SEGONA ÈPOCA / NÚM. 11 / TARDOR 2002Salvador Cardús 136 Cap a on hauria d’anar l’economia...

D I R E C TOR: Antoni FurióCAP DE REDACCIÓ: Gustau MuñozC O N S E L L D E R E D A C C I Ó:

Xavier Antich, Juli Capilla, OlgaDénia, Martí Domínguez, FerranGarcia-Oliver, Vicent Olmos,Faust Ripoll, Pau Viciano

C O N S E L L A S S E S S O R:Cèlia Amorós, Joan Becat,Manuel Borja-Villel, EudaldCarbonell, Narcís Comadira,Manuel Costa, Alfons Cucó,François Dosse, Antoni Espasa,Ramon Folch, Mario GarciaBonafé, Salvador Giner, JosepFontana, David Jou, JohnKeane, Giovanni Levi, IsabelMartínez Benlloch, JoanFrancesc Mira, Javier Muguerza,Francesc Pérez Moragón,Damià Pons, Josep Ramoneda,Ferran Requejo, Vicenç Rosselló,Xavier Rubert de Ventós, PedroRuiz Torres, Vicent Salvador,Josep-Maria Terricabras,Vicent Todolí, Enzo Traverso,Josep Antoni Ybarra

REVISTA FUNDADA PER JOAN FUSTERSEGONA ÈPOCA / NÚM. 11 / TARDOR 2002

Edita: Universitat de València

i Edicions Tres i Quatre

Redacció, administració i subscripcions:

Publicacions de la

Universitat de València

c/ Arts Gràfiques, 13 46010 València.

Tel.: 96 386 41 15 Fax: 96 386 40 67

a/e: [email protected]

Disseny gràfic: Enric Solbes

Fotocomposició i maquetació:

Publicacions de la

Universitat de València

Impressió: Tipografía Artística Puertes

Distribució: Enlace S.A.

Tels.: 96 166 60 33 / 93 441 27 80 /

971 71 30 78

ISSN: 0210-587 X

Dipòsit legal: V-2686-1979

Preu d’aquest número: 9 euros

S’estén a hores d’ara una sensació molt marcada d’im-mobilisme pel que fa a la redefinició possible del mapaautonòmic –de l’estructura de l’estat– per encararvelles reivindicacions i noves necessitats. En principi,qualsevol observador una mica atent i objectiu podriafer-se càrrec del fet que la configuració actual de l’Estatde les Autonomies és insuficient per acollir la pluralitatnacional i cultural real, i que subsisteixen aspiracionsde reconeixement i d’eixamplament competencial rao-nables i àmpliament sentides en alguns territoris. D’al-tra banda, el nou escenari europeu, amb la incorpora-ció en peu d’igualtat d’estats de menys pes i entitat quealgunes comunitats autònomes, planteja reptes quecaldria, com a mínim, atendre. Però no és aquest el cas.Predomina, lluny d’això, una actitud fortament nega-tiva en aquestes qüestions, inspirada sens dubte en unavoluntat de recuperació del terreny perdut per l’Estatcentral que podria comportar conseqüències molt ne-gatives. Ara com ara, qualsevol proposta –del signe quesiga– és exclosa sense contemplacions. Més encara, aEuskadi assistim a un procés infortunat de desestabilit-zació social i política que condueix directament al blo-queig de l’estructuració aconseguida i de les seues pers-pectives futures. És cert que les condicions al País Bascestan marcades per convulsions molt específiques i dra-màtiques, però la negativa a reconèixer l’existènciad’un problema polític, a admetre ni tan sols la possibi-litat d’explorar vies de reajustament basades en eldiàleg i la negociació, pot conduir el país a un atzucac.Es planteja llavors el sentit de tot plegat: es busquenrèdits electorals a Espanya des de l’uniformisme i ladesqualificació? Quines conseqüències a llarg terminipot tenir aquesta actitud, en un context històric com elnostre? De bell nou s’han escoltat evocacions altament

E D I T O R I A L

preocupants –de recurs als «poders fàctics»–, compara-cions balcàniques irresponsables si més no i invoca-cions inversemblants a «una tierra, una lengua, unasangre»... Com ha escrit M. Herrero de Miñón, sem-blaria aquesta una conjuntura en què haurien d’actuarpolítics amb talla d’estadistes. I malauradament, tam-poc és aquest el cas.

Evidentment, no es tracta ací de nodrir confiancesil·lusòries en la intervenció providencial d’arquitectesinspirats o de polítics excepcionals. Més aviat al·ludima la necessitat d’un estat d’esperit diferent que superela temptació, avui tan difosa, d’apostar per una dinà-mica de confrontació i d’exclusió. Una temptació queprové, al capdavall, de les hipoteques i dels xantatgeshistòrics d’una transició amnèsica i no tan modèlicacom s’ha volgut presentar. El principi democràtic, si ésmadur i profund, si és real, no admet «premissesimmutables». Tot s’ha de poder debatre i canviar, si elsciutadans volen. La democràcia –el conjunt de valorsbàsics inspiradors de la construcció europea– és in-compatible amb la imposició de «projectes suggestiusde vida en comú» sustentats en la inèrcia d’una històriad’opressió i en l’amenaça, amb prou feines dissimu-lada, de la coerció. Com ha dit l’historiador MichelLeiberich, és a la llum d’aquestes premisses immu-tables –perquè tot va lligat, com bé sabem– que es potcomençar a comprendre la significació «de tota unasèrie d’esdeveniments absurds i incomprensibles per aun individu normal, com per exemple el fet d’hissarbanderes cada vegada més grans a llocs cada vegadamés inversemblants, el fet de declarar a tort i a dret ques’està orgullós de ser espanyol davant el perill marroquío basc, de destil·lar a València la política lingüísticamés impresentable i ridícula d’Europa, de guardar aSalamanca documents robats o de demonitzar i il·lega-litzar partits polítics que representen projectes d’Estatalternatius».

De la sèrie Gatherings (2000-2001), de Juan Muñoz

1 Editorial

6 España científica i altres vaixells errantsMiquel Barceló

28 Les fragilitats identitàries del País ValenciàAlfons Cucó

CIÈNCIA I CONEIXEMENT HUMÀ

49 Humanisme, ciència i sospitaJosep Lluís Prades

56 Cent cinquanta anys seran suficients?Juli Peretó

66 Revifada del pensament humanista?Acotacions a propòsit d’un cas singularAdolf Tobeña

72 Poder i límits de la ciènciaJosep Lluís Barona

86 Una derivació anòmala del racionalisme:impostures de la ciència contemporàniaFerran Sáez Mateu

96 El separatisme en la cultura científicaJordi Mundó

S U M A R I

D O C U M E N T S

105 Els jueus i l’autoodiKurt Lewin

116 Vladimir Nabokov o el joc de la memòriaAlfred Mondria

125 Ciutadania i identificació política. Apuntsper a un model d’anàlisi de la societat catalanaSalvador Cardús

136 Cap a on hauria d’anar l’economia catalana?Francesc Artal

145 Universitat, societat i poder políticJosep Guia

L L I B R E S

155 Terry Pinkard: Hegel. Una biografíaVicent Raga

162 Alfons Cucó: Roig i blau.La transició democràtica valencianaAgustí Colomines i Companys

6

Va haver-hi un temps en què es pro-duïren nombrosos avistaments d’un curiósi elusiu vaixell errant. Malgrat que no tin-gués nom conegut i la imprecisió de lesdescripcions que se’n feien, no hi haviadubtes que es tractava sempre del mateixvaixell, inesperadament sorgit, fugaç, plede presagis. Des de finals dels anys sei-xanta del segle passat aquest vaixell, l’Es-paña científica, era irregularment avistaten aigües de la historiografia espanyola. Elsrumors sobre les seves aparicions van anar,però, disminuint i fent-se més lacònicsfins al punt de no despertar, per una tem-porada, gaire interès ni tenir, fins i tot,prou crèdit tavernari. Darrerament, elvaixell ha sigut de nou sovint avistat.

L’España científica és el nom sota elqual es pot reconèixer el projecte variada-ment compartit per moltes escoles histo-riogràfiques segons el qual era possible es-tablir amb mètode científic una «històriad’Espanya» que seria, aquesta sí, finalment,vertadera. El franquisme havia fet impos-sible, des de 1939, aquest tipus de conei-xement. La «història d’Espanya» resultava,

España científicai altres vaixells errants

Miquel Barceló

Miquel Barceló és catedràtic d’Història Medieval a la Uni-versitat Autònoma de Barcelona. És autor, entre altres,de Arqueologia medieval (Crítica, 1988), El sol que sa-lió por Occidente (Universitat de Jaén, 1997) i coordi-nador de Musulmans i Catalunya (Empúries, 1999).

així, ser un objecte intel·lectual fet de de-formacions, d’ocultaments i de falsedatstambé. La seva confecció no havia tingut,reconegudament, més objectius principalsque atorgar plausibilitat al règim políticsorgit de la victòria dels «nacionals» de1939. Tanmateix alguns episodis historio-gràfics –el dut a terme per J. Vicens Vives,abruptament conclòs per la seva mort el1960– havien mostrat com la compacitati consistència de l’acadèmia franquista te-nia debilitats. L’auguri era clar: en el mo-ment que es poguessin fer servir els pro-cediments i mètodes establerts per lesescoles historiogràfiques de fora d’Espa-nya, no hauria de ser impossible fer un re-gistre científic de la història d’Espanya,trobar, finalment, la seva vertadera feso-mia que tantes adherències clericals i fei-xistes havien convertit en un subjecte de-forme d’aparença atroç. Els remeis tècnics,doncs, hi eren. Quan s’acabés la dictadu-ra, seria possible una reorganització acadè-mica que facilités l’operació d’accés, lacientífica, a la història d’Espanya. La mo-dernització del procediment hauria deconduir al desvelament final d’un rostrehistòric vertader i a un guany de conei-xement. Però això, i ho vull destacar, ocor-reria per primera vegada, atès que maiabans ningú, de l’ofici vull dir, havia vistla cara vertadera de la història d’Espanya

7o, senzillament, d’Espanya. Una visió, ésclar, amb les garanties d’observació cientí-fica que ara es requerien. Per altra banda,tampoc ningú, que jo sàpiga, en la crei-xent eufòria que afectava els medis histo-riogràfics d’esquerra o, senzillament, de-mocràtics, es va demanar formalment quèpassaria si el rostre finalment desvelat re-sultés inatractiu o, pitjor, temible. Aquestera, clarament, un dels riscos de l’opera-ció. Però n’hi havia d’altres menys íntims,més prominents i que afectaven a la ma-teixa solidesa tècnica de la qüestió. Laperspectiva i mètodes moderns –des delmarxisme, el calidoscopi capriciós delsAnnales, la comptabilitat parcial o fictíciade l’economia fins als pressupòsits de lesmentalités– resultaven tots certament méseficients per a produir registres historio-gràfics que no els simplíssims esquemes apartir dels quals s’havia bastit una narracióde la història d’Espanya que transcendiade molt l’àmbit acadèmic que intel·lec-tualment la manejava. Hi havia una «his-tòria d’Espanya» ben constituïda en elsseus trets essencials i que podia ser trans-mesa contemporàniament com a narracióprimordial d’orígens, plenitud i decadèn-cia de lògica fàcilment advertible, i queadmetia ser incessantment reescrita senseque cap de les fases essencials de la narra-ció fos afectada per la reescriptura. L’a-cadèmia historiogràfica franquista fou,certament, guardiana, gestora i difusorad’aquesta narració i no hi ha tampoc dub-te que hi va fer afegitons i adornamentsconsiderables; i és conegut el grau de falsi-ficació, ocultació, deformació i de men-tida amb què es presentava tot el que vaconduir a la «guerra civil» i a l’ explotacióque es va fer de la victòria. Suposo que dela correcció d’aquest registre deformat, al-

guns publicistes de l’època en deien «recu-perar la historia», un exercici extraordinà-riament fútil. En qualsevol cas la «recu-peració» no semblava plantejar-se anarmés lluny de la fase més contemporàniad’aquesta «historia». Les fases anteriors imolt pregonament la «Reconquista» i laconquesta d’Amèrica, justament les cons-titutives del relat inaugural, es considera-ven probablement mal escrites, fruit d’unesbiaix clerical i conservador, premodernsi es volia dir així, però previsiblement cor-regibles, modificables fins al punt de poderser transformades en episodis científica-ment depurats d’una narració «nacional»,ara sí, autèntica. Una mateixa modernit-zació, doncs, havia de fer possible establir,finalment, la vertadera «història d’Espa-nya». La fragilitat del projecte pot fer-sefàcilment palesa amb dues observacions.

Una, la crítica de la narració de la vic-tòria «nacional» de 1939 no assegurava, nide bon tros, que la correcció historiogrà-fica de les fases antigues es pogués dur,també, a terme. De fet, és dubtós queaquestes fases fossin clarament conside-rades objectius historiogràfics necessaris, oalmenys no tant com la fase contemporà-nia. Es podria, fins i tot, argüir que, perventura, ni tan sols eren percebudes com aintrínsecament problemàtiques de tal ma-nera que la correcció podia limitar-se, comhe esmentat abans, a modificacions enl’expressió narrativa, depurant-la de la pa-rafernàlia franquista, imperial i religiosa.Les actuacions i sentit de la FAI o del BlocObrer i Camperol, per exemple, tenienmés òbvia rellevància que si es varen o noes varen despoblar les illes del Carib peracció dels espanyols o quins eren els mo-tius i sentit que havien portat HernánCortes a escriure les seves Cartas de Rela-

8ción a l’emperador sobre la conquesta deMèxic. També, com a pràctica historio-gràfica, resultava més avinent. Tanmateix,el gruix, dins el conjunt narratiu de la«historia d’Espanya» d’aquestes qüestionsantigues era superior a les immediates perla senzilla raó que aquelles eren consti-tuents del relat i un referent permanentsense el qual el subjecte historiogràfic esfaria, al capdavall, inintel·ligible. Es vol-gués o no, les qüestions antigues havien deser tractades. Si no eren objecte específicde reconsideració i anàlisi, la seva funcióestructural seguiria intacta malgrat ques’efectués una depuració tant del lèxic comdel to usats pels mestres franquistes. Ésimportant observar que sense una anàlisicrítica i profunda de les qüestions antigues–la Reconquista i l’Imperi– el guió histo-riogràfic gestionat i profusament promo-gut per l’acadèmia franquista no patiaalteracions decisives en la seva estructura.I això és ben clar que no ha ocorregut. Elguió tant en el seus elements constitutiuscom en les possibles combinacions, moltrestringides per altra part, de què podenser objecte, està intacte. El molt notableesforç d’A. Barbero i M. Vigil (1978) detrobar-li una causalitat social a la «recon-quista» que fos més intel·ligible que la del’impuls religiós no ha tingut, tot i el seuressò acadèmic, conseqüències de recerca iconeixement perceptibles.

Aquestes qüestions antigues i tots elsespessos medis intel·lectuals on estan con-finades han acabat per ser percebuts com afets ben establerts, el coneixement delsquals s’hauria obtingut amb exercicis his-toriogràfics substancialment correctes. Ésclar que sempre hi havia marges inter-pretatius nous i comentaris de comple-ment per fer, però serien, en qualsevol cas,

addicions al coneixement de coses irrevo-cablement formades i que són part insubs-tituïble del funcionament del subjectehistoriogràfic més contemporàniament re-coneixible i del que més s’ocupen els his-toriadors a partir de 1975.

I dues, la renovació historiogràfica quehavia d’incloure tant la postulació detemàtiques menystingudes o desconegu-des per l’acadèmia franquista com l’aban-dó dels lèxics més reconegudament usatsen les narratives, s’havia de fer coincidintamb el procés de substitució acadèmica ieventualment biològica de l’ordre univer-sitari consolidat fins al 1975. Aquest ordres’ha mantingut curosament allunyat del’anàlisi. Hi ha pocs dubtes que seria per simateix un objecte fascinant d’estudi. Vetaquí un cos funcionarial dedicat a la con-centració i difusió programada de conei-xements sobre el passat nacional, el d’Es-panya concretament. D’entrada, el seufuncionament és la garantia que el sub-jecte del qual s’ocupa no té senyal de capinterrupció, que és tan fluid i continu comho pugui arribar a ser el tractament in-tel·lectual que se li atorga. A més, l’exis-tència mateixa d’aquesta pràctica funcio-narial determina amb severitat que elsconeixements sobre el passat de la nacióno són de mena diferent dels que fan in-tel·ligible l’estat. De fet, la selecció narra-tiva d’aquest passat està orientada a mos-trar que només la successió d’estats fins al’actual –sigui quin sigui– atorga sentit alrelat el final del qual és ben conegut. Quese sàpiga no hi ha altra narració d’Espanyaque no sigui la del seu estat i de les fases dela seva consecució. Això fa que qualsevolforma d’estat anterior pugui ser conside-rada com a part de la progressió en la fi-xació i consolidació d’aquest ésser de nar-

9ració, constantment al·ludit. Aquesta ope-ració és comuna a tots els neixements deles nacions. És important observar com lesnacions europees fixen el seu origen en els«barbars», cristianitzats però (P. J. Geary,2002). La relativa desconsideració de lafunció consolidant de l’estat sorgit dela victòria dels «nacionals» el 1939 és com-prensible perquè en aquest circuit noméspot figurar-hi, sobretot després de la sevaextinció el 1975, com a deformació d’unaltre estat que no es va arribar mai a pro-duir, la continuïtat de l’estat republicàmermat ja pels nacionalistes bascos i cata-lans. Però, és clar, això no hi va ser ser.D’estat només va haver-n’hi un. I sorgitd’una llarga i minuciosa acció militar.

Sembla, doncs, que l’atenció acadèmi-ca sigui força menys electiva del que elsmembres del gremi solen pensar. Les op-cions del que ha de ser objecte de recercaqueden hegemònicament concentradesentorn d’allò que fa possible l’estat nacio-nal i d’allò que l’obstaculitza i restringeix.Fins al punt que malgrat la proliferació, avegades extrema i aberrant, de publica-cions historiogràfiques, el nucli activadori constituent és molt simple i remot, comun pols mecànic, indiferent a tot i persis-tentment regenerat. Cap recerca feta sem-bla capaç d’alterar-lo.

D’aquesta manera, doncs, va resultarcompatible la renovació personal acadè-mica i el manteniment de la reserva ambquè el subjecte de la «història d’Espanya»era protegit. Vist així, no és rar que el queera plausible preveure com una transfe-rència amb forta fricció i difícil d’efectuarresultés ser passablement fluïda i de con-solidacions estables. Això requereix anàlisisfetes des de moltes perspectives. Tanma-teix aquesta transferència d’ordre acadè-

mic exigia una condició: la suspensió decrítica sobre el subjecte historiogràfic ori-ginal al qual es remetia tota la recerca itambé sobre la verificació de la compren-sió, congruència i veracitat amb què erenadoptats els mètodes i lèxics d’historio-grafies estrangeres consolidades. La discre-ció actual sobre el que es va arribar a es-criure des del, diguem, 1980 fins al 1995,s’ha d’entendre com una extensió, desit-jadament perpètua, de la suspensió de crí-tica més enllà del període estrictamenttransicional en el qual s’havia cercat unequilibri entre l’adopció de nous mètodeshistoriogràfics i arqueològics, experimen-tats fora d’Espanya, i un escalafó acadèmicconstituït en el «règim anterior» que con-trolava la mecànica i el ritme de la profes-sionalització de tants d’aspirants al cosfuncionarial d’historiadors d’Espanya.

No es tracta que la producció historio-gràfica d’aquell període fos tota de baixaqualitat. No és això. Hi ha publicacions ilínies de recerca valuoses. El que no té, engeneral, és consistència. Les qüestions cen-trals, que poden ser raonablement iden-tificades –l’expansió catalana, com és, quila fa, com s’organitzen les colònies, quinstextos produeix i quins silencis, la conso-lidació dels sistemes comptables com a re-quisit de les conquestes, etc.– són deixa-des de banda o no tenen un enfocamentdirecte. Aquesta obliqüitat produeix, encanvi, una atapeïda munió de notes i co-mentaris entorn d’aquests temes princi-pals com partícules atretes per una granforça que mai, però, no aconsegueixendibuixar un sentit en l’interior del campmagnètic. Les provatures, forçosamentdiscretes, des de la perspectiva tècnica his-toriogràfica, d’establir una caracterització«nacional» diferenciada de la d’Espanya o

10que no hi vagi a parar, acaben dissipant-se. Aquesta és una altra qüestió majorevitada. És significatiu que sigui Gaziel(1990) qui formuli una brillant expressióde perplexitat davant la refractària «histò-ria nacional» de Catalunya. Una històriaamb un secret: la revelació permanentd’una derrota. Dit d’una altra manera mésprecisa: la narració de Catalunya es basteixsobre una successió aparent d’esdeveni-ments que haurien d’haver succeït però noho feren. El que realment succeí era anta-gònic a allò que s’hauria d’haver esdevin-gut. És, així, la narració persistent d’unamanca i d’una merma. La perplexitat i lairritació de Gaziel són lluny de ser unaextravagància. El significatiu és que tota lareflexió de Gaziel es produeix com a reac-ció de la lectura a l’exili, entre 1936 i1938, de la Història de Catalunya deFerran Soldevila.

El punt de partida de la narració éssempre el mateix. Va haver-hi una vegadaun «estat» català, perdut en el camí, i queha de reconstituir-se. Gaziel (pp. 71-72) ésmolt més eloqüent que jo en assenyalarcom l’anàlisi pot ser substituïda per unanarració de l’adversitat. Aquesta adversitatté, però, historiogràficament un altrenom: Espanya. La narració d’Espanya síque arriba a un final, potser no gaire feliç,però indubtable i variablement reconei-xible. L’estat arriba formalment fins on hiha nació. De fet, la narració de Catalunyaforçosament acaba si no per confondre’samb la d’Espanya, sí per haver-se de con-tar des del seu interior. Ho va assenyalarpregonament P. Vilar el 1964 en el títoldel seu llibre sobre Catalunya dins l’Espa-nya moderna. Els efectes narratius d’a-questa duplicitat són extensos i d’un enor-me potencial de perversitat. Tota mena

d’enganys, simulacions i perfidiosos ma-lentesos, en el fons banalitat, se’n seguei-xen. És relativament senzill d’explicar,perquè aquest tipus de confusió intel·lec-tual originària determina una persistentinversió narrativa en la qual el que real-ment ocorre –la constitució d’Espanyacom a estat, nació i narració–, de fet, nohauria d’haver ocorregut. El relat historio-gràfic de Catalunya es converteix així en elrevers desconegut d’una altra narració, lad’Espanya, activa, reconeixible, amb eltacte polític inequívoc de l’estat. La per-cepció que tenia Gaziel de mettàfera, dedesconcertat jutipiri, era prou exacta.Sense un esforç vigilant, que poques vega-des es fa, la producció historiogràfica cata-lana té els límits estrictes que li imposa elfugisser subjecte d’allò que no ha passat.Tot i que rigorosos, aquests límits perme-ten, però, un petit ventall de variacionsque van des de la consideració d’una ad-versitat malèfica que impedeix la realit-zació històrica de Catalunya –la consecu-ció d’un estat, que ja d’una manera ol’altra hi havia sigut– a la postulació queles coses haurien pogut anar d’una altramanera i que hi havia hagut i hi ha encara,permanentment disponible, una alternati-va catalana que podria fer, si aconseguísfinalment imposar-se, que la narraciód’Espanya fos, diguem-ne, més plural, unamena de fantasmal Espanya dins la Cata-lunya moderna. Però això, justament, noha passat mai. No se sap, per tant. El quesí que se sap, en canvi, és que en la nar-ració d’Espanya tal com es coneix no hicap res més del que hi ha.

Les fortes connexions de tot això ambel catalanisme polític són òbvies i, certa-ment, no es poden estudiar separadament.L’hàbit retòric lamentívol forma part de

11les dues pràctiques, la historiogràfica i lapolítica. Però, vist des d’aquesta perspecti-va, no és un hàbit manllevadís, ornamen-tal, prescindible. Al contrari, és argüibleque cap altre llenguatge i to siguin mésadequats per a una narració on el subjecteo és absent o té una vida furtiva al redósd’una altra ben palesa i de gruix.

El segon narrador, de fet narradora, deThe turn of the screw (1897), de HenryJames –un dels experiments més notablesde contar coses que del tot no són– intro-dueix l’equívoc així: «Nothing was morenatural than that these things should bethe other things they absolutely were not».

Les tensions i ansietats per trobar lavertadera història de Catalunya, aquellaque, justament, està amagada sota el cor-rent abrasiu de la d’Espanya, apareixenformalitzades com a trets distintius dins elmateix discurs historiogràfic espanyol bécom a episodis específicament diferencia-bles o com alternatives refusades que elshistoriadors aconsegueixen identificar. Unexemple del primer tret diferencial és moltclarament la caracterització de l’expansiócatalana, començada el desembre de 1229,cap a Mallorca i Eivissa, i culminada entre1276, València, i 1287, Menorca, com ex-pansió de mercaders amb un brot poste-rior per la Mediterrània oriental. Ha cal-gut l’artifici de disfressar el conqueridor demercader per a diferenciar-lo del castellàmata-moros, primer, i eixelebrat extermi-nador d’indis, després. Cal entendre coms’ha fet i tornaré sobre això en una altraocasió. Evidentment, no es nega l’existèn-cia d’accions militars però s’introdueixendeformacions que fan molt difícil intel·li-gir-les adequadament. L’acció militar s’hau-ria d’inscriure dins una lògica socioeco-nòmica més àmplia i anterior, i resultaria

ser només una servidora d’un procés demaduració social evolutiva cap a formesmés precises i racionals de producció iorganització social. L’imperi mercantilcatalà seria dalt o baix una prefiguració delmés modern europeu, exitós i eficient, ino aquell esvalotat i casernari d’Espanya,manifestament acabat a Cuba.

UNA AVANÇADA DEL PROGRÉS

Aquesta deformació, aquest agradabletransvestiment, pot ser produït, justa-ment, només amb alteracions lleus de lespeces que van acabar per constituir els ei-xos de narracions de les conquestes ultra-marines europees des de la primera croada(1095). Una d’aquestes peces és l’ambi-güitat historiogràfica del subjecte conque-rit, una terra o una gent? L’alternativa,tanmateix, no es presentava mai, als con-temporanis, en aquests termes, atès que lacondició de bàrbars dels residents nomésera, de fet, un obstacle, desigualment re-sistent, a la possessió de la terra. En laconquesta d’Amèrica es faran prou palesesles incertituds intel·lectuals dels conqueri-dors sobre les seves accions i on i sobre quiactuen. En un sentit estricte inicial es con-quereix una terra «vacant». Bé es tractid’un gran desert, d’una gran solitud, inloco horroris et vaste solitudinis en l’expres-sió dels escrivans del segle XII a Tortosa,per exemple (A. Virgili, 2001), de claresressonàncies bíbliques, bé de residents hu-mans incapaços per ells mateixos de crearsocietats on la civilitat fos reconeixible. Lafrontera nord-americana seria l’exemplede la primera possibilitat (D. Arnold, 1996,pp. 98-118) i el maneig espanyol d’indis ila discussió sobre el dret a dominar-los en

12seria de la segona (A. Pagden, 1982). Heseleccionat dues referències d’autors re-cents i de poca presència en la historiogra-fia catalana, justament, com a indicaciódel caràcter general del problema i de latranscendència que els episodis catalanspoden arribar a tenir en la consideració del’expansió europea. El meu argument ésque, en efecte, els episodis locals d’aquestaexpansió, en especial els més primerencs,no poden ser degudament identificats ientesos sinó retrospectivament des de laseqüència de la qual, justament perquèforen amb èxit repetits, formen part. Lesconquestes de Tortosa i de Lleida consti-tueixen uns dels episodis més inicials d’untipus de colonització en què es conceben ies duen a terme operacions d’extermini depoblacions i la seva substitució. Això, cer-tament, no és fàcil de fer i requereix l’ela-boració de sistemes de maneig de pobla-cions resultat d’aprenentatge i correcció.Com ho conten els grups socials que ela-boren aquestes pràctiques d’extermini for-ma part, clarament, de la consistència queels sistemes poden arribar a tenir. El tretmés rellevant de la seva eficiència és lairreversibilitat: el capgirament poblacionalque la colònia ha produït és durador, i lesmodificacions selectives de plantes, bestiari les proporcions en què es produeixen nopermeten rebrots de continuïtat nativa.

Aquesta consideració sumària permet,tanmateix, de veure la fondària tant de larenúncia historiogràfica a estudiar l’extin-ció d’altres que varen suposar les con-questes catalanes, com de la seva reducciódeformadora a una més avinent epopeiad’espavilats comerciants. No és gens dub-tós que la narració general de les conques-tes catalanes, les del segle XII i les del segleXIII, es tendeix a fer en termes ambigus de

mercaders o, en tot cas, de guerrers que enles seves accions no farien sinó interpretarels interessos comercials de les ciutats ca-talanes, sobretot de Barcelona. Tampoc ésdubtós que aquesta expansió es fa inicial-ment sobre terres «vacants», en el sentitabans aludit. L’escarida descripció que faF. Soldevila (1934-1935) de Mallorca,abans de la conquesta, com «un regne in-sular, niu d’ardits navegants i de pirates,fundadors altre temps d’un veritable im-peri al Nord d’Àfrica» (I, p. 274) conté elselements caracteritzadors de la incivilitatsocial dels residents de la terra buida. Unregne que és un niu. Uns navegants arditsperò pirates. Un residu tot plegat d’un an-tic ordre polític islàmic i situat geogràfi-cament en una regió ara colonial on co-mençava l’«Orient». Deixant de banda lesal·lusions documentals contemporànies ales naus corsàries mallorquines, sobre lesquals es basa la descripció de Soldevila, eltext és una ximpleria que resumeix noel que se sabia a l’època, sinó el conjunt denocions sobre el qual es bastia la narracióde la singular conquesta. Que no era ori-ginal de Soldevila i que formava espessapart de l’ideari explicatiu colonial europeuestà, per altra banda, clar. Cal, tanmateix,remarcar que la narració resultant de la con-questa és manifestament desviada de la dela «Reconquista» espanyola, en general.Aquesta variació s’obté precisament ac-centuant el relleu comercial de l’expansiócatalana en contrast amb la conquesta mi-litar espanyola, el resultat social més pre-gon de la qual hauria sigut l’Andalusia dellatifundi i la pobresa. La connexió conse-cutiva amb la conquesta d’Amèrica podiaser fàcilment percebuda com a l’extensiód’una cruesa de procediment, quelcom deforassenyat, d’un imperi finalment inefi-

13cient, profundament aliè al que haguéspogut ser un imperi comercial català benadministrat. Això, evidentment, no haviasucceït, però era furtivament pensable.

L’adveniment del lèxic del «creixe-ment» econòmic va fortificar el procés decreació d’una narració substitutiva de lade la conquesta militar i li va atorgartambé un sentit inesperat de modernitat,d’estació inevitable en el camí del progrés.Els mercaders, en lloc dels guerrers, i la si-lueta d’un imperi polític sustentat periniciatives d’empresa i virtuts tècniques noresulten difícils d’encaixar en el protocoldel «caràcter nacional» català.

Pierre Vilar (1964, II, pp. 82-84) enun resum memorablement lacònic redueixla conquesta al seu estricte enunciat: «rea-litzada la conquesta, els pactes [entre lanoblesa amb els comerciants de Marsella ide Barcelona] seran complerts» (p. 83)Aquest abreujament immens és possibleper dos motius immediatament aparents.Un, la credibilitat que Vilar atorga sensereserves al «medievalisme» català que ja hafet del «corsarisme» mallorquí –«intercep-taven el tràfic entre Catalunya i Ceuta» (p.82)– l’impediment a la fluïdesa de l’ex-pansió comercial sobretot barcelonina ique exigeix un acord polític entre merca-ders i guerrers, finalment evident en el so-par a can Pere Martell on es decideix laconquesta de Mallorca. I dos, aquests ti-pus de fets d’armes poden ser reduïts amers episodis dins una lògica de «vidaeconòmica [que] es beneficia, per etapes,de les conquestes político i militars» (p.84). Podria dir-se que aquestes conquesteses produeixen dins un batec dilatori d’unordre superior que, a la vegada, els atorgasentit i les empetiteix. Però, de fet, les con-questes castellanes de Còrdova i Sevilla es

podien contar també com a gestes de mer-caders que preparen el camí cap a la des-coberta del «nou món» amb el port de Se-villa com a gran cor comercial, bategant,de profits.

LA DISTÀNCIA ENTRELA TORTUGA I AQUIL·LES

Tal vegada la coneguda paradoxa de la tor-tuga i n’Aquil·les podria il·lustrar el capgi-rament intel·lectual que arriba a produirl’observació d’aquest fenomen d’escissiópermanent de la realitat que és la històriade Catalunya inextricablement lligada a lad’Espanya. S’atribueix a Zenon d’Elea(acmè, entre 468 i 450 aC) l’argumentanomenat «Aquil·les» que és com una va-riant del cas portat per Zenon contra l’es-pai i contra el moviment. El text més com-plert d’aquest argument és el de Simplicide Sicília (s. VI dC). És, en versió espa-nyola de N. L. Cordero (1994, pp. 51-52), aquest:

Por el hecho de suponer distancias cada vezmenores hasta el infinito –a causa de la di-visión de las magnitudes hasta el infinito–no sólo Héctor no será alcanzado por Aqui-les; tampoco lo será una tortuga. Supón-gase que se trata de un estadio. Una tortu-ga avanza a partir de la mitad del estadio, yAquiles, desde el comienzo del estadio, ini-cia la persecución de la tortuga, y avanzamedio estadio, de modo que llega a la mi-tad del mismo, de donde partió la tortuga.Pero ésta avanzó ya la décima parte de lamitad restante del estadio. Aquiles recorreentonces la décima parte de esta mitad delestadio; pero la tortuga avanzó la décimaparte de la décima parte de la mitad restan-

14te. Y mientras quede una décima parte decualquier distancia, y ella tenga a su vezuna décima parte, la tortuga estará siem-pre delante de Aquiles, y jamás ningunode los dos podrá recorrer la totalidad delestadio.

L’aporia és anguniosa justament per-què no és fàcil refutar-la, encara que expe-rimentalment és sabut que n’Aquil·les po-dria agafar amb facilitat la tortuga. De fet,com ja va observar Aristòtil, el nucli del’aporia és el mateix que el de la dicoto-mia: la impossibilitat de recórrer un nom-bre infinit de magnituds.

Si hom s’avé a identificar Catalunya ambAquil·les i la tortuga, capdavantera, amb Es-panya, es fa palès que la paradoxa persis-tirà mentre Aquil·les no atrapi la tortuga.És a dir, no hi ha solució intel·lectual decap mena al problema així plantejat. Elseu manteniment produeix percepcions dela realitat únicament en els termes propisde dicotomia. Aquil·les no agafa mai latortuga i és un disbarat anguniós i ultrat-jant que no ho faci. Les narracions, desd’aquesta perspectiva, tendeixen inevita-blement a ser dobles atès que el relat és eld’una cosa que passa i no hauria de passaro, si voleu, d’una cosa que no passa. Aixòtambé indueix a una pràctica classifica-tòria de la informació peculiar atès que elscriteris de detectació de la realitat són con-fusos i canviants i permeten una incontro-lada difusió de perennes contraris.

És evident que no pretenc altra cosaque descriure, mitjançant una imatge co-neguda, el mecanisme més simple de fun-cionament de la narració del passat deCatalunya, o de Catalunya com a passat.Tampoc no pretenc cap originalitat. Fauns anys en J. M. Fradera (1992) va des-

criure en termes reveladors de «paradoxa»la formació, entre 1838 i 1868 d’una «cul-tura política» ben singular. Fradera fa ex-pressament servir la imatge de «dos pisos»per mos-trar la «dissociació» amb què potser percebuda la «cultura liberal catalanade mitjan segle XIX» (Fradera, 2000, p.162). Jo he volgut destacar en el conjuntd’aquesta percepció doble i dissociadal’aspecte historiogràfic més extrem i queprodueix una narració en què el subjec-te vertader resulta sempre haver estat, defet, un altre, la tortuga, Espanya. Natural-ment, la paradoxa només té sentit angu-niós per a qui es fixa en Aquil·les, inope-rant, i no en la tortuga, capdavantera.

LA DISTÀNCIA ENTRE LATORTUGA I AQUIL·LES EL 1945

Els albiraments de l’España científica solenser descrits a Catalunya amb el to lamen-tívol corresponent a haver d’explicar queel que passa no és exactament el que haviade passar. De fet, el tres grans temes quegraviten entorn de la imatge d’Aquil·les ila tortuga foren eloqüentment aludits perFerran Soldevila en el «prefaci inèdit»,escrit l’abril de 1944, i que suposadamenthavia d’encapçalar la seva voluminosaHistòria d’Espanya. Hi ha qualque dubtesobre si aquest «prefaci» fou redactat, enefecte, com a pròleg o fou només «unamena de declaració d’intencions que deviaanar més aviat adreçada al mecenes del’obra, Fèlix Millet, que no a l’hipotèticpúblic lector» (E. Pujol, 1999, p. 199).

Aquest «prefaci inèdit», secret, doncs,durant un llarg temps, no ha pogut influirdirectament en la generació de la pecu-liar perspectiva historiogràfica catalana de

15postguerra. En constitueix, però, un re-sum potent i li atorga una intensa clare-dat. Evidentment, Soldevila a través de lesseves grans «històries» –la de Catalunya ila d’Espanya– ja havia difós abastamenttant els supòsits conceptuals com elsprocediments historiogràfics i, sobretot,havia fet espectacularment la tria de dossubjectes narratius de connexions neces-sàries però al cap i a la fi tèrboles. Tanma-teix el «prefaci inèdit», tant si era un textescrit per a ser públic o concebut noméscom a informació íntima per al senyorFèlix Millet, el mecenes, conté en una ex-traordinària recapitulació tot el «designi»–«anys ha que porto amb mi el designid’escriure la Història d’Espanya» (p.200)– però impulsat per una enigmàtica,com veurem, convicció.

El primer tema, molt variadamentenunciat, és el del «descórrer el vel», el delpassat, entenguem-nos, i en fer-ho, veurela «veritat» del passat d’Espanya i tambédel de Catalunya. No es diu si el gest deldesvelament té requisits tècnics per a rea-litzar-se, com, per exemple, serien ele-ments específics d’anàlisi historiogràfica.Més aviat sembla que els «pensadors»espanyols fan el gest de manera forçaespontània. El que veuen no els agradagens i «alguns el deixen caure [el vel] nova-ment, de pressa, com temorosos d’havervist o entrevist; d’altres, no adonant-se totd’una de la transcendència de la revelació,diuen o clamen, per a després penedir-se’ni callar» (p. 201). N’hi ha d’altres «mésgosats o més sincers –un Ganivet, un Una-muno, un Ortega y Gaset– [que] arriben adescabdellar, en tot o en part, el seu pen-sament» (p. 201) i arriben a la «veritatenfront de les ‘concepcions monstruoses’dels ‘falsos tòpics’» però, finalment, aca-

ben per repetir-les. I succeeix a vegades quefins i tot, «partint [...] cap a noves concep-cions» s’arriba a concepcions, «construïdesd’amunt d’aquelles» «més monstruosesencara».

Però què és el que veuen els pensadorsespanyols que han descorregut el vel? Quèhi ha allà dins que és veritat tan enutjosa orepugnant? Aquest és el primer tema com-pletament formulat: en el passat hi ha unaveritat a la qual es pot accedir si es descor-re el vel artificiós que n’impedeix la con-templació. El segon tema pot ser enunciataixí «la història d’Espanya, quant al seudescabdelladament i les causes que l’hanimpulsat» és «una de les menys misterio-ses» (p. 202). O sigui que allò amagat noés un enigma dificultós, quelcom d’excep-cionalment produït, una raresa. El ca-ràcter torbador i repulsiu que pugui arri-bar a tenir no és atribuïble a una composicióinèdita o monstruosa. Al contrari, diuSoldevila, descriure aquest objecte his-toriogràfic no resulta dificultós si se’l des-pulla dels «afegits barroers, acumulatsdamunt les simples línies essencials» (p.202). Ells, els «pensadors espanyols», elsteixidors del vel, no ho fan, això. Elprocediment invocat pel mateix Ortega yGasset –«la història d’Espanya a l’inre-vés»– no és adient «per fer ressorgir laveritable» (p. 202) història. El mètode deSoldevila és presentat com a senzill:«anomenar les coses pel seu nom, donar acadascú el que és seu –homes i pobles–, nooblidar la Geografia, tenir molt en comptel’Edat Mitjana, veure de desentranyar delprocés històric el caràcter dels poblespeninsulars...» (p. 202).

Òbviament, el que proposa Soldevilacom a senzill és immensament complicat,de fer i, sobretot, de concebre. Cal remar-

16car, a més, que el detall del mètode és sin-gularitzat en una successió indiscrimi-nada, sense jerarquitzar-ne la qualitat. Perexemple, «tenir molt en compte l’EdatMitjana» o «la Geografia» són recomana-cions que no necessiten de gaire justifica-ció. Però, en qualsevol cas, es tracta d’ope-racions intel·lectuals d’ordre diferent a lesd’«anomenar les coses pel seu nom» i reco-nèixer el «caràcter dels pobles» en les se-qüències del passat. Quines són les cosesque han de tenir nom i quines no? I comidentificar i fer servir els noms que corres-ponen a cada cosa? Com discernir, al capda-vall, el «caràcter» del poble? N’hi ha, d’això?

Tan senzill que semblava que era, peròSoldevila no diu el nom que s’ha de posara les coses o quines coses tenen o mereixennom. Tanmateix, insisteix que «moltes deles tergiversacions i de les concepcionsmonstruoses no tenen altre origen queuna falsa denominació, que una injustíciaflagrant» (p. 202). Una altra vegada s’enu-meren en seqüència elements no neces-sàriament conseqüents o que necessiten,almenys, justificació pel seu inesperat con-tacte. Tergiversar implica voluntat de fal-sificar però no sempre té com a resultat«concepcions monstruoses». Certament,una «falsa denominació» pot ser l’origende tergiversació i de monstres però lanoció «d’injustícia flagrant» hi afegeix unadimensió que per si mateixa no té: lad’alteració punible d’un ordre just. Ja està,finalment, dit. No ha sigut mai un error,fou sempre una malignitat. Però, què hi harealment rere el vel que impedeix que els«pensadors espanyols» vegin allò que tantels repugna? Soldevila no ho arriba a dir, adonar-li nom. La silueta d’aquesta cosaamagada es pot endevinar, però, en undels fragments més enrevessats del text de

Soldevila. Aquest: «Així no és estrany que,davant de fets considerables de la vidaespanyola, que són la conseqüència nor-mal, obligada, d’un procés històric con-substancial, molts espanyols, de tota cul-tura i categoria, sentin l’estupefacció o larevolta, com davant d’un imprevist feri-dor. Així tota redempció esdevé impos-sible» (p. 201).

Què deu voler dir, això? Què és el quecontemplen «molts espanyols» de totamena que tan repel·leix com «un imprevistferidor»? Doncs, senzillament, quelcomque és «la conseqüència normal, obligada,d’un procés històric consubstancial». O si-gui el que és normal i, diguem-ne, evi-dent, es torna motiu d’«estupefacció» i de«revolta» per a «molts espanyols». Solde-vila ha emprat una altra vegada la mateixaimatge escènica d’una realitat oculta que nopot ser suportablement mirada per «pen-sadors espanyols» i per «molts espanyols,de tota cultura i categoria». Però aquí Sol-devila fa una contorsió violenta quan asse-gura que allò que no es vol contemplar ésresultat normal i obligat «d’un procés his-tòric consubstancial» però que, tanmateix,pot ser refusat a la vista com si, en efecte,es pogués simular que no existeix. Bé, caldir-ho ja: allò que hi ha rere el vel, allò queels espanyols no volen veure, és simple-ment la España plural o plurinacional.

No se suggereix mai quins motius ide quina mena fan insuportable la visiód’un ens tanmateix real, resultat a més d’un«procés històric consubstancial», «con-substancial» amb l’Espanya plural que elsmateixos contempladors espaordits i estu-pefactes refusen de reconèixer. L’embolicés colossal. Dit senzillament, qui perd,guanya. Resulta corprenedor que aquestasigui la percepció historiogràfica que Sol-

17devila, a l’exili, tenia el 1944 de la guerra ila victòria dels «nacionals».

Deixant de banda aquest tipus de valo-ració, el que em sembla clar és que com aprocediment historiogràfic resulta tan en-vitricollat com inútil. No permet descriuremés que un reflex immobilitzat en un jocsuccessiu de miralls. En la pràctica es pro-dueix i es distribueix la informació per amostrar, justament, la incongruència entreel que passà i el que hauria d’haver succeït.Una mà amagada i maligna hauria acon-seguit sempre que la España plural produï-da normalment no fos mai advertida com aplural sinó com a única, malversant la raó.

El tercer tema és una derivació neces-sària d’haver postulat com a possible unrefús espanyol a la contemplació del resul-tat d’«un procés històric consubstancial».La qüestió seria aquesta, és possible man-tenir perpètuament aquest refús? La res-posta, deixant de banda l’avinentesa depostular una cosa així, deuria ser, clara-ment, no. Per això, justament, s’ha de pre-veure una solució a l’ocultació de la reali-tat. El vel pot ser aixecat i l’espanyol potser persuadit que la visió de la cosa pluri-nacional és tolerable i, fins i tot, conve-nient atès que significaria el final de lainversió de la realitat.

L’«hecatombe», en paraula de Soldevila(p. 200), de la guerra ha de ser explicadahistòricament buscant en el passat «lespremisses de la conclusió que hem viscut ique vivim» (p. 200). El problema, però, ésque el «coneixement del passat hispànic»és inexacte (p. 201). Més que això: «no éspossible que idees tan fonamentalmentequivocades sobre el que ha estat Espanyapuguin engendrar sinó idees errades sobreel que és i el que hauria d’ésser» (p. 201).El vel està, així, teixit amb aquestes fibres.

La narració falsa allibera de contemplar lacosa plurinacional que batega en el fonsde l’escenari però també genera espant.Aquests «coneixements històrics» falsos, iaquí Soldevila és prou precís, des «d’unsegle ençà s’inculquen a la infància i a lajoventut espanyola, a les escoles primàries,als instituts de segon ensenyament, a lesAcadèmies militars, a les Universitats» (p.201). És a dir, l’estat genera i difon unanarració errònia i cerca de perpetuar unenorme malentès entorn de la seva ma-teixa existència. Si aquesta narració cor-rupta pot ser refutada primer i substituïda,després, per una altra, la vertadera, seràpossible no sols deslliurar el passat, objectede perenne manipulació, sinó assegurar elque hauria de ser, permetre, finalment,«d’enfocar lúcidament l’esdevenidor» (p.201). Hi ha lloc, doncs, per a l’esperança.Qualsevol dia la cosa plurinacional podràser feta patent i els espanyols de tota menapodran ser persuadits de mirar-la senserebuig. I qui sap, ho afegeixo jo, això, sifins i tot la miraran amb delit.

Aquesta solució pedagògica implica elconvenciment que la distància avantatjosaentre la tortuga i n’Aquiles pugui ser reduï-da per altres mitjans, intel·lectuals o de per-suasió espiritual, que no siguin el d’atraparfísicament la tortuga, acabant així l’encan-teri, l’èxtasi, de la paradoxa.

ELS ALBIRAMENTS DEL 2000

Ferran Soldevila, quan escrivia l’abril de1944, no dubtava a datar amb precisió elcomençament de la monstruosa ocultacióde la cosa plurinacional: «Espanta de con-siderar la mena de coneixements històricsque, d’un segle ençà s’inculquen a la in-

18fància i a la joventut espanyola...» (E.Pujol, 1999, p. 201). L’artifici era, doncs,recent i efectiu. Mentre que el passat haviagenerat un subjecte plurinacional, l’estatespanyol, en una vasta campanya pedagò-gica, havia aconseguit l’ocultament d’a-quest resultat i la seva substitució per unconstructe sumàriament caracteritzat peruna singular unitat, compacitat i indivi-sibilitat. És, penso, important advertir-hoperquè aquesta cronologia proposada perSoldevila fa de la «historia d’Espanya» dedesprés de 1939 una continuació d’unprocediment d’impostura més antic, de laproducció de quelcom factici, profusa-ment disseminat des de la sobirania políti-ca. La discussió sobre el passat no és mai,doncs, un debat sobre les formes d’adqui-rir coneixements, sinó sobre la creació imanteniment, crudelíssim si falta en fes,com havia acabat d’ocórrer en la guerrad’Espanya, d’una impostura. Segons Sol-devila, seria recent, «d’un segle ençà».

Els singulars estudis –singulars, per laseva raresa en la historiografia espanyola iper la claredat de plantejaments– de JuanSisinio Pérez Garzón (2000) mostrencom, en efecte, es va crear el subjecte de la«història d’Espanya». Comentaré nomésalguns aspectes relacionats amb l’anàlisi dePérez Garzón, pròpiament bastit ja en elsseus trets fonamentals el 1985 i, especí-ficament, després en el llibre coordinat perell sobre La gestión de la memoria. La his-toria de España al servicio del poder.

L’esforç analític de Pérez Garzón técom a objectiu fer visible com neix i creixuna «història» nacional, en aquest cas lad’Espanya. L’anàlisi es duu a terme desd’un supòsit fàcilment compartible: el fe-nomen només pot ser observat i descritdes de criteris objectivables de cientificitat

(p. 7). La precisió, però, de l’albirament del’Espanya científica depèn en gran manerade trobar una perspectiva adequada. Si,per exemple, l’espanyol és només un casdins el procés europeu d’invenció de les«nacions», la resolució que s’obté és escas-sa. El mecanisme de la invenció pot serarreu genèricament similar perquè és usa-da per «nacionalismes» constructors d’es-tats que busquen simplificar «domini so-bre gent» i precisar-ne els moviments dinsun territori progressivament limitat. El re-ceptari per fer això conté pocs elementssimples però les seves proporcions i la ca-pacitat combinatòria són, en canvi, moltgrans. Pensem, per exemple, en com es fano es desfan normativament les llengües, oen les dislocacions de població, o en elsprocessos irreversibles que porten arreud’Europa a la fi dels pagesos. Els diferentsgraus d’eficàcia en l’ús de la recepta indi-quen, justament, que la seva prescripcióno determina el resultat social de la sevaaplicació. El que produeix perplexitat ésl’escassa eficiència de l’estat espanyol perdestruir les diferents formes de vida local iimpedir organitzacions polítiques alterna-tives al seu domini. La manca, doncs, deforça i virtut, en dues paraules clàssiques.Hi ha tot un tipus d’investigació específi-ca destinada a exposar aquesta perplexitat(B. de Riquer, 2000; 2001).

Així, doncs, la consideració que la in-venció d’Espanya és, certament, un casentre tots els altres significa un avenç his-toriogràfic considerable respecte a l’estri-dent singularitat que gairebé de sempre seli atorgava a la «història d’Espanya» i que,entre altres coses, produí qüestions tan de-formes de plantejament com les que girenamb vol d’ocells famolencs entorn del«problema d’Espanya».

19Ha de fer-se notar que el «cas de l’estat

modern ineficient» forma part d’un tipuspeculiar de qüestions historiogràfiquessignificativament pròpies de la «històriad’Espanya». N’esmentaré només tres deprou notòries. Va ser encertada o bona–aquí l’elecció d’adjectius revela els diver-sos graus de preocupació ètica o conside-ració patriòtica de l’historiador– l’expulsiódels «moriscos», l’any 1609? Va ser millorper a València i per a Espanya? O, fins aquin punt la creació i manteniment del’Imperi catòlic dels Àustria va repercutirnegativament sobre la formació de la «na-ció»? Quan començà i fins quan durà la«decadència»? Les respostes són variadesperò, en general, es mouen entre l’accepta-ció, no exempta d’orgull, del cost que tin-gué la defensa de la fe fins a la més enre-vessada perspectiva de com l’imperi, quehagués pogut ser una eina de progrés, vaesdevenir una llosa per a la «nació», exhau-rint finalment les seves energies.

Aquest tipus de qüestions no passen deser un desvarieig i, de fet, produeixenerudició inconclusiva i dissipada. Són tin-gudes, però, per qüestions acadèmicamentcrucials, perennes, malgrat la impossibili-tat d’obtenir a partir d’elles resultats con-sistents. Hi ha una dimensió poc advertidaen aquests plantejaments historiogràfics.En la mateixa manera de ser formulats do-nen per suposat que la «nació» –Espanya oen termes menors, el País Valencià– és unaentitat prèvia als «moriscos» o a «l’imperi»;que és, en efecte, un nombre al qual se lipoden sumar o restar unitats sense que laseva constitució es vegi afectada. La ma-teixa formulació, doncs, és un engany. Laqüestió introdueix furtivament un volu-minós passatger, la «nació» o, com esdigui, Espanya, per exemple. El que pas-

sava per ser un exercici d’anàlisi resulta serun acte de creació narrativa del subjecte«nacional».

És possible que la discussió entorn delproblema de la ineficiència de l’estat espa-nyol, almenys fins al 1936, no sigui massadiferent de concepció que les altres qües-tions que he ressenyat breument. Totestenen connexions clares amb usos extremsde força. L’episodi dels «moriscos» és uncas de disseny i extermini massiu, tècni-cament molt ben perpetrat. El de «l’im-peri» és el cas del seu mateix manteni-ment, com a ordre polític, que pot serpercebut com onerós per Espanya sempreque en fer-ne els comptes interiors, els«nacionals», no s’incloguin els indis d’A-mèrica. I el de l’estat espanyol ineficient, apunt de desfer-se, és clarament connectatamb la guerra començada el 1936.

Pérez Garzón insisteix amb raó en elfet que el procés d’invenció de la «històriad’Espanya», al llarg del segle XIX, està asso-ciat, justament, amb les constants difi-cultats de constitució de l’estat modern.Pérez Garzón d’això en diu encertada-ment, «zozobra permanente» (p. 15). Lesdificultats de constitució ja van ser reco-negudes i teoritzades el 1920 per J. Orte-ga y Gasset i convertides en problema his-toriogràfic després del 1939 per AméricoCastro i C. Sánchez Albornoz a l’exili. Elque a mi em sembla més rellevant de lesformulacions, només fins a cert punt con-tradictòries, de Castro i Sánchez Albornozés que el subjecte de la «història d’Espa-nya» ja està fet, arrodonit, tot i que laconstitució de l’estat fos encara, i en espe-cial per als exiliats, de reconeixement in-cert i insegures les formes que poguésprendre en el futur. Justament, la disputasobre la «història d’Espanya» entre dos

20historiadors a l’exili assenyala amb cruaclaror que la selecció i simplificació delpassat per fer-ne història ja estava feta mésenllà de les divergències sobre el seu con-tingut entre conservadors i liberals. L’obrad’un tercer historiador, R. Menéndez Pi-dal, que no era a l’exili, fou, en la mevaopinió, la més determinant en la seleccióque es va dur a terme. Es caracteritza perl’abast de concepció i el sistema minucio-sament emprat per fer sorgir la silueta benressaltada de la «història d’Espanya», desde l’origen de la llengua espanyola, pas-sant per la construcció de l’epopeia caste-llana fundadora del «caràcter» i la deter-minació del sentit de la «reconquista» enel segle XI, fins a una patètica i tardana de-núncia de bogeria de Bartolomé de lasCasas, pel que l’obra d’aquest significavade crítica a la destrucció de les «Índies».

Certament, la invenció de la «històriad’Espanya» és un cas entre d’altres. El quetenen en comú és una mecànica particular,historiogràficament discernible i és aquestl’enorme mèrit d’obres com les de E. J.Hobsbawm (1983, 1990) i B. Anderson(1983). Però els casos són, si es permèsdir-ho així, singulars i el d’Espanya és, alcapdavall, diferent.

Resulta comprensible que reconegut elmecanisme de fer nacionalismes i, even-tualment, nacions i descrit l’artifici, elshistoriadors o un qualsevol contemporanimanifestin el seu disgust davant els colos-sals efectes de l’invent. No em costariagens posar-me d’acord amb Pérez Garzónque fóra millor per a tots que això de lesnacions, del nacionalisme i les seves for-mes de gestionar la memòria no haguésocorregut. Però més enllà d’aquest desigimpossible de satisfer, sorgirien punts depercepció força diferents de la qüestió. A.

Riviere Gómez (2000), una de les col·la-boradores en el llibre, mostra fàcilmentcom, entre 1975-1995 es recreen orígenshistoriogràfics particularitzats per a cada«comunitat autònoma». És clar que en larecreació es fan servir elements i formu-laris a vegades extravagants, il·lusoris i,fins i tot, perfidiosament falsos. Aquestdarrer fou el cas d’una «història» d’Anda-lusia on els conqueridors castellans o, sivoleu, espanyols, foren tràgicament trans-vestits en indígenes andalusins derrotats ioprimits per castellans. Bona part de la rei-vindicació «nacional» andalusista, almenysinicialment, es basava en això. Cal recor-dar el nom de J. Acosta Sánchez, prolíficautor de l’horrorós transvestiment, avuidesaparegut de l’ofici i breument esmentata l’anàlisi d’A. Riviere (p. 196). Tot plegat,la cruesa dels procediments emprats mos-tra com, tanmateix, els desvaris narratiuscerquen el seu sentit dins el patró generalde la «història d’Espanya», des de «la co-munidad céltica atlántica» fins a l’hímnictext de les glòries càntabres a la «recon-quista» i a la «misión generatriz», d’Espa-nya s’entén, o el que l’autora, seguramenten un instant de distracció, anomena«también en Cataluña se asistió a un re-calentamiento nacionalista» (p. 213). A.Rivière fa justament notar que, en gene-ral, l’esquema narratiu emprat per les «his-tòries autonòmiques» és idèntic en toteselles. L’esquema sí que ho és, encara quel’abast i sentit no arribin a ser comuns.Aquesta eventual diferència no és degudanaturalment al procediment sinó a l’acti-vitat i gruix dels sectors socials per a qui lainvenció de la «història» arriba a tenir unsignificat en el maneig de les seves varia-bles discrepàncies entorn de la construccióde l’estat espanyol. I evidentment no és,

21des d’aquesta perspectiva, el mateix la in-venció de La Rioja, Balears o Extremaduraque la de Catalunya. Tampoc no ho éshistoriogràficament, tant distint és el graui complexitat d’elaboració del subjecte.Per tant, si bé és correcte proposar qued’un sol esquema, en els seus termes méssimples, procedeixen les còpies de les «his-tòries nacionals», és banal reduir l’anàlisi aaquesta filiació. Fins i tot, incloent-hi lad’Espanya, en aquest ventall de còpies, l’a-nàlisi no adquireix significat.

Que tot és resultat d’un procedimentenganyós no és, per si mateix, analítica-ment rellevant ni afegeix comprensió a lescauses de l’ús profús que socialment se’nfa. A. Riviere fa referència (p. 217) a la«miniaturització» dels subjectes a partir, sino ho he entès malament, de la grandàriaque té la narració de la «història d’Espa-nya». És, penso, una qualificació pertinentperò caldria fer notar també que amb laminiatura no es pretén només reproduir auna escala inferior la narració més grand’Espanya sinó fer-la congruent amb lafase final, la constitucional, d’aquesta. I enaquest sentit totes les «històries» cabendins la d’Espanya, la de Catalunya inclosa.Són, doncs, certament més petites i aixíestan formulades.

Hi ha tanmateix un cas «autonòmic»que defuig la miniatura historiogràfica.Pel que sé, el nacionalisme basc situa el seuprojecte fora de l’abast de la narració d’Es-panya per tal com el fa previ –una llenguai un poble, Euskalerria– a qualsevol narra-ció, no inscribible en cap. Euskalerria nopot ser d’enquadrament historiogràfic su-perior. Per altra banda, és fins ara clar quehi ha sectors socials que plantegen explí-citament que Aquil·les pot en efecte atra-par físicament a la tortuga. Aquesta excep-

ció, però, no és comentada de manera di-recta per A. Riviere que esperadament laredueix a una aberrant fonamentació «dela étnia, mitos de carácter racista basadosen la antigüedad, la pureza y permanenciahasta nuestros días de determinados carac-teres o atributos físicos diferenciales queconformarían la ‘raza vasca’» (p. 167). Enefecte, els antecedents intel·lectuals d’a-questa mena de fonaments són clars i sónels que, en part, anomena Riviere tot fentuna referència general al llibre de S. J.Gould (1981) sobre The mismeasure ofman. En la meva opinió, però, la funciódel «mite» racial no està prou precisada. Ésclar que és «salvatge» –terme manllevat perl’autora a L. Dumont– justament perquèse situa als afores de qualsevol ordre nar-ratiu. El «mite» no té episodis, és previ iposterior a qualsevulla narració nacionald’Espanya.

Ja he fet notar abans que el tipus d’anà-lisi dut a terme per J. Sisinio Pérez Garzónera rar en la historiografia espanyola. Sensdubte haurà de ser refinat en molts delsseus aspectes i algunes de les seves premis-ses haurien de ser objecte de discussió.Però constitueix un aclariment de granimportància.

La descripció que fa del «españolismo»,o del seu aspecte més notori, és impecable:«...persiste hoy como nacionalismo encu-bierto que niega serlo, pero que condicio-na la actividad historiográfica, la enseñan-za de la historia y, por supuesto, loscomportamientos ciudadanos» (p. 105).

Significativament, la descripció té coma centre l’ocultació, l’acte deliberat d’a-margar, de simular i mentir. F. Soldevila,com s’ha vist, reconeixeria immediata-ment la falsificació com a cosa pròpia dela «història d’Espanya», però no la verta-

22dera, no l’autèntic passat generador de lacosa plurinacional. El nacionalisme espa-nyol seria el vel que perennement impe-deix la visió del que ha passat. Aconseguitl’estat, voldria passar inadvertit.

La descripció d’aquest tipus de falsi-ficació condueix inevitablement a afanys iprojectes didàctics per a corregir l’erròniavisió. En l’obra de J. Sisinio Pérez Garzónla intenció pedagògica és notòria i la sevanecessitat correctiva és reclamada amb ur-gència ateses les conseqüències tan polí-tiques com intel·lectuals que es podrienproduir si una tal modificació, d’ordresalvífic –un ciutadà o un súbdit més rao-nable i al capdavall menys espanyol– esdugués a terme.

En el mateix llibre, R. López Facal (pp.111-161) fa ben explícit en què hauriade consistir aquesta pedagogia concebudainicialment com a crítica minuciosa de lapràctica, en els ensenyaments secundaris,a través de la qual adquireix vida i es pro-paga el malentès i l’ocultament. Tot i l’e-fectivitat de la crítica, les solucions correc-tives resulten imprecises i no passen de serben intencionades, com es pot veure al mo-nogràfic de L’Avenç sobre «quina històrias’ensenya?» (R. López Facal i altres, 2001).

La raó principal de la imprecisió i, avegades, fins i tot, irrellevància de les solu-cions correctives procedeix no dels autorssinó de la mateixa perspectiva de l’anàlision l’observació i delimitació del problema–l’estat espanyol i les seves narracions–tendeix a confondre’s amb la seva impug-nació: el que és no hauria d’haver sigut i espot contar, en qualsevol cas, d’una altramanera. El capítol de R. López Facal en elllibre coordinat per Pérez Garzón es titulaapropiadament «La nación ocultada» i espoden trobar en els textos dels autors

imatges referides al subjecte històric, so-bretot Espanya, com quelcom d’amagat,remot, l’accès al qual requereix esforçoscomplicats. Aquest, per exemple: «... lasuperación de las incomprensiones exigedesbrozar cuantos muros se han ido levan-tando a lo largo de estos dos siglos deconstrucción de la España contemporá-nea» (p. 24).

El manteniment d’aquesta perspectivaés possible, entre altres motius, per la irre-solució amb què es manegen dos aspectescrucials i inextricablement lligats de l’anà-lisi del procés constitutiu de les «nacions»i els estats. Abreujadament dit, es tracta deles «emocions» nacionals i de la profun-ditat temporal que puguin tenir els mate-rials suposadament primigenis a partirdels quals s’elaboren les invencions de lesnacions.

Pel que fa a les «emocions» nacionals,sovint es va tan lluny com per donar aentendre que la nació és un sentiment oque, en qualsevol cas, el nacionalisme potser reduït a una col·lecció de sentimentspassablement respectables mentre nos’exacerbin. Atesa la seva natura passionalaquests sentiments tendeixen a fer-ho, aexacerbar-se, i, per tant, el mèrit dels estatsmoderns o de les suposades cultures de-mocràtiques seria el de trobar formes decontenir el «sentiment nacional» i rebaixarel seu potencial agressiu. Però quins pu-guin ser els límits discrets d’aquestes emo-cions resulta difícil de saber i sobretotd’assegurar-ne la seva estructura i estabi-litat. Perquè és clar, també, que un certgruix de sentiment ha de mantenir-se perassegurar, justament, la permanència de lanació. Tota una sèrie d’elements, dits sim-bòlics, són emprats per obtenir aquestesespecífiques emocions i, alhora, per fer-ne

23referències de la mesura variable en quèes produeixen. Si, doncs, per una banda, ésclar que la nació genera sentiments, pro-clius a l’exacerbació, també, per una altrabanda, és palès que la nació és un enginycomptable de súbdits i de les seves acti-vitats –mercat nacional, règim fiscal, es-coles, llengua...– desenvolupat i refinat entots els processos de construcció dels estatsmoderns.

Intentar reduir aquests processos for-matius de les nacions, en tant que enscomptables, als sentiments que la sevaconservació pot generar, resultaria tan ba-nal com voler entendre tot el procedimentde la reproducció de l’espècie amb lesemocions a ell associades, entre les quals eldit amor n’és només una. Molt sumària-ment expressat seria, doncs, així: la naciópermet fer comptes, fer-ne uns d’histò-ricament nous –nous respecte, per exem-ple, al domini feudal i monàrquic fins afinals del segle XVIII–, i el nacionalisme fallistes –qui és d’això i qui no ho és– degent. I aquí s’entronca amb la temible«polis», ciutat, el lloc on no hi ha «bar-bars», on impera l’ordre, la condició delprogrés. La pretensió que un qualsevol na-cionalisme és quelcom de postís, de pres-cindible i substituïble per un marc d’or-ganització social regit per consideracionsraonables resulta ser només especulativa isovint una fantasia enganyosa. La insinua-ció que el nacionalisme català és un sen-timent arcaic obstaculitzador d’una mo-dernitat innominada és un bon exempled’aquesta mena de perfídia intel·lectual.

