Secundèria 144

abril 2010 www.deria.cat

Tiratge: 54.300

144

tema del mesLes restes de la Guerra Civilpàgina 4

tendèriesSant Jordi: llibres, roses i músicapàgina 16

15 anys

SECUNDÈRIA

- AGENT DE VIATGES- INFORMACIÓ I COMERCIALITZACIÓ TURÍSTICA- GESTIÓ D’ALLOTJAMENTS TURÍSTICS

GRAU EN TURISME

Passeig de Gràcia, 66-71 - Barcelona - T. 93 215 88 66 - 93 215 68 00 - [email protected]

Centre adscrit a:

+i

Cicles Formatius de Grau SuperiorCFGS

RELACIONS PÚBLIQUES I MÀRQUETING

DIRECCIÓ EN RELACIONS PÚBLIQUES I MÀRQUETING

DIRECCIÓ I ADMINISTRACIÓ D’EMPRESES

SECRETARIAT INTERNACIONAL D’ALTA DIRECCIÓ

AUXILIAR DE VOL (TCP)

HOSTESSA-RELACIONS PÚBLIQUES

RELACIONS PÚBLIQUESAGENT ESPORTIU

AGENT DE TRÀFIC DE PASSATGERS (HANDLING)

Passeig de Gràcia, 66-71 - Barcelona - T. 93 215 88 66 - 93 215 68 00 - [email protected]

Xavi de dia – Guti de nit

SPLMNTEnsenyament

SECUNDÈRIA 144/ABRIL 10

oPINIó2

La il

·lust

raci

ó

El futur en un pim pamFormació professional, grau mitjà, grau superior, estudiar una carrera, fer-ne dues o tres o quatre, primer una diplomatura i després una llicen-ciatura? Si aquestes són les preguntes que us comencen a fer mal de cap, no patiu!!! Un mes més hem pensat en vosaltres i en tot allò que us pot interessar de cara el vostre futur acadèmic. Per això, i coincidint amb el Saló Estudia, us expliquem tot allò que hi podreu trobar i com us podran ajudar a resoldre tots els vostres dubtes.

I mentre penseu què fareu en el futur, us entretenim, com els dilluns al vespre, amb el Guti de “Crackòvia”. Xavi Serrano, l’actor que l’in-terpreta, explica com s’ha creat el personatge, d’on han sortit frases com el “pim pam pim pam” o quanta estona es triga en caracteritzar-lo. Ah, i també ens va deixar estar una estona amb en Guti, a qui vam poder fer algunes preguntes. Sabeu qui diu que guanyarà la Champi-ons League al Bernabeu?

En aquest número, també podreu trobar altres reportatges interessants com el de l’armament de la Guerra Civil espanyola que encara hi ha a sòl català, l’article sobre què és un cementiri nuclear com el que es vol construir a Espanya o l’entrevista al grup que està aconseguint un èxit estratosfèric gràcies als seus ritmes i bon rotllo, La Pegatina. Per últim, us oferim les últimes tendències en llibres i roses, i és que no queda tant per Sant Jordi i s’ha de començar a pensar en el títol perfecte per a aque-lla persona... perfecta!. deria.cat

Editorial Sumari - 144 - abril102 OPINIÓ EL FUTUR EN UN PIM PAM

3 LA IMATGE LUCAS GARRIDO. FABRIK

4 REPORTATGE EL PRESENT DE LA

GUERRA CIVIL

6 EL CONVIDAT XAVI SERRANO, ACTOR

8 ALTAVEU L’ALÉ DIVÍ DELS MISHIMA

9 JOVENTUT UN NOU PLA NACIONAL

DE JOVENTUT FET PER

TOTS I TOTES

10 FICCIONS ATRAPATS PER

L’AVENTURA DE CREAR

HISTÒRIES

11 JOVES I CONDUCCIÓ NOVA CATEGORIA:

CANÇONS

13 REPORTATGE CONNECTA’T LES BEQUES

DEL CARNET JOVE

14 MÓN VIU COM FUNCIONA UN

CEMENTIRI NUCLEAR

16 REPORTATGE EL QUE ES PORTARÀ

AQUEST SANT JORDI

18 PETITS ANUNCIS GUIA JOVE

19 REPORTATGE LA PEGATINA QUE MÉS

ENGANXA!!

20 REPORTATGE “PARAFÍLIES”

22 CULTURA RECOMANEM

AGENDA ABRIL 2010

23 HISTÒRIES DE CATALUNyA JOSEP ANSELM CLAVÉ

SUBSCRIPCIÓ: 1€ ([email protected])

Tiratge: 54.300 exemplars

· Editor: Josep Ritort i Ferrús· Gerent: Sílvia Vinyeta· Direcció comercial i màrqueting: Xavier Juez· Conseller Delegat: Ramon Torrents· Cap de relacions externes: Jordi Sansalvador · Redacció: Diego Giménez, Helena Rigol i Laura Cerdán · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Administració: Sònia López· Assessorament lingüístic: Rosa Soley· Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de

l’Ensenyament - Edicat, SL· Impressió: CRE-A, s.a. · Dipòsit legal: GI-161-95· ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005)

· Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.· Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Web: www.deria.cat www.edicat.net · Correu electrònic: [email protected] (redacció) · Publicitat: 93 451 61 70, [email protected]

PÀGINES CENTRALSSPLMNT ENSENYAMENTuna MiRada aL teu FutuR. SaLÓ de L’enSenYaMent

L’enquesta

“Viuries al costat d’un cementiri nuclear?”

La pregunta del mes que ve:

Creus que podràs treballar del que estudiïs?Respon a... Deria.cat!

Secundèria al FacebookPots seguir-nos al Facebook. Agrega’ns!!!

Deria.cat

38% - No. No vull tenir un fill amb tres ulls

44% - No. Si la fessin al meu poble jo marxaria..

17%- Sí. Si les instal·lacions són segures

CUPC

AKE

DE V

AINI

LLA.

Mar

tí S

ans

ABRIL 10/SECUNDÈRIA 144

LA IMATgE3

El m

eu n

om é

s G

arrido

Sán

chez

. Ti

nc

16 a

nys

i sóc

un a

pass

ionat

del

món

art

ístic.

Sóc

dis

c jo

ckey

, pr

oduct

or d

e m

úsi

ca e

lect

rònic

a i f

otòg

raf. C

adas

cun d

’aqu

ests

hob

bies

, m

’ha

prop

orci

onat

èx

its

dife

rents

, co

m a

ctuac

ions

per

a m

és d

e 700 p

erso

nes

, hav

er r

ealit

zat

bast

ants

rep

orta

tges

fo

togr

àfics

i es

tar

clas

sifica

t en

el c

oncu

rs d

e fo

togr

afia

de B

anco

San

tande

r d’

Esp

anya

, Po

rtuga

l i

Bra

sil..

. Po

deu c

onsu

ltar

les

mev

es fot

os a

htt

p://

ww

w.fl

ickr

.com

/phot

os/luca

sgar

rido

. Pe

l que

fa a

la

fot

ogra

fia,

pel

meu

gust

és

una

foto

min

imal

ista

on l’

absè

nci

a de

l col

or li

dón

a un t

oc fre

d.

Es busquen... joves talents

T’agrada fer fotos? Ets un il·lustrador que vol donar a conèixer els seus dibuixos? Si tens un espai web –com un Flickr o un Fotolog–, no ho dubtis. Envian’s les teves creacions a [email protected] i publicarem les millors a “Es busquen joves talents!”


REPoRTATgE 4

La Guerra Civil espanyola, ocorreguda entre juliol de 1936 i abril de 1939, va deixar al territori català un reguitzell d’artefactes i material bèl·lic sense detonar. Bombes, granades, projectils, armes amagades, que mai ningú no va recollir, i polvorins abandonats són alguns dels materials que els agents del TEDAX-NRBQ dels Mossos d’Esquadra s’encarreguen de recollir, destruir o desactivar. L’any 2009, aquest cos especialitzat, va recuperar més de 1.600 artefactes arreu de Catalunya, i es preveu que aquestes tasques es puguin allargar fins a 20 anys més per netejar tot el territori.

La Batalla de l’Ebre, els bombardejos a Barcelona o Granollers són tres dels escenaris on es van viure els moments més crus de la Guerra Civil espanyo-la a Catalunya. Però les batalles i els enfrontaments es van viure arreu del territori. D’aquesta manera, el mate-rial bèl·lic, abandonat o oblidat, està repartit per tot arreu. S’ha de pensar que Catalunya era un lloc de pas, tant d’entrada com de sortida, de tropes i armament en començar i acabar la guerra. I, a més, mai es van dur a ter-

me tasques de neteja per retirar tot aquest material. Al contrari que a França on, després de la Sego-na Guerra Mundial, es va procedir a treure possibles artefactes que no havien explotat.

CRoNoLogIA

QUÈ S’HA DE FER EN CAS DE TRoBAR UN ARTEFACTE

Hi ha tres normes bàsiques en

el cas de trobar un objecte que

ens pugui portar a pensar que es

tracta d’una arma o un explosiu.

La primera, i molt important, és

no manipular ni tocar l’objecte en

qüestió. La segona és senyalitzar

el lloc on s’ha trobat, en cas que

aquest estigui en un punt de difícil

accés o enmig d’un bosc. La senya-

lització, però, no s’ha de fer mai

posant algun objecte pesat a sobre

de l’artefacte, ja que el podríem

danyar o fer explotar. I la tercera,

per últim, és avisar a la Policia

Local o als Mossos d’Esquadra.

Ells s’encarregaran d’enviar una

dotació dels TEDAX-NRBQ per a

què analitzin l’objecte i determi-

nin si es tracta o no, d’un explosiu

o armament bèl·lic.

