marina tam-bé es destaca la Colònia Bausili,una antiga empresa tèxtil, laBrugarolas, convertida en habi-tatges. Són unes cases que elsmateixos obrers van construirl’any 1927.

L’elaboració d’aquest mapaha estat possible gràcies al Cen-tre d’Estudis de Montjuïc, elCERHISEC (Centre de Recercad’Històrica del Poble-sec) i AlbertTorras, cronista i periodista local.

L’ANC explica el procésindependentista a la MarinaAGENDA NACIONAL4La plaçade la Marina serà la seu aquestdissabte des de les onze del matíi fins a la una del migdia d’un acteorganitzat per l’assemblea terri-torial de Sants-Montjuïc de l’ANC.

Des de l’organització expli-quen que es tracta d’un acte “enformat de multiparades” quetindrà un fil conductor que “per-met explicar al públic diferentsaspectes sobre el Procés Cons-tituent i la realitat de la RepúblicaCatalana”. El total de paradesque formaran l’acte, que portaper títol ‘Endavant República!

Construïm Un Nou País’, sónquatre i formen un itinerari en elqual diferents persones aniranparlant sobre qüestions com lespensions, immigració o salut.D’altra banda, a la plaça tambées col·locarà un espai anomenat‘el mur’ on tothom que ho desit-gi podrà formular alguna pre-gunta o expressar una opinió.

Tots els participants quecompletin l’itinerari podran ferun vermut i al llarg de les dueshores es faran activitats infan-tils i hi haurà l’actuació d’ungrup de tabalers.

La Bordeta i Sants celebren, unany més, la festa de Sant MedirTRADICIÓ4Diferents carrers dela Bordeta i Sants es van omplirde gent diumenge passat du-rant la tradicional celebració deSant Medir.

Els bordetencs i els santsencsvan celebrar aquesta festa ambuna cercavila que va repartirmilers de caramels per a petits igrans. La presidenta de la Collala Parròquia de Sant Medir ha ex-plicat a El3.cat que “hem pogutcelebrar una festa major d’hivern

que el barri espera cada any i, en-guany, el temps ens ha acabatd’ajudar a poder-la gaudir ambtothom”. A la celebració també hivan ser el president de la Colla dela Parròquia de Sant Medir, Jo-sep Antoni Torralba, el rector dela parròquia de Sant Medir, En-ric Subirà i representants de to-tes les formacions polítiques. Elregidor Jaume Asens va destacarl’arrelament que la festa té a laBordeta i a Sants.

Habitatge | La PAH celebra el seu setè aniversari a HostafrancsLa Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va celebrar a finals de febrer el seu setè

aniversari a la plaça Joan Corrades d’Hostafrancs amb l’organitzaciói de diferents activitats.La festa va coincidir amb el primer aniversari de l’ocupació del Bloc de la Bordeta, on des

de fa un any hi han anat arribant famílies. Ara mateix n’hi viuen un total de vuit.

Albert RibasLA MARINA

Page 11: Sants 325ok

11 | líniasants.cat9 març 2016CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 280

Associació de Comerciants

Creu CobertaCelebra el Dia del Pare, a Creu Coberta

El pròxim dia 19 de març, coincidintamb el Dia del Pare, el MeetingPoint Creu Coberta acollirà un

Concurs de Drons de Joguina, en quèestan cridats petits i grans per conèixer, ad-mirar i jugar amb aquests elements ques’han convertit en part de la nostra quoti-dianitat.Hi haurà regals per als guanyadors. Per

als més petits, uns drons de joguina deregal, que podran fer anar amunt i avall. Ipels pares, un sopar per dues persones. Si bé fa anys els drons eren emprats per

a usos policials, militars, investigació, ro-bòtica i altres, darrerament han entrat enforça en moltes altres aplicacions de lanostra vida diària. Fins i tot, com a jogui-nes d’ús habitual. És l’adaptació als nos-

tres dies dels antics avions de paper, quefèiem volar arreu de terrats i marges.El pròxim dia 19 de març, aprofitant el

dia del pare, realitzarem un concurs dedrons de joguina, a més d’un vermut po-pular. A partir de les 12.30 podreu gaudird’aquest concurs al Meeting Point CreuCoberta (carrer de la Creu Coberta 26). Ushi esperem!

Ja comencem a animar-vos per a la XIMostra de Comerç de Creu Coberta, queun any més servirà per a conèixer tots elsnostres comerços associats. Es tractad’una festa ciutadana en què les botiguesdel nostre eix tornen al carrer i ens per-

meten conèixer tot allò que ofereixen,sigui en productes o serveis, durant totauna jornada festiva. Creu Coberta, a més,presentarà les pròximes setmanes un pro-grama d’activitats en què grans i petits hisón convocats.