Una altra qüestió és, tanmateix, la dela profunditat temporal dels elements queentren en la selecció finalment consolida-da com a narració nacional, com a sub-jecte historiogràfic. Significativament no

hi ha recerques específiques sobre com esprodueix la selecció i quins elements sónacumulatius, irreversiblement integrats, iquins resulten superflus o només esporà-dicament emprats. El fet inequívoc quetota narració nacional contemporània ésconstituïda per elements antics indueix apensar si la nació, el subjecte historio-gràfic, no fóra realment ell mateix tambémés antic. Esmentaré només dos exemplesd’anàlisi que, des de perspectives molt di-ferents, apunten a aquesta possibilitat.Manuel Martí (1998) en un brillant assaigsobre la banalitat historiogràfica d’inten-tar aclarir si les nacions tenen o no tenenmelic, assenyala que els «processos i meca-nismes de formació [de les nacions] nosempre cal creure’ls circumscrits als dosdarrers segles» (p. 27). Justament, perquèla seva anàlisi és rigorosa i informada lareserva de l’autor sobre aquesta «nació»abans de les nacions resulta intrigant. Se-gur però que no deuria començar abansde, diguem-ne, 1250 quan la conquestacomençà, a València, a ser irreversible. Se-ria fascinant, en aquest cas, observar comla complexa organització de la colònia ge-nera formes específiques de consciènciasocial que no serien intel·ligibles a partirde la procedència dels pobladors, o quinaseria l’adequada perspectiva historiogrà-fica que permetés determinar –a quinadistància s’hauria d’observar i quina gran-dària hauria de tenir el subjecte– com esprodueix la diferenciació social. En suma,per què les Illes Balears i València no sónCatalunya nova. Més precisions dónaPatrick Wormald (2001) que situa l’adve-niment de la «nació-estat» d’Anglaterracap a la primera meitat del segle X. L’autorés conscient que la datació que proposapot resultar escandalosa però pertinent-

24ment observa que els crítics escandalitzatsencara han de demostrar perquè aquestadatació tan antiga no pot ser proposada(p. 4).

La qüestió, doncs, està ben oberta i talvegada, com mostra Manuel Martí, inade-quadament formulada atesa la inconcreciói mal·leabilitat dels termes «nació cultural»i «nació política».

Cal advertir que la discussió de l’an-tiguitat de les nacions no és exactamentderivada del guió tradicional que es re-muntava a la fase més remota possible delsubjecte historiogràfic. Els ibers, les ban-des de «pre-històrics» o els espavilats so-brevivents de l’Arca de Noé, que fins fapoc es consideraven l’origen dispersiu delseuropeus, eren bons candidats a ser co-mençaments. Ara resulten clarament orí-gens extravagants però segurament encarahi ha acadèmics que postularien que elsibers podrien ser l’antecedent de quelcomnacional hispànic. Una altra cosa seriaoferir precisions raonables sobre el quepodria constituir aquest antecedent. Peròtot l’assumpte, en qualsevol cas, seria unexemple de la laxitud conceptual amb laqual es tracten les societats antigues.

De fet, la qüestió de l’antiguitat de lesnacions suposa una fractura profunda enla formulació de tots els guions de les na-cions modernes. Se sap ja que no podenser antigues, que són, de fet, recents. Unaaltra cosa, però, és distingir adequadamentcom, en cada cas, se seleccionaren els ma-terials de la invenció i com s’anaren efec-tuant les connexions entre ells de tal ma-nera que es produís una xarxa d’episodisimplicats. En el cas d’Espanya, l’exemplehistoriogràfic més pregon és el de la con-nexió entre la «Reconquista» i la conques-ta d’Amèrica. Es dóna com a fet, però els

detalls del seu funcionament són enorme-ment obscurs. Sovint la connexió és mera-ment formulària: els episodis són tan suc-cessius que semblen per força implicats iper conseqüent poden ser atribuïts a cau-ses sinó idèntiques sí almenys fortamentcongruents. És clar que aquí el mot «cau-ses» encobreix un feix de coses imprecisesi de qualitat molt diversa.

En rigor, doncs, no se sap quina con-nexió pugui haver-hi hagut entre els dosepisodis. No ha sigut mai pròpiament des-crita. Però cal advertir que els dos episodisabasten uns 700 anys de la vida del sub-jecte historiogràfic i que en determinencompletament el sentit i l’ordre la sevanarració. Així de senzill i així de gros.

És clar, però, que essent veritat la mo-dernitat de les nacions, es podria prescin-dir, sabent-ho, de cercar antiguitat a lesseves narracions. Però això ningú per arasap com funcionaria i certament no és tas-ca d’historiadors.

El darrer albirament de l’España cientí-fica l’ha fet José Álvarez Junco (2001) in’ha donat notícia amb una escrupolositati potència no gens habitual. Com ha des-tacat J. M. Fradera (2002), en una recentressenya, es tracta d’un llibre decisiu en elconeixement de la «fabricación de la idea,o ideas, de nación española» (p. 3). Enefecte, els grups socials i intel·lectuals queparticiparen en l’accidentada invenció, alllarg del segle XIX, són ben identificats i lesfases del procés ben delimitades. El que hade permetre, a partir d’ara, aquest informesón els treballs de singularitzar i classificarde manera sistemàtica els materials selec-cionats per dur a terme i consolidar l’in-vent. Curiosament, els blocs de la inven-ció són aquells manejats per J. Ortega yGasset i, sobretot, per R. Menéndez Pidal

25i C. Sánchez-Albornoz. És a dir, sónaquells que constitueixen els plans histo-riogràfics acadèmics en curs. En certa ma-nera aquella difusió tergiversadora, aquellsconeixements que espantaven Ferran Sol-devila inculcats arreu «d’un segle ençà»,continua produint-se. És clarament l’estaten totes les seves instàncies el seu difusor.Per això compta amb un extraordinariguió, el de la «història d’Espanya» que fapossible, tan resistent i incorregible és, quela recerca historiogràfica tingui dificultatsper no quedar reduïda a notes i comen-taris al potent esquema.

Crec oportú, atesa la importància delllibre de J. Álvarez Junco, destacar dos as-pectes que, en la meva opinió, poden por-tar a confusió. El primer és el títol espec-tacular del llibre: Mater dolorosa. Nol’entenc. Sembla que vol fer referència aqualsevulla de les dificultats de la mater-nitat, a l’acte del part o als patiments del’amor maternal. No queda clar. En qual-sevol cas l’al·lusió resulta, almenys pelmeu gust, massa orgànica, reveladora talvegada de la impressió que a l’autor liprodueix el reconeixement de la fabricacióde la idea d’Espanya. Per altra banda materdolorosa és el començament de la descrip-ció d’una escena tràgica de mort el centrede la qual és la contemplació que fa lamare del fill mort a la creu, «stabat materdolorosa iuxta crucem lachrimosa...». Forad’aquest context es fa incòmode atorgarsentit precís a l’expressió.

L’altre aspecte és de més abast i com-plicació. El paper decisiu del projecte his-toriogràfic i filològic de R. MenéndezPidal no està prou identificat i reconegut.I resulta que és, almenys en la meva opi-nió, el que atorga finalment a la partantiga del guió de «la història d’Espanya»

tota la seva tremenda solidesa. No és quis’ho inventa però si qui ho organitza. És lainstància decisiva en la confecció del campd’estudi del «medievalisme» al qual ni F.Soldevila es pot sostreure. El llibre de J.Álvarez Junco hauria de permetre, ja ho hedit, d’analitzar com es fa la tria modernadels materials que tan inextricablement esconverteixen en la fase inicial i compactade la narració espanyola. Després de totsels assatjos d’incorporar mètodes i proce-diments historiogràfics nous, la «re-con-quista» i tot el que l’envolta de supòsitsfurtius i limitacions conceptuals segueixintacta, i conseqüentment l’imperi «espa-nyol» és mantingut fora de l’anàlisi, comun constructe de mecànica potent, però,desconeguda.

Les repetides fallides del projecte de laEspaña científica rauen en el fet que el guiónomés es pot rompre creant cossos empí-rics alternatius a les indicacions prescritespel mateix guió. No basta canviar de pers-pectiva historiogràfica. No basta, per exem-ple, atribuir a la «reconquista» un sistemacausal diferent al religiós imaginat pelsclergues. Si no es construeixen alternativesempíriques, la narració principal no que-darà afectada.

Un cas molt clar d’això és el capítolque fa E. Manzano (2000) en el llibre deJ. Sisinio Pérez Garzón dedicat a estudiarel significat de la «conquista árabe en lahistoriografía nacionalista española» (pp.33-62). Es tracta òbviament d’una qüestióde gruix, decisiva en la construcció delguió. Doncs bé, al final de la seva lecturano se sap de què es tracta. És evident quel’autor hagués pogut fer una descripciómés intel·ligible i més prolixa del proble-ma. Però no ho fa. Sí que repeteix, al-menys tres vegades (pp. 34, 59, 61) la idea

26que «el pasado histórico es, pues, un uni-verso extraño». La idea és brillant i lametàfora atractiva però l’autor l’haurà decompartir amb, almenys, David Lowen-thal que la desenvolupà en un llibre, Thepast is a foreing country (1985).

Insisteixo en aquest punt i en el trivialassaig d’E. Manzano perquè, justament,la qüestió d’al-Andalus, o de com desfer-se’n, genera tot un camp d’equívocs con-ceptuals que determinen pràctiques derecerca que no obtenen mai resultats, al-menys resultats capaços de modificar elguió, o d’alterar-ne la inintel·ligibilitat.La imatge de la «reconquista» –vegeu elmapa– és tan potent, tan exhaustiva queno permet més percepció que l’expansiva.Però, i aquest és l’equívoc sensorial, inicid’un de conceptual més complex, aquestaexpansió, feta per blocs espacials en lapsostemporals diferents, té límits geogràficsaparentment plausibles, la península té unpunxegut final. El que passa, però, és queinesperadament sorgeix Amèrica. Tot ple-gat és com haver vist un enorme fibló quetorna invisible i sense tacte tot el que hi haen el seu complicat entorn. Només el fiblóresulta nítid i rememorable.

Fa temps que A. Pagden (1986) a laintroducció de l’edició revisada del seullibre The fall of natural man (1982) re-marcava que era necessària la reconside-ració del segle XVI espanyol –«always pre-sented by the Caudillo’s ideologues as themodel for the new order»– i el significatintel·lectual del descobriment d’Amèrica.A. Pagden ho deia perquè els nous histo-riadors, els post-franquistes, clar, s’hanocupat preferentment dels segles XVIII iXIX, el període que els franquistes varenvoler ignorar «as the birth-time of libera-

lism, democracy and the final demise ofSpain as a great power» (p. 8).

Fa molt poc en una conversa públicasignificativament titulada «After Empire,after Franco», Ch. Schmitd-Nowara i J.M. Fradera (en premsa), constaten que elmateix buit persisteix. Les raons són forçamés complicades del que A. Pagden pen-sava el 1986.

* * *

El de la «història d’Espanya» resulta ser,finalment, un joc de besllums, de percep-cions maldestres, d’ocultaments. El passatd’Espanya podria haver produït natural-ment la cosa plurinacional però, per laforça contada, hauria resultat ser noméscosa única i indissoluble. Tanmateix el se-cret roman obstinadament enllà, rere elvel. És clar també que la revelació constantdel secret –en el fons hi ha una cosa plu-rinacional– és una forma de voler actuaren el futur, de, políticament, decidir-lo.No és, tanmateix, clar que sigui una ma-nera adequada d’analitzar el passat i fer-neconeixement.

També hi ha qui en ocupar-se de la«història d’Espanya» no hi sap trobar capsecret ocult com el que hi va trobar F.Soldevila. El que s’hi pot trobar, incapaç,però, d’una definició qualificada, és unaben orgànica «... enorme cosa». El qui hodiu és J. Ortega i Gasset. Catalans i bas-cos no haurien estat capaços «de forjaresta enorme cosa que llamamos España»(1967, 15a ed., p. 53). Bé, ja està dit, la«enorme cosa».

No és en cap cas una discussió banalperquè l’invent d’Espanya, l’estat, araconstitucional i autonòmic, funciona i

27les angoixes, didàctiques i d’altra menamenys confessable, que sovint mostren elsinformes sobre els albiraments de l’Españacientífica són, sembla, poc realistes. Enqualsevol cas, el futur no és cosa d’histo-riadors. Sí que ho és, per ventura, advertirque els informes sobre els albiraments del’Espanya científica al·ludeixen, de fet, noa un sol vaixell navegant sense rumb. N’hiha més de perduts. Un estol de vaixellsendurits, indiferents a les col·lisions i aldesastre, deshabitats, mortífers, navega er-rant en mar tenebrosa. ❐

BIBLIOGRAFIA

Álvarez, J., Mater Dolorosa. La idea de España en el siglo

XIX. Taurus historia, Grupo Santillana, 2001.

Anderson, B., Imagined Communities. Reflections on the

Origin and Spread of Nationalism. Verso, Nova York,

1983.

Arnold, D., The problem of Nature. Environment, Culture

and European Expansion. News perspectives on the past.

Blackwell Publishers, 1996.

Barbero, A. i M. Vigil, La formación del feudalismo en la

Península Ibérica. Barcelona, 1978.

Cordero, N. L. (traductor), Los filósofos presocráticos.

Gredos, 1994.

Fradera, J. M., Cultura nacional en una societat dividida

(Patriotisme i cultura a Catalunya, 1838-1868).

Curial, Barcelona, 1992.

— «Cultura nacional en una societat dividida, deu anys

després». L’Espill, 4 (2000); pp. 160-166.

Gaziel, Quina mena de gent som. Columna, 1999 (el text

esmentat és de 1938).

Geary, P. J., The Myth of Nations. The Medieval Origins of

Europe. Princeton University Press, 2002.

Hobsbawm, E. J. i T. Ranger (ed.), The Invention of

Tradition. Cambridge University Press, 1983.

Hobsbawm, E. J., Nations and Nationalism since 1780.

Cambridge University Press, 1990.

James, H., The turn of the screw, 1867. Penquin Books,

Londres, 2001, p. 44

López, R., «La nación ocultada», en Pérez, J. S. (coord.),

La gestión de la memoria. La historia de España al ser-

vicio del poder. Crítica, Barcelona, 2000, pp. 111-

159.

Lowenthal, D., The Past is a Foreign Country. Cambridge

University Press, 1985. 1999.

Manzano, E., «La construcción histórica del pasado na-

cional», en Pérez, J. S. (coord.), La gestión de la me-

moria. La historia de España al servicio del poder. Crí-

tica, Barcelona, 2000, pp. 33-62.

Martí, M., «Amb melic o sense. La Història i les nacions

d’ací». Afers, 29 (1998), pp. 11-29.

Ortega y Gaset, J., España invertebrada. Ed. de la Revista

de Occidente, Madrid, 1967.

Pagden, A., The fall of natural man. The American Indian

and the origins of comparative ethnology. Cambridge

University Press, 1982.

Pérez, J. S. (coord.), La gestión de la memoria. La historia

de España al servicio del poder. Crítica, Barcelona,

2000.

Pujol, E., «El prefaci inèdit de la Història d’Espanya de

Ferran Soldevila». Afers, 32 (1999), pp. 197-203.

Riquer, de, B., Identitats contemporànies: Catalunya i

Espanya. Eumo, Vic, 2000.

Rivière, A., «Envejecimiento del presente y dramatización

del pasado: una aproximación a las síntesis históricas

de las Comunidades Autónomas españolas (1975-

1995)», en Pérez, J. S. (coord.), La gestión de la me-

moria. La historia de España al servicio del poder. Crí-

tica. Barcelona, 2000, pp. 161-219.

Schmidt-Nowara, C. [2002], «After Empire, after Franco:

A Dialogue with Josep M. Fradera on Spanish Colo-

nial Historiography». En premsa.

Soldevila, F., Història de Catalunya. Alpha, Barcelona,

1962.

Vilar, P., Catalunya dins l’Espanya moderna. Vol. 2: El medi

històric. Edicions 62, Barcelona, 1964.

Virgili, A. [2001], «Conqueridors i colons a la ‘frontera’:

Tortosa (1148-1212)». En premsa.

Wormald, P., «The eternal Angle. Built slowly from below

and built to last: the longevity of England and

English institutions». The Times Literary Supplement,

march 16 (2001), p. 3.

28

Contràriament al que volia el príncepde Metternich per a la Itàlia del seu temps,el País Valencià no podria definir-se comuna «expressió geogràfica» sinó com unproducte de la cultura o, potser millor en-cara, com el producte d’una determinadacultura que naix en aquesta estreta llencade la península Ibèrica arran del segle XIII,amb la conquesta del rei Jaume I i l’inicid’una repoblació fonamentalment catalana,tot i que –com advertia significativamentel personatge del Tirant– va estar pobladaben d’hora per «moltes nacions de gents»,1

un fet, sense dubte, que d’una o altra ma-nera s’ha mantingut al llarg del segles.

Més producte, doncs, de la històriaque no de la geografia, el País Valencià –o,si es vol, el Regne de València, terminolo-gia institucional que manté una completavigència fins a l’abolició borbònica de laforalitat– deu la seua existència a la deci-dida voluntat històrica d’aquell monarca,que sobre una base ètnica fonamental-ment –però no exclusivament– catalana,funda ex novo una comunitat política au-tònoma i la dota d’unes estructures jurídi-

Les fragilitats identitàriesdel País Valencià

Alfons Cucó

Alfons Cucó és catedràtic d’Història Contemporània ala Universitat de València. És autor, entre altres, d’Elvalencianisme polític (Afers, 2001; 1a ed., 1971), País iEstat. La qüestió valenciana (Tres i Quatre, 1989), Eldespertar de las naciones (PUV, 1999) i Roig i blau. Latransició democràtica valenciana (Tàndem, 2002).

ques i polítiques que van romandre esta-bles al llarg de vora mig mil·lenni. Segle imig després de la conquesta, el 1383, fraFrancesc Eiximenis assenyalava com «en-cara que sia vengut e eixit per la major par-tida de Catalunya e li sia al costat, emperò,no es nomena Poble Català, ans, per espe-cial privilegi ha nom propi e es nomenaPoble Valencià».2

Però malgrat aquest caràcter privatiu–«especial» o autònom– del Regne, sem-bla fora de tot dubte que la nova entitatpolítica havia de mantenir (i així ho va feralmenys al llarg d’uns tres-cents anys) uncert equilibri entre la seua pertanyença alconjunt de la Corona d’Aragó, i la seuavinculació a una etnonació medieval inte-grada també per catalans i baleàrics. Enaquest darrer sentit resulta ben eloqüent elmissatge que els regidors de la ciutat deValència adreçaven el 1393 –és a dir, no-més deu anys després de les observacionsd’Eiximenis– als regidors mallorquins:«...Sancta Maria, e ¿hon és la vigor de lanació cathalana, que fahia tributàries totesaltres nacions circunvehines? E ara, hò-mens de no-res e ineptes nos fan tals etants dans e oltratges, no sens vituperi detota la nació e de tota la christianitat [...]E proferim-nos a fer sobre tot acò, en-semps ab vós e ab Catalunya, tot ço quenos ens sia...».3

29La transparència del text citat, que re-

flecteix amb tota claredat qui era el subjec-te del document –és a dir, qui era tota lanació– farà innecessari insistir en l’abastd’aquesta etnonació medieval basada en lallengua, en la cultura i en els orígens, ele-ments que, en últim extrem, definien i do-naven coherència a aquesta concepció «na-cional». En aquest sentit podia escriure elcronista Muntaner: «vos diré una cosa queus meravellarets [...] que d’un llenguatgesolament de negunes gents són tantes comcatalans. Que si volets dir castellans la dre-ta Castella poc dura e poca cosa és: que enCastella ha moltes províncies qui cascunparla son llenguatge, qui són així departitscom catalans d’aragoneses; e si ben cata-lans d’aragoneses són d’un senyor, la llen-gua llur no és una, ans és molt departida».4

Aquesta concepció nacional medievalera també, com és ben sabut, projectadacap enfora, i així els habitants d’aquestaetnonació –que, d’altra banda, feien com-patible la seua condició amb el seu móninstitucional privatiu i amb el respectiuencaix dins la Corona d’Aragó– foren persegles coneguts internacionalment comcatalans i, en aquest sentit, el Bembopodia escriure el seu conegut lament, «Oh,Dio, la Chiesa di Roma in mani dei cata-lani», fent òbvia referència a la Roma delsBorja de Xàtiva. Encara en 1539, quanBaltasar de Romaní tradueix al castellà lesobres d’Ausiàs March, no oblida consignarla seua condició identitària: «caballero va-lenciano de nación catalana».

Aquest delicat equilibri en el qual escombinen autonomia i confederació polí-tica amb la identificació «nacional» pròpiadels temps medievals iniciava una davalla-da –que en diversos aspectes té molt defulgurant– com a conseqüència del nota-

ble canvi d’escenari polític que va impli-car la unió dinàstica amb Castella. Unadavallada col·lectiva que, en qualsevol cas,es fonamenta en unes noves relacions depoder entre els estaments nobiliaris i unaCorona que, encara en vida del rei Ferran,va anar convertint-se en una institucióque solament de manera nominal pot se-guir considerant-se «valenciana». D’aques-ta manera l’aristocràcia autòctona, civil oeclesiàstica, sempre molt més lligada a lamonarquia –al poder reial– que, per exem-ple, els nobles catalans, iniciava a partirdel segle XVI un procés d’estranyament res-pecte del propi país que algunes dècadesdesprés conduiria a un ostensible trenca-ment del vell patriotisme tradicional delRegne valencià, brillantment analitzat perJames Casey,5 qüestió sobre la que hem detornar tot seguit.

Causes endògenes, doncs, però tambéexògenes, entre les quals una no precisa-ment secundària rau en el literal enlluer-nament amb què la noblesa autòctona vacontemplar la irresistible ascensió de Cas-tella com a gran potència mundial del’època. Una Castella en la cimera del seuesplendor militar, polític i cultural que–com volia imaginar Lope de Vega a la Je-rusalén conquistada– «también donde elJordán los campos baña / pasó el castillo yel león de España».6

Malgrat que òbviament la mateixaexistència de l’estructura institucional iforal del Regne valencià limitava objecti-vament les ànsies de poder castellanes quesegles després es desfermarien de maneraostensible amb la Nova Planta, l’incipientperò creixent afebliment del vell patriotis-me valencià, venia acompanyat per unapresència i una penetració també creixentsdels castellans en els llocs més alts de go-

30vern del Regne. «Estos castellans s’hobeuen tot»,7 constataven el 1557 els inter-locutors catalans i valencians als Col·loquisde la insigne ciutat de Tortosa. Sense dubteno era aquest un judici hiperbòlic. Al puntmés alt de la seua onada imperial, els cas-tellans no sols «s’ho bevien tot» als terri-toris lligats tradicionalment a la Coronad’Aragó –com és ben notori especialmenta Nàpols, sobretot arran dels vint anys devirregnat de don Pedro de Toledo,8 un filldel segon duc d’Alba–, sinó que un simpleexamen de la llista dels cognoms i delstítols dels virreis de València a partir de ladesaparició de la reina-virreina Germanade Foix resulta aclaparador en favor dela noblesa castellana,9 i no ho és menys lallista d’una altra mena de noblesa –la no-blesa eclesiàstica que encarnaven els ar-quebisbes de València. Dels deu arque-bisbes que pertoquen a l’etapa compresaentre el Concili de Trento i la Nova Plan-ta, solament dos eren nascuts dins delslímits del territori valencià.10

Aquestes dades, d’altra banda tan ele-mentals, mostren al meu entendre algunesnotes que no haurien de passar desaperce-budes. En primer lloc el fet que malgratla subsistència –encara sense perills apa-rents– de la tradicional estructura institu-cional del Regne, difícilment podria con-siderar-se que, en aquestes circumstàncies,els valencians es governaven ells mateixos.No solament havien perdut substancial-ment la seua capacitat d’influència enterritoris del món mediterani en els qualshavien florit no feia massa dècades les «il-lusions itàliques», sinó que fins i tot enl’àmbit més estrictament domèstic anavenreduint-se progressivament a posicionssubordinades i subalternes. La monarquias’identificava de manera creixent amb Cas-

tella i, en qualsevol cas, aquesta identifica-ció comportava que si els valencians (certsvalencians almenys: aquells que volien opretenien gaudir dels favors del poderreial) pretenien assolir posicions d’in-fluència respecte de l’únic poder concebi-ble –el poder reial– havien de substituir elsvells paràmetres per uns altres de nous,que reemplaçaren la tradicional centralitatque el Regne, com a comunitat política,havia tingut per als seus habitants.

Si el rei era «castellà» –com observavaastorat Joan Magarola, enviat català a lacort de Felip IV–,11 el tarannà dels seussúbdits distingits devia ser equiparable.«Quiero [...] que te olvides de tu patria yque no te acuerdes de Valencia –escriviaCristòfor Crespí de Valldaura, un perso-natge crucial de la noblesa valenciana delbarroc, a un germà seu que guerrejava aFlandes– [...] quitarte el amor del Micale-te que es vil amor e infame cudicia».12

En resum: al llarg del segle XVI comen-çaven a fer aigua –bàsicament com a con-seqüència dels nous conceptes de poderpolític– les concepcions tradicionals sobrel’autonomia de la comunitat, mentre que,al mateix temps, també l’edifici polític dela Corona d’Aragó començava a ser un re-cord del passat. El segle que encara haviacomençat amb uns Borja –valentinus perconfessió pròpia, catalanus per als seus ad-versaris romans– al soli pontifici, anavaa concloure, com comentava Emili Gó-mez Nadal, amb l’emigració d’un altrexativí, l’extraordinari pintor Josep Ribera,que seria conegut en aquelles terres amb eldefinitori nom de l’espanyoleto.13 Unaqüestió de noms que no era, en absolut,innocent.

Els canvis de poder suara al·ludits nopodien no reflectir-se d’una manera o altra

31en la llengua, en tant que la llengua haestat ben sovint –com entenia el gramàticNebrija– «compañera del imperio», sigaquina siga la definició que vulguem donarara a aquest darrer mot. En el cas valencià,el que caldria subratllar és la velocitat i, sies vol, els límits i el context del procés desubstitució lingüística. En efecte, a les dar-reries del XV el català es trobava sensedubte al seu zenit, no solament respecte del’ús social, sino igualment pel que fa tantal seu prestigi de llengua de la cancilleriareial, com al seu esplendor cultural. LaValència del XV, en definitiva, s’erigia coma capital indiscutible de la cultura catala-na. Resulta sorprenent i admirable comdesprés de tantes dècades d’allunyamentdel seu país nadiu, el papa Alexandre Bor-ja podia mantenir el català a Roma com allengua de relació familiar, i més sorpre-nent encara que els seus fills Cèsar o Lu-crècia –que no solament no havien ja nas-cut al regne, sinó que mai no hi havienviscut– utilitzassen habitualment el català,com mostra l’epistolari compilat pel pareBatllori.14 No molts anys després d’aques-ta insòlita situació, i al mateix ducat deGandia, se’n donava una altra que no eramenys insòlita: l’aparent fluïdesa i veloci-tat amb la qual es castellanitzaven els ducsvalencians, emparentats ja amb les mésnobles famílies castellanes. El castellà s’ha-via convertit –o estava en procés de con-vertir-se ràpidament– en la llengua delpríncep i de l’entorn del príncep, amb elque tot això implica d’encetar un procés,encara espontani i socialment descendentque, de moment, havia d’afectar tan solsels sectors més elevats dels estamentsprivilegiats.

Els excel·lents treballs de Vicent Pi-tarch15 han posat de relleu la rellevància

que en la castellanització lingüística –ladocilitat política sempre va de la mà de lasubstitució lingüística– va tenir, al llargdel segle XVI i especialment al XVII, unaesglésia castellana i aristocratitzant que demanera creixent, però especialment arrande Trento, afavoreix decididament la in-troducció de la llengua forastera com avehicle d’administració eclesiàstica i tam-bé com a llengua de predicació. En aquestsentit Pitarch escriu sense embuts que «enla mesura que la castellanització del PaísValencià era una aventura rotundamentpròpia i identificadora dels sectors nobi-liaris esdevenia, doncs, un projecte aixímateix propi –en la proporció que li per-tocava– dels elements elevats de la cle-recia».16 És per això que a les trones d’uncert prestigi social –o que volien tenir uncert prestigi social– el castellà va anarguanyant més i més posicions, mentre queel català popular –el valencià– era cadavegada més i més reduït als estrictes àm-bits de la quotidianitat i al món rural.Amb un plantejament com aquest resultaobvi quin havia de ser el resultat final delconflicte lingüístic a l’església valenciana.

El castellà era ja al començament delXVII la llengua de prestigi a la societat (i pertant també a l’església) valenciana, fins alpunt que la utilització del català anavaconvertint-se acceleradament en un estig-ma social del qual molts –i no solamentl’alta noblesa– volien alliberar-se. Enaquest sentit entenc que pren la seua exac-ta dimensió la petició feta al rei per la vilade Castelló de la Plana el 1636, en la quales pot llegir que «el Obispo de Tortosa hadecretado que en su Diócesis se prediqueen lengua materna,17 de que ocasiona aque muchas almas no tengan el pasto espi-ritual qual conviene porque apenas se ha-

32lla predicador para predicalles, y esto ha he-cho so pretexto de que en las villas y luga-res de dicha Diócesis no entenderán la len-gua castellana, y como la dicha deCastellón y los vezinos de ella la entiendantanto como lo que más, assí por ser popu-losa como por tener mucha gente luzidaque la componen. Pido y suplico a V. Mª.mande despachar una real carta al dichoobispo para que no impida predicar enlengua castellana en dicha villa de Cas-tellón, como se ha predicado en tiempo detodos los obispos predecesores...».18

El fet, que sens dubte és més que unaanècdota, expressa una vegada més, al meuentendre, que la «qüestió valenciana» –tali com d’una manera o altra es planteja desdel segle XVI– és una forma específica derelació dels valencians amb el poder (el reiés, en definitiva, el garant suprem de lacastellanització) i, al mateix temps revelaamb gran cruesa els entrellats d’una socie-tat civilment decapitada. El caràcter depopulosa vila (uns 1.500 veïns sembla quecomponien aquells anys la demografia deCastelló) i el tener mucha gente luzida, noeren sinó pretextos grollers que subratllenmolt bé el trencament accelerat del vellpatriotisme tradicional –ací en la seuaversió lingüística–, i com certs individus dedeterminats estrats dirigents valencianaseren de «molls» davant el poder: «mollsvalencians» i també –si volíem repetir elsacerats dicteris de mossèn Pere Joan Por-car– «malaventurats i molt temerosos imedrentats valencians».19 En tot cas, laprimera meitat del XVII és una època enla qual, en àmbits ben diversos, es reflec-teixen ben sovint comportaments sem-blants, i així el notari de Nules Marc An-toni Ortí posava de relleu com «en alguntemps, i no tan antic que jo no l’haja cone-

gut, solia fer-se tan gran estimació de lallengua valenciana, que quan tant en lesJuntes de la Ciutat, estaments i altres, algúdels valencians que es trobava en elles seposava a parlar en castellà, tots los demésse enfurien contra ell dient-li que parlás ensa llengua. Ara és tan al revés que en casitotes les juntes se parla en castellà». I Ortíblasmava contra «la molta abundància quehi ha de subjectes, que els pareix que totala seua autoritat consistix en parlar encastellà».20

Es pot pensar, doncs, que s’haviaproduït una fractura, un trencament cert,entorn del primer terç d’aquest segle i que,amb una gran probabilitat, es pot simbo-litzar en 1626 en la notòria inflexió esde-vinguda en les relacions entre el poderreial i el foral amb motiu de la convo-catòria per Felip IV de les Corts Valen-cianes a Montsó –és a dir fora del regne–en evident contrafur. «Quejáronse los va-lencianos –escriu Teodor Llorente en1886, en una narració molt similar a lesredactades coetàniament per Perales i perLafuente, basades totes elles en els Analesde Aragón de Dormer– de que las Cortesde este reino se celebrasen fuera de él ha-ciéndoles de peor condición que á los ara-goneses y catalanes. —‘Es que tenemos alos valencianos por más muelles’, contestódesdeñoso el conde-duque. —‘Si V.E.quiere decir, replicó D. Cristóbal Crespíde Valldaura, representante de los noblesde Valencia, que son más blandos al gustodel rey y de sus ministros, aunque atrope-llen sus conveniencias y derechos, éste esun mérito más para conseguir lo quesuplican’. Quienes se expresaban así –con-cloïa un cronista tan poc forassenyat comTeodor Llorente– estaban dispuestos a pa-sar por todo». «Las Cortes de Valencia de

331626 –comenta d’altra banda Lafuente–[...] concluyeron con la humildad de unesclavo que obedece á la voz y al mandatode su señor».21

En qualsevol cas, si a Catalunya –i pelsmateixos anys– la constatació dels enviatscatalans a la Cort de Madrid fou que el reiera simplement un monarca castellà voltatd’una estructura de poder contrària aCatalunya –i tots ben disposats a utilitzar«la saludable medicina del rigor»–,22 aValència, al contrari, una aristocràcia ser-vil mostrava clarament la seua dimissiócom a classe dirigent valenciana, i la seuasatel·lització respecte d’un poder que,definitivament, poca cosa tenia a veureamb el vell Regne. Des d’aquells momentscomença a ser clar que, malgrat la con-tinuïtat formal de les institucions regní-coles, «los valencianos se contentan consólo el nombre de reino que poseen», perexpresar-ho amb les paraules del portu-gués Francisco Manuel de Melo, cronistade la Guerra dels Segadors.23

També resulta, però, cert que malgratla precarietat indubtable del règim foralvalencià, és aquest règim –tot i la seua de-cadència– el que encara garanteix, en defi-nitiva, no solament la permanència i l’ho-mogeneïtat del territori, sinó també lacontinuïtat de la llengua pròpia com aúnica llengua oficial del país. És per aixòque la denominada Guerra de Successió ala Corona d’Espanya –un conflicte deci-siu, complex i polièdric– constitueix unpunt de ruptura capital en la història delPaís Valencià i també en la configuraciód’una nova manera d’entendre l’Estat tot ique, per descomptat, no es puguen menys-tenir els antecedents presents, com a mí-nim, des dels projecte d’Unió d’Armesconcebuts pel comte-duc d’Olivares.

Amb la Guerra de Successió –amb lesseues capitals conseqüències– finalitzavaun període d’assimilació i de castella-nització espontània i descendent, sempred’abast limitat, per entrar decididamentdins una etapa de violència i coerció dellarga durada que ha resultat definitiva enles concrecions de les fragilitats identità-ries –dibuixades, com hem vist, en etapesanteriors– i que perfila les febleses valen-cianes en el sorgiment del món contem-porani.

No caldrà insistir, ara i ací, en llarguesdescripcions sobre la ferocitat de la guerrai com «era corto el gran número de árbo-les para ahorcar a los transgresores»,24 peròel ben cert és que la repressió bèl·lica ipostbèl·lica fou terrible i extremada, i di-verses viles i ciutats valencianes foren des-truïdes. Xàtiva, incendiada per les tropesfranco-castellanes es va convertir des d’a-leshores en símbol popular de la desfeta.Tractats com habitants d’un «país rebel»(rebel·lia que alguns consideraven que «sele pegó al Reyno de Valencia, [d]el conta-gio del Principado de Cataluña»),25 encaraen 1715, vuit anys després de l’aboliciómanu militari dels Furs, el bisbe deSogorb, el castellà Diego López Vaqueri-zo, que devia tenir ben present tot el ques’havia esdevingut a Xàtiva / San Felipe,escrivia un memorandum al nou rei en elqual assenyalava que «estando ya domadala altivez de los naturales» caldria «procu-rar borrar lo que tenía la Corona de Ara-gón antes de la conquista», cosa que «serámuy conveniente, no sólo al Rey y a laMonarquía, sino a ellos mismos». Enaquest sentit suggeria, ni més ni menys,que «mudar los nombres de los Reynos enprovincias, y los de las capitales, ponién-doles los de sus Patronos u otros, y sería

34especialmente útil en estas que tienen hu-mos de Repúblicas, para que se allanasen».26

La caritativa proposta que tan evan-gèlicament suggeria el bisbe de Sogorb ésuna mostra contundent del tarannà ambel qual determinades elits filoborbòniquesabordaven els anys de la postguerra i que,si haguessen estat escoltats pel monarca–que així esdevenia, irònicament, un poc«centrista»– haurien fet proliferar «SanFelipes», o d’altres santes advocacions tanta la nostra geografia com a les geografiesveïnes, seguint un model de toponímiatan estès pels vasts horitzons hispanoame-ricans. En qualsevol cas, poc es pot dubtarde l’esperit de colònia que en tants as-pectes s’imposà als territoris conquerits.Isidor Planes, un valencià que havia estatfervorosament proborbònic, així ho expli-cava sense embuts: «Nos motejáis y soispremiados; y nosotros mortificados convarios gravámenes sin excepción de bue-nos ni malos; y nos echáis las leyes caste-llanas, en todo destructoras de las conve-niencias de los paysanos deste Reyno, yesto sólo por mirar a vuestras propias con-veniencias, sin mirar a otro fin que a le-vantaros con todos los puestos de judica-tura y gobierno político, ajándolo todocon malos y tiránicos modos, sin mirarotro fin que el hazer doblones. Advertidque cuando leíamos las cosas que refierenlas historias mexicanas de las tyranías delos ministros castellanos y las que se refie-ren los portugueses, que las teníamos porimposturas; pero cuando hemos vistovuestro modo de proceder, que hazemosotro juicio; y decimos: ‘tengámonos lásti-ma de ser gobernados por esta nación.Dios le abra los ojos al Rey para conocerlay desviarla del gobierno deste Reyno y detodos los dominios españoles’».27

En qualsevol cas, i més que insistir enaspectes generals tant de la conquesta comde l’ocupació borbòniques –que, d’altrabanda, textos com els anteriorment citatsfan ja prou transparents– el que ara caldriaés subratllar determinats trets que, pel quefa al País Valencià, resulten d’una certasingularitat. En efecte, tot i que les carac-terístiques de l’ocupació i posterior repres-sió poden en molts casos generalitzar-se alconjunt de la Corona d’Aragó, el cas va-lencià posseeix unes determinades peculia-ritats que no solament el singularitzen delsaltres territoris sinó que, a més a més,tenen una especial trascendència tant enels aspectes cívics com des del punt de vis-ta «nacional».

Com és ben sabut, la Nova Planta pre-senta al País Valencià uns aspectes de du-resa política que no es donen tan abrup-tament als altres territoris de la Coronad’Aragó que si, certament, van perdre almateix temps que el País Valencià, i per lesmateixes raons –que no són altres sinó el«justo derecho de conquista»–, el conjuntde les seues institucions forals i el seu dretpúblic, van conservar en canvi una partdel seu dret privat, amb tot el que això vaimplicar –per exemple, a Catalunya– decontinuïtat de la seua catalanitat. Una ca-talanitat que nolens volens encara distingiael seu país dels altres territoris del rei d’Es-panya, fet que ajudava els catalans a con-servar la consciència d’integrar una col-lectivitat diferenciada. Al País Valencià, alcontrari, es destruïa la pràctica totalitatdel seu món jurídic tradicional –el dretpúblic, però també el privat– i en aquestsentit s’hi afegia un factor més (i no precis-sament d’escassa importància) que contri-buïa a anorrear l’existència d’una valencia-nitat que podia, ni que fos precàriament,

35ajudar a mantenir la consciència col·lec-tiva pròpia o, com a mínim, el recordd’haver estat una comunitat diferenciada.

Em sembla que aquesta reflexió nos’allunya gaire de la que, pel seu compte,es feia Gregori Maians el 1763 en escriuresense embuts –emparat, per descomptat,en la privacitat de la literatura epistolar–que «los castellanos quieren quitarnosaun la memoria de nuestra antigua liber-tad: gente enemiga de todo el género hu-mano».28

En tot cas el fenomen que subratllavaMaians havia començat el segle XVII quan,de la manera que molt justament reflecteixJ. H. Elliott, monarquies centralitzadoreshavien tractat de reduir, o d’anorrear, l’or-ganització privativa –en la majoria dels ca-sos d’origen medieval– dels Països Baixoso de Catalunya, però també de Bearn, delLlenguadoc, d’Escòcia o de Bohèmia, entot allò que feia referència al dret i alcostum.29

Als països de la Corona d’Aragó, de fet,l’anorreament gairebé complet d’aquestesestructures tradicionals, del dret i del cos-tum, s’havien consagrat com sabem alsinicis del XVIII en circumstàncies que nocaldrà ponderar de nou. Pel que respectaal País Valencià aquesta destrucció va estartotal: una destrucció acompanyada, d’altrabanda –si hem de creure Gregori Maians–,per una operació que no era altra sinó lade voler esborrar la llibertat antiga. Enúltim extrem el cas valencià ens remet auna operació d’alt nivell coercitiu que, detota manera, s’ha de completar, al mateixtemps, amb un elevat grau de col·labora-cions endògenes. Així ho explicitava elmenor dels Maians, Joan Antoni –que ar-ribà a ser rector de la Universitat de Va-lència–, el qual, el 1784, escrivia a un dels

seus corresponsals les següents lapidàriesconsideracions: «Entre las instruccionessecretas que tenía el Governador militarde Tarragona, que murió en Alicante, unade ellas era acabar el lenguage del país: Lomismo se mandará en éste; aunque no esmenester cuidado en practicarlo, porquelos valencianos saben arruinarse a sí, y asus cosas, primorosamente. No ai fuerzaspara resistir esa política que no se me aco-moda».30

Pel que fa a la llengua –que òbviamentconstituïa el comentari central de JoanAntoni Maians– no insistiré ací de nou enels orígens d’un procés d’autodestruccióque, per subratllar una incisiva conside-ració del rector de la Universitat de Va-lència, havia passat a ser al País Valencià«de dueña a criada».31 És cert que, com hetractat d’assenyalar en pàgines anteriors,la mateixa pervivència de la realitat foral–tan malmesa com es vulga– havia contri-buït a captenir el retrocés lingüístic. No-lens volens el català era encara a València,fins els primers anys del XVIII, l’única llen-gua oficial del país. La desaparició força-da de l’estructura institucional atorgariamans lliures als diversos agents castella-nitzadors que, a partir d’aquell moment,podien exhibir a cara descoberta i senseamagar procediments coercitius els seuspropòsits.

En l’àmbit eclesiàstic, per exemple, ellent i astut combat contra l’idioma, ence-tat a les etapes anteriors anava a mostrar-se obertament, i així els bisbes castellansamb seu a València o a Oriola extremavenla seua oberta política contra la llengua delpaís. Pastorals i instruccions, documenta-des almenys des de 1740, la prohibien ex-pressament. Així ho feia el bisbe d’OriolaJuan Elías Gómez de Terán, el qual «visto

36y reconocido este libro de Baptizados, etc.,su Iglesia Colegial de Sn. Nicolás de estaciudad [Alacant], mando que desde ahoraen adelante se estiendan los motes en Idio-ma Castellano, con las expresiones y mo-dalidades prevenidas en las visitas antece-dentes, con apercibimiento de que, porcada Mote que se hallase escrito en valen-ciano será multado el Cura ó Teniente quele hubiese escrito, en una libra de esta Mo-neda para el gasto de Cera del Altar delSsmo. Sacramento».32

En aquest context coactiu, el segle XVIII

havia de ser necessàriament el de la cas-tellanització definitiva de l’església valen-ciana i de pràcticament totes les seues ma-nifestacions lingüístiques. Per voluntatexplícita de la seua jerarquia –i amb l’a-quiescència activa o passiva de la parrò-quia– el català quedava pràcticament ex-tramurs de l’església valenciana, amb lesmúltiples conseqüències col·lectives qued’aquest fet s’han derivat. La fragilitatidentitària, ja ben present, rebia així uncolp essencial. Hi hagueren excepcions,sens dubte, però tan escasses que no fansinó confirmar la regla general.

Així, cap al 1820 el col·loquier ManuelCivera encara expressava la seua admiracióper fra Gabriel Ferrandis que «componguéun catesisme en la nostra llengua, per elsque no nentenen atra, saberen lo presís ynesesari pera salvarse».33 Amb molta pro-babilitat Civera feia segurament referènciaa la Instrucció breu y clara de lo que los Paresy Amos dehuen amostrar a la familia,34 untext publicat pel frare Ferrandis el 1739,del qual no es coneix cap reedició, i quehavia pogut arribar a les mans del col·lo-quier molts anys després de la seua publi-cació. És a dir que tot aquest temps s’haviaescolat sense cap reedició valenciana cone-

guda de literatura pietosa, amb l’excepciód’un Modo de resar lo Rosari de MariaSantíssima, publicat pel mateix fra GabrielFerrandis entorn de 1748,35 i de versoshagiogràfics i altres textos menors.

Em sembla fora de dubte que el modelde castellanització de l’església valencianaadmet poques comparacions respecte delseu entorn geogràfic més pròxim, i tambési el comparàvem amb àrees lingüístico-culturals més allunyades, com Bretanya,on la llengua del país es va mantenir enbona part com a llengua habitual dels àm-bits parroquials, almenys fins a l’entradadel segle XX.36 En les altres regions de llen-gua catalana –i el Rosselló hauria de teniruna consideració singular–, com ha asse-nyalat Rafanell «tot i l’origen castellà de lamajoria dels bisbes, la dominància delcatalà en la pastoral restarà intacta fins elsúltims anys del 700».37 D’altra banda, icom mostra també el mateix Rafanell38 aCatalunya la catequesi continuava fent-seen català, com ho fan veure l’abundànciad’edicions i reedicions de catecismes enaquesta llengua fins a ben avançat el s. XIX.

A Mallorca, igualment, són moltabundants les notícies sobre edicions i ree-dicions d’aquesta mena de literatura reli-giosa, no solament al segle XVIII sinótambé al XIX.39 En tot cas tinc pocs dubtesque una certa utilització de la llengua prò-pia en les pràctiques pietoses, tant a Cata-lunya com a Balears, van ajudar a man-tenir en aquests territoris una continuïtaten la seua autopercepció com a comunitatdiferenciada. Un fet que, no cal afegir-ho,es donava d’una manera ben distinta alPaís Valencià coetani.

Amb totes aquestes referències voldriasubratllar que als inicis del món contem-porani el poble valencià havia vist desfets

37(per unes raons o altres, en unes o altresetapes) els seus signes de valencianitattradicionals, és a dir, el conjunt de vinclesque històricament el feien considerar-secom una comunitat diferenciada. I aixòno solament considerant els aspectes polí-tics i institucionals –elements també des-truïts, per exemple, a Catalunya– sinó enuns altres, com la desaparició del dret pri-vat, o la castellanització de la seua religio-sitat, que hem de considerar com a benessencials. En tot cas, de la valencianitattradicional únicament en romania –com aelement diferenciador col·lectiu– la parlaquotidiana que feia els valencians distintsde les comunitats castellanoparlants veï-nes. Però, en últim extrem, a quin estathavia quedat reduïda la llengua?

A finals del segle XVIII el catedràtic deBotànica Vicente Alfonso Lorente y Asen-sio descrivia així el seu estatus social: «Suuso está contrahido a un corto distrito,menor que el de la provincia o reyno de sunombre; solo la habla el vulgo, y lo que noes vulgo solamente usa de ella en las con-versaciones familiares; no se enseña a leerla yescribirla en las Escuelas, de que nace quede cada diez valencianos que saben leer yescribir el castellano apenas se encuentreuno que sepa hacer lo mismo en su parti-cular dialecto; no se usa en oraciones oarengas públicas, sino en muy pocas cere-monias; no se escribe en ella de ciencias,sino solo romances, coloquios y semejantespapeles populares y festivos, para lo que estal vez el idioma más acomodado del mun-do. ¿Un idioma tal no puede reputarse enel mundo literario como casi muerto?».40

En tot cas, de la menystenidora, peròno absolutament inexacta descripció delcatedràtic de Botànica, sí que es pot infe-rir almenys una clara conclusió. El grau de

prostració –i, si es vol, de degradació– dela llengua i del seu ús social la invalidavatambé, en bona mesura, com a elementaglutinador i comunitari (una qüestió so-bre la qual caldrà tornar més endavant). Alcomençament del segle XIX –és a dir, acomençaments dels temps que conside-rem com a «contemporanis»– la llenguapròpia era, per a les elits valencianes, uninstrument «casi muerto», o potser mort ioblidat definitivament. Per això, i desd’aquesta perspectiva, havia d’escriure elpoeta protorenaixentista: «i una cançódiré, filla del cel / en l’olvidada llengua demos avis / més dolça que la mel», comescrivia significativament Tomàs Villar-roya el 1841.

Però també és cert que si seguíem unaaltra òptica, les conclussions no podien serles mateixes. Perquè, oblidada per qui? Re-sulta un fet obvi que als anys en què s’edi-taven els versos citats a la revista El Liceo,els habitants del país –catalanoparlants lagran majoria– no havien oblidat la seuallengua: la parlaven cada dia. En aquestsentit les percepcions de Vicent Ortí, de1738 («Molts papers hi ha en esta plaça / isón molt retumbants / e no sé si els llau-radors / lo que ells dihuen entendrán»),41

continuaven essent absolutament vàlidesprop d’un segle després.

A mitjan segle XIX, exactament el 1854,el mestre Miguel Rosanes, director de l’es-cola pública de Sueca, explicava les difi-cultats supernumeràries que el seu ofici liimplicava a la Ribera del Xúquer perquè–escrivia– «es muy poco y casi insignifi-cante lo que los niños pueden aprenderpor sí mismos por medio de los libros detexto, por la sencilla razón que no com-prenden el significado de las palabras».Aquest fet tan palmari –el que els xiquets

38senzillament no entenien les paraules delseu cató– «es preciso tocarlo prácticamente–afegia el mestre Rosanes– para formarseuna idea del ímprobo trabajo que estoocasiona. Cuando nosotros tomamos po-sesión de la escuela que dirigimos –i als ar-xius municipals de Sueca consta que aixòes produí el 1845–, no hubo entre cin-cuenta niños mayores de 9 años uno soloque supiese el significado de la palabra ceni-za. Dios sabe lo que esto nos desalentó».42

La realitat lingüística del país –que òb-viament reflecteix molt millor les observa-cions de Rosanes que no els refinats poe-mes de Villarroya– no ens hauria de feroblidar, de tota manera, una altra mena derealitats: el fet que, per als seus parlants, lallengua s’havia convertit en un sermo rus-ticus que en bona part no era sinó un estig-ma social. Fins i tot per a aquells que, comel col·loquier Vicent Clèrigues, expressa-ven per ella un espontani afecte nativista:«El qui ignore el valencià / calle el pico,si pot ser. / I no es fique a batxiller / siparlem o no en cristià. /Que esta jerga alsà i al plà, / té més gràcies estampades /que quantes n’hi haurà inventades /perandalusos, murcians, manxegos ni caste-llans/ tres mil millons de vegades».43

Malgrat que algun benemèrit erudit,com és el cas de Sanchis Guarner, hatranscrit el text que acabe de citar manlle-vant la paraula jerga i substituint-la perllengua44 –sense dubte volent fer oblidarel significat del primer mot, que no ésaltre que el d’un llenguatge de germania,propi d’un clan o secta, i difícil d’enten-dre– el seu sentit a la València de Clè-rigues no podia ser altre que el d’una par-la inculta (una jerga al sà i al plà) un patoisbròfec, propi només que de les classessubalternes.

Tot contribueix a fer veure el procés detrencament històric –des de la decapitaciódel barroc fins al desarborament col·lec-tiu del XVIII– del complex teixit de la va-lencianitat, de la «persistència de la cons-ciència diferenciadora», que és l’excel·lentfòrmula que Pere Anguera ha utilitzat perdefinir la catalanitat a Catalunya.45 És lapersistència de la catalanitat contemporà-nia, d’aquesta «consciència diferenciado-ra», la que va permetre el trànsit posteriorcap a polítiques reivindicatives i, en defi-nitiva, cap al naixement del catalanismepolític.

Al País Valencià el trencament de lavalencianitat –fruit del procés dibuixat ales pàgines precedents– contribueix, encanvi, a una determinada fragilitat identi-tària que es feia ben patent a l’inici de l’è-poca contemporània. Aquesta fragilitatidentitària implicà la destrucció de deter-minats continguts culturals lligats a lallengua. Si l’idioma es patoisitzava accele-radament, és a dir, perdia acceleradamentprestigi entre els seus parlants, el procés desubstitució es produïa en termes de llargadurada i, en tot cas, afectava progressi-vament sectors urbans de les grans ciutatsi penetrava lentament dins sectors de laburgesia, que sí que «oblidava» la llengua,si hem de recordar una vegada més elsconeguts versos de la primera Renaixença.En últim extrem totes aquestes qüestionshaurien de relacionar-se amb el que s’hadenominat «los logros y los límites de laasimilación nacional»46 contemporàniaque a l’Estat espanyol, al seu conjunt, nosegueixen sempre un camí plenamentconcordant al model francès estudiatbrillantment per Eugen Weber, i que teniacom a primer objectiu convertir «peasantsinto frenchmen».47

39Fet i fet, mig segle després del flash

lingüístic que oferia el mestre Rosanes deSueca, la situació de la llengua al PaísValencià –i especialment als seus molt ex-tensos àmbits rurals o ruralitzats– no ha-via experimentat canvis massa substan-cials. El 1896 el diputat valencià ManuelPolo i Peirolón, d’ideologia pròxima alcarlisme, instava el Govern a què «fijase suatención acerca de lo que está ocurriendoen varias escuelas de instrucción primaria,tanto de niños como de niñas, en las quese habla algún dialecto regional, comoocurre en las Vascongadas, Valencia, Cata-luña, Galicia y Baleares». Per al diputat,«desde el momento en que falta el medioindispensable para la comunicación –és adir, que professor i alumne poguessen co-municar-se en la mateixa llengua–, unprofesor de instrucción primaria tropiezacon dificultades insuperables para enseñar,pués empieza por no poderse hacer enten-der por sus discípulos».48

Aquesta situació té, al meu entendre,una forta relació amb l’escassa capacitat demodernització que durant dècades posà demanifest l’Estat espanyol i que té un mo-del arquetípic en la descripció que va ferBlasco Ibáñez de l’escoleta de La Barraca,instal·lada no en un paratge remot, sinó ales mateixes portes de la ciutat de Valèn-cia. «Era una barraca vieja, sin más luz quela de la puerta y la que se colaba por lasgrietas de la techumbre; las puertas de du-dosa blancura [...] unos cuantos bancos,tres carteles de abecedarios mugrientos,rotos por las puntas, pegados al muro conpan mascado». En aquest escenari undocent foraster –«sin título de maestro»,puntualitza el novel·lista– tractava vana-ment amb «el método moruno», és a dir«canto y repetición [...] meter las cosas en

las duras cabezas de aquellos pequeños sal-vajes [...] y que no reculasen ante el idio-ma castellano. Los había que llevaban dosmeses en la escuela y abrían desmesurada-mente los ojos y se rascaban el cogote sinentender lo que el maestro quería decirlescon unas palabras jamás oidas en barraca».

Les fragilitats identitàries a les quals heal·ludit anteriorment contribueixen, entot cas, a explicar la fluïdesa amb què se-rien assumides –malgrat la resistència ob-jectiva dels xiquets de l’escoleta de BlascoIbáñez i de tots els seus innombrables pre-decessors i successors– tant les directriusideològiques bàsiques que emanen de laconstrucció de l’Estat liberal espanyol,com el que generaven al mateix temps elsnous espais provincials de poder. Fent re-ferència a la primera qüestió, sembla moltsignificativa, per exemple, l’actitud quereflectia el 1820 un personatge abans citatcom el col·loquier Civera. Civera era delsqui s’escandalitzava de l’escassa conside-ració que molts dels seus compatriotestenien de la llengua pròpia. Ell mateix –li-beral convençut– havia tractar de conrear-la, i entre altres escrits havia fet algunaobra per tal d’instruir els seus paisans –enl’únic idioma que aquests entenien plena-ment– «en lo nou sistema constitucional».De tota manera la posició de Civera, i deben segur la d’uns altres com ell, tenia unslímits que no es podien transgredir. «Ad-vertència –es preocupava de precisar elcol·loquier–: en lo que va dit en este Prò-lec, no pretenc oposar-me a les sàvies òr-dens de la Superioritat que mana es façal’instrucció pública en llengua castella-na».49 És a dir que en un any com el de1820 –en el qual ja es dibuixava un nouimaginari: el de la nació espanyola– alPaís Valencià resultava especialment ardu

40–com feia veure Borja de Riquer referint-sea Catalunya– tenir una visió conjunta, almateix temps, de les velles identitats i deles noves.50 Per als liberals valencians comCivera, la Superioridad –així, amb una sig-nificativa majúscula– dictava les noveslleis i els nous escenaris polítics, fets quemalgrat implicar nolens volens la desapa-rició de la vella identitat, eren normessàvies i, a més a més, ineludibles.

En tot cas, si aquesta era la posiciód’un escriptor popular, d’un «col·loquier»com Civera, per a personatges d’una certaentitat com l’historiador liberal VicentBoix –una referència essencial a l’ermintel·lectual que és la València del XIX–l’abolició de les institucions del vell Regnehavien significat també un punt i final enel manteniment de la vella identitat. «Re-ducido entonces a formar parte de la coro-na de Castilla, [el Reino de Valencia] soloocupa una gran posición en la monarquíapor sus riquezas y su población».51 El re-cord de les «antigues llibertats» i de l’ex-trema brutalitat de la seua supressió –«deesta época data gran parte de nuestras ca-lamidades y la decadencia de nuestro rei-no», escrivia clarament l’historiador– noimplicaren ànsies restauracionistes de lavella foralitat –segurament políticamentinviables–, però tampoc no propiciarenun tipus de pensament polític en el qualcerts trets supervivents de la vella identitatpoguessen conviure amb la nova identitatque estava creant-se (és a dir, l’espanyola)sense ser completament destruïts. De ma-nera ben significativa, la monumentalHistòria de Boix ni tan sols esmentava nivalorava la divisió provincial de l’anticRegne. Les agregacions paral·leles d’exten-sos territoris històricament castellans –fetd’obvi significat polític que afavoria enca-

ra més la dilució de la vella entitat identi-tària en el nou Estat-nació– s’esdevenienamb idèntics i significatius silencis.

La consagració d’un nou espai de po-der provincial –tan fluïdament acceptatdesprés de la lenta desarticulació de la ve-lla identitat– òbviament va fragmentar lesdemarcacions administratives, però trencàigualment els àmbits polítics, i arribà aafectar (com hem de veure immediata-ment) els escenaris de la pròpia autoper-cepció. Des d’aquells moments, en defini-tiva, no hi ha una política valenciana sinótres: tres compartiments estancs provin-cials que mai cap força política –fos delsigne que fos– no va posar en qüestió,almenys fins als primers anys del segle XX.

En tot cas, i per citar un exemple queal meu parer té molt de revelador, i al ma-teix temps de paradoxal, molt poc desprésde la mort de Pi i Margall –que, com éssabut, entenia les províncies com a entitatsque havien estat creades «sin tener encuenta ninguna razón étnica, ni geográfi-ca, sino solamente necesidades adminis-trativas»,52 i que pel seu compte propug-nava la reestructuació de l’Estat espanyolen 14 Estats federats–, els seus seguidorsvalencians, al contrari, decidien «invitar alos federales de las provincias de Murcia yAlbacete, para que juntamente con los queforman la Región valenciana constituyanel Estado de Levante».53 Amb aques-ta sig-nificativa y desconcertant paradoxa –qued’alguna manera representa la culminaciódel procés de destrucció històrica valencia-na– s’inaugurava una nova (encara queparcial) autopercepció dels valencians, enla qual la valencianianitat essencial delpaís quedava anorreada. Aquesta autoper-cepció ja l’havien oferit –d’una manera, sies vol, encara més grollera– els valencians

41residents a l’Havana quan redactaven el1878 –per celebrar el matrimoni del reiAlfons XII– versos com els següents:«Castelló, Murcia, Valencia, /Albasete yAlacant, / formen un poble chegant / de lamateix prosedensia. / Per això chunts enpresencia / de tanta lluida chent, /alsem labandera al vent / de esta terra española, /del Rey que la Pau tremola / festechant elcasament».54

No cal subratllar que la ideologia quede fet unia els fervorosos monàrquics del’Havana de la Restauració i els federalsde començament del XX, representa undels punts d’inflexió més profunds en totaquest llarg procés d’autonegació que, res-pecte de la seua pròpia trajectòria com apoble, posaven en joc –a través d’unatrajectòria històrica que ací s’ha tractar dedesbrossar– una quantitat no menysprea-ble de valencians. És dins d’aquest procés–que hauré de circumscriure ara al XIX–,quan determinats escriptors, com és el casde Vicent Boix, van començar a exhumaralguns vestigis de l’antic patrimoni cultu-ral, i no va mancar significativament gent,«personas apreciables –les considerava elmateix Boix– que nos han hecho presentela conveniencia de que vertiéramos al cas-tellano estos y otros trozos de nuestro an-tiguo lemosín».55 El fet fa veure, en tot cas,que no eren solament castellans –com enel seu temps havia cregut Gregori Maians–els qui volien fer oblidar la memòriad’«antigues llibertats», o de la vella iden-titat. Alguns autòctons s’hi afegien volun-tàriament dins d’aquest camí.

El nou patriotisme –el de l’unitarismeespanyolista– no solament es projectavacap al present o cap al futur, sinó que hofeia també –i no amb menor força– cap alpassat i els seus perills, perquè com va

expressar –i ben nítidament– en el seutemps, un teoritzador rellevant de la nació(de l’Estat-nació) com Ernest Renan, re-sultava obvi que «l’oubli, et je dira mêmel’erreur historique, sont un facteur essen-ciel de la création d’une nation, et c’estansi que le progrès des études historiquesest souvent pour la nationalité un danger.L’investigation historique, en effet, remeten lumière les faits de violence qui se sontpassés a l’origine de toutes les formationspolitiques, même de celles dont les conse-quences ont été les plus bienfaisantes».56

Alguna connexió existeix entre el prag-màtic pensament de Renan i els consellsque feien a Boix aquelles «personas apre-ciables» que li demanaven l’eliminació, ala seua obra, de qualsevol vestigi culturalcatalanesc en terres valencianes. L’historia-dor, però, reproduïa alguns –en realitat,pocs– poemes, oracions i documents es-crits en un robust català medieval o renai-xentista que, d’una o altra manera, nopodien sinó contribuir –si eren consi-derats fora d’una estricta òptica arqueolò-gica– a la creació d’una nova perspectivaintel·lectual a l’hora de repensar el país.

En aquestes referències hauria d’em-marcar-se, al meu entendre, el sentit del’obra de Constantí Llombart que contéelements que impliquen una primera in-flexió en la percepció col·lectiva dels va-lencians i que, en definitiva, obren caminsa les primeres reivindicacions col·lectives.Ningú, però, hauria de cercar en l’obra deLlombart –dispersa, autodidacta i, en úl-tim extrem, molt poc elaborada– un cor-pus de doctrina política estructurat i cohe-rent, encara que sí una nova mirada, unanova lectura sobre el passat i el present delPaís Valencià. A la seua obra hi ha unapercepció –que Llombart atribueix a cau-

42ses externes al país, és a dir a les estrictesinterferències provinents de Castella–d’una història valenciana truncada, de lainterrumpció traumàtica d’uns segles enels quals la llengua i la literatura pròpiesvan adquirir normalitat i esplendor. És totaixò el que, d’una o altra manera, motivala seua actitud cívica, que és en bona partuna actitud prepolítica.

«I esta llengua –recordava el fundadorde Lo Rat Penat– que tantes glòries i gran-dees conta en la seua història, casi es potdir des de que lo realme d’Aragó, per mo-tiu de lo casament de los reis catòlics s’unía la de Castella, no ha fet més que anar demal en pitjor, fins a l’extrem de que tantlos mallorquins, com los catalans i valen-cians, no fa molts anys per a res la usàvenen sos escrits. ¡Tal fon per desgràcia lopredomini que la corona de Castella n’e-xercí sobre la d’Aragó, tal en fou, que ni lallengua que esta parlava va deixar-li! Poc apoc los castellans feren oblidar a los fills del’antic Regne d’Aragó la llengua queheretàren de los seus avis...»57

Sembla obvi que la impetuosa lecturahistòrica de Llombart resultava maniquea,epidèrmica, i un tant esbiaixada quan, demanera escassament realista, feia residirtots els mals del país en l’imperialisme cas-tellà, mentre els propis valencians es tro-baven absents –jugant un rol estrictamentpassiu– en tot aquest procés pretesamentunilinial. Des d’aquest punt de vista lallengua, per exemple –i sense dubte elconjunt de la cultura autòctona– «haviaresultat llastimosa i tirànicament de mortferida pel rei En Felip V, al decretar en 29de Juny de 1707, la despòtica abolició delsnostres venerables furs i privilegis».58 Enqualsevol cas és sobre aquesta mena de ba-ses sobre les quals es fonamentava, segons

Llombart, «la pretenguda unitat nacio-nal»,59 qualificatiu aquest que ben poquespersones haurien utilitzat a la València delseu temps.

Fet i fet, però, les característiques suaraassenyalades de l’obra de Llombart tam-poc no permeten avui reconstruir fidel-ment el seu ideari polític complet. En totcas, els seus orígens federals ajudarien apresuposar –amb totes les cauteles pròpiesd’una hipòtesi de treball– que, en últimextrem, podria tractarse de reconstruirl’estructura política de l’Estat –és a dir,tractar de fer compatibles les noves i lesvelles identitats– sobre uns fonaments di-ferents del que havia caracteritzat la tra-jectòria del liberalisme espanyol. En totcas el que sí que es pot subratllar és que elseu tipus de model cultural –que va arri-bar a constituir per a ell una preocupacióprioritària– era segurament el que, d’unamanera o altra, estava forjant-se coetània-ment a Catalunya. «Per dir-ho tot d’unavolta –escrivia Llombart–: los catalans aforça de treballar, han pogut restaurar unaliteratura, que és la nostra, o dit en mésexactitud, se’n han creat una completa-ment nova».60 Una actitud aquesta, doncs,que sembla desconèixer els arrières-penséeconservadors i espanyolistes sobre la Re-naixença catalana, que tan clarament ex-pressava el 1884 Teodor Llorente en sub-ratllar «la diferència de criteris [existent]entre els trovadors valencians, que al lloarles glòries de nostre antic Reine, no aspi-ren a restablir-lo, en dany de la unitat es-panyola, i els trovadors catalans –moltsd’ells, si no tots– que treballen per l’auto-nomia de Catalunya».61

Fóra, però, una simplificació –si nouna fal·làcia– deduir de tots aquests plan-tejaments una dicotomia radical entre les

43posicions que podríem anomenar com de«dretes» i d’«esquerres» en els inicis de laqüestió valenciana. No es coneixen gairescomentaris favorables a les tímides, i entantes ocasions erràtiques, posicions rei-vindicatives de Llombart que, en qualse-vol cas, mai no varen ultrapassar els àmbitslingüisticoculturals (però que òbviamentúnicament podien assolir un últim destí iuna darrera coherència en un context dereivindicació política).