Agents dels Mossos d’Esquadra recuperen més de 1.600 artefactes dels 3 anys de batalles

El present de la Guerra Civil

1 93619 juliol: Aixecament militar a Barcelona24 juliol: Arriba la flota d’avions de Mussolini8 agost: França tanca fronteres amb Espanya28 setembre: Es concedeix autonomia al País Basc6 novembre: El govern de la República va a València18 novembre: Mussolini i Hitler reconeixen el govern de Franco

1 93717 gener: Batalla per aconseguir Màlaga8 març: Batalla de Guadalajara per aïllar Madrid26 abril: Bombardeig a Guernica de la legió Cóndor d’alemanya3 juny: Mor el general Mola i Franco queda com a líder1 juliol: L’església confereix a la guerra caràcter de creuada i, per tant, teològicament justificada30 novembre: El govern republicà es trasllada a Barcelona15 desembre: Comença la Batalla de Terol

1 93813 març: França obre, fins al juny, les fronteres al trànsit d’armes per a la República15 abril: Els nacionals desembarquen a Vinaròs i divideixen Els republicans24 juliol: Inici de la Batalla de l’Ebre15 novembre: Retirada de l’exèrcit republicà del front de l’Ebre23 desembre: Comença la batalla per Barcelona. El govern es trasllada a Girona.

en compte que la Guerra Civil espanyola va ser un camp de proves armamentístic per a tots els exèrcits que després van participar a la Segona Guerra Mundial. I “molts dels artefactes que ens trobem no estan catalogats i això els fa molt més perillosos ja que es desconeixen els efectes”, comenta Segarra.

Procedència del materialLa majoria d’armament recuperat a Cata-lunya és de fabricació espanyola, ja que moltes empreses van deixar de fer els seus productes per passar-se a la fabrica-ció d’armament. Com és el cas d’algunes empreses de pintallavis, que van passar a fer bales ja que per la similitud de forma del producte no havien de canviar gaire la maquinària. Aquest armament tant era per al bàndol republicà com per al naci-onal. De l’estranger, va arribar armament sobretot italià i alemany, que van ser els exèrcits que van col·laborar amb el front franquista. En menor mesura, el material recuperat procedeix de l’antiga Unió Sovi-ètica (actual Rússia) i de França, que van donar cert suport als republicans.

SECUNDÈRIA 144/ABRIL 10REPoRTATgE

Xerrades educativesA part de la tasca de desactivació d’arte-factes, els TEDAX van completar la seva actuació amb xerrades dels seus efec-tius als infants de diverses escoles de la localitat de Lleida. Aquestes xerrades van servir per informar als infants de la perillositat de manipular aquest material bèl·lic i sobre què s’ha de fer en cas de trobar-ne. I, “per la bona experiència, es traslladaran aquestes xerrades a la resta de territori”, informa Segarra.

Els TEDAX-NRBQEls TEDAX s’encarreguen de la desactiva-ció, neutralització i destrucció dels arte-factes explosius que puguin aparèixer a qualsevol punt de Catalunya, així com de realitzar les comprovacions davant les possibles amenaces i la posterior inves-tigació després d’una possible detona-ció. Els TEDAX-NRBQ sempre intervenen quan hi ha una amenaça d’artefacte ex-plosiu. Ells són els encarregats de fer les comprovacions necessàries de si aquest és fiable o no, és a dir, de si realment es tracta o no d’un objecte que pugui ex-plotar. Ja que, a vegades, amb material bèl·lic antic, ha passat que es confonen àmfores romanes amb projectils aeris a causa de l’estat en què es troba l’objec-te. Els TEDAX-NRBQ també són els encar-regats de comprovar, un cop explosio-nat, la composició de l’artefacte.

Helena Rigol ([email protected])

Fotos: Banc d’imatges

deria.cat

L’any passat, el grup dels TEDAX-NRBQ (Tècnic en Desactivació d’Explosius i Nu-clear, Radiològic, Biològic i Químic) de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esqua-dra va poder recuperar i destruir, a Catalu-nya, fins a 14 bombes d’aviació d’entre 25 i 100kg, 363 granades de mà, 1.275 pro-jectils de diferents tipus i 105 granades de morter, entre d’altres artefactes militars que es van fer servir durant els tres anys de guerra. Aquesta és la tasca que ocupa la major part del temps d’aquest cos que, fins i tot, ha pronosticat que es podrien trigar 20 anys més a netejar tot el territori. Tot i així, el sotsinspector Jaume Segarra, cap de la unitat dels TEDAX, explica que “és una aproximació i mai podrem asse-gurar que a un territori com Catalunya no hi quedi una sola granada de mà”.

Els membres del TEDAX-NRBQ saben el tipus d’armes que es feien servir en cada època i, a més, hi ha una catalogació his-tòrica de les armes. Per això, en el mo-ment de veure un artefacte, es pot saber a quina època pertany i, per tant, a quina guerra es va fer servir. Però s’ha de tenir

Si vols una entrada gratis per

un concert de La Pegatina entra

a www.deria.cat a concursos

SORTEGEM

50 ENTRADES

SECUNDÈRIA ET CONVIDA AL

Elegeix on vols anar

Tens temps fins dos dias abans de la data

Entre tots els que us hi apunteu sortegem:- 12 de març a Terrassa / 15 entrades- 13 de març a Berga / 10 entrades- 24 de març a Barcelona / 15 entrades- 30 d’abril a Mataró / 10 entrades

CRoNoLogIA

ARTEFACTES Girona Tarragona Barcelona Metro SudR. Metro Nord i Ce

Lleida TOTAL

Projectils d’artilleria 105 38 40 141 324

Projectil antiaeri 5 4 2 5 16

Projectil anticarro 936 936

Bombes d’aviació 7 6 1 14

Granades de mà 90 96 49 22 17 89 363

Granades de morter 36 30 2 1 8 28 105

Granada de fusell 3 3

Granada stunt 10 12 22

DESTRUCCIONS AL 2009 DE L’AREA TEDAX - NRBQ PER REGIONS POLICIALS

1 93813 març: França obre, fins al juny, les fronteres al trànsit d’armes per a la República15 abril: Els nacionals desembarquen a Vinaròs i divideixen Els republicans24 juliol: Inici de la Batalla de l’Ebre15 novembre: Retirada de l’exèrcit republicà del front de l’Ebre23 desembre: Comença la batalla per Barcelona. El govern es trasllada a Girona.

1 93915 gener: França torna a autoritzar el trànsit d’armes26 gener: Barcelona cau i 450 mil refugiats fugen a França5 febrer: Cau Girona i acaba l’ocupació a Catalunya27 febrer: França i el Regne Unit reconeixen el règim de Franco26 març: Inici de la rendició republicana31 març: Cau Múrcia, última capital en ser ocupada1 abril: Franco anuncia la fi de la guerra i comença la dictadura (fins al 1975)

Xavi Serrano arriba cada dilluns a nosaltres des del “Crackòvia” convertit en Guti, el personatge que més ha calat entre els catalans per les seves irreverències i les ganes de festa. A part, Serrano interpreta altres personatges com Ricky Rubio o Pau Gasol.

Et consideres més imitador que actor?Sóc més actor. Vaig anar a parar a les pro-duccions del Toni Soler una mica de rebot. Com a actor, el que puc fer és apropar-me al personatge. Al cap i a la fi, els actors fem una feina d’imitació, de fer rols i caràcters. Hi ha qui és imitador pur i dur, i aquesta és una habilitat especial que té la gent, però jo no m’hi considero.

Recordes el primer personatge que imitaves?Les primeres imitacions que vaig intentar fer van ser al “Polònia”, el Duran i Lleida i el Josep Piqué. Amb el temps, he acabat de-senvolupant una mica l’art de l’imitador. He perfeccionat la tècnica i he acabat fixant-me en moltes coses que abans no em fixava.

Existia “imitació” com a assignatura a l’Institut del Teatre?Hi ha zero assignatures d’imitar. Els actors fan un retrat naturalista del personatge mentre que els imitadors fan una caricatura, seria exactament el mateix que passa a l’art pictòric o al dibuix. No és el mateix que et facin un retrat a la rambla més o menys rea-lista que que et facin una caricatura.

Amb quin personatge treballes més a gust?Amb el Guti, descarat. Aquest no em costa res. És un personatge que el vam anar creant entre l’equip i jo conforme avançava la tem-porada. Si ara poséssim el Guti a nivell naci-onal, crec que la gent no l’entendria. És un personatge que s’ha anat construint molt a poc a poc, que la gent l’ha anat interioritzant.

I comences a estar cansat d’algun?No, no. Afortunadament, puc tirar una mica

més de tots. Crec que el públic també és una mica el que crema els per-

sonatges. Nosaltres fem un gag a la setmana del Guti, per tant no

dóna temps a cansar-se d’ell.

gent que no em coneix es sorprèn quan els di-uen que sóc jo qui fa de Guti, s’esperen algú la mar de “dicharachero” i jo sóc molt normal.

Saps que fins i tot si poses Guti al Facebo-ok surt abans el teu personatge que el Guti de veritat?Ah sí? Què dius ara? Això no ho sabia! Em sap greu pel Guti de veritat. Suposo que és per-què hi ha diversos grups de fans. Un dia vaig buscar el Guti de veritat i no el vaig trobar, ha ha ha. Tampoc vaig buscar molt, però em vo-lia fer amic d’ell. De fet, ho faré. Avui mateix buscaré el Guti... weeeaaaah! El Facebook va ser on em vaig començar a adonar que era tot un fenomen. L’any passat, abans que estigu-és tant de moda, es va començar a notar que aquest personatge impactaria bastant.

Xavi Serrano - Actor

Lloc i data de naixement: Sabadell, 19/11/75

Un grup de música: REM

Una pel·lícula: Barry Lyndon, Stanley

Kubrick

Un llibre: Viaje al fin de la noche, Louis-

Ferdinand Céline

Plat que cuines millor: Espaguetis a la

carbonara

Una mania: La puntualitat

Una qualitat: La fidelitat

Un somni: Viatjar per tot el món

On t’agradaria viatjar?: A l’orient en general

Tens fama de ser molt: No la podem elimi-

nar aquesta pregunta?

TAL CoM RAJA

GUTI ÉS EL JUGADOR BLANC AMB MÉS SEGUIDORS A CATALUNYA GRÀCIES A “CRACKÒVIA”

PIM PAM PIM PAM, XAVI VE I GUTI VA!


EL CoNVIDAT 6

Què en penses, del Guti real?A mi, no m’agrada gens el món del futbol ni el món de l’esport. Suposo que això impacta, però no, no m’agrada. Aleshores, quan agafo un gag i me’l llegeixo sempre estic pregun-tant “això què vol dir?”. No segueixo aquest món. Però fa un mes vaig veure l’”Informe Robinson” que feien sobre Guti i, com no sóc partidista, em va semblar un xaval a qui les coses li havien anat bé. Que potser sí que té una mica d’aires, però el vaig trobar un noi normal. No em va caure malament.

