Segona República (resum)

5
LA II REPÚBLICA (31-39) Bienni reformado r (31-33) Govern provision al (31) Integrat pels que havien signat el pacte de St. Sebastià. El 14 d’abril del 31 es proclama una república i Alfons XIII marxa del país. Preté n Convocar unes eleccions d’on surti una Constitució. Abans de les eleccions ja estan actuant com a govern aplicant: - camp: recupera la reivindicació de Marx: la jornada limitada a 8h, els jornalers del municipi tenen preferència per ser contractats, dret a que l’Estat pugui expropiar les terres d’un pagès que no en treu benefici. -educació: hi ha molta població analfabeta així que s’obren moltes escoles públiques i els professors havien de tenir experiència. -exèrcit: s’identifica amb la monarquia així que es jubila als generals que són els més monàrquics, es tanca una escola militar de Saragossa i es crea la Guàrdia d’Assalt per assegurar-se que hi havia algun cos armat protector de la república. -religió: s’allunya de la població. Constituc republica na (31) Eleccions: guanya el PSOE formar Corts Constituents i redactar una Constitució més progressista. Article 1: defineix Espanya com una república democràtica de treballadors de tota classe i constitueix un estat integral compatible amb l’autonomia de les regions (no hi ha estats federals). Declara l’estat no confessional. Contingu t Forma d’Estat: república integral Separació de poders proposat per Montesquieu per evitar la corrupció. * ESQUEMA APUNTS Sobirania nacional o popular. Sufragi universal (homes + dones). Els progressistes no volien que votessin les dones perquè eren més de dretes. Organització territorial. Declara regions autònomes perquè era el que permetia l’Estatut. L’ajuntament no invertirà en l’església, s’ilegalitzaran els jesuïtes, prohibiran que l’església eduqui. Presidents: Niceto Alcalá Zamora (dretes) i Azaña (esquerres) Govern constituc io-nal Integrants del govern Azaña, aprofitant per eliminar militars i càrrecs que anaven en contra la República com:

Transcript of Segona República (resum)

Page 1: Segona República (resum)

LA II REPÚBLICA (31-39)

Bienni reformador

(31-33)

Govern provisional

(31)

Integrat pels que havien signat el pacte de St. Sebastià. El 14 d’abril del 31 es proclama una república i Alfons XIII marxa del país.

Pretén

Convocar unes eleccions d’on surti una Constitució. Abans de les eleccions ja estan actuant com a govern aplicant:- camp: recupera la reivindicació de Marx: la jornada limitada a 8h, els jornalers del municipi tenen preferència per ser contractats, dret a que l’Estat pugui expropiar les terres d’un pagès que no en treu benefici.-educació: hi ha molta població analfabeta així que s’obren moltes escoles públiques i els professors havien de tenir experiència.-exèrcit: s’identifica amb la monarquia així que es jubila als generals que són els més monàrquics, es tanca una escola militar de Saragossa i es crea la Guàrdia d’Assalt per assegurar-se que hi havia algun cos armat protector de la república.-religió: s’allunya de la població.

Constitució republicana

(31)

Eleccions: guanya el PSOE formar Corts Constituents i redactar una Constitució més progressista.Article 1: defineix Espanya com una república democràtica de treballadors de tota classe i constitueix un estat integral compatible amb l’autonomia de les regions (no hi ha estats federals). Declara l’estat no confessional.

Contingut

Forma d’Estat: república integralSeparació de poders proposat per Montesquieu per evitar la corrupció. * ESQUEMA APUNTSSobirania nacional o popular.Sufragi universal (homes + dones). Els progressistes no volien que votessin les dones perquè eren més de dretes.Organització territorial. Declara regions autònomes perquè era el que permetia l’Estatut.L’ajuntament no invertirà en l’església, s’il·legalitzaran els jesuïtes, prohibiran que l’església eduqui.

Presidents: Niceto Alcalá Zamora (dretes) i Azaña (esquerres)

Govern constitucio-nal (31 – 33)

Integrants del govern Azaña, aprofitant per eliminar militars i càrrecs que anaven en contra la República com:-Ministres del PSOE (Indalecio Prieto, F. Largo Caballero, F. De los Ríos)-ministres del Partit Republicà Radical Socialista (Marcel·lí Domingo)-ministres de l’Acció Republicana (José Giral)-ministres de la ORGA (Casares Quiroga)

Lleis que apliquen

De la reforma agrària: Consolida la proposta del govern provisional creant la IRA que feia una llista de les terres productives per expropiar-les i posar-les a la disposició de jornalers i indemnitzant el propietari.(fracassa perquè no hi ha suficients diners)Estatut d’Autonomia de Cat. Azaña sap que la República s’ha proclamat gràcies als catalans, així que els hi vol donar autonomia. Quan es declara la República, Catalunya ja té un Estatut i Azaña el defensa, però Sanjurjo no.De Congregacions: elimina jesuïtes, pressupost públic de l’església, Concordat, l’església no educa,reconeix el matrimoni.

Totes les lleis generen una polèmica la crisi del govern Azaña.

Bienni conservador

(33 – 36)

Per què comença una

etapa conservadora?

-relacions amb el cap d’Estat (Alcalà) i el cap de govern (Azaña).-fets de Casas Viejas (gener del 33): els camperols de Cadis ocupen les terres, expulsen els terratinents i assalten la caserna de la G.Civil. el govern envia la Guàrdia d’Assalt i es sufoca la revolta. Alguns camperols es tanquen en una cabana i la Guàrdia la crema Azaña està mal informat i defensa l’actuació de la Guàrdia d’Assalt dimissió Azaña.

