Seguiment d’un model d’engreix ecològic de vedells a una explotació cerealista

F. López-i-Gelats, X. Such, J. Bartolomé, X. Alabern

Departament de Ciència Animal i dels Aliments, Universitat Autònoma de Barcelona

Grup de Recerca en Agricultura, Ramaderia i Alimentació en la Globalitzaciówww.araguab.cat

IntroduccióEvolució de la ramaderia ecològica a Catalunya

El número de granges ramaderes ecològiques s’ha multiplicat per 9 els darrers 9 anys. Més del 60% de les granges de ramaderia ecològica són de boví.

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Any

Núm

ero

de G

rang

es

Granges Ecològiques Granges de Boví Ecològic

ObjectiusAvaluar el model d’engreix d’una granja cerealista i farratgera que produeix el seu propi aliment per a l’engreix de vedells.

Analitzar els recursos alimentaris de la granja.

Realitzar un seguiment dels índexs tècnics.

Avaluar la qualitat de la canal.

Avaluar la qualitat de la carn.

Valorar l’estat parasitològic dels vedells.

ObjectiusAvaluar el model d’engreix d’una granja cerealista i farratgera que produeix el seu propi aliment per a l’engreixament de vedells.

Analitzar els recursos farratgers i cerealistes de la granja.

Realitzar un seguiment dels índexs tècnics.

Avaluar la qualitat de la canal.

Avaluar la qualitat de la carn.

Valorar l’estat parasitològic dels vedells.

Lot de 8 vedells de raçaBruna dels Pirineus

(5 mascles i 3 femelles),amb edats entre 4 i 11

mesos.

Caracterització de la granja

Localització a la comarca de la Segarra.

Pluviometria anual entre 350 i 550mm.

Caracterització de la granjaCultius Superfície Destí Precedent Adobat

(ha) Cigró 7 humana cereal palla picada Llentia 1 humana cereal Blat 12 humana civada, erb, cigró Patata 1 humana civada fem

La granja disposa de 70 ha (10 ha en guaret).

Engreixa uns 40 vedells per any.

No compra res de l’aliment que utilitza, excepte corrector vitamínic-mineral i unes bales de fenc de la granja de cria.

Rotació cereal – lleguminosa.

L’origen de l’adob utilitzat és fem de vedell de l’explotació i compost amb gallinassa.

Cultius Superfície Destí Precedent Adobat (ha)

Ordi (Hordeum vulgare) 11,5 gra civada flor - guaret

Ordi (Hordeum vulgare) 1,5 fenc

civada flor- guaret Civada (Avena sativa) i fenigrec (Trigonella foenum-graecum) 5 gra cereal fem Erb (Vicia ervilia) 5,5 gra cereal palla picada Pèsol (Pisum sativum) 2,5 gra civada flor Trepadella (Onobrychis viciifolia) i festuca (Festuca sp.) 1.5 pastura Faves (Vicia faba) 3 gra civada flor Civada (Avena sativa) i veça (Vicia sativa) 10 fenc patates i ordi

Caracterització de la granja

(2) Fase de (2) Fase de PrePre--engreixengreix

- 60 dies amb accés a pastura (4ha bosc)

- Fenc de la granja de cria, pastura de trepadella i festuca (0,6 ha), i a partir del dia 30 se’ls va augmentant la dosi de farina gradualment.

((3) Fase d3) Fase d’’EngreixEngreix

- Entre 3 i 3’5 mesos estabulats a la nau.

- Farina ad libitum, fenc de civada (amb veça), fenc d’ordi.

(1) Fase d(1) Fase d’’AdaptaciAdaptacióó

- 10 dies estabulats

- Alimentació amb fenc de prats de dall de la granja de cria.

Cicle d’alimentació

Recursos alimentaris Determinació de la producció del camp de pastura

La dosi de sembra fou de 80 kg/ha de trepadella i 10 kg/ha de festuca.

Destaca la quantitat de rebuig que els vedells van deixar a la parcel·la. Probablement el vedells de lot i entraren en un estadi massa avançat.