Teniu alguna cosa en comú?(riu) A vegades, tinc la teoria que és una mica el meu alter ego amagat perquè, com em surt tan fàcil, penso que, potser, la meva ombra és així. A la vida real, no tenim res a veure. La

En què et bases per imitar-lo?En el seu moment, em van passar uns víde-os. El que passa és que a la majoria d’espor-tistes els considero molt “sosos”. No hi ha suc per treure, és una gent que sempre està sota pressió, que sempre ha de ser molt cor-recte, molt neutre. Per tant, el que vam aca-bar fent va ser agafar una línia que era una mica “xulesca” i tirar endavant.

S’ha creat una caricatura del propi personatge?Totalment. És una caricatura. És una exage-ració. Jo no en tinc ni idea de com és, el Guti. Com tots els personatges que surten a “Po-lònia” i a “Crackòvia”, és exageració o sàtira i paròdia del personatge.

D’on surten frases com el “pim pam pim pam” o “chumba chumba”?Això sí que realment m’ho he inventat jo. El pim pam va sortir perquè hi va haver una polèmica amb el Guti quan el van

pillar que havia sortit de festa abans d’un partit. Al gag, havia de sortir ballant i em va sortir el “pim pam pim pam”. Va ser així de tonto, no té més. I els “weeaah” venen una mica del Julio Iglesias, que com és una

mica sobrat i ho fa en algunes cançons... No sé quina connexió estranya hi ha entre el Guti i el Julio Iglesias, però em va sortir així. Tot surt bastant espontani, no penso ni que puc dir ni quina frase queda bé.

Per què ha calat tant entre la gent?Jo crec que és un personatge molt lliure, molt provocador, molt incorrecte, i això connecta d’alguna manera amb els joves. Connecta amb l’estat vital en què es troben sobretot els ado-lescents que estan en un moment de rebel·lia, de provocació, de ser incorrectes. El Guti és molt lliure, fa el que vol, viu el que li dóna la gana i transmet aquesta sensació que agrada-ria tenir a tothom. Està per sobre del bé i del mal, i crec que, això, als joves els atreu molt.

El més pesat de tot són les llargues hores de maquillatge? Sí, completament. El maquillatge és el més dur d’aquesta feina. Són moltes hores, però hem de donar gràcies perquè tenim un equip de maquilladores magnífic. La figura-ció triga entre 45 minuts i una hora i trenta minuts, depenent del personatge. El Guti en 45 minuts pot estar fet.

Com ets sents quan estàs caracteritzat?A mi, el que em fa canviar bastant el xip és quan em posen la perruca, perquè és molt diferent a mi. Aquesta perruca rossa no sé què té que, quan me la posen, té la capacitat de canviar-me la personalitat. Les lents de contacte de color blau, també. Són petits recursos que fan que et trobis molt diferent, i això ajuda.

Per compensar, aquesta feina deu tenir molts moments divertits?Sí, sí. Al “Crackòvia”, hi ha molta pressa, por-tem un ritme molt accelerat per gravar-ho tot en un matí, i això a vegades provoca nervis i ten-sió. I això, en un moment donat, pot explotar en forma de riure. Acabem rient de tonteries.


Fotos: Ivan Giménez/Veranda.Tv

deria.cat

ABRIL 10/SECUNDÈRIA 144EL CoNVIDAT

7

CARA A CARA

Com portes la “fama”?

X: La porto bé. La fama la

porto com una conseqüència

del que estic fent ara. Intento

passar desapercebut, tot i que

si em reconeixen, no passa res.

G: Me mola, me sirve para

ligar más...

Què t’agrada més, el futbol

o la festa?

X: La festa.

G: A mi también, weaaaah!

Qui creus que guanyarà la

Champions League?

X: M’agradaria que guanyés

el Barça per a què la gent que

m’envolta i aprecio estigui

contenta.

G: El Real Madrid, y al Barça que

le den... Chumba chumba...

Ets un fashion victim?

X: No, en absolut! No segueixo

la moda.

G: Soy un fashion victim, ¿eso

qué es? ¿Me hablas de moda?

¡Yo soy la moda, chabala!

Quanta estona trigues a arre-

glar-te abans de sortir de casa?

X: Molt poca. En cinc minuts,

sempre estic llest.

G: Como estoy buenorro en un

plis estoy listo, y si salgo de fies-

ta... ¡en dos! ¿Sa acabao ya esto?

Pim pam pim pam... ¡Entrevis-

tas vienen, entrevistas van!

“El personatge

del guti, com tots,

és una caricatura,

una exageració”

Entre tots els que us hi apunteu sortegem 5 entrades dobles

SECUNDÈRIA ET CONVIDA AL CONCERT DE LA TROBA KUNG-FU + CIRC CRICDivendres 26 de març a les 21 hores

SORTEGEM 5 ENTRADES DOBLESSi vols una entrada doble gratis pel concert entra a www.deria.cat a concursos

15 % descompte si compres la teva entrada anticipada www.teleentrada.com

nada, que prové de la cançó tradicio-nal i que el gènere humà ha transmès de generació en generació, és només una organització estratègica de la in-formació que funciona a l’hora de ser recordada i reproduïda. Però al mateix temps, ha d’emocionar. L’oient, quan escolta una cançó, ha de tenir la sen-sació que està vivint per primera ve-gada una sensació nova. L’aventura és aquest procés per dotar de vida la cançó, que és una estructura que ens ha precedit i ens sobreviurà.

Des de la perspectiva dels “veterans”, com valoreu l’eclosió d’un grup com Manel?És una de les millors notícies dels darrers temps. El que no entenc és perquè només passa amb Manel.

Sincerament, no ho entenc. Entenc perfectament que Manel tingui l’èxit que té, perquè són boníssims. Però no entenc, per exemple, que un grup com Sanjosex no peti més. I qui diu Sanjo-sex pot dir molts altres grups, perquè el nivell actual és altíssim: ja m’hauria agradat a mi, quan tenia 15 anys, que hi hagués una vitalitat així a l’escena! Com és que no hi ha més Manels? Tan dolents som la resta? Penso que no. I no té a veure amb el suport mediàtic que hagi pogut tenir Manel. Han pe-tat perquè fan cançons molt grans. Ho celebro totalment, però hem d’acon-seguir que hi hagi més grups amb els quals passi això.

Textos: Roger Palà

Fotos: Xavier Mercadé

deria.cat

IVETTE NADALA l’esquena d’un elefant(Autoeditat)

Repeteix part de la recepta d’aquelles Guerres dolcís-simes (Aumón 2007), però hi ha quelcom de diferent

en el nou disc de la cantautora vallesana. Segueix amb la seva guitarra com a escut protector i la sensualitat de les seves lletres com a arpó per pescar-nos. Nadal és “A quarts de tot” i ens convida a compartir deu cançons pe-netrants escrites enfilada A l’esquena d’un elefant que de ben segur li durà molta sort. Elisenda Soriguera

JOAN COLOMOContra todo pronóstico(BCore)

Joan Colomo és compo-nent de formacions com The Unfinished Sympathy i La Célula Durmiente. En

aquest àlbum de debut en solitari, demostra la seva in-quietud i univers musical, traspassant les fronteres de la cançó d’autor. Composicions que s’escapen del món del rock i aprofundeix amb uns arranjaments acústics, orquestrals, combinats amb textos socialment compro-mesos. Un projecte revitalitzant i sorprenent de la nova escena independent. Elisenda Soriguera

SANJOSEXAl marge d’un camí(BankRobber)

En un món cada cop més sobrecarregat d’inputs in-formatius que sovint no són més que soroll banal, Sanjo-

sex proposa un retorn a l’essència més bàsica de la nostra col·lectivitat. Unes cançons que ens fan participar de la glo-balitat de l’única manera possible: partint d’aquí i explicant el que som. Cal esmentar la tasca d’una banda excel·lent, i una producció, la de Ricky Falkner, que aconsegueix donar a cada tema exactament allò que li fa falta. Roger Palà

www.enderrock.catL’alè divíEl filòsof de la pilota, “Flaco” Me-notti (exentrenador del Barça i se-leccionador argentí), explica que en el futbol, com en la literatura i en la música, cal cercar l’equilibri entre l’ordre –les convencions i la tradició– i l’aventura –l’emoció i la novetat–. En aquesta apassionant cruïlla, trobem el nou treball d’un grup en plena maduresa creativa, Mishima. El seu cantant, David Ca-rabén, ens en fa cinc cèntims.

Ordre i aventura és un títol basat en una cita de l’escriptor argentí Jorge Luis Borges... Segueix l’ idil·li de Mis-hima amb la literatura! És el primer autor de qui vaig adqui-rir unes obres completes. L’he llegit moltíssim. Però cal dir que aquesta cita sobre l’ordre i l’aventura me la va recordar César Luis Menotti, un altre argentí que parla com un llibre obert. M’encanta Menotti, no renuncia a la complexitat per parlar d’una cosa apa-rentment frívola com és el futbol... Ell diu: “Amb la pilota als peus, si ets tot ordre, ets un avorrit. I si ets només aventura, ets un caos”. Suposo que amb el pop passa el mateix.

En la disjuntiva entre ordre i aventu-ra, on hem de situar les cançons de Mishima?Entre les dues idees. El pop és un gè-nere amb unes estructures clàssiques a les quals, si vols, pots renunciar, però sempre a costa de perdre immediatesa i accessibilitat. L’arquetip estrofator-

dels Mishima


ALTAVEU 8

Un nou Pla Nacional de Joventut fet per tots i totes

El nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya actualitzarà les polítiques de joventut per adaptar-les a una realitat social canviant, amb l’objectiu de facilitar l’emancipació, l’empoderament i la participació de les persones joves. També reivindicarà la centralitat de les polítiques per a joves dins les polítiques socials. Els més de 700 joves que van assistir a la Trobada del Pla Nacional de Joventut de Catalunya a Manresa, i els prop de 10.000 joves que van participar en el procés de consulta del nou pla, han aju-dat a construir un futur per a tots i totes. Així, el nou pla tindrà voluntat trans-formadora i incidirà en la millora de les condicions de vida dels i les joves. Això passa per impulsar canvis estruc-turals en el mercat de treball, millorant-ne la qualitat i fomentant l’ocupació i l’emprenedoria juvenils. En educació, impulsar la corresponsabilització dels estudiants i els diferents agents educa-tius, i millorar el procés de transició es-cola-treball (fent èmfasi en la formació professional). I en l’accés a l’habitatge,

considerant-lo com un dret i incorporant noves estratègies per fer habitatges més accessibles per als joves i fomentant l’habitatge de lloguer.

