15 anysSECUNDÈRIA

148 SETEMBRE 2010 www.deria.cat

RoseR Tàpias Mirada de telenovel.la

GRAU EN TURISME

Passeig de Gràcia, 66-71 - Barcelona - T. 93 215 88 66 - 93 215 68 00 - formatic@formatic-barna.com

Centre adscrit a:

+i

- AGENT DE VIATGES- INFORMACIÓ I COMERCIALITZACIÓ TURÍSTICA- GESTIÓ D’ALLOTJAMENTS TURÍSTICS

Cicles Formatius de Grau SuperiorCFGS

RELACIONS PÚBLIQUES I MÀRQUETING

DIRECCIÓ EN RELACIONS PÚBLIQUES I MÀRQUETING

DIRECCIÓ I ADMINISTRACIÓ D’EMPRESES

SECRETARIAT INTERNACIONAL D’ALTA DIRECCIÓ

AUXILIAR DE VOL (TCP)

HOSTESSA-RELACIONS PÚBLIQUES

RELACIONS PÚBLIQUESAGENT ESPORTIU

AGENT TRÀFIC DE PASSATGERS

Passeig de Gràcia, 66-71 - Barcelona - T. 93 215 88 66 - 93 215 68 00 - formatic@formatic-barna.com

ASSOCIATS A

TeMa DeL Mes (P04) "Pro ana" i "Pro mia"

espeCiaL (P11) Activitats extraescolars

RepoRTaTGe (P10) Joventut 2.0

suMaRi/seTeMBRe 148

Participació a la xarxaComença un nou curs amb noves il.lusions, nous reptes i projectes. Secundèria mantindrà la línia que ha seguit des de fa més d'una dècada, compromesa amb la formació en català per a joves, potenciant, enguany, la participació a la xarxa. El web Dèria, junt amb concursos com Ficcions, Joves i Conducció, Deià i altres volen continuar sent el punt de trobada d’alumnes, professors i lectors.

A partir d’ara, doncs, el paper i el web funcionaran en con-vergència i tots els articles, entrevistes i reportatges que trobeu a la revista els podreu comentar al web. El lector actiu, que s’involucra en allò que llegeix i ho transforma, és qui farà el Secundèria del 2011. Tots aquells lectors que trobin a faltar algun tema, convidat, que vulgui que pu-bliquem les seves fotos o relats només s’ha de posar en contacte amb la revista.

Que la formació dóna els seus fruits a la llarga és una de les afirmacions en què més creiem. Per això fem un repàs a les millors propostes per gaudir de les activitats extraes-colars. Parlem amb la jove actriu Roser Tàpias i us oferim un reportatge sobre la necessitat de poder parlar sobre qualsevol tema amb llibertat. Ens acompanyes? deria.cat

Troba’ns

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat)

Tiratge: 54.300 exemplars

· Editor: Josep Ritort i Ferrús· Cap de relacions externes: Jordi Sansalvador · Redacció: Diego Giménez i Laura Cerdán · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Administració: Sònia López· Assessorament lingüístic: Irene Torra· Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de

l’Ensenyament - Edicat, SL· Impressió: CRE-A, SL · Dipòsit legal: GI-161-95· ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005)

· Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, SL· Adreça: Dos de maig, 270. Local B - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Web: www.deria.cat www.edicat.net · Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) · Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.cat

2 OPINIÓ BENVINGUTS

3 LA IMATGE LARA GOMBAU

4 TEMA DEL MES "PRO ANA" I PRO MIA", REFLEX D'UNA PATOLOGIA

6 LA CONVIDADA ROSER TÀPIES, ACTRIU: "SENSE EMOCIÓ NO VAS

ENLLOC"

8 ALTAVEU LA TROBA KUNG-FU. EL PATUFET A LA BOCA DEL

METRO

10 REPORTATGE DIBA. JOVENTUT 2.0

11 ESPECIAL EXTRAESCOLARS I DESPRÉS DE CLASSE, QUÈ?

VII PREMIS D'EDUCACIÓ I DEL LLEURE

15 JOVENTUT ENTREVISTA AL SECRETARI GENERAL DE JOVENTUT,

EUGENI VILLABÍ

16 CONSUM TU POTS TRIAR: SAPS QUANT COSTA EL QUE

CONSUMEIXES?

ENTREVISTA A JORDI ANGUERA, DIRECTOR DE

L'AGÈNCIA CATALANA DEL CONSUM

18 PETITS ANUNCIS GUIA JOVE

19 TENDÈRIES VAMBES CATALANES AMB ACCENT ALEMANY

19 4 IDEES TENDÈRIES WEB

20 SEXE HOLA I ADÉU

22 CULTURA AGENDA SETEMBRE 2010

22 HISTÒRIES DE CATALUNYA LA BATALLA DE MALTA

SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010OPINIÓ2

eDiToRiaL CoNCuRsos

La

iL·L

usTR

aCió

Ara ens pots trobar al FACEBOOK, TWITTER, SCRIBB i com sempre a DERIA.CAT

Aquest curs, no et perdis els nostres concursos. Ficcions, Joves i conducció, Deià, Mans Unides...

A què esperes? Participa i guanya!!!Per a més informació: www.deria.cat

Aquest curs......concursos d'Edicat!

Lara Gombau Canowww.laragombau.blogspot.com

SÓc una ebrenca de 22 anyS i eStic finalitzant un cicle Superior d’il.luStra-ciÓ a l’eScola la “llotJa” de barcelona. He realitzat el batxillerat artíStic a l’eScola “ieS berenGuer iV”i un cicle Superior de diSSeny Gràfic a l’eScola “eSardi” d’ampoSta. deS de ben petita m’Han aGradat toteS leS branqueS ar-

tíStiqueS: fotoGrafia, danSa, manualitatS, ceràmica....però Sobretot Sem-pre m’Ha apaSSionat la pintura i el dibuix. actualment, aqueSta paSSiÓ S’Ha conVertit en una neceSSitat Vital i dibuixo la maJor part del dia, Ja que a méS de Gaudir-Ho m’aGradaria poder dedicar-m'Hi profeSSionalment.

SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010LA IMATGE 3

t’aGrada fer fotoS? etS un il.luStrador que Vol donar a conèixer elS SeuS dibuixoS? Si tenS un eSpai web -com un flickr o un fotoloG- no Ho dubtiS. enVia'nS leS teVeS creacionS a redaccio@edicat.cat i publicarem leS millorS a "eS buSquen JoVeS talentS!".

es BusqueN joves TaLeNTs

Cal remarcar que totes les perso-nes necessiten menjar per viure, i procurar-se els aliments ha estat una de les ocupacions bàsiques de l’ésser humà al llarg de la seva existència. Als països desenvolu-pats hi ha, actualment, una oferta alimentària abundant i suficient, de manera que el fet de procurar-se els aliments hauria pogut deixar de ser un problema. No obstant això, algu-nes circumstàncies socials basades en el rebuig a les persones amb so-brepès i en la valoració d’un cànon estètic molt prim han incrementat un conjunt de problemes de salut relacionats amb el fet d’alimen-tar-se, que anomenem “trastorns del comportament alimentari”.

Els trastorns de la conducta alimentària, entre els quals hi ha l’anorèxia i la bulímia nervioses, constitueixen un problema de salut que té un fort impacte social en el nostre entorn.

Els trastorns alimentaris són malal-ties cròniques i progressives que, tot i que es manifesten a través de la conducta alimentària, en realitat presenten una gamma molt com-plexa de símptomes entre els quals destaca una alteració o distorsió de l’autoimatge corporal, una gran por a augmentar de pes i l’adquisició d’una sèrie de valors a través d’una imatge corporal. La publicitat, fac-tors personals, socials i culturals són part important en el problema.

L’any 1999 el Govern de la Generali-tat de Catalunya va aprovar la crea-ció d’un pla interdepartamental re-latiu als trastorns del comportament alimentari que va ser pioner a tot l’Estat espanyol. El Pla naixia amb la pretensió de potenciar la preven-ció, la detecció precoç i l’atenció d’aquests trastorns. En aquest sen-tit, dos elements claus en aquest enfocament van ser, i són, l’educa-ció i la prevenció, des dels diferents àmbits de la vida dels ciutadans. Enfocat als joves, la família, l’insti-tut, els centres de lleure i d’esport, són àmbits bàsics a l’hora de poten-ciar l’autoestima, l’acceptació de la pròpia imatge corporal, el valor de l’amistat i la capacitat de presa de decisions responsables dels joves en un moment de recerca de la prò-pia identitat.

SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010TEMA DEL MES4

“Pro ana” i “pro mia”, reflex d’una patologia

els trastorns alimentaris són presents en el dia a dia dels joves

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA PREDISPOSICIÓ ALS TRASTORNS

Personals· Baixa autoestima.· Nivell d’autoexigència elevat.· Por de madurar i de crèixer.· Autoimposició de dietes.

Familiars·Elsconflictesfamiliars.· Sobrepès dels progenitors.

Socials i culturals·Models socials que afavoreixen el

culte al cos.·Influènciadelapublicitatilamoda.· Exigències derivades d’unes activi-

tats determinades: esports i pro-fessionsassociadesalamoda.

+INFO:

Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB).www.acab.org902.11.69.86

Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola (PESE).www.xtec.es/pese93.400.69.00/44

MALS HÀBITS

· Eliminació o substitució d’apats.·Consuminsuficientd’alimentsbàsics.· Substitució continuada de l’aigua

per altres begudes.· Autoimposició de dietes no sempre

correctes.· No seguir els horaris d’apats.

