Sectors emergents als països del Mediterrani€¦ · ResumEx OME num05.qxd 12/7/07 12.41 Página 2...

ResEx 05 cobOK.fh9 21/5/07 16.49 Pagina 1

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

El Mediterrani ha estat des de fa segles un bressol de civilitzacionsque han evolucionat, en bona part, gràcies als seus intercanvisculturals i comercials. Si bé durant molt de temps aquestsintercanvis han minvat a causa de l’evolució asimètrica de lariba nord i la riba sud, avui, gràcies al creixent desenvolupamenteconòmic i social de diversos països de la riba sud, és possibletornar a parlar d’una certa intensitat comercial entre tots elspaïsos riberencs. Aquest estudi s’ha centrat en l’anàlisi de lesperspectives de futur en sectors estratègics per a l’empresacatalana en els mercats emergents del Mediterrani: Marroc,Algèria, Tuníssia, Egipte, Israel, Turquia, Síria i Jordània.

Altres títols en aquesta col·lecció:

1. Futur del marc regulador del comerçinternacional

2. Tendències en el sector de componentsd’automoció a l’Europa de l’Est i la Xina

3. Tendències internacionals de la indústria dela moda als Estats Units, Europa i el Japó

4. Tendències en el sector d’alimentació i begudesal món

5. Sectors emergents als països del Mediterrani

6. Oportunitats de futur per al sector de mediambient

7. El sector de l’aeronàutica: nous jugadorsi noves oportunitats

8. Tendències comercials i oportunitats d’inversióals nous països de la UE

9. Escenaris de futur en el sector de la químicafina

5

Sectors emergents alspaïsos del Mediterrani

Sectors emergents als

països del Mediterrani

5

ResumEx OME num05.qxd 12/7/07 12.41 Página 1

Realització:Institut Internacional de la Governabilitat de Catalunya

Coordinació:Observatori de Mercats ExteriorsCOPCA

Edició:Consorci de Promoció Comercial de Catalunya, COPCADepartament d’Innovació, Universitats i EmpresaGeneralitat de Catalunya

Col·lecció:Resums Executius OME

Coordinació edició:Addenda

© Generalitat de CatalunyaDepartament d’Innovació, Universitats i EmpresaConsorci de Promoció Comercial de Catalunya, COPCA

Primera edició:Barcelona, maig 2007

Tiratge:900 exemplars

Disseny gràfic:Toni Zamora

Impressió:Addenda

D.L.B. 29.279-2007

Nota: El COPCA no comparteix necessàriament totes les opinions expressades en aquest document.


Presentació

Amb la finalitat de comptar amb una eina prospectiva que permeti planificar accions empresarials, defi-nir polítiques proactives, col·laborar perquè Catalunya sigui pionera en la seva capacitat d’anticipació,i, per tant, millorar la nostra resposta als reptes que avui es plantegen davant del procés d’internacio-nalització, el COPCA va posar en marxa l’Observatori de Mercats Exteriors (OME), que té com a basela seva xarxa internacional de 50 mercats al món.

Aquest instrument, que neix amb vocació de servei al teixit empresarial, especialment les pime, s’hacomençat a construir en el marc d’un projecte col·laboratiu que permet aplegar diferents experts, ana-listes, grups de reflexió i institucions, amb un nucli de treball específic: l’anàlisi de futur.

A nivell empresarial som del parer que la gestió d’un negoci requereix l’anticipació i la planificació delseu futur, per a les quals és imprescindible una bona gestió del coneixement. Convençuts de la impor-tància d’aquest actiu, l’Observatori de Mercats Exteriors emprèn aquesta col·lecció d’estudis per tal deposar a l’abast de l’empresa coneixement rellevant que millori la seva presa de decisions en el seu pro-cés d’internacionalització.

En aquest sentit, una de les línies de recerca ha estat estudiar els sectors estratègics dels mercatsemergents de l’àrea del Mediterrani, perquè les empreses catalanes puguin aprofitar moltes de lesoportunitats derivades del seu creixement.

Aquest estudi, més enllà de diagnosticar la situació actual de les economies emergents, en fa una pros-pectiva sobre les tendències i oportunitats de futur, i se situa així un pas per endavant dels estudis d’in-tel·ligència de mercat tradicionals.

Així, per exemple, mitjançant l’anàlisi dels plans de desenvolupament sectorial, territorial i d’infraestruc-tures, tenim una aproximació consistent a bona part dels eixos de progrés de les economies objected’estudi, que complementada amb l’anàlisi de l’evolució social i política, ens dóna una visió del graud’obertura envers les economies i les cultures occidentals.

Maite Ardèvol Cap de l’Observatori de Mercats Exteriors

Sectors emergents als països del Mediterrani 3P

res

en

tació


Resum executiu 7

1. L’entorn per a la pime catalana al Mediterrani 9

2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani 13

2.1. El sector agroalimentari 13

2.2. El sector del tèxtil i la confecció 19

2.3. El sector del turisme 24

2.4. El sector de la construcció i el medi ambient 29

2.5. El sector de l’electrònica i les TIC 35

Sumari

Sectors emergents als països

del Mediterrani

5S

um

ari


Sectors emergents als països del Mediterrani 7

Aquest treball permet donar una visió transversaldels mercats emergents de l’àrea del Mediterrani iaprofundir en l’estudi de tendències de futur delssectors considerats estratègics i amb més poten-cial per a les empreses catalanes. Així, els mercatsi els sectors objecte d’estudi han estat el Marroc,Algèria, Tunísia, Egipte, Israel i Turquia, i, en menormesura, Síria i Jordània; i el sector agroalimentari,

el tèxtil i la confecció, el turisme, la construcció i elmedi ambient, les TIC i l’electrònica.

Abans, però, resumim l’entorn canviant enaquests països amb relació a les perspectiveseconòmiques, polítiques i socials per al futur prò-xim, que ens indiquen l’existència d’una sèrie deraons per invertir en el Mediterrani.

Resum executiu



1. L’entorn per a la pime catalana al Mediterrani

1. Des d’un punt de vista econòmic, les perspec-tives de la regió són força favorables. Així, els paï-sos del Magrib (Algèria, Tunísia i el Marroc) i delMaxreq (considerats aquí únicament com Egipte,Síria, Jordània i el Líban) continuaran amb uncreixement ferm: el 5,9% i el 5,2% per a aques-tes regions respectivament el 2007, claramentsuperiors a les mitjanes dels darrers 5 anys. Elsprincipals factors que impulsaran aquesta ten-dència són:

a) La recuperació moderada d’Europa en termesde creixement i d’inversió, que ha generat unamajor demanda de les exportacions de la ribasud, i els fluxos creixents de les remeses d’im-migrants i del turisme.

b) Els ingressos derivats del petroli, una part delsquals ha estat en forma d’inversió estrangeradirecta i inversions en títols de capital des delspaïsos exportadors de petroli d’ingrés elevat,principalment els països del Golf.

c) L’entorn de negocis és molt més favorable delque ho era fa només una dècada.

2. Turquia haurà d’afrontar possibles variacionsen el flux de capitals. Així ha quedat demostratamb la depreciació del 16% de la moneda el

maig i el juny del 2006, causada, entre d’altresmotius, per l’augment considerable del dèficit percompte corrent associat a l’increment de lesimportacions derivat de l’afluència de capital i elràpid creixement de la inversió. El creixement turcse’n ressentirà una mica i se situarà en el 5% el2007 i el 2008. L’enduriment de la política mone-tària contribuirà a estabilitzar la inflació novamentals nivells inferiors al 10%.

3. L’economia d’Israel es recuperarà el 2007fins a assolir el 4,4% de creixement, depenentque no s’estengui gaire més el conflicte regio-nal. El dèficit fiscal augmentarà fins al 3% delPIB el 2007 com a conseqüència de la pressiósocial.

4. A diferència del passat, tots els països de laregió mediterrània presenten quadres macroeco-nòmics en general estables; únicament el dèficitfiscal continua en desequilibri.

5. També ha existit una important millora de l’en-torn de negocis el darrer deseni. Tots els païsosde la regió han dut a terme polítiques que, engrau divers, han contribuït a una economia mésoberta i dinàmica, i a donar confiança i seguretatals operadors estrangers (fiscalitat, sistema ban-cari, repatriació de capitals, propietat intel·lectual,


etc.). La desvinculació de l’Estat ha caracteritzatles nombroses privatitzacions d’empreses públi-ques, la major autonomia del sistema bancari i eldesenvolupament dels mercats financers nacio-nals. Les institucions jurídiques també han evolu-cionat ràpidament, en particular les relacionadesamb la competència, el dret duaner i la propietatprivada.

6. La iniciativa empresarial, els nivells d’educa-ció i l’ús de la tecnologia difereixen entre els paï-sos; els més competitius en termes de dinamis-me, recursos humans i tecnologia són Israel,Tunísia i Turquia, mentre que la resta es trobaclarament per sota. La informalitat econòmicaés elevada, cosa que dificulta l’activitat de lapime estrangera.

7. En general, les perspectives macroeconòmi-ques a Europa són d’estabilitat en el mitjà i llargtermini. Aquesta estabilitat ha de jugar a favordels països de la regió mediterrània, que mante-nen un fort vincle comercial i inversor amb el socieuropeu.

8. Amb aquest marc de certesa mútua, és possi-ble establir lligams empresarials entre ambduesribes, fet que vindrà afavorit per la tendènciaesperada a una activació de la capacitat inverso-ra europea i per la continuïtat dels plans d’acciócap a una zona de lliure comerç associada a laUnió Europea, prevista per al 2010:

a) Proliferació d’acords bilaterals sud-sud i decadascun dels països amb la UE. Aquest nouespai econòmic esdevindrà el primer a escalamundial en termes d’habitants (720 milions el2003) i de producció —el PNB serà vuit vega-des superior al xinès el mateix any.

b) Als països del Mediterrani s’està realitzant unenorme esforç d’estandardització i de moder-nització industrials. Les barreres aranzelàries ino aranzelàries s’estan eliminant progressiva-ment. Alhora, per accedir al mercat europeu,els països de la regió estan adoptant lesnormes sanitàries, ambientals i tècniques dela UE.

10

1. L’en

torn

pe

r a la

pim

e ca

tala

na

al M

ed

iterra

ni

NÚM. 5 COPCA

(e) estimació, (p) previsió

Font: FMI

Taula 1. Principals dades macroeconòmiques

2004 2005 2006(e) 2007(p)

PIB (% var. interanual)

Marroc 4,2 1,7 7,3 3,3Algèria 5,2 5,3 4,9 5,0Tunísia 6,0 4,2 5,8 6,0Egipte 4,1 4,9 5,6 5,6Turquia 8,9 7,4 5,0 5,0Israel 4,8 5,2 4,1 4,4Zona euro 2,1 1,3 2,4 2,0

Inflació (% var. interanual)

Marroc 1,5 1,0 2,5 2,0Algèria 3,6 1,6 5,0 5,5Tunísia 3,6 2,0 3,9 2,0Egipte 10,3 11,4 4,1 6,2Turquia 8,6 8,2 10,2 7,2Israel -0,4 1,3 2,8 2,0Zona euro 2,1 2,2 2,3 2,4

Balança per compte corrent (% PIB)

Marroc 1,9 1,8 0,5 -0,1Algèria 13,1 21,3 24,8 19,1Tunísia -2,0 -1,3 -1,6 -1,4Egipte 4,3 3,3 2,0 1,2Turquia -5,2 -6,4 -6,7 -5,8Israel 2,6 2,9 1,2 1,0Zona euro 0,9 0,0 -0,1 -0,2


9. En definitiva, és previsible un augment de lesinversions europees a la regió mediterrània i deles exportacions des d’aquesta com a conse-qüència dels intercanvis derivats d’una majorintegració econòmica entre les dues ribes, cadacop més evident.

10. Les tendències socials i polítiques són engran part compartides:

a) Un mercat considerable, que s’aproximarà als320 milions d’habitants el 2025 (davant els 240milions actuals). Mentre que la població de laUnió Europea envelleix, la dels països de lesribes sud i est mediterrànies és jove i se sentatreta pels productes de consum europeus.

b) La regió és la primera del món en analfabetis-me i en atur juvenil. La participació de la dona

en l’economia anirà en augment, tot i qued’una manera insuficient per crear una expan-sió econòmica considerable.

c) Els nuclis urbans de la regió han crescut moltels darrers anys i d’una manera desordena-da, i seguiran fent-ho en el futur. Tots els paï-sos s’enfronten a riscos ambientals elevats:Israel i, en menor mesura, Tunísia són els queestan millor classificats per donar-los solu-cions.

d) Turquia, el Marroc i Israel permeten la repre-sentació plural. En aquests països, la presade decisions ha estat més lenta per la neces-sitat de negociació política en entorns políticssovint fragmentats. En canvi, la societat civilen aquests països està més organitzada i ésmés activa.

Sectors emergents als països del Mediterrani 111. L’e

nto

rn p

er a

la p

ime

cata

lan

a a

l Me

dite

rran

i



11. L’estudi es centra en les tendències i oportu-nitats en cinc sectors concrets. De tota manera,les necessitats dels països mediterranis es donenen un conjunt més ampli que es resumeix a con-tinuació:

a) Els productes bàsics i d’equipament de la llar(alimentació, electrodomèstic, etc.) observa-ran un desenvolupament considerable percausa de la demografia.

b) L’agroalimentari té necessitats pel que fa a lacadena del fred, els productes làctics, el mer-cat del vi, la irrigació i la recerca.

c) La distribució (hipermercats, emmagatzemat-ge, logística, xarxes comercials, franquícies,etc.) és un camp amb futur en aquests païsosdonada l’encara incipient desenvolupament.

d) L’àmbit de la salut representa un potencialenorme, com l’habitatge i la construcció (difu-sió de noves tecnologies, modernització delstransports, habitatge social, etc.), mentre queel medi ambient és un sector en forta expan-sió.

e) Els serveis a les empreses s’estendran i seranmés sofisticats. Hi haurà una major demanda

de consell, expertesa i formació, com tambéde les TIC aplicades a les empreses i a l’Admi-nistració.

f) Finalment, els sectors industrials que ja hi sónpresents, com ara la subcontractació de l’au-tomòbil i de l’electrònica, el tèxtil i la confecció,troben encara possibilitats de desenvolupa-ment.

