Secunderia 147

estiu 2010 www.deria.cat

Tiratge: 54.300

14715 an

ysSECUNDÈRIA

TEMA DEL MESEl vel de la discòrdia / pàg. 4

REPORTATGEFiccions, lliurament de premis / pàg. 10

REPORTATGEJoves compromesos / pàg. 13 ELS PETS

GRAU EN TURISME

Passeig de Gràcia, 66-71 - Barcelona - T. 93 215 88 66 - 93 215 68 00 - [email protected]

Centre adscrit a:

+i

- AGENT DE VIATGES- INFORMACIÓ I COMERCIALITZACIÓ TURÍSTICA- GESTIÓ D’ALLOTJAMENTS TURÍSTICS

Cicles Formatius de Grau SuperiorCFGS

RELACIONS PÚBLIQUES I MÀRQUETING

DIRECCIÓ EN RELACIONS PÚBLIQUES I MÀRQUETING

DIRECCIÓ I ADMINISTRACIÓ D’EMPRESES

SECRETARIAT INTERNACIONAL D’ALTA DIRECCIÓ

AUXILIAR DE VOL (TCP)

HOSTESSA-RELACIONS PÚBLIQUES

RELACIONS PÚBLIQUESAGENT ESPORTIU

AGENT TRÀFIC DE PASSATGERS

Passeig de Gràcia, 66-71 - Barcelona - T. 93 215 88 66 - 93 215 68 00 - [email protected]

25 anys sonant!

SPLMNT

ESTIU IDIOMESPÀGINES CENTRALS

Deria.cat L’enquesta“Com passaràs aquest estiu?”

Visita’ns a... Deria.cat!

SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10

OPINIó2

La il

·lust

raci

ó

Final de temporadaArriba l’estiu i, en plena època d’exàmens i a punt d’acabar les clas-ses, surt l’últim número de la temporada de Secundèria. Aquesta temporada que acabem ha sigut molt especial. Aquest 2010, ha tingut lloc la quarta edició del concurs Ficcions. Com sabeu, més de 1.800 alumnes han participat en aquest projecte pedagògic, i literari, a través de la xarxa arreu dels Països Catalans. Al final, més de 500 històries per llegir, al web www.ficcions.cat/ficcions, d’una qualitat realment admirable.

Per celebrar aquest èxit, i entregar els diplomes als 50 finalistes, ens vam reunir a l’Espai Jove La Fontana. Un acte que, sens dubte, no podia ser més emocionant. El guanyador d’aquesta edició va ser un alumne de l’IES Valldemosa de Barcelona, en Pere Seda. El Secre-tari General de Joventut, Eugeni Villalbí i l’editor de la revista Secun-dèria, Josep Ritort, li van fer entrega del primer premi, un ordinador portàtil. La segona classificada va ser una alumna de l’IES Escola Industrial de Sabadell, la Glòria Macià Muñoz, que es va endur una mp4.

Ficcions, però, no ha sigut l’única proposta pedagògica d’aquest curs. Des del mateix web ficcions.cat, es podia participar al concurs de disseny per a joves Deià, l’aventura d’imaginar espais, organit-zat per l’escola Deià de disseny i la revista Secundèria. Un concurs de disseny que vol estimular l’interès i l’estima pels espais públics urbans a base de proposar idees i dissenys que permetin desenvo-lupar les activitats creatives en un entorn que faciliti la interrelació amb el conjunt de la ciutadania.

Ens acomiadem, d’aquesta manera, fins la temporada que ve. Que passeu un molt bon estiu, que gaudiu de la companyia de qui us estima i estimeu, i que carregueu piles per tornar a veure’ns i trobar-nos, després de les esperades vacances, a les pàgines de la nostra revista o de la xarxa.. deria.cat

Editorial Sumari - 147 - estiu10

SUBSCRIPCIÓ: 1€ ([email protected])

Tiratge: 54.300 exemplars

· Editor: Josep Ritort i Ferrús· Cap de relacions externes: Jordi Sansalvador · Redacció: Diego Giménez i Laura Cerdán · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Administració: Sònia López· Assessorament lingüístic: Rosa Soley· Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de

l’Ensenyament - Edicat, SL· Impressió: CRE-A, s.a. · Dipòsit legal: GI-161-95· ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005)

· Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.· Adreça: Dos de maig, 270. Baixos. Local B - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Web: www.deria.cat www.edicat.net · Correu electrònic: [email protected] (redacció) · Publicitat: 93 451 61 70, [email protected]

2 OPINIÓ FINAL DE TEMPORADA

3 LA IMATGE ATARDECER EN SITGES.

ERIKAA SALT BOTE

4 TEMA DEL MES EL VEL DE LA DISCÒRDIA

6 ELS CONVIDATS ELS PETS: LA MÚSICA ÉS

LA NOSTRA MALALTIA

8 ALTAVEU GOSSOS. CANTEN A LA

CRISI

9 JOVENTUT JOVENTUT I EL CATALÀ,

TRENCANT TÒPICS

10 REPORTATGE FICCIONS 2010

12 PUBLIREPORTATGE ESERP FORMEM LÍDERS,

MARQUEM LA DIFERÈNCIA

13 DIPUTACIÓ DE

BARCELONA JOVES COMPROMESOS

14 JOVES I CONDUCCIÓ JOVES AL VOLANT DE LA

CREATIVITAT

16 DEIÀ L’AVENTURA D’IMAGINAR

ESPAIS

18 PETITS ANUNCIS GUIA JOVE

19 CALAIX DE SASTRE PASSATEMPS, ZOODÍAC,

SUDOKU I RODA EL MÓN I

TORNA EL MOT

20 SEXUALITAT DEPENDÈNCIA DE TÚ

22 CULTURA RECOMANEM, AGENDA

ESTIU 2010

22 HISTÒRIES DE CATALUNYA ELS FETS DE MAIG DEL 37

PÀGINES CENTRALS

SPLMNT ESTIU IDIOMES

TRIA EL TEU ESTIU. LES

MILLORS OPCIONS PER

PASSAR AQUESTES VACANCES

38%Treballant (21 vots)

25%0%

Estudiant. (10 vots)

Totes les opcions (0 vots)

37%A la platja (20 vots)

Troba’ns al Facebook!!!

ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147

LA IMATGE3

Erikaa Salt Bote / ATARDECER EN SITGES / www.flickr.com/photos/ericasbphotos/ Es busquen... JOVES TALENTS!T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vol donar a conèixer els seus dibuixos? Si tens un espai web - com un Flickr o un Fotolog, - no ho dubtis. Envian’s les teves creacions a [email protected] i publicarem les millors a "Es busquen joves talents!"

Tinc 16 anys . Estic estudiant 4t d’ESO i, d’aquí poc, 1r de Batxillerat Artístic a Vilafranca del Penedès. No fa gaire que he començat amb la fotografía i ja és per a mi un dels millors hobbies. Aquesta foto la vaig fer a Sitges. Hi havia un cel preciós i s’estava fent fosc. Vaig veure el nen

saltant de roca en roca, darrere, el reflex del sol a l’aigua i els núvols de fons. Era una imatge perfecta i de molta pau. El to fosc del capvespre, i aquell nen corrents per allà, donava sensació de tranquil·litat i de llibertat. Per això, ho vaig considerar un bon moment per fotografiar.

UNA DISCUSSIÓ SOBRE LA DIVERSITAT QUE POSA CONTRA LES CORDES ELS PRINCIPIS DEMOCRÀTICS

El vel de la discòrdia


TEMA DEL MES 4

La prohibició del vel islàmic en un institut de Pozuelo (Madrid) ha revifat el debat entre la identitat religiosa i les diferències culturals. Portar un mocador al cap és motiu per excloure una estudiant d’un centre? És correcta la política francesa de prohibició del vel? Pot passar a la universitat?

Quan es defensa una educació pública lai-ca, s’està defensant una educació on totes les opcions religioses i de pensament tenen cabuda, basada en els valors democràtics de respecte i de solidaritat, que són la base del sistema de convivència social. En con-seqüència, l’ensenyament confessional de qualsevol religió ha d’estar fora del sistema educatiu laic.

En aquest punt, entren en conflicte dues posicions. La que fa referència al respecte a totes les opcions religioses i la que fa refe-rència a l’ensenyament confessional d’una religió. El debat es veu agreujat també per

Aristide Zolberg | Expert en immigració

Deixar que les noies portin el vel islàmic a les escoles, les fa més catalanes

reflexions de gènere que afecten la dignitat de la dona. La discussió és candent i compli-cada perquè s’hi barregen tota una sèrie de qüestions que aixequen moltes passions.

La posició del governPer la seva banda, la consellera d’Acció So-cial de la Generalitat, Carme Capdevila, ha afirmat sobre el cas concret de Madrid que el dret d’escolarització ha de prevaldre per sobre que una estudiant porti o no, moca-dor islàmic. “No em sembla bé que per una qüestió que no és ofensiva per a la resta d’alumnes hagi de canviar d’institut”, va dir Capdevila en declaracions a la premsa.

Per una banda, hi ha el dret al lliure exercici de la fe religiosa i, per l’altra, hi ha la laicitat en l’educació i la dignitat de la dona. Al bell mig del debat, les joves.

Textos: Redacció ([email protected])

Fotos: Banc d’imatges

deria.cat

Aristide Zolberg, politòleg especialitzat en immigració, s’erigeix com a defensor acèrrim que les noies musulmanes puguin portar el hijab a les escoles i critica les polítiques contràries a la matèria. “Deixar que les noies portin el vel islàmic a les escoles, les fa més catalanes”, ha explicat argumentant que si les noies van a l’escola hi ha més possibilitats que s’integrin a la cultura autòctona. “L’objectiu és la integració”, defensa, “i no s’integra els immigrants si se’ls prohibeix seguir els seus costums”, ha afegit.