PÀGINES wEbS ON AcONSEllEN cOm APrImAr-SEL'obsessió pel cos ha arribat, com no podia ser d’una altra manera, a internet. Un munt de pàgines do-nen consells sobre maneres d’apri-mar-se, enganyar els altres perquè no els descobreixin, enganyar els metges i un llarg etcètera que és el reflex d’una patologia que afec-ta molts joves. Una de les formes d'anomenar les persones que estan a favor d’aquest tipus de pràctiques nocives és a través de les expressi-ons “pro ana” i “pro mia”, en refe-rència als que estan a favor de l’ano-rèxia i a favor de la bulímia.

ANOrèxIA I bulímIA Els trastorns del comportament ali-mentari com l’anorèxia i la bulímia nervioses es caracteritzen per una sèrie de símptomes que deriven d’un elevat nivell d’insatisfacció personal, juntament amb idees distorsionades pel que fa al men-jar, el pes i la figura.

L’anorèxia nerviosa es caracteritza per un desig intens de pesar menys, per una por intensa d’estar gras i una alteració de la pròpia imatge corporal que fa veure la persona més grassa del que està en realitat. Es produeix, llavors, una greu restricció alimentària, acompanyada d’exerci-ci físic excessiu i conductes de purga (vòmits, ús de laxants, etc.).

La bulímia nerviosa consisteix en un quadre d’episodis d’ingesta vo-raç seguides de maniobres per tal d’eliminar les calories ingerides, sobretot purgues i vòmits autoin-duïts, així com dejunis i activitat física excessiva.

SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010TEMA DEL MES 5

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA PRECIPITACIÓ DELS TRASTORNS

.Pràcticadedietes.· Experiències negatives relacionades amb el propi cos.· Vulnerabilitat i l’estrès.·Trastornspsiquiàtrics.·Activitatsdegranexigènciafísica.

TENIr curA d’uN mATEIxEl desenvolupament de la perso-na és un procés continu i dinàmic. Els diferents entorns proporcionen models a les persones a partir dels quals es pot desenvolupar la prò-pia identitat i autonomia. Tenir cura d’una bona alimentació és un símp-toma de salut tan físic com mental que s’ha de tenir molt present.

Diego Giménez (diego@edicat.cat)

Fotos: Banc d’imatges

deria.cat

un cafè al centre de barcelona és el lloc de trobada amb la jove actriu que ens desvela com s’ho ha fet per fer realitat el somni de l’actuació. Quan es veu un jove a la televisió no es percep la gran feina de formació que hi ha al darrere. la roser és un bon exemple de talent, inspiració i esforç.

- Tens formació musical, en inter-pretació. Has treballat en molts registres, publicitat, televisió... com et definiries i amb quin re-gistre et quedes?

Sí, he fet uns quants anuncis, he fet de model per Llongueres, etc. Però la meva vocació real és la in-terpretació.

- Tens formació musical també? Sóc pianista i saxofinista.

- Has incorporat la música a la teva faceta com actriu?

Sí, són disciplines que van lligades. La música no deixa de ser interpre-tació. Hi ha una part tècnica, molt necessària, però sense sentiment no vas enlloc. Amb la interpretació passa el mateix, necessites tècni-ca però si no hi ha res que surti de dins... A més, en el meu cas he tin-gut la sort que les dos arts coinci-dicin: a Padres, a Antena3, el meu personatge tocava el saxo. Va ser una experiència molt gratificant.

- Quan vas saber que et volies de-dicar a la interpretació?

No recordo que d'un dia per l’altre decidís ser actriu. De fet, no ho tinc decidit. Ha anat sortint així. De moment no vull deixar de ban-

da els estudis, perquè mai se sap. Ha estat molt gradual, de petita feia música i sempre he estat una persona molt sensible i emotiva, per això el "ploramiques" (riu). Una mica per curiositat em vaig apuntar a l'escola d'interpretació Nancy Tuñón i a partir de llavors em vaig enganxar i cada cop hi de-dicava més temps.

- I a la universitat què estudies? Comunicació audiovisual. Al prin-

cipi era més senzill combinar-ho però en la mesura que surt feina és més complicat.

- com són els càstings? Entrar a la roda és molt complicat.

Jo vaig tenir un pèl de sort, feia un curs d'interpretació amb la fortu-na que un director va passar per l'escola i va veure el meu material i em va cridar per a Padres.

Hi ha càstings durs. Depèn molt del director, hi ha amb els que de segui-da hi ha "feelling" i amb els que no tant. Els càstings no són gaire agra-dables de fer. Estàs en una situació sota molta pressió i t'hi jugues molt. Sovint, com diu un director de càs-ting català molt important, el que pots mostrar no és més que 40% de les teves facultats interpretatives. Això sí, a mesura que se'n van fent, t'hi vas acostumant. Què hi farem, forma part de la feina...

- Els pares com ho porten? Al principi no gaire bé. Però a me-

sura que passa el temps s'hi van adaptant. Els consola molt que continuï estudiant. Més que de-sagradar-los la feina tenen por a causa de la inestabilitat de la pro-

Lloc i data de naixement:Barcelona, 20/08/89Un grup de música:Antony and the JohnsonsUna pel.lícula:NovembreUn llibre:El guardià al camp de sègolPlat que cuines millor:EspaguetisUna mania:M'encanten les coses petitesUna qualitat:RialleraUn somni:Unes vacances llargues a FormenteraUn viatge:A la Pampa ArgentinaTens fama de ser molt:Ploramiques

TAL COM RAJA

SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010LA CONVIDADA6

“Sense emoció no vas enlloc”

La jove actriu catalana que es va donar a conèixer amb la sèrie Padres es fa un lloc a la televisió estatal

eNTRevisTa a RoseR Tàpies/aCTRiu

fessió. Però, ben mirat totes les feines són inestables. Com que veuen que treballo i me’n surto no es queixen tant!

- Quin actor/triu nacional o inter-nacional admires? O amb quin/a t'agradaria treballar?

M’agrada molt la Meryl Streep. M'encanta. És una actriu aparent-

ment tan senzilla i que fa les coses amb tanta sensibilitat i subtilesa...

- I amb quin director? M’agradaria molt treballar amb Da-

niel Veronese, fa unes obres molt intimistes. Molt properes al públic i carregades d'emocions. No fa te-atre, fa vida. Et captiva, perquè no veus autors recitant sinó vivint.

- Així és com veus tu la interpretació? Sí el teatre ha de ser emoció i ha

de ser veritat. S'ha de mentir amb molta veritat.

- Hi ha algun tipus de gènere que no faries mai?

No en principi no em poso barre-res. Amb Padres en vaig trencar unes quantes. Abans pensava que comèdia no en podria fer, crec que és més difícil fer riure que fer plo-rar. Però ho vaig fer, per tant no em tanco a cap gènere.

- com és un dia de rodatge? A Padres, per exemple teníem ho-

raris de rodatge molt durs. Em ve-nien a buscar a les 06:20 a casa. Havíem de ser a plató a les 07:00.

Fer una sèrie diària és bastant dur, s'ha d'emetre sigui com sigui i sempre es va just de temps.Però a la vegada és gratificant perquè sovint s'acaba creant un ambient de família entre l'equip. Si fas una série diària ben feta (que no és fà-cil), de ben segur que estas prepa-rat per qualsevol cosa!

- T'han servit les tècniques d’inter-pretació pels teus estudis? Pots donar algun consell?

Mai m'he pogut aprendre una assignatura amb la rapidesa que m'aprenc un guió. La veritat és que no hi ha cap tècnica especí-fica es tracta simplement d'exer-citar molt la memòria. Podríem dir que el meu truc és estudiar en veu alta.

- Ens pots dir alguns consells, re-gles o supersticions dels actors?

Un actor no pot mirar mai a cà-mera, (riu) són coses que es van aprenent. Pel que fa a les su-persticions, jo no en tinc gaires. Els actors no poden portar res de color groc, o això diuen. La veritat és que no sóc gens supersticiosa.

- Per acabar ens pots donar algun consell per als joves que llegei-xin l'entrevista i vulguin dedicar-se al teatre?

Primer aconsello que es formin, és fonamental. Jo sóc de les que penso que l'actor neix, i no es fa. Però una bona formació és essen-cial per superar les pròpies limi-tacións i aprendre a utilitzar com cal les eines que tenim. Una altra cosa essencial per a l'actor és ob-servar el seu voltant, absorbir-ho tot i estar sempre molt atent.

- Quins projectes de futur tens? Quan et podrem tornar a veure en acció?

Pròximament em podreu veure a la telesèrie Amar en tiempos re-vueltos, de televisió espanyola. Interpretaré la jove Almudena Hernandez, una adolescent tími-da i enamoradissa que s'haurà d'enfrontar als seus pares per aconseguir els seus somnis. Això sí, tot en clau dels anys 50!