2.1. El sector agroalimentari

12. La demanda alimentària creix molt més ràpida-ment als països del sud i l’est del Mediterrani, coma conseqüència del creixement demogràfic i l’in-crement de la renda per càpita. Actualment, elconjunt d’aquesta àrea geogràfica acull una pobla-ció de 237 milions i la demanda d’aliments espodria doblar entre el 2000 i el 2015.

13. A diferència del mercat europeu, la major partdel consum als països de la regió mediterràniaencara s’adreça als productes agrícoles no pro-cessats (que representen el 75% del valor total dela demanda). Tanmateix, l’evolució de factorssocioeconòmics: urbanització, incorporació la-boral de la dona, aparició d’una classe mitjana

2. Tendències i oportunitats sectorials al Mediterrani


urbana... està accelerant els canvis en els hàbitsde consum des dels productes bàsics cap alsmanufacturats (enllaunats, plats preparats, etc.),fet que indica unes bones perspectives de des-envolupament del mercat agroalimentari a laregió.

14. S’estan produint importants canvis en l’en-torn que afectaran també la capacitat competiti-va local d’aquests països i que l’empresa catala-na cal que tingui en compte:

a) Els acords d’associació europea amb els paï-sos del Mediterrani comportaran que, cada copmés, s’exigeixin els estàndards en termes dequalitat del producte, higiene i protecció del’entorn i del consumidor, sobretot cap a aque-lles empreses orientades a l’exportació.

b) Es requerirà un esforç imminent en recerca idesenvolupament per a les empreses locals,donades les innovacions importants en termesde producte i de procés derivades tant delscanvis en els hàbits de consum a la regió comde les majors exigències normatives.

c) S’observa un moviment de modernització alsector també per preparar el procés de libera-lització comercial gradual, que suposarà unamajor exposició a la competència exterior.

15. Entre les oportunitats del sector a la regió, espoden distingir les activitats orientades cap al’exportació de les destinades a cobrir el mercatlocal. Entre les que s’orienten sobretot a l’expor-tació, cal destacar:

a) Les collites de fora de temporada, facilitadesper un clima i una posició geogràfica favorables

(per exemple, les fruites i hortalisses fresquesdel Marroc i Turquia, i també d’Egipte i Israel).

b) Els productes locals o amb una forta connota-ció mediterrània (l’oli i les olives, tomàquets,pastisseria i cuina oriental...). En el cas d’Is-rael, els productes amb certificació kosher.

c) Els productes d’alt valor afegit a partir de lamatèria primera local (plats precuinats i conge-lats).

d) El càtering col·lectiu, especialment adreçat alscomplexos turístics, companyies aèries, etc.

e) L’agricultura orgànica.

16. Entre les activitats adreçades al mercat local,en general amb unes necessitats creixents i insa-tisfetes, destaquen com a oportunitats: l’aiguamineral, els productes amb un cicle de vida curt,com ara el segment dels productes lactis, lamodernització i millora del procés de la cadenade fred (refrigeració), la piscicultura, el pa indus-trial, la matança i processament de la carn ver-mella, i la distribució d’aliments.

2.1.1. El sector agroalimentari al Marroc

17. El Marroc és un país agrícola però encara poctransformador o, dit d’una altra manera, amb ungran potencial a l’agrobusiness encara per explo-tar. Les indústries conserveres de vegetals i delpeix tenen una orientació clarament exportadora.Altres productes agrícoles als quals les autoritatsvolen donar suport en el futur cap a l’exportaciósón els cítrics i l’oli d’oliva, els productes bio (lademanda europea dels quals creix al ritme del

14

2. Te

nd

èn

cies

i op

ortu

nita

ts s

ecto

rials

al M

ed

iterra

ni

NÚM. 5 COPCA


35% anual), els plats precuinats i el menjar típica-ment marroquí.

18. La indústria agroalimentària atrau el 12% dela inversió estrangera, sobretot en les hortalissesen conserva, la transformació de cereals, els grei-xos, la indústria làctica, el fast food i també en eldesenvolupament de les formes de distribuciócap als sueprmercats i els hipermercats. Algunsdels factors d’atracció de la inversió estrangerasón:

a) La varietat de la producció agrícola i la situaciógeogràfica, que propicia les primeres collitesde la temporada del mercat europeu.

b) L’existència d’un important programa de lísingde la superfície agrícola estatal, de gairebé100.000 hectàrees. A la segona fase, que totjust ha començat, es posen a disposició mésde 40.000 hectàrees i es privilegiarà l’inversorestranger, amb prioritat cap a Espanya, Fran-ça, Itàlia, Portugal i la Unió dels Emirats Àrabs.

c) El progrés de la demanda de productes d’ali-mentació i la modificació dels hàbits de con-sum cap a productes processats, noves for-mes de distribució comercial i tècniques demàrqueting (diferenciar l’empaquetat, publici-tat, etc.).

19. Les grans explotacions agrícoles i les indús-tries locals amb vocació exportadora estan realit-zant un esforç de modernització de les indústrieslocals en els darrers temps. La major part delmaterial és d’importació.

20. Amb relació a l’embalatge, les oportunitatsper a l’empresa catalana poden ser-hi si tenim en

compte que el fabricant marroquí no ofereix engeneral gaire diversitat de gamma.

21. Els darrers anys ha crescut el poder de lescadenes de supermercats en la distribució enfrontde les formes tradicionals, la qual cosa està facili-tant la introducció dels productes estrangers.

2.1.2. El sector agroalimentari a Algèria

22. En el marc de les reformes introduïdes pel Planacional de desenvolupament agrícola (2000), estroba la privatització de les terres públiques (2,8milions d’hectàrees). A més, el pla preveu l’exten-sió de la superfície d’irrigació, l’enfortiment de lamecanització i l’aplicació de noves tècniques i tec-nologies de conreu, la intensificació de l’ús de pro-ductes per reduir el període de guaret, el rellança-ment del conreu i la indústria del vi i els llegums, i,finalment, la integració entre les filials de produccióagrícola i les de transformació industrial.

23. Existeix un gran dinamisme de l’agroalimen-tari local. El creixement econòmic dels darrersanys a Algèria ha afavorit la creació de nombro-ses empreses privades en el sector agroindustrialen pràcticament tots els seus àmbits, alhora quees constata també l’aparició d’un gran nombrede nous productes en el mercat domèstic.Aquest dinamisme també es reflecteix en l’impor-tant nombre d’empreses que s’han acollit als pro-jectes de modernització productiva. Addicional-ment, es constata l’aparició de grans grupsalimentaris privats, competitius i innovadors, ambvoluntat d’exportar.

24. S’espera, finalment, que el dinamisme del sec-tor continuarà els pròxims anys com a conseqüèn-


. Ten

dè

ncie

s i o

po

rtun

itats

se

ctoria

ls a

l Me

dite

rran

i


cia de la posada en pràctica d’un Pla nacional dedesenvolupament del sector agroalimentari(PNDAGRO) previst especialment per a les zonesrurals i per posar al dia les petites i mitjanes empre-ses mitjançant incentius fiscals a la inversió.

25. El fet que les autoritats algerianes hagin esta-blert mecanismes de control en el sector ha obli-gat que les empreses adquireixin en generalmaterial de control i d’anàlisi, i que estiguin al diadel seguiment de les normes internacionalsvigents. A part de la qualitat, els productors localstambé estan realitzant una aposta pel disseny il’embalatge.

26. S’està rellançant el sector vinícola. En el marcdel PNDA, s’han previst ajuts financers per plantarvinya i la introducció de nous ceps. L’aparició delsector privat és un fenomen recent; existeix la pos-sibilitat d’associar-se amb una societat algerianaper explotar el seu domini vitícola, i també oportu-nitats per la banda dels inputs (plantes de vinya,productes fitosanitaris i materials de vinificació).També hi ha interès per la formació, l’assistènciatècnica i la reestructuració del sector en el seuconjunt, i per als sectors relacionats com ara l’em-botellament, el condicionament i la distribució.

27. Un altre sector que privilegien les autoritats enel PNDA és el lacti, com també el sector de lapesca, privilegiats de les polítiques de reestructu-ració del Govern algerià i d’obertura als inversorsestrangers.

2.1.3. El sector agroalimentari a Tunísia

28. Tunísia és el quart productor i el tercer expor-tador (després d’Espanya i Itàlia) mundial d’oli

d’oliva. La major part de l’exportació es realitzasense envasar, si bé cada cop més es cercapoder condicionar el producte per tal d’obtenir-ne un major valor afegit.

29. En l’àmbit dels productes elaborats a partirdels cereals, es destaca que l’equipament conti-nua essent obsolet i, addicionalment, que el con-sum de rebosteria, sobretot d’importació, estàguanyant presència en el mercat domèstic.

30. La producció i la venda de les aigües condicio-nades i les begudes gasoses s’han beneficiat del’augment del nivell de vida de la població, de l’oc-cidentalització dels hàbits alimentaris i del turisme.Les oportunitats s’adrecen al condicionament denous formats i aparences, i en la diversificació deles begudes (aigües amb aromes).

31. Les vendes de productes del mar frescos icongelats a l’exterior van enregistrar el 2005 unaugment de gairebé el 70% respecte de l’anyanterior. A través d’una cinquantena d’unitatsprocessadores que hi treballen, els congelats sónsobretot els crustacis i s’orienten a l’exportació.Existeixen oportunitats per fornir material per a laconservació i el congelat.

32. Els productors estrangers de vins podenaprovisionar els hotels i restaurants d’alta catego-ria, i també arribar a acords per constituir SMVDA,empreses locals que treballen en partenariat ambinversors estrangers i que gaudeixen de diversosavantatges fiscals, amb l’objectiu de beneficiar-sedels contingents amb la UE, i que es troben enca-ra lluny d’assolir-se. Calen inversions per millorarla qualitat en termes d’higiene de les caves, refri-geració, condicionament i embotellament, i con-servació de vins embotellats.

16

2. Te

nd

èn

cies

i op

ortu

nita

ts s

ecto

rials

al M

ed

iterra

ni

NÚM. 5 COPCA


33. En el segment de les fruites i hortalisses,recentment s’ha accelerat considerablement elritme d’exportacions a la UE. Alhora, s’estan des-envolupant noves àrees d’exportacions més enllàdel dàtil, del qual Tunísia és el principal exportadormundial: l’agricultura biològica, la diversificació dela producció cap a productes exòtics, els produc-tes de quarta gamma (llegums i amanides enbossa), la producció primerenca i de fora de tem-porada (tomàquet, enciam, albercoc, espàrrecs) i,finalment, l’horticultura no alimentària.

34. Finalment, cal esmentar que també existeixenoportunitats en el sector carni a partir de l’esforçque les autoritats tunisianes estan duent a termeper assegurar l’autosuficiència: el desenvolupa-ment de la indústria i la tecnologia de la carn ver-mella, la renovació dels escorxadors i dels mer-cats per al bestiar, la normalització i posada al diade l’activitat comercial, la millora en matèria d’hi-giene i l’aplicació de la reglamentació, la formacióprofessional, etc.

2.1.4. El sector agroalimentari a Egipte

35. El principal potencial agrícola egipci estroba a les grans explotacions públiques i priva-des localitzades a les noves terres i que sónmodernes. L’objectiu del Govern egipci és aug-mentar en un 50% la superfície agrícola d’aquíal 2017, gràcies sobretot a la política de bonifica-ció de terres al nord del Sinaí, a l’est Oweinat i aToshka.

36. S’està produint una expansió de la superfíciedestinada a l’horticultura; hi destaquen la pro-ducció de taronges i tomàquets. L’estratègia deproducció dels exportadors consisteix a intentar

produir abans que els competidors (raïm, melonsi maduixes) per tal d’entrar primer en els mercatseuropeus.

37. L’agricultura biològica significa únicament un0,4% de la superfície agrícola útil, però l’objectiudel Govern és que s’assoleixi el 2% els pròximsvint anys, sobretot mitjançant els grans opera-dors de les noves terres. Egipte és el primerexportador mundial de productes agrícoles biolò-gics. Existeixen necessitats d’acompanyamenttècnic per als agricultors en la reconversió i l’as-sessorament per a les grans empreses producto-res o transformadores, i el desenvolupament dela logística per garantir la qualitat del producte.

38. Pel que fa a la l’equipament i la maquinàriaagrícoles, ofereix bones oportunitats per a l’em-presa estrangera, donat que el 90% s’importa i lademanda creix entorn del 5% anual: hivernacles,materials de refrigeració, embalatge i tècniquesde prerefrigeració. El sector de la logística encarapresenta deficiències, per exemple en la cadenadel fred. Els productes fitosanitaris locals noméscobreixen un terç de les necessitats egípcies.

39. La pesca és un sector que ha assolit un de-senvolupament ràpid (la producció s’ha multipli-cat per dos en deu anys). És previst que hi hauràuna demanda creixent en la renovació de la flotapesquera, el desenvolupament de granges depeix, i també en el processament.

40. Entre els atractius per a la inversió estrange-ra, les motivacions varien, però destaca la impor-tància absoluta del mercat i les previsions de crei-xement demogràfic. Altres beneficis en el sectoragroalimentari egipci són: els impostos, els dretsde propietat de la terra, costos laborals i preu de


. Ten

dè

ncie

s i o

po

rtun

itats

se

ctoria

ls a

l Me

dite

rran

i


l’energia baixos amb relació a la regió, la disponi-bilitat de l’aigua a cost zero i la possibilitat d’apro-fitar el comerç internacional.