El debat sobre l’ús a les escoles del hijab, mocador que cobreix els cabells i el coll, tras-passa fronteres. França ja va prohibir-ne l’ús el 2004, quan va entrar en vigor la llei contra signes religiosos a les escoles. “La decisió francesa va ser una estupidesa, una mala política”, opina Zolberg. “Si es vol que els musulmans esdevinguin francesos, se’ls ha de deixar menjar carn halal a les cafeteries de les escoles o deixar que les noies portin el hi-jab”, continua Zolberg, i afegeix: “Sempre que vagin a l’escola esdevindran més autòctones i podran formar-se un criteri propi sobre l’ús del mocador”.

França vol anar més enllà. El govern de Nicolas Sarkozy preveu prohibir el mes que ve l’ús del Dona musulmana amb niqab a la

dreta, i amb hijab a l’esquerra. Foto: Muhammad Reuters. Reuters.

SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10REPORTATGE

hijab i altres vels islàmics, com el xador o el burqa, a tot l’espai públic, i no només en llocs tancats com preveu la normativa actual de 2004. “Faig una gran diferència entre portar alguna cosa al cap i tenir la cara tapada”, des-taca Zolberg. Segons ell, peces com el xador o el burqa no deixen reconèixer la persona, “i això és un problema”. “No es pot conduir un cotxe amb un burqa, però portar un mocador al cap no interfereix en aprendre matemàti-ques”, expressa Zolberg tornant a la polèmica de l’ús el hijab als centres educatius.

En la mateixa línia que França, pretén actu-ar Bèlgica, que té previst aprovar la setmana vinent una proposta de llei adrreçada a pro-hibir l’ús del vel en espais públics. Si s’apro-vés, seria el primer país europeu en prohibir totalment l’ús del vel en espais públics. Se-gons Zolberg, es necessita “paciència i sentit comú” per part dels països europeus per tal de dissenyar bones polítiques d’integració.

A diferència dels Estats Units, on “molta gent tem que els hispans prendran el poder del país”, assegura Zolberg, “les pors a Europa van adreçades més aviat cap a l’Islam”. Se-gons el politòleg, “els europeus temen que els musulmans s’apoderin del territori, però no passarà”. Malgrat es vagi o no a l’església, per a Zolberg, Europa, l’estat espanyol i Ca-talunya “són països cristians” i els ciutadans

autòctons es pregunten “quin paper tenen els musulmans aquí”. “Cal temps”, confia.

Acollir en català “no és un problema”Zolberg, nascut a Bèlgica i que domina a la perfecció el francès, el neerlandès i l’anglès, també ha defensat el projecte de llei d’aco-llida català, que dicta que s’ha d’atendre en català la immigració que acaba d’arribar al país. “Si els immigrants aprenen català, aquesta llengua no s’allunya tant del caste-llà, així que si els nouvinguts després aban-donen Catalunya i van a alguna altra part de l’estat espanyol, poden fàcilment aprendre castellà”, ha argumentat Zolbeg. “No penso que sigui un gran problema”, ha afirmat.

Respecte a la polèmica sobre el padró a Vic, Zolberg ha dit que no coneixia el cas específic però ha fet referència a una situació similars als Estats Units, on es volia fer servir el padró per identificar els immigrants irregulars. “No crec que sigui una bona idea”, ha destacat, apel·lant de nou a aplicar “el sentit comú” en aquesta classe de decisions. “El propòsit del padró és saber la gent registrada en una ciu-tat, si amenaces els immigrants sense papers a denunciar-los a les autoritats, encara s’ama-garan més, i és millor que no s’amaguin”, ha conclòs Zolberg.

Ariadna Matamoros / ACN

Grup de musulmanes franceses es manifesten a Marsella en contra de la normativa de vetar l’ús

del hijab a les escoles. Foto: STR New-Reuters

músicaL. G: La música és la nostra malaltia.

Com dieu, sou molt melòmans, què es-teu escoltant últimament?J. R: Ara, venint amb el cotxe, hem es-coltat dos discos. Primer, el nou disc de la Sharon Jones, una senyora de Nova York que porta el soul dels anys 60 al s XXI. Després, s’ha acabat aquest disc i venia el nou disc de La Brigada, un grup de Vilanova i la Geltrú que ha tret el seu segon disc. Aquest grup representa aquesta onada del nou pop català que està trepitjant amb força. Ens sentim molt ben acompanyats i estem encanta-díssims que aquests grups hagin cridat l’atenció dels mitjans. Són molt bons.

La música en català està en un bon mo-ment.L. G: Sí, i curiosament la proposta d’aquests grups és propera a la nostra. Nosaltres formem part d’un moviment molt concret, el rock català, però estilís-ticament estàvem una mica desubicats. Ara, amb moltes propostes com La Bri-gada, Mishima, Manel o Els Amics de les Arts, ens trobem que tenen uns re-ferents musicals bastant semblants als nostres. Ens agrada com a melòmans, però també ens agrada com a com-panys de viatge. Creiem que calia una oxigenació de l’escena catalana. Malau-radament, fins no fa gaire aquesta nova escena cantava en anglès i, per fi, ara

ELS PETS - MÚSICS

EL GRUP DE CONSTANTÍ TREU NOU DISC PER CELEBRAR LES NOCES D’ARGENT DE LA BANDA

“La música és


CONVIDATS 6

Entrevistem Lluís Gavaldà i Joan Reig per parlar del seu nou disc Fràgil, el desè treball d’estudi de la banda de Constantí. Enguany, a més, Els Pets celebren els seus 25 anys junts, per això també parlem de la seva trajectòria i la seva carrera musical.

Veneu-me el disc, què té de nou aquest disc?Lluís Gavaldà: A nivell musical, s’hi pot trobar una proposta molt crua. Hem apostat per fer un disc que tal qual so-nava a la sala d’assaig es va enregistrar a l’estudi. No hi ha artifici, no hi ha ni colorants ni conservants. Som nosaltres, els tres Pets, i la banda, en Joan Pau Chá-vez, al teclat i al baix, i en David Muñoz, a les guitarres. També el productor, Brad Jones, que repeteix amb nosaltres per quarta vegada. A nivell de lletres, és un aparador d’estats d’ànim. Té un fil argu-mental bastant clar que és la fragilitat de les relacions sentimentals. Hi ha una reivindicació de la fragilitat, no vista com a negativa i sinònim d’una cosa que es trenca, sinó que és sinònim d’una cosa que s’ha de cuidar. Quan ets conscient que les coses són fràgils, les gaudeixes molt més i els hi dones la importància que tenen realment.

Com busqueu idees per a les noves cançons?Joan Reig: Pel que fa a les lletres, no-més cal obrir el diari. El món està ple d’idees, només s’ha de ser receptiu i tenir els pàmpols ben oberts per a què t’arribin per transformar-les en cançons. I, pel que a la música, nosal-tres som més melòmens que músics. Som gent que gaudim més escoltant música que fent-la. Com que som tan melòmens, el que fem és rebre molta música, comprem molts discos i n’es-coltem molts. No ara, sinó de tota la vida. Hem arribat a aquest ofici perquè érem grans aficionats a la música.

“Si un grup fa 25

anys, és perquè té

un públic que l’ha

aguantat 25 anys”

la nostra malaltia”han descobert que en català es pot fer un producte digne. Aquests grups nous seran els que probablement ens fotran la feina a nosaltres, però ho portem amb esportivitat i amb alegria. Diguem que és llei de vida. I no cal dir que ens dóna trempera i ens faria il·lusió com-partir escenari amb aquests grups.

J. R: Som més melòmans que músics, aleshores ens interessa més que hi hagi més bona música per poder escoltar que no el fet que ens fotin la feina, que, per altra part, ja procurarem que no passi.

A la trajectòria dels Pets podríem dis-tingir dues èpoques, una abans del disc Sol i l’altra després, ho veieu així?L. G: Sí, diríem que hi ha un canvi a nivell de temàtica. Al principi, hi havia un component ideològic molt fort i de lletra graciosa. Aquest tipus de lletra perduda i envelleix molt malament. És com un acudit que a la sisena vegada que l’escoltes ja no fa tanta gràcia. Des de fa uns cinc o sis discos, la tendència de la lletra dels Pets ja ha canviat, ja no alliçonem gaire, sinó que ens qüestio-nem a nosaltres mateixos. Hi ha una banda de matisos de gris, entre el blanc i negre molt gran. Quan ets jove, creus que tens la raó. Quan més temps passa, més t’adones que la raó és més flexible. Aquest darrer disc explica situacions que parlen del cor i dels sentiments.

J. R: Jo penso que aquesta època comen-ça una mica amb el disc Brut Natural i després amb el Bon dia. Amb Sol, potser se n’adona la premsa especialitzada.

L. G: Té el seu valor que la crítica rei-vindiqui Els Pets perquè no és fàcil rei-vindicar Els Pets en segons quins cercles. Està bé que cert tipus de crítica s’hagi tret el prejudici i ens hagi reivindicat. Se’ls hi ha de reconèi-xer, i agrair, aquest esforç que han fet.

Quin és el secret per aguantar-vos 25 anys?J. R: Sent amics. Tots els oficis que te-nen relació amb la carretera, la nit, en passar hores de son, en treballar quan tothom estar descansant, etc. Diem que deixa cicatrius. A vegades, en for-ma d’excessos...

