El Correunúm. 58

juliol 2006Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya

Revis

ta trime

stral.

Preu: 2

,50

euros Com aprofitar l’energia

solar als campaments?En

trevi

sta

a To

ni R

eig, p

resid

ent d

el CN

JC

Saps

qui

n és

l’eix

del

curs

del C

au d

e To

ts 2

006/

2007

?

El valor pedagògic dels raids

Su

ma

ri Editorial La nostra millor imatge

Moviment L’energia solar als campamentsMés enllà del raidCom triar la motxilla?Campaments... o turisme?Dia del Cau al CarrerAlquímia, la 1a trobada d’artistes del MovimentGarbes 2006 a Lleida/Solsona/UrgellL’AEiG GELSTO, guardonat amb el Premi Jaume CiuranaÈxit de la 2a edició del Boti+farra+soundEl racó musicalEl resultat de l’Assemblea ExtraordinàriaEl binomi fantàstic: educació i entorn1+1=1 (el centenari de l’escoltisme, proper eix del curs del Cau de Tots)

Entrevista Toni Reig, president del CNJC

Einesi propostes Recurs pedagògic: cau “deluxe” (revisem el curs?)

Els Muntanyans-Gorg, un espai natural on anar a fer serveiIntermón Oxfam: pobresa, educació i recuperació de la pròpia dignitatPunt de llibre: El mateix dilluns

Edita: Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC)

Redacció, administraciói subscripcions: Rambla Mn. Jacint Verdaguer, 10 · 08197 - Valldoreix

Tel. 93 590 27 00 - Fax 93 590 04 92A/e: info@escoltesiguies.catwww.escoltesiguies.cat

Preu: 2,50 Euros. Subscripció anual: 10 Euros

Redacció i coordinació: Núria Farell

Assessorament Lingüístic: Muntsa Turon i Núria Pont

Fotografies: Arxiu d’Intermón Oxfam, arxiu de Brownsea, arxiu d’Enderrock, arxiu del CNJC, arxiu de MEGSJC.

Disseny anuncis: Mar Serra

Maquetació: Clic Traç, sccl

Imprimeix: Gràfiques Rotatives, sl

Dipòsit Legal: B-4858-81Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors i no necessàriamentla de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC). Aquestarevista s’edita en paper reciclat i s’afegeix a la preocupació pel malbaratamentdels recursos naturals.

Amb la col·laboració de:

El Correu és membre de:

Aquest estiu farem 150.000 hores d’escoltisme a Catalunya. És uncàlcul fàcil. Els campaments duren 10 dies. Els dies tenen 24 hores.I ara, arrodonim-ho una mica. Per fer-ho ràpid, compten 125 agrupa-ments, i ho multipliquem per cinc branques. No tots els agrupamentstenen cinc branques, però com que tenim més de 125 agrupamentsuna cosa farà per l’altra. Multipliquem-ho tot plegat, i ja ho tenim:150.000 hores. Mareja una mica quan les penses totes juntes. Elsnens i les nenes, els nois i les noies, els i les caps viuran durant150.000 hores plegats. Jugaran, caminaran, discutiran, compartiranexperiències, somiaran... Faran tot allò que fa que l’escoltisme siguimemorable, que perduri durant anys a les nostres memòries.

Per exemple, segur que tindrem aquell raid on algú va descobrir queno era tan fàcil estar sol, però tot i així se’n va sortir. Tindrem elsomriure d’un nen quan acaba un projecte. L’entusiasme que brollaquan els nens tornen a casa i no poden esperar a poder explicar totel que els ha passat.

Són aquelles imatges que et passen pel cap quan et pregunten quèés per tu l’escoltisme. I és la raó per la qual els nois i les noiescontinuen al cau, la raó per la que els pares i les mares confien enla nostra tasca. Tot això passa entre aquestes 150.000 hores. I enel cau, i en les excursions, i en d’altres espais.

Aquest estiu, aquestes 150.000 hores repartides arreu de Catalunya,són les que definiran qui som. Són les que marcaran (o no) a unsnens i nenes. Són les que portaran (o no) a uns nois i noies a canviarallò que no els agrada del seu voltant. I són les que uns i unes caps,de forma voluntària i altruista, oferint el seu temps lliure, dedicaranal seu somni de fer un món millor.

Aquest any hem parlat molt del pla de comunicació i, un pla de comunicació,ens pot ajudar a ser més coneguts. Segur que ens cal. Sovint ens queixemque els mitjans no ens fan cas, que ningú no se n’adona de les cosesque estem fent dia a dia. Diem que constantment hem d’explicar alspares i les mares, als veïns i al carnisser del poble on comprem què ésl’escoltisme, per què portem el fulard, i per què ens creiem que un altremón és possible i el volem deixar millor de com l’hem trobat. I és veritat.Tenim molt camí a fer per a que la gent ens conegui (i ens reconegui).Però el nostre millor pla de comunicació són els nostres campaments, elnostre dia a dia, els nostres projectes; i aquests són els que marquen lanostra imatge. Podem fer-nos presents al nostre entorn, que ens coneguinels mitjans de comunicació, podem generar curiositat entre la gent perquèvulguin conèixer la nostra proposta. Però és la intensitat dels nostrescampaments i del nostre dia a dia la que ens farà ser únics. Si els feminoblidables, irrepetibles, magnífics, no només ens coneixeran: valdrà lapena coneixe’ns. I és aquí on hem d’incidir. Bons campaments!

LA NOSTRAMILLOR IMATGE

Per: Lluís LlerenaDe “Campaments i més”

Mentre el Sol ens ofereix cada dia la seva energia neta i gratuïta, nosaltres ens entestem a extreurel’energia del petroli, el gas, l’urani, els grans embassaments o la fusta. Els infants d’avui veuranla fi de l’era del petroli i hauran d’estar preparats per a la nova societat solar. Els campaments sónuna gran ocasió per conèixer i utilitzar les possibilitats de l’Astre Rei. Aqui teniu les instruccions percontruir-vos dutxes, forns i cuines que podeu estrenar als campaments.... Bon bany de Sol!

L’ENERGIA SOLAR

Dutxa solar

Materials:- Una mànega negra.- Un rotllo de tefló.- Un capçal de dutxa de plàstic.- Un tauler de fusta.

Muntatge:- Enrotlla la mànega sobre el taulell, fixant cada volta amb un filferro

que passi a través de forats preparats prèviament.- Munta un sistema per subjectar el taulell a una inclinació de 45º.- Fes entrar l’aigua per un extrem interior i posa el capçal de dutxa

a l’altre extrem... Compte no et cremis!

Font: Fundació Terra

Cuina solar

Materials:- Cartró.- Aironfix platejat.

Com fer servir la cuina solar:Cal utilitzar un recipient de color negre amb tapa (negra o transparent)i amb alguna coberta transparent per damunt (campana de vidre d’unaformatgera, bossa de plàstic transparent...). Ha d’estar sempre moltben orientada i encarada al sol. És ideal per escalfar i cuinar menjarsque no requereixin molta manipulació un cop posats a la cuina (menjarspreparats, verdures, menjars líquids...). El recipient no pot ser molt gran.

Font: Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius.Imatges: www.solarcooking.org

5

ALS CAMPAMENTS

Més informació a:http://solarcooking.org/espanol(molts tipus de forns i cuines)

http://cepa.pangea.org/(forn i cuina)

http://www.terra.org(cuina, receptari solar, dutxa, rostidor de broquetes)

Organización Mundial de Movimiento ScoutAyuda a Salvar el MundoMinisterio de Obras Públicas, Transportes y Medio AmbienteMurcia 1994

Jiménez, J. M. PamplonaIngenios solares: manual práctico para la construcciónde aparatos senzillos relacionados con la energia solarPamiela, 1997

Forn solarMaterials:- Cartró.- Safata de forn negra.

Paper de diari.- Aironfix platejat o paper

d'alumini.- Vidre.- Vareta metàl·lica amb 2 plecs

a les puntes.

Muntatge:S’han de muntar 3 caixes seguint el següent esquema:

Una caixa farà de base o caixa exterior, l’altra estarà a l’interior (entreles dues hi haurà una capa de boles de paper de diari, que faran lafunció d’aïllant) i la tercera serà la tapa. Folra amb aironfix d’aluminiles cares interiors de la caixa interior; dins aquesta caixa interior had’encabir-se la safata de forn. Encola el vidre (amb silicona) per la partinterna de la tapa. Col·loca la vareta metàl·lica, que pots regular ambels forats que té el mateix cartró a les ondulacions interiors.

Com fer servir el forn de caixa:Es pot fer servir de diverses maneres: amb un recipient de color negreamb tapa al seu interior (per a menjars cuinats amb aigua), o béintroduint-hi el menjar directament (per a pizzes, pomes al forn, etc.).Ha d’estar sempre molt ben orientada i encarada al sol.

Font: Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius. Imatges: Ingenios solares (ed. Pamiela)

Si seguim els consells que en la publicació “Anem preparats” ens dónala Secretaria General de Joventut sobre les activitats d’educació en ellleure a Catalunya per a menors de divuit anys (això no vol dir quefora del país ens serveixin), podem trobar això:

Si els infants caminen sols, hauran d’anar en grups mínims detres persones i el recorregut haurà d’estar senyalitzat, o l’equipdirigent l’ha d’haver reconegut abans, de manera que en cas deproblemes se’ls pugui localitzar i actuar ràpidament.1

Amb aquests consells a la mà, podem dir que l’activitat del Raid noés il·legal sempre que: els grups siguin de tres o més nois/es, que elscaps sàpiguen en tot moment on està cada grup, i que aquests tinguinla formació i la informació necessària per seguir el recorregut proposatper l’equip de caps.