Diego Giménez (diego@edicat.cat)

Fotos: Ivan Giménez

deria.cat

SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010LA CONVIDADA 7

El botiguer no veu en Patufet és la metàfora de l’escena musical actual, on funcionen una gran quantitat de grups diminuts de molta qualitat. una recepta? cantar i ballar amb el segon disc d’estudi de la Troba Kung-Fú A la panxa del bou (chesapik, 2010). “rumba urbana i underground”, proclamada per Joan Garriga.

us heu emmirallat amb en Patufet, que té ganes de sortir a veure món, i després del periple heu tornat a la panxa del bou, a l’estudi... Teníeu massa pressió després de l’èxit de Clavell morenet (K. Industria, 2006)?No, la pressió ens la busquem cada cop que gravem un disc. És el respecte per la pàgina en blanc, en aquest cas l’habitació fosca. El vostre ‘sóc aquí però tu no em veus’ (cançó “Endevinalla”) ja es-tava inspirat també en el Patufet?És coincidència. Vam veure que apa-reixia molt en Patufet al nou disc, però va ser sense premeditar-ho. Ens vam adonar que moltes de les lletres hi feien referència -és un leitmotiv que sempre ha anat apareixent-, i aquest cop he volgut materialitzar-ho a les fotos i al títol, més enllà de les referències a les cançons.“boca” inicia el disc. d’on surten els talls de veu?J.G: Són sons agafats amb una gra-vadora portàtil, de carrers, metros i aeroports. El nom fa referència a la boca del metro, perquè és com

introduir-te a l’underground. A la panxa del bou és com entrar a les entranyes de les ciutats, dins els circuits neurològics. Tenim molt aquesta sensació: fem música pre-tesament popular, però no arribem a ser molt massius, ni molt menys. La nostra manera de funcionar és molt underground. ‘On no m’arriba la paraula, hi poso el ritme’... El vostre ventilador pot arribar al públic anglosaxó?Sí, de fet hi arriba! La rumba és espectacular, és un gran invent! Tothom flipa amb la rumba! El pas-saport rumber és una qüestió d’ac-titud. És un passaport que tothom pot aconseguir amb ganes; no et fan cap prova de nivell... Bé, la pro-va és amb el públic directament. Si arriba, arriba. Són ganes i sobretot respecte al gènere i a la manera de funcionar. Però la rumba catalana és com aprendre una llengua. Si hi

ha ganes i respecte, pots anar molt lluny, només amb quatre paraules.

‘Vinc d’una terra de pa sucat amb oli (...) i l’heroi és el Patufet’. És com el ‘país petit’ de llach?Sí, el trobo petit perquè el trobo prò-xim. Però per mi l’heroi és en Patufet. Qualsevol creació o intent de creació d’altres herois bel.licomilitars, en qualsevol cultura, em sembla desa-fortunada. Quan veig programes a la tele sobre qui ha estat el personatge català més important de la història i surt en Jaume I, em repugna. Un per-sonatge que feia dos metres i que anava tallant caps, no em genera cap mena d’interès. Diuen que tota nació i tot país necessita reis, gover-nants... però és que no m’interessa. Ni els països ni els estats...

Text: Helena M. Alegret / Fotos: David Ruano

deria.cat

mErITxEll GENÉSota els llençols (autoeditat)

El nou treball de Gené s’acosta a la música lla-tina, concretament a la d’arrel cubana i amb el

tumbao com a element característic de les composicions.Però també ensmostra les connexions folk i pop que hamamat al llarg de la seva carrera, sense deixar de banda la mediterraneïtat de la seva proposta. Un disc on Meritxell Genévolreivindicarelcompromísilaidentitatdelamúsicade les Terres de Ponent.

Laura Torrent

IN*dIGNAPoesia i ganivetades(MesdeMil)Bases electroacústiques, veus distorsionades �enaparença� i líriques ambuna bona dosi d’ironia. El disc sona fresc, desenfa-

dat,diferent...Hisentimcol.laboracions com la gent de Komando Noguera a “Camina que camina”, i Rapso-des a "El pacte de la venjança". In*Dignahanfetbéunade les coses més complicades en això del rap: currar-se unestilpropiidiferenciat.

RogerPalà

mIQuI PuIGHomenaje a Barcelona(LAV)L’anarquista Miqui Puig en té prou amb versionar sis cançons per retratar-nos la ciutat comtal i retre-li ho-menatge. Los Salvajes,

Loquillo y Trogloditas al ritme de “Barcelona Ciudad, El Último de la Fila, Los Negativos, BB Sin Sed i la perla final,Mishima. Un nou disc on Miqui Puigfaelquelidónala gana... En aquest cas, la gana li dóna sis molt ben selec-cionades cançons que porta al seu terreny amb solvència.

Elisenda Soriguera

SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010ALTAVEU8

La Troba Kung-Fú, el patufet a la boca del metro

www.eNDeRRoCk.CaT

SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010REPORTATGE10

Joventut 2.0La Diputació de Barcelona veu en la xarxa 2.0 una manera de comunicar-se amb la gent jove

DipuTaCió De BaRCeLoNa

Quina importància té per la Diputa-ció la web 2.0 pel que fa als joves?L’entorn2.0comportauncanvid’hàbitsenelscanalsdedifusiói,especialment,de comunicació entre les persones....i encara més si parlem de gent jove. És un nou espai per a l’exercici de la ciu-tadania...de la plena ciutadania activa, critica i generadora de propostes.Hemd’estaratentsaaquestsmomentsen què es parla de “ciutadania digital”, una ciutadania que desenvolupa part de les seves activitats socials i participati-vesatravésdelaxarxa.Calreflexionarsobre aquest nou escenari, en el nostre cas ens cal centrar-ho especialment en el món dels joves i les joves. I ens cal fer-hoestantespecialmentatentsadues qüestions que determinen el seu aprenentatge com a ciutadans i ciutada-nes,aixícomelseuexerciciactiu.

D’una banda, ens cal estar atents a nous riscos d’exclusió derivats de l’accés i l’ús de les tecnologiesde la informació, ambl’esforçpersuperarelsriscosrealsdelquehem definit com a bretxa digital. L’accési ús de les TIC esdevé un nou element a tenir en compte en la inclusió social.

De l’altra, els joves i les joves estan utilitzant les noves potencialitats de les tecnologiesdelainformacióperestablirnous marcs de relació, de comunicació i també de participació, com per exemple amb l’ús de les xarxes socials.

Quines polítiques està duent la Di-putació al respecte?Ens cal fer un pas endavant enl’articulació de les xarxes i la permeabi-lització de les administracions, espe-cialment del de l’Àrea d’Igualtat i Ciu-tadania. Som conscients del lideratge que exerceixen les persones joves en aquest àmbit. Són especialment acti-

ves i amb un profund coneixement del’entorn del qual parlem.Des de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania generemespaisdeformació,debatire-cursos perquè tots els agents tinguin el necessari coneixement d’aquesta nova idinàmica realitat ide leseinesqueapartir d’ara marcaran una part de la nos-tra intervenció en matèria de joventut. Mostra d’això són les jornades de les quals ara parlem.

Quins riscos s'amaguen darrere la web 2.0?La web 2.0 és una eina molt potent, la capacitat de relació i interacció amb al-trespersonesésmoltgran.Esaquíoncal estar atents i donar eines perquè tots siguem conscients (especialment els més joves) del que implica donar-nos a conèixer en un entorn obert. Crec que les potencialitats i les virtuts superen en molt els riscos que podem trobar a la xarxa. Estic convençuda que amb l’acompanyament, l’orientació i el sentit comú podem minimitzar aquest factor negatiu.Ben segur queels pro-fessionalsde lespolitiquesde joventutpodran fer un bon acompanyament iinclourealessevesestratègiesdefor-mació aquests nous espais de relació.

Què recomanaria a un jove que fa servir la xarxa?Que li tregui tot el suc! Que plantegi rep-tes, que sigui part activa i no només un espectador,quefaciservirlesenormespossibilitats que ens obre aquesta nova formad’entendreiveureelmón.Lainte-racció immediata amb la resta del món, la possibilitat de crear amb persones di-verses unides per interessos comuns a totelmón,lainformacióalaqualpodemaccedir....quefacinserviraquestagrangamma de colors per dibuixar els seus itineraris personals i socials.

l'Àrea d'Igualtat i ciutadania va organitzar el passat juny les xxVIII Jornades de Polítiques locals de Joventut amb la voluntat de donar continuïtat als espais de reflexió i proposta en matèria de joventut i de ciutadania, en aquest cas immersos en la societat digital.

Internet, amb les diferents eines i les xarxes soci-als, està revolucionant els àmbits de la comuni-cació i de relació entre els persones. Sens dubte, aquest nou escenari situa tothom davant de nous reptes i oportunitats que, en els cas dels joves i les joves, creen nous contextos per a la participació i l'exercici de la ciutadania.

Un nou escenari, amb un pes específic si es parla de joves, que es va analitzar des de les polítiques de ciutadania i joventut, entenent que és un nou context que cal conèixer, del qual no es pot quedar al marge i que, alhora, aporta noves eines per a dinamització i la promoció juvenil. Si un fenomen caracteritza la joventut del segle xxi és l'adopció que ha realitzat d'Internet com a mitjà amic, afavo-rint l'avenç telemàtic en l'àmbit domèstic i en els espais d'oci.

La joventut és més oberta al conjunt d'oportunitats que aquest mitjà representa. Tot i els riscos que de vegades se solen associar amb la xarxa, les i els joves s'hi identifiquen, se senten, i de fet són, ge-neradors del canvi d'hàbits i costums en el seu ús.

Per tot això la Diputació està fent una feina im-portant d'aproximació a la xarxa 2.0. A les XXVIII Jornades de Polítiques Locals de Joventut, Jordi Graells, expert en comunicació web, xarxes socials i gestió del coneixement a les organitzacions, va enumerar els avantatges del web 2.0 i la tasca que estan duent a terme les administracions.