L. G: I mal entesos, diferències de crite-ri i que tampoc ets la mateixa persona. Quan vam començar érem una colla que

ho fèiem tot junts: ens enamoràvem, ens emborratxàvem, somiàvem, escol-tàvem música plegats. I a mesura que et fas gran, les direccions vitals van di-vergint poc o molt. Jo crec que l’amistat que tenim entre nosaltres ens ha ajudat a continuar estimant-nos i tenir ganes de fer coses junts. L’amistat, però, no explica que tinguem 25 anys de salut musical. Jo crec que el que ho explica és, per una banda, la nostra obra, però sobretot un fenomen que és paramu-sical que és el públic. Si un grup fa 25

anys és perquè té un públic que l’ha aguantat 25 anys. I que l’ha aguantat d’una manera estoica i, a vegades, con-tra els elements, contra la crítica espe-cialitzada, contra la manipulació que s’ha fet anti-rock català... Tenim un pú-blic que no és que li agradi el que fem, és que ens estima. Hem aconseguit ser intergeneracionals: tenim fills dels fans dels Pets que són fans dels Pets. Aques-ta és la clau de durar 25 anys. Nosaltres tres ens estimem però, si no tinguéssim públic, quedaríem per fer calçotades o algun sopar de tant en tant.

És important haver-vos deixat temps per altres projectes personals?J. R: Sí, això va molt bé per oxigenar la relació i també perquè tornes amb les piles carregades, sobretot si fas una cosa molt diferent a Els Pets, com el que he fet com a bateria a Mesclat o el que he fet ara com a cantant amb Refugi. Véns amb la maleta plena d’experiènci-es noves, de ritmes... Més ofici. Això en-riqueix com a músic i com a intèrpret. Hi ha inquietud per fer coses noves, som tastaolletes, però no ens enganyem, també a nivell econòmic va bé. Vivim en un país on, molts músics, diria que la majoria, viuen de la docència. No hi ha un circuit de música com hi pot haver en països europeus. L’oferta s’ha mul-tiplicat, però encara no estem a nivells europeus perquè la tradició musical no està del tot arrelada.

També feu col·laboracions en mitjans de comunicació.L. G: Som tastaolletes i no estem úni-cament pendents de la nostra música. Escoltem música, però també llegim el diari, ens agrada fer ràdio... De fet, tenim un programa plegats a Constan-tí Ràdio. En Joan fa tele, jo també n’he fet alguna. És curiós perquè tenim com carreres audiovisuals paral·leles, ca-dascú pel seu compte, i suposo que veuen que som xerrameques, com pots comprovar amb aquesta entrevis-ta. Ens agrada opinar i parlar de tot. Te-nim un discurs que, a vegades, pot ser equivocat o erroni però, vaja, hi ha un mínim de criteri. Per això, segurament, la gent ens crida. A més, ens agrada. Que la teva professió principal sigui la música, no vol dir necessàriament que només puguis fer música.

Agraïm a la botiga Dexo, disseny d’esca-les i xemeneies que, amablement, ens va deixar fer les fotos al seu establiment.

Textos: Mònica Puntí Brun

Fotos: Ivan Giménez

deria.cat

SORTEGEML’ÚLTIM CD DE ELS PETS

SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10REPORTATGE

SI VOLS GUANYAR L’ÚLTIM

TREBALL DE ELS PETS, ENTRA

A WWW.DERIA.CAT I PARTICIPA

AL SORTEIG DE “FRÀGIL“


ALTAVEU 8

En un temps de crisi i un moment de transició, Gossos aposta per cantar amb optimisme al seu novè disc d’estudi, Dia 1 (Música Global, 2010), al qual cal sumar-hi també tres àlbums en directe.

“Tot està bé, no has de patir per mi, és la meva aposta” (“Dia 1”). Quina és l’aposta del nou disc?Natxo Tarrés: Venim d’Oxigen (Música Global, 2007), que és un disc que va consolidar molt la nostra segona etapa elèctrica. Ens ha donat molta potència, i ara cal començar a recollir fruits d’una

feina feta a llarg termini. Amb aquesta confiança, ens hem dit: no ens repetim ni ens estressem, no hem de superar res, anem pel bon camí i endavant. En aquest disc, la diferència és que primer neix el concepte de “Dia 1” abans d’ha-ver compost la majoria de cançons. Ha estat un estímul més.

Teniu més confiança ara que abans...N.T: Sí, i la seguretat de dir-nos: nois, anem bé, fem una empenta més a la nostra carrera. Si hi ha d’haver un pia-no, doncs posem-lo! Si el so ha de ser contundent, més contundència. Dia 1

neix d’una època de molta confiança. No només hi ha contribuït l’èxit d’Oxi-gen, ha estat la celebració dels 15 anys i tres anys de gira en què no hem parat i hem tornat a omplir places!

Us heu inspirat en grups diferents?Oriol Farré: Sí! Com més grans ens fem, més ens diferenciem entre nosaltres. Cadascú marca més el seu caràcter i les seves inquietuds. Però al cap i a la fi és un sol projecte, per tant arriben influ-ències de tota mena. La música que he escoltat en els últims tres anys no té res a veure amb la que escoltava abans, i segur que als altres els passa el mateix.

A l’anterior entrevista (EDR 155), consi-deràveu que semblava que “Si t’agra-den Coldplay o Keane no et pot agradar Gossos.” Grups com Manel o Antònia Font, o cançons com “Corren”, han fet que ja no sigui així? N.T: A la música en català, per sobre de tot, hi ha les cançons. Poden arribar de qualsevol manera, i després hi ha el con-cepte i el so que hagis posat. Si té vida, té ànima i arriba! Durant els últims anys s’ha diversificat prou l’escena catalana com perquè a qui li agradi una tendència trobi un grup que hi experimenta. I això és fenomenal, és normalitzar la situació, que tinguis grups indie, gent que fa hip-hop, rumba... És així que potser acon-seguirem que quatre grups facin alguna cançó que agradi a tothom. El “Corren““, per exemple, el canten molts nens. I no el vam fer pas pensant en ells! Però és fantàstic que la canti moltíssima gent!

Textos: Helena Morén Alegret

Fotos: Miguel Morales

deria.cat

www.enderrock.catDDAAEmbolingats

Un tribut a Skatalà

(Black Borinot)

Gran disc d'homenatge molt ben treballat per una vintena de bandes que, per a o per b, són deutores de

l'obra dels pioners de l'ska català. L'excusa és una reunifica-ció del grup de Quique i Pitu, motivada ara pel vint-i-cinquè aniversari de la seva creació: un cabell blanc més per a tots els que van viure la primera etapa del grup. Conté divuit pe-ces (tampoc tenien gaire més repertori).

Roger Palà

Minimal 21L'habitació del fons

(Blanco y

Negro/Fanàtic)

La fràgil i sensual veu de Núria Tamayo al servei d'un grup que cuida fins al darrer detall una proposta de pop

electrònic delicat i amb molta sensibilitat. Guanyadors del premi Èxit del Sona 9 2009, Minimal 21 han creat una obra molt efectiva, dolça i cassolana, gravada al seu home estu-dio, que reflecteix una manera de ser, fer i de crear, sense massa complicacions instrumentrals ni efectes sonors, tot i ser un grup que és mou dins de l'òrbita electrònica.

Laura Torrent

Soul AtacMercat negre

(Temps Record)

Que aixequi la mà qui no li agradi despertar-se tard sense mirar el despertador o fer la darrera cervesa al fi-nal de la vetllada. El que fan

Soul Atac en aquest segon disc agrada tant com “fer la migdiada al llit en pijama”. Per riure de les penes i no desesperar, un disc per gaudir sense permisos: Soul Atac pinta de color els detalls.

Elisenda Soriguera.

canten a la crisicanten a la crisi

MOLTS I MOLTES JOVES CASTELLANOPARLANTS ADOPTEN EL CATALÀ COM A LLENGUA D’ÚS HABITUAL A L’INSTITUT

Un estudi de les secretaries de Joventut i Política Lingüística desmenteix que el català sigui poc popular entre la gent jove i que les noves generacions de catalanoparlants renunciïn a utilitzar-lo amb facilitat. Ben al contrari, la joventut és el sector de població que incorpora més nous parlants al català.

Molts són els tòpics que, quan és parla dels i les joves, florei-xen per tal d’explicar un col·lectiu sovint mal entès. Un tòpic és un argument general que s’aplica a tots els casos semblants, un lloc comú, una expressió trivial emprada sistemàticament en el mateix sentit. Des d’aquell que diu que “els joves no lle-geixen” fins al que diu que “els joves no tenen valors”, passant pel, malauradament famós, “ni estudien, ni treballen”.

El català a l’institutUn exemple d’aquests tòpics podria ser el que diu que el jo-vent és un problema per a l’ús del català. Però res més lluny de la realitat. Segons el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, “els i les joves no són un problema, sinó l’esperança del ca-talà”. L’estudi posa de relleu que les persones joves es con-sideren cada cop a ells mateixos com a bilingües o híbrides lingüísticament. Aquesta hibridació juga a favor del català perquè és molt més habitual que un o una jove nascut/da en un context castellanoparlant passi a ser bilingüe o, fins

i tot, a identificar-se bàsicament amb el català, que no que un o una jove catalanoparlant d’origen es consideri a ell/a mateix/a com a bilingüe o com a castellanoparlant.

L’estudi conclou que la joventut és el sector de població que més usa indistintament el català i el castellà. D’una situació de partida familiar on normalment es parla exclusivament una o altra llengua, i on el pes del castellà és superior al del català, passem a una situació dominada per les hibridaci-ons lingüístiques del català i el castellà en els usos quotidi-ans que beneficia i incrementa l’ús del català.

Però per a què els i les joves castellanoparlants adoptin usos socials del català i viceversa cal que hi hagi certes con-dicions en el seu entorn immediat, i això sovint no succeeix fins que arriben a l’institut.

Enderrocant més tòpicsTambé pel que fa a l’àmbit quotidià hi ha tòpics a moldre. Les dades contradiuen la creença que els i les joves catalanopar-lants sempre adopten el castellà amb els parlants d’aquesta llengua. Tot i que els i les catalanoparlants habituals tendei-xen més a adoptar el castellà amb amics i amigues castella-noparlants que a la inversa, i a utilitzar-lo d’entrada per adre-çar-se a persones desconegudes, els i les catalanoparlants que no adopten el castellà a menys que realment no els en-tenguin són també un col·lectiu important. Aquesta “lleialtat lingüística” contribueix a incrementar la presència del català, facilita oportunitats per parlar-lo als castellanoparlants d’ori-gen i promou la diversitat lingüística i cultural.