No podem donar per fet que els Ràngers i Noies Guies sabran llegirmapes a la perfecció o s’orientaran bé en tot moment si abans no hemfet un taller previ o tenen aquest hàbit. L’experiència ens diu que elsitineraris sempre són molt més complicats i confusos a la realitat quesobre el mapa; per tant, l’equip de caps ha de conèixer bé el camí i,si cal, fer-lo prèviament.

I la supervivència?

Un Raid no està lligat a la supervivència. Ens hem plantejat algunavegada l’objectiu real d’aquesta activitat? Per què la volem? Allò queoriginalment desencadenava en un servei s’està transformant en pidolarde porta en porta fent cara de pena amb el fulard al coll amb l’únicobjectiu d’aconseguir menjar. I recordem que en alguns municipis estàprohibida la supervivència.

Quin és el Raid perfecte?

El Raid perfecte és aquell que, en cada situació, s’ajusta a les necessitatsi als objectius de cada unitat de cada agrupament. Un Raid serà efectiusempre i quan esdevingui, per al seu protagonista, una experiènciasignificativa. Per tant, abans de preparar un Raid, l’equip de caps hade saber per què vol fer aquesta activitat i què vol aconseguir ambella.

Què ens pot aportar un Raid?

El fet que sigui una activitat de poques persones i sense caps (encaraque en unitats petites pot haver-hi un cap que només acompanya el

Per: Xavi i Dani Palau, Equip del monogràfic de RaidsDemarcació Baix Llobregat/Garraf/Alt Penedès

Però és legal això del Raid?Podem deixar als nois/es sols a la muntanya durant més d’un dia?Han de passar gana perquè sigui un bon Raid?Utilitzem el Raid com el dia de descans dels caps als campaments?

Més enllàdel RAID

7

grup) fa del Raid un espai ideal per treballar i viure el petit grup. Aquestfet afavoreix i potencia aspectes com la coneixença dels seus membresi la seva autonomia, el companyerisme i la solidaritat, igual que laseva capacitat d’organització i de presa de decisions.

Aquesta activitat també afavoreix una gran recerca d’informació a travésde l’entorn, de les persones i de les noves tecnologies, alhora quenecessita la utilització de l’enginy i la imaginació, i també dur a lapràctica uns coneixements i tècniques adquirides prèviament com aral’orientació, la interpretació de mapes, l’ús correcte de la brúixola, imoltes altres coses.

El Raid és una de les millors eines per fer descobertes, ja siguin de lanatura: flora, fauna, relleu, rius... de la història d’aquell indret: castells,ermites, guerres, personatges... o dels seus habitants i tota la sevariquesa. Però no hem d’oblidar que un Raid és una molt bona opcióper fer descobertes socials amb les unitats més grans. La riquesa delRaid va més enllà de caminar unes hores per la muntanya només ambun destí clar.

El Raid és un bon espai de reflexió, no és una activitat passiva. No totha de ser caminar i observar, anem més enllà. No hem portat un grupde Raid en un lloc concret, o a trobar-se amb una persona determinadaper pura casualitat. L’equip de caps ha d’intentar despertar espais dereflexió a través de tot allò que es van trobant a mida que transcorre

el Raid. Paisatges, cites, articles, llibres, pel·lícules, dinàmiques, debats,persones, entitats, realitats socials...

Tampoc tots els llocs que trepitgem són adients per desencadenar unareflexió. Un bon teló de fons on ens sentim còmodes, puguem estartranquils... un prat verd, espelmes, la riba d’un riu, música, un cim,una teteria, una bona ombra... en definitiva, un “bon lloc”, és idealper realitzar un bon treball de reflexió, tant individual com en petitgrup.

És molt enriquidor i coherent amb el mètode que la unitat de Truc faciun Raid o una part d’aquest individualment.

El toc de gràcia!

Com qualsevol altre activitat que fem amb els nois/es sempre seràmés motivadora i divertida amb un bon eix d’animació al darrera, nocal anar als sempre utilitzats pirates, indis, naus espacials... L’originalitati el factor sorpresa seran punts clau per a l’èxit. Perquè... a quants denosaltres alguna vegada no ens ha fet mandra anar de Raid? Posem-nos també en la pell dels nois/es a l’hora de preparar un Raid ipreguntem-nos què ens vindria de gust, ens ho agrairan!

1Tota la informació sobre el marc legal la podeu trobar a:http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observatori/publicacions/docs/anem.pdf

Domines algun tema?Al vostre consell d'agrupament heu treballat a fons un tema i ens ho voleu explicar?

T'agradaria col·laborar en les publicacions del Moviment?Sí?

Perfecte, posa't en contacte amb nosaltres a: pedagogica@escoltesiguies.cat

ES BUSQUEN COL·LABORADORS

La motxilla no ha de ser excessivament gran, ja que pot ser incomodade manejar i portar-la a l’esquena es pot convertir en una tasca dura idifícil, i ens demana fer massa parades. La mesura escollida ha de ser,normalment, de fins a 50 litres de 6 a 12 anys; de fins a 60 de 12 a15 anys, i fins a 70-75 a partir de 15 anys. Preferiblement, la motxillaha de tenir cinturó, les corretges de l’esquena han de ser amples i moltconfortables, sense costures. L’esquena ha de tenir sistema de reglatged’alçada i, si pot ser, sistema antisuor.

La motxilla ha d’anar perfectament ajustada a l’esquena, hem d’estarcòmodes, ens ha de permetre tenir els braços lliures i no dificultar lamobilitat de les cames.

Les motxilles estretes i llargues amb molta capacitat tenen l’inconvenientque ens poden fer perdre l’equilibri i convertir l’excursió en una petitatortura per a la nostra esquena. El pes ideal que es pot carregar sensepatir ha d’anar d’acord amb la constitució física i l’entrenament de cadapersona, que normalment se situa entre els 12 i 15 kg. La nostrarecomanació per als caps és tenir dues motxilles, la primera d’un volummàxim de 30 litres per a sortides curtes (motxilla d’atac), i per aexcursions més llargues una motxilla de 50 litres com a mínim i 65-75 litres com a màxim (depenent de la unitat en què s’estigui).

Com regular la motxillaPrimer, posa’t el cinturó de manera que es recolzi correctament sobreels malucs i cenyeix-lo sense que estrenyi gaire. Després, ajusta elstirants per tal que es recolzin sobre les espatlles i, tot seguit, tanca lacinta pectoral. Si la motxilla en té, ajusta les cintes estabilitzadores decàrrega que van dels tirants a la motxilla a la alçada de les espatlles.És convenient afluixar-les a les pujades i estrènyer-les durant les baixades.

Funda per a la motxillaPer tal de protegir la motxilla, s’utilitza unes fundes de material sintèticimpermeable. També servei per protegir-la de la brutícia i d’altressituacions com ventada o neu.

MaterialsLes motxilles avui en dia es fabriquen principalment en dos tipus dematerial Polièster i Polièster- Ristop 600D. La diferència és que el Ristopdóna més consistència i impermeabilitat. Per a les grans travesses o ússemi-professional és recomanable que portin materials com la Cordura®o el DuPont Hypalon® que assegueren una gran resistència a rascades,caigudes, perforacions, etc.

Per: Paco RodríguezResponsable de Brownsea

Cada vegada que sortim a la muntanya o a fer segons quines activitats necessitem una motxilla, jaque normalment portem aigua, menjar, roba de recanvi o abric, objectes personals i moltes coses més.Del tipus de sortida i de la durada de la mateixa en depèn el tipus de motxilla que portarem.

Com triar la motxilla?

Tipus de motxilles

De tipus costal. Actualment són lesmés comunes, estan fetes a base de telasintètica en forma de costal amb múltiplesprestacions addicionals com bossa superior,compartiment independent per al sac dedormir; algunes tenen bosses laterals, amés que totes tenen nanses ajustablespels braços i la cintura, múltiples cintesd’ajustament per acomodar alguns objec-tes i modificar la forma de la motxilla pertal de millorar la distribució de la càrrega.

D’estructura (barres) externa iinterna. Tenen característiques similarsa les de tipus costal, però tenen unaestructura externa o interna d’alumini oaltre material que dóna forma a la motxilla.Aquestes motxilles tenen poc contacteamb l’esquena (només espatlles i cintura)i són ideals per a excursions en climescalorosos. Actualment, s’està imposantl’estructura interna en les motxilles molttècniques, ja que aquesta estructura ajudaa carregar menys l’esquena.

D’atac. Són motxilles petites d’entre20 i 35 litres. Es fan servir per a excursionscurtes en què és necessari portar pocequipament i aliments.

D’expedició. Aquestes motxilles sónles més grans, a partir de 80 litres i moltresistents, per tal de poder encabir totl’equipament i altres objectes que lesexpedicions requereixen.