Cultiu de trepadella i festuca rebuig MS (gr) 0,25m² (1 dia, 104ºC) 109,7 47,2 Producció en MS (kg/ha) 4389,2 1888,0

Recursos alimentaris Determinació de la producció de la resta de camps de farratge i gra

Cultius Superfície Destí Precedent Rendiment (ha) (kg/ha)

Ordi (Hordeum vulgare) 11,5 gra civada flor -

guaret 4.000

Ordi (Hordeum vulgare) 1,5 fenc

civada flor-

guaret 4.000 Civada (Avena sativa) i fenigrec (Trigonella foenum-graecum) 5 gra cereal 2.500 Erb (Vicia ervilia) 5,5 gra cereal 900 Pèsol (Pisum sativum) 2,5 gra civada flor 2.500 Civada (Avena sativa) i veça (Vicia sativa) 10 fenc patates i ordi 2.500

Recursos alimentaris Determinació del valor nutritiu del farratge

Valors esperables per prats de dall de muntanya.

Valor nutritiu del fenc comprat a la granja de cria

Fenc de prat de dall Pes fresc (gr) 156,5 Pes sec 1 (gr) (3 dies, 70ºC) 148,5 MS (gr) (1 dia, 103ºC) 138,4 % (MS/pes fresc) 88,8 % CS/ms 7,6 % PB/ms 8,0 % FND/ms 64,1 % FAD/ms 35,5 % LAD/ms 2,4

Recursos alimentaris Determinació del valor nutritiu del farratge

Són els valors esperats en aquesta mena de cultius.

Valor nutritiu del fenc produït a la granja mateixa

Descripció Fenc d'ordi Fenc de civada i veçaPes Fresc (gr) 128,91 290,56Pes sec 1 (gr) (2 dies, 70ºC) 119,77 267,01MS (gr) (1 dia, 103ºC)] 92,38 91,71CZ/ms 10,89 11,05GB/ms 1,11 1,09PB/ms 10,45 8,62FB/ms 34,83 36,57FND/ms 64,98 69,57FAD/ms 38,67 41,82LAD/ms 3,27 3,28

Recursos alimentaris Determinació del valor nutritiu del farratge

Són valors esperats per aquesta mena de pastures.

Destaca la quantitat gran de rebuig.

Valor nutritiu de la pastura de la granja mateixa

trepadella i festuca rebuig Pes fresc (gr) 390,3 143,1 Pes sec 1 (gr) (3 dies, 70ºC) 117,5 51,0 MS (gr) (1 dia, 103ºC) 109,7 47,2 % (MS/pes fresc) 28,3 33,0 % CS/ms 7,7 9,4 % PB/ms 10,4 8,6 % FND/ms 45,5 55,9 % FAD/ms 32,0 39,2 % LAD/ms 4,5 4,7

Recursos alimentaris Determinació del valor nutritiu dels components de la farina

Composició del concentrat en base a les matèries primeres disponibles

Destaca les fonts de proteïna utilitzades, especialment l’erb i el fenigrec. Són cultius adaptats a les condicions locals i que suposen una aportació destacable en comparació a fonts proteiques més habituals (com la soja i l’alfals).

En el cas del fenigrec, caldria tenir en compte si la seva ingesta provoca canvis destacats a les característiques organolèptiques de la carn.

La fórmula incorpora diverses lleguminoses (pèsol, erb i fenigrec) que contenen factors antinutritius que poden dificultar la digestibilitat del conjunt de la ració si s’hi troben en excés.

Ingredients Ordi Civada Pèsol Erb Fenigrec Corrector Composició fórmula

50% 21% 15% 6% 4% 4%

civada pèsol erb fenigrec ordi Pes fresc (gr) 486,0 390,4 371,9 168,7 430,6 Pes sec 1 (gr) (3 dies, 70ºC) 442,0 351,0 341,0 154,9 385,0 MS (gr) (1 dia, 103ºC) 429,2 332,9 327,4 150,0 370,5 % (MS/pes fresc) 88,3 85,3 88,0 88,9 86,0 % CS/ms 3,8 3,1 3,7 4,3 2,7 % PB/ms 11,2 22,4 24,6 29,4 14,2 % FND/ms 29,6 10,6 12,0 25,6 15,9 % FAD/ms 14,4 7,1 8,0 10,8 6,2 % LAD/ms 1,2 0,4 0,8 0,6 0,6

Recursos alimentaris Determinació del valor nutritiu dels components de la farina

L’elevat valor nutritiu del fenigrec i l’erb són sovint destacats a la bibliografia.