Els correus electrònics i les xarxes socials afavoreixen el catalàEn el consum de mitjans de comunicació i Internet, la hibri-dació també és dóna. És el cas de la televisió, que esdevé una via de contacte lingüístic amb el català de gran rellevàn-cia per una part de joves castellanoparlants habituals sense grans competències lingüístiques en català. La utilització dels correus electrònics o de les xarxes socials (Facebook, Twitter...) podria afavorir l’ús del català.

Textos: Secretaria General de Joventut

Fotos: Secretaria General de Joventut

deria.cat


JOVENTUT 9

La joventut i el català, trencant tòpics

+IN

FO

volemdecidir.catJOVE.CAT

“Dins de casa hi ressonaven els meus passos...”

alguns dels membres del jurat com ara Antònia Cortijos o Hor-tènsia Galí van lliurar els diplomes i els premis als finalistes. El jurat, format per persones del món de la cultura, la literatu-ra i l’educació catalanes va estar format per Pau Vidal, Albert Lladó, Josep Antón Muñoz o Marià Marin, entre d’altres.

Un any més, Ficcions ha demostrat que la literatura en català a la xarxa és ben viva entre la gent més jove, que ha escrit durant dos mesos més de 500 històries al web del concurs.

A més dels joves, les autoritats polítiques també van assistir a aquest acte. El Secretari General de Joventut, Eugeni Villalbí; el Regidor del Districte de Gràcia de l’Ajuntament de Barcelona, Guillem Espriu i de la Diputació de Barcelona, Elena Lledós.

A banda dels premis de Ficcions, també es va fer el lliurament de premis d’UniFiccions, un concurs paral·lel i adreçat, en aquest cas, als estudiants universitaris i joves d’entre 18 i 30 anys. Aquest any, el primer premi, un ordinador portàtil, ha estat per a Daniel Velasco Sánchez, de la Universitat Pompeu Fabra. El segon premi, un iPod, ha estat per a Bruna Generoso Miralpeix, també de la Universitat Pompeu Fabra. Aquest any, uns 100 participants de 14 universitats catalanes, valencia-nes i balears han escrit relats d’un elevat nivell literari al web.

Pere Seda, de l’IES Valldemosa de Barcelona, guanya la quarta edició de Ficcions, l’aventura de crear històries

FICCIONS2010


REPORTATGE 10

Més de 300 joves omplen l’Espai Jove La Fontana en el lliurament de premis Ficcions, el concurs literari on han participat més de 1.800 estudiants. Els joves van venir des de les Illes Balears, Fraga, Girona o Palma.

La quarta edició de Ficcions, l’aventura de crear històries ha arribat a la seva fi. El concurs literari a la xarxa, organit-zat per Secundèria, acaba amb un gran èxit de participació: aquest any, ha superat els 1.800 participants. L’acte de lliu-rament de premis es va celebrar el 20 de maig a l’Espai Jove La Fontana de Barcelona i va acollir uns 300 estudiants d’ar-reu de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

El guanyador d’aquesta edició va ser un alumne de l’IES Va-lldemosa de Barcelona, en Pere Seda. El Secretari de General de Joventut, Eugeni Villalbí i l’editor de la revista Secundèria, Josep Ritort, li van fer entrega del primer premi, un ordinador portàtil. La segona classificada va ser una alumna de l’IES Escola Industrial de Sabadell, la Glòria Macià Muñoz, que es va endur una mp4.

El veredicte del jurat es va fer públic el dijous 20 de maig a les 18.00 de la tarda, a l’Espai Jove La Fontana, en un acte on

Vaig recórrer carrers...”

“Contemplo l’espai que hauries d’ocupar...”

D’altra banda, el concurs de disseny per a joves Deià, l’aven-tura d’imaginar espais, organitzat per l’escola Deià de dis-seny i la revista Secundèria, també van lliurar els premis als seus guanyadors. El senyor Ricard Roura, director de l’esco-la, va presentar l’escola i el concurs remarcant que es trac-ta d’”un concurs de disseny que pretén estimular l’interès i l’estima pels espais públics urbans a base de proposar ide-es i dissenys que permetin desenvolupar les activitats crea-tives en un entorn que faciliti la interrelació amb el conjunt de la ciutadania”.

Música en directeL’edició d’enguany, va comptar amb la presència de la Sant Andreu Jazz Band, la big band més jove de tota Europa que va ambientar l’acte amb el jazz més jove de Catalunya. www.myspace.com/santandreujazzband.

“Dins de casa hi ressonaven els meus passos...”

Mar Viayna Graells Montellà, Júlia Marsà Sabrià i Clara Francino Urdàniz, Premi Popular de Ficcions 2010“Contemplo l’espai que hauries d’ocupar si estiguessis amb mi, però no hi ets i no entenc perquè. M’aixeco sense ganes de fer res i em vesteixo a poc a poc. Conto les hores que falten per veu-re’t i començo a recordar aquell matí en què ens vam conèixer...”

Textos: Diego Giménez ([email protected])


deria.cat

ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147REPORTATGE

11

Pere Seda, guanyador de Ficcions 2010“Vaig recórrer carrers, places i avingudes, sense cap meta clara, donant voltes, potser. La fatiga i la feresa m’havien fet perdre la xaveta per complet i la fàcil solució que tenia a les mans per oblidar-me de l’afer era córrer durant hores sense sentit. No obstant, quan vaig relaxar el pas, perdut en un dels carrerons humils del barri de Sant Andreu, no capficar-se era una missió impossible. Donades les circumstàncies, la situació era clara: tot l’assumpte del xantatge, el segrest i els assassinats era un pla ideat pel meu propi cervell. Era esquizofrènic i la meva vida es resumia en un gran buit de memòria angoixant.”

Glòria Macià, segona classificada de Ficcions 2010“Dins de casa hi ressonaven els meus passos. L’havien bui-dada completament; ja no hi quedava res. Ens havien robat els mobles i totes les misèries que havien anat arreplegant d’aquí i d’allà. També hi faltaven moltes rajoles, s’havia es-querdat el sostre i regalims d’aigua humitejaven les parets. Però tant li era quant de temps feia que la casa ens hagués estat esperant o l’estat en què es trobés: ja no hi tornaríem.”

Vaig recórrer carrers...”

“Contemplo l’espai que hauries d’ocupar...”


PUBLIREPORTATGE ESERP 12

MÉS DE 25 ANYS D’EXPERIÈNCIA AL SECTOR DE L’ENSENYAMENT

ESERP: formem líders, marquem la diferènciaHi ha tres punts forts que es repeteixen, avui dia, a qualsevol entrevista de treball i que pot donar avantatge a qualsevol candidat davant la resta: el perfil acadèmic, l’experiència professional i la internacionalització del currículum.

ESERP Business School, amb més de 25 anys d’experiència al sector de l’ensenyament, et prepara per poder complir amb aquests punts forts de cara al teu futur laboral. Situada al cen-tre de Barcelona, al carrer Girona, 24, molt a prop de Plaça Ca-talunya i Passeig de Gràcia, i ben comunicada per tren, metro i bus, ESERP et dóna l’opció de poder cursar estudis de nivell universitari molt atractius de cara a poder desenvolupar una activitat professional amb total garantia d’èxit.

Formació universitària personalitzada i activaQualsevol estudiant a ESERP desenvolupa un pla d’estudis que el porta a especialitzar-se en qualsevol de les següents especialitats: Direcció d’Empreses; Publicitat, Màrqueting i Relacions Públiques; Turisme i Disseny Gràfic. Tot això, amb la possibilitat de finalitzar aquesta etapa universitària ob-tenint un grau en les àrees d’Administració i Direcció d’Em-preses o Publicitat, Comunicació i Relacions Públiques, o cursant un Bachelor.

No podem oblidar que aquests programes es desenvolupen en un clima de total proximitat i personalització. Els alum-nes agraeixen rebre una atenció personalitzada i una actitud receptiva per tots i totes que hi treballen. Els coordinadors d’estudis es converteixen en un referent acadèmic, profes-sional i, fins i tot, personal. I, juntament amb la resta de personal d’ESERP, t’acompanyen en el que suposa la gran aventura universitària.

Preparant-te per al futur laboralA més a més, ESERP t’obre les portes al món laboral des del moment en què comences a cursar els teus estudis, ja que disposa d’una borsa de treball pròpia amb gran mobilitat i que genera un gran nombre d’ofertes laborals setmanals.

Una borsa de treball que et dóna la possibilitat de realitzar pràctiques en empreses, així com un servei continu un cop finalitzis els teus estudis. Aquestes pràctiques són les que aportaran al teu currículum l’experiència professional prèvia a la que abans ens referíem.

La professionalitat també ve garantida pel nivell del profes-sorat d’ESERP, ja que treballen al sector de la matèria que imparteixen. Això que fa que no s’aprengui només la teo-ria sinó que l’alumnat també pugui tenir una visió directa i professional sobre allò que s’està impartint. La professi-onalització del professorat permet que la metodologia que s’imparteix a ESERP sigui totalment teorico-pràctica, fet que permet un aprenentatge real dels estudis que es cursen.

La internacionalització: garantia de l’èxitUn altre factor que caracteritza els estudis d’ESERP és el seu alt nivell d’internacionalització. Aquest factor dóna als nos-tres estudis un valor addicional, i més si tenim en compte que la majoria d’empreses valoren no sols els coneixements d’idiomes sinò també que el candidat domini un segon idio-ma a nivells molt més específics.