A l’hora de sortir de viatge, anar decampaments o simplement fer una

sortida, tenim dues opcions: la primera ésanar de turista. Turista és aquell que, càmera en

mà, aconsegueix les postes de sol més espectaculars,els primers plans dels seus companys de viatge fent

el burro o el monument o la muntanya que no pot faltar a l’àlbum.Tot ho troba a la seva guia, perquè té el viatge programat i res potvariar les seves intencions. Torna carregat de souvenirs que potensenyar. L’altra manera de sortir, és la no-turista: a les fotos del no-turista trobarem la posta de sol tacada d’aquell senyor de poble queens va explicar una història; el no-turista no porta guia, tot i quetambé s’ha preparat el viatge a consciència, vol anar a conèixer, peròquan està al lloc, deixa el programa i obre ulls i orelles per poderviure allò que l’entorn li ofereix. Sap que el viatge és una oportunitatúnica per descobrir i compartir allò que no es podrà endur a casacom un souvenir.

Anem de campaments com a turistes?

Una part molt important dels campaments ésla descoberta, conèixer per on passem perquèaixò és el que ens fa estimar el país, l’entorn.Sovint preparem les descobertes: quantes vaques

hi ha, el nom de l’alcalde, el nombre d’habitants, la festa popular...Però no hem d’oblidar que un dels motius pels quals volem conèixerés per transformar, per deixar empremta, per incidir activamenten el nostre entorn. Treballem per la transformació social, iaixò també ho podem fer als campaments.

Què vol dir això? Que no tan sols hem de descobrirallà on anem, sinó que hem d’obrir-nos i oferirles nostres activitats, les nostres accions a algúmés que als nostres nois i noies.

Un exemple: els nostres nois i noies han preparatuna obra de teatre per representar durant la ruta,(o una cercavila o una gimcana, tant se val). Podemfer dues coses: arribar a la plaça del poble i re-presentar-la. O, si volem que les nostres accionstinguin impacte en l’entorn en què estem, enshaurem informat si en aquell poble hi ha infantsque puguin gaudir-ne, si hi ha altres entitats quefacin coses per als nois i noies i amb les quals puguemcol·laborar; si l’obra de teatre la podem fer a la sala de teatre delpoble i demanar a l’ajuntament que ens ajudi a fer-ne difusió, o sila cercavila o la gimcana les podem fer en el marc de les festesmajors del poble... D’aquesta manera, no només nosaltres gaudiremmolt més de la feina feta, sinó que també ho podran fer els altres.

No tot queda aquí; també, si hem fet alguna neteja d’un bosc de lazona o hem reconstruït un refugi, podem plantejar-nos fer unaexposició fotogràfica del procés i explicar qui som, perquè ho hemfet i quin ha estat el resultat. Pot ser molt interessant que la gentdel poble conegui qui són aquells nois i noies tan macos que estanarranjant l’ermita. Qualsevol de les nostres accions pot ser el doblede profitosa si ens proposem ser no-turistes!

El no-turista, descobreix activament, actuant, intervenint i fent l’entornpartícip de les seves accions, per ser més que un espectador, per serun convidat a la festa!

Us hi atreviu?

9

CAMPAMENTS...O TURISME?Per: Dani Muntané i Imma Rodríguez

Tècnic de l’Àrea de Relacions de MEGSJC i coordinadora de ‘Campaments i més’, respectivament

Un any més, els agrupaments de Minyons Escoltes Guies Sant Jordide Catalunya (MEGSJC) van celebrar, de forma conjunta i simultàniaarreu de Catalunya, el Dia del Cau al Carrer, que enguany va tenir llocdissabte 27 de maig. En aquesta edició, el lema d’aquesta jornadalúdica i reivindicativa alhora era “Critiquem, construïm, transformem”.

Amb l’objectiu fomentar l’esperit crític –una actitud necessària pertransformar la societat i poder educar ciutadans conscients de l’entornsocial, inconformistes i amb ganes de treballar per als altres–, diversosagrupaments de MEGSJC van desenvolupar un seguit d'activitats obertesa la participació de tothom, als carrers dels seus pobles i de les sevesciutats.

L’activitat principal va consistir en una descoberta dels principalsproblemes que presenta l’entorn de cadascun dels agrupamentsen aquests àmbits: sostenibilitat, barreres arquitectòniques, convi-vència intercultural i espais d’ús públic. Els participants van recórrerel seu barri i van penjar una cartolina amb un semàfor en vermellon van considerar que hi havia aspectes a millorar, i van posar unsemàfor en verd a tots els aspectes positius. També van ferfotografies, que juntament amb les conclusions de les descobertesi les propostes de millora, es faran arribar a les administracionscorresponents.

Per: Equip del Cau de Tots

Dia del CAU AL CARRER

Així, el passat 12 de maig es van reunir a l’Ateneu Obrer de SantAndreu les propostes d’una vintena d’artistes procedents d’agrupamentsde tot Catalunya.

Des de disciplines i tècniques molt diverses, disciplines com la PINTURA,la IL·LUSTRACIÓ i el GRAVAT eren les que comptaven amb més repre-sentants.

Les tres llaunes rebregades de l’Arnau Bellavista, remetent al pop. Lescorrelacions entre llum i pintura, negatiu i positiu, de la instal·lació d’AgnèsThöeni. El lloc de l’abstracció i el del figuratiu a Esther i Naixement, dePau Farell. La il·lustració colorista i festiva del Marc Solé. Els melons,homes-melons i nens-meló, fascinant, surrealista i esbojarrada sèrie detres il·lustracions de la Gina Portillo. La poesia de les dues propostes deNúria Pejó des de diverses tècniques del món del gravat. I, en directe,Marcos Vázquez mostrant i executant les seves propostes de graffitti i arturbà, intrusió urbana carregada de reflexió i denúncia.

L’àmbit de la FOTOGRAFIA comptava amb tres representants. LaImmaculada Tubau presentava una sèrie de fotografies d’acuradacomposició, posant un pes especial en el treball de la llum i el color,emmarcades en la quotidianitat. Les fotografies de la Montse Cañizarestenien la persona com a centre: retrats des de Benín i una nena entreflors roges que l’exposició presentava com a instal·lació. El blanc i negredel Guim Bonaventura emprava el metro com a metàfora i vehicle perparlar de temps i espais travessats, d’ombres de l’urbà, d’incomunicació.

L’ESCULTURA estava representada per tres peces d’Elianne Pablo.L’individu o el cor com a símbol central eren, entre d’altres, elementsdel seu marc expressiu, amb l’ús del metall, la parafina o la silicona.El món del CÒMIC, de la mà de Xavier Peix Gàndara i Joan Santaló ila seva tira còmica, Loft, publicada periòdicament a la revista electrònica

La Universal, protagonitzava una instal·lació que va jugar el paper méshilarant i irreverent de la nit.

Després d’un parèntesi per sopar tots plegats al bar de l’Ateneu, xerrari recuperar forces, va tenir lloc dalt de l’escenari un dels moments mésemotius de la nit amb els artistes presentant-se als nombrosos assistents.

ALQUÍMIA 2006 entrava en la seva fase AUDIOVISUAL.

Pep Garrido, amb Mater, plantejava una crua reflexió en 35 mm entornl’art i el sacrifici. Raimon Guarro, amb Vértigo, una proposta de video-art, parlava del pas del temps des de la memòria i la contraposiciópassat-futur.

La vetllada va continuar amb MÚSICA. Primer fou l’actuació guitarrísticai vocal de l’Aitor Garcia i el Joanpi, Con dos almas, carregada d’humori virtuosisme. Va tancar ALQUÍMIA 2006 la jam session conduïda pelJan Garrido a la bateria, l’Adri Herèdia a la guitarra i el Pau Yànez albaix, amb peces com la Blue Bossa, Chicken i un decadent i espontaniCadillac Solitario.

Valgui dir, també en el terreny musical, que des de primera hora i finsa tancar l’ALQUÍMIA 2006, DJ FURNA, Dani Fornaguera, va acompanyarla vetllada des dels plats amb el seu sorprenent repertori.

Menció a part mereixen la instal·lació per part de l’equip de TertúliesObertes anomenada Tiempo Gratis, i l’escultura improvisada pelsassistents al vell mig de la sala.

Tot plegat, un dispositiu únic i sense precedents al moviment, l’èxit delqual (d’assistència i de participació) fa pensar en properes edicions.ALQUÍMIA 2007, i qui sap si 2008, 2009...

Alquímiala primera trobada d’artistes del Moviment

Per: Equip de Tertúlies Obertes

En aquesta segona tertúlia de la temporada, l’equip de Tertúlies Obertes apostava per un format noui arriscat. L’objectiu era oferir un espai on confluïssin expressions de tota mena procedents delsagrupaments de Catalunya, i cridar ben fort que l’art, com l’educació, també és un agent transformador.