De tota manera, repassar les fonts do-cumentals del naixement de Lo Rat Penat–una societat fundada pel mateix Llom-bart amb l’expressiu lema «pel fil trauremlo capdell»– implica trobar-se constant-ment amb les suspicàcies i els recels –arasí: declaradament polítics– de «personasapreciables» que, com li havia esdevinguta Vicent Boix en altres temps i en altrescircumstàncies, posaven de relleu una hos-tilitat poc dissimulada respecte a la possi-bilitat de recuperació de la vella identitat,mentre subratllaven amb força la seuaidentificació amb la nova, la de l’Estat-na-ció espanyol. Així, un dels primers presi-dents de Lo Rat Penat, Fèlix Pizcueta,actiu revolucionari de «La Gloriosa», ad-vertia públicament que la nova entitat noobeïa «a alguna mira d’exclusivisme pro-vincial i quant més a alguna idea separa-tista [...] ans que tots som fills i amants dela noble terra espanyola; que no ressuci-tem les glòries de l’antic Reialme valencià,més que per tenir el goig que no s’oblideni se perguen com la seua llengua en l’obs-curitat del temps».62

El conservador Llorente, per la seuabanda, no sols coincidia plenament amb elprogressista Pizcueta, sinó que rebutjavaexpressament «la ilusión de que pudieradeshacerse la obra de la historia [...] vol-

viendo en los usos de la vida social y pú-blica al antiguo idioma. Esto, ni nos pare-ce posible, ni lo juzgamos conveniente».63

Malgrat les inequívoques manifesta-cions d’aquests emblemàtics personatges,malgrat la declarada convicció del mateixLlorente que escriure en la llengua del paísno era sinó una «inocente satisfacción»,64

no mancarien explícites acusacions, veusd’alerta:65 la d’aquells que entenien qued’aquesta manera –amb el conreu literaride la llengua pròpia, i amb una certarecuperació del passat propi– s’amenaçavadirectament la construcció de la nacióespanyola: «No, no es tan solamente / elpuro amor a las locales glorias, / i el estu-dio inocente de anticuadas historias, / loque evocais, sin repararlo acaso, / oh, vatesespañoles / que la lengua olvidais de Gar-cilaso [...] / vuestros cantos tal vez mar-quen la huella / por dó ha de ser ¡ay triste!desgarrada / la patria idolatrada / en el fu-ror de cantonal querella...».

El text precedent –que es publicava el1883 en pàgines del conservador i influentdiari Las Provincias, fundat i dirigit pelmateix Llorente– no és, en qualsevol cas,ni excepcional ni anecdòtic. Expressa, enúltim extrem, una concepció inequívocade la nació espanyola monolíticamentunitarista que pot considerar-se –ambcomptades excepcions– patrimoni comúde conservadors i de progressistes. Així homanifestava, per exemple, en 1879, i ambun accent que no tenia res que envejar alsversos citats anteriorment, Lluch Soler(biògraf de Llombart i editor del mític pe-riòdic anticlerical La Traca): «Los que sos-pechan que ese movimiento intelectual[la Renaixença] puede fomentar en lo po-lítico ideas separatistas, sospechan sinfundamento [...] pero si esta reflorecencia

44pudiera en el transcurso de los años repor-tarnos el más leve disgusto, sepultemos lascostumbres, tradiciones, historia, lengua-je, y todo, todo aquello que directa o indi-rectamente pudiera entonces contribuir aperturbar la felicidad de nuestra queridacuanto desgraciada España».66 La vellaidentitat se subordinava sense condicionsdavant la nova.

L’arrelament i la persistència al PaísValencià d’un espanyolisme militant comel que acabe de referenciar, és un fenomenpolític, com és ben sabut, difícilmentdetectable no ja a Catalunya, sinó també aMallorca on, en qualsevol cas, va adquirirun caràcter «epidèrmic i instrumental»,segons l’expressió d’Isabel Peñarrubia.67 AlPaís Valencià, tanmateix, aquest espanyo-lisme enragé es convertia en un denomina-dor comú de pràcticament tot l’escenariideològic i polític local. «Para ofrendarnuevas glorias a España», la primera estro-fa de l’himne de l’Exposició Regional de1909 –musicat per un conegut composi-tor de sarsueles, el mestre José Serrano–, ique la dictadura de Primo de Rivera ele-vava significativament a la consideraciód’himne regional, és probablement el pa-radigma d’aquesta ideologia política. Elsvalencians, com en alguna ocasió va sub-ratllar Joan Fuster, exhibien –i aquest po-dria ser un excel·lent tema per una tesidoctoral– un patriotisme espanyol d’unescaracterístiques que no son freqüents nitan sols en aquells territoris la història, lallengua i la cultura dels quals constitueixen–per utilitzar l’expressiva fórmula de donAntonio Machado– el «macizo de la raza».

En tot cas –i malgrat les caracterís-tiques conegudes de la Renaixença valen-

ciana, que sense dubte apareixien com un«anacronisme artificialment mantingut»,per utilitzar l’excel·lent definició que T. S.Eliot encunyava per al País de Gal·les– éscert que també s’obrien unes altres con-cepcions, com les que suggeria el 1881 Jo-sep Maria Puig i Torralva, un deixeble deLlombart, per al qual «la idea del valen-cianisme no es tanca sols en conrear lesnostres coses passades, sinó també les pre-sents i esdevenidores [perquè] ocupa tots lostemps i tots los àmbits de la casa».68

La primera formulació doctrinal cohe-rent i articulada d’un valencianisme que jano era una mirada enyoradissa sobre unpassat llunyà, la formularia vint anys méstard, el 1902, el doctor Barberà i Martí, elqual no solament rebutjava obertamentl’«absorció i l’assimilació castellana», sinóque reivindicava per a l’antic Regne «eldret d’autogovernar-se» i, citant significa-tivament Herder i l’organització nacio-nalista Joventut Romanesa, entenia que«qui ataca la meua llengua vol robar-me lameua intel·ligència, el meu mòde de vida,el meu honor i els drets del meu poble».69

Dins aquest context el doctor Barberàassenyalava que, en últim extrem, Espanyaera un Estat compost per distintes nacio-nalitats.

Els distints punts abordats per Barberàal seu discurs un tant fundacional del mo-dern valencianisme polític –la reivindica-ció de l’autogovern, la concepció d’unacerta plurinacionalitat de l’Estat espanyol,la dignificació de la llengua pròpia– obrinnolens volens una nova etapa dins la his-tòria valenciana del segle XX, però que jaescapen a les consideracions que ací voliaplantejar. ❐

45 1. Joanot Martorell i Martí Joan de Galba: Tirant lo

Blanc, II, Barcelona, Edicions 62, p. 205. 2. Francesc Eiximenis: Regiment de la cosa pública, Bar-

celona, Barcino, 1927, p. 35. 3. Antoni Ferrando: Consciència idiomàtica i nacional

dels valencians, València, Universitat de València,1980, p. 158.

4. Ramon Muntaner: Crònica, Barcelona, Edicions 62,1979, p. 58.

5. James Casey: «El patriotisme en el País Valencià mo-dern», Afers. Fulls de recerca i pensament, XI, 23/24(1996).

6. José Álvarez Junco: Mater dolorosa. La idea de Espa-ña en el siglo XIX, Madrid, Taurus, 2001, p. 55.

7. Pep Solervicens: Els Països Catalans i Espanya: ser ono ser, València, 3i4, 1988, p. 39.

8. Carlos José Hernando Sánchez: Castilla y Nápoles enel siglo XVI. Linaje, Estado y Cultura (1532-1553),Salamanca, Junta de Castilla y León, 1994.

9. Joan Reglà et alii: Història del País Valencià. 3. De lesGermanies a la Nova Planta, Barcelona, Edicions62, 1975, pp. 128-130.

10. Vicent Pitarch i Almela: Llengua i Església durant elBarroc valencià, València / Barcelona, Institut In-teruniversitari de Filologia Valenciana / Publica-cions de l’Abadia de Montserrat, 2001, p. 334.

11. Jaume Vicens Vives: Notícia de Catalunya, Barcelo-na, Àncora, 1960, p. 153.

12. Joan Fuster: La decadència al País Valencià, Barcelo-na, Curial, 1976, p. 136.

13. Emili Gómez Nadal: «Prefaci» a Articles (1930-1939). El País Valencià i els altres, València. Edi-cions Alfons el Magnànim / IVEI, 1990, p. 36.

14. Miquel Batllori (ed.): De València a Roma. Cartestriades dels Borja, Barcelona, Quaderns Crema,1998.

15. Vicent Pitarch i Almela: «La llengua de l’admi-nistració eclesiàstica (País Valencià, segles XVII-XVIII)», L’Espill, 6/7 (1980), i Llengua i esglèsia...,cit. supra.

16. V. Pitarch i Almela: Llengua i esglèsia..., pp. 181-182.17. Es refereix al bisbe d’origen castellà Justino Anto-

línez de Burgos, un personatge exemplar en aquestaspecte, que va tractar senzillament d’aplicar a laseua Diòcesi de Tortosa les directrius lingüístiquesemanadaes de Trento. No cal afegir que el tarannàde monseyor Antolínez constitueix una franca exe-cepció en l’actuació de la jerarquia eclesiàstica delseu temps al Regne de València.

18. V. Pitarch i Almela: Llengua i esglèsia..., pp. 181-182.

19. Pere Joan Porcar: Coses evengudes en la Ciutat i Regnede València. Dietari (1598-1628), València, Alfonsel Magnànim, 1983, p. 265.

20. José Ribelles Comín: Bibliografía de la lengua valen-ciana, III, Madrid, Tipografía de la Revista de Ar-chivos, 1943, p. 109.

21. Teodor Llorente: Valencia, I, Barcelona, Daniel Cor-tezo y Cª, 1887, p. 159; Juan B. Perales: Décadasde la Historia de la insigne y coronada ciudad y Rei-no de Valencia, València, Terra, Aliena y Compa-ñía, 1880, p. 739; Modesto Lafuente: Historia Ge-neral de España, tom 11, Barcelona, Muntaner ySimón, 1888, p. 225.

22. J. Vicens Vives: Notícia de Catalunya...23. J. Casey: «El patriotisme...», p. 10.24. Núria Sales: Els botiflers (1705-1714), Barcelona,

Dalmau, 1999.25. Fray Gerónimo Belvís y Escrivá: Informe a la Reyna

Nuestra Señora del Estado y condición de la guerracon que las armas enemigas...intentan la ruina de Es-paña, por los países rebeldes de Cataluña y Valencia,Pamplona, Francisco Picart impresor, 1706, p. 3.

26. Enrique Giménez López: Gobernar con una mismaley. Sobre la Nueva Planta borbónica en Valencia,Alacant, Publicaciones de la Universidad de Ali-cante, 1999, p. 15.

27. Carme Pérez Aparicio: «La guerra de Successió: unarevolució camperola», en I Congreso de Historia delPaís Valenciano, III, Universitat de València, 1976,p. 520.

28. Antonio Mestre Sanchis: Historia, Fueros y actitu-des políticas, València, Ajuntament d’Oliva, 1970,p. 292.

29. J. H. Elliott: La revolta catalana (1598-1640), Bar-celona, Vicens Vives/Crítica, 1989, p. XII.

30. A. Mestre Sanchis: Historia, Fueros..., p. 291.31. Ibidem, p. 283.32. Libro de Bautismos de la Colegiata de San Nicolás de

Alicante, vol. 29, full 209, citat per FranciscoFigueras Pacheco: Provincia de Alicante, en F. Ca-rreras i Candi: Geografía General del Reino de Va-lencia, Barcelona, Alberto Martín, s.d., p. 229,nota 83.

33. J. Ribelles Comín: Bibliografía..., IV, Madrid, 1978,p. 235.

34. J. Ribelles Comín: Bibliografía..., III, Madrid, 1939,p. 356.

35. Ibidem.36. Jean Marie Déguienet: Mémoires d’un paysan Bas-

Breton, 16 ed. Spézet, An Here, 1998.

4637. August Rafanell: La llengua silenciada, Barcelona,

Empúries, 1999, p. 105.38. Ibidem, p. 122.39. Josep Amengual i Batle: «Els catecismes populars de

Mallorca. D’instrument pastoral a mitjà de con-trol cultural de l’Estat», Mayurca, 18 (1978-79),pp. 117-123.

40. Emili Casanova: «L’ortografia valenciana de les Ob-servaciones sobre el Reyno de Valencia de Cavanilles,segons Vicente Alfonso Lorente», Cuadernos deGeografía, 62 (1997), p. 617.

41. J. Ribelles Comín: Bibliografía..., III, p. 425.42. Miguel Rosanes: Miscelánea que comprende vocabu-

lario valenciano-castellano dividido en grupos parafacilitar la memoria de las palabras en él contenidas,València, Imprenta de José María Ayoldi, 1864,p. 73.

43. J. Ribelles Comín: Bibliografía..., IV, p. 237.44. Sanchis Guarner cita almenys dues vegades el text

reproduït ací. La primera l’esmenta de maneraidèntica a la de Ribelles Comín (que sens dubtehavia utilitzat el text original del col·loqui), és a dirreproduint el mot jerga (cf. Els valencians i lallengua autòctona durant els segles XVI, XVII i XVIII,València, Alfons el Magnànim, 1963, p. 129),mentre que en un llibre posterior (cf. Renaixençaal País Valencià, València, 3i4, 1968, p. 15) el motjerga és substituït pel de llengua.

45. Pere Anguera: «Catalanitat i anticentralisme a mitjansegle XIX», en DD.AA.: El catalanisme d’esquerres,Girona, Cercle d’Estudis Històrics i Socials, Qua-derns del Cercle, 13 (1997), p. 7.

46. Manuel Martí i Ferran Archiles: «Liberalismo, de-mocracia y Estado-nación: una perspectiva valen-ciana (1875-c. 1914)», en Paul Preston i Ismael Saz(eds.): De la revolución liberal a la democracia parla-mentaria. Valencia 1808-1975, Madrid/Valencia,Biblioteca Nueva/Universitat de Valencia, 2001,p. 155.

47. Eugen Weber: Peasants into Frenchmen: the Moder-nisation into Rural France, Standford UniversityPress, 1976.

48. Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, 78,14 agost 1986, p. 2344.

49. J. Ribelles Comín: Bibliografía..., IV, p. 235.50. Borja de Riquer: «El surgimiento de las nuevas iden-

tidades contemporáneas: problemas para una dis-cusión», Ayer, 35 (1999), p. 27.

51. Vicent Boix: Historia de la Ciudad y Reino de Valen-cia, II, Imprenta Benito Monfort, 1845, p. 99.

52. Francesc Pi i Margall: Ideari (edició d’Isidre Molas),Barcelona, Edicions 62, 1965, p. 96.

53. «Acuerdos de la Asamblea Regional Valenciana, ce-lebrada en Alicante los días 6 y 7 de abril de 1904»,apud Consejo Regional Federalista de Valencia:Derechos Constitucionales y Programa del PartidoRepublicano Federalista, València, Imp. Pau, Torri-jos y Compañía, 1904, p. 62.

54. J. Ribelles Comín: Bibliografía..., IV, p. 51.55. V. Boix: Historia..., I, p. 492.56. Ernest Renan: Qu’est-ce qu’une nation?, Presses

Pocket, s. l. 1992, p. 41.57. C. Llombart: Niu d’Abelles, 2a ed, València, Imp.

Ramón Ortega, 1876, p. VIII.58. C. Llombart: Los fills de la Morta-Viva, València,

Emili Pascual editor, 1883, p. XXIII.59. Ibidem, p. XXV.60. C. Llombart: Niu d’Abelles..., p. IX.61. Teodor Llorente: Llibret de Versos, València, Teodor

Llorente y Cía., 1884, p. 184.62. Fèlix Pizcueta: Discurs de gràcies en els Jocs Florals de

València (1878), València, 1879.63. [Teodor Llorente]: «La sociedad de Lo Rat Penat»,

Las Provincias, 13 julio 1878.64. Ibidem.65. «Voz de alerta», Almanaque de Las Provincias, 1883,

p. 350.66. M. Lluch Soler: Constantino Llombart. Apuntes bio-

gráficos, Librería de Manuel Vilar, editor, València,1879, p. 8.

67. Isabel Peñarrubia: «De pagesos a espanyols? La resis-tència mallorquina a la nacionalització espanyola»,El Contemporani, 1 (1993).

68. Josep M. Puig i Torralva: Calendari de Lo Rat Penat1882, València, 1881, p. 10.

69. Faustí Barberà i Martí: De regionalisme i valentini-cultura. Discurs vell i comentaris nous, València,Imp. Vives Mora, 1910, p. 28.

47

Col·lecció Assaig

1. Història. Entre la ciència i el relatFRANÇOIS DOSSE

Traducció d’Anna Montero216 pp. – 11 €

2. Reflexions sobre la violènciaJOHN KEANE

Traducció de Carles X. Subiela226 pp. – 11 €

3. El descrèdit de la modernitatNEUS CAMPILLO

396 pp. – 13 €

4. El totalitarisme. Història d’un debatENZO TRAVERSO

Traducció de Jordi Muñoz246 pp. – 11 €

5. Un país de ciutats o les ciutatsd’un paísJOSEP SORRIBES

206 pp. – 11 €

En preparació:

JACQUES RANCIÈRE

Els noms de la història. Assaig de poètica del saber

c/ Arts Gràfiques 13 - 46010 Valènciatel. 96 386 41 15 - fax 96 386 40 67

www.uv.es/publicacions - [email protected]

Joan Fuster (1922-1992)

Vicent S. OLMOS I TAMARIT

Pensar Fuster, avui

Francesc PÉREZ MORAGÓN

Alguns moments de la vida de Joan Fuster

Faust RIPOLL DOMÈNECH

El món cultural valencianista a la Va-lència dels primers anys de la postguerra

Enric PUJOL

Joan Fuster, símbol de la represa nacio-nalitzadora dels anys cinquanta

Josep Maria BUADES I JUAN

La cultura a Mallorca a la fi del fran-quisme 1962-1975)

Antoni FURIÓ

Notes sobre la correspondència de JoanFuster

Ferran ARCHILÉS

Una posteritat de paper. Una dècada d’es-tudis i d’edicions fusterianes (1992-2002)

Xavier FERRÉ I TRILL

Lectures de Nosaltres, els valencians(1962-1977)

Ferran GARCIA-OLIVER

Una estranya parella. Fuster i la uni-versitat

Pau VICIANO

La nació de Fuster. Revisions i persis-tències

Vicent PITARCH:Joan Fuster, d’esquena als polítics

Vicent RAGA

L’originalitat de Joan Fuster

Xavier SIERRA LABRADO

Suggeriments per a una exegesi rigorosadels aforismes fusterians

afersfulls de recerca i pensament

48

PRESENTACIÓ

No hi ha dubte que en les darreres dècades s’ha assistit a una vertadera explosió d’avançosen el terreny de les ciències de la naturalesa. Potser encara més, les aplicacions tecnològiquesdel saber científic acumulat transformen acceleradament l’entorn humà, les possibilitats d’ac-ció i la vida quotidiana, i fan del complex «ciència-tecnologia» un dels vectors bàsics de ladinàmica social contemporània i de les percepcions que en poden tenir els individus. Tot plegatté repercussions innegables en les relacions amb el conjunt de formes de saber que no s’adscriuenestrictament al complex al·ludit. D’entrada, la potència associada al coneixement científicnatural nodreix una expansió cap a una sèrie d’àrees que havien estat l’objecte d’allò que ano-menem les ciències socials i les humanitats. Es planteja així la necessitat de redefinir lesrelacions entre els diferents sabers, des d’una perspectiva epistemològica rigorosa i actualitzada. Iací sorgeix tota una constel·lació de dubtes i interrogants, derivats de qüestions molt reals i me-reixedores de consideració, però que tenen a veure també amb desqualificacions lligades a un«cientifisme» que, en tot cas, hauria de ser debatut.

D’altra banda, però, i com ja ha passat històricament en altres ocasions, determinats avan-ços científics susciten la reserva i la controvèrsia, perquè obren el camí cap a una factibilitatampliada en terrenys diguem-ne delicats. Cal dur a terme efectivament tot allò que és cien-tíficament factible? Amb quins criteris, normes i actituds de fons hauríem d’afrontar aquestamena de problemes?

El segle XX, certament, ha estat «també» el segle de la ciència. La seua relació amb l’ac-tivitat productiva s’ha alterat, fins al punt que ha esdevingut un element clau de les polítiquespúbliques (i privades) conscients de la seua rellevància en termes d’eficiència econòmica icompetitivitat, amb els efectes consegüents en el terreny de les prioritats. Però la ciència tédarrere una llarga història d’esforç de coneixement de les grans qüestions humanes, i actuacom un dissolvent de mites i creences que han estructurat durant molts segles una determinadamanera de veure el món. En les condicions actuals té un sentit especial la discussió sobre lesdiferents àrees de coneixement científic, les seues possibilitats i condicionaments, la relacióamb altres formes de saber, i el lligam de tot plegat amb l’àmbit més vast del coneixementhumà i la cultura.

Ciència i coneixement humà

49

La discussió sobre el paper de la ciènciaen la cultura ha estat determinada en elsdarrers segles pel problema d’integrar elconeixement científic en un cert ideald’humanisme, les arrels del qual són moltanteriors a la ciència moderna. La Il·lus-tració, per suposat, va ser un intent de re-definir els termes d’aquest problema senserenunciar a la idea que la ciència havia deser una part fonamental en la recuperacióde la tradició humanista. Al començamentdel segle XXI sembla obvi que els termesde la discussió han canviat radicalment.D’una banda, la manera en què la ciènciaha alterat la vida quotidiana s’ha concretaten formes que no podien imaginar els teò-rics dels segle XVIII. D’altra, l’ideal il·lustratd’una integració fàcil de la ciència en elque es podia considerar el cos central dela cultura occidental s’ha esvaït sense re-mei. La idea mateixa d’un cos central en lanostra cultura sembla haver perdut con-tingut, per no parlar de l’optimisme il·lus-trat sobre l’èxit futur de la ciència en ladefinició i la solució dels problemes so-cials i polítics.

Com van preveure els teòrics il·lus-trats, un dels resultats inexorables de laciència moderna ha estat l’enorme progréstecnològic. La importància social d’aquestprogrés no es pot exagerar. És un fenomenque està a punt d’alterar els delicats balan-ços en què se sustenta la nostra vida sociali que ens obliga a acarar situacions novesrespecte a les quals les velles intuïcionsmorals semblem menys sòlides. Cal recor-dar, però, que molts pensadors il·lustrats(com ara, el mateix Voltaire) ja van ser pes-simistes respecte al principi que el progréstecnològic implicava necessàriament unamillora en el grau de civilització de la so-cietat. Una característica essencial del pen-sament polític reaccionari del XIX serà laidea que la racionalitat científica, justamentpel seu paper destructor dels mites sobreels quals s’havia articulat l’ordre social, enshaurà de deixar orfes de les idees i princi-pis que fan possible un ordre social esta-ble. Un pensador com De Maistre, n’és unexemple paradigmàtic. A l’hora de garan-tir l’ordre social i una vida genuïnamenthumana, el prejudici i la fe cega són, per aell, instruments més fiables que la raó crí-tica individual pel fet que han passat laprova de la història i, per tant, tenen méspossibilitats d’adir-se a les necessitats de lasocietat humana que les veritats fàctiquesque la ciència pot descobrir.

Josep Lluís Prades

Josep L. Prades és professor de Filosofia a la Universitatde Girona. Autor (amb Josep E. Corbí) de Minds,Causes and Mechanisms, Oxford University Press,2000.

Humanisme, ciència i sospita

50La mena de cinisme ultrareaccionari

que aquesta línia de pensament pot justi-ficar és, òbviament, impossible de defen-sar com a programa d’enginyeria social. Laqüestió crucial no és que sigui o no encer-tada en la seva premissa principal (la supo-sada incompatibilitat entre la veritat nuaque ens ofereix la ciència i la necessitatdels mites per justificar l’estabilitat del’ordre social). El que fa que aquesta líniade pensament no pugui justificar cap pro-grama polític és que, en darrer terme, laveritat de la seva premissa no diria res so-bre què fer en la nova situació: la situacióen què és palès el caràcter il·lusori de certsmites. Si escollim la defensa de la religió,per exemple, sobre la base, no de la sevaveritat, sinó de la seva conveniència, elnostre argument descansarà en fets sobrela naturalesa humana: aquesta és tal que,en paraules de T. S. Eliot, no pot suportarmassa realitat. En aquest cas, però, nopodem oblidar un altre fet crucial sobre lanaturalesa humana: aquesta és tal que nopot recuperar fàcilment la innocènciaperduda. Ara i aquí, no hi ha humanismepossible que pugui deixar de banda laciència contemporània.

De fet, no és exagerat de dir que avui,si més no al món occidental, la racio-nalitat científica, els procediments que esconsideren propis de la ciència, han subs-tituït formes de creences i actituds socialsque són percebudes com a incompatiblesamb ells. No ens cal discutir, per exemple,sobre la possibilitat de societats tecnològi-cament molt avançades en què el cimentsobre el qual s’articulin els valors socialsbàsics sigui el fonamentalisme religiós.Potser, aquestes societats són viables.L’experiència històrica a casa nostra no ésaquesta. Al món occidental, el desenvolu-

pament científic i tecnològic ha contri-buït a un procés general de pèrdua de va-lors tradicionals. Aquest sembla un procésinexorable. La racionalitat científica hacontribuït a desprestigiar definitivamentmolts dels supòsits irracionals sobre elsquals s’havia articulat durant segles el cossocial.

Semblaria, doncs, que l’esperit crític ila pèrdua de la innocència són avui patri-moni d’àmplies capes socials, mentre quesegles abans ho eren només d’unes capesmolt minoritàries i privilegiades. És cru-cial veure que el fenomen té molta méscomplexitat. La pèrdua de valors compar-tits, la imatge crítica sobre la societat, s’haestès als fonaments mateixos de l’autoi-matge que les elits culturals tenen d’ellesmateixes i del paper de la ciència en lasolució dels problemes socials i polítics.Els teòrics de la Il·lustració conceberen laciència social com una extensió de la novaciència a territoris que havien estat part del’àmbit del costum, la tradició o, en el mi-llor dels casos, l’autoconeixement de lanaturalesa humana que proporcionavala tradició clàssica. Després de tres segles,aquest ideal d’integració fàcil sembla mésdiscutible que mai. No només discutible:com a mínim, el que mostra la situació deles anomenades ciències socials en el mónactual és que l’herència de l’autoconscièn-cia il·lustrada sembla incapaç de satisferaquells ideals. I no seria una exageració dirque aquesta herència ha situat la ciència amercè de les modes i els moviments socialsmés superficials. Els vells mites, tan vol-guts pel cinisme reaccionari, han estatsubstituïts per un mercat cultural queofereix una resistència semblant a la inte-gració del pensament científic en unaimatge coherent del món humà.

51De fet, mai no havia estat més cert que

avui en dia que la ciència és un productesocial i depèn per al seu funcionamentd’institucions socials i decisions políti-ques. La possibilitat que avui és fes serio-sament ciència al marge del finançamentextern, com encara es podia fer al segleXVIII, ens fa somriure. Cada vegada més,les despeses involucrades en la recerca bà-sica estan més enllà de les possibilitats definançament dels individus. El progrésde la ciència depèn del fet que la societatdecideixi que li paga la pena d’invertit lesenormes sumes de diners que calen per ferpossible aquest progrés. En el cas de laciència bàsica, això té una conseqüènciaparadoxal. Podria estar arribant a un sos-tre, portada pel seu èxit. Hem arribat a unpunt en què les inversions tecnològiquesque caldrien per poder tenir alguna com-provació empírica de les teories extrema-dament abstractes dels físics teòrics estanmés enllà del que els governs volen o po-den finançar.

La dependència de les ciències socialsrespecte a la percepció que en té la societatés diferent, sense dubte. Diferent, però nomenor. La ciència social és, avui en dia,bàsicament un producte d’institucions tanespecials com poden ser-ho els departa-ments universitaris. I ni l’observador mésoptimista podria acceptar que hi hagi unincrement en la racionalitat institucionalde les universitats al món industrialitzat.Després de tot, en la mesura en què aques-tes són peces en un enorme mercat cul-tural cada vegada més universalitzat esde-venen més i més sensibles a profundsmoviments en la cultura de masses queestan mediats per raons psicològiques,socials, polítiques i econòmiques. El destíde les anomenades ciències socials està

vinculat a moviments culturals molt su-perficials de les nostres societats com noho havia estat mai. Per suposat, no és fàcild’imaginar les condicions de possibilitatd’institucions acadèmiques capaces demoure’s per elements de racionalitat quesiguin indiscutibles. Hi ha quelcom en elque entenem per racionalitat científicaque semblaria requerir un equilibri molt fientre la necessitat que la ciència sigui con-trolada per la societat (aquesta ha de deci-dir què li paga la pena de finançar, quin hade ser l’ús de la tecnologia) i la necessitatque hi hagi la mena de controls de qualitatinterns que només són accessibles a espe-cialistes. No és exagerat de dir, crec, queaquest balanç delicat cada vegada semblamés lluny del seu punt ideal.

Només cal recordar el cas Sokal. Almés de maig de 1996 una revista de cièn-cia social prestigiosa, Social Text, va publi-car un article sota el títol «Transgressingthe Boundaries: Towards a TransformativeHermeneutics of Quantum Gravity». L’ar-ticle tractava de revisar el que anomenavacertes qüestions filosòfiques i ideològiquesplantejades per la mecànica clàssica i lateoria general de la relativitat, amb la pre-tensió de mostrar que aquestes teoriescientífiques tenien implicacions polítiquesi socials: s’havien de llegir com a passos enel procés d’alliberament dels éssers hu-mans de la tirania de la «veritat absoluta» ila «realitat objectiva». Poc després l’autorde l’article, A. D. Sokal, va fer públic queera una completa paròdia. Que l’havia es-crit amb el propòsit explícit de desem-mascarar alguns dels aspectes més negatiusde les ciències socials contemporànies: laincapacitat de generar un consens accep-table sobre la validesa i el significat mínimde la ciència. Era certament un escàndol

52que una prestigiosa revista de ciència so-cial considerés acceptable un article farcitdeliberadament d’enunciats sense sentit ion, per exemple, les mínimes referènciesmatemàtiques contenien també errors de-liberats que haurien d’haver estat detectatsper un bon estudiant de secundària.

Com s’ha arribat a aquesta situació? Ladiagnosi no és fàcil de fer. Al meu parer, hiha una confluència de factors que ho ex-plicarien. Crec, però, que, en darrer ter-me, la manca de consens social respecte ala diferència entre la ciència respectable iel pur sense-sentit té quelcom a veure ambla manera particular en què la idea de pro-grés intel·lectual ha estat qüestionada du-rant el segle XX.

És cert que aquesta concepció delprogrés era una idea relativament recent.A l’edat mitjana, els intel·lectuals tendiena mantenir una visió degenerativa de lahistòria: el cim del saber matemàtic i cien-tífic havia estat aconseguit per la civilit-zació grega i, des d’aquell moment, lacivilització havia entrat en un procés dedegeneració constant. Aquesta concepcióva canviar radicalment amb el naixementde la ciència moderna, i la idea que la in-vestigació experimental i controlada de lanaturalesa podia començar un procéshistòric que acabaria amb el descobrimentdels misteris últims. Durant el segle XIX,aquesta concepció de la ciència es va bar-rejar amb concepcions polítiques queesperaven que la ciència podria convertir-se en l’instrument bàsic d’intervenció idisseny social. El progrés constant de lahistòria i el paper crucial que en aquestprogrés hauria de jugar la ciència van serelements crucials en moltes de les teoriesque van modelar el pensament polític isocial durant el segle XX. Moltes de les ver-

sions del liberalisme o del marxisme, perposar un exemple.

Ja he mencionat l’existència d’unatradició crítica amb aquesta perspectivaingènua. Tant els teòrics més dretans de laIl·lustració i el romanticisme com Spen-gler van fer el que van poder per despresti-giar-la com a una profunda il·lusió. Calveure, però, que el desprestigi de la idea deprogrés científic en la cultura contem-porània és més radical i adopta formes di-ferents de les que Spengler va pronosticar.I està vinculat a dos fets crucials: d’unabanda, el fet que la distància entre les res-tes de la cultura humanista en la nostracivilització i la ciència sembli, cada vegadamés, un abisme insalvable. D’altra, el fetque la substitució de l’humanisme clàssicper les anomenades ciències socials en elsàmbits d’influència acadèmica i culturalhagi estat un dels factors definitius pereixamplar aquesta distància. Aquesta ésuna situació completament diferent del’ideal il·lustrat d’una ciència sobre l’homei la societat que donés a les formes de des-cripció del món humà el rigor propi de lesciències bàsiques de la naturalesa.

En primer lloc, un dels atacs més so-vintejats a les idees dels segles XVIII i XIX

sobre el progrés científic s’ha articulatteòricament entorn a la idea d’objectivi-tat. No cal dir que part del rerefons teòricsobre el qual descansa la mena de discursque va parodiar Sokal ha de qüestionarl’objectivitat científica. És a dir, ha deqüestionar la idea que hi ha un món ex-tern, les propietats del qual són indepen-dents de qualsevol ésser humà individual iestan codificades en lleis físiques, i que elséssers humans en poden obtenir un conei-xement fiable, encara que imperfecte, totseguint els procediments objectius i les

53prescripcions metodològiques de l’anome-nat «mètode científic». Tot això és negatper molts dels qui reflexionen sobre laciència en la nostra acadèmia i en els mit-jans de comunicació occidentals.

El prestigi cultural de les ciències so-cials a partir de les darreries del segle XIX

va tenir, paradoxalment, un efecte boome-rang sobre els supòsits il·lustrats d’objec-tivitat i progrés que els havien donat cartade naixement. La funció social de les ins-titucions acadèmiques en el món occiden-tal en les darreres dècades del segle XX haacabat de donar respectabilitat a la menade relativisme i subjectivisme heretada deles filosofies de la sospita del segle XIX:unes filosofies que aparentment es presen-ten com l’antítesi del pensament reaccio-nari, unes filosofies nascudes del principique la funció de l’humanisme respectableno pot ser una altra que la desmitificaciósistemàtica. Una vegada aquest programade desmitificació arriba també al coneixe-ment científic mateix, qualsevol connexióentre la ciència social i la cultura humanis-ta clàssica queda completament abando-nada. És cert que la comprensió del mónhumà i la comprensió del món de la natu-ralesa ja no semblen en oposició: simple-ment, però, perquè la mateixa ciència dela naturalesa és la primera víctima d’unaconcepció del coneixement humà, segonsla qual la veritat de qualsevol pretensió deconeixement s’ha de dissoldre en termesdels interessos (socials, polítics o subjec-tius) als quals aquesta suposada veritatserviria.

El fet que tantes defenses entusiastes dela irracionalitat de la ciència hagin adqui-rit respectabilitat acadèmica és un símpto-ma de la incapacitat de generar filtres so-cials adequats sobre el valor de la ciència.

Filtres que puguin discriminar el discurscientífic seriós de la xerrameca buida.Aquesta incapacitat afecta més a les deno-minades ciències socials que a la ciència dela naturalesa i és, sobretot, un fet social,analitzable en termes de la funció social decertes institucions acadèmiques i en la sevapermeabilitat als aspectes més superficialsde la cultura de masses. Paradoxalment, sihi ha institucions el funcionament de lesquals sembla sospitosament transparenten termes d’interessos diversos i ocults(gremials, de mercat) són la mena d’insti-tucions en les quals ha trobat difusió elpensament de la sospita.

Hi ha una altra manera de considerarla ciència i el seu paper en la nostra cultu-ra que, a primera vista, semblaria oposadaa l’irracionalisme de la sospita sistemàtica.De fet, troba la seva millor justificació enl’absurditat òbvia d’algunes de les formesde relativisme i subjectivisme dominantsen l’acadèmia i en els mitjans de comu-nicació. Tot i això, la seva pretensió bàsicaés també un error: es tracta de la pretensióque la ciència podrà algun dia ser l’ins-trument únic de resolució de problemes iconflictes morals i socials que, tradicio-nalment, s’havien suposat fora de l’abastdel pensament científic. Aquesta sí quesemblaria l’herència dels ideals il·lustratsd’objectivitat i progrés. Ara bé, segons unamanera radical d’entendre aquesta preten-sió, la integració de la ciència en la culturahumanista es produeix per eliminació.L’explicació científica hauria de substituirles descripcions psicològiques de Balzac,Dickens o Dostoievski. Hi ha aquí el queconsidero un error conceptual. Un errorque neix d’oblidar que certes descripcionsdel món quotidià no entren en conflicteamb la ciència, no ho poden fer perquè

54pertanyen a un domini completament di-ferent. La descripció acurada d’un bonnovel·lista d’una emoció humana no potentrar en conflicte amb cap teoria sobre elsmecanismes neurofisiològics de l’emoció.La ciència pressuposa l’experiència quoti-diana del món: pressuposa el món de lesemocions, els colors, els sabors, els signi-ficats que hi són part constitutiva. No hiha límit al que la ciència pot explicar-nos:pot explicar-nos que la percepció delscolors és el resultat de determinats proces-sos neurofisiològics. Pot explicar-nos quecertes reaccions emotives són el resultat deprocessos de selecció natural. El que laciència no pot fer és devaluar aquesta ex-periència quotidiana. Pretendre que l’ex-plicació evolutiva d’una emoció és incom-patible amb la descripció que en fa un bonnovel·lista és com pretendre que l’expli-cació neurofisiològica de la percepció d’uncolor és incompatible amb la percepció delcolor, o amb els judicis estètics que enpodríem fer. El que la biologia evolutivaens diu sobre la naturalesa humana és,per suposat, crucial per entendre el mónhumà. Les passions bàsiques dels éssershumans s’entenen millor si, per exemple,es comprèn la seva gènesi causal en termesde selecció natural. L’amor, l’odi i l’orgullque exemplifiquen els herois i les heroïnesde la tradició literària d’occident tenen,sense dubte, explicacions evolutives. Aixòno vol dir, però, que puguem descriureaquesta relació causal si eliminem uns delstermes de la relació. Si els sentimentsd’Aquil·les, del Rei Lear o de MadameBovary tenen explicacions evolutives, l’ex-plicació no pot pretendre l’eliminació d’a-quests sentiments. Si l’eliminació fos pos-sible, no hi hauria res per explicar. No espot pretendre alhora que un tipus d’enti-

tat té una explicació científica i que, coma conseqüència, les entitats del tipus expli-cat no són reals. Les explicacions evolu-tives del món humà n’expandeixen la nos-tra comprensió. No, però, perquè mostrinque tot el que es pugui dir sobre el mónhumà ho hagi de dir la ciència de la natu-ralesa.

El que és interessant del cientifisme és,però, l’ambigüitat dels seus vincles amb lamena d’irracionalisme sobre la ciència quehe criticat anteriorment. Considerem denou el cas de les explicacions evolutives.Sembla raonable d’acceptar que el neo-darwinisme proporciona un bon modelexplicatiu de moltes conductes humanes.Qualsevol que estigui familiaritzat amb laliteratura científica sobre el tema, però,haurà de reconèixer que el tarannà de ladiscussió ha estat enterbolit pel que hedefinit com irracionalisme i cientifisme.Moltes vegades, l’explicació evolutiva d’untret més o menys comú del comportamenthumà s’ha confós amb la seva defensa–com que la guerra és terrible, o la pro-miscuïtat sexual deplorable, no pot ser quetinguin explicacions genètiques. Altres,però, l’instrument utilitzat ha estat l’irra-cionalisme: substituir la qüestió de la ve-ritat per la qüestió dels interessos que, sesuposa, serien servits per aquestes explica-cions. Com si un pacifista no pogués creu-re que hi ha explicacions genètiques de laviolència o un feminista hagués de creureque no pot haver cap mena de base ge-nètica de l’opressió de les dones al llargde la història.

De fet, en contra del que a primera vis-ta pogués semblar, el cientifisme és moltmés comú entre els filòsofs que entre elscientífics –molts científics se sorprendriende saber, per exemple, que alguns filòsofs

55contemporanis defensen que no hi hacreences, desigs o intencions, sobre la su-posada base que podem tenir explicacionscompletes de la conducta humana en quèno se’n fa esment. També, el cientifisme ésmolt més comú entre els ocupants de posi-cions acadèmiques en les anomenadesciències socials que entre els científics dela naturalesa. Com també és veritat que elcientifisme pot anar unit a una visió irra-cionalista de la ciència. Una vegada ques’accepta que un fenomen quotidià no témés que una dimensió científica, que totel seu valor és fixat per aquesta, és fàciltrobar que la explicació científica accepta-da no ens agrada: potser, per exemple, quela ciència ens digui que els éssers humansno som naturalment angelicals. Això faatractiva una concepció irracionalista delconeixement científic: com que el que laciència dominant ens diu no ens agrada,avaluem la ciència en funció de les sevessuposades conseqüències socials o delsinteressos que serveix. Inventem una novaveritat científica que s’adeqüi millor al queconsiderem la causa del bé o de la justícia.

Res d’això no ens pot fer oblidar el quehi havia de raonable en moltes de les crí-

tiques romàntiques dels ideals il·lustrats.Ni, tampoc, les consideracions prèvies so-bre les dificultats del cientifisme. No po-dem esperar que la ciència ens justifiquiels valors sobre els quals articulem les nos-tres societats. Aquest és un somni de la raóque només pot produir monstres. Hi haun error conceptual en la mateixa descrip-ció d’una societat controlada per la cièn-cia. El que estem imaginant no és –encaraque sembli el contrari– una societat con-trolada per la ciència; el que imaginem–en les pitjors de les imatges dels científicssocials– és una societat en què la ciència ila tècnica s’han posat al servei d’uns valorsdeterminats per tal d’exercir el control so-cial. L’equivocació radical de les formescontemporànies de sospita sobre l’objec-tivitat científica rau, justament, a tractarde disminuir la probabilitat que aquestesimatges es realitzin tot atacant les nocionsde veritat i objectivitat. Aquesta és unaequivocació sobre la qual s’autojustificagran part de la producció acadèmica enl’àmbit de les ciències socials. Si les pàgi-nes anteriors contenen quelcom de veritat,seria millor d’abandonar aquesta justi-ficació. ❐

56

En el centenari de la publicació delllibre de Charles Darwin On the Origin ofSpecies, el genetista Hermann J. Muller ex-clamava amb evident enuig que «ja n’hi haprou amb cent anys sense Darwin!», unafrase que emprà el paleontòleg George G.Simpson poc després com a títol d’unarticle on reflexionava sobre l’escassa pe-netració de les idees darwinistes en els cer-cles intel·lectuals i les penalitats de l’evo-lució biològica dins del sistema educatiunord-americà. Els prejudicis i la supers-tició de grups fonamentalistes cristians,amanits amb una bona dosi d’autocensuraper part d’autors de llibres de text i pro-fessors, han fet que un principi científicfonamental, com el que representa l’evo-lució dels éssers vivents, encara avui plan-tege seriosos problemes de difusió i, pertant, d’acceptació i enteniment.

Cent cinquanta anys seran suficients?Perquè l’evolucionisme il·lumine el pensament contemporani

Juli Peretó

Juli Peretó és professor del Departament de Bioquímicai Biologia Molecular de la Universitat de València imembre numerari de la Secció de Ciències Biolò-giques de l’Institut d’Estudis Catalans. És autor deOrígenes de la evolución biológica (Eudema, 1994) icoautor de Fonaments de bioquímica (Universitat deValència, 4a ed., 2001).

EL SEGLE DE LA CIÈNCIA

El segle que ens ha deixat ha estat sensdubte el de la ciència. Si s’inaugurava ambla teoria quàntica de Max Planck, seguidad’altres revolucions intel·lectuals com lapromoguda per Albert Einstein, que coro-narien el desenvolupament de la física itotes les seues derivacions tecnològiques,no és menys cert que l’hem acabat amb elgenoma humà damunt la taula. Una fitacientífica, tecnològica i intel·lectual deconseqüències encara difícils de pronosti-car. El desxiframent dels tres mil milionsde lletres que configuren la recepta del queens fa humans –i que podria representarun colossal colofó a tres mil anys de refle-xió filosòfica sobre qui som i d’on venim–tanca així un segle d’èxits dins la biologia in’obre un altre ple d’esperances i de reptes.Perquè no sols tenim al davant una granavinguda per recórrer cercant beneficisbiomèdics, sinó un innombrable conjuntd’incògnites fonamentals sobre la maqui-nària genètica i bioquímica. Entre lesquals crec que ocupen un lloc privilegiatles qüestions evolutives.

S’ha dit sovint que l’origen de l’home no podria ser conegut mai. Però laignorància engendra atreviment més freqüentment que no pas la ciència:són els que saben poc, i no els que saben molt, els que afirmen positi-vament que això o allò no podrà ser resolt mai per la ciència.

CHARLES DARWIN, 18711

57Han passat 143 anys des que Darwin

publicà L’origen de les espècies i encara nohem aconseguit que el seu pensament pe-netre en totes les branques del coneixe-ment, molt especialment la filosofia.2 Lesprimeres incursions de les idees de Darwinen cercles acadèmics i intel·lectuals, la se-gona meitat del segle XIX, foren ben di-verses en els diferents països: l’Anglaterravictoriana fou terreny adobat per als exces-sos especulatius del darwinisme social –toti que l’extensió geogràfica d’aquest foumés àmplia– i la França del Segon Imperies va resistir a les noves idees, consideradessubversives de l’ordre establert. A l’Espa-nya de «la Gloriosa» i la Restauració benpoca cosa (o res) es va entendre de lesobres de Darwin i el debat esdevingué, enessència i amb passió, polític i ideològicabans que científic. La posició oficial del’Església Catòlica –del rebuig palmari enprincipi, a l’acceptació de l’evolució ambmoltes reserves més tard– afectà notable-ment la difusió general de la nova visió dela natura. L’influent pare Jaume Pujiula,S.J., impartia el 1914 al paranimf de laUniversitat de València un cicle de confe-rències3 on de forma contundent reserva ala intervenció divina tant l’origen de lavida com el de la ment (ànima) humana.És fàcil d’imaginar la sort que correrien lesidees evolucionistes, madurades adequa-dament en el primer terç del XX, en unapostguerra científicament castrada.4

I encara no ens hem alliberat del totdels prejudicis intel·lectuals contra l’evo-lució. Per emprar l’expressió de DanielDennett, perdura una lectura «perillosa»de les idees darwinistes, un rebuig intel-lectual sorprenent. Per a molta gent, fins itot en països que considerem científica-ment avançats, el temps i el progrés cien-

tífic no passa pel que fa a les idees sobrel’origen dels éssers vivents i, en particular,de la consciència humana. Per a ells lesveritats revelades encara continuen tenintmés valor que les veritats contrastades pelsfets observats. En el pitjor dels casos, s’haarribat a concedir dins el temps de la classede ciència un lloc per introduir aquestesveritats revelades com si fossen compara-bles o equivalents a les veritats científi-ques. Això, que és impensable en el campde la física o de la química, encara ara, enel segle XXI, ocorre en la biologia. Resultalamentable que els mateixos biòlegs a ve-gades es deixen portar per les seues convic-cions i prejudicis i caiguen en el paranymés escandalós. I no cal viatjar als EUA.No deixarà mai de sorprendre’m el tracta-ment deshonest –fruit d’un trasllat acríticde la bibliografia nord-americana– quedóna sobre l’origen de la vida una publi-cació del Col·legi Oficial de Biòlegs querecull el temari de les oposicions d’ense-nyament secundari. El tracta com un tema«delicat», que pot ferir susceptibilitats i delqual potser és convenient donar visions«alternatives» a l’estrictament científica.5

Insistesc, resulta impensable que algú pu-ga introduir cap tema de física i químicaamb cauteles d’aquest tipus.6

L’extensió dels prejudicis religiosos iideològics a les àrees de les aplicacions delsconeixements científics només corroborala vigència de les actituds contràries alsprogressos. El recent debat sobre l’ús decèl·lules mare humanes procedents de fe-cundacions in vitro i les seues aplicacionsterapèutiques ens fa constatar fins a quinpunt la manipulació ideològica –que potprovenir tant del cantó de la jerarquia iles congregacions catòliques, com de certsgrups ecologistes– pot retardar l’assoli-

58ment dels coneixements i les tècniquesque potser mitiguen molts patiments hu-mans. La defensa d’un grup de cèl·luleshumanes en un tub d’assaig, sense capfutur ontogenètic, per damunt de les per-sones i els seus sofriments, em semblaaberrant des d’un punt de vista moral.Necessitem urgentment una nova defini-ció de quan comença la vida humana pera desblocar la recerca biomèdica en el ter-reny de les aplicacions de les cèl·lules ma-re, de la mateixa manera que el progrés enels transplantaments d’òrgans només foupossible amb una nova definició de mort.Altrament, no crec que les actituds afa-voridores de les moratòries ens siguenútils de cap manera, menys encara alsmilers de beneficiaris potencials. Noméssi ens «atrevim a pensar», a conèixer i acomprendre el món tangible, podrem es-collir amb prudència el nostre futur coma espècie.7

En conclusió, ens cal una ciutadaniaque confie en la ciència, com una activitatintel·lectual basada en els fets contrastats.Però la tasca no és gens fàcil. Els mitjansde comunicació o el cinema ens allunyend’aquesta forma de veure el món i ensbombardegen amb creences sense fona-ment si no amb imatges distorsionades idiabòliques de l’activitat científica. Hi hauna veritable plaga de pseudociència id’anticiència, sovint finançada amb recur-sos públics, que fomenta una crisi de con-fiança en la ciència.8 Hi ha, de fet, unaexcessiva tolerància cap a les idees no cien-tífiques, que tant obstaculitzen l’avanç delconeixement com representen suculentsnegocis lucratius. Homeòpates, quiro-màntics, endevins, psicoanalistes i totauna tropa beneficiària de la ignorància –iels diners– dels altres.

Creure en la ciència equival a saberreconèixer el valor que té una visió delmón que, tot i la provisionalitat i la vul-nerabilitat intrínseques, es basa en dadesobservables i contrastables, davant les ve-ritats revelades dels llibres sagrats o lescreences basades en l’autoritat d’un líderespiritual. Confiar en la ciència equival adesconfiar de les veritats no verificables.Urgeix reivindicar l’escepticisme com aforma ideal d’exercir una ciutadania res-ponsable en una societat democràtica iprogressista. L’escèptic constructiu i mo-derat del que parla Mario Bunge,9 l’escèp-tic de ment porosa que deixa entrar lesnoves conjectures plausibles i filtra les in-versemblants a l’hora de construir el co-neixement científic provisional. Com de-fensà brillantment Carl Sagan, hi ha unpaper ineludible per a la divulgació cientí-fica i l’ensenyament en la difusió del pen-sament escèptic perquè «la ciència és unaeina absolutament essencial per a tota socie-tat que tinga l’esperança de sobreviure ambels seus valors fonamentals intactes [...] nosols la ciència abordada pels seus practi-cants, sinó la ciència entesa i abraçada pertota la comunitat humana. I si això no hoaconsegueixen els científics, qui ho farà?».10

EL PARADIGMAEVOLUCIONISTA

Sovint s’ha comparat l’aportació intel·lec-tual i científica de Darwin a la de Copèr-nic, considerant-la com una extensió d’a-questa.11 Si l’autor de De les revolucions delsorbes celestes havia fet que la Terra deixésde ser el centre de l’univers, Darwin acon-seguí destronar l’espècie humana com a fetsingular i únic, coronació de la natura,

59ubicant-la en el lloc que li pertocava dinsdel regne animal.12 Per bé que en el llibresobre l’origen de les espècies Darwin notracta l’origen dels humans, ho faria unsanys més tard en una obra específica, TheDescent of Man and Selection in Relation toSex.13 No som, doncs, la finalitat sinó unproducte de l’evolució. El principi de me-diocritat ens situa al bell mig no de l’uni-vers sinó del reialme de l’escrutini cien-tífic: som una espècie més, en un planetamés, d’una galàxia més.

Convindria dir breument, abans decontinuar, què és l’evolució.14 El concepteinclou dues idees relacionades: 1) tots elsorganismes són parents, units per lligamsgenealògics que es poden remuntar a avant-passats comuns, tot seguint les branquesde l’arbre de la vida, i 2) al llarg del temps,els llinatges aniran alterant la seua forma idiversitat per un procés natural de canvi,el que Darwin anomenà «descendènciaamb modificació».

Aquesta idea tan simple respon imme-diatament una qüestió biològica antiga: lade l’ordenació taxonòmica de tots els or-ganismes. El «sistema natural» de relacionsentre organismes –és a dir, l’observacióquotidiana que hi ha similituds entre elsdiferents éssers– té per a Darwin una ex-plicació genealògica. Quines explicacionses feien servir abans? La més popular teniales seues arrels en la filosofia grega i foumolt acceptada durant l’edat mitjana em-parada per l’escolàstica més ortodoxa: lesrelacions taxonòmiques representaven elcaprici dels pensaments del Creador i totsels organismes es podien ubicar al llarg dela gran escala dels éssers, del més imper-fecte al més perfecte, en una progressiósense dimensió temporal, sense història.Els humans, per descomptat, se situaven

per damunt dels primats i només una mi-ca per sota dels àngels...

L’explicació darwinista del sistema na-tural és, doncs, molt senzilla. Els humansens assemblem a les mones perquè com-partim un avantpassat comú prou pròxim.L’ordre taxonòmic, que tan brillantment vaconstruir Linné, ja no reflecteix els desig-nis divins sinó que és un veritable registrehistòric. Aquesta, per cert, és la caracterís-tica que fa únics els éssers vius com a ob-jecte d’estudi fisicoquímic. En biologia, adiferència de la física, les coses són comsón per raons històriques i això significaque també l’atzar i la contingència han tin-gut un paper important en la configuracióde les característiques biològiques. I peraixò, com digué Theodosius Dobzhansky,«en biologia res no té sentit si no és a lallum de l’evolució». No calen noves lleisfísiques per entendre la vida, com va con-jecturar erròniament Erwin Schrödinger.Cal, això sí, tenir present que els éssersvius són porcions de matèria amb duesbiografies: una de sincrònica –representa-da pel desenvolupament ontogènic i lesrelacions ecològiques al llarg de la vida del’individu–, una altra diacrònica –filogèni-ca, representada per la successió de les ge-neracions, que es perd en l’alba dels tempsgeològics. Però, en qualsevol cas, unesporcions de matèria sotmeses en tot a leslleis naturals de la física i de la química.

Darwin, tanmateix, no es va quedarnomés amb la constatació que l’evolucióés un fet observable, omnipresent en lanatura. També va suggerir una explicaciócausal. En efecte, en ciència no hi ha prouamb el descobriment dels fets del mónempíric. Cal també proposar i comprovarexplicacions de per què el món funcionacom funciona. La genealogia i el canvi són

60la descripció del fet evolutiu. L’explicaciófonamental que Darwin va donar sobre lacausa de la «descendència amb modifica-ció» és el principi de la «selecció natural».

La realitat de l’evolució és un fet tandocumentat i contrastat, com que la Terragira al voltant del Sol i no al revés.15 Permolt que el president Reagan afirmàs so-lemnement el contrari, l’evolució és unfet, no «només» una teoria.16 Tot i quela teoria científica que tracta d’explicaraquest fet continua sent objecte de con-trovèrsia i discussió. La selecció natural ésun mecanisme evolutiu molt potent com-provat a bastament; però ara sabem queno és l’única causa de l’evolució. No po-dem passar per alt, per exemple, l’evolucióper associació simbiòtica, estudiada perLynn Margulis, i que explica l’origen deles cèl·lules més complexes.17 Com tam-poc no podem ignorar la importància deles contingències històriques, com són elsfenòmens d’extinció.

Richard Dawkins ha comparat l’evolu-ció amb un riu d’informació digital que,nascut als jardins de l’Eden, recorre el pla-neta des de temps remotíssims.18 Els genssón informació pura, que pot ser codifica-da, recodificada i descodificada, sense de-gradació o canvi de significat, conservantla semàntica. Com que es tracta d’infor-mació digital, la fidelitat de còpia pot serimmensa: els caràcters del DNA es copienamb gran precisió i, encara, les cèl·lulescontenen sofisticats mecanismes de cor-recció d’errors i danys. La informació éscopiada generació rere generació, amb al-guns errors ocasionals que introdueixenvariació. Entre aquestes variacions hi hamoltes que suposen un funcionament pit-jor i acaben per desaparèixer. Però d’altresen ser descodificades per la cèl·lula supo-

sen un avantatge per a aquesta i la seuarelació amb l’ambient i contribueixen a lasupervivència i propagació d’aquesta in-formació. Nosaltres som portadors d’unainformació heretada dels nostres pares iells dels seus, i així successivament. Demanera que estem completament segursque cap dels nostres ancestres va morirabans de passar la informació a la gene-ració següent. I ens podem remuntar, na-vegant pel riu de la informació genètica através dels temps geològics, fins fa més de3.500 milions d’anys, quan la vida es vaoriginar a la Terra.

És precisament aquest lligam genea-lògic universal de la informació digitalcontinguda en els gens el que ens serveixde base per reconstruir la història de lavida. Si som capaços de llegir el missatge,les petjades del temps, en la seqüència delDNA, aleshores podrem narrar l’aventurade la vida. Encara no ho podem fer ambdetall però és al nostre abast a través del’estudi dels genomes com a documentshistòrics. L’ús dels gens per a reconstruirnarracions evolutives s’ha generalitzat desdels anys 60, quan Linus Pauling i EmileZuckerkandl proposaren que en el mate-rial genètic i en les proteïnes és on millores troben inscrites les vicissituds del pas-sat. Serà sols una qüestió de temps i d’es-forç intel·lectual que arribem un dia a te-nir la cartografia de les relacions familiarsentre tots els organismes terrestres.

L’OCÀSDEL VITALISME

El corol·lari immediat de tots els avançosbioquímics durant més de cent anys és,efectivament, que tots els organismes ter-

61restres tenim uns avantpassats comuns,procedim dels mateixos ancestres. Darwinja ho va conjecturar quan, en representartota la diversitat biològica en forma d’ar-bre, va proposar que totes les branquesconflueixen en un tronc comú, una matei-xa arrel. Alhora va situar els humans en ellloc que pertocava: no en el centre de lanatura com una espècie privilegiada, sinócom un branquilló més en la frondositatde l’arbre de la vida. La biologia moleculardel segle XX ho ha confirmat de forma in-controvertible: els nostres componentsquímics, el nostre codi genètic, els nostresmecanismes bioquímics són exactamentels mateixos que els de la resta d’organis-mes terrestres.

El 1953 marca un moment singular dela biologia: James Watson i Francis Crickproposaren un model estructural per almaterial genètic, el DNA. Que aquesta ma-cromolècula, aquest polímer, era el mate-rial genètic ja s’havia establert uns deu anysabans. Els estudis estructurals de RosalindFranklin i Maurice Wilkins permeteren queWatson i Crick proposaren una estructuratridimensional per al DNA en forma dedoble hèlix. Una estructura que ha esde-vingut el símbol de la ciència del segle XX

per les seues immenses implicacions pràc-tiques i intel·lectuals.

En un article molt breu Watson i Crickassenyalaven que la doble hèlix de DNA

donava la clau del mecanisme de la repro-ducció a escala molecular, és a dir, de la re-plicació de la informació genètica. Com sidiguéssem, de com les cèl·lules fan una fo-tocòpia de les instruccions necessàriesperquè la generació següent puga man-tenir les estructures i els mecanismes quepermeten el funcionament del dia a diade la cèl·lula mateixa, la seua relació amb

l’ambient i la seua perpetuació al llarg deltemps, riu avall des de l’Eden.

Des de Watson i Crick, doncs, sabemque els gens, en la seua estructura químicaíntima són llarguíssimes cadenes d’infor-mació digitalitzada. Informació digital ensentit estricte on el codi binari dels com-putadors és un codi quaternari, de quatresímbols –un alfabet fet amb els quatre ti-pus de molècules, adenina, timina, guani-na i citosina, que componen el DNA. Podemtreure moltes conseqüències d’aquestaveritat científica però, com ha assenyalatDawkins, potser una de les fonamentals ésque fou el tir de gràcia al vitalisme, és a dir,a la creença que la matèria viva és essen-cialment diferent de la matèria inert, quehi ha quelcom inaferrable, fora del domi-ni de la ciència, que fa únics els éssers vi-vents. Fins el 1953 encara era possiblecreure que hi havia alguna cosa fonamen-talment i irreductiblement misteriosa enla matèria viva. Des d’aleshores, mai més.

Vol dir això que el vitalisme realmentha mort? És evident que aquest posicio-nament ideològic continua vigent, no solsentre molts filòsofs sinó entre científics.Continua reclòs a hores d’ara en el seudarrer baluard, les neurociències, com unimpossible esforç de mantenir un dualis-me ment-matèria que representa una ab-surditat bioquímica.19 Els dualistes vanveure el «perill» darwinista ben aviat: laSociety for Psychical Research fou funda-da a Londres el 1882 amb l’objectiu ex-plícit de preservar la creença en l’ànimaimmortal de l’amenaça de la biologia evo-lutiva.20 El reducte vitalista en la neuro-biologia és un escull de pseudociència dinsdel mar de la ciència que obstaculitza iamenaça la navegació del coneixement hu-mà. Tanmateix, l’apel·lació a una ànima per

62explicar la ment acabarà sent tan inneces-sària com quan abans de Friedrich Wöhler,que fabricà artificialment la urea el 1828,s’invocava el ronyó com a únic lloc de l’u-nivers on es podia sintetitzar aquesta subs-tància, fruit d’una força vital.

L’ERADE LA GENÒMICA

L’any 1995 marca una altra frontera cien-tífica notable dins la història de la biolo-gia: es va publicar el primer genoma com-plet d’un organisme cel·lular, Haemophilusinfluenzae, un modest bacteri que habita enels nostres mocs i que de vegades ens potcausar seriosos problemes de salut. Era laculminació d’un procés encetat el 1977,quan Frederick Sanger publicava el geno-ma d’un petit virus, un missatge de tan sols5.386 lletres. El genoma del bacteri en té1.830.137. La carrera per aconseguir laseqüència del genoma humà ens ha portatuna pluja d’altres genomes microbians id’organismes més complexos. En fi, s’handesenvolupat els projectes destinats a com-pletar l’estructura dels genomes d’organis-mes molt diversos, al voltant del super-projecte d’obtenir la seqüència de tots elscromosomes humans. És a dir, el que enspermet tenir, lletra per lletra, l’enciclopèdiacompleta dels ingredients necessaris perconstruir un organisme humà: més de 3.000milions de lletres que contenen instruccionsper a unes 30.000 proteïnes diferents.

Podríem elegir entre diverses metàforesper a aproximar-nos a una idea de la mag-nitud del genoma humà. La comparaciómés encertada ho fa amb un llibre. CiteMatt Ridley:21

[...] el llibre [és] més llarg que cinc milvolums [de quatre-centes pàgines] [...] Sius llegís el genoma a un ritme d’una parau-la per segon durant vuit hores al dia, tarda-ria un segle. Si escrigués el genoma humà,una lletra per centímetre, el meu text seriatan llarg com el Danubi. Aquest és un do-cument gegantí, un llibre immens, unafórmula de longitud desmesurada, i tot ellcap dins del nucli microscòpic d’una cèl-lula diminuta que al seu torn cap de sobresen el cap d’una agulla.

L’anunci del 26 de juny de 2000, fetper Craig Venter de l’empresa Celera iFrancis Collins del consorci públic, que eltext del genoma humà era quasi completat–no totalment, encara quedaven algunesllacunes que s’han anat omplint després–va estar precedit per la publicació de mésde vint genomes de microorganismes(d’uns pocs milions de lletres cadascun),del llevat (13 milions de lletres, uns 6.000gens), del cuc C. elegans (97 milions delletres, més de 6.000 gens) i de la moscade la fruita (17 milions de lletres, 14.000gens). Però tenir l’estructura completa delgenoma humà no és més que el principid’una nova era per a la biologia. Noméscal tenir en compte que dels genomescompletats fins ara, entre un 30 i un 60 %dels gens, segons els casos, són de funciócompletament desconeguda per a la cièn-cia. Com a exemple significatiu, tingempresent que en el genoma d’un bacteri tanestudiat com Escherichia coli només un40 % dels productes gènics inferits hanestat caracteritzats experimentalment. Noés cap exageració afirmar que la genòmicaens està donant la mesura de la nostra ig-norància, que encara és fabulosa.

63Ens trobem, doncs, davant del repte

més espectacular que mai la bioquímicaha pogut encarar. Els estudis tradicionalses basaven a analitzar l’estructura i el com-portament d’una proteïna individual od’unes poques. És ben cert que l’estudicol·lectiu dels enzims, dels sistemes com-plexos, ha començat a desenvolupar-seteòricament –però molt menys experi-mentalment– en les darreres tres dècades.No obstant això, ara, quan disposem d’ab-solutament tota la informació genèticad’un individu, el genoma, ens posem da-vant de la tasca monumental de la identi-ficació de milers i milers de proteïnes finsara desconegudes i, el que és pitjor, lesseues funcions i les possibilitats d’interac-ció entre elles. Una nova bioquímica estàemergint, amb noves tècniques i enfoca-ments, per a la qual s’ha buscat també unnom nou: proteòmica. Vull insistir que lacomplicació rau en què el genoma ens fa-cilita la llista dels ingredients però no lesinstruccions que cal seguir per a la cons-trucció de l’individu, la recepta, que no espot deduir directament del text genòmic.La seqüenciació dels genomes i la seuaanàlisi, així com el desenvolupament dela proteòmica, serien impossibles sense elcorresponent creixement i refinament dela computació per abordar una problemà-tica tan complexa amb una quantitat astro-nòmica d’informació: la biocomputacióestà exigint una potència de càlcul supe-rior a la que necessiten els més complexosdels problemes abordats per la ciència finsara. Quan es parla de la «revolució genò-mica» l’expressió és encertada en un sentitpurament quantitatiu. Ara bé, el que en-cara no resulta obvi és en quina mesuratot aquest allau d’informació aportarà

dades veritablement fonamentals amb re-lació a l’organització i l’evolució dels sis-temes vius.