La internacionalització es veu reforçada amb la possibilitat d’obtenir un “bachelor”, un títol oficial britànic que com-pleix amb la normativa de Bolonya i que reportarà un valor addicional al teu curículum acadèmic, juntament amb els di-ferents diplomes internacionals als que es tenen accés, així com el cursos d’estiu que es poden fer a l’estranger, gràcies als diferents acords amb universitats d’arreu del món.

Coneixement, preparació i perfil internacional: les claus que t’obren les portes a l’èxit com a professional.

Textos: ESERP / Fotos: ESERP

deria.cat

“ESERP t’obre les portes

al món laboral des del

moment en què comences

a cursar els teus estudis”

“Els coordinadors

d’estudis es converteixen

en un referent acadèmic,

professional i, fins i tot,

personal”

Joves informats i actius

Tots i totes sabem les dificultats que els i les joves d’aquest país han de superar, avui dia, per tal d’aconseguir una bona educació, una feina digna, accedir a un habitatge assequible, etc. El govern treballa dia a dia per reforçar aquells aspectes que fan possible la construcció del propi projecte de vida. Per això, és molt important la implicació i la participació dels joves en el seu futur. El Programa Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària és un clar resultat d’aquest compromís amb la joventut.

Un bon exemple de tot plegat el tenim a Montcada i Reixach, on es va dur a terme el projecte “Engresca’t a la xarxa de corresponsals” amb la intenció de fomentar la participació democràtica dels joves remarcant els valors de la cooperació, la diversitat d’opinions, visions i accions, el treball en equip, el respecte, etc. La intenció era motivar la participació dels joves fomentant la trobada entre els instituts i els punts d’informació.

Any rere any, els participants en el pro-jecte han anat augmentant conside-rablement, consolidant-se la trobada com un espai de treball amb volunta-ris, protagonistes i agents de les políti-ques de joventut al municipi. Els joves es converteixen, d’aquesta manera, en personatges actius en la construcció del seu futur.

Què són les PIDCESEl Programa Informació i Dinamitza-ció als Centres d’Educació Secundària (PIDCES) és una iniciativa de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona oberta a tots els munici-pis de la província de Barcelona que desenvolupen actuacions als instituts per tal de promoure la informació, la dinamització i la participació dels jo-ves estudiants.

El programa PIDCES es concreta a cada municipi i a cada institut amb la pre-sència i l’atenció als joves i adoles-cents a través del Punt d’informació jove. Aquest curs 2009/10, participen al programa 106 municipis i 290 cen-tres de secundària.

La importància de l’institutSi volem ciutadans i ciutadanes que participin en els seus entorns de vida, cal que des del principi tinguin l’opor-tunitat de participar i cal que ho facin sentint que la seva participació és sig-nificativa, que té incidència sobre el seu entorn.

L’institut ha de ser un espai obert al territori a les persones i a la ciutat, que ha d’integrar-se en el seu entorn social i geogràfic, servint no només a la co-munitat educativa sinó al conjunt de la població.

Els objectius· Fer arribar informació als joves sobre

diferents àmbits de la seva vida amb l’objectiu de treballar per la igualtat d’oportunitats a través de la infor-mació i la dinamització.

· Facilitar i potenciar l’apropament entre els centres d’ensenyament i els espais juvenils del municipi mit-jançant la coordinació d’activitats conjuntes i complementàries.

· Fomentar l’adquisició d’hàbits con-sultius i participatius entre els joves dins el seu àmbit més proper i du-rant tot el procés de formació i de-senvolupament personal.

· Potenciar els mecanismes de parti-cipació tot contribuint a la creació i consolidació d’associacions i grups juvenils i la vinculació de joves a en-titats ja existents.

· Promoure la realització d’activitats, per part dels joves, de difusió i cre-ació cultural, esportives, formatives i de temps lliure.

· Prevenir conductes i hàbits de risc a través de la informació

Què és el Punt d’informació jove?És un espai d’atenció presencial esta-ble a l’institut que posa a l’abast dels i les joves recursos informatius d’in-terès, i accions i estratègies que pro-mouen experiències de participació tant en el propi centre com en el seu entorn més proper, el barri i el muni-cipi. L’atenció presencial es concreta en un dia a la setmana durant l’hora del pati, tot i que les intervencions normalment són moltes més (forma-ció i coordinació de delegats, orga-nització de campanyes informatives, activitats de dinamització...).


DIPUTACIó DE BARCELONA 13

Montcada i Reixac reforça els corresponsals als IES


JOVES I CONDUCCIó 14

Els joves al volant de la

El concurs de vídeos, relats, fotos i cançons organitzat pel RACC, el Servei Català de Trànsit i Secundèria fa reflexionar els joves sobre la seguretat viària. Unes 278 fotografies, 92 vídeos, 206 relats i 17 cançons demostren que els joves tenen molt a dir quan se’ls hi donen els mitjans i un lloc per expressar-se.

El RACC, el Servei Català de Trànsit i la revis-ta Secundèria van encetar, per al curs 2009-10, la tercera edició del concurs de relats, vídeos, cançons i fotografia JOVES I CON-DUCCIÓ, per a estudiants de 3r i 4t d’ESO, Batxillerat i CF de centres educatius de tot el territori de parla catalana.

Fa un parell d’anys, el RACC i el Servei Català de Trànsit van posar en marxa el programa “Joves i conducció: un dret i una responsabilitat”, amb l’objectiu de frenar l’accidentalitat de joves a la carretera. Amb la finalitat de conscienciar dels problemes, responsabilitats i riscos a la carretera, van crear, en aquest sentit, el pack educatiu sobre seguretat vial Joves i conducció: un dret i una responsabilitat adreçat a joves d’educació secundària i Batxillerat. A tal efecte, la Fundació RACC, el Servei Català de Trànsit i la revista Secundèria van organitzar un concurs al voltant dels continguts d’aquest pack educatiu, el concurs “Joves i Conducció”, un concurs de relats, fotografia i vídeo adreçat als joves.

Per això, els organitzadors es van preguntar quina és la causa que morin tants joves en ac-cidents de trànsit. En quasi tots aquests acci-dents, la màxima responsabilitat cau en algun dels conductors implicats. L’excés de velocitat, la conducció sota els efectes de l’alcohol o al-tres drogues, les distraccions al volant, les ma-niobres inadequades, la no utilització del cintu-ró de seguretat o del casc són comportaments que realitzen amb freqüència els conductors de vehicles i que, en moltes ocasions, causen, amb major o menor incidència, un accident. La idea era traslladar aquestes inquietuds als jo-ves i cedir-lis un espai per a poder-se expressar.

D’aquesta manera, l’objectiu del concurs ha estat impulsar la creació i la reflexió al voltant

de la seguretat viària i el treball en equip per a tots aquells de vosaltres amb inquietuds creatives i culturals. Us deixem amb un petit tast de les aportacions dels participants:

alcaku.scs“Ella somreia mentre mirava la lluna i per un instant vaig voler oblidar l’incident de la carretera i tots aquells anys... Vaig imaginar que res havia ocorregut, per un segon vaig esborrar de la ment uns quants anys foscos de la meva vida. En aquell moment, va aixe-car la mà cap al cel, assenyalant en direcció a la constel·lació del carro, i em va dir “Saps? M’estava fixant en aquella constel·lació, la del carro que li diuen, és ben maca no creus? A mi em sembla la més bonica de totes les que hi ha allà a dalt”. “Sí”, vaig respondre mentint. Per a mi, el millor no era aquella constel·lació ni tampoc cap de les moltes que decoraven aquell mantell blavós... per a mi, el millor era tenir-la al meu costat amb aquell somriure que em portava tants records, que era com estar vivint en temps enrere... Almenys, la carretera no m’ho havia tret tot d’ella.”

Dríngola“Em recorda quelcom. Sí, la fumarada del ve-hicle de dues rodes que va passar per la seva vora. Ell va reaccionar i es va apartar. Es va girar cap al motorista i el cridà bruscament. Aquest era el seu caràcter, així era ell. Des-prés, no va poder reaccionar. Es va girar, no el va veure, sinó damunt seu. Silenci esfereï-dor. Ara, ja no n’eren dues, de rodes. N’eren quatre. No les va esquivar, aquestes. El con-ductor va parar. Va sortir acceleradament del seu cotxe. Va demanar ajuda. Cada vegada hi havia més persones que l’envoltaven. Només s’escoltaven xiuxiueigs.Jo estava a tres metres mal comptats d’ell. No podia aixecar la mirada. Només em ra-javen llàgrimes i més llàgrimes. Aleshores, vaig veure com una ambulància arribava. Em vaig aixecar, plena de coratge. Vaig ex-plicar allò que havia succeït i el vaig veure allà, estirat, inert al terra. Ja era massa tard.”

Diego Giménez ([email protected])

deria.cat

LA PARTICIPACIÓ A LA TERCERA EDICIÓ DEL CONCURS HA ESTAT UN ÈXIT AMB MÉS DE 900 PARTICIPANTS

ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147JOVES I CONDUCCIó

15

El veredicte del jurat es va fer públic el dijous 20 de maig a les 18.00 de la tar-da a l’Espai Jove La Fontana. El senyor Ricard Roura, director de l’esola, va pre-sentar l’escola i el concurs remarcant que “es tracta d’un concurs de disseny que pretén estimular l’interès i l’estima pels espais públics urbans a base de proposar idees i dissenys que permetin desenvolupar les activitats creatives en un entorn que faciliti la interrelació amb el conjunt de la ciutadania”.