2.1.5. El sector agroalimentari a Israel

41. Israel té una important indústria de transfor-mació d’aliments, concentrada i controlada pergrans grups, que integra tecnologies punta i ésreconeguda per la seva competitivitat. Aquestas’ha orientat, essencialment, cap als productesfrescos per a l’exportació; hi destaquen les frui-tes i els llegums preparats, els productes a basede cereals i els plats preparats a base de carn ipeix. Pel que fa a les importacions, cal assenya-lar que al voltant d’un 60% dels productes agro-alimentaris importats per Israel prové de la UE.Tot i l’acord d’associació amb aquesta última,Israel manté un sistema de quotes i barreresaranzelàries per tal de protegir la seva producciólocal.

42. En el sector agroalimentari en general, regei-xen les lleis kosher, que regulen tant la producció,com la distribució i les importacions. Una granmajoria dels israelians prefereix els productesamb certificació kosher.

43. El mercat israelià del vi està en expansió iel consum, la producció i les importacionss’han incrementat al llarg dels darrers anys, icada cop més es tendeix a la compra de vinsde millor qualitat. El vi kosher té accés a propd’un 85% de la quota de mercat. L’obtenciódel certificat kosher obre les portes als mercatsjueus d’arreu del món, una oportunitat ambexpectatives molt positives, ja que no solamentqueda limitat a Israel, sinó també a d’altres paï-

sos com els Estats Units, França, el RegneUnit, etc.

44. El negoci dels biològics és un segment a l’al-ça i amb un creixement anual d’entre un 3-5%.Israel produeix una àmplia diversitat tant de pro-ductes frescos, com d’enllaunats, refrigerats,congelats, sucs i concentrats, que estan entranten el camp de la producció orgànica. Les expor-tacions israelianes de productes biològics creixena mesura que la demanda procedent dels EstatsUnits i d’Europa s’incrementa.

45. Israel és un dels països més avançats en tec-nologies aplicades a l’agricultura i dels que mésrecursos inverteixen en recerca i desenvolupa-ment (sistemes de regadiu, dessalinització d’ai-gües, tècniques de cultiu organicobiològiques…)i en la millora en la preservació del medi ambient.El país s’orienta amb èxit a les exportacions agro-tecnològiques: hivernacles, explotació de lletinformatitzada, alimentació dels animals, equipa-ment agrícola especialitzat i sistemes de control id’irrigació.

2.1.6. El sector agroalimentari a Turquia

46. Turquia és el principal país productor i expor-tador agroalimentari dels països de la regiómediterrània. El desenvolupament d’aquestaindústria s’ha produït recentment. Tanmateix,encara queda recorregut per a la millora en qua-litat per acomplir els estàndards de normalitzaciódels productes i d’higiene, i en recerca i innova-ció, que podran demandar serveis d’assessora-ment externs. Igualment, el sector també ésdemandant d’un contingut major de màrquetingi marques.

18

2. Te

nd

èn

cies

i op

ortu

nita

ts s

ecto

rials

al M

ed

iterra

ni

NÚM. 5 COPCA


47. Un dels principals productes agroalimentarisa Turquia són els hortícoles. El país és un dels pri-mers productors mundials i té una gran varietatde climes que li permeten conrear de tot excepteels productes tropicals. Tanmateix, la proporcióque es destina a l’exportació és encara modesta,tot i que previsiblement augmentarà com a con-seqüència de les inversions que s’han dut aterme per millorar la qualitat i els estàndards enaquests productes (fruites i hortalisses) elsdarrers anys.

48. Els congelats relacionats amb els hortícolessón molt recents al país però s’han desenvolupatràpidament per la demanda internacional. Pelque fa als productes hortícoles no comestibles,aquests presenten també oportunitats, sobretoten la floricultura i les plantes d’ornamentació, tantd’interior com d’exterior. A Turquia hi ha moltesvarietats vegetals poc explotades i, d’altra banda,existeix una demanda creixent per part dels cen-tres urbans.

49. Turquia és el primer país pesquer de la regiódel Pròxim Orient i de l’Orient Mitjà. El pes del’aqüicultura va en augment amb relació a lapesca de caire tradicional. També es dóna unatendència a l’augment de consum de peix con-gelat i en conserva. Les exportacions més des-tacades són las de llobarro i tonyina frescos. Lespossibilitats de negoci per desenvolupar es tro-ben en la generació de grans reserves d’aiguadolça, la introducció de noves espècies de gran-ja, la formació i l’assistència tècnica associada aldesenvolupament de l’aqüicultura, els ajuts delMinisteri d’Agricultura per desenvolupar aquestsector de la pesca i, finalment, la modernitzacióde la flota pesquera i de les tècniques i delsequips per a la distribució.

50. Les oportunitats per a la maquinària agrícoladependran de l’evolució en el futur de les políti-ques públiques que es duen a terme des delMinisteri d’Agricultura per assolir una mida majorde les parcel·les. Turquia és un productor demaquinària agrícola, cosa que pot conduir a lapossibilitat que els productors de maquinàriacatalans aconsegueixin associar-se amb produc-tors turcs per les facilitats de mà d’obra de baixcost, amb una orientació cap al mercat extern. Lamaquinària agrícola gaudeix d’aranzels zero perals productes procedents de la UE per la vigènciade la unió duanera.

2.2. El sector del tèxtil i la confecció

51. La plena liberalització dels intercanvis tèxtils apartir de l’1 de gener del 2005 i els canvis expe-rimentats en la distribució, com ara la creació degrans grups que privilegien la compra de produc-tes finals i que guanyen en poder de negociació,han fet que el sector tèxtil i de la confecció delspaïsos mediterranis experimenti un procés detransformació i adaptació. Davant la irrupció delspaïsos asiàtics, sembla que els queda la possibi-litat de situar-se com a «segona millor opció» mit-jançant, entre d’altres:

a) El reforçament de la integració euromediterrà-nia a través de l’harmonització de les reglesd’origen i la signatura d’acords de lliurecomerç entre els països associats a la UE. Laconstrucció de l’àrea de lliure comerç eurome-diterrània per al 2010 és especialment vàlidaen el cas del tèxtil i la confecció. També unamajor col·laboració entre els països mediterra-nis per defensar els interessos comuns.


. Ten

dè

ncie

s i o

po

rtun

itats

se

ctoria

ls a

l Me

dite

rran

i


b) La modificació de les regles d’origen per per-metre que els països mediterranis es puguinproveir de matèria primera asiàtica, que elsfaria més competitius, per exemple, mitjan-çant l’adopció d’un criteri de valor afegit. Demoment, ja està vigent l’acumulació diagonalde l’origen, que permet a un vestit confeccio-nat en un país mediterrani beneficiar-se d’unaccés preferencial a la UE encara que incor-pori teixits d’un altre país de la zona.

c) La transformació de la funció de subcontrac-tadors a productors finals amb major valor afe-git, la qual cosa significarà que hagin d’adqui-rir majors capacitats en disseny, producció,màrqueting, aprovisionament, etc.

52. La demanda de personalització creixent delproducte i els efectes de la moda, que condueixa la renovació accelerada de l’estoc, són tendèn-cies potencialment favorables al manteniment dela producció amb proximitat immediata al mercatfinal, sobretot pel que fa a la contractació de peti-tes sèries de producció de moda i de gammaalta. En aquest sentit, aquestes tendències afa-voririen als països mediterranis —i de l’est euro-peu.

2.2.1. El tèxtil i la confecció al Marroc

53. Els darrers anys han servit perquè lesempreses marroquines que han aguantat la criside la fi de l’acord multifibres siguin les més com-plidores: els productors han millorat la capacitatde treballar amb terminis curts, l’adaptabilitat aqualsevol tipus de confecció i la qualificació dela mà d’obra.

54. S’està duent a terme una sèrie d’actuacionsper superar el desequilibri entre el tèxtil, ambescassa capacitat i competitivitat, i la confecció:

a) La substitució dels teixits bàsics per matè-ries primeres més cares, normalment del’exterior, i que s’integrin en un procés d’en-nobliment del producte final mitjançant tècni-ques de producció (raspadura, tint, etc.) ode màrqueting.

b) La simplificació dels tràmits per facilitar l’aprovi-sionament exterior i, addicionalment, la cons-trucció de plataformes logístiques privades ques’ocuparien del sourcing, la qualitat i el compli-ment dels terminis, i gaudirien de l’estatus d’im-portador indirecte amb avantatges fiscals asso-ciats a l’exportació.

c) L’acord recent de lliure comerç entre el Marroci Turquia permet al Marroc aprovisionar-seamb el teixit turc, més competitiu.

55. La tendència a disminuir el cicle a la distribu-ció podrà tenir importants efectes sobre l’empre-sa local:

a) Una tendència a adaptar els seus processosde producció per tal de servir sèries molt cur-tes (de 300 a 400 peces). Per tant, existeixuna possibilitat per als subministradors demaquinària i equipament, i per a l’assistènciatècnica associada.

b) Cada cop es demana més a les empresesmarroquines que lliurin els productes finals. Peraixò, encara necessiten fer un pas endavant pelque fa a les capacitats de creació de moda, enconcret en el desenvolupament de les compe-

20

2. Te

nd

èn

cies

i op

ortu

nita

ts s

ecto

rials

al M

ed

iterra

ni

NÚM. 5 COPCA


tències en màrqueting i en creació de produc-tes i de col·leccions. És probable, per tant, queen el futur pròxim s’incrementi la demanda enformació i en eines en aquest sentit.

56. La confecció marroquina espera poder treureun gran profit de l’acord de lliure comerç amb elsEstats Units, que permet exportar la moda euro-pea, fortament apreciada en aquell mercat. L’ex-pansió del port de Tànger-Med, que hauria definalitzar a mitjans de 2007, permetrà reduir elscostos elevats de transport.

57. Pel que fa als productes, la primera especiali-tat del Marroc són els texans i s’estima que el seupotencial encara és major. El pas del texà a la robaesport, que es troba en constant expansió, no éstan complex, per la qual cosa, el Marroc hi estariaben situat. El punt circular per a samarretes i polostambé és una especialitat marroquina que s’hau-rà de reorientar cap a la utilització de cotó méselaborat i, en conseqüència, necessitarà adaptarla maquinària. Finalment, la roba de llar posseeixun element identitari fort associat al saló marroquíi l’artesanat, que es podria aprofitar encara mésamb la creació del mercat exterior a partir del tre-ball de màrqueting.

58. Actualment, el sector del tèxtil i de la confeccióa Algèria no és rellevant en el context mediterrani.

2.2.2. El tèxtil i la confecció a Tunísia

59. La integració amb la indústria tèxtil localencara és menor que en la marroquina i la pre-sència d’inversió estrangera és superior. Laindústria de la confecció a Tunísia és sobretot unaactivitat de subcontractació altament dependent

de les comandes internacionals i de la importacióde teixits i accessoris.

60. Tunísia té recursos humans qualificats fruitd’una escolarització generalitzada i de relativaqualitat, i, concretament, d’un sistema de forma-ció professional relacionada amb el sector. El paísgaudeix d’un entorn general de negocis favorable(el primer de l’Àfrica i, segons el World EconomicForum, ha avançat del lloc 37 al 30 en competiti-vitat global el 2006) i respecta les regles d’èticaambiental i social.

61. Tunísia està evolucionant des de la subcon-tractació cap a una relació en què la producciólocal es responsabilitzi també de les compresd’aprovisionament i de l’elaboració de productesfinals mitjançant:

a) La millora de l’aprovisionament (sourcing) mit-jançant la signatura de nombrosos acordscomercials, especialment amb Turquia, la sim-plificació dels procediments administratius iduaners, l’admissió temporal i l’existència demagatzems francs.

b) Gairebé la totalitat d’empreses de més de vinttreballadors s’ha acollit al programa de posadaal dia de les pimes (PMA) des que es va crearara fa deu anys: ajuts per al llançament de novescol·leccions, suport a les despeses de concep-ció, màrqueting, millora de la productivitat, laqualitat i el desenvolupament de productesinformàtics, etc. Addicionalment, es van llançarquatre programes de suport al sector el 2005.

62. Per part de l’empresari privat, és previst quecontinuïn els esforços per desenvolupar novescompetències gerencials i tècniques (moda,


. Ten

dè

ncie

s i o

po

rtun

itats

se

ctoria

ls a

l Me

dite

rran

i


logística), i per modernitzar les plantes de pro-ducció. La demanda de nou equipament ha aug-mentat fortament aquests dos darrers anys.

63. És possible que arran de l’acord amb Turquias’hi instal·lin empreses turques d’aprovisiona-ment (sourcing) adreçades a les empreses deconfecció offshore implantades a Tunísia.

2.2.3. El tèxtil i la confecció a Egipte

64. El creixement del sector se situa entorn del6,5% anual i es considera que el seu potencial ésencara major; les exportacions egípcies de tèxtil iconfecció han augmentat el 2005 un 20% res-pecte de l’any anterior malgrat l’acabament del’acord multifibres. Les principals destinacions deles exportacions són els Estats Units (50%) i laUnió Europea (42%).

65. Egipte poseeix una estructura integrada ver-ticalment, és a dir, és capaç de produir tant teixitscom confecció. El teixit es troba a les mans de lesempreses estatals, que no disposen de la tecno-logia per convertir aquest cotó en fil d’una granqualitat. El Govern egipci s’ha proposat construirun clúster per tèxtils a la zona industrial de BorgEl Arab per mirar d’atraure la inversió estrangeraque pugui desenvolupar aquesta activitat.

66. El sector privat presenta un gran dinamisme i esconcentra en les activitats de confecció. Pel que faa la producció per a l’exportació, s’estima que lesexportacions egípcies augmentaran un 20% anualfins a l’any 2010. Un dels principals avantatgescompetitius d’Egipte és el baix cost de produccióamb relació als països de la regió, tant pel que fa alcost de l’energia (un 60% més econòmic que a

Turquia) com de l’aigua i de la mà d’obra, que, pera aquest sector, és un dels més baixos a escalamundial; per exemple, representa la meitat del costlaboral de Turquia. La inversió per iniciar l’activitatmanufacturera és també inferior.