En conjunt, totes aquestes investiga-cions no fan més que refermar-nos en laconvicció que Darwin encetà una verita-ble revolució intel·lectual que encara hau-rà de donar més sorpreses. Els progressosde la genòmica comparada porten implí-cits els postulats darwinistes. De la ma-teixa manera que l’influx darwinista sesent en la biologia del desenvolupament,l’estudi del comportament, la neurobio-logia o l’ecologia.22 Un concepte, doncs,amb tantes aplicacions pràctiques –de qui-na forma atacar el terrible problema delsbacteris resistents als antibiòtics, com evo-luciona el virus de la sida i quines conse-qüències terapèutiques se’n deriven– comfonamentals –qui som, d’on venim?

Poques idees han estat tan fructíferes ide tan llarg abast en el temps i en les di-verses disciplines. Pocs autors són tan vi-gents, en el sentit de mantenir viu el debatde les seues idees cent cinquanta anys des-prés de publicar-les. Tanmateix, pocs prin-cipis científics tan fonamentals per a lanostra comprensió del món, i alhora taninfluents en la nostra cosmovisió, han tri-gat tant a ser acceptats de forma generalit-zada, no ja pel públic sinó per molts in-tel·lectuals. Ara, acabada d’encetar l’eragenòmica de la biologia, tenim noves einesde confrontació amb les idees darwinistesi podrem aprofundir més en el coneixe-ment d’aquest fenomen tan divers, tancomplex, tan sorprenent, com és la vida.Al capdavall, però, sempre algú ens podràdir, «sí però, i què?». Cite el malaguanyatStephen J. Gould,23 per acabar:

64Què podria resultar més humiliant, i pertant més alliberador, que passar de consi-derar-nos «només un poc per davall delsàngels», dominadors legítims de la natu-ralesa, creats a imatge de Déu per sotmetrei moldejar la Terra... a saber que somnomés productes naturals d’un procés uni-versal de descendència amb modificació (i,per tant, parents de totes les altres cria-tures) i que, a més, només som una bran-queta acabada de brotar i destinada a desa-parèixer, de l’esponerós arbre de la vida, ino el cim predestinat d’una escala ascen-dent de progrés? És una cosa que destrueixla certesa complaent i alhora alimenta elfoc de l’intel·lecte. ❐

1. L’origen de l’home, Barcelona, Ed. Científiques Cata-lanes, 1984, vol. 1, p. 23.

2. Diversos autors han criticat com les ciències socialshan ignorat els orígens naturals dels humans. Re-marquem ací Michael Ruse (1989): Tomándose aDarwin en serio. Implicaciones filosóficas del dar-winismo, Barcelona, Salvat; Daniel Dennett (1999):La peligrosa idea de Darwin. Evolución y significadosde la vida, Barcelona, Galaxia Gutenberg, i EdwardO. Wilson (1999): Consilience. La unidad del cono-cimiento, Barcelona, Galaxia Gutenberg.

3. J. Pujiula (1915): «Conferencias sobre la vida y suevolución filogenética esta última particularmentecon relación al hombre», Barcelona, TipografíaCatólica.

4. O. Barberá i B. Zanón (1999): «Origen y evoluciónde la asignatura de biología en España», Revista deEstudios del Curriculum, 2, pp. 84-113; O. Barberái B. Zanón (2000): «El “Florido Pensil” de labiologia», L’Espill, 4, pp. 152-158.

5. M. A. Esteban (1995): «Tema 22. El origen de la viday su interpretación histórica. Evolución precelular.La teoría celular y la organización de les seres vivos»,dins Biología y Geología en la Enseñanza Secundariay Bachillerato (G. E. Ayuso, P. Ferrer, A. Lahora,coords.), Madrid, Colegio Oficial de Biólogos, vol.1, pp. 590-611. Cite textualment: «El origen de lavida admite hipótesis muy variadas y todas ellas dedifícil comprobación. Ninguna de estas hipótesisestá suficientemente apoyada por datos experi-mentales, aunque tampoco cabe excluir ninguna»(p. 593). La primera «hipòtesi» exposada és «elcreacionisme» i diu més endavant: «[...] es imposibledesechar la hipótesis de la creación o creacionismo,ya que esta idea supera el alcance de la ciencia» (p.594). Si això és així, què fa una exposició del crea-cionisme en un llibre científic per a la formació deprofessors de ciència? Per a reblar el clau, en el volumde la mateixa obra destinat a desenvolupar els ob-jectius didàctics i els continguts llegim: «Contenidosactitudinales: tolerar y respetar concepciones dife-rentes sobre temas tan controvertidos como el origende la vida» (P. P. Moreno 1995, «Tema 22», op. cit.,vol. 3, p. 121).

6. Imagineu el que significaria que el programa del’assignatura de física inclogués, juntament amb leslleis de Newton, la consideració de la telecinesi, oque en química s’hagués de prestar atenció equi-parable a les reaccions de fusió nuclear per explicarl’origen dels elements químics i a la pedra filosofal.

65 7. Per a Edward O. Wilson això només serà possible si,

recuperat l’ideal il·lustrat, s’unifica el coneixement.La seua proposta és que les grans branques delconeixement (ciències naturals, ciències socials ihumanitats) siguen consilients, és a dir, coherentsi interconnectades per explicacions causals. Per aWilson, l’actual fragmentació del coneixement i elcaos filosòfic que en resulta no reflecteixen el mónreal sinó que són artefactes del saber. Vegeu Wilson(1999) cap. 12 i Wilson (2001): «Biology andthe human sciences. Pathways of consilience», dinsA New Century of Biology (W. J. Kress i G. W.Barrett, eds.), Whashington, Smithsonian Insti-tution Press, cap. 9.

8. Vegeu l’encertada anàlisi de C. Sagan (1995): Elmundo y sus demonios. La ciencia como una luz en laoscuridad, Barcelona, Planeta.

9. Crisis y reconstrucción de la filosofía, Barcelona, Gedisa,2002, cap. 7.

10. Sagan (1995), p. 364.11. Vegeu, per exemple, T. Dobzhansky, F. J. Ayala, G.

L. Stebbins i J. W. Valentine (1977): Evolution, SanFrancisco, Freeman, pp. 495-497.

12. Sigmund Freud afegí la seua pròpia contribució coma tercera revolució (citat per Gould 1996: 101). Vistamb perspectiva això no sols denota una fabulosaimmodèstia sinó que representa equiparar, seguintla terminologia de Bunge (2002), una contribuciópseudocientífica a dues grans revolucions cien-tífiques.

13. Hi ha versió catalana, vegeu nota 1.14. En aquest brevíssim resum seguim: S. J. Gould (1996):

«Tres facetas de la evolución», dins Así son las cosas.De los orígenes al cosmos; de la evolución a la mente;del pasado al futuro (J. Brockman i K. Masdon, eds),Madrid, Debate, pp. 99-100. Per a una visió com-pleta i actual, vegeu E. Mayr (2001): What EvolutionIs?, Nova York, Basic Books. Per a una aproximaciódivulgativa a la vida i obra de Darwin, F. Pelayo(2001): De la creación a la evolución. Darwin, Ma-drid, Nivola.

15. Sobre una constatació de l’evolució en acció observantels mateixos pinsans que fascinaren Darwin, vegeuJ. Weiner (2002): El pico del pinzón. Una historia dela evolución en nuestros días, Barcelona, GalaxiaGutenberg.

16. La boutade electoralista de Ronald Reagan emprà«teoria» amb el valor d’alguna cosa no demostrada,equiparable a una fantasia revelada, res a veure ambel que s’entén per una teoria científica. Reagan no

feia més que seguir les enquestes que mostren que

un percentatge significatiu de la població nord-ame-

ricana (més del 50 % en ciutadans amb escassa for-

mació, gairebé el 30 % entre els que tenen titulació

universitària) pensen que els humans han estat creats

per Déu. Per a conéixer respostes científiques a les

bajanades del «creacionisme científic», vegeu J.

Rennie (2002): «15 answers to Creationism Non-

sense», Sci. Amer. (July), <http://www.sciam.com/

issue.cfm?issueDate=Jul-02>.

17. L’obra més recent d’aquesta prolífica i polèmica

científica és: L. Margulis i D. Sagan (2002): Acqui-

ring Genomes: A Theory of the Origin of Species, Nova

York, Basic Books. La Universitat de València pu-

blicarà aviat: Lynn Margulis. Revolución en la evo-

lución, recull de textos de l’autora en homenatge

pel seu nomenament com a doctora Honoris Causa.

18. River out of Eden –A Darwinian View of Life, Londres,

Weinfeld and Nicolson, 1995.

19. Tanmateix la recerca biotecnològica i genòmica

sembla animar nous cercles vitalistes al voltant de

les càtedres i departaments de bioètica. Confonent

«materialisme» amb «reduccionisme», Cho et al. (els

components de l’anomenat «Ethics of Genomics

Group», filòsofs de diversos centres universitaris dels

EUA) ens diuen: «una comprensió reduccionista

de la vida, especialment de la humana, no satisfà

aquells que creuen que les dimensions de l’expe-

riència humana no es poden explicar exclusivament

amb anàlisis fisiològiques [...] Hem de permetre que

la definició de vida siga tractada com una qüestió

científica estreta, aquella que accepta que no hi ha

res al món que no siga físic? [...] la vida s’ha d’en-

tendre no sols en termes d’allò que la tecnologia

permet descobrir als científics naturals. Açò pot

amenaçar la visió que la vida és especial. Almenys

des d’Aristòtil ha hagut la tradició que veu la vida

com alguna cosa més que física [...]». La citació

podria ser més llarga però paga la pena llegir el text

complet: M. K. Cho, et al. (1999): «Ethical con-

siderations in synthesizing a minimal genome»,

Science, 286, pp. 2087-2090.

20. Citat per Bunge (2002), p. 231.

21. Genoma. La autobiografía de una especie en 23 capítulos,

Madrid, Taurus, 2000, pp. 18-19.

22. Sobre les múltiples i fructíferes aplicacions del pen-

sament evolucionista vegeu Mayr (2001), cap. 12.

23. Gould (1996), p. 102.

66

Una de les conseqüències més inespe-rades de les ràzzies islamistes sobre NovaYork i Washingon de l’11 de setembre del2001 ha estat la revitalització del pensa-ment humanista. Els intel·lectuals, assagis-tes i tota mena d’analistes que basen lesseves propostes en la reflexió sobre els tex-tos han tornat, revigorits, a monopolitzarl’aparador del pensament. Abans d’aquellepisodi, els gremis més o menys acadèmicsque es dediquen a la disecció dels afers i lesidees humanes lliuraven batalles patètiquesper tal de preservar un paper digne en unasocietat que els havia girat l’esquena i quees mostrava eminentment interessada en elsescenaris generats per les fronteres cientí-fiques i tecnòlogiques.

Els grans temes eren la preservació dela biodiversitat, els límits de l’explotació itransformació de la biosfera, la previsió i elgovern dels processos climàtics, els mètodesde reproducció dirigida i el clonatge cel·lu-lar, les manipulacions gèniques i neurals, lessubstitucions de teixits danyats a partir deltreball de cèl·lules multipotents, les trans-

Revifada del pensament humanista?Acotacions a propòsit d’un cas singular

Adolf Tobeña

Adolf Tobeña és metge psiquiatre i catedràtic de Psicolo-gia Mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona.És autor, entre altres, de Neurotafaneries (Bromera-Universitat de València, 1997) i de Anatomía de laagresividad humana: de la violencia infantil al belicismo(Galaxia Gutenberg, 2001).

formacions econòmiques introduïdes perles xarxes internètiques, els llindars regu-lables de l’eutanàsia, els dispositius de de-fensa còsmica i la seguretat planetària i mol-tes altres subtileses practicables gràcies alsubministrament garantit d’energia baratai la preeminència de la tecnologia. Tan benpeixada i estable se sentia la societat (l’occi-dental, per descomptat, amb èmuls àvidsarreu però), que algun dels gurús més bensituats en les talaies del saber s’havia atrevita decretar la fi de la història (Fukuyama,1989). Menys doctrina, menys filosofia,menys història i molta més dedicació alfutur regulable d’una humanitat ultratec-nificada i bastida a partir d’una nova cul-tura global. Aquest era el lema dominant.Jo mateix vaig difondre un paper en aques-ta tribuna (Tobeña, 1999) on pregonaval’enterrament de les humanitats tradicio-nals i la fagocitació de les seves deixallesaprofitables pels diferents corrents de lesnaixents i esplèndides ciències biosocials.

Un sol fet d’enorme trascendència polí-tica ha servit, no obstant, per rescatar elpensament de base humanista de l’exiliplanyívol i ressentit on l’havia situat la na-vegació sense entrebancs de les comunitatshumanes més ben instal·lades durant eldarrer terç del segle XX. Unes poques horesde trasbals i desconcert màxim ho van cap-girar tot. Les noves i insospitades preocu-

67pacions necessitaven intèrprets d’urgència.I vet ací que una legió d’historiadors, poli-tòlegs, sociòlegs, filòsofs, literats, teòlegs ialtres gremis dedicats a l’anàlisi de l’ànimahumana individual i grupal (amb metodo-logies sovint sospitoses o avariades, però calentendre que això no compta durant lesemergències), van ser convocats per dema-nar-los diagnòstics i sobretot un nou guiat-ge per terres ignotes. Ells van acceptar elrepte sense dubtar-ho (són gent agosaradade mena) i han monopolitzat l’aparadorintel·lectual amb un devessall inaturablede pensament interpretatiu. La producció«analítica» ha estat d’una magnitud incal-culable, colossal. Tones i més tones d’arti-cles, assaigs, llibres, debats, col·loquis i re-portatges en tots els suports i formats al’abast. I la torrentada no mostra cap traçade voler-se aturar un any llarg després del’episodi que provocà l’estat de xoc.

Per contra, aquells subtils debats de basecientífica que omplien de substància elsneguits del personal il·lustrat van ser esbor-rats del mapa sense contemplacions. Quanara ressorgeixen ho fan amb la timidesa il’encongiment dels assumptes decidida-ment menors. Tangencials. La vella inter-rogació sobre la permanent vall de llàgrimesque provoquen les cuites humanes decisivesha imposat novament la seva llei. La guerras’ha ensenyorit del món encara que noméssigui per recordar que sempre ha anat aixíentre els humans. I els seus oficiants, ambels oracles i cronistes que els acompanyen,acaparen totes les trones. Tenim, doncs, elpensament humanista revifat i cavalcantamb empenta renovada.

Cal concloure, per tant, que les posi-cions del Sr. Fukuyama i molt particular-ment la meva abans esmentada, han estatrefutades de manera radical perquè les hu-

manitats tornen a viure un moment àlgidde presència i d’influència. Poques vegadessucceeix que una tesi topi amb una contra-dicció tan immediata i devastadora. L’opciómés prudent, seria fer mutis amb la cua en-tre cames per covar el tràngol. Però tot ireconèixer la desbarrada apoteòsica de pro-posar una fagocitació potser impaïble de leshumanitats per part de la ciència, no acabode convèncer-me que el pensament de basehumanista ens hagi ofert cap mena d’avençsòlid (coneixement substantiu, vull dir)sobre el punt essencial que provocà la sevarevifalla (i el meu ridícul). És a dir, per quèva passar el que va passar l’11 de setembrede 2001? Enmig de la rierada interpretativaa què s’han abocat els especialistes en con-flictes humans jo no he sabut llucar cap es-purna aprofitable per començar a trepitjarterritori ferm.

FANATISMES MORTÍFERS

Com que no es pot passar revista a la mu-nió de conjectures que s’han proposat perintentar explicar (post hoc, naturalment) unfet d’aquella magnitud, triaré només unvector per assenyalar les limitacions delpensament humanista tradicional i la ne-cessitat de connectar-lo, amb urgència, ambles ciències biosocials. Cal tenir present queun sol fet, una cadena de comportamentsd’un grup restringit d’individus aconseguítrastocar les relacions de poder i el climasocial i econòmic del món de manera irre-versible. El fanatisme fou identificat, im-mediatament, com un dels elements expli-catius crucials de l’impensable i encara araincreïble raid dels comandos d’Al-Qaidasobre els centres neuràlgics del poder im-perial nord-americà.

68Cal reconèixer, de entrada, que la po-

tencialitat mortífera en funció d’un ideariés una de les singularitats més sorprenentsde la manera de ser dels humans. Els pri-mats savis són capaços de matar i morir peruna doctrina. De liquidar vides alieneso sacrificar la pròpia per tal de defensar opromoure un sistema de creences. No tots,per descomptat, s’apunten amb idèntic fer-vor a aqueixa mena de dispendis biològicstan onerosos. La majoria, de fet, procuraeludir qualsevol contingència que impliquiriscos de veure’s arrossegat vers aquelles exa-geracions. Però tampoc cal concloure queel fenomen sigui una raresa. En circums-tàncies d’intens desassossec social pot apa-rèixer amb regularitat, fins i tot. No cal sinórecordar l’incomptable nombre de confron-tacions religioses, ètniques, patriòtiques oideològiques que han puntejat l’historialregistrable de l’espècie, amb nombrososepisodis de sacrificis voluntaris, en totes lesèpoques i arreu. I encara que tothom sàpigaque sota aquella mena d’etiquetes bèl·liquess’amaguen ben sovint uns interessos, agen-des i objectius molt variats, s’ha de reco-nèixer que algunes persones són capaces dejugar-se la pell de manera estentòria per unideari. Es tracta d’un fet reiterat i incon-testable.

És un fenomen que resulta difícil de re-lacionar, en principi, amb tot allò que sa-bem sobre els mecanismes de la competiciói els conflictes entre els animals més propersa nosaltres. Per a molts altres vectors de laletalitat humana hi ha fortes correspondèn-cies amb els mecanismes biològics, ofensiuso defensius, que s’han descrit en altres pri-mats no tan distingits com els humansmoderns així com en molts altres llinatgesanimals (Tobeña, 2001). Fins i tot per aalgunes passions humanes que poden acos-

tar-nos al llindar de la letalitat, com lacobdícia, l’ambició, l’enveja, la gelosia, l’odio l’enviciament consecutiu a l’ús de susb-tàncies addictives, hi ha correspondènciesanimals força plausibles. En canvi, per a lafervorositat i la proclivitat combativa induï-des per una doctrina política o per unaconcepció religiosa o filosòfica del món nohi ha, que jo sàpiga, cap model o anàlegviable en la resta d’organismes vius.

Es una singularitat humana que convin-dria estudiar a fons perquè és en l’origen demoltes de les hecatombes que els primatssavis posen en marxa amb incerta, peròineluctable, assiduïtat. I també perquè ésun fenomen que té matisos paradoxals. No-més cal pensar, per exemple, en la conside-ració social que acostuma a rebre: tot i queel fanatisme comporta, per regla general,marginalitat entre les tendències doctrinalsprevalents en cada època, als individus ambcoratge suficient per jugar-se la vida peruna idea o un sistema de valors sovint se’lsreserva el lloc més prominent i distingit enles cròniques (la memòria compartida, endefinitiva) que van construint els seuscongèneres (cotribals o conciutadans, se-gons sia el nivell tecnològic). La nòminadels herois i els màrtirs de tots els poblesconté una considerable càrrega de fanàtics.No tots ho són, per descomptat, perquè devegades no queda més remei que avenir-seal sacrifici (per comminació peremptòria oper manca d’alternatives, per exemple),però el pes del fanatisme en el martirilogi ésconsiderable.

MITES TÒXICS

L’explicació més usual que ofereix la saviesade base humanista consisteix a acudir a la

69potència enfervoritzadora dels «mites into-xicadors». L’enfebriment forassenyat quepoden induir les narratives compartides enalgunes «bombolles socials». És a dir, lesdiferents modalitats de yihad, perquè caldràconvenir que els musulmans no tenen pasl’exclusiva d’aquest fenòmen. Només li handonat alguns matisos particulars que n’ac-centuen la visibilitat etiquetable.

Un artefacte cultural, en definitiva, quemesmeritza una comunitat sencera o unsegment particularment energètic dinsd’ella amb promeses d’algun tipus de para-dís més o menys practicable. Els especia-listes en cuites històriques acostumen a re-córrer a aquesta mena de conjectures quanes queden sense altres estris interpretatius.Cal consignar, no obstant, que ho fan gai-rebé sempre a contracor perquè prefereixenrecórrer a elements de base econòmica osociològica de perfil molt més objectivable.Però quan no resulten suficientment expli-catius o són simplement descartables, no elsqueda altre remei. S’entén molt bé, però, larecança dels estudiosos exigents a recórrer aaquella mena de ganxos teòrics in extremis,perquè ens deixen de fet allà on érem. És adir, no representen un progrés en la des-cripció d’un fenomen sinó una escapatòria.Perquè respondre a la qüestió: com és quehi ha gent que s’immola i fa massacres perun ideari? bo i invocant la potència mor-tífera dels mites fanatitzadors remet a unfenomen de psicologia social que ningús’ha preocupat d’apamar de debò.

I em sembla que aquest és, precisament,el nucli de l’assumpte. Perquè si volem dis-cernir els mecanismes que fan que els mitesfanatitzants de base patriòtica, religiosa oideològica deixin en alguns (la majoria delspressumptes intoxicats) somniejos vagaro-sos d’un paradís desitjable però inassolible,

mentre que en altres els duu a enrolar-se enun grup violent que assumeix la disposicióa matar o morir per la causa, ha de serpossible detectar els elements que expliquinuna diferència de comportaments tan os-tentosa. És a dir, si ens prenem seriosamentaquesta mena de conjectures, les veritablespreguntes són: per què la intoxicació decaire ideològic, patriòtic o religiós duu al-guns individus a convertir-se en professio-nals del terror o en candidats al martirilogi,mentre que en altres no passa mai de l’àm-bit de les vagues esperances d’una redemp-ció culminatòria però ajornable sine die? Iencara més, ¿per què la violència fanàticas’encasta i reverbera en algunes societatsamb mites redemptoristes actius mentreque d’altres comunitats amb esperancessemblants s’avenen a acceptar modus viven-di molt més prudents? Acudir als coneixe-ments més substantius de la psicobiologiaindividual i grupal humana sembla, doncs,imperatiu.

PSICOBIOLOGIADELS KAMIKAZES

Quan un bàndol guerrer adopta el suïcidiletal com a tàctica preferent contra els ad-versaris (o els seus interessos), aquella inco-moditat dels especialistes en cuites histò-riques arriba a cotes màximes. En bonamesura, la inundació d’assaigs interpreta-tius post 11-9-01 s’ha d’entendre com unintent d’esbandir neguits i incerteses. Eldegoteig d’immolacions massacradoresmitjançant atacs suïcides ha estat força re-gular els darrers anys a Palestina, Sri Lanka,Somàlia, Txetxènia, Caixmir i altres puntscalent dels món, tot i que amb periodici-tat variable. En algun d’aquests indrets

70aquesta singular modalitat del terror, mal-grat desafiar els periscopis habituals d’anà-lisi, pot ser referida a factors de subjugacióeconòmica o política que poden situar-seen la gènesi de les autodestruccions ofen-sives. Però el zenit destructiu assolit pel mésgran atemptat de tots els temps (de mo-ment!), la voladura amb aeronaus comer-cials del complex de les Torres Bessones iuna ala del Pentàgon, als EUA, no és fàcil-ment referible a aqueixos esquemes. La fi-liació dels kamikazes d’Al-Qaida els faninviables.

Les dades «sociodemogràfiques» sobreels integrants d’aquells comandos ofereixenpistes substantives. Les dades policials am-plíssimament divulgades proporcionen unretrat-robot molt consistent. Eren masclesjoves provinents de famílies benestants,amb educació superior i força temps d’ins-trucció i especialització en tasques comba-tives. Manejaven uns recursos econòmicsconsiderables i duien un tren de vida nogens discret. S’ha pogut, fins i tot, establirles jerarquies de dominància i els rols res-pectius dins de cadascun dels grups. I elperfil bàsic dels caps suprems de l’organit-zació s’ajusta, també, al mateix patró (ambuna edat una mica més granada). Cal tenirpresent que els estudis de psicobiologia delcomportament acostumen a començar perací. Per la línia basal registrable.

De fet, per abordar aquesta qüestió entermes de biologia del comportament s’had’aclarir un punt bàsic. La immolació ofen-siva és una tàctica guerrera d’alta exigència.No és, primàriament, ni una demostracióde protesta ni un crit d’atenció. Pot conte-nir algun d’aqueixos matisos, com a com-ponent addicional, però no en són l’eixmestre. La immolació atacant i destructivaés un procediment bèl·lic que requereix

determinades qualitats. No tothom potpracticar-lo amb garanties, vull dir. Es ne-cessita gent d’un tremp especial. D’unatemeritat i una fredor fora mida. Guerrersd’elit. Per a les immolacions unipersonals iintempestives (l’autodestrucció selectivaamb finalitats testimonials o propagandís-tiques) no cal tenir aquells atributs. Moltsindividus, fanàtics o no, amb una fracturagreu d’un estat d’ànim que ja donavamostres d’inestabilitat prèvia, poden execu-tar-les. Ara bé, per culminar una acció mi-nuciosament elaborada durant un períodede temps dilatat, amb complexos passosintermedis i múltiples possibilitats de de-tecció, no n’hi ha prou amb ser fanàtic oestar desesperat. S’ha de ser un professionalben entrenat. Un soldat altament qualificati motivat per a complir un objectiu mor-tífer. Hi ha, per tant, una conjunció de di-versos fenòmens (passió doctrinària, aliançai encapsulament sectaris, professionalitatagonística i tremp arriscat) que ja tenen al-guns punts d’ancoratge en els estudis em-pírics de la psicobiologia del comporta-ment individual i grupal dels humans(Tobeña, 2001).

CONCLUSIÓ

S’ha de dir que, sota aquesta mateixa pers-pectiva, hi ha un bon gruix de treball acu-mulat en diverses ciències biosocials quanhan abordat els fenòmens de la competició,l’agressivitat i les guerres humanes. Dadesempíriques i i treball teòric que pot ser alta-ment aprofitable (vegeu, a tall d’exemple,Alexander, 1987; Daly and Wilson, 1988;Chagnon, 1988; Sober and Wilson, 1996;Boehm, 1999; Horowitz, 2001). Potser ja vasent hora que el pensament de base huma-

71nista comenci a fer-ho servir. Aquest era eltipus de fusió fructífera a la qual volia re-ferir-me en el meu assaig fallit (Tobeña,1999) en aquestes mateixes pàgines. I ésque, per ser sincer, continuo pensant que sino es duu endavant una impregnació cien-tífica forta en l’estudi dels afers humans,l’espectacular revifada de les humanitatsque hem ressenyat serà baldera.

Nota final: Sembla que hem de creuar, ine-luctablement, profecies fallides amb F. Fuku-yama en aquests assumptes. Ara ell predica la fide les humanitats (Fukuyama, 2002) per la viamés definitiva: la desaparició dels humans idels valors que els caracteritzaven, com a con-seqüència de les transformacions radicals quela biotecnologia i la neurobiologia faran delsubstrat neural de l’espècie. Militància anti-científica de vella escola per amagar inconsis-tències i febleses. ❐

REFERÈNCIES

Alexander, R. D. (1987): The biology of moral systems, NovaYork, Aldine de Gruyter.

Boehm, Ch. (1999): Hierarchy in the forest: the evolution ofegalitarian behavior, Cambridge (Massachussets),Harvard University Press.

Chagnon, N. (1988): «Life histories, blood revenge andwarfare in a tribal population», Science, 239, pp.985-992.

Daly, M. i M. Wilson (1988): Homicide, Nova York, Aldinede Gruyter.

Fukuyama, F. (1989): Have we reached the end of History?,Santa Monica (Califòrnia), Rand Corporation.

— (2002): Our posthuman future, Nova York, ProfileBooks.

Horowitz, D. L. (2001): The deadly ethnic riot, Berkeley,California University Press.

Sober, E. i D. S. Wilson (1998): Unto others: the evolutionand psychology of unselfish behavior, Cambridge(Massachussets), Harvard University Press.

Tobeña, A. (1999): «Enterrar les humanitats? La fagocitaciócientífica com a alternativa», L’Espill, 2, pp. 36-43.

— (2001): Anatomia de la agresividad humana: de laviolencia infantil al belicismo, Barcelona, GalaxiaGutenberg.

72

CONSTRUIR, RECONSTRUIR,DESCONSTRUIR: LA DIMENSIÓHUMANA DEL CONEIXEMENT

El segle XX ha estat un segle ple d’espe-rances i desencisos. Un segle de fractures iconflictes, de revolucions, de grans inno-vacions i grans catàstrofes, un període his-tòric contradictori i de grans convulsions,com ha analitzat amb seny Eric Hobsbawm(1994). Ningú pot negar aquest caràcter aun període que ha produït els majorsguanys del progrés tècnic i també les ma-jors quotes de destrucció i misèria mate-rial i espiritual. El segle XX ha estat el seglede la major revolució tecnològica –la méssofisticada–, com també del bolxevisme iels grans moviments socials revoluciona-ris, del nazisme, de les dues guerres mun-dials més destructives i infinitat d’altresque mai no s’apaguen, de l’aeroplà i elsantibiòtics, de la formació i la caiguda dedos blocs o imperis internacionals anta-

Poder i límits de la ciènciaLes relacions entre natura, coneixement i llenguatge al segle XXI

Josep Lluís Barona

Josep Lluís Barona és catedràtic d’Història de la Ciènciaa la Universitat de València. És autor, entre altres, deCiencia e historia (1994), Malaltia i cultura (1995) iSalud, enfermedad y muerte. La sociedad valencianaentre 1833 y 1939 (2002).

gònics, de la guerra freda, de l’energia atò-mica, la televisió, Internet i la revolució dela informació, de la globalització econò-mica i l’explosió demogràfica.

Massa esdeveniments, massa contra-diccions en un període de temps tan curtper no sentir vertigen, especialment siconsiderem que la situació no sols haafectat els aspectes materials de la vidaquotidiana, els fets socials, la producció demercaderies o la política, sinó que ha pro-vocat també una profunda crisi intel·lec-tual en els fonaments del pensament occi-dental. Som testimonis d’un segle que haoscil·lat entre la sacralització del poderbenèfic de la ciència i la tecnologia, com aformes de progrés, benestar i modernitat,i el relativisme cultural i històric més radi-cal, la sociologia del coneixement més crí-tica amb la idea d’objectivitat i el cons-tructivisme, passant per l’estructuralisme,la utopia marxiana o la psicoanàlisi. Po-ques etapes de la història de la humanitat–cap, diria jo, si no em fera dubtar la grancrisi intel·lectual del segle XVI europeu–han vist néixer i morir tantes il·lusionsintel·lectuals amb una crisi de referents ide valors universals tan brutal i palpable.Una crisi –per dir-ho així– que ha estatmagnificada pels apòstols de les filosofiesde la fi de la història, generadora de re-

73ferents intel·lectuals confusos, com és aral’ambigüitat del concepte de postmoder-nitat, les formes més diverses de l’anome-nat pensament feble i el més recent revifa-ment del més pur cientifisme acrític.

Ens trobem en aquest mare magnum,on les inseguretats pesen més que les cer-teses, ens agrade o no, i són molt amplesels vessants des dels quals es pot analitzarla relació entre això que anomenem larealitat (el món de les coses que ens en-volten com a subjectes de coneixement), elconeixement (les idees amb les quals expli-quem la realitat), el llenguatge (l’únicarepresentació possible del coneixement,mitjançant paraules) i l’ús de la tecnologia(la capacitat humana de transformació delmedi). Els estudis sobre la ciència abracendominis tan variats com els de l’epistemo-logia, la psicologia cognitiva, la lingüísti-ca, la filosofia del llenguatge, la sociologiadel coneixement o la història de la ciencia.Dominis que comparteixen referents co-muns, que interactuen i intercanvien prés-tecs conceptuals, tot i la fragmentacióderivada del món acadèmic i de l’organit-zació social del coneixement. Qualsevoldoctrina que aspire a abraçar la pluralitatde dimensions de la ciència en la societatactual ha d’integrar una pluralitat d’ele-ments, com són l’evolució de la realitat (elmón dels objectes), la consistència de lesidees que la representen (les teories, lleis,models...), la seua traducció en formes lin-güístiques (el llenguatge de les ciències),les limitacions ètiques de les pràctiquescientífiques i les seues repercussions sobrela integritat del medi ambient, o el desen-volupament sostenible dels seus productes(l’ús industrial o polític de la ciència i latecnologia). Integrar tots els dominis pos-sibles resulta un ideal que aquests apunts

no aspiren en absolut a assolir en tota laseua dimensió. Més modestament, inten-taré esbossar una proposta d’anàlisi deri-vada de la història social del coneixementcientífic per desentranyar la complexa tra-ma ideològica que lliga coneixement, llen-guatge i societat, amb la mirada de l’histo-riador que observa la transformació en elcurs del temps no sols dels conceptes i lesparaules, sino també del món i els objec-tes. Perquè si els pobles i les persones te-nen història –com entendre altrament lafunció insubstituïble d’historiadors i psi-coanalistes?–, també la tenen els mots, lesidees, la natura i les formes de comuni-cació. És per això que investigar el passat iles seues construccions intel·lectuals potaportar una mena de catarsi necessària, simés no, per esvair la fal·làcia triomfalistaderivada d’una consciència acrítica i su-perficial, quasi religiosa, de les bondats ipossibilitats de la ciència del present.

LA QUIMERADE L’OBJECTIVITAT.

QUI CONEIX QUINA REALITAT?

Cadascuna de les grans etapes de la his-tòria d’Occident ha estat marcada per unsvalors intel·lectuals que la caracteritzen.La cultura hel·lènica es va articular al vol-tant de la idea de la natura i del seu equi-libri o harmonia; la cultura medieval cris-tiana va primar la religiositat i l’ordresagrat, mentre que l’humanisme renaixen-tista s’articulava al voltant de l’ideal devirtù i creava l’ideal de l’home savi i vir-tuós (Crombie, 1995). En canvi, el de-senvolupament de la ciència moderna haanat decantant el pes de la cultura, no capa Déu ni cap a l’ideal de perfecció indivi-

74dual de l’humanisme, sinó cap a l’exterior:el món real dels objectes.

La primera cosa que convé considerarés que el coneixement científic se sustentacom a conditio sine qua non en la confiançaabsoluta en la capacitat humana de cons-truir un coneixement consistent i sòlid.L’actitud contrària, la desconfiança enversles limitacions d’un coneixement humàsempre impefecte, és el que subjau en to-tes les formes de religiositat, que legitimentambé totes les mitologies. El simbolismedel mite i el coneixement sobrenaturalobren el camí de la revelació; el coneixe-ment és, en aquest cas, paraula, però pa-raula revelada, mai paraula humana, queimplica la creació de significats a partir del’experiència. En el món de les religions idel xamanisme, la saviesa és un camí deperfecció mística interior a través de laErfahrung (experiència subjectiva) i no ex-perientia contrastable (experiment mensu-ratiu intersubjectiu). Dins l’ordre sagrat,el coneixement, el llenguatge, la paraula,són divins i la realitat metàfora d’un ordresuperior. Sols la poesia pot tenir aspectesgnoseològics semblants en les societatslaiques. La saviesa del científic perd aixíl’ideal de perfecció moral i intel·lectual, defelicitat íntima (coneix-te tu mateix) que téen el xaman, el bruixot o el sacerdot, i es-devé coneixement de l’objecte, de la reali-tat exterior: coneixement de les lleis de lanatura i domini tècnic del món.

L’home modern ha identificat el conei-xement com una mena d’extraversió (Gus-dorf, 1977, pp. 37-38): el coneixement noés un ideal de perfecció humana, ni d’har-monia amb Déu o la natura, sinó que ésconeixement naturalista, és coneixementde la realitat del món, i això en el marcd’un ambiciós projecte de domini i sub-

missió de la natura. Per això, la contrapo-sició entre les ciències naturals i les huma-nitats es pot entendre com una oposicióentre la subjectivitat humana i l’objecti-vitat de la natura. Convé pensar si aquestacontraposició és inevitable o si, més aviat,ha esdevingut una xacra terrible de la nos-tra cultura moderna i contemporània, unveritable obstacle a un coneixement mésprofund i complex de la realitat.

El coneixement humanístic i el conei-xement científiconatural no són formesantagòniques de coneixement, sinó querepresenten actituds intel·lectuals en certamanera complementàries, i l’exclusió mú-tua provoca una mena d’alienació o inca-pacitat d’integrar les múltiples dimensionstant de la realitat com de l’experiència hu-mana. En la seua Philosophie der Arith-metik (1891) i en les Logische Untersu-chungen (1900-1901), Edmund Husserldistingia entre els axiomes i els enunciatsde validesa general per a la lògica i les ma-temàtiques, i el coneixement propi de lesciències empíriques, i denunciava la su-plantació del veritable món real, el que in-corpora objectivitat i subjectivitat, el mónde la vida quotidiana, susceptible de serpercebut individualment, per un altre apa-rentment objectiu, intel·ligible i articulatmatemàticament. Un coneixement senserostre. El filòsof Georges Gusdorf (1977,p. 39) qualifica aquesta quimera de l’ob-jectivitat com a al·lucinació:

Il est absurde de prétendre faire régnerdans le domaine humain le type de véritéconstitutif de l’ordre des choses. Au XVIIIèsiècle déjà, éblouis par le triomphe deNewton, un certain nombre de grandsesprits s’efforcèrent en vain de découvrirune loi rigoureuse qui réduise à une obéis-

75sance commune la totalité des phénomè-nes biologiques, ou psychologiques, oul’économie politique dans son ensemble.La prétention était vaine, car chaque sec-teur épistémologique a son intelligibilitépropre; et le mode de savoir qui fait auto-rité dans l’un d’entre eux ne peut valoirindistinctement dans tous.

El mite de l’objectivitat té les seuesarrels en la Il·lustració i forma part in-destriable del projecte de la modernitatque van idear Voltaire, Diderot, Kant oD’Alembert, entre altres. Però fou a lesacaballes del segle XIX i primeries del segleXX, particularment a partir de 1910, quanla cultura cientificotecnològica assolí lamàxima influència social i ideològica ambel neopositivisme o empirisme lògic, en-carnat principalment pel cercle de Viena.Un dels seus representants, Otto Neurath,assenyalava com a principal objectiu «crearun llenguatge científic» per formular elsenunciats d’observació dels fenòmens ipronosticar les conseqüències. El cercle deViena i la gran influència dels PrincipiaMathematica d’Alfred Withehead i Ber-trand Russell, o el Tractatus Logico-Phi-losophicus de Ludwig Wittgenstein, vanfocalitzar tremendament el pensament oc-cidental envers un objectiu principal:desplaçar tota metafísica del domini de lesciències de la natura. Per això l’anàlisi delconeixement científic havia d’emmarcar-se dins dues coordenades principals: lalògica matemàtica (és a dir, la formalit-zació) i l’experiment empíric. Dit d’unaaltra manera: d’una part l’estructura lògicadel coneixement i, d’una altra, la contras-tació amb les dades i els fenòmens de lanatura obtinguts mijançant l’observació il’experimentació.

S’entén que aquesta concepció del co-neixement científic aportava una preemi-nència del llenguatge científic, un estilpropi de formalització del llenguatge con-siderat com a essencial i característic de lesciències. Les matemàtiques assolien unaposició central –de fet, l’ideal del conei-xement era la seua expressió matemàtica–particulament en les ciències de la natura,en un sentit semblant a la manera com lalingüística ho faria més tard en les cièncieshumanes, dotant-les de cientificitat i decapacitat d’abstracció. Des d’aquesta pers-pectiva s’entén que la influència intel·lec-tual de la lingüística haja estat inmensades de les dècades centrals del segle XX, iper demostrar-ho només cal recordar l’an-tropologia estructural de Lévi-Strauss ol’escola psicoanalítica de Lacan, per noposar més que dos exemples indiscutibles.

El positivisme científic va fer una apos-ta molt ferma en favor de l’objectivitat delconeixement creat per les ciències naturalsi també del llenguatge que el representa.De fet, una de les dues línies més impor-tants d’anàlisi de la ciència que va enllestirel cercle de Viena anava justament en ladirecció de l’anàlisi del llenguatge. L’altra,potser més coneguda, anava més aviat en-focada a estudiar la lògica interna de lesteories científiques, la seua estructura iconsistència (Karl Popper, 1968).

Aquest rerefons intel·lectual és el queva originar i donar legitimitat a la teoriaclàssica de la terminologia formulada perl’austríac E. Wüster, que representa la tra-ducció al domini lingüístic del positivismelexicogràfic. El seu fonament és la distin-ció clara i tallant entre els vocables o parau-les del llenguatge comú i els termes, uni-tats de llenguatge pròpies dels llenguatgescientífics o d’especialitat, dotats d’un con-

76tingut semàntic precís, transmissors d’unarelació biunívoca amb la idea, que a méss’identifica amb l’objecte del coneixement.Unes unitats terminològiques dotades deperfecció semàntica, despullades de poli-sèmies, sinonímies, canvis de significació ila resta de fenòmens que afecten la llenguavulgar.

Naixia així, a redós del positivisme,com a filosofia científica predominant,una teoria clàssica de la terminologia quedelimitava perfectament les fronteres en-tre el llenguatge comú i el llenguatge cien-tífic, i separava el territori de la lingüísticai el territori de la terminologia, dotant-lod’autonomia pròpia.

Els llenguatges de les ciències, coma objecte d’estudi i aplicació, esdevenien amitjan segle XX una àrea científica emer-gent amb amplíssimes possibilitats d’apli-cació en el context de dues àrees: la ter-minologia i la documentació científica.S’obria un ample camí orientat a la creacióde glossaris, diccionaris tècnics i d’especia-litat, nomenclatures, thesauri, programesd’indexació de la literatura científica, co-missions normatives i de control de neo-logismes, repertoris i bases de dades, quetestimonien un ampli programa de nor-malització i de normativització dels llen-guatges científics d’especialitat. Tots aquestsproductes aspiraven a realitzar la vella uto-pia wüsteriana d’aconseguir que la termino-logia fóra el reflex exacte del coneixementcientífic i la seua estructura semàntica (ar-bres semàntics, relacions genericoespecí-fiques entre els termes...). Un prejudiciquimèric, només comprensible des de laconfusió que representa identificar acríti-cament la realitat, els conceptes i el sub-jecte del coneixement, com si la cultura, la

història o els valors socials no hi tingues-sen cap influència.

Sols la rellevància social, política, eco-nòmica i militar de la ciència i la tecno-logia poden explicar l’impacte de la termi-nologia i de la documentació científicacom a eines de treball. Però aquesta ten-dència no sols va obrir noves formes deprofessionalització i de cooperació entrelingüistes i terminòlegs amb científics deles més variades especialitats, sinó quetambé reforçà la importància comunica-tiva de la normativització. L’exemple de lesterminologies (química, botànica, anatò-mica, zoològica i tantes altres), es presen-tava com a punt de partida necessari de lavocació d’universalitat del coneixementcientífic. Negar la potència comunicativadel terme era tant com negar l’aspiració al’objectivitat del coneixement científic i ladesitjada universalitat de la comunicacióentre científics d’arreu del món.

Per coherència amb aquesta perspecti-va, la unitat terminològica havia de repre-sentar un aparell cognitiu únic, inconfu-sible, coherent i universal. S’entén la granimportància que assolí el llenguatge cien-tífic en la construcció d’un aparell ideolò-gic on les ciències de la natura i la tecno-logia ocupaven la posició més elevada depoder i dominació. En un moment histò-ric en què els antibiòtics feien somiar ambla fi de les malalties infeccioses, en què elshomes havien aconseguit volar i aspiravena conquerir els estels, obert, doncs, el camídel domini tècnic del món i del coneixe-ment de les lleis de la natura, el llenguatgede les ciències representava també la per-fecció lingüística.

77CIÈNCIA CRÍTICA.

LES ARRELSSOCIOHISTÒRIQUES

DE LA CULTURACIENTIFICOTECNOLÒGICA

Tanmateix, la segona meitat del segle XX

ha vist declinar, en certa manera, l’indis-cutible hegemonia del neopositivisme oempirisme lògic, malgrat que la seua forçaintel·lectual ha continuat tenint partidarisinassequibles a qualsevol forma de crítica,particularment en el món de les ciènciesnaturals i en certs àmbits de la filosofia. Ésdescoratjador veure com aquesta posiciódogmàtica de religiositat acrítica envers elsproductes de la ciència ha anat guanyantadeptes en dominis com la sociobiologia,la psicologia social o la genètica, fruit delculte a una elit que mostra signes alar-mants d’ignorància i presumpció, preci-sament en aquells que haurien de ser elmés pur exemple del dubte, si hem decreure la retòrica del mètode científic.

Ja durant les dècades centrals del se-gle XX es va fer notar la influència de l’a-nomenada teoria crítica, que va tenir coma principal escenari l’Institut für Sozial-forschung creat als anys vint, i dirigit alsanys trenta i quaranta (en què hagué d’e-xiliar-se i instal·lar-se als Estats Units) perMax Horkheimer. L’Escola de Frankfurtactualitzava un corrent de prevenció i cau-tela enfront de les conseqüències negativesque podia tenir la ciència i la tecnologiaabandonades a la seua pròpia dinàmica delegitimació i al servei del poder i el mercat.Una prevenció que havien anunciat moltabans Immanuel Kant i Jean-JacquesRousseau. Tots dos, de manera diferent,havien qüestionat la bondat intrínseca dela ciència i la tecnologia, si no hi havia

darrere l’ideal d’un progrés moral com avalor suprem. Dos dels fundadors de l’Es-cola de Frankfurt, Theodor W. Adorno iMax Horkheimer, formularen un dur al-legat contra el dogmatisme de la culturacientificotecnològica en la seua Dialektikder Aufklärung (1944) on afirmaven que:

La Il·lustració, en el més ampli sentit delpensament en continu progrés, ha perse-guit des de sempre l’objectiu d’alliberar elshomes de la por i convertir-los en senyors.Però la terra plenament il·lustrada resplan-deix sota el signe d’una triomfal calamitat.El programa de la Il·lustració preteniaeradicar la màgia del món. Pretenia dissol-dre els mites i enderrocar la imaginaciómitjançant la ciència... Tanmateix, la cre-dulitat, l’aversió al dubte, la precipitació enles respostes, la pedanteria cultural, el te-mor a contradir, la manca d’objectivitat, laindolència en les pròpies investigacions, elfetitxisme verbal, l’aturar-se i conformar-seen coneixements parcials: totes aquestesactituds i altres versemblants han impeditel feliç matrimoni de l’enteniment humàamb la naturalesa de les coses i, en el seulloc, l’han lligat a conceptes vans i experi-ments sense planificació... La tècnica ésl’essència d’aquest coneixement que no as-pira a conceptes i imatges, tampoc a lafelicitat del coneixement, sinó al mètode,l’explotació del treball, l’acumulació de ca-pital... El que els humans volen de la natu-ra es servir-se’n per tal de dominar-la percomplet, a ella i els altres homes. Cap altracosa importa.

Posteriorment, ja als anys 60, la teoriacrítica va rebre noves aportacions deHerbert Marcuse, que emfasitzà els perillsdel reduccionisme de la raó a la mera ra-

78cionalitat tècnica –un perill que s’accentuaara amb la ideologia neoliberal i economi-cista–, i també de Jürgen Habermas, queanalitzà l’entramat cognitiu i d’interessossocials i polítics al seu conegut Technikund Wissenschaft als Ideologie (1966). Laterrible commoció provocada per les apli-cacions destructives de la física atòmica,la immoralitat de la indústria militar, lacapacitat destructiva de l’armament nu-clear, químic o biològic, i l’exhibició dedomini per part dels dos blocs militars ipolítics en confrontació durant els anys dela guerra freda havien d’afectar la sacralit-zació anterior de la ciència i la tecnologia iposar en qüestió la seua bondat moral,sempre al servei dels poderosos.

Sense aprofundir ara en una lecturapolítica d’aquestes qüestions, seguramentconvenient, però que ens allunyaria massade l’assumpte principal d’aquest article, ésfàcil comprendre que de la situació geo-política mundial entre els anys 1940-60,de la cruïlla intel·lectual generada durantla guerra freda, sorgiren posicions moltcrítiques amb el positivisme i, en general,amb la complicitat de la indústria cienti-ficotecnològica amb el poder. Els estudisde Bruno Latour, Stephen Woolgar oStephen Shapin han estat demolidors dequalsevol visió –ingènua o interessada– dela ciència com a sistema autònom i lliurede les influències i interessos de l’entorn.És en aquest context on prengué unarellevància especial la primera sociologiadel coneixement impulsada a partir deMax Weber, Karl Mannheim o Max Sche-ler, en uns moments de gran apogeu i criside la cultura germànica durant les prime-res dècades del segle XX. L’impuls a la cièn-cia i la tecnologia i les línies de desenvolu-pament del coneixement, s’han associat

cada vegada més a l’evidència del capita-lisme i als interessos de la classe dominant,al sistema productiu i al mercat.

En opinió de Weber, la racionalitatcientífica és un valor cultural que s’ha anatconstruint al món occidental al llarg del’edat moderna, en una relació molt estre-ta amb el procés de secularització i ambl’esperit capitalista afavorit per la moraldel treball i de l’acumulació de béns deri-vada de l’ètica del protestantisme. D’altrabanda, l’anàlisi de Max Scheler sobre laidea de domini tècnic del món fou el puntde partença i el fil conductor d’alguns delsplantejaments de la ja esmentada Escolade Frankfurt. Sense la seua valuosa apor-tació resulta impossible entendre el quesociòlegs i historiadors de la ciència hananomenat strong program o programa dur,proclamat en certs nuclis acadèmics delmón anglosaxó, que ha estat l’impulsord’una sociologia crítica del coneixementcientífic i que tantes polèmiques ha provo-cat en les últimes dècades. Vindrien des-prés els estudis antropològics, la sociologiade la ciència o certs corrents de la psico-logia cognitiva que emfasitzaran aspectesd’un relativisme cultural i d’una vincu-lació al sistema social que ha posat contrales cordes la idea d’objectivitat, d’infal·li-bilitat i la bondat moral o la supremaciadel coneixement científic sobre les altresformes de coneixement. Proclamar aquestspunts de vista a les acaballes del segle XX,quan tanta literatura de reflexió s’ha gene-rat sobre la ciència i la tecnologia noméspot ser fruit de la ignorància o de la male-volència.

Els estudis socials sobre la ciència i latecnologia (social studies of science and tech-nology) han coincidit durant l’última dè-cada en una idea central: la de qüestionar

79l’objectivitat del coneixement científic i laseua superioritat intel·lectual, desvelantla seua retòrica legitimadora. Davant lacreixent influència de certs sectors de lesciències experimentals que neguen valorepistèmic a les ciències socials, humanes oa l’experiència individual –una forma in-tolerable de pensament únic–, s’ha conso-lidat una tradició crítica que veu en laciència una forma de coneixement com-prensible sempre des d’unes coordenadessociohistòriques i culturals.

LA CIÈNCIA EN MOVIMENT

Tots aquests corrents crítics amb el posi-tivisme i la seua sacralització de la cièncianatural han contribuït, amb més o menysfonament, a llevar-li dogmatisme i autori-tarisme cognitiu al coneixement i al llen-guatge científic, i a vincular l’activitatcientífica a una racionalitat i una retòricaassociades al model de societat occidentali als seus interessos polítics i militars. Unade les tradicions que més ha influït enaquest sentit ha estat l’historicisme. Po-dem dir que la intersecció entre histori-cisme i sociologia –dos dels corrents mésfructífers en l’anàlisi del coneixementcientífic de les darreres dècades– assolí unafita important en l’obra de Ludwik Fleck,immunòleg jueu alemany que va publicarl’any 1935 un llibre titulat Entstehungund Entwicklung einer wissenschaftlichenTatsache: Einführung in der Lehre vomDenkstil und Denkkollektiv (‘Gènesi i de-senvolupament d’un fet científic: intro-ducció a la doctrina de l’estil de pensa-ment i del col·lectiu de pensament’). Pocdesprés, Fleck va patir la brutal persecuciónazi, va sobreviure als camps de concen-

tració i en acabar la Segona Guerra Mun-dial s’instal·là a Israel, on va viure anòni-mament fins a la seua mort.

La desfeta alemanya, el predomini pos-terior de la cultura anglosaxona i de lallengua anglesa ocultaren no sols el llibrede Fleck, sinó també les aportacions de lasociologia del coneixement, tan influenten la intel·lectualitat alemanya anterior ala Segona Guerra. Aquesta tradició sols esva recuperar unes dècades més tard a tra-vés del gran impacte de l’obra de ThomasKuhn i de Robert Merton, que desenvolu-paren i difongueren àmpliament moltesd’aquestes idees.

El nus fonamental de les idees histori-cistes que representa Fleck consisteix adefensar que les concepcions científiquesno dimanen d’una relació directa entrel’observació empírica i l’objecte, sinó queestan relacionades amb altres idees gene-rades en el passat (protoidees), de maneraque la validesa o no del coneixement nohauria de buscar-se en la comprovacióempírica o en la consistència lògica, comvolien els empiristes de Viena. Fleck con-siderava que, portat al seu context socio-històric, tot saber és vàlid, sistemàtic, pro-vat, aplicable i evident. És a dir, la validesadel coneixement científic es troba legiti-mada per la societat que el crea. No pothaver-hi, doncs, un criteri filosòfic gene-ral, i l’única epistemologia possible és unaepistemologia comparada o històrica.

Protoidees haurien estat en altres èpo-ques conceptes com ara àtom, cèl·lula, na-tura, element, ferment, contagi, tempera-ment, afinitat o malaltia, i tants altres queconstitueixen «esbossos historicoevolu-tius» de les nocions actuals, l’origen i elsignificat dels quals s’han de comprendredes d’una doble coordenada sociohistòrica-

80cognitiva. Per això no es pot dir que si-guen correctes o incorrectes, si les traiemfora del seu context. La manera de mirarla realitat que caracteritza els científicsd’una determinada època o escola confi-gura un estil de pensament (Denkstil), demanera que qualsevol coneixement no espot concebre com un reflex d’una realitatobjectiva sinó com una construcció pròpiaque dimana de la mentalitat d’una època.Aquesta mentalitat condiciona la miradaselectiva sobre la realitat i la manera d’in-terpretar els fets. Les concepcions cien-tífiques esdevenen, des d’aquest punt devista, reconstruccions de la realitat ela-borades des d’un determinat estil de pen-sament, en el marc més general de la cul-tura. Per explicar l’elaboració cognitiva delconeixement i la seua traducció en unllenguatge científic, Fleck parlava de fetscientífics, entesos com a dades procedentsde la realitat sensible, seleccionats perl’estil de pensament. Els fets científics notenen, doncs, la mateixa significació enFleck que en els positivistes: per als segonssón dades objectives, per al primer sónuna tria esbiaixada per l’estil de pensa-ment que a més els interpreta. Segonsl’historicisme, en la formació del coneixe-ment intervenen tres elements: l’individu,el col·lectiu de pensament-l’estil de pen-sament i la realitat exterior, de manera quetot coneixement i el llenguatge que el re-presenta han de considerar-se dins aquei-xa pluralitat de factors. PosteriormentThomas Kuhn (1962) va aportar els con-ceptes de paradigma i revolució científica.

L’últim gran corrent crític ha vingutdel constructivisme amb fortes arrels en lapsicologia cognitiva i en les idees de JeanPiaget. El constructivisme ha convulsionatels últims anys el panorama dels estudis

sobre la ciència i ha provocat virulentespolèmiques. El seu origen ve de la con-fluència de punts de vista procedents de lasociologia del coneixement, de l’histori-cisme, de l’epistemologia hermenèutica deGadamer i de la psicologia cognitiva, elsestudis de la qual sobre la percepció hantrencat vells prejudicis sobre les relacionsentre l’objecte del coneixement i el sub-jecte cognitiu. A més dels estudis de Piagetsobre l’evolució del coneixement indivi-dual i les etapes de maduració dels indivi-dus, nombrosos estudis sobre les percep-cions sensorials de colors, olors, sons, oimatges han anat demostrant la importàn-cia de la cultura com a filtre que condicio-na les percepcions. El constructivisme hadonat també gran importància als interes-sos individuals (prestigi, ascens social...) ide grups o empreses per explicar la accep-tació o el rebuig de les idees i els progra-mes científics. No es tractaria tant d’unaracionalitat científica autònoma emparadaper l’objectivitat d’un mètode, com d’unjoc d’interessos econòmics i socials conve-nientment expressats mijançant una retò-rica legitimadora, sols comprensible dinsun determinat estil de pensament i unaestructura social de poder.

En la seua etapa fundacional –la querepresenten autors com ara Merton,Kuhn, Ben-David–, la sociolgia històricadel coneixement científic es va interessarper aspectes com ara la constitució de co-munitats científiques, la delimitació d’à-rees científiques o les institucions. Mésrecentment, el constructivisme no sols haanalitzat aquests fenòmens, sinó que tam-bé s’ha ocupat de les retòriques de poder ilegitimació, la constitució de grups inter-nacionals o l’imperialisme científic. Hacentrat especialment l’objecte d’anàlisi en

81els escenaris i els espais del coneixement, laqual cosa implica instal·lar el pensamenten un context de producció de la ciència,que esdevé fonamental per entendre elsseus continguts, desvelar les relacions dejerarquia i poder que configuren i soste-nen aquests espais i les relacions humanesque els sustenten. Per això darreramentmolts estudis s’han destinat a analitzarlaboratoris, hospitals, quiròfans o instru-ments, no sols com a espais de produccióde coneixement científic, sinó també coma escenaris d’exhibició, on la ciència expe-rimental ha adquirit el poder i el dominide l’espai públic, l’autoritat intel·lectualque aspira a monopolitzar en detriment deles ciències humanes i socials.

CONEIXEMENT CIENTÍFIC,LLENGUATGE I COMUNICACIÓ

En el context d’aquesta pluralitat d’esce-naris on es discuteix el coneixement cons-truït per les ciències, què és el que repre-senta el(s) llenguatge(s) científic(s) o elsllenguatges d’especialitat? La primera con-clusió que hauríem de treure és que lateoria clàssica de la terminologia propo-sada per Wüster ja no s’adiu ni dóna res-posta als actuals estudis sobre la ciència;resulta, doncs, tremendament insatisfac-tòria i obsoleta. I no sols des d’una lecturasociològica de la ciència, sinó també perraons estrictament cognitives. La impor-tància del llenguatge científic com a ex-pressió d’exactitud conceptual partia de laidentificació de la realitat amb el conceptei el terme, i per això el positivisme lògic vaapostar per la formalització i el desen-volupament d’una terminologia perfecta.

Tanmateix, no es poden posar portes alcamp. El llenguatge –científic o vulgar– ésla sedimentació de coneixements cons-truïts històricament i, en el cas del llen-guatge de les ciències, en bona mesura ésla conseqüència de nuclis conceptuals –elque Fleck anomenava protoidees– redefi-nits en cada època, de manera que hi haun procés de constant creació de termes ide transformació del llenguatge, amb lapeculiaritat que les unitats terminològiquestenen una triple dimensió: cognitiva isemàntica, lligada al procés de construcciódel coneixement i al seu significat; comu-nicativa, atès que han de servir de vehiclede comunicació i transmissió d’idees; i lin-güística, perquè es troben en relació i in-teracció amb altres termes, vocables i ambel llenguatge en general.

Pensem en un domini cientificotècnictan ben delimitat com és ara la medicina iels estudis sobre la salut i la malaltia, o lestècniques terapèutiques. Diu l’Organit-zació Mundial de la Salut (OMS) que lasalut és un estat de benestar físic, mental isocial. Una triple dimensió que subratllaels aspectes no sols biològics, sinó tambépsicològics i socials, indestriables de lacondició humana i també, per tant, dela salut i la malaltia. Però, a més, la saluts’identifica amb el benestar i no deixa deser difícil, quan no contradictori, estudiarquelcom tan personal i subjectiu com ésara el benestar, des dels paràmetres de laciència experimental. Per fer-ho, la medi-cina identifica benestar amb paràmetresde normalitat biològica fent ús d’un reduc-cionisme potser operativament necessari,però epistemològicament qüestionable. Lanormalitat biològica ens porta a identifi-car salut i malaltia amb xifres estadístiques

82que, de fet, estan subjectes a revisió i do-nen paràmetres de referència variables. Nosempre un hipertens és un malalt, ni lahipercolesterolèmia és un factor de risc, nila deprivació hormonal en les menopàusi-ques és signe de malaltia, i resta a més sen-se resoldre el valor epistèmic del símptomacom a percepció subjectiva del malalt.

D’altra banda, la paleopatologia, l’epi-demiologia històrica, la història biològicade les malalties i la història social demos-tren que els paràmetres de normalitat bio-lògica han estat variables al llarg del temps,com també la manifestació de les malal-ties. La realitat de les malalties és un feno-men universal i variable, que representa,com qualsevol altre aspecte del món, unarealitat canviant. Les grans epidèmies, lalepra, el parasitisme aparegueren com aconseqüència dels canvis en la relació eco-lògica entre els humans i el medi que tin-gueren lloc amb l’aparició dels grans im-peris neolítics; el colonialisme europeudels segles XVI i XVII donà lloc a l’aparicióde noves malalties (sífilis, crup, suor an-glesa, tabardillo...); la revolució industrialva afavorir la importància social de la tu-berculosi, la febre tifoide, l’alcoholisme oles malalties venèries, com també la glo-balització ens ha portat l’emergència de lasida, la legionel·losi o el virus d’Èbola, i lareaparició del crup, la tuberculosi, el palu-disme i altres malalties abans controlades.Al capdavall, sabem des de l’antigüitat i laciència moderna ho ha confirmat des de laIl·lustració, que això que anomenem rea-litat, el món, la natura, no és un referentestàtic, sinó que es troba en continu pro-cés de transformació: evoluciona l’univers,evoluciona la terra i les espècies biolò-giques, i les formes de manifestar-se lesmalalties.

La cultura cientificotecnològica sobreles malalties afegeix un altre problema i ésel fet que les malalties no són ens reals,sinó construccions intel·lectuals bastides apartir de les dades, de les regularitats quepresenten els individus malalts. Les ma-lalties no són com les plantes, les pedres oels estels; no existeix la tuberculosi, sinó elmalalt tuberculós. Hi ha individus ma-lalts, però no es pot fer ciència sobre el queés individual, i per això les ciències de lasalut construeixen el seu coneixement se-leccionant per consens les dades que apor-ta l’exploració, per arribar a un diagnòsticque no sols defineix una realitat, sinó queposeeix una dimensió social i cultural,simbòlica, inevitablement associada. Dirsida, càncer, tinya, Alzheimer, sífilis o bo-geria no és sols definir formes específiquesd’emmalaltir. Totes elles posseeixen con-notacions culturals i morals.

El fet que les malalties no siguen en-titats reals, sinó categories intel·lectuals faque siguen variables en el temps i siguenvàlides d’acord amb unes coordenades so-ciohistòriques. Dissortadament per a l’his-toriador, el diagnòstic retrospectiu sol seruna quimera, i quan els metges dels seglespassats parlaven de pesta, sífilis, histèria,malenconia, hidropesia, caquèxia o maras-me, ens parlaven de realitats conceptualsalienes a la nostra conceptualització actualde les formes d’emmalaltir, perquè les teo-ries mèdiques són variables i també la con-ceptualització de la variable manifestacióde les malalties.

La teoria clàssica de la terminologia noincorpora la diacronia ni la variabilitat iofereix una visió més aviat estàtica delsanomenats llenguatges d’especialitat asso-ciats a disciplines, àrees de coneixement oprofessions, tots aquests aspectes que te-

83nen a veure amb les dinàmiques socials ide divisió social del coneixement. Lesrepresentacions del coneixement científicsota la forma de disciplines autònomes ésconvencional, té a veure amb l’organit-zació acadèmica i social del coneixement ino amb els aspectes cognitius i, per tant,les unitats terminològiques no pertanyende forma natural a un àmbit determinat.Àtom, per exemple, és un concepte multi-disciplinar compartit per la física, la medi-cina, la química, la biologia..., com ho éstambé sistema. Les disciplines científiquesi el coneixement especialitzat són contin-gents i l’alquímia, l’astrologia o la històrianatural foren ciència i han deixat de ser-ho. En conseqüència, és artificial assignarun concepte/unitat terminològica a unadisciplina i cal considerar les unitats ter-minològiques com a elements cognitiusamb un referent múltiple que fa referènciaa diferents àrees científiques i també al co-neixement comú en el seu aspecte cogni-tiu; a una comunitat de persones en l’as-pecte comunicatiu i a un moment històricdeterminat. És a dir, que tant les unitatsterminològiques com la mateixa termino-logia no tenen una condició autònoma iseparada, ni té sentit dissociar el coneixe-ment general del coneixement especialit-zat més enllà de la competència de l’espe-cialista que parla. Les paraules, com elsconceptes, neixen, tenen vigència, experi-menten canvis semàntics i, a voltes, moren.

CIÈNCIA, ÈTICA LAICAI DESENVOLUPAMENT

SOSTENIBLE

De tot el que s’ha dit al llarg de les pàginesanteriors es pot deduir l’existència d’un

debat al voltant de les limitacions episte-mològiques i socials del coneixement cientí-fic. Tenen a veure amb la mutabilitat dela realitat, les limitacions de l’aparell cog-nitiu humà i les influències culturals i so-cials. M’agrada més parlar de condicionantsque no de determinants per fer referència atots aquests factors que influeixen lanostra manera de conèixer. Tanmateix, nosón aquestes les limitacions del coneixe-ment científic que provoquen cada dia undebat social que aflora a la premsa; undiari reproduïa no fa gaire un acudit d’ElRoto que mostrava un experimentadoral laboratori dient: «Hemos conseguidograndes avances en la manipulación gené-tica, y pronto obtendremos los primerosmonstruos». El gran debat públic sobre elslímits de la ciència, una ciència amb unagran capacitat de generar poder econòmic,militar i polític, té a veure amb els queafecten l’ètica i la capacitat de destrucció.Descartada la neutralitat o independènciade la ciència i la tecnologia, superada laideologia defensora de la bondat intrínse-ca de la ciència, la principal preocupacióactual és l’amenaça que pot representarper al present i el futur de la humanitat.No cal insistir més en la idea que elcomplex cientificotecnològic es troba enaquests moments d’hegemonia mundialdel capitalisme directament associat al sis-tema de producció de coneixement i decreació de riquesa dels grans poders eco-nòmics. I per això haurien de ser dos elslímits socials i culturals de la ciència i latecnologia: 1) la seua subordinació a unamoral laica que traduesca en termes legals,polítics i socials la universalitat dels dretshumans, i 2) la sostenibilitat d’un desen-volupament que mai hauria de posar enperill la supervivència dels humans i de la

84vida sobre el planeta. Aquesta doble limi-tació implica l’actuació d’agències o movi-ments socials que, a escala internacional,siguen capaços de contenir la dinàmicaimparable de l’economia del mercat, el con-sum i la producció incontrolada de riquesa.