Per als organitzadors, la idea era traslla-dar la pregunta als joves: “Què faries si et deixessin apropiar d’un espai públic? Com voldries dedicar el teu temps al teu barri quan estàs a l’exterior?” D’aquesta manera, doncs, el concurs “Deià, l’aven-

UN CONCURS DE DISSENY QUE PRETÉN ESTIMULAR L’INTERÈS I L’ESTIMA PELS ESPAIS PÚBLICS URBANS


DEIÀ, L’AVENTURA D’IMAGINAR ESPAIS 16

La primera edició de “Deià, l’aventura d’imaginar espais” ha arribat a la seva fi. El concurs de disseny a la xarxa organitzat per la revista Secundèria i per l’escola Deià de disseny acaba amb un gran èxit de participació: superant els 200 participants. L’acte de lliurament de premis es va celebrar el 20 de maig a a l’Espai Jove La Fontana de Barcelona, que va acollir uns 300 estudiants d’arreu de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

El guanyador d’aquesta edició ha es-tat l’Ignasi Granell Vendrell. El senyor Ricard Roura, director de l’escola, i l’editor de la revista Secundèria, Jo-sep Ritort, li van fer entrega del primer premi, un MacBook. A les categories “Redissenya el teu espai” i “Habitatge jove alternatiu”, els guanyadors van ser el Pau Acedo Casellas i l’Alexandre Rodríguez Amat, respectivament.

“Deià, l’aventura d’imaginar espais”

Ignasi Granell Vendrellguanyador del concurs

tura d’imaginar espais” pretenia ser un concurs de creativitat i disseny, adreçat als joves estudiants de 14 a 18 anys, amb una temàtica d’interiors i una d’exteriors.

La primera pregunta, per a l’organit-zació, consistia en intentar esbrinar: “Com els possibles participants s’ima-ginen un habitatge per a joves? Com redefinirien el seu espai habitable de forma alternativa, econòmica, de mini

espais? Com s’imaginen el futur de l’habitatge per als joves?”. I afirmen que “aquest concurs convida als joves a redissenyar el lloc on viuen, adaptant els espais del seu habitatge a les seves necessitats, proposant solucions inno-vadores i creatives per aprofitar millor les possibilitats de l’espai”.

En segon lloc, continuen, “calia pregun-tar: Com haurien d’ocupar els joves els

ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147DEIÀ, L’AVENTURA D’IMAGINAR ESPAIS

17

“Deià, l’aventura d’imaginar espais”

Ignasi Granell Vendrell

espais públics exteriors? Com l’utilitzen i com s’imaginen que hauria de ser? Quines activitats hi podrien realitzar?”

Tot plegat amb l’objectiu que es vinculi l’activitat del concurs amb alguna assig-natura dels estudiants de secundària.

Com?El concurs organitzat per la revista Secundèria es desenvolupà al web www.deria.cat/disseny. Els alumnes van poder participar al concurs DEIÀ durant, aproximadament, tres mesos, de febrer a abril de 2010. Es tractava de penjar al web un dibuix/fotomun-tatge/collage i/o vídeo/banner per a cada una de les categories que es proposaven, “Habitatge jove alterna-tiu” i “Redissenya el teu espai públic”, ambdues relacionades amb el disseny d’interiors i exteriors amb un text justi-ficatiu de la proposta.

Textos: Redacció ([email protected])


deria.cat

ELS GUANYADORS

· Ignasi Granell Vendrell (Premi general)

· Pau Acedo Casellas (Redissenya el teu espai)

· Alexandre Rodríguez Amat (Habitatge jove alternatiu)

GUIA JOVE MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: [email protected]

EDU

CACI

Ó

EDU

CACI

Ó

EDU

CACI

ÓT’agrada el Turisme?Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotja-ment Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EUSS - Programes ADD* EUSS Activa* LaborEUSS* ProfEUSSional* fEUSS-te enginyerPregunta’ns [email protected] programa que millors’adapta als teus estudis actuals

EUSS EnginyeriaPg. Sant Joan Bosco, 74932 805 244www.euss.cat

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 [email protected]

EDU

CACI

Ó

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

c/ Aragó 55. BarcelonaTel.: 93 227 80 90 [email protected]

EDU

CACI

Ó

GRAU EN TURISME

Centre adscrit a:

EDU

CACI

Ó

CURSOS D’IDIOMES PER TOTHOMA Rosa dels Vents ja us hem preparat les colònies d’anglès a la COSTA BRAVA i els cursos d’anglès a IRLANDA o ANGLATERRA per l’estiu 2010. Una oportunitat per viure una experiència única, fer amics i aprendre anglès. I aquest any a preus especials:

15/17 anys IRLANDA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs 10/14 anys ANGLATERRA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs 6/16 anys COSTA BRAVA 7 dies a partir de 351 Euros

Els nostres preus inclouen allotjament en pensió completa en residencia, amb classes d’anglès i programa complert d’activitats, sempre supervisat pels nostres monitors.

Us esperem a Rosa dels Vents: Estades a l’estranger 934 091 263 / 935 036 035 www.rosadelsventsidiomas.es

Estades a Catalunya 902 200 005www.rosadelsvents.es

EDU

CACI

Ó

EDU

CACI

Ó


PETITS ANUNCIS 18

EDU

CACI

Ó


CALAIX DE SASTRE 19

Passatemps

El tercer trimestre, el més convuls de tots, promet tensi-ons, moments crítics, resultats inesperats… Veiem com es concretarà en aquest col·lectiu tan específic com és el món estudiantil:

ÀRIES: Un gir inesperat, esdeveniments aleatoris, sor-preses sorprenents… Des de trobar-te piranyes “in your swimming pool” passant per un ximpanzèberenant damunt el teu cotxe (d’on haurà sortit el bitxo?). TAURE: Resultats acadèmics discordants: aproves allò que no hi comptaves i suspèns alguna inexplicable (per a tu, és clar!). Especialment inestable, cercant dins i fora trobes allò que no buscaves... “Ligues”, d’haver-n’hi, n’hi ha, però amb la mateixa tònica dispar.BESSONS: Període remogut però esteu protegits. Les vacances es presenten una mica insípides i teniu a les vostres mans fer-les més emocionants (sense arribar a la impredictibilitat dels Aquari). De peles, no aneu bé però ho podreu compensar perquè teniu recursos personals. CRANC: Portareu un cicle lunar accelerat (T=18 dies) que us provocarà un increment de problemes, especialment en l’àmbit familiar. Tot i el vostre romanticisme, millor dedi-queu-vos a lligar amb certa frivolitat i sense “enganxar-vos” emocionalment. Salut, bé. LLEÓ: Noi: tingues cura del teu aspecte perquè si et dei-xes podries acabar semblant un “xulo-platja” amb la con-seqüent pèrdua de resultats... I, francament, podent ser un encant.... En general, nois i noies obteniu bons resultats acadèmics.VERGE: Període durant el qual escassegen creativitat i empenta. Si no t’importa anar a remolc o bé si saps adap-tar-te a canvis dràstics, prova d’unir-te als Aquaris i tindràs un toc de sorpresa i incertesa assegurades. Tendència o obrir-te més, a l’hora de lligar, especialment. BALANÇA: Juny: centreu-vos en els exàmens i oblideu el món. Juliol i agost tempestuosos i amb sorpreses de tots tipus. Consell: intenteu treure ferro a les coses perquè sinò estareu molt neures. Els Lleó tendiran a treure’us de polleguera: ignoreu-los/les.ESCORPÍ: Aprofita “a tope” la 1a ½ de l’estiu perquè la 2a no pinta massa bé. “Ligues” i rotllets variats: algun podria assemblar-se a Pesadilla en Elm Street, algun altre línia Amelie. En tot cas, no els trobaràs a la platja. Els exàmens, hi haurà de tot!SAGITARI: Període d’apatia i desídia que en cap mo-ment justifica la ganduleria soporífera! Si no intenteu cor-regir la tendència, us espera un estiu avorridet i depriment. Si us esforceu, hi ha sortides i excursions interessants. .CAPRICORN: Els exàmens et deixen KO: fes un petit “kit kat” i així et podràs agafar l’estiu a tota màquina. Tan-mateix, aquestes ànsies et poden fer visitar el metge més d’un cop (cremades del sol?, sangries carregades?, tiberis sense seny?).AQUARI: T’espera un estiu del teu estil: impredictible. Tant podries començar planejant un viatge cultural i acabar fent: 1) tot un estudi de màrqueting dels xiringuitos de la platja Waikiki o 2) muntant-ne tu un. PEIXOS: To apàtic, com els Verge, el juliol i l’agost. Als exàmens, resultats dispars. Les noies tendireu a la coque-teria en excés (a voltes carregant) i competitiva (tensió amb les Lleó). Els nois, tanmateix, tendència a xocs amb la figura paterna.

MOTS ENCREUATS per Pau Vidal LA BRUIXA 2.0 / ZODÍAC

acpg premsa gratuïta i mitjans digitals

HORITZONTALS: 1. Endreça del territori per mètode del seminari. Admiració per la inversió pronominal / 2. Oració només apta per a incauts. És europea però sembla una ogressa / 3. Al capdamunt. Cambres per marinerots i capitanots. Al cap de munt / 4. Triï’ls i tracti’ls, si vol, però són químics. Fragment del genoma en el cocaïnòman / 5. Amics d’Espantar el Servei. El paleolític ja li semblava una cosa primitiva / 6. Cremor d’estómac que afecta el cor i tot. Aigua en moviment a Cremona / 7. La part lúdica del patriotisme. Opel que antigament s’usava per llançar / 8. Del mascle acusat de no encendre’s com una dona. Malalt passat de moda / 9. Ep, que has degollat el veí! Ducat petitó però de bon invertir. Menys que res / 10. Ruc capaç de dir alguna cosa en guaraní. Monstre fetal de potes unides i regust dolç / 11. Mitja parella. No té ningú per jugar a pòquer. L’altra mitja / 12. Sembla un grec, o un persa, però és un altiplà de gres. I aquest en canvi sembla d’Elx i n’és / 13. Arbre contingut en una poma. Calma i descans, sobretot si m’assec.