Destaca que els valors de proteïna bruta de l’ordi i del pèsol són 2 punts de % més alts que els esperats (FEDNA, 2003).

Influència del maneig ecològic?

Valor nutritiu dels components de la farina

Índexs tècnicsEvolució dels pesos dels vedells del lot durant el procés d’engreix

L’estrès del deslletament, l’adaptació a la nova ubicació i el transport són les causes més descrites per explicar el manteniment del pes durant la primera fase.

No es detecta ‘efecte cua’.

Les femelles presenten pesos inferiors.

Identificador del vedell

Sexe

Data naixement

Data

sacrifici

Pes entrada (kg)

(29/5/09)

Pes inici pre-engreix

(kg) (8/6/09)

Pes inici engreix

(kg) (27/7/09)

Pes dia del sacrifici

(kg) 9504 M 28/7/08 29/11/09 219 219 258 480 1895 M 2/1/09 3/12/09 296 296 349 560 9471 M 1/7/08 15/11/09 333 333 390 585 1898 F 11/2/09 -------- 130 130 157 --------- 9472 M 2/7/08 11/11/09 249 249 293 450 1897 F 23/1/09 22/11/09 190 190 226 360 1896 F 11/1/09 22/11/09 202 202 238 360 9505 M 1/9/08 19/11/09 175 175 207 440

Mitjana 224 224 265 462

Índexs tècnicsGuany mitjà diari dels vedells

GMD (kg/dia) = pes total guanyat / durada de l’engreix.

Serra (2001) observà GMD de 1,63 en Brunes amb dieta similar i convencional.

Casasús et al. (2008) GMD de 1,36 en vedells ecològics engreixats a base de pastura d’alfals i amb un suplement de 2 kg d’ordi diari durant uns 5,5 mesos.

Les femelles presenten una velocitat de creixement inferior.

Alguns dels vedells del lot foren desmamats prematurament. Sense incidència.

Identificador del vedell

Sexe

Edat a l’entrada (mesos)

Durada de l’engreix

(dies)

Pes total guanyat

(kg)

Guany mitjà diari

(kg/dia) 9504 M 10 183 261 1,43 1895 M 5 187 264 1,41 9471 M 10,5 169 252 1,49 1898 F 3,5 --------- --------- ------------ 9472 M 10 165 201 1,21 1897 F 4 176 170 0,96 1896 F 4,5 176 158 0,90 9505 M 9 173 265 1,53

Mitjana 224 1,28

Índexs tècnics

(2) Fase de (2) Fase de PrePre--engreixengreix

- 60 dies

- 300 kg de fenc de la ganja de cria

- 1.500 kg de pastura de trepadella i festuca

- 850 kg de farina

((3) Fase d3) Fase d’’EngreixEngreix

- Entre 3 i 3,5 mesos

- 6.750 kg farina

- 520 kg fenc de civada (amb veça)

- 4.500 kg de fenc d’ordi

(1) Fase d(1) Fase d’’AdaptaciAdaptacióó

- 10 dies

- 600 kg de fenc de la granja de cria

Quantitat de farratge i concentrat ingerits pel lot durant l’engreix

Índexs tècnics

(2) Fase de (2) Fase de PrePre--engreixengreix

- 60 dies

- CMD2 = 6,6 kg MS /dia

((3) Fase d3) Fase d’’EngreixEngreix

- Entre 3 i 3,5 mesos

- CMD3 = 13,6 kg MS / dia

Consum mitjà diari dels vedells

Consum inferior a la fase de pre-engreix, per la menor qualitat del farratge disponible (pastura i sotabosc) i el menor temps dedicat a la ingesta.

Consum superior a la darrera fase, ja que se’ls proporciona fenc i farina ad libitum.