Per més greu que ens sàpiga, hauríemd’encetar un nou mil·lenni amb la claraconsciència d’una nova desfeta: la de l’op-timisme de la modernitat que suposavacreure en la capacitat humana per arribara la veritat, per construir un coneixementobjectiu. Si en iniciar-se la modernitat elcopernicanisme va fer perdre al nostre pla-neta Terra la condició de centre d’un móntancat; si més tard l’evolucionisme darwi-nista ens va treure la condició d’espèciemés perfecta creada per Déu i ens va in-cloure en la classe zoològica dels primats,ara haurem de desmuntar la utopia d’unsaber absolut, d’una ciència universal,d’un llenguatge objectiu i infal·lible. Assu-mint amb dignitat aquesta enèsima des-feta, desconstruirem tots els mites i lesfal·làcies sobre superioritats intel·lectuals,racials o de civilització. Entendrem que,per damunt de les diferències geogràfiques,culturals, econòmiques o lingüístiques...el que veritablement compartim els hu-mans és la pura condició humana, i aques-ta sí que ens fa dipositaris d’una dignitati uns drets que són l’únic valor universal iinalienable. ❐

BREU RECOMANACIÓ BIBLIOGRÀFICA

Atran, S. et al. (eds.) (1985): Histoire du concept d’espècedans les sciences de la vie, París, Fondation Singer-Polignac.

Barona, J. L. (1994): Ciencia e Historia. Debates y tenden-cias en la historiografía de la ciencia, València, SEC/Universitat de València.

Barona, J. L. (1998-1999): «Sciences, language and socialinteraction», Terminology, 5 (1), pp. 107-119.

Beretta, M. (1993): «The classification of Nature», dinsThe Enlightenment of Matter, Canton, ScienceHistory Publications.

Blumenberg, H. (1974): Säkularisierung und Selbst-behauptung, Frankfurt, Suhrkamp.

Casini, P. (1983): Newton e la coscienza europea, Bolonya,Il Mulino.

Clark, W., J. Golinski i S. Schaffer (eds.) (1999): TheSciences in Enlightened Europe, Chicago/Londres, TheUniversity of Chicago Press.

Crombie, A. C. (ed.) (1963): Scientific Change, Londres,Heinemann.

— (1995): Styles of Scientific Thinking in the EuropeanTradition, Londres, Duckworth.

Elias, N. (1976): Über den Prozess der Zivilisation. 2a ed.,2 vols., Frankfurt, Suhrkamp.

Engelhardt, D. von (1979): Historisches Bewusstsein in derNaturwissenschaft von der Aufklärung bis zum Positi-vismus, Munic, Alber.

Foucault, M. (1966): Les mots et les choses: une archéologiedes sciences humaines, París, Gallimard.

Fox, C., R. Porter, R. Wokler (eds.) (1995): InventingHuman Science: Eighteenth-Century Domains, Ber-keley/Los Angeles, University of California Press.

Friedman, M. (1992): Kant and the Exact Sciences,Cambridge, Harvard University Press.

Gadamer, H. G. (1993): El problema de la conciencia his-tórica, Madrid, Tecnos.

Golinski, J. (1992): Science as public culture. Chemistryand Enlightenment in Britain, 1760-1820, Cam-bridge, Cambridge University Press.

Habermas, J. (1962): Strukturwandel der Öffentlichkeit:Untersuchungen zu einer Kategorie der BürgerlichenGesellschaft, Frankfurt, Suhrkamp.

— (1969): Technik und Wissenschaft als Ideologie,Frankfurt, Suhrkamp.

— (1987): The philosophical discourse of modernity.Twelve lectures, Cambridge, Polity Press [edició caste-llana en Madrid, Taurus, 1989].

Hobsbawm, E. (1994): Age of extremes. The short twentiethcentury, 1914-1991, Londres, Michael Joseph Ltd.

Horkheimer, M. i Th. Adorno (1944): Dialektik derAufklärung, Frankfurt, Fischer Verlag.

Jacob, M. C. (1997): Scientific Culture and the Making ofthe Industrial West, Oxford, Oxford University Press.

Jardine, N. (1991): The Scenes of Inquiry: On the Realityof Questions in the Sciences, Oxford, Oxford Univer-sity Press.

85Koselleck, R., W. J. Mommsen, J. Rüsen (eds.) (1977):

Objektivität und Parteilichkeit in der Geschichtswissen-schaft, Munic, Deutsche Taschenbuch Verlag.

Koselleck, R. (1985): Futures Past: On the Semantics ofHistorical Time, Cambridge, Harvard University Press.

Kuhn, Th. (1962): Structure of scientific revolutions,Chicago, University Chicago Press.

Labisch, A. (1992): Homo hygienicus. Gesundheit undMedizin in der Neuzeit, Frankfurt, Campus.

Latour, B. (1987): Science in action, Milton Keynes, OpenUniversity Press.

— (1993): We have never been modern, Nova York,Harvester Wheatsheaf.

Lepenies, W. (1976): Das Ende der Naturgeschichte.Wandel kultureller Selbsttändlichkeiten in den Wissen-schaften des 18. und 19. Jahrhunderts, Munic, HanserVerlag.

Lewontin, R. C. (2001): El sueño del genoma humano yotras ilusiones, Barcelona, Paidós Ibérica.

Lovejoy, A. O. (1976): The Great Chain of Being, Cam-bridge (Mass.), Harvard University Press [1a ed.,1936].

Marcuse, H. (1967): Der eindimensionale Mensch. Studienzur Ideologie der fortgeschrittenen Industriegesellschaft,Frankfurt, Suhrkamp.

Mayr, O. (1986): Authority, liberty and automaticmachinery in early modern Europe, Baltimore, JohnsHopkins.

Meinecke, K. (1972): Historism: the rise of a new historicaloutlook, Londres, Routledge and Kegan Paul.

Perkin, H. (1996): The third revolution: professional elitesin the modern world, Londres, Routledge.

Popper, K. (1968): The logic of scientific discovery, NovaYork, Harper and Row.

Rousseau, G. i R. Porter (eds.) (1980): The Ferment ofKnowledge. Studies in the Historiography of Eighteenth-Century Science, Cambridge, Cambridge UniversityPress.

Shapin, S. (1994): A Social History of Truth: Civilty andScience in Seventeenth-Century England, Chicago,University of Chicago Press.

Starobinski, J. (1987): The Invention of Liberty, 1700-1789, Ginebra, Skira.

Weber, M. (1958): The Protestant Ethic and the Spirit ofCapitalism, Nova York, Scribners.

86

A partir de les justíssimes i fonamenta-des crítiques de Sokal / Bricmont a algunssuposats maîtres à penser més o menysafins al postestructuralisme s’ha anat ges-tant, en molts pocs anys, un clima d’impu-nitat i de petulància que creix de maneraimparable. Naturalment, aquesta actitudno afecta els grans científics, els de debò,tan interessats i encuriosits ara com fa se-gles per tot allò que tingui a veure amb elsaber humà, però sí alguns membres su-balterns d’aquesta comunitat. L’espectaclegrotesc, ruboritzador, d’una persona quepontifica sobre qualsevol cosa com a cien-tífic comença a estar normalitzada medià-ticament. El problema no rau en l’inter-canvi d’opinions o en la seva defensaargumentada, que és una de les coses mésenriquidores que es poden fer en aquestavida, sinó en el fals parapet dialèctic quegenera aquell vell –i efectiu– recurs retò-ric. Les tertúlies o les planes d’opinió delsdiaris comencen a estar saturades de per-

Una derivació anòmala del racionalisme:impostures de la ciència contemporània

Ferran Sáez Mateu

Ferran Sáez Mateu és doctor en Filosofia per la UB iprofessor a la URL, on dirigeix l’Institut d’EstudisPolítics Blanquerna. Pertany a l’equip de redacció dela revista Idees i ha publicat, entre altres obres, elsassaigs: La invenció de l’home (Premi Pere Calders),El crepuscle de la democràcia (Premi Josep Vallverdú)i Dislocacions (Premi Joan Fuster).

sonatges que afirmen parlar com a científicsen qualsevol context discursiu que se’lspresenti, sigui la literatura polonesa me-dieval, el codi de circulació de Madagascaro l’acné juvenil. Paradoxalment, la neces-sària denúncia de Sokal / Bricmont haportat a una mera renovació de personalen el nínxol cultural que abans ocupavenels Derrida, Lacan i companyia. Tanma-teix, passar de la xerrameca pseudofilosò-fica a la xerrameca pseudocientífica nosembla un gran negoci.

Qui signa aquestes línies ha defensat,en dos llibres i en uns quants articles, elpaper arbitral de la ciència en la presa dedecisions polítiques així com la necessitatde recuperar el guiatge de la racionalitatcom a principal referent civilitzatori.Aquest article no és, en definitiva, una crí-tica a la ciència, sinó una denúncia a la se-va absurda deriva actual. La nostra anàlisino vol anar més enllà de la nostra prepa-ració acadèmica, que és la d’un filòsof. Sino vaig errat, l’espistemologia, la lògica ola història del pensament encara formenpart de la filosofia (des de fa només 25segles). Ara bé: potser els nous substituts«científics» de Derrida i Lacan han deciditdarrerament que ja no tenim legitimitatper a parlar ni tan sols d’aquestes coses.

87LES ALTRES IMPOSTURES

El problema del paper de la ciència en lessocietats avançades s’aborda, en general,d’una manera equívoca. En un mateixcontext es juxtaposen confusament qües-tions massa diverses, tot subratllant sovintaspectes tangencials –o directament ba-nals– del problema i ometent-ne altresd’importantíssims. Aquest plantejamentdesenfocat no és, com tindrem ocasió decomprovar més endavant, innocent, sinóque obeeix a interessos extracientífics, nor-malment de caire corporatiu. El problemapresenta, en definitiva, un seguit de com-ponents que cal diferenciar amb molta cu-ra: l’epistemològic, el polític, l’acadèmic,el mediàtic, el comercial / industrial, el cor-poratiu, etc. És obvi que aquests aspectesconflueixen en un tot, i en aquest sentit noconvé segregar-los argumentativament enforma de «punts» desconnectats, però síser molt conscients dels seus llindars.

Resulta significatiu que en el debatcontemporani sobre la ciència es bandegi,sistemàticament, la qüestió epistemolò-gica fonamental que el genera i, en canvi,s’insisteixi en temes subsidiaris i ultracon-crets (la política de beques i coses per l’es-til). Prudentment, es deixa de banda unfet molt incòmode, si més no des d’unaperspectiva epistemològica; al nostre enten-dre, es pot resumir en els següents termes.La incapacitat per a resoldre satisfactò-riament la transició d’un model general–o paradigma, en terminologia de Kuhn–determinista (les lleis de Newton, posemper cas) a un nou model que assumeixcomponents importants d’indetermina-ció, ha portat a la simulació estandardit-zada d’avenços «científics» en àmbits on,en realitat, només hi ha pura tecnologia.

Els problemes teòrics de la ciència con-temporània queden d’aquesta maneracompensats per la seducció social majori-tària que exerceixen, en qualsevol camp,els prodigis tècnics. Amb la paritat deter-minació / indeterminació no estem al·lu-dint només a la física, evidentment, ni acap altra disciplina concreta: ens estem re-ferint, en un sentit generalíssim, a dosmodels d’aprehensió de la realitat que en-cara no disposen d’un encaix coherent.

Els models teòrics generals són ante-riors a les estipulacions concretes de la me-teorologia, la sociologia, la genètica, oqualsevol altre camp del saber. L’actualmodel només existeix d’una manera inci-pient. Incipient no significa el mateix queprovisional. En termes metodològics, lanoció de provisionalitat és inherent a totateoria científica. Això no té res a veure,però, amb el fet de donar per suposat unmodel general manifestament incomplet ipostergar-ne sine die la teorització... ennom dels èxits de la tecnologia actual. Enqualsevol cas, amb l’actual juxtaposició deles nocions de ciència i tècnica, aquest ialtres fets no semblen tenir gaire impor-tància. La raó de ser fundacional de laciència, que no és altra que la comprensióprofunda de la realitat, s’ha diluït. Laindiferència generalitzada –o, en el pitjordels casos, l’aversió– pel pensament espe-culatiu n’ha fet la resta.

Per a entendre millor tot el que acabemde dir hom pot apel·lar a un referent his-tòric prou conegut: les vicissituds històri-ques de la revolució copernicana, exempleclàssic –i, en un sentit estricte, únic– decanvi radical de paradigma. Entre lapublicació l’any 1543 del De revolutio-nibus orbium coelestium i les aplicacionspràctiques a gran escala de la revolució co-

88pernicana van passar segles. Tots els esfor-ços dels científics implicats successiva-ment en aquell procés, des del mateix Co-pèrnic fins a Galileu, passant per ThomasDigges, Tycho Brahe, Kepler, etc. vantenir un sentit prioritàriament teòric. L’im-portant era consolidar el model des d’unpunt de vista conceptual, completar-lo,transformar un conjunt desgavellat d’ideesen un veritable sistema. L’actitud actual ésexactament la contrària: sembla que lateoria, l’aprehensió de la realitat, pugui es-perar de manera indefinida. Galileu, tan-mateix, va fer importants contribucions ala tècnica, especialment en l’àmbit delsaparells de mesura (però no el telescopi,que en contra del que diu el lloc comú,fou dissenyat pel flamenc Hans Lipper-shuyk). En qualsevol cas, el seu veritablehoritzó intel·lectual era l’especulació teò-rica, tal com es veu clarament en els Dià-legs del 1632. Dels Principia de Newton(1687) es pot dir el mateix: l’expressió phi-losophia naturalis del títol s’ha d’interpre-tar en un sentit literal. En termes instru-mentals, la ciència contemporània és, sensdubte, hereva de Galileu i Newton, peròcada cop menys de la seva actitud intel·lec-tual. Per això, segons el nostre parer, ésperfectament lícit parlar de la «derivacióanòmala» que hem al·ludit en el títol.

Òbviament, al llarg del segle XX s’hanproduït avenços científics de gran enver-gadura; aquí no els volem negar o menys-tenir, ans al contrari. Només volem remar-car una evidència cridanera, innegable:l’absoluta desproporció entre l’aparició deveritables idees científiques que eixamplenel nostre coneixement de la realitat i l’om-nipresència de qüestions relacionades ambla perícia tècnica (que són presentades,però, com a «teories científiques»). Ja hem

dit abans que aquesta confusió va moltmés enllà d’una subtilesa semàntica i no téres d’innocent. Hi ha dues raons que, desd’una perspectiva corporativa, recomanenel manteniment sostingut d’aquest equí-voc: l’obtenció de finançament i la neces-sitat, cada cop més important, de garantiruna repercussió mediàtica de l’activitatduta a terme.

La traducció factual dels anteriors fac-tors és prou coneguda. El finançament,públic o privat, està condicionat en gene-ral per l’assoliment a curt termini de resul-tats aplicables i, si és possible, rendibles.En conseqüència, la deriva de la ciènciacap a la tècnica esdevé, en aquest sentit,gairebé inevitable. Tot això se sol produir,a més a més, en el context feixugamentburocratitzat i anacrònicament jeràrquicde la universitat o de les grans corpora-cions empresarials. La característica essen-cial de l’esperit científic, la visió crítica dela realitat, resta d’aquesta manera ofegada,anihilada. És evident que quan els il·lus-trats del segle XVIII van atorgar un paperpolític alliberador a la ciència no pensa-ven, precisament, en una casta funciona-rial la principal ocupació de la qual és,massa sovint, omplir impresos. Aquestesactivitats no tenen res a veure amb laciència, ni amb la racionalitat, ni amb resper l’estil. L’anomalia al·ludida més amuntés tan greu que, al nostre entendre, fanecessàries decisions polítiques urgents iradicals. La comunitat científica –em refe-reixo a la comunitat científica real, no alsqui pul·lulen pels seus marges– en sortiriasens dubte beneficiada.

Pel que fa al segon factor esmentat –lanecessitat de garantir una repercusió me-diàtica més o menys espectacular de l’acti-vitat científica ordinària– hom pot enso-

89pegar amb certs episodis que oscil·len en-tre la comicitat i el frau. Comencem pelsclàssics: els anuncis periòdics d’un remeiimminent i infal·lible contra el càncer, lasida, la malària, etc. Suposo que no calperdre ni un segon a localitzar els respon-sables directes d’aquests despropòsits: elsmoviments especulatius en les borses in-ternacionals de les grans empreses farma-cèutiques depenen, sovint, d’aquest tipusde muntatges mediàtics. La responsabili-tat directa és, doncs, evident; la indirectaés més problemàtica, perquè assenyalagrups d’investigació i científics concretsque, si més no per omissió, col·laboren enla creació d’aquestes falses expectatives(que, naturalment, tenen un impacte so-cial majúscul i erosionen la credibilitat dela investigació científica). Un altre casconcret digne de ser esmentat és el de laNASA. Cada cop que necessita justificar al-guna despesa important davant dels con-tribuents nord-americans, no dubta a ferpúbliques «dades» que potser fa uns anyseren impactants, però que a hores d’ara jacomencen a causar una certa fatiga (l’exis-tència de grans dipòsits de gel a la Lluna,els fòssils de bacteris marcians conservatsmiraculosament en un fragment de me-teorit, etc). Qui vulgui constatar el lligamentre els anuncis d’aquests prodigis i l’inicid’un nou projecte important (i car) nomésha de consultar les hemeroteques.

La principal objecció que es pot esgri-mir contra el que acabem de dir és queuna cosa és l’activitat científica i una altrade ben diferent la manera com es comuni-ca i s’expandeix socialment. En aquest cas,l’accent recauria, doncs, en els mitjans decomunicació. Aquesta acusació pot estarfonamentada en alguns casos, natural-ment, però no pas en tots. No és lícit em-

prar l’antiga excusa de la «distorsió medià-tica» a dreta i esquerra, sistemàticament,com si fos un escut protector contra certsdespropòsits. L’existència d’aquesta distor-sió –tan innegable com freqüent– no ésincompatible amb l’existència d’episodiscom els que hem assenyalat més amunt,en què els mitjans de comunicació es limi-ten a fer de caixa de ressonància d’unamistificació prèvia i, sovint, premeditada.Convido el lector a llegir atentament elsegüent titular, aparegut al portal d’infor-mació universitària www.universia.es el 26de juny del 2002: «La Universidad deVigo crea un sistema que permite detectarlos incendios 48 horas antes de que se pro-duzcan». Des d’un punt de vista tècnic, estracta d’un fet paranormal: detectar unincendi quaranta-vuit hores abans que esprodueixi és un privilegi reservat als vi-dents. Som davant d’una errada periodís-tica, o d’un intent calculat de donar ressòa un simple sistema informàtic basat en pa-ràmetres probabilístics? Segurament, d’amb-dues coses alhora. La voracitat mediàticaper les notícies espectaculars i la puixançade la figura del científic-estrella ha acabatcreant una relació simbiòtica molt fructífera.

L’espectacularitat en la presentació pú-blica d’un determinat avenç tècnic o cien-tífic sol ser directament proporcional a lesseves expectatives comercials. Quan aques-tes són modestes, la cosa no va més enllàd’alguna petita exageració; quan són moltgrans, com en el cas d’allò que podríemanomenar la carrera genètica, o la creacióde medicaments retrovirals contra l’HIV,s’arriba sovint a veritables manipulacionsa gran escala de l’opinió pública. La cièn-cia sempre ha tingut una dimensió indus-trial / comercial, per la senzilla raó que potser aplicada tecnològicament. Això és ben

90normal i raonable: fóra absurd posar-hiobjeccions en nom de no se sap ben béquè. La veritable anomalia rau en el fetd’atorgar una prioritat quasi exclusiva aaquest component subsidiari, tal com fauna bona part de la investigació actual.

Ja hem dit al començament que en eldebat actual sobre el paper de la cièncias’hi barregen massa factors. El que acabemd’assenyalar és cridaner, però no és l’únicni el més important. Segons la nostra opi-nió, els aspectes que convindria dirimiramb més urgència tenen una dimensióessencialment epistemològica. El caràcterabstracte i especialitzat d’aquest debat,però, fa que difícilment pugui arribar aultrapassar l’àmbit acadèmic, amb tots elsavantatges i inconvenients que això suposa.

L’exemple que hem detallat més amunt–la detecció paranormal d’incendis inexis-tents– no està triat a l’atzar. Fixem-nosque apunta directament a una conseqüèn-cia concreta de l’actual indefinició de mo-del teòric general, que habilita a jugar ambcerts equívocs molt concrets (en aquestcas, l’equiparació d’una relació causal ambun mer lligam probabilístic). La reiteraciód’aquests equívocs condueix sovint a laimpostura –un tipus d’impostura, dit si-gui de passada, molt més greu que lajustament denunciada per Sokal en relacióa certs coneguts xerraires, per la senzillaraó que aquí té enormes conseqüènciespolítiques i econòmiques. No estaria ma-lament que Sokal fes una segona part delseu recull d’impostures intel·lectuals en elcamp de la ciència contemporània. Podriacomençar pels nombrosos experimentsque han consumat satisfactòriament lafusió freda, i acabar amb els que han asso-lit guarir malalties humanes gravíssimesper mitjà de l’enigmàtica teràpia genètica

(naturalment, amb un apèndix que deta-llés els milions i milions d’euros de dinerpúblic que van permetre aquests i altresgrans «progressos»). Si més no, les bajana-des de Derrida, Lacan i companyia li sur-ten de franc a un contribuent que, en ge-neral, passa de llarg quan veu els seustenebrosos tractats als prestatges de les lli-breries. És un detall important, que pagala pena de tenir ben present. La iniciativade Sokal era necessària a l’hora de desem-mascarar algunes anomalies gravíssimes dela cultura occidental contemporània. Llàs-tima, però, que fos una crítica interessada-ment incompleta i, d’alguna manera, re-dundant: el descrèdit dels suposats maîtresà penser del postestructuralisme es va ferefectiu en el si del pensament filosòfic oc-cidental molts anys abans que Sokal s’in-teressés pel tema (si més no, un servidorde vostès ja emprava el terme derridadais-me en una obra del 1996).

Els fraus científics que hem assenyalatmés amunt, infinitament superiors enquantitat i qualitat als que denuncia So-kal, acostumen a ser neutralitzats amb unapetició de principi tàcita: allò, en realitat,no té res a veure amb la ciència. Doncs quebé. Més greu encara és l’amnèsia premedi-tada sobre els veritables orígens d’algunesdisciplines científiques que han fet fortu-na al segle XX. The mismeasure of man, pu-blicat l’any 1981 pel recentment desapa-regut Stephen Jay Gould és, en aquestsentit, un exemple de crítica devastadora–però, al capdavall, constructiva– a laciència feta des de la mateixa ciència (a mésd’un escriptor de fama mundial, Gouldfou professor de biologia a Harvard i va fercontribucions molt importants en l’àmbitde la paleontologia). Entre moltes altrescoses, Gould demostra d’una manera fe-

91faent que els tests d’intel·ligència són unamera transposició de les delirants teoriescraneomètriques de final del segle XIX, ique la seva funció original fou l’intent de«provar científicament» la inferioritat in-tel·lectual de les dones o dels negres nord-americans. Això no és el més greu, però.Personatges de la rellevància d’Alfred Bi-net, Charles Spearman i, de manera espe-cial, Cyril Burt, van falsejar sistemàtica-ment els resultats dels seus experimentsper a fer-los coincidir amb les seves curio-ses expectatives (val a dir que majoritàriesen la mentalitat de l’època). La llista dedespropòsits podria ser molt llarga; enqualsevol cas, amb aquest i altres exemplesnomés hem volgut posar de manifest elbiaix parcial de les impugnacions de Sokal/ Bricmont.

CIÈNCIA I TÈCNICA,CIÈNCIA I SABER

Passem ara a la part propositiva del pre-sent article: com superar l’esquema pale-sament infructífer que està transformantla ciència contemporània en un apèndixcada cop més insignificant de la tecnolo-gia? O, plantejat d’una altra manera, comrecuperar la vella dimensió de saber dela ciència, inseparable de la resta de sa-bers humans? Al nostre entendre, la res-posta és tan senzilla com difícil de dur aterme en les condicions actuals: retornanta un model de racionalitat que tingui com areferent essencial la noció de teoria. No es-tem esgrimint cap quimera, sinó reivin-dicant l’esquema mental que ha donat lloca les aportacions més importants de lacivilització occidental, incloses les cien-tífiques.

Descartes era un filòsof o bé un mate-màtic? I Leibniz, o Pascal, què eren exac-tament? Quan Newton va publicar el seutractat teològic sobre els llibres profèticsde Daniel i Joan, encara era Newton os’havia transfigurat en un altre personatge?I les aportacions de Kant en l’àmbit del’astronomia, on s’han d’ubicar? Aquestespreguntes són absurdes, i podrien arribara ser directament ridícules si retocedíssimfins a personatges molt anteriors, com araAristòtil. Sospito que Leibniz, posem percas, no representa cap anomalia en el si delracionalisme modern: l’anomalia està re-presentada pels qui, simultàniament, esdeclaren avui hereus del seu llegat i a la ve-gada el restringeixen d’una manera arbi-trària i acomodatícia. Per a constatar lesdimensions monumentals d’aquesta erradanomés cal posar en un cantó de la balançales aportacions filosòfiques i científiquesdels segles XVII-XVIII i en un altre les delsegle XX. Si per uns instants som capaçosde no confondre ciència amb tecnologia,aquesta comparació provoca vertigen, iconvida a recapitular molt seriosament.

Qui, o què, va provocar l’escapçamentanòmal de la tradició racionalista occiden-tal? Pensem que l’arrel del problema témolt a veure amb l’intent de crear un es-quema dual i simètric entre els protocolsdels sistemes formals axiomàtics (lògica,matemàtiques) i els del mètode hipotèti-codeductiu inherent a les ciències empí-riques. Aquest esquema deixava fora dejoc parcel·les de realitat importantíssimesque no encaixaven en cap dels dos àmbits.Les anomenades «ciències» socials o hu-manes neixen mortes per força: es veuenobligades a triar entre una impossibleaxiomatització i una improbable adscrip-ció al mètode científic convencional. El

92seu àmbit natural era el pensament filo-sòfic, però aquest havia quedat exclòs del’esquema. El fracàs d’aquest projecte, pre-vist per Husserl molt abans de la seva con-sumació, està a la vista: la simulació em-pirista o matematicista de les «ciències»socials o humanes és justament el que haacabat conduint a les impostures denun-ciades per Sokal / Bricmont (que, dit siguide passada, demostren una alegre igno-rància en qüestions d’història del pensa-ment que vagin més enllà dels llocs co-muns dels manuals escolars). Algunes deles inversemblants contorsions verbalsde Lacan, Derrida, Kristeva, etc., no sónres més que una renúncia al llegat del llen-guatge filosòfic en favor d’una simulaciódel nou model cientifista, l’únic veritable-ment acreditat. És així com l’exacerbaciódel racionalisme, de la seva derivació anò-mala, acaba fregant els llindars de l’irra-cionalisme. L’entronització del llenguatgetecnicocientífic com a única via argumen-tativa vàlida ha tingut un efecte absolu-tament contrari a l’esperat: si més no desde final dels anys 60, la principal via d’ex-pansió de l’irracionalisme està associada aaquest fet (medicines mal anomenades«alternatives», etc.). Quan el simple úsd’un determinat llenguatge i la pràcticad’uns determinats protocols metodològicss’associen directament a la noció de ve-ritat, s’obre el camí de la impostura: perdesgràcia, la simulació sempre resulta mésfàcil a partir d’un model definit, com arael del mètode hipoteticodeductiu.

Reconeixem que aquesta darrera afir-mació pot resultar força desconcertant. Enqualsevol cas, pot ser corroborada per mit-jà de nombrosos episodis que no són pre-cisament trivials. El juny del 1988, laprestigiosíssima revista Nature va publicar

un llarg article signat pel científic JacquesBenveniste i el seu equip del CNRS, que ésel centre de recerca pública més importantde França. El text es feia ressò de les dadesexperimentals que –suposadament– con-firmaven l’efectivitat d’una vella creença,l’homeopatia. Segons Benveniste, la claude tot plegat era allò que es va anomenarla «memòria de l’aigua»: encara que des-prés de múltiples dilucions una píndolahomeopàtica només acabi contenint exci-pient (lactosa, etc.), el principi primitiuafegit, ja inexistent des d’un punt de vistaquímic, actua perquè ha deixat un «rastre»en l’estructura molecular de la dilució. Ditaixí, la cosa provoca hilaritat; «demostra-da» seguint els protocols estandarditzatsdel mètode hipoteticodeductiu, en canvi,la tesi resulta irresistiblement convincent(fins el punt de ser publicada per una deles revistes científiques més importants delmón –que més endavant va reconèixer laseva enorme errada). És impossible argu-mentar racionalment una idea d’aques-tes característiques, però la seva validesa«científica» pot ser simulada amb unacerta facilitat. Aquesta és la conseqüènciaperversa que al·ludíem més amunt en re-lació a l’entronització acrítica del llen-guatge tecnocientífic. També és la con-seqüència, en aquest cas inevitable, del’absència d’un model teòric general quehem comentat al començament d’aquestarticle: en temps de confusió, tot val. Elretorn a un model de racionalitat quetingui com a referent essencial la noció deteoria no és, doncs, cap declaració de prin-cipis evanescent, sinó una necessitat pe-remptòria, urgent. Aquest retorn implica,òbviament, la recuperació en el si de laciència del pensament especulatiu. Comveurem ara, això ja no és tan senzill.

93Tot i que les beceroles de la lògica sim-

bòlica o formal ja es troben clarament pre-figurades a l’obra de Leibniz, no és finsl’any 1879 que aquesta disciplina assoleixuna identitat definida gràcies a l’axioma-tització del càlcul deductiu duta a terme perFrege. Bertrand Russell i Alfred Whiteheadconsolidaran i tipificaran conceptualmentaquest àmbit del saber amb els tres volumsdels Principia mathematica (1910-1913).Aquest és, al capdavall, el veritable puntd’inflexió o, si més no, el que afecta mésdirectament la qüestió que tractem. Alllarg del segle XX, la lògica formal experi-mentarà aportacions molt variades, sem-pre a mig camí de la filosofia i la mate-màtica, que eixamplaran enormement elsseus objectius i expectatives inicials. Lamajoria d’aquestes aportacions, però, te-nen una característica comuna: la insistèn-cia a reduir la noció d’argumentació a lanoció de deducció demostrativa. Aquestarestricció té un vessant innegablementpositiu –la possibilitat de crear sistemesformals axiomàtics d’una gran operativitattècnica que ara mateix són la base de lainformàtica, per exemple– i un altre demolt negatiu: l’absoluta desatenció a l’ar-gumentació dialògica convencional i, enconseqüència, a qualsevol zona d’intersec-ció entre comunicació i raonament.

El model epistemològic en què es basaaquesta actitud restrictiva, històricamentrecent, es pot considerar, sense por a exa-gerar, exhaurit. De fet, es tracta d’una mis-tificació anòmala i efímera del raciona-lisme modern que, des d’una perspectivateòrica, no ha conduït a cap model filo-sòfic ni científic remarcable. Ja hem dit,però, que aquests resultats teòrics insigni-ficants contrasten amb els espectacularsavenços tecnològics del segle XX. Sigui

com sigui, la ciència i la tècnica són cosesdiferents; la roda es va «inventar» moltabans que els grecs deduïssin les propor-cions matemàtiques del cercle. Hi ha ado-lescents que han estat capaços de violar laseguretat dels grans sistemes informàticspúblics; un, fins i tot, va estar a punt dedesviar, a començament dels anys noranta,la trajectòria d’un satèl·lit militar nord-americà amb el simple ajut del seu mòdemi el seu ordinador personal. En aquest cas,només un ingenu pot arribar a confondrela perícia i l’enginy amb el veritable conei-xement científic. Val a dir que, simultà-niament, l’analfabetisme funcional haaugmentat de manera preocupant entreaquests mateixos adolescents (no nomésen l’àmbit humanístic, sinó sobretot enmatemàtiques o física). Aquesta asimetriacridanera entre l’ús social massiu de lestecnologies més sofisticades i el creixe-ment de l’analfabetisme funcional als paï-sos occidentals convida a realitzar inferèn-cies potser massa arriscades (inclosa la quepostula una relació causal entre els dosfets). No és aquest el tema central del pre-sent article i, en conseqüència, ens limi-tem a posar-lo sobre la taula.

D’altra banda, l’actitud restrictiva quecomentem té ben poc a veure amb elsprincipis del racionalisme modern esti-pulats per Descartes. La línia rutilant quealguns pretenen establir entre el Discursdel mètode i la fabricació a gran escala demicroxips, posem per cas, no té fonamentshistòrics objectius. Aquest darrer fet estàmolt més lligat a un determinat model so-cial –la societat de consum– que no pas aun model epistemològic entès en un sentitestricte. Des d’una perspectiva racionalis-ta, l’oposició entre pensament filosòfic iexercici de la ciència constitueix un pseudo-

94problema improcedent i estèril. La creaciód’aquesta dicotomia és molt més tardana.

Al nostre entendre, el model estàexhaurit en la mesura que resulta contra-dictori amb els seus mateixos objectiusfundacionals, que no són altres que la pos-sibilitat de fer intel·ligible la realitat senseapel·lar a instàncies irracionals. Quanrestringim la noció d’argumentació a la no-ció de deducció demostrativa, però, deixemfora de joc la immensa majoria, gairebé latotalitat, dels nostres actes argumentatius/ comunicatius quotidians. La creació d’a-quests llimbs artificiosos, d’aquesta menade zona morta, resulta manifestament ab-surda i contraproduent: a còpia de volerser racionals, obrim un espai immens depossible irracionalitat. A més a més, pos-tulem un món inventat en què només hiha dues possibilitats: la demostració oaquell silenci al·ludit a la setena proposiciódel Tractatus del primer Wittgenstein.Analitzant aquest tema, Gadamer recupe-ra una vella coda llatina que resumeix totel que acabem de dir: uno itinere non potestperveniri ad tan grande secretum (‘per unsol camí no podem accedir a un secrettan gran’).

Tret de l’exígua excepció de les demos-tracions logicomatemàtiques, la immensamajoria –gairebé la totalitat– dels actes ar-gumentatius es produeixen, precisament,en aquesta zona d’intersecció. No estemparlant de converses de sobretaula, de ba-nalitats. Una sentència judicial, un discursparlamentari que acabarà decidint l’apro-vació d’una llei important, una con-frontació ètica sobre temes d’abast col·lec-tiu, l’ideari d’un partit polític, l’articled’opinió periodístic que generarà un debatsocial important, etc. no poden ser serio-sament avaluats a partir de la restricció de-

mostrativa inherent a la lògica formal, queen aquests àmbits no té res a dir (o, si mésno, no diu mai res).

La necessitat d’una veritable teoria del’argumentació és òbvia, i no requereix capaltra consideració subsidiària. Bones odolentes, les grans decisions que mouen elmón no tenen absolutament res a veureamb les estipulacions formals del càlculdeductiu i molt, en canvi, amb la comuni-cació efectiva d’arguments versemblants.Aquest és justament l’espai que reivindi-cava Chaïm Perelman i, en general, l’Es-cola de Brussel·les. Perelman representàun revulsiu importantíssim a l’hora de po-sar en evidència la cridanera insuficènciade la lògica formal en el tema de l’argu-mentació. Val a dir que no es tracta d’undetractor qualsevol: la tesi doctoral dePerelman tractava, precisament, de Frege.

La importància de les impugnacionsde Perelman resulta indiscutible. Una altracosa, evidentment, és la traducció pro-positiva d’aquestes impugnacions en for-ma de teoria de l’argumentació. Pensemque aquesta resulta completament insa-tisfactòria per dues raons: a) en termesgenerals, no supera el primitiu planteja-ment genèric de la Retòrica d’Aristòtil; eslimita a actualitzar-lo; b) en segon lloc,crea una dicotomia irreductible entrel’àmbit de la ciència (inclosa la lògica for-mal) i el de les humanitats que no té capmena de sentit. Una veritable teoria del’argumentació no pot ignorar o deixarde banda les grans aportacions de la lògicadel segle XX, ni tampoc el llegat dels autorsque van provar d’anar més enllà de l’oposi-ció entre la concatenació sil·logística i lamera eloqüència.

Cal recuperar un model de racionalitatque foragiti la impostura. Dic «recuperar»,

95no pas «crear»: aquest model ja fou con-cebut i portat fins a les darreres conse-qüències pel racionalisme modern, ambuns resultats que ni tans sols paga la penade comentar. I quan parlo d’«impostures»em refereixo simultàniament a les de la

filosofia i a les de la ciència del segle XX. Siel nostre horitzó té com a referent essen-cial el coneixement teòric i no pas, posemper cas, la fabricació d’electrodomèstics,podem afirmar rotundament que l’actualmodel no porta enlloc. ❐

La militància independent. Antoni SevaD’avui estant. La vigència de Fuster com a historiador. Eva

SerraPetit assaig tal com ve, per a tot o per a no res. Josep PalàciosParlar de literatura. Joan Fuster i la idea de crítica literària.

Antoni MartíLa penombra (momentània) d’un clàssic. Enric SòriaFuster volàtil? Adolf Beltran«Com s’estimen les coses marcescibles». Sam AbramsL’excentrisme friccional de Joan Fuster. Dominic KeownJoan Fuster i l’art. Xavier AntichFuster i el Renaixement. Vicent J. EscartíEl vol de l’òliba. A propòsit de la imatge intel·lectual de

Fuster. Miquel Nicolás

DOCUMENTS

Un Diderot de poble? Montserrat Roig

Correspondència inèdita

L L I B R E S

Joan Fuster: Correspondència vol. IV. Santi CortésJoan Fuster: Correspondència vol. V. Biel MesquidaJoan Fuster: Obra completa (nova edició) vol. I. Josep

IborraJúlia Blasco: Joan Fuster. Converses filosòfiques. Vicent

RagaLa «Biblioteca J. F.» de l’editorial Bromera. Joaquim Espinós

JOAN FUSTER (1922-1992)

La vigència d’un llegat. Antoni FurióFuster, escriptor d’idees. Josep-Maria TerricabrasJoan Fuster, entre el compromís i el distanciament.

Jacobo Muñoz

Núm. 10 — primavera 2002

96

La nostra època es caracteritza per lafragmentació del coneixement institucio-nalitzat. Ens hem acostumat a pensar enels sabers com a unitats escindides: a uncostat hi ha les ciències naturals i a l’altreles ciències socials i les humanitats; dinsde les ciències naturals, la física, la quími-ca i la biologia tenen elements comuns,però en la pràctica es desenvolupen en com-partiments relativament estancs; i dins decadascuna de les disciplines hi ha un graud’hiperespecialització tal que ja no sols elsque es dediquen a l’estudi de l’ADN sabenpoc o gens del que fan els que indaguenen la genètica de poblacions, sinó que en-tre els mateixos que escruten el món de ladoble hèlix n’hi ha que dediquen la sevavida al desvelament dels misteris que hi hadins d’una sola proteïna.

Aquest evident separatisme en les es-tratègies que els humans tenim per exami-nar el món –inclosos nosaltres mateixos–es mostra avui d’una forma descarnada,però no és un fenomen nou. Tot al con-trari. La història de la ciència des dels grecsfins avui és la història d’una comparti-mentació de la filosofia que, després desuccessives escissions, emergeix com a dis-ciplina separada. Tres segles abans de la

El separatisme en la cultura científica

Jordi Mundó

Jordi Mundó és doctor en Filosofia i professor de laUniversitat de Barcelona.

nostra era, el treball d’Euclides va conver-tir la geometria en una «ciència de l’espai»separada, però que encara era ensenyadapels filòsofs a l’acadèmia de Plató. Galileu,Kepler i, a la fi, la revolució newtonianadel segle XVII convertiren la física en unreialme separat de la metafísica. Encaraavui, en molts departaments acadèmics lafísica s’estudia com a «filosofia natural».La gran obra de Darwin On the Origin ofSpecies, de 1859, va fixar la biologia comuna entitat distinta de la filosofia (i de lateologia), i al tombant del segle XIX al XX

la psicologia va emancipar-se de la filo-sofia i va concebre’s com a disciplina sepa-rada. En els darrers cinquanta anys, unamiríada de problemes de la lògica que hanmarcat la filosofia durant mil·lennis sem-blen haver-se autonomitzat en la ciènciacomputacional.

Des d’un cert punt de vista, per tant, ladiversificació del coneixement que mane-gem els humans és intrínseca a qualsevolaventura epistemològica. Però d’aquí tam-bé es poden fer inferències amb implica-cions més complicades i discutibles. Laprimera té a veure amb què la diversifica-ció dels sabers necessàriament ha implicatun separatisme metodològic, especialmententre les ciències naturals i les ciències so-cials i humanes. La segona afirmaria queno només les ciències naturals habiten un

97territori gnoseològic i epistemològic dis-tint, sinó que les primeres tenen prevalen-ça sobre les segones perquè són capaces defer explicacions més fiables de la realitat.

Per norma, aquestes afirmacions s’hande prendre cum grano salis, no donant-losmés crèdit pel que podrien volen dir quepel que efectivament diuen. En aquest ar-ticle em proposo mostrar que la insistènciaen el separatisme de l’empresa cognitivahumana i la sobrevinguda defensa de lasuperioritat de les ciències naturals sobreles socials i humanes són una forma gene-ralment estèril d’afrontar la qüestió del sa-ber. De primer voldria mostrar que la pro-gressiva escissió de la filosofia en saberscientífics no l’ha convertit en un sabermort, en una subespècie de llengua llatinadel coneixement, sinó que el seu papercontinua essent igualment fonamental.Segonament, voldria dir alguna cosa sobrela forma com la idea de què les ciènciesnaturals tenen un estatus epistemològic icognitiu superior a les socials ha colonitzatles ments dels científics i pensadors en ge-neral, fins al punt que sovint han estat elsmateixos científics socials els que han mi-rat d’aportar arguments concloents per aaquest separatisme asimètric. I, per acabar,m’agradaria mostrar com és precisament lareconnexió entre disciplines dels reialmessocial i natural la que en els darrers anys hapermès augmentar exponencialment la nos-tra capacitat d’explicar amb més precisiócoses interessants de la vida social humana.

PREGUNTESPENDENTS DE RESPOSTA

Cadascuna de les disciplines que succes-sivament es va escindir de la filosofia i va

emancipar-se ocupant un domicili episte-mològic propi ha anat deixant a la filosofiaun conjunt de problemes específics, deqüestions irresoltes. Per exemple, la mate-màtica s’ocupa dels nombres, però encarano pot respondre la pregunta de què és unnombre. No es tracta de què és 2 o dos o IIo 10

(base 2). Tots són numerals, una inscrip-

ció, un bit d’escriptura, i cadascun ano-mena la mateixa cosa: el nombre 2. Quanens preguntem què és un nombre, no es-tem inquirint sobre el símbol, sinó, apa-rentment, sobre la cosa. Els filòsofs hananat aportant moltes respostes diferents aaquesta pregunta almenys des que Plató vasostenir que els nombres són coses, tot ique coses abstractes. Altres filòsofs handefensat que les veritats matemàtiques notracten sobre entitats abstractes i les rela-cions que hi ha entre elles, sinó que esde-venen certes a partir de fets concrets que esdonen a l’univers i que reflecteixen els usosals quals nosaltres imputem les expressionsmatemàtiques. Però cap d’ells defensa en-cara que aquest enfocament fa justícia a lanaturalesa de les matemàtiques.

Prenent un altre exemple, la segona lleide la mecànica clàssica de partícules deNewton ens diu que F = ma, la força ésigual al producte de la massa i l’accele-ració. L’acceleració, al seu torn, és dv/dt, laprimera derivada de la velocitat respectedel temps. Però, què és el temps? És unconcepte que tots copsem, i que la físicanecessita. Tot i així, malgrat que la gent engeneral i els físics en particular emprenaquest concepte, sembla que encara tro-bem difícil dir exactament què és el temps.Una cosa és que mesurem això que endiem temps en termes d’hores, minuts osegons, i una altra cosa és explicar-lo. L’ex-plicació de què és el temps o la seva defi-

98nició és quelcom que la ciència va deixar ala filosofia fa almenys tres-cents anys.Amb la teoria general de la relativitat, elsfísics van poder reprendre aquest assumpte iocupar-se’n per ells mateixos. Semblant-ment, després de la revolució darwiniana,la biologia evolucionària va manllevar dela filosofia el problema de la identificacióde la natura humana i la percaça de l’ex-plicació del sentit de la vida. El que hamostrat és que la natura humana només ésdiferent en qüestió de grau a la restad’animals, i que la vida no té cap propòsito significat. Per aquest motiu la teoria evo-lucionària es troba amb moltes resistèn-cies. Però és indubtable que les seves tro-balles són un punt de suport essencial per ala reflexió de moltes preguntes que lafilosofia es planteja.

La progressiva expansió i consolidaciódel saber científic no sols no ha anul·lat elpaper de la filosofia, sinó que li ha obertportes cap a mons completament nous.Noms tan corrents en el llenguatge publi-cístic de la nostra època com els de teràpiagènica, cèl·lules mare, aliments transgènics oclonació suggereixen un estol de preguntesque van des de problemes específicamentbiològics a qüestions de caràcter social iètic. A les velles preguntes s’hi afegeix ungavadal de nous interrogants per a explo-rar un univers d’incerteses nou de trinca.

Sovint, la forma com hem anat orga-nitzant les institucions del coneixementno sols no ajuda sinó que llasta profun-dament l’apropament a molts d’aquestsproblemes, vells i nous. Els criteris orga-nitzatius i burocràtics de l’ensenyamentsuperior que han configurat bona part delnostre món acadèmic i intel·lectual tenenels seu origen en els models napoleònics ihumboldtians. L’herència d’aquesta forma

d’entendre l’empresa cognitiva institucio-nalitzada ha estat nefasta i les seves conse-qüències seran molt difícils d’eradicar.Avui sembla un fet fora de disputa que quies dedica a la física no ha de saber d’his-tòria, no té cap necessitar d’ocupar-se delsprocessos socials, pot estalviar-se tenir co-neixements de biologia i pot mirar per so-bre l’espatlla als que es dediquen a la bio-logia sense necessitat d’entrar a fons en elsproblemes que ocupen a aquests darrers. Isembla que els problemes que preocupenals filòsofs només tangencialment podrieninteressar a algun físic despistat. I el ma-teix passa amb molts científics socials, perals quals la biologia o certes branques de lapsicologia són disciplines potser simpàti-ques, però completament alienes a les sevespreocupacions. Aquesta és una forma ca-tastròfica d’entendre la ciència i la filosofia.

No és sensat, per posar un exempleconcret, que a les carreres universitàriesd’economia no hi hagi assignatures im-partides per gent que sap antropologia iprofessors competents en problemes depsicologia. Sovint es diu que la teoria eco-nòmica neoclàssica és dominant a la majorpart d’ensenyaments d’economia del nos-tre país perquè no hi ha cap teoria econò-mica alternativa que tingui la mateixacapacitat explicativa i que tingui una for-malització matemàtica tan robusta. Plan-tejada així, em sembla que aquesta és unaopinió subscribible. Però la gràcia de totsempre està en els detalls. I l’anàlisi deta-llada ens diu que la teoria econòmica neo-clàssica es basa en una definició de racio-nalitat entesa com a maximització de lespreferències d’individus egoistes; que l’e-quilibri general walrasià que s’ensenya alprimer curs de les carreres d’economiad’arreu parteix del supòsit que els indivi-

99dus són omniscients i processadors gene-rals d’informació. Bé: la teoria econòmicaque s’ensenya té moltes virtuts, però tam-bé una llista llarguíssima de problemesque reclamen ser resolts. En comptes demostrar què ens diu la psicologia cognitivade com està dissenyada la nostra capaci-tat de processar informació, en comptesde mostrar històricament i antropològica-ment com els humans ens hem organitzatmitjançant formes distintes que responena patrons cognitius diferents, o en comp-tes de mostrar que els individus no sempreni en tots els contextos ens comportemcom a maximitzadors de funcions d’utili-tat, en comptes d’això, dic, als estudiantsgeneralment només se’ls ensenya el quefunciona de la teoria. Sembla innegableque l’economia és una branca del coneixe-ment seriosament limitada si no se la pre-senta integrada amb altres disciplines.

Ens hem avesat a acceptar que l’econo-mia, la biologia o la psicologia són sabersautònoms. I aquest és un vici intel·lectualdifícil d’eradicar perquè a la peresa mentals’uneix un entramat socioeconòmic i ins-titucional molt dens i amb unes arrelsmolt profundes. Avui molts camps del sa-ber –precisament, en un gran nombre decasos, per la seva hiperespecialització– sónreus d’unes estructures financeres i d’unscriteris d’avaluació dels resultats que no elsdeixen altra sortida que la de l’encapsu-lament autista respecte de la resta de cosesque hi ha al món. I això també ha poten-ciat que el coneixement hagi anat adqui-rint un cert valor de mercat, el qual reforçala idea de la bondat de l’aïllament. Cadavegada són més els científics dedicats a lainvestigació teòrica anomenada bàsica queveuen que el seu treball perd valor en lacompetència social. Siguin científics natu-

rals o socials, els recursos que se’ls transfe-reixen i la valoració que reben són progres-sivament menors. La compartimentacióinstitucionalitzada dels coneixements hapromogut el separatisme latent en tota lacultura científica i ha creat les condicionsperquè pugui proliferar una noció aplica-da o tecnològica de la percaça científica.

Seguir per aquest camí és d’una granmiopia, no només perquè sembli que s’es-tà potenciant la idea que hi ha uns sabersmillors, en el sentit de més útils, sinó per-què s’està oblidant que la major part de lescoses interessants que avui sabem han tin-gut el seu origen en la investigació bàsica,en investigació que a primera vista no ser-veix per a res. La història de la tecnologia,amb tota la seva capacitat per impressio-nar-nos i deixar-nos embadalits, és unepifenomen de la història de la investiga-ció bàsica, plena de reptes filosòfics. Siféssim l’exercici de rastrejar tot el que avuis’està fent per trobar la forma de fer frontal retrovirus de la sida (és a dir, d’arribar aun resultat pràctic), quedaríem meravellatsde la quantitat d’investigació subjacentque fins llavors havia estat completamentinútil; és a dir, ens hem passats dècadespagant sous a científics ociosos que malvi-vien en els seus laboratoris descobrint co-ses que no ens servien per a res.

I això diu molt sobre la manera com hade ser concebuda la ciència. Si hom enténque la ciència ha de ser guiada per laracionalitat instrumental és possible qued’avui per demà sigui capaç d’arribar moltlluny i de construir els enginys tècnics méssofisticats que ens ajudin a simplificarmolt aspectes de la nostra vida quotidianao a resoldre problemes greus de salut od’enginyeria social. Però té un problema:sempre haurà d’operar amb el mateix es-

100toc de coneixement. Podrà combinar-lode mil maneres, però serà un pou d’aiguaestancada. És a dir, a part de tenir unaconcepció particularment estreta de lacognició humana, haurà limitat gran partde les seves oportunitats futures. En canvi,algú que entengui adequadament que elshumans tenim una capacitat autotèlicad’acarar-nos al món, que entengui que es-tem cognitivament programats per a sercuriosos, i sigui conseqüent amb això, ma-tarà dos pardals d’un sol tret: no sols noveurà el coneixement com un saber llicen-ciat que hom empra de forma puramentinstrumental, sinó que obrirà la seva menta problemes nous, farà l’esforç d’interrela-cionar-los –sigui quina sigui la seva disci-plina principal– i mirarà d’acomplir elsreptes epistèmics que s’imposi a si mateix.

LA NECESSÀRIA CONNEXIÓENTRE SABERS: EL CAS

DE LES CIÈNCIES SOCIALS

Molt sovint les ciències socials es dolend’un tracte infantilitzant per part de lesciències naturals. És habitual trobar-seamb afirmacions tals com que les ciènciessocials tot just s’han incorporat al mónde les ciències (en sentit tradicional) al se-gle XX, sobretot a partir de la notable ma-tematització de la ciència econòmica; oafirmacions que solen insistir en què lesciències socials són menys robustes (perexemple, tenen menys capacitat predic-tiva) que les naturals perquè són ciènciesmolt joves. Aquests són tòpics tan estesoscom discutibles. Qui hagi llegit la Políticad’Aristòtil s’haurà adonat que les ciènciessocials no tenen res a envejar a les cièn-cies naturals quant a mèrits d’antiguitat.

Semblantment, que en ciències socials noes trobin lleis en el sentit que es troben a lafísica no hauria de fer-nos prejutjar quesón epistemològicament inferiors. Que en-cara no hagin pogut respondre a moltes deles seves preguntes, no ha de ser necessà-riament un indicador d’inferioritat. Comhe assenyalat abans, els problemes sónd’una altra mena.

Proposo que veiem aquest assumpted’una manera més global. Per fer-ho, pot-ser serà més fèrtil deixar per un momentde banda l’ofensiva dels científics naturalsi veure des de l’angle oposat. Moltes ve-gades, qui més ha contribuït a l’aïllamentde les ciències socials no han estat tant elscientífics naturals com els mateixos cien-tífics socials. Perquè d’arguments interes-sants a favor del separatisme metodològicentre les ciències socials i les naturals sen’han donat molts, alguns dels quals sónmolt seriosos, però cap no justifica que hihagi d’haver un isolament entre les dife-rents disciplines. Hi ha una llarga tradicióque ha anat abonant aquest terreny.

La tradició germànica de filosofia deles ciències socials incorpora històrica-ment la disputa coneguda com la contro-vèrsia entre explicació i comprensió. Aquestadisputa intentava dilucidar si en les cièn-cies socials es podien i s’havien de fer ex-plicacions causals com es feien en lesciències naturals, o bé si l’objectiu a perse-guir era el de proporcionar interpretacionsde l’acció dels agents que componien lavida social. Wilhelm Dilthey, un dels pa-res de la distinció entre comprensió iexplicació, sostenia que la tasca de les cièn-cies de l’esperit (les Geisteswissenschaften,dins de les quals estarien les ciències so-cials) era intentar fer interpretacions em-pàtiques de la vida social. No es tractava

101d’estudiar ni la matèria inerta, ni els orga-nismes sense capacitat intencional, sinóprecisament els que sí que tenien capacitatintencional, els ésser humans, que estavendotats de desitjos, creences, necessitats,vivències i projectes. Precisament perquèestem constituïts de la mateixa forma queallò que estudiem, perquè estem dotats decreences, preferències, desitjos, necessitatsi projectes, sempre estarem en condicionsde comprendre per empatia els altreshumans. Així, la vida psicològica i socialdels humans s’ha de comprendre, no pasexplicar. Aquesta forma d’entendre quèpodem dir del món social ens permetriainterpretar que, o bé les ciències de l’espe-rit són epistemològicament superiors a lesciències naturals (allò vertader, allò quepodem arribar a conèixer millor i sensecap mena de dubte és el que nosaltresmateixos hem fet); o bé, ens permet inter-pretar que explicar és organitzar teòrica-ment el coneixement, donar-li una potèn-cia universalitzadora que ens està vedadaquan ens limitem a comprendre el com-portament particular d’un humà en unacircumstància històrica determinada i asentir empàticament el seu món intencio-nal. I aquest camí separatista metodològicva ser aprofundit pels tardofrankfurtiansadduint que les ciències socials perseguei-xen (en llenguatge habermasià) interessosdistints.

Però no només aquesta mena de sepa-ratisme ha donat peu a arguments aïllacio-nistes. Probablement, un dels corrents queha tingut influència més profunda i dura-dora a les ciències socials va ser el conduc-tisme (o behaviorisme), que va abastar delsanys vint del segle passat fins ben bé elsanys seixanta, i del que encara avui ensofrim les conseqüències. Els conductistes

estan completament en contra de l’expli-cació intencional de l’acció social. Soste-nen que l’objecte de la seva ciència no ésentendre la ment (per exemple, el vincleentre desitjos, creences i acció), sinó siste-matitzar el comportament observable. Lapsicologia social i la sociologia està den-sament poblada de teories que tractend’explicar els fenòmens socials a partir delsupòsit que la psicologia humana és con-ductista. La negació del paper de la menten l’acció social dels individus ha tingutgravíssimes conseqüències per a les cièn-cies socials. La consideració que res socialno es pot explicar apel·lant a la ment enrealitat duu incorporada una certa con-cepció metateòrica de la ment: l’enténcom a tabula rasa cognitiva, com un reci-pient que quan naixem és buit i que anemomplint al llarg de la nostra vida. L’expli-cació de per què fem el que fem, ens com-portem com ens comportem, parlem comparlem, etc. ve donada perquè ho captemdel nostre entorn i ho aprehenem. Elllenguatge, les pràctiques socials, les ideo-logies i qualsevol altre valor social substan-tiu és assumit per l’individu a través delprocés de socialització. És sabut que fiartot el que els individus som, fem i pensema la noció de socialització porta incorporatel risc inevitable de caure en posicionsrelativistes. És la societat la que imposa(«imposa coactivament», diria el sociòlegÉmile Durkheim) a l’individu les sevesformes de coneixement col·lectiu, el qualté pretensions de certesa. Si resulta que almón hi ha societats distintes, vol dir quehi ha nocions de veritat distintes. Si con-siderem que totes les nocions de veritattenen un valor intrínsec i no podem trobarcap criteri per afirmar que n’hi ha una quetingui un estatus epistèmic superior, estem

102defensant una postura relativista. Lesciències socials (molt especialment certesbranques de la psicologia, l’antropologia ila sociologia) han sofert les conseqüènciesd’aquesta concepció de la ment humana.Els supòsits constructivistes («tota la rea-litat és realitat socialment construïda») irelativistes han tingut un impacte nota-ble en el món de les ciències socials deldarrer terç del segle XX. Aquesta concepcióha contribuït a afermar la concepció sepa-ratista segons la qual el que és social i elque és natural discorren per camins di-vergents.

Però avui podem assistir encuriosits aun canvi de gran abast en la capacitat ex-plicativa de les ciències socials, el qual passaprecisament per trencar el seu aïllament.Els darrers quinze anys, dues disciplinesburocràticament molt allunyades entreelles com la ciència cognitiva i la biologiaevolucionària, han estat extraordinària-ment prolífiques en descobriments con-vergents. Les aportacions de la psicologiaevolucionària ofereixen poderoses raonsper demostrar la falsedat de la concepcióde la psicologia humana conductista skin-neriana i del separatisme intrínsec de lesciències socials que se’n derivava. Ben alcontrari, les noves aportacions ens perme-ten entendre que els principis, les reglesi els esdeveniments socials es recolzen en, isón constrenyits per, el món natural.

Qualsevol cosa que pensem sobre lahistòria humana de qualsevol civilitzaciópretèrita o actual; qualsevol aspecte de lasocietat que donem per suposat –l’agricul-tura, els cossos policials, els governs, lasanitat pública, les associacions de veïns,els cultes religiosos o l’ensenyament ofi-cial– és el resultat de l’evolució sociald’uns pocs milers d’anys. Però aquesta no-

més és una part de la història humana.L’altra part d’aquesta història és tambél’adaptació progressiva dels nostres ances-tres a les condicions canviants del nostreentorn durant milions d’anys. Aquest ésun punt crucial. Quan penetrem en el do-mini de la biologia evolucionària i connec-tem els seus principis amb els de la psico-logia cognitiva, ens adonem d’una cosatan il·luminadora com òbvia: que l’evolu-ció cultural no és independent de la biolò-gica, sinó que es recolza en aquesta. Elsmembres de l’espècie Homo sapiens som elproducte de l’adaptació progressiva ocor-reguda mitjançant el mecanisme de laselecció natural.

La selecció natural ens proporcionauna pauta del per què del disseny actualdels organismes, incloent les propietatsde les ments de tots els animals, entre lesquals hi ha la de l’home. La nostra mentha anat conformant-se a través d’un pro-cés evolutiu que ha anat responent a ne-cessitats cognitives diverses. D’aquí que si-gui interessant veure com la biologia evo-lucionària i la paleoantropologia ensdonen pistes decisives per entendre quinespressions selectives han estat més desta-cades; quins mecanismes psicològics hanevolucionat per resoldre aquells problemesadaptatius; i quina és la relació entre l’es-tructura d’aquells mecanismes psicològicsi la cultura humana. Així, els humans nohem desenvolupat arquitectures cogniti-ves del tipus tabula rasa, que resolguinproblemes processant informació de for-ma general. Ben al contrari, la nostra mentestà organitzada mitjançant dominis espe-cífics que processen informacions especí-fiques. Està constituïda per mòduls cogni-tius innatament específics, altament inter-connectats i autònoms.

103Algunes de les conseqüències episte-

mològiques rellevants per a les ciències so-cials tenen a veure amb què desapareixl’hiatus entre el món social i el món natu-ral, de tal manera que s’accepta el supòsitque el segon existeix independentment delprimer (realisme ontològic), i que el mónsocial es recolza en, i està constrenyit per,el món natural. Aquesta concepció, és clar,desperta molts recels entre molts dels quepensen el món des de les ciències socials iles humanitats. A vegades aquests temorsrevelen una forma estreta d’entendre elsentit del coneixement. Entendre que lacultura no és un fenomen caigut del cel,sinó que és creada pels humans precisa-ment perquè estem dotats de determina-des capacitats cognitives que ens permetenoriginar-la, i que aquestes capacitats tenenunes determinades restriccions computa-cionals i heurístiques, és entendre moltmillor què som. A vegades, val a dir,aquests temors es fonamenten sensata-ment en l’experiència de propostes esgar-riades –o parcialment esgarriades– com lasociobiologia, avui, afortunadament, enfranc retrocés.

Però penso que aquest és el camí cor-recte. Conèixer, voler explicar el perquè deles coses, ens permet anar superant les bar-reres informatives que tenim els humansen el nostre tracte amb el món. La genera-ció de nou coneixement que al mateixtemps sigui informatiu (exclogui moltsmóns possibles) i vertader és àrdua i tren-cadissa. No és fomentant el separatisme enla cultura científica com aconseguirem en-tendre millor el món i a nosaltres matei-xos. Tenim molt bones raons per defensarel contrari. ❐

EL MÓN DE LES NACIONS

FRANÇOIS THUAL

Els conflictes identitaris184 pp., 10,00 €

ALFONS CUCÓ

Els confins d'Europa. Nacionalisme i dretshumans a la Mediterrània oriental190 pp., 10,00 €

ERNEST GELLNER

Nacionalisme112 pp., 10,00 €

LIAH GREENFELD

Nacionalisme i modernitat194 pp., 13,00 €

DANIELE CONVERSI

La desintegració de Iugoslàvia212 pp., 13,00 €

MIROSLAV HROCH

La naturalesa de la nació182 pp., 13,00 €

En preparació

GÉRARD BOUCHARD

El Quebec: passat i presentJOSEP R. LLOBERA

Teoria social i nacionalisme a França

editorial afers

Novetat

105

Que l’autoodi existeix entre els jueus és un fet que al no jueu li costa d’entendre, peròés ben conegut entre els jueus mateixos. És un fenomen que ha estat observat tothorad’ençà de l’emancipació dels jueus. El professor Lessing tractà aquesta qüestió a Alemanya(1930) en un llibre, Der Jüdische Selbsthass (‘L’autoodi jueu’). Novel·les com la de LudwigLewishon (Island Within, 1928), que retrata els jueus de Nova York a la vora dels anys 30,i les de Schnitzler, que tracten dels problemes dels jueus austríacs cap al 1900, tenen coinci-dències sorprenents quant als problemes que mostren. En països tan diferents com aquests,hi apareixen els mateixos conflictes i els jueus de distintes professions i estrats socialstempten la mateixa gamma de solucions.

L’autoodi dels jueus és alhora un fenomen de grup i un fenomen individual. A Europa,exemples destacats de sentiment hostil d’un grup jueu envers un altre van ser l’actitud delsjueus alemanys i austríacs contra els jueus d’Europa oriental i, més recentment, la dels jueusfrancesos envers els jueus alemanys. Que els problemes dels jueus a Alemanya es devien a lamala conducta dels jueus d’Europa oriental, era una opinió que sovintejava bastant entreels jueus alemanys. En aquest país, el ressentiment dels jueus hispànics cap als jueusalemanys immigrants i l’hostilitat d’aquests envers els jueus d’Europa oriental serven unparal·lelisme inequívoc amb la situació europea.

Parlant en termes d’individus més que no de grups, l’autoodi d’un jueu pot adreçar-secontra els jueus com a grup, contra un sector específic de jueus, contra la seua pròpia famí-lia o contra si mateix. Pot dirigir-se contra les institucions jueves, els usos i costums jueus,el parlar dels jueus o els ideals jueus.

Els jueus i l’autoodi

Kurt Lewin (Mogilno [Prússia Oriental], 1890 - Boston, 1947), és un dels pares fundadors de la psicologia social,conegut especialment pels seus treballs sobre dinàmica de grups i també per la formulació de la teoria de camp enciència social i altres aportacions de caire epistemològic. En aquest treball, publicat originalment a la revistaContemporary Jewish Record l’any 1941, fa una elaboració i aplicació del concepte d’autoodi que ha esdevingutclàssica i que ha exercit una gran influència, especialment en els estudis de sociolingüística i, en general, en lesrecerques sobre relacions asimètriques entre grups humans.

Kurt Lewin

106La varietat de formes que pot prendre l’autoodi dels jueus és gairebé infinita. Moltes

d’aquestes, i les més perilloses, són una mena d’autoodi indirecte, amagat. Si hagués dedonar exemples de menyspreu obert i directe entre jueus, amb prou feines en podriaassenyalar uns quants. El més cridaner, per a mi, fou el capteniment d’un refugiat jueud’elevat nivell cultural, provinent d’Àustria, que es trobà amb una parella de refugiats jueuscom ell. Amb un to ple d’odi violent es llançà a la defensa de Hitler adduint les carac-terístiques indesitjables dels jueus alemanys.

Però això són incidents poc freqüents. En la majoria dels casos, l’expressió d’odi d’unjueu contra un altre jueu, o contra ell mateix com a jueu, és més subtil. Aquest odi es trobatan barrejat amb uns altres motius que es fa difícil de copsar en els casos particulars si l’au-toodi hi està implicat o no. Considerem el cas d’un ateu jueu molt culte que finalmentacceptà pronunciar unes paraules al temple. Durant el servei religiós que precedí la seuaintervenció m’explicava el malestar que li produïa la visió del talith (roba de pregària), icom aquesta aversió li fou inspirada feia ja molt per l’actitud negativa del seu pare cap a lasinagoga. Es tracta d’una forma de sentiment antijueu o simplement de la gran aversió del’ateu davant la religió? El ric comerciant jueu que es nega a aportar res a una organitzacióbenèfica jueva, odia el seu poble o és, simplement, un miserable? El cap jueu d’un depar-tament o d’uns magatzems pot semblar escassament procliu a contractar jueus; però potserestà fent realment el màxim que pot donades les circumstàncies.