11

Castors i Llúdrigues a Linyola

El poble de Linyola va tenir la sort de ser l’amfitrió de les Garbes deCastors i Llúdrigues de la Demarcació. A partir de les 10 del matí vancomençar a arribar al poliesportiu d’aquest poble de la Plana d’Urgelltots els participants que, en aquest cas, eren de la Pobla de Segur, Artesade Segre, Cervera, Tàrrega, Bellpuig, Mollerussa, el Palau d’Anglesolai Linyola. En total 115 infants d’entre 6 i 7 anys acompanyats pels seuscaps, uns 25. Durant aquests dos dies el color de Linyola va ser el taronja.El centre d’interès escollit va ser el Sistema Solar i, només començarla jornada, tres astronautes de l’espai interestel·lar van fer una visitaal poliesportiu per posar les piles a tots els castors i les llúdrigues.Després de fer jocs de coneixença i de compartir el dinar es va fer unbonic taller que consistia en la confecció d’un coet a partir d’una ampollade plàstic. Tot seguit cap a l’escola de música de la vila, on ens esperavendos pallassos i quatre músics... I per no perdre el fil, joc de descobertade Linyola amb intercalament de proves planetàries.Després de sopar, joc de nit amb l’aparició, altre cop, dels astronautesllunàtics i uns follets extraterrestres una mica estranys. I bona nit...I a les 7 del matí tota la canalla amb uns ulls com a plats! Un esmorzarmolt galàctic amb uns macrocroissants arribats d’un planeta veí ens vansorprendre a tots. I després una olimpíada de jocs per fer gana perdinar. I a les tres, tothom cap a casa amb un bonic record de les Garbesde Linyola, un punt del llibre realitzat per les mares dels castors i lesllúdrigues de Linyola.Des d’aquí moltes gràcies a aquells pares i mares que, de maneradesinteressada, han fet que aquestes Garbes hagin estat possibles, jasigui per elaborar el menjar, per la intendència o pels detalls. Gràciescastorets i llúdrigues, i gràcies caps per aquesta experiència fantàstica.Riu amunt!

Llops i Daines a FragaMentre els amics castors i les amigues llúdrigues rondaven per Linyola,tots els Llops i Daines de la Demarcació van celebrar les Garbes a Fraga.L’acollida que van rebre va ser immillorable, així doncs, amb el bon ambientque regnava al poble, van començar aquests dos dies tan curts, amb un

GARBES 2006Per: Equip de Macrotrobades de la Demarcació de Lleida/Solsona/Urgell

Heu vist mai un feix d’espigues tallades? Doncs això és una garba i hem agafat aquest nom peranomenar una trobada de nois i noies d’edats similars amb ganes de passar-ho bé, conèixer-se i,de pas, gaudir del ser i fer escoltisme. Aquesta trobada va tenir lloc el primer cap de setmana demaig i vam fer 5 feixos d’infants i joves amb esperit inquiet per transformar aquest món. Així, hanestat 5 pobles els testimonis del rebombori i la gatzara de vailets amb camises i fulards de colors.

13

gimcana que va servir per començar a conèixer a infants i caps d’altresagrupaments. Havent dinat, es va donar la benvinguda als Jocs Olímpicsque començaven a “Fragacòpolis” i on tots en rebien la invitació perparticipar-hi. Van passar una tarda ben entretinguda. Després de sopar,un joc de nit molt ben preparat i divertit va fer moure tothom per uncircuït de cotxes, tipus ral·li. Amb un conte van desitjar-se bona nit.Sort n’hi va haver que van dormir força, perquè després d’esmorzar vanballar, saltar i cantar amb la sorpresa que va proporcionar un grupd’animació. I, després d’un emotiu hora dels adéus on s’hi podien comptarunes 200 persones, van acomiadar-se i desitjar-se un “fins aviat”.Llops i Daines, Tant com puc!!!

Ràngers i Noies Guies a CerveraPer altra banda, totes les tribus urbanes es van trobar al Circ de lesGarbes aquest mateix cap de setmana a Cervera!!Malabars, xanques, pallassos, castellers, figures humanes, espectacles,

música… il·lusions i… nova gent, noves amistats! Amistats fetes d’undissabte molt intens i ple d’activitats amb els escoltes i les guies de Tàrrega,Mollerussa, Bellpuig, Belianes, la Pobla de Segur, Artesa de Segre, Lleida,Cervera i el Palau d’Anglesola. Uns 200 Ràngers i Noies Guies de laDemarcació de Lleida/Solsona/Urgell van participar de la trobada ambmolt entusiasme i van anar a dormir amb ganes de gresca i desitjos desaber la data de la pròxima trobada! En definitiva, una experiènciainoblidable on tots van marxar cap a casa amb un nas vermell!!!Sempre a punt!

Pioners i Caravel·les a Artesa de SegreMés de 125 Pioners i Caravel·les, nois i noies escoltes i guies de 14a 17 anys, es van trobar el mateix cap de setmana a Artesa de Segreper viure un autèntic conte de fades. Un conte de fades una micaestrany, però, perquè les bruixes eren bones i els llops no es menjavenles caputxetes. Era el món dels anticontes, que va tindre els seusmoments clau a la gimcana de la tarda del dissabte (piscina d’escuma,futbolí, cadena de roba, pujada d’aigua i sabó, etc.), a la vetllada dela nit del dissabte, durant la qual cada agrupament va presentar elseu anticonte fet a partir d'un conte popular o tradicional i, finalment,a la xocolatada del diumenge al matí, que va servir perquè tots plegatsagafessin noves energies.

Truc a MollerussaI per acabar, cal dir que un cap de setmana abans de la resta debranques, el 29 i 30 d’abril, els trucaires de la Demarcació vancelebrar el Trucot. I què és el Trucot? El Trucot és una trobada deTruc de tots els agrupaments escoltes i guies que pertanyen a laDemarcació Lleida/Solsona/Urgell de Minyons Escoltes i Guies SantJordi de Catalunya. I qui són els Truc? És la branca de nois i noiesmés grans dins els agrupaments d’escoltes i guies. Tenen entre 17i 19 anys i, guiats pels seus animadors/es porten a terme diversesactivitats com descobertes, serveis o extra-jobs per guanyar dinersper als camps d’estiu. Doncs bé, es varen trobar a Mollerussa unacinquantena de trucaires i animadors de 5 agrupaments. Allí varenfer activitats que cada agrupament portava preparades i van riuremolt durant el dia i la nit. Aquestes trobades serveixen per adonar-se que hi ha més escoltes i guies fora dels propis pobles i són moltbones per intercanviar opinions i idees sobre les descobertes, elsserveis i els extra-jobs que realitza cada agrupament. Esperen poder-se reunir un altre dia com a caps, ja en pocs mesos molts ja estaranfent aquest servei. Sempre a punt!!!

L’AGRUPAMENT GELSTO,GUARDONAT AMB EL 1r PREMI JAUME CIURANA

L’Agrupament Escolta La Salle Torreforta (GELSTO) de MEGSJC ha estatguardonat amb el 1r premi de l’edició d’enguany del Premi JaumeCiurana a l’actuació cívica juvenil en la millora de l’entorn natural, coma organitzadora de l’activitat MARXA TORREFORTA-LA MUSSARA, aixícom per la seva tasca de manteniment i millora de camins i sendersmil·lenaris del Camp de Tarragona.

Aquests premis els atorga el Departament de Benestar i Família de laGeneralitat de Catalunya, amb la col·laboració del Grup d’Antics i Amicsde la Fundació Josep Sans, i tenen com a objectiu fomentar en elsjoves actituds de civisme i estimular accions i treballs que tractin elsvalors cívics o que en proposin reflexions i actuacions. D’aquestamanera, volen fomentar en els joves el gust per les responsabilitats,la capacitat associativa, l’esperit de servei i el compromís envers lasocietat i el respecte per la natura.

En aquest darrer aspecte vol incidir el projecte que desenvolupa arafa 9 anys l’Agrupament GELSTO, que enguany ha realitzat la 9enaedició d’aquesta Marxa Torreforta – La Mussara el diumenge 30 d’abril.Aquesta és una marxa no competitiva que transcorre per antics caminsi vies de comunicació, utilitzades ja en època romana, a les comarques

del Tarragonès i del Baix Camp. L’activitat pretén desenvolupar l’esperitesportiu, el contacte directe amb la natura i un major coneixement delnostre entorn. Així mateix, amb la difusió d’aquests camins a laciutadania del Camp de Tarragona, s’aconsegueix que perdurin en eltemps i que els projectes de les grans obres d’infraestructures de lesnostres comarques mantinguin aquestes vies i les respectin com asenders i camins que permetin gaudir d’una saludable caminada.

Per: Agrupament GELSTO (Tarragona)

Èxit de la segona ediciódel festival boti+farra+soundEl Festival Buti+Farra+Sound (9 hores de música gratuïta, ininterrompudai a l’aire lliure), organitzat per l’Agrupament Nostra Dona de la Salut,de Sant Feliu de Llobregat, va aconseguir, per segon any consecutiu,un gran èxit de públic.

L’edició d’enguany, celebrada el dissabte 13 de maig, va tenir un cartellmolt interessant, entre els que destaquen Pica-soca (animació infantil),Romaní (música de l’est d’europa), La Boina (ball folk, guanyadorsdel Sona 9 d’enguany), Tapia eta Leturia (folk d’Euskal Herria),Dumbala Canalla (circ, monouche, klezmer, tzigane...) i Dr. Calypso(ska, reggae...).

Per: David GuàrdiaAgrupament Nostra Dona de la Salut (Sant Feliu de Llobregat)

El racó musicalPer: Oriol Caño i Talens

Projecte Carnet de Cap

En l’anterior número del Correu, vam començar a incloure lletres i acords de cançons dins aquestasecció del Racó Musical, per tal que poguéssiu anar ampliant els vostres cançoners i trobar recursosinteressants per als campaments i excursions, a través de la música que es fa als Països Catalans.