A més a més, el nou pla incorporarà accions en matèria de salut, avançant a l’adolescència les polítiques de pre-venció de riscos i de foment d’hàbits saludables. En cultura, promourà no-ves formes de creació, producció i di-fusió cultural, i visibilitzarà la llengua catalana. En cohesió social, millorarà la mobilitat. I en participació, afavori-rà la incidència de les persones joves en les polítiques públiques i demana-rà el dret a vot als 16 anys.

Una eina per permetre a la gent jove accedir a la plena ciutadaniaSegons el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, “el nou pla ha de ser una eina per permetre a la gent jove accedir a la plena ciutadania”, incidint sobre les desigualtats que pateixen les perso-nes joves. A diferència del pla vigent, el nou text incorporarà indicadors per a què la ciutadania pugui avaluar de manera objectiva el seu compliment, establint 20 o 30 fites concretes en tots els eixos a assolir durant els propers deu anys. En aquest sentit, Villalbí ha remarcat que “estem fent un pla comp-tant amb la veu dels i les joves abans de redactar-lo” i no, a l’inrevés, com es va fer l’any 2000.

Prèviament, el Consell Rector del pla va avaluar el compliment del pla vigent. Una de les parts principals d’aquest procés va ser l’anàlisi de les dades del Sistema d’indicadors sobre la joventut de Catalunya (www.gencat.cat/joven-tut) fet per la Secretaria de Joventut que concloïa que, tot i que la joventut ha millorat la seva situació laboral i d’emancipació durant la darrera dèca-da, és un dels col·lectius que més està rebent l’impacte de la crisi.

Concretament, el model d’ocupació juvenil català es caracteritza per altes taxes d’atur i temporalitat, i uns nivells baixos de qualificació en el treball. La crisi ha agreujat aquesta situació, ja que la l’atur juvenil s’ha disparat fins al 28%, el doble que l’atur adult i, per tant, la taxa d’emancipació, en progressió durant els darrers anys, ha començat a baixar.

Pel que fa a l’educació, l’informe posava de manifest que les noies joves estan re-sistint millor la crisi que els nois perquè estan millor formades ja que molt nois van abandonar els estudis abans d’hora per aprofitar la bonança econòmica i ara es troben amb dèficits formatius.

Textos: Redacció ([email protected])

Fotos: Albert Mollón

deria.cat


JoVENTUT

9

Educació, treball i habitatge jove seran els eixos prioritaris del marc de referència de les polítiques per a joves fins al 2020

+IN

FO volemdecidir.cat

JoVE.CAT

Fotos: Albert Mollón. Cedides per la Secretaria de Joventut

A la pàgina

web del con-

curs, hi

trobaràs

tota la

informa-

ció que

necessites

per partici-

par, sortejos de

llibres i d’entrades,

enllaços d’interès i

el fòrum on podràs

compartir dubtes,

comentaris i

propostes amb els

altres participants.

Entra, tafaneja,

remena, i anima’t a

crear la teva histò-

ria! www.ficcions.

cat/ficcions

+INFo

Els Premis

Millor història: un ordinador portàtil

per a cada membre del grup

Finalistes: cada membre dels grups

finalistes rebrà un MP3

Premis a la participació: tots els

participants que publiquin els quatre

capítols rebran un obsequi

Premi popular: la història que obtingui

més vots tindrà un obsequi

*Avís: Els premis no es podran bescanviar pel

seu import en efectiu.

Els Inicis

Joc Brut, de Manuel de Pedrolo: “Si no hagués estat per les seves cames, no hauria passat res. O potser sí. Però hauria passat a algú altre. Jo ho hauria llegit al diari.”Quiet, de Màrius Serra: “Recordo quatre figures vermelles al fons d’un carreró tan estret que en puc tocar les parets amb els braços estesos.”Camisa de foc, d’Anna Carreras: “I més encara després d’haver descobert aquests poemes que has escrit per a mi i que m’has deixat sobre el teu coixí, amb una rosa d’un vermell coent que encara serva la maduixa dels teus llavis.”

Aigua bruta, de Pau Vidal: “Vaig estar a punt de replicar que de núvols amb prou feines se’n veia un traient el nas per l’horitzó, i que el tro havia sonat a la quinta força, però de petit m’havien ensenyat a no ficar-me en les converses dels grans.”Incerta glòria, de Joan Sales: “No sabem res dels altres, ni ens importa; en canvi, voldríem que els altres ens coneguessin a fons. El nostre afany de ser compresos només es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre ningú.”


FICCIoNS 10

El concurs torna a la càrrega per quarta vegada, amb el projecte renovat i amb moltes ganes de fer crèixer la creació literària entre els joves

Ficcions ha començat la seva quarta edi-ció i ja compta amb un munt de partici-pants registrats de tots els racons dels territoris de parla catalana. Si t’agrada es-criure, i t’engresca que els altres ho llegei-xin, encara ets a temps de participar a Fic-cions, l’aventura de crear històries. Qui no s’arrisca, no pisca, diuen. I en aquest cas, val molt la pena fer-ho: hi ha ordina-dors portàtils, iPods i molts més obsequis per guanyar! Amb la vostra participació, Ficcions es consolida com l’espai de tro-bada a la xarxa dels joves estudiants amb afició a l’escriptura i inquietuds literàries.

El funcionament del concurs és molt senzill: una vegada hagis accedit al seu web –www.ficcions.cat–, has d’escollir un dels cinc inicis d’història que s’hi proposen. Segurament et són molt fa-miliars, perquè són fragments extrets de textos de Joan Sales, Pau Vidal, Anna Carreras, Màrius Serra i Manuel de Pe-

Atrapats per l’aventura de crear històriesFiccions

“Ficcions ha

començat la seva

quarta edició i ja

compta amb un munt

de participants”

drolo. Un cop triat el teu inici, ja pots fer el registre. Recorda que pots participar individualment o en grup de fins a tres membres. A partir d’aleshores, ja pots començar a pensar, inventar i crear la teva història, de la qual n’hauràs de publicar un capítol al web cada quinze dies. A més, al web, hi trobaràs notícies, entrevistes i enllaços d’interès.

El concurs començarà l’1 de febrer i s’aca-barà el 19 d’abril. La participació pot ser individual o en grups de fins a tres per-sones. Tots els estudiants que estiguin interessats a participar-hi, ja poden triar el seu inici i registrar-se al concurs.

Textos: Redacció ([email protected])


deria.cat

L’aventuraConCurs de disseny

organitza:

D’IMAgINAR ESPAISParticiPa i guanya un MacBook

www.deria.cat/disseny

Per participar a NETREPORTER, cal tenir o crear un bloc a Internet, tenir entre 16 i 25 anys, i viure a qualsevol dels municipis de Catalunya. Pots participar individualment o en grup, màxim de tres persones, si feu un bloc col·lectiu.

Hi haurà dues categories: - Millor bloc realitzat per estudiants de batxillerat (entre 16 i 18 anys)- Millor bloc realitzat per universitaris (entre 18 i 25 anys)

Aquesta primavera el teu bloc pot ser l’escollit!!!

guanya un portàtil o un iPod

www.lamalla.net/netreporter

El període d’inscripció de blogs per concursar començarà el

de març. A partir de Sant Jordi, els internautes podran votar

els millors blogs presentats al concurs a través de lamalla.

cat. El resultat de les votacions i els blogs guanyadors i fina-

listes es coneixeran a mitjans del mes de maig.


JoVES I CoNDUCCIó 11

Joves i Conduccióestrena categoria: Cançons

Si teniu alguna cançó relacionada amb la seguretat viària, aquest és el vostre concurs

A Joves i Conducció, ens preguntem quina és la causa que morin tants joves en accidents de trànsit. En quasi tots aquests accidents, la màxima responsabilitat cau en algun dels conduc-tors implicats. L’excés de velocitat, la con-ducció sota els efectes de l’alcohol o altres drogues, les distraccions al volant, les ma-niobres inadequades, la no utilització del cinturó de seguretat o del casc són compor-taments que realitzen amb freqüència els conductors de vehicles i que, en moltes oca-sions, causen, amb major o menor incidèn-cia, un accident. Aquestes causes es poden sintetitzar en dues: les que fan referència a l’aptitud i les que fan referència a l’actitud. Què et sembla? Podries fer un relat, un ví-deo o una fotografia?

L’aptitudEls joves, a causa de la seva manca d’ex-periència, tenen menys perícia al volant. S’estima que durant el primer any de pos-sessió del carnet, la probabilitat de tenir un accident és fins a cinc vegades superior a la d’un conductor experimentat.

L’actitudEls joves, sobretot els nois, tenen més pro-pensió al risc. Això es deu, en part, a raons evolutives. Però sobretot respon al fet que, sovint, l’entorn del jove fa prevaler els com- www.jovesiconduccio.cat

+INFo

jovesiconduccio.cat

Vols guanyar un viatge per a tota la classe?Si la teva classe és la que més i millor parti-

cipa, llavors podeu guanyar un viatge! Com?

Molt senzill, només heu de participar al con-

curs. Participa i guanya!!

Hi haurà sis premis finals:

Millor relat: un ordinador per a cada partici-

pant (si el grup és de tres persones, un ordi-

nador per a cadascun dels membres del grup).

Millor fotografia: una càmera fotogràfica per

a cada participant (si el grup és de tres perso-

nes, una càmera per a cadascun dels membres

del grup).

Millor vídeo: una càmera de vídeo per a cada

participant (si el grup és de tres persones, una

càmera per a cadascun dels membres del grup).

Millor vídeo musical: per determinar.