No és gaire freqüent –tot i que ja passa– que un individu jueu admeta amb franquesaque li repugna la companyia d’uns altres jueus. La majoria de les persones que defugen lesassociacions jueves tenen «bones raons». Estan tan enfeinades amb les associacions no jue-ves que «simplement no tenen temps». El xicot que tria «cultura ètica» o «cristianisme», encomptes de judaisme, us dirà que no és que s’aparte de les coses jueves, sinó que liinteressen els valors d’altres grups.

En alguns casos, per descomptat, aquestes «raons» poden ser ben bé raons reals. Però hiha alguns fets que causen estranyesa. El cònjuge no jueu d’un matrimoni mixt serà sovintmolt més realista quant a l’educació dels fills. S’adonarà molt probablement de la necessitatque els fills s’eduquen amb una percepció clara de si formen part o no del grup jueu. Elcònjuge jueu pren sovint la posició segons la qual els fills, als Estats Units, poden educar-setot simplement com a éssers humans. Negarà que el guien els mateixos sentiments quemovien molts jueus rics alemanys i austríacs a batejar els seus fills i, a més a més, a tractarde vincular-los tant com fos possible a grups específicament no jueus.

Tanmateix, si l’únic motiu del nostre ateu fos l’aversió envers els símbols de la religiójueva, hauria de sentir la mateixa aversió envers els símbols de qualsevol altra religió orga-nitzada. El fet que no siga aquest el cas indica que una altra cosa subjau al seu compor-tament. El nen jueu d’una família no practicant que li diu a la seua mare, «Quan veig elsjueus vells pregant amb el seu talith, em fa content; és com si pregués jo mateix», dóna aentendre que la indiferència religiosa no condueix necessàriament a aquesta mena d’aver-sió. Per què el comerciant jueu que es nega a contribuir a la causa jueva fa aportacions

107abundoses a qualsevol activitat no jueva? Per què els campaments que acullen nens jueuscontracten només monitors no jueus i fan un servei religiós cristià els diumenges, però noensenyen cançons jueves ni fan d’altres activitats jueves?

L’AUTOODI COM A FENOMEN SOCIAL

Hom ha temptat d’explicar l’autoodi jueu com a resultat d’alguns instints humans pro-funds. Aquest capteniment sembla que és un exemple destacat d’allò que Freud en diu lapulsió autodestructiva o l’«instint de mort». Tanmateix, aquesta mena d’explicació té pocvalor. Per què l’anglès no té el mateix nivell d’odi envers els seus compatriotes, o l’alemanyenvers els altres alemanys, que el jueu envers els altres jueus? Si l’autoodi fos el resultat d’uninstint general, caldria esperar que el seu grau depengués només de la personalitat del’individu. Però el grau d’autoodi del jueu individual sembla que depèn molt més de laseua actitud envers el judaisme que no de la seua personalitat.

L’autoodi dels jueus és un fenomen que té paral·lelisme en molts grups infraprivilegiats.Un dels casos més coneguts, i extremats, d’autoodi es pot trobar entre els negres americans.Els negres distingeixen en el seu grup quatre o cinc estrats, segons la tonalitat de la pell.Com més clara és la pell, més elevat l’estrat. Aquesta discriminació entre ells mateixos arri-ba tan lluny que una xica de pell més clara pot negar-se a contraure matrimoni amb unhome de pell més fosca. Un element d’autoodi molt menys fort, però tot i així ben visible,es pot trobar també en la segona generació d’immigrants grecs, italians, polonesos, i altres,en aquest país.

La dinàmica de l’autoodi i la seua relació amb els fets socials es fa palesa amb un exa-men una mica més profund. Una noia jueva estudiant a una universitat de renom de l’OestMitjà confessa que havia dit als seus amics que els seus pares eren nascuts a Amèrica,malgrat que el pare era un immigrant oriental de primera generació, i parlava amb un fortaccent. Ara tenia mala consciència envers el seu pare, el qual realment s’estima molt, i téprevist deixar la universitat. Per què ho havia fet, això? S’adonava que si se sabia el seuparentiu, no podria accedir a determinats cercles escollits del campus.

La causa d’aquesta acció contrària al grup familiar és més bé òbvia: l’individu teniadeterminades expectatives i objectius de cara al futur. La pertinença al seu grup és vistacom un entrebanc per aconseguir aquests objectius. Això motiva una tendència a apartar-se del grup. En el cas de l’estudiant, la situació es resolia en un conflicte amb el lligampsicològic familiar, un conflicte que ella era incapaç de suportar. Ara bé, és fàcil d’adonar-se fins a quin punt la frustració pot conduir a un sentiment d’odi envers el grup del qual esforma part, considerat la font de la frustració.

Una dama jueva que dinava en un restaurant elegant amb un amic no jueu es mostravamolt amoïnada davant l’actitud d’una altra parella de clients que parlaven massa fort i quedonaven mostres evidents d’haver begut en excés. Per una o altra raó, tenia la impressió

108que podien ser jueus. El seu amic hi va fer una observació que indicava clarament que noho eren. La dama es va sentir d’allò més alleujada i a partir d’aquell moment es va mostrarmés aviat divertida que no amoïnada davant el capteniment esvalotador de la parella.Aquesta mena d’incidents passen quotidianament. El fenomen més cridaner en aquest cassembla ser una sensibilitat extrema per part de la dona jueva davant el comportament d’unsaltres jueus, semblant a la sensibilitat extrema d’una mare davant el comportament d’unfill quan actua en públic. El tret comú entre aquest cas i el de l’estudiant suara esmentadaés el sentiment que té l’individu que la seua posició està amenaçada, o el seu futur en risc,pel fet de ser identificat amb un grup determinat.

La sensibilitat en relació amb la conducta d’altres membres d’un grup, però, no és mésque l’expressió d’un fet fonamental de la vida de grup, és a dir, la interdependència dedestí. És revelador el fet que els jueus que al·leguen haver-se alliberat dels vincles jueusmostren tanmateix, encara, un alt grau de sensibilitat. Això indica que, a desgrat de lesseues paraules, aquesta gent és d’alguna manera conscient de la seua realitat social. De fet,la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat de qualsevol comunitat jueva a Amèrica i dequalsevol jueu americà individual depèn de manera específica de l’estatus social quetinguen els jueus com a grup en la comunitat més àmplia dels Estats Units. Si Hitlerguanya la guerra, aquesta interdependència especial de destí serà el factor determinant mésimportant de la vida de qualsevol jueu individual. Si Hitler la perd, aquesta interde-pendència serà encara un dels factors dominants de la vida dels nostres fills.

FORCES QUE EMPENYEN I QUE ALLUNYENDE LA PERTINENÇA DE GRUP

Analíticament, hom pot distingir dues forces que actuen sobre un membre de qualsevolgrup, una que l’empeny a formar-ne part i a restar-hi, i una altra que l’allunya del grup. Lesfonts de les forces que empenyen a la integració en el grup poden ser de moltes menes:potser l’individu se sent atret per altres membres del grup, potser els altres membres l’inte-ressen, o tal vegada se sent identificat amb els objectius del grup o coincideix amb la seuaideologia, o tal vegada pot estimar-se més formar-ne part que trobar-se sol. De manerasemblant, les forces que l’allunyen del grup poden ser resultat d’algun tipus de caracterís-tiques desagradables del grup mateix, o bé poden ser expressió de l’atractiu més gran exercitper un altre grup.

Si l’equilibri entre les forces que l’empenyen i que l’allunyen és negatiu, l’individu aban-donarà el grup si no hi intervenen més factors. En condicions «lliures», doncs, un grupintegrarà tan sols aquells membres per als quals les forces positives són més fortes que lesnegatives. Si un grup no és bastant atractiu per a un nombre suficient d’individus, desa-pareixerà.

109Hem d’adonar-nos, tanmateix, del fet que les forces que empenyen o allunyen del grup

no són sempre expressió de les necessitats de la persona. Poden imposar-se a l’individu coma efecte d’alguna mena de poder extern. Dit d’una altra manera, un individu pot veure’sforçat contra la seua voluntat a romandre dins d’un grup que voldria abandonar, o potveure’s expel·lit d’un grup del qual voldria formar-ne part. Per exemple, un dictador tancales fronteres d’un país, de manera que ningú no pot abandonar-lo. Un cercle elegant nodeixa entrar-hi molta gent que li agradaria de formar-ne part.

FORCES COHESIVES I DISRUPTIVESEN UN GRUP INFRAPRIVILEGIAT

Un factor important de la puixança de les forces que empenyen o que allunyen del grup ésel grau en què la satisfacció de les necessitats pròpies de l’individu és promoguda o en-trebancada per la seua pertinença al grup. Aguns grups, com ara les cambres de comerç oels sindicats de treballadors, existeixen amb l’objectiu explícit de promoure els interessosdels seus membres. Per una altra banda, la pertinença a qualsevol grup limita, fins a certpunt, la llibertat d’acció de l’individu. Estar casat i tenir una muller agradable i eficient potser una gran ajuda perquè el marit puga assolir les seues ambicions, però el matrimoni potser també un gran entrebanc. En general, hom pot dir que com més l’assoliment dels ob-jectius de l’individu siga promogut o entrebancat pel grup, més probable serà que l’equi-libri de forces que l’empenyen o allunyen del grup siga positiu o negatiu.

Aquesta anàlisi permet formular una proposició general amb relació als membres degrups socialment privilegiats o infraprivilegiats. Guanyar estatus és un dels factors més re-llevants dels que determinen el comportament de l’individu a la nostra societat. El grup pri-vilegiat, a més, sol oferir més als seus membres i els entrebanca menys que el grup menysprivilegiat. Per aquestes raons, els membres de l’elit en qualsevol país tenen un fort equilibripositiu en direcció a romandre dins del grup d’elit. D’altra banda, si un individu vol deixarl’elit, normalment pot fer-ho sense gaires problemes (tot i que n’hi ha excepcions).

El membre d’un grup infraprivilegiat es troba més entrebancat per la seua pertinençaal grup. A més, la tendència a guanyar estatus esdevé una força que l’allunya del grup.Alhora, trobem que en el cas dels grups socialment infraprivilegiats, la mobilitat enllàde les seues fronteres és limitada, o fins i tot anul·lada, per la manca de capacitat o perforces externes. La majoria més privilegiada o un sector influent d’aquesta majoria pro-hibeix la lliure mobilitat. En tot grup infraprivilegiat, així doncs, hi haurà un nombre demembres per als quals l’equilibri de forces que els empenyen i allunyen del grup serà de talmena que s’estimaran més abandonar-lo. S’hi mantenen dins del grup no per les seuesnecessitats pròpies, sinó per forces que se’ls imposen. Això té un efecte de gran abast sobrel’atmosfera, estructura i organització de qualsevol grup infraprivilegiat i sobre la psicologiadels seus membres.

110LLEIALTAT DE GRUP I XOVINISME NEGATIU

En qualsevol grup hom pot distingir entre estrats que són culturalment més centrals i unsaltres de més perifèrics. L’estrat central inclou els valors, hàbits, idees i tradicions que sónconsiderats més essencials i representatius per al grup. Per al músic, això vol dir el músicideal; per a l’anglès, allò que considera típicament anglès.

La gent que és lleial a un grup tendeix a valorar més els estrats més centrals. Dit d’unaaltra manera, l’anglès mitjà està «orgullós» de ser anglès i no li agradaria gens de ser consi-derat no anglès. Sovint hi ha una tendència a sobrevalorar l’estrat central. En aquests casosparlem d’un «americanisme al 100 %» o, més en general, de xovinisme. Però una valoraciópositiva dels estrats centrals és un resultat lògic de la lleialtat de grup i un factor essencial al’hora de mantenir unit un grup. Sense aquesta lleialtat, cap grup no pot progressar i millorar.

Els individus que els agradaria abandonar el grup del qual formen part, no tenenaquesta mena de lleialtat. En un grup infraprivilegiat, molts d’aquests individus, tanmateix,es veuen forçats a romandre-hi. Com a resultat, trobem en tot grup infraprivilegiat un certnombre de persones que s’avergonyeixen de pertànyer-hi. En el cas dels jueus, qui téaquesta actitud mirarà d’allunyar-se tan aviat com puga de les coses jueves. En la seua esca-la de valors no situarà en un nivell particularment elevat aquells hàbits, aparences o maneresde fer que considera com a especialment jueves; les situarà en un nivell més aviat baix.Mostrarà un «xovinisme negatiu».

Aquesta situació es veu molt agreujada pel fet següent: una persona per a la qual elbalanç siga negatiu s’allunyarà tant del centre de la vida jueva com ho permeta la majoriaexterior. Ensopegarà amb aquesta barrera i es trobarà en un estat de frustració constant.Realment, se sentirà més frustrat que els membres del grup minoritari que es trobenpsicològicament bé al si del grup. Sabem per la psicologia experimental i la psicopatologiaque aquesta mena de frustració condueix a un estat permanent d’elevada tensió amb unatendència generalitzada a l’agressió. L’agressió, lògicament, hauria d’adreçar-se a la majoria,que és la que impedeix al membre de la minoria d’abandonar el seu grup. Tanmateix, lamajoria té, als ulls d’aquestes persones, un estatus més alt. I, a més, la majoria és massapoderosa per a ser atacada. Els experiments han mostrat que, en aquestes condicions, esmolt probable que l’agressió s’adrece contra el grup propi o contra un mateix.

EL PODER DE LES ACTITUDS DEL GRUP PRIVILEGIAT

La tendència a l’agressió contra el grup propi, en aquestes circumstàncies, es veu reforçada perun factor addicional. Mark Twain narra la història d’un negre que fou criat com si fos un nenblanc. Quan es girava contra la seua mare de la manera més brutal i més covard, la mare li deia:«Això és el negre que portes a dins». En altres paraules: la mare havia acceptat el veredictede l’home blanc a l’hora de caracteritzar alguns dels pitjors trets com a típics dels negres.

111És ben conegut per la sociologia que els membres dels estrats socials inferiors tendeixen

a acceptar les maneres, valors i ideals dels estrats superiors. En el cas dels grups infrapri-vilegiats, això vol dir que les seues opinions sobre ells mateixos estan molt influïdes per labaixa estimació que els té la majoria. Aquesta infiltració de les opinions i valors dels queMaurice Pekarsky n’ha dit els «guardabarreres» reforça necessàriament la tendència del jueuamb un equilibri negatiu a allunyar-se de les coses jueves. Com més típicament jueva sigauna persona, o com més típicament jueu siga un símbol cultural o un model de conducta,més desagradable li semblarà. Com que és incapaç d’allunyar-se del tot de les seues con-nexions jueves i del seu passat jueu, l’odi es gira contra si mateix.

ORGANITZACIÓ DELS GRUPS INFRAPRIVILEGIATS

Els membres de la majoria estan acostumats a considerar la minoria com un grup homo-geni que poden caracteritzar fent servir un estereotip com ara «els jueus» o «els negres».S’ha posat de relleu que aquest estereotip es crea en l’etapa de creixement de l’infant perl’ambient social al si del qual creix, i que el grau de prejudici és pràcticament independentde l’abast i el tipus d’experiència real que l’individu haja tingut amb membres del grupminoritari.

Majoria

Minoriainfraprivilegiada

per

ce–

m→

→ →

forçaque allunyadel centre

→→

Majoriaprivilegiada

per

ce+

m→

força capal centre

B

m, membre individual ce, estrat central del grup

per, estrat perifèric del grup B, barrera que impedeix el pas

Realment, tot grup, incloent tots els grups infraprivilegiats econòmicament o dequalsevol altra manera, conté un cert nombre d’estrats socials al seu si. Existeix, tanmateix,la diferència següent entre l’estructura típica d’un grup privilegiat i d’un altre d’infrapri-vilegiat. Les forces que actuen sobre el membre individual (m) d’un grup privilegiat esdirigeixen cap als estrats centrals d’aquest grup. Les forces que actuen sobre el membred’un grup infraprivilegiat es dirigeixen enfora de l’àrea central, cap a la perifèria del grup i,si és possile, cap a l’estatus encara més alt de la majoria. El membre abandonaria el grup si

112la barrera que imposa la majoria no li impedís de fer-ho. La figura adjunta representa lasituació psicològica d’aquells membres del grup infraprivilegiat que tenen un equilibribàsicament negatiu. És l’estructura d’un grup de persones que es giren fonamentalmentcontra elles mateixes.

No hi ha dubte que l’organització efectiva d’un grup es fa més difícil com més gran és elnombre dels seus membres que tenen un equilibri negatiu, i com més fort siga aquest ba-lanç negatiu. És un fet ben conegut que la tasca d’organitzar un grup infraprivilegiat econò-micament o d’una altra manera és entrebancada seriosament pels membres del grup l’ob-jectiu real dels quals és d’abandonar-lo més que no pas de promoure’l. Aquest conflictemolt profund d’objectius al si d’un grup infraprivilegiat no està sempre clar per als seusmembres. Però hi ha una raó que explica per què fins i tot un grup infraprivilegiatnombrós, que podria aconseguir la igualtat de drets si fos capaç d’unir-se en l’acció, pot sermantingut més aviat fàcilment en una posició inferior.

LÍDERS PERIFÈRICS

És particularment perjudicial per a l’organització i acció d’un grup minoritari el fet quealguns tipus de líders hagen de sorgir necessàriament del seu si. En qualsevol grup elssectors que tenen possibilitats d’assolir el lideratge són aquells que tenen més èxit en gene-ral. En un grup minoritari, els membres que tenen èxit econòmic, o que s’han distingit enla seua professió, solen assolir un grau més alt d’acceptació per part del grup majoritari.Això els situa culturalment en la perifèria del grup infraprivilegiat i fa més probable quesiguen persones «marginals». Sovint tenen un equilibri negatiu i mostren especial avidesa ano posar en risc les seues «bones relacions» per un contacte massa estret amb aquells sectorsdel grup infraprivilegiat que no són acceptables per la majoria. Tanmateix, molt sovint sóncridats a assumir el lideratge del grup infraprivilegiat en raó del seu estatus i poder. Ellsmateixos es mostren usualment proclius a acceptar un paper dirigent en la minoria, en partcom a substitució de l’augment d’estatus en la majoria, i en part perquè aquest paperdirigent els permet tenir i mantenir un contacte addicional amb la majoria.

Com a resultat de tot plegat trobem el fenomen, més aviat paradoxal, d’allò que po-dríem anomenar «líder perifèric». En comptes de tenir un grup encapçalat per personesorgulloses del grup, que desitgen restar-hi i promoure’l, ens trobem davant líders de mi-nories que es mostren poc entusiastes amb el seu grup, i que potser, sota una capa més aviatprima de lleialtat, el que s’estimarien més és d’allunyar-se’n, o bé poden tractar d’usar elseu poder directament per a actes de xovinisme negatiu. Havent assolit un status relati-vament satisfactori entre els no jueus, aquests individus es preocupen sobretot per mantenirl’status quo i per això malden per aturar qualsevol acció susceptible d’atraure l’atenció delsno jueus. Mai no se’ls acudiria d’acusar Knudsen de «doble lleialtat» per presidir un acteamericanodanès, però estan tan avesats a mirar-se els esdeveniments jueus amb ulls

113antisemites que tenen por de l’acusació de doble lleialtat en el cas de qualsevol acció ma-nifestament jueva. Si hi ha «perill» que un jueu siga nomenat membre del Tribunal Suprem,no dubtaran a advertir el president contra aquesta possibilitat.

Com s’ha dit al començament, pot ser difícil determinar en un cas donat on se situaexactament la frontera entre el xovinisme jueu, una lleialtat normal, i el xovinisme negatiu.Tanmateix, la nostra anàlisi hauria d’aclarir que una manera de fer que s’amaga, pocvalenta i gens adequada (perquè no és realista), naix de les mateixes forces del xovinismenegatiu o de la por que l’autoodi. De fet, és una de les variants més nocives de l’autoodidels jueus.

Hi ha indicis que el percentatge d’aquesta mena de gent entre els dirigents de la comu-nitat jueva americana ha augmentat d’ençà de la primera guerra mundial. A desgrat de lesconseqüències desastroses que ha tingut aquesta política per als jueus d’Alemanya, a horesd’ara hi ha a Amèrica, probablement, més jueus que tenen un equilibri negatiu que en 1910.

Per una altra banda, l’evolució a Palestina, la història recent dels jueus europeus il’amenaça del hitlerisme, tot plegat ha fet que les coses estiguen molt més clares. Uns pocsjueus, com l’infame capità Naumann a Alemanya, s’han fet ells mateixos feixistes sotal’amenaça del feixisme. En canvi, molts jueus que havien perdut el contacte amb eljudaisme hi retornen ara sota l’amenaça del nazisme a Europa. La història de les revolucionsens ensenya que els dirigents més actius i eficients dels infraprivilegiats han estat algunsindividus que abandonaren els grups privilegiats i que voluntàriament lligaren la seua sorta la de la minoria. Aquesta gent ha hagut de tenir, per la raó que fos, un equilibri positiuparticularment intens de forces a favor d’un grup i en contra de l’altre. El fet que homtrobàs líders eficients entre aquells que han retornat als rengles dels jueus conscients seriacoherent amb l’experiència històrica.

QUÈ ES POT FER DAVANT L’AUTOODI DELS JUEUS?

L’autoodi apareix com un fenomen psicopatològic i prevenir-lo podria semblar que és,sobretot, feina del psiquiatre. Tanmateix, la psicologia moderna sap ben bé que molts fenò-mens psicològics no són una altra cosa que l’expressió de la situació social en què es trobal’individu mateix. En uns pocs casos, l’autoodi dels jueus pot ser resultat d’una personalitatneuròtica o anormal en un altre sentit, però en la majoria dels casos es tracta d’un fenomenpresent en persones que gaudeixen d’una salut mental totalment normal. Dit d’una altramanera, es tracta d’un fenomen psicosocial, per bé que sol influir profundament la per-sonalitat en el seu conjunt. De fet, sovint els trets neuròtics en els jueus són resultat,exactament, de la seua falta d’ajustament a aquesta mena de problemes de grup.

L’autoodi dels jueus només desapareixerà quan s’haurà assolit una igualtat real d’estatusamb els no jueus. Només llavors minvarà l’animadversió al grup propi fins assolir les pro-porcions relativament insignificants que són característiques del grup majoritari. Un sa

114sentit autocrític el substituirà. Però això no vol dir que no es puga fer res mentrestant. Alcap i a la fi, hi ha moltíssims jueus que no en són gens, d’antisemites.

L’única via per a evitar l’autoodi dels jueus en les seues diverses formes és propiciar uncanvi en l’equilibri negatiu de forces favorables i contràries al grup jueu, fer que esdevingaun equilibri positiu, generar lleialtat cap al grup propi en comptes de xovinisme negatiu.Ara com ara som incapaços d’estalviar-los als altres jueus i als nostres fills els inconvenientsderivats de la seua condició de jueus. Tanmateix, podem tractar de bastir un tipus d’edu-cació jueva tant pel que fa als infants com als adults que contrareste el sentiment d’infe-rioritat i el sentiment de por que són les fonts més importants de l’equilibri negatiu.

El sentiment d’inferioritat del jueu no és més que un indici del fet que veu les cosesjueves amb els ulls de la majoria adversa. Recorde que quan era un adolescent em corpreniaprofundament la idea que l’acusació dirigida contra els jueus en el sentit que eren incapa-ços d’una obra constructiva, podia ser veritat. Sé que molts adolescents que es fan gransenmig d’una atmosfera de prejudici tenen sentiments pareguts. Avui, un jove jueu que façatasques de vigilància a Palestina es troba en una situació infinitament millor. Siga quinasiga l’opinió que es puga tenir sobre el sionisme com a programa polític, ningú que hajaobservat de prop els jueus alemanys durant les fatídiques primeres setmanes després del’accés de Hitler al poder negarà que milers de jueus alemanys foren salvats del suïcidinomés pel famós article del Jüdische Rundschau, amb els titulars «Jasagen zum Judentum»(‘Afirmem la nostra judeïtat’). Les idees que s’hi expressaven foren el punt d’unió i la fontde força per a sionistes i no sionistes alhora.

Per contrarestar la por i fer l’individu fort per enfrontar-se al que puga oferir el futur nohi ha res de més important que una pertinença clara i plenament acceptada a un grup lasort del qual té un significat positiu. Una d’aquestes possibles fonts de força és una visió dellarg abast que incloga el passat i el futur de la vida jueva, i que lligue la solució del proble-ma de la minoria al problema del benestar de tots els éssers humans. Un sentiment fort deformar part integrant del grup i tenir una actitud positiva envers aquest és, per als infants iels adults ensems, la condició suficient per defugir actituds basades en l’autoodi.

Bastir aquest sentiment de pertinença de grup sobre la base de la responsabilitat activaenvers els altres jueus hauria de ser un dels objectius més importants de la tasca pedagògicajueva. Això no significa que hom puga crear en els nostres infants un sentiment de perti-nença forçant-los a anar a l’escola dominical, o Heder. Aquesta mena de procediment signi-fica l’establiment, en la primera infantesa, de la mateixa pauta de pertinença forçada algrup que és característica de la situació psicològica dels xovinistes negatius i que sens dubteafavorirà a llarg termini exactament aquesta actitud. Massa joves jueus han estat apartatsdel judaisme per un excés de Heder. Els nostres fills haurien d’entrar en contacte amb lavida jueva d’una manera que frases del tipus «aquesta persona té aspecte jueu» o «es com-porta com un jueu» tinguessen una connotació més aviat positiva que negativa. Això im-plica que l’escola religiosa jueva ha de ser menada a un nivell comparable, si més no, alsestàndards pedagògics de la resta d’escoles.

115Probablement el grup en el seu conjunt es veuria molt reforçat, en el sentit organitzatiu,

si fos possible que ens alliberàssem dels xovinistes negatius. Això no és possible, però. Itanmateix podria ser factible d’apropar-nos més a una situació en què la pertinença al grupjueu estiga basada –almenys pel que fa a nosaltres– en la voluntat de l’individu d’acceptarla responsabilitat activa i el sacrifici pel grup. En la meua opinió, els jueus han fet una granerrada en acceptar que per tenir un gran nombre d’adherents cal exigir el mínim possibleals individus. Els grups forts no funcionen d’aquesta manera, sinó més aviat de la contrària.Podríem aprendre alguna cosa, per exemple, del grup catòlic. Realment, és molt probableque demanar esperit d’autosacrifici a l’individu ajude a fer minvar l’autoodi.

Cal fer esment d’un darrer punt. Molts jueus semblen creure que el prejudici antijueudesapareixeria si tothom es comportàs d’una manera correcta. Ara bé, tot indica queaquests dos fets tenen ben poca relació entre si. Els pares jueus estan avesats a insistir mésque els altres pares en la importància de captenir-se de manera adequada en públic. Aquestainsistència és un dels orígens de la sensibilitat extrema davant el comportament dels altresjueus a què hem fet referència anteriorment, i una font d’autoqüestionament i tensiópermanent. Com més aprenga l’individu a entendre la qüestió jueva com un problemasocial i no com un problema individual, de bona conducta, carregant així amb un doblellast, més capaç serà d’actuar amb normalitat i llibertat. Aquesta normalització de la tensióés, probablement, la condició més important de l’eliminació de l’autoodi dels jueus. ❐

Traducció de Gustau Muñoz

CARÀCTERSREVISTA DE LLIBRES

Núm. 21 Octubre 2002

Institut Interuniversitari de Filologia ValencianaAv. Blasco Ibáñez 32 - 46010 València Tel.: 96 386 40 90 Fax: 96 386 44 93 e.mail: [email protected]

Rafael Rivera: «Això era i no era un Teatre Romà».

Jordi Muñoz entrevista a Isidor Cònsul (director de Proa).

Sam Abrams: «Forster, Sadé i Forcano: tres luxes».

Màrius Serra: «Escatir Escartí».

Abigail Monells: «El clam del silenci».

Antoni Clapés: «Traç de la rasa dels dies:

la poesia d’Albert Ràfols-Casamada».

Vicent Alonso: «Tres poetes: Teresa Pascual, Ramon Guillem i David Castillo».

Joan B. Llinares: «La sana provocació de recomanar exercicis d’admiració».

Vicent Soler: «Roig i blau, d’Alfons Cucó: Un llibre imprescindible».

Pàgines centrals dedicades a Albert Ràfols-Casamada.

Publicació Trimestral:gener · abril · juny · octubre

116

En els diccionaris de llengua russa exte-nuats i envellits que sempre l’acompanya-ven, Vladimir Nabokov descobrí, aclapa-rat i incrèdul, que es definia la paraulajeans com una espècie de pantalons curtsi amples d’imaginació impossible. En eldesafiament captivador de traduir-se ellmateix la incandescent i commovedoraLolita al rus pogué percebre que no tansols la infantesa, els paisatges i les primeresprovatures de poeta havien quedat sus-peses en l’univers inabastable de la seuamemòria. La revolució soviètica que l’o-bligà a fugir des de Crimea, mentre elscanons de l’exèrcit roig impactaven al vol-tant del vaixell, també congelà i arraconàla llengua que, com els grans novel·listesrussos del XIX, ell tant havia ajudat aembellir en els anys d’exili per Europa.

Malgrat que s’atrinxerà a Anglaterra, ien especial a Alemanya, amb aquests dic-cionaris –que llegia i estudiava sistemàti-cament– per no contaminar l’idioma ambel dels països on residia, progressivamentcomprovà que el món de l’emigració, ones trobaven els possibles lectors dels seusllibres, es disgregava i s’afeblia. L’enyoran-ça incondicional pel seu país que havia

Vladimir Nabokovo el joc de la memòria

Alfred Mondria

Alfred Mondria (València, 1965) és crític literari deldiaris Avui i Levante-EMV, així com professor a l’IES«25 d’Abril» d’Alfafar (l’Horta).

atresorat amb la convicció d’esdevenir ungran escriptor rus, romandria inalterable,si no augmentà, davant l’inevitable pasa un altre idioma: al cap i a la fi un escrip-tor rus, però en llengua anglesa. «En elmón dels esports crec que no ha existitmai un campió de tennis i d’esquí alhora.Però he estat el primer a aconseguir aquelltriomf en dues literatures tan diferentscom l’herba i la neu». No es pot ser mésadorablement immodest i provocadora-ment elegant.

De Rússia conservà la passió per la lite-ratura, per l’enigmàtica bellesa que ofereixla natura i un desig insaciable per des-cobrir la subtilesa i la força que s’amaga aldarrere de cada detall. Com a emigrat queamb el temps descartaria el somni ingenude retorn al seu país, projectaria tot el quehavia impregnat els solcs del record enl’escriptura, en la recerca esgotadora d’ar-guments i de solucions narratives infinites.Però, sobretot, entre les línies que anavensorgint, entre una orgia de correccions, dela punta esmolada del seu llapis, s’entreveuuna aposta decidida a favor del plaer queprovoca l’art, la curiositat enfebrada, elmatís enlluernador i la felicitat com aantídot de la crueltat, del totalitarisme i del’estupidesa humana. Tot plegat s’agom-bola en la xarxa d’un sentit de l’humordiamantí.

117Una vida confortable i aristocràtica

–criats, un exèrcit d’institutrius i un Rolls-Royce amb xofer sempre a la porta–, quediscorria amb formes principesques entrela zona noble de Sant Petersburg i els idíl-lics voltants de Vira, la casa d’estiueig de lamare. En uns anys, però, passà a vagarejari a escriure en sòrdides pensions i dicken-sians pisos de Berlín i a viure amb la male-ta a punt per tancar-se i poder fugir d’unincert París. I si bé en els ulls de Nabokovi en el fons dels seus llibres trobarem un telde tristesa i malenconia per la pèrdua quel’exili representava, per la nostàlgia d’a-quell passat feliç, poques vegades el veu-rem abatut i en actitud de lament amarg.

De fet, el seu estimat oncle Rukà –elgermà de sa mare, Vassili Rukavíxnikov,qui no treia els ulls dels elegants cambrersde la casa de Vira– li deixà en herència el1916 la gens desdenyable quantitat de dosmilions de dòlars; d’aquella època, és clar.Uns diners i unes possessions que Nabo-kov no fou precisament el que més trobà afaltar, tal i com feien la majoria dels seuscompatriotes en les lacrimògenes i tedio-ses reunions que sovint caricaturà en elsllibres. La llengua, les passejades solitàriespels racons amables dels boscos de laRússia septentrional, o la lectura amb sonpare d’aquell poema rus desconegut fins almoment, són la ferida oberta que mai aca-bà de cicatritzar. Pel que fa a les qüestionseconòmiques, fins i tot en les èpoques demés penúria al Berlín enfonsat de la graninflació o durant la depressió, pocs autorscom Nabokov ens ensenyen a buscar allòque de sorprenent i màgic se’ns revela enles condicions més adverses. Davant el seuoptimisme innat tendim a encongir-nos.

No obstant l’afirmació sorneguera enOpinions contundents –un llibre que ens

esborra la ingenuïtat i el candor com a lec-tors– que l’art crea la seua pròpia realitat ique per tant és un joc inútil resseguir elrastre de la seua biografia en els perso-natges i els arguments de les novel·les, benaviat descobrim el contrari. Nabokov esmostra i s’amaga en actitud exhibicionistai farcida de camuflatges. En unes memò-ries literaturitzades, en paròdies autobio-gràfiques, o bé en novel·les on recrea laseua vida de forma fictícia, l’autor passa aocupar un lloc central de la pròpia escrip-tura. És per això que deia que «els malslectors s’enutgen amb mi per no haver-losdeixat passar del vestíbul de ma casa».

I és que Nabokov queda més enllà dematusseres classificacions sobre pactes au-tobiogràfics o construccions del subjecte.És un autor profundament antiacadèmic ipoc convencional, més enllà del terrenyesvarós de la realitat i la ficció. El que de-mana és un lector atent, còmplice, procliuals paranys lingüístics i narratius, a laparòdia, al joc, a la provocació. Les bro-mes sobre la seua identitat, el canvi dinsun mateix paràgraf de la tercera a la pri-mera persona, o bé de temps i espai alho-ra..., aquest dictador implacable que ésNabokov a l’hora de narrar sent un plaerespecial en abandonar-nos en situacionsconfuses, inesperades. Però quan ens trobaperduts en l’embranzida de la seua prosa,compassiu, ens llança un tauló on poderagafar-nos, una rialla que ens salva, unarecompensa en forma de qualificatius, deretrats esmolats i d’escenaris prodigiosos.

«Conec homes d’edat avançada per aqui temps significa rellotge». Fruit de lespulsions, inquietuds i plaers que provo-ca el passat, Nabokov reflexionà en total’obra sobre les dimensions de la memòriai la textura del temps. Explícitament com

118Van Veen, el protagonista d’Ada o l’ardor,en els salts on el temps es retorça i concen-tra, com en Parla, memòria, o bé en qual-sevol dels llibres on un capítol és un bancde proves imprevisible que fluctua entrel’imprecís i fugaç present i el passat a quècal recórrer inevitablement.

En aquest sentit, l’impuls de Nabokovno pretén ser una lluita a la recerca deltemps perdut, com li agradarà bromejar idiscutir amb Marcel Proust, aquell magní-fic escriptor de contes de fades. El seu ésun temps retrobat i un bé perdut. O ditd’una altra manera, l’espai i el temps sónunes entitats esmunyedisses per a la nostracapacitat mental infantil. L’espai, mésaviat un impostor que ens genera dolor itristesa, si no engany. Un viatge impos-sible als llocs de la infantesa hauria estat elpitjor malson de Nabokov, tal i com re-flecteix en Mira els arlequins!, o en el conte«El museu». És el temps en canvi unadimensió que es pot modelar, on el passatcobra sentit a través de la imaginació, elmúscul de l’ànima. El present és un jocd’espills, inexistent, i el futur tan sols espot abordar com un record invertit, tal icom s’anuncia en la profètica vida de Se-bastian Knight.

Era tan forta i tan exigent la invasió delrecord en la ment i la imaginació naboko-vianes, que l’alleujament consistirà a des-fer-se’n a través de les narracions. «Els de-talls del propi passat tendeixen a esvanir-seen exposar-los». Ja fóra en un retrat, ten-dre i tirànic, de la institutriu Mademoi-selle O., o bé en la galeria de protagonistesque encarnen, de forma més o menys ex-plícita, el caràcter del mateix Nabokov: elsescriptors Fiodor, Sebastian Knight, JohnShade i Vadim Vadimovitx, o bé els contra-punts de Humbert Humbert o Kinbote.

Amb Mashenka s’inicia l’etapa novel-lística russa per on aguaita Tamara, el pri-mer amor radiant i fugisser de l’autor. Pera Nabokov sempre fou una tortura pensaren aquella preciosa criatura enviant cartesque mai es llegirien a l’adreça abandonadade Crimea. En aquesta narració inauguralque succeiria la febre dels poemes, japlanteja les línies de tota l’obra posterior,des de qüestions tècniques com l’estructu-ra, la forma d’encalçar el passat i la perver-sió que pot comportar materialitzar-lo enel present. També sabrem, entre altres co-ses, que en els anys vint, a Berlín, es podiafer l’amor dins un taxi, a pesar dels esca-rafalls incrèduls d’Edmund Wilson.

En La defensa, sota les obsessions d’unjugador d’escacs hi ha tota una reflexió so-bre els límits perillosos a què es pot sot-metre la ment insondable d’un artista. Elterreny fràgil de la consciència i la impos-sibilitat d’encasellar la ment humana. Peròmés enllà d’un amor excepcional hi ha unexercici de pietat excels per tal d’ajudar unhome que es troba ben a prop del penya-segat intern. Aquesta novel·la, plantejadacom una de les seues passions, un proble-ma d’escacs, és una narració excel·lent ipotser massa soterrada pel torrent creatiunabokovià.

Les petges autobiogràfiques són mésreconeixibles en la seua gran novel·la rus-sa, El do. Des dels problemes a què s’en-fronta un escriptor –la distància entrel’avinguda Pushkin i el carrer Gogol enalgun lloc de Rússia–, o l’ambient allunyati gèlid que troba a Berlín com a exiliat rus.El miraculós naixement de l’amor en l’am-bient més hostil, el fracàs en l’intent deconfegir unes memòries màgiques sobre elpare del narrador i el posterior esclat coma escriptor en la biografia del crític realista

119Txernishevski: un al·legat contundent encontra de l’art tal i com era concebut pelrealisme social. A més, radiografia senseescletxes el món dels emigrats russos: lesrevistes que s’editaven, les lectures públi-ques i les estèrils i inevitables picabarallespolítiques i literàries. El do és, sobretot, unhomenatge continu al descobriment del’escriptura. Gabriel Ferrater destaca lairritació que pot provocar la lectura en unarquetípic lector esquerrà –definició quehauria produït un somriure prolongat enNabokov– i el caràcter profundament an-tialemany del llibre –no debades era el paíson un feixista monàrquic rus assassinàson pare.

Si ja s’havia vist obligat a fugir de ladictadura comunista, Alemanya, un paísque avançava a pas ferm cap al totalita-risme nazi, sempre seria per a l’autor sinò-nim del dolor per la pèrdua, de Rússia, dela infantesa i de la persona més decisiva ique més estimà, fins que uns trets acaba-ren amb la seua vida en un acte polític.Vladimir Dmitrievitx Nabokov fomentàen el fill la passió per les lectures, els valorsde respecte i tolerància liberals, la denún-cia de la injustícia i de l’antisemitisme. I ésque tant en El do, com en Parla, memòria iAda o l’ardor la figura de son pare es pas-seja i inunda personatges, altiva, tendra,comprensiva i juganera. El seu també fouun amor impossible per Rússia. Una Rús-sia democràtica.

La intensitat dels anys a Berlín es pro-jecta en una sèrie d’obres de teatre, classesde tennis, boxa, prosòdia i anglès per so-breviure; lletres per a cabarets i sobretot decontes que es desprengueren com satèl·litsmentre prenien forma les principals novel-les de Sirin –pseudònim de l’etapa russade Nabokov. Històries de trobades impos-

sibles entre parelles que se separaren eniniciar-se la guerra civil, el territori de per-fils bromosos del passat, el tren com l’es-pai inquietant on desenrotllar les accions,la varietat de dons que ofereixen les videsmés grises i mediocres. Un dels jocs queinventà Ada consistia a gratar la terra ones projectava una taca de sol entre el bran-catge, fins que només es veia una perlaassolellada. Aquests contes són com cadas-cuna d’aquestes gotes de sol. A bandad’una excel·lent guia dels exiliats russos aBerlín i una iniciació, o bé una conclusiócondensada, del món narratiu nabokovià.

A pesar de la fama i el reconeixementcom a escriptor en expansió, tot aquell es-forç i combat amb la llengua russa es veiacada vegada més assetjat. La pèrdua de latradició, l’aïllament i la fragmentació delmón de l’exili, a més d’un idioma en pro-gressiva desconnexió literària, posavenpunt final en l’etapa de Sirin. Per això enl’últim any de l’estada a París concebé, perprimera vegada en anglès –abans ja haviatemptejat amb el francès–, una espècie debiografia fictícia però que concentravapart del passat real de Nabokov, i el que ésmés sorprenent, moltes de les seues pre-diccions per al futur: La vertadera vida deSebastian Knight.

En aquesta obra un home que quasi noha tingut relació amb el germà –escriptorevasiu i de difícil classificació, autor de Lamuntanya còmica– decideix escriure’n labiografia després de llegir la que el seu se-cretari personal, Goodman, publicà plenad’errors i inexactituds. S’entrecreua peruna banda uns fets identificables amb l’es-til, les opinions i l’obra de Nabokov. Amés, a principis dels quaranta ja intuïa lesdificultats d’esdevenir un escriptor en an-glès i, malgrat això, estava convençut de

120superar aquest repte en la nova llengua iassolir-ne un domini semblant al rus. Éscom si la teoria dels records invertits s’ha-gués fet realitat. Per altra banda, la novel·lajuga amb temes que més endavant desen-rotllarà: la dificultat d’aproximar-se al pas-sat, els clixés i les fórmules estereotipadesdels escriptors de biografies. I una de lesclaus preferides de Nabokov: la paròdiadels estils narratius, inclòs el seu, i de laseua pròpia vida.

Mentre, Nabokov, la seua dona Vera iel fill Dmitri –jueus tots dos: fugida ocamp d’extermini–, s’embarcaren en elChamplain i creuaven l’oceà amb destí alsEstats Units d’Amèrica quan les tropes na-zis estaven a punt d’arribar a París i envairFrança. Un nou exili, però en aquesta oca-sió a un país que, tot i no ser Rússia, lidespertà una contínua admiració i estima.A més de ser el lloc on creà una nimfa ma-liciosa i melancòlica que provocarà l’èxit,l’enrenou constant i el reconeixement in-ternacional de l’autor. Els nous i fascinantsexemplars de papallones que descobrí, encontrades semblants a l’enyorada pàtria–o almenys així ho veia la seua miradavoraç– convenceren l’autor que, si ja haviainventat Rússia, ara es veia obligat a inven-tar Amèrica.

La novel·la Pnin, una petita joia de laliteratura que provoca un somriure sostin-gut en l’esperit, es basa en un entranyableprofessor del departament de rus que par-la un anglès estricte, gramatical i anacrò-nic. Junt amb l’argument fictici, es descriul’ambient americà vist per uns ulls esbata-nats i sorpresos, tenyits de perplexitat.També s’aprecien les relacions delirantsamb altres professors del món universitarii la impossibilitat d’encaixar-hi com a rus.Pnin-Nabokov ens captiva amb l’amor pel

fill o la satisfacció per la nova i esmaltadadentadura postissa. En el fons Pnin encarnala bondat i la ingenuïtat enfront de la mi-rada cruel dels altres. I no és gens casual quefos el personatge angèlic que succeí l’artdelicat i monstruós de Humbert Humbert.

Per a Martin Amis, a tots ens agradariahaver preguntat a Vera si existí o no el mo-del en què es basà Lolita, «un naixementdolorós, una criatura difícil». Possible-ment no hi haja en la literatura una histò-ria d’amor més trista i bella alhora. Algunshan observat l’origen en les classes de lite-ratura que impartia a un públic exclusiva-ment femení en la universitat de Wellesley,o en les lliçons que més detingudamentpreparà per a Cornell. Encara que l’ante-cedent literari es troba en la narració L’en-cantador, escrita en els últims anys europeus,i hi ha rastres evidents del personatgeMargot de Rialla en l’obscuritat, queda clarque el tema no fou tan sols un desafiamentnarratiu, tal i com insinua amb respostesàcides i distants en Opinions contundents.

Més enllà de la temptació de resseguiraspectes biogràfics en aquest cim de l’orfe-breria literària nabokoviana, no cal passarper alt l’interès que produí a l’autor la tè-nue frontera que separa l’extraordinari deles pulsions humanes més perverses. Eldesolat Humbert Humbert, l’impostorKinbote o la vanitat entre sinistra i adora-ble de Van –tots ells excel·lents escriptors.Un dels trucs preferits de Nabokov consis-teix a posar en boca de personatges social-ment detestables, judicis propis i una agu-desa de geni. El nostre repte com a lectors–el personatge més peculiar creat per unautor– és descobrir-los.

I com un guspireig incessant d’estels enla teranyina de la memòria nabokoviana,anà creixent amb la seua particular i inex-

121tingible resplendor cadascun dels capítolsde Parla, memòria, apareguts en The NewYorker i en algunes de les millors revistesamericanes. Un llibre on l’allau de la nos-tàlgia per la infantesa i per Rússia es con-verteix en un cant exultant i apassionat perl’escriptura, per l’art de la mirada i per lafelicitat encomanadissa. Tots els recordsque assaltaven els insomnis desassosse-gants i creatius de l’autor i que com un en-cantador feia sorgir i desaparèixer en lesnovel·les, es concentren en aquesta decla-ració d’amor al passat, endolcit i amanya-gat fins a l’extrem, com a matèria literària.Postes de sol dibuixades per una paleta decolors extenuats, jocs de llum i d’ombresen la natura i l’evanescent vol de les papa-llones sorgeixen com un guèiser indetu-rable de metàfores. I una estima desborda-da per cadascun dels personatges queorbiten al voltant del record i reviuen enl’escriptura. «Sota el cel de la meua Amè-rica, sospiro per un lloc a Rússia». Parla,memòria embolcalla i fa confluir en aquestcentre resplendent la resta de l’obra.

Després de l’èxit de Lolita tancà l’etapaamericana, i ja instal·lat a Suïssa recuperàalguns dels oblidats costums aristocràtics.En companyia de Vera ocuparen tota unaplanta de l’hotel Palace de Montreux, des-plegaren una bandera americana, repartirenpropines reials entre el servei, i la maleta,potser pel costum d’emigrats permanents,no s’acabà de desfer en tots els anys que hiresidiren. Després d’hores d’escriptura enfitxes de 8x11 cm ratllades per una solacara, el màxim plaer consistia a allargar-seen una banyera gegantina i repensar el qua-lificatiu per a un detall. El paradís, sentiren la mà la fredor del contacte metàl·licdel mànec de la xarxa de caçar papallonesen un crepuscle de tast cremós als Alps.

En aquest cotonós ambient, lluny deles estretors de l’exili i dels alumnes uni-versitaris amb cara de pedra que assistien ales seues classes, pausadament dictades,nasqué Foc pàl·lid. L’obra de Nabokov onmés desenrotlla un dels seus jocs preferits,les bromes literàries i un seguit d’amaga-talls i enganys amb la pròpia biografia. Ésl’aparent anàlisi a un poema de l’escriptorJohn Shade, farcit de comentaris inver-semblants per part de Charles Kinbote,estrambòtic rei homosexual, paranoic ipicallós, destronat del reialme de Zembla.En el fons naix com a paròdia i autoironiasobre l’estudi que Nabokov realitzà, en latraducció a l’anglès i l’immens aparat denotes que hi dedicà, d’Eugeni Oneguinde Pushkin. Qüestions cabdals de la lite-ratura, com la influència de la realitat, larelació entre l’espai i el temps o bé coms’ha d’afrontar el fet de la lectura són acíabordades amb tot un desplegament detrampes, imitacions, homenatges i afirma-cions de l’autor. Foc pàl·lid és, per damuntde tot, una sèrie de colps de boxa pel quefa a la imitació de l’estil, els clixés i lestècniques de comentar literatura per partdels erudits acadèmics, en una vertiginosaespiral de sentit de l’humor. Un divertitexercici d’escacs màgics.

És el llibre més antisoviètic de l’autor,reencarnat en la figura de l’estúpid i me-diocre agent assassí Gradus. En el regnede Zembla conflueixen la invenció d’es-pais –contes, fades, llibres de viatges– finsal paroxisme: una recreació caricaturescade l’ambient idíl·lic de palaus i criades dela infantesa, a més d’una representació delseu país natal, en extrem pintoresca, arra-sada després de la revolució comunista:«les idees en la Rússia moderna són blocstallats a màquina i produïts en colors sò-

122lids; el matís està prohibit, l’interval, em-paredat, la corba, grollerament espaiada».

«Les metamorfosis són tan comunes enels somnis com les metàfores en la poesia».O dit d’una altra manera, la reivindicacióferotge de la individualitat en contra de laclassificació artificiosa del «curandero» deViena, Freud –objectiu bel·licós d’invec-tives despietades–, és assumida per la pa-rella de germans-amants Van i Ada, en lanovel·la per la qual Nabokov sentia unadebilitat especial junt amb Lolita, Ada ol’ardor. Aquesta obra –escrita en anglèsperò russa fins al moll de l’os–, il·limitadaquant a temes, solucions i jocs verbals,potser siga el llibre en què l’autor més esdespulla, vitalment, quant a imaginació iidees. El repte passa al lector perquè resol-ga aquest trencaclosques. La història d’unainclassificable nissaga familiar, el dobleespai de terra i antiterra –com si l’única di-mensió fos insuficient per a la narrativa–coincideixen en una particularíssima rela-ció amorosa que, com sempre, prové de lareelaboració del passat del protagonista.En aquesta reconstrucció, òbviament, «elprimer amor té prioritat sobre la primeraferida i el primer malson». Una premissaque es pot estendre a la resta dels llibres.

L’acció es desenvolupa en una barrejad’Amèrica i Rússia de pur perfil naboko-vià, amb la casa senyorial d’Ardis –en clarareferència a Vira– com el centre on tenenlloc les escenes eròtiques i d’una pornogra-fia subtílissima –sé que Nabokov mai emperdonaria aquesta qualificació– entreAda, una xiqueta de dotze anys, i el seugermanastre Van de catorze, sense oblidaren aquest curiós triangle a la petita, libi-dinosa pèl-roja Lucette, víctima de l’astú-cia i l’exuberància imaginativa de tots dos.El lector que buscà en Lolita l’equívoca i

falsa fama que la precedí, sense dubte s’en-ganyava de llibre. A més, la personalitat del’autor es revela en cada pàgina, ja siga enles apreciacions i bromes literàries comen els passatges autobiogràfics distorsionatsentre una atapeïda vegetació de situacionsquasi delirants i màgiques. I en aquestasuccessió de jocs lingüístics, un homenat-ge divertit i entremaliat amb Rolls-Joyce iles seues prestidigitacions amb els mots.

Si després d’elaborades tortures m’obli-gassen a triar entre totes les criatures deNabokov, crec que em decidiria per Ada,aquesta sofisticada, insolent setciències decabells negríssims i pell esblanqueïda, co-rall i corb, ànima meua. I crec que hi hamés indicis a suposar l’existència d’unaAda real en els picnics dels lluminososestius de Rússia que no en una possibleLolita americana.

Un esclat de paròdia regna amb un po-der feliçment absolut en els últims i vigo-rosos anys creatius de Nabokov.

Confesso que m’agrada força, síLa paròdia, últim recurs de l’enginy.Quan la força preval, a la natura,El vençut cau i el vencedor fracassa.

A Vladimir Nabokov li entusiasmavaexercir de crític de les seues novel·les, sub-ratllant des de l’autoironia els defectes iexcessos que li atribuïen certs primmiratsanalistes de literatura. Aquestes crítiquesparòdiques figuren al final de Foc pàl·lid,Ada o l’ardor, El do i, per a mi, la mésbrillant: «Proves concloents» que tancaParla, memòria. Mira els arlequins! mantéaquest esperit burlesc i combatiu –«col-leccione retalls... per a informació i entre-teniment», anunciava als seus detractors,després de les batusses amb Wilson i

123Updike– i exerceix d’epíleg de tota l’obra.És un llibre per a nabokovians addictes ideclarats.

L’àvia de Vadim Vadimovitx, el narra-dor d’aquesta última novel·la deia: miraels arlequins! És a dir, inventa el món i fes-lo art. Aquesta història recorre el laberintnarratiu de Nabokov amb una paròdia so-bre la seua vida que creix indefinidament.El cervell d’un famós novel·lista té pro-blemes per a ubicar l’espai en canviar dedirecció i recordar què hi havia a l’esquerrai què a la dreta. Al cap i a la fi, una burlasobre la concepció del temps de Van i, enespecial, del passat avellutat i idealitzat deParla, memòria. Un argument indepen-dent lluita per allunyar-se de l’autor, peròés un esforç inútil: «m’alterava la vaga sen-sació que la meua vida era una germanabessona no idèntica, una paròdia, una va-riant de la vida d’un altre home que viviaen alguna part d’aquesta o d’altra terra.Sentia que un dimoni m’obligava a imitaraquell altre home, aquell escriptor que era iseria sempre incomparablement més gran,més sa, més cruel que aquest servidor».

Els episodis i els arguments dels seusllibres –amb els títols canviats i claus peridentificar-los– s’entrellacen en Mira elsarlequins! perquè Nabokov faça una últi-ma mirada retrospectiva. Ara sí, tot plegat,matèria i textura del passat. Encara que lasèrie de dones ben curioses de qui el nar-rador s’enamora són uns passos previs finsque troba un ésser especial i irrepetible enl’última part del llibre. Aquesta històriad’amor còmicament múltiple i entretalla-da és, al meu parer, un homenatge còmpli-ce a la persona que l’acompanyà sempredes que la conegué l’any 23, Vera Slonim.Una jueva «amb caminar de vidre», polí-glota i d’una cultura vastíssima, càlida i

severa alhora, que es passejava pels inse-gurs carrers de Berlín d’aquells anys ambpistola enfundada; un valor afegit per alsduelistes Nabokov. Lectora privilegiada,mecanògrafa, agent literari i musa inqües-tionable que dóna sentit a molts secrets iressorts dels seus enigmes literaris. Una deles lectures possibles de tota l’obra consis-teix a resseguir Vera entre alguns dels per-sonatges femenins: a més de Mira els arle-quins!, Zina en El do, Clare en La vertaderavida de Sebastian Knight, Sybil en Focpàl·lid..., i com un polsim platejat, ací iallà, com quan l’anomena «Vera Rasine,amant d’un banquer d’Estrasburg». Racineés un dels autors que més indiferència, sino sarcasmes, li provocaven. «Bromegeamb una amant adorable». Endimoniadespartides de scrabble i transparents jocsprivats.

L’amor per Vera és una mostra més decom Nabokov estava predestinat a la feli-citat, o almenys la buscà delerós. Desprésde l’exili definitiu, indigència a Alemanyai França, la ridícula acusació de rus blanccom un insult i l’abandonament de lallengua que duia arrapada a la pell –comtrauen el cap, constantment, expressionsrusses quan escriu en anglés!–, mai caiguéen la temptació de la venjança, la cruel-tat, o la maldat. Inclús els personatges queencarnen els valors que ell més detestava–Gradus, Goodman, Kinbote, Txerni-shevski, Axel Rex– no són maltractats. Osí, però amb l’única arma que sabia uti-litzar: l’humor.

Durant el boicot contra els comerçosjueus de Berlín als anys 30, custodiats pernazis intimidatoris, li agradava entrar ambun amic i desafiar-los amb rialles estentò-ries. La felicitat és el veritable revulsiu perdeixar sorprès, desconcertat, el rostre ma-

124ligne i cruel de l’ésser humà. «El pitjordels homes: apestar, enganyar, torturar;el millor, ser bondadosos, orgullosos, in-trèpids».

Aquesta percepció de la felicitat el dotàd’una confiança il·limitada en el poder dela consciència, de la individualitat. Lesgeneralitzacions, polítiques o psicològi-ques, són una forma absurda de simplifi-car la realitat. Les paraules «tendència,escola, mites, símbols i comentari social»,un termòmetre d’antiliteratura. Aquestplantejament cristal·litzà en una narrativaque concedeix al detall el tret més carac-terístic, més preciat del seu estil. Els pals iels cables de la llum que pugen i baixenamb una cadència sense fi en un viatge entren; una corbata sense vida penja damuntuna cadira, i un crepuscle és ratllat comuna pell de foca. Aquesta pluja del matísminuciós cau, com la neu d’un petjapa-pers, fins cobrir tota la trama argumental.

Nabokov fugí dels ambients intel·lec-tuals, solitari tenaç i feliç. Tan sols coinci-dí amb tres escriptors no russos: Joyce,Green i Robbe-Grillet. El seu optimismeel contrastà amb el caràcter ressentit, d’ungeni fosc i explosiu com el del seu estimatKhodassevitx, el company sentimental deNina Berberova. Aijenvald fou amic icrític alhora, paraules de sinonímia enaparença impossible. Els enfrontamentsamb Adamovitx, mandarí de les capelletesliteràries russes, demostren com es dis-tancià d’aquests grups més pendents del’intercanvi d’interessos i d’enveges mutusque de reconèixer sense complexos eltalent i el geni literaris.

L’irritava especialment que el compa-raren amb Conrad i el seu anglès de mani-quins vestits de mariner. Més enllà de la

falsa etiqueta d’autor extraterritorial –perhaver escrit en rus i més endavant en an-glès–, des de la nostàlgia sempre escriví enuna pàtria literària amb un mapa moltconcret: Turgenev, Gogol, Cekhov, Tolstoii sobretot Puskin. Línies que convergeixenen el punt iridiscent de la seua prosa. Fo-ra de la llengua russa tan sols acceptavaJoyce, Proust i Flaubert, i alguna que altraconcessió, com Jane Austen o Dickens.L’infern literari estava poblat per Faulkner,Thomas Mann, Dostoievski, Pasternak oGorki.

Amb un somriure ens revela que enAda o l’ardor es troben exemplars inven-tats, però científicament possibles, de pa-pallones. En les caminades a la caça d’al-guna espècie extraordinària descobrí elpoder d’imitació i transformació de la na-tura, i aquesta simbiosi la traslladà als seusllibres. El treball consistiria a deixar lamemòria amerar-se com una esponja d’a-questes sensacions abans de convertir-seen matèria literària.

Davant el llac Léman de Montreux, lesharmonies i coincidències amb què esdiverteix el destí –els plecs del temps–feren que hi visquera els últims anys, finsal 1977, aquest home que preferia serrecordat per la història del seu estil que noper la biografia. «Jo sóc un obscur, do-blement obscur novel·lista amb un nomimpronunciable». El 1999, quan se cele-brava el centenari del seu naixement, unsextremistes –comunistes, feixistes, tant enfa– cremaren la casa de la seua infantesa,Vira, en un dels actes més inútils i ridículsque es podia cometre. La felicitat d’aquellpassat, d’aquell espai, del joc de la memò-ria, feia temps que en els seus llibres erainaccessible a les cendres de l’oblit. ❐

125

CONTRA LA GLOBALITZACIÓDE LA TEORIA

El pensament sociològic també es trobacada vegada més sotmès a l’imperi de lesmodes intel·lectuals mediatitzades pels mit-jans de comunicació de massa i de les «in-ternacionals» dels poders acadèmics, gene-ralment anglosaxons. Així, el pensamento, més modestament, el discurs sociològicesdevé portador de les classificacions –deles taxonomies que diria Pierre Bourdieu–pròpies del món d’on prové, i si bé lescategories que se’n desprenen certamentremeten a la realitat social, fins i tot quanho fan de manera crítica, més que no pasdescriure-la tal com és, intenten domesti-car-la segons les hegemonies ideològiquesque representen. Com he sostingut enaltres ocasions, el principal problema del’anàlisi sociològica és que el seu vigoranalític –és a dir, crític– sempre porta unadata de caducitat que li dóna una vidabreu i que el discurs que utilitza fàcilmentes converteix en un «sentit comú (poc o

Ciutadania i identificació políticaApunts per a un model d’anàlisi de la societat catalana

Salvador Cardús

Salvador Cardús és professor de Sociologia a la Uni-versitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat, entrealtres, Algú sap cap on anem? (Curial, 1992), Políticade paper. Premsa i poder a Catalunya (La Campana,1995), La mirada del sociòleg (coord.; Proa, 1999) i Eldesconcert de l’educació (La Campana, 2000).

molt) savi» que, assimilat pel poder, s’im-posa autoritàriament. En conseqüència,quan se sol parlar del món social des d’unaperspectiva sociològica, és precís demanarquin és el lloc des d’on s’observa la reali-tat, els fonaments teòrics de què es parteixi les condicions socials en què aquest dis-curs és produït per tal de no confondreuna categorització sociològica particularamb la realitat mateixa.

Això, que es pot dir en totes les cir-cumstàncies, és especialment convenientde tenir-ho en compte quan ens referim aqüestions que són objecte d’un gran debatsocial i que estan sotmeses a una forta ten-sió política. És el cas dels debats sobreimmigració, multiculturalisme, racisme,identitat o etnicitat, on convé tornar a re-cordar que cap d’aquestes categories no ésinnocent i que en tots els casos els concep-tes han de ser objecte d’una revisió moltatenta i d’un ús particularment curós. Noés que es puguin o s’hagin d’evitar neces-sàriament, sinó que cal que sapiguem aquè remeten i en quin context de signifi-cació han pres el sentit particular amb quèels emprem.

I és que totes aquestes categories, percientífics i crítics que siguin els seus orí-gens, en els seus usos ordinaris, solen serexpressió simbòlica de la posició que ocu-pa qui les utilitza en un determinat espai

126de lluites socials. Dir, posem per cas, queuna societat «és» multicultural, no és no-més fer una descripció de la realitat, sinóque proclama un model de societat –o unateoria sobre com es creu que és tal socie-tat– i, en conseqüència, significa prendrepartit en un combat que no és només deparaules. En general, les categories acabendient tant o més de qui les utilitza qued’allò que se suposa que pretenen des-criure. I alhora que mostren aspectes de larealitat, sovint la força la treuen d’allò queoculten. Tot això, d’altra banda, no ésque es faci necessàriament de manera in-tel·lectualment malintencionada, sinó quesovint es perpetra des d’una notable in-consciència. Una circumstància, la de lainconsciència d’allò que es calla, que si béserveix per preservar també aquí el dret ala presumpció d’innocència intel·lectual,alhora, diu molt poc a favor del sociòlegingenu que no s’adona de quines coses nodiu o presuposa, i en qui la innocència ésmés un símptoma d’incompetència pro-fessional que no pas una disculpa.

Si s’afegeix a tot això el fet que els ob-jectes sociològics, és a dir, els fets socialsque han estat reconstruïts des d’una pers-pectiva sociològica, són inevitablementhistòrics i, per tant, no són universals nien el temps ni en l’espai, de seguida es veuvenir quin pot ser el perill d’un pensamentsociològic amb pretensions globals i glo-balitzadores. Vull dir, ras i curt, que no éspossible definir «la» multiculturalitat, nitan sols «la» immigració –aquí el signi-ficatiu és l’article determinat– al marge delcontext històric particular de què parlem ien el qual és situada la realitat social a quèfem referència. Posem-ne un exemple: al-gú pot dir si tenen res a veure la multicul-turalitat tal com pot ser entesa a Chiapas

en un context de reivindicació indigenistaanticolonial, amb la multiculturalitat talcom és concebuda a la Gran Bretanya enun marc de mala consciència postcolonial,o amb la multiculturalitat de què es parlaals Països Catalans en un estadi –passeu-me la ironia– de progrés cap a la inde-pendència nacional dins la Unió Europea?El «multiculturalisme», doncs, segons elcontext social dels usos teòrics que se’n fa,pot passar de ser reivindicació progressistaa paternalisme políticament correcte i aca-bar servint per emmascarar un procés deliquidació nacional.1 En definitiva, si nohi ha objectes sociològics universals, tam-poc no ho són les categories que els prete-nen descriure i, encara menys, les anàlisisque s’hi poden aplicar. D’aquí que, granspensadors crítics com J. Habermas, quanse’ls demana l’opinió d’allò que desco-neixen –per exemple, sobre els processosde construcció nacional català o basc– iapliquen, tan innocentment com abusiva-ment, els models analítics que han servitper estudiar els seus marcs polítics nacio-nals particulars a espais culturals i històricsdiferents, solen patinar.

UN PENSAMENT D’ESTAT

Molt particularment, els conceptes de quèparlàvem abans –multiculturalitat, immi-gració, identitat, racisme, ètnia– són unexemple especialment oportú de fins aquin punt el pensament d’Estat se sol pre-sentar emmascarat dins del suposat dis-curs crític de les ciències socials. De la ma-teixa manera que Agustín García-Calvomostrava –irònicament– com n’era de di-fícil deixar de creure en Déu i com aquestreapareixia sota la forma del realisme,2 aquí

127podríem lamentar amb quina facilitat elpensament d’Estat fàcilment es reencarna–tal com també passa amb les modes mu-sicals antisistema– en les contribucionsintel·lectuals que se suposa que li són méscrítiques.

I és que, de fet, «som pensats» perl’Estat –tornem a citar Bourdieu– quanpensem a través d’aquestes categories.3

Posem el cas de la categoria «immigració»,exemplar del que diem perquè de totes lesesmentades podria passar per ser la menyscondicionada ideològicament i la més es-trictament descriptiva. Tant, que fins i totpodria semblar relativament fàcil compta-bilitzar empíricament la magnitud d’unaimmigració. Doncs bé, és ben fàcil ado-nar-se que només hi ha immigrants quanpodem oposar-los als nacionals, als «natu-rals» del lloc. Per tant, la categoria d’immi-grant en necessita –i n’emmascara– una deprèvia: la de nacional. I, en conseqüència,és impossible pensar els immigrants si nocomptem –encara que puguem deixar-laen estat implícit– amb una altra categoriasociològicament tan apassionant com lade «frontera».

