@llfoix

SEGELLCOL·LECCIÓ Columna

FORMAT TD amb sobrecobertatripa 13,7 x 20

CARACTERÍSTIQUES

SOBRECOBERTAGeltex Seda Blanc4/0Vernís de màquina mat

FOLREGeltex Seda Blanc4/0Vernís de màquina mat

GUARDESGeltex Seda Blanc4/0Vernís de màquina mat

CAPÇADES CRISTAL art. 3914 color 067 (daurat)

CINTA DE LECTURA

CRISTAL art. 7060 color 067 (daurat)

DISSENY

EDICIÓ

26 mm

TD

144 mm

206

mm

l’estiu fins al Potomac d’ocres tardorals de Washington, des dels

capvespres silenciosos de l’hivern fins als dies d’estiu en les ter-

túlies tranquil·les a Rocafort... El que la terra m’ha donat és un

recorregut personal, deliciós i sublim de Lluís Foix a través de

les estacions de l’any. Una mirada sàvia, una reflexió delicada i

vital, un diàleg íntim que implica una entesa total amb la natura

que l’ha bressolat des de la seva infantesa a la vall del Corb.

Un llibre únic que atura el temps i convida a pensar.

«Aquestes reflexions són un intent de refer un diàleg amb la natura

que mai he abandonat fos quin fos el lloc del món en el qual m’he

trobat. Ho vaig aprendre del meu pare. Mirar el cel abans d’anar a

dormir és una rutina gairebé íntima. Llegir els signes dels núvols, de

les estrelles, el silenci de la nit, és sempre recomanable. Ho he fet en

tots els continents i en totes les estacions per descobrir amb sorpresa

que tot el que és nou és molt vell».

Si voleu més informació us podeu adreçar a:Columna EdicionsDiagonal, 662-66408034 Barcelonawww.columnaedicions.cat

9 7 8 8 4 6 6 4 2 2 8 7 1

10187927

144 mm

Lluís Foix Carnicé ha estat director, director adjunt i sotsdirector de La Vanguardia en diverses etapes des del 1982 fins al 2001. Durant set anys n’ha estat director de la versió digital. És llicenciat en Periodisme i en Dret i ha estat corresponsal a Londres i a Washington. Ha cobert moltes guerres, cimeres, eleccions i conflictes enviant cròniques des de vuitanta-quatre països. És especialista en política internacional i columnista habitual als diaris La Vanguardia, El Punt Avui i Mundo Deportivo. Participa en diverses tertúlies radiofòniques i televisives. L’any 2013 va publicar amb gran èxit La marinada sempre arriba, les vivències de postguerra en un racó de la vall del Corb. L’any 2016 va ser guardonat amb el Premi Josep Pla amb Aquella porta giratòria, un recorregut pels seus primers records i vivències a La Vanguardia.

Disseny de la coberta: Planeta Art & DissenyImatges de la coberta: © Xavier CabanachFotografia de l’autor: © A. Herrero

Pròleg de Josep Maria Esquirol

1156

Des de l’hivern gèlid de Sibèria fins a la

primavera de Napa Valley, des dels

turons imperials de Hampstead Heath a

LLUÍS FOIX

EL QUE LA TERRA

M’HA DONAT

Pròleg de Josep Maria Esquirol Il·lustracions de Xavier Cabanach

001-280 terra donat.indd 5 13/09/2017 10:36:49

col·lecció clàssica

primera edició: octubre del 2017

© lluís foix, 2017

© del pròleg: josep maria esquirol, 2017

© de les il·lustracions: xavier cabanach, 2017

© columna edicions, llibres i comunicació, s.a.u.

av. diagonal, 662-664 - 08034 barcelona

isbn: 978-84-664-2287-1

dipòsit legal: b. 21.603-2017

fotocomposició: gama, sl

imprès a: liberdúplex

www.columnaedicions.cat

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma

de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa

a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español

de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment

d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).

Tots els drets reservats.