Millor classe: la classe de qualsevol dels insti-

tuts participants que hagi participat més, i amb

les millors propostes, guanyarà un viatge a Futu-

roscope o similar (fins a 30 alumnes).

Els premis no es podran bescanviar pel seu

valor en efectiu.

portaments temeraris sobre la conducció res-ponsable i prudent.

Els factors de risc més comuns en els joves!- Conduir sense cinturó de seguretat o casc.- Conduir sota els efectes de l’alcohol o subs-

tàncies psicoactives.- No respectar els límits de velocitat.- No respectar els senyals.- Perdre la tranquil·litat conduint.

Arriscant, te la jugues!- Perdre algú.- Perdre la integritat física.- Causar un accident.- Perdre el carnet.- Perdre el cotxe o la moto.

Cançons!!El concurs estrena nova categoria, “Cançons”. Si saps cantar i/o compondre música i vols fer algun vídeo musical sobre la seguretat viària i els temes que proposa el concurs, aquesta és la teva oportunitat. Es pot participar amb un vídeo d’una cançó original o amb un tema adaptat amb una coreografia personal i treba-llada. Les cançons han de ser:

- Música original: podeu fer un vídeo amb la vostra creació músical pròpia.

- Coreografia: podeu, sobre una cançó ja existent, crear una coreografia.

- Lletra: podeu posar una lletra a una cançó ja existent.

Es tracta de cinc convocatòries que tenen l’objectiu de facilitar l’accés dels joves al món professional

Et sona la frase “compleixes el perfil, però necessitem algú amb experiència”? Com pot ser que busquin una persona jove i amb experiència si no ens la deixen tenir? Segur que més d’un cop t’has imaginat escrivint a la redacció d’un diari o revista, dibuixant un còmic, dissenyant una portada, fent de fotògraf o de locutor de ràdio...

Qui sap? Els teus somnis poden estar més a l’abast del que et penses. Com? Doncs la Secretaria de Joventut de la Generalitat ha convocat les Beques Carnet Jove 2010. Es tracta de cinc convocatòries que tenen l’ob-jectiu de facilitar l’accés dels joves al món professional en els àmbits del disseny, la il-lustració, la fotografia, la ràdio i la premsa. Aquestes beques, dotades amb 5.000 eu-ros cadascuna, consten d’una col·laboració d’un any amb una empresa referent en cada àmbit.

Les cinc beques Connecta’t

· Connecta’t al disseny: Si ets un as amb el Photoshop, et passes el

dia il·lustrant o tens talent amb el disseny gràfic, aquesta és la teva beca.

La persona beneficiària de la beca serà l’en-

carregada d’elaborar la campanya del Pro-grama Connecta’t del Carnet Jove de 2011.

La persona beneficiària de la beca col-laborarà amb l’empresa de disseny del Pro-grama Connecta’t del Carnet Jove i realitzarà un mínim de 8 propostes de dissenys i un màxim de 10. Les convocatòries tractaran les següents temàtiques, entre d’altres: ci-nema, disseny, fotografia i còmic.

(La dotació de la beca és de 5.000 euros)

· Connecta’t a les lletres:

Per tal de promoure l’accés professional de les persones joves al món del periodisme, en concret de la premsa escrita, es convoca la II Beca Carnet Jove Connecta’t a les Lletres 2010. La beca compta amb la col·laboració del diari Avui i el suport de l’Escola d’Escrip-tura de l’Ateneu Barcelonès.

La beca consisteix en col·laborar com a pe-

riodista al diari Avui durant els 12 mesos següents als de la concessió de la beca. La persona beneficiària haurà d’estar físi-cament a la redacció del diari de dilluns a divendres de 16:00 h a 20:00 h, i tindrà funcions de becària de redacció. La perso-na beneficiària de la beca publicarà onze peces durant aquest període.


· Connecta’t al còmic:

Per tal de promoure l’accés professional de les persones joves dibuixants i guionis-tes de vinyetes, així com donar un impuls al 9è art, es convoca la II Beca Carnet Jove Connecta’t al Còmic 2010.

La persona beneficiària publicarà 11 tires cò-miques a la revista Medicampus i 11 tires cò-miques a la revista El Jueves, al llarg dels 12 mesos posteriors a la concessió de la beca.

Quatre finalistes: els quatre finalistes re-bran com a premi un lot de còmics ofert per Ediciones Glénat.

2a Ronda Publicació d’un llibre amb Edici-

ones Glénat Un cop escollits el/la guanyador/a i els/

les finalistes, un d’aquests tindrà l’oportu-nitat d’editar un llibre amb Ediciones Glé-nat. El llibre tindrà les característiques se-güents: 48 pàgines, en blanc i negre o en color, i tiratge de 2.000 exemplars. L’autor signarà un contracte d’edició amb Edicio-nes Glénat i rebrà una bestreta de 3.000 euros en concepte de drets d’autor.


· Connecta’t a la ràdio:

Per tal de promoure l’accés professional de les persones joves al món audiovisual, en concret al món radiofònic, es convoca la II Beca Carnet Jove Connecta’t a la Ràdio 2010.

La persona beneficiària de la beca col-laborarà en el programa radiofònic de la nit de l’emissora Ràdio Flaixbac durant els mesos de setembre a juliol següents a la resolució de concessió de la beca.

En concret, s’encarregarà de fer les tasques

de producció del programa (gestionar con-cursos, participar en antena...) i també, les entrevistes. La persona beneficiària haurà de ser físicament a l’emissora de dilluns a divendres de les 22.00 h a les 24.00 h.


· Connecta’t al fotoreportatge: Per tal que els joves que es vulguin dedicar

al món del periodisme fotogràfic puguin tenir una primera experiència en el camp, es convoca la III Beca Carnet Jove Connec-ta’t al Fotoreportatge 2010.

La persona beneficiària publicarà a les re-

vistes que formen part de l’Associació Ca-talana de la Premsa Gratuïta un reportatge fotogràfic mensual, al llarg dels dotze me-sos posteriors a la concessió de la beca.


Redacció ([email protected])


deria.cat


REPoRTATgE 13

+ Info: JoVE.CAThttp://www.carnetjove.cat/connectat

BConnecta’t a les eques del Carnet Jove

provocar proble-mes. La manera de

fer-ho és a través de les piscines de les pròpies centrals,

on l’aigua fa d’aïllant. La segona op-ció, i també temporal, és el magatzem centralitzat. I, per últim, hi ha els ma-gatzems geològics profunds, que és la solució internacionalment acceptada com a més segura i viable. Consisteix en aïllar i confinar els residus aprofitant les formacions geològiques, és a dir, enterrar el material radioactiu i crear un sistema de barreres.

Textos: Helena Rigol ([email protected])


deria.cat

Història de l’energia nuclear

L’energia nuclear és un descobriment relativament nou i els seus usos s’han anat descobrint

amb el temps. Els dos sistemes més investigats i treballats per a l’obtenció d’energia nuclear

són la fissió i la fusió. Si la transformació es fa de forma controlada, en reactors nuclears, es

pot obtenir energia elèctrica, energia mecànica o energia tèrmica.

El primer en veure que alguns elements químics emetien radiacions va ser Henri Becquerel,

l’any 1986. A partir d’aquí, ell mateix, Marie Curie i altres científics van estudiar les seves

propietats descobrint que aquestes radiacions eren diferents de la dels ja coneguts Rajos

X i que tenien propietats diferents, anomenant a cada tipus alfa, beta i gamma. Gràcies a

això, l’any 1911, Rutherford va descriure que totes les propietats venien del nucli atòmic.

L’existència del neutró la va descobrir James Chadwick l’any 1932 i, immediatament després,

Enrico Fermi va descobrir que algunes radiacions emeses en fenòmens poc comuns de des-

integració eren aquests neutrons. L’any 1939, es va desmostrar que part dels productes que

apareixien en fer els experiments eren resultat de la divisió de nuclis d’urani, per la qual cosa

es va descobrir la fissió.

Situació nuclear a Espanya

Espanya és el cinquè país de la Unió Euro-

pea amb més residus per central i les pisci-

nes estan a punt de quedar saturades. Una

situació que es preveu per a l’any 2013 a

centrals com Ascó i Cofrentes. Amb la nova

instal·lació, que podrà emmagatzemar

prop de 7.000 tones de residu, s’espera

que passats els 60 anys sigui rendible re-

processar, reciclar o transmutar l’urani i,

per tant, poder anar buidant els cementiris

nuclears. Els primers residus que arriba-

rien a aquesta central serien les 300 tones

que França té emmagatzemades des del

desmantellament de Vandellòs. Si el retorn

no es pot realitzar, les multes per dia de re-

tràs del retorn serien astronòmiques, tant

com 60.000 euros per dia.

El magatzem temporal centralitzat servirà per guardar residus radioactius durant 60 anys

Com funciona SECUNDÈRIA 144/ABRIL 10

MóN VIU 14

L’anomenat popularment “cementiri nuclear”, que ara es disputen diferents ciutats d’Espanya, es diu correctament “magatzem temporal centralitzat”. És una instal·lació dissenyada per guardar en un únic lloc el combustible gastat a les centrals nuclears i els residus d’alta activitat que es produeixen. Si la instal·lació es construeix i s’utilitza correctament, no genera energia ni és contaminant.

Fins ara, els residus generats per les vuit centrals nuclears espanyoles que estan en funcionament s’enviaven a magat-zems de l’estranger o es conservaven a les piscines de les pròpies centrals. Però aquestes piscines estan gairebé saturades i s’ha de tenir en compte que els residus que hi ha repartits per Europa començaran a tornar a partir de l’any vinent. Per això, el govern ha deci-dit que la millor solució és construir un d’aquests magatzems temporals centra-litzats a Espanya. El model de referència que s’ha agafat per tirar endavant el projecte espanyol és el del magatzem holandès de Habog.

Com el seu nom indica, el magatzem temporal té una durada limitada i en

aquest cas seria operatiu uns 60 anys. La instal·lació serveix per a l’emmagat-zematge en sec del combustible gastat i els residus vitrificats d’alta activitat mit-jançant el sistema de voltes i naus de formigó. D’aquesta manera, es poden tractar els residus, tenir-los controlats, i fer el seu reprocessament i reducció. El magatzem en sí, ocuparia una superfície de 13 hectàrees, amb unes dimensions de 283 x 78 x 26.