Recordeu el 23 d’abril:Mostra de Comerç a Creu Coberta

Page 12: Sants 325ok

| 12 líniasants.cat 9 març 2016 CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 280

Associació de Comerciants

Creu CobertaCreu Coberta i CaixaBank treballen plegatsEntrevista a Imma Pich, directora d’Àrea de Negoci de CaixaBank a Sants

CaixaBank és un dels bancs amb més oficinesal territori. La implicació amb el client i ambels veïns, doncs, és una prioritat?L’objectiu de CaixaBank és ser líders en el terri-tori. Estem focalitzats especialment en els nos-tres clients, volem que ens reconeguin com alíders en qualitat de servei i reputació, sense per-dre el nostre paradigma de banca responsable icompromesa socialment.Les relacions que busquem amb un client són

per tota la vida donat que la nostra implicacióva més enllà de les meres solucions financeres.Ser els líders en un territori implica contribuir enel seu progrés, implicant-nos en les seves neces-sitats i en el seu creixement, donant a conèixer alnostre entorn totes les propostes de valor quetenim per cada segment de negoci, bé sigui, Cai-xaNegocis, Club Ara, Banca d’Empreses, BancaPremier, etc.Cada client té unes necessitats, i la nostra en-

titat a través dels diferents programes, els hi dónaresposta. Tot això, sense oblidar-nos d’una for-mació continuada de l’equip de professionalsque donem servei, per ser més eficients i aixípoder oferir un servei de màxima qualitat a totsels nostres clients.

Abans éreu caixa, ara sou banc. Hi ha algunadiferència pel que fa al tracte amb els clients,les ofertes i promocions que feu, els productesque oferiu... o és només una decisió política ieconòmica?

La Fundación Bancaria Caixa d’Estalvis i Pen-sions de Barcelona, ”la Caixa”, és el resultat dela transformació de la Caixa d’Estalvis i Pen-sions de Barcelona, ”la Caixa”, en FundacióBancària ”la Caixa”, en compliment de la Lleide Caixes d’Estalvis i Fundacions Bancàries, de27 de desembre de 2013.”la Caixa” es crea a partir de la fusió, l’any

1990, entre la Caixa de Pensions per a la Vellesai d’Estalvis de Catalunya i Balears, fundada el1904, i la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat deBarcelona, fundada el 1844. Des dels seus inicis,”la Caixa” es va dedicar de manera prioritària al’estalvi familiar i a oferir a tots els seus clientsuna assegurança per a la vellesa, quan encara noexistia aquest tipus de prestació social a Espa-nya.Així, des dels seus orígens, ”la Caixa” es va

caracteritzar per un fort compromís social i unavocació de treball a favor de l’interès general, tanta través de la seva activitat financera com de laseva Obra Social, que finança i manté activitatsde caràcter social, educatiu, cultural i científic.Aquesta vocació de servei s’ha mantingut al

llarg de tots aquests anys i es reforça amb la crea-ció de Fundació Bancària Caixa d’Estalvis i Pen-sions de Barcelona, ”la Caixa”. Amb laFundació Bancària ”la Caixa”, es mantenen, en-forteixen i desenvolupen els àmbits d’actuaciófonamentals de ”la Caixa” des dels seus orígens:el financer, l’empresarial i el social, la seva raóde ser.La Fundació Bancària ”la Caixa” manté el

pressupost de la seva Obra Social en 500 milionsd’euros el 2016, per novè any consecutiu, fet quela situa com la primera fundació privada d’Es-panya i una de les més importants del món.

Quins avantatges específics teniu per als asso-ciats a l'eix Creu Coberta?La nostra proposta de CaixaNegocis està diri-gida a tots els comerciants i els associats de CreuCoberta. Compte CaixaNegocis sense comis-sions, Targeta VisaNegocis sense quota de man-teniment, tarifes bonificades per al TPV ,finançament amb unes tarifes excepcionals, ren-tings, però el millor de tot es que es tracta d’unaoferta feta a mida per cada negoci. És una bancadiferent, portem l’oficina al seu negoci i disse-nyem amb ells les solucions financeres que mésse’ls hi adapten.

Teniu una línia d'atenció i productes específicsper a empresaris, petites i mitjanes empreses,emprenedors...?

El suport al petit comerç s'emmarca dins de lesdiverses iniciatives del nostre programa de Cai-xaNegocis. Amb l'objectiu de reforçar la rela-ció de CaixaBank amb els clients comerços,autònoms, professionals i microempreses i d’es-tar més a prop del seu dia a dia, els nostres ges-tors es desplacen al negoci dels clients, equipatsamb tauletes i smartphones, per a assessorar i fa-cilitar la contractació dels productes i serveisdes del propi terminal del gestor. A més, les ofi-cines compten amb una persona de referènciaper als clients del segment Negocis, que està encontacte amb el gestor mitjançant LíniaOberta, el servei de banca online de l’entitat, enqualsevol moment i des de qualsevol lloc.Aquest servei va acompanyat de noves solu-

cions de productes i serveis, com el nou CompteNegoci que inclou el manteniment i l’adminis-tració, targeta de dèbit pel titular i beneficiari, tar-geta per a fer ingressos 24 hores, transferències ixecs per autoservei, entre altres serveis, si realit-zen les operacions habituals per canals electrò-nics.CaixaNegocis és un nou model de negoci

que reforça l’aposta de l’entitat per la innova-ció i el suport a la iniciativa emprenedora.A més, a CaixaBank treballem en la innova-

ció constant. Volem impulsar encara més la di-gitalització de la banca, perquè els nostres clientsdisposin de serveis i canals alternatius per ges-tionar les seves finances sense dependre d’hora-ris, mobilitat i multicanalitat. DarreramentCaixaBank ha llençat ImaginBank, el primerbanc mobile onlyque es posa en marxa a Espanyai el primer del món en el qual l’operativa es re-alitza exclusivament a través d’apps per mòbils iper xarxes socials. El nou banc ha sortit al mer-cat amb una completa oferta de serveis sense co-missions, que inclou compte corrent, targeta,préstecs al consum, eines de gestió de les finan-ces personals i l’últim en pagament mòbil i pa-gaments P2P.També, a través de MicroBank, el nostre

banc social, canalitzem l’activitat de microcrè-dits que fins aleshores havia dut a terme "laCaixa" a través de l’Obra Social, amb l’objectiude potenciar aquesta tasca amb el rigor i la sen-sibilitat propis d’una entitat bancària.MicroBank ha signat acords de col·laboració

amb més de 500 entitats amb l’objectiu de pro-moure l’autoocupació tot facilitant l’accés al fi-nançament mitjançant microcrèdits,especialment entre els col·lectius que estan en si-tuació d’exclusió financera o risc de patir-la.La seva cartera està formada per productes i