En aquesta ocasió, amb l’ajuda del GrupEnderrock, volem oferir-vos una cançó cabdalen la història de la música catalana i quede ben segur que totes i tots heu escoltatalguna vegada. És el “Viatge a Ítaca” deLluís Llach.

Us recordem una vegada més que, a travésdel Carnet de Cap, podreu gaudird’avantatges en les publicacions d’Enderrock,així com en la compra de discos del seucatàleg on-line, que us permetrà poder fer-vos amb les discografies dels vostres grupspreferits sense moure-us de casa.

Quan surts per fer el SOLviatge cap a Íta - ca, DO RE7 SOLhas de pregar DOque el camí sigui llarg, LA7 REple d’aventures, SOLple de coneixen - ces. DO RE7 SOLHas de pregar SOLque el camí sigui llarg, DO REque siguin moltes SOLles matina - des DO RE SOLque entraràs en un port mi mque els teus ulls ignoraven, la mi vagis a ciutats REper aprendre dels que saben. SOL

Tingues sempre al cor SOLla idea d’Íta - ca. DO RE7 SOLHas d’arribar-hi, DOés el teu destí, LA7 REperò no forcis SOL

gens la travessi - a. DO RE7 SOLÉs preferible SOLque duri molts anys, DO REque siguis vell SOLquan fondegis l’i - lla, DO RE SOLric de tot el que hauràs mi mguanyat fent el camí, la msense esperar REque et doni més riqueses. SOL

Ítaca t’ha SOLdonat el bell viat - ge, DO RE7 SOLsense ella DOno hauries sortit. LA7 REI si la trobes REpobra, no és que Íta - ca DO RE7 SOLt’hagi enganyat. mi mSavi, com bé t'has fet, la msabràs el que REvolen dir les Ítaques. SOL

*LLUÍS LLACH “Ítaca”Lletra: K. Kavafis (trad. de Carles Riba, adapt. Lluís Llach) - Música: Lluís Llach, del disc Viatge a Itaca (Movieplay, 1975)

SENGLAR ROCK29 i 30 de juny i 1 de juliol. ParcMunicipal de les Basses. Lleida (el Segrià)

El cap de cartell són els californians Bad Religion, una bandacapdavantera de la història del punk-rock contemporani. Altresgrups destacats d’aquesta edició són: Pereza, Lax’n’Busto,Lagwagon, Violadores del Verso, NoWayOut,Whiskyn’s, Cris Juanico, Berri Txarrak, Marc Parrot,La Troba Kung-Fú, Roger Mas i Skalariak.

ACAMPADA JOVEDel 13 al 14 de juliol. Sant Celoni (elVallès Oriental)

Enguany l’Acampada Jove organitzada per les Joventutsd’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) arriba a la seva

onzena edició amb un cartell musical d’alt nivell. Destaca elrock sinistre dels Paradise Lost, que compartiran escenariamb els alemanys Dr. Ring-Ding, Skalariak,Lax’n’Busto, Gossos, la Companyia Elèctrica Dharma,Betagarri, La Gossa Sorda, Mesclat o Whiskyn’sentre molts d’altres.

POP ARB7 i 8 de juliol. Arbúcies (la Selva)

Arbúcies repeteix amb el Pop Arb i, a poc a poc, es va convertinten un punt de referència pel pop independent dels PaïsosCatalans. Entre les formacions que hi participaran, destaca elluxe de Le Petit Ramon, Albert Pla, el duet The PinkerTones, Conxita, Guillamino & Pedrals, els cantautorsMazoni i Roger Mas, o el trio Facto Delafé y lasFlores Azules, entre d’altres.

CULTURAVIVADel 23 al 25 de juny. Granollers (el VallèsOriental)

Enguany deixa de ser una sola jornada festiva i es converteixen tot un cap de setmana ple d’actes. Les actuacions musicalshi tenen una gran importància, amb La Carrau, Pep Sala,Mesclat, Antònia Font o la Companyia ElèctricaDharma i Macedònia

REBROTDel 6 al 9 de juliol. Berga (el Berguedà)

Maulets presenta la sisena edició de l’Aplec del Jovent delsPaïsos Catalans amb dos lemes clars: ‘Revolta’t’ i ‘Berga ésbarreja’. En el festival també hi tocaran els guanyadors delconcurs Esclat’06, que compartiran escenari amb Mesclat,Revolta 21 i Burman Flash. Al Rebrot també hi actuaranRauxa, Maroon Town, At-Versaris + La Mêle delGremi i Insershow, entre d’altres.

(*Informació cedida per la revista Enderrock)

*Principals cites musicals de l’estiu:

17

Per: Núria FarellTècnica de l’Àrea de Comunicació de MEGSJC

EL RESULTAT DEl’Assemblea Extraordinària

Amb una participació de 169 caps inscrits, dels quals 155 amb dreta vot, l’Assemblea General Extraordinaria de MEGSJC va fer un pasendavant en la implementació del nou Pla de Comunicació del Moviment.Així, la primera pregunta “per tal d’actualitzar la imatge del Moviment,i entenent que això no comportaria cap canvi en els estatuts i, pertant, el nom oficial continuaria sent Minyons Escoltes Guies Sant Jordide Catalunya, ¿estaries d’acord amb crear un nom més curt?” varebre 119 vots a favor, 26 en contra i 9 en blanc.

Pel que fa a la segona pregunta “Per tal d’actualitzar la imatge delMoviment ¿estaries d’acord amb crear un nou logotip?, va tenir 102vots afirmatius, 42 negatius i 11 en blanc.

Finalment, la tercera pregunta “Per tal de donar més força a la imatgedel Moviment ¿estaries d’acord amb incorporar un lema (una fraseque resumeixi els nostres objectius)?”, va obtenir 107 vots a favor,19 en contra i 28 abstencions.

Després de les votacions, els assistents es van dividir en petits grupsper tal de treballar els criteris bàsics que ha de seguir la imatge delMoviment. Els participants van fer una llista d’adjectius que ensdefineixen i van respondre a les preguntes “Què voldríeu que transmetila nova imatge a la societat?” i “Quins són els materials, eines iinstruments que els agrupaments haurien de tenir per donar a conèixerla nostra tasca com a Moviment?”.

Procés a seguir fins a la propera Assemblea

A partir d’ara, el procés aprovat pel Comissariat General i que seseguirà fins a la propera Assemblea General Ordinària, al novembred’aquest any, és el següent:• 10 i 11 de juny: el Comissariat General, a partir de les aportacions

i el treball fet a l’Assemblea General Extraordinària, i amb el suportd’especialistes, fixarà els criteris per elaborar els elements de lanova imatge del Moviment.

• Del 19 de juny al 14 de setembre: totes aquelles personesdel Moviment i el seu entorn que vulguin presentar una nova imatgepoden fer arribar les seves propostes a l’Àrea de Comunicació(comunicacio@escoltesiguies.cat). Aquestes propostes han deseguir els criteris bàsics i els requisits tècnics fixats anteriorment, iels seus autors hauran d’assumir que ho faran de manera voluntàriai amb la cessió de tots els drets sense cobrar.

• 30 de setembre i 1 d’octubre: el Comissariat General, ambel suport d’experts i tenint en compte els criteris bàsics establerts,farà una tria de les propostes per presentar-ne com a màxim 4davant de l’Assemblea General Ordinària.

• Novembre: tots els i les caps, membres del equips de Demarcaciói dels equips generals que assisteixin a l’Assemblea General Ordinària,i que tinguin dret a vot, escolliran la nova imatge del Movimententre les propostes presentades.

L’Assemblea General Extraordinària, celebrada el passat 21 de maig a Tarragona, va aprovar lacreació d’un nou logotip de MEGSJC, d’un nom més curt i d’un lema. Les diferents propostes espresentaran a l’Assemblea General Ordinària de novembre, on se sotmetran a votació per tal dedecidir quina serà la nova imatge del Moviment.

Entre la diversitat de mots que apareixien hi havia educació i entorn, iaquestes van ser les reflexions, a partir de la potencialitat d’aquestagran combinació:

“Al nostre poble, i podria ser extensiu, cada vegada es fan mésevidents situacions i riscos d’exclusió que requereixen perspectivesde resposta transversal i integral. Això demana tenir la capacitatsuficient per elaborar i desenvolupar projectes concrets, específicsi amb atribució de responsabilitats. I fer-ho des de l’entorn i ambl’entorn és essencial.

Ens hem adonat que, concretament al barri, l’àmbit del lleure ésuna de les realitats vertebradores del dia a dia de la gent, i estàsent, en aquest àmbit on treballem nosaltres, on s’estan defininti concretant les necessitats i les possibles respostes. Ens hempreguntat moltes vegades com és que es defineixen polítiqueseducatives a porta tancada, sense tenir en compte la gent, la sevaquotidianitat i el seu entorn.

A partir de la nostra experiència, creiem que les relacions que esvan generant, consolidant i establint, les xarxes que es creen, fanque es solidifiquin les relacions, les formes de viure i entendrel’educació, la participació, el cau, l’ajuntament, l’escola, etc. Esgeneren tot un seguit de vincles, i això ens fa venir ganes departicipar per trobar solucions a conflictes que ens són propis coma comunitat.