Per tant, que algú sigui immigrant,segons les conceptualitzacions oficials, nodepèn pas de la distància que separa eldomicili antic i el nou: compareu el ma-grebí que només ha travessat els 14 quilò-metres de l’Estret de Gibraltar per ser unimmigrant sota sospita i candidat a l’ex-pulsió immediata, amb els més de 4.000quilòmetres que farà un nord-americà quees traslladi de Nova York a Seattle, peròque no serà pas comptabilitzat com un in-crement perillós de migració sinó coml’expressió de la benèfica taxa elevada de«mobilitat laboral» dels Estats Units. I,així mateix, ser un immigrant tampoc no

depèn de les «distàncies» culturals, ètni-ques, lingüístiques o identitàries... Tot ésuna qüestió de frontera i d’arbitrarietatpolítica. Fins al punt que el lloc de naixe-ment pot acabar essent insignificant aefectes d’una estadística d’immigració: noés el mateix nedar per travessar l’Estret iarribar a Espanya per buscar feina, quenedar en representació d’Espanya i sota labandera nacional en uns campionats olím-pics després d’haver estat «nacionalitzat»,ni que l’heroi nacional de l’esport haginascut al mateix barri que l’altre nedador.I, encara, tant és no haver-te mogut maidel lloc de naixement si llavors pot venirun sociòleg que, malgrat tot, et compta-bilitzi com a «immigrant de segona gene-ració» al teu propi país.

Que l’anàlisi de la immigració sol seruna forma de pensament d’Estat és tancert que bona part de la sociologia de laimmigració sol ser una sociologia naciona-lista –adscrita, amb consciència o no, alnacionalisme d’un Estat nacional– en lamesura que contribueix a presentar la con-dició dels «naturals» del lloc com a –valguila redundància– «natural», és a dir, com ano problemàtica i, per tant, oculta.

Per si encara calen més arguments, espodria fer referència als canvis que hansuposat els tractats de la Unió Europea aefecte de comptabilització d’immigrantsque ara, com a novetat, cal distingir entreels que en formen part dels que són «nocomunitaris», amb la particularitat queamb les futures ampliacions, antics «im-migrants» deixaran de ser-ho.4 O bé, unaaproximació a la genealogia del concepte«immigrant» i de la seva utilització en lesciències socials, per exemple com a cate-goria estadística, resulta d’allò més aclari-dor a efectes de descobrir com el pensa-

128ment d’Estat l’ha utilitzat per domesticartota mena de problemes d’ordre social ipolític.5

LA PERSPECTIVA CATALANAEN EL DEBAT

DE LA MULTICULTURALITAT

En conseqüència del que s’ha dit, no ensserveixen les formulacions teòriques nas-cudes amb pretensions universals i sensecapacitat per incorporar-se a la societatconcreta que pretenen analitzar. Ens cal,per dir-ho així, una perspectiva catalanad’anàlisi que no sempre trobem en la so-ciologia que es practica al nostre país,generalment portadora d’un pensamentd’Estat i, en definitiva, estatalitzadora. I ésque des d’una perspectiva catalana, lesanàlisis de qüestions com la immigració ila multiculturalitat i els debats que se’nderiven, no són alienes als mateixos debatspolítics en els quals s’incardinen. D’unabanda, perquè aquí som en territori d’im-migració des de fa segles, i no pas d’emi-gracions com en altres zones. Tant, quepotser això mateix explica que hi hagi ha-gut, més que indiferència, una gran pru-dència davant del fenomen i que, a dife-rència d’altres països, no hagi donat lloc agrans creacions literàries ni musicals, ni auns mites històrics fundadors que l’hagintinguda en compte.6

D’altra banda, el fet que la cultura na-cional dels catalans tingui una llarga his-tòria de confrontació, generalment a la de-fensiva, davant del projecte cultural ipolític espanyol assimilacionista i rigoro-sament uniformista, fa que qualsevol de-bat seriós sobre la multiculturalitat nopugui defugir aquestes circumstàncies. En

un cert sentit, es podria dir que aquí ja hiha hagut un debat intel·lectual sobre el«multiculturalisme» avant la lettre, amb lesseves pròpies grans formulacions, conse-qüència de la relació i la confrontació en-tre la cultura catalana i l’espanyola. Abansque la paraula multiculturalisme es posésde moda, en aquest país s’havia discutitfins a l’afonia sobre la diversitat de llen-gües i cultures. Ara, al debat, s’hi afegeixennous elements, però és notori que hi ha uncontext específic que hauria d’obligar aconsiderar uns matisos analítics que no ésnecessari tenir presents, per exemple, ni aEl Egido ni a Madrid, per bé que aquítambé solen ser oblidats a causa d’aquestauniformitat analítica que denunciem.

Són aquest dos fets els que em per-meten suggerir algunes consideracions me-rament temptatives que caldria estudiaramb més atenció:

1. Un primer factor que fa interessantla perspectiva catalana sobre el fenomende la immigració i el multiculturalisme ésque la situació de manca d’Estat, a Cata-lunya, fa visible allò que en altres espaissocials és invisible. És a dir, que a mancad’una estructura estatal catalana –i, pertant, d’un discurs acadèmic on l’Estat hiresti tan fort com invisible–, les anàlisis dela realitat immigratòria fetes des delsPaïsos Catalans i que adopten una pers-pectiva pròpia, necessiten fer explícit elfactor estatal com a component bàsic de lamateixa descripció de la realitat i, fent-ho,el desnaturalitzen i el posen en evidència.Aquí, posem per cas, immigració i estran-geria no són el mateix i la qüestió de lafrontera és extraordinàriament subtil, es-sent que les que hi ha no són les pròpies ique les pròpies no hi són. Per això, la dis-cussió sobre qui és o no català és antiga i

129ha tingut aportacions que no es podrienentendre en un altre context social i polític,desvinculades no només de concepcionsde sang, sinó també d’origen territorial.7

2. Una anàlisi històrica de les teoriesque des d’una perspectiva estatalista hanassajat d’interpretar el conflicte cultural aCatalunya mostraria que en el darrer quartde segle han fet el pas de la defensa de lanoció de «mestissatge» a la de «multicultu-ralitat». És a dir, de la idea de barreja ifusió –el melting pot, el gresol de cultures–a la de protecció condescendent –respectea la diversitat, en diuen–, ambdues igno-rant intencionadament el context polític isocial en què es produeix aquesta diversi-tat cultural i, per tant, reïficant la mateixanoció de cultura. En aquest sentit, tant lesteories del mestissatge com les de lamulticulturalitat –no pas els fets que pre-tenen descriure– han estat vistes, amb raó,com amenaces teòriques i reals al procésde reconstrucció nacional.

3. Hom ha valorat molt positivament,també amb raó, que fins ara els processosmigratoris catalans, tot i la seva magnitud,mai no hagin creat els nivells de conflicti-vitat que era de preveure. Això s’ha inter-pretat, sovint, en termes morals com araamb l’afirmació benèvola que érem unpoble tolerant i acollidor. Tanmateix, desdel meu punt de vista, potser caldria con-siderar que precisament la impossibilitatde tenir un discurs d’Estat sobre la immi-gració –penso sobretot en la dels anyscinquanta a setanta– i, naturalment, laimpossibilitat de fer polítiques d’immi-gració, expliquen també aquesta mancad’expressió pública del conflicte. I, natu-ralment, cal afegir-hi l’existència del marcautoritari de la dictadura franquista que vaafavorir l’extraordinària permeabilitat en-

tre lluita política (partits clandestins, espe-cialment el PSUC), lluita social (els sin-dicats, especialment CCOO; l’Església ambels capellans obrers als barris més conflic-tius) i nacional (des de la societat civil).No és estrany que aquesta gran convergèn-cia entre lluita social i lluita nacional co-mencés a esquerdar-se amb la mort deFranco, amb la potser primera gran mani-festació de dissentiment, en un intentfracassat de fracturar políticament la so-cietat catalana per raó de l’origen, com vaser el Manifiesto dels 2.300 (suposats) in-tel·lectuals en contra de l’oficialització delcatalà el 1981.

4. Així mateix, és significativa i dignad’estudi la pràctica absència d’una pro-ducció literària i en altres camps de la crea-ció –cinema, cançó...– d’allò que, sensecap mena de dubte, ha estat el gran feno-men social del segle XX: la immigració.Tornem a ser en el mateix cas: es tractariade saber si el silenci és conseqüència de lamassivitat del fenomen i de la seva obvietat,o més aviat d’alguna mena d’autocensuraintel·lectual vinculada a les circumstànciespolítiques abans apuntades. Estudis com-parats amb altres territoris serien d’unagran utilitat i permetrien l’anàlisi críticadels models analítics i dels «mites funda-dors» nacionals elaborats en cada circums-tància.

5. Finalment, hi ha un altre buit signi-ficatiu, aquest cas específicament sociolò-gic, sobre quin ha estat el destí dels cata-lans vinguts de fora i els mecanismes socialsde la seva incorporació a la societat acolli-dora. Es tractaria d’estudiar a fons des deles estratègies matrimonials passant perl’activitat emprenedora, i molt especial-ment, per la incorporació dels fills d’a-quests antics immigrants a la societat cata-

130lana. La barbaritat d’una categoria com«immigrants de segona generació», quenomés podia ser pensada des del confusio-nisme d’aquella sociologia de la immigra-ció nacionalista a què feia referència abans,no ha estat contestada per un model teòricpropi que doni compte tant de la mateixadissolució social en alguns casos del su-posat conflicte que es pretén estudiar, comde l’efectiva presència d’espais de conflicteque s’expressen a través de connotacionsnacionals sense que, per ara, sapiguem sitambé hi ha components de veritable con-flicte nacional (per exemple, els etiqueta-ments juvenils d’algunes zones que donenlloc a enfrontaments entre «pelats» i «cata-lanufos»).

ELS EQUÍVOCSDEL MULTICULTURALISME

He afirmat abans que el discurs habitualdel multiculturalisme, al nostre país, noméses podia sostenir si es feia, amb conscièn-cia o no, des d’una perspectiva estatalistaque, precisament, invisibilitzés la impor-tància de l’Estat com a garant de la prima-cia de la seva cultura nacional per damuntde totes les altres. En ocasions, és cert, elnacionalisme espanyol furiós –per no dirintegrista– dels governs del PP ni tan solspoden suportar la idea d’aquest multicul-turalisme que es practica amb xarxa deseguretat des de la cultura nacional hege-mònica, i llavors es manifesta obertamenti desacomplexadament xovinista i xenò-fob. Quan és així, en bona part, tot plegatqueda prou desemmascarat com per nohaver-hi d’afegir-hi res més. Però en canvi,quan el discurs del multiculturalisme ésmantingut des de posicions pretesament

progressistes, sí que cal advertir dels ma-lentesos sobre els quals es construeix laque jo en diria la «candidesa multicultura-lista». Des del meu punt de vista, aquestacandidesa és conseqüència, com a mínim,de tres confusions:

1. De l’error de considerar la cultu-ra fonamentalment com un «patrimoniidentitari» d’un grup humà, de contornsben definits i estables, dins del qual elsindividus particulars d’aquest grup esmouen i se senten estretament vinculats.Paradoxalment, aquí el multiculturalismesol recórrer a la mena d’essencialisme cul-tural que fa anys havia defensat com a raóde ser un cert resistencialisme catalanista.Però, en realitat, una cultura s’ha d’enten-dre, fonamentalment, com una xarxa decomunicació que fa possible uns intercan-vis amb funcions organitzatives que por-ten afegides diverses formes de lleialtat degrup. Des d’aquest punt de vista, el patri-moni cultural és, de fet, el resultat de lafossilització d’allò que ha estat prèviamentviu i que identifica un determinat mo-ment de la dinàmica i el conflicte cultural:una literatura, una tradició musical, etc.,elements que segueixen sent culturalmentútils però amb noves funcions emble-màtiques.

2. De l’error d’imaginar una convivèn-cia entre cultures homogènies, relativa-ment tancades i estables. Precisament, lesdificultats de relació es produeixen no pas«entre cultures» sinó amb els representantsinstitucionals que se les apropien amb in-teressos polítics i/o particulars. O bé, tam-bé, les dificultats de convivència són justel resultat de la heterogeneïtat de cadamón cultural: així, no és cert que hi hagiproblemes entre cristians i musulmans,sinó entre una societat laïcitzada i uns in-

131dividus per als quals el factor religiós ésencara determinant. Per tant, la soluciódel conflicte no passa, posem per cas, percap «diàleg interreligiós» que afavoreixi latolerància –per recórrer a les expressionsmés tòpiques– perquè això, en una so-cietat laica, no és la raó del conflicte. O noés cert que, per exemple, s’han estès elsSalons de Regne dels Testimonis de Jehovàper tot el país davant de la més gran indi-ferència i sense que hagin provocat capmena de rebuig? Com han assenyalat al-guns autors,8 les nocions ingènues de mes-tissatge i multiculturalitat poden compor-tar, inconscientment, formes de racismecultural i convertir la defensa de la identi-tat d’origen en un veritable empresona-ment. El cert és que una cultura és un sis-tema obert, permeable, conflictiu, quecrea dependències i subordinacions, i pertant, la idea d’una societat multicultural–o, per ser encara més políticament cor-recte, d’un model intercultural– no deixade ser una fantasia que necessita emmas-carar les tensions internes de cada suposa-da identitat de grup per fer-la creïble.9

3. De l’error d’imaginar que una ads-cripció identitària és una opció lliure iindividual, sense considerar els determi-nants socials, polítics, econòmics i cultu-rals de tal pertinença. Així, analitzar unespai multicultural com un possible mo-del social estable i no tenir en compte quede fet es tracta d’un punt de partida forçatper les circumstàncies i no elegit volun-tàriament per ningú, implica que, sovintde bona fe, hom contribueixi a fer de lacultura aquella presó de cultures queabans esmentàvem. I és que si la culturaés, per damunt de tot, una xarxa comuna iviva de comunicació i de lleialtats diverses,és ben clar que mai no podran existir la

mena de paradisos multiculturals que al-guns han somniat. La multiculturalitat, in-gènuament entesa, pot esdevenir un campde concentració.

TRES PUNTS DE PARTIDAPER A UN NOU MODEL

D’ANÀLISI

Sense pretendre descobrir cap mediter-rània, però amb la intenció de fer clars elspropis punts de partida per a futuresanàlisis dels fenòmens socials lligats al’heterogeneïtat social i cultural de les nos-tres societats que, alhora, no ignorin lanecessitat de cohesió social i política im-prescindible per a la seva supervivència,voldria acabar aquestes notes amb tresconsideracions finals. En realitat, es tractade conclusions derivades de les crítiquesanteriors, però ara formulades en termespropositius i, no cal dir-ho, provisionals.

1. Crec que és necessari abandonar no-cions com les de multiculturalitat i anaramb molt de compte amb les d’immi-gració o immigrant. Particularment, aaquesta darrera categoria caldria afegir-hiuna dimensió temporal que fes explícitque –si més no al nostre país– aquesta ésuna condició social que se sol perdre.Com s’ha dit en algunes ocasions, la con-dició d’immigrant comença a dissoldre’stan bon punt s’ha arribat a destí, això si noés que es mantenen, en expressió de MariaAurèlia Capmany, «les maletes per desfer».És a dir que, al contrari del que se sol ferhabitualment, la condició d’immigrant iel lloc de naixement, si més no des d’unaperspectiva sociològica, haurien de tenirben poca relació i en cap cas s’haurien de fercoincidir de manera necessària.10

132Des del meu punt de vista, una cate-

goria que supera les anteriors i hauria deconvertir-se en element central de qualse-vol anàlisi, hauria de ser la de ciutadania.En la ciutadania es troben i es dissolen elsconceptes i models implícits en les ante-riors. Una ciutadania11 que hauria de serentesa, fonamentalment, com l’acceptaciód’un intercanvi de drets socials –garantitspolíticament– per un deures individualsque expressin la lleialtat al grup social enel qual es desenvolupa la convivència.Això implicaria, també, desenvoluparnous models per analitzar els nous tipusde fronteres –permeables i múltiples– queja no són estrictament físiques i territo-rials, sinó que estan lligades als espaiscomunicatius, als mercats de consum deproductes amb una forta càrrega simbò-lica, etc. De manera que, més que no passeguir afirmant tòpicament que les fron-teres desapareixen, ara hauria de ser urgentuna sociologia de les noves fronteres12 quefragmenten la vida social de maneraperillosa.

En concret, caldria desenvolupar unasociologia de la ciutadania, de les condi-cions de possibilitat de l’intercanvi delleialtats col·lectives i el respecte dels dretsindividuals en la societat catalana del s. XXI.

2. L’altra categoria que és urgent desotmetre a revisió és la d’identitat. Les for-mes tradicionals d’identificació de grup iles lleialtats estables han fet crisi amb elspermanents canvis de família, feina i do-micili, i han aparegut nous mecanismesd’adhesió de perfil baix, obertes, contra-dictòries i variables. Avui dia, per exemple,ni l’Estat ja no confia en l’ensenyament dela Història –ni en general, en l’Escola–com a instrument fort de nacionalització.En canvi, si és cert –que ho és– que fenò-

mens televisius com Gran Hermano oOperación Triunfo són vehicles potentsd’identificació nacional, convenientmentincorporats de manera circumstancial aldiscurs polític institucional, com s’had’analitzar i categoritzar el fenomen? Elterme identitat és certament massa fortper identificar aquests processos oportu-nistes. Una primera alternativa seria refe-rir-nos no pas a identitats sinó a identifica-cions, que per recórrer a la terminologiapolítica europeïsta de moda, potser encaracaldria dir-ne identificacions de geometriavariable.

En alguna altra ocasió, i en aquestmateix sentit, he suggerit que és el mateixconcepte clàssic de nació el que és en crisii que cal que sigui revisat. Així, potser lanació ja no és tant el continent, l’espai derelacions socials (un estil de vida), cultu-rals (una escola), polítiques (un exèrcit) ieconòmiques (un mercat interior) poc omolt estables, i que són els objectius pelsquals va ser creada. Probablement la naciódel futur –l’actual, de manera incipient–serà un nòdul que organitzarà –seleccio-narà, traduirà, interpretarà– la circulaciód’informació social, cultural, política ieconòmica en un nivell determinat deproximitat. Potser, a imatge de les novesxarxes de circulació de la informació, unanació serà un «portal» de naturalesa políti-ca. O, encara, en una imatge que em sem-bla encara millor, serà una «nació brúixo-la», entesa com a eina fonamental denavegació en l’actual marc d’incerteses ales quals, tot i que amb una certa nostàlgiaens en queixem, en el fons, ara mateix jano sabríem renunciar-hi.13

3. Finalment, sóc del parer que ens calelaborar una nova teoria de país14 queincorpori els fenòmens migratoris com a

133variable explicativa. No és que aquest si-gui un camp erm, perquè hi ha hagutaportacions prou interessants. Per exem-ple, cal esmentar l’anomenat sistema cata-là de reproducció, tal com ha estat descritper Anna Cabré.15 Ara bé, ni les idees demestissatge, ni de societat multicultural,per les raons apuntades abans, no emsemblen pertinents al nostre cas.

També en aquest cas no puc anar gairemés enllà, en aquest moment, de suggeriruna imatge que caldria traduir en un mo-del contrastat d’anàlisi. Es tracta d’allòque anomeno «Teoria de l’empeltament»(Grafting theory) que intenta donarcompte del model català d’incorporacióde la població immigrada a la societatd’acollida. Aquí no hi ha pròpiament nifosa de cultures ni es defensa un ingenu«respecte de la diversitat». La teoria sos-tindria que en el model català, l’empelt–la immigració– s’ha incorporat com unesqueix a l’arbre per revigoritzar-lo. Laincorporació exitosa d’uns, doncs, no exi-geix el desarrelament dels altres, sinó tot alcontrari, precisament perquè no es fa apartir d’un combat entre arrels –tradi-cions– diferents, sinó d’aportacions dife-renciades que, en un termini curt, quedendiluïdes en una sola planta quan el procésfunciona, o amb el fracàs tant per a l’es-queix com per al peu receptor.16

En conclusió, considero que les trespotes d’un model adequat per analitzar lasocietat catalana actual haurien de ser lessuara suggerides: l’anàlisi de les condicionssocials que actualment defineixen la ciuta-dania, l’estudi de les possibilitats de l’ac-tual marc polític per construir la nacióbrúixola de futur i l’elaboració críticad’una teoria de l’empeltament, expressió dela via catalana d’incorporació de la hetero-

geneïtat cultural. Certament, tal com deiaal principi, aquest model és, alhora, un in-tent de descripció i comprensió de la prò-pia realitat, però també l’expressió d’unavoluntat política de continuïtat i emanci-pació nacional. Un model d’anàlisi quetambé podria convertir-se en un projectede pràctica política, salvaguarda d’un futurnacionalment just i, per què no, propostade teoria i pràctica per a la nova Europa. ❐

1. En un recent curs de doctorat al qual assistia unaalumna mexicana vinculada als moviments reivin-dicatius indigenistes, es van haver de fer explícitsels diversos contextos polítics per desfer el malen-tès que feia incomprensible la crítica a l’essencia-lisme identitari que es fa des del nacionalisme ca-talà progressista per a algú per a qui la defensa delsessencialismes ètnics és allò que permet combatreles formes de colonialisme cultural.

2. Agustín García-Calvo: «Sobre las dificultades de serateo», en Lalia, Madrid, Siglo XXI, 1973.

3. Una bona crítica al concepte d’immigració es pottrobar al número 129 d’Actes de la Recherche, ambarticles especialment notables d’AbdelmayekSayad, «Immigration et pensée d’État» (5-14) id’Alexis Spire, «De l’étranger a l’immigré» (50-56), entre d’altres.

4. Com a membre de la Comissió d’Estudi sobre la Po-lítica d’Immigració a Catalunya del Parlament deCatalunya, vaig tenir ocasió d’assistir a una demos-tració pràctica de la tesi que sostinc aquí, quan larepresentant a la comissió del Partit Popular vaparalitzar el debat del document que s’havia d’a-provar –i finalment va aconseguir imposar el seucriteri– impedint la utilització del qualificatiu«immigrants» o de «població forana» per a totaaquella població arribada a Catalunya des de la res-ta de l’Estat espanyol al llarg del segle XX. Totamena d’eufemismes van ocupar els llocs on abanses parlava d’immigrants o persones de «fora», jaque per a aquest partit era clar que només hi haviaun dins i un fora possible: el de la frontera estatal,i d’això en van fer una qüestió de principis queposava en perill l’èxit de tot el treball.

134 5. És interessant observar el fenomen de la immigració

en una perspectiva històrica, com fa G. Noriel: LeCreuset français. Histoire de l’immigration XIXè-XXèsiècles (París, Seuil, 1988), o en perspectives com-parades. Tanmateix, l’anàlisi de com el fenomen dela immigració ha estat políticament utilitzat pelgovern conservador espanyol de José María Aznar,confonent política d’immigració amb políticad’ordre públic, és suficient per il·lustrar això queen diem un «pensament d’Estat» que, desgraciada-ment, s’estén sobre l’opinió pública amb la col·la-boració còmplice de molts estudis sociològics.

6. Personalment, em convenç més la hipòtesi contrària–o una rara suma de totes dues– i que sostindriaque històricament hi ha hagut una forta autocen-sura en la consideració pública del factor immigra-ció per part de la cultura nacional catalana –potserno tant en els debats intel·lectuals– pel fet que,mancats del suport d’un Estat propi, el naciona-lisme català sovint ha preferit posar l’accent enunes suposades –i, és clar, «inventades»– essènciesoriginàries. Els mites nacionals catalans forts hanrecorregut al passat medieval i els mites tous a unsuposat pactisme negociador no menys essencia-lista. La immigració, que ha estat la dada més relle-vant de la història moderna i contemporània delnostre país, en cap cas no ha merescut l’atencióque objectivament havia d’haver tingut, especial-ment en les ciències socials i la recerca universi-tària. És clar, salvant destacades excepcions en elcamp de la història, com les de Josep Termes (ve-geu La immigració a Catalunya i altres estudis d’his-tòria del nacionalisme català. Barcelona, Empúries,1984) i de la demografia, com les d’Àngels Pascualo, més recentment, Anna Cabré, entre d’altres.

7. Ni que només sigui com a exemple, es pot aportar elcas del fundador de la Unió Socialista de Catalu-nya, Rafael Campalans, que el 1923 afirmava enuna conferència: «Per nosaltres, la nació és unacosa viva, plena de sentit i de cara al futur, i la raçaés una cosa morta, pobra de contingut i plasmadasobre el passat [...]. Per nosaltres, els forasters quevénen a Catalunya –que sempre acollim amb elsbraços oberts– i pateixen amb els nostres dols igaudeixen amb les nostres alegries, i ens donenfills, [...] són tan catalans, en la nostra interpretaciófuturista de la nació, com nosaltres mateixos. Nofem absolutament cap diferència». (Albert Balcells:Rafael Campalans, socialisme català, Barcelona,Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985, pp.

259-260). I, més recentment, és coneguda laformulació de Jordi Pujol: «És català qui viu i tre-balla a Catalunya».

8. Vegeu Manuel Delgado: Diversitat i integració (Bar-celona, Empúries, 1998), amb crítiques i el desen-volupament d’idees tant suggerents i discutiblescom la del nou «racisme cultural», el «dret a laindiferència» o les «identitats creuades».

9. Una novel·la com la de Zadie Smith, Dents blanques(Barcelona, La Magrana, 2001), permet compren-dre amb una gran subtilitat el tipus de conflictescreuats que es produeixen, no pas entre culturesglobalment considerades, sinó entre lleialtats indi-viduals contradictòries, canviants i creuades.

10. Des d’una perspectiva política, també era RafaelCampalans qui en la mateixa conferència citadaabans (Albert Balcells, 1985) afirmava: «aquellsqui nascuts a Catalunya o de sang catalana, s’incor-poren a la vida espanyola i són absorbits, són tanespanyols com els altres». És a dir, ja es tractavad’una teoria política que deslligava absolutamentla condició d’immigrant i el lloc de naixement.

11. Vegeu Dominique Schnapper: Qu’est-ce que lacitoyenneté?, París, Gallimard, 2000 (edició catala-na: col·lecció «Obertures» d’Edicions La Campa-na, 2002).

12. Tot i que la premsa és una font acadèmicament pochabitual, esmentaré l’article que vaig escriure peral diari Avui «Elogi de la frontera» (5 d’abril de2002) en el qual desenvolupava amb una mica mésd’extensió aquesta idea.

13. Com a resultat d’una intervenció al VIII Congrés dePensament dels Premis Octubre de l’any 2001,vaig apuntar la idea d’una «nació brúixola»: «enun marc d’incerteses socials com l’actual, la naciórecupera el seu valor just en la mesura que el seupaper fonamental sigui el de seguir dibuixant elsperfils de la democràcia [vegeu Daniel Cohen:Riquesa del món, pobreses de les nacions, Barcelona,Proa, 1998, pp. 98-101], responsabilitat per a laqual no hi ha alternativa coneguda. I això, ara, jano ho pot fer només ni bàsicament agafant com areferents continguts materials d’una tradició na-cional. Ara ho ha de fer amb les eines que puguinfacilitar la navegació per aquest mar d’incerteses.És per això que, renunciant a un qualificatiu ex-cessiu com el de nació cibernètica (la nació que na-vega), penso que la idea d’una nació brúixola potresultar més suggestiva» (Avui, 2 de novembre de2001).

13514. Utilitzo l’expressió «teoria de país» en el sentit que

l’ha utilitzada Francesc Roca al seu imprescindibleTeories de Catalunya, Barcelona, Pòrtic, 2000.

15. Anna Cabré: El sistema català de reproducció, Barce-lona, Proa, 1999.

16. «El nostre model ha estat, amb unes quantes excep-cions i uns quants fracassos, però de manera nu-clear, el de l’empeltament: l’empelt ha vigoritzat la

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Nom i cognomsAdreça Població Codi postalTelèfon a/eEm subscric a la revista L’Espill per 3 números (1 any) a partir del número , raóper la qual:

❒ Us tramet un xec per valor de 24 euros* a nom de: Universitat deValència. Revista L’Espill.

❒ Us adjunte fotocòpia de l’ingrés de 24 euros*, a nom de la revista L’Espill,en el compte corrent de la Universitat de València (Bancaixa, UrbanaSorolla de València: 2077-0735-89-3100159143).

* Preu a Europa: 27 euros Resta del món: 30 euros

Data

Signatura

L’Espill. Publicacions de la Universitat de Valènciac/ Arts Gràfiques, 13 – 46010 València

planta vella, formant-ne una de nova. És així comel patró, la vella societat catalana de reproducciólenta, d’adverses condicions tant socials per en-ve-lliment demogràfic, com econòmiques per mancade recursos naturals, o polítiques per dependènciacentralista, entre d’altres, s’ha desenvolupat de ma-nera ràpida i vigorosa gràcies a l’empelt nouvin-gut» (Salvador Cardús, Avui, 3 de maig de 2002).

136

L’economia catalana porta una llargahistòria al darrere. Des de l’arrencada demitjan segle XVIII, moltes generacionsd’empresaris, tècnics i treballadors hancontribuït amb el seu esforç a la configu-ració del sistema econòmic que avui te-nim, caracteritzat pel predomini d’em-preses dinàmiques –això vol dir, amb unaalta capacitat exportadora i amb destresaper adaptar-se als canvis tècnics amb unarelativa rapidesa– i per l’existència d’uncapital humà força qualificat, el que voldir que existeix en el país una llarga tradi-ció en la preparació dels professionals quesaben fer funcionar les empreses. Cal pre-guntar-se, però, quina mena de futur pottenir l’economia de Catalunya a mitjà i allarg termini, dins del món actual on leseconomies tendeixen cada dia més a la in-terconnexió i a la interdependència. Quinssón els problemes del marc infraestruc-tural, d’organització, d’estratègia que calafrontar urgentment?

Fa tan sols vint-i-cinc anys que l’eco-nomia catalana es mou dins del contextespanyol d’un sistema polític democràtic.

Cap a on hauria d’anarl’economia catalana?

Francesc Artal

Francesc Artal és economista i professor d’Economia Po-lítica a la Universitat de Barcelona. Fou coordinador(amb P. Gabriel, E. Lluch i F. Roca) d’Ictineu. Diccio-nari de ciències de la societat als Països Catalans, i hapublicat treballs sobre política territorial i història delpensament econòmic.

Comptat i debatut, aquest és el períodemés llarg de democràcia mai viscut, cardurant tot el segle XX només hi hagué unperíode molt breu –cinc anys escassos– dedemocràcia republicana, 1931-1936 (ambel bienni negre de 1934-36 pel mig,governat per la dreta), sense que es puguiconsiderar com a època normal la guerracivil de 1936-39, i fa vint-i-tres anys quel’economia catalana s’insereix dins d’unsistema que permet una autonomia políti-ca i econòmica, limitada però que conce-deix atribucions prou àmplies per poderparlar d’un cert marge de maniobra: ple-nes competències en organització del ter-ritori i urbanisme, sanitat i ensenyamentpúblics, habitatge, cultura, obres públi-ques d’àmbit no estatal, i en altres terrenyson es permet un espai d’actuació conside-rable. Aquest període autonòmic és el mésllarg de l’època contemporània. Cal recor-dar l’època de la Mancomunitat de Cata-lunya, presidida per Prat de la Riba i Puigi Cadafalch, del 1914 fins al 1923, any delcop d’estat de Primo de Rivera, el qual pelgener de 1924 va fer fora Puig i Cadalfalchi va nomenar Afons Sala, comte d’Egara,fins que, pel juliol de 1925, dissolgué laMancomunitat, institució que havia re-presentat un cert grau d’autonomia políti-ca per a Catalunya. I cal evocar també elbrevíssim període de la Generalitat presi-

137dida per Macià i Companys, 1932-1934,estroncat per la suspensió del règim auto-nòmic després dels fets d’octubre de 1934.Per tant, ens trobem davant del períodemés llarg i fructífer de democràcia políticai de règim autonòmic de tota la històriacontemporània tant de Catalunya com del’Estat espanyol. El balanç és que mai l’e-conomia catalana ha progressat tant comdurant aquest darrer període de demo-cràcia, car, tal com sostenia Ernest Lluch,«l’existència d’un marc democràtic» asse-gura l’estabilitat d’un país i en facilita elcreixement econòmic. Lluch assenyalavaque «va ser molt important un informe dela revista The Economist segons el qual lademocràcia i, àdhuc, una certa igualtatfomenten el creixement econòmic. En de-finitiva, doncs, el sistema de llibertats ésconsiderat com un factor que asseguraaquest creixement».1 En termes relatius, sies fa la comparació amb els països desen-volupats veïns, gràcies a la democràcial’economia catalana, no sense dificultats,ha crescut més i ha millorat des del puntde vista qualitatiu. Tot i que, per un altrecostat, també crida l’atenció com l’eco-nomia catalana va poder sobreviure du-rant els primers anys d’autarquia justdesprés de la guerra civil, i com va acon-seguir d’estirar el seu creixement durantl’època «desarrollista» dels anys seixanta,malgrat les escasses facilitats que donava elrègim de la dictadura.

Fa vint-i-cinc anys, l’economia catala-na era absolutament diferent, en molts as-pectes. Des del punt de vista de la pobla-ció activa, les estadístiques deien que el52,8 % de la població es dedicava a la in-dústria, i aquest percentatge s’ha trans-format en un 37,1 % en 1999. D’això sen’ha dit, equivocadament, que és conse-

qüència un procés de desindustrialització,quan en realitat allò que ha succeït ha estatque les empreses industrials han externa-litzat moltes funcions que fa vint-i-cincanys s’efectuaven dins de les mateixes fac-tories on s’ubicava la producció. Abans, elsserveis administratius, els departaments decomercialització i distribució anaven asso-ciats a l’activitat productiva. Avui, això jano és així. El concepte de serveis no escorrespon a la definició donada per l’eco-nomista australià Colin Clark,2 car laprestació de molts serveis requereix un ni-vell de mecanització sofisticat: ordinadors,instal·lacions especialitzades. A més, moltsserveis «estiren» activitats industrials i al-tres serveis. Per exemple, el turisme,3 ques’encabeix tradicionalment dins els serveis,estimula la indústria de la construcció(obres públiques –per exemple carreteres,ports esportius, plantes de sanejament, sis-temes d’eliminació de residus, xarxes d’a-bastiment d’aigua–; construcció d’hotels iapartaments); estira la producció agràriai ramadera i les indústries alimentàries;demanda productes de la indústria tèxtil;requereix formació de personal dedicat ala restauració; estimula el petit comerç a leszones turístiques; demanda més gas, méselectricitat, més benzina; reclama més trans-ports aeris, per carretera, per ferrocarril,marítims.

PROBLEMES NOUSEN LA BASE DEMOGRÀFICA

La base demogràfica de l’economia catala-na està canviant de forma ja rellevant, acausa de l’augment de les onades migratò-ries provinents de l’Àfrica, Amèrica Llati-na i, en menor grau, de l’Europa Central.

138En 2001 hi havia enregistrats a Catalunya280.167 estrangers, dels quals 111.106provenien de l’Àfrica (dels quals, 88.642del Marroc), 66.837 d’Amèrica (dels quals,15.173 d’Equador i 12.374 del Perú),35.635 de l’Àsia (11.912 de la Xina i10.495 del Pakistan) i 51.242 d’Europa(2.924 persones procedents de països defora de la Unió Europea). En els darrers 12anys, de 1989 a 2001, la població de resi-dents estrangers ha passat de 65.533 per-sones a 280.167 (l’augment ha estat del327,52 %); el nombre de residents estran-gers ha passat de representar l’1,10 % de lapoblació catalana al 4,4 %, i del 16,50 % deltotal d’estrangers que hi ha a Espanya al25,30 %. Per tant, Catalunya absorbeix entermes relatius més població immigrant del’estranger que la resta de l’Estat, on elnombre d’estrangers representa el 2,70 %de la seva població en 2001.4

Si bé el fenomen migratori encara noha pres la dimensió comparable a la d’al-tres països europeus desenvolupats comFrança, Alemanya o Gran Bretanya, sí quepresenta problemes greus d’integració so-cial. S’ha parlat molt de la capacitat delpoble català per a integrar socialment elscorrents immigratoris. Però és obvi que haestat relativament més factible d’integrar ala vida i als costums catalans els ciutadansprocedents de l’Estat espanyol, amb el ma-teix passaport, una llengua de relació per-fectament coneguda i, per tant, sense bar-reres idiomàtiques, de la mateixa raça, ésclar, i, sota el punt de vista antropològiccultural, dins de la mateixa tradició reli-giosa, tot i que amb hàbits de comporta-ment diferents. Els fills d’aquests immi-grants de les dècades dels anys cinquanta,seixanta i setanta s’han integrat almenyssocialment, majoritàriament se senten

membres del nou país d’acollida, l’hanajudat a progressar alhora que el país els hafet progressar també a ells. Àdhuc un sen-timent fort de catalanitat s’està expressanttambé en castellà, fins i tot defensant elcatalà com a llengua pròpia i originària delpoble català. Però cal preveure que laintegració social es converteix en un ob-jectiu molt més complicat d’assolir ambimmigrants de procedència extraordinà-riament diversa, de raça, llengua i religiódiferents, de mentalitats i costums que vandes del món musulmà fins a les religionsanimistes, i que provenen d’altres estatsafricans, llatinoamericans o asiàtics, fugintde la gana, de la misèria i de règims dic-tatorials o poc democràtics, o de demo-cràcies molt inestables.

Segons la demògrafa Anna Cabré, l’ex-plosió demogràfica del 1955 al 1975, vasacsejar els mecanismes de promoció id’integració que havia segregat el país. Enaquest aspecte, va originar una catarsi. Lesgeneracions més joves filles d’aquests im-migrants espanyols no estan disposadesavui a dur a terme les feines més dures quevan haver d’acceptar els seus pares. «Aixòcondueix a la paradoxa –escriu Anna Ca-bré– d’un important atur juvenil acom-panyat de creixents penúries de mà d’obraen sectors com l’agricultura, la construc-ció, el servei domèstic, etc., que atrauranineluctablement, tard o d’hora, nous flu-xos d’immigrants».5 La principal conclu-sió de la investigació de Cabré és que elque ella anomena «el modern sistema ca-talà de reproducció» ha tingut un resultatpositiu tant per als autòctons com per alsimmigrants [hom es refereix als proce-dents d’arreu d’Espanya] com per al col-lectiu, «i tant pel que fa a la consecuciód’objectius relativament materials (nivell

139de vida, promoció social, modernitat)com pel que fa a realitats més immaterials(cohesió social, consciència d’identitat,orientació cap al futur».6 El problema,però, rau a preveure en quina mesura lasocietat catalana serà capaç d’assimilar lesnoves onades migratòries, procedents deterres i de cultures tan allunyades, quevénen a Catalunya a ocupar llocs de treballdemandats pels empresaris i les economiesdomèstiques d’ací. Si no trobessin feina,passarien de llarg; si es queden, òbvia-ment, és perquè hi ha més demanda quemà d’obra per a determinades ocupacions.

PETITES I MITJANESEMPRESES DINÀMIQUES

AMB UNA GRAN CAPACITATEXPORTADORA

La realitat és que les empreses catalanesvenen i compren molt a l’exterior, moltper sobre del percentatge del 19,1 % querepresenta el PIB català sobre el PIB espa-nyol (1999). L’any 2000, l’economia cata-lana va exportar el 26,83 % del total espa-nyol, i va importar el 28,49 % del total deles importacions espanyoles. Si hom agafael total dels tres Països Catalans dinsl’Estat espanyol, aquests percentatges sóndel 39,91 % i del 36,98 %, respectiva-ment. En termes d’esforç en relació a laseva pròpia producció, l’obertura de l’eco-nomia del Principat és molt important,ja que el seu nivell d’exportacions en el2000 equival aproximadament al 28 % delPIB de Catalunya, i les importacions al40,70 %. Vuit anys endarrere, el comerçexterior català, el 1992, representava el25,17 % de les exportacions espanyoles iel 30,90 % del total importat. L’economia

catalana s’ha especialitzat i ha conqueritnous mercats estrangers. Això ha estatconseqüència de la perícia dels seus em-presaris, la millora de la competitivitat i laqualitat del factor treball. A partir de1993, s’observa un creixement més acusaten les exportacions corresponents a pro-ductes amb un nivell tecnològic alt, crei-xement per sobre els productes de nivelltecnològic mitjà o baix, que són, òbvia-ment, els que predominen dins del totalexportat. D’aquesta forma, i gràcies tambéa les successives devaluacions monetàries,es començava a superar la pèrdua de com-petitivitat que es va enregistrar quan l’eco-nomia catalana, entre 1982 i 1992, vahaver d’enfrontar-se a l’economia euro-pea, amb l’entrada d’Espanya a la CEE.7

De fet, aquest dinamisme exportadorha anat lligat a un esforç constatable per amodernitzar la base productiva, més en ladirecció d’ampliar la capacitat de les ins-tal·lacions existents que no pas en la in-versió nova (les ampliacions representen el70 % i la inversió nova el 30 %). Les novesinversions s’adrecen sobretot cap a les co-marques del Vallès (Oriental i Occiden-tal), Baix Llobregat i la indústria químicadel Tarragonès; recentment, han adquiritrellevància el Baix i l’Alt Penedès. Quant al’esforç en R+D (recerca + desenvolupa-ment), si hom té en compte només elcamp de les empreses privades (a Espanyael 48,2 % de les inversions en R+D lesduen a terme les empreses privades) «esconstata que el percentatge de despesesdestinades a R+D pel conjunt de les em-preses catalanes amb relació al seu valorafegit resulta sensiblement més alt que elmantingut a la resta de l’estat».8 Els sectorson es fa més inversió en innovació, recercai desenvolupament són: material de trans-

140port, indústria química, maquinària i equi-paments mecànics i material i equipa-ments elèctrics. En el 2000, Catalunyaesmerça només l’1,11 % del seu PIB enR+D, pel 0,94 % el conjunt d’Espanya.9

Els països més avançats hi dediquen entreel 2,5 % i el 3 %. Ací caldria triplicar elsesforços, i actuar amb la màxima ambició.

Cal analitzar fins a quin punt els dife-rents sectors de l’economia catalana utilit-zen les noves tecnologies. De fet, els sec-tors de fabricació d’equips electrònics i detelecomunicació i informàtica van factu-rar l’any 2000 per un import equivalent al9 % del PIB de Catalunya (per a Espanya,el mateix percentatge fou del 7,7 %).Aquesta facturació representà en el 2000el 22,5 % del total espanyol.10 Es constataque en els darrers 10 anys les noves tec-nologies de la informació i de la telecomu-nicació han tingut una influència decisivaen aquelles activitats en què ha millorat lacompetitivitat. Com més intensitat tec-nològica, més valor afegit i més exporta-cions. L’aportació de les noves tecnologiesha contribuït a què els productes catalanssiguin més competitius no únicament pelque fa als preus, sinó que la competitivitats’ha fonamentat també en la diferenciaciódel producte, fins i tot en situacions en lesquals per a un mateix producte resultariamés baix el preu d’importació que el d’ex-portació. No obstant, les indústries catala-nes topen amb dos obstacles: a) per a pro-ductes de tecnologia de nivell mitjà o baix,una forta competència internacional perpart de països que, per no tenir Estat delbenestar, poden treballar amb costos labo-rals més baixos (indústria tèxtil, de la con-fecció, cuir); b) en el comerç amb pro-ductes que requereixen forta tecnologiaperò per als quals hi ha una forta depen-

dència econòmica de l’exterior (indústriafarmacèutica, química o material del trans-port, per exemple), la indústria catalanaha d’obeir ordres de l’exterior i resignar-sea moure’s dins de segments amb valorsafegits menys elevats, o a fer dolorosesreduccions de plantilles per problemes quevénen esquitxats des de l’exterior.11

Ara bé: moltes empreses ubicades aCatalunya depenen de capital estranger. Sihom es cenyeix a la indústria, l’any 2000,les empreses de vint o més treballadors iamb participació de capital forani com-prenien el 22,4 % dels ocupats, el 35,6 %del volum de negoci (6,53 bilions de ptessobre 18,4 bilions) i el 29,3 % del valorafegit brut. En el 84 % dels establimentsamb capital estranger la participació forà-nia sobrepassa el 50 % del capital social.El capital estranger es dirigeix vers les em-preses més grans, i cap a la indústria quí-mica, els materials de transport i la me-tal·lúrgia.12 La pèrdua d’impuls de leseconomies nord-americana i europea hafet contreure les inversions estrangeres aCatalunya, però en el 2001, malgrat larecessió, encara entraren a Catalunya6.724.571 milers d’euros, el que represen-tava el 13,95 % del total entrat a Espanya(el 18,75 % si hom considera el conjuntdel Països Catalans dins l’Estat). Natural-ment, la Comunitat de Madrid, pel fetd’ostentar la capitalitat i d’albergar en elseu territori la seu de moltes grans empre-ses, absorbeix el 71,9 % dels capitals. Peròuna cosa és la seu central d’una firma, iuna altra la localització de les factories.Aquest fet explicaria que la Comunitatde Madrid l’any 2000 exportés nomésl’11,15 % del total espanyol, i Catalunyael 26,83 %, com ja s’ha vist. Molta inver-sió estrangera dirigida cap a Madrid és de

141caire estrictament financer (entitats finan-cers, asseguradores, borsa).

El dinamisme industrial no ha pogutevitar que la taxa d’atur continuï esssentun problema a Catalunya. En el primertrimestre del 2002, segons l’Enquesta so-bre la Població Activa, la taxa d’atur sesituava a Catalunya en el 10,4 %, dospunts percentuals per sorbre de la mitjanaeuropea dels països de la zona de l’euro iuna mica per sota de la taxa espanyola(11,5 %). És cert que una part importantde l’ocupació correspon a contractes tem-porals, i d’altra banda que la temporalitaten els llocs de treball retreu la demanda debéns de consum i dels béns de més valorque alguns economistes anomenen de«consum a llarg termini».13 Però l’econo-mia catalana es distingeix per la sevacapacitat per a crear llocs de treball, i aixòes pot demostrar analitzant el creixementcomparat del valor afegit brut amb el del’ocupació. En aquest sentit, Catalunya escol·loca per sobre de la mitjana espanyolai en els primers llocs, al costat de lescomunitats més dinàmiques.14

La immensa majoria de les empresescatalanes, ja siguin industrials o de serveis,s’estan movent cada cop més en fomes demercat que es corresponen a la competèn-cia monopolística: diferenciació del pro-ducte, política de marca, grans despeses enpublicitat, millora tecnològica i de la qua-litat, gran capacitat per a transformar rà-pidament els productes en funció de lesmodes i de les innovacions. A partir d’a-questes formes de mercat, les empresescerquen la renovació i l’obertura dels mer-cats. Moltes empreses exporten més de lameitat del que fabriquen, i àdhuc més dela meitat de la producció agrícola es venfora de Catalunya. Però moltes empreses

petites o mitjanes són adquirides per d’al-tres de més grans, en l’afany de guanyar encompetitivitat i de guanyar més quota demercat dins del món cada vegada més lliu-recanvista, i, el que és pitjor, les grans deci-sions no es prenen a Catalunya, sinó aMadrid o a l’estranger. Molts sectors queeren dinàmics als anys setanta han desapa-regut o han estat absorbits per grups fora-nis (exemples: aparells electrònics, electro-domèstics de línia blanca). Les grans líniesde la política econòmica escapen cada ve-gada més a la capacitat d’intervenció delsgoverns: el poder polític és una cosa, i elspoders econòmics reals en són una altra.

LA LLOSA DEL CENTRALISMEESPANYOL: ELS DÈFICITS

EN ELS FLUXOS FINANCERSPÚBLICS I EN INFRAESTRUCTURES

És conegut el problema crònic del dèficitfiscal de Catalunya en relació amb l’Estatespanyol. Segons l’estimació recent de G.López Casasnovas i E. Martínez Garcia, sihom compara d’una banda les aportacionsdels catalans als ingressos de l’Estat enconcepte dimpostos i taxes, cotitzacionsque financen la Seguretat Social i la sanitatpública i altres gravàmens amb, per unaaltra banda, les despeses de l’Estat i els seusOrganismes Autònoms dins del territoridel Principat, en 1998 el dèficit era de1.326.061 milions de ptes, equivalents al8,37 % del PIB català, i a 216.581 ptes/cà-pita. Si s’analitza la sèrie del dèficit fiscaldeflactat durant el període 1986-1998, latendència és a seguir augmentant. En ptesconstants de 1994, el dèficit fiscal percàpita ha passat de 117.133 ptes/càpita en1986 a un màxim de 198.935 ptes/càpita

142en 1997. En termes relatius, en algunsmoments s’enregistren lleugers retrocessosen equivalència amb el percentatge sobreel PIB en 1993 i 1994 (4,57 % i 6,20 %,repectivament, per l’efecte dels Jocs Olím-pics), però la tendència no és a disminuir,sinó a augmentar.15

Aquest aspecte del dèficit fiscal impli-ca un altre problema molt greu: el dèficitde l’economia catalana en infraestructuresbàsiques. Ni l’Estat central ni la Genera-litat de Catalunya, cadascú dins del seuàmbit competencial, han fet l’esforç inver-sor que el sistema econòmic demana. Enalguns casos, com en de la xarxa d’autopis-tes, són els usuaris els qui les estan finançant,per mitjà del pagament de peatge. En unaobra col·lectiva sobre les PIME, J. Lladósestudia fins a quin punt la dotació en in-fraestructures del transport és determinantde cara a la competitivitat de l’economiacatalana. El cost d’accessibilitat és decisiuperquè les activitats econòmiques tinguinuna major connexió internacional. Teninten compte que l’aglomeració metropolita-na de Barcelona concentra més del 70 %de la producció industrial i més del 60 %del PIB, cal fer un esforç per connectarmillor la metròpoli –una metròpoli pluri-nuclear, voltada de ciutats mitjanes– ambel conjunt del terrirori català, tenint encompte que les activitats s’estan estenentvers uns eixos corredors (comarques delVallès, Penedès, per exemple) que nocompten amb el desplegament adequat enles infraestructures del transport. La Cam-bra Oficial de Comerç, Indústria i Nave-gació de Barcelona va avaluar en 1996 lesnoves inversions necessàries en infraes-tructures del transport dins de l’àmbit me-tropolità de Barcelona en 1.061.800 mi-lions de ptes (458.000 milions de ptes en

xarxa ferroviària i de transport metro-polità, 300.000 milions en xarxa viària,149.800 milions en el port de Barcelona i154.000 milions a l’aeroport.16 Per a laCambra de Comerç de Barcelona, s’estanproduint endarreriments en els calendarisde les grans obres públiques que ha definançar l’Estat, especialment en el PlaDelta del Llobregat. La Cambra sosté que:«En aquests moments, les infraestructuresde Catalunya són insuficients en conjunti, des d’un punt de vista més qualitatiu, noresponen a les necessitats específiques delterritori català i de la seva capacitat econò-mica. Per posar un exemple: les possibi-litats que ofereix l’àrea metropolitana deBarcelona com a gran centre logístic delsud d’Europa, que s’ha anomentat “portalogística del sud d’Europa”, no s’estanaprofitant com caldria a causa d’aquestserrors».17 El govern central, ahir del PSOE,avui del PP, per raons polítiques no sempredirigeix les inversions vers on es podencrear més externalitats positives. I, per dir-ho en paraules encertades del professsord’IESE Pedro Nueno, «si els desplegamentsd’infraestructura que són econòmics nosón polítics i si els que són polítics no sóneconòmics, el resultat és que no hi ha in-fraestructura».18

Recentment, el Col·legi i l’Associaciód’Enginyers Industrials de Catalunya hanpresentat a l’opinió pública un report ela-borat per experts sobre la situació de lesinfraestructures del transport a Catalunya,i n’han denunciat les mancances.19 Segonsaquest estudi, la ciutat de Madrid té 176km de metro i 202 estacions, per 81 km i112 estacions Barcelona i les ciutats quel’envolten (o 129 km i 145 estacions sihom hi suma la xarxa dels Ferrocarrils dela Generalitat). Entre 1995 i el 2000 Ma-

143drid ha invertit 1.550 milions d’euros i haconstruït 38 estacions i 56 km de metro.Durant aquest mateix període, entre Fe-rrocarril Metropolità de Barcelona i Ferro-carrils de la Generalitat inverteixen 510milions d’euros per a incrementar 12 kmde línia i fer 38 estacions noves. La dife-rència a favor de Madrid és aclaparadora,per més que el PDI (Pla Director d’Infraes-tructures) per a la regió metropolitana deBarcelona hagi programat per al període2001-2010 una inversió de 3.260 milionsd’euros per a 67 estacions més i 64 kmnous de línia. També l’Associació d’Engi-nyers esmentada denuncia els retards enl’execució del pla Delta, que entre d’altrescoses ha de permetre les ampliacions del’aeroport i del port, el desviament del riuLlobregat, la nova Zona d’Activitats Ló-gístiques al port de Barcelona i la millorade les xarxes viària i ferroviària. Segonsaquest document, si en tres o quatre anysno es fan «uns corredors ferroviaris ambestàndards transeuropeus que creuin la pe-nínsula Ibèrica, que discorrin per l’eix Me-diterrani», es produirà congestió a l’àmbitdenominat Barcelona Centre Logístic.20

Aquest document posa de relleu els pro-blemes d’estrangulació que està provocantla insuficiència en infraestructures de lesquals no pot disposar una economia comla catalana que es troba en creixement, unaeconomia que ja està perdent competiti-vitat si no recupera el temps perdut enaquest terreny. Per a l’economia catalanaés necessari poder disposar de bones con-nexions interiors entre els principals ports(Barcelona, Tarragona) i els aeroports (ElPrat, Reus, Girona) i les xarxes viària iferroviària.

Sobre el territori, l’economia catalanas’ha de seguir connectant dins l’arc medi-

terrani, el seu marc geoeconòmic natural,amb les economies valenciana i balear,amb aquesta euroregió que s’allarga fins alnord d’Itàlia, i que a la península Ibèricaagafa fins Alacant i Múrcia. País Valencìà,Múrcia i Catalunya: es tracta d’economiescomplementàries, que com és sabut noestan ben connectades ni per ferrocarril(no hi ha doble via a tots els trams), ni pertren d’alta velocitat. N’hi ha prou ambveure una imatge de satèl·lit nocturna dela península Ibèrica per a comprovar peron passa l’arc mediterrani.21 Els governscentrals sempre han vist amb recel el refor-çament territorial d’aquest arc. Però elsproblemes de l’economia catalana no sónúnicament territorials, ni d’infraestructu-res del transport, ni de saber qui pren lesdecisions. El capital humà té un nivellacceptable, les activitats estan molt diver-sificades –d’aquesta forma es poden resis-tir millor les crisis–, els intents de renova-ció tecnològica són constants. Però s’ha deposar l’accent en un aspecte: cal pensarmenys seguint obsessions ortodoxes dedèficit zero i pensar més en termes keyne-sians d’estímul de la demanda efectiva i decohesió social. La llàstima de tot plegat ésque, com ha dit Francesc Cabana, si nohagués estat pel centralisme...,22 avui l’eco-nomia catalana comptaria amb més sec-tors autòctons (electricitat, electrodomès-tics, electrònica de consum, entitats finan-ceres) i amb més poder de decisió sobre elseu futur. ❐

1. Ernest Lluch, «La nova economia», dins L’Avenç,núm. 250, setembre 2000, pp- 28-32. Vegeu pp.29-30.

2. Colin Grant Clark, a The Conditions of EconomicProgress (1940) fou qui va tipificar els sectors eco-

144Catalunya amb l’Administració central per al pe-ríode 1995-1998. Noves variants i ajustos», dinsNota d’Economia, Generalitat de Catalunya, núm.67, maig-agost 2000. Vegeu també, d’EstherMartínez Garcia, La balança fiscal de Catalunyaamb l’Administració Central, dins de Generalitat deCatalunya, La balança de pagaments de Catalunya.Una aproximació als fluxos econòmics amb la restad’Espanya i l’estranger (1993-1994), Barcelona1997, pp. 181-239.

16. Josep Lladós i Masllorens, «El caràcter decisiu de lesinfraestructures del transport i les xarxes telemàti-ques per a les PIME catalanes», dins Jacint Ros iOmbravella (coord.), Les PIME a Catalunya. Laforça productiva catalana, Barcelona, maig 2002,pp. 94-119.

17. Cambra de Comerç de Barcelona, Perspectiva eco-nòmica de Catalunya, 215, juny 2002. Vegeu eltreball monogràfic «L’estat actual de les infraes-tructures de transport a Catalunya», pp. 61-67.

18. Pedro Nueno, «Qualitat i sostenibilitat de l’econo-mia catalana», Nota d’Economia, núms. 69-70, 1r i2n quadrimestre 2002, pp. 21-24.

19. Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, Elsmodes de transports a Catalunya, 16 de setembre de2002, 36 ff.

20. Ibidem, p. 22.21. Vegeu Papers (Regió Metropolitana de Barcelona.

Territori. Estratègies. Planejament. Grans Aglome-racions Metropolitanes Europees), núm. 37, Ins-titut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Bar-celona, juny 2000, p. 18. Després de l’escrit clàssicde Romà Perpiñà Grau «L’interès col·lectiu aCatalunya i València» (Economia i Finances, 1932),reproduït moltes vegades, diversos autors han es-crit sobre l’arc mediterrani. El lector interessat potconsultar la bibliografia que dóna Vicent SolerMarco, dins de la segona edició de La via valen-ciana, d’Ernest Lluch (Afers, Catarroja-Barcelona2001, pp. 326-382). Hom pot trobar-hi refe-rències dels autors V. Llorens, R. L. Ninyoles, A.Pedreño, P. Salvà, el mateix V. Soler Marco, o J.Sorribes. És interessant el número de Papeles deEconomía Española. Serie economía de las Comu-nidades Autónomas, núm. 11 (1992) dedicat a «Elarco mediterráneo». Recentment, L’Espill ha pu-blicat un article de Francesc Roca: «El model desocietat (i d’economia) de l’Arc Mediterrani»,L’Espill 8/9 (2001).

22. Francesc Cabana, «Si no hagués estat pel centra-lisme...», Avui, 21-7-2002, p. 42.

nòmics en sector primari (agricultura, boscos, ra-maderia, cacera i pesca) secundari (mineria, indús-

tria, construcció i producció d’eneria elèctrica) i

terciari (serveis, transports, comerç i la resta d’ac-tivitats). A la tercera edició d’aquesta obra (1957),

Clark va canviar la terminologia i la va substituir

per «agricultura», «indústria» i «serveis». Avui endia aquesta coneguda tipologia segueix essent

utilitzada alegrement.

3. En 1999 visitaren Catalunya 20,4 milions de turis-tes, el 28,2 % del total de turistes entrats a Espanya.

4. Les últimes xifres donades per la delegada del govern

s’eleven, en el 2002, a 310.507 estrangers residentsa Catalunya, nombre que implica aproximada-

ment el 5 % de la població catalana (Avui, 16-5-

2002). La mitjana d’estrangers sobre població totaldins de la Unió Europea és del 5,3 %, i als Estats

Units del 6,5 %.

5. Anna Cabré, El sistema català de reproducció, 1999,p. 218.

6. Ibidem, p. 216.

7. Per a més detalls, Diputació de Barcelona, L’econo-mia catalana davant el 2000, febrer 1999, pp. 65-

74. L’autor de l’estudi és Xavier Sáez.

8. Ibidem, p. 54. Vegeu especialment les pp. 51-63. 9. Estadístiques de la Societat de la Informació. Cata-

lunya 2001, Secretaria de Telecomunicacions iSocietat de la Informació, Observatori de la So-

cietat de la Informació, Barcelona 2001, p. 153.

10. Ibidem, pp. 115-133.11. Vegeu l’article de Josep Lladós Masllorens «¿Ha

aprovechado la industria catalana la revolución

tecnológica de los noventa? Una aproximación a lacontribución directa del sector de las TIC en la

evolución del comercio exterior», publicat dins la

pàgina web de la Universitat Oberta de Catalunya<http://www.uoc.edu>.

12. Josep Arnau, Cristina Amarelo, Ma. Montserrat

Domingo, «La presència de capital estranger en elsestabliments industrials catalans», Nota d’Econo-mia, 3r quadrimestre 2001, pp. 137-148.

13. Segons Tomàs Moltó (Materiales de economía polí-tica, Barcelona 2001, 2a edició, p. 110), la major

part de l’estalvi dels treballadors –és a dir, la di-

ferència entre salaris i consum– «és de fet consuma llarg termini, com és el cas de la vivenda»

14. Diputació de Barcelona, L’economia catalana davantel 2000..., pp. 31-39.

15. Guillem López Casasnovas i Esther Martínez Garcia,

«Resultats de l’estimació de la balança fiscal de

145

UN ASPECTEDEL TARANNÀ UNIVERSITARI

És un fet suficientment conegut que unade les característiques de les universitatspúbliques contemporànies, sobretot desde la seva obertura massiva a totes les clas-ses socials, és la independència (que esconeix com «autonomia universitària»)respecte al poder polític, encara que de-penguin d’ell econòmicament, la qual esmanifesta sovint en actituds crítiques deno docilitat. Així, en múltiples situacionsde dictadura i per molts que fossin les de-puracions i els controls exercits sobre launiversitat, les seves aules i despatxos –itambé els seus òrgans de representació–han estat germen de contestació, de críticai de subversió del règim dictatorial. I ensituacions de democràcia formal, tambéha estat habitual que sorgissin de les uni-versitats –des de Berkeley a la Sorbonne–molts programes i actuacions tendents asubvertir, en una direcció revolucionària,l’ordre i els privilegis establerts.

Universitat, societat i poder polític

Josep Guia

Josep Guia i Marín és professor del Departamentd’Àlgebra i president de la Junta Electoral de la Uni-versitat de València. Ha publicat treballs de recerca idivulgació en temes diversos: topologia general, polí-tica, història de la cultura, entre altres. És membredel Patronat de la Universitat Catalana d’Estiu.

Aquesta espècie de constant històricaconnota tant la universitat que, quan unrector o un claustre se sotmeten a les direc-trius polítiques o ideològiques marcadespel govern, se’ls considera, a ells i a la uni-versitat que representen, com «poc univer-sitaris». Quan se cedeix la presidència d’unacte acadèmic a una autoritat política,quan es concedeix el títol de doctor hono-ris causa a un personatge del món de lapolítica o de l’empresa, pel sol fet de ser-ho, quan les autoritats acadèmiques es faneco i reprodueixen els bans polítics dictatspel govern, quan els rectors estan mésmarcats per opcions partidistes que peruna trajectòria universitària independent,quan la racionalitat acadèmica és concul-cada per les conveniències extraacadèmi-ques, normalment en forma de càrrecs iencàrrecs..., és aleshores quan la univer-sitat deixa de ser-ho per a convertir-se enuna mediocre acadèmia expedidora de tí-tols, al servei de les demandes dels poderspolític i econòmic.

En general, la universitat, en tant queinstitució de llarga durada, com diriaPierre Vilar, resisteix bé les conjunturalsambicions partidistes i les pressions gover-namentals, al mateix temps que les trans-cendeix. Així, per exemple, la Universitatde València, amb cinc segles d’històriasense interrupció, planta cara als embats

146d’unes institucions polítiques en mans delPP, que pretenen controlar-la o, fins i tot,destruir-la, però que fracassen una vegadai una altra en el seu intent. I és que els po-lítics passen de llarg mentre que la univer-sitat roman en el seu lloc, amb la sevapompa i la seva circumstància, amb la se-va significació d’institució avançada iil·lustrada de la societat. El mantenimentd’aquesta significació distintiva al llargdels anys, fins i tot dels segles, contrastaamb el fracàs de les institucions polítiquesen la mateixa línia –si és que la tenen–, jaque els polítics que ocupen transitòria-ment tals institucions solen fer tabula rasadel que els seus predecessors hi van crear,de manera que no es pot parlar de pautesde comportament continuades i caracte-rístiques, segons un codi ètic estable, de lesinstitucions polítiques municipals, auto-nòmiques o estatals. Fins i tot, aquestsmandataris sense pòsit històric ni culturapatrimonial, canvien les celebracions, lesfestivitats i els cerimonials per tal que nos’assemblin als dels seus predecessors en elcàrrec, amb la qual cosa la institució, coma tal, va a la deriva, però ja se sap que lacultura –en aquest cas, el patrimoni cul-tural– no és el plat fort, ni tan sols l’ape-ritiu, dels polítics. Per altra banda, la soli-desa i durada de la institució universitàriatambé provoca el recel de l’Església Catò-lica, en observar aquesta que una insti-tució laica, més sàvia, mes moderna i ambigual o major incidència social que ella,comença a tenir segles d’existència acu-mulada (com ella), un futur assegurat iprometedor (millor que ella) i una auto-ritat molt més respectada i homologada enel camp del coneixement (a diferènciad’ella, ja que la universitat és l’autoritat enaquest camp, que l’Església va perdre amb

la caiguda de l’antic règim, encara que hiha governs retrògrads que s’entossudeixena tornar a posar-la en les seves mans). Peròno totes i cadascuna de les universitatstenen segles d’història...

LES UNIVERSITATSDE CREACIÓ RECENT

I EN SOLITARI

A partir de la relació establerta, en sentitinvers, entre docilitat al poder extrauni-versitari (polític, religiós o econòmic) i elque podríem anomenar esperit universi-tari –quan creix la primera, decreix el se-gon, i viceversa–, es pot observar que lesactituds «poc universitàries», en el sentital·ludit, solen donar-se en universitatsjoves, de creació recent, amb pocs anysd’existència i amb poca experiència de re-sistència a les pressions de l’Estat, o d’al-tres poders fàctics, com l’Església o la Pa-tronal. Així ha ocorregut, per exemple,amb la Universitat Politècnica de Valènciai així està ocorrent amb la Universitatd’Elx, creada per la Generalitat Valencianai encara sota la seva tutela, a través d’unrector comissari designat. Però, en amb-dós casos, es tracta d’una situació transi-tòria, d’un «pecat de joventut», del qual laPolitècnica ja està sortint i del qual notrigarà a sortir-ne la d’Elx, quan elegeixinun claustre i un rector i es posin en sinto-nia amb les restants universitats valen-cianes i amb el conjunt de les de l’àmbitcatalà, coordinades entre si mitjançantl’Institut Joan Lluís Vives.