Page 13: Sants 325ok

13 | líniasants.cat9 març 2016CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 280

Associació de Comerciants

Creu Coberta

El president de l’Associació de ComerciantsCreu Coberta va participar en el Debat dels Es-morzars Kreab organitzats per l’Associació Bar-celona Oberta, en què es va debatre el Model

Barcelona a nivell turístic, comercial i cultural. Amés de l’Associació hi van participar un nombrósgrup de col·lectius i altres agents econòmics de laciutat.

El restaurant La Monumental, de Creu Coberta i unadotzena més de la ciutat de Barcelona se sumen aaquesta interessant iniciativa trimestral, que permetdestinar el 25% de la recaptació d’aquests restau-

rants durant aquell dia, a programes solidaris.Aquest dijous 10 de març, els beneficis aniran a laFundació Aspasim. Visiteu la Monumental (C. CreuCoberta, 87).

Aquest dijous, ’Dinners that Matter’

Els músics Ismael González i Jaume Llauradó, al Meeting Point

Aquest dissabte 12 de març, a les12:30h hi haurà la presentaciómusical d’aquests dos cantants.“Ahora soy” és el primer disccompost per l’Ismael González,amb sons de flamenc i pop-fusió,

rock, ritmes llatins... Ara mateix,els músics estan immersos en eltour Ahorasoy2016 on actuarà endiverses localitats. Us esperem alMeeting Point – Creu Coberta26.

Creu Coberta,al debat sobre el Model Barcelona

serveis financers adaptats especialment a les ne-cessitats d’emprenedors, microempreses, personesi famílies. Tot i que especialitzat en microcrèdits,MicroBank posa a disposició dels clients una àm-plia oferta de productes financers bàsics, com aracomptes, targetes i diversos serveis.

S'està tornant a donar crèdit? A petits clients?ICO’s per a empreses?Totalment, els crèdits sobre clients bruts han aug-mentat un 27% en relació al 2014: la concessió d’hipoteques també ha crescut un 57%; el de con-sum, un 48%, i el d’empreses, un 23%.El negoci bancari es basa en la franquesa i en

la seguretat. La confiança fa que una persona,una família o un negoci acudeixi a CaixaBank aconfiar-nos els seus recursos, buscant seguretat irendibilitat així com consell i crèdit. L’entitat as-pira a incrementar la confiança que ens atorguenels nostres clients actuals, els nostres clients po-tencials i en general, el conjunt de la societat. ACaixaBank complim els nostres compromisos ihem demostrat que sabem reaccionar quan cal.

Des de la vostra Fundació heu col·laboratamb la darrera edició del Barcelona Shopping& Shooting. Quina impressió n'heu tingut?Us felicitem, no només per l’acte i la iniciativa delprojecte en si sinó per la vostra empenta com a

associació, creant i duent a terme noves iniciativesper tal de potenciar el comerç de proximitat. Hasigut un veritable plaer el fet de tenir l’oportunitatde col·laborar amb vosaltres i amb aquest projectetan innovador, comerç i cinema. És per aquestmotiu que com associats a Creu Coberta vamvoler acompanyar-vos en el procés. M’ agradariadestacar la passió del vostre President, en LluísLlanas, que va ser capaç de traslladar l’ il·lusió entot el projecte així com de donar a conèixer lafeina dels seus comerciants.

Per què és important la implicació dels bancs icaixes del territori amb les necessitats de les en-titats i dels veïns?L’Obra Social “la Caixa” en aquest segle llard’història ha esdevingut un motor de canvi, detransformació i de millora de la societat. La sumade molts factors ha contribuït a fer, d’aquesta, unahistòria d’èxit compartit i sostingut. Un dels fac-tors clau ha estat la capacitat de tots, d’haver sabutmantenir una mirada amatent, sobre les necessi-tats de les persones. Saber veure, llegir i interpre-tar les demandes, requeriments i reptes, tantindividuals com col·lectius, més enllà d’escenarisconjunturals, ha estat cabdal per entendre com l’Obra Social ha canviat i s’ha adaptat a cada cir-cumstància sense renunciar a cap essència ni fo-nament.

El nostre ADN és contribuir al progrés de lespersones i de la societat, amb especial incidènciaen els col·lectius més vulnerables, ja sigui a tra-vés de programes propis com d’aliances o col·la-boracions. Amb un àmbit preferent d’actuacióen el territori i amb una visió global i coherent del’entorn.

Quin import en suport a projectes socialsal nostre districte?Des de fa uns anys, l’Obra Social “la Caixa”compta amb una part del pressupost descen-tralitzat per tal d’ arribar a aquells projectessocials dels barris. En concret al Districteaquest any 2015 hem donat gairebé 150 mileuros. A la direcció d’àrea de negoci tenimun comitè d’Obra Social format per 8 em-pleats de l’entitat on es valoren les propos-tes que aquestes entitats socials oassociacions fan arribar a través de la nostraxarxa d’oficines. També, els nostres treba-lladors són proactius i intenten incentivar lacol·laboració en algun projecte del barri quehagin detectat. En concret aquest 2015 alnostre barri hem ajudat a més de 40 entitatssocials i si tenim en compte les entitats quehan rebut ajuda directament de l’Obra So-cial la xifra puja a més de 210.000 eurosnomés al nostre barri. Tot un orgull.