VERTICALS: 1. Entre el Masnou i Premià, una porció de biocatalitzador. Sufix sen-se pretensions / 2. Sempre són al mig del carrer. La rectora fent d’actriu?: no, una ploma de la cua. Al mig del camp / 3. Té la capacitat d’inclinar la balança. Per pecar de massa li falta un 20% / 4. Epoca mesurable en períodes anuals. Solen ser-ho el fred i el penal / 5. Salari sense necessitat de treballar a la mina. Jardí de la torre d’en Berlusconi / 6. Dimarts a migdia. Vençuda pel ble d’una vegada. Pel llepafils són la fi / 7. Alumnes molt enganxats a la pantalla. La pell segons el publicitari / 8. Un rigor il·limitat. Turment infligit als missaires en forma d’evangeli. El melic del món / 9. Tecla per fer baixar una ratlla amunt. Estan atentes a l’emissor / 10. El mateix to poder no, però tants de neutrons sí. Tants admiradors com tenia en Davis, el de la trompeta / 11. Sí, que no és poc. Goita, aquest sí que ha de treballar allà on dèiem. Valencià del Carxe / 12. A més de bonica, fa riure i sobretot descansa. Té una actitud gens tolerant amb el gluten.

SUDOKU MALCREIENTS I MALPITJORSRODA EL MÓN I TORNA EL MOT / per Pau Vidal

Si ets creient, no necessites agents externs que et facin pas-sar per l’adreçador perquè creure és l’essència mateixa de la teva condició: ets fidel perquè creus en alguna entitat su-perior. Quan no creus, sí que te la jugues perquè qui mana potser et farà creure d’una altra manera. Si ets un marrec i no despares taula, tal com t’ha ordenat el pare, et pots quedar sense setmanada, perquè no has cregut. Si ets un regidor i no votes el que t’imposa el partit, ja veuràs com creuràs quan t’amenacin amb fotre’t l’escó. Per això, l’eslògan d’en Montilla és tan revelador, perquè deixa ben clar que continua creient. És un noi obedient. No sabem si amb amenaces de retirar-li la setmanada o de quina altra mena, però el que queda fora de dubtes amb aquesta perla de la propaganda política és que l’amo del president català deu estar ben content, perquè el creuen. No sé fins a quin punt els socialistes catalans donen importància als pronoms (però m’ho ensumo: gens ni mica) i confonen l’amo gros amb la divinitat (“segueixo creient / hi se-gueixo creient”), però el que és segur és que ningú els podrà acusar de malcreients.Un altre que si no era una divinitat s’hi devia trobar força era en Samaranch. A aquestes alçades, ja no ens hem de sorprendre de l’oportunisme, la hipocresia i la misèria moral de les clas-ses dirigents del país. Però l’exercici de vassallatge en ocasió del traspàs de l’interfecte ha estat per posar-se a plorar. Si ja fa riure aquest intent d’anostrar l’inanostrable catalanitzant-li el nom (quin riure, les quatre pàgines d’esqueles del diari llur: semblava una partida de “juanantonios” contra “joanantonis”), el que fa posar la pell de gallina és l’oblit interessat de les principals virtuts del personatge. No tan sols va ser franquista destacat, i mai penedit, sinó sobretot anticatalà furibund. I ho demostrava ja des del seu nom mateix. En Samaranch era la personificació del papu franquista, d’aquelles èpoques en què Vic es deia Vich, el santuari de Lluc era Lluch i Caldes d’Estrac era Caldas de Estrach. Els locutors del règim, i ell el primer, s’esforçaven a pronunciar “Samarantx”, recalcant aquest esclat final, no fos cas que fes tuf de català. Encara avui hi ha molta gent, incauta i hereva d’aquells temps mise-rables, que no sap dir el nom de la ciutat alemanya de Munic si no és “Múnitx”, com si els pobres muniquesos tinguessin la culpa de la mala llet i la ignorància dels franquistes. Ara, una mica de raó sí que tenien: en Samaranch era un fa-txa com un casa de pagès. Amb una TX ben grossa.

SOLU

CIO

NS:

MO

TS E

NC

REU

ATS

:SU

DO

KU

:

123456789101112

1ORDENACIO OH2CREDO UGRICA3A CAMBROTS M4TRITILS NOMA5AES NEOLITIC6 CORAGRE ONA

7ATRI ASCONA 8FRIGID TISIC9EI OTACUD RE

10GUARA UROMEL11I SOLITARII12TASSILI ELXA13OMA ASSOSSEC

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

12

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

2 1

6 5 3 8

7 2

4 3 6 8

6 5

9 8 6

1 4

4 1

6 2 8 3 7

276839514

419652378

835174962

154723689

367981425

982546137

791468253

543217896

628395741

les seves possibles parelles afectives. El principal problema és que la relació que s’estableix amb les parelles arriba a ser de submissió total. Aquesta relació impedeix que la persona es desenvolupi de manera independent i lliure, ja que la persona només viu pendent de fer feliç la seva parella, de complir els seus desitjos per sobre, fins i tot, de la seva pròpia felicitat.

A nivell general, la persona dependent es caracteritza per basar la seva pròpia felicitat en el nivell de felicitat dels al-tres. És a dir, el dependent emocional considera que si la seva parella, família, amics, etc., estan contents, llavors val la pena el seu comportament i el seu “sacrifici emocional”. Per tant, sempre dóna molta més importància als desitjos, necessitats i demandes dels altres que als propis. Al de-pendent emocional, li costa molt dir que “no”, ja que pateix pensant que els seus comentaris o comportaments poden arribar a ofendre l’altra persona i ser, per tant, rebutjat.

Crear una dependència emocional cap a algú és entrar en un ci-cle que pot no tenir fi. La persona no construeix per sí mateixa la seva autoestima sinó que busca contínuament l’opinió dels al-tres per tal de formar la seva autoestima. Per tant, posa en mans dels altres la seva felicitat i es basa en els altres per poder per-cebre si té aspectes positius i/o negatius en la seva persona. Es valora a sí mateix en funció de com el valoren els altres. Aques-tes persones pateixen greus necessitats emocionals i, inevita-blement, pateixen molt quan perceben aquesta manca d’afecte en les seves relacions de parella. Donat que aquesta sensació de mancança afectiva és completament exagerada, mai tenen la sensació de tenir satisfetes les seves necessitats emocionals.

LA DEPENDÈNCIA EMOCIONAL ÉS UNA FORTA NECESSITAT QUE UNA PERSONA EXPERIMENTA CAP A UNA ALTRA


SEXUALITAT20

En Roger i la Míriam surten junts des de fa tres anys. En aquests tres anys, han tingut molts problemes entre ells. En Roger ha enganyat la Míriam diverses vegades amb altres noies, la menysprea i ha trencat la relació moltes vegades. Al final, però, la Míriam sempre el perdona i torna amb ell. En realitat, cap dels dos és feliç però són incapaços de trencar la relació que mantenen. Les amigues de la Míriam, li han dit moltes vegades que deixi en Roger però, tot i que ell la tracta molt malament, la Míriam no veu més enllà d’ell.

En aquesta història, la Míriam creu de debò que està profun-dament enamorada d’en Roger. Però el principal problema d’aquesta parella no és l’amor, sinó la dependència emocio-nal que existeix principalment d’ella cap a en Roger.

La dependència emocional és una forta necessitat que una persona experimenta cap a una altra persona, generalment, la parella sentimental. Aquesta necessitat es manifesta en una gran necessitat de compartir molt temps amb aquella persona, d’anteposar els desitjos de l’altre per sobre dels propis, de necessitar contínuament la seva aprovació i afecte, de creure que no es pot viure sense aquella persona, en l’exis-tència d’un “lligam psicològic” a la parella, etc. La dependèn-cia emocional es pot donar cap als pares, als fills, etc. Però la que més freqüentment es dóna és la que es focalitza en la parella i afecta principalment a les dones, no tant als homes.

La dependència emocional no es dóna amb una persona en concret, sinó que una persona dependent ho serà amb totes

La persona dependent entén l’amor con una relació de sub-missió, d’admiració cap a l’altra persona. Tendeix a idealitzar la seva parella i, generalment, s’interessa per persones inde-sitjables a les quals atribueixen unes qualitats que acostumen no ser reals. Això succeeix per la baixa autoestima que té la persona dependent. L’altra persona acostuma a ser narcisista, egoista, manipuladora, sense empatia i, sobretot, explotadora. La submissió de la persona dependent agreuja aquests trets.

La dependència emocional es dóna juntament amb una necessitat exagerada de tenir parella sentimental. Quan co-mença una relació, la persona creu haver trobat la parella ideal i la felicitat de l’inici de la relació fa que sigui incapaç de detectar els defectes de la relació. Inevitablement, la re-lació es deteriora de manera gradual.

A nivell social i educacional, el típic exemple de “dependèn-cia emocional” és el paper que tradicionalment se li ha adju-dicat a la dona-mare-mestressa de casa. Durant molts anys, era normal que la dona renunciés a la seva carrera profes-sional per tal de cuidar i “fer feliços” al seu marit i els seus fills. La dona era no només dependent a nivell emocional

tuDependènciade

Tel. (+34) 93 227 80 90 - Aragó, 55 - 08015 Barcelona - www.ceta.edu.es

GRAU EN TURISME Centre adscrit a:

Escola Universitària de Turisme

SORTIDES PROFESSIONALS: HOTELERIA, AGÈNCIES DE VIATGES, INFORMADORS I GUIES, COMPANYIES DE TRANSPORT, EMPRESES DE LLEURE

sinó també, econòmic. La dona deixava de banda la seva autorrealització en benefici de la seva família.

Tot i que, afortunadament, la dona de la societat actual s’ha deslliurat d’aquests lligams de caire sexista, les consultes dels especialistes estan plenes de noies joves que, sense cap tipus de necessitat social i/o econòmica, estableixen aquests lligams dependents amb les seves parelles.