67. El Ministeri d’Inversions i l’autoritat generalper a la inversió i les zones franques (GAFI) estanimprimint major dinamisme al sector privat mitjan-çant la promoció de la inversió estrangera i lamillora de l’entorn de negocis. Igualment, el cen-tre per a la modernització de la indústria va iniciarel 2004 el Programa de modernització industrial(IMP en anglès), que compta amb el suport de laUE. En el marc d’aquest programa, es desenvo-lupen assistències tècniques per augmentar lescapacitats de l’empresa local, en què hi podenparticipar les empreses europees.

68. La política governamental que dóna resul-tats més visibles en termes d’atracció d’inver-sió, augment de les exportacions i millora de laproductivitat i la qualitat es deriva de la utilitza-ció de les zones industrials qualificades (QIZ enanglès). La indústria tèxtil n’és la principal usuà-ria (entorn del 80% de les empreses). Els pro-ductes que hi són fabricats en un mínim del35% i que contenen un 11,7% de componentsisraelians i egipcis, respectivament, gaudeixend’aranzel zero d’entrada als Estats Units senselimitació de quotes.

69. En canvi, la confecció afronta problemes dequalitat i de baixa productivitat, sobretot en el casde les empreses orientades al mercat local (peròtambé en les exportadores), a causa de baixainversió en tecnologia i a un sistema educatiu queno s’adapta a les necessitats actuals del sector.Tot plegat obre la possibilitat en el futur pròxim

22

2. Te

nd

èn

cies

i op

ortu

nita

ts s

ecto

rials

al M

ed

iterra

ni

NÚM. 5 COPCA


perquè Egipte requereixi maquinària tèxtil (la pro-ducció local és pràcticament nul·la) i serveis rela-cionats amb la formació i l’assistència tècnica endisseny, màrqueting i logística.

2.2.4. El tèxtil i la confecció a Israel

70. L’estratègia que les principals firmes israelia-nes estan duent a terme per tal d’adaptar-se alnou marc internacional consta de dos eixos prin-cipals: el primer, l’orientació a l’exportació a tra-vés de la producció en països de baix cost, pelque fa a la mà d’obra, amb acords preferencials;el segon, la concentració en segments que incor-poren un gran component de qualitat i innovaciótecnològica.

71. La indústria israeliana aprofita els darrers des-envolupaments en equipament tèxtil. Així, el países troba al capdavant del segment de la robainterior mitjançant els equips que tallen i uneixenpeces tèxtils sense la necessitat del cosit con-vencional —teixits sense costura— i l’ús de l’altatecnologia en la impressió, tintatge i processa-ment del niló més fi usat en la fabricació de mit-ges. En roba esportiva, la capacitat d’innovacióqueda palesa igualment en els teixits sense cos-tura desenvolupats per Tefron.

72. Israel també és líder en solucions informàtiquesper a la indústria tèxtil, com és el cas d’OptiTex.

73. Les exportacions israelianes amb destinaciófinal als Estats Units han estat impulsades pelsdos protocols signats entre Israel i els EstatsUnits amb Jordània i Egipte respectivament, mit-jançant les anomenades zones industrials qualifi-cades (QIZ en anglès). Per la banda del comerç

amb la Unió Europea, recentment Israel ha entraten el sistema d’acumulació d’origen. A la pràcti-ca, això pot sugnificar que, per exemple, la inver-sió estrangera a Egipte —que compta amb QIZ—tingui una doble destinació, cap als Estats Unitso, alternativament, cap a la UE.

2.2.5. El tèxtil i la confecció a Turquia

74. Turquia sola gairebé dobla la producció i l’ex-portació de la resta dels països mediterranis. Estracta, en definitiva, d’una potència mundial enaquest sector. Entre els avantatges del país des-taquen:

a) L’existència de matèries primeres, en especialel cotó, però també fibra sintètica i artificial, i laintegració sectorial, que inclou l’acabament dequalitat en el tèxtil i la producció d’accessorisper a la confecció.

b) La seva situació geogràfica estratègica, la unióduanera amb la UE i els acords de lliurecomerç amb el Marroc, Tunísia i Egipte, quepreveuen la baixada progressiva dels aranzelssobre els teixits turcs i, al mateix temps, facili-taran les inversions i el comerç de la indústriaturca cap a aquests països.

c) La mentalitat de l’empresari turc i la flexibilitatper moure una part de la producció a païsosd’Europa central i de l’est, de les repúbliquesturcòfones de l’Àsia central i del nord de l’Àfri-ca per guanyar en competitivitat.

75. La indústria tèxtil turca es caracteritza per laseva especialització en el cotó; de fet, es trobaentre els deu primers productors mundials. Tan-


. Ten

dè

ncie

s i o

po

rtun

itats

se

ctoria

ls a

l Me

dite

rran

i


mateix, malgrat la modernització en maquinàriai l’augment de la productivitat els darrers anys,Turquia encara importa una gran quantitat dematèries primeres. A part de la maquinària i lacomercialització de fibres, fils i teixits, per al’empresa catalana destaquen també les opor-tunitats al voltant de la producció de tèxtilsd’ús industrial o cap a tercers sectors (nàutica,etc.).

76. Sovint la producció local ha hagut de fer-secàrrec de l’aprovisionament de matèria primera,cosa que ha originat que s’hagi desenvolupat unconjunt d’empreses de la confecció indepen-dents, capaces d’elaborar les seves pròpiescol·leccions tant per al mercat domèstic com pera l’exterior. Tot i això, les empreses turques de laconfecció encara necessiten suport pel que fa aldisseny i el màrqueting.

77. Gairebé deu milions de turcs tenen una rendasimilar a la mitjana europea, i la meitat de lapoblació es troba per sota dels 25 anys, el queafavoreix la demanda de roba esport i de moda.D’altra banda, els empresaris turcs estan aconse-guint entrar a competir en preu en productes degamma intermèdia en els mercats exteriors. Escalcula que un 10% de les exportacions és demarques turques.

78. Turquia és el tercer exportador mundial deroba per a la llar i el primer proveïdor de la UE.Les empreses d’aquest segment han invertit enmaquinària moderna, cosa que els està perme-tent superar l’organització familiar i cobrir gaire-bé la totalitat de la gamma de productes ambbons nivells de qualitat i de capacitat de pro-ducció.

2.3. El sector del turisme

79. El turisme ha experimentat un ràpid creixementen la majoria dels països de la regió mediterràniaels darrers anys i, més recentment, a Turquia,Egipte i el Marroc. Les perspectives indiquen queel flux de turistes a la regió es podria doblar d’a-quí al 2025 (UNDP, 2005). A més, l’augment del’estàndard de vida i el desenvolupament de laclasse mitjana a la regió podrien significar un crei-xement ràpid del turisme domèstic.

80. Els punts forts dels països mediterranis ambvista al sector turístic són la bona conservació ila diversitat d’atractius (complexos marítims,cultura...), la qualitat del clima i de paisatgesnaturals, l’hospitalitat de la gent, la competitivi-tat en preus i la proximitat de dues zones ambpotencial de despesa elevat: Europa i els païsosdel Golf Pèrsic.

81. Cal tenir en compte els canvis que s’estanproduint en la demanda turística europea que, engeneral, també es reflecteixen en la demandacatalana, per poder preveure les conseqüències ioportunitats per als països de la regió mediterrà-nia. Entre d’altres:

a) Una major qualitat i diversificació dels serveisentorn de les vacances de platja mitjançant,per exemple, el desenvolupament de distrac-cions (activitats d’esport o creatives, educa-ció i descobriments, etc.), la modernització deles instal·lacions i l’esforç cap a la millora delservei.

b) Una demanda creixent cap a les formes alter-natives de turisme, d’escala humana, ambimportància dels descobriments (cultura,

24

2. Te

nd

èn

cies

i op

ortu

nita

ts s

ecto

rials

al M

ed

iterra

ni

NÚM. 5 COPCA


població, etc.) i de les experiències vitals rela-cionades amb l’entorn local.

c) L’envelliment demogràfic i el desenvolupamentde formes de turisme vinculades als pensio-nistes amb renda elevada i d’allotjament dellarga durada.

d) L’increment del temps lliure i la tendència afraccionar les vacances, que permeten el turis-me de molt curta durada i, fins i tot, el turismeimpulsiu.

e) La democratització de productes turístics quees consideraven tradicionalment de luxe: elscreuers, el termalisme i la talassoteràpia, etc.

f) El fort creixement de les activitats turístiquesvinculades a l’activitat professional (congres-sos, seminaris, incentius...).

g) El possible desenvolupament d’activitats vin-culades al turisme de salut, encara poc desen-volupat entre la demanda catalana.

2.3.1. El turisme al Marroc

82. El 2005, l’entrada de turistes al Marroc vaassolir els 5,5 milions de visitants, el doble que deuanys abans. La Visió 2010 s’ha fixat com a objec-tiu arribar als deu milions de turistes el 2010, mit-jançant la coordinació de les activitats de promo-ció, la capacitat aèria i la capacitat hotelera:

a) La capacitat aèria haurà de passar de 5,8 pas-satgers el 2003 a 15,6 el 2010 i caldrà ques’abaixin les despeses dels trajectes. Per això,el Marroc ha emprès la liberalització del sector.

b) D’altra banda, la capacitat hotelera el 2002era, aproximadament, de 137.000 llits i,segons la Visió 2010, es pretén assolir els600.000. Mitjançant incentius fiscals, l’accés afacilitats de finançament com ara el fonsRenovotel per a la renovació dels establimentshotelers, la liberalització de la regulació i l’o-bertura a la inversió estrangera han augmentatles places hoteleres. No obstant això, el ritmede creació de nous llits hauria de ser encarasuperior.

83. La formació del personal d’hoteleria, restau-ració i serveis de turisme és un dels punts feblesdel desenvolupament del sector. Es tem que aug-menti el nombre de diplomats però sense que estraslladi en una major qualitat; existeix un poten-cial perquè l’empresa catalana pugui contribuir aaugmentar la qualitat formativa.

84. Les principals regions de destinació turísticasón Marràqueix i Agadir, després Casablanca i, acontinuació, Ouarzazate, Fes, Rabat i Tànger. Elsprincipals atractius del Marroc són les dues ribesmarítimes extenses i de platges llargues amb soldurant tot l’any i que estan en gran part encaraper explotar, els pobles i ciutats amb tradició his-tòrica i cultural, i els deserts i les muntanyes pràc-ticament verges.

85. La varietat permet oferir una oferta diferentper a cada tipus de visitant: turisme de platja, quefins ara no havia estat gaire explotat i que té unpotencial enorme, turisme de golf, arribada decreuers. El turisme rural, actualment molt pocdesenvolupat, vol multiplicar per deu el nombrede visitants. Altres tipus de turisme que s’estanimpulsant són el relacionat amb els festivals, elsenderisme i el turisme de benestar i salut.


. Ten

dè

ncie

s i o

po

rtun

itats

se

ctoria

ls a

l Me

dite

rran

i


2.3.2. El turisme a Algèria

86. La normalització de la situació interna i elcreixement econòmic sostingut fan preveure queles inversions nacionals i internacionals en elsector arribaran a mitjà termini. Alguns senyalspostitius de la reactivació del sector són el retornde les companyies aèries internacionals al país,com Iberia, que ho ha fet tot just a inicis del2007, l’obertura d’un nou aeroport a Alger i elsplans d’inversions d’algunes cadenes hoteleresinternacionals.

87. El 2004, el Govern algerià va llançar una estra-tègia de desenvolupament del sector amb l’objec-tiu d’assolir els 3,1 milions de turistes el 2013 (1,9milions d’estrangers). És previst que l’allotjamentes dobli dels 92.000 llits actuals fins als 187.000.L’estratègia ha identificat un nombre important dezones d’expansió turística (ZET), tres quartesparts de les quals sobre el litoral, que les autoritatses proposen de promocionar i atraure la inversióprivada. El 2004 també es va llançar un procés deprivatitzacions de les empreses públiques vincula-des al turisme i l’hoteleria.

88. El país té una situació geogràfica de proximi-tat per acollir els turistes europeus i de casa nos-tra. Altres aspectes interessants del país són l’e-norme franja marítima (1.200 quilòmetres) i que el80% del seu vast territori és desert i, finalment,que poseeix una xarxa de carreteres i una infraes-tructura aeroportuària desenvolupades. En canvi,és evident el retard en matèria d’allotjament hote-ler i en el desenvolupament de competències depersonal adequades per atendre el turista, cosaque pot ser, evidentment, d’interès per a la inver-sió estrangera. S’estima que més del 80% delshotels no compleixen la normativa internacional.

2.3.3. El turisme a Tunísia

89. Tunísia és un país amb vocació turística desde fa anys. El país ha acollit 6,4 milions de turis-tes el 2005. L’objectiu per al 2016 és assolir elsonze milions de visitants. Tot i això, els ingressosper nit són molt baixos en comparació amb elspaïsos de la regió —al Marroc, per exemple, éssis vegades superior—, cosa que fa pensar quel’oferta turística de sol i platja a bon preu no estàd’acord amb les tendències actuals de la deman-da. És per això que l’esforç de les autoritats tuni-sianes s’està centrant en dues direccions: d’unabanda, la diversificació de les activitats i de leszones turístiques, i, de l’altra, la renovació delsector.

90. A part de sol i platja, cal destacar que Tunísiaés el segon país del món, després de França,amb l’oferta més gran de talassoteràpia. Actual-ment existeixen una trentena de centres en fun-cionament i una vintena en construcció. Algunsd’aquests centres hauran de realitzar un esforçde renovació, cosa que pot conduir a oportuni-tats d’inversió, especialment amb relació a l’equi-pament. L’objectiu per al 2016 és doblar la xifraactual de demandants d’aquests serveis.