001-280 terra donat.indd 6 13/09/2017 10:36:49

Índex

Pròleg, de Josep Maria Esquirol . . . . . . . . . . . . 13

PRIMAVERA

1. S’obren les finestres . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 2. Simfonia sobtada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 3. Les vinyes ploren. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 4. L’aristocràcia del futur . . . . . . . . . . . . . . . 39 5. Les cases i els nius . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 6. Capricis dels vents . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 7. Horts i hortolans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 8. Blats i ordis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 9. Empeltar i transformar . . . . . . . . . . . . . . . 6510. Els dies llargs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

001-280 terra donat.indd 9 13/09/2017 10:36:49

10 – LLUÍS FOIX

ESTIU

1. La llum total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77 2. Els rostolls tendres . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 3. Estius a Hampstead . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 4. Una esponja seca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 5. L’enyorança de la terra . . . . . . . . . . . . . . . 99 6. Res surt de franc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105 7. Guspires bèl·liques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 8. Tots tenim un arbre. . . . . . . . . . . . . . . . . 119 9. Una revolució silenciosa . . . . . . . . . . . . . 12510. La sensualitat de les olors . . . . . . . . . . . . . 131

TARDOR

1. El dia té pressa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139 2. Els ocres del Potomac . . . . . . . . . . . . . . . 143 3. Els afortunats de demà . . . . . . . . . . . . . . . 151 4. Els secrets i misteris dels bolets . . . . . . . . . 157 5. Racons de memòria. . . . . . . . . . . . . . . . . 163 6. Pols i polsegueres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171 7. Caminar cap a la fosca . . . . . . . . . . . . . . . 177 8. Roselles patriòtiques . . . . . . . . . . . . . . . . 185 9. Pluja i vent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19110. Quietud ambiental. . . . . . . . . . . . . . . . . . 197

001-280 terra donat.indd 10 13/09/2017 10:36:49

EL QUE LA TERRA M’HA DONAT – 11

HIVERN

1. Capvespres silenciosos . . . . . . . . . . . . . . . 205 2. La boira que viatja . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213 3. La lentitud dels dies curts . . . . . . . . . . . . . 219 4. Una mirada civilitzadora . . . . . . . . . . . . . 225 5. El fred al moll dels ossos . . . . . . . . . . . . . . 231 6. En Vladimir m’ensenya el Baikal. . . . . . . . 239 7. La música i la terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247 8. Un tomb pel terme . . . . . . . . . . . . . . . . . 255 9. La resistència a la metròpoli . . . . . . . . . . . 26110. Llum, més llum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 267

Agraïments. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 273

001-280 terra donat.indd 11 13/09/2017 10:36:49

PRIMAVERA

001-280 terra donat.indd 19 13/09/2017 10:36:50

1

S’obren les finestres

L’hivern se’n va enmig d’una quietud univer-sal. Tot mirant el lent però inexorable cre-puscle de la vida s’insinua la claredat, s’es-

campen les boires, bufen els vents, s’allarga el dia. Ja hi tornem a ser. La passió del jove Werther de Goethe per Lotte literàriament acaba de manera tràgica. Però és la mirada hivernal, comprensiva, cansada i perdu-da del vell poeta romàntic que arriba a Weimar i viat-ja en el temps per contemplar les tonalitats canviants d’una vida de passions ja esmorteïdes. Ho explica tendrament Thomas Mann en un hipotètic viatge de l’ancià Goethe tot rememorant aquell desaforat amor de joventut, una senyora pansida per l’edat però sense perdre la seva enlluernadora vitalitat. La grandesa només s’assoleix al final del trajecte. Un jove pot ser un geni però encara no és gran. Li falten les arrugues de les coses velles, gastades, els pensaments acumulats en les llargs nits solitàries de l’hivern.

001-280 terra donat.indd 21 13/09/2017 10:36:50

22 – LLUÍS FOIX

La primavera ho enjoveneix tot. També els que la contemplen des de la inevitable rutina dels camins transitats moltes vegades. És especialment enriquido-ra quan el futur té pressa, ens espera i ens assenyala amb una llum que no voldríem veure però que cada cop és més propera, més clara, més inevitable.

Sembla que el món es posa en moviment quan, de fet, mai no ha estat quiet. Els primers ocells travessen els camps i s’ajoquen sota les teules o en recers soter-rats i desconeguts. Els conills surten esparverats i tor-nen als seus caus. Han superat la cruesa hivernal i treuen el cap esvalotats, però sense esme. Els canvis d’estació són traïdors perquè no són matemàtics ni segueixen els calendaris. Tampoc depenen dels go-verns. Ni dels periodistes. La naturalesa té possibili-tats infinites. Sempre ens sorprèn però mai no ens en-ganya. Juga amb els sentits humans amb una total despreocupació.

Cohèlet ja ho deia a l’Eclesiastès fa uns milers d’anys en advertir-nos que allò que ha passat tornarà a passar, allò que s’ha fet tornarà a fer-se, no hi ha res nou sota el sol. La novetat és la imprecisa i desorga-nitzada puntualitat.