CMDTOTAL = 10,0 kg MS / dia / vedell

(1) Fase d(1) Fase d’’AdaptaciAdaptacióó

- 10 dies

- CMD1 = 7,5 kg MS / dia

Identificador del vedell

Sexe

Edat a l’entrada (mesos)

Pes entrada (kg)

(29-5-09)

Consum total (kg MS)

Pes total

guanyat (kg) Índex de conversió

9504 M 10 219 1835,2 261 7,0 1895 M 5 296 2480,0 264 9,4 9471 M 10,5 333 2789,6 252 11,1 1898 F 3,5 130 1089,7 --------- ------- 9472 M 10 249 2086,2 201 10,4 1897 F 4 190 1591,7 170 9,4 1896 F 4,5 202 1692,4 158 10,7 9505 M 9 175 1465,4 265 5,5

Mitjana 224 1878,8 224 9,1

Índexs tècnicsÍndex de conversió dels vedells

Índex de conversió = kg de MS ingerida / kg guanyat durada de l’engreix.

Els valors individuals de consum són estimacions a partir del pes inicial.

Els animals més petits i els mascles presenten índexs de conversió estimats menors.

Qualitat de la canalPes de la canal en calent i freda

Pes de la canal en calent i freda (24 h després del sacrifici) molt heterogenis.

El sexe i l’edat dels vedells són els factors que ho expliquen.

Pesos de les canals són inferiors als que Serra (2001) observà, superiors als 320 kg en vedells Bruns convencionals amb dieta similar i sacrificats a l’ any.

Una diferència del 2% entre els pesos de canal en calent i freda és habitual.

Identificador del vedell

Sexe

Edat a l’entrada (mesos)

Pes de la canal en

calent (kg) Pes de la pell (kg)

Pes de la canal freda (24h) (kg)

9504 M 10 276,4 39,5 270,4 1895 M 5 340,0 41,0 335,0 9471 M 10,5 350,4 40,0 341,9 1898 F 3,5 -------- -------- -------- 9472 M 10 234,2 32,5 230,2 1897 F 4 199,9 28,0 195,8 1896 F 4,5 200,9 25,5 196,8 9505 M 9 229,3 30,0 224,7

Mitjana 261,6 33,8 256,4

Qualitat de la canalRendiment de la canal en calent i freda

Rendiment canal en calent = pes canal en calent / pes viu dia del sacrifici.

Rendiment canal freda = pes canal freda / pes viu dia del sacrifici.

Rendiments inferiors als observats per Serra (2001) del 60%, en vedells de Bruna amb maneig convencional i dieta similar a la del nostre lot, a base de concentrat i suplementada amb farratge.

La menor ingesta de concentrat pot explicar la diferència amb el maneig convencional.

Identificador del vedell

Sexe

Edat a l’entrada (mesos)

Pes viu dia del sacrifici (kg)

Rendiment de la canal en calent (%)

Rendiment de la canal freda (%)

9504 M 10 480 57,6 56.33 1895 M 5 560 60,7 59,82 9471 M 10,5 585 59,9 58,44 1898 F 3,5 ------- ------- -------- 9472 M 10 450 52,0 51,16 1897 F 4 360 55,5 54,39 1896 F 4,5 360 55,8 54,67 9505 M 9 440 52.1 51,07

Mitjana 462 56,6 55,5

Qualitat de la canalRendiment carni i quantitat de ingesta per kg de carn

Rendiment carni = (pes carn comercialitzable (kg) / pes canal freda (kg)) * 100

Ingesta total (kg MS) = 10,9 kg / per 1 kg de carn comercialitzable

5,6 kg4,3 kg

1,1 kg

Rendiment Carni = 74,5%

178 kg (260 – 140)

PASTURA

ALTRES FARRATGES

CONCENTRAT

Qualitat de la canalEstat d’engreixament de la canal

Els valors d’engreixament detectats corresponen a un 2, similar al descrit en altres estudi sobre la raça Bruna (Albertí et al., 1997).

Les canals presenten una lleugera cobertura de grassa i músculs gairebé sempre aparents.

Qualitat de la canalConformació de la canal

Els valors de conformació de la canal majoritàriament a una U al sistema SEUROP.

