Segones Avantguardes artístiques Pintura i escultura

Segones Avantguardes artístiquesSegona meitat del segle XX:

- Successió de diverses tendències amb gran rapidesa. - Important els interessos i gustos de galeries i crítics d’art. - Valors artístics sotmesos al màrqueting.- L’art segueix el seu camí d’experimentació tècnica i estètica.- Apareixen les Segones Avantguardes, destacant:

k) L’Informalisme.l) L'Expressionisme abstracte.m) El Pop-Art.n) El Nou Realisme francès. o) L’Abstracció postpictòrica i Minimal Art.p) Art acció i art conceptual.q) Art cinètic o Pp-Art.r) Arte povera.s) Hiperrealisme i Fotorealisme.t) Individualitats artístiques.u) Tendències Postmodernes.v) Altres tendències a partir de 1880.

http://pintura.aut.org/

L’Informalisme

Apareix abans del final de la II Guerra Mundial. Terme definit per Michel Tapié el 1951. Vigent en les dècades de 1940 i 1950.Pintura abstracta que barreja gran quantitat de pigment amb materials diversos, com vidres, sorra, carbó... per donar relleu a les obres. Cada pintor té la seva empremta personal (collage, grattage, frottage o dripping).

Jean Fautrier (1898-1964). Sempre fareferències al món figuratiu i subratlla laimportància de la matèria.

Escritura sobre fons blau

Jean Dubuffet (1901-1985). Fou un prolífic pintor, escultor i dibuixant, passant per diferents estils al llarg de la seva obra.

Galeries Lafayette, 1961, gouache sobre paper

Dau al Set fou un grup català format el 1948 per un conjunt d’artistes i intel.lectuals contraris al franquisme, propers a l’estètica del surrealisme i l’existencialisme com a filosofia. Els precursors foren el poeta Joan Brossa i el pintor Joan Ponç. Hi destaquen Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan Josep Tharrats.

Joan Ponç (1927-1984).

Sense títol, 1946

Modest Cuixart (1925)

Grafitti- matèries

Marne, 1957 (grattagesobre fusta)

Caixa de cartró desplegada, 1960

Antoni Tàpies (1923) Cara i mans sobre negre, 1990

Collage d’arròs i cordes, 1947

Endarrera aquestagent, 1970

El Paso, grup madrileny que surt com a reacció al pobre ambient avantguardista de la capital.

Quadre 111, 1965, reflecteix la tortura humana amb draps esquinçats i fosc cromatisme

Manolo Millares (1926-1972) Antonio Saura (1930-1999)

Retrat 1, 1961. La deformació de la figura humana i la violència gestual en són característiques. Les seves pintures plasmen el crit, el dolor i la ràbia.

L’Expressionisme abstracte

Començà el 1947, quan Pollock va fer el primer dripping. El terme però no és prou exacte ja que inclou diverses tendències: corrent gestual, corrent sígnic o cal.ligràfic i corrent espacialista. Tampoc les obres d’alguns del seus artistes no són realment abstractes, com és del cas de W. De Kooning.

Característiques

Dripping, de Pollock, iniciat el 1947.

Action painting o Pintura d’acció. El pintor havia de ser literalment dins de l’obra, col.locada al terra sobre la qual s’abocava la pintura per degoteig, amb galledes prèviament foradades o bé utilitzant pals.

Manera de treballar lligada a l’automatisme dels surrealistes. L’artista és relaciona diferent amb l’obra, pintant més que amb la mà amb el cos sencer.

Grans formats i s’usarà la tècnica de la pintura embolcallant (all over).

La realització del quadre per a Pollock era com una dansa ritual improvisada semblant a les cerimònies índies (navajos, dels quals era admirador Pollock)

Franz Kline (1910-1962) destaca en el corrent sígnic o cal.ligràfic, caracteritzat per grans pinzellades i sobrietat cromàtica (blanc i negre) recorda la cal·ligrafia oriental.

Pintura número 2, 1952

Mark Rothko (1903-1970) és el màxim representant de la tendència espacialista, preocupat per les possibilitats emotives de la juxtaposició cromàtica.

Sense títol, 1945

Pop ArtEl Pop Art (Art popular) subratlla el valor iconogràfic de la societat de consum. El

poble és la base del seu art. Sorgí com a reacció contra l’expressionisme abstracte. Se sol prendre com a data d’inici l’any de la mort de Pollock, en que es produí un canvi radical, de l’antropocentrisme del expressionisme abstracte es passà al antiantropocentrisme, en el que l’objecte és més important que el subjecte. Les principals característiques són:

5. Els objectes industrials, els cartells, les imatges...són el tema principal, ja que són el mitjà d’expressió de la societat de consum.

6. Art de ciutat, totalment aliè a la natura.7. Utilitza les imatges conegudes per les masses, el poble, amb un sentit diferent,

per obtenir-ne una nova estètica o per assolir una visió crítica de la societat de consum.

8. Art ambigu i irònic que es troba entre el rebuig del progrès i la seva acceptació o glorificació.

9. S’apropia de les imatges comercials per utilitzar-les com un comentari sobre consumisme i cultura popular. El Pop Art s’inspira en la cultura de masses. Vol tenir un llenguatge pla, sense complicacions. Molts artistes venen del món de la publicitat.

10.És la primera tendència realista voluntàriament freda, impersonal i sense cap missatge aparent.

Andy Warhol, fou un artista americà i la figura més destacada del pop art. Fou un personatge molt polèmic i criticat per les seves excentricitats. Actualment se’l considera un dels artistes més influents del segle XX.