Procés d’aïllament de residusLa instal·lació inclou l’edifici de recepció, on es reben els camions que transporten els residus. Es descarrega el contenidor, es posa en posició vertical i es trasllada a l’edifici de processos. En aquest, amb parets de formigó armat, es porten a ter-me els processos mecànics per separar el combustible i la resta de residus. Des-prés, es passa als mòduls d’emmagatze-mament, que consten de dues voltes de formigó armat amb entrades i sortides d’aire sobre les quals hi ha l’àrea de ma-nipulació. Aquí els elements combusti-bles s’introdueixen en una càpsula i es solda la tapa. Aquesta càpsula s’intro-dueix en un tub que s’enterra. D’aquesta manera, els residus queden aïllats per tres blindatges, la càpsula, el tub i el mur de formigó.

La importància de la radioactivitat per la humanitatLa radioactivitat és molt útil. Hem après a utilitzar-la per a moltes coses com detectar malalties, curar-les i, fins i tot, produir electricitat. Per no mencionar els usos bèl·lics que se li han trobat. El problema de la radioactivitat és que no es desconnecta quan hem acabat de fer-la servir, sinó que és impossible eli-minar-la o abolir-la. Només es pot can-viar de lloc. Aquesta propietat de deter-minats isòtops pot durar molt de temps, a vegades fins i tot, milions d’anys. La radioactivitat es dissipa de manera na-tural, a vegades molt ràpid, com la que es fan servir per a la medicina. Però d’altres, amb un temps molt més llarg, pel que s’han de tenir allunyats de la gent per a què no puguin

un cementiri nuclear

EL FUTUR MAGATZEM ESPANYOL Recepció contenidors Zona preparació: obertura. Es retira la tapa i es transfereix a la zona de

descàrrega. Zona de descàrrega: S’extrauen els elements combustibles. Encapsulat: Els elements combustibles s’introdueixen en una càpsula d’em-

magatzemament. Emmagatzemament: La càpsula s’introdueix en un tub, així els elements

combustibles queden protegits per 3 barreres de blindatge davant la radiació. Refrigeració: Es manté la temperatura per sota els 400 graus, el que garan-

teix la conservació. Reversibilitat: El combustible gastat seguirà el camí invers al que recorre per

la seva recepció i emmagatzemament.

Infografia: Enresa

Qué es portarà aquest Sant Jordi


REPoRTATgE 16

Us presentem algunes de les propostes de Secundèria

per a la diada del llibre i de la rosaUn munt de llibres i de roses decoren, el 23 d’abril, tots el carrers de Catalunya en una de les diades més significatives del nostre país. La celebració de la fira de roses per Sant Jordi es celebrava ja al segle XV, tot i que en temps dels romans celebraven pels volts del mes d’abril una festa floral dedicada a la deessa Flora. Aquest any, però, què es portarà?

Contes russosFrancesc SerésQuaderns Crema224 pàgines18 euros

L’obra és una pretesa antologia de relats de cinc escriptors russos contemporanis. Tot el llibre és versemblant i només el nom de l’autor a la capçalera delata el joc de ficció. Cinc heterònims firmen una vintena de relats que exliquen his-tòries russes del darrer segle i mig, que tant recreen faules tradicionals com es desenvolupen en el món de les linies aè-ries de baix cost. Il·lustren, així, la mentida del “socialisme real”. És un conjunt de relats que s’entenen sota qualsevol temps i espai, sobre l’abús de qualsevol forma de poder aquí o allà, sobre l’exiliat vingui d’on vingui, sobre la diferència sigui quina sigui. És a dir, sobre tothom de tot arreu, no ne-cessàriament russos.

Francesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, 1972 ) és un escrip-tor aragonès en llengua catalana establert a Catalunya. Ha estat destacat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2009 de lite-ratura catalana per Contes russos.

Una tempestaImma Monsó La Magrana250 pàgines18 euros

Una escriptora que es dirigeix a fer una xerrada a un poble dels Pirineus es troba a la carretera, en plena tempesta, amb una ambulància. Parla amb els conductors, que porten un jove que ha tingut un accident al bosc. El noi acaba de morir i l’únic indici per esbrinar-ne la identitat és un mòbil, on hi ha el darrer missatge que ha rebut. És un sms que, transcrit, diu: “Deixo el bacallà al forn, per si no véns a la xerrada. Si vols venir, recorda: al castell, a les 6’30”. L’escriptora descobreix així que la persona que ha deixat el missatge serà probable-ment a la conferència, ignorant que la tragèdia plana sobre el seu futur immediat. En canvi, l’escriptora ho sap i, en comen-çar la seva intervenció, pren una decisió al respecte.

Imma Monsó reprèn a Una tempesta l’atmosfera intrigant de les seves primeres novel·les per explorar la complexa relació entre l’escriptor i els lectors, i per parlar, sobretot, de la por: de la por de perdre aquells que estimem, de fer-nos mal, de no ser esti-mats o de ser-ne massa… Amb humor, perspicàcia i ritme, Mon-só ha escrit una d’aquelles novel·les que es llegeixen d’una tira-da però que persisteixen amb tossuderia en la ment del lector.

La caça de l’home Albert BalaschEdicions 6280 pàgines15 euros

Estructurada en cinc episodis, seguint l’estructura clàssica de les tragèdies, el poemari d’Albert Balasch ens presenta una reflexió sobre el llenguatge i la recerca d’identitat a tra-vés del vers. Com el mateix Balasch adverteix, el poemari és una pedra. Una pedra perquè ens donem de canto a les dents i ens aturem a reflexionar. Els versos són díctics que combi-nen octosíl·labs amb decasíl·labs de forma magistral, i amb un ritme dur. L’obra és una reescriptura molt personal de la tragèdia de Shakespeare El rei Lear, on les reflexions sobre el llenguatge i el lloc de l’home al món són l’eix que vertebren l’obra del dramaturg anglosaxó. De la mateixa manera, Ba-lasch situa la reflexió sobre el llenguatge com a eix vehicular.

Albert Balasch (Barcelona, 1971) ha publicat una novela -A fora (1999)-, tres llibres de versos -Què ha estat això (2002), Decaure (2003) i Les execucions (2006)- i el CD Hans Laguna i Albert Balasch fan dissabte (2008). És el guanyador del vuitè premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater amb el poemari La caça de l’home.Els llibres

Les rosesAmb les flors ja no es poden fer gaires combinacions originals. Tenim des de la clàssica rosa vermella a la rosa de fusta, passant per les combinacions culés i de colors.

Clàssica De colors De fusta

ABRIL 10/SECUNDÈRIA 144REPoRTATgE

17

Música

Les roses

Una opció musical diferent i alternati-va per celebrar Sant Jordi és l’Escena-BCN, un festival de nova creació que tindrà lloc a l’emblemàtic Sant Jordi Club de Barcelona el proper 23 d’abril de 2010. L’objectiu és celebrar el bon moment de forma que travessa la mú-sica made in Catalunya sigui quin si-gui el seu estil i l’idioma emprat.

El festival ha volgut plasmar aquesta di-versitat amb un cartell eclèctic que com-

bina el saber fer dels artistes més impor-tants del panorama actual amb la frescor d’aquells que comencen a sonar cada cop més i millor al circuit musical. Bar-reja, així, diversos estils per aconseguir una programació plural però compacta que reflecteixi les propostes més interes-sants de la nostra música moderna.

Amb l’intenció de connectar els artistes amb el seu públic, EscenaBCN ha pro-gramat també una sèrie de concerts,

xerrades socials i culturals on els mú-sics reflexionaran sobre l’actual factoria de talents que és Barcelona. Mitjançant aquests actes, el festival també vol obrir una finestra per a aquells artistes que, tot i no poder estar presents al cartell, tam-bé formen part d’aquesta nova generació d’artistes.

EscenaBCN no és un festival de música més sinó també, el punt de trobada entre els artistes, Barcelona i tu.

Guia JOve MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT


PETITS ANUNCIS 18

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: [email protected]

EDU

CACI

Ó

EDU

CACI

Ó

EDU

CACI

ÓT’agrada el Turisme?Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotja-ment Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EUSS - Programes ADD* EUSS Activa* LaborEUSS* ProfEUSSional* fEUSS-te enginyerPregunta’ns [email protected] programa que millors’adapta als teus estudis actuals

EUSS EnginyeriaPg. Sant Joan Bosco, 74932 805 244www.euss.cat

t’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. de Gràcia, 66 (Barcelona) tel.: 93 215 88 [email protected]

EDU

CACI

Ó

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

c/ Aragó 55. BarcelonaTel.: 93 227 80 90 [email protected]

EDU

CACI

Ó

GRAU EN TURISME

Centre adscrit a:

EDU

CACI

Ó

EDU

CACI

Ó

CURSOS D’IDIOMES PER TOTHOMA Rosa dels Vents ja us hem preparat les colònies d’anglès a la COSTA BRAVA i els cursos d’anglès a IRLANDA o ANGLATERRA per l’estiu 2010. Una oportunitat per viure una experiència única, fer amics i aprendre anglès. I aquest any a preus especials:

15/17 anys IRLANDA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs 10/14 anys ANGLATERRA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs 6/16 anys COSTA BRAVA 7 dies a partir de 351 Euros

Els nostres preus inclouen allotjament en pensió completa en residencia, amb classes d’anglès i programa complert d’activitats, sempre supervisat pels nostres monitors.

Us esperem a Rosa dels Vents: Estades a l’estranger 934 091 263 / 935 036 035 www.rosadelsventsidiomas.es

Estades a Catalunya 902 200 005www.rosadelsvents.es

EDU

CACI

Ó

EDU

CACI

Ó

Què pot trobar la gent a l’últim CD?

Catorze cançons que volen ser escol-

tades, ballades i mimades per qui

les vulgui fer seves. A més, són una

evolució del so de la Pegatina, ja

que doblem els membres del grup, i

amb ells s’amplien les possibilitats musicals.

El grup comença la gira per Europa per promocionar el seu últim discMés d’un milió de còpies venudes i amb fans des del Japó fins a l’Argentina, passant per Holanda. Al mes de febrer, La Pegatina va començar la gira Mira que Mira Tour, que els tindrà ocupats fins a finals d’abril, i on esperen reunir-se amb els milers de fans que tenen. Només per posar un exemple, més de 17.000 a la pàgina personal del Facebook.