Tal i com van les coses, la comunitat educativa, és a dir, elsdiferents agents educatius que en formem part, no pot dinamitzarnomés la seva funció de reproducció social, mitjançant la transmissióde coneixements, habilitats, capacitats i competències, sinó queha de ser motor de canvi i per al canvi i, per tant, treballar permodels culturals, valors, normes i maneres d’entendre la vida, laconvivència i les relacions. Considerem que la comunitat educativai la comunitat local, el poble, han d’entendre’s. Tenen una relaciód’interdependència i reciprocitat. Nosaltres estem al Cau, peròtambé formem part d’altres grups socials, i està clar que no podementendre una cosa sense l’altra.”

Per tant, cal situar les nostres activitats com aquelles que poden facilitarla relació i el treball conjunt entre educació formal i no formal. Cal definiruna política educativa conjunta que s’ajusti a les preocupacions locals;assumir el paper tan important que tenen, tant els professionals del’educació com els i les caps, i els monitors de lleure en general.

El plantejament que aquí es fa és el de treballar per models i estratègiesde treball en xarxa, de col·laboració, cooperació, compromís i gestió delconeixement. Els agrupament formen part del teixit social i educatiud’una comunitat, de la seva comunitat arrelada al seu entorn concret,per la qual cosa són també responsables de construir conjuntamentprojectes i accions educatives que vagin més enllà de l’escola i els aspectesformals, i amb la missió social de col·laborar per l’adquisició de valors imaneres de fer que vagin en consonància amb la cohesió social.

En definitiva, treballar amb l’entorn només vol dir trobar formes derelacionar les organitzacions educatives i els agents educatius, per tald’establir formes de col·laboració per a l’educació integral de les personesi, així, donar la cara a les exigències dels nostres temps.

El Cau, com agent social i educatiu, ha de trobar, en el seu món local,l’escenari principal per encabir el seu projecte i treball i impulsar totala màgia i força formativa que té, sense perdre de vista l’aprofitamentdels recursos educatius del seu entorn immediat i comunitari, i corres-ponsabilitzant-se els uns i els altres dels problemes comuns i de lespossibles solucions.

El binomi fantàstic:educació i entornEn una sessió de treball al consell general d’un Agrupament, es va parlar sobre les necessitats de canvii adaptació a les noves demandes socials del barri. Per dinamitzar l’activitat, els caps d’agrupament vanutilitzar la tècnica del ‘binomi fantàstic’ per fer una pluja d’idees dels aspectes socials, educatius i culturals,que l’agrupament hauria de començar a tenir en compte per plasmar en el projecte del curs vinent.

Per: Patrícia PérezEquip de Relacions

19

Per exemple: una pedra enmig d’un prat i un castor, no donen unapedra enmig del prat i un castor, donen un castell inexpugnable, ple demonstres i que guarda un tresor ple de pedres màgiques. I un truc i unaguitarra, no sumen un truc i una guitarra, sinó que fan un projected’animació multigeneracional en el que uns avis canten a uns nens lescançons de quan eren joves.

Seguint aquesta lògica i de cara al curs que ve, al Moviment tenim dosgrans projectes: el Cau de Tots, que ens serveix per explicar qui som,per obrir les unitats al poble, al barri, a la ciutat, per fer-nos presents;i el Centenari de l’Escoltisme, un projecte mundial per celebrarque l’agost de 1907 es muntava el primer campament escolta, impulsatper Baden Powel a la illa de Brownsea, a Anglaterra. Podríem, doncs,fer dos projectes paral·lels, però si els ajuntem i de les dues idees enfem un projecte, en podrem fer un de molt més gros. Podrem donar-nos a conèixer explicant que ja tenim 100 anys, que durant aquesttemps 500 milions de persones a tot el món ens hem posat un fulardal coll, podrem treballar la dimensió internacional compartint vivènciesamb escoltes d’arreu, podrem trobar-nos en algun dels múltiplesjamborees que s’organitzaran, podrem fer trobades de demarcació perafavorir el sentiment de Moviment... Podrem construir i podrem revalidarel compromís de deixar les coses una mica millor de com les hem trobat.D’aquí surt el lema mundial del Centenari, que a la vegada serà l’eixcentral del Cau de Tots:

“un món, una promesa”

I com concretem totes aquestes idees en accions?

Des de la comissió del Cau de Tots - Centenari, i prenent com a punt departida els espais definits pel Moviment mundial, proposem 3 moments:

Regals a la Pau. La presa, l’acció, l’aventura, l’empresa, el servei,s’encaminaran a fer una acció per la pau, oberta i participativa. Aquesta acciól’explicarem a les altres branques i agrupaments en una trobada de demarcació,una trobada per conèixer-nos i per compartir projectes, una trobada que esfarà en ciutats i pobles per poder ensenyar què fem i qui som.

L’Albada de l’Escoltisme. És el moment simbòlic. El dia 1 d’agost de2007, tots els escoltes del món celebraran la sortida del sol, a les vuit delmatí des del seu país i hora local, aconseguint així una cadena de celebracionsque donarà tota la volta a la terra. Serà el moment per convidar a participara antics i pares i mares a compartir una matinal, una passejada, un esmorzar...

Jamboree Mundial. Es celebrarà una trobada per a 50.000 personesde tot el món. Com que no hi podrem anar tots els escoltes, actualmentsom 36 milions, es faran moltes trobades més petites per poder afavorirl’intercanvi entre els joves. Nosaltres a més de les trobades de demarcació,volem afavorir els intercanvis amb altres unitats escoltes i guies delsPaïsos Catalans, de l’Estat i d’Europa.

Tot això amenitzat per les trameses del Cau de Tots, per un web en quèles branques podran explicar què estan fent i penjar-hi fotos, en la queels nens, nenes i joves podran xatejar, en la qual es podrà accedir alswebs d’altres moviments escoltes...

I tot això per demostrar que 1+1 = 1

Per: Comissió Cau de Tots – Centenari

El centenari de l’escoltisme,eix del Cau de Tots 2006/20071+1= 1

Així d’entrada el primer que penses és que algú no sap sumar, o potser que hi ha hagut un errortipogràfic, però passat el primer moment, t’atures a pensar i dius: evident. Hi ha un munt de cosesque una vegada les has sumat donen com a resultat una cosa més grossa, més important, no la simpleunió del que tenies inicialment.

Per primera vegada, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya té un president procedentde MEGSJC. Toni Reig –que l’any passat ja va ser escollit vicepresident del Secretariat del CNJC–,va assumir la presidència de l’entitat en l’assemblea del 26 de març a Girona.

E

Quines són les prioritats principals del CNJC actualment?I, concretament, en l’àmbit de l’educació en el lleure,quins són els objectius específics?Aquest any tenim dos eixos importants de treball: un és la vertebracióterritorial, és a dir, aconseguir que el CNJC sigui més present a totel territori. Aquesta és una assignatura pendent del Consell; és peraixò que durant els darrers dos anys hem estat redefinint el modelde consells locals i de participació en el territori i, finalment, aquestany serà el primer en començar a implementar-ho. En aquest sentit,les entitats del lleure hi tenen molt a dir i MEGSJC, evidentment,també.L’altre gran tema important és l’emancipació dels joves. Amb el lema“Joves hipotecats = país hipotecat”, volem posar aquesta qüestió a

l’agenda dels polítics d’una vegada per totes com a un problemaimportant a resoldre.Pel que fa a les associacions educatives, aquest és l’any en què s’hauriade fer la llei de reconeixement a l’associacionisme educatiu; la ponènciaes va crear l’1 de març i hi hauria d’haver un text aviat... tot i queamb la situació política actual podria ser que això quedés aturat. ElCNJC va aprovar una resolució a l’assemblea general del 2004 quedemanava tot un seguit de mesures de suport i reconeixement i estemvetllant perquè s’incorporin en el redactat legal. A més, des del governtambé s’està tirant endavant una comissió interdepartamental detreball sobre l’educació en el lleure, en la que participem com a CNJC.Són, doncs, dues iniciatives molt interessants –legislativa i acció degovern– que en aquest moment estan anant paral·leles. Hem de

“El model de participació de les demarcacions de MEGSJC potajudar el CNJC a apropar-se al territori”Entrevista a TONI REIG, president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)

Per: Núria FarellTècnica de l’Àrea de Comunicació de MEGSJC

DE PERFIL:21

garantir que serveixin per reforçar la identitat de l’associacionismeeducatiu, fer-ne el reconeixement social que demanem i aplicar mesuresde suport perquè pugui anar endavant.

Quines accions i projectes concrets s’estan duent a termeper assolir aquests objectius?A nivell del territori, estem buscant finançament i recursos; i un cop elstinguem prioritzarem la incorporació de 5 tècnics ubicats a Girona, Lleida,Barcelona, Tarragona i Terres de l’Ebre. Hi haurà una implementació graduali s’ha creat una comissió de territorial que anirà decidint les prioritats.A nivell d’emancipació, el que s’està fent és molta pressió política igenerant molt de discurs. En aquest sentit, està previst que al setembres’engegui la campanya “Joves hipotecats = país hipotecat”, que preténconscienciar la gent i posar el tema damunt la taula.A nivell d’educatives, compareixerem a la ponència, farem un seguimentdel treball fet i assistirem a la comissió de treball, de la qual som unmembre més.