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) /Fotos: Banc d’imatges

deria.cat

Imma Moraleda"Cal fer un pas endavant en l’articulació de les xarxes" La diputada de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona ens parla del web 2.0, la gent jove i l'administració

Què s’hi pot fer a les xarxes 2.0?

-Organitzarlainformació:Processos de gestiódelainformació(cerca,emmagat-zematge, compartició, racionalització…) perquè els usuaris puguin desenvolupar i millorar competències i habilitats.

- Comunicar: Conversa-relació estable entrepersonesqueinteraccionencontí-nuamentperquèteneninteressosafins.

-Difondre: Activitats per publicitar un servei,producte,projecteafidecaptar l’atenció de grup de persones i fidelitzar-los.

- Cocrear: Acció per crear mitjançant la col.

laboració un servei o un producte.- Aprendre: Activitatintrínsecaitransver-

sal a les anteriors.Lespersonesaprenemfent(creantconjuntament,comunicant,difo-nent,organitzantlainformació…).

Quin paper han de tenir les administra-cions locals?Impulsar el treball en xarxa per produir valor públic amb la resta d’actors. En pri-mer lloc millorant internament (i externa-ment) els nivells d’eficiència (empleats,gestió,processos,projectes) ifinalmentimpulsant la participació de la ciutadania en la creació i elaboració de serveis i po-lítiquespúbliques,enladeliberacióienl’avaluació.

ESPECIAL

*S

ECU

ND

ÈR

IA14

8/S

ETEM

BR

E20

10

la platja, les revetlles, els embolics d’estiu i la disbauxa semblen quedar enrere quan comença un nou curs. Els arguments que diuen “sí, però ja toca una mica de calma i seriositat” sonen carrinclons. El que molts voldrien és continuar de festa fins que s’acabés la música. Però no pot ser.

Només a través d’allò que ens ensenyen i d’allò que som capaços d’aprendre po-dem assolir l’èxit a la vida. Per tant, potser cal dedicar-hi el temps. Seguint aquesta línia,hihaunmuntd'activitatsquecom-plementen els estudis de forma diversa.Des d'activitats esportives fins a la pràc-ticad'idiomespassantperdiferents tipusde voluntariat, les opcions són moltes. A Secundèria hem volgut fer un reculld’algunes de les activitats que es poden dur a terme després de classe.

Un bon exemple, com a activitat fora del’institut, aquest setembre el trobem a la 28a SetmanadelLlibreenCatalà.Aquestany,ala Setmana del Llibre es poden trobar abso-lutament totes les novetats de l’any, també el fonseditorialdellibresencatalàmésextensi totes lesrevistesencatalà.Però,amésamés, aquesta edició presenta una llarga llista de concerts, tertúlies, còctels, lectures, etc.

Les activitats extraescolars s’han convertit en un complement educatiu. Els experts assenyalen que les activitats extraescolars són útils en la mesura que afavoreixen eldesenvolupament personal dels joves, i que aquests les han de viure com una ex-periència lúdica, com un temps dedicat al joc,diferentdelesclassesconvencionals.Al’hora de triar una activitat educativa o espor-tiva,ésfonamentaltenirencomptegustos,caràcters,habilitatsinoabusar-ne,jornadesd’adult i una sobresaturació poden ocasionar estrès emocional. Us presentem algunes activitatsperferdesprésdeclasse.

Activitats extraescolars la formació del cos i la ment

Les activitats extraescolars estan defi-nides pel Departament d'Educació com “aquelles adreçades a l'alumnat que faciliten la seva formació en aspectes educatius mitjançant activitats soci-als, culturals, educatives i del lleure, sense relació directa ni necessària amb l'activitat pròpiament escolar. Es de-senvolupen en horari extraescolar i es programen per als dies lectius del curs escolar”.

Actualment les activitats extraescolars no compten amb una normativa espe-cífica que les reguli. Es mencionen a la Llei d'Educació de Catalunya, que les considera part de les activitats de lleure, i "reconeix el valor educatiu i socialitza-dor de les activitats de lleure i el dret de tots els alumnes a accedir-hi en condici-ons d'igualtat". Quins tipus d'activitats es poden fer? Com es poden triar?

SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010ESPECIAL12

I després de classe, què?Com es pot encertar

en l'elecció?

Per triar una activitat, cal tenir en compte els gustos, el caràcterileshabilitatsdecadascú.Sinohofemaixí,alcapdepoctempsenspodríemsentiraclaparatsperassistiralesclassesipodríemacabardetestantaquestaactivitat. No sobrecarregar. Sigui quina sigui l'opció escollida, no s'ha de saturar. Les classes extraescolars no han de superar les 3-4 hores setmanals. No oblidem que el temps lliure és necessari.Si es creu que l'activitat aclapara perquè no s'hi arriba intel.lectualmentofísicament,busquem-neunaaltraques'adiguimilloralcaràcterdecadascú.

N'hi ha per tothom

Pels timids les millors activitats són les que es practiquen en grup, ja que l'ajudaran a relacionar-se amb els seus companys i a vèncer les seves pors i temors. Són des-aconsellades les competitives. Dansa, ballet o teatre són algunes de les activitats més recomanades.

Pels mandrosos han de practicar activitats individuals, que els obliguen a esforçar-se,comperexempletocaralguninstrumentmusical,l'esquí,eltennis,elpatinatge o la pintura.

Pels nerviosos les més adequades són aquelles que els obliguen a dominar-se en situacions en què hi ha una certa tensió, com ara les arts marcials, la natació, l'hípicaoelsescacs.

AcTIVITATS ESPOrTIVESContribueixen a un desenvolupament fí-sic adequat i amplien capacitats com la percepció espacial, la coordinació mo-tora, l'agilitat i l'equilibri. En l'aspecte social, aprenem a assumir responsabi-litats, comprenen les normes establer-tes, viuen èxits i afronten fracassos.

bàsquet. Ajuda a controlar les accions individuals per adaptar-les a la resta del grup. Arts marcials. Afavoreixen el desenvo-lupament mental i psicomotriu, alhora que harmonitzen cos i ment. Patinatge artístic: Millora la coordina-ció, l'equilibri i l'habilitat motriu. De-senvolupa els músculs de les cames i augmenta la força. Futbol. Millora la velocitat i la capacitat de reflexos. Fomenta el treball en equip. Tenis. Millora els reflexos, la coordina-ció i la psicomotricitat. Els permet des-carregar l'agressivitat. Gimnàstica rítmica. Contribueix a millo-rar les habilitats motrius. Afavoreix el treball en equip. Voleibol. Incentiva la tolerància, l'es-portivitat, el respecte als companys.Natació. És una de les activitats esporti-ves més completes. Es treballen i s'exer-citen els músculs, la coordinació motora i el sistema circulatori i respiratori. Escacs. Aprenem a pensar desenvolu-pant la memòria, el raonament lògic, la intuïció, la concentració i la imaginació.

SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010REPORTATGE 13

AcTIVITATS ArTíSTIQuESPotencien el gust per l'estètica, la crea-tivitat, la reflexió i l'afany de superació. La música, el cant, l'escriptura, la pintu-ra, l'escultura, la fotografia o els treballs manuals són algunes de les opcions.

Pintura. Desenvolupa la creativitat, la destresa manual i visual, l'expressió plàstica i el gust per les coses belles. Teatre. Estimula la memòria, la imagi-nació, la creativitat i el control del mo-viment corporal. música. Estimula la imaginació i ajuda a desenvolupar la creativitat. Ajuda a desenvolupar la memòria i el sentit de l'ordre.dansa. Influeix positivament en l'ex-pressió i la comunicació corporal, ja que desenvolupa el sentit musical, la coordinació i el treball en equip.

AcTIVITATS AcAdèmIQuESL'objectiu principal és l'èxit de coneixe-ments. L'aprenentatge d'algun idioma, el reforç de les assignatures del col.legi i la informàtica en són les més importants.

Idiomes: la utilitat futura tant en l'acom-pliment professional com en la vida per-sonal és indiscutible. Informàtica: La informàtica ha de ser utilitzada com un recurs didàctic per a afavorir l'aprenentatge i la consecució dels objectius.

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)

Fotos: Banc d’imatges

deria.cat

Els Premis d’Educació en el lleure són convocats per la Fundació lluís carulla amb el suport de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de catalunya i el consell Nacional de la Joventut de catalunya.

Els guardons estan destinats a promou-re projectes i a reconèixer experiències i trajectòries de caràcter educatiu dins l’àmbit de l’educació social i del lleure. Es valoren sobretot els projectes que afavoreixin el sentiment de pertinença i el coneixement del país des d’un punt de vista lingüístic, cultural, geogràfic i his-tòric i aquelles iniciatives que integrin el servei a la comunitat amb l’aprenentatge de competències, habilitats i valors.

Enguany els premis consten de 6 guar-dons de 4.000 euros cadascun, un més que en l’edició anterior. S’atorgaran dos

La FuNDaCió LLuís CaRuLLa

VII Premis d’Educació en el Lleure

premis per a nous projectes, dos més per a treballs que presentin el resultat d’una experiència ja realitzada, un premi per a la millor experiència o projecte presen-tats que estigui fet per joves i/o adreçat a joves, que ofereix per primera vegada la Secretaria de Joventut de la Generalitat, i un premi en reconeixement de la trajec-tòria d'una entitat en el camp del lleure.

El termini de presentació de propostes s’acaba el dia 9 de desembre de 2010 i el veredicte del jurat es donarà a conèi-xer abans de la fi de març de l’any 2011. Aquells que es vulguin inscriure trobaran tota la informació i els formularis al web www.fundaciolluiscarulla.cat.