Page 14: Sants 325ok

| 14 líniasants.cat 9 març 2016 CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 280

&

&

El Festival de Titelles de Barcelona arriba al Poble Espanyol amb més de 80 funcions

El cap de setmana del 12 i 13 de març lamàgia dels titelles envairà del PobleEspanyol i sorprendrà grans i petits.

Un total de 19 espectacles –cinc més quel’any passat– formaran part de la programa-ció d’aquesta setena edició del Festival de Ti-telles de Barcelona. Deu espais diferents del recinte s’ompli-

ran, d’11 a 18 hores, de propostes protago-nitzades per nens, avis, animals, dimonis,ombres que tenen vida pròpia, gegants, can-tants d’òpera… i fins i tot hortalisses! En totalseran més de 80 funcions entre els dos dies.El certamen continua en la línia de les da-

rreres edicions: una programació dirigida alpúblic familiar, amb propostes per a tots els

públics, de companyies residents a Catalunyai que dóna especial protagonisme al carrercom a espai de representació, aprofitant elsmillors racons del Poble Espanyol.L’espectacle Draps, de la companyia La

Guilla Teatre, donarà el tret de sortida en es-trena absoluta al festival, que integrarà pro-postes d’entre 10 minuts i una hora dedurada. La graella es completarà amb espec-tacles que permetran al públic conèixer his-tòries màgiques de nens, avis, ànecs, dracs,dimonis, micos, ombres que tenen vida prò-pia... i fins i tot hortalisses!

Tota la programació i entrades amb descompte a www.poble-espanyol.com!

A Arenas, el teu Centre co-mercial a la plaça d'Espanya,un centenar d'establimentsal teu servei.

Regals, roba per la llar,tecnologia, moda i primeresmarques, joies, un super-mercat i desenes de restau-rants i espais gastronòmics alteu servei.No us perdeu les nostres

ofertesViu Arenas Barcelona!!

Segueix-nos a Facebook,Twitter, Pinterest, Insta-gram, YouTube i al nostreweb: www.arenasdebarce-lona.com.

Arenas, el teu centre comercial a la plaça d’Espanya

Page 15: Sants 325ok

15 | Sants-Montjuïc líniasants.cat9 març 2016

El teòleg i sacerdot KrzysztofCharamsa visita la Bordeta

XERRADA4El local d’ERC del ca-rrer Olzinelles de la Bordeta vaacollir dijous passat una xerradadel teòleg i sacerdot polonèsKrzysztof Charamsa sobre ho-mosexualitat i cristianisme.

Durant la xerrada, Charamsa,que va ser expulsat del Vaticà perreconèixer la seva homosexualitati que tenia parella, va explicar que“no és fàcil quan un escolta la pa-raula homosexual, ja que neixen

moltes emocions, preguntes, es-tereotips i visions que caldria ve-rificar, ja que a vegades són falses”.

Charamsa es va mostrar crí-tic amb l’actitud adoptada per l’es-glésia cap als homosexuals i ambexpressions de l’estil “delictes se-xuals”. El sacerdot i teòleg vaafegir que cal “reflexionar i revi-sar d’una manera diferent” sobrela qüestió, de la mateixa manera“com s’ha fet amb la ciència”.

L’Escola Mossèn JacintVerdaguer inaugura edifici

ENSENYAMENT4L’Escola Mos-sèn Jacint Verdaguer del Poble-secva inaugurar dissabte passat ambuna festa el seu nou edifici, la re-modelació del pati i la restauracióde la façana de l’antic edifici.

Al llarg del matí hi va haverjornada de portes obertes a l’es-cola i la festa de celebració va per-metre que petits i grans gaudis-sin de tallers infantils, un concursde fotografia, visites guiades, unacantada coral i balls interpretatspels alumnes de l’escola. Els cas-tellers i geganters del Poble-sectambé van fer acte de presència auna jornada festiva on els veïnstambé van poder participar enuna flashmob.

La directora de l’escola, NúriaLacasa, va recordar que el nouedifici ha estat possible gràcies altreball conjunt fet amb les entitatsdel barri, el Districte i el Consor-ci durant, pràcticament, l’últimadècada. Lacasa va recordar coml’anterior regidor, Jordi Martí, “vaaconseguir que la Fira de Barce-lona ens cedís un espai per poderfer aquest edifici”, mentre que elConseller d’Educació del Distric-te, Joan Sanromà, va descriureaquesta escola del Poble-sec coma “exemplar”.

L’acte va acabar amb tots elsassistents agafats a una cordaque unia simbòlicament l’anticedifici i el nou.

La sala de plens de la Seu del Dis-tricte va acollir dijous passat el pri-mer consell plenari del Districted’aquest 2016. Durant la sessió esva aprovar una declaració de Bar-celona en Comú on es demana-va suport per als refugiats.