91. El turisme vinculat al golf pretén atraure unpúblic de gamma alta. S’espera arribar als vintcamps el 2016, de manera que la xifra actual de60.000 golfistes augmenti. El turisme de creuerno para de créixer: va superar els 500.000 visi-tants el 2005 i les previsions són que el 2006 s’in-crementi fins als 700.000 (450 atracaments). Elprincipal port amb diferència és La Goulette.

92. Les autoritats s’han proposat també doblarel turisme domèstic, que ara representa el 10%

26

2. Te

nd

èn

cies

i op

ortu

nita

ts s

ecto

rials

al M

ed

iterra

ni

NÚM. 5 COPCA


del total, en el termini de deu anys. L’existènciad’una classe mitjana àmplia possibilita aquestobjectiu.

93. Per tal d’adequar la capacitat hotelera, el2006 s’ha llançat un programa de posada a nivellde l’hoteleria (PMNH) que contemplarà actua-cions en gairebé dues terceres parts dels establi-ments existents al país per un total de 1.250milions d’euros. Aquestes actuacions aniran diri-gides a la millora de la qualitat de l’oferta, alredreçament de la situació financera i a la milloradels circuits comercials. Aquest programa de bensegur podrà generar oportunitats d’inversió enequipament especialitzat (cuines, talassoterà-pia...), electrodomèstics per a residències,moblament i decoració, enginyeria, gestió hotele-ra i formació, programes informàtics, etc.

2.3.4. El turisme a Egipte

94. El sector sembla que cada cop es ressentmenys dels esdeveniments polítics. Així, la ten-dència a l’alça de visitants continua, i el 2006s’han assolit els 9,8 milions de visitants (5,5%superior a l’any anterior). La política de preus bai-xos i la diversitat en l’origen de les arribades sónfactors que hi han ajudat. Al mateix temps, elGovern esperona el turisme residencial, principal-ment al Mar Roig per incrementar l’ingrés de divi-ses. En això hi han contribuït les facilitats per a lacompra de segona residència.

95. El turisme a Egipte es reparteix entre les acti-vitats culturals de la Vall del Nil —sobretot turis-me europeu— i el turisme de platja (Mar Roig,Sinaí i Mediterrani). El Mar Roig és una zona enplena expansió turística, ideal per al turisme de

sol i platja tot l’any. Les platges principals sónHurghada, Safaga i Marsa Alam, mentre que a lapenínsula del Sinaí es troben llocs dels menyscontaminats del món, apreciats pels fons decoral.

96. El Govern egipci ha llançat un ambiciós pla,Turisme 2015, amb l’objectiu d’assolir els divuitmilions de turistes el 2015. Turisme 2015 preveula urbanització de 500 quilòmetres del litoral deplatja, i també la construcció i la rehabilitació dediversos aeroports. A més, el pla preveu elsterrenys i els ajuts fiscals per a la construcciód’urbanitzacions de vacances i de complexoshotelers. Les regions amb una major projeccióturística serien el Mar Roig; el Golf d’Aqaba i elMediterrani.

97. Les oportunitats per a l’empresa catalanapoden anar associades a les activitats de desen-volupament d’infraestructures que hauran d’a-companyar el creixement urbanístic: instal·lacionselèctriques i de telecomunicacions, tractamentde l’aigua, etc., i també, a les empreses de ser-veis associades a la promoció i màrqueting, l’ela-boració dels estudis de viabilitat i la gestió d’a-quests complexos immobiliaris.

98. Com que s’espera que continuïn desenvolu-pant-se les activitats d’esbarjo associades alsesports nàutics, l’empresa catalana pot trobarigualment oportunitats amb relació a l’equipa-ment i instal·lacions necessaris per portar-les aterme.

99. Les autoritats egípcies cerquen la implantaciód’instituts i d’escoles d’hoteleria estrangers queajudin a potenciar les competències de la gentque treballa en aquest sector.


. Ten

dè

ncie

s i o

po

rtun

itats

se

ctoria

ls a

l Me

dite

rran

i


2.3.5. El turisme a Israel

100. El sector es mostra molt dependent del con-text geopolític local i regional, un factor clau atenir en compte pels efectes que pot tenir en laforta variabilitat dels fluxos turístics. Tot i això, elGovern israelià espera assolir el 2008, coincidintamb el 60è aniversari de la creació de l’Estat d’Is-rael, els cinc milions de turistes (enfront dels 1,9el 2005).

101. Tot i la petita extensió territorial del país,aquest ofereix una àmplia oferta turística al llargde tot l’any, entre la qual destaquen el turismereligiós i cultural —diversos jaciments arqueolò-gics de primer ordre—, el terapèutic, el d’esports—submarinisme, etc.— i aventura —els alts delGolan i el desert de Néguev— i l’ecoturisme. Espretén que les activitats religioses es puguincomplementar amb les lúdiques.

102. Un dels propòsits de les autoritats governa-mentals israelianes que presenta interessantsperspectives de negoci per a les companyies xàr-ter i les aerolínies, és la progressiva liberalitzacióde l’espai aeri, que permetrà l’entrada en el mer-cat de noves companyies, major competència iuna reducció en els preus dels bitllets.

2.3.6. El turisme a Turquia

103. El sector del turisme a Turquia els darrersquinze anys ha avançat d’una manera especta-cular tant pel que fa al nombre de visites compels ingressos, i es trobava ja en el 9è i el 8è llocsmundials, respectivament, en aquests aspectesel 2005. El Govern turc preveu poder acollir 32milions de turistes el 2010, fet que significaria que

la capacitat hotelera d’àmbit internacional hauriad’assolir el milió de llits.

104. La concentració a les regions del Mediterra-ni i l’Egeu, a part d’Istanbul, indica el predominidel turisme de platja i, per tant, la seva alta esta-cionalitat. La regió de Kusadasi i els seus entornssón el principal centre d’estiueig de la costa jòni-ca, amb bona infraestructura hotelera, restau-rants, instal·lacions esportives i locals d’esbarjo.La costa mediterrània, des de Marmaris fins aAntalya, es caracteritza per l’alternança de preci-picis i cales amb platges de sorra. Marmaris s’haconvertit els darrers anys en un dels ports turís-tics més animats de tot el litoral turc. La regiód’Antalya, situada entre muntanyes altes, és unaextensa franja plana que es troba en ple procésde desenvolupament turístic, motivat pel sol i laplatja, i també pels atractius històrics, culturals iambientals.

105. Tres són els principals eixos culturals de Tur-quia que s’exploten turísticament: Istanbul, lafranja costeranera de Jònia i la Capadòcia.

106. Turquia es troba situada en un nucli geoter-mal important, amb unes 1.300 fonts termalsamb propietats medicinals, riques en sofre, radói sal, situades tant vora el mar com a les zones demuntanya. Actualment, només prop del 5% deles fonts s’està explotant, gairebé totes a la pro-víncia d’Anatòlia.

107. A més, el país ofereix condicions orogrà-fiques molt bones per al turisme de natura.Així, gairebé la meitat del seu territori estàcomprès per muntanyes d’una altitud entre1.500 i 3.000 metres amb un perfil molt sem-blant al dels Alps.

28

2. Te

nd

èn

cies

i op

ortu

nita

ts s

ecto

rials

al M

ed

iterra

ni

NÚM. 5 COPCA


108. Una de les prioritats principals del Ministeride Turisme és la diversificació de l’activitat turísti-ca més enllà de la platja, que cerca tenir encompte altres regions i atractius:

a) Així, s’ha desenvolupat darrerament el turismeassociat al golf al voltant d’Antalya.

b) Igualment, s’està desenvolupant una capacitatimportant per organitzar i atraure congressos iconferències de renom mundial.

c) Un altre àmbit turístic prioritari per al Ministeride Turisme turc és el nàutic; s’estan projectanto duent a terme nombroses inversions públi-ques i privades de ports de lleure.

d) Pel que fa al turisme termal, el Govern preténfomentar la inversió en centres de cura i l’ober-tura d’hotels balnearis, donada l’escassacapacitat hotelera actual.

109. Altres oportunitats que deriven del sectorturístic són les que tenen a veure amb el desen-volupament turístic respectuós amb el mediambient i amb la planificació urbanística, i amb larehabilitació i modernització d’una gran part delshotels que es van construir en una primera fase.Igualment, l’expansió hotelera i de les residènciesturístiques significa una bona oportunitat per a lademanda d’equipaments relacionats.

2.4. El sector de la construcció i el medi ambient

110. Amb el creixement ràpid de la seva pobla-ció, una urbanització i una industrialització ques’acceleren, el sector de la construcció i el medi

ambient esdevé clau per als països de la regiómediterrània. La transferència progressiva de l’ac-tivitat al sector privat, els processos de reduccióaranzelària i d’homologació a les normes europe-es fruit dels acords d’associació, i la demanda dela població semblen oferir perspectives i oportuni-tats interessants per a la inversió en aquests sec-tors i els relacionats, dels quals l’empresa catala-na pot treure profit.

111. La població total dels països del Mediterra-ni sud i est s’estimava en més de 240 milions el2001, el doble de fa trenta anys, i s’espera queassoleixi els 330 milions el 2025. La poblacióurbana s’espera que superi el 70% el 2015. Mol-tes d’aquestes ciutats hauran d’afrontar les seveslimitacions d’infraestructures i habitatge, i millorarla gestió urbana perquè sigui sostenible. La«urbanització de la pobresa» que acompanya laurbanització ràpida de la regió afegeix una pres-sió addicional a les autoritats per satisfer lademanda de la població pobra en matèria d’in-fraestructures, serveis i habitatge social.

112. Els països de la regió també estan perse-guint un procés d’industrialització accelerat(sobretot Turquia, Egipte) i de desenvolupamentdel turisme. En aquest context, és d’esperar quela demanda d’habitatge, urbanització del territorii infrastructures augmenti.

113. Els sectors relacionats amb la construcciótambé coneixeran un fort dinamisme. Turquia,Tunísia, Egipte i el Marroc poden presentar algu-nes oportunitats per a la producció de material deconstrucció orientat a l’exportació, mentre queAlgèria —i la resta dels països per a productesconcrets, com ara sanitaris— és clarament unpaís receptor de material. Amb l’excepció de Tur-


. Ten

dè

ncie

s i o

po

rtun

itats

se

ctoria

ls a

l Me

dite

rran

i


quia, tots els països presenten també oportuni-tats per a la importació de maquinària per a laconstrucció, normalment atenent el factor dife-rencial que constitueix el preu.

114. El creixement de l’activitat industrial i de laurbanització ràpida produeix en aquests païsosun desgast ambiental que amenaça la qualitatde vida de la població i directament el sectorturístic, clau per a les economies. Caldrà que esdesenvolupin infraestructures de tractament deresidus i de protecció del medi. L’extensió de lesnecessitats futures amb relació a l’aigua i elmedi ambient és tal que els estats no podenafrontar-les en solitari i deixen pas a la iniciativaprivada, sovint de la mà del finançament inter-nacional.

115. Els grans projectes segueixen el ritme queels marca la disponibilitat del finançament. Així,els casos més extrems són, d’una banda, Tur-quia, en què la crisi d’inicis de la dècada ha con-duït a alentir la demanda pública i, de l’altra, Algè-ria, que s’ha vist beneficiat dels ingressos pelselevats preus internacionals de l’energia. Engeneral, per finançar les obres d’infraestructures imedi ambient, tots aquests països es recolzen enels fons multilaterals (Banc Mundial, Banc Euro-peu d’Inversions, etc.) i en l’ajut bilateral.

116. Pel que fa a les empreses privades, esposen al dia en matèria de protecció del mediambient, sobretot a Tunísia. En menor mesuras’espera que ho faci Turquia per homologar-seamb la UE (i també al Marroc). En el cas de Tuní-sia, aquesta necessitat de l’empresa tambégenera la demanda internacional d’estudis tèc-nics. Però, si algun país destaca a la regió en lagestió del medi ambient, fins al punt de ser-ne

exportador de tecnologia relacionada, aquest ésIsrael.

2.4.1. La construcció i el medi ambient al Marroc

117. La construcció al Marroc és molt diversifica-da. L’habitatge social a través del programa «Ciu-tats sense barraques», el turisme —plans Azur iRenove—, la construcció de villes économiquescom les dedicades a l’offshoring, i villes nouvellesal costat de grans ciutats, els programes d’altstanding vora el mar, la rehabilitació dels centresde les ciutats, etc. han impulsat el sector a partirdel 2004 i forneixen el Marroc de múltiples opor-tunitats d’inversió.

118. L’auge de la construcció afavoreix directa-ment altres sectors econòmics. La demandad’habitatge i la construcció hotelera han fet pro-gressar el valor afegit del material de construccióun 25% en el curs del període 2002-2005. Tot ique existeix oferta local de materials de construc-ció al Marroc, hi ha la possibilitat d’importaralguns materials determinats, especialment per alsector de gamma alta residencial i per a l’hotele-ria (cuines, sanitaris...). Paral·lelament, les gransobres públiques i la construcció relacionada ambel turisme també generen oportunitats per a laimportació de maquinària de construcció, sem-pre en un context de progressiva liberalitzacióaranzelària.

119. El Pla d’acció nacional pel medi ambient(PANE) del 2002 és el marc estratègic que indicales prioritats i planifica la gestió dels recursosnaturals i la protecció del medi ambient. El seupressupost és de 220 milions d’euros en la realit-zació de 165 projectes. El mecanisme de desen-

30

2. Te

nd

èn

cies

i op

ortu

nita

ts s

ecto

rials

al M

ed

iterra

ni

NÚM. 5 COPCA


volupament net (MDP) articula les iniciativesnacionals i internacionals en matèria de desenvo-lupament sostenible al Marroc mitjançant con-tractes de concessió de serveis públics. Així, aCasablanca, Suez ha aconseguit la concessió dela gestió de l’explotació i la distribució de lesreserves d’aigua potable, l’electricitat i el saneja-ment; Lydec (francesa) ha realitzat grans inver-sions en serveis de neteja; Sedegema (italiana) iTecmed (espanyola) han aconseguit concessionsper a la neteja i la recol·lecció dels residusdomèstics.