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)

Fotos: Fundació Lluis Carulla deria.cat

ConCurs beCa Fotoreportatge

beCa aCPG FotorePortatGeRealitza les fotografies del reportatge mensual pels mitjans de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals.

La dotació de la beca és de 5.000 €Poden ser destinataris de la beca els joves que tinguin entre 16 i 30 anys titulars del Carnet Jove de la Generalitat de Catalunya.Termini de presentació: 29 d’octubre de 2010.

acpg premsa gratuïta i mitjans digitals

acpgpremsa gratuïta i mitjans digitals

Entrevistem el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, perquè ens expliqui quines seran les claus del nou Pla Nacional que està a punt de presentar-se

Quins són els principals canvis que aportarà el nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya a les polítiques per a joves dels propers deu anys?El nou Pla Nacional de Joventut 2010-2020 referma la necessitat d’abordar tot el procés d’emancipació de les persones joves i, per tant, l’accés d’aquest col·lectiu a la plena ciutadania. Això es concreta en tres àmbits, que ara, en un moment de crisi, ens afecten més que mai: l’educació és el primer objectiu per tenir una bona ocupació i de qualitat, i el reforç de les polítiques d’ha-bitatge. Aquests seran els tres grans pilars, sense re-nunciar a altres espais que no són tan fonamentals.El que aporta de nou aquest pla respecte l’anterior, el de 2000-2010, és una voluntat de trencar espais tancats. No es parla tant de concepte o àmbit sinó que es treballa d’una forma més transversal. També es dota d’un siste-ma d’avaluació per fer-ne un seguiment, un salt impor-tant ja que no només es tracta de definir uns objectius sinó que cal acomplir-los. El pla compta, ara mateix, amb un conjunt de 25 indicadors que són compromisos i fites del Govern i el Consell Rector amb la joventut del país. Aquests compromisos concrets donaran qualitat a les polítiques de joventut i també marcaran una exigència de cap a on hem d’anar, marcant un horitzó molt clar de quin model de país volem d’aquí a deu anys.

Quin és el següent pas?El proper pas serà presentar el pla aquest mes, en paral·lel a l’aprovació de la Llei de Polítiques de Jo-ventut. Ja s’ha consensuat un document base amb els ajuntaments i consells comarcals, el Consell Nacional de Joventut de Catalunya, que representa les entitats juvenils del país, i tots els departaments de la Genera-litat. Per tant, tenim un consens de govern, institucio-nal i social. Només ens falta el consens polític, un con-sens que en temes de joventut sempre ha existit des de l’any 2000, amb l’aprovació del primer Pla Nacional de Joventut. A dia d’avui, assolir aquest pacte polític és complicat perquè els darrers mesos hem tingut gestos clars de trencament d’aquest pacte que ha funcionat durant els darrers deu anys per part de l’oposició. La Secretaria de Joventut mai no s’havia vist influïda per la dinàmica i la conjuntura política, econòmica o social del moment, però ara sembla ser que potser sí. On som? Doncs a finals d’aquest mes, si no hi ha cap im-pediment, presentarem públicament les bases del nou pla i de l’acord al qual hem arribat els diferents agents im-plicats en el món juvenil. Crec que hem de poder explicar a la gent que des de mitjans del 2008 treballem en una ava-luació, en un procés de consulta en què hi ha participat més de 10.000 joves, amb un esforç de consensuar, de negociar i d’arribar a un text final i de marcar fites i objec-tius amb una previsió de deu anys per millorar la situació de la gent jove en tots els temes que els afecten.

El procés de consulta ha estat marcat per una àmplia participació juvenil. Com valores la resposta dels i les joves en aquest procés?Jo crec fermament en què als i les joves se’ls ha de do-nar espais de decisió, ja que fa molts anys que les per-sones joves només se’ls ha donat espais per “tunejar” les coses. La prova és l’anterior Pla Nacional mateix, el de l’any 2000: primer es va fer i després es va explicar a la joventut. Nosaltres ho hem volgut fer a l’inrevés, primer hem volgut preguntar a la gent jove i després ens hem posat a redactar-lo. Jo sóc molt partidari de la democràcia participativa, sen-se que aquesta desacrediti la democràcia representati-va, ja que necessitem unes institucions amb uns agents polítics que representin la societat fruit d’unes eleccions. Però calia fer un salt en la democràcia participativa, i ha estat molt important poder garantir que en aquest procés la joventut hagi pogut dir la seva. La classe política ha d’estar més a prop de la gent i preguntar més, i la ciuta-

dania ha de poder decidir. Una de les demandes del nou Pla Nacional serà, per exemple, la d’avançar cap al dret de vot als 16 anys, per coherència i per lògica.

Ha dit que l’emancipació serà l’eix principal d’actuació del pla. Quines mesures s’impulsen en aquest sentit? L’anterior pla era una declaració institucional aprovada pel Parlament. El nou pla, en el cas que finalment s’apro-vi la Llei de Polítiques de Joventut, passarà a ser un pla d’obligatori compliment per al govern, els ajuntaments i els consells comarcals. D’una declaració de bones inten-cions, que és el que és ara, passarà a ser un document blindat amb rang jurídic. Si la llei tira endavant pròxima-ment, i jo confio que sí, s’“obligarà” a totes les institu-cions a treballar per a l’emancipació de la gent jove, a promoure promocions d’habitatge de lloguer, a millorar la inserció laboral dels i les joves, i a donar-los més faci-litats per iniciar projectes d’emprenedoria.El pla preveu un treball de tots els departaments del Govern en matèria d’habitatge, treball i educació joves per dotar aquests tres eixos dels mecanismes i les ei-nes necessàries, com poden ser el desplegament del Pacte Nacional d’Habitatge, l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil, la millora i el reforç de la formació professional, la millora de la transició escola-treball o el suport a l’emprenedoria juvenil, entre d’altres.

Textos i fotos: Secretaria de Joventut

deria.cat

SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010JOVENTUT 15

Educació, treball i habitatge“aquests són els tres pilars del nou pla Nacional de joventut de Catalunya”

LA LLEI DE POLÍTIQUES DE JOVENTUT, TRENTA ANYS DESPRÉS

Durant lesproperessetmanesestàprevistqueelPledelPar-lament aprovi la Llei de Polítiques de Joventut, l’única com-petència exclusiva de la Generalitat de Catalunya pendent de desplegament des de l’Estatut de 1979. L’aspecte més destacat delanormaseràlacreaciódelaXarxaNacionald’EmancipacióJuvenil,queposaràenmarxa64oficinesjovesatoteslescomar-ques ia lesprincipalsciutatsdelpaís.Aquestesoficinesagru-paranenunafinestraúnica totselsserveispúblicsadreçatsal’emancipació de la gent jove: treball, habitatge, educació, salut, cultura, etc. Durant els darrers dos anys ja se n’han obert dotze enfasepilot,al’expectativaquelalleis’aprovidefinitivament,al’AltUrgell,elBaixCamp,laConcadeBarberà,elGarraf,lesGa-rrigues,elGironès,elMontsià,laNoguera,elPriorat,laSelva,elTarragonès i el Vallès Oriental.

SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010CONSUM16

“Tu pots triar:saps quant costa el que consumeixes?”vi edició del Concurs escolar 2010-2011 sobre Consum Responsable

CoNsuMópoLis 6

Els equips participants hauran de realitzar dos tipus d’activitats:

La primera que consisteix a so-lucionar unes proves de caràcterpedagògic i lúdic que es resoldran durant el joc interactiu “Consumó-polis 6” ainternet,alqualespodràaccedir a través de la pàgina webde l’Agència Catalana del Consum (www.consum.cat) o bé directament a la pàgina principal del concurs(www.consumopolis.com) en la qual s’especificaran les normesdeparticipacióilesfasesdedesenvo-lupament d’aquestes proves.

El registre dels equips participants en aquestaactivitatesrealitzaràdel'11 d’octubre al 29 de novembre de 2010, ambdós inclosos, i es podràparticipar en el joc interactiu “Con-sumópolis6”entreel25 d’octubre i el 13 de desembre de 2010, amb-dós inclosos.

La segona activitat consisteix a elaborarunàlbumvirtualenelportalde Consumópolis, és a dir, un con-junt de 5 fotografies, amb un textexplicatiu, que representin la visió delsparticipantssobrediferentsas-pectes relacionats amb el consum responsable.

Us animem a participar-hi! Us ho passareu bé i n'aprendreu molt.

PER PARTICIPAR! Fa 5 anys us presentàvem, a la revista Secundèria, la I edició del concurs Escolar 2005-2006 sobre consum responsable.

Ara, passat el temps i, un cop consolidat com a recurs per a l’educació del consum a les escoles, us tornem a presen-tar una nova edició d’aquest concurs escolar.

És l’hora de la VI edició del Concurs Escolar 2010-2011 sobre Consum Responsable, que té el lema “Tu pots triar: saps quant costa el que con-sumeixes?” com a eix verte-brador de la participació dels joves catalans.

En la forma el concurs ha variat poc ja que cada vegada són més els grups que hi participen, però els continguts augmenten amb cada edició ja que s’introduei-xen nous temes i s’actualitzen les fitxes pedagògiques que constitueixen el corpus educa-tiu de l’activitat.

El fons continua sent el mateix, és per això que el principal ob-jectiu del concurs és sensibilitzar els escolars en la importància que té realitzar els actes de con-sum de forma conscient, crítica, solidària i responsable. També es vol fomentar la participació dels centres educatius a través del professorat i de l’alumnat.