A finals de febrer s’observa una quietud belluga-dissa. Tot està parat però tot remuga al ventre de la terra. La primavera s’imposa pels passos graduals d’un sol cada dia més matiner que escalfa l’atmosfera hu-mida i trista de les foscors grises ja superades. No cal refiar-se. Aquesta prematura irrupció de sol, llum i plenitud és enganyosa.

001-280 terra donat.indd 22 13/09/2017 10:36:50

EL QUE LA TERRA M’HA DONAT – 23

La primavera és una insinuació que apareix amb multitud de signes precursors. Res és definitiu. No-més es pot confirmar que el dia s’allarga i que una implosió lluminosa convida tot allò que viu a som-riure. El soroll penetra a poc a poc en les coses vives. Els ecos rotunds i secs de dies emboirats es transfor-men en simfonies polifòniques naturals. No hi ha res tan misteriós com un crit profund, sec, en un dia de boira espessa. El ressò et retorna amb una intensitat superada, lenta i grotesca, fins i tot desfigurada.

Els arbres de fulla caduca estan despullats del tot. Es comencen a vestir insinuant les canviants tonalitats de verds que els aniran guarnint fins que el cicle vital les acabi convertint en fulles grogues, vermelloses, seques, mortes, caigudes als peus de les rames i es-combrades pels vents tardorals. Primer borronen tí-midament. Encara no treuen la gran potència cromà-tica. En qüestió de dies el que havia estat una massa de branques marrons comença a canviar el paisatge.

El despertar és eufòric. Sembla que tot es desferma i queda fora de control. Els sentits no poden quedar indiferents davant l’explosió vital. Les bufandes s’arra-conen però no es desen. Tornaran els freds traïdors, les marinades glaçades, els capricis primaverals, aquell «març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot» que encara avui corre de boca en boca en obrir-se les portes de la primavera. Tots els grans clàssics, des d’Horaci fins a Virgili, han cantat aquests canvis me-tòdics, eterns, que arriben i se’n van sense demanar permís tot jugant amb la precarietat dels humans.

001-280 terra donat.indd 23 13/09/2017 10:36:50

24 – LLUÍS FOIX

Aquestes reflexions sobre el canvi inexorable de les estacions són un intent de refer un diàleg amb la natura que mai he abandonat fos quin fos el lloc del món en el qual m’he trobat. Ho vaig aprendre del meu pare. Mirar el cel abans d’anar a dormir és una rutina gairebé íntima. Llegir els signes dels núvols, de les estrelles, el silenci de la nit, és sempre recomana-ble. Ho he fet en tots els continents i en totes les esta-cions. Al l’hemisferi nord i al sud. A Sibèria i a l’Àfri-ca austral. Recordo encara amb esgarrifança una fosca nit al sud de l’Iran, nit clara i estelada, els espetecs profunds de l’artilleria pesant que colpejava posicions iraquianes llunyanes fent tremolar el cel i la terra. La primera mirada de cada dia és trobar-te amb les carí-cies de l’albada, del sol que apunta a Orient i la lluna que queda desfigurada per la nit transparent que ens abandona. Descobrir amb sorpresa que tot el que és nou és molt vell.

No és només la visió pagesa de la vida, tan rica i tan realista, tan espiritual i tan materialista, tan autèn-tica. És un apropament als misteris de la Creació, als comportaments d’aquesta, inesperats i alhora tran-quils. Quines promeses s’amaguen en els propers dies de pluges de sementer, vents del nord i del sud, pe-dregades, algun llampec radical, despertar de passions, inseguretats. El gran Shakespeare ho diu en boca de Proteu en Els dos cavallers de Verona: «Oh, com s’as-sembla, aquest amor en brot, a aquell dia abrilenc de gràcia incerta que ara, amb la llum del sol, net es des-perta i ara ve un núvol i s’ho emporta tot». Joan Sales

001-280 terra donat.indd 24 13/09/2017 12:19:44

EL QUE LA TERRA M’HA DONAT – 25

comença el seu gran relat de la Guerra Civil, Incerta glòria, precisament amb the uncertain glory of an april day. Hi ha un moment de la vida que sembla que ens despertem d’un somni.

Les coses imaginàries i les il·lusions són efímeres. Però les coses reals que veiem passar per davant no es poden deixar escapar. Una manera d’entendre la vi-talitat primaveral és obrir tots els sentits i comprendre una mica el que està passant al nostre entorn. Fixar-se en les coses molt petites per comprendre les més grans. El que no sap com creix un roure, deia Goet-he, no sap res. Absolutament d’acord.

001-280 terra donat.indd 25 13/09/2017 10:36:50