El consell plenari va arrencara les set de la tarda i no va aca-bar fins quatre hores i mitja méstard, a dos quarts de dotze de lanit. A l’inici de la sessió el regidordel Districte, Jaume Asens, va re-passar algunes de les mesuresque el govern municipal estàduent a terme, com ara el pla dexoc ““per garantir el materialdidàctic a famílies que no podendisposar-ne per motius econò-mics” o el camí escolar de Sants-Badal, que es va inaugurar ahiri que, segons Asens, “significaràuna millora de l’entorn”. El re-gidor també va recordar el noupunt d’atenció a la pobresa ener-gètica de la Marina o l’acord en-tre l’Ajuntament i la Generalitatper a l’arribada del metro aaquest mateix barri.

Més endavant, un cop a lapart decisòria del consell plena-

ri, es va aprovar inicialmentamb el vot a favor de CiU, l’abs-tenció de Barcelona en Comú,PSC, ERC i CUP i el vot en con-tra del PP i Ciutadans, el Pla Es-pecial Urbanístic per a l’orde-nació territorial dels clubs i as-sociacions de consumidors decànnabis de Barcelona.

També es va aprovar perunanimitat el Pla Especial Ur-banístic i de Millora Urbana delsolar del carrer Roger i la Modi-ficació del Pla General Metro-polità a l’àmbit discontinu for-mat per les finques del Templede Santa Maria de Sants i de l’e-difici on s’ubica el Centre Social

de Sants, en aquest cas ambl’abstenció de la CUP. Això sig-nifica que l’Ajuntament passaràa ser propietari dels locals del ca-rrer Olzinelles 30, que fins araeren de l’Arquebisbat. A canvi, laParròquia de Santa Maria deSants podrà ampliar el seu edi-fici per la banda de la plaça Ibè-ria del barri de Sants.

A banda de la declaració desuport dels refugiats, també vantirar endavant una declaraciód’ERC que demanava protegir igarantir els drets dels infants iuna de la CUP que reivindicavaun Saló de l’Educació de Barce-lona lliure d’exèrcits.

El consell plenari es va allargar quatre hores i mitja. Foto: El3.cat

El consell plenari aprova unadeclaració a favor dels refugiatsRedaccióSANTS-MONTJUÏC

Page 16: Sants 325ok

9 març 2016

Comerç| 16

líniasants.cat

“Estem molt agraïts pel suportque hem rebut”. Són paraulesd’Ignasi Rossinés, responsabledel centre de jardineria l’Hi-vernacle, que diumenge passatva celebrar una festa per posarpunt final als 19 anys de vida dela botiga.

Rossinés s’ha mostrat moltsatisfet amb la festa de comiat,l’Hivermarket, la qual, segonsindiquen des de la botiga, vaaplegar unes 3.000 persones alllarg de tota aquella jornada. “Vavenir més gent de la que espe-ràvem”, assegura a Línia SantsRossinés. Els organitzadors de lafesta van oferir menjar i músicaper tal d’amenitzar la celebració.

Aquest centre de jardineriava aprofitar unes naus indus-trials abandonades per crear

una de les botigues més singu-lars del districte i de la ciutat. Di-nou anys després, l’Hivernacleabaixarà la seva persiana per lesdificultats en el pagament dellloguer.

Els responsables de la boti-ga van expressar en un comu-nicat que “quan va arribar la cri-si” van demanar als arrendadorssi “podien abaixar el lloguer o

congelar-lo” per poder seguirendavant amb el projecte. Se-gons l’Hivernacle, els propieta-ris del local van decidir aug-mentar el lloguer. De totes ma-neres, els responsables del ne-goci han expressat la seva vo-luntat de no crear polèmiques ihan agraït les mostres de suport.“Perdem nosaltres i perd el ba-rri”, lamenten.

L’Hivernacle s’acomiada amb una festa multitudinària» L’Hivermarket aplega, segons els propietaris, uns 3.000 visitants

» El negoci abaixa la persiana després de 19 anys de presència a Sants

RedaccióSANTS

Llanas: “El comerç necessitareplantejar el seu model”

TROBADA4El president de l’as-sociació de comerciants CreuCoberta va participar en unatrobada organitzada per Kreabdivendres passat sobre el petit co-merç barceloní, on va defensarque el sector “necessita replan-tejar-se el seu model”, ja que, se-gons explica, “tot ha canviat”, enreferència als hàbits de consum.

Llanas va participar en aquestdebat conjuntament amb altresrepresentants del petit comerç,

on es va debatre el seu futur. Lla-nas va posar de manifest que “nos’ha de fer mal al petit comerç”,però el nou panorama que s’obre,amb la proliferació de grans su-perfícies arreu, obliga a “can-viar les idees”.

Al debat també es va debatresobre la relació del turisme ambel comerç local. Aquí, Llanas vaassegurar que “és necessari”, toti que va puntualitzar que “s’ha d’a-nar cap a un model sostenible”.

Llum verda al Pla de proteccióde les botigues històriques

EMBLEMÀTICS4El Pla municipalde protecció dels comerços em-blemàtics ha rebut el vistiplau delPle, que el va aprovar el 26 de fe-brer amb el suport de totes les for-macions i l’abstenció del PP.

Aquest pla inclou un catàlegde 211 botigues històriques de laciutat dividides en tres categoriessegons el seu nivell de protecció.Segons l’Ajuntament, aquest noupla inclourà “per primer cop”mesures de promoció i foment delmanteniment dels comerços i laseva rehabilitació. A més, es des-tinarà 1 milió d’euros anuals enajudes en l’IBI i bonificacionsper fer obres als locals. A més, elPla també recull el dret a tempteigi retracte per part del consisto-ri –tindrà dret d’adquisició pre-ferent– en operacions de comprai venda de les botigues.