Implica que la conformació de les canals és molt bona, amb perfils convexos i un bon desenvolupament muscular.

Qualitat de la carnMetodologia

Extracció del múscul longissimus dorsientre la sisena i la

setena costella

• Color de la carn

• pH

• Capacitat de retenció d’aigua

• Composició química

mitjana L* (lluminositat o claredat de

color; de fosc a clar

0 hores 32,7 4 hores 33,6 24 hores 33,7 48 hores 34,4 7 dies 30.7 14 dies 31,2

a* (component vermell del color; de verd a vermell)

0 hores 11,7 4 hores 11,1 24 hores 9,9 48 hores 9,3 7 dies 7,4 14 dies 4,7

b* (component groc del color; de groc a blau)

0 hores 7,3 4 hores 7,4 24 hores 7,4 48 hores 7,6 7 dies 5,6 14 dies 5,6

Qualitat de la carnColor de la carn

Mètode CIE L*a*b* (CIE, 1976), amb colorímetre Hunter Lab.Les mostres conservades a 4-5ºC. Mostrejos periòdics: 0 hores (24 h postmortem), 4 h, 24h, 48h, 7 dies i 14 dies.

A la bibliografia, durant els primers dies d’oreigs tots els paràmetres de color augmenten.

En general es detecta valors inferiors als observats en altres estudis amb vedells bruns i maneig convencional (Albertí et al., 1995 i 1999).

Serra (2001) i Joy et al. (2006) assenyalen que el color de carn més fosca i verdosapot ser per l’alimentació més farratgera i la major activitat física que implica el maneig ecològic, i el que això comporta a les característiques de les fibres musculars.

L* a* b*

Qualitat de la carnpH

pH-metre portàtil CRISON i elèctrode de penetració. pH últim (24 h post mortem)

El pHu és un paràmetre molt utilitzat per determinar la qualitat de la carn.

5,55 és un valor òptim per iniciar un procés de maduració adequat.

Valors allunyats de 5,5 s’associen amb anomalies, com conseqüència per exemple d’estrés dels animals abans del sacrifici o un transport traumàtic.

pHu > 5,9, s’associen amb carns DFD (“dark”, “soft”, “dry”), és a dir, fosques, dures i eixutes (tall fosc)

pHu = 5,55

Qualitat de la carnCapacitat de retenció d’aigua

Mètode de compressió(quantitat de líquid que la carn allibera sense ser escalfada al ser comprimida. Dos mostrejos: a dia 0 (24h post mortem) i dia 14.

73,4 % d’aigua

La capacitat de retenció d’aigua (CRA) és un dels paràmetres que s’utilitza més sovint per mesurar la qualitat de la carn, doncs està molt relacionat amb característiques organolèptiques de la carn com el color, la tendresa i la suculència.

Serra (2001) en vedells Bruns amb pes viu de 540 kg observa un 74,6 % d’aigua.

Els valors a dia 0 són lleugerament superiors als detectats en altres estudisamb vedells bruns en convencional (Serra, 2001; Albertí et al., 1995): 79 i 78,9.

Els valors més alts indiquen unes pèrdues de líquid per pressió menors i una major sensació de sucositat durant la masticació.

Al llarg del procés de maduració es produeix un entendriment progressiu de la carn, com mostra l’increment de CRA.

CRA 9504 1895 9471 1897 1896 9505 mitjana

dia 0 84,3 84,1 84,0 90,9 91,5 84,6 86,6 dia 14 89,4 84,1 86,7 95,9 94,6 83,8 89,1

Qualitat de la carnComposició química

Tots tres paràmetres són molt similars, tant pel que fa als valors mitjans com als rangs, als detectats per Serra (2001) i Font et al., (1997) en vedells Bruns al Longissimus thoracis.