120. L’Oficina Nacional d’Aigua Potable (ONEP),òrgan responsable de la distribució de l’aigua alsàmbits rural i urbà, ha fet concessions a diversesempreses per a la gestió de la producció, el trac-tament i la distribució de l’aigua potable per a 82ciutats i centres.

121. El Govern ha articulat un fons de desconta-minació industrial (FODEP), el qual finança pro-jectes de descontaminació d’empreses indus-trials i projectes integrats al procés de produccióindustrial: reducció de la pol·lució, ús de tecnolo-gies netes, etc.

122. El Marroc és un dels països del món ambmajor potencial de desenvolupament de l’energiaeòlica i solar. Tanmateix, aquesta afirmació con-trasta amb l’escàs desenvolupament que téaquest sector al país, tot i ser el primer en con-sum d’energies renovables del Magrib.

2.4.2. La construcció i el medi ambient a Algèria

123. El sector s’ha beneficiat d’una atenció espe-cial per part de les autoritats públiques arran de

la manca d’habitatge i el retard en el desenvolu-pament de les infraestructures del país. La bonasalut de les finances públiques com a conse-qüència de la renda dels hidrocarburs permetrealitzar grans obres amb fons públics.

124. El Programa complementari de suport alcreixement (PCSC en francès) preveu, per al perí-ode 2005-09, un pressupost de despesa públicad’uns 60.000 milions de dòlars amb els objectiusde millorar les condicions socials de la població ila disminució de la taxa de desocupació. La mei-tat del pressupost del PCSC es destinarà al sec-tor de la construcció: habitatge social (un miliód’habitatges en el període 2005-09) i, sobretot,infraestructures de base (transports, obres públi-ques, sector de l’aigua). A Alger es potenciarà lainterconnexió amb trens de rodalies, tramvia,metro, autobusos i telefèric. Entre els grans pro-jectes de transport interurbà, cal destacar tambél’autopista est-oest.

125. A diferència d’altres sectors de l’economiaalgeriana, en la construcció, el sector privat domi-na l’activitat. Han aparegut importants empresesaquests darrers anys, com ara Haddad i el grupde construcció Cosider, que treballa en la cons-trucció del metro d’Alger. Destaca la presènciaxinesa en el sector, que s’endú la majoria de pro-jectes.

126. Si bé existeix una oferta local per a l’activitatde la construcció, el cert és que el sector és for-tament dependent de les importacions quant amaterials i maquinària de construcció.

127. El Pla nacional d’accions per al mediambient i el desenvolupament sostenible (PNAE-DD) preveu un pressupost 970 milions de dòlars


. Ten

dè

ncie

s i o

po

rtun

itats

se

ctoria

ls a

l Me

dite

rran

i


en el període 2001-2010. A més, en el marc delprograma PCSC, també hi ha una sèrie de pro-jectes que presenten oportunitats en serveisd’enginyeria i formació, en equips de recollida, desoterrament, compostatge, incineradors, etc.

2.4.3. La construcció i el medi ambient a Tunísia

128. La població de Tunísia gairebé assoleix els deumilions de persones, i el creixement demogràfic ésun dels més febles del continent africà (1,2%). Lataxa d’habitatges rudimentaris no arriba a l’1%,cosa que demostra la capacitat i la iniciativa del’Estat per satisfer aquesta necessitat bàsica.

129. Els promotors privats de la construcciónacional signifiquen únicament el 4%, mentre queel 90% del seu mercat el forma la construcciód’habitatge, i el 10% restant la construcció d’o-bra pública i habitatge social. En el cas dels con-cursos públics internacionals, els licitadorsestrangers tenen l’obligació de subcontractar aprestataris locals l’execució del màxim nombrede lots i d’utilitzar el material tunisià. Tunísianomés fa una oferta a la participació internacionalen el cas de les grans obres (amb finançamentinternacional o en regim de concessions) i per aestudis.

130. En el marc del XI Pla nacional que s’iniciael 2007 i amb la perspectiva de liberalitzaciócompleta del comerç amb la UE el 2008, lamodernització dels serveis de transport és mésnecessària, per la qual cosa és prevista la realit-zació d’importants projectes d’infraestructures.

131. El sector dels materials de construcció a Tuní-sia es troba en auge, amb un creixement anual

entorn del 7% els darrers anys, forneix en granmanera el mercat local i cerca l’exportació a Fran-ça, Algèria, Líbia i l’Àfrica negra per donar sortida ala seva capacitat. El seu principal atractiu és l’exis-tència de matèries primeres. Tot i això, un inconve-nient que troba el sector és la mida reduïda de lesempreses locals, i és per això que sovint es trobendisposades al partenariat i a les inversions estran-geres, que els permeten millorar la producció.

132. Les exportacions de rajoles de ceràmica estroba en augment, sobretot cap a Líbia i França.Les empreses tunisianes poden estar interessa-des en invertir en innovació en un futur pròximper afrontar la competència d’Espanya, Itàlia i,recentment, la Xina, fet que obre les portes apossibilitats per a l’empresa catalana. El guixtunisià és de bona qualitat i es ven localment a unpreu que representa vora la meitat de l’europeu.Tanmateix, el sector encara està limitat per unamanca de pràctica i coneixement per part de laconstrucció local. Altres segments de mercat quepoden representar una oportunitat són la prepa-ració de sorra per a l’exportació a la indústriaeuropea de vidre i la producció local de vidre pla,la fabricació local de porcellana i la comercialitza-ció de materials per a piscines.

133. Les possibilitats de participació del sectorprivat en el mercat del medi ambient són nom-broses i variades, entre d’altres: auditories decertificació en el compliment de les normes inter-nacionals; tot un ventall de projectes que reque-reixen la realització d’estudis d’impacte mediam-biental; compliment de la normativa en matèriade sanejament d’aigües (tractament d’aigüesindustrials), estudis i diagnòstics del sistemesd’aigua i de la utilització racional de l’aigua. L’Ofi-cina Nacional de Sanejament (ONAS) subcon-

32

2. Te

nd

èn

cies

i op

ortu

nita

ts s

ecto

rials

al M

ed

iterra

ni

NÚM. 5 COPCA


tracta al sector privat la major part dels estudisalhora que es produeix una desvinculació progres-siva de l’ONAS de l’explotació en concessió al sec-tor privat. L’Agència Nacional de Protecció de l’En-torn (ANPE) llança concursos internacionals per al’adquisició de material per a la gestió dels residussòlids, etc.

2.4.4. La construcció i el medi ambient a Egipte

134. Amb gairebé setanta milions d’habitants iuna forta concentració demogràfica, les necessi-tats d’Egipte en matèria d’infraestructures rela-cionades amb el transport i l’aigua, i, més recent-ment, amb el medi ambient i la millora de l’entornde vida, són importants i es realitzen sovint enforma de grans projectes. A més, cal tenir pre-sent també que el país està desenvolupant lesseves capacitats econòmiques, principalment enels àmbits turístic i energètic, i també a travésdels projectes de bonificació de terres que nor-malment es guanyen al desert. Tot plegat generauna forta activitat constructora en el país.

135. La recessió econòmica a la fi dels noranta ila devaluació de la moneda van disminuir la capa-citat de compra de les constructores. Actual-ment, però, el sector de la construcció s’estàrecuperant. El creixement demogràfic, la indus-trialització i el desenvolupament d’infraestructu-res, juntament amb la construcció privada decomplexos turístics, han facilitat aquesta tendèn-cia. També hi contribueix la millora de la regulacióque ha impulsat la iniciativa privada i les modifica-cions de la llei hipotecària.

136. Egipte és quasi autosuficient pel que fa amaterials de construcció, disposa d’estudis de

consultoria nacionals i de grups empresarialsamb capacitat per dur a terme els grans projec-tes de construcció (Arab Contractors, grup Oras-com, grup Hassan Allam Sons, etc.). Algunesd’aquestes participen, fins i tot, en projectes al’exterior —per exemple, a Algèria—. Tanmateix,la quantitat i el volum dels projectes que es duena terme en el sector al país ofereix moltes possi-bilitats de suport tècnic i de gestió per part de lesempreses estrangeres, sovint a través de fórmu-les de col·laboració amb les locals. També exis-teixen oportunitats per proveir de maquinària pera la construcció a les empreses locals.

137. El mercat del medi ambient a Egipte es calcu-la que té una progressió del 10% anual i està man-cat encara de coneixement tècnic i de tecnologia.Els Estats Units, el Regne Unit, França, Alemanya iItàlia són els principals proveïdors, cosa que provaque probablement les empreses catalanes podrienser-hi més presents. Els principals camps d’acti-vitat es troben en l’adaptació a les normes am-bientals, especialment les que es refereixen a lapol·lució de l’aigua del Nil, per part de les empreseslocals, la gestió de l’aigua i dels residus sòlids, i l’ex-plotació de les energies renovables.

2.4.5. La construcció i el medi ambient a Israel

138. L’evolució del sector israelià de la construc-ció i materials de construcció ha estat vinculadaa l’economia del país i a les fluctuacions queaquesta experimentava. Així, es pot esperar queel creixement econòmic d’Israel els darrers anysimpliqui un nou impuls. La recuperació del sec-tor sembla venir pel segment de la renovació, ino per la compra de l’habitatge i de l’impuls a lesinversions en infraestructures i en dominis indus-


. Ten

dè

ncie

s i o

po

rtun

itats

se

ctoria

ls a

l Me

dite

rran

i


trials i comercials. Un altre factor que ha anat vin-culat a l’evolució del sector de la construcció haestat el de la immigració.

139. El nombre d’empreses israelianes dedica-des a la construcció és poc nombrós però tenenuna activitat internacional destacada, especial-ment a Itàlia, Alemanya i l’Europa de l’Est.

140. L’equipament per a les obres públiques ésun segment que ofereix interessants oportunitatsde negoci ja que la producció local és gairebéinexistent i, per tant, es recorre massivament ales importacions. Destaquen, d’una maneranotable, l’equipament amb tecnologies moder-nes i els productes de qualitat superior.

141. El mercat de materials per a la construccióés molt competitiu; les empreses estan pràctica-ment obligades a exportar per tal d’esgotar elsseus estocs. La majoria de l’activitat està orienta-da a la renovació de l’habitatge, tot i l’interès deles empreses per situar-se en el segment mésinnovador en tecnologia. Alhora, cal remarcar lesnotables diferències en el si d’aquest sector ate-nent els diferents segments, en què destaca elsubsector de la producció de materials ceràmicsi de marbres com el que ha experimentat un crei-xement més important.

142. Entre les principals importacions europeesque realitza el país, també destaca la compra perpart d’Israel de productes de construcció defusta, parquet, pintures, vernissos i productesadhesius, material per a teulades, cobertes per alsòl i les parets, estris de fontaneria i sanitaris.

143. Una veta de mercat que desperta especialinterès entre les companyies locals és la que ofe-

reix la possibilitat de construcció ràpida o auto-matització del procés, fins i tot mitjançant l’ús dematerials amb aquesta finalitat. Una prova és l’in-crement en l’ús d’estructures prefabricades, tantpel que fa a finalitats comercials com residen-cials. Un altre segment que cal tenir present és elde la construcció ecològica. Així, els avenços enla recerca de tecnologia s’apliquen també en elsector de la construcció amb la intenció de pro-moure el respecte pel medi ambient i la respon-sabilitat dels constructors.

144. Israel té un avançat nivell en recerca i des-envolupament en el camp tecnològic, i destacael relacionat amb el medi ambient i el desenvolu-pament sostenible. Es posa èmfasi en l’aprofita-ment de l’energia solar i en la investigació i des-envolupament de tecnologia que permeti netejari reciclar l’aigua. Israel exporta aproximadament600 milions de dòlars l’any en tecnologies per almedi ambient.

2.4.6. La construcció i el medi ambient a Turquia

145. Tot i que el sector es va veure força afectatper la crisi econòmica i financera del 2001, sem-bla que a partir del 2004 s’estaria recuperant i,fins i tot, el 2005 el creixement anual del sector haestat superior al 21%. La migració envers la ciu-tat, l’augment demogràfic, la urbanització ràpida,l’increment de la renda i la industrialització sónelements que faran que aquesta tendència conti-nuï en el futur pròxim.

146. Aquesta recuperació no ha vingut tant per labanda de la inversió pública com pel creixementimpulsat des de la demanda privada. De fet, nom-brosos projectes d’infrastructures s’han paralitzat

34

2. Te

nd

èn

cies

i op

ortu

nita

ts s

ecto

rials

al M

ed

iterra

ni

NÚM. 5 COPCA


arran de l’acord de reestructuració amb l’FMI. Enconcret, la millora de l’ambient econòmic, ambuna disminució dels tipus d’interès, i l’increment dela renda familiar, ha impulsat la demanda d’habitat-ge nou, sobretot a les zones urbanes del país.Recordem igualment que Turquia és un país ambuna població jove. Per la banda del Govern turc,s’han realitzat reformes que també han contri-buït a la millora de l’entorn. La recuperació eco-nòmica també ha creat una major demanda d’ins-tal·lacions industrials i d’oficines, i també deterrenys i locals per a l’activitat comercial.

147. Un centenar d’empreses constructores tur-ques són les que realitzen el 70% dels projectesen valor i participen en la pràctica totalitat delscontractes internacionals. De fet, entre les princi-pals 225 constructores internacionals, set sónturques i s’adrecen a mercats exteriors, sobretota Rússia i els països de l’Àsia Central. Aquestesgrans constructores normalment compten ambempreses filials de producció i comercialitzacióde materials de construcció. Com a conseqüèn-cia d’aquest domini de les empreses turqueslocals, resta difícil a l’empresa estrangera teniruna presència en aquest mercat; les oportunitatses reserven a algunes enginyeries en projectesamb tecnologies molt concretes o que requerei-xen finançament extern elevat. Tanmateix, esconstata que els darrers anys ha augmentat lapresència dels inversors en el mercat immobiliari.