S’ESTAblEIxEN TrES NIVEllS dE PArTIcIPAcIó:- Escolars de 3r cicle d’Educa-

ció Primària- Escolars de 1r cicle d’Educa-

ció Secundària Obligatòria- Escolars de 2n cicle d’Educa-

ció Secundària Obligatòria

Poden participar els equips for-mats per 5 alumnes, d’un ma-teix cicle, que estiguin matri-culats en algun dels tres nivells assenyalats de qualsevol cen-tre escolar públic, concertat o privat de Catalunya i coordinats i representats per un professor o una professora que imparteixi alguna assignatura d’aquests cursos al centre educatiu. Un mateix professor podrà coor-dinar i representar a més d’un equip. Un alumne es podrà ins-criure només en un equip.

En plena campanya de difusió Jordi Anguera analitza detalladament els aspectes més destacables de la nova llei que s’adapta a les necessitats dels consumidors d’avui i en què es destaquen aspectes com la prevenció, l'agilització de la resolució de conflictes i el consum responsable i sostenible.

Quin balanç fa de la nova llei de con-sum? Quines mancances vol a cobrir? Quins són els aspectes que destacaria de la nova llei?Aquesta llei era fonamental per diver-sos motius. Bàsicament per dos: el pri-mer és que l’última llei de consum era de fa 20 anys, per tant calia posar-la al dia de forma imminent. En aquests 20 anys han passat moltes coses, abans no hi havia mòbils, no hi havia internet, per tant no compràvem en línia. Neces-sitàvem una llei que recollís els proble-mes que tenen els consumidors ara.

Enfocant-ho en el col.lectiu jove, qui-nes novetats aporta?Pel que fa als joves, la nova llei estableix que tots els ciutadans han de tenir com a mínim una oficina de consum pública a la seva comarca. Els joves són un col.

lectiu que té un coneixement bastant ex-tens dels seus drets, en part gràcies a la feina de formació que es fa des de l’Es-cola de Consum. Però, per altra banda, són poc utilitzadors dels sistemes que tenim per defensar-nos, no reclamen gaire. En general reclamen amb un per-centatge inferior a la mitjana. Tot i així, en el camp de les denúncies per temes lingüístics sí que són més actius.

çat, l’empresa hagi d’assegurar aquell pagament a través d’un tercer, com per exemple una asseguradora.

Pel que fa al consum responsable i sos-tenible...És la primera vegada que en una llei de consum es defineix què és el consum responsable. Per tant és un primer pas per intentar establir estratègies de futur pel que fa al consum responsable. Bona part de la situació actual en què ens trobem està originada per un consum irresponsable, compulsiu i poc soste-nible. Ara, per exemple, podrem actuar davant de marques que suposadament es venguin com a consum responsable i no ho siguin.

Quins punts remarcaria com a destaca-bles de la nova llei?Pel que fa a la prevenció: més prevenció per evitar abusos de les empreses; més capacitat sancionadora; més obligaci-ons per les empreses grans (telèfons gratuïts i oficines físiques de reclama-ció). Pel que fa a quan hi ha el conflicte: més mecanismes per resoldre els con-flictes; foment de l’arbitratge; garanties dels serveis; garantir els pagaments per avançat. Finalment, hi ha un altre punt que és important destacar. Si per exemple un consumidor reclama, en el moment que l’Agència Catalana del

Consum obre un expedient sanciona-dor ara es pot exigir a l’empresa que repari el dany causat i no només po-sar la multa.

Diego Giménez (diego@edicat.cat) / Fotos: ACC

deria.cat

En la mateixa línia, quins són els pre-ceptes bàsics que els joves han de tenir en compte pel que fa al consum?Les recomanacions són bastant genèri-ques, estan basades en el sentit comú i que moltes vegades, joves i no tan joves, no segueixen. Ens hem d'informar abans de contractar i comparar. Per exemple, cor-ren per internet molts concursos que et fan donar el mòbil. Hi ha qui accepta les condi-cions sense llegir que estan acceptant que els hi enviïn sms amb càrrec per rebre’ls no per enviar. Quan l’usuari se n'adona ja li ha arribat una factura considerable.

Pel que fa a les xarxes socials, què con-templa la nova llei?En principi no hi ha compres a les xarxes socials, és més un espai de relació que de consum. Creiem que hem d'estar molt atents al futur perquè l’evolució del sector fa preveure que n'hi haurà. Per això tot el problema amb la protecció de dades que està tenint Facebook. De moment és més un tema de protecció de dades que de consum, però pot acabar sent-ho i hem d’estar a l’aguait.

Per a totes aquestes informacions i més pots conultar el web de l’Agència Catalana del Consum I www.consum.cat

o trucar al

SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010CONSUM 17

“Amb aquesta llei estem en la «primera divisió» europea”

joRDi aNGueRa/DiReCTaoR De L'aGÈNCia CaTaLaNa DeL CoNsuM

el Director de l’agència Catalana de Consum presenta la nova llei de ConsumEn quina mesura la llei agilitza la reso-lució de conflictes?Posem més mecanismes per resoldre les reclamacions. Per exemple, obli-guem a les empreses públiques que prestin serveis que estiguin adherides a l’arbitratge de consum. Si, per exemple, un jove té un problema amb un alberg juvenil o en la compra d’un habitatge de promoció pública, pot resoldre la recla-mació a través d’aquest arbitratge que és com una mena de justícia ràpida, és gratuït i té la mateixa força que una sen-tència judicial.

de la mateixa manera, de quina forma preveu conflictes?Sí. També hem potenciat els mecanismes

preventius. Un d’aquests mecanismes, per exemple, és haver de garantir

els pagaments quan es compra algun producte per endavant. És a dir, posem que una perso-na fa una paga i senyal per un viatge. Imaginem que la botiga

tanca i el consumidor encara no ha viatjat. Abans, aquell

consumidor perdia els diners. Amb la nova llei fem que quan hi hagi un paga-

ment per avan-

PeramésinformaciósobrelaGUIAJOVE:publicitat@edicat.net

SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010PETITS ANUNCIS18

GUIA JOVE MODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

T’agrada el Turisme?Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotja-ment Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

CURSOS D’IDIOMES PER TOTHOMA Rosa dels Vents ja us hem preparat les colònies d’anglès a la COSTA BRAVA i els cursos d’anglès a IRLANDA o ANGLATERRA per l’estiu 2010. Una oportunitat per viure una experiència única, fer amics i aprendre anglès. I aquest any a preus especials:

15/17 anys IRLANDA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs 10/14 anys ANGLATERRA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs 6/16 anys COSTA BRAVA 7 dies a partir de 351 Euros

Els nostres preus inclouen allotjament en pensió completa en residencia, amb classes d’anglès i programa complert d’activitats, sempre supervisat pels nostres monitors.

Us esperem a Rosa dels Vents: Estades a l’estranger 934 091 263 / 935 036 035 www.rosadelsventsidiomas.es

Estades a Catalunya 902 200 005www.rosadelsvents.es

T’obrim les portes al món ·HostessaRelacionsPúbliques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,·HostessaiAuxiliardevol·RelacionsPúbliquesiMàrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EUSS - Programes ADD* EUSS Activa* LaborEUSS* ProfEUSSional* fEUSS-te enginyerPregunta’ns acomunicacio@euss.catpel programa que millors’adapta als teus estudis actuals

EUSS EnginyeriaPg. Sant Joan Bosco, 74932 805 244www.euss.cat

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

c/ Aragó 55. BarcelonaTel.: 93 227 80 90 ceta@ceta.edu.eswww.ceta.edu.es

GRAU EN TURISME

Centre adscrit a:

concursos de dèria.catentra, participa... i guanya!!!

TrobaSecundèria

xarxes socials

a les

quatre webs sobre moda que no us podeu perdre

Tendèries al web

THE STylE rOOKIE www.thestylerookie.com.Tavi Gevinson és una nena de tretze anys, autora d’un bloc sobre moda que es diu The Style Rookie. Els professionals de la moda l’han elevat als al-tars considerant-la una autèntica guru de les ten-dències. I com a tal la tracten. La conviden al front row de les desfilades i les festes posteriors dels dissenyadors, on ella va sempre acompanyada del seu pare o mare.

THE SArTOrIAlIST http://thesartorialist.blogspot.com.L’autor va començar The Sartorialist simplement per compartir fotos de les persones que veia als carrers de Nova York que creia que es veien bé. Quan treballava a la indústria de la moda (15 anys), sempre va tenir la sensació que hi havia una desconnexió entre el que estava venent a la sala d’exposició i el que veia en la gent (en realitat la cool).

JAK & JIl blOG http://jakandjil.com/blog.Tomy Ton és un paparazzi i el seu tipus de cele-britats són les editores, estilistes i crítiques de moda a les quals fotografia sense desvergonyi-ment o avís, per tal d’aconseguir una imatge de les sabates que fan servir. Aquestes fotografies les publica diàriament al seu famós bloc Jak & Jil, amb un peu de pàgina que esmenta qui utilitza quina marca i de quina temporada són.

lOOK AT THIS FucKING HIPSTEr www.latfh.com.Look at this fucking Hipster, és un web on es pen-gen una sèrie de fotos i vídeos del que en argot en català seria un “modernet de merda”. Al web es recullen un munt de fotografies i vídeos sobre aquest col.lectiu que, en paraules de l’autor, no-més vol fer riure.