Com va començar el grup?La Pegatina va començar al carrer i als trens, tocant per a la gent que passava. I, de fet, gràcies a això vam aconseguir ser directes i eficaços, tant en la música com en tots els altres aspectes. El carrer és una bona escola per anar al gra.

L’any 2003, fèieu concerts i no teniu cap CD gravat. Com vau arribar a la gent?En aquella època, els concerts no eren el nostre fort. Allò que buscàvem era fer festa amb la gent que venia, i acabàvem fins les tantes del matí tocant i fent un munt d’amics. Tot i així, treballàvem molt dur per aconseguir encaminar el nostre projecte, aprendre a tocar cada cop millor i buscar formes de treball que ens portessin on som ara.

Com definiríeu el vostre estil? I a quin públic va adreçat?La nostra música va adreçada a tothom, i ho hem vist en multitud d’ocasions. L’última va ser a Viena fa un parell de set-manes, on vam estar tocant per a més de 1.000 persones de cinquanta anys ves-tides de gala en un palau del segle XIX. I saltaven més que els joves d’aquí! Pel que fa a estil, fem rumba. Però una rum-ba enfocada directament al públic, per tal que la gent s’ho passi bé. Que aquesta és la gràcia de la música festiva.

Per què aquest nom? I per què vau passar de Pegatina Sound System a La Pegatina?El nom ve dels principis, que al Ruben li deien el Pegatina perquè sempre estava amb la guitarra per tot arreu, com les en-ganxines dels fanals. Vam canviar el nom i ens vam passar a dir La Pegatina per què mai havíem fet sound system i ens va semblar que el nom quedava més directe i curiós.

Quin paper té en Gambeat al vostre grup?Dintre de l’esforç diari, hi ha la mà de Gambeat, que ens ajuda un mes a l’any a preparar el nou directe i ens fa un entrena-ment intensiu que ens serveix per renovar les piles i guanyar en actitud a l’escenari.

Com us promocioneu? Perquè heu tocat per tot el món i s’ha publicitat molt poc el grup... Més aviat ens promocionen. És el boca-orella allò que fa que un projecte ressoni per tot arreu. I per aconseguir que se’n parli, s’han de fer les coses bé. I així es pot arribar on sigui, i no hi ha límits. Però sempre tenint en compte que s’ha de ser tolerant i honest amb tothom.

Què us espera a la gira Mira que Mira Tour? I per què comenceu per l’estranger?Què millor que provar un nou directe amb gent que no t’ha vist mai? Pots aconseguir tenir un show que sigui eficaç a nivell uni-versal. No només t’has de deure al públic d’aquí, que se sap totes les cançons, sinó que també has de buscar divertir la gent que no et coneix tant. A la nova gira, hi ha noves cançons que s’incorporaran al pro-per disc, hi ha un nou espectacle preparat pel Gambeat i la possibilitat de passar-s’ho millor que mai amb el públic.

Sou el grup català amb més fans a Face-book, com ho heu aconseguit?No és una fita, sinó una realitat. Cada cop és major el públic que s’interes-sa per nosaltres. I, des d’Internet, ens ocupem que no perdin el fil i segueixin enganxats a nosaltres tot el dia. Sovint deixem de banda la promoció pura i dura per tal d’aconseguir una proximitat real amb el públic.

Això és ser un grup 2.0?Ser un grup 2.0 és adaptar-se a la nova realitat social. D’una banda, és evident

que Internet és un punt de trobada molt gran, una nova ciutat on tothom ho té tot a l’abast. I d’altra banda, també és veritat que els músics han deixat de vendre només la música i també han de crear-se una imatge en concordan-ça amb allò que són. La gent necessi-ta interacció a la xarxa i nosaltres hem aconseguit que qualsevol persona pu-gui parlar amb nosaltres directament i s’amari d’allò que som.

Sou un grup nascut al carrer, encara toqueu als busos de nit?Quan dóna la casualitat que tenim al-gun cap de setmana lliure, sí. Hem tocat tantes vegades a l’N71 que som amics dels conductors, que ja no ens deixen pujar si no duem la guitarra en mà i en cantem alguna. De fet, surten als agra-ïments dels dos discos, ja que unes quantes cançons les hem ideat tornant a casa de nit a l’N71.



deria.cat


REPoRTATgE 19

La pegatina que més enganxa!!

A part de parafilies, també reben el nom de “desviacions sexuals” o “perversi-ons” i, fins fa poc temps, s’englobava

dins d’aquesta etiqueta la masturba-ció, l’homosexualitat i la transexu-alitat. Afortunadament, el terme

“parafília” s’ha redefinit i deter-minades conductes sexuals

només es consideren com a parafilies quan suposen


REPoRTATgE 20

“Entre les

parafílies més

conegudes, estan

el sadisme i el

masoquisme”

“La societat no

veu bé aquestes

pràctiques i

acostumen a ser un

tema tabú”

“PARAFÍLIES”En una conducta parafílica, no té perquè haver-hi sexe explícit, sinó que hi ha conductes en les quals no hi ha cap tipus de contacte amb l’altra persona

un perill per a la persona a nivell tant físic com psicològic i/o social. També suposen un problema quan la per-sona que les practica només realitza aquest tipus d’activitat sexual.

Tot i que cap estudi ho ha pogut de-mostrar, les Teories de l’Aprenentatge defensen que el gust per aquestes pràctiques comença a consolidar-se a la pubertat. La Psicoanàlisi, per con-tra, defensa que una parafília és una conseqüència del complex de castra-ció en la fase edípica. És veritat que fins ara no s’ha pogut demostrar en quin moment de l’evolució de la persona es comencen a ma-nifestar, o si ja són presents en el moment del naixement. Tam-poc s’ha pogut demostrar si la seva pràctica està relacionada amb alguna alteració orgànica.

Entre les parafilies més conegudes, es-tan el sadisme i el masoquisme. El “sa-disme” consisteix en obtenir plaer sexu-al a partir de fer mal físic a la parella. Té un cert component eròtic i és important que les dues persones implicades es-tiguin d’acord. El “masoquisme”, per contra, consisteix en obtenir plaer se-xual a partir de patir un mateix el dolor. En aquest cas, és la parella qui fa mal pegant o humiliant, ja que el dolor pot

ser moral i no, físic.

La Psicologia i la Psiquiatria defineixen les parafilies com a fantasies sexuals recurrents i altament excitants, impulsos sexuals o comportaments que

impliquen persones, objec-tes, activitats o situacions

poc habituals. El manual DSM-IV descriu com a parafilies l’exhibicio-

nisme, el fetitxisme, el fetitxisme transvestit, el

frotteurisme, la pedofília, el masoquisme sexual, el sa-

disme sexual, el voyeurisme i, en un últim apartat, la parafília

no especificada. En aquest últim grup, es trobarien les parafilies tipus zoofília, coprofília, etc.

S’ha de tenir en comte que la pràctica d’aquestes activitats sexuals por resul-

tar molt perillosa. És fàcil fer mal a l’altra persona i, en un moment de plaer, és fà-cil perdre el control de la situació. És per això que la societat no veu bé aquestes pràctiques i acostumen a ser un tema

En Robert i la Carolina es van conèixer ahir a la nit en una discoteca. Va ser una nit molt divertida amb amics, però van decidir anar a casa d’en Robert tots dos junts. Un cop allà, una cosa va dur a l’altra... Es van despullar a l’habitació d’en Robert i ell li va preguntar a la Carolina què li agradava. Quan la Carolina li va preguntar a en Robert, la seva resposta la va deixar molt parada. En Robert va treure uns mocadors i unes manilles. La Carolina es va espantar, es va vestir ràpidament i va marxar cap a casa.

La paraula “parafília” és una paraula d’origen grec. Etimològicament, prové de “para” i “filia”, és a dir, al marge de l’amor. Les parafilies són patrons de con-ducta sexual on no només s’obté plaer sexual a partir de la relació amb l’altra persona, sinó també a partir del pati-ment i el dolor d’un mateix o de la parella sexual. En una conducta parafílica, no té perquè haver-hi sexe explícit, sinó que hi ha conductes en les quals no hi ha cap tipus de contacte amb l’altra persona, però, tot i així, són qualificades com a parafíliques. Aquest, per exemple, seria el cas de la “hifefília”, un tipus de fetit-xisme on la persona obté excitació sexu-al a través del fet de posseir un objecte o una peça de roba d’una altra persona.

ABRIL 10/SECUNDÈRIA 144REPoRTATgE

21

Hola Laura, sóc un noi de 17 anys, sóc homosexual i el meu problema és que m’he enamorat del meu millor amic. Ell és heterosexual, ha sortit amb algunes noies de classe però ara no té parella. No sap que jo sóc homosexual i em fa por que, si li confesso els meus sentiments cap a ell, vulgui deixar de ser amic meu. Què puc fer? Li dic, o millor em callo el que sento per ell?En resposta a la teva pregunta, t’aconsellaria que en primer lloc t’asseguressis dels teus sentiments respecte el teu amic. Crec que és important que, abans de donar el pas, estiguis ben segur del que sents per ell. A vegades, és fàcil confondre amor amb amis-tat, però, si no és el cas, no és negatiu parlar dels teus sentiments. Malauradament, si el teu amic és heterosexual, no et podrà corres-pondre. Però, si realment és el teu amic i et respecta, sabrà entendre què et passa.

Hola Laura, em dic Núria i tinc 16 anys. Surto amb un noi des de fa dos mesos i tot va bé. Però, l’altre dia, una noia de l’institut em va dir als lavabos que ella havia estat amb el meu nòvio i que ell l’havia pegada. Què creus que he de fer?Hola Núria, en resposta a això que em comen-tes, penso que un tema de maltractament és molt greu. Crec que hauries de donar a la teva parella la possibilitat de donar-te una expli-cació al respecte. Estigues alerta a la seva reacció i també, al seu comportament. Les persones maltractadores no acostumen a de-mostrar la seva veritable cara fins passat un temps. Fes cas al teu instint i prova de valorar què veuen els teus ulls de manera objectiva. Si finalment creus que aquesta noia té raó, cal que t’allunyis d’ell i ho denunciïs als teus pares i/o al teu tutor. Ells sabran aconsellar-te sobre què has de fer.