148. Turquia és fabricant d’una gran varietat dematerials de construcció de diferent qualitat. Pera cada tipus de producte trobem en general ungrup reduït d’empreses que dominen el mercat;normalment, aquestes empreses són tambéexportadores. En productes de ceràmica, Turquiaés el tercer exportador mundial.

149. Les autoritats turques són cada cop mésexigents en el compliment de les regulacionsambientals i, alhora, la legislació turca s’estàadaptant ràpidament a la normativa ambiental dela UE. No obstant això, les necessitats en tecno-logia i consultoria per a les empreses locals espoden cobrir amb productes locals, de qualitatsimilar i amb preus inferiors als importats.

150. Existeixen, però, oportunitats per a l’empre-sa catalana donat l’interès del sector ambientalper part del finançament dels organismes interna-cionals (Banc Mundial, Banc Europeu d’Inver-sions, Banc Islàmic per al Desenvolupament...) idels acords bilaterals subscrits en àmbits de coo-peració ambiental, també amb Espanya. Els prin-cipals demandants en aquest cas són les institu-cions públiques turques, mitjançant concursos ilicitacions en la construcció i el mantenimentd’instal·lacions i en el subministrament de mate-rials i sistemes associats a l’explotació d’aques-tes. Les oportunitats es troben en la rehabilitacióde les plantes de tractament d’aigua, la millora dela gestió dels recursos de l’aigua i dels serveismunicipals, el tractament de les aigües residuals iel sanejament, la gestió i l’eliminació dels residussòlids i líquids, el diagnòstic i el control de fuites,els sistemes de reciclatge, etc.

2.5. El sector de l’electrònica i les TIC

151. El sector, a escala global, demostra que hasuperat l’estancament dels ingressos i les granspèrdues que es van donar el 2001-02 i les TICsegueixen desenvolupant-se amb força, i lesinversions en aquest sector suposen una partsignificativa del total de les inversions al món. Els


. Ten

dè

ncie

s i o

po

rtun

itats

se

ctoria

ls a

l Me

dite

rran

i


segments amb major potencial són les inver-sions relacionades amb Internet i amb les apli-cacions mòbils, i les destinades als consumi-dors, i també en seguretat i confidencialitat de lainformació, i en la creació de continguts digitals.En general, la inversió en recerca i desenvolupa-ment del sector conserva el seu dinamisme peròamb menor mesura.

152. L’OECD Information Technology Outlook2006 predeia que el creixement del sector seriadel 6% anual, sobretot impulsat per l’augment dela despesa en TIC, superior en les economies endesenvolupament, més que en les desenvolupa-des, on molts dels productes de les TIC ja s’hangeneralitzat. És per això que, en general, aquestspaïsos ofereixen més oportunitats en termes dedinamisme. El resultat és que l’evolució d’Interneti del segment de la telefonia mòbil al Mediterraniha superat les previsions dels operadors i delsespecialistes. Aquest desenvolupament ràpid deles infraestructures de telecomunicacions i lesTIC en el Mediterrani, encara no prou conegutdes de la riba nord, ha estat el resultat de la libe-ralització del sector i la competència en pràctica-ment tots els països, i ha tingut com a resultatl’expansió de l’accés i dels serveis més modernsi a millor preu.

153. Es dóna, d’altra banda, un procés de globa-lització dels serveis associats a les TIC. El que voldir que, d’una banda, el progrés tecnològic per-met multiplicar les possibilitats de comercialitza-ció dels serveis i que es puguin proporcionarmolts serveis associats a les TIC en remot, sensenecessitat de desplaçar-se. Això val per a lesdues ribes de la Mediterrània: poden existir pos-sibilitats d’oferir serveis als mercats del sud i del’est des de casa nostra però, alhora, des d’a-

quests països es poden oferir serveis d’offshoringa les empreses instal·lades al nord, sovint vincu-lats a processos de deslocalització. A més, elspaïsos desenvolupats augmenten els intercanvisde béns TIC en components electrònics, materialaudiovisual i altres equips vinculats.

154. Alhora, emmarcat en aquest procés d’inte-gració, els governs de la riba sud del Mediterrani(el Marroc, Tunísia, Egipte...) estan construint laseva oferta internacional de serveis que atreguil’interès de la inversió estrangera i s’esforcen perestablir e-estratègies per millorar les capacitatsinternes, la competitivitat dels seus proveïdors deserveis TIC, el desenvolupament de l’e-govern i lareducció de la fractura digital existent en el si dele seves societats.

155. Si bé en una primera etapa les principalsoportunitats en els països mediterranis es troba-ven en el desplegament de la xarxa de telecomu-nicacions i la liberalització del sector, és probableque estiguem començant una nova etapa, queafavoreix més la petita i mitjana empresa relacio-nada amb el sector, al voltant del desplegamentde serveis que tenen com a base les TIC.

156. Finalment, cal destacar que l’electrònicaassociada a la indústria té un paper rellevant enalguns d’aquests països, més en concret, a Tuní-sia, Israel i Turquia, i, en menor mesura, a Egipte.

2.5.1. L’electrònica i les TIC al Marroc

157. Des de la fi del 2004, els esforços perestendre la competència i impulsar el sector deles telecomunicacions al Marroc sembla que hantornat:

36

2. Te

nd

èn

cies

i op

ortu

nita

ts s

ecto

rials

al M

ed

iterra

ni

NÚM. 5 COPCA


a) L’agència reguladora (ANRT) ha llançat un pro-grama que contempla un conjunt coherent deregulacions que modernitzen i complementenles existents, i ha reprès l’atorgament denoves llicències.

b) Per la seva banda, la Secretaria d’Estat per ales Telecomunicacions (SEPTI) ha presentatl’estratègia e-Marroc 2010 amb l’objectiu degeneralitzar les noves tecnologies de la infor-mació, el desenvolupament de les infraestruc-tures i l’acceleració de la liberalització i la com-petència.

c) El 2006, el Govern marroquí també ha llançatuna estratègia d’acollida de l’offshore euro-peu, amb la creació de zones d’acollida TIC.

158. Aquest conjunt d’iniciatives podrien estardonant els seus fruits. El 2006, la Unió Internacio-nal de les Telecomunicacions (UIT) va classificarel Marroc com el primer país africà en telecomu-nicacions i tecnologies de la informació.

159. El segment mòbil al Marroc és un dels mésdinàmics del món àrab. El setembre del 2006 vaassolir una taxa de penetració de gairebé el 50%.Recentment, Wana ha obtingut una llicènciamòbil de tercera generació adreçada al mercatcomercial i d’empresa.

160. Pel que fa al mercat d’Internet, aquest haaugmentat gairebé el 75% anual el 2006 però lataxa de penetració d’Internet encara és feble(0,88% a la fi del 2005) i, entre les possibles cau-ses, es troben l’alt índex d’analfabetisme i els altscostos de la connexió. El nombre d’abonats aInternet ADSL augmenta contínuament (el 97,5%d’accés a Internet és per ADSL).

161. El Marroc es troba ben situat a escalainternacional en el negoci de l’offshoring, laprovisió de serveis deslocalitzats a l’empresarelacionats amb la concepció i el tractament dela informació: centres de trucades, tractamentde la informació financera i comptable, treballsd’edició, etc. Això és especialment cert en elcas dels serveis en francès, àrab i espanyol.Aquesta activitat va significar el 2005 un aug-ment de facturació del 19% més que el 2004, iocupa unes 45.000 persones a Casablanca,Tànger, Rabat i Marràqueix. La part més desen-volupada són els call center, però el Marrocpodria arribar a desenvolupar l’outsourcing deprocessos de coneixement. També s’hi han esta-blert agències de disseny al sector aeronàutic i al’automòbil.

162. El Govern marroquí ha dissenyat una estra-tègia “Offshoring 2010”, dintre del programaÉmergence que pretén treure profit de les deslo-calitzacions de França, Suïssa, Bèlgica i Espanyaen deu sectors. Aquesta estratègia té tres compo-nents: la creació de zones dedicades, la millora enla capacitació humana i un paquet d’incentius fis-cals a la inversió.

163. Els serveis informàtics representen unabona oportunitat de negoci a causa de lamanca d’empreses de consultoria; de moment,França és el país que n’està traient un profitmés gran.

164. La ràdio i la televisió són dos sectors ques’aniran liberalitzant, i permetran l’entrada alsoperadors privats a partir del 2005. És un mercatatractiu per la seva mida, superior als trentamilions d’habitants, i amb una demanda d’ocitelevisiu creixent.


. Ten

dè

ncie

s i o

po

rtun

itats

se

ctoria

ls a

l Me

dite

rran

i


2.5.2. L’electrònica i les TIC a Algèria

165. Fa tres anys, Algèria es situava clarament ala cua dels països del Magrib en tecnologies de lainformació; avui, el país s’ha situat en una posicióen alguns aspectes comparable o, com en el casde la telefonia mòbil, per davant. Les autoritatsalgerianes havien fixat el 2000 un calendari dereformes del sector de les telecomunicacions,tant per a la diversificació dels serveis com permillorar-ne la qualitat, i aquesta agenda s’ha anatacomplint i ja es troba en els darrers passos.

166. És previst que a la fi del 2006 el nombre d’a-bonats al mòbil serà de 20,4 milions, és a dir, un62% de penetració, fet que situa Algèria com undels països emergents més afavorits en termesd’accessibilitat i de disponibilitat d’aquest mitjà decomunicació. El 2007 es podrien lliurar dues llicèn-cies addicionals per a l’explotació i la comercialit-zació de telefonia mòbil de tercera generació.

167. Cal destacar l’esforç en infraestructures queestà duent a terme l’operador públic Algérie Télé-com (AT) des de mitjans de 2004. En total, ésprevist que AT inverteixi prop de 2.500 milions dedòlars en cinc anys fins al 2010.

168. Les oportunitats empresarials es podenassociar entorn a les necessitats d’inversió queestan realitzant els operadors fixos i mòbils, a mésdels serveis de valor afegit, que és previst que crei-xin amb força els propers anys (call center, veusobre IP, SMS gateway, difusió i contingut).

169. Podria ser que Algèria es trobés a l’inici d’unprocés d’informatització bastant generalitzat. Elcert és que la taxa de penetració de l’ordinadorpersonal és encara baixa (12% de la població).

Únicament les grans empreses es troben equipa-des, mentre que la proporció entre les pimes ésinsignificant. L’equipament informàtic de l’Admi-nistració pública és en gran part obsolet. De totamanera, els ingressos pels recursos energèticshan millorat la perspectiva econòmica del país ide les famílies i, d’altra banda, es constata l’arri-bada de directius d’empresa joves i una majorpresència de les empreses de serveis informà-tics. S’ha de veure encara l’èxit que pugui tenir elrellançament el 2007 de l’operació OusraTIC «Unordinador per a cada família». pel que fa a l’Ad-ministració pública, continuarà el treball de laxarxa intranet intergovernamental i l’e-comissióencarregada d’integrar les institucions entre ellesper arribar a l’objectiu de «zero papers».

2.5.3. L’electrònica i les TIC a Tunísia

170. Tunísia ha acollit la cimera mundial de lasocietat de la informació organitzada per la UnióInternacional de les Telecomunicacions (UIT) elnovembre del 2005. Aquesta fita s’emmarca enuna estratègia conscient per part del Govern tuni-sià per situar el país com a referència internacionalper a la provisió de serveis de tecnologies de lainformació amb mà d’obra barata de nivell educa-tiu favorable i francòfona. Paral·lelament, el X planacional va preveure unes inversions de gairebé3.000 milions de dinars (uns 1.750 milions d’eu-ros) especialment en la telefonia mòbil, Internet,l’economia virtual i la xarxa de transmissió dedades, que donen suport a aquesta estratègia.

171. Malgrat la presència tecnològica relativa-ment important, sembla que el camí pel qual lesautoritats han optat és el d’una competència limita-da. A la fi del 2006 haurien de sortir les llicències

38

2. Te

nd

èn

cies

i op

ortu

nita

ts s

ecto

rials

al M

ed

iterra

ni

NÚM. 5 COPCA


per a la tecnologia Wimax; i, finalment, la conces-sió de la telefonia 3G prevista per al 2006 demoment s’ha ajornat. L’octubre del 2006 Tunísiadisposava de 6,95 milions d’abonats a mòbil enuna població que no arriba als deu milions. Comque es tracta, en general, d’un mercat amb majorpoder adquisitiu que el marroquí, els dos operadorsja estan diversificant la seva oferta amb serveisavançats, que permeten, per exemple, la navega-ció per Internet i la recepció de correus electrònics.

172. Les autoritats han definit un programanacional cap a una economia basada en el conei-xement amb la perspectiva del 2009. Aquest pro-grama s’articula al voltant dels punts següents:

a) Una infraestructura de telecomunicació ambpotencial (una densitat telefònica que assoleixiel 80% el 2009, etc.).

b) L’oportunitat digital per a tots en totes lesregions.

c) Una societat civil més dinàmica i present en lesaccions de difusió de la cultura i de la societatdel coneixement mitjançant l’encoratjament ala creació d’associacions per a la difusió de lacultura digital i el suport a les associacions enla creació de pàgines web i la difusió digital decontinguts de tipus cultural, educatiu, científico recreatiu.

d) Potenciar Tunísia com un pol regional per alssectors punters amb l’objectiu del 18% delPIB per a les activitats de serveis en els sec-tors promotors i innovadors abans de l’acaba-ment del 2009, l’enfortiment de la xarxa nacio-nal de centres de teletreball al voltant del parctecnològic El Ghazala, etc.