Coneixes algun web de referència, bar, botiga, discoteca que vulguis destacar? Fes una breu res-senya del lloc i envia-la junt amb una fotografia a redaccio@edicat.cat i la publicarem!

Diego Giménez (diego@edicat.cat)

deria.cat

4 iDees

SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010TENDÈRIES 19

Vambes catalanes amb accent alemany

muNIcH, responsable de les sabatilles esportives que estan més de moda, presenta la seva nova col.lecció Tardor-Hivern 2010/2011. Amb aquesta col.lecció torna a créixer la gran família de models, ampliant la gran varietat de les línies GOAl, AcrOPOl, rOc, mINI muNIcH, mINI AcrOPOl, bAby GOAl i la nova AxI, totes elles lluint la “x”, signe característic de la marca.

La marca catalana presenta en aquesta última col.lecció més de 180 models nous per respondre a les necessitats i gustos d’aquells que volen anar a l’última sense deixar de banda la màxima qua-litat que aquesta firma garanteix, aconseguint que cada nou model es converteixi en una peça única.

D’aquesta col.lecció ens sorprèn la varietat de tons que trobem, des dels més foscos, terres, verd caça o grisos fins als més clars, roses, blaus i beixos, a més de models de colors combinats, teula i marí, marró i verd o bordeus i verd, entre altres, i estampats de flors o de llunes. En aquesta nova col.lecció s’han utilitzat teixits d’alta qualitat com: pell Prémer, tessuto Cotton shin-ning, Tessuto Imperial, pell Metalic micro-perforada, pell Nobuc Alpaca Grease, pell Abrasivato, pell Badia, pell Metall Antick, tessuto Bolin, pell Crazy Horse, pell Rusticona, tessuto autunno, tessuto Piper o pell grava-da Bounty entre altres.

La gran novetat d’aquesta nova col.lecció és AXI, l’última línia que s'incorpora a la família MUNICH. Amb un total de 18 models amplia aquesta gran família amb un estil que es basa en el model ACROPOL i que no deixarà a ningú indife-rent. La seva estructura de bota fa d’aquest model un calçat còmode i pràctic. Les seves combinacions de materials i colors aconsegueixen que aquesta nova línia destaqui i respongui a les últimes tendències.

La línia GOAL, el primer model de la col.lecció de MUNICH que es va adaptar l'streetwear, presenta 100 nous models que s’inspiren en les sabatilles de futbol sala. Amb aquests nous dissenys, el model GOAL arriba als 834 models, tots ells seguint la mateixa línia però amb inèdites i extraordinàries com-binacions de colors i teixits.

La línia ACROPOL creix fins a un to-tal de 189 models diferents amb aquests nous 21 que es presenten en la col.lecció Tardor-Hivern. ACRO-POL representa la línia més casual i urbana de la col.lecció, a partir del taekwondo i buscant les últimes tendències i acabats amb nous es-tampats i tonalitats. Aquests mo-dels satisfaran aquells que busquen l’últim calçat urbà per a aquesta nova temporada.

La línia ROC, s’inspira en les sabati-lles d’atletisme combinant moda i comoditat, presenta 6 nous models hi arriba així a la xifra de 73 dissenys.

Els models per als més petits tor-nen a trepitjar fort aquesta tem-porada Tardor-Hivern 2010/2011 amb nous dissenys. La col.lecció de MINI MUNICH augmenta amb 20 nous models que s’adapten les MUNICH GOAL dels adults al peu dels més petits. La línia MINI Acro-pole de MUNICH també creix amb 9 dissenys nous, adaptant el model Acropole per als nens més urbans i casuals que segueixen les últimes tendències. MUNICH aposta en els models infantils per la màxima qualitat en materials i acabats i per oferir el màxim comfort als més petits. Aquestes dues línies dispo-sen de numeració des del 24 fins al 37. També els nadons podran anar a l’última amb la nova col.lecció BABY GOAL, que presenta 13 nous models des de la talla 18 fins la 23.

La nova col.lecció Tardor-Hivern 2010/2011, MUNICH consolida la marca com referent de calçat espor-tiu i de moda que marca tendència. Sempre apostant per la comoditat i la qualitat, torna a sorprendre amb noves combinacions i color perquè calci tota la família.

Diego Giménez (diego@edicat.cat)

Fotos: Munich

deria.cat

La marca de vambes Munich ha passat de ser un referent del calçat esportiu a ser tendència

l’estiu ha passat molt de pressa. A principis d’agost, l’Eduard i la Sofia es van conèixer a les festes d’un poble de platja. durant tot l’agost, s’han vist i han sortit junts. Han anat a la platja, a la discoteca, al cinema... Però ara que han començat les classes, la Sofia no ha tornat a saber res més del seu príncep blau. Ella s’havia fet moltes il.lusions sobre l’Eduard i la seva història d’amor, ell pensava que com que no havien parlat sobre el tema de sortir junts, era evident que no eren parella “formal”. En qualsevol dels casos, una decepció...

El moment de trencar una relació, sigui del tipus que sigui, és molt complicat. És un moment en el qual es posa fi a tota una sèrie de moments feliços i de sentiments afectius positius per tal de do-nar pas als records i a uns sen-timents i emocions diferents. El fet de posar-se davant de la pa-rella amb la finalitat d’explicar el perquè d’aquesta decisió re-sulta per a moltes persones un moment desagradable. Això és el que fa que, en ocasions, una de les dues parts desaparegui sense donar cap tipus d’explica-ció. En aquests casos, els estudis demostren que acostumen a ser els homes els que tendeixen més a aquesta pràctica... Per què serà?

Moltes vegades, les expectati-ves que ambdós membres de la parella mantenen respecte a la relació és molt diferent. Les primeres setmanes, és freqüent que les noies parlin amb les seves amigues sobre el noi que han cone-gut. Els estudis demostren que

SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010SEXE20

“Hola i adéu”Les relacions d'estiu poden ser cosa d'una nit o l'inici d'una parella estable

HolaLaura,m’agradariasabersilapíndolaanticonceptivare-dueixeldesigsexualilafertilitat.Lamevaparellaemdiuquemai en tinc ganes i voldria saber si pot haver-hi alguna relació.

Un dels efectes secundaris de la píndola anticonceptiva ésla reducció del desig sexual. Alguns estudis demostren que aquest anticonceptiu redueix l’excitació i també la lubricació vaginal. El principal motiu és que aquestes pastilles inhibeixen la producció d’andrògens, inclosa la testosterona, als ovaris femenins.Elsandrògenssónhormonesquetenenunefectedirecte en el plaer de l’acte sexual.

Respecte a la fertilitat, no ha de veure’s afectada pel fetd’haver utilitzat la píndola anticonceptiva. En qualsevol cas,sempres’hadeferservirambelseguimentiassessoramentd’un ginecòleg.

envia'ns les teves conultes a:

sexualitat@edicat.catCoNsuLToRi

HolaLaura,emdicBertaifatresanysquesurtoambunnoi.Desdefauntemps,cadavegadaquesortim,parlaambaltresnoies davant meu. Ell diu que no però jo crec que intenta lligar amb elles. Cada vegada passa més sovint i tenim moltes dis-cussions per aquest motiu. Si li trec el tema, em diu que sóc massagelosaiquevolunarelaciómésoberta.Quèpucfer?Hedecontinuarambell?

HolaBerta,crecquesiaquestaactituddelteunoietmolesta,lihasdefersaberiellhohadesaberacceptar,assumiri,pertant,actuarenconseqüència.Hasdevalorardequinamanerat’afectaisiellhohafetsempreoésunacosanovaperatu.Enqualsevoldelsdoscasos,ésunafaltaderespecteque,enelmomentenquètulifassaber,ellhoignori.Ladecisiósobresi continuar o no amb ell és teva i has de ser molt conscient dequèguanyesidelqueperds.Valoraperquèellfaunacosaqueetmolestaisituhofariesalainversa,potseraquítrobaràsla resposta. No tinguis por, moltes vegades coneixem la res-posta abans de qüestionar-la. Però, tingues sobretot present que l’amor i el respecte són la base perquè una relació pugui funcionarbé.

les noies centren les seves conver-ses en detalls “romàntics”, com de-talls de les converses, el restaurant on han anat a sopar o la manera com el noi li ha agafat la mà. Per contra, els nois acostumen a parlar amb els seus amics sobre la noia que acaben de conèixer, però amb comentaris molt més superficials, en rara ocasió fan referència als seus sentiments.

La manera de tractar la relació és diferent, per tant, entre nois i noies. Pot donar-se el cas que la relació no sigui seriosa però que aquest tema no s’hagi parlat clarament. En aquestes ocasions, a vegades la noia acostuma a crear-se unes expectatives que no es correspo-nen a la realitat. Es basa en la in-formació verbal i no verbal que el noi ha deixat llegir entre línies. Per tant, passat un temps, pot ser que la noia cregui que té parella esta-ble mentre que el noi considera que només és una història pas-

satgera d’estiu. Tot i que aquesta història podria donar-se al revés, estudis sociològics demostren que les dones són més enamoradisses i estan més predisposades al com-promís que els homes.

El fet de deixar una relació sense donar cap explicació podria ser més aviat una qüestió de mala educació. Socialment, es pot afirmar que nois i noies reben una mala educació afec-tiva pel que fa a les parelles. La man-ca d’empatia, l’egoisme i, sobretot, la covardia fan que es pugui actuar d’aquesta manera deixant així la parella amb l’etern dubte. El fet de no saber què ha passat en la relació i quins són els motius que han fet que l’altre decideixi trencar pot dei-xar molt malmesa l’autoestima de la persona afectada.