Mostra Humitat (%) Greix intramuscular (%) Proteïna Bruta (%) 9504 74,96 2,23 25,91 1895 74,01 4,33 19,55 9471 74,84 1,90 20,59 1897 72,75 2,70 21,72 1896 71,66 5,17 21,62 9505 74,83 2,64 20,42

Mitjana 73,84 3,16 21,65

Estat parasitològic dels vedellsEstat parasitològic dels vedells

Mostrejos de les femtes de tots els vedells a l’arribada, al trasllat a la nau i abans del sacrifici. Mostres fecals refrigerades 4-6ºC.Coprologia qualitativa per flotaciói sedimentació bifàsica

Paràsits detectats

Els resultats mostren que la càrrega parasitària dels animals és baix o molt baixa, tant a l’arribada a la granja com al moment de la seva sortida cap a l’escorxador.

L’evolució ha estat diversa, però en cap cas hi ha hagut un increment significatiu de la càrrega parasitària.

A) Coccidis (Eimeria spp.) B) Nemàtodes estrongiloïdeus gastrointestinals (ex. Nematodirus sp.) C) Trichuris sp. D) Buxtonella sulcata (No patogen) E) Dictyocaulus viviparus F) Àcar Demodex G) Cestode (gènere Moniezia)

Anàlisi econòmicaBalanç econòmic

COSTOS ANUALS(a) Terra(b) Cost de la mà d’obra (c) Vedells i aliment(d) Amortitzacions, costos de manteniment i transport (e) Quota al CCPAE, assegurances i veterinari (f) Especejament i escorxador

INGRESSOS ANUALS(a) Venda (b) Subvencions

Els cultius per a l’alimentació humana suposen un 28% dels ingressos.

La venda directa genera un 23% dels ingressos.

Conclusions

Alguns dels components de la farina (pèsol i ordi) presenten valors de proteïna bruta superiors (2 punts en %) als de les taules FEDNA.

Seria interessant esbrinar fins a quin punt la gestió ecològica téincidència en els nutrients continguts en els cultius.

L’aprofitament per part dels vedells d’aquest lot de la pastura (trepadella i festuca) s’ha realitzat en un estadi vegetatiu del cultiu massa avançats. Això l’ha fet poc atractiu pel bestiar i s’ha reflectit en una quantitat important de rebuig.

Recursos alimentaris

Conclusions

L’erb i el fenigrec han mostrat resultats nutritius molt bons. Cal aprofundir en el coneixement d’aquests cultius per a l’engreix ecològic, com a possibles alternatives a d’altres amb majors requeriments i menys adaptats a les condicions locals, com l’alfals o la soja.

Sovint s’apunta a possibles efectes de la ingesta de fenigrecen les característiques organolèptiques de la carn.

Cal tenir en compte que l’erb i el fenigrec contenen factors antinutritius que poden dificultar la digestibilitat del conjunt de la ració si s’hi troben en excés.

Recursos alimentaris

Conclusions

El GMD (1,28 Kg/animal i dia) observat és lleugerament més baix que els detectats en altres estudis en maneig convencional.

Alguns dels vedells del lot s’han desmamat prematurament(abans dels 6 mesos). No s’ha detectat cap incidència al respecte.

Una utilització de farratge i pastura de millor qualitat, o unifeed, ajudarien a incrementar els nivells de consum de farratge dels vedells. Amb concentrat ad libitum és més complicat.

Índexs tècnics

Conclusions

El lot de vedells presenta canals amb pesos i rendiments un xic menors als observats en maneig convencional. Probablement per la menor ingesta de concentrat.

L’estat d’engreixament i la conformació de les canals són els habituals a vedells de raça Bruna.

Tots els paràmetres de qualitat de la carn mostren resultats òptims, ja sigui el pH, la CRA, el color o la composició química.

Qualitat de la canal i la carn

Conclusions

Els vedells del lot no tenien una càrrega prèvia important en origen. Aquesta tampoc s’ha incrementat durant l’engreix a l’explotació.

Estat parasitològic dels vedells

Conclusions

L’engreix de vedells com a activitat per ella mateixa presenta certes dificultats per ser rendible econòmicament.

En aquesta explotació els cultius per a l’alimentació humanarepresenten una ajuda important. Sense aquests els ingressos es redueixen en un 28%.

La venda directa és mostra com una molt bona alternativa per a viabilitzar l’engreix. En aquesta granja si no fes venda directa i vengués a intermediaris, els beneficis es reduirien en un 23%.

Balanç econòmic associat a aquest model d’engreix