Robert Rauschenberg

Elaborava collages amb retalls d'imatges agafades de la cultura popular i de la tecnologia

Artistes del pop art

Jasper Johns

Artista pont entre l'expressionisme abstracte i el Pop Art Els seus temes són mundans i directes, com números, dianes i banderes

Roy Lichtenstein(Nova York, 1923-1997)

Es conegut sobretot per les seves representacions a gran escala de l’art del còmic.

La cara de Barcelona (1992)

Popeye, 1961

In The Car, 1963 Maybe, 1963

Nou realisme francès, neix a principis dels 60 i coincideix en certs aspectes amb el Pop-Art, tot i les seves grans diferències ideològiques. El Nou Realisme remarca els aspectes més desagradables del consumisme, reivindicant l’ús de materials de rebuig.

Yves Klein (1928-1962) Armand Fernandez (Arman) (1929- 2005)

Blue Monochrome, 1961 L’Art et La Maniere , 1989

Abstracció postpictòrica i Minimal Art

Sorgiren a mitjans dels 60. S’oposen a l’extrema subjectivitat de l’Expressionisme abstracte. L’Abstracció postpictòrica es caracteritza per l’ús de formes geomètriques simples i per franges de colors plans, sense relleu, on no es pot veure el gest de la pinzellada. Els principals representants són:

Frank StellaSunset Beach, Sketch1967 Frank Stella, Flin Flon  XIII, 1970

Kenneth NolandAzul más ocho, 1964

Kenneth Noland Crepúsculo, 1963

Ellsworth Nelly. Red and White 1952

Minimal Art: en el terreny escultòric la senzillesa i austeritat formal es basen en la geometria. La despersonalització de l’art porta a l’artista a no executar l’obra, encarregant les peces a la indústria i fent ell el muntatge final. Alguns autors són:

Carl Andre (1935)

Equivalent VIII 1966

Donald Judd (1928-1994)

Art acció i art conceptual

Happening: forma d’art en la qual despareix l’objecte artístic tradicional (es desmaterialitza) substituït per un esdeveniment en forma d’espectacle. Les accions, efímeres, només resten en forma de vídeo o fotografies fetes curant la “representació”. Aquest corrent apareix al principi dels anys 50.

Joseph Beuys: Coiot. 1974

Wolf Vostell (1932-1998), Television Décollage, 1963

L’Art conceptual, o Art Idea, valora la idea per sobre de l’objecte artístic. Representa la culminació del procés de desmaterialització de l’obra artística, començat amb l’art minimalista. Hi destaca Joseph Kosuth.

Una i Tres Cadires (1965).El concepte de cadira es representa per una cadira real, una fotografia i la definició del diccionari. L’artista vol demostrar que la forma física no és fonamental en la presentació de conceptes,.

Dintre l’art conceptual hem d’incloure el Body Art (art del cos) i el Land Art (art de la terra). Del Body Art destaquen els austíacs Günter Brus (1938) i Otto Mülh (1925).

Günter Brus, Autoretrat, 1965

Otto Mülh, Amortallament d’unaVenus, 1963

Del Land Art destaquen, entre altres, Robert Smithson (1938-1973), Christo, Richard Long...

Robert Smithson, SPIRAL JETTY ,1970 (Llac Salat d’Utah

Robert Smithson, Broken Circle,The Netherlands.

Spiral Hill

Christo (1935) i Jeanne-Claude (1935-2009). Matrimoni que ha fet instal·lacions artístiques ambientals semblants al land art.

Cristo – Wrapped Reichstag. Berlín.

Christo – Pont Nou, París.

Art cinètic o Op-Art. L’art que incorpora el moviment d’una manera no només il·lusòria sinó també ral és l’art cinètic. Aquest es classifica en 3 grups:

• Obres de caràcter bidimensional o tridimensional amb moviment real i generalment dotades d’un motor. Stabile-mobile de Calder.

• Obres de tipus bidimensional o tridimensional estàtiques però que produeixen efectes òptics. És l’anomenat Op-Art (Òptical-.Art). Vasarely.

• Obres transformables, també bidimensionals o tridimensionals, en les quals l’espectador s’ha de desplaçar per apreciar-hi el moviment.

Víctor Vasarely vol estimular la retina provocant reaccions fisiològiques visuals que produeixen la il·lusió de moviment.

1973.Crinkly avec disc Rouge

1960, The Star

1965,Stabile-mobile

Alexander Calder

Arte povera. L’any 1967 el crític italià Germano Celant aplegà sota aquest nom totes les obres d’art fetes amb matrials pobres, com sorra, palla, pedres, branques, fullaraca, fragments de metall o vidre. Es pretén trasbalsar el mercat de l’art utilitzant obres sense cap valor artístic. Sobresurten els italians Piero Manzoni (1933-63) i Michelangelo Pistoletto, i el grec Jannis Kounellis.

Piero Manzoni

Michelangelo Pistoletto:Venus of Rags, 1967

Hiperrealisme i FotorealismeMoviment sortit el 1968 com a reacció a la fredor i distanciament de l’art minimalista i conceptual. Molts artistes nord-americans reprengueren la via realista, copiant models fotogràfics de la forma més igual possible.

En pintura destaquen: Chuck Close, Robert Nottingham i Richard Estes.

Chuck Close (1940) Richard Estes (1932)

En l’escultura hiperrealista destaquen: Duane Hanson i John de Andrea, que crearen estàtues reproduint la figura humana en diverses actituds quotidianes.

Duane Hanson (1925-1996)

A Europa el Grup Zebra alemany i el pintor espanyol Antonio Lòpez seguiren aquesta tendència.

Individualitats artístiques

Tendències Postmodernes

Altres tendències a partir de 1980