Com valores la participació i implicació de MEGSJC dinsdel CNJC? En quins aspectes podria millorar?MEGSJC és membre fundador del CNJC i ha tingut diferents grausd’implicació al llarg dels 28 anys d’història del Consell. Crec que araestaríem en un moment òptim de participació en tant que som a totesles comissions i grups de treball, i també al Secretariat (a la presidència).La radiografia és òptima, però crec que encara es pot millorar molt,sobretot en l’àmbit de l’expansió territorial del CNJC. En aquest sentit,MEGSJC pot fer molt bona feina, ja que les seves demarcacions podentreballar molt més directament amb el Consell i ajudar que tota aquestavertebració territorial sigui efectiva. Entenc que el model territorial deMEGSJC, és a dir, el model de participació de totes les demarcacionsés molt òptim i molt encertat i, per tant, pot ajudar el Consell tant acrear un model vàlid democràtic d’organització territorial com a fer-lapossible en altres cantons.

El CNJC aglutina a moltes entitats i seria lògic pensarque només pel fet de pertànyer a una supra-entitatcomuna haurien de tenir una relació molt fluïda i treballarplegades habitualment. A l’hora de la veritat, però,sembla que encara hi ha tendència a que cadascuna estiguimolt centrada en els seus projectes i activitats. En aquestsentit, què pot fer MEGSJC per enfortir la relació ambles altres entitats? Què fa el CNJC en aquest àmbit?El que pot fer MEGSJC és que, tant els agrupaments com les demarcacionstinguin en compte que és molt important treballar en xarxa, perquètreballant en xarxa és quan te n’adones que hi ha molts objectiuscomuns amb la resta d’entitats i, d’aquesta manera, és més fàciltreballar per a la transformació social. És molt important, doncs, potenciartots els equips de relacions; i que als agrupaments els caps tinguin unaactitud molt oberta cap a la societat que els envolta, al poble, al barri;aquest és, a més, una actitud molt pedagògica de cara als nens i nenes.Des del CNJC fomentem molt el treball en xarxa entre les entitats iintentem crear espais de relació entre elles com el sopar del’associacionisme, la trobada del Triangle Jove, o l’organització deviatges com el que es va fer al Sàhara l’any passat, que, a més del’objectiu de cooperació, va contribuir a potenciar la relació entre moltesentitats. Sempre intentem crear sinergies perquè es trobin les entitats;això és vital per a nosaltres.

En els darrers anys, està creixent l’oferta d’empresesdedicades al sector del lleure, amb monitors remunerats,fet que podria arribar a afectar o potser ja afecta lesentitats d’educació en el lleure basades en el voluntariat.Des del CNJC s’està fent alguna cosa per combatreaquesta tendència?Sí, quan parlem de la llei de l’associacionisme educatiu i del pla degovern parlem precisament d’això. Ens trobem amb dos models delleure; històricament sempre n’hi ha hagut un que s’ha basat en lavessant voluntària basat en un grau molt alt de compromís i quecontribueix enormement a la transformació social. Ara ha sortit un altremodel que és més de consum, que no requereix tant de compromísperquè és més puntual. El que reclamem des del CNJC és que no podemdeixar a les lleis del mercat una cosa tant important com l’associacionismeeducatiu, que té aquests components de transformació social tantimportants, perquè hi ha el risc que pugui anar decaient. Cal tenir moltclar quin tipus de país volem, i si realment creiem que l’associacionismeeducatiu està aportant aquest valor important de compromís, quedesprés fa que hi hagi molt ciutadà compromès i amb una culturaassociativa que el fa diferent, cal aplicar polítiques que el protegeixini el reconeguin.

Toni Reig i Casassas va començar la seva trajectòriaassociativa a Minyons Escoltes Guies Sant Jordi deCatalunya (MEGSJC), concretament a l’AgrupamentRocaguinarda de Taradell (Osona), la seva població.Posteriorment, va ser Comissari de la Demarcacióde Vic de l’any 2001 al 2004, època en la que vaengegar projectes com l’Agrupament Escolta Akela,el primer composat únicament per disminuïts psíquics.També va participar en la creació de diverses plata-formes associatives osonenques fins que, finalment,va promoure la xarxa associativa i cultural XAC-SOM que englobava les principals associacions dela comarca. L’any 2003, va ser elegit ComissariInternacional de MEGSJC, fet que li va permetreintercanviar experiències amb organitzacions euro-pees i mundials, tot participant a les conferènciesde Reykjavik (2003) i Tunísia (2005).Actualment, també col·labora en diverses entitatslocals de caràcter popular i, recentment, ha estatelegit membre de la junta nacional d’Òmnium Cultural.

23

LA RECEPCIÓCom a tot hotel que es preui, el primer que cal fer al CAU DELUXE ésregistrar-se:

Nom i cognoms:Unitat:Quins aspectes de la teva salut com a cap t’has vingut a tractar?Quina paraula representa per a tu el curs a l’Agrupament?Quina paraula representa per a tu el curs a la teva Unitat?

Així que hagueu acabat la fitxa de registre, us la podeu penjar de lasamarreta per facilitar la vostra identificació a la resta de personal del’hotel.És hora que us instal·leu a les vostres estances!

LA SUITE XIRUCA-SPECIALCAU DELUXE us ha reservat una suite amb les millors prestacions.Ja podeu deixar el vostre equipatge i posar-vos còmodes: el vostre BARNÚSi les vostres SABATILLES us aniran fantàstiques per la resta de la jornada.

LA MÀQUINA SÀVIAHi ha una màquina miraculosa a CAU DELUXE que, en lloc de detectarsi les coses que hem fet durant el curs han anat BÉ o MALAMENT, elque detecta és allò que nosaltres HEM APRÈS.La màquina són unes quantes capses de cartró amb una obertura adalt. Cada capsa hi duu escrita una paraula, les que creguem convenients:SORTIDA DE PASSOS, EXCURSIÓ DE NADAL, REUNIONS DE PARES, NENSI NENES, PROJECTE D’UNITAT X, PROJECTE D’AEG... Cada capsa té undispositiu a dalt especial per posar-hi la mà. Així que la introduïm, lamàquina ens revelarà què és el que hem après d’aquella activitat oaspecte en concret. Nosaltres només haurem d’escriure-ho en un paperi introduir-ho a la ranura, perquè la màquina en tingui constància.No estarà de més, un cop haguem passat per totes les màquines, llegirels resultats en veu alta.

LA TERÀPIA DE GRUPCAU DELUXE dóna molta importància a la teràpia de grup com a mitjàde superació personal.

Així, l’equip de psicòlegs ens ofereix un espai meravellós en quèaprofitarem per parlar tots junts dels nostres bloquejos mentals.La teràpia té dues fases:

1) Fase fosca:En quin moment d’aquest curs ho he passat malament? Quan hetingut la sensació que quelcom no sortiria bé, que era un repte massagran? He passat por o angoixa? Què canviaria si tornés a repetir elcurs?2) Fase enlluernadora:Quin crec que ha estat el moment més memorable de l’any? Mésinoblidable? En quin moment m’he sentit bé? Quan he tingut lacertesa que un repte que ens hem posat el superaríem segur? Quèno canviaria si tornés a repetir el curs?

És important respectar aquest ordre, per deixar la teràpia de grup ambmolt bon gust de boca.

EL SOLÀRIUMEl solàrium de CAU DELUXE té una situació privilegiada per no deixarescapar ni un sol raig solar i sempre hi sona una música d’allò méssuggerent. Hi ha, tanmateix, el costum de prendre el sol d’una manerauna mica especial.Caldrà que ens dividim en dos grups.El primer grup ja pot posar-se còmode a les hamaques, tancar els ullsi preparar-se per un bronzejat únic. L’altre grup, en silenci, s’aniràpassejant per entre les hamaques, pensant en aquells que prenen elsol. Aniran completant, en petits trossos de paper, frases que comencinper: DE TU M’ENDUC... Quan hagin acabat la frase, deixaran el paperamb cura damunt del pit d’aquell en qui han pensat. Cadascú had’escriure, com a mínim, una frase per a cadascú dels qui estan estirats.En acabat, els que prenen el sol poden llegir allò que els altres els hanescrit mentre aquells es preparen per prendre el sol i rebre els DE TUM’ENDUC... de la resta.

LA CURA DIETÈTICAI finalment, és clar, un bon i nutritiu àpat tots plegats, amb els millorsaliments i la millor beguda procedents de la dieta mediterrània, faràque abandonem CAU DELUXE amb les millors sensacions.

RECURS PEDAGÒGIC:RECURS PEDAGOGIC:

Si girem el cap enrere i fem una ullada a tot el que hem fet aquest curs, segur que semblen moltllunyans aquells mesos de setembre i octubre en què la maquinària començava a funcionar, perquè des

d’aleshores n’hem fet moltes, de coses.Tantes, que us heu guanyat a pols una estada inoblidable al CAU DELUXE,el més cèlebre complex hoteler i terapèutic d’aquesta banda del mediterrani.Com farem una revisió útil i original amb els nostres companys de consell,amb els nostres companys de l’equip de caps? Correrem el risc que la nostrarevisió es quedi a la superfície del BÉ o MALAMENT (gomets verds i vermells,semàfors, termòmetres...), o anirem una mica més enllà?

CAU “DELUXE”(Revisem el curs?)