La inclusió d’aquesta clàusu-la va ser celebrada pel regidor del

PSC, Daniel Mòdol, que tot i aixíva recordar que la seva formacióhavia presentat més mesures perfer “més ambiciós” el pla. El re-gidor convergent Raimond Blasi,malgrat el vot afirmatiu de laseva formació, va criticar la “in-acció” del govern municipal. Perla seva banda, el regidor d’ERC,Jordi Coronas, també va posarèmfasi en la “lentitud” del procés,un fet que segons ell ha provocatque “perdem massa pel camí”.

Per la seva banda, el regidor deCiutadans Koldo Blanco va afir-mar que “és just” que la ciutat donisuport a unes botigues que “estanfent un esforç que beneficia la ciu-tat”. Des de la CUP, María JoséLecha va justificar el seu vot fa-vorable per “superar la llei vigentque ve de l’època de Trias”, men-tre que el regidor del PP XavierMulleras va excusar l’abstencióadduint que el pla “arriba tard”.

Sants Establiments Unitsestrena nova pàgina web

NOVETAT4Els botiguers deSants Establiments Units van in-augurar dilluns de manera oficialla seva nova pàgina web.

La plataforma és “més ac-cessible i fàcil”, tant per als as-sociats com per als veïns, indi-quen des de l’entitat. “El portalvol servir com a nexe de conne-xió entre comerciants i el barri”,afegeixen.

La pàgina ofereix una seccióamb el llistat de tots els associats

a l’eix comercial, amb una imat-ge de l’establiment adjunta auna descripció, horari i geolo-calització de la botiga. A més,d’ara endavant els associats po-dran inscriure’s a qualsevol es-deveniment que organitzi l’eix através de la nova plataforma, enun apartat especial.

Al llarg dels pròxims dies isetmanes l’associació anirà am-pliant les seccions i les aplica-cions de la web.

La botiga va saber reaprofitar una nau abandonada. Foto: l’Hivernacle

Innovació | Torna l’eShow, la fira del comerç electrònicLa vuitena edició de la fira eShow arrencarà el pròxim dia 16 al recinte de la Fira a Montjuïc.

Aquest esdeveniment comptarà amb la presència de primeres figures mundials del sector del comerç electrònic i el màrqueting digital i empreses com Google, eBay, Wallapop, Amazon o

Privalia. La mostra també servirà per connectar aquestes empreses amb professionals del sector.

Page 17: Sants 325ok

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 1717 | líniasants.cat9 març 2016

Page 18: Sants 325ok

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 18 líniasants.cat 9 març 2016

Page 19: Sants 325ok

19 | líniasants.cat9 març 2016Serveis

La pobresa energètica és una de lesproblemàtiques socials que mésha crescut els últims temps. Any rereany creix el nombre de famílies queno poden pagar els rebuts de la llum,el gas o l’aigua, o aquelles que tenenproblemes seriosos per mantenircasa seva a una temperatura ade-quada.

Els efectes de la pobresa ener-gètica en la salut i en la qualitat devida són inqüestionables, amb unaespecial incidència entre els nens, lagent gran i les persones amb ma-lalties cròniques. Per ajudar a pal·liaraquesta situació, la Diputació de Bar-celona augmentarà aquest mandatles actuacions per fer-hi front.

En paraules de la presidentade la Diputació, Mercè Conesa, el“suport a les necessitats dels ajun-taments en matèria social, com elsplans d’urgència social o el com-bat contra la pobresa energètica,són una de les prioritats del man-dat”. “Hi aboquem tots els nostresesforços, rascant d’on s’hagi de ras-car”, assegura Conesa.

DIAGNOSIDes del mes de juliol, l’àrea d’Aten-ció a les Persones de la Diputacióestà elaborant un estudi que ha deservir per tenir una diagnosi exactai fiable del problema, incloent-hi totsels municipis de la demarcació.

Al marge de l’avaluació teòrica,però, la Diputació també treballa ladiagnosi sobre el terreny. Des delmes de novembre s’estan duent aterme dues proves pilot –al ConsellComarcal d’Osona i a Vilanova i laGeltrú– amb intervencions directesen 40 habitatges en situació de po-bresa energètica. En aquestes llarss’hi està fent una auditoria energè-tica i s’hi estan instal·lant de formatotalment gratuïta elements de baixcost energètic. La intenció, detalla laDiputació, és ampliar les interven-cions a tot el territori atesos elsbons resultats del programa.

ACTUACIÓ CONJUNTAAquest any, i en base als resultats d’a-questes dues proves pilot, tots elsgoverns locals de Barcelona tin-dran a la seva disposició una novaeina de suport en la lluita contra lapobresa energètica. Seran auditoriesi intervencions als habitatges quepateixin aquesta mena de pobresa.

Les faran, conjuntament, tres àmbitsde la Diputació: Benestar Social,Habitatge i Medi Ambient. El prin-cipal objectiu serà la millora de l’e-ficiència i, també, la reducció de lesdespeses en electricitat, aigua i gasdels habitatges en situació de risc.Uns habitatges que hauran identi-ficat prèviament els serveis socialsmunicipals. La primera fase d’a-quest nou pla preveu intervencionsa 1.600 llars.