Page 2: Segona República (resum)

Reorganització partits dretes

FALANGE ESPAÑOLA DE LAS JONS: resultat de fusionar-se la JONS (Juntas Ofensivas Nacional Sindicalista) nascuda el 31 i el líder era O. Redondo i la FALANGE ESPAÑOLA del 33 amb José Antonio Primo de Rivera. Característiques:-poca rellevància espanyola-Franco el farà partit únicCEDA creada el 33 liderat per Gil Robles. Es basa en l’Acción Popular.Eleccions del 33: les campanyes electorals van ser molt dures.Mesures de la dreta:-tirar enrere mesures d’Azaña del camp augmentar vots terratinents-treure de la presó militars que Azaña havia empresonat (amnistia)-retirar els articles de la Constitució com el de la religió.Resultat: el partit més votat és la CEDA però com que no té majoria absoluta s’uneix amb els radicals de Lerroux Govern Radicals CedistesQui formarà el nou govern?: Alcalà decideix que el president ha de ser Lerroux perquè Gil no era molt centrat, sinó que era força radical.

Govern Lerroux

Primer govern Lerroux (33-34): la crisi d’aquest govern és l’amnistia de Sanjurjo genera una crisi políticaGovern Samper (34). Alcalà Zamora canvia Lerroux per Samper (del mateix partit de Lerroux). L’octubre del 34 dimiteix perquè no té el suport de la CEDASegon govern de Lerroux: CEDA va dir que donaria suport a Lerroux si deixava entrar 3 ministres de la CEDA al govern per controlar algunes àrees. Conseq.-els d’esquerres (CNT, PSOE, ERC) fan la revolució del 34 perquè veien que el govern esdevindria autoritari (inici de feixisme)-focus revolucionaris: Madrid (organitzada per la UGT s’empresonen els líders socialistes), Catalunya (Companys aprofita que els governs de dretes volien eliminar la Constitució es detenen els membres de la ERC de la Generalitat) i Astúries (els vaguistes, que són miners, estan armats i proclamen la República Socialista Asturiana durant 3 dies estan en mans dels vaguistes, que formen l’exèrcit vermell Espanya ho veu com una guerra civil i Franco i Godel intervenen ).

Preparació del Front Popular

Per què es té una mala imatge de la centre-dreta?-repressió que ha fet Franco contra les revoltes-judicis que s’han fet sense garanties-tortures per poder treure informació-el govern ha retallat drets com la llibertat d’expressió (censura)-es canvia 7 vegades de govern en 2 anys-bloqueig de la reforma Agrària-el govern bloqueja l’Estatut basc-s’inclouen personatges poc democràtics a l’exèrcitQuè fa caure el govern de Lerroux? L’escàndol de l’estraperlo (ruleta trucada dissenyada per Strauss i Pearl per utilitzar en casinos. Els dissenyadors diuen que Lerroux l’havia legalitzat corrupció).Governs posteriors: no tenen força i duren molt poc.Convocació electoral: Alcalà convoca eleccions el 36 i es produeix la polarització. Guanya el PSOE.

Govern del Front

Popular (esquerres)

(36)

Interpretació dels resultats

de les eleccions

Esquerres: volen fer canvis reformistesDretes: No accepten els resultats ni les reformes que reimplanten del bienni reformador

Ministres Alcalà inclou ministres de tots els partits del front popular

Prioritats

Reforma agrària: s’expropien les terresEducació: creació d’escoles, separació de l’església, formació dels profesAmnistia de presos polítics: hi ha socialistes que promouen la revolta del 34, ERC, etc.Recuperació de l’Estatut gallec i basc i de la Generalitat de Catalunya.

Page 3: Segona República (resum)

Canvis polítics en el poder

Dimissió Alcalà: Azaña (que estava molt cabrejat amb ell perquè no l’havia recolzat en Casasa Viejas) fa públic que Alcalà no s’ha ajustat a les lleis.Azaña president de la República: Azaña escull a Quiroga per ser el president de govern.

Primavera negra

Els de dretes comencen a fer revoltes en contra dels resultats de les eleccions. Episodis:-àmbit camp: els camperols es revolten i els jornalers fan vaga.-àmbit religiós: semblants a la Setmana Tràgica però a petita escala- polític: es fan atemptats polítics per part de les organitzacions extremistes.

Atemptats

Assassinat del tinent Castillo (de la Guàrdia d’Assalt, esquerres). El maten els falangistes i els carlins.Assassinat de Calvo Sotelo: el maten els de la Guàrdia d’Assalt com a venjança i perquè és la gran esperança de la dreta

Conseq.Més diferència (enfrontament) entre dretes i esquerresEls generals decideixen fer un cop d’Estat.

CatalunyaNo hi ha enfrontaments però si que es radicalitzar les idees. Apareixen nous partits com la POUM i el PSUC .

Conspiració militar

Després de les eleccions, els militars i polítics de dretes planegen com treure del poder a Azaña, qui està impulsant mesures de caire esquerrà.

Divisió militars

No tots els militars estan en contra d’Azaña, sinó que estan dividits en:-UME (Unión Militar Española: dretes). Volen la caiguda d’Azaña-UMRA (Unión Militar Republicana Antifascista: esquerres)El govern Azaña allunya els militars més perillosos de la UME per evitar un cop d’Estat. Ex: Franco a CanàriesCop d’Estat: el govern s’oblida de Mola (militar una mica perillós) a Pamplona i es posa d’acord amb la Falange Española, els carlins i la Renovación Española per fer un cop d’Estat començant a Melilla i després a la península i actuar amb violència si era necessari. L’assassinat de Calvo Sotelo (dretes) accelera el cop d’Estat i és iniciat per Franco (juliol 36)