És interessant, per tal de no caure en aquest error que és ser dependent emocionalment, fer uns breus però impor-tantíssims exercicis de reflexió sobre la relació de parella. En primer lloc, cal plantejar-se per què s’ha iniciat aquesta relació. Ha estat per amor de veritat? Per por a estar sol? Per la necessitat de tenir parella? Per ser acceptat socialment o pel grup d’amics? És necessari també reflexionar sobre si la relació permet ser un mateix, ser feliç, fer allò que ens agrada, sentir-nos bé i a gust amb nosaltres mateixos, etc.

El primer pas per trencar aquestes mancances i aquesta depen-dència és ser conscients del problema i acabar amb la por, ja que la por a estar sol, a ser rebutjat, a fer front a les situacions, etc. és la principal emoció que fa perdurar la dependència emocional.

Laura Cerdán Rubio ([email protected])


deria.cat

ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147SEXUALITAT

21

CONSULTORI

Hola, bona tarda. He vist aquesta adreça al Secundèria i, ja que hi ha un tema que em ronda el cap, voldria preguntar-ho.Bé, sóc homosexual i he practicat sexe diguem no segur. Tot i que sempre que hi ha hagut penetració he utilit-zat el preservatiu, per al sexe oral (sense ejaculació) no l’acostumo a utilitzar. Voldria saber si hi ha un alt risc de contraure la sida amb aquesta acció, tot i no haver-hi ejaculació durant el sexe oral i la penetració sempre amb preservatiu. Em recomanaria les proves de la sida?

Hola, pel que fa al dubte que em comentes, has de saber que practicar contactes sexuals sense protecció sí supo-sa un risc de contagi, no només de sida sinó també de qualsevol altra malaltia de transmissió sexual. El risc de contagi es dóna tant en la penetració vaginal i anal com en el sexe oral. Et recomano que et facis les proves de la sida si consideres que pots haver tingut relacions de risc.

envian’s les teves conultes a:[email protected]

Agenda estiu10


CULTURA22

RecomanemLLIBRES

CINEMA

WEB

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ

GhostgirlTonya Hurley

La Butxaca

9’95

368 pàgines

MessiLuca Caioli

La Butxaca

7’95 euros

288 pàgines

Anvil! The Story of AnvilSacha Gervasi

2009, Premios

Independent

Spirit: Mejor

documental

90 minuts

EclipsiDavid Slade

Kristen

Stewart, Robert

Pattinson,

Taylor Lautner,

Billy Burke,

Ashley Greene,

Jackson

Rathbone, 119

minuts

A l’institut, la Charlotte és la mena de noia que ningú no trobaria mai a faltar. I llavors un dia passa l’impensable: ella mor i es converteix en invisible de debò. Però que sigui morta no significa que s’hagi resignat que ningú li faci mai cas, només que a partir d’ara haurà de ser més “creativa” per cridar l’atenció. T’has sentit mai in-visible? La Charlotte Usher sí que s’hi sentia. Els seus companys es reien d’ella, els professors ni s’adonaven que existia, els grupets populars de l’institut no es mo-lestaven ni a menysprear-la... Era el tipus de noia que ningú no trobaria a faltar si es morís l’endemà.

Lionel Messi ha irromput al món del futbol amb una força que contrasta amb la seva timidesa fora del camp. Cada vegada que salta a la gespa amb la pilota als peus, Messi es transforma en un superheroi capaç de deixar bocaba-dats tant els fans com els seus rivals. El periodista italià Luca Caioli ha seguit la seva trajectòria vital i esportiva, des dels camps de terra de la seva Rosario natal fins a l’Olimp futbolístic i mediàtic on s’ha donat a conèixer al món sencer. L’edició que teniu a les mans incorpora qua-tre capítols inèdits que relaten tots els moments de glòria viscuts pel futbolista durant el 2009.

FIFA World cup 2010

http://fifa-world-cup.easports.com

Competeix jugant amb un dels 199 equips des de la classificació fins a una reproducció virtual de la final de la Copa del Món de la FIFA 2010. Juga a qualsevol dels 10 estadis oficials recreats amb tota la passió i les emocions de la Copa del Món de la FIFA 2010.

Monster Hunter tri

http://www.nintendo.es

Monster Hunter Tri és el tercer videojoc de la saga Monster Hunter. Ha estat desenvolupat per Capcom i distribuït per a la consola Wii. Es tracta d’un joc on et posaràs a la pell d’un caçador principiant en una terra que comparteixen humans i monstres.

Anvil, la banda canadenca potser més popular del he-avy metal d’aquell país, ha estat l’escollida per Sacha Gervasi, que és també un vell amic de la banda, per a la realització d’un documental. Sasha es va dedicar a filmar alguns shows de la banda durant el 2005 i el 2006, entrevistant també a amics propers d’Anvil. Quan va sentir que tenia prou material, va editar el documental sobre la banda.

En aquesta tercera entrega de l’exitosa saga de vam-pirs de les novel·les d’Stephenie Meyer, Bella (Kristen Stewart) haurà de triar entre Edward (Robert Pattinson) i Jacob (Taylor Lautner). La ciutat de Seattle és devas-tada per una sèrie de misteriosos assassinats que van en augment, mentre una vampiressa busca venjança. Bella ha de triar entre el seu amor per Edward i la seva amistat amb Jacob, conscient que la seva decisió pot iniciar una batalla entre vampirs i licantrops.

Dies: Fins al 30-09-2010Apocalíptica. Els rastres de la mort a través de la història, segles XVI-XVIIIEXPOSICIó

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona C. Santa Llúcia, 1- Barcelona

Entrada gratuïta 933181195

Dies: del 20-05-2010 al 20-06-2010Non Solum TEATRE

Teatre Poliorama Rambla dels Estudis, 115 Barcelona

25-30 eurosDijous, divendres i dissabte a les 21.30 h / Diumenge a les 19 h

Dies: del 02-06-2010 al 20-06-2010Reacció TEATRE

Sala Beckett C. Alegre de Dalt, 55, bis Barcelona

http://www.salabeckett.catDe dimecres a dissabte a les 22 h / Diumenge a les 19 h

Dies: 24-06-2010KISSCONCERT

Palau Sant Jordi Passeig Olímpic, 5 Barcelona.Hora: 20’00

Dies: 27-06-2010AEROSMITHCONCERT

Palau Sant Jordi Passeig Olímpic, 5 BarcelonaHora: 20’45

Dies: 13-07-2010MORCHEEBACONCERT

Sala Apolo C. Nou de la Rambla, 113 Barcelona

Hora: 20’00

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ

En bona mesura, el cop d’estat franquista a Barcelona fracas-sa gràcies a la lluita de la població civil, a la Guàrdia d’Assalt i al posicionament determinant de la Guàrdia Civil fent costat a la legalitat republicana. A partir del 19 de juliol, doncs, al-gunes organitzacions polítiques i sindicals disposen d’armes que, malauradament, no només seran usades al front.

Portem deu mesos de guerra i de col·lectivitzacions. La Ge-neralitat està dirigida per una mena de coalició de republi-cans, comunistes i llibertaris. De fet, tant al govern de Ca-talunya com al de la República espanyola hi ha ministres anarquistes catalans. Un cas únic al món.

Ens trobem amb una Catalunya de facto sobirana, atès que, des de l’inici de la guerra, ha hagut d’afrontar –com en tants altres moments de la història– la nova situació d’emergència tota sola. Aquesta Catalunya gestiona els recursos i assumeix competències tan cabdals com les finances (control de les su-cursals del Banc d’Espanya, de les delegacions d’Hisenda, de la banca privada, de les institucions d’estalvi i de les compa-nyies d’assegurances), l’ordre públic, la indústria de guerra o l’emissió de moneda i el control del canvi. Mentre, en el nou marc bèl·lic, el poder de l’estat i el govern de la República es-panyola s’han anat desintegrant. Però l’executiu espanyol no està disposat a tolerar aquestes quotes d’autogovern.

Aquest és el context en què, a partir del 3 de maig i durant una setmana, els carrers de Barcelona són l’escenari d’en-frontaments armats. D’una banda, hi trobem, fonamental-ment, l’entramat politicoinstitucional d’ERC, del PSUC, d’Es-tat Català i de la UGT. I, de l’altra, les forces revolucionàries de la CNT-FAI i del POUM.

El govern de la República espanyola aprofitarà la conjuntura per eliminar els anarquistes i, alhora, recuperar les funcions de go-vern que ha perdut al Principat, sobretot a partir del nou trasllat del govern de la República a la capital catalana (octubre de 1937).

Així, la República espanyola rendibilitzarà la crisi instituci-onal catalana per liquidar les milícies populars (l’expressió de les fórmules tradicionals de mobilització militar catala-nes) i per reinstaurar el monopoli de la violència estatal. D’aquesta manera, el govern espanyol arrabassa tantes competències a Catalunya que, de fet, resulta difícil saber si la Generalitat acaba tenint alguna funció efectiva.

Com tantes altres vegades, mentre els catalans s’enfronten per qüestions tàctiques, l’estat espanyol s’assegura el con-trol del poder. deria.net

Històries de CatalunyaELS FETS DE MAIG DEL 37

ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147CULTURA

23

Dies: 17, 18 i 19 de estiuCaixa Sabadell EtnivalFESTIVAL

Girona www.caixasabadelletnival.com

Dies: 24-06-2010BOB DYLANCONCERT

El poble Espanyol Av. Marquès de Comillas, 13 BarcelonaHora: 20’00

Dies: 16 i 17 de juliolCruïllaBCN FESTIVAL

Parc del Fòrum Barcelona

http://www.cruillabarcelona.com

Dies: Fins al 31-12-2010Abracadabra. Il·lusionisme i ciènciaEXPOSICIONS

CosmoCaixa Barcelona C. Isaac Newton, 26 Sarrià-Sant Gervasi

http://www.cosmocaixa.com

Secunderia 147

Documents

Transcript of Secunderia 147