SUPORT TÈCNICA banda de la intervenció directa i dela diagnosi real de la situació a la de-marcació de Barcelona, la Diputacióremarca que renova el seu compro-mís amb els ajuntaments i els consellscomarcals oferint-los suport tècnicper implementar, als municipis demenys de 20.000 habitants, la llei ca-talana de mesures urgents en contrade la pobresa energètica.

Aquesta llei, en vigor des delmes d’agost, estableix, entre altres co-ses, que abans d’un tall de submi-nistrament cal un informe dels serveissocials municipals. Això fa preveureun augment significatiu de la tascadels equips professionals, que la Di-putació està estudiant pal·liar ambnoves línies d’ajuts econòmics.

Pobresa energètica zero» La Diputació de Barcelona augmentarà les actuacions per ajudar a eradicar-la

» Preveu intervenir en 1.600 llars per fer-les eficients i reduir les despeses en llum, aigua i gas

AJUDES4Per altra banda, laDiputació de Barcelona conti-nuarà donant suport econòmic alsmunicipis perquè puguin fer lesaportacions necessàries a les per-sones amb deutes amb les com-panyies subministradores, aixícom per facilitar una intervencióràpida en situacions de pobresaenergètica, a través dels progra-mes de prestacions econòmiques

de caràcter social. També seguiràamb el suport formatiu als serveissocials municipals. Durant el 2015,més de 300 professionals van re-bre formació sobre com abordari gestionar la pobresa energètica,a través dels tallers que la Dipu-tació ofereix en conveni amb l’Ins-titut Català de l’Energia. La previ-sió oficial és formar-ne 300 mésdurant aquest any.

Accions de continuïtatRedaccióBARCELONA

El principal objectiu de la Diputació de Barcelona és la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Fotos: iStock i Arxiu

Page 20: Sants 325ok

9 març 2016

Esports| 20

líniasants.cat

Ja està tot a punt. Aquest diu-menge, la ciutat acollirà la mara-tó més multitudinària que mais’ha celebrat a l’estat espanyol(més de 20.000 inscrits, una xi-fra rècord que es va assolir dillunspassat) i el districte hi tindrà unprotagonisme decisiu.

L’avinguda Reina Maria Cris-tina serà el punt de sortida i d’a-rribada de la prova i, a més,Sants-Montjuïc també serà l’es-cenari dels primers quatre quilò-metres i dels dos últims, en elsquals se sol decidir qui s’acaba im-posant en les dues categories.

La campanya viral que va im-pulsar l’organització (amb l’eti-queta #ZMBobjectiu20mil) hafuncionat i, gràcies també a la pro-moció internacional de la prova,la marató de la ciutat s’ha conso-

lidat com una de les proves mésesperades del calendari per alsatletes i com a una de les més po-tents d’Europa.

CÓRRER PER UNA BONA CAUSADarrerament, l’esport i la solida-ritat han creat un fort vincle. Unexemple d’això és el del professorsantsenc Eduard Plana, que par-ticiparà en la cursa per aconseguir

donacions pel projecte que laFundació Okume té a GuineaEquatorial. “De moment el ritmede donacions està anant més lentdel que esperàvem, molta gent es-pera fins a última però confio enquè millori”, explica Plana a LíniaSants. El docent s’havia proposatinicialment arribar a la xifra de6.000 patrocinadors, però veu“força complicat” assolir-la.

Una imatge de la Marató de l’any passat. Foto: ZMB

El districte serà decisiu en una Marató de rècord

» La sortida i l’arribada de la cursa seran a l’avinguda Maria Cristina» Més de 20.000 corredors ompliran la ciutat aquest diumenge

Un minut frenètic dóna els tres punts a la UE Sants

FUTBOL4El Sants es va retrobardiumenge passat amb la victòriai amb l’èpica. Els santsencs vanderrotar l’Escala (2-1) amb dosgols en un minut i són cinquensa només un punt del líder de laclassificació, el Vilassar de Mar.

La primera part va ser inten-sa, però cap dels dos equips novan tenir punteria. Navarro vagaudir de les millors oportunitatsdels santsencs, però van ser els vi-sitants els que van demostrar

millor punteria. Al minut dos dela represa, Marc Gasull va apro-fitar una sèrie de refusos permarcar a la porteria de Carlos.

Els de Tito Lossio es van bol-car a la desesperada a buscarl’empat, que no va arribar fins alminut 86, quan Navarro va apro-fitar el refús del porter desprésd’un xut de Tomàs per empatar.Un minut després, el dorsal 21Tomás García va fer el gol de vic-tòria amb una gran tisora.

El Medi perd contra elTerrassa als quarts de Copa

WATERPOLO4No va poder ser.L’aventura del Mediterrani a laCopa del Rei de waterpolo no-més va durar un dia. Els sant-sencs van perdre contra el CNTerrassa (8-15) divendres passatals quarts de final d’aquestacompetició que es va disputar ala piscina Carles Ibars del CN Sa-badell, en el marc del centenaridel club vallesà.

Els terrassencs, que ocupenla quarta posició a la Divisiód’honor masculina, van senten-ciar el partit en un tercer quartdemolidor. El Medi va plantar

cara fins al descans. Tot i anarper darrere en el marcador al fi-nal del segon temps (3-6), els deMarc Comas i Joan Alled no lihavien perdut la cara al partit,però un parcial d’1-6 va decan-tar la balança a favor dels valle-sans. El Medi va maquillar el re-sultat a l’últim quart, aconse-guint fins i tot marcar tres golsde manera consecutiva.