Què són els Muntanyans – Gorg?Es tracta d’una platja natural que manté les dunes i maresmes que la restade les platges de Catalunya han perdut i que tan habituals eren a l’antiguitat.La platja està situada als municipis de Roda de Barà, Creixell i Torredembarra(Tarragonès).Són 7 km de platja paral·lels a l’antiga N-340, plens de càmpings i edificacionsi amb la via del tren passant-hi pel mig. Malgrat ser una zona amenaçada,hi podreu fruir del paisatge horitzontal d’arran de mar i de la seva natura.Aquest espai és el centre d’una bonica àrea, encara més gran, que va desde la Platja Llarga de Tarragona fins Les Madrigueres del Vendrell.L’equip de voluntaris de Torredembarra del Grup d’Estudi i Protecció delsEcosistemes del Camp - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC), és una entitatecologista sense ànim de lucre, que vetlla per la conservació i el mantenimentd’aquest paratge, entre d’altres.

Si véns a l’espai d’interès natural dels Muntanyans-Gorgrebràs la benvinguda de les més de dotze espècies de bolets de platja, deles més de 225 espècies d’ocells que hi fan estada, d’una comunitat deplantes única al món, de les orquídies, del darrer refugi d’escarabats piloters,dels lliris de mar, dels eriçons de terra, dels corriols camanegre, cames llarguesi dels voluntaris que hi treballen i que estaran a la teva disposició. S’hi potarribar còmodament en tren, baixant a l’estació de Torredembarra.

En què hi pots col·laborar?Hi ha molta feina a fer i molt diversa segons l’època de l’any que vinguis,però perquè te’n facis una idea, es pot fer:• Censos a la platja de petjades de corriols camanegres, de pressió humana

i de restes naturals a la platja.• Torns de vigilància de les zones de nidificació.• Activitats de sensibilització i informació dels visitants.• Confecció de capses-niu per a rat-penats.• Seguiment del comportament de les parelles reproductores de corriol

camanegre i també de la població de garses i gats.• Neteja manual de les zones utilitzades pels corriols camanegres.• Eliminació de vegetació perjudicial.

Què és l’OPERACIÓ ELS MUNTANYANS?És un acord entre el Grup d’Antics i Amics de la Fundació Josep Sans i l’equipde voluntaris del GEPEC-EdC que ofereix a totes les unitats de MEGSJC lapossibilitat d’anar als Muntanyans a fer un servei, donant tota la informaciói el suport necessari per a l’organització de la sortida d’un dia, de cap desetmana o del camp de més durada que vulgueu passar a la platja.

Trobaràs molta més informació a: http://muntanyans.gepec.org

Si t’animes a venir amb la teva unitat, escriu-nos a:adaia@escoltesiguies.org

Per: Imma Reguant i EspinalEquip Operació Muntanyans (Grup d’Antics i Amics de la Fundació Josep Sans)

Els Muntanyans - Gorg,un espai natural on anar a fer servei

25

La pobresa. Quasi res. El problema més gran del món els últims segles.Homes i nens pobres i, sobre tot, dones i nenes pobres sensesatisfer necessitats vitals.

Multitud de problemes:L’aigua, sense ella no podem viure, quilòmetres i quilòmetrescaminant per aconseguir omplir un recipient d’argila o de plàstic.L’alimentació, manca de proteïnes i vitamines. Producció decafè o de sucre per a l’exportació i manca de cereals per a lasupervivència.La sanitat inaccessible. Picades de mosquits: malària, febregroga i febres en general. Malalties que no ens interessen perquèno ens afecten als desenvolupats del Nord. La SIDA, el flagell del’Àfrica negra, amb una despesa de dos euros per persona i anyi uns índexs de mortalitat que fan estremir.La manca de cultura i d’escolarització o escolaritzaciódeficient. Progrés impossible sense inversió en educació. Mestresmal pagats i aules amb gran quantitat d’alumnes. Primària queno tots finalitzen i Secundària amb menys alumnat. Tan sols unspocs arriben a la Universitat. Nul·la investigació, dependència del’exterior (patents).Manca de capitals. Préstecs i inversió de capitals des delNord. Pagament d’interessos del Sud al Nord, que suposa menysinversió en infrastructures, sanitat, educació,...Investigació insuficient. Cosa que fa que la tecnologial’hagin d’aportar les multinacionlas i es produeixi una dependènciamolt forta i pagament de patents als estats capadavanters.Informació. Els països més avançats són aquells que dominenel món de la informació i de la comunicació. Satèl·lits artificials,emissores de ràdio i TV, premsa, internet,... és a dir, tot allò queaporta informació i/o la manipula permet ser o seguir sentpotència hegemònica.Catàstrofes naturals. La natura sovint és difícil de controlar,però les catàstrofes que causa sí que, en molts casos, es podenevitar. Tots sabem que no és igual un terratrèmol al Japó que aNicaragua. Per tant, la pobresa alguna cosa té a veure amb laquantitat de morts produïts per aquests tipus de situacions.

Per: Joaquim AlsinaEquip d’Educació i Campanyes d’Intermón Oxfam

POBRESA, EDUCACIÓ I RECUPERACIÓDE LA PRÒPIA DIGNITAT

En aquests moments, a diversos estats d’Amèrica Llatina s’estan duent a terme processos nacionalitzadorspolíticament i econòmicament incorrectes, segons els països occidentals, ja que afecten uns interessosmolt concrets. D’altra banda, amb les polítiques habituals, estats com Bolívia, han mantingut la poblacióen uns nivells de pobresa d’autèntic escàndol. Què fer? Tu tens veu i vot en el gran parlament delmón. Tu, pots decantar les decisions dels governants del cantó dels més febles. Tu amb la teva presade posició, amb el teu mòbil i el teu correu electrònic, pots ajudar que el món canviï. Actua!!!

Hi ha una violència diària que s’exerceix contra la població en formade fam, d’atur i de malalties pròpies de la pobresa. Tal com ha dit unobservador: Els responsables dels assassinats per fam noestan empresonats ja que són ells els qui guarden lesclaus de les presons.

Des del nostre món ric i benestant és difícil posar-se a la pell dels quipateixen per causa de la injustícia institucionalitzada. Ens podem preguntar:Com els senyors de NNUU o del G-8 o de l’OCDE poden entendre, assegutsen còmodes butaques o davant de suculents plats elaborats pels millorsxefs, la situació en què es troben els desheretats del món?

Intermón Oxfam està duent a terme una campanya, juntamentamb els altres Oxfam del món, de recollida de signatures per enviar-les al Fons Monetari Internacional. Aquesta institució que téper motivació fer prèstecs i controlar la paritat de lesmonedes a escala mundial, imposa unes condicions moltdures a aquells estats que li demanen ajuda. Un exempleés: reduir la inflació encara que sigui amb el costd’incrementar l’atur. És una realitat que les empresesmilloren els seus índexs de producció i de beneficis, peròal mateix temps les economies particulars, les delssectors més pobres de la població no milloren, moltesvegades empitjoren. El sr. Rodrigo Rato, ex-ministred’Economia espanyol, rebrà en moltes llengües targesque li demanaran estar més atent a les autèntiquesnecessitats del país i tenir en compte que la recepta hade ser particular i no respondre a un patró generalitzat.La campanya es refereix a Nicaragua i denuncia que els pressupostosde Sanitat i Educació es mantenen congelats, amb conseqüènciesdramàtiques per a la població. Cal dedicar esforços a l’educació, tansols un poble culte pot caminar per si mateix i recuperarla seva dignitat.

PUNT DE LLIBREPer: Jordi Anglada i Bou

Col·laborador d’El Correu

El mateix dilluns.Albert Roquer Grau.Editorial Trabucaire

Cinc dilluns que ens mostren al protagonista, en Poe, des de totes les seves vessants, des del’actitud més hedonista i sensual, a la més reflexiva i crítica amb la pèrdua de la pròpia capacitatde ser un mateix.

Poe no té cap més obligació que assistir a les classes de la universitat, formació que consideraun pur tràmit per obtenir una titulació, sense cap més interès especial. Es considera ell mateixcom un afortunat espectador de tot el que l’envolta i la seva vida no és més que una immersióen un món emocionant i insaciable pels cinc sentits.

Poe recorre a les interioritats dels altres per l’afany de satisfer la seva curiositat juvenil. Es comportacom una esponja absorbent, que s’eixampla en la mateixa intensitat que els seus sentits explorennous territoris personals. El seu rumb comença i acaba com qualsevol dilluns en el marc de lapròpia habitació, dins l’espai familiar, junt als seus pares que són punt de referència important anivell afectiu a partir del qual s’enfronta a la diversitat de l’entorn exterior.

El dia s’imposa intrèpid i reductor amb el pas de les hores i condiciona l’extraordinari poder deljove per viure en plenitud els seus propòsits. Poe veu que la vida també inclou una dosi importantd’esforç i de renúncies i cada vegada considera més important no perdre de vista que es pot arribaral final del dia amb el convenciment d’haver intentat de ser feliç.

Un llibre escrit amb un estil àgil i amè, que deixa poc marge als grans interrogants d’un futurhostil per a un jove actual. A l’autor li interessa més la construcció d’una identitat que obeeix alpresent immediat i quotidià.

Aquest llibre va rebre el Premi Ramon Juncosa de narracions curtesconcedit per Òmnium Cultural de la Catalunya Nord i la Generalitatde Catalunya. Explicat en tercera persona, és la vida d’un jove de22 anys universitari que no es planteja altra cosa que aprofitar almàxim el dia, a través de cinc dilluns.