Nascuda a l’empara i sota la depen-dència del precàriament recuperat governde les províncies bascongades, en el con-text constitucional de la segona restau-

147ració borbònica de l’estat espanyol, éspossible que la Euskal Herriko Unibert-sitatea tingui també molt de «novençana»,en el sentit adés indicat. I que a més de serjove, sense personalitat històrica pròpia,tingui tots els inconvenients derivats deser «filla única», molt controlada pels «pa-res». La realitat sembla mostrar-nos queno és una situació òptima el fet que hi haginomés una universitat dependent d’un go-vern, i menys encara quan aquesta ha nas-cut amb ell, com si es tractés d’una con-selleria més. L’autonomia universitària, ésa dir, la independència en els posiciona-ments i en les actuacions de la institucióuniversitària, creix amb la companyia,amb l’existència d’altres universitats queajudin a mantenir les pautes acadèmiques,des dels rituals més formals fins als con-tinguts més substantius. Així, per exemple,la denúncia de la Universitat de Valènciacontra la recent ordre de la Conselleriad’Educació de l’espanyolista GeneralitatValenciana, que omet el reconeixement dela validesa del títol de llicenciat en Filolo-gia Catalana per a l’ensenyament del valen-cià, es concreta i es reforça amb la presen-tació conjunta, al costat de la Universitatd’Alacant (l’altra universitat valencianaque imparteix aquesta titulació), del cor-responent recurs administratiu, previ alcontenciós, que es presentarà, si escau, deforma conjunta amb les restants univer-sitats de l’àrea lingüística catalana (si nos’encongeixen els equips rectorals corres-ponents). O l’oposició conjunta a la Lleid’Universitats per part dels rectors de lesuniversitats públiques de l’estat espanyol,alguns d’ells fins i tot pròxims ideològica-ment al partit que hi governa, ha estatpossible, entre altres factors, per l’existèn-cia de múltiples universitats que s’enco-

manaven mútuament d’una saludable emu-lació acadèmica en defensa de l’autonomiauniversitària. Trobar-se sol i sense expe-riència davant el patró mai no ha estat unabona posició. O dit d’una altra manera: lasolitud de la universitat recent és unasituació que es presta al tràfec dels arribis-tes i a l’intervencionisme del poder.

L’ACULTURACIÓCOM A OBJECTIU

DEL PODER POLÍTIC

L’autonomia universitària es resol i esjustifica en i per a l’exercici de la funciócrítica pròpia de la universitat, a través deles seves activitats de docència, investiga-ció i divulgació, així com de la seva di-mensió cívica de magisteri social. Noresulta ociós repetir i recordar aquests con-ceptes força coneguts, ja que el poderpolític contínua obstinat, cíclicament, aignorar-los o conculcar-los. Què és si nouna agressió a l’autonomia universitària i,en particular, a la llibertat de docència (decàtedra), les amenaces periòdiques delgovern espanyol amb decrets d’humani-tats i altres perles carpetovetòniques? Quèés si no una amenaça a la llibertat d’inves-tigació (de pensament), els projectes derestricció de les dotacions en investigació illur reorientació cap a «grups d’investi-gació» formats al marge dels departamentsuniversitaris, posant els criteris selectius iadjudicataris en mans directament de l’ad-ministració política, sense controls acadè-mics? Què és si no un combat constantcontra el necessari i convenient magisterisocial de la universitat l’aparició freqüent,als mitjans de comunicació, de ministres iconsellers d’educació desautoritzant i in-

148tentant desprestigiar la universitat i elsuniversitaris?

Aquesta actuació política volgudamentdesprestigiadora resulta especialment per-versa, ja que una societat avança (a desgratdels partidaris reaccionaris de l’ensenya-ment privat) en raó directa a la qualitat, ladotació i l’autonomia del seu sistemapúblic d’ensenyament superior. I, inversa-ment, la deterioració, la desdotació i eldesprestigi social que s’intenta fer cauresobre l’ensenyament públic, especialmentl’universitari, són actituds culturalmentsuïcides, que la societat acaba pagant a unalt preu d’endarreriment cultural i econò-mic i, en definitiva, de benestar social.Encara que, ben mirat, malament es potsuïcidar culturalment qui no té cultura o,millor dit, poc els deu preocupar la mortcultural de la societat als qui menyspreen itemen la cultura. Contràriament, per aaquests governants, l’aculturació genera-litzada (amb l’excepció de la formació tèc-nica de les seves elits) és el seu objectiu.Per això mantenen i fomenten una tele-visió pública deplorable i per això menys-preen, temen i castiguen la universitat.

CONTROLAR O DETERIORARLA UNIVERSITAT?

La croada contra l’educació superior ques’ha iniciat en el conjunt de l’estat espa-nyol, amb la nova Llei d’Universitats, mésque pretendre controlar les universitatspúbliques advoca per deteriorar-les i, així(amb el concurs d’altres mesures), afavorirles privades, portant a terme un procés si-milar al que s’està seguint en els ensenya-ments primari i secundari. Un procés querecorda el projecte de llei d’ensenyament

superior de Primo de Rivera, de l’any1928, que va fracassar estrepitosament.Els de la nova llei saben perfectament, perexemple, que tant si un rector és elegit pelclaustre com si ho és mitjançant l’insol-vent «sufragi universal ponderat», les pos-sibilitats de tenir un rector dòcil al podersón les mateixes, és a dir, escasses, però pelsegon procediment desgasten més la insti-tució, li fan més mal, ja que la desver-tebren en molts aspectes: els estudiantss’abstenen en major grau i es desvinculenmés de la institució; els candidats i els seusequips tendeixen a extralimitar-se en elsseus enfrontaments, com en les campa-nyes polítiques convencionals, externes ala universitat; els esforços organitzatiussón majors, amb el consegüent incrementdel cost material i personal, en detrimentde les activitats normals universitàries; elplantejament elitista del pes del vot delprofessorat funcionari doctor implica eldescontentament i la confrontació amb ientre els restants estaments, etc.

Amb la Llei d’Universitats i les dispo-sicions complementàries (ministerials iautonòmiques), pretenen frenar i interfe-rir el procés ascendent de modernització iproductivitat investigadora que s’haviainiciat en el conjunt de les universitats del’estat espanyol durant els darrers quinzeanys, estancant les universitats en uns pro-cessos «constituents» que les mantinguinparalitzades durant un parell d’anys. I pre-tenen, també, vulnerar i restringir l’auto-nomia universitària, intentant controlar (através de les màfies d’àmbit estatal) el pro-fessorat, perquè per a aquestes màfies quehan dictat la llei, hi ha molts professorsvalencians en les universitats valencianes i,en general, molts catalans en el conjunt deles catalanes i potser molts bascos en la

149Euskal Herriko Unibertsitatea i molts ga-llecs en la de Santiago de Compostel·la, iaquesta «endogàmia» –aquesta és l’«endo-gàmia» que realment els preocupa!– novolen que continuï així, per la qual cosahan imposat que el control de l’accés delprofessorat torni a ser central, com ho vaser durant els temps, enyorats per ells, dePrimo de Rivera i de Franco.

ESQUIVAR O, ALMENYS,MINIMITZAR L’IMPACTE

DE LA LLEI

No obstant això, amb o sense processosconstituents, amb més o menys interven-cionisme polític de l’administració educa-tiva en les decisions universitàries (a travésdel Consell Social, com a excusa «social»),amb més i majors ajuts a les universitatsde l’Església, amb tot no podran controlarla universitat pública ni aconseguir que elscentres privats, on pràcticament no s’in-vestiga, la superin en qualitat, prestigi iacceptació social. El PP perdrà el governi la universitat pública continuarà. Peròl’esforç intel·lectual dels universitaris hau-rà de ser doble, durant aquest període:d’una banda, continuar desenvolupant lesfuncions pròpies de la universitat, sensebaixar la qualitat de la docència i la pro-ducció científica; per una altra, minimit-zar la reforma i, per tant, les energiesdedicades a ella. Encara que dintre d’a-questes energies ha d’estar la destinada aburlar la llei, en el bon sentit de l’expres-sió, és a dir, a intentar evitar, per mitjà delsestatuts de cada universitat, de les sevesnormes electorals i de la qualitat de l’ac-tivitat universitària quotidiana, les conse-qüències de les disposicions poc demo-

cràtiques del legislador. Un legislador pre-cipitat i certament poc hàbil, per fortuna,que ha deixat bastants escletxes per a po-der burlar-lo. Vegem-ne alguns exemples.

A la Universitat de València, quan es vapublicar la nova llei, ja estaven convocadesles eleccions perquè el Claustre elegís rec-tor el 26 de febrer. Aleshores, la Junta deGovern va haver d’elaborar, «per impera-tiu legal», un procediment que regulésl’elecció per «sufragi universal ponderat»,observant un valor diferent del vot per alsdistints estaments. Doncs bé, després dedeixar clar que «manifestem, de nou, lanostra repulsa al procés d’elaboració dela LOU, a l’esperit que l’anima i a la lletraen la qual és concreta», la Junta de Governva optar per considerar com a màxim elmínim percentatge que la llei assigna alprofessorat funcionari doctor (51 %), vadistribuir els percentatges dels restantscol·legis així: resta de personal docent iinvestigador (13 %), estudiants (26 %),personal d’administració i serveis (10 %),i va acordar que la Junta Electoral aplicariaels coeficients de ponderació del vot vàlida candidatures, en cada col·legi electoral,prenent com base de ponderació el con-junt de vots vàlids a candidatures emesosen cada col·legi, i no el cens electoral delcol·legi. Amb això, s’evitava una de les ma-lintencionades possibilitats que obre lallei, a saber, penalitzar l’abstenció en totsels col·legis electorals excepte en el deprofessors funcionaris doctors, ja que elvot d’aquests sempre ha de valer, per im-peratiu legal, un 51 % com a mínim, vo-tin els que votin. Per tant, si el pes del votd’aquest col·legi electoral està blindat, éslògic que també ho estiguin els dels altrestres col·legis, garantint llur percentatgeamb independència de la participació. De

150fet, es tracta d’un precepte de la llei espe-cialment pensat contra els estudiants, pera propiciar un cercle viciós (abstencionis-me - penalització - més abstencionisme -més penalització) que condueix cap a la noparticipació dels estudiants i la no pre-sencia d’aquests als òrgans de govern i re-presentació. Potser hagi estat gràcies a laconservació d’un garantit 26 %, per alsestudiants, que a la Universitat de Valèn-cia no s’ha produït cap desmobilitzacióestudiantil ni cap desmantellament de lesassociacions d’estudiants, que s’han tornata presentar, com sempre, en les recentseleccions a Claustre, del 23 de maig, ambresultats majoritaris per a les opcions na-cionalistes (inclosos bastants claustralsindependentistes) i d’esquerres.

Un altre dels preceptes de la llei, tambédestinat contra els estudiants i, especial-ment, contra la Universitat de València,que en va ser pionera en aquest sentit, ésla prohibició de ser vicerector per a qui nosigui professor funcionari doctor, amb laqual cosa s’impedeix la presència en l’e-quip rectoral d’un vicerector estudiant, amés de la dels professors no funcionaris i/o no doctors. Sense resoldre encara el se-gon aspecte, que segurament es plantejaràen el moment de redactar els nous esta-tuts, per al primer cas ja s’ha trobat lasolució. Feta la llei, feta la trampa: el rec-tor ha nomenat un «delegat d’estudiants»que s’ha incorporat, a tots els efectes, al’equip rectoral, d’acord amb el que haestat una pràctica ininterrompuda a laUniversitat de València, des dels estatutsde 1985.

Un tercer aspecte a comentar és laconsideració, com a col·legi electoral únicper a les eleccions al Claustre de la Uni-versitat de València, del conjunt del

personal docent i investigador (PDI). Pot-ser el legislador va oblidar especificar queel 51 % de representants del privilegiatestament del professorat funcionari doctordeuria ser elegit per i entre el propi pro-fessorat funcionari doctor, però com queno ho va dir, la normativa electoral de leseleccions a Claustre, aprovada per la Juntade Govern, ha optat per posar el personaldocent i investigador de cada centre en unsol col·legi, especificant, això sí, quantscandidats de l’un i l’altre sector podiavotar cada elector. I de nou recordava laJunta de Govern que aquesta normativaelectoral hi era aprovada «per imperatiulegal», ja que la llei «imposa que sigui unnou Claustre qui elabori uns estatutsnous, en contra del criteri general de lacomunitat universitària», que defensava elClaustre vigent i ja constituït com a idoniper a realitzar tal funció. El col·legi únicde personal docent i investigador, a més derecollir la tradició democràtica de laUniversitat de València, des de 1985 ençà,corregeix la forta disminució del pes delvot dels docents i investigadors no fun-cionaris i/o no doctors, donant-los la pos-sibilitat que, amb el seu vot, puguin elegirno només el 13 % de representants que elscorrespon sinó el 51 % corresponent alprofessorat funcionari doctor. I, recípro-cament, per a aquests.

Quan la Universitat de València vaabordar, el 1984, l’elaboració dels seusestatuts, es va adoptar el criteri de fer untext autocontingut i autoreferent, en elsentit d’acatar, en el contingut, la llei (laLRU de 1983) però d’ignorar-la en la for-ma, és a dir, evitar fer-hi remissions, re-petint si era necessari el precepte de la lleien la redacció dels estatuts, però sense ci-tar-la. Amb això, el text resultant acon-

151seguia tenir l’aparença i la dignitat de serfruit de la decisió sobirana de la Univer-sitat de València. A més d’aquest criteriformal, s’hi va intentar arribar al màximpossible d’autonomia, de democratització,de vinculació al país, de llibertat docent iinvestigadora, d’estabilitat del professorat–dins, ai las!, de la funcionarització força-da–, de drets dels estudiants, de promociódel personal d’administració i serveis, etc.,malgrat les restriccions i les limitacions dela llei. Així es va poder escriure, i així fi-gura al preàmbul dels Estatuts de la Uni-versitat de València:

Després d’un període de tretze anys d’agi-tada provisionalitat [en referència al perío-de 1971-1984], amb mancança d’un textde referència que ajudàs en la resoluciód’una greu i difícil problemàtica, la Uni-versitat de València es troba en circums-tàncies propícies per a una renovació d’es-tructures que li permeten de desenvoluparles funcions que li són pròpies i que lasocietat li reclama: el conreu de l’esperitcrític, la contribució a la lliure circulacióde les idees, la participació en l’avanç uni-versal de la ciència, l’increment del nivellcultural de la població, tot això emmarcaten una acció transformadora de la societatque, alhora que estimule objectius de justí-cia, llibertat i pau, solucione els problemesreals del País Valencià i contribuesca almanteniment de la seua identitat lingüís-tica i cultural.

Cal esperar que el nou procés de re-forma estatutària que la llei del PP imposa,es regirà pels mateixos criteris esmentats iaprofundirà, si és possible, en els mateixosobjectius.

LES AGRESSIONS DEL PODERNO PREVALDRAN

CONTRA LA UNIVERSITAT

Els recursos i les possibilitats de la univer-sitat per mantenir-se indemne enfront deles envestides del poder polític són moltnotables. Recordem que, amb el febleinstrument de la Llei General d’Educacióde 1970 i els predemocràtics estatuts pro-visionals que la van seguir, es va poderavançar en molts aspectes de la vida uni-versitària, cap a una democratització de lesseves estructures, una estabilització delprofessorat, la presència dels estudiants alsòrgans de govern, la vinculació al propipaís i la introducció de la llengua pròpiaen la docència i l’administració, etc. Fins itot ja abans de 1970, les nostres universi-tats es desvinculaven cada dia més delpoder dictatorial i es regiraven contra ell.

Probablement hi haurà qui –esperonat,potser, per l’irònic títol d’aquest apartat–pot titllar d’una mica ingenu o d’una micamessiànic un discurs com el que ací s’ex-posa, tan confiat i esperançat en les possi-bilitats de resistència i d’independència dela universitat enfront dels intervencio-nismes polític o d’altra índole. Tanmateix,la història de les universitats, en el seuconjunt, abonen aquesta tesi, amb totesles matisacions i excepcions que es vulgui.És cert que, entre els professors universi-taris, hi ha no pocs trepadors i oportu-nistes, així com altres tants ignorants, deforma inconscient o vocacional, en temesde caire sociopolític, de manera que, així,no es comprometen o, el que és pitjor,segueixen acríticament el compromís queels és exigit pels dictats del pensamentúnic, aquesta disfressa grollera del no-pen-

152sament. No obstant això, la resultantinstitucional, per sobre de misèries indi-viduals, tendeix a adoptar unes pautes decomportament diguem més ètiques, regi-des per la racionalitat acadèmica i la inde-pendència enfront del poder. Respecte aaquest, molts professors són genuflexos, éscert, però la universitat no pot ser-ho. I detot això es deriva una conseqüència deprimer ordre.

DE QUIN COSTATESTÀ LA UNIVERSITAT?

Qui defensi la independència de la uni-versitat, aquest és el veritable universitari,aquest és qui pot ridiculitzar i posar enevidència, en nom de la universitat, lesactuacions servils, personals o corpora-tives, que puguin observar-se respecte alpoder. En aquest sentit, la institució uni-versitària sempre ha estat i continuarà sentun lloc per a la crítica i el progrés culturali social, una institució d’avantguarda,encara que sembli un contrasentit lligaraquests dos mots: «avantguarda» i «institu-ció». Un revolucionari acadèmicamentsolvent és molt més universitari que eltípic professor que està permanentmentvinculat a càrrecs i encàrrecs del poder. Elsreaccionaris i els afectes al règim són uncontrasentit en la universitat.

Les possibilitats de la universitat, coma institució al servei de la causa de la cul-tura, del progrés i de la llibertat, són enor-mes, encara que no sempre resultin fàcilsde portar a terme. Per això, des del meupunt de vista, resulten errònies les actitudstendents a veure en els òrgans de la uni-versitat (rectorat, claustre, junta de go-

vern, juntes de centre, etc.) l’enemic a aba-tre, quan en realitat l’enemic està fora iaquests òrgans, si són còmplices de l’ene-mic, és perquè estan traint la universitat,la seva trajectòria històrica i els seus inte-ressos. Així doncs, és en nom de la univer-sitat que cal actuar, denunciant els genufle-xos per poc universitaris, per nouvingutsen una institució que els ve gran i que nosón dignes de representar.

La universitat, si és patrimoni d’algú,ho és dels qui miren cap endavant, delsqui fan de la cultura una arma al servei delpoble i no una mercaderia de profit perso-nal, dels esperits lliures, de les intel·ligèn-cies crítiques, dels qui es comprometenamb la causa dels drets i les llibertats indi-viduals i col·lectives, dels qui rebutgen elstòpics i les rutines i van a l’arrel dels pro-blemes, dels qui anteposen el logos al mitos,la raó a la superstició, la ciència a la religió,la veritat a la mentida... La universitat ésuna institució permanentment jove, quees nodreix i es renova gràcies al constantfluix anual d’estudiants. Aquests consti-tueixen, encara que sovint no ho sembli nien siguin conscients, la raó material objec-tiva de l’impossible encarcarament de launiversitat.

LA RESPONSABILITATDE LA UNIVERSITAT

EN UNA NACIÓ OPRIMIDA

La funció crítica i renovadora, l’adquisicióde coneixements, la investigació en les di-verses àrees del saber, la transmissió de totaixò a la comunitat universitària i al con-junt de la societat, etc. formen part d’uninvariant universal de la universitat. No

153obstant això, hi ha un altre aspecte com-plementari que defineix i singularitza lesuniversitats, i és la seva dimensió local, laparticularitat d’ésser de tal o tal ciutat opaís. Aquesta dimensió es tradueix, neces-sàriament, en el cas de les universitats d’unpaís oprimit nacionalment, en una certa isaludable connotació nacional(ista), sensela qual la universitat seria un instrumentd’ocupació, d’imposició de la llengua i lacultura invasores, de desnaturalització idestrucció del país on se situa. És a dir, enaquest cas, la universitat seria un instru-ment del poder dominant i, per tant, esta-ria conculcant una de les seves caracterís-tiques fonamentals.

Si bé és cert que la vinculació de launiversitat amb el seu país no es redueixsolament a l’ús i la defensa de la llenguapròpia, l’actitud respecte a la llengua mar-ca, en bona mesura, el grau de fidelitat ide compromís de la universitat amb el seupoble. En aquest sentit, les dificultatsd’exercir plenament l’autonomia universi-tària en català o en euskera són majors queles que es donen en altres aspectes de lavida universitària, ja que l’ús de la llenguapròpia no depèn solament de mesures detipus administratiu convencionals, a lavista de la massa poblacional hispanopar-lant que hi ha, tant de procedència autòc-tona, per defecció lingüística, com de pro-cedència forània, per trasllat de residència.Amb tot, la universitat pot i deu fer moltmés del que fa. No n’hi ha prou, com haocorregut en la Universitat de València,amb què la llengua hegemònica i solemnedels actes acadèmics sigui finalment elcatalà, després de tres segles de llatí i dedos de castellà. No n’hi ha prou amb elminso percentatge de docència en català

que s’imparteix, curs rere curs, estancatentre el 13 i el 15 %, malgrat que la de-manda de l’alumnat és major (23 %, sensecomptar-hi el 13 % d’indiferents). No n’hiha prou amb un molt notable catàleg depublicacions, amb un terç dels seus títolsen català, distribuïts així: els de l’editorialuniversitària, una meitat en català; els decentres i departaments, gairebé tots encastellà; els dels manuals universitaris(ajustats a programes d’assignatures tron-cals i escrits per professors becats ambaquesta finalitat per la Universitat), gaire-bé tots en català. No n’hi ha prou ambtreure ara i adés alguna plaça contractadaamb el perfil lingüístic per a impartir do-cència en català, ni n’hi ha prou amb unadisposició genèrica i estatutària sobre l’o-bligació del professorat de conèixer lesdues llengües oficials. És evident que laUniversitat de València i altres com ella,no fan el que caldria per a la normalitzacióde la llengua pròpia en tots els àmbits dela vida acadèmica.

Amb tots els inconvenients adés apun-tats per a les universitats de nova creació, ales nacions oprimides, amb una constanterosió lingüística, seria potser convenienti necessari establir una universitat uni-lingüe, que funcionés de forma normal ipràcticament total en la llengua pròpia delpaís –sense perjudici de l’ús de l’anglès,com a llengua d’intercanvi universal– ique servís de referent, al més alt nivellcultural i educatiu, per a l’ús i el prestigide la llengua pròpia i, així mateix, de pau-ta normalitzadora per a les restants univer-sitats. És una possibilitat que està en mansdels governs autònoms, en la mesura queaquests estiguin al servei de la llengua i delpaís, que no és el cas de València, on, a

154l’inrevés, el que ha fet el govern valencià éscrear una universitat dòcil i castellana aElx. Esperem que els surti malament. O elgovern de Pujol, que no s’ha atrevit, comsempre fa, a crear la Universitat PompeuFabra només en català. Per altra banda, noseria desitjable que les flatulències sobira-nistes del govern de Gazteiz es concretes-sin, almenys, en la creació d’una univer-sitat basca en euskera? Una universitatque, a més, hauria de resoldre d’una vega-da el deute que té envers l’existència d’unprofessorat propi i, en concret, envers elsdignes professors sancionats per haver man-tingut, durant anys, aquesta justa reivin-dicació. ❐

BIBLIOGRAFIA

Actes del III Congrés Universitari Català, Barcelona,Edicions 62, 1980.

M. Bayen: Historia de las universidades, Barcelona, Oikos-Tau, 1978.

J. D. Bernal: Historia social de la ciencia, 2 vols., Barce-lona, Península, 1968.

J. R. Etxebarria i altres: Historia de una pancarta. La luchapor el profesorado propio en la UPV (1988-1999),Gasteiz, Araberak, 1999.

J. Guia (coord.): Per l’autonomia universitària. Comme-moració dels 15 anys dels Estatuts de la Universitat deValència, València, Publicacions de la Universitat deValència, 2001.

J. Peset, S. Garma, J. S. Pérez Garzón: Ciencias y enseñanzaen la revolución burguesa, Madrid, Siglo XXI, 1978.

M. Peset, S. Albiñana, M. F. Mancebo: Cinc segles de laUniversitat de València, València, Saó, 1994.

M. Puig i Reixach: Els congressos universitaris catalans,Barcelona, Undarius, 1977.

F. Rodríguez Bornaetxea: Construir o destruir naciones. Elsistema educativo en el Pais Vasco, Bilbao, Besatari, 1999.

155

Hegel,vist amb ulls nous

Vicent Raga

Terry Pinkard: Hegel. Una biografíaTrad. cast. de Carmen García-Trevijano928 pp, 2001, Acento Editorial, Madrid

Hans-Georg Gadamer, en un text pe-rifèric editat recentment al marge de l’im-ponent corpus de la seua obra, en curs en-cara de publicació –i que amplia el que ellmateix havia decidit d’incorporar-hi– fa elretrat de la profunda diferència que separadues tradicions filosòfiques, l’europeacontinental i l’anglosaxona. És a l’inicid’una conferència que donava a la Univer-sitat de Leiden el 1984, que es troba ellmateix en terra de ningú. «Sóc conscient–diu– que, venint com vinc del pensa-ment continental, arribo aquí (Leiden) auna zona fronterera, al llindar d’aqueixaltre front on s’afirma que “tot el que noes pot dir amb precisió, és millor de nodir-ho”. He de reconèixer que allò que elsalemanys arrosseguem amb nosaltres téquelcom d’obscuritat tribal. I no ens resul-ta fàcil desprendre-nos-en i, en definitiva–conclou–, ni tan sols volem fer-ho». Pot-ser ningú no podria referir-se amb mésclarividència i autoritat que Gadamer a la

diferència entre la tradició anglosaxona i lacontinental en la filosofia moderna. Se-gons que en conclou, un text de filosofiaalemanya –escrit en alemany– tendeix aser obscur (al marge de la seva dificultat).Perquè ho ha de ser quan s’ocupa –com hofa ell en aquest cas– d’un assumpte tanidiosincràtic com ho és l’obra i la perso-nalitat intel·lectual de Martin Heidegger ide la intensa relació que hi mantingué.Heidegger fou, en efecte, el seu mestre i ésun dels símbols de la filosofia alemanyacontemporània. «[...] ¿com vaig jo a satis-fer –afegeix Gadamer– el requisit de dir-ho tot amb precisió si el que se’m demanaés que conte les meves experiències filosò-fiques amb Martin Heidegger?».1 D’aquíes desprèn, amb tota naturalitat, que untext de filosofia dels que constitueixen elfront oposat –el d’expressió anglesa, tot ique aquest ha incorporat aportacions ger-màniques fonamentals– sol ser, per con-trast, un llibre clar (amb independència,de nou, de la seva dificultat). Aquestadigressió podria semblar innecessària en elseu esquematisme si no vingués de la màde l’influent i respectat autor de Veritat imètode i si no fos perquè pot servir per aintroduir aquesta nota de presentació d’unllibre nou sobre Hegel.

Hi ha, encara, l’apreciació que en faStanley Cavell. Per a aquest filòsof americà–del tot atípic en un sentit que ens força areconèixer-lo com dotat d’un tarannà id’una perspicàcia insòlita davant les qües-tions que es planteja– la diferència potexpressar-se amb la que hi ha entre unatradició, l’angloamericana, que «hereta» lafilosofia com un conjunt de problemesque cal resoldre, i una altra, l’europea con-tinental, que el que rep és un conjunt detextos que cal llegir i, d’una manera o

156d’una altra, reexposar. En aquesta mateixaapreciació ha insistit també de manera rei-terada Richard Rorty tot i que afegint-himolt suggerents apreciacions.2

De tot això convé prendre nota perquèens trobem davant un llibre peculiar, unllibre –aquest de Terry Pinkard sobre He-gel– elaborat d’acord amb les pautes prò-pies del seu medi acadèmic i que s’enfron-ta amb un dels grans filòsofs d’expressióalemanya (potser el darrer dels indiscuti-blement grans), que és un model del ques’ha considerat «inassimilable» pel correntoposat. En aquest llibre no hi ha unainterpretació de la filosofia hegeliana. Mésaviat l’autor es decanta per exposar la vidai l’obra de Hegel servint-se –de maneragairebé exclusiva– de Hegel mateix. Hitrobem, a més d’una erudició extraor-dinària (que mai no fa l’efecte de ser afec-tada ni de resultar redundant), una nota-ble sagacitat en l’afany per comprendre elseu personatge i, per sobre de tot, una benpoc freqüent honestedat intel·lectual. Ellector hi troba, traslladat al nostre temps,però sense simplificacions innecessàries,justament una mena de traducció oactualització del que el filòsof alemany vaconsiderar oportú d’oferir –amb la sevaparticular manera– als seus contempora-nis. Així doncs, un dels mèrits d’aquestllibre és el d’oferir, amb detall, les pecu-liaritats de la personalitat, el pensament, ellloc i el temps de Hegel. Amb això l’autorrendeix un servei doble: per una bandadesvetlla el personatge històric que fouHegel; per una altra, ens permet d’assistiral naixement d’un vessant important –eldel desenvolupament de les idees– del pe-ríode històric en el qual encara ens trobeminserits en bona mesura. I ho fa, tot això,en el sentit –encara que no de la mateixa

manera– en què ho havia procurat Hegel,en assenyalar justament la importància dela perspectiva històrica i de la «conside-ració interna», és a dir, la que és pretén defer des de l’interior dels fets constitutiusmés rellevants.

Anthony Quinton enceta un comen-tari recent sobre aquest llibre demanant-sesi vertaderament cal la biografia d’un filò-sof, de qualsevol filòsof. Es planteja aques-ta qüestió perquè en la tradició a la qualpertany no sempre ha semblat clar, de ma-nera ben característica, que fos necessariconèixer els filòsofs del passat. De fet, unautor tan destacat en aquest corrent comho ha estat Quine es vantava de llegir tanpocs llibres clàssics de filosofia com podia(donant a entendre amb això que lahistòria de la filosofia era tan irrellevantper a la seva investigació com ho era la his-tòria de la física per a la física). Carnapn’és un altre exemple: havia refusat de par-ticipar en un seminari sobre Plató perquè–segons deia– s’estimava més dedicar elseu temps a «la recerca de la veritat». AixíQuinton, en reconèixer que la filosofiaexerceix una singular influència sobre al-tres varietats del pensament humà i queaquest –i amb ell, de manera indestriable,el seu passat, la gènesi de les seves diversesformulacions– és d’interès indiscutible,adopta una perspectiva que fa només vintanys hauria resultat escandalosa en el seumedi acadèmic i cultural. El ja esmentatRichard Rorty, insistent en la seva hetero-dòxia, s’havia avançat en consideracionscom aquesta, mostrant que fins i tot la cla-redat idiosincràtica de la pròpia filosofiaanalítica es deixa entendre millor desd’una perspectiva històrica, psicològica ocontextual, més que no pas des de l’estric-tament «analítica», tal com s’havia practi-

157cat als anys de l’esplendor d’aquesta. Sigacom siga, cal insistir en què el tret mésdestacable de la tradició filosòfica anglosa-xona ha estat l’esforç obsessiu per la clare-dat, un tret que –com s’ha apuntat– voliafer-se compatible amb la dificultat extre-ma dels assumptes i els arguments que in-corporava.

Tretze anys després de la mort de He-gel, el 1831, aparegué ja una biografia delfilòsof escrita per un deixeble seu, KarlRosenkranz, que tenia, segons sembla, ca-ràcter hagiogràfic. Cap altra, però, no havist la llum fins la publicació d’aquestal’any 2000. Cal afegir-hi que el llibre dePinkard és una obra monumental tant perles seves dimensions com pel seu contin-gut. El mateix autor, professor de filosofiaa la Universitat de Georgetown, ho éstambé d’altres dos estudis monogràfics, undedicat a l’estudi de la dialèctica hegeliana(Hegel’s Dialectic: The Explanations of Pos-sibility, 1987), i un altre al de la fenome-nologia (Hegel’s Phenomenology: The Socia-lity of Reason, 1994). Aquestes obres –queno coneixem– potser l’excusen de no ha-ver desenvolupat amb més detall en aquestllibre alguns aspectes del pensamenthegelià, centrant-se com ho fa en l’expo-sició del context vital de l’autor i del seudesenvolupament intel·lectual. L’autor hidesplega amb minuciositat la narraciód’una vida que conegué una primera èpo-ca, breu i intensa, de fosques turbulències–tan fosques que no gosa de desentra-nyar– i que s’estendria després, tot al llargde quaranta anys, fins la mort del prota-gonista, en una atonia aparent gairebé ab-soluta. Malgrat això, la lectura del llibreresulta, en conjunt, si no apassionant síque grata i instructiva.3 En aquest marc,s’hi intercalen capítols dedicats exclu-

sivament a l’exposició de la filosofia deHegel. La intenció de Pinkard, en no mos-trar cap interès per dissoldre l’obscuritatque envolta sempre els moments clau delsistema hegelià és, sense dubte, deliberada.Perquè aquesta, l’obscuritat dels textosoriginals, deté un sentit que avui potsercosta d’acceptar més que no pas al seutemps però que s’ha d’acceptar si homs’adona del fet que el fenomen de la cultu-ra en general –i el de l’alta cultura en par-ticular– és quelcom més vast i complex delque ho és l’argumentació filosòfica estric-ta. Aquesta obvietat no ha estat, però,tinguda en compte massa sovint tot i queconvé tenir-la –com ho fa Pinkard– benpresent. Una altra cosa és que Hegel sesitua en una altura intel·lectual estratos-fèrica que es fa evident en una primera lec-tura. El fet, però, que produeix aquestaprimera impressió –i de la qual el lectorpotser mai no es desprendrà– no és espuri.Ho mostra l’enlluernament que provocaen el lector exigent i ho mostren tambémoltes de les obres més serioses que hantractat de fer una exposició més accessiblei que resten parcials o insuficients. Caltenir en compte que per molt que Hegelse situe en una mena de carreró sense sor-tida des del punt de vista del desen-volupament posterior de la filosofia queavui ha esdevingut hegemònic, no deixade ser –convé insistir-hi– un fenomen in-tel·lectual de primera magnitud.

Ara bé, la peculiaritat de la vida deHegel –aquella atonia aparent de la vidaadulta, el tancament del personatge sobresi mateix i la seva obra– s’adiu amb el quehi ha se singular en aquesta biografia.D’entrada, l’autor anuncia ja al pròleg dela seva obra la decisió de rompre amb elstòpics més reiterats en la interpretació

158consagrada que se n’ha fet (i que ha donatlloc a un espectre certament ampli devariants). I és que –segons Pinkard– Hegelno fou el precursor idealista de la teoria dela història de Karl Marx. Segons la in-terpretació que l’autor desacredita, Marxhauria posat en clau materialista el queHegel pensava com una realitat de natu-ralesa espiritual en darrera instància. Ensegon lloc, Hegel mai no va pensar el pro-cés de desenvolupament històric segonsl’esquema que habitualment se li atribueix(tesi/antítesi/síntesi). Tampoc no va orien-tar la seva obra en el sentit de justificarl’estat prussià, reclamant-ne una lleialtatincondicional (com en la caricatura queen féu Russell i que sembla haver-se im-posat). Quart: Hegel no és el filòsof delnacionalisme, l’autoritarisme i el milita-risme alemany. «L’Absolut no té massa aveure amb això», sentencia el biògraf–aportant-hi, al llarg del llibre, les consi-deracions pertinents. Conseqüentment,no hi ha pràcticament cap referència a lesobres considerades generalment cabdalsde la bibliografia hegeliana. Tret d’alguncas excepcional, cap dels llibres més co-neguts dels dedicats a l’estudi de l’obra deHegel no és ni tan sols al·ludit, com sil’autor fes amb aquest gest una mena dedeclaració programàtica. (No s’hi trobenesmentats els llibres de Lukàcs, Bloch oGadamer, ni els d’Hyppolite o Kojève; nitampoc els de Mure, Findlay o Taylor–tots ells presents en la bibliografia espa-nyola, sovint tan erràtica–). Pinkard optadoncs per posar en el seu lloc –ja ho hemassenyalat– una inusual escrupolositatcientífica en el detall de l’exposició delcontext intel·lectual i vital del pensador iper exposar-hi els elements clau de l’obraque estudia en la seva nuesa, tot remetent

els comentaris que en fa a les fonts primà-ries –sempre que aquestes siguen d’interèsper a la comprensió de la gestació i la re-dacció definitiva de les obres que estudia–,abstenint-se tothora de fer apreciacions quevagin més enllà d’on és el text mateix.

Així és com el biògraf enfronta la sevatasca: qui fou, realment, Hegel?

A aquesta pregunta segueixen més denou-centes pàgines –amb prop de cent ocu-pades per les notes, referides sobretot a lesesmentades fonts– com a resposta. En l’e-quilibri que Pinkard malda per imposar alseu llibre, dedica més de dues terceres partsa la narració de la vida del filòsof. Conse-qüent amb la seva intenció, l’autor no faconcessions: als capítols expressament dedi-cats al pensament hegelià (cinc dels quinzeque conté el llibre), l’autor no «interpreta»en cap moment i es decideix –fins el puntque això és possible– per una presentacióasèptica que, entre els seus mèrits comptaamb el de no enfosquir més del que hoestan els textos originals. Abandona aixíexpressament la temptació d’«explicar», fental mateix temps l’esforç de no rebaixar demanera gratuïta la dificultat. Ara bé, el quesí que fa és subratllar moltes de les ideesque es troben esparses a l’obra de Hegeli que, sovint, no han estat desenvolupadesper ell mateix. Bona part d’aquestes ideestenen una forta connexió amb desenvolu-paments posteriors de la disciplina (un fetque, almenys fins ara, rarament ha estatreconegut). En qualsevol cas, el que Pin-kard aconsegueix és d’incitar a la lecturadels textos originals assenyalant-ne els llocsrellevants i afavorint-ne la comprensió,alliberant-los així, en bona mesura, de lanegra obscuritat que els embolcalla. Ésamb aquest mateix esperit que Pinkards’aplica a la narració de la vida de Hegel.

159Georg Wilhem Friedrich Hegel nasqué

en 1770 a la ciutat de Stuttgart, port flu-vial a l’esquerra del Neckar i capital delducat de Württemberg. Fou el fill grand’un funcionari entestat a proporcionar-liuna educació a l’altura de les expectativesque suscitava, amb la idea de fer del seuprimogènit un clergue de l’església protes-tant. A la Universitat de Tubinga Hegel vaconèixer Schelling i Hölderlin –amb elsquals compartia la residència–, mentreestudiava pel seu compte Kant i Fichte.Goethe seria aviat una referència principalen la trajectòria que així s’encetava. Ja desd’aquest temps Hegel fou conegut pelsseus companys i amics com «el vellet».Exercí de tutor a Berna i Frankfurt –unatasca ingrata que el mantingué isolat i quel’obligava a mantenir relació alhora ambels senyors i amb el servei de les cases ontreballava–, fins que el 1801 rebé el llegatdel seu pare que li permetria d’instal·lar-sea Jena on ocupà un lloc no retribuït a laUniversitat. Aquesta Universitat havia es-tat fins feia poc un dels centres d’estudiskantians més distingits, sota la influènciade Fichte, i fou el bressol del romanticis-me, amb Schiller i els germans Schlegelcom a personatges destacats. Durant aquestsanys treballava Hegel en la Fenomenologiade l’esperit. L’any de la publicació d’aquestllibre, 1807, va coincidir amb l’esgota-ment del migrat patrimoni rebut i això elva portar a fer-se càrrec de l’edició d’unperiòdic a la petita localitat de Bamberg.Any i mig després, fou nomenat directord’un centre d’educació secundària a lamolt més important ciutat de Nuremberg,destinació en la qual hi romangué vuitanys, aquests ja d’estabilitat econòmica ide reconeixement social. Als quaranta-unes va casar amb una noia de família benes-

tant, més de vint anys més jove que ell, ifou pare de dos nens i una nena. (Fora d’a-questa relació Hegel havia tingut un altrenen, fruit de la seva relació amb la mes-tressa o dona de fer feines de la casa ons’havia hostatjat durant el període de Jena.La relació de Hegel amb aquest primer fillfou sempre problemàtica i, fins i totdurant el temps que aquest visqué amb laresta de la família, va ser considerat sem-pre de segona classe tant pel pare mateixcom per la madastra i germanastres.) Enaquests anys de Nuremberg publicà elstres volums de la Ciència de la lògica(1812-1816). Només a l’edat de quaranta-sis obtingué la càtedra que ambicionava aHeidelberg, on conclouria l’Enciclopèdiade les ciències filosòfiques. El 1818 passava ala Universitat de Berlín, el cim de la sevavida acadèmica; dos anys després lliuravala Filosofia del Dret. Aquests llibres van ser–amb la ja esmentada Fenomenologia del’esperit– els únics publicats per Hegel du-rant la seva vida, sempre reticent a donar ala impremta res que ell mateix no poguésconsiderar de la més gran importància. Laresta de la seva voluminosa producció sóncompilacions fetes a partir de les seves no-tes de classe i dels apunts presos per alum-nes seus. Els darrers anys de la seva vidavan transcórrer amb la placidesa i els tonsde grisa aparença que ja hem referit: no-més pot afegir-se algun viatge que va fer,tot sol, a Praga i a Viena, a Bèlgica i a París(de tornada es detingué a Weimar, per vi-sitar Goethe). El seu treball, aquest sí, fousempre esforçat –amb classes que donavacada dia i de les quals tractava de recupe-rar-se amb partides de cartes i vetllades deteatre. Completen l’escenari en què es de-senvolupà la darrera part de la seva vida,unes relacions socials i polítiques farcides

160d’episodis contradictoris. Així, per exem-ple, mentre quedà exclòs de l’AcadèmiaPrussiana fou anomenat rector de la Univer-sitat de Berlín. Sovint, fins i tot en aquestaèpoca de màxim reconeixement, fou vistamb suspicàcia per les autoritats, circums-tància que prenia neguitosament en compteperò que no li va impedir de romandre fi-del a les causes que creia haver de defensar.En la darrera època, va retrobar el seu granamic de joventut Schelling; l’amistat peròno es reprengué. Morí, un dia després d’ex-perimentar símptomes de malaltia, d’unaafecció gastrointestinal indeterminada ino –segons Pinkard– de còlera (com dicta-minaren els metges que l’atengueren).

L’obra de Hegel és vasta i molt densa.L’exposició que en fa Pinkard és rigorosa,detallada però, sobretot –com ja s’ha dit–és continguda. Són molts els exemples quese’n poden donar i de qualsevol d’ells esdesprén l’oportunitat que ofereix decomprendre el que diu Hegel. Així, perexemple, en ocupar-se de la Fenomenologiadóna una explicació succinta i brillant.Repassa l’itinerari que segueix l’esperit –lament humana– per tal d’accedir a la sevaplena realització, «el saber absolut». Lacomprensió que l’esperit obté del món id’ell mateix, es fa possible en passar d’unmer estat de consciència de les parts inte-grants del món, a través de la consciènciade si mateix, a una reflexió sobre aquestsmateixos estats de consciència que la con-verteixen, amb això, en una força activacapaç d’afrontar els més grans reptes. Aixíés com s’obté el que Hegel anomena auto-consciència reflexiva. Entre aquestes duesformes que pren la consciència en generales desencadena, però, una lluita ferotge.La consciència malda per imposar-s’hi iobtenir reconeixement. L’autoconsciència,

per la seva banda, s’afanya pel mateix. L’es-forç d’aquesta s’orienta, doncs, abans queres, a reconèixer-se i reconèixer els altresen una guerra a mort que ha de lliurar alcamp mateix abans de poder declarar laseva superioritat. És aquesta una històriaque en part s’exposa amb el peculiar rigorque caracteritza l’autor i, en part, és l’al·le-goria, plena de suggeriments, de les rela-cions senyor-esclau (Hegel sembla quen’havia pres nota, a Berna i a Frankfurt),clau de volta de la seva concepció de la lli-bertat, que ha obert les portes a una mul-titud ingent d’interpretacions. Aquestesinterpretacions, considerades des de la dis-tància que han posat els darrers anys, po-dran ser vistes pel lector amb una certadisplicència –com ho fa el mateix Pinkarden ignorar-les–, tot i que haurà de reco-nèixer-se la forta influència que han exer-cit a Europa durant segle i mig. I és queaixò, aquesta enorme influència, no podiadeixar de tenir lloc, si el que es llegia a laFenomenologia era una metàfora de la llui-ta per la igualtat dels éssers humans i unacontundent –per bé que fosca– justificacióobjectiva (en terminologia hegeliana) d’a-questa igualtat. La bandera que portavenles tropes de Napoleó –com aquells altressímbols que al seu dia havia enlairat unAlexandre o un Cèsar– estava teixida ambaqueixos fils. La distinció entre senyors iesclaus havia quedat abolida i en el llibrede Hegel s’explicava com, una vegada res-tablerta la calma als camps de batalla, l’es-tat modern garantiria la consolidació delnou món, del món modern, poblat final-ment per ciutadans –en la seva accepció–realment lliures.4

D’aquesta dimensió obertament polí-tica de l’obra de Hegel en parla, entremolts altres, Alexander Kojève –un dels

161comentaristes del filòsof més reeixits i in-fluents–5 que insisteix en la visió interiordel fenomen analitzat per Hegel, explo-tant-ne a fons el sentit particular que hitroba. La interpretació de Kojève contras-ta fortament amb l’exposició de Pinkard iés per això que sembla oportú de fer-hiesment per palesar-ne les diferències. Ko-jève va escriure, encara el 1946, que no espodia entendre el filòsof si no era coml’inspirador d’un programa «de lluita iacció». Ni més ni menys. El marxisme enseria l’exemple destacat; per a ell, la UnióSoviètica tenia la representació del que foual seu moment l’esquerra hegeliana men-tre que els Estats Units d’Amèrica en tin-dria la de la dreta. La vocació política del’obra entera de Hegel era, per a Kojève,tan evident com ho era el fet que «el futurdel món i, per tant, el significat del pre-sent i la rellevància del passat, depenen endarrera anàlisi –escrivia– de com s’inter-preten avui les obres de Hegel».6 Aquestesmateixes línies podrien provocar avuialgun somriure si no fos que diuen algunacosa, i amb relleu, del que ha estat la his-tòria recent de la cultura europea i de lad’Europa mateix. De fet, el pensamentpolític al qual va donar lloc el hegelianis-me –i no sols el corrent d’inspiració mar-xista– hi reflecteix una bona part, d’aques-ta història. De Marx a Merleau-Ponty, deFreud a Heidegger i al neopragmatismeamericà la presència de Hegel –potser méscom un fet de cultura que com una fita enel desenvolupament de la filosofia con-temporània– ha estat intensa i constant.És per això que la circumspecció i l’efi-càcia amb que Pinkard tracta aquella vidaen aparença tan anodina que fou la deHegel i els llibres tan abstrusos que escri-gué, han de ser benvingudes. ❐

1. «Heidegger y el final de la filosofía», dins Acotacioneshermenéuticas, Madrid, Trotta, 2002, p. 239.

2. Stanley Cavell: «El filósofo en la vida americana», dinsEn busca de lo ordinario, Madrid, Cátedra, 2002, p.73. Pel que fa a Rorty, Richard, vid., entre d’altres,«Filosofía analítica y filosofía transformativa», dinsFilosofía y futuro, Barcelona, Gedisa, 2002, pp. 55-77.

3. Hi contribueix la correcció de la traducció de CarmenGarcía Trevijano, que mostra la seva competència enel domini del castellà, de l’anglès, de l’alemany i,també, de la filosofia de Hegel. A l’editor espanyolse li ha de retreure, però, la supressió de la docu-mentació gràfica i dels índexs que incorporava l’ori-ginal, un costum que s’ha imposat a l’edició es-panyola –si és que mai s’havia establert– i que,sobretot en un llibre com aquest, és del tot injus-tificable.

4. El capítol 4t del llibre de Pinkard, «Textos y bocetos.El camino de Hegel hacia la Fenomenología» i tambéel 5è, «Hegel encuentra su propia voz», donen unaidea clara de la novetat de la seva interpretació. Hiaporta textos de manuscrits anteriors a la redacciódefinitiva que permeten veure algunes de les ideesprincipals del pensament de Hegel amb una llummés intensa.

5. Alexandre Kojève –Alexander Vladimirovitx Kojevni-kov (1903-1968)–, d’origen rus, resident a Polòniaa partir del 1920, després d’haver passat per la presóal seu país i empresonat de nou en aquest altre, vatraslladar-se a Alemanya amb poc més de disset anys;finalment, s’instal·là a França de la mà de l’historia-dor de la ciència Alexander Koyré i hi donà llocdurant el anys trenta a la seva obra sobre Hegel –latranscripció de les seves notes per a un seminari– perla qual és més conegut (Introduction à la lecture deHegel, París, 1947; hi ha traducció espanyola al-menys d’una part d’aquesta obra, la primera, amb eltítol de La dialéctica del amo y del esclavo en Hegel,Buenos Aires, 1975). Acabada la guerra, va treba-llar-hi com a alt funcionari de la República; foul’ideòleg del projecte de constitució d’una terceraforça entre els Estats Units i la Unió Soviètica –quehavia de ser l’«imperi llatí»– alhora que col·laborava,com a agent o confident, amb el servei secretsoviètic. (Cf. Mark Lilla: The reckless mind. Intellec-tuals and politics, Nova York, 2001, pp. 115-136.)

6. Aquest passatge ha estat subratllat pel crític nord-americà citat a la nota anterior, en les pàgines quededica a l’audaç estudiós Hegel, arquetipus de l’exe-gèsi hegeliana que Pinkard vol estalviar al lector.Lilla s’hi refereix amb oportunitat, donada la graninfluència que la lectura de Hegel –establerta en ter-mes com els emprats per Kojève– tingué, per exem-ple, a França a partir dels anys quaranta.

162

Cucói la transicióal País Valencià

Agustí Colomines i Companys

Roig i blau. La transició democràticavalencianaAlfons Cucó370 pp., 2002, Tàndem edicions,València

És probable que la transició al PaísValencià hagi estat un dels episodis mésfoscos de la lluita pel restabliment demo-cràtic als Països Catalans. Va ser, doncs, unprocés històric únic, intens i contradictori,amarat de despropòsits i de violènciainduïda, el qual em fa l’efecte que costaràde reconstruir veraçment perquè, per ara,només podem accedir a la realitat d’a-leshores d’un manera fragmentària. Ensmanca perspectiva i ens manquen, també,documentació i testimonis. I tot i així, elprofessor Alfons Cucó s’ha decidit a publi-car una llarga anàlisi sobre la qüestió, Roigi blau. La transició democràtica valenciana,la qual recolza tant en el treball d’heme-roteca i d’arxiu –com és propi al seu oficid’historiador– com en la seva memòria, jaque va ser-ne un dels protagonistes. Aquestaés, ben segur, una de les virtuts d’aquestllibre. Comencem, per tant, per aquí, pelpersonatge Cucó.

Alfons Cucó va néixer a València el1941 i va entrar a la Universitat com a aju-dant de classes pràctiques l’any 1967. Capal final de la dictadura franquista era undels dirigents del PSPV, possiblement elgrup polític socialista valencià majoritarien aquell moment, que s’organitzà a partirde la confluència de quatre petites forma-cions i de gent que havia militat a l’anticPSV, el partit socialista valencianista de ladècada dels anys seixanta. Aquests quatregrups eren: Socialistes Valencians Inde-pendents (una vintena de persones, la ma-joria professors universitaris, entre ellesCucó, Ernest Lluch –a qui Cucó dedicaaquest llibre in memoriam–, Joan Rome-ro, Vicent Soler, Segundo Bru, AndrésGarcía Reche i Joan i Vicent Garcés); Re-construcció Socialista del País Valencià(format per persones vinculades al sindicatUSO, entre les quals destacaven Joan Ol-mos, Vicent Campos i Joan Ballester);Reagrupament Socialista Valencià (encap-çalat per Enric Tàrrega) i els Grups d’Ac-ció i Reflexió Socialista, el més nombrósde tots, on militaven Vicent Ventura, JoanJosep Pérez Benlloch, Josep Sorribes iVicent Llombart. Malgrat la fusió, el par-tit resultant no va poder evitar les con-trovèrsies, molt pròpies de l’època, sobrela caracterització de la societat valenciana,la via valenciana al socialisme i la relacióamb el socialisme espanyol. Poc abans deles primeres eleccions democràtiques aEspanya, un reduït nucli de militants queencapçalaven els germans Garcés s’escindídel PSPV per crear Unitat Socialista delPaís Valencià (USPV), que es va presentara aquelles eleccions en coalició amb elPSP-PV de Manuel Sánchez Ayuso, FelipeGuardiola i Alfonso Goñi, entre altres se-guidors locals de Tierno Galván.

163Sigui com sigui, a les eleccions del 15-J

de 1977, Cucó va encapçalar la llista alCongrés de Diputats per València delPSPV. No va ser elegit, com tampoc no hofou cap candidat del seu partit en les al-tres circumscripcions. El PSPV fins i totva recaptar pitjor resultat (29.569 vots,1,6 % dels sufragis) que la candidaturaconjunta del PSP-USPV (84.769 vots, el4,6 %, i un diputat). El doble fracàs delssocialistes, diguem-ne, alternatius, va obrirun ràpid procés d’incorporació dels uns idels altres al PSOE-PV, que s’havia conver-tit en la facció socialista hegemònica delPaís Valencià, si més no electoralment(678.844 vots, el 36,83 %, i 13 escons alCongrés de Diputats). Així doncs, aquellapatacada va acabar amb la pluralitat delsocialisme valencià i, sobretot, va situar elsocialisme valencianista en una posiciósubalterna. La reestructuració de l’espai so-cialista va tenir lloc entre el gener de 1978(integració d’USPV), abril (integració delPSP) i juny d’aquell mateix any, datad’unió del PSPV al PSOE-PV. A diferènciadel que havia fet el PSC-C, que va anar a leseleccions del 1977 juntament amb la Fe-deració Catalana del PSOE, el PSPV no esva plantejar aquesta possiblitat, com tam-poc no ho feren els que s’havien escinditper crear USPV. Ben al contrari. Com ex-plica Anselm Bodoque Arribas a Partits iconformació d’elits polítiques autonòmiques.Transició política i partits polítics al PaísValencià (WP, núm. 183, ICPS, Barcelona,2000), el PSPV va seguir una estratègia deconfrontació amb el PSOE fins poc abansde la seva entrada en aquest partit. Pertant, la unificació socialista valenciana nos’assembla gens a la dels socialistes cata-lans i per això es pot dir que va comportaruna integració al PSOE-PV més que no pas

una unió en pla d’igualtat de les forces so-cialistes que poc abans semblaven majori-tàries. Tot i que el partit que es va crearamb aquesta unificació adoptà el nom dePSPV-PSOE i assimilà formalment l’estruc-tura organitzativa del PSPV (agrupacionsper comarques, Executiva Nacional, Con-sell Nacional, etc.), de fet esdevingué unafederació del PSOE i no pas un partit fe-derat com ara el PSC (PSC-PSOE). Joan Pas-tor (un exmilitant d’extrema esquerra ques’havia integrat al PSOE el 1975 i que per-tanyia al sector anomenat radical) es con-vertí en el nou secretari general, amb elsuport del nucli procedent del PSPV, im-posant-se al corrent moderat de l’antigafederació socialista valenciana (Josep LluísAlbinyana, Joan Lerma, Ximo Azagra, An-toni Garcia Miralles, entre altres). Ambtot, el predomini dels dirigents que prove-nien de l’antic PSOE-PV, fossin radicals omoderats, va ser notable.

Incorporat al nou partit, Cucó es vapresentar com a candidat al Senat a les elec-cions del 1979. Aquesta vegada sí que vaser elegit (va ser el senador més votat de laseva circumscripció), i fou successivamentreelegit fins al 1996, any en què ja no va pre-sentar-se com a candidat. Segons una notaapareguda al diari Levante del 22-1-1998amb motiu d’haver guanyat una plaça decatedràtic, un cop acabada l’etapa políticaCucó retornà a la universitat i al mateixtemps l’agrupació del seu partit li comu-nicà la baixa per haver deixat de pagar lesquotes, tot i que, en paraules seves, «ni mehe ido ni he vuelto». Avui dia, però, Cucós’ha convertit en un dels impulsors de laplataforma Valencians pel Canvi, que pro-mou un nacionalisme cívic i que a les dar-reres eleccions va donar suport a les candi-datures del BNV que dirigeix Pere Mayor.

164Com he assenyalat en començar, la

biografia política d’Alfons Cucó és perti-nent en el moment de fer el comentarid’aquest seu nou llibre. Estudiós del na-cionalisme i autor d’una obra emblemà-tica, El valencianisme polític 1874-1939,que va ser publicada per primera vegada el1971 i que el 1999 va ser reeditada, am-pliada i revisada, per l’editorial Afers,l’actitud intel·lectual de Cucó no es potdeslligar de les seves opcions polítiques.D’una o d’una altra manera, va escriureCucó a la introducció de la reedició d’Elvalencianisme polític, «l’ànim del llibre erael d’unir l’anàlisi del passat amb unprojecte de futur». Doncs bé, si aquestllibre es va gestar en un escenari polític ons’iniciava un cert desvetllament acadèmici civil valencià i és, també, com ha dit elprofessor Pedro Ruiz Torres, el «testimonid’una manera d’entendre el País Valenciàen el qual ciència i compromís social, enaquest cas el valencianisme, no es conce-bien de forma separada», a Roig i blauCucó torna a fer el mateix i s’endinsa enl’estudi del factor nacional, de l’envitri-collat problema identitari valencià, per béque l’escenari sigui un altre, la transiciódemocràtica, el qual ha condicionat demanera decisiva el que és avui el País Va-lencià. És per això que el llibre és unabarreja d’història acadèmica, de memòriapersonal i d’assaig polític. I és per això,també, que la lectura d’aquest llibre nodeixarà indiferent ningú.

El llibre es divideix en set capítols. Elscapítols primer i segon («Unes considera-cions prèvies» i «La qüestió valencianadesprés de 1939: una nova perspectiva»,respectivament) són, per dir-ho així, in-troductoris, en els quals Cucó fa un repàsdel recorregut de les aspiracions nacionals

valencianes des de la II República, del nai-xement de l’anticatalanisme valencià, de lamodernització del País i de l’evolució na-cionalitària dels diferents sectors polítics,d’esquerra i de dreta. Una dreta salvatge,poc o no gens inclinada a recollir la tra-dició valencianista del passat, per curtaque fos, que s’apuntà de seguida a l’antica-talanisme espanyolista. Només la UDPV

s’inscriuria dins la tradició valencianistad’altres èpoques, però als democratacris-tians els va passar com a Cucó: la trompa-da electoral que van patir el 1977 els vadeixar sense espai polític i optaren per in-tegrar-se a la UCD. Un altre cas és el deFrancesc Burguera, que havia format part,amb el PDL del PV, de la primera UCD,però que el juny de 1978 abandonà elgrup parlamentari centrista quan el radi-calisme anticatalanista es convertí en l’es-tratègia bàsica de la dreta valenciana.

Després d’aquesta arrencada històrica,que li serveix per situar les tradicions po-lítiques dels actors de la transició al PaísValencià, Cucó passa a desenvolupar elque ja té nom, la «Batalla de València»,que va tenir com a epicentre la confronta-ció, sovint violenta, entre models nacio-nals oposats, incloent-hi la qüestió delnom del País, la simbologia i la denomina-ció de la llengua. Per a Cucó, bona partdels valencians aspiraven a què el seu países convertís en la quarta nacionalitat his-tòrica de l’Estat, i davant d’aquesta possi-bilitat la reacció contrària de la dreta va-lenciana i espanyola va ser brutal. Aixòés el que s’explica als capítols tercer («Unpeculiar conflicte identitari») i quart («Els“elements de maduració” interns»). Mal-grat la massiva manifestació ciutadana del9 d’octubre de 1977 i de l’impuls donat alsentiment autonomista per part de l’opo-

165sició antifranquista, la dreta valenciana nova dubtar a dificultar el procés autonomis-ta i a atiar un conflicte social monstruóstan bon punt va constatar –com ja he dit–que les organitzacions polítiques d’es-querra (PSOE-PV, PCE-PCPV i PSP-PV) la su-peraven electoralment. Durant el tempstranscorregut entre la victòria electoral del’esquerra i la constitució del Consell delPaís Valencià (març de 1978), la principalforça política de la dreta valenciana (UCD)va passar del desconcert a l’agressivitat. Elseixos de la nova estratègia ucedista (antica-talanisme, potenciació dels enfrontamentsprovincialistes i fre a l’autonomisme) vanser bastits per Fernando Abril Martorell,Manuel Broseta i Emilio Attard, amb l’al-taveu mediàtic que fou el diari Las Provin-cias com a agent mobilitzador. I d’aquí enva sortir el que Vicent Bello n’ha dit la«pesta blava». El blaverisme es convertí lla-vors en un moviment populista a mans dela dreta per combatre l’esquerra, però emfa l’efecte que va ser alguna cosa més.Només cal recordar, per exemple, que l’ar-ticle 138 de la Constitució, que prohibeixexplícitament la federació de comunitatsautònomes, va ser impulsat pel diputatvalencià d’AP Alberto Jarabo i la seva ini-ciativa va comptar amb els vots favorablesd’AP, UCD i PSOE, incloent-hi els diputatsvalencians d’aquest partit. Vull dir ambaixò, i així ens ho fa veure el mateix Cucó,que no tot va ser degut a l’esmolat verbde la senyora María Consuelo Reyna, jaque la realitat va ser força més complexadel que sembla a primera vista.

En el tres capítols finals («L’erosió delsimpulsos nacionalitaris», «La negociacióde l’Estatut» i «Els tràmits parlamenta-ris»), Cucó fa un assaig d’interpretació delprocés autonòmic, de les giragonses que

van portar de la iniciativa del Consell del25 d’abril de 1979 per aconseguir unaautonomia pel procediment establert al’article 151 de la Constitució, que es vaculminar dins del termini legalment fixatamb l’adhesió del 99 % dels municipis va-lencians, a la desnaturalització de la ditainiciativa. Segurament, aquesta és la partmés opinable del llibre, sobretot perquè ésla més embrollada. Al llarg de 1979, laUCD espanyola i certs sectors del PSOE,com ens explica molt bé Cucó, van mos-trar-se molt crítics amb el que conside-raven una falta de control dels diversosprocessos autonòmics. Al País Valencià, amés, la decisió del PSPV-PSOE de 22 dedesembre de 1979 d’abandonar el Consellpel bloqueig d’UCD al procés autonòmicva provocar la dimissió del president Al-binyana, que va ser substituït per l’uce-dista Enrique Monsonís. A mi no m’haquedat molt clar, però, si aquesta decisiódels socialistes valencians va ser encertada.Ara bé, també és veritat que l’ambient eraprou confús, fins al punt que les crítiquesal caire que prenia el model autonòmicespanyol van provocar la caiguda del mi-nistre Cavero i l’acord de gener de 1980de la direcció d’UCD per paralitzar els pro-cessos iniciats per Andalusia, Canàries i elPaís Valencià per poder convocar un refe-rèndum que dotés aquests tres territorisde la consideració de comunitats històri-ques. L’instrument per fer-ho va ser la Lleide Diverses Modalitats de Referèndum,aprovada pel Congrés de Diputats aquellmateix mes de gener amb els vots favora-bles de la UCD i el PSOE (tot i que Al-binyana va votar-hi en contra). La lecturarestrictiva de l’article 151.1 de la Cons-titució que es feia a través d’aquesta llei, il’aplicació retroactiva que va fer-se’n, va

166ser el motiu pel qual el procés autonòmicvalencià va quedar aturat durant més d’unany, fins a l’intent de cop d’estat del 23 defebrer de 1981.

Després del conat colpista, la UCD va-lenciana i el PSPV-PSOE van reprendre lesnegociacions (el 10 de març de 1981) pertal d’impulsar l’aprovació de l’Estatut. Pe-rò la conjuntura ja era tota una altra. L’In-forme de García Enterría de la primaverade 1981 i el pacte antiautonòmic entre elPSOE i la UCD que abocà a la promulgacióde la LOAPA el juliol d’aquell any, van es-troncar l’esperit autonomista que haviaimpregnat els primers anys de la transició.A partir d’aquell moment, es féu palès quel’autonomia per al País Valencià noméss’aconseguiria, a diferència del que passa-ria a Andalusia, per la via de l’article 143.La ràpida redacció de l’Estatut, del 30 demarç al 12 de juny de 1981, que és quans’aprovà l’anomenat Estatut de Benicàssimamb els vots favorables del PSPV-PSOE,UCD i PCE-PCPV, reflectí el que Cucó ano-mena «acords de mínims». Podem resu-mir-los en un seguit de principis. Primer,un alt nombre de competències a canvi derenunciar a la via de l’article 151 i a lafacultat de dissolució de les Corts per partdel president de la Generalitat. Segon, labandera seria la Senyera amb banda blava.Tercer, el denominació de la llegua seria lade valencià, sense explicitar-ne l’àmbit lin-güístic de pertinença. Quart, el nom de lacomunitat política seria el de País Valen-cià. Cinquè i últim, el sistema electoralafavoria les circumscripcions menys po-blades i posava dificultats a l’entrada de lespetites formacions polítiques a les Corts.Però aquests acords de mínims no van serrespectats quan l’Estatut fou discutit alCongrés de Diputats. La pressió exercida

per alguns diputats d’UCD i d’AP va ferque el projecte de llei finalment aprovatsubstituís el nom consensuat a Benicàssimpel de Comunitat Autònoma Valenciana oComunitat Valenciana. Un cop admesaaquesta modificació, que fou alguna cosamés que un mer canvi semàntic, el 28d’abril de 1982 va ser aprovat l’Estatut pelple de la Cambra amb els únics vots encontra dels diputats comunistes.

Aquesta és la història que ens contaaquest llibre. A partir d’un recorregut densi apassionant alhora, es podria dir que Cu-có tanca una trilogia analítica, que encaraque no hagi estat buscada, tal com ell re-coneix a la entrevista que li han fet VicentOlmos i Vicent Soler per al proper núme-ro d’El Contemporani, relliga en un mateixfil argumental l’estudi que va fer el 1971sobre els precedents del valencianisme ambla indagació que ens va plantejar el 1989 aPaís i Estat sobre el posicionament delsgoverns de Madrid davant les reivindica-cions nacionals valencianes i que continuaara, a Roig i blau, amb l’explicació del quefou la lluita i la negociació amb l’Estat perbastir l’autonomia política valenciana. Enaquest seu darrer llibre, a més a més, Cucóha obert la porta perquè un dia intentemresoldre el gran interrogant de la transicióvalenciana: per què la dreta va aconseguirde bloquejar el procés autonòmic valenciài va fer prevaler les seves posicions en elsaspectes simbòlics i identitaris malgrat elpredomini electoral de l’esquerra? Això ésel que cal que ens dediquem a investigar apartir d’ara. Ara bé, del llibre es desprèn laidea que la manca d’un partit netament na-cionalista va contribuir-hi, com també vaafavorir una anomalia tan bèstia els dub-tes i les indecisions, per no dir-ne rectifi-cacions, d’un PSPV-PSOE poc autònom. ❐

SEGONA ÈPOCA / NÚM. 11 / TARDOR 2002Salvador Cardús 136 Cap a on hauria d’anar l’economia...

Documents

Transcript of SEGONA ÈPOCA / NÚM. 11 / TARDOR 2002Salvador Cardús 136 Cap a on hauria d’anar l’economia...