Aquest dissabte a les 12 delmigdia, santsencs i vallesans estornaran a enfrontar, en aquestcas a la Josep Vallès, en el partitde la vintena jornada de lliga.

El JAC no pot amb l’Aracena i cau a la cinquena plaça

BÀSQUET4Partit irregular delJAC. Els de Miki Larraz van per-dre dissabte passat a la pista del’Aracena Collblanc (84-67) des-prés d’una mala primera meitat.

La defensa del conjunt localva incomodar completament eljoc del JAC durant els dos pri-mers quarts. Després del 18-15del primer parcial, l’Aracena vaprémer l’accelerador i va acon-seguir un parcial favorable de 15punts que complicaven, i molt,

les opcions del JAC de treurequelcom de positiu del matx.

Sense pressió, els santsencsvan mostrar molta més fluïdesaen el joc i van retallar distàncies,però els hospitalencs van sen-tenciar el matx a base de triples.

Aquest diumenge l’equiphaurà d’afrontar un dels partitsmés complicats d’aquest tram decompetició. El CB L’Hospitalet,líder invicte, visitarà l’EspanyaIndustrial a les sis de la tarda.

Ciclisme | El CC Catalunya-Barcelona tornarà a competirBones notícies per al ciclisme català. El passat 25 de febrer, el Club Ciclista Catalunya-Bar-

celona va fer la seva reaparició en societat a la botiga Orbea Campus del carrer Consell deCent. L’equip s’havia fundat el 1946, però va desaparèixer 22 anys més tard. Ara, tornen a

la competició. L’entitat ja ha sol·licitat un espai tancat i il·luminat per poder entrenar.

RedaccióSANTS-MONTJUÏC

El santsencs són ara a un punt del líder. Foto: UES

Page 21: Sants 325ok

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 1721 | líniasants.cat9 març 2016

Page 22: Sants 325ok

| 22Agendalíniasants.cat 9 març 2016

[email protected]

AGENDA UINZENALQ

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

DIVENDRES 11 DE MARÇ18:30 El grup de punk-rock andalús Reincidentes

presentarà el seu darrer treball Awkan (ha-ciendo hablar al silencio) en una xerrada-col·lo-qui. / Centre Cultural Artesants.

12 I 13 DE MARÇ17:00Acampasants 2016.Trobada d‘esplais i caus

del districte. El món dels somnis s’instal·laràa l’Espanya Industrial, on hi haurà gimcanes,activitats i, diumenge, un dinar popularobert a tothom. / Parc de l’Espanya Industrial.

DIMECRES 16 DE MARÇ19:00 Xerrada del cicle Informa’t en la qual es

donaran totes les informacions necessàriesper a totes aquelles persones que vulguin tre-ballar de bombers. S’explicaran les tasquesque fan. / Biblioteca Francesc Candel.

TOT EL MES DE MARÇTot el dia L’esport de principis del segle XX. Col·lec-

ció fotogràfica de Josep Maria Co i de Triolaen la qual es mostra com era l’esport a prin-cipis del segle passat. / Museu Olímpic.

FINS DIVENDRES 11 DE MARÇMatí-TardaDones. Col·lecció de fotografies que

se centren en el dia a dia de les dones de di-ferents ètnies, edats i condicions del barri dela Marina. / Biblioteca Francesc Candel.

12 I 13 DE MARÇ12:00La companyia Maduixa Teatre organitza Dot,

un espectacle que mescla teatre, música i no-ves tecnologies que es combinen per oferir untrencaclosques màgic. / Mercat de les Flors.

DIUMENGE 20 DE MARÇ12:00 Escolta el cine mut. December Quintet posa

música a la pel·lícula El rostre pàlid, una deles grans obres de Buster Keaton. La músicabarrejarà estils com el latin, el swing, el be bopo el ragtime. / CaixaForum.

DIUMENGE 20 DE MARÇ12:00 Partit de futbol entre la UE Sants i el CE

Mataró corresponent a la vint-i-cinquena jor-nada de Primera catalana. / Camp de l’Energia.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Dinou companyies titellaires s’enca-rregaran de més de 80 funcions durantels dos dies de la setena edició del Fes-tival de Titelles. Animamundi, Binixiflato Néstor Navarro seran alguns dels con-vidats a la cita. / Poble Espanyol.

El Poble Espanyol celebraun nou Festival de TitellesDissabte 12 i diumenge 13 de març

L’arquitecte Marc Cuixart s’encarrega-rà de parlar sobre les escoles que el Pa-tronat Municipal d’Educació va inaugurara Sants el 1931, com la Lluís Vives i laJacint Verdaguer. / Seu del Districte.

Viatge en el temps mirant l’arquitectura de les escoles

Dj. 17 de març a les 19:00

Un dels millors guitarristes del mo-ment, Guthrie Govan, visita l’escola JAMSession per fer una master class i un con-cert amb alguns dels seus alumnes. / Es-cola Superior de Música JAM Session.

El guitarrista anglès GuthrieGovan visita l’escola JAM Session

Ds. 12 de març a les 18:00

Partit de bàsquet entre el JAC Sants i elCB L’Hospitalet corresponent a la tercerajornada de la segona fase de la Lliga EBA./ Pavelló de l’Espanya Industrial.

El JAC rep la visita deltotpoderós CB L’Hospitalet

Dg. 13 de març a les 18:00

Page 23: Sants 325ok

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 1723 | líniasants.cat9 març 2016

Page 24: Sants 325ok

| 24 líniasants.cat 9 març 2016 Pròxima edició: 23 de març