173. Amb un nivell educatiu relativament favora-ble i mà d’obra assequible, Tunísia pretén liderarun segment del mercat internacional de serveisd’informació. Així, s’han revisat els plans d’estu-di de les escoles d’enginyeria i ciències per refor-çar la presència informàtica. Existeix un grupd’unes 750 empreses de serveis i d’enginyeriainformàtica locals capaces de desenvoluparsoftware, la integració de sistemes, el desenvo-lupament de pàgines web, l’enginyeria de xar-xa, la producció de continguts, serveis desuport, etc. Es calcula que l’evolució de la pro-ducció en aquest segment seria de 42% anualentre el 2002 i el 2006.

174. Addicionalment, Tunísia té més d’un cen-tenar de call centers que donen serveis de veusobre IP per mitjà de cable i satèl·lit. Els princi-pals avantatges que ofereixen aquests centressón la fiabilitat de la infraestructura i la qualitatde la comunicació, i la disponibilitat d’agentsqualificats. Les principals activitats de l’offsho-ring són les activitats de telecomunicació, lestecnologies de la informació i els serveis finan-cers.

175. El país s’ha especialitzat, pels baixos cos-tos salarials, una mà d’obra relativament benformada i la proximitat geogràfica i cultural ambEuropa, com a exportador de productes d’elec-trònica industrial i de components (els principalssocis són França, Itàlia i Alemanya). Els produc-tes són sobretot components passius (transfor-madors, autoreactància, components d’àudio) icircuits impresos. La tendència és l’especialitza-ció en productes de gamma més alta que evitinla competència asiàtica, amb creixements delvalor afegit de l’ordre del 15% anual tot i lareducció de la producció. Per les seves capaci-


. Ten

dè

ncie

s i o

po

rtun

itats

se

ctoria

ls a

l Me

dite

rran

i


tats en qualitat i productivitat, els centres tuni-sians permeten evolucionar, des d’únicamentmanufacturers a centres de recerca i desenvolu-pament competitius, especialment en l’àmbit del’automòbil.

2.5.4. L’electrònica i les TIC a Egipte

176. Egipte és un país que ha combinat, durantels darrers anys, el creixement econòmic amb unentorn institucional i de costos favorable al des-envolupament de les telecomunicacions i el sec-tor audiovisual. L’actual primer ministre, AhmedNazif, abans havia estat ministre de Comunica-cions i Tecnologies de la Informació. El país és undels mercats de la regió mediterrània on el sectorde les telecomunicacions creix més ràpid. Enconjunt, els ingressos dels serveis de telecomuni-cacions han crescut anualment una mitjana del14% durant els darrers quatre anys.

177. Com a resultat de la política de desenvolu-pament i expansió de la xarxa de telefonia, i del’adopció del servei d’Internet gratuït, el nombrede línies fixes contractades ha passat de 3,9milions a la fi del 1998 a 10,4 milions el 2005. Enaquest període, el mercat d’Internet ha crescutde 150.000 usuaris a cinc milions i s’espera que,a mitjans de 2007, els usuaris representin el 10%de la població (uns set milions).

178. El 2004, el Govern egipci va llançar una inicia-tiva publicoprivada per millorar l’accés de bandaampla en general i, especialment, també s’ha pro-posat incrementar la utilització de la banda amplaentre les pimes. El Ministeri es mostra actiu en elsuport de l’ús de l’ordinador a les llars, les escoles,les universitats i les empreses.

179. El monopoli de l’operador estatal TélécomEgypt en la telefonia fixa i les comunicacionsinternacionals ha finalitzat el desembre del 2005.El final del monopoli estatal ha comportat quel’ANRT llancés un paquet de llicències en altrescamps relacionats. El 2006 s’ha lliurat finalment latercera llicència. En definitiva, el desenvolupa-ment ràpid de les infraestructures de telecomuni-cacions fixes i mòbils ofereix oportunitats per alsproveïdors d’equipaments d’infraestructura i pera empreses i particulars.

180. Pyramid Smart Village és una àrea properaal Caire per a la instal·lació de les empreses delsector de les tecnologies de la informació i detelecomunicacions que disposa de l’entorn pera aquestes, i també d’incentius econòmics. Enaquesta àrea treballa Xceed Contact Center,que ha esdevingut el febrer del 2006 la primeracompanyia d’Àfrica i l’Orient Mitjà a obtenir l’a-creditació COPC-2000, un reconeixement queatorga un grup d’empreses d’outsourcing cap-davanteres.

181. El baix cost de la mà d’obra és l’impulsor d’a-quest creixement en outsourcing; només l’Índiapot competir en aquest sentit i es constata que elscostos estarien incrementant-se en aquest país.Segons A.T. Kearney, Egipte estaria en la posició12a dels països líders en outsourcing, el primerpaís de la regió d’Àfrica i l’Orient Mitjà.

182. Egipte és conegut com un dels principalsproductors audiovisuals del món àrab. El llança-ment del satèl·lit Nile Sat 102 significa que caldràaugmentar la capacitat de la indústria audiovisualegípcia per dotar-lo de continguts. És per aixòque el Govern egipci ha posat en funcionament laCiutat dels Media.

40

2. Te

nd

èn

cies

i op

ortu

nita

ts s

ecto

rials

al M

ed

iterra

ni

NÚM. 5 COPCA


2.5.5. L’electrònica i les TIC a Israel

183. A Israel hi ha una forta concentraciód’empreses dedicades a l’alta tecnologia, ambuna xifra que se situa al voltant de les 4.000.Això s’explica, en part, per l’alta presència demà d’obra titulada i qualificada i per una políti-ca governamental que aposta pel lideratge, elsuport i l’estímul a la recerca i el desenvolupa-ment a través de l’Office of the Chief Scientist(OCS) del Ministeri d’Indústria, Comerç i Tre-ball.

184. L’alta qualificació de la mà d’obra i una legis-lació favorable a les inversions han potenciat l’es-tabliment de grups estrangers en el país, que, amés, aprofiten uns costos laborals més baixos enrelació als que pot tenir un enginyer en molts delspaïsos occidentals.

185. Més de la meitat de les start-ups del paísestan dedicades a la producció de software. Laxifra d’ingressos del mercat del software hasobrepassat els 4.000 milions de dòlars l’any2005, i en destaca el fet que un 74% de la pro-ducció s’ha destinat a l’exportació, i la crisi delsector l’any 2000 sembla que ja s’ha superatcompletament.

186. Israel és un líder mundial en matèria de segu-retat informàtica. Els diversos camps que desta-quen són el de la seguretat a les xarxes —con-tingut de les pàgines web, servidors—, vigilànciadavant el risc d’intromissió en els sistemes,seguretat en l’accés als ordinadors o protecciódels documents. Al marge de la seguretat infor-màtica, les firmes locals també s’han especialit-zat en el business to business (negocis entreempreses).

187. Sector punter i cada vegada més impor-tant, la investigació en biotecnologia s’ha con-vertit en prioritat del Govern (Israel Bio-Plan2000-2010), que a través de l’OCS ha destinatimportants recursos per implementar iniciativesen la recerca i el desenvolupament de l’agrobio-tecnologia, la biomedicina (teràpies, diagnòs-tics...) la biologia, etc.

188. El país també destaca en la planificació, eldesenvolupament i la fabricació de sofisticats sis-temes de seguretat, que doten el país d’avança-des infraestructures. Successives desregulacionshan permès obrir el sector de l’electrònica dedefensa al sector privat. En matèria d’aviació,Israel ha desenvolupat sistemes d’inspecció d’e-quipatge, protecció electrònica dels aeroports iprotecció dels avions durant el vol. També és líderen l’equipament militar.

189. El segment dels components electrònics aIsrael es considera estratègic per a la indústriaelectrònica orientada a l’exterior. El total decomponents electrònics produïts durant el 2004ha assolit els 2.300 milions de dòlars i el 98%d’aquests components s’ha adreçat a l’expor-tació.

190. Israel proveeix materials i serveis de teleco-municacions (xarxes i sistemes) i de tecnologiesde la informació, principalment per a l’exportació.Destaca la tecnologia de les xarxes dins el sectorde la telefonia fixa i mòbil, i també en Internet debanda ampla. En un mercat de dimensions peti-tes (set milions de persones) i amb quatre opera-dors mòbils, les companyies es veuen obligadesa diferenciar-se amb els serveis més moderns iavançats.


. Ten

dè

ncie

s i o

po

rtun

itats

se

ctoria

ls a

l Me

dite

rran

i


191. Israel té un alt índex de compres realitzadesa través de la línia. La indústria vinculada a Inter-net ha diversificat les seves activitats i, entre elles,destaquen les innovacions introduïdes en segure-tat informàtica, telefonia via Internet, comerçelectrònic, gestió dels coneixements i videocon-ferència.

2.5.6. L’electrònica i les TIC a Turquia

192. El Consell de les Telecomunicacions harealitzat un esforç per harmonitzar el reglamentdel sector amb el cabal europeu. Pel que fa alsmòbils, Turquia és el 12è mercat mundial i el 5èeuropeu, i ha estat darrerament força canviant.Malgrat tot, el grup de Türk Telecom s’erigeixen l’únic operador turc capaç d’oferir serveisde telefonia fixa i mòbil, a més de l’accés aInternet.

193. Les taxes de penetració de fix, mòbil i Inter-net per sota de les dels països desenvolupats i lamida del mercat fan preveure que el mercat turccontinuarà essent atractiu en el futur. En el casdels mòbils, és previst que el 2011 hi podriahaver 53,5 milions d’abonaments mòbils, ambuna taxa de penetració del 70%. Sembla que lacompetència serà forta els pròxims cinc anys ique es notarà especialment en la publicitat i enels plans de tarifes. A més, es preveuen inver-sions importants en les infraestructures de xarxa.També és previst que el llançament de les llicèn-cies 3G sigui imminent.

194. El nombre d’usuaris d’Internet s’estima ensetze milions (el 8è mercat europeu d’internau-tes), el que representa una taxa de penetraciódel 21%. És interessant destacar que la major

part dels usuaris d’Internet són joves de lesgrans ciutats.

195. Malgrat que la major part del material infor-màtic, el software i els equips són actualmentimportats, és previst que, en el futur, augmentaràla participació turca en el mercat internacional dedesenvolupament informàtic.

196. Turquia és un país productor d’electrodo-mèstics a través de la subcontractació de mar-ques estrangeres. El principal producte és el tele-visor en color: aproximadament el 40% detelevisors que es venen a Europa prové de Tur-quia. Altres electrodomèstics que s’exporten almercat europeu són els forns, les neveres, les ren-tadores i els rentaplats. De fet, un terç de les mar-ques blanques que es venen a Europa és d’origenturc.

197. Les oportunitats tenen a veure amb la inver-sió estrangera en aquest tipus de produccionsadreçades a l’exportació o a través de proveircomponents electrònics al mercat turc. Cal des-tacar també la possibilitat d’accedir als mercatsturcòfons de l’Àsia Central a partir de la produc-ció a Turquia i la intermediació d’agents. Final-ment, poden existir oportunitats també pel que faa la recuperació d’electrodomèstics usats, talcom estableixen les directives europees.

198. Un mercat relacionat és el dels equips decontrol i mesura. Els sectors als quals es pot apli-car són principalment als exportadors, que hande respectar les normes de qualitat i els estàn-dards internacionals: automòbil, electrodomèstic,tèxtil i confecció, i petroquímic.

199. Pel que fa a la indústria de components per

42

2. Te

nd

èn

cies

i op

ortu

nita

ts s

ecto

rials

al M

ed

iterra

ni

NÚM. 5 COPCA


a l’automòbil, aquesta és força important en elcas turc, donat que representa la segona partidade les exportacions del país després del tèxtil. Elsector de components per a l’automòbil haguanyat importància a partir de l’entrada en fun-cionament de la unió duanera amb la UE, la ten-dència del sector de l’automòbil a aprovisionar-se

d’una manera global i, sobretot, la millora en laqualitat i la productivitat dels darrers anys de lesempreses de components, que els permet ven-dre directament a l’exportació o a empreses quefabriquen a Turquia. Cal esmentar que la majoriade les empreses de components tenen certifica-cions de qualitat.


. Ten

dè

ncie

s i o

po

rtun

itats

se

ctoria

ls a

l Me

dite

rran

i


ResEx 05 cobOK.fh9 21/5/07 16.49 Pagina 1

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

El Mediterrani ha estat des de fa segles un bressol de civilitzacionsque han evolucionat, en bona part, gràcies als seus intercanvisculturals i comercials. Si bé durant molt de temps aquestsintercanvis han minvat a causa de l’evolució asimètrica de lariba nord i la riba sud, avui, gràcies al creixent desenvolupamenteconòmic i social de diversos països de la riba sud, és possibletornar a parlar d’una certa intensitat comercial entre tots elspaïsos riberencs. Aquest estudi s’ha centrat en l’anàlisi de lesperspectives de futur en sectors estratègics per a l’empresacatalana en els mercats emergents del Mediterrani: Marroc,Algèria, Tuníssia, Egipte, Israel, Turquia, Síria i Jordània.

Altres títols en aquesta col·lecció:

1. Futur del marc regulador del comerçinternacional

2. Tendències en el sector de componentsd’automoció a l’Europa de l’Est i la Xina

3. Tendències internacionals de la indústria dela moda als Estats Units, Europa i el Japó

4. Tendències en el sector d’alimentació i begudesal món

5. Sectors emergents als països del Mediterrani

6. Oportunitats de futur per al sector de mediambient

7. El sector de l’aeronàutica: nous jugadorsi noves oportunitats

8. Tendències comercials i oportunitats d’inversióals nous països de la UE

9. Escenaris de futur en el sector de la químicafina

5

Sectors emergents alspaïsos del Mediterrani

Sectors emergents als països del Mediterrani€¦ · ResumEx OME num05.qxd 12/7/07 12.41 Página 2...

Documents

Transcript of Sectors emergents als països del Mediterrani€¦ · ResumEx OME num05.qxd 12/7/07 12.41 Página 2...