CoNSULToRI

envian’s les teves conultes a:[email protected]

tabú. Els estudis demostren que la ma-joria de persones que les practiquen són homes i que, en un 78% d’aquests casos, existeix una alteració neuropsiqui-àtrica afegida.

Les parafilies que impliquen el perjudici de persones en contra de la seva volun-tat, menors d’edat o animals es conside-ren un delicte i estan penades per la llei. Un exemple molt clar és la “pedofília”, una atracció sexual per menors d’edat. Des de l’àmbit de la Psicologia i la Psi-quiatria, són molt difícils de tractar. El seu tractament sol incloure tractament farmacològic com antidepressius o antip-sicòtics. Però, malauradament, en molts casos només la presó evita que continuïn duent a terme aquestes pràctiques.

Laura Cerdán Rubio ([email protected])

Fotos: AciCreativo

deria.cat

Dies: del 18-02-2010 al 30-04-2010La pegatinaConcert18 de febrer - Mundo Canibal - Cerdanyola del Vallès19 de febrer - Sala Siracusa – Tona26 de febrer - Boulevard – Amposta27 de febrer - Lo Submarino – Rasquera12 de març - Faktoria d’Arts La Rasa – Terrassa13 de març - La General – Berga24 de març - Sala Apolo – Barcelona30 d’abril - Sala Clap – Mataró

www.lapegatina.com

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ

Agenda abril2010LLIBRES

a La PLatJa de CheSiL Ian McEwan

La Butxaca

7’95 euros

144 pàgines

aFteR daRkHaruki Murakami

La Butxaca

9’95 euros

176 pàgines

CINEMA

VIDEOJOCS

the BOOk OF eLi Albert Hughes,

Allen Hughes

Denzel Washington,

Gary Oldman,

Michael Gambon,

Mila Kunis,

Jennifer Beals,

Ray Stevenson,

Frances de la Tour,

Tom Waits

118 minuts

the GReen ZOne Paul Greengrass

Matt Damon,

Jason Isaacs,

Greg Kinnear,

Brendan Gleeson,

Amy Ryan

120 minuts

L’Edward i la Florence s’acaben de casar. De fet, s’han casat aquest matí mateix i ara tot just estan sopant a l’hotel on passaran la seva nit de noces, allà, als peus de la platja de Chesil. Som a principis dels anys seixanta i, per a ells, tot és desconegut, tots dos són verges i la nit, com la resta de vida que han promès passar plegats, s’obre davant d’ells plena de misteris, expectatives, pors, inseguretats. Amb l’estil angoixant i detallat a què McEwan ens té avesats, A la platja de Chesil assoleix una tensió dramàtica esplèndida.

S’acosta la mitjanit en un restaurant desangelat que obre tota la nit. La Mari beu un cafè a poc a poc i llegeix una novel·la. Només interromp la lectura per veure com un jove s’asseu a la seva taula: és en Takahashi, un amic de la seva germana que toca en un grup de jazz i l’ha reconeguda. A casa, la germana de la Mari, l’Eri, dorm profundament des de fa dos mesos. After Dark narra les històries entrelligades d’uns personatges solitaris a la recerca d’una identitat pròpia, que seuen en un bar mig buit i mantenen llargues i reveladores converses.

Band heROhttp://hub.guitarhero.com

Desenvolupat per Activision -els realitzadors de Guitar Hero-, Band Hero és un joc ple de música perfecte per a tota la família. Una compilació amb més de 65 cançons de diferents estils per satisfer tots els gustos. Wii 12+

need FOR SPeedhttp://www.needforspeed.es

Simulació de carreres completament nova que combina la veritable experiència de conduir en entorns del món real, models de cotxes en alta definició i una àmplia gamma de circuits. PS3, PSP, PC, Xbox 360. 7+

Definida com un western de ciència ficció, The Book of Eli ens trasllada a un futur apocalíptic, on un guerrer solitari (Denzel Washington) haurà de viure tot tipus d’aventures per portar a la societat el coneixement que podria ser l’origen de la salvació de la humanitat. Oldman interpreta el líder d’una petita comunitat que farà el que sigui necessari per arrabassar el llibre d’Eli al protagonistawww.ElLibrodeEli.com

Durant l’ocupació de Bagdad el 2003 per tropes nord-americanes, al subtinent Roy Miller (Matt Damon) i al seu equip, els encarreguen la missió de recórrer el desert a la recerca d’armes de destrucció massiva suposadament emmagatzemades allà. Registren amagatall rere amagatall, a quin més perillós, però, en comptes de letals agents químics, descobreixen un elaborat pla que canvia el propòsit de la seva missió.

Recomanem

Dies: fins a 26-03-2010La dona a la cultura andinaExposició

Centre Cívic Matas i Ramis. C. Feliu i Codina, 20 Barcelona.

http://www.centreshg.net/matasiramisMostra de pintures representatives de la figura femenina a les cultures andines, a càrrec d’alumnes del taller de pintura del centre cívic.

Dies: a partir de l’11 de febrerBarnasants. 15è. Festival de Cantautors de Barcelona: Poeta CuánticoConcert

Luz de Gas. C. Muntaner, 246 .Barcelona.

http://www.barnasants.com 15-18 euros

Darrere els fogons d’El Poeta Cuántico hi ha el músic egarenc Juan Luis Rubio amb el seu disc Algo de Luz (Soiart, 2009) liofilitzant arpegis i esferificant acords. Balades, pop, samba, boleros, bones melodies i lletres treballades són els ingredients bàsics.

Dies: fins al 27-03-2010Cicle de cinema asiàtic Cinema

Casa Àsia. Av. Diagonal, 371.Barcelona. Els dissabtes.

Entrada gratuïta 93 368 03 20


CULTURA 22

Dies: 19-03-2010Yo la tengoConcert

Sala Apolo. C. Nou de la Rambla, 111-113.Barcelona. 20’00h.

25 euros

Dies: fins al 23-05-2010Tangerine DreamConcert

Palau Sant Jordi/Club Sant Jordi. Passeig Olímpic, 5-7. Barcelona. 21’00h.

Dies: fins al 23-04-2010Escena BCN, Sant jordi al Sant JordiFestival

Palau Sant Jordi. Passeig Olímpic, 5-7.Barcelona. 18’00h (12 hores de música)Cartell: Amable (Razz Club), Els amics de les arts, Hotel la Paz, Mendetz, Vuit, The Unfinished Simpathy, Standstill, Mishima, Astrud & Col·lectiu Brossa i Love of Lesbian

www.escenabcn.com

Dies:14-03-2010Espectacle de hip hop amb la Cia. Brodas BrosMúsica

Teatre Victòria. Av. Paral.lel, 65.Barcelona.

19-25 euros www.teatrevictoria.com

Dies: 18-03-2010Les matemàtiques de la vidaConferència

Teatre El Jardí de Figueres.Figueres, Girona. 20’30 h.

Entrada gratuïta

Dies: 15-04-2010Estratègies de colonització de la TerraConferència

Teatre El Jardí de Figueres.Figueres, Girona. 20’30h.

Entrada gratuïta

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ

El 25 de febrer de 1874, mor a Barcelona Anselm Clavé, poc temps després que el 3 de gener el cop del general Pavía po-sés fi a la I República i a totes les esperances democràtiques que s’hi havien dipositat.

Unes darreres setmanes de vida ben tristes per a aquest com-positor i impulsor del moviment associatiu, que sempre va demostrar una explícita vocació política. De fet, des de ben jove, es va relacionar amb Narcís Monturiol i amb Abdó Terra-das, amb els quals va difondre el socialisme utòpic de Saint Simon i de Cabet entre el proletariat i la menestralia. Plegats van col·laborar en la creació del primer diari comunista a Ca-talunya i van participar en les successives revoltes barcelo-nines del trienni 1840-1843, fins al punt que va ser arrestat i empresonat a la fortalesa militar de la Ciutadella.

En una època de jornades laborals duríssimes i inacabables, pal·liades tan sols per les tavernes, Clavé va crear el primer grup coral dels Països Catalans, La Fraternitat (1850), d’acord a la seva ideologia republicana, federal, progressista i filan-tròpica. I, el 1853, va llogar els Jardins de la Nimfa del passeig de Gràcia per fer-hi espectacles regularment. Alguns mem-bres de les classes dirigents van provar d’impedir les audici-ons i les sessions de ball. Però el seu èxit pervivia, i l’activitat es va traslladar als Camps Elisis del mateix passeig de Gràcia.

La vaga general del 1855, i l’ambient revolucionari que la va acompanyar, van causar la detenció i la deportació a les Illes Balears d’en Clavé. Amb tot, les representacions van perdurar amb gran ressò fins a l’any següent. I, en retornar clandesti-nament a Barcelona, va organitzar uns espectacles als Jardins d’Euterpe, aquest cop sense dependre de cap empresa exter-na que pogués ser clausurada. De tal manera que La Frater-nitat es passaria a anomenar Societat Coral Euterpe (1857).

Un cop més, el 1867, és detingut i deportat a Madrid, però els concerts i els balls dels Jardins d’Euterpe i de la Societat Co-ral, i les actuacions als carrers i als teatres, continuen.

A partir de la Revolució de Setembre del 1868, els Cors de Cla-vé ja no seran l’eina imprescindible per canalitzar els anhels republicans, atès el protagonisme dels partits i de les organit-zacions sindicals. I, el 1873, amb la proclamació de la I Repú-blica, Clavé (que no abandona mai l’activitat política) exerceix diversos càrrecs públics.

Sens dubte, doncs, és un dels màxims exponents de la cultu-ra i del catalanisme popular de tradició republicana i federal.

Foto: Josep Renalias

deria.cat

Històries de CatalunyaJOSEP ANSELM CLAVÉ

ABRIL 10/SECUNDÈRIA 144CULTURA

23

Dies: fins al 02-04-2010“Herramientas de destrucción masiva” a càrrec de Nayra López Martos Exposició

Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montal-bán. C. Reis Catòlics, 16.

Barcelona. 934069053 Entrada gratuïta

Secundèria 144

Documents

Transcript of Secundèria 144