Per tant, si la decisió de trencar ja està presa, és preferible ser valent i fer front a la situació com una per-

sona adulta i madura. No hi ha una regla única per fer front a la situació i a la conversa però una mica d’empa-tia pot ser suficient per evitar fer més mal a l’altre. És convenient parlar cara a cara, evitant últimes tecnologi-es que no fan més que amagar la situ-ació. Mai s’han d’inventar motius que posin la culpa sobre l’altre fent que quedi amb la sensació que ha estat deixat únicament per culpa seva. No s’ha de demanar temps o espai si no és això el que es vol perquè és una mentida que deixa l’altra persona a l’expectativa. I, sobretot, mai s’ha de crear una situació de discussió que serveixi com a excusa per afirmar que la “relació no funciona”. Així doncs és preferible ser clar i sobretot sincer. Utilitzar les paraules més adients i intentar entendre com se sent l’altra persona.

Laura Cerdán Rubio (laura@lcpsicologia.com)

Fotos: Banc d’imatges

deria.cat

SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010SEXE 21

mÚSIcA I TEATrE I POESIA I cIrc I FIrES I cONFErèNcIES I ExPOSIcIó

Dies: 13-09-2010Les fotos del teu estiu 2010Exposició

BibliotecaSagradaFamília Carrer Provença, 480. 08025 Barcelona

21:30 b.barcelona.sf@diba.cat

Dies: 13-09-2010per saber què és... la borsa Conferència

Biblioteca Vapor Vell Pasatge del Vapor Vell, 1. 08028 Barcelona

21:30 934 097 231

Dies: 14-09-2010Fotografia digital, a càrrec de Carlos pallarueloTaller

Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra Carrer del Segre, 24-32. 08030 Barcelona

21:30 b.barcelona.ii@diba.cat

llIbrES

NO I JODelphine de Vigan

La Butxaca

9’95

224 pàgines

DICCIOMÀRIUSMàrius Serra

La Butxaca

10’95 euros

176 pàgines

cINEmA

wEb

JONAH HEXJimmy Hayward

Josh Brolin,

Megan Fox, Will

Arnett, John

Malkovich

80 minuts

http://www.

jonah-hex.com

EL SOPAR DELS IDIOTESJay Roach

Zach Galifianakis,

Paul Rudd, Steve

Carell, Bruce

Greenwood

119 minuts

LouBertignactétretzeanys.Lasevafamíliaviutan-cada en un silenci opriment i a l’escola la seva intel.ligènciaprecoçl’haportatfinsaunaclasseavança-da. Incapaç d’establir cap relació, Lou passa la major part del temps col.leccionant paraules, somiant en un petó i observant les emocions dels altres en les estacionsde tren. Iésaquí,a laparisencaestaciód’Austerlitz, on Lou troba Nolwenn, una jove sense sostresolitàriairebel,ambelsvestitsbrutsil’expres-sió cansada de tant qüestionar-se el món.

Dicciomàrius és el llibre que estaves esperant. Per fitrobaràselsmillorsenigmesdeMàriusSerrareu-nitsenformadellibrepertalquepuguisentretenir-teicapficar-terumiantquinaésaquellaparaulaques’amagarerelessemprepeculiarsidivertidesdefini-cionsdelnostreenigmistapreferit.Un llibrepensatperquè tothom en pugui gaudir, sigui en solitari o bé en grup. Organitzat per nivells –júnior, sènior i ex-pert–iambuncapítoltemàticdedicatalstopònims,ellectorhitrobaràhoresihoresd’entreteniment.

FIFA11www.electronicarts.es/juegos/fifa11

ElectronicArtsanunciaquelafranquíciatopvendesd’EASPORTSredefinirà l’autenticitatdels jugadorsamb el llançament de FIFA 11 aquesta tardor a PlayStation3 i Xbox 360. FIFA11 reflectirà l’auten-ticitat de tots els jugadors i totes les posicions en el terrenydejocgràciesaPersonality+.

SUPER MARIO GALAXY 2www.nintendo.es

Ésunvideojocdeplataformesen3DdesenvolupatperNintendoEADTokyoperaWii.ÉslaseqüeladeSuper Mario Galaxy. Super Mario Galaxy 2 ha estat anunciant en l’edició de 2009 de l’I3 i va ser llançat el 23 de maig de 2010.

Enelsalvatgeoest,JonahHex(JoshBrolin)ésco-negut per tenir una cicatriu a la part dreta del seu ros-treivestirununiformedel’exèrcitconfederat.VaservenutalsApalatxespelseupareivahaverdefer-seasimateixenunmóntandurcomeraelllunyàOestsent pistoler i caça recompenses en alguns moments de la seva vida. El seu únic contacte amb la gent és a través de la bella Lilah (Megan Fox).

RemakedelpopularfilmfrancèsdeFrancisVeberde1998, la pel.lículanarralahistòriad’ungrupd’amicsque es reuneix setmanalment per sopar. L’originalitat del seu pla és que cada un ha de portar al sopar al tipus més idiota que hagi estat capaç de trobar i el quehoaconsegueixi,seràelguanyadorde lanit...Tim(PaulRudd)ésunexecutiuenalçaqueportaràalsoparaenBarry(Carell),elmajorbufó.

SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010CULTURA22

ReCoMaNeM aGeNDa/seTeMBRe2010

Dies: 15-09-2010àfrica ConferènciaLloc: Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda

CarrerCamèlies,76-80(parcdelesAigües). 08024 Barcelona

21:30 b.barcelona.mr@diba.cat

Dies: 15-09-2010Taller de relaxacióTaller

Biblioteca Manuel Arranz CarrerJoncar,35.SantMartí.08005

Barcelona 21:30 www.bcn.cat/joventut

Dies: 15-09-2010Recerca de feina per a joves Taller

Biblioteca Vapor Vell Pasatge del Vapor Vell, 1. 08028 Barcelona

21:30 934 097 231

mÚSIcA I TEATrE I POESIA I cIrc I FIrES I cONFErèNcIES I ExPOSIcIó

Durant el segle XIII, en un context caracteritzat per un intens creixement demogràfic i econòmic arreu d’Eu-ropa Occidental, Catalunya i França es projecten Me-diterrani enllà, fins que s’enfronten per Sicília, tal com anteriorment ho havien fet per Occitània.

En aquest context, les galeres comandades pels almi-ralls provençals Guillem Cornut i Bartolomeu Bonví, que combaten per la causa francesa, pretenen socór-rer la ciutadella de Malta assetjada pels catalans. I, en saber-ho, Roger de Llúria s’encamina cap a aquesta illa per interceptar-hi l’enemic.

Segons les cròniques catalanes, l’almirall és tan cava-llerós que, en arribar al port, el vespre del 7 de SETEM-BRE de 1283, en lloc d’atacar les naus enemigues per sorpresa, prefereix enviar un missatge tot instant-les a rendir-se, encara que això comporti el risc que disposin de tota la nit per preparar-se per al combat. I, de fet, en despuntar l’alba, els francesos envien una petita nau de reconeixement per fer una ullada i valorar les forces de la flota catalana. Llúria, però, ha disposat les seves 22 ga-leres en una doble filera i els espies tan sols en veuen la meitat. Esperonats per aquesta falsa notícia, els france-sos tallen les àncores dels seus vaixells per no fer soroll i sorprendre la flota catalana. Aleshores, però, en desco-brir-ne la veritable força, opten per intentar escombrar-ne les cobertes amb els seus projectils (pedres, cairells de ballesta, recipients amb calç o escones munteres).

En contra d’allò que aparentment aconsellaria el sen-tit comú, Llúria ordena als seus homes que aguantin la “pluja” enemiga sense respondre. I tan sols, quan l’enemic esgota les seves municions, ordena passar a l’atac. Atemorides, nou naus franceses opten per fugir. Cap al migdia, Llúria encapçala personalment l’abor-datge final sobre la resta. I, tot i tenir la cuixa ferida, mata amb les seves pròpies mans Guillem Cornut.

Aquella jornada, els francesos perden una desena de galeres. I, ben aviat, els catalans i els sicilians s’asse-guren el control de Malta, Gozzo, les Lipari i diverses poblacions calabreses.

Sens dubte, el coratge acostuma a ser indispensable en qualsevol actuació, però també és igualment cert que no cal entrar en combat sempre que en tinguem la més mínima ocasió. Sovint, el domini del tempo i l’elecció dels escenaris més favorables són passes in-dispensables en el camí cap a la victòria. La tempran-ça de l’ànima i la serenitat de la ment són les millors companyies possibles per al valor. deria.net

lA bATAllA dE mAlTA

SECUNDÈRIA 148/SETEMBRE 2010CULTURA 23

HisTÒRies De CaTaLuNYa

Dies: 15-09-2010alejandro sanzConcert

Palau Sant Jordi PasseigOlímpic,5.Barcelona

Per determinar

Dies: 18-09-2010supertrampConcert

Palau Sant Jordi PasseigOlímpic,5.Barcelona

20’00

Dies: 29-09-2010

Dies: 14-10-2010Guns and RosesConcert

PavellóOlímpicdeBadalona. Carrer Ponent s/n. Badalona

18’30

peter GabrielConcert

Palau Sant Jordi PasseigOlímpic,5.Barcelona

21’00

Dies: 7-10-2010Massive attackConcert

PavellóOlímpicdeBadalona. Carrer Ponent s/n. Badalona

Per determinar